Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51811 | Pi del carrer Navarra (Pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-carrer-navarra-pinus-pinea | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Grup de tres arbres que semblen partir d'un mateix tronc, recordant el pi de les Tres Branques. Mesuren aproximadament uns 18 metres d'alçada, per 1,55 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-54 | Carrer Navarra, 82 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4805800,2.3138300 | 442713 | 4592335 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51811-foto-08118-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51811-foto-08118-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El projecte del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou classifica els béns segons la seva protecció i en aquest cas es tracta d'un bé de protecció documental. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51843 | Palmerar Club de futbol (Palmera canariensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmerar-club-de-futbol-palmera-canariensis | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | Grup de 5 palmeres (originàriament 6) de Canàries que es trobaven al pati davanter de la seu del club de futbol. Actualment una d'elles està tallada arran de soca i les quatre restants estan afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort irremediablement de la palmera. El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitjà d'aquest conjunt era d'uns 14 a 15 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. La base de les fulles, que acostumen a mesurar uns cinc metres de llargada, i formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen; són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana. Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. | 08118-97 | carrer Rosa Sensat, 1-6 | Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. | 41.4798300,2.3042700 | 441914 | 4592259 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51843-foto-08118-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51843-foto-08118-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51846 | Palmerar del Bell Resguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmerar-del-bell-resguard | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Bo a excepció de la palmera canarensis afectada per la plaga de l'escarabat morrut. | Palmerar compost per vàries espècies de palmeres, de les quals destaquen la palmera de Canàries (Phoenix canariensis). El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitjà d'aquest conjunt era d'uns 14 a 15 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. La base de les fulles, que acostumen a mesurar uns cinc metres de llargada, i formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana. Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. La majoria d'aquesta espècie en estat adult es troben afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort irremediablement de la palmera. Durant la realització del mapa de patrimoni se n'han comptabilitzat 14, tot i que han estat podades i tractades amb insecticides. Pel que fa a les petites, no semblen de moment afectades per l'escarabat morrut. Pel que fa a la palmera datilera (Phoenix datylifera) tot i que poden mesurar 20 metres d'alçada, les representades aquí són més petites, amb un sol estípit d'entre 40 a 50 cm de diàmetre. La capçada és menys frondosa que en la de canàries. Les palmes són pinnades de color verd verd grisós. Dues espècies a destacar són la washingtònia (Washingtònia filifera) i la washingtònia robusta (Washingtònia robusta). Per la primera d'elles, l'alçada mitja d'aquesta espècie es troba al voltant dels 16 metres, amb una volta de canó de 90 cm a 1metre aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Manté a sobre durant molt de temps les fulles que es van assecant, tot i que en el moment de la realització del mapa, havien estat podats deixant a la vista les fulles de color verd grisós. Aquestes són palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 metres de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Aquesta palmera resisteix molt bé el fred. Pel que fa a la washingtònia robusta (Washingtònia robusta)també en tenim representades en aquest parc. Té un sol estípit, prim i esvelt, d'uns 16 metres d'alçada i una volta de canó d'uns 80 cm. Les fulles són palmades, d'un metre de diàmetres. El pecíol té un metre de longitud, amb dents corbats en els marges. És hermafrodita. La floració també es produeix a la primavera, amb les flors de color crema agrupades en inflorescències d'entre 2 i 3 m de longitud. També s'ha observat alguna espècie de palmera excelsa (Trachycarpus). D'un sol estípit, mesurant uns 5 m d'alçària. Es tracta d'una palmera molt fina i esvelta, recoberta per les beines de les fulles ja caigudes. Les fulles són palmades, arrodonides, de color verd fosc per l'anvers i verd grisós al revers. Mesuren una mica més d'1 m de diàmetre. Les flors són de color groc perfumades. Finalment, i com a més representatives d'aquest parc, tenim el margalló (Chamaerops humilis). Es tracta d'una palmera dioica amb diversos estípits, tot i que de vegades només en tenen un. Mesuren entre 3 i 4 metres d'alçada. Les fulles són palmades de color verd fosc, amb una lleugera forma circular, entre 40 i 80 cm de diàmetre. El pecíol té moltes punxes o espines de 2 a 3 cm de longitud. Les inflorescències acostumen a mesurar entre 15 i 20 cm de longitud. Són de color groc, petites i hermafrodites. El fruit, conegut com a dàtil de rabosa és arrodonit i lleugerament carnós, de color groc rogenc sense cap valor culinari. | 08118-100 | Passeig Joan Carles I, s/n | La palmera de Canàries (Phoenix canariensis) fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. La palmera dactilífera (Phoenix datylifera) és originària del Nord d'Àfrica i Oest d'Àsia. Els seus fruits són molt apreciats i les fulles són utilitzades per a la confecció de palmes per beneir el Diumenge de Rams. Pel que fa a la washingtònia (Washingtònia filifera), aquesta és originària del sud-est de Califòrnia i de l'oest d'Arizona i nord – oest de Mèxic. La washingtònia robusta (Washingtònia robusta)és originària del nord-oest de Mèxic. La palmera excelsa (Trachycarpus),prové de la regió est i centre de la Xina. El margalló (Chamaerops humilis), originària de la regió mediterrània, suporta qualsevol tipus de sòl. És des de fa uns anys, espècie protegida a Catalunya. | 41.4777600,2.3046600 | 441945 | 4592028 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51846-foto-08118-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51846-foto-08118-100-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint al interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51847 | Plataners (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d' arbres utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera a banda i banda de la carretera d'Alella o carrer Amadeu, per tal de proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 15 i 25 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. | 08118-101 | Carrer Amadeu, s/n (carretera d'Alella) | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4793400,2.3053900 | 442007 | 4592203 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51847-foto-08118-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51847-foto-08118-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51851 | Garrofer (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-ceratonia-siliqua-l | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 7 metres d'alçada, per 2 metres de volta de canó d'on surten tres branques imponents, i 2,80 de volt de soca. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Està molt ben cuidat. | 08118-105 | Carrer Urgell, 15 | Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.4859800,2.3057100 | 442040 | 4592940 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51851-foto-08118-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51851-foto-08118-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51853 | Xiprers del cementiri (Cupressus sempervirens) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-cupressus-sempervirens | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Grup de 7 arbres alineats a l'entrada principal del cementiri municipal. Presenten tots ells una forma piramidal. Les fulles són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març,. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. | 08118-107 | Av. Joan XXIII, 112-114 | Aquest arbre és originari de l'orient, concretament des de l'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els -10ºC. Aquest arbre pot arribar a ser centenari, mesurant 35 metres d'alçada. L'emissió de pol·len pot arribar a tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. La seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. En aquells indrets on fa molt de vent, s'acostuma a utilitzar en plantacions alineades per tal de frenar-lo. | 41.4848200,2.3106100 | 442448 | 4592808 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51853-foto-08118-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51853-foto-08118-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51854 | Plàtan del cementiri (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-del-cementiri-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre caducifoli i corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. A uns 3,60 metres d'alçada surten set branques imponents que conformen la capçada. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. Mesura uns 14 metres d'alçada aproximadament, per 2,70m de volt de canó i 2,85 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar als 13 metres. | 08118-108 | Av. Joan XXIII, 112-114 | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4850000,2.3107800 | 442462 | 4592828 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51854-foto-08118-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51854-foto-08118-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest espècimen destaca d'un grup de sis plataners, molt més petits. En el moment de la realització del Mapa de Patrimoni, mancaven dos arbres d'un conjunt de vuit. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51855 | Palmeres (Palmera canariensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-palmera-canariensis | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Dues palmeres (Phoenix canariensis) plantades a banda i banda d'una pèrgola de ferro. El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'alçada mitja d'aquestes palmeres és d'uns 12 a 14 metres d'alçada. Mesura aproximadament un metre d'amplada. La base de les fulles, acostumen a mesurar entre quatre i cinc metres de llargada, formant al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana (Phoenix datylifera). Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. Tot i que d'aquesta espècie està essent atacada per una plaga d'insectes conegut com a escarabat morrut, en el moment del treball de camp, no semblen afectades. No s'observen colònies de cotorres de pit gris (Myiopsitta monachus). | 08118-109 | Plaça 11 de setembre | Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. | 41.4828800,2.3114800 | 442519 | 4592592 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51855-foto-08118-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51855-foto-08118-109-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51858 | Dos Pins (Pinus halepensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dos-pins-pinus-halepensis | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Dos espècimens de pi blanc (Pinus halepensis) d'alçades compreses entre 10 i 12 metres, amb una volta de canó d'un metre aproximadament. Les branques i l'escorça són de color grisós. Per la seva proximitat al mar, les branques han agafat formes recargolades. Les fulles o agulles, amiden de 0,7 a 1 mm d'amplada per 3,5 a 7 centímetres de longitud, i tenen un color verd groguenc. Floreix entre els mesos d'abril i maig, i porta nombroses pinyes que mesuren entre 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb escames poc prominents. Acostumen a portar gran quantitat de pinyes, la llavor de les quals només és apreciada pels esquirols. | 08118-112 | Plaça d'Espanya | El pi blanc és un arbre del gènere Pinus, originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El seu nom científic prové de la ciutat síria d'Alep. És un arbre amb un gran potencial colonitzador, ocupant conreus abandonats. Els incendis forestals afavoreixen la seva propagació, ja que l'escalfor fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors. La fusta pot ser emprada en la producció de cel·lulosa i per a caixes de fusta. | 41.4823600,2.3150900 | 442820 | 4592532 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51858-foto-08118-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51858-foto-08118-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51867 | Llorer (Laurus nobilis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorer-laurus-nobilis | BOLÒS, O. (1990). Flora manual dels Països Catalans. Barcelona. Ed. Pòrtic. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre perennifoli que presenta el tronc llis i grisenc. Mesura uns 9 metres d'alçada, per un 70 centímetres de volt de canó i 80 de volt de soca. El tronc es bifurca en dos brancatges principals, rectes, on es troben les fulles. Aquestes tenen una mida aproximada de 10 x 4 centímetres; són de color fosc i brillant per l'anvers i mat pel revers. Les fulles són persistents, coriàcies, simples, alternes i amb un pecíol curt, aproximadament d'un centímetre de color vermellós. Aquestes tenen un àpex agut i presenten cèl·lules oleíferes que li donen un perfum característic. Presenten una nervació pinnada, on el nervi principal és molt visible en l'anvers i prominent en el revers. Les flors són petites i són unisexuals. El fruit és una baia carnosa, ovoide que mesura entre 1 a 1,5 centímetres de longitud. | 08118-193 | Carrer Fontanills, s/n | El llorer (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, cultivat o naturalitzat que creix prop de llocs habitats i en torrenteres o llocs humits. Les fulles són molt apreciades com a condiment de la cuina mediterrània. Es troba localitzat a tota l'àrea mediterrània. El diumenge de Rams, els creients porten les seves branques a beneir, per commemorar l'entrada de Jesús a Jerusalem. A l'antiguitat i durant l'Edat Mitjana s'utilitzava per coronar als poetes, els artistes i els savis, tradició que té origen en la coronació dels generals victoriosos de l'exèrcit romà quan entraven a la ciutat. També als estudiants que superaven les proves de retòrica se'ls donava una branca de llorer, possiblement l'origen de la paraula batxillerat (baccalaureatus). El llorer és una planta molt utilitzada en el camp medicinal, i reconeguda per les seves propietats digestives i estomacals. Segons la tradició, hi ha encara la creença de que en aquella casa on hi ha una branca de llorer, la família serà protegida del llamp. | 41.4778400,2.3039400 | 441885 | 4592038 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51867-foto-08118-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51867-foto-08118-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51868 | Noguera dels jardins del mil·lenari (Juglans regial) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-dels-jardins-del-millenari-juglans-regial | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre caducifoli,monoic, plantat en aïllat, de port corpulent. Mesura entre 13 i 14 metres d'alçada, per 1,35 cm de volt de canó i 1,50 centímetres de volt de soca. L'escorça es troba molt clivellada, de color esblanqueïda, llisa. Les branques joves tenen gran quantitat de nusos. La noguera perd les seves fulles a l'hivern i durant la primavera tornen a sortir juntament amb les flors, que poen ser masculines i femenines. Aquestes tenen un pecíol llarg, amb una fullola a la punta i dues a tres parelles de costats. Quan surten tenen un color vermellós, que en madurar canvia a verd. El fruit és una drupa, en grups de 1 a 4 de color verd, que s'ennegreix i s'esquerda quan la nou que es troba al seu interior arriba a la maduresa. Aquesta coberta dura s'obra en dues parts, a l'interior de la qual hi ha una llavor rica en olis. | 08118-194 | Carrer Santiago Rusiñol, s/n | És apreciada per les seves propietats curatives tant a nivell d'ús intern (diarrea, hipotiroïdisme, tenia o l'excés de suor) com extern (propietats astringents, antifúngiques i antisèptiques). La noguerina, és utilitzada també en tints per al cabell i en la indústria de la cosmètica. Per altra banda, la fusta de la noguera és potser la més apreciada i preuada de les fustes del continent europeu. Molt utilitzada en ebenisteria, se'n fan objectes com culates per escopetes i pianos. La llenya i el carbó també són molt apreciats. El seu fruit, la nou és una font de vitamina E i calci. | 41.4765200,2.3055400 | 442017 | 4591890 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51868-foto-08118-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51868-foto-08118-194-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51869 | Pati del Passeig Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-del-passeig-prat-de-la-riba | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pati davanter d'una casa de cós amb façana principal orientada al pla del carrer Bergantí Caupolican. És el pati característic de l'urbanisme masnoví del segle XIX que, en aquest cas s'ha conservat. Està delimitat per un mur baix d'obra amb una entrada pel carrer Bergantí Caupolican i una altra pel passeig Prat de la Riba, amb reixa de ferro i un mur més alt a la façana de llevant. Per la façana de ponent fa mitgera amb un bloc de pisos. En un lateral hi ha una pèrgola amb un roser i hi ha diverses especies plantades (margalló, llorer de sant Joan, pins, ficus, ...). | 08118-195 | Passeig Prat de la Riba, 99 | 41.4775300,2.3042800 | 441913 | 4592003 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51869-foto-08118-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51869-foto-08118-195-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi havia una palmera canariensis que s'ha mort a conseqüència de la plaga de l'escarabat morrut. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51881 | Pi (Pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pi de grans dimensions que s'inclina des del jardí de la casa cap a l'exterior del carrer. Mesura aproximadament uns 13 metres d'alçada. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-124 | Carrer Tomàs Vives, 21-23 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4805300,2.3189800 | 443143 | 4592327 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51881-foto-08118-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51881-foto-08118-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51882 | Palmera washingtonia (Washingtònia robusta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-washingtonia-washingtonia-robusta | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Exemplar de washingtònia robusta que s'alça solitària, perfectament erecte i amb les fulles formant una corona arrodonida. L'alçada es troba compresa entre els 18 i 19 metres, amb una volta de canó de 90 cm a 1metre aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Manté a sobre durant molt de temps les fulles que es van assecant, Les fulles són de color verd grisós, palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 metres de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Aquesta palmera resisteix molt bé el fred. | 08118-125 | Carrer Tomàs Vives, 16 | La washingtònia robusta (Washingtònia robusta)és originària del nord-oest de Mèxic. | 41.4801500,2.3192500 | 443165 | 4592284 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51882-foto-08118-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51882-foto-08118-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51883 | Jardins de Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-malet | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Jardí de l'antiga masia de can malet situat entre l'edifici de l'Ajuntament i la llar d'avis de can Malet, delimitat al costat de ponent pel carrer Tomàs Vives, situat en una cota superior que salva unes escales. Hi ha un seguit de parterres que protegeixen la vegetació. Destaquen tres moreres (Morus alba), amb els troncs plens de nusos, utilitzades en ornament per l'ombra que proporciona durant els mesos d'estiu. Mesuren uns 7 metres d'alçada sense la capçada, amb una promig de 1,80 metres de volt de canó i 2 metres de volt de soca. Són arbres caducifolis de la família de les moràcies, amb les fulles dentades. Les flors formen espigues i els fruits, anomenats mores són comestibles. Poden ser monoics o dioics. Les fulles són de color verd brillant i llustroses pel feix i més clares pel revés. Tenen una forma ovalada, senceres o lobulades i de marges dentats. En un altre àmbit destaquen dos pebrers bords (Schinus molle), del gènere schinus. Es tracta d'un arbre perennifoli de la família de les Anacardiàcies, que mesura entre 5 a 7 metres d'alçada, amb una volt de canó d'uns 40 a 50 cm. Les fulles són lanceolades, alternades i pennades, arribant a mesurar fins als 30 cm de llargada. A més a més són aromàtiques. El fruit o baies tenen un aroma similar al del pebre, però només pot ser consumit en petites quantitats, ja que és lleugerament tòxic. Dins del jardí també hi trobem varis tipus de palmeres, de la família de les Arecàcies (Arecaceae). Destaca el margalló (Chamaerops humilis), única espècie autòctona dels Països Catalans i la palmera de Canàries (Phoenix canariensis). El margalló, destaca per les seves fulles grosses en forma de ventall, amb pecíols proveïts d'espines, de flors grogues formant grapes o raïms densos i fruïts semblant als dàtils. També destaquen tres palmeres de Canàries, actualment afectades per la plaga de l'escarabat morrut. El seu tronc és alt i estilitzat,acabat en una corona de fulles, tot i que degut a l'atac d'aquest insecte, ha estat podada. L'alçada mitja d'aquest grup de palmeres és de 10 a 12 metres. El diàmetre no sobrepassa els 80 cm. Les fulles acostumen a mesurar uns 4 o 5 metres de longitud, disposades a l'extrem de dalt del tronc, en forma de ventall. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Finalment cal destacar una iuca, del gènere Yucca, ubicada en un racó del jardí. Té un plomat de fulles de color verd fosc que surten de les parts superiors del tronc. Les puntes de les fulles són lanceolades i senceres amb els extrems molt afilats. Les flors són de color blanc, agrupades en forma de vara. Mesura uns 3 metres d'alçada. | 08118-126 | Carrer Tomàs Vives, 37 | Les moreres (Morus alba) provenen de les zones temperades d'Àsia. Aquesta espècie des de temps antics era conreada per les seves fulles, aliment indispensable pels cucs de seda, els capolls dels quals s'utilitzen encara avui per la fabricació de la seda. Va ser introduït a Occident a partir del segle VI pels monjos nestorians. Com totes les moràcies aquests arbres contenen en la seva saba una substància coneguda amb el nom de làtex. No acostumen a sobrepassar els 15 metres d'alçada. Pel que fa al pebrer bord (Schinus molle), és originari de països com Bolívia, Xile i Perú. És molt apreciat com a arbre ornamental, i perquè després una olor molt agradable. Recorda el salze, tot i que aquest no necessita tanta quantitat d'aigua. El margalló és una espècie endèmica de les regions mediterrànies i protegida als Països Catalans. El tronxo del margalló és comestible i es pot barrejar amb mel. Sembla ser que les guineus aprecien els dàtils d'aquesta palmera. | 41.4796200,2.3194300 | 443180 | 4592225 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51883-foto-08118-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51883-foto-08118-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51886 | Magnòlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolia | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Espècimen de grans dimensions, família de les magnoliàcies, compacte, de fulles perennes, oblongues alternes i brillants. Mesura entre 9 i 11 metres d'alçada. Floreix per allà el més de juny. Les seves flors son molt vistoses per la seva grandària. De color blanc i molt aromàtica. Produeix un fruit coniforme de 10 a 12 centímetres de color vermell. | 08118-129 | Carrer Pere Grau, 8 | Aquest arbre és originari del sud-est dels Estats Units, on s'estén des dels estats de Texas a Virginia. Es troba distribuïda per totes les zones temperades d'arreu del món. És un arbre molt apreciat en jardineria per la bellesa de les seves flors. | 41.4798700,2.3205200 | 443271 | 4592252 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51886-foto-08118-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51886-foto-08118-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51889 | Garrofer (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-ceratonia-siliqua-l-0 | AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt de 6 garrofers (Ceratonia siliqua L.) de fulla perenne de la família de les lleguminoses. Cinc d'ells es troben alineats seguint el mur de separació amb la vorera del carrer, dins d'una parcel·la on també hi ha pi blanc (Pinus halepensis). D'aquest grup, destaca un garrofer que presenta un volt de soca de 4 metres i del qual surten tres branques, que mesuren aproximadament entre 1,10 i 1,35 cm de diàmetre per 7 m d'alçada. Les branques que surten de la soca són curtes, amb una forma recargolada i seguint la horitzontallitat del terra. Als seus extrems començen les brancades secundàries que permeten formar una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Separat pel carrer, a l'altra banda, de la parcel·la es pot observar un sisè garrofer, dins de la vorera, el tronc del qual es troba recolzat en el mur de la casa amb numeració antiga 48, i actual núm. 61, que porta el nom a la façana de 'Serra Cala'. Mesura entre 7 i 8 m d'alçada per un volt de canó de 1,80m i un volt de soca de 1,60m. Del tronc surten dues branques que es van bifurcant de les quals en una d'elles es pot observar com a curiositat el naixement d'un pi, segurament provinent d'una llavor deixada en una petita cavitat, per algun ocell. | 08118-132 | Av. Cusí i Fortunet, 52 | Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.4861200,2.3213900 | 443349 | 4592946 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51889-foto-08118-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51889-foto-08118-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51892 | Cedres de Can Villamar o can Guarino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-can-villamar-o-can-guarino | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Espècimens ubicats a l'entrada principal de la propietat. Mesuren entre 14 i 15 metres d'alçada, 1,80 i 2,00 de volt de canó i 2,00 metres de volt de soca. Arbres de fulla persistent, amb la capçada de forma cònica. Les fulles són aciculars de 2,5 a 5 cm de llarg, podent arribar fins a 7 cm. El gruix és d'1 mm. Les pinyes que produeixen fan de 7 a 13 cm de llarg per 5 a 9 cm d'ample, que en arribar a maduresa al cap de 12 mesos, es desintegren. La flor masculina fa de 4 a 6 cm de llarg i deixen anar el pol·len durant la tardor. | 08118-135 | Av. Cusí i Fortunet, 30 | El cedre de l'Himàlaia és originari de l'oest de l'Himàlaia, Afganistan, Pakistan,India, Tibet i Nepal. Viu en altituds de 1.500 a 3.200 metres. És un arbre que té molta rellevància en la cultura índia. El nom de l'espècie Deodara, deriva del sànscrit que vol dir fusta divina (devadaru), composat per la paraula deva (déu) i daru (fusta). La fusta és apreciada en ebenisteria i també en aromateràpia. En el seu estat natural pot arribar a mesurar 60 metres d'alçada i 3 de diàmetre. | 41.4834600,2.3199800 | 443229 | 4592651 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51892-foto-08118-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51892-foto-08118-135-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51893 | Garrofers del Jardí Lluís Millet (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-del-jardi-lluis-millet-ceratonia-siliqua-l | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Grup de 8 arbres de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesuren aproximadament 8 metres d'alçada. Pel que fa a la volta de canó, els diàmetres van des de 75 cm a 80 cm pels més joves fins a 2 m pels més vells, i pel que fa al volt de soca, en trobem des de 80 cm fins 2,80 a 3,50 m pels més vells. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Tots ells es troben protegits per unes bigues de fusta disposades de jardineres, sense modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant més de cent anys pels més vells. | 08118-136 | Av. Cusí i Fortunet, 34 | Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.4831000,2.3197600 | 443210 | 4592611 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51893-foto-08118-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51893-foto-08118-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl, la col·locació d'aquestes jardineres de fusta al voltant de la soca, pot evitar, a priori, el trepig de la soca, enfilar-se a l'arbre, el marcat de missatges en el tronc, i fins i tot l'abandonament de residus als forats naturals del tronc i soca. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51896 | Tarongers (Citrus aurantium subsp. Amara) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tarongers-citrus-aurantium-subsp-amara | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d'arbres plantats en escocells. Mesuren entre 8 i 10 metres d'alçada, amb la capçada molt arrodonida i les tiges espinoses. Les fulles tenen un verd molt brillant i són aromàtiques, mesurant entre 5 i 10 cm de llarg. Tenen de forma el·líptica i simples. Les flors són de color blanc. La taronja té una finalitat decorativa. | 08118-139 | Carrer St. Felip | Aquest arbre originari de l'Àsia oriental (nord-est de l'Índia) es cultivat a l'àrea mediterrània des de l'antiguitat. Al segle X els àrabs van introduir el conreu del taronger agre i no va ser fins el segle XV que el taronger dolç serà introduït a les nostres terres pels genovesos. El taronger agre és un arbre apreciat en jardinera, per la bellesa i color de les seves fulles d'un verd intens així com per les seves flors i fruits. A més a més és un arbre més rústec que suporta millor el fred, la calç a la terra i és més resistent a plagues i malalties. Les fulles del taronger agre tenen propietats sedants i amargues. | 41.4808600,2.3225100 | 443438 | 4592361 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51896-foto-08118-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51896-foto-08118-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51898 | Pi (Pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea-0 | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pi pinyoner (Pinus pinea) que mesura aproximadament uns 15 metres d'alçada, per 1,60 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca aproximadament. Es troba a l'interior del pati d'una casa. El tronc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-141 | Carrer St. Felip, 115 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4811000,2.3231500 | 443492 | 4592387 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51898-foto-08118-141-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51902 | Pi (pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea-1 | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pi pinyoner (Pinus pinea) que mesura aproximadament uns 12 metres d'alçada, per 1,55 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca. Es troba plantat a l'interior del pati d'una casa. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-145 | Carrer Pere Grau, 116 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4809900,2.3244700 | 443602 | 4592374 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51902-foto-08118-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51902-foto-08118-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51905 | Pi (Pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea-2 | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Cal una poda de la brancada inferior de la capçada per tal d'evitar que amb el vent o la pluja pugui esqueixar-se alguna branca. | Pi pinyoner (Pinus pinea) que mesura aproximadament uns 10 metres d'alçada, per 1,50 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca. Es troba ubicat a l'interior d'una parcel·la. El tronc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, tot i que té la forma característica d'una ombrel·la presenta una forma lleugerament irregular degut a la manca de poda. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-148 | Carrer Ciutat Vila Jardí, 28-30 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4842100,2.3256000 | 443699 | 4592731 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51905-foto-08118-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51905-foto-08118-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51907 | Garrofers del PP-10 (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-del-pp-10-ceratonia-siliqua-l | <p>AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> | <p>Grup d'arbres de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesuren aproximadament 7 metres d'alçada. La volta de canó pot variar lleugerament, però en general es pot donar una mitjana de 2 metres. Pel que fa al volt de soca, oscil·la entre els 2,80 m i els 3 m. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca, i en molts d'aquests espècimens arriba fins al terra, recordant el port d'un arbust. Algunes de les branques que conformen la capçada d'aquests garrofers són recargolades i de grans dimensions.L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08118-150 | carrer Salvador Espriu, del número 1 al 34 | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4854500,2.3296900 | 444041 | 4592866 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per aquells espècimens que es troben plantats prop dels nous carrers urbanitzats, sembla que les arrels no han estat afectades per l'obra. Caldria una intervenció per tal de protegir el perímetre, que es veu afectat per abocaments incontrolats de runa i altres residus. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51908 | Jardí de la Vil·la Anita o cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-villa-anita-o-cal-sastret | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | Jardins d'on cal destacar tres àmbits. El primer, ubicat a la façana principal, amb un seguit d'espècies de la família de les Cycadaceae i Arecaceae, destacant dues ciques (Cyca revoluta) plantades en composició ornamental a banda i banda de la magnífica escala que dóna accés al jardí des de la casa. Es caracteritzen per una gran corona de fulles compostes i un estípit d'uns dos metres d'alçada. Són gimnospermes dioiques perennes, amb grans fulles pinnades compostes. Per altra banda destaquen dues imponents palmeres datileres (Phoenis dactylifera). Es tracta d'una palmera dioica, amb un tronc únic, que mesura uns 20 metres d'alçada i 40 cm de volta de canó. En alguns indrets, aquest tronc presenta deformacions característiques d'aquesta espècie. Les fulles són pinades, de 6 a 7 metres de longitud. Les flors masculines són de color crema i les femenines de color groc. El fruit conegut amb el nom de dàtil, té una forma ovoide i mesura entre 3 i 9 cm de longitud. Són de color taronja, i la seva carn és molt dolça. Cal esmentar una palmera de Canàries (Phoenix canariensis), de la qual només queda el tronc, ja que ha estat afectada per una plaga d'insectes conegut com escarbat morrut. L'alçada mitjana d'aquesta palmera era d'uns 13 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. El segon àmbit seria a l'entrada de la finca pel barri principal situat a orient. Un cop dins, s'observa un pati de pedres, amb un grup de til·lers de dimensions importants. Aquests mesuren uns 10 metres d'alçada sense la capçada, i una volta de canó d'un metre aproximadament a 1,40 m. Són arbres relativament vells, El tronc és recte. Per tractar-se d'un arbre caducifoli, l'amplada de capçada no es pot senyalar ja que el mapa de patrimoni s'està duent a terme durant el període de repòs hivernal. No obstant això, la capçada d'aquest arbre acostuma a ser arrodonida, les fulles cordiformes, amb la vora serrada, podent mesurar fins a 20 cm. d'amplada, tot i que segurament no és el cas dels til·lers d'aquest parc. El color de les fulles es d'un verd fosc en el feix i verd clar platejat pel seu revers. La flor, de color blanca - groguenca, és molt aromàtica. Envoltant aquests arbres hi ha tot un seguit d'arbusts, rosers, geranis, etc. Finalment, el tercer àmbit es troba ubicat al darrera de la casa, d'on destaquen dos pins pinyoners (Pinus pinea). Mesuren aproximadament uns 15 metres d'alçada, per 1,80 cm de volt de canó i 1,850 centímetres de volt de soca. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-151 | Camí del Mig, 8 | El coneixement modern de les ciques va començar al segle IX amb el recull de dos naturalistes àrabs que deien que el gènere de les 'Cycas' era utilitzat per a la producció de farina a la Índia. Al selge XVI, Femao Lopez de Castanheda i Francis Drake, localitzaran ciques a Moluccas, on menjaven les llavors. L'any 1576, Giovanni Lerio, va arribar al Brasil i va observar una planta coneguda com “ayrius”, classificada actualment com a pertanyent al gènera Zamia. Les ciques fóren descrites per primer cop per Johann Georg Christian Lehmann l'any 1834, i serien incloses en el gènere Encephalartos. El nom genèric faria referència al llevat obtingut dels estípits. Durant els viatges arreu del món, en els segles XVIII i XIX botànics com C.J. Chamberlain van estudiar aquesta espècie en el seu hàbitat natural. Aquest naturalista publicà el resultat de l'estudi l'any 1929 amb el llibre 'The Living Cycads'. Una dada molt important és el registre fòssil de les ciques, datades del permià primerenc, fa 280 milions d'anys. Pel que fa a la palmera datilera, alguns exemplrs poden tenir més de 300 anys. Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. Del pi pinyoner es pot dir que aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4866100,2.3313100 | 444178 | 4592993 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51908-foto-08118-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51908-foto-08118-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51940 | Til·lers del parc infantil Bell Resguard (Tilia X Europaea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tillers-del-parc-infantil-bell-resguard-tilia-x-europaea | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt de tres arbres del gènere Tilia segurament híbrid natural, utilitzat com a espècie ornamental de parcs i jardins i en carrers, per l'ombra i l'aroma que en desprenen bàsicament les seves flors. Són arbres relativament joves, amb una alçària considerable, d' aproximadament 18 metres. El tronc és recte i mesura entre 50 o 60 cm. de volt de canó i el mateix es pot dir del volt de soca. Per tractar-se d'un arbre caducifoli, l'amplada de capçada no es pot senyalar ja que el mapa de patrimoni s'està duent a terme durant el període de repòs hivernal. No obstant això, la capçada d'aquest arbre acostuma a ser arrodonida, les fulles cordiformes, amb la vora serrada, podent mesurar fins a 20 cm. d'amplada, tot i que segurament no és el cas dels til·lers d'aquest parc. El color de les fulles es d'un verd fosc en el feix i verd clar platejat pel seu revers. La flor, de color blanca - groguenca, és molt aromàtica. | 08118-183 | Passeig Joan Carles I, s/n | Aquesta espècie és pròpia de les regions temperades de l'hemisferi nord. La flor d'aquest arbre té propietats curatives, emprada bàsicament en infusions per les seves propietats tranquil·litzants; també és utilitzada juntament amb altres plantes aromàtiques per a combatre els refredats. De les seves fulles, un cop descompostes, se'n obté un humus amb un alt contingut mineral. En alguns indrets, poden viure fins a 900 anys. | 41.4805700,2.3175700 | 443025 | 4592332 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51940-foto-08118-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51940-foto-08118-183-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51941 | Plàtans del carrer Josep Pla (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-carrer-josep-pla-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d' arbres (120 peus) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera a banda i banda del passeig de Joan Carles I i del carrer Josep Pla, per tal de proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. | 08118-184 | carrer Josep Pla, s/n | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4828300,2.3149800 | 442811 | 4592584 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51941-foto-08118-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51941-foto-08118-184-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51942 | Pollancre de Bell Resguard (Populus nigra) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-bell-resguard-populus-nigra | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre de ribera que es troba plantat aïllat com a element ornamental pel seu aspecte espectacular. Mesura 30 metres d'alçada, per 1,90 metres de volt de canó i 2,15 metres de volt de soca. L'escorça es presenta molt esquerdada i fosca al seu interior. Les branques joves i els borrons són agafadissos. Les fulles dentades d'aquest arbre poden tenir una forma oval o romboïdal. | 08118-185 | Carrer Josep Pla, s/n | Arbre propi de la vegetació de ribera, que es pot trobar a tot el continent europeu i el nord d'Àfrica. Acostuma a viure prop de les lleres dels rius, llacs i embassaments, i el podem trobar plantat entre el nivell del mar i els 1.300metres d'altitud. La fusta d'aquest arbre és molt tova i lleugera; és per aquest fet que s'utilitza per la elaboració de la pasta de paper o per fer embalatges, com les capses per a formatges. | 41.4840100,2.3203900 | 443264 | 4592712 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51942-foto-08118-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51942-foto-08118-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51943 | Eucaliptus de l'escola bressol (Eucalyptus globulus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-lescola-bressol-eucalyptus-globulus | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Vàries de les branques s'han assecat i mort. També, presenta algun tipus de malaltia que fa que les seves fulles es vagin tornant grogues i s'assequin. | Eucaliptus que es troba plantat al patí de l'escola. Mesura 22 metres d'alçada, per 3 metres de volt de canó i 3,30 metres de volt de soca. La seva copa és piramidal i alta. L' escorça (ritidoma) es desprèn a tires i deixa el tronc llis i de colors clars en els exemplars adults. Presenta dimorfisme en les fulles. Per una banda, les fulles joves són ovalades, oposades, sense pecíol (sèssils), de base cordada, de color gris - blavós, d'uns 8-15 cm de longitud, 4-8 cm d'amplada i erectes (miren amunt). Les adultes són alternes, peciolades, asimètriques, falciformes i d'uns 15-25 cm de longitud; són de color verd fosc, amb la nerviació marcada, i pèndules (miren avall), i es disposen en un pla vertical, de manera que reben la llum igualment pels dos costats sense que es pugui distingir l'anvers del revers. Tant unes com les altres tenen les glàndules secretores en el mesòfil, visibles a contrallum com a punts més clars. Les inflorescències són solitàries o en grups de 2-3, a les aixelles de les rames superiors. Les flors són hermafrodites i grans (de fins a 3 cm de diàmetre) amb calze i corol·la•la fusionats formant un receptacle (opercle) llenyós. Els fruits són càpsules llenyoses dehiscents, de 4-5 valves, campaniformes, de color glauc i cobertes d'una pols blanquinosa. Les seves dimensions són aproximadament 1.4 a 2.4 cm de diàmetre, i contenen nombroses llavors. | 08118-186 | Carrer Pagès Millet, 12-14 | Gènere d'arbres que comprèn 520 espècies diferents. L' eucaliptus és originari de Tasmània i Austràlia, però la seva difusió es va estendre per tot el continent Europeu, sobretot perquè va ser utilitzat per eliminar la humitat de les zones pantanoses i acabar així amb les febres pal·lúdiques. Va ser descobert per Labrillardière al segle XVIII i introduït a Europa cap allà l'any 1856. Les fulles de les branques velles d'aquesta planta s'utilitzen per les seves virtuts medicinals. També és utilitzat en l'obtenció de pasta de cel·lulosa per a la fabricació de paper. | 41.4820600,2.3221000 | 443405 | 4592494 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51943-foto-08118-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51943-foto-08118-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una espècie que competeix ecològicament amb les espècies autòctones, ja que no tenen competència en la capacitat d'absorció d'aigua i nutrients,i a causa de la rica composició en substàncies i essències antisèptiques de les seves fulles, entre altres, provoquen un efecte herbicida entre la resta de vegetació autòctona. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 51946 | Araucaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/araucaria | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conífera del gènere Araucària, relativament jove, que es troba plantada en el pati davanter d'una casa. Mesura entre 9 i 10 metres d'alçada. El seu tronc és recte. La ramificació comença a varis metres del sòl, perpendicular al tronc. Les branques són flexibles i les fulles es troben agrupades cap els extrems. Són molt dures i estan proveïdes d'una mena de punxa de color verd fosc. | 08118-189 | Carrer Mestres Villà, 2 | Nadiu de Xile i Argentina, actualment aquesta espècie es troba distribuïda a la serralada dels Andes i protegida en moltes zones d'aquests dos països, com el Parc Nacional Lanín, a Neuquén (Argentina) o a Laguna del Laja, Huerquelhue o la Serralada de la Costa (Xile). En estat natural, creix a més de 800 metres sobre el nivell del mar, preferint els terrenys rocosos i sorrencs amb bon drenatge (sobretot d'origen volcànic), i en llocs alts on la neu resta al sòl durant una bona part de l'any. En els seus països d'origen acostuma a formar boscos purs, tot i que se la pot trobar en companyia d'altres arbres formant boscos mixts. La fusta, de color groguenc, és compacta, lleugera i molt fàcil de treballar. Malgrat els pinyons o llavors, són comestibles amb un alt valor nutritiu, aquest arbre no comença a produir-ne fins a l'edat de 30 a 40 anys. En condicions òptimes, i gràcies al seu lent creixement poden arribar a ser mil·lenaris. | 41.4810000,2.3239600 | 443559 | 4592375 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51946-foto-08118-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51946-foto-08118-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Accepta el clima marí, però la pol·lució atmosfèrica és un dels seus pitjors enemics. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51948 | Platanar del Casino (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platanar-del-casino-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d' arbres (25 peus) situats en el pati particular de l'entitat El Casino utilitzats com a ornamentals per tal de proporcionar ombra al pati durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 13 i 17 metres d'alçada total,l'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. | 08118-191 | Carrer Tomàs Vives, 36 | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4835300,2.3302200 | 444084 | 4592652 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51948-foto-08118-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51948-foto-08118-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51949 | Magnòlies del carrer Pere Grau (Magnolia garndiflora) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolies-del-carrer-pere-grau-magnolia-garndiflora | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt format per dos arbres joves d'uns 8 anys d'edat, família de les magnoliàcies, compacte, de fulles perennes, oblongues alternes i brillants. Mesura entre 6 i 7 metres d'alçada, per 50 a 60 cm de volt de canó i 70 centímetres de volt de soca. Floreix per allà el més de juny. Les seves flors son molt vistoses per la seva grandària. De color blanc i molt aromàtica. Produeix un fruit coniforme de 10 a 12 centímetres de color vermell. | 08118-192 | Carrer Pere Grau, s/n | Aquest arbre és originari del sud-est dels Estats Units, on s'estén des dels estats de Texas a Virginia. Es troba distribuïda per totes les zones temperades d'arreu del món. És un arbre molt apreciat en jardineria per la bellesa de les seves flors. | 41.4849900,2.3311900 | 444166 | 4592814 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51949-foto-08118-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51949-foto-08118-192-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51955 | Fons referent a les parròquies del Masnou de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-les-parroquies-del-masnou-de-larxiu-diocesa-de-larquebisbat-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent al Masnou en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08118-209 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.4853800,2.3105800 | 442446 | 4592871 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 52037 | Origen del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-del-masnou | AGELL, F. (1914). Memòria sobre El Masnou, dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 237. Barcelona, pàgs. 264 - 267. BASSEGODA, Pere (1928). Masnou. Notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ed. Iberia. Barcelona, pàgs. 49-50. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 110-113. | XX | Llegenda recollida per F. Agell sobre els orígens del Masnou que diu: 'Hi havia a Teià una noia molt bonica, d'aquestes com mai se n'havia vist i com mai se'n tornaria a veure cap més per molt que duri el món, anomenada Maria. Era pubilla d'una de les cases de pagès principals del poble, Ca l'Estany, i era tan maca i graciosa com bona cristiana. No cal dir que tenia ben bé capgirats els cervells dels millors hereus de Teià, i fins i tot els de la resta de la comarca. Sense saber com, la fama de la seva formositat havia arribat a les illes Balears, que llavors estaven ocupades pels moros. Aquests, dedicats a la pirateria, no deixaven en pau les nostres costes ni un moment. Coneixien molt bé el país i els seus costums, per això i per haver estat entre nosaltres tant de temps. Un moro de les illes, molt galant, de principesc llinatge i moltes riqueses, restà molt impressionat pels relats que li feien sobre la formositat de la noia. Així, aparellà un xabec de la seva propietat, la lleugeresa del qual, a favor de robustos remers i de la corresponen vela llatina, més blanca que una tofa de neu, li donaven l'aire d'una gavina que corria sobre les aigües cercant el seu aliment més que no pas d'una embarcació. Es dirigí cap a la costa del Maresme i, ben informat per un renegat teianenc, jurà no tornar-se'n sense la pubilla. Amb aquest objecte, alguns dels seus criats es disfressaren amb vestits iguals als dels naturals del país, artifici utilitzat pels pirates per tal de sorprendre i enganyar millor les víctimes que intentaven fer en les platges. Desembarcats, es dirigiren cap a Teià. Fou un diumenge el dia escollit pels musulmans per a millor dur a terme el seu intent de rapte, ja que sabien que els cristians tenien l'obligació d'anar a missa. Arribats els pirates al poble, i apostats convenientment, esperaren que la noia sortís de l'església. Quan ho va fer, i com tenia per costum, s'encaminà tota sola cap a casa, ben segura que no l'esperava cap desgràcia. En un punt gens apartat de la població, els pirates l'envoltaren amb aire de contemplar-la. Ningú no en va fer cas, doncs tothom estava acostumat a veure la noia sempre obsequiada i respectada, i encara dels forasters vinguts expressament per admirar tan gentil criatura. Però en observar alguns curiosos que els desconeguts mostraven intencions d'encaminar-la cap a un torrent que es desvia molt de Ca l'Estany, entraren en sospites. En un obrir i tancar d'ulls, els pirates foren seguits, atrapats i envoltats pels veïns que, adonant-se d'alguns gestos de resistència que feia la noia, més vius encara en veure que es tractava de desconeguts. Impulsats per una acció generosa, els teianencs l'emprengueren contra els moros: el primer a caure fou el cabdill pirata, que quedà cadàver i materialment destrossat a pedrades. El seguiren en la seva dissort alguns dels seus auxiliars, mentre que altres pogueren escapolir-se. Un dels pirates fou fet presoner, salvant la vida momentàniament mercès a les súpliques de la noia, que mig desmaiada per les emocions viscudes i a causa de la carnisseria que contemplava, no sabia ben bé el que li passava. Ella fou acompanyada a casa seva immediatament, mentre que el pirata fou portat a la presó i lliurat a les autoritats. Allà confessà el malvat intent del seu amo que, segons digué, era un dels principals de Mallorca per ses riqueses, càrrecs públics i demés consideracions, doncs era net i descendent directe del cèlebre Hassan, valí d'Osca. A causa de l'inaudit esdeveniment, el torrent que fou finalment sepultura del cabdill àrab va ser anomenat -Torrent d'Hassan, nom que els del poble no esperaven que quedés adulterat pel temps, sinó que ben aviat van dir-ne, per mofa del moro Torrent de l'Ase. | 08118-291 | El Masnou | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció)Així, salvades meravellosament la vida i la virtut de l'agraciada Maria, pogueren tenir lloc una porció de fets portentosos que la Providència tenia reservats a aquest poble. Els fets esdevinguts en el torrent obriren els ulls de la família de la noia, per a l'immediat casament de la qual es donà molta pressa. Aquest cerimonial fou molt digne d'ella i celebrat per tot el poble de Teià. La nova família volgué alçar prop de la platja una nova llar: el Mas Nou, que amb el temps donaria nom a la bonica població que tots coneixem. I a l'hora, començà a sortir un nom que en l'avenir, havia de recordar la situació i la manera de ser d'aquest poble: involuntàriament, i de manera espontània, brollava de tots els llavis de la nova masia, dels seus nombrosos descendents i veïnat, la paraula Maristany, contracció facilíssima i gens forçada de Maria Estany.'Una segona tradició sobre l'origen del Masnou explica que un teianenc es construí una caseta prop del mar; tant a prop que un temporal se l'endugué. Va decidir construir-ne una altra en un lloc més segur. Quan anava a fer-ho, algú li va preguntar a on anava i ell respongué: a construir un mas nou. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||||
| 51888 | Can Papi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-papi | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Obres de restauració de l'any 1925 dirigides per Josep Goday i Casals | Edifici residencial de cantonada de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana a modus de terrat català. La façana principal es composa a partir d'una simetria que només es trenca a la planta baixa, amb la porta d'entrada i una finestra amb reixa, ambdues de llinda plana. El primer pis es conforma amb tres obertures de llinda plana amb un ampit continu i a la planta superior hi ha dues obertures més. Totes elles protegides amb persianes de llibret de fusta pintades. A la façana lateral hi sobresurt una tribuna d'obra amb tres costats i una obertura a cada costat, també protegides amb persianes de llibret de fusta. Al damunt de la tribuna, hi ha una altra obertura. La superfície del parament de les dues façanes està esgrafiada amb motius geomètrics i vegetals a l'entorn de les obertures excepte entre les dues obertures del pis superior, on s'observa un barco de vela. A la façana laterals es poden veure motius vegetals. El parament corresponent al primer terç (planta baixa) està estucat simulant carreus col·locats a portell. | 08118-131 | Carrer Mestres Villà, 43 | Els esgrafiats són fruit de les obres de restauració de l'any 1925 dirigides per Josep Goday i Casals. | 41.4808300,2.3205300 | 443273 | 4592359 | 1890 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51888-foto-08118-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51888-foto-08118-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51888-foto-08118-131-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Goday Casals | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 51748 | Can Bargilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bargilet | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular amb pati davanter i posterior. Consta de planta soterrani, planta baixa i planta pis i acabada en pla a mode de terrat, exceptuant un afegit posterior que acaba amb coberta inclinada a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. La façana es disposa amb una composició simètrica a partir de dos eixos verticals que a la planta baixa es concreten amb la porta d'accés i una finestra lateral enreixada i a la planta superior amb dues finestres de llinda recta amb l'ampit que sobresurt i està suportat per dues carteles. Totes les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. El coronament de la façana és una balustrada d'obra que va substituir l'original en el seu moment, i que estava feta de rajoles, donat el mal estat en que es trobava aquesta. El parament de la façana en el tram de la planta baixa és un estucat en relleu imitant carreus posats a portell i llis en el tram de la planta pis. Hi ha esgrafiat a la part superior, l'any de construcció (1852). Al davant hi ha un pati enrajolat delimitat per un mur baix amb una reixa de ferro. A la part posterior també hi ha un pati en forma de 'L' ja que es posa per darrera de la casa del costat. | 08118-60 | Plaça Jaume Bertran, 2 | El promotor i propietari de la casa fou el mestre d'obres Ignasi Collell que se la va fer ell mateix l'any 1852. | 41.4794600,2.3179100 | 443053 | 4592208 | 1852 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51748-foto-08118-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51748-foto-08118-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51748-foto-08118-60-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Collell | Antiga casa de la família Bertran que dona nom a la plaça. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 51830 | Ca l'Indià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lindia | RODRIGO ALHARILLA, Martín (2004). Cases d'indians SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta trapezoïdal amb pati davanter que consta de planta baixa i dos pisos i acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat. De les quatre façanes, només la de ponent comparteix mitgera amb la casa del costat. La planta principal s'ubica en el primer pis i s'hi accedeix per una escala amb barana de ferro generant un petit balcó circular amb una columna a l'angle format per la façana de llevant i la de migdia que és on hi ha la porta d'entrada. La planta baixa actua de soterrani de l'habitatge i, per la façana de llevant, hi ha un accés al garatge. Destaca en l'eix central de la façana de migdia, una tribuna que també actua com a balcó de la planta superior. Totes les obertures mantenen un llenguatge formal comú desenvolupant-se seguint unes proporcions similars, amb decoració d'esgrafiat a les llindes. L'acabat del parament és un estucat amb relleu a mode de carreus en els laterals i cantonades de l'edifici, mentre que a la resta és llis. | 08118-84 | Plaça Jaume Bertran, 1 | La casa va ser construïda cap a la fi del segle XIX per la família Bertran, propietària del bergantí Maria Rosa. | 41.4794300,2.3180200 | 443062 | 4592205 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51830-foto-08118-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51830-foto-08118-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51830-foto-08118-84-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'interior està conservat com un museu | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 51833 | Casa del passeig Prat de la Riba, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-prat-de-la-riba-29 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, acabat amb una coberta plana practicable, a mode de terrat. La façana principal es disposa simètricament a partir de dos eixos de verticalitat i es composa a la planta baixa amb la porta d'accés i una finestra lateral protegida amb una reixa de ferro forjat; a la planta pis, hi ha un balcó continu amb reixa de ferro i amb dues obertures. A la planta superior, hi ha dues obertures dobles. Totes les finestres de les plantes superiors tenen la protecció d'un guardapols clàssic amb la part central lleugerament apuntada. La part inferior del balcó està fet amb picadís de rajoles i com element central, un escut amb les quatre barres. El parament de la façana és un estucat en relleu pintat de color ocre clar imitant carreus posats a portell i el coronament de la façana és una cornisa suportada per mènsules. Els emmarcaments de les obertures estan pintats de blanc. | 08118-87 | Passeig Prat de la Riba, 29 | 41.4778300,2.3203500 | 443255 | 4592026 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51833-foto-08118-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51833-foto-08118-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51833-foto-08118-87-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Coneguda també com a Can Massagué | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51856 | Can Genové | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genove | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici aïllat, als quatre vents, de planta rectangular amb la façana de ponent alineada al carrer Joan XXIII i les altres envoltades de jardí. Consta de planta baixa, dues plantes pis i un semisoterrani obert al jardí posterior; i acabada amb una coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana es genera a partir d'una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, excepte la planta superior, on hi ha tres grups de tres petites obertures d'arc rebaixat. La planta baixa es defineix amb la porta d'entrada enretirada del pla de façana, precedida d'un vestíbul obert. A cada costat hi ha finestres amb reixa metàl·lica. A la planta pis, hi ha a l'eix central, una balconera i als costats balcons amb barana de ferro. Aquestes obertures estan protegides per persianes de llibret de fusta. Les façanes presenten una disminució de l'alçada de cada planta, ben senyalades per motllures a nivell del forjat, a més de les que ressegueixen els punts d'arrencada de les llindes, els arcs rebaixats i les finestres de la última planta. | 08118-110 | Avinguda de Joan XXIII, 16 | La casa estava connectada per un subterrani amb els jardins que tenien al carrer Buenos Aires / Lluís Millet, amb dos accessos pel safareig i pel carrer. Hi havia un gran portal de ferro forjat i un safareig. | 41.4793500,2.3130500 | 442647 | 4592199 | 1880 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51856-foto-08118-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51856-foto-08118-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51856-foto-08118-110-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gaietà Bohigas i Monravà | El disseny original del jardí s'atribueix a Gaietà Bohigas i Monravà, però la construcció de blocs d'habitatges n'ha disminuït les proporcions. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||
| 51860 | Col·legi Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-ocata | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I. | XX | Edifici aïllat de planta rectangular format per tres cossos principals orientats E-O amb façana a l'Est i units per dues ales transversals. En origen aquests tres cossos eren més alts que les ales, que només tenien planta baixa. Posteriorment s'hi afegí la segona planta, seguint la tipologia arquitectònica del conjunt. Els cossos principals tenen planta baixa i pis amb la coberta inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a l'est. Les ales eren dues naus amb coberta inclinada a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal; amb la reforma es van modificar. Tota la construcció està a una cota superior al carrer, que supera una escalinata que condueix a l'entrada principal, presidida per un porxo amb pilars de maó i arcs escarcers, que actua de terrassa en la planta pis del cos central, coronat amb un capcer esglaonat. Totes les obertures es formalitzen amb maó posat a sardinell com element decoratiu i es protegeixen amb persianes de llibret de fusta. El maó també s'utilitza com element decoratiu en les franges horitzontals remarcant cornis i forjat. El pati davanter és delimitat per una barana balustrada d'obra. | 08118-114 | Passeig Romàn Fabra, 1-3 | Edifici ubicat sobre l'antic cementiri, en uns terrenys que s'anomenaven La Mesquita, que era propietat de la família Malet. L'any 1902 es formalitzen els tràmits per construir unes escoles públiques mixtes, ja que era per nens i nenes, però separats en dues ales diferents. El primer projecte el va fer Gaietà Buhigas Monravà, però era massa costós i es va optar pel de Bonaventura Bassegoda, fet l'any 1903. L'any 1904 comencen les obres que finalitzen el juny de 1905. L'any 1909, el rei Alfons XIII concedeix el títol 'd'Il·lustríssima Vil·la' per haver construït aquestes escoles. L'any 1917 s'hi va fer la instal·lació elèctrica. Durant la Guerra Civil va ser incautat per la CNT i a l'any 1947 s'hi va instal·lar les FET i JONS a la nau central. L'ampliació del segon pis es va fer als anys 60 del segle XX. | 41.4800100,2.3162800 | 442917 | 4592271 | 1905 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51860-foto-08118-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51860-foto-08118-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51860-foto-08118-114-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 51862 | Can Torrubia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrubia | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici de planta rectangular definit per un sol volum enretirat del pal de carrer, compost de planta baixa i dos plantes pis acabat amb una coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica definida per tres eixos de verticalitat, definits a la planta baixa amb la porta d'accés centrada i dues obertures als laterals. Les tres obertures del primer pis tenen balcó amb barana de ferro, sostingut per dues mènsules. L'acabat del parament és un estucat amb un cert relleu que varia segons el pis en què es troba, en planta baixa imitant carreus posats a portell, i en les plantes superiors a mode de franges horitzontals. Damunt les llindes destaca l'ornamentació de motius florals. | 08118-116 | Carrer Barcelona, 17 | Era la casa del metge del poble. Ara hi ha apartaments. | 41.4786800,2.3169300 | 442970 | 4592122 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51862-foto-08118-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51862-foto-08118-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51862-foto-08118-116-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51865 | Casa Millet; Can Patatetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-millet-can-patatetes | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres que es defineix per una planta rectangular i consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. La façana es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat que s'ordenen de la següent manera: a la planta baixa es constitueix amb la porta d'accés centrada i una finestra a cada costat; a la planta pis s'ordenen tres obertures seguint els eixos de simetria amb sengles balcons de balustrada d'obra; i a les golfes trobem tres obertures quadrades de dimensions reduïdes. El coronament de la façana és una balustrada amb motius ornamentals calats amb sòcol i passamà, intercalant petits pinacles coronats en forma de teuladet a dues aigües. El parament de la façana és un estucat amb esgrafiats de carreus posats a portell. A les obertures, hi ha un recreixement amb motius florals i geomètrics damunt les llindes. També hi ha esgrafiats florals a sota la cornisa, en forma d'una franja horitzontal. Al davant, hi ha un petit espai enjardinat amb façana a la plaça Catalunya que queda limitat per una reixa de ferro forjat damunt un sòcol d'obra i que defineix unes característiques pròpies d'aquest edifici. L'interior està decorat a l'estil modernista | 08118-119 | Plaça Catalunya, 12-13 | 41.4802200,2.3175200 | 443021 | 4592293 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51865-foto-08118-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51865-foto-08118-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51865-foto-08118-119-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gaietà Buigas i Monravà | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51878 | Col·legi de la Immaculada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-de-la-immaculada | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-Edificis emblemàtics I. | XIX - XX | Edifici escolar d'un sol volum de planta rectangular i proporcions cúbiques que es composa de planta baixa, tres pisos i terrat pla utilitzat com a zona recreativa per l'alumnat del col·legi. Les façanes tenen una composició simètrica a partir de diversos eixos verticals ritmada a partir d'una seqüència repetitiva d'obertures d'arc de mig punt que es van fent més petites a mesura que es guanya un pis d'alçada. La porta d'accés d'arc de mig punt ubicada a la façana principal està centrada. El parament de la façana és llis i sobri, només destaca el fris de decoracions mostrejades sota la cornisa. | 08118-121 | Carrer Jaume I, 1-5 | Fou construït en el primer quart del segle XX i l'any 1966, Pere Bassegoda hi dissenyà una ampliació amb noves aules. El pas a nivell es va construir l'any 1892. Durant la guerra civil s'adequà a nous usos fent-hi un hospital on hi havia la capella, que a partir de l'any 1945 es va reconstruir. L'any 1940 es va fundar l'Associació de les antigues alumnes. | 41.4809800,2.3193600 | 443175 | 4592376 | 1857 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51878-foto-08118-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51878-foto-08118-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51878-foto-08118-121-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 51879 | Casa Pere Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-maristany | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici residencial entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana a modus de terrat català. La façana es composa a partir d'una simetria que només es trenca a la planta baixa, amb la porta d'entrada i una finestra amb reixa de ferro forjat, ambdues de llinda amb arc angular. El primer pis es conforma amb un balcó continu amb reixa de ferro i suportat per quatre mènsules treballades en el que s'hi obren dues balconeres amb arc tudor. A la planta superior hi ha tres petites obertures dobles separades per sengles columnetes. Les obertures estan protegides amb persianes de llibret de fusta. Per damunt hi ha un petit ràfec suportat per vuit mènsules treballades i el coronament de la façana amb balustrada. La superfície del parament de la façana està estucada amb relleu a manera de carreus i una sèrie de recrescuts emmarcant les obertures. | 08118-122 | Carrer Jaume I, 13 | El nom de la casa correspon al promotor de l'obra, Pere Maristany i Pagès, que la va fer construir l'any 1903. | 41.4810900,2.3200400 | 443232 | 4592388 | 1903 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51879-foto-08118-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51879-foto-08118-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51879-foto-08118-122-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda Amigó | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 51887 | Casa del Doctor Botey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-doctor-botey | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici residencial entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i tres pisos acabat amb terrat pla a la catalana. La façana es composa a partir d'una simetria que només es trenca a la planta baixa, amb la porta d'entrada i una finestra amb reixa, ambdues de llinda plana. El primer pis es conforma amb un balcó continu amb reixa de ferro i suportat per set mènsules treballades en el que s'hi obren dues balconeres, també de llinda plana i amb guardapols motllurats. A la planta superior hi ha tres petites obertures dobles separades per sengles columnetes de capitells jònics. A l'arquitrau es combinen les mètopes amb els forats de ventilació del terrat. La superfície del parament de la façana està estucada amb relleu a manera de carreus, amb petites variacions cromàtiques de color beig i blanc en els recrescuts de les llindes i brancals de les obertures i color gris en l'arrebossat del sòcol. | 08118-130 | Carrer Mestres Villà, 37 | En aquesta casa hi vivia el Doctor Botey, personatge molt popular al Masnou. | 41.4807700,2.3202500 | 443249 | 4592352 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51887-foto-08118-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51887-foto-08118-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51887-foto-08118-130-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 51981 | Casa del carrer Mestres Villà, 57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mestres-villa-57 | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla del carrer que consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta practicable plana a mode de terrat en la meitat meridional de la seva superfície i inclinada de teules en la meitat septentrional. El parament de la façana és un estucat en relleu imitant carreus posats a portell. La façana es disposa de forma asimètrica: porta d'accés i finestra amb reixa a la planta baixa; una gran obertura amb balconera a la planta pis i dues petites obertures quadrades a les golfes. Té un coronament original en el que s'insereix un esgrafiat central amb les inicials del promotor de l'obra (S.P) i un afegit que delimita el terrat. | 08118-235 | Carrer Mestres Villà, 57 | 41.4809600,2.3210200 | 443314 | 4592373 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51981-foto-08118-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51981-foto-08118-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51981-foto-08118-235-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 51831 | Serviat Viatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serviat-viatges | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu del Masnou C-818 | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i dos pisos i acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es genera a partir d'una composició simètrica que es trenca a la planta baixa per reformes posteriors que han malmès la tipologia arquitectònica original. De la façana destaca la tribuna central amb vidriera del primer pis que actua, alhora, de balcó de la planta superior. Està formada per unes fusteries simples que emmarquen els vidres, els de les targes estan decorats, baranes de ferro forjat i un element petri de suport decorat amb motius florals. Per sota hi ha un mosaic amb l'escena de Sant Jordi matant el drac. El parament de les plantes superiors és un estucat en relleu imitant carreus posats a portell amb una franja horitzontal de rajoles verdes amb motius geomètrics a la meitat i una altra per sota la cornisa. | 08118-85 | Plaça de la Llibertat, 6 | 41.4791800,2.3182900 | 443084 | 4592177 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51831-foto-08118-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51831-foto-08118-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51831-foto-08118-85-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Pujol Brull | En alguns inventaris consta com a Floristeria Puig ja que era el negoci anterior a l'actual. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 51838 | Can Humet; Fàbrica de Llanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-humet-fabrica-de-llanes | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici fabril format per una nau que es projecte a la façana. Hi havia prevista una altra nau simètrica a l'existent, però no es va completar i va restar la façana com a mur de tancament. A més, l'últim tram va ser mutilat per la col·locació d'un transformador. La nau està resolta amb un sistema de voltes de rajoles desenvolupades en tres crugies; la central és de quatre punts i les laterals de mig punt, suportades amb pilars de ferro reblonats. Les façanes laterals són portants. Exteriorment estan dividides en vuit mòduls amb un portal central arquejat. Cadascun dels mòduls té una coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana i una finestra d'arc escarser. | 08118-92 | Carrer Fontanills, 77-79 | Fou construït per posar-hi una impremta i taller de l'editorial Muntaner i Simón per encàrrec d'Eduard Domènech i Muntaner. Durant la Guerra Civil s'hi va instal·lar la Cooperativa de pintors del Masnou. Després de la guerra civil es convertí en una fàbrica tèxtil de llanes. Entre els anys 1999 i 2001 fou reformat per posar-hi un centre cívic per l'arquitecte Francesc Moreso. | 41.4822200,2.3228900 | 443471 | 4592512 | 1918 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51838-foto-08118-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51838-foto-08118-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51838-foto-08118-92-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Guàrdia i Vial | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 51848 | Ca l'Aymà; Bell-resguard; El Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-layma-bell-resguard-el-castellet | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I. | XIX-XX | Edifici aïllat als quatre vents format per diversos cossos, amb alçades i volums diversos. El cos principal es defineix a partir d'una planta rectangular perpendicular a la línia de costa que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta inclinada a dues aigües amagada per un recreixement de l'ampit. Aquest cos principal va acompanyat de dues torres de dos i tres pisos respectivament. El volum més alt i més enretirat acumula les obertures a la part superior i es corona amb una coberta piramidal de teules esmaltades policromades, mentre que la torre davantera s'acaba amb un ampit emmerletat. Els paraments de les façanes combinen l'estucat llis blanc amb el maó vist de color vermellós. Un element remarcable és la tribuna poligonal situada a l'escaire dels dos cossos principals. | 08118-102 | Carrer Camil Fabra, 21 | Va ser projectat per l'enginyer Jordi Cot el 1907, amb la promoció d'Antònia Pagès, vídua de l'Aymà, de Barcelona. Entre els anys 1965 i 1969 s'utilitzà com hotel, conegut amb el nom d'Hotel Castellet. | 41.4760500,2.3059600 | 442052 | 4591838 | 1907 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51848-foto-08118-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51848-foto-08118-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51848-foto-08118-102-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Cot i Cot | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 51857 | Can Sanahuja; Casa Eulàlia Matas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sanahuja-casa-eulalia-matas | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. PALAREA, Jordi (2002). Una delicada pieza de orfebrería, dins La Vanguardia. Barcelona, 28 d'abril de 2002, pàg. 14. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular enretirada del pla de carrer amb pati davanter; consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de simetria en planta baixa i primer pis. A la planta baixa, que està a una cota més alta que el nivell del carrer, destaca el porxo de l'entrada amb dracs encastats que és la base del balcó de la primera planta. Aquest balcó s'allarga a tot l'ample de façana i té dues obertures amb guardapols esculpits de pedra decorats amb motius floral. Al mig de les dues obertures hi ha l'escut de Catalunya esculpit. També destaca la finestra amb mainell de la planta baixa i la galeria d'arquets de mig punt del pis superior. Corona la façana l'ampit de pedra del terrat, amb decoració calada amb motius vegetals i gerros de terracota als flancs. L'acabat superficial del parament de la façana és amb esgrafiats florals sobre fons groc. A l'interior es barregen diferents estils historicistes propis de l'època. A la planta baixa hi ha una sala d'estar, el menjador i un pati interior d'estil neoàrab cobert amb un lucernari de vidre. A la segona planta hi ha una gran sala de músiques presidida per un piano francès de 1849, un bany amb sanitaris d'època i un dormitori fet amb fusta de jacaranda. A la planta superior hi ha un estudi dormitori fet amb mobles de barco. Els mobles, els estucats de les parets i els sostres, fets amb fusta de caoba cubana són obra de Josep Ribas i la resta de decoració interior de Josep Canudas. | 08118-111 | Carrer Barcelona, 53 | La família Matas va regalar aquesta casa a la seva filla, Eulàlia Matas, amb motiu del seu casament amb un membre de la família Sanahuja. Pels Matas fou la seva manera de mostrar el seu poder econòmic i sembla que es van plantejar pavimentar el terra amb duros de plata. | 41.4780700,2.3141400 | 442737 | 4592057 | 1900 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51857-foto-08118-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51857-foto-08118-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51857-foto-08118-111-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Domènec Boada Piera | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc