Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
51982 | Cases del carrer Sant Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-sant-felip | XX | Conjunt d'edificacions entre mitgeres del carrer Sant Felip de planta rectangular amb el pla de façana enretirat del pla del carrer i amb patis al davant i a la part posterior. Consten de planta baixa i planta pis, acabades amb una coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment simètrica: en la planta superior combinant dues finestres de característiques idèntiques i en planta baixa amb una porta d'accés i una finestra. El parament de les façanes és un estucat pintat de colors diversos i relleus segons els casos. Els patis davanters es troben alineats al pla del carrer, queden limitats per uns murs baixos i tanques i defineixen unes característiques pròpies d'aquest conjunt. | 08118-236 | Carrer Sant Felip, 1, 3, 5, 7, 9, 11 | 41.4800800,2.3193600 | 443174 | 4592276 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51982-foto-08118-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51982-foto-08118-236-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
51983 | Villa Antonia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonia | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular alineat al pla del carrer que consta únicament de planta baixa, amb la coberta plana i amb pati a la part posterior. A la façana principal es distribueix la porta d'accés i una finestra amb reixa de ferro al seu costat. Esta coronada per un capcer curvilini i simètric amb un pinacle central, formant una mena de frontó circular amb la llegenda esgrafiada'Villa Antonia' al centre, resseguit per una franja vermellona. La resta del parament de la façana és un estucat en forma de carreus posats a portell. | 08118-237 | Carrer Jaume I, 89 | 41.4819100,2.3232100 | 443497 | 4592477 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51983-foto-08118-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51983-foto-08118-237-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
51985 | Casa del passeig Roman Fabra, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-roman-fabra-2 | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer i que fa cantonada amb el carrer Lluís Millet que consta únicament de planta baixa i acabada amb una coberta plana practicable a mode de terrat amb una balustrada d'obra que corona la façana. La façana de llevant és la única que comparteix mitgera amb la casa del costat, la façana meridional dóna al carrer Lluís Millet, la façana de ponent és la principal, tot i que l'accés es fa per una porta de la façana septentrional que queda mig oculta per l'edificació veïna. La façana principal, es genera mantenint un ritme repetitiu d'obertures seguint una disposició simètrica a partir de diferents eixos de verticalitat, que es tradueix en quatre finestres. El parament és un estucat amb relleus imitant carreus posats a portell. | 08118-239 | Passeig Roman Fabra, 2 | 41.4799100,2.3168400 | 442964 | 4592259 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51985-foto-08118-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51985-foto-08118-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
51986 | Cases del passeig Roman Fabra, 30,32,34,36 i 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-passeig-roman-fabra-30323436-i-38 | XX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer, que consta únicament de planta baixa i amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es genera mantenint un ritme repetitiu d'obertures seguint una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que, en algun cas ha estat modificat, però que l'eix central està representat per la porta d'accés i el laterals per finestres. Els elements ornamentals de les façanes són mínims: cornisa o recreixement de l'estucat al voltant de les obertures. | 08118-240 | Passeig Roman Fabra, 30,32,34,36 i 38 | 41.4823600,2.3156000 | 442862 | 4592532 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51986-foto-08118-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51986-foto-08118-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
51987 | Villa Avelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-avelina | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular enretirada del pla de carrer amb tres façanes envoltades de jardí i la façana de llevant és la única que comparteix mitgera amb l'edificació del costat. Consta d'una única planta acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es disposa amb una composició simètrica de retorn a les línies clàssiques coronada amb un recreixement del parament en la part central acabat en una línia corba i balustrada als costats. La porta d'accés està centrada i té dues finestres als costats amb protecció de reixes. | 08118-241 | Carrer Frederic Bosch, 28 | 41.4801600,2.3147700 | 442791 | 4592288 | 1927 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51987-foto-08118-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51987-foto-08118-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51987-foto-08118-241-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
51988 | Monument a la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-2 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Monument públic dedicat a la sardana integrat a l'espai que unifica el carrer Pintor Domènech Farré amb l'avinguda de Cusí Fontanet mitjançant unes escales donada la diferència de cota. El monument es situa entre els dos trams laterals de les escales hi està format per un conjunt de balladors metàl·lics de sardanes en forma de siluetes. Al mig de la rotllana hi ha un pilar de granit amb l'escut municipal enlairat, i a la part baixa es pot llegir: 'Masnou a la sardana / 6 IX 1975'. Aquest grup de balladors està situat en un parterre enjardinat i a la paret del fons, també de granit hi ha els escuts de les quatre províncies catalanes. | 08118-242 | Carrer Pintor Domènech Farré amb carrer Navarra | Monument que dedica la vila del Masnou a la sardana el 6 de setembre de 1975. | 41.4818200,2.3189500 | 443142 | 4592470 | 1975 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51988-foto-08118-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51988-foto-08118-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Martí Igual | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
51990 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-3 | XX | Hi ha algun grafit | Monument commemoratiu dedicat a Lluís Companys consistent en un monòlit de pedra granítica en forma de paral·lelepípede situat al mig d'un parterre de gespa de 4 x 4 metres, enlairat i delimitat per un mur de maons posats a sardinell. Hi ha col·locades dues plaques: una metàl·lica al costat de ponent i una altra de marbre al costat septentrional. A la primera, posada per Esquerra Republicana de Catalunya, es llegeix: ' A la memòria del president màrtir de Catalunya, molt honorable Lluís Companys i Jover. 1882-1940'remembrança de la vila del Masnou als màrtirs de l'onze de setembre de 1714'. A la de marbre diu: ' Al Molt Honorable Sr. Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya des de l'1 de gener de 1934 fins el 15 d'octubre de 1940 / El Masnou 22 d'abril de 1995'. | 08118-244 | Jardins de Lluís Companys | Inaugurat el 23 d'octubre de 1993. Posteriorment, el 22 d'abril de 1995 es va col·locar una altra placa. | 41.4854600,2.3097400 | 442376 | 4592880 | 1975 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51990-foto-08118-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51990-foto-08118-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
51995 | Casa del carrer Buenos Aires, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-buenos-aires-30 | XX | Casa de cós entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i pis i acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat català. La façana es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat definits per les obertures: porta d'accés i finestra lateral a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. Totes les obertures són d'arc de mig punt. I les finestres de la planta pis són balconeres, amb una barana baixa de ferro de protecció. El coronament de la façana, damunt la cornisa, hi ha una balustrada que actua de barana del terrat. L'acabat superficial dels parament de la façana és estucat i pintat amb esgrafiats ornamentals de motius florals damunt les llindes de les obertures i la data de 1923 entre les dues finestres de la planta pis. | 08118-249 | Carrer Buenos Aires, 30 | Casa de cós transformada l'any 1923. | 41.4796000,2.3142500 | 442747 | 4592226 | 1923 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51995-foto-08118-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51995-foto-08118-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
51996 | Panteó Família Pagès i Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-pages-i-fabregas | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Conjunt format per un mausoleu i una cripta. L'estructura exterior és elevada per un pòdium i es divideix en dues parts. L'accés al primer cos es fa per unes escales que comuniquen amb el passeig principal del cementiri. És un espai delimitat per quatre pilars i una cadena de ferro i bronze, obra de Muñoz Morató. Al centre hi ha una escultura de bronze que representa una dona oculta per un mantell i agenollada que es cobreix la cara amb les mans. Està ubicada damunt un pedestal esculturat amb motius geomètrics i cobert per una placa de bronze on Pere Pagès dedica l'obra a la memòria dels seus pares. El segon cos és un volum de planta rectangular amb quatre pilars a les cantoneres, que sembla una capella però és la caixa d'escala que condueix a la cripta. Destaca la cornisa decorada i la façana de ponent, on es situa la porta d''accés, obra de Muñoz Morató, i un relleu de bronze realitzat per Frederic Marès. Aquest relleu és una representació del davallament de Crist de la creu. | 08118-250 | Panteó 1-2, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Pere Pagès, l'any 1926, va adquirir dos solars del cementiri que havien pertangut a Pere Rosés i Mitjans i Josep Canudas i Horta per fer-hi un panteó. Va encarregar l'obra a Jaume Torras Grau | 41.4851800,2.3107100 | 442457 | 4592848 | 1926 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Torres Grau i Frederic Marès i Deulovol | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
51997 | Panteó de Josep Gibernau i Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-josep-gibernau-i-maristany | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Panteó de planta quadrada que s'organitza al voltant de la caixa d'escala que mena a la cripta. L'element principal és la porta d'accés amb un arc de mig punt i està protegida per una reixa de ferro forjat amb el nom del propietari i, al damunt, hi ha un medalló on es llegeixen les inicials RIP. A la part posterior hi ha una creu de pedra accentuada amb un basament i decorada amb unes garlandes a la meitat del fust. Els braços de la creu tenen un aspecte floriforme. Tot l'espai exterior és delimitat per uns pilars de secció poligonal units per unes barres metàl·liques. | 08118-251 | Panteó 3, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Josep Gibernau, l'any 1915, va comprar el solar per fer-se el panteó per 600 ptes. i va encarregar els plànols a Bonaventura Bassegoda i Amigó. | 41.4852000,2.3108200 | 442466 | 4592850 | 1920 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51997-foto-08118-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51997-foto-08118-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51997-foto-08118-251-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó | Originàriament hi havia als costats de la porta unes cadenes de ferro que impedien l'accés a la coberta de la cripta i que tenien uns medallons penjats amb la lletra G de Gibernau. Malauradament van ser objecte de robatori. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
51999 | Panteó Família Majó i Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-majo-i-ribas | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Cripta de planta quadrada amb quatre nínxols i ossera. L'exterior és recobert de marbre i delimitat per quatre pilars units per barres metàl·liques. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció del nom de la família. Destaca l'escultura d'un àngel que agafa una creu decorada amb una corona de flors i accentuada per un basament. | 08118-253 | Panteó 10, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Panteó construït per iniciativa de les germanes Eulàlia i Rosa Majó i Ribas que encarregaren el disseny a Francesc Solà i Gené. Un cop finalitzat, van traslladar les restes del seus pares que reposaven en el cementiri de l'Est de Barcelona. | 41.4852600,2.3109300 | 442475 | 4592857 | 1929 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-3.jpg | Física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Solà i Gené | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
52001 | Panteó de Josep Casals i Casals i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-josep-casals-i-casals-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Cripta de planta quadrada amb sis nínxols i ossera. L'exterior és recobert de marbre i delimitat per un basament a sobre del qual es recolzen dotze pilars units per barres metàl·liques. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció del nom de la família. Destaca l'escultura d'un àngel accentuada per un pedestal decorat amb un crismó. | 08118-255 | Panteó 15, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Josep Casals i Casals era fill de Júlia Casals i el capità Josep Casals i Maristany. Va formar part de la Junta de la Casa Benèfica i va sots president entre els anys 1932 i 35. L'any 1929 decideix construir un panteó familiar. Va encarregar el disseny del projecte a Eduard Balcells Buïgas. En aquest cas es coneix el nom de qui fou el constructor: Francesc Pujades i Pons amb la participació de l'escultor D. Verdaguer. | 41.4853100,2.3109200 | 442474 | 4592863 | 1929 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52001-foto-08118-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52001-foto-08118-255-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Balcells Buïgas i D. Verdaguer | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
52005 | Panteó de Vicenç Pedret i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-vicenc-pedret-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Panteó capella de planta, gairebé, quadrada. L'interior s'estructura amb nínxols a banda i banda, i al mur frontal, un altar de granit en forma de trapezi invertit. L'edifici és concebut a partir del perllongament d'un arc parabòlic, amb una porta centrada a la façana de ponent, practicada amb el mateix tipus d'arc que l'edifici. La porta és llisa i recoberta amb alumini. Al centre hi ha una finestra lobulada en forma de creu. La resta de la façana és revestida amb gresit de color gris fosc, i el perímetre és resseguit amb granit. La façana de llevant és més cromàtica ja que està decorada amb estuc blanc i nombrosos ulls de bou de vidre de diferents colors que permeten la il·luminació interior. Està partida per la meitat per un eix vertical del mateix tipus de pedra culminat amb una gran creu que sobresurt de la coberta. | 08118-259 | Panteó 10, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Vicenç Pedret i Torrents fou el promotor d'aquest panteó i va encarregar el projecte a l'arquitecte Pere Ricart i Biot. | 41.4854400,2.3102400 | 442418 | 4592877 | 1957 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52005-foto-08118-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52005-foto-08118-259-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ricart i Biot | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
52007 | Panteó de Pere Grau Maristany i Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-pere-grau-maristany-i-oliver | <p>RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou.</p> | XX | <p>Edificació complexa en forma d'angle, donada la disposició dels solars adquirits. Dos dels solars són ocupats per la cripta i, el tercer està ocupat per la caixa d'escala. El volum principal és la part exterior de la cripta. Sobre un podi, al que s'accedeix mitjançant una escalinata de quatre graons, s'alça el grup escultòric de la 'Fe consolant el dolor', obra de Josep Llimona i Bruguera, on la Fe és un àngel i el dolor una dona que plora desconsoladament. L'escultura és de marbre, excepte les ales de l'àngel que són de bronze. El panteó es remata amb una creu, també de bronze, ricament decorada amb motius florals i zoomorfs. El perímetre està envoltat per uns pilars decorats amb unes flames i corones a la part superior. Aquests pilars estaven units per cadenes de ferro decorades amb medallons de bronze, però els van robar. El grup escultòric s'alça damunt un gran basament de marbre. A la part frontal hi ha una inscripció amb la data i el nom del propietari. A un lateral, hi ha una placa col·locada per l'Ajuntament a la mort de l'industrial el 1926, en homenatge al seu fill predilecte. El cos d'escala és una construcció creada a partir d'una volta ogival. La façana principal, orientada al nord, hi ha la porta d'arc apuntat i feta de ferro forjat. Els murs laterals són la continuació de la mateixa coberta esglaonada. Als extrems hi ha unes pilastres rematades per capitells en forma culdellàntia. També està delimitat perimetralment pel mateix tipus de pilars del sector de la cripta i, com allà, també estaven units amb cadenes que, igualment, foren robades.</p> | 08118-261 | Panteó 16-17-22, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | <p>Pere Grau Maristany i Oliver és un dels personatges més il·lustres de la vila del Masnou. Va fer la seva fortuna com exportador de vins a les Amèriques (Brasil, Argentina, Uruguai, ...). Estigué molt present en la vida econòmica, social i cultural de la capital catalana. Fou president de la Cambra de Comerç, delegat reial del Consell Provincial de Foment, jurat de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. El fons XII el va condecorar amb la Gran Creu i Alfons XIII li concedia el títol nobiliari de comte de Lavern. Va comprar dos solars més del cementiri per annexionar-los al que ja tenia i construir un nou panteó, el disseny del qual encarregà a Bonaventura Bassegoda i Amigó.</p> | 41.4854165,2.3105975 | 442448 | 4592875 | 1902 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-07-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
52009 | Panteó de la família Muñoz de Miguel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-munoz-de-miguel | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Panteó de planta rectangular plantejat com una capella de dos nivells. Tot el perímetre és delimitat per un mur de pissarra amb accés a la façana de ponent, amb una porta metàl·lica i una placa de bronze amb el nom de la família en relleu, realitzada per Josep M. Subirachs. A l'interior hi ha un petit jardinet que precedeix l'espai d'oratori, de planta quadrada i amb coberta piramidal de formigó armat. | 08118-263 | Panteó 14-15, illa 3ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Joaquín Muñoz Aristizábal va encarregar la construcció d'aquest panteó ja que tot i no néixer al Masnou hi estava molt vinculat, sobretot a partir de l'any 1966 quan va comprar-hi una casa. Va ser un dels promotors de la construcció del port, i fundador i president del Club Nàutic Masnou. | 41.4855700,2.3108100 | 442465 | 4592891 | 1972 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52009-foto-08118-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52009-foto-08118-263-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Benito Miró i Llort i Josep M. Subirachs i Sitjar | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
52010 | Panteó de Jaume Sensat i Sanjuan i Rosa Pagès i Orta i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-jaume-sensat-i-sanjuan-i-rosa-pages-i-orta-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | La disposició dels solars condicionà a l'hora de dissenyar aquest panteó, concebut com una capella panteó semisubterrània. A l'exterior, la porta, la caixa d'escala i l'escultura són disposades a un costat, mentre que a l'altre extrem només hi figuren uns esglaons per accedir a la coberta de la construcció. La cripta, de forma irregular, s'eleva sobre el nivell de circulació fins a mitja alçada de la porta d'accés. El seu parament és de pedra sense ornamentació, a excepció d'una motllura que actua de cornisa. Damunt la volta de la cripta és on s'ubica l'escultura. La part superior és delimitada per uns petits pilars units entre si per uns barrots de secció circular. La porta és d'arc apuntat emmarcada per motllures decoratives on predomina la línia corba, la volta de la caixa d'escala és un quart d'esfera. La resta del parament exterior. Al costat de la caixa d'escala hi ha l'escultura d'una dona ajaguda i recolzada en actitud de desconsol sobre un sarcòfag cobert per una tela, a l'igual que la dona. Aquesta, sosté a la mà dreta un pom de roses i amb la mà esquerra s'apropa una flor per captar-ne la fragància. Va descalça i té els ulls tancats. Darrera seu hi ha una creu decorada amb un Crist en relleu. | 08118-264 | Panteó 4-5, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Rosa Pagès i Orta, l'any 1916, va demanar permís per unir dos solars, un que havia comprat ella i el que havia comprat el seu marit anys enrere per a la construcció d'aquest panteó. El projecte el va encarregar a l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. | 41.4851300,2.3103800 | 442429 | 4592843 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52010-foto-08118-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52010-foto-08118-264-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura bassegoda i Amigó i Rafael Atché i Farré | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
52012 | Panteó de Bonaventura Fontanills i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-bonaventura-fontanills-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Petit panteó de planta rectangular amb la cripta destinada a contenir un únic fèretre. És de volta catalana subjectada per columnes primes. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat decorada amb motius florals. En primer terme, hi ha la llosa sepulcral amb una creu en relleu i, tot seguit, l'element central, la figura de Sant Bonaventura enaltida per un basament de línies suaus i decorat amb motius fitmòrfics, on es pot llegir la data d'execució i el nom del propietari. Sant Bonaventura, obra de Pere Carbonell és representat amb una ploma en una mà i a l'altra un llibre i amb la maqueta d'una catedral, ja que fou donant de la Seu d'Albano, de la qual va ser bisbe. D'aquesta manera es fa un paral·lelisme amb la figura de Bonaventura Fontanills com a donant de la Capella del cementiri. | 08118-266 | Panteó 24, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Bonaventura Fontanills i Rosés disposava d'una gran fortuna, en part per l'herència de la seva germana. No es va casar ni tenia altres familiars. Va sufragar moltes obres del municipi com la Casa Benèfica o la mateixa Capella del cementiri. Va encarregar el projecte del seu panteó a Bonaventura Bassegoda i va sol·licitar a l'Ajuntament poder tancar-lo a perpetuïtat una vegada hi fos enterrat. | 41.4853000,2.3103500 | 442427 | 4592862 | 1908 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52012-foto-08118-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52012-foto-08118-266-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Pere Carbonell i Huguet | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
52013 | Font dels jardins de Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-jardins-de-lluis-companys | XX | no raja aigua | Font pública amb un cos central de planta rectangular acabat amb una coberta de cúpula de tartana, imitant una barraca de vinya, feta de maons. Està col·locat damunt un petit basament simètric de pedra, amb un semicercle a cada costat. El cos central està fet d'obra amb el parament esquerdejat de ciment i amb les cantoneres de pedra vista. A cadascun dels costats amples hi ha un brollador d'acer inoxidable de polsador i una pica de forma semicircular. | 08118-267 | Jardins de Lluís Companys | 41.4857600,2.3096800 | 442371 | 4592913 | 1995 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52013-foto-08118-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52013-foto-08118-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
52014 | Font de la plaça del c. Pere Genové amb Capità Antonio Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-c-pere-genove-amb-capita-antonio-pages | XX | Font pública feta d'obra amb un cos vertical on es troba el brollador d'acer inoxidable de polsador, amb una pica semi circular amb la vora de pedres vistes. Damunt el brollador hi ha una rajola amb l'escut del Masnou. | 08118-268 | Carrer Pere Genové cantonada carrer Capità Antonio Pagès | 41.4833100,2.3096100 | 442363 | 4592641 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52014-foto-08118-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52014-foto-08118-268-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
52016 | Búnquer del Mas Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-mas-antich | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Esta reutilitzat pel passeig marítim | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. Les parets i la coberta també tenen recobriment modern i és impossible determinar-ne la tècnica constructiva. La paret est està reaprofitada per posar-hi unes dutxes de platja. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-270 | Carrer de Camil Fabra, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4739900,2.3011900 | 441652 | 4591612 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52016-foto-08118-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52016-foto-08118-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
52017 | Búnquer de la riera d'Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-riera-dalella | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Esta reutilitzat pel passeig marítim | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. Les parets i la coberta també tenen recobriment modern i és impossible determinar-ne la tècnica constructiva. Una escala de set graons i una paret de formigó tapen tot el costat de llevant del búnquer. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-271 | Carrer de Camil Fabra, davant la riera d'Alella | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4761500,2.3077900 | 442205 | 4591848 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52017-foto-08118-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52017-foto-08118-271-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
52018 | Búnquer d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-docata | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Està mig soterrat i queda al bell mig del nou passeig marítim. | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. La part externa de la coberta és lleugerament còncava i presenta al centre de la part frontal una canal, possiblement de desguàs. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-272 | Passeig de Prat de la Riba, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4795800,2.3225000 | 443436 | 4592219 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52018-foto-08118-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52018-foto-08118-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
52019 | Búnquer del Torrent d'en Gayo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-torrent-den-gayo | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Està mig soterrat pel nou passeig marítim. | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. La part externa de la coberta era lleugerament còncava i presentava al centre de la part frontal una canal, possiblement de desguàs. Igual que el búnquer que hi ha més a ponent, però actuacions recents (posteriors a 1999) han igualat la coberta i eliminat la canal. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-273 | Carrer d'Àngel Guimerà, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4814400,2.3306700 | 444120 | 4592420 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52019-foto-08118-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52019-foto-08118-273-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
52020 | Búnquer de la riera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-riera-de-teia | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Està mig soterrat pel nou passeig marítim. | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. La part externa de la coberta era lleugerament còncava i presentava al centre de la part frontal una canal, possiblement de desguàs. Igual que els búnquers que hi ha més a ponent, però actuacions recents (posteriors a 1998) han igualat la coberta i eliminat la canal. Té una inclinació d'uns 25º . Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-274 | Carrer d'Àngel Guimerà, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4831500,2.3387500 | 444796 | 4592605 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52020-foto-08118-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52020-foto-08118-274-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
52023 | Monument a Lluís Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-millet | ALMUZARA, Rosa (2000). Dossier documental sobre Lluís Millet i el Masnou, dins Roca de Xeix, 21-22. Ajuntament del Masnou, pàgs. 31-75. | XX | té grafits i tacs | Monument dedicat a Lluís Millet que consisteix en un bust de mig cos situat damunt un basament de base rectangular fet de granit on es pot llegir 'El Masnou a Lluís Millet'. La imatge de Lluís Millet està representada amb les mans enlaire dirigint els cors. | 08118-277 | Avinguda Cusí i Fortunet, 30 (Jardins de Lluís Millet) | Fou inaugurat el 5 de març de 1977, juntament amb una exposició commemorativa a la Casa de Cultura i un concert de l'Orfeó a l'església de Sant Pere. | 41.4828500,2.3197600 | 443210 | 4592584 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52023-foto-08118-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52023-foto-08118-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
52024 | Porteria de cal Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porteria-de-cal-marques | XX | Antiga porteria de la casa del Marquès, el senyor Romà Fabra, promotor de l'obra. Actualment aquest element ha quedat deslligat per vials de nova construcció de la casa. És un arc de ferro amb una orla central de motius geomètrics amb les inicials R i F al bell mig. Aquestes inicials fan referència a Romà Fabra. | 08118-278 | Passeig de Joan Carles I, s/n | La casa fou construïda a partir de l'any 1902 i va pertànyer a Romà Fabra i Puig, que rebé el títol de primer marquès del Masnou l'any 1922. | 41.4780600,2.3048000 | 441957 | 4592062 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52024-foto-08118-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52024-foto-08118-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
52025 | Font de la plaça de Maria Cristina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-maria-cristina | XX | Font pública adossada a una paret de maons de formigó prefabricats d'una alçada d'uns 80 cm que a la part central fa un recreixement circular on s'insereix la pica semi circular amb la vora de pedres vistes on es troba el brollador d'acer inoxidable de polsador. Als costats hi ha dos bancs que utilitzen la paret de respatller. | 08118-279 | Plaça de Maria Cristina, s/n | 41.4794100,2.3060000 | 442058 | 4592211 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52025-foto-08118-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52025-foto-08118-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
52028 | Xemeneies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies | XX | Dues xemeneies industrials còniques fetes de maons, d'una trentena de metres d'alçada. Tenen abraçadores de fixació cada 1,20 metres aproximadament i escales externes. Formen part de la fàbrica de vidre Ramon Clemente, S.A | 08118-282 | Carrer República Argentina, 13 | 41.4833000,2.3268800 | 443805 | 4592629 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52028-foto-08118-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
52030 | Font del carrer de Roman Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-roman-fabra | XX | Font pública ubicada al carrer de Roman Fabra a la cantonada del carrer Navarra. És formada per dos cossos: la base on hi ha la pica i un basament rectangular amb el brollador. La Pica és de planta quadrada, feta de pedra amb els costats de maons posats a sardinell i els escaires de maons plans quadrats. El basament del brollador és revestit de rajola valenciana de colors negre i taronja col·locats fent un rombe central, per sota del brollador. | 08118-284 | Carrer de Roman Fabra, s/n | 41.4811300,2.3161100 | 442904 | 4592395 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52030-foto-08118-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52030-foto-08118-284-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
52031 | Font del carrer Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-pere | XX | Font pública ubicada al carrer de Sant Pere a la cantonada del carrer Mare de Déu del Carme. És formada per dos cossos col·locats damunt un basament de pedra vista treballada de 20 cm. El cos principal és rectangular d'uns 80 cm d'alçada rectangular revestit de rajola valenciana de color blau marí, amb unes franges verticals de color ocre. La pica és de planta quadrada, feta de pedra pintada de blau marí. | 08118-285 | Carrer Sant Pere | 41.4788200,2.3146900 | 442783 | 4592139 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52031-foto-08118-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52031-foto-08118-285-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
52032 | Font del carrer Primer de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-primer-de-maig | XX | grafits | Font d'obra en forma de fornícula situada a la paret lateral del carrer Primer de Maig. El brollador és de polsador d'acer inoxidable. | 08118-286 | Carrer Primer de Maig / carrer Rafael de Casanova | 41.4781700,2.3116700 | 442531 | 4592069 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52032-foto-08118-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52032-foto-08118-286-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
52033 | Església Maricel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-maricel | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Edifici religiós format per dues parts diferenciades: una superior destinada a les activitats parroquials i l'església pròpiament dita que ocupa una planta semisoterrada a la que s'hi accedeix per una rampa i escales. L'església és una nau en forma de polígon irregular sostinguda per columnes i construïda amb formigó armat. Com a sistema d'il·luminació hi ha una claraboia damunt l'altar. La part superior també té una planta irregular i és coberta per teulades a vàries aigües. L'obra és de maó vist amb cornises de fusta. El campanar és exempt forat fonamentalment per un gran bloc de formigó, contraposat a una gran planxa de ferro galvanitzat i corbada en els seus extrems que suporta els tus metàl·lics que fan la funció de campanes. Amunt la planxa, s'alça una creu metàl·lica. | 08118-287 | C. Almeria, 20 | 41.4865600,2.3071500 | 442161 | 4593004 | 1983 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52033-foto-08118-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52033-foto-08118-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Germà Vidal Rebull i Joaquim Pujol Grau | El disseny del campanar i la decoració interior de l'església són obra de Joaquim Pujol i Grau. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
52034 | Casa de l'avinguda Cusí i Fortunet, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-cusi-i-fortunet-40 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Edifici aïllat als quatre vents de planta rectangular i envoltat de jardí. Consta de planta baixa i pis amb la coberta inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana orientada a migdia. Aquesta façana destaca per estar formada per un frontó triangular suportat per quatre columnes amb capitells jònics a mode de porxo d'alçada desproporcionada. | 08118-288 | Avinguda Cusí i Fortunet, 40 | 41.4842800,2.3203500 | 443261 | 4592742 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52034-foto-08118-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52034-foto-08118-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52034-foto-08118-288-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
52035 | Font del mercat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mercat | XX | Font urbana de ferro colat amb un basament quadrat i cos octogonal damunt el qual hi ha una base revestida de rajoles on hi hauria d'haver algun element ornamental que s'ha perdut. La pica sobresurt en el frontal i està revestida de rajoles valencianes de la vela de colors groc i verd. El brollador és de polsador d'acer inoxidable. | 08118-289 | Carrer Barcelona, s/n | 41.4784700,2.3164600 | 442931 | 4592099 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52035-foto-08118-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52035-foto-08118-289-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
52037 | Origen del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-del-masnou | AGELL, F. (1914). Memòria sobre El Masnou, dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 237. Barcelona, pàgs. 264 - 267. BASSEGODA, Pere (1928). Masnou. Notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ed. Iberia. Barcelona, pàgs. 49-50. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 110-113. | XX | Llegenda recollida per F. Agell sobre els orígens del Masnou que diu: 'Hi havia a Teià una noia molt bonica, d'aquestes com mai se n'havia vist i com mai se'n tornaria a veure cap més per molt que duri el món, anomenada Maria. Era pubilla d'una de les cases de pagès principals del poble, Ca l'Estany, i era tan maca i graciosa com bona cristiana. No cal dir que tenia ben bé capgirats els cervells dels millors hereus de Teià, i fins i tot els de la resta de la comarca. Sense saber com, la fama de la seva formositat havia arribat a les illes Balears, que llavors estaven ocupades pels moros. Aquests, dedicats a la pirateria, no deixaven en pau les nostres costes ni un moment. Coneixien molt bé el país i els seus costums, per això i per haver estat entre nosaltres tant de temps. Un moro de les illes, molt galant, de principesc llinatge i moltes riqueses, restà molt impressionat pels relats que li feien sobre la formositat de la noia. Així, aparellà un xabec de la seva propietat, la lleugeresa del qual, a favor de robustos remers i de la corresponen vela llatina, més blanca que una tofa de neu, li donaven l'aire d'una gavina que corria sobre les aigües cercant el seu aliment més que no pas d'una embarcació. Es dirigí cap a la costa del Maresme i, ben informat per un renegat teianenc, jurà no tornar-se'n sense la pubilla. Amb aquest objecte, alguns dels seus criats es disfressaren amb vestits iguals als dels naturals del país, artifici utilitzat pels pirates per tal de sorprendre i enganyar millor les víctimes que intentaven fer en les platges. Desembarcats, es dirigiren cap a Teià. Fou un diumenge el dia escollit pels musulmans per a millor dur a terme el seu intent de rapte, ja que sabien que els cristians tenien l'obligació d'anar a missa. Arribats els pirates al poble, i apostats convenientment, esperaren que la noia sortís de l'església. Quan ho va fer, i com tenia per costum, s'encaminà tota sola cap a casa, ben segura que no l'esperava cap desgràcia. En un punt gens apartat de la població, els pirates l'envoltaren amb aire de contemplar-la. Ningú no en va fer cas, doncs tothom estava acostumat a veure la noia sempre obsequiada i respectada, i encara dels forasters vinguts expressament per admirar tan gentil criatura. Però en observar alguns curiosos que els desconeguts mostraven intencions d'encaminar-la cap a un torrent que es desvia molt de Ca l'Estany, entraren en sospites. En un obrir i tancar d'ulls, els pirates foren seguits, atrapats i envoltats pels veïns que, adonant-se d'alguns gestos de resistència que feia la noia, més vius encara en veure que es tractava de desconeguts. Impulsats per una acció generosa, els teianencs l'emprengueren contra els moros: el primer a caure fou el cabdill pirata, que quedà cadàver i materialment destrossat a pedrades. El seguiren en la seva dissort alguns dels seus auxiliars, mentre que altres pogueren escapolir-se. Un dels pirates fou fet presoner, salvant la vida momentàniament mercès a les súpliques de la noia, que mig desmaiada per les emocions viscudes i a causa de la carnisseria que contemplava, no sabia ben bé el que li passava. Ella fou acompanyada a casa seva immediatament, mentre que el pirata fou portat a la presó i lliurat a les autoritats. Allà confessà el malvat intent del seu amo que, segons digué, era un dels principals de Mallorca per ses riqueses, càrrecs públics i demés consideracions, doncs era net i descendent directe del cèlebre Hassan, valí d'Osca. A causa de l'inaudit esdeveniment, el torrent que fou finalment sepultura del cabdill àrab va ser anomenat -Torrent d'Hassan, nom que els del poble no esperaven que quedés adulterat pel temps, sinó que ben aviat van dir-ne, per mofa del moro Torrent de l'Ase. | 08118-291 | El Masnou | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció)Així, salvades meravellosament la vida i la virtut de l'agraciada Maria, pogueren tenir lloc una porció de fets portentosos que la Providència tenia reservats a aquest poble. Els fets esdevinguts en el torrent obriren els ulls de la família de la noia, per a l'immediat casament de la qual es donà molta pressa. Aquest cerimonial fou molt digne d'ella i celebrat per tot el poble de Teià. La nova família volgué alçar prop de la platja una nova llar: el Mas Nou, que amb el temps donaria nom a la bonica població que tots coneixem. I a l'hora, començà a sortir un nom que en l'avenir, havia de recordar la situació i la manera de ser d'aquest poble: involuntàriament, i de manera espontània, brollava de tots els llavis de la nova masia, dels seus nombrosos descendents i veïnat, la paraula Maristany, contracció facilíssima i gens forçada de Maria Estany.'Una segona tradició sobre l'origen del Masnou explica que un teianenc es construí una caseta prop del mar; tant a prop que un temporal se l'endugué. Va decidir construir-ne una altra en un lloc més segur. Quan anava a fer-ho, algú li va preguntar a on anava i ell respongué: a construir un mas nou. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
52039 | Masnovina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masnovina | AA. VV (no consta). Catàleg de productes de la terra i artesania alimentària del Maresme. Consell Comarcal del Maresme. | XX | Postres de pa de pessic a la base enrotllada amb crema catalana i un bany de licor de conyac. Per sobre s'hi afegeix crema catalana cremada i un toc final de gelatina de poma. | 08118-293 | Carrer Pere Grau, 59 | Dolors Pla va batejar aquest pastís amb el nom de masnovines. Les masnovines s'elaboren al Masnou des de 1965. | 41.4805000,2.3222700 | 443418 | 4592321 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52039-foto-08118-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52039-foto-08118-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pastisseria Miquel (Miquel Garolera Rius) C. Pere Grau, 59Pastisseria - confiteria La Moreneta (Josep Castillo Bassas) C. Itàlia, 31 | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
52040 | Torró Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torro-ocata | AA. VV (no consta). Catàleg de productes de la terra i artesania alimentària del Maresme. Consell Comarcal del Maresme. | XX | Torró trufat amb cointreau elaborat exclusivament per la pastisseria Miquel del Masnou, amb xocolata pura del 70 %. Està disponible tot l'any, tot i que és un producte propi de les festes de Nadal. | 08118-294 | Carrer Pere Grau, 59 | Aquest torró és una creació de Joan Bernat a l'any 1952. Aquest li ensenya o transmet els seus coneixements a Lluís Martí i aquest a Miquel Garolera, l'any 1965. | 41.4805000,2.3222700 | 443418 | 4592321 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52040-foto-08118-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52040-foto-08118-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
51953 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-10 | XX-XXI | <p>A la casa rectoral de Sant Pere del Masnou s'hi conserven els arxius de la parròquia de Sant Pere i de la parròquia del Pilar. Bàsicament, es tracta dels llibres sacramentals: bateigs, matrimonis, confirmacions i òbits. Els llibres més antics són de l'any 1939, ja que els anteriors es van cremar durant la guerra civil espanyola (1936-1939).</p> | 08118-207 | Plaça de l'església, 5 | <p>Durant la Guerra Civil es va cremar l'arxiu existent.</p> | 41.4814100,2.3218300 | 443382 | 4592422 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51953-foto-08118-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51953-foto-08118-207-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
51984 | Monument a l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-l11-de-setembre-0 | XXI | Monument commemoratiu dedicat als caiguts l'11 de setembre de 1714 consistent en un monòlit de pedra granítica en forma de paral·lelepípede amb una placa de marbre a la part superior on es llegeix: ' remembrança de la vila del Masnou als màrtirs de l'onze de setembre de 1714'. Al davant d'aquest monòlit, hi ha una altra pedra més petita i al darrera un pal de bandera amb la senyera onejant. | 08118-238 | Plaça 11 de setembre | 41.4827300,2.3116100 | 442530 | 4592576 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51984-foto-08118-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51984-foto-08118-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
52015 | Monument al Meridià verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-meridia-verd | MARQUET, Lluís (no consta) El segon centenari del mesurament del meridià de la terra. Ajuntament de Premià de Dalt. | XXI | Monument commemoratiu del pas del meridià de París per la platja d'Ocata. Es tracta d'un monòlit de planta quadrada fet de marbre en forma de púlpit, amb la seva part superior esbiaixada i amb la següent inscripció gravada: 'En aquest punt de Catalunya s'acaba el meridià verd, el sender de llarg recorregut que ressegueix el meridià de París, la distància entre Dunkerque i la platja d'Ocata, mesurada al segle XVIII. S'utilitza per definir la unitat de longitud: el metre.' | 08118-269 | Desembocadura de la riera de Teià, a l'Est del terme municipal. | Fou col·locat l'any 2006. L'Assemblée Nationale francesa decidí el 26 de març de 1792 fer l'amidament d'un fragment de meridià per establir el valor precís del metre. El meridià escollit fou el de París i els extrems del seu arc, els paral·lels de Dunkerque i de Barcelona. Jean B. Delambre fou l'encarregat de mesurar la part septentrional i Pierre F. Méchain la meridional. El mesurament es va fer establint una xarxa de triangles pel mètode de triangulació geodèsica. L'expedició sortí de parís el 25 de juny de 1792 i arribà a Perpinyà el 5 de juliol. Fins l'octubre de 1793 van recórrer el Principat fins arribar a Barcelona. Per commemorar els 200 anys d'aquest esdeveniment es va col·locar aquesta referència i es va escollir el punt terminal de l'arc mesurat, és a dir el punt del meridià arran de mar que es va calcular amb la col·laboració de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICAC): en les immediacions de la desembocadura de la riera de Teià. | 41.4826800,2.3364000 | 444599 | 4592554 | 2006 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52015-foto-08118-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52015-foto-08118-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
52043 | Monument de la plaça de la República | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-de-la-republica | XXI | Monument commemoratiu en memòria de la Segona República espanyola que consisteix en quatre barres de secció quadrada, d'uns 5/6 metres d'alçada de ferro tipus corten amb lleugeres ondulacions no homogènies, situades damunt una peanya de formigó. Entre les barres hi ha tres cercles, cadascun amb un dels colors de la bandera de la República amb el marc metàl·lic. A la pena de formigó hi ha tres plaques. En una es pot llegir: 'a tots els homes i dones del Masnou que es van comprometre en la defensa de la segona república'; a l'altra: 'Llibertat, igualtat i fraternitat' i en la tercera: ' A la vil·la del Masnou / 14 d'abril de 2007'. | 08118-297 | Plaça de la República | monument inaugurat el 14 d'abril de 2007. | 41.4808600,2.3104100 | 442428 | 4592369 | 2007 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52043-foto-08118-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52043-foto-08118-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Oriol Rius i Camps | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml