Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51862 | Can Torrubia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrubia | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici de planta rectangular definit per un sol volum enretirat del pal de carrer, compost de planta baixa i dos plantes pis acabat amb una coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica definida per tres eixos de verticalitat, definits a la planta baixa amb la porta d'accés centrada i dues obertures als laterals. Les tres obertures del primer pis tenen balcó amb barana de ferro, sostingut per dues mènsules. L'acabat del parament és un estucat amb un cert relleu que varia segons el pis en què es troba, en planta baixa imitant carreus posats a portell, i en les plantes superiors a mode de franges horitzontals. Damunt les llindes destaca l'ornamentació de motius florals. | 08118-116 | Carrer Barcelona, 17 | Era la casa del metge del poble. Ara hi ha apartaments. | 41.4786800,2.3169300 | 442970 | 4592122 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51862-foto-08118-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51862-foto-08118-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51862-foto-08118-116-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | |||||||||
| 51863 | Casa del carrer Sant Francesc d'Assís, 68 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-sant-francesc-dassis-68 | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. En aquest tram el carrer s'eixampla i el nivell és més baix que el de les cases, deixant al seu davant un petit espai públic delimitat per una barana de ferro. La façana es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat que es defineix a la planta baixa amb una porta d'accés i una finestra lateral; i a les plantes pis amb dues finestres. Totes les obertures són d'arc carpanell i tenen els brancals, ampits i llindes de pedra vista treballada. Els ampits, de pedra, sobresurten i estan suportats per dues carteles. L'acabat superficial del parament és arrebossat llis i pintat. | 08118-117 | Carrer Sant Francesc d'Assís, 68 | 41.4787500,2.3150300 | 442812 | 4592131 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51863-foto-08118-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51863-foto-08118-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | |||||||||||
| 51864 | Can Comellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comellas | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Habitatge unifamiliar format per diversos volums d'on destaca el cos més elevat a mode de terrat central. Les cobertes són inclinades de teula àrab esmaltades en verd amb ràfecs a tot el perímetre. A la façana les obertures són, generalment, finestres rectangulars que es combinen amb obertures a mode de targes horitzontals en les zones més elevades. El conjunt està envoltat pels murs de contenció que suporten l'edificació per salvar el desnivell del carrer. L'acabament de la superfície del parament és un estucat de color blanc. | 08118-118 | Carrer de Sant Josep, 5 | 41.4792900,2.3173900 | 443009 | 4592190 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51864-foto-08118-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51864-foto-08118-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||
| 51865 | Casa Millet; Can Patatetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-millet-can-patatetes | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres que es defineix per una planta rectangular i consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. La façana es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat que s'ordenen de la següent manera: a la planta baixa es constitueix amb la porta d'accés centrada i una finestra a cada costat; a la planta pis s'ordenen tres obertures seguint els eixos de simetria amb sengles balcons de balustrada d'obra; i a les golfes trobem tres obertures quadrades de dimensions reduïdes. El coronament de la façana és una balustrada amb motius ornamentals calats amb sòcol i passamà, intercalant petits pinacles coronats en forma de teuladet a dues aigües. El parament de la façana és un estucat amb esgrafiats de carreus posats a portell. A les obertures, hi ha un recreixement amb motius florals i geomètrics damunt les llindes. També hi ha esgrafiats florals a sota la cornisa, en forma d'una franja horitzontal. Al davant, hi ha un petit espai enjardinat amb façana a la plaça Catalunya que queda limitat per una reixa de ferro forjat damunt un sòcol d'obra i que defineix unes característiques pròpies d'aquest edifici. L'interior està decorat a l'estil modernista | 08118-119 | Plaça Catalunya, 12-13 | 41.4802200,2.3175200 | 443021 | 4592293 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51865-foto-08118-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51865-foto-08118-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51865-foto-08118-119-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gaietà Buigas i Monravà | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | |||||||||
| 51866 | El Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-1 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. BOHIGAS, Oriol (1973). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Eeditorial Lumen. Barcelona. BONET i GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Ed. Montblanc i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-815, C-817 i C-Edificis emblemàtics I. | XVI-XX | L'edifici té diversos cossos, ordenats al voltant d'un espai lliure arbrat i de l'antiga masia de Can Fontanills. D'aquest primer mas, es conserva la planta baixa amb la porta d'accés i una de les finestres gòtiques de la façana. Una part de la nova construcció engloba una antiga torre de defensa i en reprodueix les finestres originals. Al costat dret hi ha l'entrada al Casino i la Rotonda, amb una terrassa superior semicircular. A l'esquerra de la masia hi ha el Teatre, amb nombroses portes a la planta baixa, voltades d'amples motllures. Al pis superior hi ha finestres coronelles d'inspiració gòtica i, a la part del 'hall', uns grans finestrals d'arc escarser amb vitralls policromats. El teatre consta d'una platea amb llotges laterals a la planta baixa i una balconada correguda semicircular sostinguda per columnetes de ferro colat. Destaquen les motllures, decoracions i plafons de guix dels sostres i les baranes de ferro forjat i les làmpades. També cal destacar elements interiors com la llar de foc , el sostre de fusta i les decoracions de les finestres datades al segle XVIII | 08118-120 | Carrer Barcelona, 1 | Seu de la societat recreativa i cultural El casino, fundada l'any 1875. Fou projectada per Bonaventura Bassegoda i edificada entre 1903-1904 a tocar de l'antiga masia de Can Fontanills, coneguda com el Mas Vell, que va quedar integrada dins el conjunt. Les obres van ser finançades pel mecenes local Pere-Guerau Maristany i Oliver, que es dedicava al comerç de vins amb ultramar, en terrenys de Miquel Amat i Lluch. | 41.4792400,2.3188300 | 443129 | 4592183 | 1904 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51866-foto-08118-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51866-foto-08118-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51866-foto-08118-120-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó | El mas tenia una torre de guaita de planta quadrada al costat. | 94|98|105|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||
| 51867 | Llorer (Laurus nobilis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorer-laurus-nobilis | BOLÒS, O. (1990). Flora manual dels Països Catalans. Barcelona. Ed. Pòrtic. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre perennifoli que presenta el tronc llis i grisenc. Mesura uns 9 metres d'alçada, per un 70 centímetres de volt de canó i 80 de volt de soca. El tronc es bifurca en dos brancatges principals, rectes, on es troben les fulles. Aquestes tenen una mida aproximada de 10 x 4 centímetres; són de color fosc i brillant per l'anvers i mat pel revers. Les fulles són persistents, coriàcies, simples, alternes i amb un pecíol curt, aproximadament d'un centímetre de color vermellós. Aquestes tenen un àpex agut i presenten cèl·lules oleíferes que li donen un perfum característic. Presenten una nervació pinnada, on el nervi principal és molt visible en l'anvers i prominent en el revers. Les flors són petites i són unisexuals. El fruit és una baia carnosa, ovoide que mesura entre 1 a 1,5 centímetres de longitud. | 08118-193 | Carrer Fontanills, s/n | El llorer (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, cultivat o naturalitzat que creix prop de llocs habitats i en torrenteres o llocs humits. Les fulles són molt apreciades com a condiment de la cuina mediterrània. Es troba localitzat a tota l'àrea mediterrània. El diumenge de Rams, els creients porten les seves branques a beneir, per commemorar l'entrada de Jesús a Jerusalem. A l'antiguitat i durant l'Edat Mitjana s'utilitzava per coronar als poetes, els artistes i els savis, tradició que té origen en la coronació dels generals victoriosos de l'exèrcit romà quan entraven a la ciutat. També als estudiants que superaven les proves de retòrica se'ls donava una branca de llorer, possiblement l'origen de la paraula batxillerat (baccalaureatus). El llorer és una planta molt utilitzada en el camp medicinal, i reconeguda per les seves propietats digestives i estomacals. Segons la tradició, hi ha encara la creença de que en aquella casa on hi ha una branca de llorer, la família serà protegida del llamp. | 41.4778400,2.3039400 | 441885 | 4592038 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51867-foto-08118-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51867-foto-08118-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||||
| 51868 | Noguera dels jardins del mil·lenari (Juglans regial) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-dels-jardins-del-millenari-juglans-regial | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre caducifoli,monoic, plantat en aïllat, de port corpulent. Mesura entre 13 i 14 metres d'alçada, per 1,35 cm de volt de canó i 1,50 centímetres de volt de soca. L'escorça es troba molt clivellada, de color esblanqueïda, llisa. Les branques joves tenen gran quantitat de nusos. La noguera perd les seves fulles a l'hivern i durant la primavera tornen a sortir juntament amb les flors, que poen ser masculines i femenines. Aquestes tenen un pecíol llarg, amb una fullola a la punta i dues a tres parelles de costats. Quan surten tenen un color vermellós, que en madurar canvia a verd. El fruit és una drupa, en grups de 1 a 4 de color verd, que s'ennegreix i s'esquerda quan la nou que es troba al seu interior arriba a la maduresa. Aquesta coberta dura s'obra en dues parts, a l'interior de la qual hi ha una llavor rica en olis. | 08118-194 | Carrer Santiago Rusiñol, s/n | És apreciada per les seves propietats curatives tant a nivell d'ús intern (diarrea, hipotiroïdisme, tenia o l'excés de suor) com extern (propietats astringents, antifúngiques i antisèptiques). La noguerina, és utilitzada també en tints per al cabell i en la indústria de la cosmètica. Per altra banda, la fusta de la noguera és potser la més apreciada i preuada de les fustes del continent europeu. Molt utilitzada en ebenisteria, se'n fan objectes com culates per escopetes i pianos. La llenya i el carbó també són molt apreciats. El seu fruit, la nou és una font de vitamina E i calci. | 41.4765200,2.3055400 | 442017 | 4591890 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51868-foto-08118-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51868-foto-08118-194-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||||
| 51869 | Pati del Passeig Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-del-passeig-prat-de-la-riba | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pati davanter d'una casa de cós amb façana principal orientada al pla del carrer Bergantí Caupolican. És el pati característic de l'urbanisme masnoví del segle XIX que, en aquest cas s'ha conservat. Està delimitat per un mur baix d'obra amb una entrada pel carrer Bergantí Caupolican i una altra pel passeig Prat de la Riba, amb reixa de ferro i un mur més alt a la façana de llevant. Per la façana de ponent fa mitgera amb un bloc de pisos. En un lateral hi ha una pèrgola amb un roser i hi ha diverses especies plantades (margalló, llorer de sant Joan, pins, ficus, ...). | 08118-195 | Passeig Prat de la Riba, 99 | 41.4775300,2.3042800 | 441913 | 4592003 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51869-foto-08118-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51869-foto-08118-195-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi havia una palmera canariensis que s'ha mort a conseqüència de la plaga de l'escarabat morrut. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||||
| 51871 | Mines d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua | XVIII-XIX | Mina de Can Malet i Mina Cresta adequades a la visita pública amb entrada per la plaça d'Ocata, des d'on s'endinsen fins a 30 metres pel sector principal del qual en surten mines derivades i accessos a registres o pous d'abastiment. Les galeries estan excavades en el sauló i, en aquest cas, s'han reforçat les parets laterals amb obra de maons i volta d'entibada o de maó pla. | 08118-197 | Plaça d'Ocata, s/n | El Masnou és un poble que s'abastia d'aigua a través de pous i mines fins ben entrat el segle XX. Durant la Guerra Civil es va utilitzar de refugi antiaeri. Van funcionar fins la dècada de 1960-70. Aquestes mines es van inaugurar per la visita pública el febrer de l'any 1999. | 41.4777800,2.3109200 | 442468 | 4592027 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51871-foto-08118-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51871-foto-08118-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51871-foto-08118-197-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||
| 51872 | Caves Rekondo; caves Champ-Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-rekondo-caves-champ-sors | MURAY, Joan (1999). Champ-Sors. Les caves masnovines de la Mediterrània, dins Històries de la Vila ... del Masnou. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 194 - 198. | XIX | Caves en forma de galeries construïdes per sota terra dins la finca, excavades en el sauló. Consta de tres galeries principals paral·leles i orientades de nord a sud, d'una cinquantena de metres de longitud per un parell de metres d'amplada. Aquestes galeries es posen per sota la carretera N-II. S'uneixen perpendicularment entre elles per galeries secundàries. La producció d'aquest cava es realitza a Sant Sadurní d'Anoia. El procés d'engorjat de les ampolles es fa a la planta baixa en una sala preparada per a aquesta finalitat. | 08118-198 | Carrer Sant Cristòfol, 4 | Construïdes a finals del segle XIX i principis del XX per part de Josep Garcia i Cunill, vinculat a la família Sors d'Alella, de llarga tradició vinetera. Durant més de 100 anys han produït caves i vins la família Garcia: Josep Garcia i Cunill, l'iniciador, el seu fill Josep Garcia Estapé, que morí prematurament per un accident laboral; i Josep Garcia Sensat. Després ho va adquirir una família d'origen basc, que han continuat amb el restaurant associat a les caves, fins fa uns 20 mesos, quan ha tornat a canviar de propietaris. El període de màxim esplendor és des del darrer quart de segle XIX fins a principis dels anys 20 del segle passat, arribant a una producció d'un milió i mig d'ampolles. Van arribar a ser proveïdors de la casa reial amb Alfons XIII. Durant aquest període obtingueren diferents reconeixements i premis: Gran Premi de Viena (1873), medalles d'Or de París (1867 i 1878), Madrid (1878) i Barcelona (1888). A partir dels anys 1960 estigué una vintena d'anys sense producció, però es va reemprendre a partir de l'any 1993. | 41.4777800,2.3109200 | 442468 | 4592027 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51872-foto-08118-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51872-foto-08118-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva especificat es troba en la seva proximitat al mar. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||
| 51873 | Creu de terme del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cementiri-0 | <p>MADOZ, Pascual (1849). Diccionario geográfico, estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou.</p> | 1500 | <p>Creu de terme feta de pedra de base i fust octogonal, forma que recorda i simbolitza el temple del Sant Sepulcre de Jerusalem. A la base hi ha la inscripció 'Anno Christi MD' i està decorada amb una motllura a la part superior. A la part superior del fust i envoltant-lo, a sota mateix de la creu, hi ha uns relleus antropomorfs emmarcats amb fornícules gòtiques, que representen vuit sants no identificats. La creu consta de dos relleus, en un hi apareix la crucifixió com a tema central, i una calavera als seus peus. Representa el crani d'Adam a qui en morir van col·locar una llavor a la boca de la que en sortiria l'arbre de la Creu. A l'altra cara de la creu hi ha la representació de la mare de Déu amb el fill en braços. Miquel Garriga i Roca va dissenyar un basament per enaltir-la més i va dissenyar l'entorn amb una petita vorera octogonal i un petit espai enjardinat on s'han col·locat tres plaques commemoratives de diferents fets. En una es llegeix 'Als fills del Masnou morts fora de la pàtria'. En una altra 'L'Ajuntament del Masnou ret homenatge a tots els marins del Masnou i del Maresme en commemoració del centenari de la Guerra de Cuba. El Masnou, 29 de novembre de 1998'. Finalment, a la tercera, s'hi llegeix 'A tots els masnovins morts a la guerra 1936-1939'.</p> | 08118-199 | Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | <p>Tot i que no se sap amb exactitud, la seva procedència es podria assenyalar a l'actual carrer de Joan XXIII, antic camí d'Alella, per delimitar els termes territorials de Teià i Alella, quan el Masnou encara no existia com a municipi. Quan es va construir el cementiri vell, a la sagrera de l'església de Sant Pere, l'any 1818, s'hi va traslladar la creu. Aquest element el destaca Pascual Madoz en la seva obra. Finalment, l'any 1868, amb la realització del nou cementiri, Miquel garriga i Roca la va col·locar al centre del cementiri, tal i com estava en el vell.</p> | 41.4802800,2.3190500 | 443149 | 4592299 | XIV | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||
| 51875 | Festa Major de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere | 08118-201 | Nucli antic | 41.4795700,2.3188200 | 443129 | 4592220 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51875-foto-08118-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51875-foto-08118-201-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | |||||||||||||
| 51876 | Figures festives: els gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives-els-gegants-i-capgrossos | XX | El grup de les figures festives del costumari masnoví està format per la parella de gegants i deu capgrossos. La parella de gegants són en Pere el Drapaire i l'Eulàlia Tallacolls. Tenen setanta anys d'antiguitat i per tal de conservar-los millor, es va decidir fer-ne una còpia actual, que és la que surt a les festes. Es tracta d'una parella de gegants comtals fets de cartró pedra i fusta (l'esquelet) que mesuren 3,45 (Pere) i 3,20 (Eulàlia) i pesen 60 i 50 kg respectivament. La parella nova pesa 50 i 40 kg ja que estan fets de fibra de vidre. Surten per la Festa Major de Sant Pere i extraordinàriament a petició d'entitats en dates especialment assenyalades. Ballen el ball anomenat 'Ball dels gegants del Masnou' amb música i coreografia de Josep Fàbregas, que també és el cap de la colla gegantera. Els deu capgrossos també són de cartró pedra i s'anomenen garrofer, català, cuiner ros, cuiner moreno, negre, moro, cubana, pagès, guapa i gordo. | 08118-202 | Baixada del port, s/n | Els gegants foren un regal al poble del senyor Joan Santigosa que era drapaire especialitzat en desballestar indústries. Els va comprar i els va donar al poble, mentre que la seva dona, que era modista, els va fer els vestits. Els noms fan referència als patrons de la vila (Sant Pere i Santa Eulàlia) i els sobrenoms als oficis dels seus benefactors. Es van construir a la casa Ingenio de Barcelona a l'any 1939. La parella nova són fets a la casa Sarandaca de Granollers, l'any 2000. Els capgrossos, excepte el gordo que és de l'any 1939, són una mica posteriors ja que van patir una inundació que els va malmetre i es van haver de tornar a fer. | 41.4802800,2.3218200 | 443380 | 4592297 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51876-foto-08118-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51876-foto-08118-202-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||
| 51878 | Col·legi de la Immaculada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-de-la-immaculada | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-Edificis emblemàtics I. | XIX - XX | Edifici escolar d'un sol volum de planta rectangular i proporcions cúbiques que es composa de planta baixa, tres pisos i terrat pla utilitzat com a zona recreativa per l'alumnat del col·legi. Les façanes tenen una composició simètrica a partir de diversos eixos verticals ritmada a partir d'una seqüència repetitiva d'obertures d'arc de mig punt que es van fent més petites a mesura que es guanya un pis d'alçada. La porta d'accés d'arc de mig punt ubicada a la façana principal està centrada. El parament de la façana és llis i sobri, només destaca el fris de decoracions mostrejades sota la cornisa. | 08118-121 | Carrer Jaume I, 1-5 | Fou construït en el primer quart del segle XX i l'any 1966, Pere Bassegoda hi dissenyà una ampliació amb noves aules. El pas a nivell es va construir l'any 1892. Durant la guerra civil s'adequà a nous usos fent-hi un hospital on hi havia la capella, que a partir de l'any 1945 es va reconstruir. L'any 1940 es va fundar l'Associació de les antigues alumnes. | 41.4809800,2.3193600 | 443175 | 4592376 | 1857 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51878-foto-08118-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51878-foto-08118-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51878-foto-08118-121-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||
| 51879 | Casa Pere Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-maristany | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici residencial entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana a modus de terrat català. La façana es composa a partir d'una simetria que només es trenca a la planta baixa, amb la porta d'entrada i una finestra amb reixa de ferro forjat, ambdues de llinda amb arc angular. El primer pis es conforma amb un balcó continu amb reixa de ferro i suportat per quatre mènsules treballades en el que s'hi obren dues balconeres amb arc tudor. A la planta superior hi ha tres petites obertures dobles separades per sengles columnetes. Les obertures estan protegides amb persianes de llibret de fusta. Per damunt hi ha un petit ràfec suportat per vuit mènsules treballades i el coronament de la façana amb balustrada. La superfície del parament de la façana està estucada amb relleu a manera de carreus i una sèrie de recrescuts emmarcant les obertures. | 08118-122 | Carrer Jaume I, 13 | El nom de la casa correspon al promotor de l'obra, Pere Maristany i Pagès, que la va fer construir l'any 1903. | 41.4810900,2.3200400 | 443232 | 4592388 | 1903 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51879-foto-08118-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51879-foto-08118-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51879-foto-08118-122-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda Amigó | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | |||||||
| 51880 | Can Fontova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontova | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici residencial de cantonada de planta rectangular que consta de planta baixa i pis i golfes amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada va migdia. La coberta queda amagada per un recreixement del parament de la façana a mode d'ampit. La façana principal es composa a partir de tres eixos de simetria. A la planta baixa, la porta d'accés amb arc rebaixat queda centrada entre dues obertures de llinda recta i reixes de ferro forjat. A la planta pis s'hi disposen tres balcons amb reixa de ferro forjat, amb l'obertura de llinda recta i guardapols al damunt. A les golfes, hi ha tres petites obertures quadrades. Totes les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. El parament de la façana és un estucat llis pintat de color crema beige suau on destaquen les franges i motllures entorn les obertures de color blanc. | 08118-123 | Carrer Jaume I, 15 | 41.4811300,2.3201500 | 443241 | 4592392 | 1860 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51880-foto-08118-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51880-foto-08118-123-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | |||||||||
| 51881 | Pi (Pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pi de grans dimensions que s'inclina des del jardí de la casa cap a l'exterior del carrer. Mesura aproximadament uns 13 metres d'alçada. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-124 | Carrer Tomàs Vives, 21-23 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4805300,2.3189800 | 443143 | 4592327 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51881-foto-08118-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51881-foto-08118-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||||
| 51882 | Palmera washingtonia (Washingtònia robusta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-washingtonia-washingtonia-robusta | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Exemplar de washingtònia robusta que s'alça solitària, perfectament erecte i amb les fulles formant una corona arrodonida. L'alçada es troba compresa entre els 18 i 19 metres, amb una volta de canó de 90 cm a 1metre aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Manté a sobre durant molt de temps les fulles que es van assecant, Les fulles són de color verd grisós, palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 metres de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Aquesta palmera resisteix molt bé el fred. | 08118-125 | Carrer Tomàs Vives, 16 | La washingtònia robusta (Washingtònia robusta)és originària del nord-oest de Mèxic. | 41.4801500,2.3192500 | 443165 | 4592284 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51882-foto-08118-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51882-foto-08118-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||||
| 51883 | Jardins de Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-malet | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Jardí de l'antiga masia de can malet situat entre l'edifici de l'Ajuntament i la llar d'avis de can Malet, delimitat al costat de ponent pel carrer Tomàs Vives, situat en una cota superior que salva unes escales. Hi ha un seguit de parterres que protegeixen la vegetació. Destaquen tres moreres (Morus alba), amb els troncs plens de nusos, utilitzades en ornament per l'ombra que proporciona durant els mesos d'estiu. Mesuren uns 7 metres d'alçada sense la capçada, amb una promig de 1,80 metres de volt de canó i 2 metres de volt de soca. Són arbres caducifolis de la família de les moràcies, amb les fulles dentades. Les flors formen espigues i els fruits, anomenats mores són comestibles. Poden ser monoics o dioics. Les fulles són de color verd brillant i llustroses pel feix i més clares pel revés. Tenen una forma ovalada, senceres o lobulades i de marges dentats. En un altre àmbit destaquen dos pebrers bords (Schinus molle), del gènere schinus. Es tracta d'un arbre perennifoli de la família de les Anacardiàcies, que mesura entre 5 a 7 metres d'alçada, amb una volt de canó d'uns 40 a 50 cm. Les fulles són lanceolades, alternades i pennades, arribant a mesurar fins als 30 cm de llargada. A més a més són aromàtiques. El fruit o baies tenen un aroma similar al del pebre, però només pot ser consumit en petites quantitats, ja que és lleugerament tòxic. Dins del jardí també hi trobem varis tipus de palmeres, de la família de les Arecàcies (Arecaceae). Destaca el margalló (Chamaerops humilis), única espècie autòctona dels Països Catalans i la palmera de Canàries (Phoenix canariensis). El margalló, destaca per les seves fulles grosses en forma de ventall, amb pecíols proveïts d'espines, de flors grogues formant grapes o raïms densos i fruïts semblant als dàtils. També destaquen tres palmeres de Canàries, actualment afectades per la plaga de l'escarabat morrut. El seu tronc és alt i estilitzat,acabat en una corona de fulles, tot i que degut a l'atac d'aquest insecte, ha estat podada. L'alçada mitja d'aquest grup de palmeres és de 10 a 12 metres. El diàmetre no sobrepassa els 80 cm. Les fulles acostumen a mesurar uns 4 o 5 metres de longitud, disposades a l'extrem de dalt del tronc, en forma de ventall. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Finalment cal destacar una iuca, del gènere Yucca, ubicada en un racó del jardí. Té un plomat de fulles de color verd fosc que surten de les parts superiors del tronc. Les puntes de les fulles són lanceolades i senceres amb els extrems molt afilats. Les flors són de color blanc, agrupades en forma de vara. Mesura uns 3 metres d'alçada. | 08118-126 | Carrer Tomàs Vives, 37 | Les moreres (Morus alba) provenen de les zones temperades d'Àsia. Aquesta espècie des de temps antics era conreada per les seves fulles, aliment indispensable pels cucs de seda, els capolls dels quals s'utilitzen encara avui per la fabricació de la seda. Va ser introduït a Occident a partir del segle VI pels monjos nestorians. Com totes les moràcies aquests arbres contenen en la seva saba una substància coneguda amb el nom de làtex. No acostumen a sobrepassar els 15 metres d'alçada. Pel que fa al pebrer bord (Schinus molle), és originari de països com Bolívia, Xile i Perú. És molt apreciat com a arbre ornamental, i perquè després una olor molt agradable. Recorda el salze, tot i que aquest no necessita tanta quantitat d'aigua. El margalló és una espècie endèmica de les regions mediterrànies i protegida als Països Catalans. El tronxo del margalló és comestible i es pot barrejar amb mel. Sembla ser que les guineus aprecien els dàtils d'aquesta palmera. | 41.4796200,2.3194300 | 443180 | 4592225 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51883-foto-08118-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51883-foto-08118-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||||
| 51884 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-5 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. GIRALT, C. I PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I | XIX | Edifici amb tres façanes de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a migdia, es disposa simètricament i es divideix horitzontalment en dos trams, separats per la balconada amb balustrada d'obra: la planta baixa, de pedra, on hi ha la porta d'accés amb arc de mig punt, flanquejada per dos baixos relleus; i el primer i segon pis, recorreguts per les quatre columnes amb capitell corinti, que sostenen l'entaulament que corona l'edifici. Aquest s'ornamenta amb l'escut esculpit del municipi, sobre un rellotge de sol. A la balconada, entre les columnes, hi ha dues escultures femenines. | 08118-127 | Passeig Prat de la Riba, 1 | Des de la constitució del Masnou com a municipi independent, l'any 1825, es va fer evident la necessitat de construir una casa de la vila. En un principi, les reunions consistorials se celebraven a la casa rectoral o a les pròpies cases de l'alcalde o el secretari. En actes del Ple del 1834 es té constància dels problemes derivats de la manca d'un edifici propi, ja que els veïns del secretari escoltaven les reunions i interferien en els Plens. Aquell any, l'alcalde Joan Rubis va encarregar a l'arquitecte Miquel Garriga el projecte de construcció de l'actual edifici en uns terrenys que la família de gaspar Malet havia adquirit el 1755. El nou edifici acolliria les escoles públiques, l'habitació del mestre, una quadra als baixos i habitacions a l'entresòl per la tropa. A l'Ajuntament també s'hi va instal·lar la venda de bitllets de tren i, més endavant, la oficina de telègraf. Les obres es van adjudicar a Francisco Batlle de Barcelona, amb un pressupost de 91.150 rals de velló, 7.706 rals menys que el pressupost inicial concedit a Miquel Garriga i Roca. Per costejar les obres, es va crear una Comissió de prestamistes i una junta de veïns. Va ser el gremi de mareantes, però, qui va aportar més capital, mitjançant avançaments que l'Ajuntament va anar tornant. Després de la Guerra Civil es va haver de restaurar pels danys provocats pel conflicte armat. L'any 1950 es va aprovar el projecte de reforma del saló de sessions del Ple que s'inauguraria un any després amb una galeria de pintura de masnovins il·lustres. | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 1845 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51884-foto-08118-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51884-foto-08118-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51884-foto-08118-127-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Isabelí|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Garriga i Roca | Sembla ser que reprodueix l'esquema de la façana de l'Ajuntament de Barcelona, però més simplificada. La balconada fou una transformació recent, ja que l'edifici projectat per Miquel garriga i Roca tenia un balcó entre les columnes, però va caure a l'agost del 2010 i l'edifici ha recuperat la seva fesonomia original. | 99|100|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||
| 51885 | Casa de Cultura; Casa Sensat-Pagès; Casa del Marquès de la manguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-cultura-casa-sensat-pages-casa-del-marques-de-la-manguera | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. I PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-815 i C-Edificis emblemàtics I | XIX-XX | Casa entre mitgeres del Passeig Prat de la Riba que fa cantonada amb el carrer Doctor Agell, de planta rectangular alineada al pla del carrer i que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana s'inspira en el repertori neoàrab per composar una façana de gran plasticitat, combinant l'estucat salmó i blanc i diversos tipus d'arcs lobulats i de ferradura. Cal destacar la tribuna amb cúpula de la cantonada. A l'interior es conserva una bona part de la decoració i el mobiliari. | 08118-128 | Passeig Prat de la Riba, 16 | Jaume Sensat i Rosa Pagès, masnovins residents a Barcelona, van ser els promotors de reformar la façana de la seva casa de la carretera després d'un viatge que van fer a Egipte, projecte que van encarregar al mestre d'obres Pere Andreu. La casa va ser cedida al municipi l'any 1975 i restaurada el 1988 per convertir-la en Casa de Cultura. La darrera restauració es va fer sota la direcció de l'arquitecte Claudi Arañó i Bertran. | 41.4794900,2.3204500 | 443265 | 4592210 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51885-foto-08118-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51885-foto-08118-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51885-foto-08118-128-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Andreu | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||
| 51886 | Magnòlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolia | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Espècimen de grans dimensions, família de les magnoliàcies, compacte, de fulles perennes, oblongues alternes i brillants. Mesura entre 9 i 11 metres d'alçada. Floreix per allà el més de juny. Les seves flors son molt vistoses per la seva grandària. De color blanc i molt aromàtica. Produeix un fruit coniforme de 10 a 12 centímetres de color vermell. | 08118-129 | Carrer Pere Grau, 8 | Aquest arbre és originari del sud-est dels Estats Units, on s'estén des dels estats de Texas a Virginia. Es troba distribuïda per totes les zones temperades d'arreu del món. És un arbre molt apreciat en jardineria per la bellesa de les seves flors. | 41.4798700,2.3205200 | 443271 | 4592252 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51886-foto-08118-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51886-foto-08118-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||||
| 51887 | Casa del Doctor Botey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-doctor-botey | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici residencial entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i tres pisos acabat amb terrat pla a la catalana. La façana es composa a partir d'una simetria que només es trenca a la planta baixa, amb la porta d'entrada i una finestra amb reixa, ambdues de llinda plana. El primer pis es conforma amb un balcó continu amb reixa de ferro i suportat per set mènsules treballades en el que s'hi obren dues balconeres, també de llinda plana i amb guardapols motllurats. A la planta superior hi ha tres petites obertures dobles separades per sengles columnetes de capitells jònics. A l'arquitrau es combinen les mètopes amb els forats de ventilació del terrat. La superfície del parament de la façana està estucada amb relleu a manera de carreus, amb petites variacions cromàtiques de color beig i blanc en els recrescuts de les llindes i brancals de les obertures i color gris en l'arrebossat del sòcol. | 08118-130 | Carrer Mestres Villà, 37 | En aquesta casa hi vivia el Doctor Botey, personatge molt popular al Masnou. | 41.4807700,2.3202500 | 443249 | 4592352 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51887-foto-08118-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51887-foto-08118-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51887-foto-08118-130-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | |||||||||
| 51889 | Garrofer (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-ceratonia-siliqua-l-0 | AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt de 6 garrofers (Ceratonia siliqua L.) de fulla perenne de la família de les lleguminoses. Cinc d'ells es troben alineats seguint el mur de separació amb la vorera del carrer, dins d'una parcel·la on també hi ha pi blanc (Pinus halepensis). D'aquest grup, destaca un garrofer que presenta un volt de soca de 4 metres i del qual surten tres branques, que mesuren aproximadament entre 1,10 i 1,35 cm de diàmetre per 7 m d'alçada. Les branques que surten de la soca són curtes, amb una forma recargolada i seguint la horitzontallitat del terra. Als seus extrems començen les brancades secundàries que permeten formar una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Separat pel carrer, a l'altra banda, de la parcel·la es pot observar un sisè garrofer, dins de la vorera, el tronc del qual es troba recolzat en el mur de la casa amb numeració antiga 48, i actual núm. 61, que porta el nom a la façana de 'Serra Cala'. Mesura entre 7 i 8 m d'alçada per un volt de canó de 1,80m i un volt de soca de 1,60m. Del tronc surten dues branques que es van bifurcant de les quals en una d'elles es pot observar com a curiositat el naixement d'un pi, segurament provinent d'una llavor deixada en una petita cavitat, per algun ocell. | 08118-132 | Av. Cusí i Fortunet, 52 | Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.4861200,2.3213900 | 443349 | 4592946 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51889-foto-08118-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51889-foto-08118-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||||
| 51890 | Alberg Josep M. Batista i Roca; Can Fontanills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberg-josep-m-batista-i-roca-can-fontanills | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici aïllat als quatre vents de planta quadrada que consta de semisoterrani, dos pisos i golfes amb la coberta de teules vidrades negres a quatre vessants, de la que sobresurten quatre petites obertures a mode de mansardes, que il·luminen les golfes. La façana principal, orientada a migdia, és presidida per un porxo porticat sobre columnes toscanes, al que s'hi accedeix per una escalinata amb balustrades. Aquest porxo actua de terrassa de la planta pis. Totes les obertures es defineixen amb arcs rebaixats. A l'interior s'han mantingut els elements més interessants dels espais comuns com la llar de foc i les fusteries. A la part del darrera hi ha l'edifici de l'antiga capella format per dos cossos: un de rectangular que és la capella pròpiament dita, i l'altre, la torre de l'antic campanar actualment convertida en dipòsit d'aigua. | 08118-133 | Av. Cusí i Fortunet, 48-52 | Francisco Fontanills Maristany, que era un comerciant amb Amèrica, fou el promotor de l'encàrrec l'any 1922. Durant la Guerra Civil es va incautar, com moltes altres propietats. A principis dels anys 40 (1943-44) la va comprar la Sección Femenina per 3 milions de pessetes. Hi tenien una llar d'infants i una escola de Corte i confección. Amb els traspassos dels anys 80 del segle passat de l'Estat a la Generalitat va passar a Joventut i Ensenyament. El 1984 va ser destinat a alberg juvenil amb el nom d'Alberg de Joventut Josep M. Batista i Roca. | 41.4851400,2.3216300 | 443368 | 4592837 | 1922 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51890-foto-08118-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51890-foto-08118-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51890-foto-08118-133-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Jordi Bassegoda | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | |||||||
| 51891 | Casa Mariel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mariel | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici aïllat als quatre vents de planta quadrada i envoltat de jardí. Consta de planta baixa, planta pis i golfes i amb la coberta de mansarda. A la façana principal, orientada a migdia, la porta d'accés és precedida per un porxo amb tres arcs de mig punt que actua de terrassa a la planta pis amb barana de balustrades. La composició de totes les façanes és d'una estricta simetria. Les obertures de la planta pis tenen un emmarcament arquitectònic que consisteix amb un ampit sobresortint, pilastres i un frontó triangular. Estan protegides per persianes de llibret de fusta, a excepció d'una finestra de la planta baixa que és d'alumini. Una tanca d'obra amb reixa de ferro de línies sinuoses delimiten l'espai enjardinat del pla de carrer. | 08118-134 | Carrer Ciutat Vil·la Jardí, 17 | 41.4844400,2.3216300 | 443368 | 4592759 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51891-foto-08118-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51891-foto-08118-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51891-foto-08118-134-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||
| 51892 | Cedres de Can Villamar o can Guarino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-can-villamar-o-can-guarino | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Espècimens ubicats a l'entrada principal de la propietat. Mesuren entre 14 i 15 metres d'alçada, 1,80 i 2,00 de volt de canó i 2,00 metres de volt de soca. Arbres de fulla persistent, amb la capçada de forma cònica. Les fulles són aciculars de 2,5 a 5 cm de llarg, podent arribar fins a 7 cm. El gruix és d'1 mm. Les pinyes que produeixen fan de 7 a 13 cm de llarg per 5 a 9 cm d'ample, que en arribar a maduresa al cap de 12 mesos, es desintegren. La flor masculina fa de 4 a 6 cm de llarg i deixen anar el pol·len durant la tardor. | 08118-135 | Av. Cusí i Fortunet, 30 | El cedre de l'Himàlaia és originari de l'oest de l'Himàlaia, Afganistan, Pakistan,India, Tibet i Nepal. Viu en altituds de 1.500 a 3.200 metres. És un arbre que té molta rellevància en la cultura índia. El nom de l'espècie Deodara, deriva del sànscrit que vol dir fusta divina (devadaru), composat per la paraula deva (déu) i daru (fusta). La fusta és apreciada en ebenisteria i també en aromateràpia. En el seu estat natural pot arribar a mesurar 60 metres d'alçada i 3 de diàmetre. | 41.4834600,2.3199800 | 443229 | 4592651 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51892-foto-08118-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51892-foto-08118-135-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||||
| 51893 | Garrofers del Jardí Lluís Millet (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-del-jardi-lluis-millet-ceratonia-siliqua-l | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Grup de 8 arbres de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesuren aproximadament 8 metres d'alçada. Pel que fa a la volta de canó, els diàmetres van des de 75 cm a 80 cm pels més joves fins a 2 m pels més vells, i pel que fa al volt de soca, en trobem des de 80 cm fins 2,80 a 3,50 m pels més vells. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Tots ells es troben protegits per unes bigues de fusta disposades de jardineres, sense modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant més de cent anys pels més vells. | 08118-136 | Av. Cusí i Fortunet, 34 | Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.4831000,2.3197600 | 443210 | 4592611 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51893-foto-08118-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51893-foto-08118-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl, la col·locació d'aquestes jardineres de fusta al voltant de la soca, pot evitar, a priori, el trepig de la soca, enfilar-se a l'arbre, el marcat de missatges en el tronc, i fins i tot l'abandonament de residus als forats naturals del tronc i soca. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | |||||||||||
| 51894 | Jardins de Caramar; Parc del trenet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-caramar-parc-del-trenet | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Espai on es localitzen gran varietat de plantes i arbres representatius de les zones àrides, mediterrànies, i humides. Separat per un pont de fusta i baranes de ferro s'observa un estanyol amb plantes presents a les zones humides com el jonc o jonc boval (Scirpus holoschoenus) i papirus (Cyperos papyrus). A l'altra banda d'aquest es troben representadesles espècies més característiques i pròpies d'un palmerar com la palmera de Canàries (Phoenix canariensis) o la palmera datilera (Phoenix datylifera), la washingtònia (Washingtonia robusta) o el Trachycarpus fortunei i la platanera (Musa) En un tercer parterre es troba la vegetació típicament mediterrània i de sotabosc. Els arbres plantats més representatius del conjunt són l'olivera (Olea europea), el pi pinyoner (Pinus pinea), l'alzina surera (Quercum suber), el llorer (Laurus nobilis), el xiprés (Cypressus sempervirens), o el garrofer (Ceratonia siliqua). El sotabosc estaria representat per varis tipus de lavàndules, el romaní (Rosmarinus officinalis), el romaní rastrer (Rosmarinus prostrata) ), la farigola (Thymus vulgaris) o la salvia (Salvia officinalis) i Finalment hi ha un parterre representatiu de les zones àrides, amb espècies com el margalló (Chamerops humilis) , el dasirilion (Dasylirion sp), l'Aloe sp, l' Agare sp i l'Opuntia sp entre altres. També, en un dels extrems del pont, hi ha un grup representatiu del gènere Cupressus. En direcció sud-oest, un cop passats els parterres, hi ha un bosquet de pi blanc (Pinus halepensis). Aquests jardins estan envoltats per una via on hi circula un trenet. | 08118-137 | Av. Cusí i Fortunet, 30 | 41.4827100,2.3198100 | 443214 | 4592568 | 2000 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51894-foto-08118-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51894-foto-08118-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | també es poden observar alguns testimonis arqueològics del Masnou com pedres de molí romanes. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | |||||||||
| 51895 | Can Guarino-Villamar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guarino-villamar | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici aïllat als quatre vents compost principalment per dos cossos rectangulars als que s'hi afegeixen elements complementaris. En el punt d'encreuament d'aquests dos cossos perpendiculars s'aixeca una torre més alta que la resta del conjunt. El coronament es fa amb cobertes de mansarda de pissarra. Les obertures s'agrupen per nivells, a la planta baixa es tracta de grans arcades a mode de porxo interior, a la planta pis finestres d'arc rebaixat i a les golfes mansardes arquejades. L'acabament superficial dels paraments és un estucat llis a excepció de relleus en franges horitzontals en certs trams concrets com cantonades, torre i planta baixa. A l'interior destaca el menjador i la capella. A l'exterior destaca el jardí que envolta la finca, una terrassa semicircular amb barana de balustres, una bassa ornamental, l'entrada i la casa dels masovers. | 08118-138 | Av. Cusí i Fortunet, 30 | Edifici projectat per Enric Sagnier l'any 1906 per encàrrec de Ricardo Guarino que comprà el terreny l'any 1900. Aquest es va casar amb Rita Garcia de Chamsors i de Can Sors. Al no tenir fills, la va heretar el nebot Josep Garcia Sensat. | 41.4827700,2.3205500 | 443276 | 4592574 | 1906 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51895-foto-08118-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51895-foto-08118-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51895-foto-08118-138-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Sagnier Vilavecchia | La vídua de l'arquitecte manifestà que tots els plànols es van cremar en una data indeterminada. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||
| 51896 | Tarongers (Citrus aurantium subsp. Amara) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tarongers-citrus-aurantium-subsp-amara | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d'arbres plantats en escocells. Mesuren entre 8 i 10 metres d'alçada, amb la capçada molt arrodonida i les tiges espinoses. Les fulles tenen un verd molt brillant i són aromàtiques, mesurant entre 5 i 10 cm de llarg. Tenen de forma el·líptica i simples. Les flors són de color blanc. La taronja té una finalitat decorativa. | 08118-139 | Carrer St. Felip | Aquest arbre originari de l'Àsia oriental (nord-est de l'Índia) es cultivat a l'àrea mediterrània des de l'antiguitat. Al segle X els àrabs van introduir el conreu del taronger agre i no va ser fins el segle XV que el taronger dolç serà introduït a les nostres terres pels genovesos. El taronger agre és un arbre apreciat en jardinera, per la bellesa i color de les seves fulles d'un verd intens així com per les seves flors i fruits. A més a més és un arbre més rústec que suporta millor el fred, la calç a la terra i és més resistent a plagues i malalties. Les fulles del taronger agre tenen propietats sedants i amargues. | 41.4808600,2.3225100 | 443438 | 4592361 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51896-foto-08118-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51896-foto-08118-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||||
| 51897 | Casa de la plaça d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-docata | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. I PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i acabat per una coberta plana practicable a mode de terrat català. La façana de llevant comparteix mitgera amb la casa del costat, la façana de ponent dóna a la plaça d'Ocata; la façana nord dóna al carrer Jaume I i la façana de migdia dóna al carrer Mestres Villà, que està a una cota inferior i que adapta la diferència amb un pis. Les façanes segueixen una mateixa composició al llarg de tot el conjunt, amb un seguit d'obertures de proporcions quadrades i dimensions similars protegides per persianes de llibret de fusta. Estan coronades amb balustrades d'obra. El parament és un estucat llis excepte als escaires, damunt les llindes i en dues franges horitzontals, amb un esgrafiat d'ornaments geomètrics i florals. | 08118-140 | Carrer Jaume I, 78 - 80 | 41.4814100,2.3222800 | 443419 | 4592422 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51897-foto-08118-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51897-foto-08118-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51897-foto-08118-140-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||
| 51898 | Pi (Pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea-0 | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pi pinyoner (Pinus pinea) que mesura aproximadament uns 15 metres d'alçada, per 1,60 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca aproximadament. Es troba a l'interior del pati d'una casa. El tronc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-141 | Carrer St. Felip, 115 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4811000,2.3231500 | 443492 | 4592387 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51898-foto-08118-141-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||||
| 51899 | Can Framis, Casa Salvador Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-framis-casa-salvador-millet | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-815, C-816 i C-Edificis emblemàtics | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb una coberta volada per la façana, de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana s'inspira en l'arquitectura renaixentista, especialment la decoració escultòrica a les llindes del pis principal i les obertures de la planta superior, a mode de galeria de solana. La porta queda inscrita dins un gran arc ogival que inclou unes obertures laterals enreixades. En el primer pis destaca un balcó continu amb les dues obertures i una reixa de ferro forjat. També destaca la decoració de la barbacana a base de rajoles blaves i blanques, les motllures amb motius vegetals dels dintells de les balconeres i l'escut central amb les inicials S.M de Salvador Millet. L'acabat de tot el parament és un estucat de color terrós amb relleu imitant l'aparell de maons. | 08118-142 | Carrer St. Felip, 61 | El promotor de l'obra fou Salvador Millet. | 41.4806800,2.3214500 | 443349 | 4592342 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51899-foto-08118-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51899-foto-08118-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51899-foto-08118-142-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Fatjó Torras | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | |||||||
| 51900 | Casa Bassegoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bassegoda | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-818 | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla del carrer que consta de planta baixa, dos pisos i amb una coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es disposa simètricament: a la planta baixa, la porta d'accés i la finestra lateral enreixada; el pis principal s'obre amb dos grans balcons d'arcs apuntats ornats amb ceràmica i un escut esculpit de Sant Jordi entremig. Als mosaics ceràmics es poden observar una rosa i un compàs, símbols de la professió d'arquitecte. El pis superior, de menor alçada, presenta una galeria de quatre arcs carpanells entre columnes. Corona l'edifici la barana del terrat, que combina l'obra i el ferro. | 08118-143 | Carrer St. Felip, 105 | Fou la casa de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda Amigó que la va projectar. Però antigament era coneguda com ca l'Antònia de la Llet. | 41.4810200,2.3228000 | 443462 | 4592378 | 1909 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51900-foto-08118-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51900-foto-08118-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51900-foto-08118-143-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda Amigó | També coneguda com a Can Joan de la llet | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||
| 51901 | Cal Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-Edificis emblemàtics II. | XIX-XX | Casa entre mitgeres que fa cantonada amb un jardí lateral. La façana de llevant comparteix la mitgera amb la casa del costat, la de ponent dóna al jardí, la meridional és la façana principal que dóna al passeig Prat de la Riba i la façana septentrional dóna al carrer del darrera (Sant Antoni). És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i un terrat pla en la zona meridional de la coberta i inclinada de teules en la meitat septentrional. La façana es disposa simètricament on a la planta baixa es disposa la porta d'accés i una finestra geminada lateral. En els dos pisos hi ha un balcó i una finestra amb balconera. De totes maneres, originalment, en el lloc del balcó de la primera planta hi havia hagut una vitrina modernista. L'element més destacat és la decoració de la façana i de la tanca, a base de franges horitzontals fetes amb un esgrafiat recrescut i rajoles vidrades sobre un parament de maons vermells. El pati lateral està tancat perimetral amb un mur baix. La porta de tanca és un reixat de ferro forjat format per dues fulles mòbils i un coronament fix que emmarca la totalitat del conjunt amb una composició dominada per la línea sinuosa. | 08118-144 | Passeig Prat de la Riba, 71-72 | Edifici encarregat per Fèlix Maristany que en fou el primer propietari. | 41.4803700,2.3242900 | 443586 | 4592305 | 1900 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51901-foto-08118-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51901-foto-08118-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51901-foto-08118-144-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Sabater i Juli Maria Fossas Martínez | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | |||||||
| 51902 | Pi (pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea-1 | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pi pinyoner (Pinus pinea) que mesura aproximadament uns 12 metres d'alçada, per 1,55 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca. Es troba plantat a l'interior del pati d'una casa. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-145 | Carrer Pere Grau, 116 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4809900,2.3244700 | 443602 | 4592374 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51902-foto-08118-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51902-foto-08118-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||||
| 51903 | Cal Ros de les Cabres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-les-cabres | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La seva composició és simètrica a partir de dos eixos verticals, només trencada per una petita obertura lateral en la planta pis. A la planta baixa es disposen dues portes molt properes entre elles definides per arcs rebaixats. A la planta pis hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra granítica treballada, situades molt a prop del volat de la coberta. Entre les dues finestres hi ha un rellotge de sol pintat. En les altres façanes hi ha un predomini el ple sobre el buit, amb pautes més lliures en les que les obertures es disposen de forma més anàrquica i amb una morfologia més diversa. Els paraments de les façanes és un arrebossat sense detalls ornamentals ni elements sobresortint. Els emmarcaments de les obertures es destaquen amb pintura. | 08118-146 | Carrer Jaume I, s/n | A finals del segle XIX i principis del XX pertanyia a Thomas Morrison, que fou el descobridor de les restes arqueològiques. Fou restaurada l'any 1992 amb el finançament de la direcció general d'arquitectura i habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament del Masnou. | 41.4822700,2.3248100 | 443631 | 4592516 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51903-foto-08118-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51903-foto-08118-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51903-foto-08118-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entre les dues portes de la planta baixa, hi ha una placa de marbre amb la següent inscripció en lletra capital: 'Cal ros de les cabres / Masia edificada al segle XIX sobre les restes d'una vil·la romana anomenada villa Taliano en honor del patrici que la va construir. Rehabilitada per la direcció general d'arquitectura i habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament del Masnou l'any 1992'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||
| 51904 | Ca l'Orfila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lorfila | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici aïllat als quatre vents de planta composta per dos cossos un quadrangular i l'altre rectangular; el primer consta de planta baixa, planta pis i coberta plana practicable a mode de terrat amb distància entre forjats superior a tres metres; el segon cos consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i amb ràfec. A la part superior del cos més alt, hi ha una obertura més gran que la resta en forma de volta d'arc apuntat emmarcat amb maons posat a llibret. Les altres obertures també tenen el llinda amb aquest sistema ornamental, a excepció de les obertes recentment a causa de la reconversió de l'edifici. | 08118-147 | Carrer Joan Miró / Av. Generalitat de Catalunya | 41.4829200,2.3248600 | 443636 | 4592588 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51904-foto-08118-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51904-foto-08118-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És la seu de la policia local.La façana principal està construïda amb pedres provinents del jaciment romà de Cal Ros. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | |||||||||
| 51906 | Can Gayo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gayo | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La façana es genera a partir d'una composició asimètrica on destaca, descentrada, la porta d'accés adovellada amb una finestra enreixada a mitja alçada a cada costat. A la planta pis, hi ha tres obertures i un rellotge de sol pintat. A les altres façanes hi destaca el ple sobre el buit amb una disposició més anàrquica de les obertures, però on destaquen els ampits, brancals i llindes de pedra vista treballada. A la part posterior hi ha adossat un petit cos de planta baixa destinat a magatzem. | 08118-149 | Carrer del Torrent del Gayo, 5 | 41.4841400,2.3287800 | 443964 | 4592721 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51906-foto-08118-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51906-foto-08118-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51906-foto-08118-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||
| 51907 | Garrofers del PP-10 (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-del-pp-10-ceratonia-siliqua-l | <p>AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> | <p>Grup d'arbres de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesuren aproximadament 7 metres d'alçada. La volta de canó pot variar lleugerament, però en general es pot donar una mitjana de 2 metres. Pel que fa al volt de soca, oscil·la entre els 2,80 m i els 3 m. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca, i en molts d'aquests espècimens arriba fins al terra, recordant el port d'un arbust. Algunes de les branques que conformen la capçada d'aquests garrofers són recargolades i de grans dimensions.L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08118-150 | carrer Salvador Espriu, del número 1 al 34 | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4854500,2.3296900 | 444041 | 4592866 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per aquells espècimens que es troben plantats prop dels nous carrers urbanitzats, sembla que les arrels no han estat afectades per l'obra. Caldria una intervenció per tal de protegir el perímetre, que es veu afectat per abocaments incontrolats de runa i altres residus. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | |||||||||
| 51909 | Vil·la Anita; La Torreta; Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-anita-la-torreta-cal-sastret | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici aïllat als quatre vents de planta quadrada amb annexos adossats als escaires de forma simètrica i que consta de planta baixa i planta pis. Un cos central s'eleva amb una coberta amb rajoles policromades, a quatre vessants. S'ubica al cim d'un petit turó que domina el paisatge amb control visual directe del mar. És envoltat de jardí i terrasses que s'adapten al pendent del terreny amb importants murs de contenció. La façana principal és orientada a migdia i una escalinata amb balustrades dóna accés a la porta principal. La composició de les obertures és simètrica amb la porta centrada i dues finestres laterals, totes d'arc de mig punt i protegides amb persianes de llibret de fusta. El parament de la façana té relleus decoratius de formes arquitectòniques, pilastres entre les obertures i imitació de carreus a les cantoneres. Una balustrada a mode d'acroteri corona la façana. A l'escaire nord-est hi ha la torre d'un pou que sobresurt de l'alçada de l'edifici amb coberta de rajoles policromades als quatre vents. | 08118-152 | Camí del Mig, 8 | Reformada a principis de segle XX (1903-05). | 41.4866000,2.3314800 | 444192 | 4592992 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51909-foto-08118-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51909-foto-08118-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51909-foto-08118-152-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | |||||||||
| 51910 | Carrer del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pou | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Carrer entès com a espai públic peatonal de dimensions reduïdes al voltant del qual s'organitzen a un costat cases entre mitgeres amb la façana orientada a migdia, mentre que a l'altre hi ha els corresponents patis particulars delimitats per murs mitgers. En un d'aquests patis hi ha un pou que és el que dóna nom al carrer. El nivell en què s'ubica és inferior al dels dos carrers perpendiculars (Torrent d'Umbert i carrer dels Enamorats) i que es guanya amb dos trams d'escales. Al costat d'un d'aquests trams hi ha un pedrís. El paviment és de toves (peces quadrades de terra cuita). | 08118-153 | Carrer del Pou | 41.4777600,2.3110400 | 442478 | 4592024 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51910-foto-08118-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51910-foto-08118-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||
| 51911 | Escales del carrer Primer de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-carrer-primer-de-maig | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Tram de carrer peatonal, perpendicular al mar, de caràcter secundari dins la xarxa viària i que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, delimitat al nord pel carrer de Rafael de Casanova i a migdia pel carrer de Sant Cristòfol. El recorregut, estret i de forta pendent, es desenvolupa en tres trams de catorze graons cadascun, acompanyat per les façanes en cantonada dels edificis amb paraments on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. L'acabat és de pedra natural tallada i col·locada tant en l'estesa com en la contrapetja. A nivell urbà no destaca cap element a excepció de les baranes de ferro laterals, empotrades en els murs i una font entre el carrer Rafael Casanovas i Lluís Millet. | 08118-154 | Carrer Primer de Maig | 41.4780000,2.3116000 | 442525 | 4592051 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51911-foto-08118-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51911-foto-08118-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51911-foto-08118-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||
| 51912 | Can Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-millet | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular enretirada del pla de carrer que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs inclinada a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Davant disposa d'un pati alineat al pla de carrer i delimitat per una barana de balustrada. La planta baixa queda a una cota superior del nivell del carrer que es supera mitjançant una escala central. Aquest desnivell produeix un espai aprofitat com a planta baixa amb façana alineada al pla de carrer i independent del cos principal de la casa; actuant a l'hora de terrassa d'aquesta. En aquest espai hi ha dos locals (fusteria i habitatge) que es comuniquen per sota. Hi vivien els masovers Per Costa i Margarita Noms. La façana de la casa es genera a partir d'una composició simètrica amb tres eixos de verticalitat definits a la planta baixa per una porta d'accés central amb finestres lateral; a la planta pis per un balcó centrat i dues obertures laterals. | 08118-155 | Carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 4-5 | 41.4778300,2.3124300 | 442594 | 4592031 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51912-foto-08118-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51912-foto-08118-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||
| 51913 | Casa del carrer Lluís Millet, 122 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-lluis-millet-122 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla del carrer Lluís Millet que consta de planta baixa i dos plantes pis i coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir de tres eixos de verticalitat definits a la planta baixa per la porta d'accés al centre, d'arc escarser, i dues finestres laterals amb reixes de ferro forjat; a la planta pis amb tres balcons amb barana de ferro i obertures d'arc carpanell; i a la planta superior tres balconeres més. Damunt la cornisa hi ha una balustrada que actua de barana de la coberta. L'acabament del parament és un estucat llis sense motllures ni relleus. A l'interior hi presenta decoració amb motius i vitralls modernistes. | 08118-156 | Carrer Lluís Millet, 122 | 41.4787700,2.3121500 | 442571 | 4592136 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51913-foto-08118-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51913-foto-08118-156-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||
| 51914 | Escales del carrer Gaudí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-carrer-gaudi | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Tram de carrer peatonal, de caràcter secundari dins la xarxa viària i que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, que comunica el final de l'avinguda Joan XXIII amb el carrer de Barcelona. El recorregut es desenvolupa fent un colze en el que el primer tram esdevé un pendent, mentre que en l'altre es generen un seguit d'escales suaus, agrupades en conjunts o trams de dos o tres graons. En l'espai central hi ha unes baranes metàl·liques generadores d'un cert ritme que té per final una font de ferro colat. Les façanes que acompanyen són secundàries on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. A nivell urbà no destaca cap element a excepció del paviment, que per la seva posició crea dos àmbits, un de central i l'altre als extrems amb els laterals a mode de voreres. També hi ha una font. | 08118-157 | Carrer Gaudí | 41.4779400,2.3131400 | 442653 | 4592043 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51914-foto-08118-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51914-foto-08118-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51914-foto-08118-157-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||
| 51915 | Les Seixanta Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-seixanta-escales | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Carrer peatonal, perpendicular al mar, de caràcter secundari dins la xarxa viària i que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, delimitat al nord pel carrer de Lluís Millet i a migdia pel carrer Rafael de Casanova. El recorregut, estret en certs trams i amb algun retranqueig, es desenvolupa acompanyat per les façanes en cantonada dels edificis amb paraments on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. Es composa d'un tram bastant llarg d'escales, agrupades en sis conjunts d'uns deu graons cadascun, amb un seguit de replans generosos entre ells. L'acabat és de maons posats a sardinell, tan en l'estesa com en la contrapetja. Destaca, a l'espai central les baranes metàl·liques amb l'enllumenat inserit entremig, i les baranes laterals empotrades als murs. | 08118-158 | Av. Joan XXIII | 41.4783400,2.3116400 | 442528 | 4592088 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||
| 51916 | Casa del carrer Barcelona, 52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-52 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular amb diferents reculades respecte el pla de façana i enretirada del carrer per un jardí davanter; que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. El volum que es genera és de línies senzilles acompanyat d'un seguit de terrasses on es combinen obertures rectangulars i verticals amb tribunes. El sentit d'horitzontalitat de la casa ve marcat per la continuïtat de les cornises i es potencia amb el pintat, en els plans de façana, d'unes franges horitzontals d'un to més fosc que el del pal de façana. El pati davanter és delimitat per una tanca de ferro forjat alineada al pla de carrer. Hi ha un accés directe des de l'exterior a la primera planta mitjançant una escala de ferro d'un sol tram. | 08118-159 | Carrer Barcelona, 52 | 41.4781100,2.3142400 | 442745 | 4592061 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51916-foto-08118-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51916-foto-08118-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 | ||||||||||
| 51917 | Av. Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/av-mare-de-deu-del-carme | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Carrer peatonal que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, delimitat al nord pel carrer de Buenos Aires i el carrer Sant Francesc d'Assís. El recorregut, estret en certs trams i amb algun retranqueig, es desenvolupa acompanyat per les façanes en cantonada dels edificis amb paraments on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. Els paviments són heterogenis entre els diversos trams que es generen al llarg del recorregut creant racons i espais d'un cert interès a nivell urbà. | 08118-160 | Av. Mare de Déu del Carme | 41.4787300,2.3146900 | 442783 | 4592129 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51917-foto-08118-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51917-foto-08118-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51917-foto-08118-160-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.