Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52030 | Font del carrer de Roman Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-roman-fabra | XX | Font pública ubicada al carrer de Roman Fabra a la cantonada del carrer Navarra. És formada per dos cossos: la base on hi ha la pica i un basament rectangular amb el brollador. La Pica és de planta quadrada, feta de pedra amb els costats de maons posats a sardinell i els escaires de maons plans quadrats. El basament del brollador és revestit de rajola valenciana de colors negre i taronja col·locats fent un rombe central, per sota del brollador. | 08118-284 | Carrer de Roman Fabra, s/n | 41.4811300,2.3161100 | 442904 | 4592395 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52030-foto-08118-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52030-foto-08118-284-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 52035 | Font del mercat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mercat | XX | Font urbana de ferro colat amb un basament quadrat i cos octogonal damunt el qual hi ha una base revestida de rajoles on hi hauria d'haver algun element ornamental que s'ha perdut. La pica sobresurt en el frontal i està revestida de rajoles valencianes de la vela de colors groc i verd. El brollador és de polsador d'acer inoxidable. | 08118-289 | Carrer Barcelona, s/n | 41.4784700,2.3164600 | 442931 | 4592099 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52035-foto-08118-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52035-foto-08118-289-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 52013 | Font dels jardins de Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-jardins-de-lluis-companys | XX | no raja aigua | Font pública amb un cos central de planta rectangular acabat amb una coberta de cúpula de tartana, imitant una barraca de vinya, feta de maons. Està col·locat damunt un petit basament simètric de pedra, amb un semicercle a cada costat. El cos central està fet d'obra amb el parament esquerdejat de ciment i amb les cantoneres de pedra vista. A cadascun dels costats amples hi ha un brollador d'acer inoxidable de polsador i una pica de forma semicircular. | 08118-267 | Jardins de Lluís Companys | 41.4857600,2.3096800 | 442371 | 4592913 | 1995 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52013-foto-08118-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52013-foto-08118-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51804 | Fàbrica de can Xala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-xala | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Conjunt industrial format per diversos volums on destaquen les naus centrals de planta rectangular que consten de planta baixa i dos o tres pisos, acabades amb cobertes en pendent a dues aigües a excepció d'un tram en el que s'acaba amb una coberta dentada. El ritme del dentat d'aquesta darrera coberta es trasllada a la façana i fa que es generi la seqüència d'obertures resultant, o només les finestres inferiors són practicables. El mòdul d'obertures arquejades es repeteix en tot el conjunt, però l'aspecte del parament encarats a mar es diferencia pel color salmonós amb franges horitzontals rogenques,a diferència de l'estucat vist de la resta de façanes. Destaca la xemeneia de bòvila que sobresurt i esdevé una referència visual des de diversos punts. | 08118-47 | Carrer Lluís Millet, s/n | 41.4777900,2.3095800 | 442356 | 4592029 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51804-foto-08118-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51804-foto-08118-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 52038 | Galetes de barco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galetes-de-barco | XIX | Galetes fetes pels viatges a Amèrica durant l'època del comerç amb aquest continent. Eren quadrades o rodones i es guardaven en capses de llauna estanyada, i es col·locaven a dins de bocois de fusta. Es feien amb aigua, farina, llevat i comí. Es posen tots els ingredients en un bol ben barrejats fins a obtenir una pasta fina i elàstica, s'ha de deixar fermentar uns 20 minuts. Cal estirar la pasta, ha de quedar molt prima, després donar-li la forma amb les mans. Cal escalfar el forn entre 200 i 210 graus i marcar les galetes amb un punxó gros perquè no es bufin. Posar les galetes al forn entre 45 i 50 minuts aproximadament. Un cop fredes ja es poden consumir. Per tal que es conservin millor s'han de guardar en un lloc sec i en un recipient de llauna. | 08118-292 | Carrer Prat de la Riba, 44 | La seva fabricació es produeix des del segle XIX. També es coneix amb el nom de galetes de mariner. | 41.4798400,2.3222100 | 443412 | 4592248 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52038-foto-08118-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52038-foto-08118-292-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment només les produeixen a Can Banqué. | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51851 | Garrofer (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-ceratonia-siliqua-l | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 7 metres d'alçada, per 2 metres de volta de canó d'on surten tres branques imponents, i 2,80 de volt de soca. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Està molt ben cuidat. | 08118-105 | Carrer Urgell, 15 | Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.4859800,2.3057100 | 442040 | 4592940 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51851-foto-08118-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51851-foto-08118-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 51889 | Garrofer (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-ceratonia-siliqua-l-0 | AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt de 6 garrofers (Ceratonia siliqua L.) de fulla perenne de la família de les lleguminoses. Cinc d'ells es troben alineats seguint el mur de separació amb la vorera del carrer, dins d'una parcel·la on també hi ha pi blanc (Pinus halepensis). D'aquest grup, destaca un garrofer que presenta un volt de soca de 4 metres i del qual surten tres branques, que mesuren aproximadament entre 1,10 i 1,35 cm de diàmetre per 7 m d'alçada. Les branques que surten de la soca són curtes, amb una forma recargolada i seguint la horitzontallitat del terra. Als seus extrems començen les brancades secundàries que permeten formar una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Separat pel carrer, a l'altra banda, de la parcel·la es pot observar un sisè garrofer, dins de la vorera, el tronc del qual es troba recolzat en el mur de la casa amb numeració antiga 48, i actual núm. 61, que porta el nom a la façana de 'Serra Cala'. Mesura entre 7 i 8 m d'alçada per un volt de canó de 1,80m i un volt de soca de 1,60m. Del tronc surten dues branques que es van bifurcant de les quals en una d'elles es pot observar com a curiositat el naixement d'un pi, segurament provinent d'una llavor deixada en una petita cavitat, per algun ocell. | 08118-132 | Av. Cusí i Fortunet, 52 | Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.4861200,2.3213900 | 443349 | 4592946 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51889-foto-08118-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51889-foto-08118-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 51893 | Garrofers del Jardí Lluís Millet (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-del-jardi-lluis-millet-ceratonia-siliqua-l | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Grup de 8 arbres de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesuren aproximadament 8 metres d'alçada. Pel que fa a la volta de canó, els diàmetres van des de 75 cm a 80 cm pels més joves fins a 2 m pels més vells, i pel que fa al volt de soca, en trobem des de 80 cm fins 2,80 a 3,50 m pels més vells. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Tots ells es troben protegits per unes bigues de fusta disposades de jardineres, sense modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant més de cent anys pels més vells. | 08118-136 | Av. Cusí i Fortunet, 34 | Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. | 41.4831000,2.3197600 | 443210 | 4592611 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51893-foto-08118-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51893-foto-08118-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl, la col·locació d'aquestes jardineres de fusta al voltant de la soca, pot evitar, a priori, el trepig de la soca, enfilar-se a l'arbre, el marcat de missatges en el tronc, i fins i tot l'abandonament de residus als forats naturals del tronc i soca. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51907 | Garrofers del PP-10 (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-del-pp-10-ceratonia-siliqua-l | <p>AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> | <p>Grup d'arbres de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesuren aproximadament 7 metres d'alçada. La volta de canó pot variar lleugerament, però en general es pot donar una mitjana de 2 metres. Pel que fa al volt de soca, oscil·la entre els 2,80 m i els 3 m. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca, i en molts d'aquests espècimens arriba fins al terra, recordant el port d'un arbust. Algunes de les branques que conformen la capçada d'aquests garrofers són recargolades i de grans dimensions.L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08118-150 | carrer Salvador Espriu, del número 1 al 34 | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4854500,2.3296900 | 444041 | 4592866 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per aquells espècimens que es troben plantats prop dels nous carrers urbanitzats, sembla que les arrels no han estat afectades per l'obra. Caldria una intervenció per tal de protegir el perímetre, que es veu afectat per abocaments incontrolats de runa i altres residus. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51938 | Horta Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-puig | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana es disposa a partir d'una composició simètrica: definida a la planta baixa per la porta d'accés centrada amb finestres als costat, més grans que les tres finestres de la planta pis, protegides per persianes de llibret de fusta. En el seu coronament es perllonga el parament de la façana a mode d'acrótera, amb motiu central de línies corbades on es llegeix 'Huerta Puig'. A les façanes laterals predomina el ple sobre el buit amb poques obertures de petit tamany. Hi ha un cos adjacent de planta baixa i coberta inclinada a un vessant a llevant i d'altres dependències agrícoles a ponent amb una bassa de planta quadrada. | 08118-181 | Carrer d'Agricultura, 6 | 41.4799700,2.3175700 | 443025 | 4592265 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51938-foto-08118-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51938-foto-08118-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51938-foto-08118-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51763 | Horta d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-den-puig | BURÉS, Lluís i MARQUÈS, Anna (1991). La vil·la romana de Cal Ros de les Cabres (El Masnou, el Maresme). Notícia de les darreres campanyes d'excavació, dins Laietània, núm. 6. Mataró. Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. REVILLA, Víctor (1995). Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos I aC. - III dC.), dins Cuadernos de Arqueologia, núm. 8. Servei del llibre l'Estaquirot. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | I aC-I dC | parcialment destruït | Jaciment que s'interpreta com un abocador d'un forn romà amb una producció majoritària d'àmfores tipus Pascual 1 i ecipients (dolies) o elements constructius (teules). Es relaciona amb la vil·la de Cal Ros de les Cabres i l'abundància d'aigua i argiles. Per desgràcia, quan es va detectar el jaciment ja s'havia rebaixat el terreny i destruït les possibles restes; per tant, només es va poder fer una recollida de material. | 08118-6 | Torrent de Can Gai, s/n | Jaciment descobert de forma fortuïta durant les obres de construcció de la nau del parc Central dels Serveis de manteniment (Sector Voramar I) del Masnou. L'any 1998, amb motiu del projecte de construcció d'una estació de servei es va fer un seguiment arqueològic que va donar resultats negatius pel que fa a la localització de noves restes romanes. | 41.4819900,2.3306200 | 444116 | 4592481 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51763-foto-08118-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51763-foto-08118-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51763-foto-08118-6-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51883 | Jardins de Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-malet | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Jardí de l'antiga masia de can malet situat entre l'edifici de l'Ajuntament i la llar d'avis de can Malet, delimitat al costat de ponent pel carrer Tomàs Vives, situat en una cota superior que salva unes escales. Hi ha un seguit de parterres que protegeixen la vegetació. Destaquen tres moreres (Morus alba), amb els troncs plens de nusos, utilitzades en ornament per l'ombra que proporciona durant els mesos d'estiu. Mesuren uns 7 metres d'alçada sense la capçada, amb una promig de 1,80 metres de volt de canó i 2 metres de volt de soca. Són arbres caducifolis de la família de les moràcies, amb les fulles dentades. Les flors formen espigues i els fruits, anomenats mores són comestibles. Poden ser monoics o dioics. Les fulles són de color verd brillant i llustroses pel feix i més clares pel revés. Tenen una forma ovalada, senceres o lobulades i de marges dentats. En un altre àmbit destaquen dos pebrers bords (Schinus molle), del gènere schinus. Es tracta d'un arbre perennifoli de la família de les Anacardiàcies, que mesura entre 5 a 7 metres d'alçada, amb una volt de canó d'uns 40 a 50 cm. Les fulles són lanceolades, alternades i pennades, arribant a mesurar fins als 30 cm de llargada. A més a més són aromàtiques. El fruit o baies tenen un aroma similar al del pebre, però només pot ser consumit en petites quantitats, ja que és lleugerament tòxic. Dins del jardí també hi trobem varis tipus de palmeres, de la família de les Arecàcies (Arecaceae). Destaca el margalló (Chamaerops humilis), única espècie autòctona dels Països Catalans i la palmera de Canàries (Phoenix canariensis). El margalló, destaca per les seves fulles grosses en forma de ventall, amb pecíols proveïts d'espines, de flors grogues formant grapes o raïms densos i fruïts semblant als dàtils. També destaquen tres palmeres de Canàries, actualment afectades per la plaga de l'escarabat morrut. El seu tronc és alt i estilitzat,acabat en una corona de fulles, tot i que degut a l'atac d'aquest insecte, ha estat podada. L'alçada mitja d'aquest grup de palmeres és de 10 a 12 metres. El diàmetre no sobrepassa els 80 cm. Les fulles acostumen a mesurar uns 4 o 5 metres de longitud, disposades a l'extrem de dalt del tronc, en forma de ventall. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Finalment cal destacar una iuca, del gènere Yucca, ubicada en un racó del jardí. Té un plomat de fulles de color verd fosc que surten de les parts superiors del tronc. Les puntes de les fulles són lanceolades i senceres amb els extrems molt afilats. Les flors són de color blanc, agrupades en forma de vara. Mesura uns 3 metres d'alçada. | 08118-126 | Carrer Tomàs Vives, 37 | Les moreres (Morus alba) provenen de les zones temperades d'Àsia. Aquesta espècie des de temps antics era conreada per les seves fulles, aliment indispensable pels cucs de seda, els capolls dels quals s'utilitzen encara avui per la fabricació de la seda. Va ser introduït a Occident a partir del segle VI pels monjos nestorians. Com totes les moràcies aquests arbres contenen en la seva saba una substància coneguda amb el nom de làtex. No acostumen a sobrepassar els 15 metres d'alçada. Pel que fa al pebrer bord (Schinus molle), és originari de països com Bolívia, Xile i Perú. És molt apreciat com a arbre ornamental, i perquè després una olor molt agradable. Recorda el salze, tot i que aquest no necessita tanta quantitat d'aigua. El margalló és una espècie endèmica de les regions mediterrànies i protegida als Països Catalans. El tronxo del margalló és comestible i es pot barrejar amb mel. Sembla ser que les guineus aprecien els dàtils d'aquesta palmera. | 41.4796200,2.3194300 | 443180 | 4592225 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51883-foto-08118-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51883-foto-08118-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 51894 | Jardins de Caramar; Parc del trenet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-caramar-parc-del-trenet | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Espai on es localitzen gran varietat de plantes i arbres representatius de les zones àrides, mediterrànies, i humides. Separat per un pont de fusta i baranes de ferro s'observa un estanyol amb plantes presents a les zones humides com el jonc o jonc boval (Scirpus holoschoenus) i papirus (Cyperos papyrus). A l'altra banda d'aquest es troben representadesles espècies més característiques i pròpies d'un palmerar com la palmera de Canàries (Phoenix canariensis) o la palmera datilera (Phoenix datylifera), la washingtònia (Washingtonia robusta) o el Trachycarpus fortunei i la platanera (Musa) En un tercer parterre es troba la vegetació típicament mediterrània i de sotabosc. Els arbres plantats més representatius del conjunt són l'olivera (Olea europea), el pi pinyoner (Pinus pinea), l'alzina surera (Quercum suber), el llorer (Laurus nobilis), el xiprés (Cypressus sempervirens), o el garrofer (Ceratonia siliqua). El sotabosc estaria representat per varis tipus de lavàndules, el romaní (Rosmarinus officinalis), el romaní rastrer (Rosmarinus prostrata) ), la farigola (Thymus vulgaris) o la salvia (Salvia officinalis) i Finalment hi ha un parterre representatiu de les zones àrides, amb espècies com el margalló (Chamerops humilis) , el dasirilion (Dasylirion sp), l'Aloe sp, l' Agare sp i l'Opuntia sp entre altres. També, en un dels extrems del pont, hi ha un grup representatiu del gènere Cupressus. En direcció sud-oest, un cop passats els parterres, hi ha un bosquet de pi blanc (Pinus halepensis). Aquests jardins estan envoltats per una via on hi circula un trenet. | 08118-137 | Av. Cusí i Fortunet, 30 | 41.4827100,2.3198100 | 443214 | 4592568 | 2000 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51894-foto-08118-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51894-foto-08118-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | també es poden observar alguns testimonis arqueològics del Masnou com pedres de molí romanes. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51844 | Jardins del Parc del Llac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-parc-del-llac | LUNA, Gonçal (2005). El Parc del llac: una passejada per la natura i la història. Ajuntament del Masnou. LUNA, Gonçal (2006). El Masnou. El Parc del llac, dins Indrets singulars del Maresme. Guia de recursos. Biblioteques municipals del Maresme. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Jardí romàntic amb elements compositius propis del neoclàssic afrancesat on destaca un petit estany o llac, que dóna nom al parc. Té una illeta al mig a la que s'hi accedeix per un pont. A la seva capçalera hi ha un mirador elevat, un roquer construït de pedra tosca d'on cau un salt d'aigua, amb una cavitat amb bancs de pedra, a la que s'entra per darrera. La seva extensió és de 6.400 metres quadrats on es combina elements de vegetació mediterrània amb espècimens foranis. Són especialment interessants els arbres de fulla composta. Es tracta d'espècies com l'acàcia de tres espines, la sòfora, la robínia i la mimosa. En un espai enclotat, a l'est del llac, hi ha una petita arbrera de xiprers. Quant a la vegetació mediterrània destaca el roure martinenc i la figuera. També es troben plàtans, llorers, oms i algun avet. Pel que fa a plantes amb flors acolorides, s'hi troben: la catalpa, la prunera, la paulònia o les mèlies. Els arbustos que hi ha són: el pitòsfor, el baladre, el gessamí, la troana, l'aladern, el marfull, l'esparreguera o el galzeran. També hi ha fins a cinc espècies diferents de palmeres. | 08118-98 | Passeig Joan Carles I, s/n | Fou construït a principis de segle XX com a jardí de la residència del marquès del Masnou, el senyor Romà Fabra i Puig (Barcelona, 1875 - Donostia, 1948). Pertanyia a una il·lustre nissaga de polítics i industrials catalans lligats a les històriques filatures Fabra i Coats i al mecenatge de l'Observatori Fabra del Tibidabo. La relació amb el Masnou és extensa. En agraïment pels generosos donatius atorgats a la vila, l'any 1921 el consistori el va nomenar fill adoptiu del poble, i l'any següent el rei Alfons XIII li va concedir el títol de marquès del Masnou arran del patrocini d'un pavelló hospitalari per a la Casa Benèfica. L'industrial també va subvencionar la Societat Cooperativa de Cases Barates La Masnouense. Les cases encara es conserven al carrer Amadeu I. | 41.4787500,2.3036900 | 441865 | 4592139 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51844-foto-08118-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51844-foto-08118-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51844-foto-08118-98-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Romàntic|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2005, l'ajuntament procedí a la neteja del llac, la poda d'arbres, i la millora de mobiliari i de tot el parc. | 99|101|98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51908 | Jardí de la Vil·la Anita o cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-villa-anita-o-cal-sastret | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | Jardins d'on cal destacar tres àmbits. El primer, ubicat a la façana principal, amb un seguit d'espècies de la família de les Cycadaceae i Arecaceae, destacant dues ciques (Cyca revoluta) plantades en composició ornamental a banda i banda de la magnífica escala que dóna accés al jardí des de la casa. Es caracteritzen per una gran corona de fulles compostes i un estípit d'uns dos metres d'alçada. Són gimnospermes dioiques perennes, amb grans fulles pinnades compostes. Per altra banda destaquen dues imponents palmeres datileres (Phoenis dactylifera). Es tracta d'una palmera dioica, amb un tronc únic, que mesura uns 20 metres d'alçada i 40 cm de volta de canó. En alguns indrets, aquest tronc presenta deformacions característiques d'aquesta espècie. Les fulles són pinades, de 6 a 7 metres de longitud. Les flors masculines són de color crema i les femenines de color groc. El fruit conegut amb el nom de dàtil, té una forma ovoide i mesura entre 3 i 9 cm de longitud. Són de color taronja, i la seva carn és molt dolça. Cal esmentar una palmera de Canàries (Phoenix canariensis), de la qual només queda el tronc, ja que ha estat afectada per una plaga d'insectes conegut com escarbat morrut. L'alçada mitjana d'aquesta palmera era d'uns 13 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. El segon àmbit seria a l'entrada de la finca pel barri principal situat a orient. Un cop dins, s'observa un pati de pedres, amb un grup de til·lers de dimensions importants. Aquests mesuren uns 10 metres d'alçada sense la capçada, i una volta de canó d'un metre aproximadament a 1,40 m. Són arbres relativament vells, El tronc és recte. Per tractar-se d'un arbre caducifoli, l'amplada de capçada no es pot senyalar ja que el mapa de patrimoni s'està duent a terme durant el període de repòs hivernal. No obstant això, la capçada d'aquest arbre acostuma a ser arrodonida, les fulles cordiformes, amb la vora serrada, podent mesurar fins a 20 cm. d'amplada, tot i que segurament no és el cas dels til·lers d'aquest parc. El color de les fulles es d'un verd fosc en el feix i verd clar platejat pel seu revers. La flor, de color blanca - groguenca, és molt aromàtica. Envoltant aquests arbres hi ha tot un seguit d'arbusts, rosers, geranis, etc. Finalment, el tercer àmbit es troba ubicat al darrera de la casa, d'on destaquen dos pins pinyoners (Pinus pinea). Mesuren aproximadament uns 15 metres d'alçada, per 1,80 cm de volt de canó i 1,850 centímetres de volt de soca. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-151 | Camí del Mig, 8 | El coneixement modern de les ciques va començar al segle IX amb el recull de dos naturalistes àrabs que deien que el gènere de les 'Cycas' era utilitzat per a la producció de farina a la Índia. Al selge XVI, Femao Lopez de Castanheda i Francis Drake, localitzaran ciques a Moluccas, on menjaven les llavors. L'any 1576, Giovanni Lerio, va arribar al Brasil i va observar una planta coneguda com “ayrius”, classificada actualment com a pertanyent al gènera Zamia. Les ciques fóren descrites per primer cop per Johann Georg Christian Lehmann l'any 1834, i serien incloses en el gènere Encephalartos. El nom genèric faria referència al llevat obtingut dels estípits. Durant els viatges arreu del món, en els segles XVIII i XIX botànics com C.J. Chamberlain van estudiar aquesta espècie en el seu hàbitat natural. Aquest naturalista publicà el resultat de l'estudi l'any 1929 amb el llibre 'The Living Cycads'. Una dada molt important és el registre fòssil de les ciques, datades del permià primerenc, fa 280 milions d'anys. Pel que fa a la palmera datilera, alguns exemplrs poden tenir més de 300 anys. Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. Del pi pinyoner es pot dir que aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4866100,2.3313100 | 444178 | 4592993 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51908-foto-08118-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51908-foto-08118-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51816 | La Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cooperativa-1 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici de planta rectangular enretirat del pla de carrer i amb les façanes de llevant i de ponent sense mitgeres. Només la façana posterior s'adossa a un altre edifici. Consta de planta semisoterrada, planta baixa i planta pis amb la part davantera de terrat. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica definida per dues columnes que emmarquen la porta d'entrada, sobre la qual hi ha un arquitrau i un gran frontó semicircular. Destaquen els esgrafiats del frontó amb garlandes florals i la data de 1922. Les finestres de la façana de llevant alineada al pla del carrer Torrent d'Umbert li confereixen un aspecte de nau industrial. | 08118-70 | Carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 25 | 41.4774200,2.3109300 | 442468 | 4591987 | 1922 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51816-foto-08118-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51816-foto-08118-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51816-foto-08118-70-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51956 | La Nimfa del Masnou. Escultura del Mil·lenni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nimfa-del-masnou-escultura-del-millenni | XX | Escultura commemorativa feta de ferro envellit que representa la cara d'una nimfa, col·locada damunt un peu piramidal de marbre d'uns 3 metres d'alçada en el qual s'hi pot llegir un poema de Josep Pujades Truch que diu: 'Masnou dels meus amors! Vila xamosa, la més blanca, joliu i esplendorosa que déu posà somrient ran de la mar, penyora de lleialtat i d'honradesa, espill de caritat, font de noblesa, de la costa joiell el més preciat. Terra de braus marins i barons savis que han dut arreu del món ton nom triomfant, i de noies d'ulls clars i rojos llavis que t'omplen tot d'encís i dolç encant. Feliç qui, del gran món, lluny de l'escòria, de sa vida, a prop teu arriba al fi, que és passar d'una glòria a l'altra glòria poder a ton redós viure i morí'. A sota hi ha una placa de coure on s'hi pot llegir 'Amb motiu del canvi de segle i de l'arribada del nou mil·lenni i coincidint amb el 175 è aniversari de govern municipal, el Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya, ha inaugurat l'escultura 'La Nimfa del Masnou' , essent alcalde de la vila l'Il·lustríssim Senyor Josep Azuara. El Masnou, 28 d'octubre de 2000'. Al costat de migdia hi ha el títol de l'obra i el nom i la signatura de l'autor; al costat septentrional hi ha gravat l'any 2000. A tots els costats es repeteix un mateix motiu esquemàtic representació de la marinada i les ones del mar. | 08118-210 | Jardins de la Nimfa del Masnou | 41.4858100,2.3095200 | 442358 | 4592919 | 2000 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51956-foto-08118-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51956-foto-08118-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Alumà | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||
| 51839 | Laboratoris Cusí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laboratoris-cusi | BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | L'edifici originari tenia una planta rectangular i constava de planta baixa i planta pis acabat amb una coberta plana practicable a mode de terrat. S'estructurava en un cos principal de planta irregular amb planta baixa i pis que s'estenia a cada banda amb dos cossos laterals de planta baixa, amb una composició simètrica. La façana principal es generava amb una composició simètrica a partir de cinc eixos de verticalitat en el cos central i tres eixos a cada lateral. Aquesta composició estava centrada per la porta d'accés, d'estil neoclàssic emmarcada per quatre columnes i un frontó circular. A cada costat de la porta s'obren dues finestres. A la planta pis hi ha cinc obertures més. Totes les finestres d'aquest cos central són de llinda recta. Per contra, les obertures dels cossos laterals, tres per banda, són d'arc de mig punt. Totes les finestres estan protegides per persianes de llibret de fusta. La façana del cos central estava coronada per una balustrada d'obra amb quatre grans hídries ornamentals. Les façanes dels laterals també està coronada per balustrades que fan de barana del terrat. L'any 1932, es va fer una ampliació considerable que consistí en afegir una planta en els dos cossos laterals i afegir dos cossos més a cada costat, de planta baixa i planta pis. Totes les noves obertures mantenen el ritme compositiu de l'edifici originari, però totes són de llinda recta. Per contra, les balustrades originals passen a ser un recrescut de la façana per damunt de la cornisa. Al darrera s'hi construí les cases dels treballadors. | 08118-93 | Carrer Camil Fabra, 58 | La família Cusí va fer construir aquest edifici per ubicar-hi la seva indústria farmacèutica l'any 1925, juntament amb la residència familiar i per necessitats de l'empresa fou ampliat l'any 1932. | 41.4745700,2.2968300 | 441288 | 4591680 | 1925 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51839-foto-08118-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51839-foto-08118-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51839-foto-08118-93-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51915 | Les Seixanta Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-seixanta-escales | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Carrer peatonal, perpendicular al mar, de caràcter secundari dins la xarxa viària i que es genera en pendent format per diversos trams amb escales, delimitat al nord pel carrer de Lluís Millet i a migdia pel carrer Rafael de Casanova. El recorregut, estret en certs trams i amb algun retranqueig, es desenvolupa acompanyat per les façanes en cantonada dels edificis amb paraments on predomina el ple sobre el buit, amb un mínim d'obertures. Es composa d'un tram bastant llarg d'escales, agrupades en sis conjunts d'uns deu graons cadascun, amb un seguit de replans generosos entre ells. L'acabat és de maons posats a sardinell, tan en l'estesa com en la contrapetja. Destaca, a l'espai central les baranes metàl·liques amb l'enllumenat inserit entremig, i les baranes laterals empotrades als murs. | 08118-158 | Av. Joan XXIII | 41.4783400,2.3116400 | 442528 | 4592088 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51915-foto-08118-158-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51867 | Llorer (Laurus nobilis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llorer-laurus-nobilis | BOLÒS, O. (1990). Flora manual dels Països Catalans. Barcelona. Ed. Pòrtic. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre perennifoli que presenta el tronc llis i grisenc. Mesura uns 9 metres d'alçada, per un 70 centímetres de volt de canó i 80 de volt de soca. El tronc es bifurca en dos brancatges principals, rectes, on es troben les fulles. Aquestes tenen una mida aproximada de 10 x 4 centímetres; són de color fosc i brillant per l'anvers i mat pel revers. Les fulles són persistents, coriàcies, simples, alternes i amb un pecíol curt, aproximadament d'un centímetre de color vermellós. Aquestes tenen un àpex agut i presenten cèl·lules oleíferes que li donen un perfum característic. Presenten una nervació pinnada, on el nervi principal és molt visible en l'anvers i prominent en el revers. Les flors són petites i són unisexuals. El fruit és una baia carnosa, ovoide que mesura entre 1 a 1,5 centímetres de longitud. | 08118-193 | Carrer Fontanills, s/n | El llorer (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, cultivat o naturalitzat que creix prop de llocs habitats i en torrenteres o llocs humits. Les fulles són molt apreciades com a condiment de la cuina mediterrània. Es troba localitzat a tota l'àrea mediterrània. El diumenge de Rams, els creients porten les seves branques a beneir, per commemorar l'entrada de Jesús a Jerusalem. A l'antiguitat i durant l'Edat Mitjana s'utilitzava per coronar als poetes, els artistes i els savis, tradició que té origen en la coronació dels generals victoriosos de l'exèrcit romà quan entraven a la ciutat. També als estudiants que superaven les proves de retòrica se'ls donava una branca de llorer, possiblement l'origen de la paraula batxillerat (baccalaureatus). El llorer és una planta molt utilitzada en el camp medicinal, i reconeguda per les seves propietats digestives i estomacals. Segons la tradició, hi ha encara la creença de que en aquella casa on hi ha una branca de llorer, la família serà protegida del llamp. | 41.4778400,2.3039400 | 441885 | 4592038 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51867-foto-08118-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51867-foto-08118-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 51886 | Magnòlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolia | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Espècimen de grans dimensions, família de les magnoliàcies, compacte, de fulles perennes, oblongues alternes i brillants. Mesura entre 9 i 11 metres d'alçada. Floreix per allà el més de juny. Les seves flors son molt vistoses per la seva grandària. De color blanc i molt aromàtica. Produeix un fruit coniforme de 10 a 12 centímetres de color vermell. | 08118-129 | Carrer Pere Grau, 8 | Aquest arbre és originari del sud-est dels Estats Units, on s'estén des dels estats de Texas a Virginia. Es troba distribuïda per totes les zones temperades d'arreu del món. És un arbre molt apreciat en jardineria per la bellesa de les seves flors. | 41.4798700,2.3205200 | 443271 | 4592252 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51886-foto-08118-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51886-foto-08118-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 51949 | Magnòlies del carrer Pere Grau (Magnolia garndiflora) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolies-del-carrer-pere-grau-magnolia-garndiflora | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt format per dos arbres joves d'uns 8 anys d'edat, família de les magnoliàcies, compacte, de fulles perennes, oblongues alternes i brillants. Mesura entre 6 i 7 metres d'alçada, per 50 a 60 cm de volt de canó i 70 centímetres de volt de soca. Floreix per allà el més de juny. Les seves flors son molt vistoses per la seva grandària. De color blanc i molt aromàtica. Produeix un fruit coniforme de 10 a 12 centímetres de color vermell. | 08118-192 | Carrer Pere Grau, s/n | Aquest arbre és originari del sud-est dels Estats Units, on s'estén des dels estats de Texas a Virginia. Es troba distribuïda per totes les zones temperades d'arreu del món. És un arbre molt apreciat en jardineria per la bellesa de les seves flors. | 41.4849900,2.3311900 | 444166 | 4592814 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51949-foto-08118-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51949-foto-08118-192-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 51841 | Mas Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-antich | <p>ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-Edificis Emblemàtics I</p> | XVI | <p>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Destaca la torre de defensa de planta quadrada annexa a l'extrem nord oriental i el torricó circular adossat a l'angle sud oriental, amb la cúpula decorada amb rajoles policromades. De la façana en destaquen el portal adovellat de punt rodó amb arc rebaixat de l'obertura, finestres de tradició gòtico-renaixentista, una de llinda recta decorada amb un rostre de dona i l'altra d'arc conopial, amb rostres d'àngels; i el rellotge de sol, amb la inscripció 'Nulla fluat cujus non memniscere velis'. A ponent hi ha altres edificis destinats als treballs agrícoles o la masoveria. Entre la masia i aquests edificis hi ha una connexió a l'alçada del primer pis. Més a ponent també hi ha una gran bassa de planta rectangular. Encara es continuen treballant els horts propers.</p> | 08118-95 | Carrer Camil Fabra, 45 | 41.4743000,2.3004100 | 441587 | 4591647 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51841-foto-08118-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51841-foto-08118-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51841-foto-08118-95-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||
| 52039 | Masnovina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masnovina | AA. VV (no consta). Catàleg de productes de la terra i artesania alimentària del Maresme. Consell Comarcal del Maresme. | XX | Postres de pa de pessic a la base enrotllada amb crema catalana i un bany de licor de conyac. Per sobre s'hi afegeix crema catalana cremada i un toc final de gelatina de poma. | 08118-293 | Carrer Pere Grau, 59 | Dolors Pla va batejar aquest pastís amb el nom de masnovines. Les masnovines s'elaboren al Masnou des de 1965. | 41.4805000,2.3222700 | 443418 | 4592321 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52039-foto-08118-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52039-foto-08118-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pastisseria Miquel (Miquel Garolera Rius) C. Pere Grau, 59Pastisseria - confiteria La Moreneta (Josep Castillo Bassas) C. Itàlia, 31 | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51871 | Mines d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua | XVIII-XIX | Mina de Can Malet i Mina Cresta adequades a la visita pública amb entrada per la plaça d'Ocata, des d'on s'endinsen fins a 30 metres pel sector principal del qual en surten mines derivades i accessos a registres o pous d'abastiment. Les galeries estan excavades en el sauló i, en aquest cas, s'han reforçat les parets laterals amb obra de maons i volta d'entibada o de maó pla. | 08118-197 | Plaça d'Ocata, s/n | El Masnou és un poble que s'abastia d'aigua a través de pous i mines fins ben entrat el segle XX. Durant la Guerra Civil es va utilitzar de refugi antiaeri. Van funcionar fins la dècada de 1960-70. Aquestes mines es van inaugurar per la visita pública el febrer de l'any 1999. | 41.4777800,2.3109200 | 442468 | 4592027 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51871-foto-08118-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51871-foto-08118-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51871-foto-08118-197-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51920 | Mirador de la plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-placa-de-lesglesia | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Espai públic de planta quadrada en forma de plaça urbanitzada damunt un edifici públic (l'actual arxiu municipal), donat el gran desnivell del terreny en aquest indret. La plaça actua de mirador davant del mar, amb l'església de sant Pere al seu darrera, que és el punt més alt del turó. La barana, que es desenvolupa en dos dels seus costats, és de vidre amb el passamà tubular d'acer galvanitzat. Per impedir l'accés de vehicles hi ha unes pilones també d'acer galvanitzat. El paviment és uniforme i està dividit en quadrícules per franges blanques girades respecte els dos eixos de la plaça. | 08118-163 | Plaça de l'església | Reformat a l'any 2000 | 41.4790600,2.3163100 | 442919 | 4592165 | 1957 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51920-foto-08118-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51920-foto-08118-163-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51990 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-3 | XX | Hi ha algun grafit | Monument commemoratiu dedicat a Lluís Companys consistent en un monòlit de pedra granítica en forma de paral·lelepípede situat al mig d'un parterre de gespa de 4 x 4 metres, enlairat i delimitat per un mur de maons posats a sardinell. Hi ha col·locades dues plaques: una metàl·lica al costat de ponent i una altra de marbre al costat septentrional. A la primera, posada per Esquerra Republicana de Catalunya, es llegeix: ' A la memòria del president màrtir de Catalunya, molt honorable Lluís Companys i Jover. 1882-1940'remembrança de la vila del Masnou als màrtirs de l'onze de setembre de 1714'. A la de marbre diu: ' Al Molt Honorable Sr. Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya des de l'1 de gener de 1934 fins el 15 d'octubre de 1940 / El Masnou 22 d'abril de 1995'. | 08118-244 | Jardins de Lluís Companys | Inaugurat el 23 d'octubre de 1993. Posteriorment, el 22 d'abril de 1995 es va col·locar una altra placa. | 41.4854600,2.3097400 | 442376 | 4592880 | 1975 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51990-foto-08118-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51990-foto-08118-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 52023 | Monument a Lluís Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-millet | ALMUZARA, Rosa (2000). Dossier documental sobre Lluís Millet i el Masnou, dins Roca de Xeix, 21-22. Ajuntament del Masnou, pàgs. 31-75. | XX | té grafits i tacs | Monument dedicat a Lluís Millet que consisteix en un bust de mig cos situat damunt un basament de base rectangular fet de granit on es pot llegir 'El Masnou a Lluís Millet'. La imatge de Lluís Millet està representada amb les mans enlaire dirigint els cors. | 08118-277 | Avinguda Cusí i Fortunet, 30 (Jardins de Lluís Millet) | Fou inaugurat el 5 de març de 1977, juntament amb una exposició commemorativa a la Casa de Cultura i un concert de l'Orfeó a l'església de Sant Pere. | 41.4828500,2.3197600 | 443210 | 4592584 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52023-foto-08118-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52023-foto-08118-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51958 | Monument a Ramon Trias Fargas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-trias-fargas | Monument commemoratiu dedicat a Ramon Trias Fargas. Pilar de pedra en forma de prisma format per sis blocs de pedra arenisca damunt una base de granit gris. Aquests sis blocs tenen els costats motllurats amb els costats arrodonits. El penúltim bloc té marques verticals, com si fossin les empremtes de les ungles de l'excavadora, però que en el darrer bloc queden en quatre a modus de les quatre barres. En el quart bloc hi ha el bust de bronze del personatge homenatjat. A sota del bust, en baix relleu, es pot llegir 'Catalunya és històricament democràtica. Sense llibertat en tots els camps, ni Catalunya ni la democràcia no són possibles. Ramon Trias Fargas / Barcelona 1923 - El Masnou 1989'. En n lateral hi ha una placa on es pot llegir: 'El Masnou a Ramon Trias Fargas per subscripció popular / 27-X-1990'. | 08118-212 | Plaça d'Ocata | 41.4798900,2.3196900 | 443202 | 4592255 | 1990 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51958-foto-08118-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51958-foto-08118-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51984 | Monument a l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-l11-de-setembre-0 | XXI | Monument commemoratiu dedicat als caiguts l'11 de setembre de 1714 consistent en un monòlit de pedra granítica en forma de paral·lelepípede amb una placa de marbre a la part superior on es llegeix: ' remembrança de la vila del Masnou als màrtirs de l'onze de setembre de 1714'. Al davant d'aquest monòlit, hi ha una altra pedra més petita i al darrera un pal de bandera amb la senyera onejant. | 08118-238 | Plaça 11 de setembre | 41.4827300,2.3116100 | 442530 | 4592576 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51984-foto-08118-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51984-foto-08118-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51988 | Monument a la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-2 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Monument públic dedicat a la sardana integrat a l'espai que unifica el carrer Pintor Domènech Farré amb l'avinguda de Cusí Fontanet mitjançant unes escales donada la diferència de cota. El monument es situa entre els dos trams laterals de les escales hi està format per un conjunt de balladors metàl·lics de sardanes en forma de siluetes. Al mig de la rotllana hi ha un pilar de granit amb l'escut municipal enlairat, i a la part baixa es pot llegir: 'Masnou a la sardana / 6 IX 1975'. Aquest grup de balladors està situat en un parterre enjardinat i a la paret del fons, també de granit hi ha els escuts de les quatre províncies catalanes. | 08118-242 | Carrer Pintor Domènech Farré amb carrer Navarra | Monument que dedica la vila del Masnou a la sardana el 6 de setembre de 1975. | 41.4818200,2.3189500 | 443142 | 4592470 | 1975 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51988-foto-08118-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51988-foto-08118-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Martí Igual | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 52015 | Monument al Meridià verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-meridia-verd | MARQUET, Lluís (no consta) El segon centenari del mesurament del meridià de la terra. Ajuntament de Premià de Dalt. | XXI | Monument commemoratiu del pas del meridià de París per la platja d'Ocata. Es tracta d'un monòlit de planta quadrada fet de marbre en forma de púlpit, amb la seva part superior esbiaixada i amb la següent inscripció gravada: 'En aquest punt de Catalunya s'acaba el meridià verd, el sender de llarg recorregut que ressegueix el meridià de París, la distància entre Dunkerque i la platja d'Ocata, mesurada al segle XVIII. S'utilitza per definir la unitat de longitud: el metre.' | 08118-269 | Desembocadura de la riera de Teià, a l'Est del terme municipal. | Fou col·locat l'any 2006. L'Assemblée Nationale francesa decidí el 26 de març de 1792 fer l'amidament d'un fragment de meridià per establir el valor precís del metre. El meridià escollit fou el de París i els extrems del seu arc, els paral·lels de Dunkerque i de Barcelona. Jean B. Delambre fou l'encarregat de mesurar la part septentrional i Pierre F. Méchain la meridional. El mesurament es va fer establint una xarxa de triangles pel mètode de triangulació geodèsica. L'expedició sortí de parís el 25 de juny de 1792 i arribà a Perpinyà el 5 de juliol. Fins l'octubre de 1793 van recórrer el Principat fins arribar a Barcelona. Per commemorar els 200 anys d'aquest esdeveniment es va col·locar aquesta referència i es va escollir el punt terminal de l'arc mesurat, és a dir el punt del meridià arran de mar que es va calcular amb la col·laboració de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICAC): en les immediacions de la desembocadura de la riera de Teià. | 41.4826800,2.3364000 | 444599 | 4592554 | 2006 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52015-foto-08118-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52015-foto-08118-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 52043 | Monument de la plaça de la República | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-de-la-republica | XXI | Monument commemoratiu en memòria de la Segona República espanyola que consisteix en quatre barres de secció quadrada, d'uns 5/6 metres d'alçada de ferro tipus corten amb lleugeres ondulacions no homogènies, situades damunt una peanya de formigó. Entre les barres hi ha tres cercles, cadascun amb un dels colors de la bandera de la República amb el marc metàl·lic. A la pena de formigó hi ha tres plaques. En una es pot llegir: 'a tots els homes i dones del Masnou que es van comprometre en la defensa de la segona república'; a l'altra: 'Llibertat, igualtat i fraternitat' i en la tercera: ' A la vil·la del Masnou / 14 d'abril de 2007'. | 08118-297 | Plaça de la República | monument inaugurat el 14 d'abril de 2007. | 41.4808600,2.3104100 | 442428 | 4592369 | 2007 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52043-foto-08118-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52043-foto-08118-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Oriol Rius i Camps | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 51868 | Noguera dels jardins del mil·lenari (Juglans regial) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-dels-jardins-del-millenari-juglans-regial | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre caducifoli,monoic, plantat en aïllat, de port corpulent. Mesura entre 13 i 14 metres d'alçada, per 1,35 cm de volt de canó i 1,50 centímetres de volt de soca. L'escorça es troba molt clivellada, de color esblanqueïda, llisa. Les branques joves tenen gran quantitat de nusos. La noguera perd les seves fulles a l'hivern i durant la primavera tornen a sortir juntament amb les flors, que poen ser masculines i femenines. Aquestes tenen un pecíol llarg, amb una fullola a la punta i dues a tres parelles de costats. Quan surten tenen un color vermellós, que en madurar canvia a verd. El fruit és una drupa, en grups de 1 a 4 de color verd, que s'ennegreix i s'esquerda quan la nou que es troba al seu interior arriba a la maduresa. Aquesta coberta dura s'obra en dues parts, a l'interior de la qual hi ha una llavor rica en olis. | 08118-194 | Carrer Santiago Rusiñol, s/n | És apreciada per les seves propietats curatives tant a nivell d'ús intern (diarrea, hipotiroïdisme, tenia o l'excés de suor) com extern (propietats astringents, antifúngiques i antisèptiques). La noguerina, és utilitzada també en tints per al cabell i en la indústria de la cosmètica. Per altra banda, la fusta de la noguera és potser la més apreciada i preuada de les fustes del continent europeu. Molt utilitzada en ebenisteria, se'n fan objectes com culates per escopetes i pianos. La llenya i el carbó també són molt apreciats. El seu fruit, la nou és una font de vitamina E i calci. | 41.4765200,2.3055400 | 442017 | 4591890 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51868-foto-08118-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51868-foto-08118-194-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 52037 | Origen del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-del-masnou | AGELL, F. (1914). Memòria sobre El Masnou, dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 237. Barcelona, pàgs. 264 - 267. BASSEGODA, Pere (1928). Masnou. Notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ed. Iberia. Barcelona, pàgs. 49-50. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 110-113. | XX | Llegenda recollida per F. Agell sobre els orígens del Masnou que diu: 'Hi havia a Teià una noia molt bonica, d'aquestes com mai se n'havia vist i com mai se'n tornaria a veure cap més per molt que duri el món, anomenada Maria. Era pubilla d'una de les cases de pagès principals del poble, Ca l'Estany, i era tan maca i graciosa com bona cristiana. No cal dir que tenia ben bé capgirats els cervells dels millors hereus de Teià, i fins i tot els de la resta de la comarca. Sense saber com, la fama de la seva formositat havia arribat a les illes Balears, que llavors estaven ocupades pels moros. Aquests, dedicats a la pirateria, no deixaven en pau les nostres costes ni un moment. Coneixien molt bé el país i els seus costums, per això i per haver estat entre nosaltres tant de temps. Un moro de les illes, molt galant, de principesc llinatge i moltes riqueses, restà molt impressionat pels relats que li feien sobre la formositat de la noia. Així, aparellà un xabec de la seva propietat, la lleugeresa del qual, a favor de robustos remers i de la corresponen vela llatina, més blanca que una tofa de neu, li donaven l'aire d'una gavina que corria sobre les aigües cercant el seu aliment més que no pas d'una embarcació. Es dirigí cap a la costa del Maresme i, ben informat per un renegat teianenc, jurà no tornar-se'n sense la pubilla. Amb aquest objecte, alguns dels seus criats es disfressaren amb vestits iguals als dels naturals del país, artifici utilitzat pels pirates per tal de sorprendre i enganyar millor les víctimes que intentaven fer en les platges. Desembarcats, es dirigiren cap a Teià. Fou un diumenge el dia escollit pels musulmans per a millor dur a terme el seu intent de rapte, ja que sabien que els cristians tenien l'obligació d'anar a missa. Arribats els pirates al poble, i apostats convenientment, esperaren que la noia sortís de l'església. Quan ho va fer, i com tenia per costum, s'encaminà tota sola cap a casa, ben segura que no l'esperava cap desgràcia. En un punt gens apartat de la població, els pirates l'envoltaren amb aire de contemplar-la. Ningú no en va fer cas, doncs tothom estava acostumat a veure la noia sempre obsequiada i respectada, i encara dels forasters vinguts expressament per admirar tan gentil criatura. Però en observar alguns curiosos que els desconeguts mostraven intencions d'encaminar-la cap a un torrent que es desvia molt de Ca l'Estany, entraren en sospites. En un obrir i tancar d'ulls, els pirates foren seguits, atrapats i envoltats pels veïns que, adonant-se d'alguns gestos de resistència que feia la noia, més vius encara en veure que es tractava de desconeguts. Impulsats per una acció generosa, els teianencs l'emprengueren contra els moros: el primer a caure fou el cabdill pirata, que quedà cadàver i materialment destrossat a pedrades. El seguiren en la seva dissort alguns dels seus auxiliars, mentre que altres pogueren escapolir-se. Un dels pirates fou fet presoner, salvant la vida momentàniament mercès a les súpliques de la noia, que mig desmaiada per les emocions viscudes i a causa de la carnisseria que contemplava, no sabia ben bé el que li passava. Ella fou acompanyada a casa seva immediatament, mentre que el pirata fou portat a la presó i lliurat a les autoritats. Allà confessà el malvat intent del seu amo que, segons digué, era un dels principals de Mallorca per ses riqueses, càrrecs públics i demés consideracions, doncs era net i descendent directe del cèlebre Hassan, valí d'Osca. A causa de l'inaudit esdeveniment, el torrent que fou finalment sepultura del cabdill àrab va ser anomenat -Torrent d'Hassan, nom que els del poble no esperaven que quedés adulterat pel temps, sinó que ben aviat van dir-ne, per mofa del moro Torrent de l'Ase. | 08118-291 | El Masnou | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció)Així, salvades meravellosament la vida i la virtut de l'agraciada Maria, pogueren tenir lloc una porció de fets portentosos que la Providència tenia reservats a aquest poble. Els fets esdevinguts en el torrent obriren els ulls de la família de la noia, per a l'immediat casament de la qual es donà molta pressa. Aquest cerimonial fou molt digne d'ella i celebrat per tot el poble de Teià. La nova família volgué alçar prop de la platja una nova llar: el Mas Nou, que amb el temps donaria nom a la bonica població que tots coneixem. I a l'hora, començà a sortir un nom que en l'avenir, havia de recordar la situació i la manera de ser d'aquest poble: involuntàriament, i de manera espontània, brollava de tots els llavis de la nova masia, dels seus nombrosos descendents i veïnat, la paraula Maristany, contracció facilíssima i gens forçada de Maria Estany.'Una segona tradició sobre l'origen del Masnou explica que un teianenc es construí una caseta prop del mar; tant a prop que un temporal se l'endugué. Va decidir construir-ne una altra en un lloc més segur. Quan anava a fer-ho, algú li va preguntar a on anava i ell respongué: a construir un mas nou. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 51882 | Palmera washingtonia (Washingtònia robusta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-washingtonia-washingtonia-robusta | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Exemplar de washingtònia robusta que s'alça solitària, perfectament erecte i amb les fulles formant una corona arrodonida. L'alçada es troba compresa entre els 18 i 19 metres, amb una volta de canó de 90 cm a 1metre aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Manté a sobre durant molt de temps les fulles que es van assecant, Les fulles són de color verd grisós, palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 metres de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Aquesta palmera resisteix molt bé el fred. | 08118-125 | Carrer Tomàs Vives, 16 | La washingtònia robusta (Washingtònia robusta)és originària del nord-oest de Mèxic. | 41.4801500,2.3192500 | 443165 | 4592284 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51882-foto-08118-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51882-foto-08118-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 51843 | Palmerar Club de futbol (Palmera canariensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmerar-club-de-futbol-palmera-canariensis | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | Grup de 5 palmeres (originàriament 6) de Canàries que es trobaven al pati davanter de la seu del club de futbol. Actualment una d'elles està tallada arran de soca i les quatre restants estan afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort irremediablement de la palmera. El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitjà d'aquest conjunt era d'uns 14 a 15 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. La base de les fulles, que acostumen a mesurar uns cinc metres de llargada, i formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen; són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana. Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. | 08118-97 | carrer Rosa Sensat, 1-6 | Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. | 41.4798300,2.3042700 | 441914 | 4592259 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51843-foto-08118-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51843-foto-08118-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 51846 | Palmerar del Bell Resguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmerar-del-bell-resguard | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Bo a excepció de la palmera canarensis afectada per la plaga de l'escarabat morrut. | Palmerar compost per vàries espècies de palmeres, de les quals destaquen la palmera de Canàries (Phoenix canariensis). El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitjà d'aquest conjunt era d'uns 14 a 15 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. La base de les fulles, que acostumen a mesurar uns cinc metres de llargada, i formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana. Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. La majoria d'aquesta espècie en estat adult es troben afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort irremediablement de la palmera. Durant la realització del mapa de patrimoni se n'han comptabilitzat 14, tot i que han estat podades i tractades amb insecticides. Pel que fa a les petites, no semblen de moment afectades per l'escarabat morrut. Pel que fa a la palmera datilera (Phoenix datylifera) tot i que poden mesurar 20 metres d'alçada, les representades aquí són més petites, amb un sol estípit d'entre 40 a 50 cm de diàmetre. La capçada és menys frondosa que en la de canàries. Les palmes són pinnades de color verd verd grisós. Dues espècies a destacar són la washingtònia (Washingtònia filifera) i la washingtònia robusta (Washingtònia robusta). Per la primera d'elles, l'alçada mitja d'aquesta espècie es troba al voltant dels 16 metres, amb una volta de canó de 90 cm a 1metre aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Manté a sobre durant molt de temps les fulles que es van assecant, tot i que en el moment de la realització del mapa, havien estat podats deixant a la vista les fulles de color verd grisós. Aquestes són palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 metres de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Aquesta palmera resisteix molt bé el fred. Pel que fa a la washingtònia robusta (Washingtònia robusta)també en tenim representades en aquest parc. Té un sol estípit, prim i esvelt, d'uns 16 metres d'alçada i una volta de canó d'uns 80 cm. Les fulles són palmades, d'un metre de diàmetres. El pecíol té un metre de longitud, amb dents corbats en els marges. És hermafrodita. La floració també es produeix a la primavera, amb les flors de color crema agrupades en inflorescències d'entre 2 i 3 m de longitud. També s'ha observat alguna espècie de palmera excelsa (Trachycarpus). D'un sol estípit, mesurant uns 5 m d'alçària. Es tracta d'una palmera molt fina i esvelta, recoberta per les beines de les fulles ja caigudes. Les fulles són palmades, arrodonides, de color verd fosc per l'anvers i verd grisós al revers. Mesuren una mica més d'1 m de diàmetre. Les flors són de color groc perfumades. Finalment, i com a més representatives d'aquest parc, tenim el margalló (Chamaerops humilis). Es tracta d'una palmera dioica amb diversos estípits, tot i que de vegades només en tenen un. Mesuren entre 3 i 4 metres d'alçada. Les fulles són palmades de color verd fosc, amb una lleugera forma circular, entre 40 i 80 cm de diàmetre. El pecíol té moltes punxes o espines de 2 a 3 cm de longitud. Les inflorescències acostumen a mesurar entre 15 i 20 cm de longitud. Són de color groc, petites i hermafrodites. El fruit, conegut com a dàtil de rabosa és arrodonit i lleugerament carnós, de color groc rogenc sense cap valor culinari. | 08118-100 | Passeig Joan Carles I, s/n | La palmera de Canàries (Phoenix canariensis) fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. La palmera dactilífera (Phoenix datylifera) és originària del Nord d'Àfrica i Oest d'Àsia. Els seus fruits són molt apreciats i les fulles són utilitzades per a la confecció de palmes per beneir el Diumenge de Rams. Pel que fa a la washingtònia (Washingtònia filifera), aquesta és originària del sud-est de Califòrnia i de l'oest d'Arizona i nord – oest de Mèxic. La washingtònia robusta (Washingtònia robusta)és originària del nord-oest de Mèxic. La palmera excelsa (Trachycarpus),prové de la regió est i centre de la Xina. El margalló (Chamaerops humilis), originària de la regió mediterrània, suporta qualsevol tipus de sòl. És des de fa uns anys, espècie protegida a Catalunya. | 41.4777600,2.3046600 | 441945 | 4592028 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51846-foto-08118-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51846-foto-08118-100-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint al interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||
| 51855 | Palmeres (Palmera canariensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-palmera-canariensis | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Dues palmeres (Phoenix canariensis) plantades a banda i banda d'una pèrgola de ferro. El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'alçada mitja d'aquestes palmeres és d'uns 12 a 14 metres d'alçada. Mesura aproximadament un metre d'amplada. La base de les fulles, acostumen a mesurar entre quatre i cinc metres de llargada, formant al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana (Phoenix datylifera). Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. Tot i que d'aquesta espècie està essent atacada per una plaga d'insectes conegut com a escarabat morrut, en el moment del treball de camp, no semblen afectades. No s'observen colònies de cotorres de pit gris (Myiopsitta monachus). | 08118-109 | Plaça 11 de setembre | Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. | 41.4828800,2.3114800 | 442519 | 4592592 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51855-foto-08118-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51855-foto-08118-109-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||||||
| 51999 | Panteó Família Majó i Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-majo-i-ribas | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Cripta de planta quadrada amb quatre nínxols i ossera. L'exterior és recobert de marbre i delimitat per quatre pilars units per barres metàl·liques. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció del nom de la família. Destaca l'escultura d'un àngel que agafa una creu decorada amb una corona de flors i accentuada per un basament. | 08118-253 | Panteó 10, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Panteó construït per iniciativa de les germanes Eulàlia i Rosa Majó i Ribas que encarregaren el disseny a Francesc Solà i Gené. Un cop finalitzat, van traslladar les restes del seus pares que reposaven en el cementiri de l'Est de Barcelona. | 41.4852600,2.3109300 | 442475 | 4592857 | 1929 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-3.jpg | Física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Solà i Gené | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 51996 | Panteó Família Pagès i Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-pages-i-fabregas | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Conjunt format per un mausoleu i una cripta. L'estructura exterior és elevada per un pòdium i es divideix en dues parts. L'accés al primer cos es fa per unes escales que comuniquen amb el passeig principal del cementiri. És un espai delimitat per quatre pilars i una cadena de ferro i bronze, obra de Muñoz Morató. Al centre hi ha una escultura de bronze que representa una dona oculta per un mantell i agenollada que es cobreix la cara amb les mans. Està ubicada damunt un pedestal esculturat amb motius geomètrics i cobert per una placa de bronze on Pere Pagès dedica l'obra a la memòria dels seus pares. El segon cos és un volum de planta rectangular amb quatre pilars a les cantoneres, que sembla una capella però és la caixa d'escala que condueix a la cripta. Destaca la cornisa decorada i la façana de ponent, on es situa la porta d''accés, obra de Muñoz Morató, i un relleu de bronze realitzat per Frederic Marès. Aquest relleu és una representació del davallament de Crist de la creu. | 08118-250 | Panteó 1-2, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Pere Pagès, l'any 1926, va adquirir dos solars del cementiri que havien pertangut a Pere Rosés i Mitjans i Josep Canudas i Horta per fer-hi un panteó. Va encarregar l'obra a Jaume Torras Grau | 41.4851800,2.3107100 | 442457 | 4592848 | 1926 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Torres Grau i Frederic Marès i Deulovol | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 52002 | Panteó Famílies de Gerard Maristany i Bertran i Joan Ros i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-families-de-gerard-maristany-i-bertran-i-joan-ros-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | una centella en va malmetre una part. | Cripta de planta quadrada amb setze nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat amb motius geomètrics. El perímetre superior de la tanca és ornamentat amb flames de la saviesa divina. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. El mausoleu, dissenyat per Fausto Baratta, s'organitza a partir de la superposició de dos basaments que subjecten una columna, tot en marbre de Carrara. A la part posterior hi ha una inscripció que explica com la matinada del 2 de juny de 1871 va caure una centella que va fer malbé el mausoleu. La columna és ricament ornamentada amb diferents motius al·legòrics de la vida marinera. El conjunt és coronat per una creu metàl·lica de recent factura. | 08118-256 | Panteó 16, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Gerard Maristany i Font fou capità mercant de la pollacra goleta Pronta, que ja havia tingut el seu pare com a capità. El 1852 va exercir el càrrec d'alcalde del Masnou. El setembre de 1869 va adquirir un solar del cementiri per dipositar-hi les restes dels seus familiars. El disseny del projecte el va encarregar a Josep Simó i Fontcuberta. | 41.4853100,2.3106600 | 442453 | 4592863 | 1870 | 08118 | El Masnou | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52002-foto-08118-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52002-foto-08118-256-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó i Fontcuberta i Fausto Baratta Rossi | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||
| 51998 | Panteó d'Agustina Parés i Botey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dagustina-pares-i-botey | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | El disseny de Josep Simó era una cripta de planta quadrada amb una llosa plana al damunt i una reixa de ferro envoltant l'espai. El cenotafi s'encarrega més tard per dignificar més el panteó, donant-li l'aspecte visible actualment. Aquest cenotafi és l'element més destacat. Adopta la forma de templet enaltit per un podi de grans dimensions on s'ubiquen quatre pilars que subjecten una volta de creueria coronada amb una creu. L'entaulament presenta unes formes esglaonades a la part inferior que conformen els arcs i està decorat amb un fris amb incisions en forma de creu grega, motius vegetals en relleu i uns medallons amb al·legories de les virtuts. A la part frontal hi ha una àncora acompanyada de la frase 'Ruega y espera en el Señor'. En un lateral hi ha el tercer ull, al·legoria de l'omnipresència de Déu. Aquest emblema s'acompanya per les inicials de Deo Optimo Maximo (DOM). Al costat oposat hi ha un altre medalló amb un calze i una Sagrada Forma acompanyat de la inscripció 'La Fe conforta tu pesar'. A la part posterior hi ha la imatge del Sagrat Cor amb la frase 'Dios premia la Caridad'. Aquesta estructura de tabernacle cobreix una escena escultòrica amb una creu al fons, amb una imatge de Sant Agustí, en un costat, i de Sant Josep, a l'altre. | 08118-252 | Panteó 6, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Agustina Parés i Botey demanava, l'any 1874, a l'Ajuntament l'autorització per començar les obres del panteó i va encarregar els plànols a Josep Simó i Fontcuberta. L'any 1880 va encarregar el cenotafi que hi ha damunt la cripta, però no se'n coneix l'autor, tot i que podria tractar-se de Fausto Baratta. | 41.4852200,2.3107000 | 442456 | 4592853 | 1880 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51998-foto-08118-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51998-foto-08118-252-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó i Fontcuberta | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 52006 | Panteó d'Antònia Maristany i Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dantonia-maristany-i-galceran | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | Panteó de planta quadrada que consta d'una cripta subterrània a la que s'accedeix per una escala oculta per una llosa exterior. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. Al seu darrera es troba el monument funerari. Delimita tot el perímetre una tanca de ferro Presideix l'espai un monument funerari format per un gran basament petri damunt el qual hi ha una mena de capella oratori amb coberta inclinada a dues aigües amb una obertura geminada d'arcs de mig punt amb columnetes. Aquesta capella conté les imatges de Sant Mateu i Sant Antoni de Pàdua. En el capcer hi ha una corona floral envoltada d'un llaç. Rematant el conjunt hi ha una creu retrinxada exaltada per un podi. | 08118-260 | Panteó 11, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Antònia Maristany i Galceran es va casar amb Mateu Maristany i Rovira, un dels principals productors de vi del Masnou i regidor de l'Ajuntament. L'any 1889 va iniciar els tràmits per construir un panteó en un solar que havia estat adquirit per Mateu Maristany. El projecte es va encarregar al mestre d'obres mataroní Miquel Collet. | 41.4855300,2.3104800 | 442438 | 4592887 | 1889 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52006-foto-08118-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52006-foto-08118-260-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Collet F. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 52012 | Panteó de Bonaventura Fontanills i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-bonaventura-fontanills-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Petit panteó de planta rectangular amb la cripta destinada a contenir un únic fèretre. És de volta catalana subjectada per columnes primes. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat decorada amb motius florals. En primer terme, hi ha la llosa sepulcral amb una creu en relleu i, tot seguit, l'element central, la figura de Sant Bonaventura enaltida per un basament de línies suaus i decorat amb motius fitmòrfics, on es pot llegir la data d'execució i el nom del propietari. Sant Bonaventura, obra de Pere Carbonell és representat amb una ploma en una mà i a l'altra un llibre i amb la maqueta d'una catedral, ja que fou donant de la Seu d'Albano, de la qual va ser bisbe. D'aquesta manera es fa un paral·lelisme amb la figura de Bonaventura Fontanills com a donant de la Capella del cementiri. | 08118-266 | Panteó 24, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Bonaventura Fontanills i Rosés disposava d'una gran fortuna, en part per l'herència de la seva germana. No es va casar ni tenia altres familiars. Va sufragar moltes obres del municipi com la Casa Benèfica o la mateixa Capella del cementiri. Va encarregar el projecte del seu panteó a Bonaventura Bassegoda i va sol·licitar a l'Ajuntament poder tancar-lo a perpetuïtat una vegada hi fos enterrat. | 41.4853000,2.3103500 | 442427 | 4592862 | 1908 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52012-foto-08118-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52012-foto-08118-266-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Pere Carbonell i Huguet | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 52003 | Panteó de Domènec Sitjàs i Margenat i Rosa Fontanills i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-domenec-sitjas-i-margenat-i-rosa-fontanills-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX-XX | Conjunt situat en l'encreuament dels carrers principals del sector i, per aquest motiu, la composició segueix un eix diagonal. Consta d'una cripta i una decoració exterior formada per un túmul funerari que amaga l'accés a la cripta. Aquest espai era cobert per una llosa de pedra amb una creu en relleu. Alseu darrera hi havia un basament que acollia la imatge d'un àngel agenollat amb els braços encreuats a l'alçada del pit. Tancava tot el perímetre un seguit de pilars en forma d'obelisc units per una cadena de ferro. L'any 1904 es transforma l'exterior del panteó i Bonaventura Bassegoda desplaça l'entrada a la cripta, suprimeix el basament amb l'àngel i hi projecte un nou grup escultòric presidit per un gran Crist crucificat al centre. A banda i banda de la imatge de Crist, hi ha dues petites escultures, coronades amb uns entaulaments neogòtics, que representen els patrons del matrimoni (St. Domènec i Sta. Rosa). | 08118-257 | Panteó 1, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Domènec Sitjàs i Margenat va ser un empresari de la construcció que es va casar amb rosa Fontanills i Rosés. No van tenir fills i la seva fortuna va passar a mans de Bonaventura i Francesca, germans de la dona. El panteó fou encarregat a Adrià Casademunt Vidal l'any 1874. Uns anys més tard, el 1904, els hereus de la seva fortuna van encarregar el grup escultòric a Bonaventura Bassegoda, per dignificar el mausoleu en senyal de reconeixement i gratitud. | 41.4854200,2.3105100 | 442440 | 4592875 | 1904 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52003-foto-08118-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52003-foto-08118-257-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Adrià Casademunt i Vidal i Bonaventura Bassegoda i Amigó | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 52011 | Panteó de Francesca Sors de Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-francesca-sors-de-casas | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | Panteó amb una cripta pensada per a 16 nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro. Originàriament el paviment era cobert de marbre. L'element més destacat és el mausoleu, obra de l'escultor italià Fausto Baratta i Rossi. Aquest mausoleu és format per la superposició de diversos cossos e forma de creu grega. Al cos inferior que actua de basament hi ha una placa coronada amb acroteris, motius vegetals i una creu amb una inscripció dedicada al marit de la propietària. En un lateral hi ha una segona placa dedicada a Francesca Sors. El segon cos consta d'una pilastra central amb una dedicatòria a la part frontal dedicada al marit de Francesca sors i a cada costat de la dedicatòria dues capelles neogòtiques amb sant Felip a un costat i santa Francesca Romana a l'altra. Aquesta figura de santa Francesca és una al·lusió a la mateixa Francesca Sors, ja que se li van confiscar les terres. En el tercer nivell hi ha la figura d'un àngel custodi exempt amb les ales en relleu; en una mà sosté un calze i amb l'altra beneeix. A la part posterior es mostra la imatge de l'anyell a sobre del llibre dels set segells. El coronament és un obelisc o cos piramidal decorat amb estrelles de set puntes als costats. Al seu damunt hi ha una creu de pedra trevolada | 08118-265 | Panteó 11, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Francesca Sors de Casas fou la donant del terreny del nou cementiri. Per aquest motiu va sol·licitar a l'Ajuntament la propietat gratuïta d'un solar per a la construcció d'un panteó. Va encarregar el projecte, l'any 1873, a Josep Simó Fontcuberta. | 41.4852500,2.3105700 | 442445 | 4592856 | 1873 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó Fontcuberta i Fausto Baratta i Rossi | Va patir un atac vandàlic als anys noranta del segle XX. Per aquest motiu, la família Molins, actual propietària, en va encarregar la restauració a Ricart Sala, escultor de Sant Cugat. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||
| 52010 | Panteó de Jaume Sensat i Sanjuan i Rosa Pagès i Orta i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-jaume-sensat-i-sanjuan-i-rosa-pages-i-orta-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | La disposició dels solars condicionà a l'hora de dissenyar aquest panteó, concebut com una capella panteó semisubterrània. A l'exterior, la porta, la caixa d'escala i l'escultura són disposades a un costat, mentre que a l'altre extrem només hi figuren uns esglaons per accedir a la coberta de la construcció. La cripta, de forma irregular, s'eleva sobre el nivell de circulació fins a mitja alçada de la porta d'accés. El seu parament és de pedra sense ornamentació, a excepció d'una motllura que actua de cornisa. Damunt la volta de la cripta és on s'ubica l'escultura. La part superior és delimitada per uns petits pilars units entre si per uns barrots de secció circular. La porta és d'arc apuntat emmarcada per motllures decoratives on predomina la línia corba, la volta de la caixa d'escala és un quart d'esfera. La resta del parament exterior. Al costat de la caixa d'escala hi ha l'escultura d'una dona ajaguda i recolzada en actitud de desconsol sobre un sarcòfag cobert per una tela, a l'igual que la dona. Aquesta, sosté a la mà dreta un pom de roses i amb la mà esquerra s'apropa una flor per captar-ne la fragància. Va descalça i té els ulls tancats. Darrera seu hi ha una creu decorada amb un Crist en relleu. | 08118-264 | Panteó 4-5, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Rosa Pagès i Orta, l'any 1916, va demanar permís per unir dos solars, un que havia comprat ella i el que havia comprat el seu marit anys enrere per a la construcció d'aquest panteó. El projecte el va encarregar a l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. | 41.4851300,2.3103800 | 442429 | 4592843 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52010-foto-08118-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52010-foto-08118-264-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura bassegoda i Amigó i Rafael Atché i Farré | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||||
| 52004 | Panteó de Joan Millet i Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-joan-millet-i-bertran | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | Panteó de planta quadrada que consta d'una cripta subterrània a la que s'accedeix per una escala oculta per una llosa exterior. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. Tancava tot el perímetre un seguit de pilars i obelisc units per una cadena de ferro. Presideix l'espai un monument funerari format per un gran basament petri damunt el qual hi ha la figura d'un àngel abraçat a una creu. | 08118-258 | Panteó 6, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Joan Millet i Bertran fou un indià que va fer fortuna a les amèriques. Entre els anys 1890 i 1899 va formar part de la junta de la Casa Benèfica i va estar vinculat al Casino. L'any 1883 va encarregar el disseny del projecte a l'arquitecte Maurici Augé i Robert. | 41.4854700,2.3105000 | 442439 | 4592881 | 1885 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52004-foto-08118-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52004-foto-08118-258-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Maurici Augé i Robert i Eduard Pagès i Casamitjana | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||
| 52001 | Panteó de Josep Casals i Casals i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-josep-casals-i-casals-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Cripta de planta quadrada amb sis nínxols i ossera. L'exterior és recobert de marbre i delimitat per un basament a sobre del qual es recolzen dotze pilars units per barres metàl·liques. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció del nom de la família. Destaca l'escultura d'un àngel accentuada per un pedestal decorat amb un crismó. | 08118-255 | Panteó 15, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Josep Casals i Casals era fill de Júlia Casals i el capità Josep Casals i Maristany. Va formar part de la Junta de la Casa Benèfica i va sots president entre els anys 1932 i 35. L'any 1929 decideix construir un panteó familiar. Va encarregar el disseny del projecte a Eduard Balcells Buïgas. En aquest cas es coneix el nom de qui fou el constructor: Francesc Pujades i Pons amb la participació de l'escultor D. Verdaguer. | 41.4853100,2.3109200 | 442474 | 4592863 | 1929 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52001-foto-08118-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52001-foto-08118-255-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Balcells Buïgas i D. Verdaguer | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc