Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
51778 | Carrer la Gaditana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-la-gaditana | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres, amb patis davanters i posteriors, de planta rectangular enretirades del pla de carrer que consten de planta baixa i pis o planta baixa i dos pisos, segons els casos, i acabades amb coberta plana practicable a mode de terrat o inclinades de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures seguint una disposició simètrica a partir de diferents eixos de verticalitat. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra reixada al costat i a la planta pis dues obertures. Sovint les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. Els patis davanters es troben alineats al pla del carrer, queden limitats per uns murs baixos i tanques i defineixen unes característiques pròpies d'aquest conjunt. | 08118-21 | Carrer la Gaditana 22, 20, 18, 2 i 4 | 41.4804900,2.3172900 | 443002 | 4592323 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51778-foto-08118-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51778-foto-08118-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
51873 | Creu de terme del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cementiri-0 | <p>MADOZ, Pascual (1849). Diccionario geográfico, estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou.</p> | 1500 | <p>Creu de terme feta de pedra de base i fust octogonal, forma que recorda i simbolitza el temple del Sant Sepulcre de Jerusalem. A la base hi ha la inscripció 'Anno Christi MD' i està decorada amb una motllura a la part superior. A la part superior del fust i envoltant-lo, a sota mateix de la creu, hi ha uns relleus antropomorfs emmarcats amb fornícules gòtiques, que representen vuit sants no identificats. La creu consta de dos relleus, en un hi apareix la crucifixió com a tema central, i una calavera als seus peus. Representa el crani d'Adam a qui en morir van col·locar una llavor a la boca de la que en sortiria l'arbre de la Creu. A l'altra cara de la creu hi ha la representació de la mare de Déu amb el fill en braços. Miquel Garriga i Roca va dissenyar un basament per enaltir-la més i va dissenyar l'entorn amb una petita vorera octogonal i un petit espai enjardinat on s'han col·locat tres plaques commemoratives de diferents fets. En una es llegeix 'Als fills del Masnou morts fora de la pàtria'. En una altra 'L'Ajuntament del Masnou ret homenatge a tots els marins del Masnou i del Maresme en commemoració del centenari de la Guerra de Cuba. El Masnou, 29 de novembre de 1998'. Finalment, a la tercera, s'hi llegeix 'A tots els masnovins morts a la guerra 1936-1939'.</p> | 08118-199 | Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | <p>Tot i que no se sap amb exactitud, la seva procedència es podria assenyalar a l'actual carrer de Joan XXIII, antic camí d'Alella, per delimitar els termes territorials de Teià i Alella, quan el Masnou encara no existia com a municipi. Quan es va construir el cementiri vell, a la sagrera de l'església de Sant Pere, l'any 1818, s'hi va traslladar la creu. Aquest element el destaca Pascual Madoz en la seva obra. Finalment, l'any 1868, amb la realització del nou cementiri, Miquel garriga i Roca la va col·locar al centre del cementiri, tal i com estava en el vell.</p> | 41.4802800,2.3190500 | 443149 | 4592299 | XIV | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||
52015 | Monument al Meridià verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-meridia-verd | MARQUET, Lluís (no consta) El segon centenari del mesurament del meridià de la terra. Ajuntament de Premià de Dalt. | XXI | Monument commemoratiu del pas del meridià de París per la platja d'Ocata. Es tracta d'un monòlit de planta quadrada fet de marbre en forma de púlpit, amb la seva part superior esbiaixada i amb la següent inscripció gravada: 'En aquest punt de Catalunya s'acaba el meridià verd, el sender de llarg recorregut que ressegueix el meridià de París, la distància entre Dunkerque i la platja d'Ocata, mesurada al segle XVIII. S'utilitza per definir la unitat de longitud: el metre.' | 08118-269 | Desembocadura de la riera de Teià, a l'Est del terme municipal. | Fou col·locat l'any 2006. L'Assemblée Nationale francesa decidí el 26 de març de 1792 fer l'amidament d'un fragment de meridià per establir el valor precís del metre. El meridià escollit fou el de París i els extrems del seu arc, els paral·lels de Dunkerque i de Barcelona. Jean B. Delambre fou l'encarregat de mesurar la part septentrional i Pierre F. Méchain la meridional. El mesurament es va fer establint una xarxa de triangles pel mètode de triangulació geodèsica. L'expedició sortí de parís el 25 de juny de 1792 i arribà a Perpinyà el 5 de juliol. Fins l'octubre de 1793 van recórrer el Principat fins arribar a Barcelona. Per commemorar els 200 anys d'aquest esdeveniment es va col·locar aquesta referència i es va escollir el punt terminal de l'arc mesurat, és a dir el punt del meridià arran de mar que es va calcular amb la col·laboració de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICAC): en les immediacions de la desembocadura de la riera de Teià. | 41.4826800,2.3364000 | 444599 | 4592554 | 2006 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52015-foto-08118-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52015-foto-08118-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
51761 | Desembocadura Torrent de l'Ase | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desembocadura-torrent-de-lase | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | I aC- I dC | es desconeix el seu estat de conservació | Durant les tasques d'extracció de sorra de la platja aparegueren tres àmfores senceres, tipus Dressel 1, una moneda ibèrica amb la llegenda 'CESSE' i un morter de pedra granítica. La presència d'aquestes àmfores i, fins i tot, la moneda fan suposar l'existència d'un possible fondejador o ancoratge. Cal tenir present que el torrent de l'ase va directa a Cal Ros de les Cabres, important vil·la romana. | 08118-4 | Desguàs del torrent de l'Ase | 41.4800400,2.3249100 | 443638 | 4592268 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51761-foto-08118-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51761-foto-08118-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51761-foto-08118-4-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
52036 | El cantaire del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cantaire-del-masnou | XIX | Vals amb lletra de J. Casas i música de Joan Costa, conegut amb el nom de vals de les Pepones, que s'ha documentat que es ballava als anys 20 del segle passat. La lletra diu: 1. No hi ha al Masnou, com el meu Pere, tan alegre cap pescador ni qui com ell, tonades boniques amb tal gust canti i afinació. Ell amb sa veu va enamorar-me un capvespre vora la mar, i de llavors ençà se'n alaba i a totes hores em sol cantar. Tot cantant dolça estimada, jo la tasca vaig fent de bon grat. Tot cantant pesco en la barca i amb cançons també a tu t'he pescat. 2. Quan al Masnou van ser les festes de Sant Pere, que és el patró, el meu promès tibat com un rave va anar a cantar-me sota el balcó. Els seus companys a les guitarres afinaven al seu voltant, Quan ell va dir: si sols estéssim t'agradaria molt més el meu cant. Tot cantant dolça estimada, jo la tasca vaig fent de bon grat. Tot cantant pesco en la barca i amb cançons també a tu t'he pescat. | 08118-290 | El Masnou | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52036-foto-08118-290-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada a l'Arxiu municipal del Masnou per Rosa Pagès | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
52037 | Origen del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-del-masnou | AGELL, F. (1914). Memòria sobre El Masnou, dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 237. Barcelona, pàgs. 264 - 267. BASSEGODA, Pere (1928). Masnou. Notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ed. Iberia. Barcelona, pàgs. 49-50. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 110-113. | XX | Llegenda recollida per F. Agell sobre els orígens del Masnou que diu: 'Hi havia a Teià una noia molt bonica, d'aquestes com mai se n'havia vist i com mai se'n tornaria a veure cap més per molt que duri el món, anomenada Maria. Era pubilla d'una de les cases de pagès principals del poble, Ca l'Estany, i era tan maca i graciosa com bona cristiana. No cal dir que tenia ben bé capgirats els cervells dels millors hereus de Teià, i fins i tot els de la resta de la comarca. Sense saber com, la fama de la seva formositat havia arribat a les illes Balears, que llavors estaven ocupades pels moros. Aquests, dedicats a la pirateria, no deixaven en pau les nostres costes ni un moment. Coneixien molt bé el país i els seus costums, per això i per haver estat entre nosaltres tant de temps. Un moro de les illes, molt galant, de principesc llinatge i moltes riqueses, restà molt impressionat pels relats que li feien sobre la formositat de la noia. Així, aparellà un xabec de la seva propietat, la lleugeresa del qual, a favor de robustos remers i de la corresponen vela llatina, més blanca que una tofa de neu, li donaven l'aire d'una gavina que corria sobre les aigües cercant el seu aliment més que no pas d'una embarcació. Es dirigí cap a la costa del Maresme i, ben informat per un renegat teianenc, jurà no tornar-se'n sense la pubilla. Amb aquest objecte, alguns dels seus criats es disfressaren amb vestits iguals als dels naturals del país, artifici utilitzat pels pirates per tal de sorprendre i enganyar millor les víctimes que intentaven fer en les platges. Desembarcats, es dirigiren cap a Teià. Fou un diumenge el dia escollit pels musulmans per a millor dur a terme el seu intent de rapte, ja que sabien que els cristians tenien l'obligació d'anar a missa. Arribats els pirates al poble, i apostats convenientment, esperaren que la noia sortís de l'església. Quan ho va fer, i com tenia per costum, s'encaminà tota sola cap a casa, ben segura que no l'esperava cap desgràcia. En un punt gens apartat de la població, els pirates l'envoltaren amb aire de contemplar-la. Ningú no en va fer cas, doncs tothom estava acostumat a veure la noia sempre obsequiada i respectada, i encara dels forasters vinguts expressament per admirar tan gentil criatura. Però en observar alguns curiosos que els desconeguts mostraven intencions d'encaminar-la cap a un torrent que es desvia molt de Ca l'Estany, entraren en sospites. En un obrir i tancar d'ulls, els pirates foren seguits, atrapats i envoltats pels veïns que, adonant-se d'alguns gestos de resistència que feia la noia, més vius encara en veure que es tractava de desconeguts. Impulsats per una acció generosa, els teianencs l'emprengueren contra els moros: el primer a caure fou el cabdill pirata, que quedà cadàver i materialment destrossat a pedrades. El seguiren en la seva dissort alguns dels seus auxiliars, mentre que altres pogueren escapolir-se. Un dels pirates fou fet presoner, salvant la vida momentàniament mercès a les súpliques de la noia, que mig desmaiada per les emocions viscudes i a causa de la carnisseria que contemplava, no sabia ben bé el que li passava. Ella fou acompanyada a casa seva immediatament, mentre que el pirata fou portat a la presó i lliurat a les autoritats. Allà confessà el malvat intent del seu amo que, segons digué, era un dels principals de Mallorca per ses riqueses, càrrecs públics i demés consideracions, doncs era net i descendent directe del cèlebre Hassan, valí d'Osca. A causa de l'inaudit esdeveniment, el torrent que fou finalment sepultura del cabdill àrab va ser anomenat -Torrent d'Hassan, nom que els del poble no esperaven que quedés adulterat pel temps, sinó que ben aviat van dir-ne, per mofa del moro Torrent de l'Ase. | 08118-291 | El Masnou | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció)Així, salvades meravellosament la vida i la virtut de l'agraciada Maria, pogueren tenir lloc una porció de fets portentosos que la Providència tenia reservats a aquest poble. Els fets esdevinguts en el torrent obriren els ulls de la família de la noia, per a l'immediat casament de la qual es donà molta pressa. Aquest cerimonial fou molt digne d'ella i celebrat per tot el poble de Teià. La nova família volgué alçar prop de la platja una nova llar: el Mas Nou, que amb el temps donaria nom a la bonica població que tots coneixem. I a l'hora, començà a sortir un nom que en l'avenir, havia de recordar la situació i la manera de ser d'aquest poble: involuntàriament, i de manera espontània, brollava de tots els llavis de la nova masia, dels seus nombrosos descendents i veïnat, la paraula Maristany, contracció facilíssima i gens forçada de Maria Estany.'Una segona tradició sobre l'origen del Masnou explica que un teianenc es construí una caseta prop del mar; tant a prop que un temporal se l'endugué. Va decidir construir-ne una altra en un lloc més segur. Quan anava a fer-ho, algú li va preguntar a on anava i ell respongué: a construir un mas nou. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
51760 | Bell Resguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-resguard | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | II aC-IIdC | zona urbanitzada | Jaciment d'època romana, possiblement es tracta de la part rústica d'una vil·la romana, erigida en època republicana amb una continuïtat, com a mínim, fins a època alt imperial. Fou documentat, a principis dels anys 80, en fer unes obres que permeteren localitzar fragments d'opus signinum i material ceràmic dispers, format per àmfora i teules. L'any 1986 es localitzaren més paviments d'opus signinum amb restes de murs associats i estrats d'amortització que contenien ceràmica d'època romana (àmfores, dolies, teules i Terra Sigil·lada). | 08118-3 | Entre els carrers Rosa Sensat, Joan Carles I i Constitució | El Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya, a finals de 1985, aturà els treballs d'urbanització i propicià una actuació d'urgència per tal de documentar les restes afectades. L'any 1986 es va realitzar una segona intervenció per tal de delimitar l'extensió del jaciment. | 41.4793800,2.3032100 | 441825 | 4592209 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51760-foto-08118-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51760-foto-08118-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51760-foto-08118-3-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
51762 | Cal Ros de les Cabres; Can Mandri; Verals de Colomines; Vil·la d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-les-cabres-can-mandri-verals-de-colomines-villa-docata | ALBERTINI, E. (1913). Sculptures antigues du Conventus Tarraconensis, dins l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans (1911-12). Barcelona. ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid. ANÒNIM (1901). Crònica del Centre, dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , núm. 11. Barcelona. ANÒNIM (1900). Excursió a Ocata, dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 10. Barcelona. BALIL, A. (1963). El poblamiento rural en el Conventus Tarraconensis, dins Celticum IX. Paris. BARRAL, Xavier (1978). Les mosaïques romaines et médiévales de la Regio Laietana: Barcelone et ses environs. Barcelona. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. BURÉS, Lluís i MARQUÈS, Anna (1991). La vil·la romana de Cal Ros de les Cabres (El Masnou, el Maresme). Notícia de les darreres campanyes d'excavació, dins Laietània, núm. 6. Mataró. CARRERAS CANDI, Francesc (1903). Les aigües i banys de Barcelona, dins Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, II Barcelona. CARRERAS CANDI, Francesc (1904). Excursió a la casa romana d'Ocata (Masnou), dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 14. Barcelona. CARRERAS CANDI, Francesc (1904). Orígens de la riera d' Argentona. Barcelona. Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CASADES, P. (1902). Descubrimientos arqueológicos en Ocata (Masnou), dins Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, III. Barcelona. CUOMO di CAPRIO, N. (1972). Proposta di classificazione delle fornaci per ceramica e laterizi nell'area italiana, della prehistoria a tutta l'epoca romana, 11. Sibrium . CUYÀS, J. M. (1949). El Palau, important construcció del terme de Teià, dins Museu, 67-69. Mataró. ESTRADA, J. (1969). Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona. FERNÁNDEZ, P. (1972). Hallázgos arqueológicos, dins La Vanguardia del 18 d'octubre de 1972. FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià . Argentona. GALERA, Ll.; ARTÉS, S. (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Segons dades de l'arxiu parroquial i altres fonts. Alella. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. GOMIS, C. (1980) La Província de Barcelona, dins Geografia General de Catalunya. Bilbao. JÁRREGA, R. (1988). El poblament tardo-romà a la zona de Rubí, dins Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, núm. 28. Rubí. JÁRREGA, R. (1987). Un possible taller i una nova estampilla amforal de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres (Ocata - El Masnou, Maresme), dins El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. I Col·loqui Internacional d'Arqueologia Romana. Badalona. le NY, F. (1988). Les fours de tuiliers Galloromains, dins Documents d'Archéologie Française, núm. 12. Paris. MARQUÈS, A.; RODRÍGUEZ, A. (1993). Època romana-antiguitat. Campanyes 1982-1989, dins Anuari d'intervencions arqueològiques a Catalunya. Barcelona. MARQUÈS i SINCA, Anna (1989). Memòria d'excavacions Cal Ros. Direcció General del patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MAYER, M. ; RODÀ, I. (1996). Epigrafia, dins Fonaments, núm. 30-31.Barcelona. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PELLICER, J. M. (1902). Mataró. Synthesis historial d'aquesta ciutat en relació ab sa major gloria las santas patronas y patricias Juliana y Symphroniana Verges y Martres . Mataró. | IIaC-VdC | en part urbanitzat | Important vil·la d'època romana que s'erigeix al segle II aC i es manté productiva fins el baix imperi, amb una fase de màxim esplendor datada en el segle II dC. Fou descoberta en el segle XIX, l'any 1899, quan el seu propietari d'aleshores, Thomas Morrisson, va emprendre extenses excavacions, fruit de la seva relació i coneixença amb Puig i Cadafalch. Els resultats d'aquestes excavacions no es van publicar mai. El setembre de 1946, J. Serra Ràfols hi va dur a terme una excavació que permeté documentar un mosaic, i a sota un nivell de terra fosca amb abundants fragments de ceràmica ibèrica i campaniana. Xavier Barral, l'any 1978, va publicar un estudi dels mosaics documentats on apuntava l'existència de dues fases constructives: la primera a la segona meitat del segle II dC i la segona a la primera meitat del segle IV dC. Als anys 80 del segle passat es realitzaren diverses intervencions arqueològiques amb l'objectiu de delimitar l'abast territorial, històric i estratigràfic del jaciment. També, entre 1989 i 1990, tot i els treballs anteriors i a conseqüència d'unes obres realitzades sense control arqueològic al carrer Fontanills, es va realitzar una nova intervenció arqueològica destinada a documentar l'afectació que havien patit les restes i excavar dos forns i diversos murs amb paviments associats, que semblaven confirmar la presència d'un centre productor, juntament amb la notícia de l'existència d'un tercer forn a la cruïlla del carrer Sant Miquel i Verge de Núria i un abocador on apareixia àmfora del tipus Pascual 1. És possible que aprop de la vil·la romana hi hagués una necròpolis, ja que en el número 34 del carrer de Nostra Senyora de Montserrat es va descobrir un enterrament de tegulae i notícies anònimes de principis de segle XX, també parlen de monedes trobades en enterraments. | 08118-5 | Entre els carrers Santiago Rusiñol i Ciutat Vila Jardí | Fou descobert i excavat l'any 1899 per Thomas Morrisson que n'era el propietari. Aquests treballs no es van publicar i les restes documentades foren tapades l'any 1902 per la seva vídua. El 1946 fou excavat per J. Serra Ràfols. L'any 1959 consta que Lluís Galera, aficionat local, hi intervingué. No és fins els anys 80 (1984, 1986, 1989 i 1990) que s'hi tornen a fer excavacions. L'any 1992 s'efectua un control arqueològic de les feines de restauració de la masia. | 41.4824500,2.3249600 | 443644 | 4592536 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51762-foto-08118-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51762-foto-08118-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51762-foto-08118-5-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació bibliografia)PELLICER, J.M. (1930). Troballes arqueològiques. La il·lustració llevantina romànica de Masnou, dins Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 43. Premià de Mar.PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. PREVOSTI, M.; SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (1987). Algunes hipòtesis sobre els objectius i estratègies de la colonització romana a la costa central de Catalunya, dins les Jornades Internacionals d'Arqeueologia Romana. De les estructures indígenes a l'organització provincial de la Hispania Citerior. Granollers.PUIG i CADAFALCH, J.; FALGUERA, A.; GODAY CASALS, J. (1934). L'Arquitectura Romana a Catalunya. Barcelona.RIBAS, Marià (1976). El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Barcelona.SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.SANMARTÍ, J. (1987). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona.SERRA i PAGÈS, R. (1928). Crònica del centre, dins Butlletí C.E.C / Barcelona.SERRA RÀFOLS, J. de C. (1962). Joyas antiguas de Estañol (Gerona), dins Archivo Español de Arqueologia, núm. 35-36. Madrid. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Baetulo-Blanda. Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona.SERRA RÀFOLS, J. de C. (1960). Restos antiguos y columnas de procedencia barcelonesa descubiertas en la barriada de Sants, dins Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, núm. 1. Barcelona.SERRA-RÀFOLS, J. de C. (1962). Estratos ibèricos debajo de villas romanas en la Costa Catalana, dins VII Congreso Nacional de Arqueología. Barcelona.VICENS, F. (1948). Les restes romanes del Masnou, dins MUSEU. Mataró. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
51874 | Barraca de vinya dels jardins de Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-dels-jardins-de-lluis-companys | XIX | Porta tapiada, parament esquerdejat i pintades | Barraca de vinya de planta rectangular (2,75 x 3,65 m) amb la coberta en forma de tartana. La seva alçada màxima és 2,90 metres. La façana principal està orientada a migdia, però té la porta tapiada. Els paraments estan recobert de ciment esquerdejat. | 08118-200 | Jardins de Lluís Companys | La vinya havia estat un dels principals conreus de la comarca durant molts anys fins que la fil·loxera en va malmetre la majoria. Tot i així, el sector es va refer i reestructurar, fins el punt de crear un denominació d'origen pròpia: Alella. El Masnou tot i no tenir vinya en l'actualitat en forma part i aquesta barraca n'és un testimoni viu. | 41.4790300,2.3163400 | 442921 | 4592162 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51874-foto-08118-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51874-foto-08118-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51874-foto-08118-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
51989 | Pedra de molí dels Jardins de Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-moli-dels-jardins-de-lluis-companys | XVIII-XIX | Pedra circular de molí amb el forat al mig per encabir-hi l'eix. Es tracta de pedra granítica. Està ubicada en un parterre dels jardins de Lluís Companys. | 08118-243 | Jardins de Lluís Companys | 41.4853600,2.3096200 | 442366 | 4592869 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51989-foto-08118-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51989-foto-08118-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51989-foto-08118-243-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
51990 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-3 | XX | Hi ha algun grafit | Monument commemoratiu dedicat a Lluís Companys consistent en un monòlit de pedra granítica en forma de paral·lelepípede situat al mig d'un parterre de gespa de 4 x 4 metres, enlairat i delimitat per un mur de maons posats a sardinell. Hi ha col·locades dues plaques: una metàl·lica al costat de ponent i una altra de marbre al costat septentrional. A la primera, posada per Esquerra Republicana de Catalunya, es llegeix: ' A la memòria del president màrtir de Catalunya, molt honorable Lluís Companys i Jover. 1882-1940'remembrança de la vila del Masnou als màrtirs de l'onze de setembre de 1714'. A la de marbre diu: ' Al Molt Honorable Sr. Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya des de l'1 de gener de 1934 fins el 15 d'octubre de 1940 / El Masnou 22 d'abril de 1995'. | 08118-244 | Jardins de Lluís Companys | Inaugurat el 23 d'octubre de 1993. Posteriorment, el 22 d'abril de 1995 es va col·locar una altra placa. | 41.4854600,2.3097400 | 442376 | 4592880 | 1975 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51990-foto-08118-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51990-foto-08118-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
52013 | Font dels jardins de Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-jardins-de-lluis-companys | XX | no raja aigua | Font pública amb un cos central de planta rectangular acabat amb una coberta de cúpula de tartana, imitant una barraca de vinya, feta de maons. Està col·locat damunt un petit basament simètric de pedra, amb un semicercle a cada costat. El cos central està fet d'obra amb el parament esquerdejat de ciment i amb les cantoneres de pedra vista. A cadascun dels costats amples hi ha un brollador d'acer inoxidable de polsador i una pica de forma semicircular. | 08118-267 | Jardins de Lluís Companys | 41.4857600,2.3096800 | 442371 | 4592913 | 1995 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52013-foto-08118-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52013-foto-08118-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
51965 | Capella de can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-malet | MURAY, Joan (1999) La capella de sant Antoni (1736) de can Rogent,a can Casas, dins Històries de la vila.. del Masnou. Estudis maresmencs / Història. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 215-217. | XIX-XX | Capella inserida en el mur meridional que delimita els jardins de can Malet que és mitger amb la part posterior de l'Ajuntament. Està dedicada a Sant Antoni de Pàdua, Composició arquitectònica en relleu amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua de genolls a terra amb l'Infant Jesús en braços, emmarcat per dues pilastres coronades per un arquitrau i un frontó circular. Tot fet a base de trencadís de colors. | 08118-219 | Jardins de can Malet | L'advocació a Sant Antoni de Pàdua, era deguda al costum que hi havia, al Masnou per part de les puntaires i dones que cosien, de resar el rosari al carrer, davant les imatges del sant durant la seva festivitat. | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51965-foto-08118-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51965-foto-08118-219-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
51956 | La Nimfa del Masnou. Escultura del Mil·lenni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nimfa-del-masnou-escultura-del-millenni | XX | Escultura commemorativa feta de ferro envellit que representa la cara d'una nimfa, col·locada damunt un peu piramidal de marbre d'uns 3 metres d'alçada en el qual s'hi pot llegir un poema de Josep Pujades Truch que diu: 'Masnou dels meus amors! Vila xamosa, la més blanca, joliu i esplendorosa que déu posà somrient ran de la mar, penyora de lleialtat i d'honradesa, espill de caritat, font de noblesa, de la costa joiell el més preciat. Terra de braus marins i barons savis que han dut arreu del món ton nom triomfant, i de noies d'ulls clars i rojos llavis que t'omplen tot d'encís i dolç encant. Feliç qui, del gran món, lluny de l'escòria, de sa vida, a prop teu arriba al fi, que és passar d'una glòria a l'altra glòria poder a ton redós viure i morí'. A sota hi ha una placa de coure on s'hi pot llegir 'Amb motiu del canvi de segle i de l'arribada del nou mil·lenni i coincidint amb el 175 è aniversari de govern municipal, el Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya, ha inaugurat l'escultura 'La Nimfa del Masnou' , essent alcalde de la vila l'Il·lustríssim Senyor Josep Azuara. El Masnou, 28 d'octubre de 2000'. Al costat de migdia hi ha el títol de l'obra i el nom i la signatura de l'autor; al costat septentrional hi ha gravat l'any 2000. A tots els costats es repeteix un mateix motiu esquemàtic representació de la marinada i les ones del mar. | 08118-210 | Jardins de la Nimfa del Masnou | 41.4858100,2.3095200 | 442358 | 4592919 | 2000 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51956-foto-08118-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51956-foto-08118-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Alumà | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
51963 | Font del Jardí del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-jardi-del-millenari | XX | Font construïda aprofitant el mur de tancament d'una noguera que actua de tester. La meitat inferior del mur està feta de maons de formigó. L'encapçalament del mur (meitat superior) està fer de formigó encofrat acabat en punt rodó. El brollador és d'acer inoxidable emmarcat en un plafó de marbre, al mig d'un relleu geomètric vegetal. Aquest plafó està coronat per un motiu arquitectònic a modus de frontó circular amb un motiu geomètric en el timpà. La part superior de la pica és d'una sola peça de pedra i la base, en forma cònic decreixent, està feta de maons de formigó. | 08118-217 | Jardí del Mil·lenari | 41.4792700,2.3161700 | 442907 | 4592188 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51963-foto-08118-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51963-foto-08118-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
51875 | Festa Major de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere | 08118-201 | Nucli antic | 41.4795700,2.3188200 | 443129 | 4592220 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51875-foto-08118-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51875-foto-08118-201-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
52003 | Panteó de Domènec Sitjàs i Margenat i Rosa Fontanills i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-domenec-sitjas-i-margenat-i-rosa-fontanills-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX-XX | Conjunt situat en l'encreuament dels carrers principals del sector i, per aquest motiu, la composició segueix un eix diagonal. Consta d'una cripta i una decoració exterior formada per un túmul funerari que amaga l'accés a la cripta. Aquest espai era cobert per una llosa de pedra amb una creu en relleu. Alseu darrera hi havia un basament que acollia la imatge d'un àngel agenollat amb els braços encreuats a l'alçada del pit. Tancava tot el perímetre un seguit de pilars en forma d'obelisc units per una cadena de ferro. L'any 1904 es transforma l'exterior del panteó i Bonaventura Bassegoda desplaça l'entrada a la cripta, suprimeix el basament amb l'àngel i hi projecte un nou grup escultòric presidit per un gran Crist crucificat al centre. A banda i banda de la imatge de Crist, hi ha dues petites escultures, coronades amb uns entaulaments neogòtics, que representen els patrons del matrimoni (St. Domènec i Sta. Rosa). | 08118-257 | Panteó 1, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Domènec Sitjàs i Margenat va ser un empresari de la construcció que es va casar amb rosa Fontanills i Rosés. No van tenir fills i la seva fortuna va passar a mans de Bonaventura i Francesca, germans de la dona. El panteó fou encarregat a Adrià Casademunt Vidal l'any 1874. Uns anys més tard, el 1904, els hereus de la seva fortuna van encarregar el grup escultòric a Bonaventura Bassegoda, per dignificar el mausoleu en senyal de reconeixement i gratitud. | 41.4854200,2.3105100 | 442440 | 4592875 | 1904 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52003-foto-08118-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52003-foto-08118-257-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Adrià Casademunt i Vidal i Bonaventura Bassegoda i Amigó | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
51996 | Panteó Família Pagès i Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-pages-i-fabregas | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Conjunt format per un mausoleu i una cripta. L'estructura exterior és elevada per un pòdium i es divideix en dues parts. L'accés al primer cos es fa per unes escales que comuniquen amb el passeig principal del cementiri. És un espai delimitat per quatre pilars i una cadena de ferro i bronze, obra de Muñoz Morató. Al centre hi ha una escultura de bronze que representa una dona oculta per un mantell i agenollada que es cobreix la cara amb les mans. Està ubicada damunt un pedestal esculturat amb motius geomètrics i cobert per una placa de bronze on Pere Pagès dedica l'obra a la memòria dels seus pares. El segon cos és un volum de planta rectangular amb quatre pilars a les cantoneres, que sembla una capella però és la caixa d'escala que condueix a la cripta. Destaca la cornisa decorada i la façana de ponent, on es situa la porta d''accés, obra de Muñoz Morató, i un relleu de bronze realitzat per Frederic Marès. Aquest relleu és una representació del davallament de Crist de la creu. | 08118-250 | Panteó 1-2, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Pere Pagès, l'any 1926, va adquirir dos solars del cementiri que havien pertangut a Pere Rosés i Mitjans i Josep Canudas i Horta per fer-hi un panteó. Va encarregar l'obra a Jaume Torras Grau | 41.4851800,2.3107100 | 442457 | 4592848 | 1926 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Torres Grau i Frederic Marès i Deulovol | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
51999 | Panteó Família Majó i Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-majo-i-ribas | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Cripta de planta quadrada amb quatre nínxols i ossera. L'exterior és recobert de marbre i delimitat per quatre pilars units per barres metàl·liques. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció del nom de la família. Destaca l'escultura d'un àngel que agafa una creu decorada amb una corona de flors i accentuada per un basament. | 08118-253 | Panteó 10, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Panteó construït per iniciativa de les germanes Eulàlia i Rosa Majó i Ribas que encarregaren el disseny a Francesc Solà i Gené. Un cop finalitzat, van traslladar les restes del seus pares que reposaven en el cementiri de l'Est de Barcelona. | 41.4852600,2.3109300 | 442475 | 4592857 | 1929 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-3.jpg | Física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Solà i Gené | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
52005 | Panteó de Vicenç Pedret i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-vicenc-pedret-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Panteó capella de planta, gairebé, quadrada. L'interior s'estructura amb nínxols a banda i banda, i al mur frontal, un altar de granit en forma de trapezi invertit. L'edifici és concebut a partir del perllongament d'un arc parabòlic, amb una porta centrada a la façana de ponent, practicada amb el mateix tipus d'arc que l'edifici. La porta és llisa i recoberta amb alumini. Al centre hi ha una finestra lobulada en forma de creu. La resta de la façana és revestida amb gresit de color gris fosc, i el perímetre és resseguit amb granit. La façana de llevant és més cromàtica ja que està decorada amb estuc blanc i nombrosos ulls de bou de vidre de diferents colors que permeten la il·luminació interior. Està partida per la meitat per un eix vertical del mateix tipus de pedra culminat amb una gran creu que sobresurt de la coberta. | 08118-259 | Panteó 10, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Vicenç Pedret i Torrents fou el promotor d'aquest panteó i va encarregar el projecte a l'arquitecte Pere Ricart i Biot. | 41.4854400,2.3102400 | 442418 | 4592877 | 1957 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52005-foto-08118-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52005-foto-08118-259-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ricart i Biot | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
52000 | Panteó de Rosa Estapé Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-rosa-estape-umbert | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | s'han perdut part dels elements escultòrics. | Cripta de planta quadrada amb setze nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat amb motius geomètrics. El perímetre superior de la tanca és ornamentat amb flames de la saviesa divina. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció de les inicials de Rosa Estapé de Maristany. El mausoleu, dissenyat per Fausto Baratta, s'organitza a partir de la superposició de dos cossos cúbics sobre pòdium. En el cos superior hi ha una fornícula que conté un bust del capità Maristany. L'exterior és emmarcat per branques de llorer i roure i símbols del triomf i la victòria. En els laterals hi ha al·legories referents a la figura de Pere Antoni Maristany. La part superior ha estat malmesa pel pas del temps, s'apunta la possibilitat (RICO, Miquel i ROIG , Marta: 2008; 74) que estigués rematat per un obelisc o una creu. Als peus d'aquest element, hi ha assegut, un àngel, que descansa d'un coixí ricament ornamentat. Aquest, mentre agafa les sagrades escriptures amb una mà, amb l'altra apunta el cel. Actualment ha perdut les ales. | 08118-254 | Panteó 11, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Panteó construït per iniciativa de Rosa Estapé Umbert per dignificar la memòria del seu marit, Pere Antoni Maristany i Bertran, que fou alcalde del Masnou entre 1833 i 1834. Va encarregar el disseny del projecte a Josep Simó Fontcuberta. | 41.4852800,2.3106800 | 442454 | 4592859 | 1871 | 08118 | El Masnou | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52000-foto-08118-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52000-foto-08118-254-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó Fontcuberta i Fausto Baratta Rossi | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||
52006 | Panteó d'Antònia Maristany i Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dantonia-maristany-i-galceran | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | Panteó de planta quadrada que consta d'una cripta subterrània a la que s'accedeix per una escala oculta per una llosa exterior. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. Al seu darrera es troba el monument funerari. Delimita tot el perímetre una tanca de ferro Presideix l'espai un monument funerari format per un gran basament petri damunt el qual hi ha una mena de capella oratori amb coberta inclinada a dues aigües amb una obertura geminada d'arcs de mig punt amb columnetes. Aquesta capella conté les imatges de Sant Mateu i Sant Antoni de Pàdua. En el capcer hi ha una corona floral envoltada d'un llaç. Rematant el conjunt hi ha una creu retrinxada exaltada per un podi. | 08118-260 | Panteó 11, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Antònia Maristany i Galceran es va casar amb Mateu Maristany i Rovira, un dels principals productors de vi del Masnou i regidor de l'Ajuntament. L'any 1889 va iniciar els tràmits per construir un panteó en un solar que havia estat adquirit per Mateu Maristany. El projecte es va encarregar al mestre d'obres mataroní Miquel Collet. | 41.4855300,2.3104800 | 442438 | 4592887 | 1889 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52006-foto-08118-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52006-foto-08118-260-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Collet F. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
52011 | Panteó de Francesca Sors de Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-francesca-sors-de-casas | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | Panteó amb una cripta pensada per a 16 nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro. Originàriament el paviment era cobert de marbre. L'element més destacat és el mausoleu, obra de l'escultor italià Fausto Baratta i Rossi. Aquest mausoleu és format per la superposició de diversos cossos e forma de creu grega. Al cos inferior que actua de basament hi ha una placa coronada amb acroteris, motius vegetals i una creu amb una inscripció dedicada al marit de la propietària. En un lateral hi ha una segona placa dedicada a Francesca Sors. El segon cos consta d'una pilastra central amb una dedicatòria a la part frontal dedicada al marit de Francesca sors i a cada costat de la dedicatòria dues capelles neogòtiques amb sant Felip a un costat i santa Francesca Romana a l'altra. Aquesta figura de santa Francesca és una al·lusió a la mateixa Francesca Sors, ja que se li van confiscar les terres. En el tercer nivell hi ha la figura d'un àngel custodi exempt amb les ales en relleu; en una mà sosté un calze i amb l'altra beneeix. A la part posterior es mostra la imatge de l'anyell a sobre del llibre dels set segells. El coronament és un obelisc o cos piramidal decorat amb estrelles de set puntes als costats. Al seu damunt hi ha una creu de pedra trevolada | 08118-265 | Panteó 11, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Francesca Sors de Casas fou la donant del terreny del nou cementiri. Per aquest motiu va sol·licitar a l'Ajuntament la propietat gratuïta d'un solar per a la construcció d'un panteó. Va encarregar el projecte, l'any 1873, a Josep Simó Fontcuberta. | 41.4852500,2.3105700 | 442445 | 4592856 | 1873 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó Fontcuberta i Fausto Baratta i Rossi | Va patir un atac vandàlic als anys noranta del segle XX. Per aquest motiu, la família Molins, actual propietària, en va encarregar la restauració a Ricart Sala, escultor de Sant Cugat. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||
52009 | Panteó de la família Muñoz de Miguel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-munoz-de-miguel | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Panteó de planta rectangular plantejat com una capella de dos nivells. Tot el perímetre és delimitat per un mur de pissarra amb accés a la façana de ponent, amb una porta metàl·lica i una placa de bronze amb el nom de la família en relleu, realitzada per Josep M. Subirachs. A l'interior hi ha un petit jardinet que precedeix l'espai d'oratori, de planta quadrada i amb coberta piramidal de formigó armat. | 08118-263 | Panteó 14-15, illa 3ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Joaquín Muñoz Aristizábal va encarregar la construcció d'aquest panteó ja que tot i no néixer al Masnou hi estava molt vinculat, sobretot a partir de l'any 1966 quan va comprar-hi una casa. Va ser un dels promotors de la construcció del port, i fundador i president del Club Nàutic Masnou. | 41.4855700,2.3108100 | 442465 | 4592891 | 1972 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52009-foto-08118-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52009-foto-08118-263-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Benito Miró i Llort i Josep M. Subirachs i Sitjar | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
52001 | Panteó de Josep Casals i Casals i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-josep-casals-i-casals-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Cripta de planta quadrada amb sis nínxols i ossera. L'exterior és recobert de marbre i delimitat per un basament a sobre del qual es recolzen dotze pilars units per barres metàl·liques. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció del nom de la família. Destaca l'escultura d'un àngel accentuada per un pedestal decorat amb un crismó. | 08118-255 | Panteó 15, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Josep Casals i Casals era fill de Júlia Casals i el capità Josep Casals i Maristany. Va formar part de la Junta de la Casa Benèfica i va sots president entre els anys 1932 i 35. L'any 1929 decideix construir un panteó familiar. Va encarregar el disseny del projecte a Eduard Balcells Buïgas. En aquest cas es coneix el nom de qui fou el constructor: Francesc Pujades i Pons amb la participació de l'escultor D. Verdaguer. | 41.4853100,2.3109200 | 442474 | 4592863 | 1929 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52001-foto-08118-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52001-foto-08118-255-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Balcells Buïgas i D. Verdaguer | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
52002 | Panteó Famílies de Gerard Maristany i Bertran i Joan Ros i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-families-de-gerard-maristany-i-bertran-i-joan-ros-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | una centella en va malmetre una part. | Cripta de planta quadrada amb setze nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat amb motius geomètrics. El perímetre superior de la tanca és ornamentat amb flames de la saviesa divina. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. El mausoleu, dissenyat per Fausto Baratta, s'organitza a partir de la superposició de dos basaments que subjecten una columna, tot en marbre de Carrara. A la part posterior hi ha una inscripció que explica com la matinada del 2 de juny de 1871 va caure una centella que va fer malbé el mausoleu. La columna és ricament ornamentada amb diferents motius al·legòrics de la vida marinera. El conjunt és coronat per una creu metàl·lica de recent factura. | 08118-256 | Panteó 16, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Gerard Maristany i Font fou capità mercant de la pollacra goleta Pronta, que ja havia tingut el seu pare com a capità. El 1852 va exercir el càrrec d'alcalde del Masnou. El setembre de 1869 va adquirir un solar del cementiri per dipositar-hi les restes dels seus familiars. El disseny del projecte el va encarregar a Josep Simó i Fontcuberta. | 41.4853100,2.3106600 | 442453 | 4592863 | 1870 | 08118 | El Masnou | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52002-foto-08118-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52002-foto-08118-256-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó i Fontcuberta i Fausto Baratta Rossi | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||
52007 | Panteó de Pere Grau Maristany i Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-pere-grau-maristany-i-oliver | <p>RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou.</p> | XX | <p>Edificació complexa en forma d'angle, donada la disposició dels solars adquirits. Dos dels solars són ocupats per la cripta i, el tercer està ocupat per la caixa d'escala. El volum principal és la part exterior de la cripta. Sobre un podi, al que s'accedeix mitjançant una escalinata de quatre graons, s'alça el grup escultòric de la 'Fe consolant el dolor', obra de Josep Llimona i Bruguera, on la Fe és un àngel i el dolor una dona que plora desconsoladament. L'escultura és de marbre, excepte les ales de l'àngel que són de bronze. El panteó es remata amb una creu, també de bronze, ricament decorada amb motius florals i zoomorfs. El perímetre està envoltat per uns pilars decorats amb unes flames i corones a la part superior. Aquests pilars estaven units per cadenes de ferro decorades amb medallons de bronze, però els van robar. El grup escultòric s'alça damunt un gran basament de marbre. A la part frontal hi ha una inscripció amb la data i el nom del propietari. A un lateral, hi ha una placa col·locada per l'Ajuntament a la mort de l'industrial el 1926, en homenatge al seu fill predilecte. El cos d'escala és una construcció creada a partir d'una volta ogival. La façana principal, orientada al nord, hi ha la porta d'arc apuntat i feta de ferro forjat. Els murs laterals són la continuació de la mateixa coberta esglaonada. Als extrems hi ha unes pilastres rematades per capitells en forma culdellàntia. També està delimitat perimetralment pel mateix tipus de pilars del sector de la cripta i, com allà, també estaven units amb cadenes que, igualment, foren robades.</p> | 08118-261 | Panteó 16-17-22, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | <p>Pere Grau Maristany i Oliver és un dels personatges més il·lustres de la vila del Masnou. Va fer la seva fortuna com exportador de vins a les Amèriques (Brasil, Argentina, Uruguai, ...). Estigué molt present en la vida econòmica, social i cultural de la capital catalana. Fou president de la Cambra de Comerç, delegat reial del Consell Provincial de Foment, jurat de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. El fons XII el va condecorar amb la Gran Creu i Alfons XIII li concedia el títol nobiliari de comte de Lavern. Va comprar dos solars més del cementiri per annexionar-los al que ja tenia i construir un nou panteó, el disseny del qual encarregà a Bonaventura Bassegoda i Amigó.</p> | 41.4854165,2.3105975 | 442448 | 4592875 | 1902 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-07-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
52008 | Panteó de la família Estaper Cuyàs del Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-estaper-cuyas-del-bosch | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX-XX | Panteó format per dos cossos precedits per l'accés a la cripta, que està cobert amb una llosa de marbre decorada amb una creu en relleu. A continuació hi ha el mausoleu bastit damunt un podi. El cos inferior té forma trapezoïdal, en el qual s'obre una fornícula d'angles rectes on hi ha un petit altar flanquejat per dues columnes sobre basament. A sobre l'altar hi ha un Sant Crist. A banda i banda, dues plaques amb una inscripció on Joaquima Estaper fa una dedicatòria als seus pares i germans, i al frontal de l'altar, un relleu amb un anagrama de la Mare de Déu. El cos superior està format per un frontó triangular decorat amb motllures i fulles d'acant; en el timpà`s s'observen relleus ornamentals que representen motius de l'ofici de farmacèutic (copes, serp, ...). Una gran creu de pedra decorada amb motius vegetals i u gran anell central, corona tot el conjunt. El mausoleu està precedit per una escala de marbre on reposa l'escultura d'un àngel, obra de Venanci Vallmitjana. | 08118-262 | Panteó 21, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Aquest panteó es va construir en dues fases. L'any 1891, Antoni Estaper Cuyàs presentava un projecte inicial que partia d'una cripta de tres pisos i preveia un alçat exterior delimitat per una tanca de ferro. Gran part de la superfície era ocupada per un monticle de roques rematat amb una creu. L'any 1905, Joaquima Estaper, la última dels sis germans cap del quals va tenir descendència, va encarregar un nou projecte a Jaume Gustà Bondia que només afectava la part exterior. | 41.4856100,2.3104500 | 442435 | 4592896 | 1905 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52008-foto-08118-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52008-foto-08118-262-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Andreu, Jaume Gustà Bondia i Venanci Vallmitjana i Barbany | L'àngel ha patit actes de vandalisme, perdent una mà, les ales i la trompeta. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||
52012 | Panteó de Bonaventura Fontanills i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-bonaventura-fontanills-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Petit panteó de planta rectangular amb la cripta destinada a contenir un únic fèretre. És de volta catalana subjectada per columnes primes. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat decorada amb motius florals. En primer terme, hi ha la llosa sepulcral amb una creu en relleu i, tot seguit, l'element central, la figura de Sant Bonaventura enaltida per un basament de línies suaus i decorat amb motius fitmòrfics, on es pot llegir la data d'execució i el nom del propietari. Sant Bonaventura, obra de Pere Carbonell és representat amb una ploma en una mà i a l'altra un llibre i amb la maqueta d'una catedral, ja que fou donant de la Seu d'Albano, de la qual va ser bisbe. D'aquesta manera es fa un paral·lelisme amb la figura de Bonaventura Fontanills com a donant de la Capella del cementiri. | 08118-266 | Panteó 24, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Bonaventura Fontanills i Rosés disposava d'una gran fortuna, en part per l'herència de la seva germana. No es va casar ni tenia altres familiars. Va sufragar moltes obres del municipi com la Casa Benèfica o la mateixa Capella del cementiri. Va encarregar el projecte del seu panteó a Bonaventura Bassegoda i va sol·licitar a l'Ajuntament poder tancar-lo a perpetuïtat una vegada hi fos enterrat. | 41.4853000,2.3103500 | 442427 | 4592862 | 1908 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52012-foto-08118-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52012-foto-08118-266-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Pere Carbonell i Huguet | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
51997 | Panteó de Josep Gibernau i Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-josep-gibernau-i-maristany | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Panteó de planta quadrada que s'organitza al voltant de la caixa d'escala que mena a la cripta. L'element principal és la porta d'accés amb un arc de mig punt i està protegida per una reixa de ferro forjat amb el nom del propietari i, al damunt, hi ha un medalló on es llegeixen les inicials RIP. A la part posterior hi ha una creu de pedra accentuada amb un basament i decorada amb unes garlandes a la meitat del fust. Els braços de la creu tenen un aspecte floriforme. Tot l'espai exterior és delimitat per uns pilars de secció poligonal units per unes barres metàl·liques. | 08118-251 | Panteó 3, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Josep Gibernau, l'any 1915, va comprar el solar per fer-se el panteó per 600 ptes. i va encarregar els plànols a Bonaventura Bassegoda i Amigó. | 41.4852000,2.3108200 | 442466 | 4592850 | 1920 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51997-foto-08118-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51997-foto-08118-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51997-foto-08118-251-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó | Originàriament hi havia als costats de la porta unes cadenes de ferro que impedien l'accés a la coberta de la cripta i que tenien uns medallons penjats amb la lletra G de Gibernau. Malauradament van ser objecte de robatori. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||
52010 | Panteó de Jaume Sensat i Sanjuan i Rosa Pagès i Orta i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-jaume-sensat-i-sanjuan-i-rosa-pages-i-orta-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | La disposició dels solars condicionà a l'hora de dissenyar aquest panteó, concebut com una capella panteó semisubterrània. A l'exterior, la porta, la caixa d'escala i l'escultura són disposades a un costat, mentre que a l'altre extrem només hi figuren uns esglaons per accedir a la coberta de la construcció. La cripta, de forma irregular, s'eleva sobre el nivell de circulació fins a mitja alçada de la porta d'accés. El seu parament és de pedra sense ornamentació, a excepció d'una motllura que actua de cornisa. Damunt la volta de la cripta és on s'ubica l'escultura. La part superior és delimitada per uns petits pilars units entre si per uns barrots de secció circular. La porta és d'arc apuntat emmarcada per motllures decoratives on predomina la línia corba, la volta de la caixa d'escala és un quart d'esfera. La resta del parament exterior. Al costat de la caixa d'escala hi ha l'escultura d'una dona ajaguda i recolzada en actitud de desconsol sobre un sarcòfag cobert per una tela, a l'igual que la dona. Aquesta, sosté a la mà dreta un pom de roses i amb la mà esquerra s'apropa una flor per captar-ne la fragància. Va descalça i té els ulls tancats. Darrera seu hi ha una creu decorada amb un Crist en relleu. | 08118-264 | Panteó 4-5, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Rosa Pagès i Orta, l'any 1916, va demanar permís per unir dos solars, un que havia comprat ella i el que havia comprat el seu marit anys enrere per a la construcció d'aquest panteó. El projecte el va encarregar a l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. | 41.4851300,2.3103800 | 442429 | 4592843 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52010-foto-08118-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52010-foto-08118-264-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura bassegoda i Amigó i Rafael Atché i Farré | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
51998 | Panteó d'Agustina Parés i Botey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dagustina-pares-i-botey | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | El disseny de Josep Simó era una cripta de planta quadrada amb una llosa plana al damunt i una reixa de ferro envoltant l'espai. El cenotafi s'encarrega més tard per dignificar més el panteó, donant-li l'aspecte visible actualment. Aquest cenotafi és l'element més destacat. Adopta la forma de templet enaltit per un podi de grans dimensions on s'ubiquen quatre pilars que subjecten una volta de creueria coronada amb una creu. L'entaulament presenta unes formes esglaonades a la part inferior que conformen els arcs i està decorat amb un fris amb incisions en forma de creu grega, motius vegetals en relleu i uns medallons amb al·legories de les virtuts. A la part frontal hi ha una àncora acompanyada de la frase 'Ruega y espera en el Señor'. En un lateral hi ha el tercer ull, al·legoria de l'omnipresència de Déu. Aquest emblema s'acompanya per les inicials de Deo Optimo Maximo (DOM). Al costat oposat hi ha un altre medalló amb un calze i una Sagrada Forma acompanyat de la inscripció 'La Fe conforta tu pesar'. A la part posterior hi ha la imatge del Sagrat Cor amb la frase 'Dios premia la Caridad'. Aquesta estructura de tabernacle cobreix una escena escultòrica amb una creu al fons, amb una imatge de Sant Agustí, en un costat, i de Sant Josep, a l'altre. | 08118-252 | Panteó 6, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Agustina Parés i Botey demanava, l'any 1874, a l'Ajuntament l'autorització per començar les obres del panteó i va encarregar els plànols a Josep Simó i Fontcuberta. L'any 1880 va encarregar el cenotafi que hi ha damunt la cripta, però no se'n coneix l'autor, tot i que podria tractar-se de Fausto Baratta. | 41.4852200,2.3107000 | 442456 | 4592853 | 1880 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51998-foto-08118-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51998-foto-08118-252-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó i Fontcuberta | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
52004 | Panteó de Joan Millet i Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-joan-millet-i-bertran | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | Panteó de planta quadrada que consta d'una cripta subterrània a la que s'accedeix per una escala oculta per una llosa exterior. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. Tancava tot el perímetre un seguit de pilars i obelisc units per una cadena de ferro. Presideix l'espai un monument funerari format per un gran basament petri damunt el qual hi ha la figura d'un àngel abraçat a una creu. | 08118-258 | Panteó 6, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Joan Millet i Bertran fou un indià que va fer fortuna a les amèriques. Entre els anys 1890 i 1899 va formar part de la junta de la Casa Benèfica i va estar vinculat al Casino. L'any 1883 va encarregar el disseny del projecte a l'arquitecte Maurici Augé i Robert. | 41.4854700,2.3105000 | 442439 | 4592881 | 1885 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52004-foto-08118-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52004-foto-08118-258-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Maurici Augé i Robert i Eduard Pagès i Casamitjana | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
51870 | Font del Passatge Marià Rosell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-passatge-maria-rosell | XIX | no raja aigua | Font que s'adapta arquitectònicament a la façana est de l'Ajuntament, en l'espai entre dues columnes, sota un arc de mig punt. És de pedra amb parament col·locat al trencajunt on hi ha l'any 1868 gravat i amb una pica de pedra treballada col·locada damunt un basament que la situa a mitja alçada. No conserva els brollador, que originalment eren dos. Damunt la font hi ha un plafó de quatre rajoles amb la imatge d'un barco de vela. | 08118-196 | Passatge Marià Rosell, s/n | 41.4838800,2.3098500 | 442384 | 4592704 | 1868 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51870-foto-08118-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51870-foto-08118-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
51832 | Façana de Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-de-can-malet | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET i GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Ed. Montblanc i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Façanes de l'antiga masia de Can Malet de la que només es conserva l'espai de la planta baixa com a àmbit útil. De la planta pis només es conserva el parament exterior sense relació amb cap element estructural. Destaca a la planta baixa la porta amb llinda i brancal de carreus on, a la llinda, hi ha gravada la data de 1736; acompanya da d'un seguit d'obertures amb arc rebaixat. A la planta pis destaca el conjunt d'arcs apuntats entre pilastres estriades. | 08118-86 | Passatge Marià Rossell, 11 | Masia documentada des de principis del segle XVIII, però que té un origen més remot. L'any 1541, un pagès anomenat Rafael Botey, de Teià, va vendre la peça de terra on s'ubica Can Malet, Antoni Antich. Fou adquirida l'any 1703 per Vicenç Rogent, de Barcelona que hi construí una capella el 1736. Durant el segle XIX pateix una remodelació important que li dóna l'aspecte actual. Segons Garriga i Roca, aquest és el 'mas nou', que donà origen al nom de la població. La peça de terra en el conjunt d'aquest emplaçament podia haver pertangut al priorat de Sant Pere de Clarà, segons un acte de Concòrdia entre la propietat de la família Fivaller, abans Roudor de Teià, i Antoni Antich. | 41.4797400,2.3193500 | 443173 | 4592239 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51832-foto-08118-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51832-foto-08118-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51832-foto-08118-86-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El conjunt, amb el jardí, ha estat adaptat com a casal d'avis. Les palmeres del jardí es conserven d'antic | 98|99|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
51976 | Pedra de molí de Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-moli-de-can-malet | XVIII-XIX | Pedra circular de molí amb el forat al mig per encabir-hi l'eix. Es tracta de pedra granítica. Està ubicada en el parterre central dels jardins de Can Malet, darrera el pal de la senyera. | 08118-230 | Passatge Marià Rossell, s/n (Can Malet) | 41.4795800,2.3193700 | 443175 | 4592221 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51976-foto-08118-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51976-foto-08118-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51976-foto-08118-230-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
51977 | Base de premsa de Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-de-can-malet | XVIII-XIX | Base de premsa rectangular, possiblement de vi, feta de granit d'una sola peça. Està situada en un lateral dels jardins de Can Malet, al costat de l'escala que dóna accés al carrer de Tomàs Vives. Conserva els encaixos per les bigues laterals i el decantador picat a la mateixa pedra. | 08118-231 | Passatge Marià Rossell, s/n (Can Malet) | 41.4796400,2.3192300 | 443163 | 4592228 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51977-foto-08118-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51977-foto-08118-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51977-foto-08118-231-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
51918 | Passatge Rector Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-rector-pineda | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Passatge peatonal que es genera en pendent comunicant el carrer Barcelona amb el carrer de Sant Francesc d'Assís passant per darrera la plaça on hi havia l'antic mercat. El recorregut en pendent, de forma sinuosa, estret i amb algun retranqueig, es desenvolupa acompanyat per murs de paredat mixt, en algun cas molt alts, pràcticament cecs, a excepció d'algunes portes i petites obertures, i culmina amb unes escales que comuniquen el tram superior del passatge amb el carrer Sant Francesc d'Assís. La trobada amb el carrer Barcelona es fa a través de dos punts: pel Passatge Rector Pineda i pel Passatge d'Anselm Clavé. Els paviments s'han unificat recentment entre els diversos trams que es generen al llarg del recorregut creant racons i espais d'interès a nivell urbà. | 08118-161 | Passatge Rector Pineda i Passatge d'Anselm Clavé | 41.4788700,2.3161900 | 442909 | 4592144 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51918-foto-08118-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51918-foto-08118-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51918-foto-08118-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
51753 | Passatge St. Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-st-jaume | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Conjunt de dues cases de cós de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment simètrica: a la planta baixa amb una porta d'entrada i una finestra lateral i a la planta pis combinant finestres. Les cases conserven les portes originàries amb els brancals, llindes i llindars de pedra granítica treballada. Les finestres de la planta baixa tenen una reixa protectora de ferro. Les dues finestres de la casa número 4 conserva visibles els dos ampits. Aquestes dues cases es troben situades en un petit passatge tallat per una edificació moderna que no va respectar les alineacions originàries. A més conserven al seu davant el característic hort/jardí d'aquestes construccions. Tot plegat manté un aire molt interessant com a mostra d'arquitectura i urbanisme del segle XIX. | 08118-65 | Passatge St. Jaume, 2-4 | 41.4816500,2.3243600 | 443593 | 4592447 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51753-foto-08118-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51753-foto-08118-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51753-foto-08118-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
51985 | Casa del passeig Roman Fabra, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-roman-fabra-2 | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer i que fa cantonada amb el carrer Lluís Millet que consta únicament de planta baixa i acabada amb una coberta plana practicable a mode de terrat amb una balustrada d'obra que corona la façana. La façana de llevant és la única que comparteix mitgera amb la casa del costat, la façana meridional dóna al carrer Lluís Millet, la façana de ponent és la principal, tot i que l'accés es fa per una porta de la façana septentrional que queda mig oculta per l'edificació veïna. La façana principal, es genera mantenint un ritme repetitiu d'obertures seguint una disposició simètrica a partir de diferents eixos de verticalitat, que es tradueix en quatre finestres. El parament és un estucat amb relleus imitant carreus posats a portell. | 08118-239 | Passeig Roman Fabra, 2 | 41.4799100,2.3168400 | 442964 | 4592259 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51985-foto-08118-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51985-foto-08118-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
51844 | Jardins del Parc del Llac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-parc-del-llac | LUNA, Gonçal (2005). El Parc del llac: una passejada per la natura i la història. Ajuntament del Masnou. LUNA, Gonçal (2006). El Masnou. El Parc del llac, dins Indrets singulars del Maresme. Guia de recursos. Biblioteques municipals del Maresme. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Jardí romàntic amb elements compositius propis del neoclàssic afrancesat on destaca un petit estany o llac, que dóna nom al parc. Té una illeta al mig a la que s'hi accedeix per un pont. A la seva capçalera hi ha un mirador elevat, un roquer construït de pedra tosca d'on cau un salt d'aigua, amb una cavitat amb bancs de pedra, a la que s'entra per darrera. La seva extensió és de 6.400 metres quadrats on es combina elements de vegetació mediterrània amb espècimens foranis. Són especialment interessants els arbres de fulla composta. Es tracta d'espècies com l'acàcia de tres espines, la sòfora, la robínia i la mimosa. En un espai enclotat, a l'est del llac, hi ha una petita arbrera de xiprers. Quant a la vegetació mediterrània destaca el roure martinenc i la figuera. També es troben plàtans, llorers, oms i algun avet. Pel que fa a plantes amb flors acolorides, s'hi troben: la catalpa, la prunera, la paulònia o les mèlies. Els arbustos que hi ha són: el pitòsfor, el baladre, el gessamí, la troana, l'aladern, el marfull, l'esparreguera o el galzeran. També hi ha fins a cinc espècies diferents de palmeres. | 08118-98 | Passeig Joan Carles I, s/n | Fou construït a principis de segle XX com a jardí de la residència del marquès del Masnou, el senyor Romà Fabra i Puig (Barcelona, 1875 - Donostia, 1948). Pertanyia a una il·lustre nissaga de polítics i industrials catalans lligats a les històriques filatures Fabra i Coats i al mecenatge de l'Observatori Fabra del Tibidabo. La relació amb el Masnou és extensa. En agraïment pels generosos donatius atorgats a la vila, l'any 1921 el consistori el va nomenar fill adoptiu del poble, i l'any següent el rei Alfons XIII li va concedir el títol de marquès del Masnou arran del patrocini d'un pavelló hospitalari per a la Casa Benèfica. L'industrial també va subvencionar la Societat Cooperativa de Cases Barates La Masnouense. Les cases encara es conserven al carrer Amadeu I. | 41.4787500,2.3036900 | 441865 | 4592139 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51844-foto-08118-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51844-foto-08118-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51844-foto-08118-98-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Romàntic|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2005, l'ajuntament procedí a la neteja del llac, la poda d'arbres, i la millora de mobiliari i de tot el parc. | 99|101|98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
51846 | Palmerar del Bell Resguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmerar-del-bell-resguard | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Bo a excepció de la palmera canarensis afectada per la plaga de l'escarabat morrut. | Palmerar compost per vàries espècies de palmeres, de les quals destaquen la palmera de Canàries (Phoenix canariensis). El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitjà d'aquest conjunt era d'uns 14 a 15 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. La base de les fulles, que acostumen a mesurar uns cinc metres de llargada, i formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana. Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. La majoria d'aquesta espècie en estat adult es troben afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort irremediablement de la palmera. Durant la realització del mapa de patrimoni se n'han comptabilitzat 14, tot i que han estat podades i tractades amb insecticides. Pel que fa a les petites, no semblen de moment afectades per l'escarabat morrut. Pel que fa a la palmera datilera (Phoenix datylifera) tot i que poden mesurar 20 metres d'alçada, les representades aquí són més petites, amb un sol estípit d'entre 40 a 50 cm de diàmetre. La capçada és menys frondosa que en la de canàries. Les palmes són pinnades de color verd verd grisós. Dues espècies a destacar són la washingtònia (Washingtònia filifera) i la washingtònia robusta (Washingtònia robusta). Per la primera d'elles, l'alçada mitja d'aquesta espècie es troba al voltant dels 16 metres, amb una volta de canó de 90 cm a 1metre aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Manté a sobre durant molt de temps les fulles que es van assecant, tot i que en el moment de la realització del mapa, havien estat podats deixant a la vista les fulles de color verd grisós. Aquestes són palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 metres de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Aquesta palmera resisteix molt bé el fred. Pel que fa a la washingtònia robusta (Washingtònia robusta)també en tenim representades en aquest parc. Té un sol estípit, prim i esvelt, d'uns 16 metres d'alçada i una volta de canó d'uns 80 cm. Les fulles són palmades, d'un metre de diàmetres. El pecíol té un metre de longitud, amb dents corbats en els marges. És hermafrodita. La floració també es produeix a la primavera, amb les flors de color crema agrupades en inflorescències d'entre 2 i 3 m de longitud. També s'ha observat alguna espècie de palmera excelsa (Trachycarpus). D'un sol estípit, mesurant uns 5 m d'alçària. Es tracta d'una palmera molt fina i esvelta, recoberta per les beines de les fulles ja caigudes. Les fulles són palmades, arrodonides, de color verd fosc per l'anvers i verd grisós al revers. Mesuren una mica més d'1 m de diàmetre. Les flors són de color groc perfumades. Finalment, i com a més representatives d'aquest parc, tenim el margalló (Chamaerops humilis). Es tracta d'una palmera dioica amb diversos estípits, tot i que de vegades només en tenen un. Mesuren entre 3 i 4 metres d'alçada. Les fulles són palmades de color verd fosc, amb una lleugera forma circular, entre 40 i 80 cm de diàmetre. El pecíol té moltes punxes o espines de 2 a 3 cm de longitud. Les inflorescències acostumen a mesurar entre 15 i 20 cm de longitud. Són de color groc, petites i hermafrodites. El fruit, conegut com a dàtil de rabosa és arrodonit i lleugerament carnós, de color groc rogenc sense cap valor culinari. | 08118-100 | Passeig Joan Carles I, s/n | La palmera de Canàries (Phoenix canariensis) fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. La palmera dactilífera (Phoenix datylifera) és originària del Nord d'Àfrica i Oest d'Àsia. Els seus fruits són molt apreciats i les fulles són utilitzades per a la confecció de palmes per beneir el Diumenge de Rams. Pel que fa a la washingtònia (Washingtònia filifera), aquesta és originària del sud-est de Califòrnia i de l'oest d'Arizona i nord – oest de Mèxic. La washingtònia robusta (Washingtònia robusta)és originària del nord-oest de Mèxic. La palmera excelsa (Trachycarpus),prové de la regió est i centre de la Xina. El margalló (Chamaerops humilis), originària de la regió mediterrània, suporta qualsevol tipus de sòl. És des de fa uns anys, espècie protegida a Catalunya. | 41.4777600,2.3046600 | 441945 | 4592028 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51846-foto-08118-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51846-foto-08118-100-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint al interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
51940 | Til·lers del parc infantil Bell Resguard (Tilia X Europaea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tillers-del-parc-infantil-bell-resguard-tilia-x-europaea | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt de tres arbres del gènere Tilia segurament híbrid natural, utilitzat com a espècie ornamental de parcs i jardins i en carrers, per l'ombra i l'aroma que en desprenen bàsicament les seves flors. Són arbres relativament joves, amb una alçària considerable, d' aproximadament 18 metres. El tronc és recte i mesura entre 50 o 60 cm. de volt de canó i el mateix es pot dir del volt de soca. Per tractar-se d'un arbre caducifoli, l'amplada de capçada no es pot senyalar ja que el mapa de patrimoni s'està duent a terme durant el període de repòs hivernal. No obstant això, la capçada d'aquest arbre acostuma a ser arrodonida, les fulles cordiformes, amb la vora serrada, podent mesurar fins a 20 cm. d'amplada, tot i que segurament no és el cas dels til·lers d'aquest parc. El color de les fulles es d'un verd fosc en el feix i verd clar platejat pel seu revers. La flor, de color blanca - groguenca, és molt aromàtica. | 08118-183 | Passeig Joan Carles I, s/n | Aquesta espècie és pròpia de les regions temperades de l'hemisferi nord. La flor d'aquest arbre té propietats curatives, emprada bàsicament en infusions per les seves propietats tranquil·litzants; també és utilitzada juntament amb altres plantes aromàtiques per a combatre els refredats. De les seves fulles, un cop descompostes, se'n obté un humus amb un alt contingut mineral. En alguns indrets, poden viure fins a 900 anys. | 41.4805700,2.3175700 | 443025 | 4592332 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51940-foto-08118-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51940-foto-08118-183-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
51789 | Passeig Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-prat-de-la-riba | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres del passeig Prat de la Riba. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular, alineades al pla del carrer i consten de planta baixa i dos pisos, en aquest cas; amb la coberta plana a mode de terrat. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment simètrica: porta d'accés i una finestra a mitja alçada en la planta baixa, i dues finestres en la planta pis, que poden tenir balcó i estan protegides amb persianes de llibret de fusta. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat o estucat, amb varietat cromàtica amb decoració molt austera, com a molt algun relleu en llinda i/o brancals. Destaca el treball de serralleria de les reixes de ferro i baranes d'alguns balcons. Excepte la casa del número 18 i la casa de cultura, la resta de cases, a la planta baixa, s'ha adequat com a comerç. | 08118-32 | Passeig Prat de la Riba 13, 14, 16, 17 i 18 | 41.4794700,2.3203000 | 443252 | 4592208 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51789-foto-08118-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51789-foto-08118-32-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part d'aquest conjunt la casa de cultura, però per la seva singularitat arquitectònica s'ha individualitzat en una fitxa pròpia. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
51797 | Passeig Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-prat-de-la-riba-0 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Cases entre mitgeres que es defineixen a partir de plantes rectangulars alineades al pla del carrer que consten de planta baixa i dos pisos i acabades amb la coberta plana practicable, a mode de terrat català, o amb coberta inclinada de teules a dues aigües, segons el cas. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment simètrica: en la planta baixa amb una porta d'accés i una finestra i en les plantes superiors amb la combinació de finestres, en alguns casos amb balcons, amb persianes de llibret de fusta. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat o estucat, amb varietat cromàtica amb decoració molt austera, com a molt algun relleu en llinda i/o brancals. En el cas del número 70, esgrafiat imitant carreus posats a portell. La casa número 67 i 68 té poques similituds amb aquesta tipologia, ja que és fruit de modificacions posteriors, reproduint un estil més classicista. | 08118-40 | Passeig Prat de la Riba 66, 67, 68, 70, 71 i 72 | 41.4803300,2.3239900 | 443561 | 4592301 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51797-foto-08118-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51797-foto-08118-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La finca de Cal Senyor forma part d'aquest conjunt, però per les seves característiques arquitectòniques i per la seva rellevància s'ha individualitzat en un fitxa pròpia. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
51884 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-5 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. GIRALT, C. I PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I | XIX | Edifici amb tres façanes de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a migdia, es disposa simètricament i es divideix horitzontalment en dos trams, separats per la balconada amb balustrada d'obra: la planta baixa, de pedra, on hi ha la porta d'accés amb arc de mig punt, flanquejada per dos baixos relleus; i el primer i segon pis, recorreguts per les quatre columnes amb capitell corinti, que sostenen l'entaulament que corona l'edifici. Aquest s'ornamenta amb l'escut esculpit del municipi, sobre un rellotge de sol. A la balconada, entre les columnes, hi ha dues escultures femenines. | 08118-127 | Passeig Prat de la Riba, 1 | Des de la constitució del Masnou com a municipi independent, l'any 1825, es va fer evident la necessitat de construir una casa de la vila. En un principi, les reunions consistorials se celebraven a la casa rectoral o a les pròpies cases de l'alcalde o el secretari. En actes del Ple del 1834 es té constància dels problemes derivats de la manca d'un edifici propi, ja que els veïns del secretari escoltaven les reunions i interferien en els Plens. Aquell any, l'alcalde Joan Rubis va encarregar a l'arquitecte Miquel Garriga el projecte de construcció de l'actual edifici en uns terrenys que la família de gaspar Malet havia adquirit el 1755. El nou edifici acolliria les escoles públiques, l'habitació del mestre, una quadra als baixos i habitacions a l'entresòl per la tropa. A l'Ajuntament també s'hi va instal·lar la venda de bitllets de tren i, més endavant, la oficina de telègraf. Les obres es van adjudicar a Francisco Batlle de Barcelona, amb un pressupost de 91.150 rals de velló, 7.706 rals menys que el pressupost inicial concedit a Miquel Garriga i Roca. Per costejar les obres, es va crear una Comissió de prestamistes i una junta de veïns. Va ser el gremi de mareantes, però, qui va aportar més capital, mitjançant avançaments que l'Ajuntament va anar tornant. Després de la Guerra Civil es va haver de restaurar pels danys provocats pel conflicte armat. L'any 1950 es va aprovar el projecte de reforma del saló de sessions del Ple que s'inauguraria un any després amb una galeria de pintura de masnovins il·lustres. | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 1845 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51884-foto-08118-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51884-foto-08118-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51884-foto-08118-127-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Isabelí|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Garriga i Roca | Sembla ser que reprodueix l'esquema de la façana de l'Ajuntament de Barcelona, però més simplificada. La balconada fou una transformació recent, ja que l'edifici projectat per Miquel garriga i Roca tenia un balcó entre les columnes, però va caure a l'agost del 2010 i l'edifici ha recuperat la seva fesonomia original. | 99|100|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||
51885 | Casa de Cultura; Casa Sensat-Pagès; Casa del Marquès de la manguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-cultura-casa-sensat-pages-casa-del-marques-de-la-manguera | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. I PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-815 i C-Edificis emblemàtics I | XIX-XX | Casa entre mitgeres del Passeig Prat de la Riba que fa cantonada amb el carrer Doctor Agell, de planta rectangular alineada al pla del carrer i que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana s'inspira en el repertori neoàrab per composar una façana de gran plasticitat, combinant l'estucat salmó i blanc i diversos tipus d'arcs lobulats i de ferradura. Cal destacar la tribuna amb cúpula de la cantonada. A l'interior es conserva una bona part de la decoració i el mobiliari. | 08118-128 | Passeig Prat de la Riba, 16 | Jaume Sensat i Rosa Pagès, masnovins residents a Barcelona, van ser els promotors de reformar la façana de la seva casa de la carretera després d'un viatge que van fer a Egipte, projecte que van encarregar al mestre d'obres Pere Andreu. La casa va ser cedida al municipi l'any 1975 i restaurada el 1988 per convertir-la en Casa de Cultura. La darrera restauració es va fer sota la direcció de l'arquitecte Claudi Arañó i Bertran. | 41.4794900,2.3204500 | 443265 | 4592210 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51885-foto-08118-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51885-foto-08118-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51885-foto-08118-128-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Andreu | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
51833 | Casa del passeig Prat de la Riba, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-prat-de-la-riba-29 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, acabat amb una coberta plana practicable, a mode de terrat. La façana principal es disposa simètricament a partir de dos eixos de verticalitat i es composa a la planta baixa amb la porta d'accés i una finestra lateral protegida amb una reixa de ferro forjat; a la planta pis, hi ha un balcó continu amb reixa de ferro i amb dues obertures. A la planta superior, hi ha dues obertures dobles. Totes les finestres de les plantes superiors tenen la protecció d'un guardapols clàssic amb la part central lleugerament apuntada. La part inferior del balcó està fet amb picadís de rajoles i com element central, un escut amb les quatre barres. El parament de la façana és un estucat en relleu pintat de color ocre clar imitant carreus posats a portell i el coronament de la façana és una cornisa suportada per mènsules. Els emmarcaments de les obertures estan pintats de blanc. | 08118-87 | Passeig Prat de la Riba, 29 | 41.4778300,2.3203500 | 443255 | 4592026 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51833-foto-08118-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51833-foto-08118-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51833-foto-08118-87-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Coneguda també com a Can Massagué | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
51979 | Finques Espadas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finques-espadas | XIX | Casa als quatre vents de planta rectangular que consta de planta soterrani, planta baixa sobre elevada, planta pis i golfes, que ocupen la part central de la superfície, deixant terrat pla costat i costat, i amb la coberta de teules inclinada a dues aigües. A la façana principal s'obre una porta d'accés a la planta baixa i un balcó amb obertura a la planta pisi barana de balustrada d'obra. El balcó està suportat per dues columnes d'estil jònic. A la façana meridional, s'obre un pati al que s'accedeix per una escala, centrada en relació a la porta d'accés, que supera el desnivell. Aquest pati està envoltat per una balustrada d'obra. La porta de tanca és un reixat de ferro forjat format per dues fulles mòbils i un coronament fix que emmarca la totalitat del conjunt amb una composició dominada per la línea sinuosa i l'emblema de l'empresa, amb el número 48 en el coronament. | 08118-233 | Passeig Prat de la Riba, 48 | En aquesta finca visqueren Pere Pagès i Colomer i Jaume Estapé i Pagès, capitans, d'entre altres vaixells, del Ciro, de l'Ocata i del Nueva Paula, els quals, durant el segle XIX formaren part de la florent Marina Mercant del Masnou comerciant amb el continent americà. | 41.4799800,2.3225700 | 443442 | 4592263 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51979-foto-08118-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51979-foto-08118-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51979-foto-08118-233-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La façana ha estat decorat en reformes recents | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
51978 | Casa del Passeig Prat de la Riba, 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-prat-de-la-riba-58 | XIX | Casa entre mitgeres alineada al pla del carrer, de planta rectangular. Consta de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana es disposa simètricament a partir de dos eixos de verticalitat: a la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra al costat amb reixa de ferro i persianes de llibret de fusta i a la planta pis, hi ha dues obertures. Totes les obertures excepte la finestra de la planta baixa, tenen un arc carpanell i les finestres del pis l'ampit sobresortint i suportat per dues carteles. Per damunt hi ha una cornisa suportada per quatre carteles. El parament de la façana fa un relleu a modus de franges en la part baixa i en el tram de les finestres superiors i és llis en la zona intermèdia. | 08118-232 | Passeig Prat de la Riba, 58 | 41.4801500,2.3233000 | 443503 | 4592281 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51978-foto-08118-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51978-foto-08118-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51978-foto-08118-232-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/