Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51935 | Casa del carrer d'Adrà, 37-39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dadra-37-39 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres alineat al pla del carrer Adrà amb pati al davant de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb coberta plana a modus de terrat pla. La façana es compon simètricament a partir de quatre eixos de verticalitat. A la planta baixa hi ha la porta d'accés amb una finestra a cada costat amb protecció de reixa. En el primer pis destaca l'element més característic de l'edifici, un balcó corregut d'obra amb balustrada amb quatre obertures. La segona planta pis té la façana enretirada del pla de les dues primeres plantes, amb un petit terrat entre una i altra façana protegit amb una barana de balustrada d'obra. El coronament de la façana es fa amb una altra balustrada delimitada per dos pinacles als extrems. El parament de la façana és un estucat amb esgrafiat imitant carreus posats a portell i un lleuger recreixement al voltant de les obertures amb una línia corba al damunt de la llinda. | 08118-178 | Carrer d'Adrà, 37-39 | 41.4795500,2.3192900 | 443168 | 4592218 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51935-foto-08118-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51935-foto-08118-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51747 | Casa del carrer de Josep Llimona, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-josep-llimona-2 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa de cós entre mitgeres que fa cantonada i que només comparteix mitgera amb la casa del costat de ponent. És de planta rectangular alineada al pla de carrer i consta de planta baixa i planta pis amb la coberta inclinada de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal es disposa de forma tradicional en aquest tipus de construccions que no han estat modificades amb noves obertures. Així, trobem a la planta baixa de la porta d'accés al costat esquerre i una petita finestra amb reixa al seu costat. La porta és més gran del normal i té els brancals, el llindar i la llinda de pedra vista treballada. A la planta pis, només hi ha una petita obertura amb l'ampit esculpit, damunt la porta d'entrada, protegida per una persiana de llibret de fusta. Per la façana de llevant s'ha afegit un petit cos que a l'alçada del primer pis es converteix en un terrat pla. La façana posterior que dóna a les escales del carrer Sant Francesc d'Assís és de caràcter molt secundari i només hi ha una petita obertura. L'acabat superficial dels parament és un estucat llis i pintat. | 08118-59 | Carrer de Josep Llimona, 2 | 41.4791800,2.3178000 | 443043 | 4592177 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51747-foto-08118-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51747-foto-08118-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51747-foto-08118-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51930 | Casa del carrer de La Gaditana, 2-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-gaditana-2-4 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres, amb pati davanter i posterior, de planta rectangular enretirada del pla de carrer que consta de planta baixa i pis i acabada amb coberta inclinada de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. És un edifici dividit interiorment en dos habitatges que fa cantonada amb el carrer Roger de Flor. La planta baixa i el pati davanter que es perllonga estan a una cota superior al carrer. La façana principal es genera mantenint un ritme repetitiu d'obertures seguint una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. Les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. Tota la façana està estucada imitant carreus posats a portell i el coronament és una balustrada d'obra. Els patis davanters es troben alineats al pla del carrer, queden limitats per uns murs baixos i tanques i defineixen unes característiques pròpies d'aquest conjunt. | 08118-173 | Carrer de La Gaditana, 2-4 | 41.4811700,2.3221200 | 443406 | 4592395 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51930-foto-08118-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51930-foto-08118-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51936 | Casa del carrer de Pere Grau, 103 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-pere-grau-103 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular alineat al pla del carrer i que fa cantonada amb el carrer Mare de Déu de Montserrat. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana practicable a mode de terrat. A la porta i a les finestres es conserven vitralls modernistes. La façana principal es defineix a partir d'una composició en planta pis d'obertures de llinda recta i un balcó amb balustrada d'obra; i en planta baixa, d'una porta d'accés i dues finestres als costats, tots d'arc carpanell. A la façana de ponent domina el pla sobre el buit on només s'obren dues petites obertures. | 08118-179 | Carrer Pere Grau, 103 | Hi va haver instal·lada l'Acadèmia Bosch | 41.4817700,2.3248600 | 443635 | 4592460 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51936-foto-08118-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51936-foto-08118-179-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51833 | Casa del passeig Prat de la Riba, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-prat-de-la-riba-29 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, acabat amb una coberta plana practicable, a mode de terrat. La façana principal es disposa simètricament a partir de dos eixos de verticalitat i es composa a la planta baixa amb la porta d'accés i una finestra lateral protegida amb una reixa de ferro forjat; a la planta pis, hi ha un balcó continu amb reixa de ferro i amb dues obertures. A la planta superior, hi ha dues obertures dobles. Totes les finestres de les plantes superiors tenen la protecció d'un guardapols clàssic amb la part central lleugerament apuntada. La part inferior del balcó està fet amb picadís de rajoles i com element central, un escut amb les quatre barres. El parament de la façana és un estucat en relleu pintat de color ocre clar imitant carreus posats a portell i el coronament de la façana és una cornisa suportada per mènsules. Els emmarcaments de les obertures estan pintats de blanc. | 08118-87 | Passeig Prat de la Riba, 29 | 41.4778300,2.3203500 | 443255 | 4592026 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51833-foto-08118-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51833-foto-08118-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51833-foto-08118-87-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Coneguda també com a Can Massagué | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51985 | Casa del passeig Roman Fabra, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-roman-fabra-2 | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer i que fa cantonada amb el carrer Lluís Millet que consta únicament de planta baixa i acabada amb una coberta plana practicable a mode de terrat amb una balustrada d'obra que corona la façana. La façana de llevant és la única que comparteix mitgera amb la casa del costat, la façana meridional dóna al carrer Lluís Millet, la façana de ponent és la principal, tot i que l'accés es fa per una porta de la façana septentrional que queda mig oculta per l'edificació veïna. La façana principal, es genera mantenint un ritme repetitiu d'obertures seguint una disposició simètrica a partir de diferents eixos de verticalitat, que es tradueix en quatre finestres. El parament és un estucat amb relleus imitant carreus posats a portell. | 08118-239 | Passeig Roman Fabra, 2 | 41.4799100,2.3168400 | 442964 | 4592259 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51985-foto-08118-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51985-foto-08118-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51777 | Cases d'en Puig i Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-puig-i-roca | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta rectangular alineades al pla de carrer que consten de planta baixa i planta pis i acabades amb una coberta plana practicable a mode de terrat. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures seguint una disposició simètrica a partir de diferents eixos de verticalitat. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra reixada al costat i a la planta pis dos balcons semicirculars. Totes les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. El parament és un estucat amb relleus formant franges horitzontals i ordits geomètrics al voltant de les obertures. L'edificació que fa cantonada amb la plaça Marcel Monteys fa un recreixement del volum i alçada i el seu programa decoratiu es diferencia de la resta del conjunt amb una simplificació de formes i motius. | 08118-20 | Passeig Roman Fabra 6, 8, 10, 12 i 14 | Són cases que corresponen a l'època de l'eixample del Masnou i daten dels anys 20 i 30. Durant la República van comptar amb el suport municipal per fomentar l'habitatge. | 41.4803000,2.3166700 | 442950 | 4592302 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51777-foto-08118-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51777-foto-08118-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51991 | Cases de la plaça Catalunya, 14 i 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-placa-catalunya-14-i-16 | XIX | Conjunt format per dues cases entre mitgeres ubicades al principi de la plaça Catalunya fent cantonada amb el carrer Roger de Flor. Entre una casa i l'altra hi ha un bloc de pisos que no respecta la tipologia constructiva d'aquestes. Es tracta de dues cases de cós de planta baixa i planta pis, però que en una s'hi ha afegit una planta pis, acabades amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. La planta baixa està a una cota superior del vial públic i per superar aquest nivell hi ha unes escales fetes de graons de maons posats a sardinell en una meitat i emporlanat en l'altra. Aquestes escales donen accés al pati davanter de les cases. Un mur lateral de contenció separar aquestes del carrer Roger de flor. | 08118-245 | Plaça Catalunya, 14 i 16 | 41.4803000,2.3176500 | 443032 | 4592302 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51991-foto-08118-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51991-foto-08118-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51975 | Cases del carrer Bergantí Caupolican, 27, 29, 31 i 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-berganti-caupolican-27-29-31-i-33 | XIX | Cases de cós entre mitgeres, alineades al pla de carrer, de planta rectangular, planta baixa i pis i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen a partir d'un ritme repetitiu d'obertures: porta i finestra a la planta baixa i una o dues obertures a la planta pis. Destaca la casa del número 27,ja que es tracta d'una tipologia diferent. Es tracta de la transformació de dues cases de cós en un únic volum de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana es disposa asimètricament amb una planta baixa, on hi ha la porta arquejada en el costat esquerre i dues finestres protegides amb reixa de ferro, i una planta pis amb dues finestres. El coronament és una balustrada d'obra. Damunt la porta hi ha un plafó de rajoles on es llegeix l'any 1720, que segurament indica la data de les antigues edificacions. També hi ha un altre plafó amb la representació del Bergantí Caupolican. | 08118-229 | Carrer Bergantí Caupolican, 27, 29, 31 i 33 | En una de les cases hi ha un plafó amb l'any 1720 que segurament indica la data de construcció de les primeres cases de cós del carrer. | 41.4810200,2.3256800 | 443703 | 4592377 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51975-foto-08118-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51975-foto-08118-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51975-foto-08118-229-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51994 | Cases del carrer Buenos Aires, 8, 10, 12, 14, 16 i 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-buenos-aires-8-10-12-14-16-i-18 | XIX | Conjunt de cases de cós entre mitgeres de planta rectangular alineades al pla de carrer que consten de planta baixa i pis i acabades amb coberta inclinada de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Algunes modificacions posteriors d'aquesta tipologia arquitectònica es concreten en l'afegit d'una planta pis o dues (és el cas de la casa del número 14), la transformació de part de la coberta en un terrat pla practicable o l'alteració de les obertures. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat definits per les obertures: porta d'accés i finestra lateral a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. Les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. L'acabat superficial dels paraments de les façanes és estucat i pintat de diferents tons cromàtics, sense cap element que sobresurti. D'aquesta descripció tipològica, la que difereix més és la casa del número 14, que ha transformat la coberta, afegint-hi una planta i transformant una part en terrat pla practicable. També ha afegit una balconada i el parament és un estucat en relleu imitant carreus posats a portell. Per contra, la casa menys transformada és la del número 18, que conserva el seu aspecte més originari. | 08118-248 | Buenos Aires, 8, 10, 12, 14, 16 i 18 | 41.4797100,2.3148200 | 442795 | 4592238 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51994-foto-08118-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51994-foto-08118-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51994-foto-08118-248-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51970 | Cases del carrer Mestres Villà,99, 101 i 103 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-mestres-villa99-101-i-103 | XIX | Conjunt de cases de cós o cós i mig del carrer Mestres Villà. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular i consten, en aquest cas, de planta baixa i planta pis ; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment simètrica: porta d'accés de major grandària i una finestra a mitja alçada en la planta baixa, i dues obertures en la planta pis. El parament de la façana és arrebossat pintat amb varietat cromàtica amb decoració molt austera, com a molt algun relleu en llinda i/o brancals. En aquest cas, les sis finestres de la planta pis de les tres cases tenen l'ampit suportat per modillons. | 08118-224 | carrer Mestres Villà,99, 101 i 103 | 41.4814400,2.3227800 | 443461 | 4592425 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51970-foto-08118-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51970-foto-08118-224-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51802 | Cases del carrer Mossèn Cinto Verdaguer 47, 46, 44 i 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-mossen-cinto-verdaguer-47-46-44-i-43 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Conjunt d'edificacions entre mitgeres de planta rectangular amb pati davanter que tenen un mateix origen tipològic que cal buscar en les cases de cós, però que s'han transformat individualment seguint patrons diferents. Al seu davant disposen de patis rectangulars a pla de carrer i que generen un espai exterior particular i característic. La casa del número 46 és la més destacable per les transformacions del segle XIX. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés i una finestra reixada lateral; a la primera planta amb un balcó continu amb dues obertures; a la segona planta amb dos balcons i a les golfes amb dues obertures rectangulars. Totes les obertures són arquejades amb arc escarser i els balcons estan suportats per mènsules treballades amb caps de dona. | 08118-45 | Carrer Mossèn Cinto Verdaguer 47, 46, 44 i 43 | 41.4772000,2.3093300 | 442334 | 4591963 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51802-foto-08118-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51802-foto-08118-45-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51982 | Cases del carrer Sant Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-sant-felip | XX | Conjunt d'edificacions entre mitgeres del carrer Sant Felip de planta rectangular amb el pla de façana enretirat del pla del carrer i amb patis al davant i a la part posterior. Consten de planta baixa i planta pis, acabades amb una coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment simètrica: en la planta superior combinant dues finestres de característiques idèntiques i en planta baixa amb una porta d'accés i una finestra. El parament de les façanes és un estucat pintat de colors diversos i relleus segons els casos. Els patis davanters es troben alineats al pla del carrer, queden limitats per uns murs baixos i tanques i defineixen unes característiques pròpies d'aquest conjunt. | 08118-236 | Carrer Sant Felip, 1, 3, 5, 7, 9, 11 | 41.4800800,2.3193600 | 443174 | 4592276 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51982-foto-08118-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51982-foto-08118-236-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51750 | Cases del carrer St. Miquel, 27 i 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-st-miquel-27-i-29 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Cases entre mitgeres de planta rectangular alineades a l pla de carrer que consta únicament de planta baixa amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal (septentrional) i una zona de coberta plana practicable que dóna a la façana de migdia La composició de les façanes és simètrica a partir de tres eixos que coincideixen amb les obertures: una porta d'accés centrada i dues finestres laterals; és de línies senzilles amb detalls ornamentals molt bàsics, sense elements sobresortints del pla de façana. L'acabat superficial dels paraments és estucat pintat amb una cornisa retrancajada i amb obertures per ventilar la coberta. Hi ha un sòcol de pedra afegit a posteriori. Pati al darrera. | 08118-62 | Carrer St. Miquel, 27 i 29 | Són cases que corresponen a l'època de l'eixample del Masnou i daten dels anys 30. | 41.4809800,2.3174500 | 443016 | 4592377 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51750-foto-08118-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51750-foto-08118-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 52021 | Cases del carrer del Carme, 26 i 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-del-carme-26-i-28 | XVIII-XIX | Grup de dues cases una de cós i l'altre de mig cós, de planta rectangular amb planta baixa i planta pis, amb la coberta inclinada a dues aigües de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana de ponent fa cantonada amb el carrer del Carme. Les façanes es defineixen a la planta baixa amb dues portes i una finestra lateral i dues obertures a la planta pis. Al davant de la façana es genera un espai públic anivellat, donat el desnivell del terreny. | 08118-275 | Carrer del Carme, 26 i 28 | 41.4790800,2.3144900 | 442767 | 4592168 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52021-foto-08118-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52021-foto-08118-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52021-foto-08118-275-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51986 | Cases del passeig Roman Fabra, 30,32,34,36 i 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-passeig-roman-fabra-30323436-i-38 | XX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer, que consta únicament de planta baixa i amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es genera mantenint un ritme repetitiu d'obertures seguint una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que, en algun cas ha estat modificat, però que l'eix central està representat per la porta d'accés i el laterals per finestres. Els elements ornamentals de les façanes són mínims: cornisa o recreixement de l'estucat al voltant de les obertures. | 08118-240 | Passeig Roman Fabra, 30,32,34,36 i 38 | 41.4823600,2.3156000 | 442862 | 4592532 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51986-foto-08118-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51986-foto-08118-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51993 | Casinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casinet | XIX | Edifici destinat a la representació d'espectacles de planta rectangular i de gran alçada, necessària per ubicar-hi una platea amb tribuna i escenari. Té la façana de llevant oberta a la Plaça de la Llibertat i la façana de migdia al carrer Barcelona. Les seves façanes es generen a partir d'una disposició geomètrica de les obertures i els motius ornamentals: esgrafiats de formes geomètriques als costats emmarcats per relleus imitant carreus. Aquests motius es repeteixen en franges verticals. El parament de la façana és en franges horitzontals a la planta baixa i llis en la part superior on es troba l'ornamentació descrita. | 08118-247 | Carrer Barcelona, 5 | 41.4789700,2.3179900 | 443059 | 4592154 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51993-foto-08118-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51993-foto-08118-247-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51872 | Caves Rekondo; caves Champ-Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-rekondo-caves-champ-sors | MURAY, Joan (1999). Champ-Sors. Les caves masnovines de la Mediterrània, dins Històries de la Vila ... del Masnou. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 194 - 198. | XIX | Caves en forma de galeries construïdes per sota terra dins la finca, excavades en el sauló. Consta de tres galeries principals paral·leles i orientades de nord a sud, d'una cinquantena de metres de longitud per un parell de metres d'amplada. Aquestes galeries es posen per sota la carretera N-II. S'uneixen perpendicularment entre elles per galeries secundàries. La producció d'aquest cava es realitza a Sant Sadurní d'Anoia. El procés d'engorjat de les ampolles es fa a la planta baixa en una sala preparada per a aquesta finalitat. | 08118-198 | Carrer Sant Cristòfol, 4 | Construïdes a finals del segle XIX i principis del XX per part de Josep Garcia i Cunill, vinculat a la família Sors d'Alella, de llarga tradició vinetera. Durant més de 100 anys han produït caves i vins la família Garcia: Josep Garcia i Cunill, l'iniciador, el seu fill Josep Garcia Estapé, que morí prematurament per un accident laboral; i Josep Garcia Sensat. Després ho va adquirir una família d'origen basc, que han continuat amb el restaurant associat a les caves, fins fa uns 20 mesos, quan ha tornat a canviar de propietaris. El període de màxim esplendor és des del darrer quart de segle XIX fins a principis dels anys 20 del segle passat, arribant a una producció d'un milió i mig d'ampolles. Van arribar a ser proveïdors de la casa reial amb Alfons XIII. Durant aquest període obtingueren diferents reconeixements i premis: Gran Premi de Viena (1873), medalles d'Or de París (1867 i 1878), Madrid (1878) i Barcelona (1888). A partir dels anys 1960 estigué una vintena d'anys sense producció, però es va reemprendre a partir de l'any 1993. | 41.4777800,2.3109200 | 442468 | 4592027 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51872-foto-08118-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51872-foto-08118-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva especificat es troba en la seva proximitat al mar. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51892 | Cedres de Can Villamar o can Guarino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-can-villamar-o-can-guarino | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Espècimens ubicats a l'entrada principal de la propietat. Mesuren entre 14 i 15 metres d'alçada, 1,80 i 2,00 de volt de canó i 2,00 metres de volt de soca. Arbres de fulla persistent, amb la capçada de forma cònica. Les fulles són aciculars de 2,5 a 5 cm de llarg, podent arribar fins a 7 cm. El gruix és d'1 mm. Les pinyes que produeixen fan de 7 a 13 cm de llarg per 5 a 9 cm d'ample, que en arribar a maduresa al cap de 12 mesos, es desintegren. La flor masculina fa de 4 a 6 cm de llarg i deixen anar el pol·len durant la tardor. | 08118-135 | Av. Cusí i Fortunet, 30 | El cedre de l'Himàlaia és originari de l'oest de l'Himàlaia, Afganistan, Pakistan,India, Tibet i Nepal. Viu en altituds de 1.500 a 3.200 metres. És un arbre que té molta rellevància en la cultura índia. El nom de l'espècie Deodara, deriva del sànscrit que vol dir fusta divina (devadaru), composat per la paraula deva (déu) i daru (fusta). La fusta és apreciada en ebenisteria i també en aromateràpia. En el seu estat natural pot arribar a mesurar 60 metres d'alçada i 3 de diàmetre. | 41.4834600,2.3199800 | 443229 | 4592651 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51892-foto-08118-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51892-foto-08118-135-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 51852 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-4 | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Cementiri de planta rectangular format per tres espais diferenciats arquitectònicament: espai d'accés i acollida o avant cementiri, espai principal definit per les illes dels panteons, i un espai simètric amb l'avant cementiri a la part posterior de la capella. Tot el recinte es troba envoltat perimetralment per un mur. El cementiri tal i com es coneix ara és fruit de diverses ampliacions. La més important fou la construcció de la capella dels Dolors, l'any 1908, i l'ampliació del cementiri per la seva part nord (per darrera la capella). El disseny de la capella és de Bonaventura Bassegoda i Amigó i es va poder construir gràcies al patrocini de Bonaventura Fontanills i Rosés. Paral·lelament a la seva construcció es va decidir ampliar el cementiri pel nord. La part central és la més rellevant. És una zona de planta quadrada amb un espai central dividit en quatre illes on hi ha els panteons; al mig es va col·locar la creu de terme de l'antic cementiri. Aquesta zona queda a una cota superior del passadís que l'envolta i que dóna accés als nínxols. Per accedir-hi hi ha disposades quatre escalinates. L'avant cementiri, dissenyat per Miquel Garriga, fou modificat els anys 80 del passat segles, afegint-hi sales destinades al personal i la construcció de l'actual sala de vetlles, donant continuïtat a la porxada de Miquel garriga i Roca. | 08118-106 | Av. Joan XXIII, 112-114 | L'any 1865 el cementiri situat a la sagrera de l'església de Sant Pere, s'havia fet petit, no hi cabia cap més difunt. Per aquest motiu, la Junta local de Sanitat va decidir traslladar-lo als afores del poble. La tria del terreny va motivar disputes entre l'Ajuntament i la propietària dels terrenys escollits pel consistori, Francisca Sors i Matas. Aquesta va cedir gratuïtament uns altres terrenys de la seva propietat que no dividien la seva hisenda per la meitat. El projecte de disseny del nou cementiri recaigué en l'arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca, que va elaborar els plànols entre 1867 i 1868. L'elevat cost del projecte en va alentir la seva construcció i el disseny final fou el resultat de modificacions i alteracions posteriors. L'esplendor del recinte, convertit en un veritable museu, s'assoleix durant la primera dècada del segle XX mercès a la construcció dels monumentals panteons de les famílies benestants masnovines; la major part projectats per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda. D'ell és la capella neoromànica, obra del 1907 sufragada per Bonaventura Fontanills, on hi ha enterrada la seva germana. | 41.4857900,2.3104600 | 442436 | 4592916 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51852-foto-08118-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51852-foto-08118-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51852-foto-08118-106-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Garriga i Roca i Bonaventura Bassegoda i Amigó | 116|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51950 | Col·lecció arqueològica del museu de Nàutica del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-de-nautica-del-masnou | ALMUZARA, Rosa (1992). Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Prospecte de difusió. Ajuntament del Masnou, Departament de Cultura. BALADA MAGALLON, Jordi et alii (any, no consta): Projectes per una nova ordenació del Museu Municipal del Masnou. Inèdit. ESPUGA i CONDAL, Cristina (2005). Catàleg de les col·leccions del Patronat Municipal. Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal. El Masnou. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MURAY, Joan (1989). Museu Municipal del Masnou. Programa de Festa Major del Masnou de 1989. Ajuntament del Masnou, El Masnou. MURAY, Joan (1995). Els nostres museus (5). Gent del Masnou, núm. 94. El Masnou, pàgines 14 - 17. | Els fons del Museu de Nàutica del Masnou es poden agrupar en quatre col·leccions: la històrica, la arqueològica, la pinacoteca i l'arxiu fotogràfic. La col·lecció arqueològica es comença a crear des del principi del museu. Els membres voluntaris del museu es van agrupar en diverses àrees, segons els propis interessos, per tal de fer treballs de camp i d'estudi. Una de les principals àrees fou la d'arqueologia, amb la realització d'excavacions. En el fons arqueològic del museu hi ha objectes de diferents procedències i èpoques històriques, però a l'exposició permanent es mostra aquells objectes que pertanyen a jaciments o troballes ubicades dins el terme municipal del Masnou o zones adjacents. Tots ells ajuden a situar el Masnou en les seves primeres fases d'ocupació i de desenvolupament econòmic, bàsicament dins el món ibèric de la laietana, la romanització i el món romà. | 08118-204 | Carrer Josep Pujades Truch, 1 A | Tot i que el Patronat del primer 'Museo Histórico-Arqueológico de la Villa' es crea l'any 1957 (Almuzara,1992), cal cercar els orígens abans de la Guerra Civil, quan una colla de con vilatans, motivats per un mateix afany d'estimació per la història, van començar a fer troballes arqueològiques i a reunir objectes històrics. Cal tenir en compte el ressò de les troballes de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres, l'any 1899, i que es publiquen les primeres referències ben aviat. Se'ns dubte seria un esdeveniment a nivell local que despertaria la curiositat i l'interès dels masnovins. Segons Jordi Balada (et al. n/c), aquesta colla van comprar una casa a la plaça de la Llibertat per 3.000 ptes. per fer-hi el museu. La Guerra Civil va dispersar aquest grup. Després de la Guerra només va quedar el senyor Lluís Galera i Isern. Durant els anys 50, fou el responsable local de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques. Finalment l'any 1957 es crea el Patronat del Museu i els seus estatuts. L'alcalde del Masnou és el Sr. Salazos que aconsegueix de la Diputació de Barcelona una subvenció de 25.000 pessetes pel museu (Balada,Jordi et al.,n/c) i es fan els plànols del nou edifici, que s'inaugura el dia de Sant Pere (Festa Major del Masnou) de l'any 1962. S'inaugura amb una exposició de peces aportades per 31 col·laboradors, 12 dels quals van fer-ne donació al fons permanent del Museu (Almuzara:1992). Durant els anys 80 col·laboren en alguna exposició com 'La aventura Americana del Maresme' i n'organitzen una sobre recents troballes a la vila romana de Cal Ros de les Cabres. L'any 1990 es decideix denominar al museu 'Museu Municipal de Nàutica del Masnou' atès el volum d'informació existent sobre el món marítim de la vila. Però, també, perquè les darreres tècniques museogràfiques així ho aconsellen (Almuzara, Rosa:1992). L'any 1990, l'Ajuntament va reestructurar el Patronat del Museu Municipal de Nàutica del Masnou i va impulsar especialment la creació de l'Escola de Maquetisme Naval (adscrita al Museu) i la secció de documentació. També es crea la revista 'La Roca de Xeix'. L'any 1991, es va acordar que l'Arxiu Històric Municipal també formés part de la secció de patrimoni documental. D'aquesta manera es van unificar els fons del Museu i els de l'Ajuntament. El nou espai es va inaugurar el 7 de març de 1992. L'any 1999 es decideix traslladar el Museu a la seva ubicació actual i destinar íntegrament l'espai del carrer Sant Francesc d'Assís a l'Arxiu Històric. | 41.4820800,2.3246700 | 443619 | 4592495 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51950-foto-08118-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51950-foto-08118-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51950-foto-08118-204-3.jpg | Física | Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'exposició permanent està dedicada a la relació entre la vila del Masnou i la mar. Els objectes i la informació es disposen sobre una sèrie d'elements escenogràfics que evoquen les temàtiques que s'hi desenvolupen. Després d'una introducció a la mar del Masnou, hi ha un bloc sobre els orígens de la vila, de la prehistòria a l'edat moderna, on es poden observar materials arqueològics d'època prehistòrica, ibèrica, romana i medieval. En destaquen les troballes procedents de la vila romana de Cal Ros de les Cabres. Després s'expliquen el treball i les instal·lacions de les drassanes de la vila; les tasques dels pescadors, que sempre van desenvolupar-se com una activitat complementària a la navegació comercial i per a consum local; la navegació comercial i els tipus d'embarcacions procedents del Masnou; el comerç català a Amèrica i la ruta del Tasajo; i les tasques que desenvolupava la resta de la població -els terrestres- que sovint feien activitats complementàries a les marineres, com ara els corders, els boters, els xocolaters, els terrissaires, els sastres, i fins i tot els pagesos, que orientaven la producció cap a l'exportació marítima. Finalment, es presenta l'entorn natural i econòmic en què es desenvolupa actualment el Masnou i les seves perspectives de futur, així com els lligams que encara es mantenen amb la mar. | 80|81|83|76 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51951 | Col·lecció històrica del museu de Nàutica del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-historica-del-museu-de-nautica-del-masnou | ALMUZARA, Rosa (1992). Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Prospecte de difusió. Ajuntament del Masnou, Departament de Cultura. BALADA MAGALLON, Jordi et alii (any, no consta): Projectes per una nova ordenació del Museu Municipal del Masnou. Inèdit. ESPUGA i CONDAL, Cristina (2005). Catàleg de les col·leccions del Patronat Municipal. Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal. El Masnou. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MURAY, Joan (1989). Museu Municipal del Masnou. Programa de Festa Major del Masnou de 1989. Ajuntament del Masnou, El Masnou. MURAY, Joan (1995). Els nostres museus (5). Gent del Masnou, núm. 94. El Masnou, pàgines 14 - 17. | XVIII-XX | Els fons del Museu de Nàutica del Masnou es poden agrupar en quatre col·leccions: la històrica, la arqueològica, la pinacoteca i l'arxiu fotogràfic. La col·lecció històrica del museu està formada per multiplicitat d'objectes que testimonien una època, una manera de viure o d'entendre el món, amb una especial atenció en aquells objectes que fan referència a la relació de la vila amb el mar (mariners, pescadors, mestres d'aixa, etc). | 08118-205 | Carrer Josep Pujades Truch, 1 A | Tot i que el Patronat del primer 'Museo Histórico-Arqueológico de la Villa' es crea l'any 1957 (Almuzara,1992), cal cercar els orígens abans de la Guerra Civil, quan una colla de con vilatans, motivats per un mateix afany d'estimació per la història, van començar a fer troballes arqueològiques i a reunir objectes històrics. Cal tenir en compte el ressò de les troballes de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres, l'any 1899, i que es publiquen les primeres referències ben aviat. Se'ns dubte seria un esdeveniment a nivell local que despertaria la curiositat i l'interès dels masnovins. Segons Jordi Balada (et al. n/c), aquesta colla van comprar una casa a la plaça de la Llibertat per 3.000 ptes. per fer-hi el museu. La Guerra Civil va dispersar aquest grup. Després de la Guerra només va quedar el senyor Lluís Galera i Isern. Durant els anys 50, fou el responsable local de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques. Finalment l'any 1957 es crea el Patronat del Museu i els seus estatuts. L'alcalde del Masnou és el Sr. Salazos que aconsegueix de la Diputació de Barcelona una subvenció de 25.000 pessetes pel museu (Balada,Jordi et al.,n/c) i es fan els plànols del nou edifici, que s'inaugura el dia de Sant Pere (Festa Major del Masnou) de l'any 1962. S'inaugura amb una exposició de peces aportades per 31 col·laboradors, 12 dels quals van fer-ne donació al fons permanent del Museu (Almuzara:1992). Durant els anys 80 col·laboren en alguna exposició com 'La aventura Americana del Maresme' i n'organitzen una sobre recents troballes a la vila romana de Cal Ros de les Cabres. L'any 1990 es decideix denominar al museu 'Museu Municipal de Nàutica del Masnou' atès el volum d'informació existent sobre el món marítim de la vila. Però, també, perquè les darreres tècniques museogràfiques així ho aconsellen (Almuzara, Rosa:1992). L'any 1990, l'Ajuntament va reestructurar el Patronat del Museu Municipal de Nàutica del Masnou i va impulsar especialment la creació de l'Escola de Maquetisme Naval (adscrita al Museu) i la secció de documentació. També es crea la revista 'La Roca de Xeix'. L'any 1991, es va acordar que l'Arxiu Històric Municipal també formés part de la secció de patrimoni documental. D'aquesta manera es van unificar els fons del Museu i els de l'Ajuntament. El nou espai es va inaugurar el 7 de març de 1992. L'any 1999 es decideix traslladar el Museu a la seva ubicació actual i destinar íntegrament l'espai del carrer Sant Francesc d'Assís a l'Arxiu Històric. | 41.4808000,2.3260100 | 443730 | 4592352 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51951-foto-08118-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51951-foto-08118-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51951-foto-08118-205-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'exposició permanent està dedicada a la relació entre la vila del Masnou i la mar. Els objectes i la informació es disposen sobre una sèrie d'elements escenogràfics que evoquen les temàtiques que s'hi desenvolupen. Després d'una introducció a la mar del Masnou, hi ha un bloc sobre els orígens de la vila, de la prehistòria a l'edat moderna, on es poden observar materials arqueològics d'època prehistòrica, ibèrica, romana i medieval. En destaquen les troballes procedents de la vila romana de Cal Ros de les Cabres. Després s'expliquen el treball i les instal·lacions de les drassanes de la vila; les tasques dels pescadors, que sempre van desenvolupar-se com una activitat complementària a la navegació comercial i per a consum local; la navegació comercial i els tipus d'embarcacions procedents del Masnou; el comerç català a Amèrica i la ruta del Tasajo; i les tasques que desenvolupava la resta de la població -els terrestres- que sovint feien activitats complementàries a les marineres, com ara els corders, els boters, els xocolaters, els terrissaires, els sastres, i fins i tot els pagesos, que orientaven la producció cap a l'exportació marítima. Finalment, es presenta l'entorn natural i econòmic en què es desenvolupa actualment el Masnou i les seves perspectives de futur, així com els lligams que encara es mantenen amb la mar. | 98|94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51860 | Col·legi Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-ocata | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I. | XX | Edifici aïllat de planta rectangular format per tres cossos principals orientats E-O amb façana a l'Est i units per dues ales transversals. En origen aquests tres cossos eren més alts que les ales, que només tenien planta baixa. Posteriorment s'hi afegí la segona planta, seguint la tipologia arquitectònica del conjunt. Els cossos principals tenen planta baixa i pis amb la coberta inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a l'est. Les ales eren dues naus amb coberta inclinada a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal; amb la reforma es van modificar. Tota la construcció està a una cota superior al carrer, que supera una escalinata que condueix a l'entrada principal, presidida per un porxo amb pilars de maó i arcs escarcers, que actua de terrassa en la planta pis del cos central, coronat amb un capcer esglaonat. Totes les obertures es formalitzen amb maó posat a sardinell com element decoratiu i es protegeixen amb persianes de llibret de fusta. El maó també s'utilitza com element decoratiu en les franges horitzontals remarcant cornis i forjat. El pati davanter és delimitat per una barana balustrada d'obra. | 08118-114 | Passeig Romàn Fabra, 1-3 | Edifici ubicat sobre l'antic cementiri, en uns terrenys que s'anomenaven La Mesquita, que era propietat de la família Malet. L'any 1902 es formalitzen els tràmits per construir unes escoles públiques mixtes, ja que era per nens i nenes, però separats en dues ales diferents. El primer projecte el va fer Gaietà Buhigas Monravà, però era massa costós i es va optar pel de Bonaventura Bassegoda, fet l'any 1903. L'any 1904 comencen les obres que finalitzen el juny de 1905. L'any 1909, el rei Alfons XIII concedeix el títol 'd'Il·lustríssima Vil·la' per haver construït aquestes escoles. L'any 1917 s'hi va fer la instal·lació elèctrica. Durant la Guerra Civil va ser incautat per la CNT i a l'any 1947 s'hi va instal·lar les FET i JONS a la nau central. L'ampliació del segon pis es va fer als anys 60 del segle XX. | 41.4800100,2.3162800 | 442917 | 4592271 | 1905 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51860-foto-08118-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51860-foto-08118-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51860-foto-08118-114-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 51878 | Col·legi de la Immaculada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-de-la-immaculada | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-Edificis emblemàtics I. | XIX - XX | Edifici escolar d'un sol volum de planta rectangular i proporcions cúbiques que es composa de planta baixa, tres pisos i terrat pla utilitzat com a zona recreativa per l'alumnat del col·legi. Les façanes tenen una composició simètrica a partir de diversos eixos verticals ritmada a partir d'una seqüència repetitiva d'obertures d'arc de mig punt que es van fent més petites a mesura que es guanya un pis d'alçada. La porta d'accés d'arc de mig punt ubicada a la façana principal està centrada. El parament de la façana és llis i sobri, només destaca el fris de decoracions mostrejades sota la cornisa. | 08118-121 | Carrer Jaume I, 1-5 | Fou construït en el primer quart del segle XX i l'any 1966, Pere Bassegoda hi dissenyà una ampliació amb noves aules. El pas a nivell es va construir l'any 1892. Durant la guerra civil s'adequà a nous usos fent-hi un hospital on hi havia la capella, que a partir de l'any 1945 es va reconstruir. L'any 1940 es va fundar l'Associació de les antigues alumnes. | 41.4809800,2.3193600 | 443175 | 4592376 | 1857 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51878-foto-08118-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51878-foto-08118-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51878-foto-08118-121-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51873 | Creu de terme del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cementiri-0 | <p>MADOZ, Pascual (1849). Diccionario geográfico, estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou.</p> | 1500 | <p>Creu de terme feta de pedra de base i fust octogonal, forma que recorda i simbolitza el temple del Sant Sepulcre de Jerusalem. A la base hi ha la inscripció 'Anno Christi MD' i està decorada amb una motllura a la part superior. A la part superior del fust i envoltant-lo, a sota mateix de la creu, hi ha uns relleus antropomorfs emmarcats amb fornícules gòtiques, que representen vuit sants no identificats. La creu consta de dos relleus, en un hi apareix la crucifixió com a tema central, i una calavera als seus peus. Representa el crani d'Adam a qui en morir van col·locar una llavor a la boca de la que en sortiria l'arbre de la Creu. A l'altra cara de la creu hi ha la representació de la mare de Déu amb el fill en braços. Miquel Garriga i Roca va dissenyar un basament per enaltir-la més i va dissenyar l'entorn amb una petita vorera octogonal i un petit espai enjardinat on s'han col·locat tres plaques commemoratives de diferents fets. En una es llegeix 'Als fills del Masnou morts fora de la pàtria'. En una altra 'L'Ajuntament del Masnou ret homenatge a tots els marins del Masnou i del Maresme en commemoració del centenari de la Guerra de Cuba. El Masnou, 29 de novembre de 1998'. Finalment, a la tercera, s'hi llegeix 'A tots els masnovins morts a la guerra 1936-1939'.</p> | 08118-199 | Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | <p>Tot i que no se sap amb exactitud, la seva procedència es podria assenyalar a l'actual carrer de Joan XXIII, antic camí d'Alella, per delimitar els termes territorials de Teià i Alella, quan el Masnou encara no existia com a municipi. Quan es va construir el cementiri vell, a la sagrera de l'església de Sant Pere, l'any 1818, s'hi va traslladar la creu. Aquest element el destaca Pascual Madoz en la seva obra. Finalment, l'any 1868, amb la realització del nou cementiri, Miquel garriga i Roca la va col·locar al centre del cementiri, tal i com estava en el vell.</p> | 41.4802800,2.3190500 | 443149 | 4592299 | XIV | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||
| 51761 | Desembocadura Torrent de l'Ase | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desembocadura-torrent-de-lase | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | I aC- I dC | es desconeix el seu estat de conservació | Durant les tasques d'extracció de sorra de la platja aparegueren tres àmfores senceres, tipus Dressel 1, una moneda ibèrica amb la llegenda 'CESSE' i un morter de pedra granítica. La presència d'aquestes àmfores i, fins i tot, la moneda fan suposar l'existència d'un possible fondejador o ancoratge. Cal tenir present que el torrent de l'ase va directa a Cal Ros de les Cabres, important vil·la romana. | 08118-4 | Desguàs del torrent de l'Ase | 41.4800400,2.3249100 | 443638 | 4592268 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51761-foto-08118-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51761-foto-08118-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51761-foto-08118-4-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51858 | Dos Pins (Pinus halepensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dos-pins-pinus-halepensis | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Dos espècimens de pi blanc (Pinus halepensis) d'alçades compreses entre 10 i 12 metres, amb una volta de canó d'un metre aproximadament. Les branques i l'escorça són de color grisós. Per la seva proximitat al mar, les branques han agafat formes recargolades. Les fulles o agulles, amiden de 0,7 a 1 mm d'amplada per 3,5 a 7 centímetres de longitud, i tenen un color verd groguenc. Floreix entre els mesos d'abril i maig, i porta nombroses pinyes que mesuren entre 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb escames poc prominents. Acostumen a portar gran quantitat de pinyes, la llavor de les quals només és apreciada pels esquirols. | 08118-112 | Plaça d'Espanya | El pi blanc és un arbre del gènere Pinus, originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El seu nom científic prové de la ciutat síria d'Alep. És un arbre amb un gran potencial colonitzador, ocupant conreus abandonats. Els incendis forestals afavoreixen la seva propagació, ja que l'escalfor fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors. La fusta pot ser emprada en la producció de cel·lulosa i per a caixes de fusta. | 41.4823600,2.3150900 | 442820 | 4592532 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51858-foto-08118-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51858-foto-08118-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 51866 | El Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-1 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. BOHIGAS, Oriol (1973). Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Eeditorial Lumen. Barcelona. BONET i GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Ed. Montblanc i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-815, C-817 i C-Edificis emblemàtics I. | XVI-XX | L'edifici té diversos cossos, ordenats al voltant d'un espai lliure arbrat i de l'antiga masia de Can Fontanills. D'aquest primer mas, es conserva la planta baixa amb la porta d'accés i una de les finestres gòtiques de la façana. Una part de la nova construcció engloba una antiga torre de defensa i en reprodueix les finestres originals. Al costat dret hi ha l'entrada al Casino i la Rotonda, amb una terrassa superior semicircular. A l'esquerra de la masia hi ha el Teatre, amb nombroses portes a la planta baixa, voltades d'amples motllures. Al pis superior hi ha finestres coronelles d'inspiració gòtica i, a la part del 'hall', uns grans finestrals d'arc escarser amb vitralls policromats. El teatre consta d'una platea amb llotges laterals a la planta baixa i una balconada correguda semicircular sostinguda per columnetes de ferro colat. Destaquen les motllures, decoracions i plafons de guix dels sostres i les baranes de ferro forjat i les làmpades. També cal destacar elements interiors com la llar de foc , el sostre de fusta i les decoracions de les finestres datades al segle XVIII | 08118-120 | Carrer Barcelona, 1 | Seu de la societat recreativa i cultural El casino, fundada l'any 1875. Fou projectada per Bonaventura Bassegoda i edificada entre 1903-1904 a tocar de l'antiga masia de Can Fontanills, coneguda com el Mas Vell, que va quedar integrada dins el conjunt. Les obres van ser finançades pel mecenes local Pere-Guerau Maristany i Oliver, que es dedicava al comerç de vins amb ultramar, en terrenys de Miquel Amat i Lluch. | 41.4792400,2.3188300 | 443129 | 4592183 | 1904 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51866-foto-08118-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51866-foto-08118-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51866-foto-08118-120-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó | El mas tenia una torre de guaita de planta quadrada al costat. | 94|98|105|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||
| 51850 | El Comodoro; Casa Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-comodoro-casa-carreras | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici aïllat als quatre vents de planta rectangular que es desenvolupa amb dos retranquejos a mode de volums sobresortints amb un doble pla de façana que es repeteix a la façana posterior. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. Destaca el balcó amb barana d'obra amb calats del pla de façana dret. A la planta superior les obertures s'agrupen formant finestrals separats per columnes. Per damunt la cornisa motllurada hi ha l'ampit de la coberta fet d'obra i en mal estat de conservació; en alguns llocs s'ha perdut del tot. | 08118-104 | Carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 30 | 41.4774300,2.3104000 | 442424 | 4591988 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51850-foto-08118-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51850-foto-08118-104-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 52036 | El cantaire del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cantaire-del-masnou | XIX | Vals amb lletra de J. Casas i música de Joan Costa, conegut amb el nom de vals de les Pepones, que s'ha documentat que es ballava als anys 20 del segle passat. La lletra diu: 1. No hi ha al Masnou, com el meu Pere, tan alegre cap pescador ni qui com ell, tonades boniques amb tal gust canti i afinació. Ell amb sa veu va enamorar-me un capvespre vora la mar, i de llavors ençà se'n alaba i a totes hores em sol cantar. Tot cantant dolça estimada, jo la tasca vaig fent de bon grat. Tot cantant pesco en la barca i amb cançons també a tu t'he pescat. 2. Quan al Masnou van ser les festes de Sant Pere, que és el patró, el meu promès tibat com un rave va anar a cantar-me sota el balcó. Els seus companys a les guitarres afinaven al seu voltant, Quan ell va dir: si sols estéssim t'agradaria molt més el meu cant. Tot cantant dolça estimada, jo la tasca vaig fent de bon grat. Tot cantant pesco en la barca i amb cançons també a tu t'he pescat. | 08118-290 | El Masnou | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52036-foto-08118-290-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada a l'Arxiu municipal del Masnou per Rosa Pagès | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51925 | Escales de St. Francesc d'Assís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-st-francesc-dassis | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu del Masnou, C-Edificis Emblemàtics I | XVII-XIX | Escales públiques que comuniquen la plaça Jaume Bertran amb el carrer Santa Anna, Sant Francesc d'Assís i carrer Sant Josep per salvar el desnivell del turó on s'edificà l'església de Sant Pere, al voltant de la qual s'estructurà un dels nuclis més antics de població. El recorregut és sinuós i les escales estan formades per graons amples de voreres de pedra vista i amb separacions generoses acompanyades de murs cecs, culminant en la part més alta, amb una torre d'aigües de la Mina Pollador i pertanyent a la casa de Can Margarit. Hi ha dues buguenvíl·lees que decoren les escales i que han estat molt reproduïdes convertint-se en un racó emblemàtic del poble. | 08118-168 | Carrer Escales de St. Francesc | La torre pertany a la casa que fou de la família Sampera, capitans de marina, i des d'ella es podien veure tots els vaixells que entravan i sortien del port. | 41.4791000,2.3173900 | 443009 | 4592169 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51925-foto-08118-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51925-foto-08118-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51925-foto-08118-168-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51914 | Escales del carrer Gaudí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-carrer-gaudi | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Tram de carrer peatonal, de caràcter secundari dins la xarxa viària i que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, que comunica el final de l'avinguda Joan XXIII amb el carrer de Barcelona. El recorregut es desenvolupa fent un colze en el que el primer tram esdevé un pendent, mentre que en l'altre es generen un seguit d'escales suaus, agrupades en conjunts o trams de dos o tres graons. En l'espai central hi ha unes baranes metàl·liques generadores d'un cert ritme que té per final una font de ferro colat. Les façanes que acompanyen són secundàries on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. A nivell urbà no destaca cap element a excepció del paviment, que per la seva posició crea dos àmbits, un de central i l'altre als extrems amb els laterals a mode de voreres. També hi ha una font. | 08118-157 | Carrer Gaudí | 41.4779400,2.3131400 | 442653 | 4592043 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51914-foto-08118-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51914-foto-08118-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51914-foto-08118-157-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51911 | Escales del carrer Primer de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-carrer-primer-de-maig | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Tram de carrer peatonal, perpendicular al mar, de caràcter secundari dins la xarxa viària i que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, delimitat al nord pel carrer de Rafael de Casanova i a migdia pel carrer de Sant Cristòfol. El recorregut, estret i de forta pendent, es desenvolupa en tres trams de catorze graons cadascun, acompanyat per les façanes en cantonada dels edificis amb paraments on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. L'acabat és de pedra natural tallada i col·locada tant en l'estesa com en la contrapetja. A nivell urbà no destaca cap element a excepció de les baranes de ferro laterals, empotrades en els murs i una font entre el carrer Rafael Casanovas i Lluís Millet. | 08118-154 | Carrer Primer de Maig | 41.4780000,2.3116000 | 442525 | 4592051 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51911-foto-08118-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51911-foto-08118-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51911-foto-08118-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 52033 | Església Maricel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-maricel | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Edifici religiós format per dues parts diferenciades: una superior destinada a les activitats parroquials i l'església pròpiament dita que ocupa una planta semisoterrada a la que s'hi accedeix per una rampa i escales. L'església és una nau en forma de polígon irregular sostinguda per columnes i construïda amb formigó armat. Com a sistema d'il·luminació hi ha una claraboia damunt l'altar. La part superior també té una planta irregular i és coberta per teulades a vàries aigües. L'obra és de maó vist amb cornises de fusta. El campanar és exempt forat fonamentalment per un gran bloc de formigó, contraposat a una gran planxa de ferro galvanitzat i corbada en els seus extrems que suporta els tus metàl·lics que fan la funció de campanes. Amunt la planxa, s'alça una creu metàl·lica. | 08118-287 | C. Almeria, 20 | 41.4865600,2.3071500 | 442161 | 4593004 | 1983 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52033-foto-08118-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52033-foto-08118-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Germà Vidal Rebull i Joaquim Pujol Grau | El disseny del campanar i la decoració interior de l'església són obra de Joaquim Pujol i Grau. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 51943 | Eucaliptus de l'escola bressol (Eucalyptus globulus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-lescola-bressol-eucalyptus-globulus | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Vàries de les branques s'han assecat i mort. També, presenta algun tipus de malaltia que fa que les seves fulles es vagin tornant grogues i s'assequin. | Eucaliptus que es troba plantat al patí de l'escola. Mesura 22 metres d'alçada, per 3 metres de volt de canó i 3,30 metres de volt de soca. La seva copa és piramidal i alta. L' escorça (ritidoma) es desprèn a tires i deixa el tronc llis i de colors clars en els exemplars adults. Presenta dimorfisme en les fulles. Per una banda, les fulles joves són ovalades, oposades, sense pecíol (sèssils), de base cordada, de color gris - blavós, d'uns 8-15 cm de longitud, 4-8 cm d'amplada i erectes (miren amunt). Les adultes són alternes, peciolades, asimètriques, falciformes i d'uns 15-25 cm de longitud; són de color verd fosc, amb la nerviació marcada, i pèndules (miren avall), i es disposen en un pla vertical, de manera que reben la llum igualment pels dos costats sense que es pugui distingir l'anvers del revers. Tant unes com les altres tenen les glàndules secretores en el mesòfil, visibles a contrallum com a punts més clars. Les inflorescències són solitàries o en grups de 2-3, a les aixelles de les rames superiors. Les flors són hermafrodites i grans (de fins a 3 cm de diàmetre) amb calze i corol·la•la fusionats formant un receptacle (opercle) llenyós. Els fruits són càpsules llenyoses dehiscents, de 4-5 valves, campaniformes, de color glauc i cobertes d'una pols blanquinosa. Les seves dimensions són aproximadament 1.4 a 2.4 cm de diàmetre, i contenen nombroses llavors. | 08118-186 | Carrer Pagès Millet, 12-14 | Gènere d'arbres que comprèn 520 espècies diferents. L' eucaliptus és originari de Tasmània i Austràlia, però la seva difusió es va estendre per tot el continent Europeu, sobretot perquè va ser utilitzat per eliminar la humitat de les zones pantanoses i acabar així amb les febres pal·lúdiques. Va ser descobert per Labrillardière al segle XVIII i introduït a Europa cap allà l'any 1856. Les fulles de les branques velles d'aquesta planta s'utilitzen per les seves virtuts medicinals. També és utilitzat en l'obtenció de pasta de cel·lulosa per a la fabricació de paper. | 41.4820600,2.3221000 | 443405 | 4592494 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51943-foto-08118-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51943-foto-08118-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una espècie que competeix ecològicament amb les espècies autòctones, ja que no tenen competència en la capacitat d'absorció d'aigua i nutrients,i a causa de la rica composició en substàncies i essències antisèptiques de les seves fulles, entre altres, provoquen un efecte herbicida entre la resta de vegetació autòctona. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51832 | Façana de Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-de-can-malet | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET i GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Ed. Montblanc i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Façanes de l'antiga masia de Can Malet de la que només es conserva l'espai de la planta baixa com a àmbit útil. De la planta pis només es conserva el parament exterior sense relació amb cap element estructural. Destaca a la planta baixa la porta amb llinda i brancal de carreus on, a la llinda, hi ha gravada la data de 1736; acompanya da d'un seguit d'obertures amb arc rebaixat. A la planta pis destaca el conjunt d'arcs apuntats entre pilastres estriades. | 08118-86 | Passatge Marià Rossell, 11 | Masia documentada des de principis del segle XVIII, però que té un origen més remot. L'any 1541, un pagès anomenat Rafael Botey, de Teià, va vendre la peça de terra on s'ubica Can Malet, Antoni Antich. Fou adquirida l'any 1703 per Vicenç Rogent, de Barcelona que hi construí una capella el 1736. Durant el segle XIX pateix una remodelació important que li dóna l'aspecte actual. Segons Garriga i Roca, aquest és el 'mas nou', que donà origen al nom de la població. La peça de terra en el conjunt d'aquest emplaçament podia haver pertangut al priorat de Sant Pere de Clarà, segons un acte de Concòrdia entre la propietat de la família Fivaller, abans Roudor de Teià, i Antoni Antich. | 41.4797400,2.3193500 | 443173 | 4592239 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51832-foto-08118-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51832-foto-08118-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51832-foto-08118-86-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El conjunt, amb el jardí, ha estat adaptat com a casal d'avis. Les palmeres del jardí es conserven d'antic | 98|99|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51875 | Festa Major de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere | 08118-201 | Nucli antic | 41.4795700,2.3188200 | 443129 | 4592220 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51875-foto-08118-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51875-foto-08118-201-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||||
| 51876 | Figures festives: els gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives-els-gegants-i-capgrossos | XX | El grup de les figures festives del costumari masnoví està format per la parella de gegants i deu capgrossos. La parella de gegants són en Pere el Drapaire i l'Eulàlia Tallacolls. Tenen setanta anys d'antiguitat i per tal de conservar-los millor, es va decidir fer-ne una còpia actual, que és la que surt a les festes. Es tracta d'una parella de gegants comtals fets de cartró pedra i fusta (l'esquelet) que mesuren 3,45 (Pere) i 3,20 (Eulàlia) i pesen 60 i 50 kg respectivament. La parella nova pesa 50 i 40 kg ja que estan fets de fibra de vidre. Surten per la Festa Major de Sant Pere i extraordinàriament a petició d'entitats en dates especialment assenyalades. Ballen el ball anomenat 'Ball dels gegants del Masnou' amb música i coreografia de Josep Fàbregas, que també és el cap de la colla gegantera. Els deu capgrossos també són de cartró pedra i s'anomenen garrofer, català, cuiner ros, cuiner moreno, negre, moro, cubana, pagès, guapa i gordo. | 08118-202 | Baixada del port, s/n | Els gegants foren un regal al poble del senyor Joan Santigosa que era drapaire especialitzat en desballestar indústries. Els va comprar i els va donar al poble, mentre que la seva dona, que era modista, els va fer els vestits. Els noms fan referència als patrons de la vila (Sant Pere i Santa Eulàlia) i els sobrenoms als oficis dels seus benefactors. Es van construir a la casa Ingenio de Barcelona a l'any 1939. La parella nova són fets a la casa Sarandaca de Granollers, l'any 2000. Els capgrossos, excepte el gordo que és de l'any 1939, són una mica posteriors ja que van patir una inundació que els va malmetre i es van haver de tornar a fer. | 41.4802800,2.3218200 | 443380 | 4592297 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51876-foto-08118-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51876-foto-08118-202-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51979 | Finques Espadas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finques-espadas | XIX | Casa als quatre vents de planta rectangular que consta de planta soterrani, planta baixa sobre elevada, planta pis i golfes, que ocupen la part central de la superfície, deixant terrat pla costat i costat, i amb la coberta de teules inclinada a dues aigües. A la façana principal s'obre una porta d'accés a la planta baixa i un balcó amb obertura a la planta pisi barana de balustrada d'obra. El balcó està suportat per dues columnes d'estil jònic. A la façana meridional, s'obre un pati al que s'accedeix per una escala, centrada en relació a la porta d'accés, que supera el desnivell. Aquest pati està envoltat per una balustrada d'obra. La porta de tanca és un reixat de ferro forjat format per dues fulles mòbils i un coronament fix que emmarca la totalitat del conjunt amb una composició dominada per la línea sinuosa i l'emblema de l'empresa, amb el número 48 en el coronament. | 08118-233 | Passeig Prat de la Riba, 48 | En aquesta finca visqueren Pere Pagès i Colomer i Jaume Estapé i Pagès, capitans, d'entre altres vaixells, del Ciro, de l'Ocata i del Nueva Paula, els quals, durant el segle XIX formaren part de la florent Marina Mercant del Masnou comerciant amb el continent americà. | 41.4799800,2.3225700 | 443442 | 4592263 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51979-foto-08118-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51979-foto-08118-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51979-foto-08118-233-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La façana ha estat decorat en reformes recents | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51955 | Fons referent a les parròquies del Masnou de l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-les-parroquies-del-masnou-de-larxiu-diocesa-de-larquebisbat-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent al Masnou en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08118-209 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.4853800,2.3105800 | 442446 | 4592871 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 51964 | Font de l'Ase | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lase-0 | XX | No raja | Font exempta construïda en forma de prisma fet de paredat. D'un dels costats s'observa dos brolladors, un de tub i un altre de polsador. L'aigua anava a parar en una pica que sobresurt del cos del prisma, feta de pedra granítica. Per damunt d'aquesta construcció s'alça una torreta d'obra de planta rectangular, on es bombejava l'aigua. En el costat de migdia d'aquesta torreta hi ha un plafó de ceràmica de dotze rajoles on es pot llegir el nom de la font: Font de l'Ase. | 08118-218 | Carrer Sant Bru, cantonada carrer Mare de Déu de Núria | 41.4750900,2.3024300 | 441756 | 4591734 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51964-foto-08118-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51964-foto-08118-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51959 | Font de la Mina Cresta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-cresta | XX | No conserva el brollador | Font feta a la paret septentrional de la plaça d'Ocata, al costat de la mina, i aprofitant el desnivell amb el carrer Jaume I. Està construïda de maçoneria de petits carreus regulars de granit gris. El brollador, que s'ha perdut, està emmarcat per un plafó de carreus acabat en arc de mig punt que s'enfonsa uns 40 cm del pla de la paret. Aquesta amplada és aprofitada per fer-hi la pica, amb el mateix material. A terra, hi ha un petit podi que serveix per recollir les aigües sobreres i desaiguar-les. També està fet de carreus de granit gris. A la dreta hi ha un plafó de ceràmica format per sis rajoles on es llegeix 'Font de la mina Cresta. Plaça d'Ocata'. | 08118-213 | Plaça d'Ocata | 41.4750000,2.2969300 | 441297 | 4591727 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51959-foto-08118-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51959-foto-08118-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51960 | Font de la Plaça d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-docata | XX | Font situada a la paret que separa la Plaça d'Ocata amb el carrer Mestre Villà, a la dreta de les escales que donen accés a la plaça des d'aquest carrer. El brollador, que és de polsador d'acer inoxidable, es situa en una fornícula amb una pica emmarcada per dos blocs arrodonits de granit gris. El fons de l'ornacina està pintat de negre. | 08118-214 | Plaça d'Ocata | 41.4827500,2.3157200 | 442873 | 4592575 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51960-foto-08118-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51960-foto-08118-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51957 | Font de la plaça Vila de Madrid | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-vila-de-madrid | XX | Font construïda amb rajola de valència del tipus de la vela en el plafó vertical on es col·loca el brollador d'acer inoxidable, i de color verd a la base i a la pica. Darrera la font hi ha un pany de paret delimitat per dos pilars de maons plans fet de paredat escocès(retalls de diferents mesures i colors) amb dos escuts de la vila del Masnou fets de rajoles. Una heura cobreix gran part d'aquesta paret. | 08118-211 | Plaça Vila de Madrid (carrer del Capità Mirambell cantonada carrer Capità Maristany Noms) | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51957-foto-08118-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51957-foto-08118-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | desconegut | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 52025 | Font de la plaça de Maria Cristina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-maria-cristina | XX | Font pública adossada a una paret de maons de formigó prefabricats d'una alçada d'uns 80 cm que a la part central fa un recreixement circular on s'insereix la pica semi circular amb la vora de pedres vistes on es troba el brollador d'acer inoxidable de polsador. Als costats hi ha dos bancs que utilitzen la paret de respatller. | 08118-279 | Plaça de Maria Cristina, s/n | 41.4794100,2.3060000 | 442058 | 4592211 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52025-foto-08118-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52025-foto-08118-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 52014 | Font de la plaça del c. Pere Genové amb Capità Antonio Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-c-pere-genove-amb-capita-antonio-pages | XX | Font pública feta d'obra amb un cos vertical on es troba el brollador d'acer inoxidable de polsador, amb una pica semi circular amb la vora de pedres vistes. Damunt el brollador hi ha una rajola amb l'escut del Masnou. | 08118-268 | Carrer Pere Genové cantonada carrer Capità Antonio Pagès | 41.4833100,2.3096100 | 442363 | 4592641 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52014-foto-08118-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52014-foto-08118-268-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51963 | Font del Jardí del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-jardi-del-millenari | XX | Font construïda aprofitant el mur de tancament d'una noguera que actua de tester. La meitat inferior del mur està feta de maons de formigó. L'encapçalament del mur (meitat superior) està fer de formigó encofrat acabat en punt rodó. El brollador és d'acer inoxidable emmarcat en un plafó de marbre, al mig d'un relleu geomètric vegetal. Aquest plafó està coronat per un motiu arquitectònic a modus de frontó circular amb un motiu geomètric en el timpà. La part superior de la pica és d'una sola peça de pedra i la base, en forma cònic decreixent, està feta de maons de formigó. | 08118-217 | Jardí del Mil·lenari | 41.4792700,2.3161700 | 442907 | 4592188 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51963-foto-08118-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51963-foto-08118-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51870 | Font del Passatge Marià Rosell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-passatge-maria-rosell | XIX | no raja aigua | Font que s'adapta arquitectònicament a la façana est de l'Ajuntament, en l'espai entre dues columnes, sota un arc de mig punt. És de pedra amb parament col·locat al trencajunt on hi ha l'any 1868 gravat i amb una pica de pedra treballada col·locada damunt un basament que la situa a mitja alçada. No conserva els brollador, que originalment eren dos. Damunt la font hi ha un plafó de quatre rajoles amb la imatge d'un barco de vela. | 08118-196 | Passatge Marià Rosell, s/n | 41.4838800,2.3098500 | 442384 | 4592704 | 1868 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51870-foto-08118-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51870-foto-08118-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 52032 | Font del carrer Primer de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-primer-de-maig | XX | grafits | Font d'obra en forma de fornícula situada a la paret lateral del carrer Primer de Maig. El brollador és de polsador d'acer inoxidable. | 08118-286 | Carrer Primer de Maig / carrer Rafael de Casanova | 41.4781700,2.3116700 | 442531 | 4592069 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52032-foto-08118-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52032-foto-08118-286-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 52031 | Font del carrer Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-pere | XX | Font pública ubicada al carrer de Sant Pere a la cantonada del carrer Mare de Déu del Carme. És formada per dos cossos col·locats damunt un basament de pedra vista treballada de 20 cm. El cos principal és rectangular d'uns 80 cm d'alçada rectangular revestit de rajola valenciana de color blau marí, amb unes franges verticals de color ocre. La pica és de planta quadrada, feta de pedra pintada de blau marí. | 08118-285 | Carrer Sant Pere | 41.4788200,2.3146900 | 442783 | 4592139 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52031-foto-08118-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52031-foto-08118-285-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml