Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51897 | Casa de la plaça d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-docata | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. I PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i acabat per una coberta plana practicable a mode de terrat català. La façana de llevant comparteix mitgera amb la casa del costat, la façana de ponent dóna a la plaça d'Ocata; la façana nord dóna al carrer Jaume I i la façana de migdia dóna al carrer Mestres Villà, que està a una cota inferior i que adapta la diferència amb un pis. Les façanes segueixen una mateixa composició al llarg de tot el conjunt, amb un seguit d'obertures de proporcions quadrades i dimensions similars protegides per persianes de llibret de fusta. Estan coronades amb balustrades d'obra. El parament és un estucat llis excepte als escaires, damunt les llindes i en dues franges horitzontals, amb un esgrafiat d'ornaments geomètrics i florals. | 08118-140 | Carrer Jaume I, 78 - 80 | 41.4814100,2.3222800 | 443419 | 4592422 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51897-foto-08118-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51897-foto-08118-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51897-foto-08118-140-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51859 | Casa Benèfica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-benefica | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. BASSEGODA NONELL, Joan (1973). La personalidad de Cayetano Buigas Monravà. UPC, Càtedra Gaudí. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I. | XX | Edifici aïllat de planta composta per un cos central de planta rectangular amb una torre de planta quadrada a la seva part frontal. La torre, on hi ha l'accés a l'edifici, està separada de la nau posterior per un cos més baix. Està coberta amb una cúpula feta amb escates de ceràmica vidriada. L'accés es realitza per una escalinata presidida per una portada ogival on es pot llegir Casa Benefica, al damunt l'any 1901 i una finestra geminada amb quatrilobul. Al seu darrere hi ha un cos rectangular cobert a doble vessant i obert als laterals amb finestres motllurades. Els paraments són de maons vermells amb recrescuts estucats de blanc en cantonades i emmarcant les obertures a mode d'arcs postissos. | 08118-113 | Carrer Rector Pineda, 12 | L'Ajuntament del Masnou i el seu alcalde Pau Estapé i Maristany, l'any 1899, acordaren destinar cinc mil pessetes per a la construcció d'un asil. Els terrenys es trobaren en unes vinyes situades a l'entrada del cementiri vell, propietat de Josep M. Malet i Font, el qual els donà, i en una parcel·la contigua, que compraren els senyors Martí i Estapé i que també donaren. El 15 de novembre de 1901 es beneí i es col·locà la primera pedra, i el 12 de setembre de 1902 s'inaugurà l'edifici central. Una Junta del patronat composta per nou membres, exercia el govern i la direcció de l'asil, amb un caràcter gratuït, honorífic i voluntari. La creació d'aquest asil va suposar a la vila del Masnou el nomenament de Vila benèfica per part del rei Alfons XIII, segons decret del 25 de novembre de 1902. | 41.4798300,2.3155000 | 442852 | 4592251 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51859-foto-08118-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51859-foto-08118-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51859-foto-08118-113-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gaietà Buïgas Monravà | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51866 | El Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-1 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. BOHIGAS, Oriol (1973). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Eeditorial Lumen. Barcelona. BONET i GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Ed. Montblanc i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-815, C-817 i C-Edificis emblemàtics I. | XVI-XX | L'edifici té diversos cossos, ordenats al voltant d'un espai lliure arbrat i de l'antiga masia de Can Fontanills. D'aquest primer mas, es conserva la planta baixa amb la porta d'accés i una de les finestres gòtiques de la façana. Una part de la nova construcció engloba una antiga torre de defensa i en reprodueix les finestres originals. Al costat dret hi ha l'entrada al Casino i la Rotonda, amb una terrassa superior semicircular. A l'esquerra de la masia hi ha el Teatre, amb nombroses portes a la planta baixa, voltades d'amples motllures. Al pis superior hi ha finestres coronelles d'inspiració gòtica i, a la part del 'hall', uns grans finestrals d'arc escarser amb vitralls policromats. El teatre consta d'una platea amb llotges laterals a la planta baixa i una balconada correguda semicircular sostinguda per columnetes de ferro colat. Destaquen les motllures, decoracions i plafons de guix dels sostres i les baranes de ferro forjat i les làmpades. També cal destacar elements interiors com la llar de foc , el sostre de fusta i les decoracions de les finestres datades al segle XVIII | 08118-120 | Carrer Barcelona, 1 | Seu de la societat recreativa i cultural El casino, fundada l'any 1875. Fou projectada per Bonaventura Bassegoda i edificada entre 1903-1904 a tocar de l'antiga masia de Can Fontanills, coneguda com el Mas Vell, que va quedar integrada dins el conjunt. Les obres van ser finançades pel mecenes local Pere-Guerau Maristany i Oliver, que es dedicava al comerç de vins amb ultramar, en terrenys de Miquel Amat i Lluch. | 41.4792400,2.3188300 | 443129 | 4592183 | 1904 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51866-foto-08118-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51866-foto-08118-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51866-foto-08118-120-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó | El mas tenia una torre de guaita de planta quadrada al costat. | 94|98|105|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 51861 | Sant Pere del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-masnou | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-46 i C-Edificis emblemàtics I. | XVIII-XIX | Església parroquial de Sant Pere del Masnou, de planta rectangular amb una nau central, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, i dues naus laterals d'inferior alçada de la nau central. Aquesta diferència d'alçades es soluciona exteriorment amb sis contraforts massissos a un costat i cinc a l'altre, amb l'extrem superior corbat. La façana principal, orientada a migdia i on es situa la porta d'accés després de superar una escalinata que salva el desnivell en relació al carrer, és d'estil neoclàssic. La portalada està feta de pedra granítica treballada amb uns brancals en forma de pilars amb basament i capitell, la llinda és recta i està feta en tres fragments. Al damunt una fornícula centrada per pilars de fust estriat, emmarca la imatge de Sant Pere. Damunt la fornícula, hi ha una rosassa de pedra granítica. A la dreta i adossada a la nau, hi ha la torre del campanar, de planta quadrada i formada per tres cossos. Originàriament a l'esquerra en simetria amb el campanar, hi havia una torre coronada amb merlets. A l'interior hi ha pintures murals, a la capella del santíssim. El sostre de la volta el va fer Pere Pujadas, i a l'altar major, els quadres de Josefina Maristany Rojas. | 08118-115 | Plaça de l'església, s/n | El temple va ser iniciat el l'any 1760 per Miquel Garriga i va ser acabat pel seu fill Pau el 1817, coincidint amb la segregació de la parròquia, fins aleshores integrada a Teià. També en va fer la capella del sagrament i l'altar major. Miquel i Pau Garriga són l'avi i el pare de qui seria arquitecte municipal, Miquel Garriga i Roca. L'església va ser cremada i va quedar molt malmesa durant la guerra civil. El campanar no es va enllestir fins el 1960. | 41.4794300,2.3163300 | 442921 | 4592206 | 1760 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51861-foto-08118-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51861-foto-08118-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51861-foto-08118-115-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel i Pau Garriga | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51860 | Col·legi Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-ocata | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I. | XX | Edifici aïllat de planta rectangular format per tres cossos principals orientats E-O amb façana a l'Est i units per dues ales transversals. En origen aquests tres cossos eren més alts que les ales, que només tenien planta baixa. Posteriorment s'hi afegí la segona planta, seguint la tipologia arquitectònica del conjunt. Els cossos principals tenen planta baixa i pis amb la coberta inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a l'est. Les ales eren dues naus amb coberta inclinada a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal; amb la reforma es van modificar. Tota la construcció està a una cota superior al carrer, que supera una escalinata que condueix a l'entrada principal, presidida per un porxo amb pilars de maó i arcs escarcers, que actua de terrassa en la planta pis del cos central, coronat amb un capcer esglaonat. Totes les obertures es formalitzen amb maó posat a sardinell com element decoratiu i es protegeixen amb persianes de llibret de fusta. El maó també s'utilitza com element decoratiu en les franges horitzontals remarcant cornis i forjat. El pati davanter és delimitat per una barana balustrada d'obra. | 08118-114 | Passeig Romàn Fabra, 1-3 | Edifici ubicat sobre l'antic cementiri, en uns terrenys que s'anomenaven La Mesquita, que era propietat de la família Malet. L'any 1902 es formalitzen els tràmits per construir unes escoles públiques mixtes, ja que era per nens i nenes, però separats en dues ales diferents. El primer projecte el va fer Gaietà Buhigas Monravà, però era massa costós i es va optar pel de Bonaventura Bassegoda, fet l'any 1903. L'any 1904 comencen les obres que finalitzen el juny de 1905. L'any 1909, el rei Alfons XIII concedeix el títol 'd'Il·lustríssima Vil·la' per haver construït aquestes escoles. L'any 1917 s'hi va fer la instal·lació elèctrica. Durant la Guerra Civil va ser incautat per la CNT i a l'any 1947 s'hi va instal·lar les FET i JONS a la nau central. L'ampliació del segon pis es va fer als anys 60 del segle XX. | 41.4800100,2.3162800 | 442917 | 4592271 | 1905 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51860-foto-08118-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51860-foto-08118-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51860-foto-08118-114-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51878 | Col·legi de la Immaculada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-de-la-immaculada | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-Edificis emblemàtics I. | XIX - XX | Edifici escolar d'un sol volum de planta rectangular i proporcions cúbiques que es composa de planta baixa, tres pisos i terrat pla utilitzat com a zona recreativa per l'alumnat del col·legi. Les façanes tenen una composició simètrica a partir de diversos eixos verticals ritmada a partir d'una seqüència repetitiva d'obertures d'arc de mig punt que es van fent més petites a mesura que es guanya un pis d'alçada. La porta d'accés d'arc de mig punt ubicada a la façana principal està centrada. El parament de la façana és llis i sobri, només destaca el fris de decoracions mostrejades sota la cornisa. | 08118-121 | Carrer Jaume I, 1-5 | Fou construït en el primer quart del segle XX i l'any 1966, Pere Bassegoda hi dissenyà una ampliació amb noves aules. El pas a nivell es va construir l'any 1892. Durant la guerra civil s'adequà a nous usos fent-hi un hospital on hi havia la capella, que a partir de l'any 1945 es va reconstruir. L'any 1940 es va fundar l'Associació de les antigues alumnes. | 41.4809800,2.3193600 | 443175 | 4592376 | 1857 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51878-foto-08118-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51878-foto-08118-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51878-foto-08118-121-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51768 | Carrer Doctor Curell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-doctor-curell | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Conjunt de cases de cós entre mitgeres de planta rectangular del carrer Dr. Curell, amb les façanes alineades al pla del carrer i patis a l'altre costat del carrer. Les cases consten de planta baixa i planta pis, a excepció d'algunes que han sofert modificacions afegint-hi una planta pis, i s'acaben amb coberta inclinada de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia; tot i que algunes han transformat la meitat sud de la coberta en un terrat pla practicable. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat definits per les obertures: porta d'accés i finestra lateral a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. Els brancals, llindes i ampits de les obertures que no han estat modificades són de pedra vista treballada. L'extrem est del carrer que fa cantonada amb el carrer de la Mare de Déu del Carme s'acaba amb unes escales per salvar el desnivell entre els dos carrers. El pati davanter corresponent a la casa número 6 conserva un safareig. | 08118-11 | Carrer Doctor Curell, 60, 58, 56, 54, 52,50,48, 46, 44, 42, 38, 36, 34, 32, 26, 22, 20, 16,14, 6,4,2 | 41.4782500,2.3134000 | 442675 | 4592077 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51768-foto-08118-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51768-foto-08118-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51768-foto-08118-11-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51856 | Can Genové | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genove | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici aïllat, als quatre vents, de planta rectangular amb la façana de ponent alineada al carrer Joan XXIII i les altres envoltades de jardí. Consta de planta baixa, dues plantes pis i un semisoterrani obert al jardí posterior; i acabada amb una coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana es genera a partir d'una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, excepte la planta superior, on hi ha tres grups de tres petites obertures d'arc rebaixat. La planta baixa es defineix amb la porta d'entrada enretirada del pla de façana, precedida d'un vestíbul obert. A cada costat hi ha finestres amb reixa metàl·lica. A la planta pis, hi ha a l'eix central, una balconera i als costats balcons amb barana de ferro. Aquestes obertures estan protegides per persianes de llibret de fusta. Les façanes presenten una disminució de l'alçada de cada planta, ben senyalades per motllures a nivell del forjat, a més de les que ressegueixen els punts d'arrencada de les llindes, els arcs rebaixats i les finestres de la última planta. | 08118-110 | Avinguda de Joan XXIII, 16 | La casa estava connectada per un subterrani amb els jardins que tenien al carrer Buenos Aires / Lluís Millet, amb dos accessos pel safareig i pel carrer. Hi havia un gran portal de ferro forjat i un safareig. | 41.4793500,2.3130500 | 442647 | 4592199 | 1880 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51856-foto-08118-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51856-foto-08118-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51856-foto-08118-110-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gaietà Bohigas i Monravà | El disseny original del jardí s'atribueix a Gaietà Bohigas i Monravà, però la construcció de blocs d'habitatges n'ha disminuït les proporcions. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 51891 | Casa Mariel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mariel | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici aïllat als quatre vents de planta quadrada i envoltat de jardí. Consta de planta baixa, planta pis i golfes i amb la coberta de mansarda. A la façana principal, orientada a migdia, la porta d'accés és precedida per un porxo amb tres arcs de mig punt que actua de terrassa a la planta pis amb barana de balustrades. La composició de totes les façanes és d'una estricta simetria. Les obertures de la planta pis tenen un emmarcament arquitectònic que consisteix amb un ampit sobresortint, pilastres i un frontó triangular. Estan protegides per persianes de llibret de fusta, a excepció d'una finestra de la planta baixa que és d'alumini. Una tanca d'obra amb reixa de ferro de línies sinuoses delimiten l'espai enjardinat del pla de carrer. | 08118-134 | Carrer Ciutat Vil·la Jardí, 17 | 41.4844400,2.3216300 | 443368 | 4592759 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51891-foto-08118-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51891-foto-08118-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51891-foto-08118-134-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51915 | Les Seixanta Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-seixanta-escales | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Carrer peatonal, perpendicular al mar, de caràcter secundari dins la xarxa viària i que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, delimitat al nord pel carrer de Lluís Millet i a migdia pel carrer Rafael de Casanova. El recorregut, estret en certs trams i amb algun retranqueig, es desenvolupa acompanyat per les façanes en cantonada dels edificis amb paraments on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. Es composa d'un tram bastant llarg d'escales, agrupades en sis conjunts d'uns deu graons cadascun, amb un seguit de replans generosos entre ells. L'acabat és de maons posats a sardinell, tan en l'estesa com en la contrapetja. Destaca, a l'espai central les baranes metàl·liques amb l'enllumenat inserit entremig, i les baranes laterals empotrades als murs. | 08118-158 | Av. Joan XXIII | 41.4783400,2.3116400 | 442528 | 4592088 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51831 | Serviat Viatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serviat-viatges | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu del Masnou C-818 | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i dos pisos i acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es genera a partir d'una composició simètrica que es trenca a la planta baixa per reformes posteriors que han malmès la tipologia arquitectònica original. De la façana destaca la tribuna central amb vidriera del primer pis que actua, alhora, de balcó de la planta superior. Està formada per unes fusteries simples que emmarquen els vidres, els de les targes estan decorats, baranes de ferro forjat i un element petri de suport decorat amb motius florals. Per sota hi ha un mosaic amb l'escena de Sant Jordi matant el drac. El parament de les plantes superiors és un estucat en relleu imitant carreus posats a portell amb una franja horitzontal de rajoles verdes amb motius geomètrics a la meitat i una altra per sota la cornisa. | 08118-85 | Plaça de la Llibertat, 6 | 41.4791800,2.3182900 | 443084 | 4592177 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51831-foto-08118-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51831-foto-08118-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51831-foto-08118-85-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Pujol Brull | En alguns inventaris consta com a Floristeria Puig ja que era el negoci anterior a l'actual. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51857 | Can Sanahuja; Casa Eulàlia Matas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sanahuja-casa-eulalia-matas | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. PALAREA, Jordi (2002). Una delicada pieza de orfebrería, dins La Vanguardia. Barcelona, 28 d'abril de 2002, pàg. 14. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular enretirada del pla de carrer amb pati davanter; consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de simetria en planta baixa i primer pis. A la planta baixa, que està a una cota més alta que el nivell del carrer, destaca el porxo de l'entrada amb dracs encastats que és la base del balcó de la primera planta. Aquest balcó s'allarga a tot l'ample de façana i té dues obertures amb guardapols esculpits de pedra decorats amb motius floral. Al mig de les dues obertures hi ha l'escut de Catalunya esculpit. També destaca la finestra amb mainell de la planta baixa i la galeria d'arquets de mig punt del pis superior. Corona la façana l'ampit de pedra del terrat, amb decoració calada amb motius vegetals i gerros de terracota als flancs. L'acabat superficial del parament de la façana és amb esgrafiats florals sobre fons groc. A l'interior es barregen diferents estils historicistes propis de l'època. A la planta baixa hi ha una sala d'estar, el menjador i un pati interior d'estil neoàrab cobert amb un lucernari de vidre. A la segona planta hi ha una gran sala de músiques presidida per un piano francès de 1849, un bany amb sanitaris d'època i un dormitori fet amb fusta de jacaranda. A la planta superior hi ha un estudi dormitori fet amb mobles de barco. Els mobles, els estucats de les parets i els sostres, fets amb fusta de caoba cubana són obra de Josep Ribas i la resta de decoració interior de Josep Canudas. | 08118-111 | Carrer Barcelona, 53 | La família Matas va regalar aquesta casa a la seva filla, Eulàlia Matas, amb motiu del seu casament amb un membre de la família Sanahuja. Pels Matas fou la seva manera de mostrar el seu poder econòmic i sembla que es van plantejar pavimentar el terra amb duros de plata. | 41.4780700,2.3141400 | 442737 | 4592057 | 1900 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51857-foto-08118-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51857-foto-08118-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51857-foto-08118-111-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Domènec Boada Piera | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51813 | Casa del carrer Lluís Millet, 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-lluis-millet-37 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla del carrer Lluís Millet que consta de planta baixa i coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada al nord, es genera a partir d'una composició simètrica, només trencada per una porta d'accés secundària a l'extrem lateral esquerre. La resta es defineix a partir de tres obertures generades amb un ritme on, al centre s'hi troba la porta d'accés i als laterals dues finestres amb balconera. El capcer de la façana forma una barana que corona el conjunt, de formes sinuoses i combinant parament d'obra i elements de ferro forjat. L'acabament del parament és un estucat amb un cert relleu imitant carreus posats a portell, sanefes florals damunt les llindes i sota la cornisa i un esgrafiat central on hi ha la data de 1923. | 08118-56 | Carrer Lluís Millet, 37 | 41.4793900,2.3157300 | 442871 | 4592202 | 1923 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51813-foto-08118-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51813-foto-08118-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51813-foto-08118-56-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51834 | Casa del carrer d'Adra, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dadra-35 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVI-XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La façana d'aquest edifici presenta un fort contrast entre el tram de la planta baixa i el tram de la planta pis. En aquest segon tram, destaquen dues finestres gòtiques d'estils diferents. El finestral de l'esquerra té brancals i llinda de pedra en forma d'arc conopial lobulat. El finestral de la dreta presenta un llinda més treballat envoltat per una motllura i es troba completament esculpit amb elements figuratius. Les lobulacions de la part inferior del llinda representen caps humans. Damunt la finestra de la planta baixa hi ha un petit relleu en pedra d'un vaixell de vela. El tram de la planta baixa és fruit d'una reforma moderna amb parament tipus escocès. | 08118-88 | Carrer d'Adrà, 35 | 41.4800100,2.3221200 | 443405 | 4592267 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51834-foto-08118-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51834-foto-08118-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51834-foto-08118-88-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es diu que les finestres van ser posades als anys 60 del segle passat provinents de diferents llocs que no es coneixen. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51838 | Can Humet; Fàbrica de Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-humet-fabrica-de-llanes | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici fabril format per una nau que es projecte a la façana. Hi havia prevista una altra nau simètrica a l'existent, però no es va completar i va restar la façana com a mur de tancament. A més, l'últim tram va ser mutilat per la col·locació d'un transformador. La nau està resolta amb un sistema de voltes de rajoles desenvolupades en tres crugies; la central és de quatre punts i les laterals de mig punt, suportades amb pilars de ferro reblonats. Les façanes laterals són portants. Exteriorment estan dividides en vuit mòduls amb un portal central arquejat. Cadascun dels mòduls té una coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana i una finestra d'arc escarser. | 08118-92 | Carrer Fontanills, 77-79 | Fou construït per posar-hi una impremta i taller de l'editorial Muntaner i Simón per encàrrec d'Eduard Domènech i Muntaner. Durant la Guerra Civil s'hi va instal·lar la Cooperativa de pintors del Masnou. Després de la guerra civil es convertí en una fàbrica tèxtil de llanes. Entre els anys 1999 i 2001 fou reformat per posar-hi un centre cívic per l'arquitecte Francesc Moreso. | 41.4822200,2.3228900 | 443471 | 4592512 | 1918 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51838-foto-08118-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51838-foto-08118-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51838-foto-08118-92-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Guàrdia i Vial | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51888 | Can Papi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-papi | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Obres de restauració de l'any 1925 dirigides per Josep Goday i Casals | Edifici residencial de cantonada de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana a modus de terrat català. La façana principal es composa a partir d'una simetria que només es trenca a la planta baixa, amb la porta d'entrada i una finestra amb reixa, ambdues de llinda plana. El primer pis es conforma amb tres obertures de llinda plana amb un ampit continu i a la planta superior hi ha dues obertures més. Totes elles protegides amb persianes de llibret de fusta pintades. A la façana lateral hi sobresurt una tribuna d'obra amb tres costats i una obertura a cada costat, també protegides amb persianes de llibret de fusta. Al damunt de la tribuna, hi ha una altra obertura. La superfície del parament de les dues façanes està esgrafiada amb motius geomètrics i vegetals a l'entorn de les obertures excepte entre les dues obertures del pis superior, on s'observa un barco de vela. A la façana laterals es poden veure motius vegetals. El parament corresponent al primer terç (planta baixa) està estucat simulant carreus col·locats a portell. | 08118-131 | Carrer Mestres Villà, 43 | Els esgrafiats són fruit de les obres de restauració de l'any 1925 dirigides per Josep Goday i Casals. | 41.4808300,2.3205300 | 443273 | 4592359 | 1890 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51888-foto-08118-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51888-foto-08118-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51888-foto-08118-131-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Goday Casals | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 51909 | Vil·la Anita; La Torreta; Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-anita-la-torreta-cal-sastret | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici aïllat als quatre vents de planta quadrada amb annexos adossats als escaires de forma simètrica i que consta de planta baixa i planta pis. Un cos central s'eleva amb una coberta amb rajoles policromades, a quatre vessants. S'ubica al cim d'un petit turó que domina el paisatge amb control visual directe del mar. És envoltat de jardí i terrasses que s'adapten al pendent del terreny amb importants murs de contenció. La façana principal és orientada a migdia i una escalinata amb balustrades dóna accés a la porta principal. La composició de les obertures és simètrica amb la porta centrada i dues finestres laterals, totes d'arc de mig punt i protegides amb persianes de llibret de fusta. El parament de la façana té relleus decoratius de formes arquitectòniques, pilastres entre les obertures i imitació de carreus a les cantoneres. Una balustrada a mode d'acroteri corona la façana. A l'escaire nord-est hi ha la torre d'un pou que sobresurt de l'alçada de l'edifici amb coberta de rajoles policromades als quatre vents. | 08118-152 | Camí del Mig, 8 | Reformada a principis de segle XX (1903-05). | 41.4866000,2.3314800 | 444192 | 4592992 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51909-foto-08118-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51909-foto-08118-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51909-foto-08118-152-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51914 | Escales del carrer Gaudí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-carrer-gaudi | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Tram de carrer peatonal, de caràcter secundari dins la xarxa viària i que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, que comunica el final de l'avinguda Joan XXIII amb el carrer de Barcelona. El recorregut es desenvolupa fent un colze en el que el primer tram esdevé un pendent, mentre que en l'altre es generen un seguit d'escales suaus, agrupades en conjunts o trams de dos o tres graons. En l'espai central hi ha unes baranes metàl·liques generadores d'un cert ritme que té per final una font de ferro colat. Les façanes que acompanyen són secundàries on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. A nivell urbà no destaca cap element a excepció del paviment, que per la seva posició crea dos àmbits, un de central i l'altre als extrems amb els laterals a mode de voreres. També hi ha una font. | 08118-157 | Carrer Gaudí | 41.4779400,2.3131400 | 442653 | 4592043 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51914-foto-08118-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51914-foto-08118-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51914-foto-08118-157-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51917 | Av. Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/av-mare-de-deu-del-carme | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Carrer peatonal que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, delimitat al nord pel carrer de Buenos Aires i el carrer Sant Francesc d'Assís. El recorregut, estret en certs trams i amb algun retranqueig, es desenvolupa acompanyat per les façanes en cantonada dels edificis amb paraments on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. Els paviments són heterogenis entre els diversos trams que es generen al llarg del recorregut creant racons i espais d'un cert interès a nivell urbà. | 08118-160 | Av. Mare de Déu del Carme | 41.4787300,2.3146900 | 442783 | 4592129 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51917-foto-08118-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51917-foto-08118-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51917-foto-08118-160-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51920 | Mirador de la plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-placa-de-lesglesia | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Espai públic de planta quadrada en forma de plaça urbanitzada damunt un edifici públic (l'actual arxiu municipal), donat el gran desnivell del terreny en aquest indret. La plaça actua de mirador davant del mar, amb l'església de sant Pere al seu darrera, que és el punt més alt del turó. La barana, que es desenvolupa en dos dels seus costats, és de vidre amb el passamà tubular d'acer galvanitzat. Per impedir l'accés de vehicles hi ha unes pilones també d'acer galvanitzat. El paviment és uniforme i està dividit en quadrícules per franges blanques girades respecte els dos eixos de la plaça. | 08118-163 | Plaça de l'església | Reformat a l'any 2000 | 41.4790600,2.3163100 | 442919 | 4592165 | 1957 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51920-foto-08118-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51920-foto-08118-163-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51932 | Can Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cots-1 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici aïllat als quatre vents de planta rectangular però amb la suma de diversos volums amb la coberta plana amb baranes de tub, de línies senzilles i obertures que emfasitzen la horitzontalitat. | 08118-175 | Avinguda Cusí i Fortunet, 38 | 41.4816900,2.3218500 | 443384 | 4592453 | 1934 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51932-foto-08118-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51932-foto-08118-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51932-foto-08118-175-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51935 | Casa del carrer d'Adrà, 37-39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dadra-37-39 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres alineat al pla del carrer Adrà amb pati al davant de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb coberta plana a modus de terrat pla. La façana es compon simètricament a partir de quatre eixos de verticalitat. A la planta baixa hi ha la porta d'accés amb una finestra a cada costat amb protecció de reixa. En el primer pis destaca l'element més característic de l'edifici, un balcó corregut d'obra amb balustrada amb quatre obertures. La segona planta pis té la façana enretirada del pla de les dues primeres plantes, amb un petit terrat entre una i altra façana protegit amb una barana de balustrada d'obra. El coronament de la façana es fa amb una altra balustrada delimitada per dos pinacles als extrems. El parament de la façana és un estucat amb esgrafiat imitant carreus posats a portell i un lleuger recreixement al voltant de les obertures amb una línia corba al damunt de la llinda. | 08118-178 | Carrer d'Adrà, 37-39 | 41.4795500,2.3192900 | 443168 | 4592218 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51935-foto-08118-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51935-foto-08118-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51817 | Antiga fàbrica de fils 'El pino' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-fils-el-pino | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu del Masnou C-815 | XX | Fa molt de temps que està tancada i s'ha deteriorat, si més no, exteriorment. | Nau industrial de planta rectangular d'una única planta i acabada amb una coberta de teules inclinada a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de llevant que dóna al carrer Bonaventura Bassegoda i Amigó. La façana principal està encarada al carrer Joan Roig i es genera amb una composició simètrica centrada per la porta d'accés i dues finestres laterals allargades en sentit vertical, coronades per un guardapols de maons, col·locats a sardinell o llibret, amb llinda plana a les finestres de la façana lateral i d'arc rebaixat a les de la façana principal. | 08118-71 | Carrer Joan Roig, 1 | L'any 1902 un capità de barco retirat montà una fàbrica de gènere de punt. Els anys 30 del segle passat, s'utilitzà com a magatzem de gra i durant la guerra civil espanyola fou seu d'una cooperativa escolar. A l'any 1949 s'hi instal·là la fàbrica de fils 'El pino'. | 41.4797900,2.3175700 | 443025 | 4592245 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51817-foto-08118-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51817-foto-08118-71-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És dels pocs edificis d'arquitectura industrial que es conserven. També és coneguda con Can Quiroli. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 51839 | Laboratoris Cusí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laboratoris-cusi | BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | L'edifici originari tenia una planta rectangular i constava de planta baixa i planta pis acabat amb una coberta plana practicable a mode de terrat. S'estructurava en un cos principal de planta irregular amb planta baixa i pis que s'estenia a cada banda amb dos cossos laterals de planta baixa, amb una composició simètrica. La façana principal es generava amb una composició simètrica a partir de cinc eixos de verticalitat en el cos central i tres eixos a cada lateral. Aquesta composició estava centrada per la porta d'accés, d'estil neoclàssic emmarcada per quatre columnes i un frontó circular. A cada costat de la porta s'obren dues finestres. A la planta pis hi ha cinc obertures més. Totes les finestres d'aquest cos central són de llinda recta. Per contra, les obertures dels cossos laterals, tres per banda, són d'arc de mig punt. Totes les finestres estan protegides per persianes de llibret de fusta. La façana del cos central estava coronada per una balustrada d'obra amb quatre grans hídries ornamentals. Les façanes dels laterals també està coronada per balustrades que fan de barana del terrat. L'any 1932, es va fer una ampliació considerable que consistí en afegir una planta en els dos cossos laterals i afegir dos cossos més a cada costat, de planta baixa i planta pis. Totes les noves obertures mantenen el ritme compositiu de l'edifici originari, però totes són de llinda recta. Per contra, les balustrades originals passen a ser un recrescut de la façana per damunt de la cornisa. Al darrera s'hi construí les cases dels treballadors. | 08118-93 | Carrer Camil Fabra, 58 | La família Cusí va fer construir aquest edifici per ubicar-hi la seva indústria farmacèutica l'any 1925, juntament amb la residència familiar i per necessitats de l'empresa fou ampliat l'any 1932. | 41.4745700,2.2968300 | 441288 | 4591680 | 1925 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51839-foto-08118-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51839-foto-08118-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51839-foto-08118-93-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51867 | Llorer (Laurus nobilis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorer-laurus-nobilis | BOLÒS, O. (1990). Flora manual dels Països Catalans. Barcelona. Ed. Pòrtic. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre perennifoli que presenta el tronc llis i grisenc. Mesura uns 9 metres d'alçada, per un 70 centímetres de volt de canó i 80 de volt de soca. El tronc es bifurca en dos brancatges principals, rectes, on es troben les fulles. Aquestes tenen una mida aproximada de 10 x 4 centímetres; són de color fosc i brillant per l'anvers i mat pel revers. Les fulles són persistents, coriàcies, simples, alternes i amb un pecíol curt, aproximadament d'un centímetre de color vermellós. Aquestes tenen un àpex agut i presenten cèl·lules oleíferes que li donen un perfum característic. Presenten una nervació pinnada, on el nervi principal és molt visible en l'anvers i prominent en el revers. Les flors són petites i són unisexuals. El fruit és una baia carnosa, ovoide que mesura entre 1 a 1,5 centímetres de longitud. | 08118-193 | Carrer Fontanills, s/n | El llorer (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, cultivat o naturalitzat que creix prop de llocs habitats i en torrenteres o llocs humits. Les fulles són molt apreciades com a condiment de la cuina mediterrània. Es troba localitzat a tota l'àrea mediterrània. El diumenge de Rams, els creients porten les seves branques a beneir, per commemorar l'entrada de Jesús a Jerusalem. A l'antiguitat i durant l'Edat Mitjana s'utilitzava per coronar als poetes, els artistes i els savis, tradició que té origen en la coronació dels generals victoriosos de l'exèrcit romà quan entraven a la ciutat. També als estudiants que superaven les proves de retòrica se'ls donava una branca de llorer, possiblement l'origen de la paraula batxillerat (baccalaureatus). El llorer és una planta molt utilitzada en el camp medicinal, i reconeguda per les seves propietats digestives i estomacals. Segons la tradició, hi ha encara la creença de que en aquella casa on hi ha una branca de llorer, la família serà protegida del llamp. | 41.4778400,2.3039400 | 441885 | 4592038 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51867-foto-08118-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51867-foto-08118-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51763 | Horta d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-den-puig | BURÉS, Lluís i MARQUÈS, Anna (1991). La vil·la romana de Cal Ros de les Cabres (El Masnou, el Maresme). Notícia de les darreres campanyes d'excavació, dins Laietània, núm. 6. Mataró. Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. REVILLA, Víctor (1995). Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos I aC. - III dC.), dins Cuadernos de Arqueologia, núm. 8. Servei del llibre l'Estaquirot. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | I aC-I dC | parcialment destruït | Jaciment que s'interpreta com un abocador d'un forn romà amb una producció majoritària d'àmfores tipus Pascual 1 i ecipients (dolies) o elements constructius (teules). Es relaciona amb la vil·la de Cal Ros de les Cabres i l'abundància d'aigua i argiles. Per desgràcia, quan es va detectar el jaciment ja s'havia rebaixat el terreny i destruït les possibles restes; per tant, només es va poder fer una recollida de material. | 08118-6 | Torrent de Can Gai, s/n | Jaciment descobert de forma fortuïta durant les obres de construcció de la nau del parc Central dels Serveis de manteniment (Sector Voramar I) del Masnou. L'any 1998, amb motiu del projecte de construcció d'una estació de servei es va fer un seguiment arqueològic que va donar resultats negatius pel que fa a la localització de noves restes romanes. | 41.4819900,2.3306200 | 444116 | 4592481 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51763-foto-08118-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51763-foto-08118-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51763-foto-08118-6-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51843 | Palmerar Club de futbol (Palmera canariensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmerar-club-de-futbol-palmera-canariensis | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | Grup de 5 palmeres (originàriament 6) de Canàries que es trobaven al pati davanter de la seu del club de futbol. Actualment una d'elles està tallada arran de soca i les quatre restants estan afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort irremediablement de la palmera. El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitjà d'aquest conjunt era d'uns 14 a 15 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. La base de les fulles, que acostumen a mesurar uns cinc metres de llargada, i formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen; són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana. Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. | 08118-97 | carrer Rosa Sensat, 1-6 | Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. | 41.4798300,2.3042700 | 441914 | 4592259 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51843-foto-08118-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51843-foto-08118-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51846 | Palmerar del Bell Resguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmerar-del-bell-resguard | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Bo a excepció de la palmera canarensis afectada per la plaga de l'escarabat morrut. | Palmerar compost per vàries espècies de palmeres, de les quals destaquen la palmera de Canàries (Phoenix canariensis). El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitjà d'aquest conjunt era d'uns 14 a 15 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. La base de les fulles, que acostumen a mesurar uns cinc metres de llargada, i formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana. Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. La majoria d'aquesta espècie en estat adult es troben afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort irremediablement de la palmera. Durant la realització del mapa de patrimoni se n'han comptabilitzat 14, tot i que han estat podades i tractades amb insecticides. Pel que fa a les petites, no semblen de moment afectades per l'escarabat morrut. Pel que fa a la palmera datilera (Phoenix datylifera) tot i que poden mesurar 20 metres d'alçada, les representades aquí són més petites, amb un sol estípit d'entre 40 a 50 cm de diàmetre. La capçada és menys frondosa que en la de canàries. Les palmes són pinnades de color verd verd grisós. Dues espècies a destacar són la washingtònia (Washingtònia filifera) i la washingtònia robusta (Washingtònia robusta). Per la primera d'elles, l'alçada mitja d'aquesta espècie es troba al voltant dels 16 metres, amb una volta de canó de 90 cm a 1metre aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Manté a sobre durant molt de temps les fulles que es van assecant, tot i que en el moment de la realització del mapa, havien estat podats deixant a la vista les fulles de color verd grisós. Aquestes són palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 metres de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Aquesta palmera resisteix molt bé el fred. Pel que fa a la washingtònia robusta (Washingtònia robusta)també en tenim representades en aquest parc. Té un sol estípit, prim i esvelt, d'uns 16 metres d'alçada i una volta de canó d'uns 80 cm. Les fulles són palmades, d'un metre de diàmetres. El pecíol té un metre de longitud, amb dents corbats en els marges. És hermafrodita. La floració també es produeix a la primavera, amb les flors de color crema agrupades en inflorescències d'entre 2 i 3 m de longitud. També s'ha observat alguna espècie de palmera excelsa (Trachycarpus). D'un sol estípit, mesurant uns 5 m d'alçària. Es tracta d'una palmera molt fina i esvelta, recoberta per les beines de les fulles ja caigudes. Les fulles són palmades, arrodonides, de color verd fosc per l'anvers i verd grisós al revers. Mesuren una mica més d'1 m de diàmetre. Les flors són de color groc perfumades. Finalment, i com a més representatives d'aquest parc, tenim el margalló (Chamaerops humilis). Es tracta d'una palmera dioica amb diversos estípits, tot i que de vegades només en tenen un. Mesuren entre 3 i 4 metres d'alçada. Les fulles són palmades de color verd fosc, amb una lleugera forma circular, entre 40 i 80 cm de diàmetre. El pecíol té moltes punxes o espines de 2 a 3 cm de longitud. Les inflorescències acostumen a mesurar entre 15 i 20 cm de longitud. Són de color groc, petites i hermafrodites. El fruit, conegut com a dàtil de rabosa és arrodonit i lleugerament carnós, de color groc rogenc sense cap valor culinari. | 08118-100 | Passeig Joan Carles I, s/n | La palmera de Canàries (Phoenix canariensis) fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. La palmera dactilífera (Phoenix datylifera) és originària del Nord d'Àfrica i Oest d'Àsia. Els seus fruits són molt apreciats i les fulles són utilitzades per a la confecció de palmes per beneir el Diumenge de Rams. Pel que fa a la washingtònia (Washingtònia filifera), aquesta és originària del sud-est de Califòrnia i de l'oest d'Arizona i nord – oest de Mèxic. La washingtònia robusta (Washingtònia robusta)és originària del nord-oest de Mèxic. La palmera excelsa (Trachycarpus),prové de la regió est i centre de la Xina. El margalló (Chamaerops humilis), originària de la regió mediterrània, suporta qualsevol tipus de sòl. És des de fa uns anys, espècie protegida a Catalunya. | 41.4777600,2.3046600 | 441945 | 4592028 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51846-foto-08118-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51846-foto-08118-100-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint al interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51855 | Palmeres (Palmera canariensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-palmera-canariensis | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Dues palmeres (Phoenix canariensis) plantades a banda i banda d'una pèrgola de ferro. El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'alçada mitja d'aquestes palmeres és d'uns 12 a 14 metres d'alçada. Mesura aproximadament un metre d'amplada. La base de les fulles, acostumen a mesurar entre quatre i cinc metres de llargada, formant al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana (Phoenix datylifera). Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. Tot i que d'aquesta espècie està essent atacada per una plaga d'insectes conegut com a escarabat morrut, en el moment del treball de camp, no semblen afectades. No s'observen colònies de cotorres de pit gris (Myiopsitta monachus). | 08118-109 | Plaça 11 de setembre | Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. | 41.4828800,2.3114800 | 442519 | 4592592 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51855-foto-08118-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51855-foto-08118-109-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51882 | Palmera washingtonia (Washingtònia robusta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-washingtonia-washingtonia-robusta | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Exemplar de washingtònia robusta que s'alça solitària, perfectament erecte i amb les fulles formant una corona arrodonida. L'alçada es troba compresa entre els 18 i 19 metres, amb una volta de canó de 90 cm a 1metre aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Manté a sobre durant molt de temps les fulles que es van assecant, Les fulles són de color verd grisós, palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 metres de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Aquesta palmera resisteix molt bé el fred. | 08118-125 | Carrer Tomàs Vives, 16 | La washingtònia robusta (Washingtònia robusta)és originària del nord-oest de Mèxic. | 41.4801500,2.3192500 | 443165 | 4592284 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51882-foto-08118-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51882-foto-08118-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51883 | Jardins de Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-malet | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Jardí de l'antiga masia de can malet situat entre l'edifici de l'Ajuntament i la llar d'avis de can Malet, delimitat al costat de ponent pel carrer Tomàs Vives, situat en una cota superior que salva unes escales. Hi ha un seguit de parterres que protegeixen la vegetació. Destaquen tres moreres (Morus alba), amb els troncs plens de nusos, utilitzades en ornament per l'ombra que proporciona durant els mesos d'estiu. Mesuren uns 7 metres d'alçada sense la capçada, amb una promig de 1,80 metres de volt de canó i 2 metres de volt de soca. Són arbres caducifolis de la família de les moràcies, amb les fulles dentades. Les flors formen espigues i els fruits, anomenats mores són comestibles. Poden ser monoics o dioics. Les fulles són de color verd brillant i llustroses pel feix i més clares pel revés. Tenen una forma ovalada, senceres o lobulades i de marges dentats. En un altre àmbit destaquen dos pebrers bords (Schinus molle), del gènere schinus. Es tracta d'un arbre perennifoli de la família de les Anacardiàcies, que mesura entre 5 a 7 metres d'alçada, amb una volt de canó d'uns 40 a 50 cm. Les fulles són lanceolades, alternades i pennades, arribant a mesurar fins als 30 cm de llargada. A més a més són aromàtiques. El fruit o baies tenen un aroma similar al del pebre, però només pot ser consumit en petites quantitats, ja que és lleugerament tòxic. Dins del jardí també hi trobem varis tipus de palmeres, de la família de les Arecàcies (Arecaceae). Destaca el margalló (Chamaerops humilis), única espècie autòctona dels Països Catalans i la palmera de Canàries (Phoenix canariensis). El margalló, destaca per les seves fulles grosses en forma de ventall, amb pecíols proveïts d'espines, de flors grogues formant grapes o raïms densos i fruïts semblant als dàtils. També destaquen tres palmeres de Canàries, actualment afectades per la plaga de l'escarabat morrut. El seu tronc és alt i estilitzat,acabat en una corona de fulles, tot i que degut a l'atac d'aquest insecte, ha estat podada. L'alçada mitja d'aquest grup de palmeres és de 10 a 12 metres. El diàmetre no sobrepassa els 80 cm. Les fulles acostumen a mesurar uns 4 o 5 metres de longitud, disposades a l'extrem de dalt del tronc, en forma de ventall. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Finalment cal destacar una iuca, del gènere Yucca, ubicada en un racó del jardí. Té un plomat de fulles de color verd fosc que surten de les parts superiors del tronc. Les puntes de les fulles són lanceolades i senceres amb els extrems molt afilats. Les flors són de color blanc, agrupades en forma de vara. Mesura uns 3 metres d'alçada. | 08118-126 | Carrer Tomàs Vives, 37 | Les moreres (Morus alba) provenen de les zones temperades d'Àsia. Aquesta espècie des de temps antics era conreada per les seves fulles, aliment indispensable pels cucs de seda, els capolls dels quals s'utilitzen encara avui per la fabricació de la seda. Va ser introduït a Occident a partir del segle VI pels monjos nestorians. Com totes les moràcies aquests arbres contenen en la seva saba una substància coneguda amb el nom de làtex. No acostumen a sobrepassar els 15 metres d'alçada. Pel que fa al pebrer bord (Schinus molle), és originari de països com Bolívia, Xile i Perú. És molt apreciat com a arbre ornamental, i perquè després una olor molt agradable. Recorda el salze, tot i que aquest no necessita tanta quantitat d'aigua. El margalló és una espècie endèmica de les regions mediterrànies i protegida als Països Catalans. El tronxo del margalló és comestible i es pot barrejar amb mel. Sembla ser que les guineus aprecien els dàtils d'aquesta palmera. | 41.4796200,2.3194300 | 443180 | 4592225 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51883-foto-08118-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51883-foto-08118-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51765 | Cal Perdut de Baix o El Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdut-de-baix-o-el-palau | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CUYÀS, J. M. (1949). El Palau, important construcció del terme de Teià, dins Museu, 67-69. Mataró. CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II. FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià. Argentona. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | II aC-V dC | troballes antigues i que es desconeix el que pot haver-hi i el seu estat de conservació. | Establiment rural d'època romana documentat arrel de la troballa de material constructiu i ceràmica romana realitzada per Cristòfol Ferrer l'any 1935. Posteriorment , amb motiu dels treballs d'anivellament realitzats l'any 1944 als camps anomenats El Palau, Cal Perdut de Baix i Can Martí Dòria, Josep Maria Cuyàs descobrí noves restes romanes descrites per l'autor com fragments de teules, grans quantitats de pedra acumulada en desfer les parets de les construccions romanes i grans blocs de paviment d'opus testaceum. El material ceràmic recuperat incloïa ceràmiques ibèriques, campanianes i terra sigil·lada. | 08118-8 | Camí del Mig, s/n | Descobert l'any 1935 per Cristòfol Ferrer. | 41.4864300,2.3411700 | 445001 | 4592967 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51765-foto-08118-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51765-foto-08118-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51765-foto-08118-8-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una bona part d'aquest jaciment està dins el terme municipal de Teià. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51758 | Can Cusí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cusi | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | I aC- II d | no es coneix on i com es troben les restes. | Per les troballes referenciades a la bibliografia es tractaria de la part residencial d'una vil·la romana originada en època republicana i es perllongaria fins el segle II d. C. Les notícies més detallades corresponen a J. M. Cuyàs que fa referència a la troballa d'enterraments, àmfores, un mosaic policrom, un hipocaust de banys, ceràmica indeterminada. També diu que durant la construcció d'una piscina a la casa aparegueren fragments d'àmfora, estuc vermell, vidres, aplacats de marbre, Terra Sigil·lata i Campaniana A. Però la ubicació de les restes resulta imprecisa i de vegades contradictòria. Per tant, és difícil determinar-la amb exactitud. | 08118-1 | Carrer Camil Fabra, 58 | La primera notícia sobre el jaciment és de l'any 1977 i la proporciona l'arqueòleg badaloní J. M. Cuyàs. Les seves dades són recollides per M. Prevosti (1981) i O. Olesti(1995). Però no s'ha realitzat mai cap tipus d'intervenció arqueològica i la realització de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Maresme, en les seves diverses fases (1987 i 2008) no ha servit per aportar novetats. Encara que es va trobar una escultura d'una dona. | 41.4746000,2.2977400 | 441364 | 4591682 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51758-foto-08118-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51758-foto-08118-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51758-foto-08118-1-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51759 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor-0 | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. MAYA, J. L. i PONS, E, (1983). El bronze final, dins l'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. RIBAS, Marià (1976). El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | II aC-VdC | zona urbanitzada | Establiment rural d'època romana tipus vil·la que tindria el seu origen a finals del segle II aC i mantindria una llarga ocupació fins a finals d'època romana. Fou localitzat a partir de troballes casuals i a les excavacions arqueològiques realitzades, l'any 1960 i 1970, pel senyor Lluís Galera. Aquestes intervencions permeteren documentar un conjunt de murs que delimitaven un mínim de tres àmbits. El material ceràmic documentat que predomina és la Terra Sigil·lada Sudgàl·lica, Terra Sigil·lada Hispànica i Terra Sigil·lada Africana Clara A. L'any 1970 s'excavaren dues sitges que proporcionaren Campaniana A, Terra Sigil·lada Aretina, Terra Sigil·lada Sudgàl·lica, Terra Sigil·lada Hispànica i Terra Sigil·lada Africana Clara A, C i D. | 08118-2 | Urbanització Can Teixidor | L'any 1970 la urbanització de la zona va destruir aquestes restes. | 41.4758800,2.3020600 | 441726 | 4591822 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51759-foto-08118-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51759-foto-08118-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51759-foto-08118-2-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51760 | Bell Resguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-resguard | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | II aC-IIdC | zona urbanitzada | Jaciment d'època romana, possiblement es tracta de la part rústica d'una vil·la romana, erigida en època republicana amb una continuïtat, com a mínim, fins a època alt imperial. Fou documentat, a principis dels anys 80, en fer unes obres que permeteren localitzar fragments d'opus signinum i material ceràmic dispers, format per àmfora i teules. L'any 1986 es localitzaren més paviments d'opus signinum amb restes de murs associats i estrats d'amortització que contenien ceràmica d'època romana (àmfores, dolies, teules i Terra Sigil·lada). | 08118-3 | Entre els carrers Rosa Sensat, Joan Carles I i Constitució | El Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya, a finals de 1985, aturà els treballs d'urbanització i propicià una actuació d'urgència per tal de documentar les restes afectades. L'any 1986 es va realitzar una segona intervenció per tal de delimitar l'extensió del jaciment. | 41.4793800,2.3032100 | 441825 | 4592209 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51760-foto-08118-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51760-foto-08118-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51760-foto-08118-3-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51761 | Desembocadura Torrent de l'Ase | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desembocadura-torrent-de-lase | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | I aC- I dC | es desconeix el seu estat de conservació | Durant les tasques d'extracció de sorra de la platja aparegueren tres àmfores senceres, tipus Dressel 1, una moneda ibèrica amb la llegenda 'CESSE' i un morter de pedra granítica. La presència d'aquestes àmfores i, fins i tot, la moneda fan suposar l'existència d'un possible fondejador o ancoratge. Cal tenir present que el torrent de l'ase va directa a Cal Ros de les Cabres, important vil·la romana. | 08118-4 | Desguàs del torrent de l'Ase | 41.4800400,2.3249100 | 443638 | 4592268 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51761-foto-08118-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51761-foto-08118-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51761-foto-08118-4-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51815 | Carrer de Josep Llimona, 16, 18 i 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-josep-llimona-16-18-i-20 | GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | sembla que no s'hi habita des de fa molt de temps | Conjunt de dues cases entre mitgeres de planta rectangular alineades al pla de carrer que consten de planta baixa i pis en dos casos i planta baixa i dos pisos en l'altre. Tenen la coberta plana practicable a mode de terrat, una d'elles amb coberta a la catalana ventilada. Le façanes es generen a partir d'una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat en un cas i de tres en l'altre. El parament de la façana és un estucat amb relleu imitant carreus posats a portell. Totes les obertures estan emmarcades per un recrescut en llindes i brancals. | 08118-58 | Carrer de Josep Llimona, 16, 18 i 20 | 41.4788200,2.3173900 | 443009 | 4592138 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51815-foto-08118-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51815-foto-08118-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51821 | Casa del carrer Doctor Curell, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-doctor-curell-36 | GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb la porta d'accés a un costat i una finestra lateral reixada; en el primer pis amb un balcó continu suportat per dues mènsules treballades amb barana de ferro forjat i dues obertures; i en el segon pis per dues obertures de llinda recta. La porta i la finestra de la planta baixa són d'arc escarser; les del primer pis tenen els brancals en forma de pilastres coronades per un frontó triangular. El parament de la façana és un estucat en relleus de franges horitzontal i recrescuts en totes les obertures. | 08118-75 | Carrer del Doctor Jaume Curell, 36 | 41.4783000,2.3136300 | 442694 | 4592082 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51821-foto-08118-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51821-foto-08118-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51821-foto-08118-75-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51822 | Casa del carrer Barcelona, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-46 | GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular enretirat del pla de carrer que consta de planta baixa i dues plantes pis, acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat català. Per la planta baixa s'ha perllongat a posteriori fins alinear-lo al pla de carrer, ocupant l'antic pati davanter. La façana es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat que es defineix amb dues obertures per planta. Destaca el balcó continu de la primera planta amb barana de ferro forjat amb dues obertures amb guardapols en forma de frontó amb fulla d'acant central. A la segona planta, les dues obertures estan emmarcades per sengles pilastres estriats amb capitell jònic. L'acabat del parament és un estucat pintat amb relleu a mode de franges horitzontals i amb un seguit d'elements ornamentals dels que destaquen una franja entre els dos pisos i sota la cornisa amb motius geomètrics i florals que es ressalten amb la combinació de colors en què estan pintats. A l'interior està decorat amb teixit de damasc tornassolat i amb flors de llis. | 08118-76 | carrer Barcelona, 46 | La Sociedad Cultural Nueva Unión Masnovense, SOCNUM propietària de l'edifici té el seu origen al segle XIX. La seu original estava al Casinet però per problemes econòmics van bescanviar l'edifici per aquest. Lluís Millet estava vinculat a aquesta societat i encara es conserven algunes partitures, documents i fotos. | 41.4782700,2.3148100 | 442793 | 4592078 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51822-foto-08118-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51822-foto-08118-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51822-foto-08118-76-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51823 | Casa Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-palau | GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular enretirat del pla de carrer que consta de semisoterrani, planta baixa i dues plantes pis, acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat català. Disposa d'un pati davanter, delimitat per una barana de ferro. La planta baixa està a una cota superior del nivell del carrer i s'hi accedeix per una escalinata de cinc graons. La façana es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat que es defineix amb dues obertures per planta. A la planta baixa amb un aporta d'accés al lateral dret i una finestra més gran que la resta.; en els dos pisos superiors hi ha una obertura amb balcó amb barana de ferro i una balconera. Totes les obertures són d'arc carpanell i al seu damunt hi ha un motiu floral en relleu. Les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. L'acabat del parament és un estucat pintat llis amb motius florals que es ressalten amb la combinació de colors en què estan pintats. El coronament és una balustrada d'obra que actua d'ampit del terrat. | 08118-77 | Carrer Barcelona, 45 | 41.4782900,2.3149000 | 442800 | 4592081 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51823-foto-08118-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51823-foto-08118-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Andreu | També es coneguda com can Framis | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51844 | Jardins del Parc del Llac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-parc-del-llac | LUNA, Gonçal (2005). El Parc del llac: una passejada per la natura i la història. Ajuntament del Masnou. LUNA, Gonçal (2006). El Masnou. El Parc del llac, dins Indrets singulars del Maresme. Guia de recursos. Biblioteques municipals del Maresme. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Jardí romàntic amb elements compositius propis del neoclàssic afrancesat on destaca un petit estany o llac, que dóna nom al parc. Té una illeta al mig a la que s'hi accedeix per un pont. A la seva capçalera hi ha un mirador elevat, un roquer construït de pedra tosca d'on cau un salt d'aigua, amb una cavitat amb bancs de pedra, a la que s'entra per darrera. La seva extensió és de 6.400 metres quadrats on es combina elements de vegetació mediterrània amb espècimens foranis. Són especialment interessants els arbres de fulla composta. Es tracta d'espècies com l'acàcia de tres espines, la sòfora, la robínia i la mimosa. En un espai enclotat, a l'est del llac, hi ha una petita arbrera de xiprers. Quant a la vegetació mediterrània destaca el roure martinenc i la figuera. També es troben plàtans, llorers, oms i algun avet. Pel que fa a plantes amb flors acolorides, s'hi troben: la catalpa, la prunera, la paulònia o les mèlies. Els arbustos que hi ha són: el pitòsfor, el baladre, el gessamí, la troana, l'aladern, el marfull, l'esparreguera o el galzeran. També hi ha fins a cinc espècies diferents de palmeres. | 08118-98 | Passeig Joan Carles I, s/n | Fou construït a principis de segle XX com a jardí de la residència del marquès del Masnou, el senyor Romà Fabra i Puig (Barcelona, 1875 - Donostia, 1948). Pertanyia a una il·lustre nissaga de polítics i industrials catalans lligats a les històriques filatures Fabra i Coats i al mecenatge de l'Observatori Fabra del Tibidabo. La relació amb el Masnou és extensa. En agraïment pels generosos donatius atorgats a la vila, l'any 1921 el consistori el va nomenar fill adoptiu del poble, i l'any següent el rei Alfons XIII li va concedir el títol de marquès del Masnou arran del patrocini d'un pavelló hospitalari per a la Casa Benèfica. L'industrial també va subvencionar la Societat Cooperativa de Cases Barates La Masnouense. Les cases encara es conserven al carrer Amadeu I. | 41.4787500,2.3036900 | 441865 | 4592139 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51844-foto-08118-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51844-foto-08118-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51844-foto-08118-98-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Romàntic|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2005, l'ajuntament procedí a la neteja del llac, la poda d'arbres, i la millora de mobiliari i de tot el parc. | 99|101|98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 52015 | Monument al Meridià verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-meridia-verd | MARQUET, Lluís (no consta) El segon centenari del mesurament del meridià de la terra. Ajuntament de Premià de Dalt. | XXI | Monument commemoratiu del pas del meridià de París per la platja d'Ocata. Es tracta d'un monòlit de planta quadrada fet de marbre en forma de púlpit, amb la seva part superior esbiaixada i amb la següent inscripció gravada: 'En aquest punt de Catalunya s'acaba el meridià verd, el sender de llarg recorregut que ressegueix el meridià de París, la distància entre Dunkerque i la platja d'Ocata, mesurada al segle XVIII. S'utilitza per definir la unitat de longitud: el metre.' | 08118-269 | Desembocadura de la riera de Teià, a l'Est del terme municipal. | Fou col·locat l'any 2006. L'Assemblée Nationale francesa decidí el 26 de març de 1792 fer l'amidament d'un fragment de meridià per establir el valor precís del metre. El meridià escollit fou el de París i els extrems del seu arc, els paral·lels de Dunkerque i de Barcelona. Jean B. Delambre fou l'encarregat de mesurar la part septentrional i Pierre F. Méchain la meridional. El mesurament es va fer establint una xarxa de triangles pel mètode de triangulació geodèsica. L'expedició sortí de parís el 25 de juny de 1792 i arribà a Perpinyà el 5 de juliol. Fins l'octubre de 1793 van recórrer el Principat fins arribar a Barcelona. Per commemorar els 200 anys d'aquest esdeveniment es va col·locar aquesta referència i es va escollir el punt terminal de l'arc mesurat, és a dir el punt del meridià arran de mar que es va calcular amb la col·laboració de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICAC): en les immediacions de la desembocadura de la riera de Teià. | 41.4826800,2.3364000 | 444599 | 4592554 | 2006 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52015-foto-08118-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52015-foto-08118-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 52016 | Búnquer del Mas Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-mas-antich | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Esta reutilitzat pel passeig marítim | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. Les parets i la coberta també tenen recobriment modern i és impossible determinar-ne la tècnica constructiva. La paret est està reaprofitada per posar-hi unes dutxes de platja. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-270 | Carrer de Camil Fabra, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4739900,2.3011900 | 441652 | 4591612 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52016-foto-08118-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52016-foto-08118-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 52017 | Búnquer de la riera d'Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-riera-dalella | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Esta reutilitzat pel passeig marítim | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. Les parets i la coberta també tenen recobriment modern i és impossible determinar-ne la tècnica constructiva. Una escala de set graons i una paret de formigó tapen tot el costat de llevant del búnquer. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-271 | Carrer de Camil Fabra, davant la riera d'Alella | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4761500,2.3077900 | 442205 | 4591848 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52017-foto-08118-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52017-foto-08118-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 52018 | Búnquer d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-docata | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Està mig soterrat i queda al bell mig del nou passeig marítim. | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. La part externa de la coberta és lleugerament còncava i presenta al centre de la part frontal una canal, possiblement de desguàs. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-272 | Passeig de Prat de la Riba, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4795800,2.3225000 | 443436 | 4592219 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52018-foto-08118-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52018-foto-08118-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 52019 | Búnquer del Torrent d'en Gayo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-torrent-den-gayo | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Està mig soterrat pel nou passeig marítim. | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. La part externa de la coberta era lleugerament còncava i presentava al centre de la part frontal una canal, possiblement de desguàs. Igual que el búnquer que hi ha més a ponent, però actuacions recents (posteriors a 1999) han igualat la coberta i eliminat la canal. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-273 | Carrer d'Àngel Guimerà, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4814400,2.3306700 | 444120 | 4592420 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52019-foto-08118-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52019-foto-08118-273-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 52020 | Búnquer de la riera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-riera-de-teia | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Està mig soterrat pel nou passeig marítim. | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. La part externa de la coberta era lleugerament còncava i presentava al centre de la part frontal una canal, possiblement de desguàs. Igual que els búnquers que hi ha més a ponent, però actuacions recents (posteriors a 1998) han igualat la coberta i eliminat la canal. Té una inclinació d'uns 25º . Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-274 | Carrer d'Àngel Guimerà, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4831500,2.3387500 | 444796 | 4592605 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52020-foto-08118-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52020-foto-08118-274-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51965 | Capella de can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-malet | MURAY, Joan (1999) La capella de sant Antoni (1736) de can Rogent,a can Casas, dins Històries de la vila.. del Masnou. Estudis maresmencs / Història. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 215-217. | XIX-XX | Capella inserida en el mur meridional que delimita els jardins de can Malet que és mitger amb la part posterior de l'Ajuntament. Està dedicada a Sant Antoni de Pàdua, Composició arquitectònica en relleu amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua de genolls a terra amb l'Infant Jesús en braços, emmarcat per dues pilastres coronades per un arquitrau i un frontó circular. Tot fet a base de trencadís de colors. | 08118-219 | Jardins de can Malet | L'advocació a Sant Antoni de Pàdua, era deguda al costum que hi havia, al Masnou per part de les puntaires i dones que cosien, de resar el rosari al carrer, davant les imatges del sant durant la seva festivitat. | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51965-foto-08118-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51965-foto-08118-219-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51872 | Caves Rekondo; caves Champ-Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-rekondo-caves-champ-sors | MURAY, Joan (1999). Champ-Sors. Les caves masnovines de la Mediterrània, dins Històries de la Vila ... del Masnou. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 194 - 198. | XIX | Caves en forma de galeries construïdes per sota terra dins la finca, excavades en el sauló. Consta de tres galeries principals paral·leles i orientades de nord a sud, d'una cinquantena de metres de longitud per un parell de metres d'amplada. Aquestes galeries es posen per sota la carretera N-II. S'uneixen perpendicularment entre elles per galeries secundàries. La producció d'aquest cava es realitza a Sant Sadurní d'Anoia. El procés d'engorjat de les ampolles es fa a la planta baixa en una sala preparada per a aquesta finalitat. | 08118-198 | Carrer Sant Cristòfol, 4 | Construïdes a finals del segle XIX i principis del XX per part de Josep Garcia i Cunill, vinculat a la família Sors d'Alella, de llarga tradició vinetera. Durant més de 100 anys han produït caves i vins la família Garcia: Josep Garcia i Cunill, l'iniciador, el seu fill Josep Garcia Estapé, que morí prematurament per un accident laboral; i Josep Garcia Sensat. Després ho va adquirir una família d'origen basc, que han continuat amb el restaurant associat a les caves, fins fa uns 20 mesos, quan ha tornat a canviar de propietaris. El període de màxim esplendor és des del darrer quart de segle XIX fins a principis dels anys 20 del segle passat, arribant a una producció d'un milió i mig d'ampolles. Van arribar a ser proveïdors de la casa reial amb Alfons XIII. Durant aquest període obtingueren diferents reconeixements i premis: Gran Premi de Viena (1873), medalles d'Or de París (1867 i 1878), Madrid (1878) i Barcelona (1888). A partir dels anys 1960 estigué una vintena d'anys sense producció, però es va reemprendre a partir de l'any 1993. | 41.4777800,2.3109200 | 442468 | 4592027 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51872-foto-08118-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51872-foto-08118-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva especificat es troba en la seva proximitat al mar. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51952 | Arxiu històric municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-municipal-0 | Museu municipal de nàutica. Arxiu històric municipal El Masnou. Tríptic de presentació. | XVIII | El fons de l'Arxiu històric municipal del Masnou comprèn de forma unificada la documentació històrica i administrativa que genera el propi Ajuntament. Els fons es poden agrupar en cinc apartats: fons municipal, fons del jutjat de Pau del Masnou, fons documentals marítims, cartografia i material gràfic i arxiu d'imatges. A més a més, disposa d'una biblioteca auxiliar que recull edicions municipals, obres sobre temes locals i comarcals, obres d'autors locals, col·leccions administratives (repertoris de legislació municipal), obres de referència (diccionaris) i publicacions sobre temes de nàutica. Pel que fa l fons municipal, hi ha documentació a partir de l'any 1812. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius: 1. Administració general; 2. Hisenda; 3. Proveïments; 4. Beneficència i assistència social; 5. Sanitat; 6. Obres i urbanisme; 7. Seguretat pública; 8. Servei militar; 9. Població i cens; 10. Eleccions; 11. Instrucció pública; 12. Cultura; 13. Serveis agropecuaris. El fons del jutjat de pau es divideix en: 1. Matèria civil (1820-1948); 2. Matèria penal (1849-1945); 3. Matèria governativa (1852-1945); 4. Administració interna (1836-1947); 5. Registre civil (1870-1946). El fons documentals marítims està format per: 1. Cartes nàutiques ( XVIII-XX); 2. Diaris de navegació (XVIII-XX) i 3. Títols de pilot (XIX). En l'apartat de cartografia i material gràfic, hi ha mapes, plànols, gravats, dibuixos, cartells, etc, referits al municipi. Finalment, disposa d'un arxiu d'imatges amb fotografies, pel·lícules de cinema o vídeos referides a l'àmbit d'actuació de l'arxiu. | 08118-206 | Carrer Sant Francesc d'Assís, 28 | L'any 1990, l'Ajuntament va reestructurar el Patronat del Museu Municipal de Nàutica del Masnou i va impulsar especialment la creació de l'Escola de Maquetisme Naval (adscrita al Museu) i la secció de documentació. L'any 1991, es va acordar que l'Arxiu Històric Municipal també formés part de la secció de patrimoni documental. D'aquesta manera es van unificar els fons del Museu i els de l'Ajuntament. El nou espai es va inaugurar el 7 de març de 1992. L'any 1995 es va fer un preinventari dels 1.100 lligalls i del material bibliogràfic, amb el resultat de 1.421 registres. L'any 1999 es decideix traslladar el Museu a la seva ubicació actual i destinar íntegrament l'espai del carrer Sant Francesc d'Assís a l'Arxiu Històric. | 41.4792000,2.3192300 | 443163 | 4592179 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51952-foto-08118-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51952-foto-08118-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51952-foto-08118-206-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.