Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52024 | Porteria de cal Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porteria-de-cal-marques | XX | Antiga porteria de la casa del Marquès, el senyor Romà Fabra, promotor de l'obra. Actualment aquest element ha quedat deslligat per vials de nova construcció de la casa. És un arc de ferro amb una orla central de motius geomètrics amb les inicials R i F al bell mig. Aquestes inicials fan referència a Romà Fabra. | 08118-278 | Passeig de Joan Carles I, s/n | La casa fou construïda a partir de l'any 1902 i va pertànyer a Romà Fabra i Puig, que rebé el títol de primer marquès del Masnou l'any 1922. | 41.4780600,2.3048000 | 441957 | 4592062 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52024-foto-08118-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52024-foto-08118-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 52025 | Font de la plaça de Maria Cristina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-maria-cristina | XX | Font pública adossada a una paret de maons de formigó prefabricats d'una alçada d'uns 80 cm que a la part central fa un recreixement circular on s'insereix la pica semi circular amb la vora de pedres vistes on es troba el brollador d'acer inoxidable de polsador. Als costats hi ha dos bancs que utilitzen la paret de respatller. | 08118-279 | Plaça de Maria Cristina, s/n | 41.4794100,2.3060000 | 442058 | 4592211 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52025-foto-08118-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52025-foto-08118-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 52027 | Barraca de cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-sastret | XIX | entorn degradat i en desús des de fa temps | Barraca de vinya de planta rectangular amb la coberta de volta. La façana principal està orientada a migdia, amb l'entrada arquejada de mig punt i porta de fusta tancada. Els paraments estan recobert de ciment esquerdejat i pintat però són fets de paredat mixt amb pedres irregulars i maons. L'entrada també té emmarcament de maons. | 08118-281 | Camí del Mig, 8 | La vinya havia estat un dels principals conreus de la comarca durant molts anys fins que la fil·loxera en va malmetre la majoria. Tot i així, el sector es va refer i reestructurar, fins el punt de crear un denominació d'origen pròpia: Alella. El Masnou tot i no tenir vinya en l'actualitat en forma part i aquesta barraca n'és un testimoni viu. | 41.4865900,2.3304500 | 444106 | 4592992 | 1900 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52027-foto-08118-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52027-foto-08118-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52027-foto-08118-281-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 52028 | Xemeneies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies | XX | Dues xemeneies industrials còniques fetes de maons, d'una trentena de metres d'alçada. Tenen abraçadores de fixació cada 1,20 metres aproximadament i escales externes. Formen part de la fàbrica de vidre Ramon Clemente, S.A | 08118-282 | Carrer República Argentina, 13 | 41.4833000,2.3268800 | 443805 | 4592629 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52028-foto-08118-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 52029 | Arxiu del Casino del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-casino-del-masnou | XIX-XX | <p>Fons documental i fotogràfic format per la pròpia activitat de l'entitat, fundada l'any 1875. Actualment és difícil saber l'abast d'aquest arxiu ja que no està classificat, però inclou els llibres d'actes, els estatuts, la documentació administrativa i la documentació que genera l'organització d'activitats. En aquest cas cal destacar la col·lecció de fotografies. A la sala de juntes hi ha 129 fotografies emmarcades, en blanc i negre, la més antigues de les quals és de 1912. També hi ha una sèrie d'àlbums fotogràfics classificats per anys de les diverses activitats del centre. També hi ha una sèrie de cartells originals de diferents etapes, recolzats a la paret.</p> | 08118-283 | Carrer Barcelona, 1 | <p>La societat recreativa i cultural El casino fou fundada l'any 1875. L'actual seu fou projectada per Bonaventura Bassegoda i edificada entre 1903-1904 a tocar de l'antiga masia de Can Fontanills, coneguda com el Mas Vell, que va quedar integrada dins el conjunt. Les obres van ser finançades pel mecenes local Pere-Guerau Maristany i Oliver, que es dedicava al comerç de vins amb ultramar, en terrenys de Miquel Amat i Lluch.</p> | 41.4790600,2.3186200 | 443112 | 4592164 | 1875 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52029-foto-08118-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52029-foto-08118-283-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 52030 | Font del carrer de Roman Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-roman-fabra | XX | Font pública ubicada al carrer de Roman Fabra a la cantonada del carrer Navarra. És formada per dos cossos: la base on hi ha la pica i un basament rectangular amb el brollador. La Pica és de planta quadrada, feta de pedra amb els costats de maons posats a sardinell i els escaires de maons plans quadrats. El basament del brollador és revestit de rajola valenciana de colors negre i taronja col·locats fent un rombe central, per sota del brollador. | 08118-284 | Carrer de Roman Fabra, s/n | 41.4811300,2.3161100 | 442904 | 4592395 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52030-foto-08118-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52030-foto-08118-284-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 52031 | Font del carrer Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-pere | XX | Font pública ubicada al carrer de Sant Pere a la cantonada del carrer Mare de Déu del Carme. És formada per dos cossos col·locats damunt un basament de pedra vista treballada de 20 cm. El cos principal és rectangular d'uns 80 cm d'alçada rectangular revestit de rajola valenciana de color blau marí, amb unes franges verticals de color ocre. La pica és de planta quadrada, feta de pedra pintada de blau marí. | 08118-285 | Carrer Sant Pere | 41.4788200,2.3146900 | 442783 | 4592139 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52031-foto-08118-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52031-foto-08118-285-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 52032 | Font del carrer Primer de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-primer-de-maig | XX | grafits | Font d'obra en forma de fornícula situada a la paret lateral del carrer Primer de Maig. El brollador és de polsador d'acer inoxidable. | 08118-286 | Carrer Primer de Maig / carrer Rafael de Casanova | 41.4781700,2.3116700 | 442531 | 4592069 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52032-foto-08118-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52032-foto-08118-286-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 52035 | Font del mercat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mercat | XX | Font urbana de ferro colat amb un basament quadrat i cos octogonal damunt el qual hi ha una base revestida de rajoles on hi hauria d'haver algun element ornamental que s'ha perdut. La pica sobresurt en el frontal i està revestida de rajoles valencianes de la vela de colors groc i verd. El brollador és de polsador d'acer inoxidable. | 08118-289 | Carrer Barcelona, s/n | 41.4784700,2.3164600 | 442931 | 4592099 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52035-foto-08118-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52035-foto-08118-289-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 52036 | El cantaire del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cantaire-del-masnou | XIX | Vals amb lletra de J. Casas i música de Joan Costa, conegut amb el nom de vals de les Pepones, que s'ha documentat que es ballava als anys 20 del segle passat. La lletra diu: 1. No hi ha al Masnou, com el meu Pere, tan alegre cap pescador ni qui com ell, tonades boniques amb tal gust canti i afinació. Ell amb sa veu va enamorar-me un capvespre vora la mar, i de llavors ençà se'n alaba i a totes hores em sol cantar. Tot cantant dolça estimada, jo la tasca vaig fent de bon grat. Tot cantant pesco en la barca i amb cançons també a tu t'he pescat. 2. Quan al Masnou van ser les festes de Sant Pere, que és el patró, el meu promès tibat com un rave va anar a cantar-me sota el balcó. Els seus companys a les guitarres afinaven al seu voltant, Quan ell va dir: si sols estéssim t'agradaria molt més el meu cant. Tot cantant dolça estimada, jo la tasca vaig fent de bon grat. Tot cantant pesco en la barca i amb cançons també a tu t'he pescat. | 08118-290 | El Masnou | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52036-foto-08118-290-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada a l'Arxiu municipal del Masnou per Rosa Pagès | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 52038 | Galetes de barco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galetes-de-barco | XIX | Galetes fetes pels viatges a Amèrica durant l'època del comerç amb aquest continent. Eren quadrades o rodones i es guardaven en capses de llauna estanyada, i es col·locaven a dins de bocois de fusta. Es feien amb aigua, farina, llevat i comí. Es posen tots els ingredients en un bol ben barrejats fins a obtenir una pasta fina i elàstica, s'ha de deixar fermentar uns 20 minuts. Cal estirar la pasta, ha de quedar molt prima, després donar-li la forma amb les mans. Cal escalfar el forn entre 200 i 210 graus i marcar les galetes amb un punxó gros perquè no es bufin. Posar les galetes al forn entre 45 i 50 minuts aproximadament. Un cop fredes ja es poden consumir. Per tal que es conservin millor s'han de guardar en un lloc sec i en un recipient de llauna. | 08118-292 | Carrer Prat de la Riba, 44 | La seva fabricació es produeix des del segle XIX. També es coneix amb el nom de galetes de mariner. | 41.4798400,2.3222100 | 443412 | 4592248 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52038-foto-08118-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52038-foto-08118-292-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment només les produeixen a Can Banqué. | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 52041 | Barraca de can Peluchón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-peluchon | XIX | Barraca de vinya de planta rectangular i coberta de tartana feta a base de maons plans. Té un pou al costat de 40 metres de fondària. L'acabat del parament és arrebossat i pintat. La meitat posterior està tapada per un cobert que s'hi recolza sense malmetre-la. A l'interior hi ha uns fogons d'obra entrant a mà esquerra i un armari cantoner de fusta al fons de la barraca. A la façana posterior hi ha una petita obertura. El sostre està pintat amb línies de colors. | 08118-295 | Carrer Fra Juníper Serra, 33 | La vinya havia estat un dels principals conreus de la comarca durant molts anys fins que la fil·loxera en va malmetre la majoria. Tot i així, el sector es va refer i reestructurar, fins el punt de crear un denominació d'origen pròpia: Alella. El Masnou tot i no tenir vinya en l'actualitat en forma part i aquesta barraca n'és un testimoni viu. | 41.4858300,2.3194600 | 443188 | 4592915 | 1869 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52041-foto-08118-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52041-foto-08118-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52041-foto-08118-295-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pare del propietari actual va comprar la finca als anys 30. Llavors hi havia molts garrofers i utilitzaven la barraca com a magatzem de les garrofes. Fins que va deixar de ser rentable. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 52043 | Monument de la plaça de la República | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-de-la-republica | XXI | Monument commemoratiu en memòria de la Segona República espanyola que consisteix en quatre barres de secció quadrada, d'uns 5/6 metres d'alçada de ferro tipus corten amb lleugeres ondulacions no homogènies, situades damunt una peanya de formigó. Entre les barres hi ha tres cercles, cadascun amb un dels colors de la bandera de la República amb el marc metàl·lic. A la pena de formigó hi ha tres plaques. En una es pot llegir: 'a tots els homes i dones del Masnou que es van comprometre en la defensa de la segona república'; a l'altra: 'Llibertat, igualtat i fraternitat' i en la tercera: ' A la vil·la del Masnou / 14 d'abril de 2007'. | 08118-297 | Plaça de la República | monument inaugurat el 14 d'abril de 2007. | 41.4808600,2.3104100 | 442428 | 4592369 | 2007 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52043-foto-08118-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52043-foto-08118-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Oriol Rius i Camps | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51931 | Xalets racionalistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-racionalistes | <p>AA.VV (1999). La tradición renovada. Ed. COAC. Barcelona, pàg. 165. BOHIGAS, Oriol (1970).Arquitectura española de la Segunda República. Tusquets editor. Barcelona, pàg. 91. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu Col·legi d'Arquitectes de Catalunya</p> | XX | <p>Conjunt racionalista de quatre habitatges unifamiliars, delimitats per la plaça Espanya a migdia, el carrer Pau Casals a ponent, el carrer Ramon Fabra a llevant i el carrer Silveri Fàbregas al nord. El projecte inicial preveia la construcció de sis habitatges, quatre adossats i dos aïllats, però només es van fer els quatre primers. Estan envoltades de jardí i tenen un marcat sentit horitzontal reforçat per un ràfec continu. Consten de planta baixa i planta pis amb la coberta plana practicable. A les façanes es combinen les obertures en sentit vertical i en sentit horitzontal.</p> | 08118-174 | Pl. Espanya, 1-2 / carrer pau Casals, 2 / c. Roman Fabra, 1-3 | 41.4828200,2.3148600 | 442801 | 4592584 | 1936 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51931-foto-08118-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51931-foto-08118-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51931-foto-08118-174-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Maria Puig Gairalt | 120|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 51907 | Garrofers del PP-10 (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-del-pp-10-ceratonia-siliqua-l | <p>AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> | <p>Grup d'arbres de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesuren aproximadament 7 metres d'alçada. La volta de canó pot variar lleugerament, però en general es pot donar una mitjana de 2 metres. Pel que fa al volt de soca, oscil·la entre els 2,80 m i els 3 m. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca, i en molts d'aquests espècimens arriba fins al terra, recordant el port d'un arbust. Algunes de les branques que conformen la capçada d'aquests garrofers són recargolades i de grans dimensions.L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08118-150 | carrer Salvador Espriu, del número 1 al 34 | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4854500,2.3296900 | 444041 | 4592866 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per aquells espècimens que es troben plantats prop dels nous carrers urbanitzats, sembla que les arrels no han estat afectades per l'obra. Caldria una intervenció per tal de protegir el perímetre, que es veu afectat per abocaments incontrolats de runa i altres residus. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51841 | Mas Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-antich | <p>ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-Edificis Emblemàtics I</p> | XVI | <p>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Destaca la torre de defensa de planta quadrada annexa a l'extrem nord oriental i el torricó circular adossat a l'angle sud oriental, amb la cúpula decorada amb rajoles policromades. De la façana en destaquen el portal adovellat de punt rodó amb arc rebaixat de l'obertura, finestres de tradició gòtico-renaixentista, una de llinda recta decorada amb un rostre de dona i l'altra d'arc conopial, amb rostres d'àngels; i el rellotge de sol, amb la inscripció 'Nulla fluat cujus non memniscere velis'. A ponent hi ha altres edificis destinats als treballs agrícoles o la masoveria. Entre la masia i aquests edificis hi ha una connexió a l'alçada del primer pis. Més a ponent també hi ha una gran bassa de planta rectangular. Encara es continuen treballant els horts propers.</p> | 08118-95 | Carrer Camil Fabra, 45 | 41.4743000,2.3004100 | 441587 | 4591647 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51841-foto-08118-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51841-foto-08118-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51841-foto-08118-95-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 51842 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor-1 | <p>ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. MURAY, Joan (2003). Can Teixidor. XX segles d'història viva. Ed. Katelani 2000, S.L. Vilassar de Mar. El Maresme. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> | XV-XIX | <p>Masia ubicada en un petit turó de 30 metres, arran de mar formada per diverses edificacions, d'entre les que destaquen una torre de defensa, la capella i el molí amb la seva bassa, i encerclada per un closa. Les construccions s'aixequen en tres dels quatre costats i al mig hi ha un gran pati. La portalada d'entrada és d'estil clàssic, amb dues columnes jòniques, que l'emmarquen. Des del pati, a mà esquerra hi ha la capella, després un abeurador, un safareig, la comuna (construïda l'any 1851 segons consta en una inscripció llatina que es pot llegir a la seva paret) i una dependència de la casa. L'edifici principal és de planta irregular formada per diversos cossos que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal que està orientada a ponent. La porta d'accés és adovellada de punt rodó. Al seu damunt hi ha una finestra gòtica XXXX Escut nobiliari de Gaietà de Planella, amb els quarters dels seus quatre cognoms. A la planta baixa el vestíbul fa de distribuïdor d'espais: a la dreta la cuina i les dependències dels masovers i a l'esquerra el celler Aquest té forma de 'L' i es compon de dues parts, en la primera es conserven les premses, els cups i les botes i la segona part, s'ha reconvertit en un auditori, amb volta catalana. En aquest celler també hi ha l'entrada a un passadís que travessa el pati i va a parar fora la closa. Unes escales ubicades enfrontades al portal donen accés a la planta pis. La primera estança és un saló amb mobiliari isabelí que fa de repartidor amb les altres estances. Hi ha una finestra amb festejador a la façana de ponent. D'aquí s'accedeix a cinc estances: la cambra principal, coneguda amb el nom de cambra del canonge; un menjador amb llar de foc, la biblioteca, un passadís per anar a una altra cambra, a la terrassa, a la bassa i a l'hort; i un altre passadís que va a una cuina, a un petit menjador i a unes escales per accedir al pis superior. A la tercera planta hi ha cambres amb mobiliari divers i l'accés al tram final de la torre. La capella està dedicada a la Mare de Déu de Montserrat i fou construïda l'any 1666. Hi fou enterrat Gaietà de Planella, comte de Llar, l'any 1863. L'accés al molí s'ha de fer des de cotes més baixes, gairebé a nivell del mar. Es tracta d'un molí de dues pedres mogudes per l'aigua de la bassa, situada al nivell de la primera planta de la casa. Aquesta bassa té vuit cents metres quadrats de superfície.</p> | 08118-96 | Carrer Camil Fabra, 28 | <p>El primer document que en fa referència és de l'any 1343, es tracta d'una venda del molí i les terres del Mas Torre del Molí, primer nom amb el que es coneix, que va fer Jaume de Sant Climent a Pere des Pla. Un altre document del segle XV (1434) identifica el moliner amb el nom de Francesc Torra. Durant dos segles hi ha un buit documental, però a partir del segle XVII es pot constatar que aquesta finca ha estat possessió de la mateixa família i descendents, primer els Teixidor i després els Planella. L'any 1668, les terres passen de ser propietat de Galvany a Jaume Teixidor, ciutadà Honrat de Barcelona i membre del braç Reial del Consell de Cent. L'any 1863, el seu darrer propietari directe, Gaietà de Planella i de Fiveller, Llar i Bru, cinquè comte de Llar, vuitè baró de Granera i senyor de Castellcir, nomenà tres marmessors, que s'han anat succeint fins els nostres dies. El molí es va continuar utilitzant fins l'any 1957, així com el forn de fer pa.</p> | 41.4750800,2.3024600 | 441759 | 4591732 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51842-foto-08118-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51842-foto-08118-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51842-foto-08118-96-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'entrada hi ha un mosaic on apareix el text de la inauguració del primer tren a Espanya, 1848. | 94|96|98|99|119|93 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 51873 | Creu de terme del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cementiri-0 | <p>MADOZ, Pascual (1849). Diccionario geográfico, estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou.</p> | 1500 | <p>Creu de terme feta de pedra de base i fust octogonal, forma que recorda i simbolitza el temple del Sant Sepulcre de Jerusalem. A la base hi ha la inscripció 'Anno Christi MD' i està decorada amb una motllura a la part superior. A la part superior del fust i envoltant-lo, a sota mateix de la creu, hi ha uns relleus antropomorfs emmarcats amb fornícules gòtiques, que representen vuit sants no identificats. La creu consta de dos relleus, en un hi apareix la crucifixió com a tema central, i una calavera als seus peus. Representa el crani d'Adam a qui en morir van col·locar una llavor a la boca de la que en sortiria l'arbre de la Creu. A l'altra cara de la creu hi ha la representació de la mare de Déu amb el fill en braços. Miquel Garriga i Roca va dissenyar un basament per enaltir-la més i va dissenyar l'entorn amb una petita vorera octogonal i un petit espai enjardinat on s'han col·locat tres plaques commemoratives de diferents fets. En una es llegeix 'Als fills del Masnou morts fora de la pàtria'. En una altra 'L'Ajuntament del Masnou ret homenatge a tots els marins del Masnou i del Maresme en commemoració del centenari de la Guerra de Cuba. El Masnou, 29 de novembre de 1998'. Finalment, a la tercera, s'hi llegeix 'A tots els masnovins morts a la guerra 1936-1939'.</p> | 08118-199 | Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | <p>Tot i que no se sap amb exactitud, la seva procedència es podria assenyalar a l'actual carrer de Joan XXIII, antic camí d'Alella, per delimitar els termes territorials de Teià i Alella, quan el Masnou encara no existia com a municipi. Quan es va construir el cementiri vell, a la sagrera de l'església de Sant Pere, l'any 1818, s'hi va traslladar la creu. Aquest element el destaca Pascual Madoz en la seva obra. Finalment, l'any 1868, amb la realització del nou cementiri, Miquel garriga i Roca la va col·locar al centre del cementiri, tal i com estava en el vell.</p> | 41.4802800,2.3190500 | 443149 | 4592299 | XIV | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 51955 | Fons referent a les parròquies del Masnou de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-les-parroquies-del-masnou-de-larxiu-diocesa-de-larquebisbat-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent al Masnou en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08118-209 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.4853800,2.3105800 | 442446 | 4592871 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 52007 | Panteó de Pere Grau Maristany i Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-pere-grau-maristany-i-oliver | <p>RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou.</p> | XX | <p>Edificació complexa en forma d'angle, donada la disposició dels solars adquirits. Dos dels solars són ocupats per la cripta i, el tercer està ocupat per la caixa d'escala. El volum principal és la part exterior de la cripta. Sobre un podi, al que s'accedeix mitjançant una escalinata de quatre graons, s'alça el grup escultòric de la 'Fe consolant el dolor', obra de Josep Llimona i Bruguera, on la Fe és un àngel i el dolor una dona que plora desconsoladament. L'escultura és de marbre, excepte les ales de l'àngel que són de bronze. El panteó es remata amb una creu, també de bronze, ricament decorada amb motius florals i zoomorfs. El perímetre està envoltat per uns pilars decorats amb unes flames i corones a la part superior. Aquests pilars estaven units per cadenes de ferro decorades amb medallons de bronze, però els van robar. El grup escultòric s'alça damunt un gran basament de marbre. A la part frontal hi ha una inscripció amb la data i el nom del propietari. A un lateral, hi ha una placa col·locada per l'Ajuntament a la mort de l'industrial el 1926, en homenatge al seu fill predilecte. El cos d'escala és una construcció creada a partir d'una volta ogival. La façana principal, orientada al nord, hi ha la porta d'arc apuntat i feta de ferro forjat. Els murs laterals són la continuació de la mateixa coberta esglaonada. Als extrems hi ha unes pilastres rematades per capitells en forma culdellàntia. També està delimitat perimetralment pel mateix tipus de pilars del sector de la cripta i, com allà, també estaven units amb cadenes que, igualment, foren robades.</p> | 08118-261 | Panteó 16-17-22, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | <p>Pere Grau Maristany i Oliver és un dels personatges més il·lustres de la vila del Masnou. Va fer la seva fortuna com exportador de vins a les Amèriques (Brasil, Argentina, Uruguai, ...). Estigué molt present en la vida econòmica, social i cultural de la capital catalana. Fou president de la Cambra de Comerç, delegat reial del Consell Provincial de Foment, jurat de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. El fons XII el va condecorar amb la Gran Creu i Alfons XIII li concedia el títol nobiliari de comte de Lavern. Va comprar dos solars més del cementiri per annexionar-los al que ja tenia i construir un nou panteó, el disseny del qual encarregà a Bonaventura Bassegoda i Amigó.</p> | 41.4854165,2.3105975 | 442448 | 4592875 | 1902 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-07-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 52039 | Masnovina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masnovina | AA. VV (no consta). Catàleg de productes de la terra i artesania alimentària del Maresme. Consell Comarcal del Maresme. | XX | Postres de pa de pessic a la base enrotllada amb crema catalana i un bany de licor de conyac. Per sobre s'hi afegeix crema catalana cremada i un toc final de gelatina de poma. | 08118-293 | Carrer Pere Grau, 59 | Dolors Pla va batejar aquest pastís amb el nom de masnovines. Les masnovines s'elaboren al Masnou des de 1965. | 41.4805000,2.3222700 | 443418 | 4592321 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52039-foto-08118-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52039-foto-08118-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pastisseria Miquel (Miquel Garolera Rius) C. Pere Grau, 59Pastisseria - confiteria La Moreneta (Josep Castillo Bassas) C. Itàlia, 31 | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 52040 | Torró Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torro-ocata | AA. VV (no consta). Catàleg de productes de la terra i artesania alimentària del Maresme. Consell Comarcal del Maresme. | XX | Torró trufat amb cointreau elaborat exclusivament per la pastisseria Miquel del Masnou, amb xocolata pura del 70 %. Està disponible tot l'any, tot i que és un producte propi de les festes de Nadal. | 08118-294 | Carrer Pere Grau, 59 | Aquest torró és una creació de Joan Bernat a l'any 1952. Aquest li ensenya o transmet els seus coneixements a Lluís Martí i aquest a Miquel Garolera, l'any 1965. | 41.4805000,2.3222700 | 443418 | 4592321 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52040-foto-08118-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52040-foto-08118-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 52037 | Origen del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-del-masnou | AGELL, F. (1914). Memòria sobre El Masnou, dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 237. Barcelona, pàgs. 264 - 267. BASSEGODA, Pere (1928). Masnou. Notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ed. Iberia. Barcelona, pàgs. 49-50. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 110-113. | XX | Llegenda recollida per F. Agell sobre els orígens del Masnou que diu: 'Hi havia a Teià una noia molt bonica, d'aquestes com mai se n'havia vist i com mai se'n tornaria a veure cap més per molt que duri el món, anomenada Maria. Era pubilla d'una de les cases de pagès principals del poble, Ca l'Estany, i era tan maca i graciosa com bona cristiana. No cal dir que tenia ben bé capgirats els cervells dels millors hereus de Teià, i fins i tot els de la resta de la comarca. Sense saber com, la fama de la seva formositat havia arribat a les illes Balears, que llavors estaven ocupades pels moros. Aquests, dedicats a la pirateria, no deixaven en pau les nostres costes ni un moment. Coneixien molt bé el país i els seus costums, per això i per haver estat entre nosaltres tant de temps. Un moro de les illes, molt galant, de principesc llinatge i moltes riqueses, restà molt impressionat pels relats que li feien sobre la formositat de la noia. Així, aparellà un xabec de la seva propietat, la lleugeresa del qual, a favor de robustos remers i de la corresponen vela llatina, més blanca que una tofa de neu, li donaven l'aire d'una gavina que corria sobre les aigües cercant el seu aliment més que no pas d'una embarcació. Es dirigí cap a la costa del Maresme i, ben informat per un renegat teianenc, jurà no tornar-se'n sense la pubilla. Amb aquest objecte, alguns dels seus criats es disfressaren amb vestits iguals als dels naturals del país, artifici utilitzat pels pirates per tal de sorprendre i enganyar millor les víctimes que intentaven fer en les platges. Desembarcats, es dirigiren cap a Teià. Fou un diumenge el dia escollit pels musulmans per a millor dur a terme el seu intent de rapte, ja que sabien que els cristians tenien l'obligació d'anar a missa. Arribats els pirates al poble, i apostats convenientment, esperaren que la noia sortís de l'església. Quan ho va fer, i com tenia per costum, s'encaminà tota sola cap a casa, ben segura que no l'esperava cap desgràcia. En un punt gens apartat de la població, els pirates l'envoltaren amb aire de contemplar-la. Ningú no en va fer cas, doncs tothom estava acostumat a veure la noia sempre obsequiada i respectada, i encara dels forasters vinguts expressament per admirar tan gentil criatura. Però en observar alguns curiosos que els desconeguts mostraven intencions d'encaminar-la cap a un torrent que es desvia molt de Ca l'Estany, entraren en sospites. En un obrir i tancar d'ulls, els pirates foren seguits, atrapats i envoltats pels veïns que, adonant-se d'alguns gestos de resistència que feia la noia, més vius encara en veure que es tractava de desconeguts. Impulsats per una acció generosa, els teianencs l'emprengueren contra els moros: el primer a caure fou el cabdill pirata, que quedà cadàver i materialment destrossat a pedrades. El seguiren en la seva dissort alguns dels seus auxiliars, mentre que altres pogueren escapolir-se. Un dels pirates fou fet presoner, salvant la vida momentàniament mercès a les súpliques de la noia, que mig desmaiada per les emocions viscudes i a causa de la carnisseria que contemplava, no sabia ben bé el que li passava. Ella fou acompanyada a casa seva immediatament, mentre que el pirata fou portat a la presó i lliurat a les autoritats. Allà confessà el malvat intent del seu amo que, segons digué, era un dels principals de Mallorca per ses riqueses, càrrecs públics i demés consideracions, doncs era net i descendent directe del cèlebre Hassan, valí d'Osca. A causa de l'inaudit esdeveniment, el torrent que fou finalment sepultura del cabdill àrab va ser anomenat -Torrent d'Hassan, nom que els del poble no esperaven que quedés adulterat pel temps, sinó que ben aviat van dir-ne, per mofa del moro Torrent de l'Ase. | 08118-291 | El Masnou | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció)Així, salvades meravellosament la vida i la virtut de l'agraciada Maria, pogueren tenir lloc una porció de fets portentosos que la Providència tenia reservats a aquest poble. Els fets esdevinguts en el torrent obriren els ulls de la família de la noia, per a l'immediat casament de la qual es donà molta pressa. Aquest cerimonial fou molt digne d'ella i celebrat per tot el poble de Teià. La nova família volgué alçar prop de la platja una nova llar: el Mas Nou, que amb el temps donaria nom a la bonica població que tots coneixem. I a l'hora, començà a sortir un nom que en l'avenir, havia de recordar la situació i la manera de ser d'aquest poble: involuntàriament, i de manera espontània, brollava de tots els llavis de la nova masia, dels seus nombrosos descendents i veïnat, la paraula Maristany, contracció facilíssima i gens forçada de Maria Estany.'Una segona tradició sobre l'origen del Masnou explica que un teianenc es construí una caseta prop del mar; tant a prop que un temporal se l'endugué. Va decidir construir-ne una altra en un lloc més segur. Quan anava a fer-ho, algú li va preguntar a on anava i ell respongué: a construir un mas nou. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51889 | Garrofer (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-ceratonia-siliqua-l-0 | AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt de 6 garrofers (Ceratonia siliqua L.) de fulla perenne de la família de les lleguminoses. Cinc d'ells es troben alineats seguint el mur de separació amb la vorera del carrer, dins d'una parcel·la on també hi ha pi blanc (Pinus halepensis). D'aquest grup, destaca un garrofer que presenta un volt de soca de 4 metres i del qual surten tres branques, que mesuren aproximadament entre 1,10 i 1,35 cm de diàmetre per 7 m d'alçada. Les branques que surten de la soca són curtes, amb una forma recargolada i seguint la horitzontallitat del terra. Als seus extrems començen les brancades secundàries que permeten formar una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Separat pel carrer, a l'altra banda, de la parcel·la es pot observar un sisè garrofer, dins de la vorera, el tronc del qual es troba recolzat en el mur de la casa amb numeració antiga 48, i actual núm. 61, que porta el nom a la façana de 'Serra Cala'. Mesura entre 7 i 8 m d'alçada per un volt de canó de 1,80m i un volt de soca de 1,60m. Del tronc surten dues branques que es van bifurcant de les quals en una d'elles es pot observar com a curiositat el naixement d'un pi, segurament provinent d'una llavor deixada en una petita cavitat, per algun ocell. | 08118-132 | Av. Cusí i Fortunet, 52 | Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.4861200,2.3213900 | 443349 | 4592946 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51889-foto-08118-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51889-foto-08118-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51851 | Garrofer (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-ceratonia-siliqua-l | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 7 metres d'alçada, per 2 metres de volta de canó d'on surten tres branques imponents, i 2,80 de volt de soca. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Està molt ben cuidat. | 08118-105 | Carrer Urgell, 15 | Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.4859800,2.3057100 | 442040 | 4592940 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51851-foto-08118-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51851-foto-08118-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51893 | Garrofers del Jardí Lluís Millet (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-del-jardi-lluis-millet-ceratonia-siliqua-l | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Grup de 8 arbres de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesuren aproximadament 8 metres d'alçada. Pel que fa a la volta de canó, els diàmetres van des de 75 cm a 80 cm pels més joves fins a 2 m pels més vells, i pel que fa al volt de soca, en trobem des de 80 cm fins 2,80 a 3,50 m pels més vells. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Tots ells es troben protegits per unes bigues de fusta disposades de jardineres, sense modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant més de cent anys pels més vells. | 08118-136 | Av. Cusí i Fortunet, 34 | Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.4831000,2.3197600 | 443210 | 4592611 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51893-foto-08118-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51893-foto-08118-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl, la col·locació d'aquestes jardineres de fusta al voltant de la soca, pot evitar, a priori, el trepig de la soca, enfilar-se a l'arbre, el marcat de missatges en el tronc, i fins i tot l'abandonament de residus als forats naturals del tronc i soca. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51762 | Cal Ros de les Cabres; Can Mandri; Verals de Colomines; Vil·la d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-les-cabres-can-mandri-verals-de-colomines-villa-docata | ALBERTINI, E. (1913). Sculptures antigues du Conventus Tarraconensis, dins l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans (1911-12). Barcelona. ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid. ANÒNIM (1901). Crònica del Centre, dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , núm. 11. Barcelona. ANÒNIM (1900). Excursió a Ocata, dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 10. Barcelona. BALIL, A. (1963). El poblamiento rural en el Conventus Tarraconensis, dins Celticum IX. Paris. BARRAL, Xavier (1978). Les mosaïques romaines et médiévales de la Regio Laietana: Barcelone et ses environs. Barcelona. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. BURÉS, Lluís i MARQUÈS, Anna (1991). La vil·la romana de Cal Ros de les Cabres (El Masnou, el Maresme). Notícia de les darreres campanyes d'excavació, dins Laietània, núm. 6. Mataró. CARRERAS CANDI, Francesc (1903). Les aigües i banys de Barcelona, dins Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, II Barcelona. CARRERAS CANDI, Francesc (1904). Excursió a la casa romana d'Ocata (Masnou), dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 14. Barcelona. CARRERAS CANDI, Francesc (1904). Orígens de la riera d' Argentona. Barcelona. Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CASADES, P. (1902). Descubrimientos arqueológicos en Ocata (Masnou), dins Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, III. Barcelona. CUOMO di CAPRIO, N. (1972). Proposta di classificazione delle fornaci per ceramica e laterizi nell'area italiana, della prehistoria a tutta l'epoca romana, 11. Sibrium . CUYÀS, J. M. (1949). El Palau, important construcció del terme de Teià, dins Museu, 67-69. Mataró. ESTRADA, J. (1969). Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona. FERNÁNDEZ, P. (1972). Hallázgos arqueológicos, dins La Vanguardia del 18 d'octubre de 1972. FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià . Argentona. GALERA, Ll.; ARTÉS, S. (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Segons dades de l'arxiu parroquial i altres fonts. Alella. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. GOMIS, C. (1980) La Província de Barcelona, dins Geografia General de Catalunya. Bilbao. JÁRREGA, R. (1988). El poblament tardo-romà a la zona de Rubí, dins Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, núm. 28. Rubí. JÁRREGA, R. (1987). Un possible taller i una nova estampilla amforal de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres (Ocata - El Masnou, Maresme), dins El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. I Col·loqui Internacional d'Arqueologia Romana. Badalona. le NY, F. (1988). Les fours de tuiliers Galloromains, dins Documents d'Archéologie Française, núm. 12. Paris. MARQUÈS, A.; RODRÍGUEZ, A. (1993). Època romana-antiguitat. Campanyes 1982-1989, dins Anuari d'intervencions arqueològiques a Catalunya. Barcelona. MARQUÈS i SINCA, Anna (1989). Memòria d'excavacions Cal Ros. Direcció General del patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MAYER, M. ; RODÀ, I. (1996). Epigrafia, dins Fonaments, núm. 30-31.Barcelona. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PELLICER, J. M. (1902). Mataró. Synthesis historial d'aquesta ciutat en relació ab sa major gloria las santas patronas y patricias Juliana y Symphroniana Verges y Martres . Mataró. | IIaC-VdC | en part urbanitzat | Important vil·la d'època romana que s'erigeix al segle II aC i es manté productiva fins el baix imperi, amb una fase de màxim esplendor datada en el segle II dC. Fou descoberta en el segle XIX, l'any 1899, quan el seu propietari d'aleshores, Thomas Morrisson, va emprendre extenses excavacions, fruit de la seva relació i coneixença amb Puig i Cadafalch. Els resultats d'aquestes excavacions no es van publicar mai. El setembre de 1946, J. Serra Ràfols hi va dur a terme una excavació que permeté documentar un mosaic, i a sota un nivell de terra fosca amb abundants fragments de ceràmica ibèrica i campaniana. Xavier Barral, l'any 1978, va publicar un estudi dels mosaics documentats on apuntava l'existència de dues fases constructives: la primera a la segona meitat del segle II dC i la segona a la primera meitat del segle IV dC. Als anys 80 del segle passat es realitzaren diverses intervencions arqueològiques amb l'objectiu de delimitar l'abast territorial, històric i estratigràfic del jaciment. També, entre 1989 i 1990, tot i els treballs anteriors i a conseqüència d'unes obres realitzades sense control arqueològic al carrer Fontanills, es va realitzar una nova intervenció arqueològica destinada a documentar l'afectació que havien patit les restes i excavar dos forns i diversos murs amb paviments associats, que semblaven confirmar la presència d'un centre productor, juntament amb la notícia de l'existència d'un tercer forn a la cruïlla del carrer Sant Miquel i Verge de Núria i un abocador on apareixia àmfora del tipus Pascual 1. És possible que aprop de la vil·la romana hi hagués una necròpolis, ja que en el número 34 del carrer de Nostra Senyora de Montserrat es va descobrir un enterrament de tegulae i notícies anònimes de principis de segle XX, també parlen de monedes trobades en enterraments. | 08118-5 | Entre els carrers Santiago Rusiñol i Ciutat Vila Jardí | Fou descobert i excavat l'any 1899 per Thomas Morrisson que n'era el propietari. Aquests treballs no es van publicar i les restes documentades foren tapades l'any 1902 per la seva vídua. El 1946 fou excavat per J. Serra Ràfols. L'any 1959 consta que Lluís Galera, aficionat local, hi intervingué. No és fins els anys 80 (1984, 1986, 1989 i 1990) que s'hi tornen a fer excavacions. L'any 1992 s'efectua un control arqueològic de les feines de restauració de la masia. | 41.4824500,2.3249600 | 443644 | 4592536 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51762-foto-08118-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51762-foto-08118-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51762-foto-08118-5-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació bibliografia)PELLICER, J.M. (1930). Troballes arqueològiques. La il·lustració llevantina romànica de Masnou, dins Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 43. Premià de Mar.PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. PREVOSTI, M.; SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (1987). Algunes hipòtesis sobre els objectius i estratègies de la colonització romana a la costa central de Catalunya, dins les Jornades Internacionals d'Arqeueologia Romana. De les estructures indígenes a l'organització provincial de la Hispania Citerior. Granollers.PUIG i CADAFALCH, J.; FALGUERA, A.; GODAY CASALS, J. (1934). L'Arquitectura Romana a Catalunya. Barcelona.RIBAS, Marià (1976). El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Barcelona.SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.SANMARTÍ, J. (1987). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona.SERRA i PAGÈS, R. (1928). Crònica del centre, dins Butlletí C.E.C / Barcelona.SERRA RÀFOLS, J. de C. (1962). Joyas antiguas de Estañol (Gerona), dins Archivo Español de Arqueologia, núm. 35-36. Madrid. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Baetulo-Blanda. Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona.SERRA RÀFOLS, J. de C. (1960). Restos antiguos y columnas de procedencia barcelonesa descubiertas en la barriada de Sants, dins Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, núm. 1. Barcelona.SERRA-RÀFOLS, J. de C. (1962). Estratos ibèricos debajo de villas romanas en la Costa Catalana, dins VII Congreso Nacional de Arqueología. Barcelona.VICENS, F. (1948). Les restes romanes del Masnou, dins MUSEU. Mataró. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51947 | Arxiu municipal fotogràfic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-fotografic | ALMUZARA, Rosa (1992). Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Prospecte de difusió. Ajuntament del Masnou, Departament de Cultura. BALADA MAGALLON, Jordi et alii (any, no consta): Projectes per una nova ordenació del Museu Municipal del Masnou. Inèdit. ESPUGA i CONDAL, Cristina (2005). Catàleg de les col·leccions del Patronat Municipal. Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal. El Masnou. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MURAY, Joan (1989). Museu Municipal del Masnou. Programa de Festa Major del Masnou de 1989. Ajuntament del Masnou, El Masnou. MURAY, Joan (1995). Els nostres museus (5). Gent del Masnou, núm. 94. El Masnou, pàgines 14 - 17. | XX | Els fons del Museu de Nàutica del Masnou es poden agrupar en quatre col·leccions: la històrica, la arqueològica, la pinacoteca i l'arxiu fotogràfic. Les imatges antigues que es conserven permeten descobrir com era el Masnou des de finals del segle XIX. La temàtica d'aquestes imatges abasta tots els temes locals: festes, carrers, cases, consistori, la seva gent, etc. Es nodreix de donacions de particulars antigues i recents. | 08118-190 | Carrer Sant Francesc d'Assís, 28 | Tot i que el Patronat del primer 'Museo Histórico-Arqueológico de la Villa' es crea l'any 1957 (Almuzara,1992), cal cercar els orígens abans de la Guerra Civil, quan una colla de con vilatans, motivats per un mateix afany d'estimació per la història, van començar a fer troballes arqueològiques i a reunir objectes històrics. Cal tenir en compte el ressò de les troballes de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres, l'any 1899, i que es publiquen les primeres referències ben aviat. Se'ns dubte seria un esdeveniment a nivell local que despertaria la curiositat i l'interès dels masnovins. Segons Jordi Balada (et al. n/c), aquesta colla van comprar una casa a la plaça de la Llibertat per 3.000 ptes. per fer-hi el museu. La Guerra Civil va dispersar aquest grup. Després de la Guerra només va quedar el senyor Lluís Galera i Isern. Durant els anys 50, fou el responsable local de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques. Finalment l'any 1957 es crea el Patronat del Museu i els seus estatuts. L'alcalde del Masnou és el Sr. Salazos que aconsegueix de la Diputació de Barcelona una subvenció de 25.000 pessetes pel museu (Balada,Jordi et al.,n/c) i es fan els plànols del nou edifici, que s'inaugura el dia de Sant Pere (Festa Major del Masnou) de l'any 1962. S'inaugura amb una exposició de peces aportades per 31 col·laboradors, 12 dels quals van fer-ne donació al fons permanent del Museu (Almuzara:1992). Durant els anys 80 col·laboren en alguna exposició com 'La aventura Americana del Maresme' i n'organitzen una sobre recents troballes a la vila romana de Cal Ros de les Cabres. L'any 1990 es decideix denominar al museu 'Museu Municipal de Nàutica del Masnou' atès el volum d'informació existent sobre el món marítim de la vila. Però, també, perquè les darreres tècniques museogràfiques així ho aconsellen (Almuzara, Rosa:1992). L'any 1990, l'Ajuntament va reestructurar el Patronat del Museu Municipal de Nàutica del Masnou i va impulsar especialment la creació de l'Escola de Maquetisme Naval (adscrita al Museu) i la secció de documentació. També es crea la revista 'La Roca de Xeix'. L'any 1991, es va acordar que l'Arxiu Històric Municipal també formés part de la secció de patrimoni documental. D'aquesta manera es van unificar els fons del Museu i els de l'Ajuntament. El nou espai es va inaugurar el 7 de març de 1992. L'any 1999 es decideix traslladar el Museu a la seva ubicació actual i destinar íntegrament l'espai del carrer Sant Francesc d'Assís a l'Arxiu Històric. | 41.4809900,2.3268000 | 443796 | 4592372 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51947-foto-08118-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51947-foto-08118-190-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51950 | Col·lecció arqueològica del museu de Nàutica del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-de-nautica-del-masnou | ALMUZARA, Rosa (1992). Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Prospecte de difusió. Ajuntament del Masnou, Departament de Cultura. BALADA MAGALLON, Jordi et alii (any, no consta): Projectes per una nova ordenació del Museu Municipal del Masnou. Inèdit. ESPUGA i CONDAL, Cristina (2005). Catàleg de les col·leccions del Patronat Municipal. Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal. El Masnou. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MURAY, Joan (1989). Museu Municipal del Masnou. Programa de Festa Major del Masnou de 1989. Ajuntament del Masnou, El Masnou. MURAY, Joan (1995). Els nostres museus (5). Gent del Masnou, núm. 94. El Masnou, pàgines 14 - 17. | Els fons del Museu de Nàutica del Masnou es poden agrupar en quatre col·leccions: la històrica, la arqueològica, la pinacoteca i l'arxiu fotogràfic. La col·lecció arqueològica es comença a crear des del principi del museu. Els membres voluntaris del museu es van agrupar en diverses àrees, segons els propis interessos, per tal de fer treballs de camp i d'estudi. Una de les principals àrees fou la d'arqueologia, amb la realització d'excavacions. En el fons arqueològic del museu hi ha objectes de diferents procedències i èpoques històriques, però a l'exposició permanent es mostra aquells objectes que pertanyen a jaciments o troballes ubicades dins el terme municipal del Masnou o zones adjacents. Tots ells ajuden a situar el Masnou en les seves primeres fases d'ocupació i de desenvolupament econòmic, bàsicament dins el món ibèric de la laietana, la romanització i el món romà. | 08118-204 | Carrer Josep Pujades Truch, 1 A | Tot i que el Patronat del primer 'Museo Histórico-Arqueológico de la Villa' es crea l'any 1957 (Almuzara,1992), cal cercar els orígens abans de la Guerra Civil, quan una colla de con vilatans, motivats per un mateix afany d'estimació per la història, van començar a fer troballes arqueològiques i a reunir objectes històrics. Cal tenir en compte el ressò de les troballes de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres, l'any 1899, i que es publiquen les primeres referències ben aviat. Se'ns dubte seria un esdeveniment a nivell local que despertaria la curiositat i l'interès dels masnovins. Segons Jordi Balada (et al. n/c), aquesta colla van comprar una casa a la plaça de la Llibertat per 3.000 ptes. per fer-hi el museu. La Guerra Civil va dispersar aquest grup. Després de la Guerra només va quedar el senyor Lluís Galera i Isern. Durant els anys 50, fou el responsable local de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques. Finalment l'any 1957 es crea el Patronat del Museu i els seus estatuts. L'alcalde del Masnou és el Sr. Salazos que aconsegueix de la Diputació de Barcelona una subvenció de 25.000 pessetes pel museu (Balada,Jordi et al.,n/c) i es fan els plànols del nou edifici, que s'inaugura el dia de Sant Pere (Festa Major del Masnou) de l'any 1962. S'inaugura amb una exposició de peces aportades per 31 col·laboradors, 12 dels quals van fer-ne donació al fons permanent del Museu (Almuzara:1992). Durant els anys 80 col·laboren en alguna exposició com 'La aventura Americana del Maresme' i n'organitzen una sobre recents troballes a la vila romana de Cal Ros de les Cabres. L'any 1990 es decideix denominar al museu 'Museu Municipal de Nàutica del Masnou' atès el volum d'informació existent sobre el món marítim de la vila. Però, també, perquè les darreres tècniques museogràfiques així ho aconsellen (Almuzara, Rosa:1992). L'any 1990, l'Ajuntament va reestructurar el Patronat del Museu Municipal de Nàutica del Masnou i va impulsar especialment la creació de l'Escola de Maquetisme Naval (adscrita al Museu) i la secció de documentació. També es crea la revista 'La Roca de Xeix'. L'any 1991, es va acordar que l'Arxiu Històric Municipal també formés part de la secció de patrimoni documental. D'aquesta manera es van unificar els fons del Museu i els de l'Ajuntament. El nou espai es va inaugurar el 7 de març de 1992. L'any 1999 es decideix traslladar el Museu a la seva ubicació actual i destinar íntegrament l'espai del carrer Sant Francesc d'Assís a l'Arxiu Històric. | 41.4820800,2.3246700 | 443619 | 4592495 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51950-foto-08118-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51950-foto-08118-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51950-foto-08118-204-3.jpg | Física | Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'exposició permanent està dedicada a la relació entre la vila del Masnou i la mar. Els objectes i la informació es disposen sobre una sèrie d'elements escenogràfics que evoquen les temàtiques que s'hi desenvolupen. Després d'una introducció a la mar del Masnou, hi ha un bloc sobre els orígens de la vila, de la prehistòria a l'edat moderna, on es poden observar materials arqueològics d'època prehistòrica, ibèrica, romana i medieval. En destaquen les troballes procedents de la vila romana de Cal Ros de les Cabres. Després s'expliquen el treball i les instal·lacions de les drassanes de la vila; les tasques dels pescadors, que sempre van desenvolupar-se com una activitat complementària a la navegació comercial i per a consum local; la navegació comercial i els tipus d'embarcacions procedents del Masnou; el comerç català a Amèrica i la ruta del Tasajo; i les tasques que desenvolupava la resta de la població -els terrestres- que sovint feien activitats complementàries a les marineres, com ara els corders, els boters, els xocolaters, els terrissaires, els sastres, i fins i tot els pagesos, que orientaven la producció cap a l'exportació marítima. Finalment, es presenta l'entorn natural i econòmic en què es desenvolupa actualment el Masnou i les seves perspectives de futur, així com els lligams que encara es mantenen amb la mar. | 80|81|83|76 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51951 | Col·lecció històrica del museu de Nàutica del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-historica-del-museu-de-nautica-del-masnou | ALMUZARA, Rosa (1992). Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Prospecte de difusió. Ajuntament del Masnou, Departament de Cultura. BALADA MAGALLON, Jordi et alii (any, no consta): Projectes per una nova ordenació del Museu Municipal del Masnou. Inèdit. ESPUGA i CONDAL, Cristina (2005). Catàleg de les col·leccions del Patronat Municipal. Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal. El Masnou. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MURAY, Joan (1989). Museu Municipal del Masnou. Programa de Festa Major del Masnou de 1989. Ajuntament del Masnou, El Masnou. MURAY, Joan (1995). Els nostres museus (5). Gent del Masnou, núm. 94. El Masnou, pàgines 14 - 17. | XVIII-XX | Els fons del Museu de Nàutica del Masnou es poden agrupar en quatre col·leccions: la històrica, la arqueològica, la pinacoteca i l'arxiu fotogràfic. La col·lecció històrica del museu està formada per multiplicitat d'objectes que testimonien una època, una manera de viure o d'entendre el món, amb una especial atenció en aquells objectes que fan referència a la relació de la vila amb el mar (mariners, pescadors, mestres d'aixa, etc). | 08118-205 | Carrer Josep Pujades Truch, 1 A | Tot i que el Patronat del primer 'Museo Histórico-Arqueológico de la Villa' es crea l'any 1957 (Almuzara,1992), cal cercar els orígens abans de la Guerra Civil, quan una colla de con vilatans, motivats per un mateix afany d'estimació per la història, van començar a fer troballes arqueològiques i a reunir objectes històrics. Cal tenir en compte el ressò de les troballes de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres, l'any 1899, i que es publiquen les primeres referències ben aviat. Se'ns dubte seria un esdeveniment a nivell local que despertaria la curiositat i l'interès dels masnovins. Segons Jordi Balada (et al. n/c), aquesta colla van comprar una casa a la plaça de la Llibertat per 3.000 ptes. per fer-hi el museu. La Guerra Civil va dispersar aquest grup. Després de la Guerra només va quedar el senyor Lluís Galera i Isern. Durant els anys 50, fou el responsable local de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques. Finalment l'any 1957 es crea el Patronat del Museu i els seus estatuts. L'alcalde del Masnou és el Sr. Salazos que aconsegueix de la Diputació de Barcelona una subvenció de 25.000 pessetes pel museu (Balada,Jordi et al.,n/c) i es fan els plànols del nou edifici, que s'inaugura el dia de Sant Pere (Festa Major del Masnou) de l'any 1962. S'inaugura amb una exposició de peces aportades per 31 col·laboradors, 12 dels quals van fer-ne donació al fons permanent del Museu (Almuzara:1992). Durant els anys 80 col·laboren en alguna exposició com 'La aventura Americana del Maresme' i n'organitzen una sobre recents troballes a la vila romana de Cal Ros de les Cabres. L'any 1990 es decideix denominar al museu 'Museu Municipal de Nàutica del Masnou' atès el volum d'informació existent sobre el món marítim de la vila. Però, també, perquè les darreres tècniques museogràfiques així ho aconsellen (Almuzara, Rosa:1992). L'any 1990, l'Ajuntament va reestructurar el Patronat del Museu Municipal de Nàutica del Masnou i va impulsar especialment la creació de l'Escola de Maquetisme Naval (adscrita al Museu) i la secció de documentació. També es crea la revista 'La Roca de Xeix'. L'any 1991, es va acordar que l'Arxiu Històric Municipal també formés part de la secció de patrimoni documental. D'aquesta manera es van unificar els fons del Museu i els de l'Ajuntament. El nou espai es va inaugurar el 7 de març de 1992. L'any 1999 es decideix traslladar el Museu a la seva ubicació actual i destinar íntegrament l'espai del carrer Sant Francesc d'Assís a l'Arxiu Històric. | 41.4808000,2.3260100 | 443730 | 4592352 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51951-foto-08118-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51951-foto-08118-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51951-foto-08118-205-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'exposició permanent està dedicada a la relació entre la vila del Masnou i la mar. Els objectes i la informació es disposen sobre una sèrie d'elements escenogràfics que evoquen les temàtiques que s'hi desenvolupen. Després d'una introducció a la mar del Masnou, hi ha un bloc sobre els orígens de la vila, de la prehistòria a l'edat moderna, on es poden observar materials arqueològics d'època prehistòrica, ibèrica, romana i medieval. En destaquen les troballes procedents de la vila romana de Cal Ros de les Cabres. Després s'expliquen el treball i les instal·lacions de les drassanes de la vila; les tasques dels pescadors, que sempre van desenvolupar-se com una activitat complementària a la navegació comercial i per a consum local; la navegació comercial i els tipus d'embarcacions procedents del Masnou; el comerç català a Amèrica i la ruta del Tasajo; i les tasques que desenvolupava la resta de la població -els terrestres- que sovint feien activitats complementàries a les marineres, com ara els corders, els boters, els xocolaters, els terrissaires, els sastres, i fins i tot els pagesos, que orientaven la producció cap a l'exportació marítima. Finalment, es presenta l'entorn natural i econòmic en què es desenvolupa actualment el Masnou i les seves perspectives de futur, així com els lligams que encara es mantenen amb la mar. | 98|94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 52023 | Monument a Lluís Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-millet | ALMUZARA, Rosa (2000). Dossier documental sobre Lluís Millet i el Masnou, dins Roca de Xeix, 21-22. Ajuntament del Masnou, pàgs. 31-75. | XX | té grafits i tacs | Monument dedicat a Lluís Millet que consisteix en un bust de mig cos situat damunt un basament de base rectangular fet de granit on es pot llegir 'El Masnou a Lluís Millet'. La imatge de Lluís Millet està representada amb les mans enlaire dirigint els cors. | 08118-277 | Avinguda Cusí i Fortunet, 30 (Jardins de Lluís Millet) | Fou inaugurat el 5 de març de 1977, juntament amb una exposició commemorativa a la Casa de Cultura i un concert de l'Orfeó a l'església de Sant Pere. | 41.4828500,2.3197600 | 443210 | 4592584 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52023-foto-08118-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52023-foto-08118-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51764 | Riera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-teia | ALVAREZ, J. (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià, dins Full informatiu de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar. ALVAREZ, J. i RAMIREZ, J. (1980). Una fíbula romana en la riera de Teià, dins Butlletí de l'AECC, núm. 7. Premià de Mar. BURÉS, L. i CARRERAS, N. (1993). La vil·la i la necròpoli de la Riera de Teià (El Masnou, Maresme), dins Puig Castellar, núm. 5. Santa Coloma de Gramenet. Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II. GORGES, J. G. (1979). Les villes hispano-romaines: inventaire et problemathique archeològique. Paris. LLANAS, J. (1977). Retses romanes al Palmar Hotel de Premià de Mar, dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 1 . Mataró. MIRÓ, J. (1988). La producción de ánforas romanas en Catalunya: un estudio sobre el comercio del vino de la tarraconense: siglos I aC - I dC. Oxford. MIRÓ, J. (1982).La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi, dins Laietania, núm. 2-3. Mataró. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. SANMARTÍ, J. (1987). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona. | II aC-V dC | parcialment destruït | Es tracta d'un jaciment d'època romana que comprendria una vil·la i una necròpolis, situada al costat del ramal de la Via Augusta que comunicava Iluro amb Baetulo. Les primeres referències documentals són de l'any 1860 arrel de les troballes d'opus signinum, un sepulcre de teules i dos fragments de Terra Sigil·lada. L'any 1912 les obres del mas Can Mitre van posar al descobert una necròpolis. L'any 1975 amb motiu de l'extracció de sorres de la riera van permetre documentar murs de 50 cm d'amplada, un fust de columna i material ceràmic divers ( ceràmica comuna ibèrica, campaniana, terra sigil·lada, àmfora, etc.). Vistos aquests antecedents, l'any 1990, amb motiu de la urbanització de la zona es van fer unes excavacions arqueològiques d'urgència que posaren al descobert un sector d'habitacions i una necròpolis amb 13 tombes des del segle IV fins el VII dC.. L'àrea d'habitacions documentada semblava correspondre a la part rústica de la vil·la. | 08118-7 | Camí del mig | Documentat des de l'any 1860. L'any 1912 les obres de Can Mitre confirmaren la presència d'un jaciment. Fins l'any 1975 no es tornen a tenir notícies de troballes. Aquest cop fou l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar que documentà fortuïtament la troballa d'estructures i materials arqueològics i els publicà. Finalment, l'any 1990 es fa una modesta intervenció d'urgència que confirma la importància del jaciment, però actualment no hi ha cap resta visible i gran part està destruït. | 41.4840800,2.3374500 | 444688 | 4592709 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51988 | Monument a la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-2 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Monument públic dedicat a la sardana integrat a l'espai que unifica el carrer Pintor Domènech Farré amb l'avinguda de Cusí Fontanet mitjançant unes escales donada la diferència de cota. El monument es situa entre els dos trams laterals de les escales hi està format per un conjunt de balladors metàl·lics de sardanes en forma de siluetes. Al mig de la rotllana hi ha un pilar de granit amb l'escut municipal enlairat, i a la part baixa es pot llegir: 'Masnou a la sardana / 6 IX 1975'. Aquest grup de balladors està situat en un parterre enjardinat i a la paret del fons, també de granit hi ha els escuts de les quatre províncies catalanes. | 08118-242 | Carrer Pintor Domènech Farré amb carrer Navarra | Monument que dedica la vila del Masnou a la sardana el 6 de setembre de 1975. | 41.4818200,2.3189500 | 443142 | 4592470 | 1975 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51988-foto-08118-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51988-foto-08118-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Martí Igual | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 52033 | Església Maricel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-maricel | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Edifici religiós format per dues parts diferenciades: una superior destinada a les activitats parroquials i l'església pròpiament dita que ocupa una planta semisoterrada a la que s'hi accedeix per una rampa i escales. L'església és una nau en forma de polígon irregular sostinguda per columnes i construïda amb formigó armat. Com a sistema d'il·luminació hi ha una claraboia damunt l'altar. La part superior també té una planta irregular i és coberta per teulades a vàries aigües. L'obra és de maó vist amb cornises de fusta. El campanar és exempt forat fonamentalment per un gran bloc de formigó, contraposat a una gran planxa de ferro galvanitzat i corbada en els seus extrems que suporta els tus metàl·lics que fan la funció de campanes. Amunt la planxa, s'alça una creu metàl·lica. | 08118-287 | C. Almeria, 20 | 41.4865600,2.3071500 | 442161 | 4593004 | 1983 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52033-foto-08118-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52033-foto-08118-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Germà Vidal Rebull i Joaquim Pujol Grau | El disseny del campanar i la decoració interior de l'església són obra de Joaquim Pujol i Grau. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 52034 | Casa de l'avinguda Cusí i Fortunet, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-cusi-i-fortunet-40 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Edifici aïllat als quatre vents de planta rectangular i envoltat de jardí. Consta de planta baixa i pis amb la coberta inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana orientada a migdia. Aquesta façana destaca per estar formada per un frontó triangular suportat per quatre columnes amb capitells jònics a mode de porxo d'alçada desproporcionada. | 08118-288 | Avinguda Cusí i Fortunet, 40 | 41.4842800,2.3203500 | 443261 | 4592742 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52034-foto-08118-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52034-foto-08118-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52034-foto-08118-288-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51895 | Can Guarino-Villamar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guarino-villamar | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici aïllat als quatre vents compost principalment per dos cossos rectangulars als que s'hi afegeixen elements complementaris. En el punt d'encreuament d'aquests dos cossos perpendiculars s'aixeca una torre més alta que la resta del conjunt. El coronament es fa amb cobertes de mansarda de pissarra. Les obertures s'agrupen per nivells, a la planta baixa es tracta de grans arcades a mode de porxo interior, a la planta pis finestres d'arc rebaixat i a les golfes mansardes arquejades. L'acabament superficial dels paraments és un estucat llis a excepció de relleus en franges horitzontals en certs trams concrets com cantonades, torre i planta baixa. A l'interior destaca el menjador i la capella. A l'exterior destaca el jardí que envolta la finca, una terrassa semicircular amb barana de balustres, una bassa ornamental, l'entrada i la casa dels masovers. | 08118-138 | Av. Cusí i Fortunet, 30 | Edifici projectat per Enric Sagnier l'any 1906 per encàrrec de Ricardo Guarino que comprà el terreny l'any 1900. Aquest es va casar amb Rita Garcia de Chamsors i de Can Sors. Al no tenir fills, la va heretar el nebot Josep Garcia Sensat. | 41.4827700,2.3205500 | 443276 | 4592574 | 1906 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51895-foto-08118-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51895-foto-08118-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51895-foto-08118-138-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Sagnier Vilavecchia | La vídua de l'arquitecte manifestà que tots els plànols es van cremar en una data indeterminada. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 51890 | Alberg Josep M. Batista i Roca; Can Fontanills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberg-josep-m-batista-i-roca-can-fontanills | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici aïllat als quatre vents de planta quadrada que consta de semisoterrani, dos pisos i golfes amb la coberta de teules vidrades negres a quatre vessants, de la que sobresurten quatre petites obertures a mode de mansardes, que il·luminen les golfes. La façana principal, orientada a migdia, és presidida per un porxo porticat sobre columnes toscanes, al que s'hi accedeix per una escalinata amb balustrades. Aquest porxo actua de terrassa de la planta pis. Totes les obertures es defineixen amb arcs rebaixats. A l'interior s'han mantingut els elements més interessants dels espais comuns com la llar de foc i les fusteries. A la part del darrera hi ha l'edifici de l'antiga capella format per dos cossos: un de rectangular que és la capella pròpiament dita, i l'altre, la torre de l'antic campanar actualment convertida en dipòsit d'aigua. | 08118-133 | Av. Cusí i Fortunet, 48-52 | Francisco Fontanills Maristany, que era un comerciant amb Amèrica, fou el promotor de l'encàrrec l'any 1922. Durant la Guerra Civil es va incautar, com moltes altres propietats. A principis dels anys 40 (1943-44) la va comprar la Sección Femenina per 3 milions de pessetes. Hi tenien una llar d'infants i una escola de Corte i confección. Amb els traspassos dels anys 80 del segle passat de l'Estat a la Generalitat va passar a Joventut i Ensenyament. El 1984 va ser destinat a alberg juvenil amb el nom d'Alberg de Joventut Josep M. Batista i Roca. | 41.4851400,2.3216300 | 443368 | 4592837 | 1922 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51890-foto-08118-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51890-foto-08118-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51890-foto-08118-133-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Jordi Bassegoda | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51885 | Casa de Cultura; Casa Sensat-Pagès; Casa del Marquès de la manguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-cultura-casa-sensat-pages-casa-del-marques-de-la-manguera | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. I PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-815 i C-Edificis emblemàtics I | XIX-XX | Casa entre mitgeres del Passeig Prat de la Riba que fa cantonada amb el carrer Doctor Agell, de planta rectangular alineada al pla del carrer i que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana s'inspira en el repertori neoàrab per composar una façana de gran plasticitat, combinant l'estucat salmó i blanc i diversos tipus d'arcs lobulats i de ferradura. Cal destacar la tribuna amb cúpula de la cantonada. A l'interior es conserva una bona part de la decoració i el mobiliari. | 08118-128 | Passeig Prat de la Riba, 16 | Jaume Sensat i Rosa Pagès, masnovins residents a Barcelona, van ser els promotors de reformar la façana de la seva casa de la carretera després d'un viatge que van fer a Egipte, projecte que van encarregar al mestre d'obres Pere Andreu. La casa va ser cedida al municipi l'any 1975 i restaurada el 1988 per convertir-la en Casa de Cultura. La darrera restauració es va fer sota la direcció de l'arquitecte Claudi Arañó i Bertran. | 41.4794900,2.3204500 | 443265 | 4592210 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51885-foto-08118-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51885-foto-08118-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51885-foto-08118-128-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Andreu | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51845 | Casa del Marquès del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-marques-del-masnou | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. LUNA, Gonçal (2005). El Parc del llac: una passejada per la natura i la història. Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-815 | XX | Edifici aïllat als quatre vents, de planta quadrangular que consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos segons el tram. A la façana de llevant hi ha l'entrada principal precedida d'una escalinata amb barana de balustrada acabades amb dos pilars que sustenten sengles fanals. Les obertures, sobretot de la façana principal, són arquejades i es completen amb pilastres, balustrades i arcs de mig punt. Destaquen les dues grans torres octogonals que flanquegen la façana principal, coronades amb coberta piramidal de pissarra. El parament és estucat de color vermellós en relleu imitant maons vistos, combinat amb trams llisos de color beige entorn les obertures i en el tram de la planta baixa. | 08118-99 | Passeig de Joan Carles I, s/n | Fou construïda a partir de l'any 1902 i va pertànyer a Romà Fabra i Puig (Barcelona, 1875 - Donostia, 1948). Pertanyia a una il·lustre nissaga de polítics i industrials catalans lligats a les històriques filatures Fabra i Coats i al mecenatge de l'Observatori Fabra del Tibidabo. La relació amb el Masnou és extensa. En agraïment pels generosos donatius atorgats a la vila, l'any 1921 el consistori el va nomenar fill adoptiu del poble, i l'any següent el rei Alfons XIII li va concedir el títol de marquès del Masnou arran del patrocini d'un pavelló hospitalari per a la Casa Benèfica. L'industrial també va subvencionar la Societat Cooperativa de Cases Barates La Masnouense. Les cases encara es conserven al carrer Amadeu I. | 41.4780700,2.3043800 | 441922 | 4592063 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51845-foto-08118-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51845-foto-08118-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51845-foto-08118-99-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Salvador Viñals i Sabaté | Actualment l'envolten vials, però abans havia estat envoltat de jardins. L'actual seu del Club Esportiu Masnou era la casa dels masovers. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 51865 | Casa Millet; Can Patatetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-millet-can-patatetes | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres que es defineix per una planta rectangular i consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. La façana es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat que s'ordenen de la següent manera: a la planta baixa es constitueix amb la porta d'accés centrada i una finestra a cada costat; a la planta pis s'ordenen tres obertures seguint els eixos de simetria amb sengles balcons de balustrada d'obra; i a les golfes trobem tres obertures quadrades de dimensions reduïdes. El coronament de la façana és una balustrada amb motius ornamentals calats amb sòcol i passamà, intercalant petits pinacles coronats en forma de teuladet a dues aigües. El parament de la façana és un estucat amb esgrafiats de carreus posats a portell. A les obertures, hi ha un recreixement amb motius florals i geomètrics damunt les llindes. També hi ha esgrafiats florals a sota la cornisa, en forma d'una franja horitzontal. Al davant, hi ha un petit espai enjardinat amb façana a la plaça Catalunya que queda limitat per una reixa de ferro forjat damunt un sòcol d'obra i que defineix unes característiques pròpies d'aquest edifici. L'interior està decorat a l'estil modernista | 08118-119 | Plaça Catalunya, 12-13 | 41.4802200,2.3175200 | 443021 | 4592293 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51865-foto-08118-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51865-foto-08118-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51865-foto-08118-119-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gaietà Buigas i Monravà | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51899 | Can Framis, Casa Salvador Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-framis-casa-salvador-millet | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-815, C-816 i C-Edificis emblemàtics | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb una coberta volada per la façana, de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana s'inspira en l'arquitectura renaixentista, especialment la decoració escultòrica a les llindes del pis principal i les obertures de la planta superior, a mode de galeria de solana. La porta queda inscrita dins un gran arc ogival que inclou unes obertures laterals enreixades. En el primer pis destaca un balcó continu amb les dues obertures i una reixa de ferro forjat. També destaca la decoració de la barbacana a base de rajoles blaves i blanques, les motllures amb motius vegetals dels dintells de les balconeres i l'escut central amb les inicials S.M de Salvador Millet. L'acabat de tot el parament és un estucat de color terrós amb relleu imitant l'aparell de maons. | 08118-142 | Carrer St. Felip, 61 | El promotor de l'obra fou Salvador Millet. | 41.4806800,2.3214500 | 443349 | 4592342 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51899-foto-08118-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51899-foto-08118-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51899-foto-08118-142-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Fatjó Torras | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51848 | Ca l'Aymà; Bell-resguard; El Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-layma-bell-resguard-el-castellet | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I. | XIX-XX | Edifici aïllat als quatre vents format per diversos cossos, amb alçades i volums diversos. El cos principal es defineix a partir d'una planta rectangular perpendicular a la línia de costa que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta inclinada a dues aigües amagada per un recreixement de l'ampit. Aquest cos principal va acompanyat de dues torres de dos i tres pisos respectivament. El volum més alt i més enretirat acumula les obertures a la part superior i es corona amb una coberta piramidal de teules esmaltades policromades, mentre que la torre davantera s'acaba amb un ampit emmerletat. Els paraments de les façanes combinen l'estucat llis blanc amb el maó vist de color vermellós. Un element remarcable és la tribuna poligonal situada a l'escaire dels dos cossos principals. | 08118-102 | Carrer Camil Fabra, 21 | Va ser projectat per l'enginyer Jordi Cot el 1907, amb la promoció d'Antònia Pagès, vídua de l'Aymà, de Barcelona. Entre els anys 1965 i 1969 s'utilitzà com hotel, conegut amb el nom d'Hotel Castellet. | 41.4760500,2.3059600 | 442052 | 4591838 | 1907 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51848-foto-08118-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51848-foto-08118-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51848-foto-08118-102-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Cot i Cot | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51849 | Can Targa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-targa | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I. | XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Conserva el portal rodó adovellat i dues finestres amb els brancals, ampits i llindes de pedra vista treballada originals, així com les cantoneres treballades en pedra. A la façana de ponent també hi ha una finestra original amb una espitllera per sota l'ampit. També destaca un rellotge de sol pintat a la façana principal. | 08118-103 | Carrer Camil Fabra, 15 | Sembla que el nom prové d'un capità pirata del segle XIX capturat pel propietari de la casa, el mariner Josep Sampere. A finals del segle XIX hi havia una destil·leria de licors i al darrera la casa una font on s'hi anava d'excursió. | 41.4760700,2.3064000 | 442089 | 4591840 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51849-foto-08118-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51849-foto-08118-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51849-foto-08118-103-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51801 | Can Xala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xala | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | pateix una ocupació il·legal per part d'un moviment juvenil | Edifici definit per un únic volum de planta rectangular enretirat del pla de carrer que consta de planta baixa i dos pisos i amb una coberta inclinada a dues aigües de teules àrabs, carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, i amb ràfec. En el costat dret, s'aixeca una torre de planta quadrada que consta de planta baixa i tres pisos. La façana de migdia es genera a partir d'una composició simètrica definida per les obertures de les plantes superior, trencada a la planta baixa amb dues portes de dimensions considerables i una finestra protegida per una reixa. Les finestres del primer pis són de llinda recta i tenen guardapols motllurades en forma d'arc conopial i les finestres del segon pis són d'arc conopial, l'obertura que correspon al cos de la torre té un balcó. Totes tenen una barana baixa de ferro. El pis superior de la torre té una doble obertura separada per una columneta amb arc lobulats. El parament superior de la torre és coronat amb un ampit a mode de merlets. | 08118-44 | Carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 51 | Un antic mas es va reformar per fer-hi un celler de vi. | 41.4771700,2.3090700 | 442313 | 4591960 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51801-foto-08118-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51801-foto-08118-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51801-foto-08118-44-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conegut a nivell local com ca n'Humet, perquè hi va viure l'alcalde Humet, per diferenciar-la de la resta de la zona que també rep el nom de can Xala. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51816 | La Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cooperativa-1 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici de planta rectangular enretirat del pla de carrer i amb les façanes de llevant i de ponent sense mitgeres. Només la façana posterior s'adossa a un altre edifici. Consta de planta semisoterrada, planta baixa i planta pis amb la part davantera de terrat. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica definida per dues columnes que emmarquen la porta d'entrada, sobre la qual hi ha un arquitrau i un gran frontó semicircular. Destaquen els esgrafiats del frontó amb garlandes florals i la data de 1922. Les finestres de la façana de llevant alineada al pla del carrer Torrent d'Umbert li confereixen un aspecte de nau industrial. | 08118-70 | Carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 25 | 41.4774200,2.3109300 | 442468 | 4591987 | 1922 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51816-foto-08118-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51816-foto-08118-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51816-foto-08118-70-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51900 | Casa Bassegoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bassegoda | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-818 | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla del carrer que consta de planta baixa, dos pisos i amb una coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es disposa simètricament: a la planta baixa, la porta d'accés i la finestra lateral enreixada; el pis principal s'obre amb dos grans balcons d'arcs apuntats ornats amb ceràmica i un escut esculpit de Sant Jordi entremig. Als mosaics ceràmics es poden observar una rosa i un compàs, símbols de la professió d'arquitecte. El pis superior, de menor alçada, presenta una galeria de quatre arcs carpanells entre columnes. Corona l'edifici la barana del terrat, que combina l'obra i el ferro. | 08118-143 | Carrer St. Felip, 105 | Fou la casa de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda Amigó que la va projectar. Però antigament era coneguda com ca l'Antònia de la Llet. | 41.4810200,2.3228000 | 443462 | 4592378 | 1909 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51900-foto-08118-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51900-foto-08118-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51900-foto-08118-143-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda Amigó | També coneguda com a Can Joan de la llet | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 51901 | Cal Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-Edificis emblemàtics II. | XIX-XX | Casa entre mitgeres que fa cantonada amb un jardí lateral. La façana de llevant comparteix la mitgera amb la casa del costat, la de ponent dóna al jardí, la meridional és la façana principal que dóna al passeig Prat de la Riba i la façana septentrional dóna al carrer del darrera (Sant Antoni). És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i un terrat pla en la zona meridional de la coberta i inclinada de teules en la meitat septentrional. La façana es disposa simètricament on a la planta baixa es disposa la porta d'accés i una finestra geminada lateral. En els dos pisos hi ha un balcó i una finestra amb balconera. De totes maneres, originalment, en el lloc del balcó de la primera planta hi havia hagut una vitrina modernista. L'element més destacat és la decoració de la façana i de la tanca, a base de franges horitzontals fetes amb un esgrafiat recrescut i rajoles vidrades sobre un parament de maons vermells. El pati lateral està tancat perimetral amb un mur baix. La porta de tanca és un reixat de ferro forjat format per dues fulles mòbils i un coronament fix que emmarca la totalitat del conjunt amb una composició dominada per la línea sinuosa. | 08118-144 | Passeig Prat de la Riba, 71-72 | Edifici encarregat per Fèlix Maristany que en fou el primer propietari. | 41.4803700,2.3242900 | 443586 | 4592305 | 1900 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51901-foto-08118-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51901-foto-08118-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51901-foto-08118-144-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Sabater i Juli Maria Fossas Martínez | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51884 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-5 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. GIRALT, C. I PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I | XIX | Edifici amb tres façanes de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a migdia, es disposa simètricament i es divideix horitzontalment en dos trams, separats per la balconada amb balustrada d'obra: la planta baixa, de pedra, on hi ha la porta d'accés amb arc de mig punt, flanquejada per dos baixos relleus; i el primer i segon pis, recorreguts per les quatre columnes amb capitell corinti, que sostenen l'entaulament que corona l'edifici. Aquest s'ornamenta amb l'escut esculpit del municipi, sobre un rellotge de sol. A la balconada, entre les columnes, hi ha dues escultures femenines. | 08118-127 | Passeig Prat de la Riba, 1 | Des de la constitució del Masnou com a municipi independent, l'any 1825, es va fer evident la necessitat de construir una casa de la vila. En un principi, les reunions consistorials se celebraven a la casa rectoral o a les pròpies cases de l'alcalde o el secretari. En actes del Ple del 1834 es té constància dels problemes derivats de la manca d'un edifici propi, ja que els veïns del secretari escoltaven les reunions i interferien en els Plens. Aquell any, l'alcalde Joan Rubis va encarregar a l'arquitecte Miquel Garriga el projecte de construcció de l'actual edifici en uns terrenys que la família de gaspar Malet havia adquirit el 1755. El nou edifici acolliria les escoles públiques, l'habitació del mestre, una quadra als baixos i habitacions a l'entresòl per la tropa. A l'Ajuntament també s'hi va instal·lar la venda de bitllets de tren i, més endavant, la oficina de telègraf. Les obres es van adjudicar a Francisco Batlle de Barcelona, amb un pressupost de 91.150 rals de velló, 7.706 rals menys que el pressupost inicial concedit a Miquel Garriga i Roca. Per costejar les obres, es va crear una Comissió de prestamistes i una junta de veïns. Va ser el gremi de mareantes, però, qui va aportar més capital, mitjançant avançaments que l'Ajuntament va anar tornant. Després de la Guerra Civil es va haver de restaurar pels danys provocats pel conflicte armat. L'any 1950 es va aprovar el projecte de reforma del saló de sessions del Ple que s'inauguraria un any després amb una galeria de pintura de masnovins il·lustres. | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 1845 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51884-foto-08118-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51884-foto-08118-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51884-foto-08118-127-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Isabelí|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Garriga i Roca | Sembla ser que reprodueix l'esquema de la façana de l'Ajuntament de Barcelona, però més simplificada. La balconada fou una transformació recent, ja que l'edifici projectat per Miquel garriga i Roca tenia un balcó entre les columnes, però va caure a l'agost del 2010 i l'edifici ha recuperat la seva fesonomia original. | 99|100|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 51828 | Casa Bon Repòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bon-repos | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici entre mitgeres de planta quadrada que consta de soterrani, planta baixa i planta pis i acabat amb una coberta plana practicable a mode de terrat. Es tracta d'un edifici que havia estat als quatre vents, aïllat i envoltat de jardí. Fruit de la construcció de cossos nous a cada costat, la única façana reconeixible és la meridional, encarada a la plaça Marcel Monteys. Es genera a partir d'una composició simètrica on a la planta baixa hi ha la porta d'accés centrada a la que s'hi accedeix a través d'una escalinata que supera el canvi de nivell entre el carrer i la planta baixa. A cada costa de la porta hi ha dues balconeres semicirculars amb balustrada. Les tres obertures estan fetes amb arcs carpanells. A la planta pis, hi ha tres obertures, cadascuna d'elles dividida per dues columnetes i amb tres petits arcs de mig punt. Damunt la cornisa hi ha una gran balustrada d'obra amb pinacles als costats. El parament de la façana és un estucat pintat amb un cert relleu imitant carreus posats a portell. | 08118-82 | Carrer St. Miquel, 38 | 41.4809800,2.3164600 | 442933 | 4592378 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51828-foto-08118-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51828-foto-08118-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51828-foto-08118-82-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51832 | Façana de Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-de-can-malet | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET i GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Ed. Montblanc i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Façanes de l'antiga masia de Can Malet de la que només es conserva l'espai de la planta baixa com a àmbit útil. De la planta pis només es conserva el parament exterior sense relació amb cap element estructural. Destaca a la planta baixa la porta amb llinda i brancal de carreus on, a la llinda, hi ha gravada la data de 1736; acompanya da d'un seguit d'obertures amb arc rebaixat. A la planta pis destaca el conjunt d'arcs apuntats entre pilastres estriades. | 08118-86 | Passatge Marià Rossell, 11 | Masia documentada des de principis del segle XVIII, però que té un origen més remot. L'any 1541, un pagès anomenat Rafael Botey, de Teià, va vendre la peça de terra on s'ubica Can Malet, Antoni Antich. Fou adquirida l'any 1703 per Vicenç Rogent, de Barcelona que hi construí una capella el 1736. Durant el segle XIX pateix una remodelació important que li dóna l'aspecte actual. Segons Garriga i Roca, aquest és el 'mas nou', que donà origen al nom de la població. La peça de terra en el conjunt d'aquest emplaçament podia haver pertangut al priorat de Sant Pere de Clarà, segons un acte de Concòrdia entre la propietat de la família Fivaller, abans Roudor de Teià, i Antoni Antich. | 41.4797400,2.3193500 | 443173 | 4592239 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51832-foto-08118-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51832-foto-08118-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51832-foto-08118-86-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El conjunt, amb el jardí, ha estat adaptat com a casal d'avis. Les palmeres del jardí es conserven d'antic | 98|99|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc