Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51901 | Cal Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou, C-Edificis emblemàtics II. | XIX-XX | Casa entre mitgeres que fa cantonada amb un jardí lateral. La façana de llevant comparteix la mitgera amb la casa del costat, la de ponent dóna al jardí, la meridional és la façana principal que dóna al passeig Prat de la Riba i la façana septentrional dóna al carrer del darrera (Sant Antoni). És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i un terrat pla en la zona meridional de la coberta i inclinada de teules en la meitat septentrional. La façana es disposa simètricament on a la planta baixa es disposa la porta d'accés i una finestra geminada lateral. En els dos pisos hi ha un balcó i una finestra amb balconera. De totes maneres, originalment, en el lloc del balcó de la primera planta hi havia hagut una vitrina modernista. L'element més destacat és la decoració de la façana i de la tanca, a base de franges horitzontals fetes amb un esgrafiat recrescut i rajoles vidrades sobre un parament de maons vermells. El pati lateral està tancat perimetral amb un mur baix. La porta de tanca és un reixat de ferro forjat format per dues fulles mòbils i un coronament fix que emmarca la totalitat del conjunt amb una composició dominada per la línea sinuosa. | 08118-144 | Passeig Prat de la Riba, 71-72 | Edifici encarregat per Fèlix Maristany que en fou el primer propietari. | 41.4803700,2.3242900 | 443586 | 4592305 | 1900 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51901-foto-08118-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51901-foto-08118-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51901-foto-08118-144-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Sabater i Juli Maria Fossas Martínez | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||
| 51869 | Pati del Passeig Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-del-passeig-prat-de-la-riba | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pati davanter d'una casa de cós amb façana principal orientada al pla del carrer Bergantí Caupolican. És el pati característic de l'urbanisme masnoví del segle XIX que, en aquest cas s'ha conservat. Està delimitat per un mur baix d'obra amb una entrada pel carrer Bergantí Caupolican i una altra pel passeig Prat de la Riba, amb reixa de ferro i un mur més alt a la façana de llevant. Per la façana de ponent fa mitgera amb un bloc de pisos. En un lateral hi ha una pèrgola amb un roser i hi ha diverses especies plantades (margalló, llorer de sant Joan, pins, ficus, ...). | 08118-195 | Passeig Prat de la Riba, 99 | 41.4775300,2.3042800 | 441913 | 4592003 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51869-foto-08118-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51869-foto-08118-195-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi havia una palmera canariensis que s'ha mort a conseqüència de la plaga de l'escarabat morrut. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 51777 | Cases d'en Puig i Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-puig-i-roca | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta rectangular alineades al pla de carrer que consten de planta baixa i planta pis i acabades amb una coberta plana practicable a mode de terrat. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures seguint una disposició simètrica a partir de diferents eixos de verticalitat. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra reixada al costat i a la planta pis dos balcons semicirculars. Totes les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. El parament és un estucat amb relleus formant franges horitzontals i ordits geomètrics al voltant de les obertures. L'edificació que fa cantonada amb la plaça Marcel Monteys fa un recreixement del volum i alçada i el seu programa decoratiu es diferencia de la resta del conjunt amb una simplificació de formes i motius. | 08118-20 | Passeig Roman Fabra 6, 8, 10, 12 i 14 | Són cases que corresponen a l'època de l'eixample del Masnou i daten dels anys 20 i 30. Durant la República van comptar amb el suport municipal per fomentar l'habitatge. | 41.4803000,2.3166700 | 442950 | 4592302 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51777-foto-08118-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51777-foto-08118-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51986 | Cases del passeig Roman Fabra, 30,32,34,36 i 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-passeig-roman-fabra-30323436-i-38 | XX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer, que consta únicament de planta baixa i amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es genera mantenint un ritme repetitiu d'obertures seguint una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que, en algun cas ha estat modificat, però que l'eix central està representat per la porta d'accés i el laterals per finestres. Els elements ornamentals de les façanes són mínims: cornisa o recreixement de l'estucat al voltant de les obertures. | 08118-240 | Passeig Roman Fabra, 30,32,34,36 i 38 | 41.4823600,2.3156000 | 442862 | 4592532 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51986-foto-08118-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51986-foto-08118-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 51860 | Col·legi Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-ocata | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I. | XX | Edifici aïllat de planta rectangular format per tres cossos principals orientats E-O amb façana a l'Est i units per dues ales transversals. En origen aquests tres cossos eren més alts que les ales, que només tenien planta baixa. Posteriorment s'hi afegí la segona planta, seguint la tipologia arquitectònica del conjunt. Els cossos principals tenen planta baixa i pis amb la coberta inclinada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a l'est. Les ales eren dues naus amb coberta inclinada a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal; amb la reforma es van modificar. Tota la construcció està a una cota superior al carrer, que supera una escalinata que condueix a l'entrada principal, presidida per un porxo amb pilars de maó i arcs escarcers, que actua de terrassa en la planta pis del cos central, coronat amb un capcer esglaonat. Totes les obertures es formalitzen amb maó posat a sardinell com element decoratiu i es protegeixen amb persianes de llibret de fusta. El maó també s'utilitza com element decoratiu en les franges horitzontals remarcant cornis i forjat. El pati davanter és delimitat per una barana balustrada d'obra. | 08118-114 | Passeig Romàn Fabra, 1-3 | Edifici ubicat sobre l'antic cementiri, en uns terrenys que s'anomenaven La Mesquita, que era propietat de la família Malet. L'any 1902 es formalitzen els tràmits per construir unes escoles públiques mixtes, ja que era per nens i nenes, però separats en dues ales diferents. El primer projecte el va fer Gaietà Buhigas Monravà, però era massa costós i es va optar pel de Bonaventura Bassegoda, fet l'any 1903. L'any 1904 comencen les obres que finalitzen el juny de 1905. L'any 1909, el rei Alfons XIII concedeix el títol 'd'Il·lustríssima Vil·la' per haver construït aquestes escoles. L'any 1917 s'hi va fer la instal·lació elèctrica. Durant la Guerra Civil va ser incautat per la CNT i a l'any 1947 s'hi va instal·lar les FET i JONS a la nau central. L'ampliació del segon pis es va fer als anys 60 del segle XX. | 41.4800100,2.3162800 | 442917 | 4592271 | 1905 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51860-foto-08118-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51860-foto-08118-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51860-foto-08118-114-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||
| 51845 | Casa del Marquès del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-marques-del-masnou | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. LUNA, Gonçal (2005). El Parc del llac: una passejada per la natura i la història. Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-815 | XX | Edifici aïllat als quatre vents, de planta quadrangular que consta de semisoterrani, planta baixa i dos pisos segons el tram. A la façana de llevant hi ha l'entrada principal precedida d'una escalinata amb barana de balustrada acabades amb dos pilars que sustenten sengles fanals. Les obertures, sobretot de la façana principal, són arquejades i es completen amb pilastres, balustrades i arcs de mig punt. Destaquen les dues grans torres octogonals que flanquegen la façana principal, coronades amb coberta piramidal de pissarra. El parament és estucat de color vermellós en relleu imitant maons vistos, combinat amb trams llisos de color beige entorn les obertures i en el tram de la planta baixa. | 08118-99 | Passeig de Joan Carles I, s/n | Fou construïda a partir de l'any 1902 i va pertànyer a Romà Fabra i Puig (Barcelona, 1875 - Donostia, 1948). Pertanyia a una il·lustre nissaga de polítics i industrials catalans lligats a les històriques filatures Fabra i Coats i al mecenatge de l'Observatori Fabra del Tibidabo. La relació amb el Masnou és extensa. En agraïment pels generosos donatius atorgats a la vila, l'any 1921 el consistori el va nomenar fill adoptiu del poble, i l'any següent el rei Alfons XIII li va concedir el títol de marquès del Masnou arran del patrocini d'un pavelló hospitalari per a la Casa Benèfica. L'industrial també va subvencionar la Societat Cooperativa de Cases Barates La Masnouense. Les cases encara es conserven al carrer Amadeu I. | 41.4780700,2.3043800 | 441922 | 4592063 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51845-foto-08118-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51845-foto-08118-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51845-foto-08118-99-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Salvador Viñals i Sabaté | Actualment l'envolten vials, però abans havia estat envoltat de jardins. L'actual seu del Club Esportiu Masnou era la casa dels masovers. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||
| 52024 | Porteria de cal Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porteria-de-cal-marques | XX | Antiga porteria de la casa del Marquès, el senyor Romà Fabra, promotor de l'obra. Actualment aquest element ha quedat deslligat per vials de nova construcció de la casa. És un arc de ferro amb una orla central de motius geomètrics amb les inicials R i F al bell mig. Aquestes inicials fan referència a Romà Fabra. | 08118-278 | Passeig de Joan Carles I, s/n | La casa fou construïda a partir de l'any 1902 i va pertànyer a Romà Fabra i Puig, que rebé el títol de primer marquès del Masnou l'any 1922. | 41.4780600,2.3048000 | 441957 | 4592062 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52024-foto-08118-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52024-foto-08118-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 52018 | Búnquer d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-docata | MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 33-35. | XX | Està mig soterrat i queda al bell mig del nou passeig marítim. | Búnquer militar de planta quadrangular amb la part frontal arrodonida. Les obertures (entrada i espitlleres) estan tapiades per obra moderna. La part externa de la coberta és lleugerament còncava i presenta al centre de la part frontal una canal, possiblement de desguàs. Malgrat tot, per paral·lels es pot saber que tindria un parell d'espitlleres i l'entrada seria per la part posterior. La tècnica constructiva seria amb formigó armat i les parets podrien anar recobertes d'un parament que l'integrés en el paisatge. | 08118-272 | Passeig de Prat de la Riba, s/n | A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses. | 41.4795800,2.3225000 | 443436 | 4592219 | 1936-37 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52018-foto-08118-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52018-foto-08118-272-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||
| 51931 | Xalets racionalistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-racionalistes | <p>AA.VV (1999). La tradición renovada. Ed. COAC. Barcelona, pàg. 165. BOHIGAS, Oriol (1970).Arquitectura española de la Segunda República. Tusquets editor. Barcelona, pàg. 91. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu Col·legi d'Arquitectes de Catalunya</p> | XX | <p>Conjunt racionalista de quatre habitatges unifamiliars, delimitats per la plaça Espanya a migdia, el carrer Pau Casals a ponent, el carrer Ramon Fabra a llevant i el carrer Silveri Fàbregas al nord. El projecte inicial preveia la construcció de sis habitatges, quatre adossats i dos aïllats, però només es van fer els quatre primers. Estan envoltades de jardí i tenen un marcat sentit horitzontal reforçat per un ràfec continu. Consten de planta baixa i planta pis amb la coberta plana practicable. A les façanes es combinen les obertures en sentit vertical i en sentit horitzontal.</p> | 08118-174 | Pl. Espanya, 1-2 / carrer pau Casals, 2 / c. Roman Fabra, 1-3 | 41.4828200,2.3148600 | 442801 | 4592584 | 1936 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51931-foto-08118-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51931-foto-08118-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51931-foto-08118-174-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Maria Puig Gairalt | 120|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||
| 51927 | Antic Hostal de can Ramon; Ca l'Emilio dels ous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-de-can-ramon-ca-lemilio-dels-ous | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, format per un cos principal simètric amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel ala façana principal i un altre cos adjacent que conforma una terrassa a nivell del primer pis amb barana de balustrada i que, en planta baixa, genera un espai de resguard cobert emmarcat per una gran arcada. La façana principal orientada a migdia, es genera amb una composició simètrica: a la planta baixa es situa la porta d'accés i una finestra amb reixa i en les plantes superiors es defineixen un seguit d'obertures rectangulars, la majoria amb l'ampit sobresortint i suportat per dues carteles. Les façanes laterals són secundàries i tenen poques obertures i petites. Destaca el pati davanter delimitat per un petit mur amb reixa de ferro que fa de nexe d'unió entre la plaça, l'edifici i les escales del carrer Sant Francesc d'Assís. | 08118-170 | Pl. Jaume Bertran, s/n | Havia estat un hostal, d'aquí li ve el nom. | 41.4816600,2.3258900 | 443721 | 4592447 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51927-foto-08118-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51927-foto-08118-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51927-foto-08118-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pati porxat correspon a l'espai on s'aturaven els carruatges | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51855 | Palmeres (Palmera canariensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-palmera-canariensis | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Dues palmeres (Phoenix canariensis) plantades a banda i banda d'una pèrgola de ferro. El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'alçada mitja d'aquestes palmeres és d'uns 12 a 14 metres d'alçada. Mesura aproximadament un metre d'amplada. La base de les fulles, acostumen a mesurar entre quatre i cinc metres de llargada, formant al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana (Phoenix datylifera). Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. Tot i que d'aquesta espècie està essent atacada per una plaga d'insectes conegut com a escarabat morrut, en el moment del treball de camp, no semblen afectades. No s'observen colònies de cotorres de pit gris (Myiopsitta monachus). | 08118-109 | Plaça 11 de setembre | Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. | 41.4828800,2.3114800 | 442519 | 4592592 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51855-foto-08118-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51855-foto-08118-109-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 51984 | Monument a l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-l11-de-setembre-0 | XXI | Monument commemoratiu dedicat als caiguts l'11 de setembre de 1714 consistent en un monòlit de pedra granítica en forma de paral·lelepípede amb una placa de marbre a la part superior on es llegeix: ' remembrança de la vila del Masnou als màrtirs de l'onze de setembre de 1714'. Al davant d'aquest monòlit, hi ha una altra pedra més petita i al darrera un pal de bandera amb la senyera onejant. | 08118-238 | Plaça 11 de setembre | 41.4827300,2.3116100 | 442530 | 4592576 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51984-foto-08118-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51984-foto-08118-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 51929 | Casa de la plaça Catalunya, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-catalunya-10 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres que fa cantonada amb pati davanter i de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i planta pis, acabada amb una coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La planta baixa i el pati queden a una cota superior del nivell del carrer. La façana principal es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat, a la planta baixa amb la porta d'accés arquejada i amb els brancals, el llinda i la llinda de pedra vista treballada i una finestra amb reixa de ferro al seu costat esquerre; i a la planta pis amb dues finestres, una més petita que l'altra. La més gran, que està damunt la porta d'accés, té els brancals, l'ampit i la llinda de pedra vista treballada. La façana de ponent és secundària i preval el ple sobre el buit, amb una única obertura molt petita. El pati està delimitat per una barana de ferro i s'hi accedeix per unes escales situades en sentit paral·lel a la façana i al carrer. | 08118-172 | Plaça Catalunya, 10 | 41.4813600,2.3218300 | 443382 | 4592417 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51929-foto-08118-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51929-foto-08118-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51929-foto-08118-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 51865 | Casa Millet; Can Patatetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-millet-can-patatetes | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres que es defineix per una planta rectangular i consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. La façana es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat que s'ordenen de la següent manera: a la planta baixa es constitueix amb la porta d'accés centrada i una finestra a cada costat; a la planta pis s'ordenen tres obertures seguint els eixos de simetria amb sengles balcons de balustrada d'obra; i a les golfes trobem tres obertures quadrades de dimensions reduïdes. El coronament de la façana és una balustrada amb motius ornamentals calats amb sòcol i passamà, intercalant petits pinacles coronats en forma de teuladet a dues aigües. El parament de la façana és un estucat amb esgrafiats de carreus posats a portell. A les obertures, hi ha un recreixement amb motius florals i geomètrics damunt les llindes. També hi ha esgrafiats florals a sota la cornisa, en forma d'una franja horitzontal. Al davant, hi ha un petit espai enjardinat amb façana a la plaça Catalunya que queda limitat per una reixa de ferro forjat damunt un sòcol d'obra i que defineix unes característiques pròpies d'aquest edifici. L'interior està decorat a l'estil modernista | 08118-119 | Plaça Catalunya, 12-13 | 41.4802200,2.3175200 | 443021 | 4592293 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51865-foto-08118-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51865-foto-08118-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51865-foto-08118-119-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gaietà Buigas i Monravà | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51991 | Cases de la plaça Catalunya, 14 i 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-placa-catalunya-14-i-16 | XIX | Conjunt format per dues cases entre mitgeres ubicades al principi de la plaça Catalunya fent cantonada amb el carrer Roger de Flor. Entre una casa i l'altra hi ha un bloc de pisos que no respecta la tipologia constructiva d'aquestes. Es tracta de dues cases de cós de planta baixa i planta pis, però que en una s'hi ha afegit una planta pis, acabades amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. La planta baixa està a una cota superior del vial públic i per superar aquest nivell hi ha unes escales fetes de graons de maons posats a sardinell en una meitat i emporlanat en l'altra. Aquestes escales donen accés al pati davanter de les cases. Un mur lateral de contenció separar aquestes del carrer Roger de flor. | 08118-245 | Plaça Catalunya, 14 i 16 | 41.4803000,2.3176500 | 443032 | 4592302 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51991-foto-08118-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51991-foto-08118-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 51749 | Plaça Catalunya, 3, 4 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-catalunya-3-4-i-6 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Conjunt de tres edificacions de planta rectangular alineades al pla de carrer i que consten de planta baixa i pis i acabades amb coberta inclinada de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana es genera a partir d'una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat en dos casos i d'un en l'altre; només trencada per una obertura feta a posteriori per adequar un comerç. Aquesta composició es defineix a les plantes superiors per la combinació de dues finestres de llinda recta amb baranes de ferro i persianes de llibret o de corda. L'acabat superficial dels paraments del conjunt és estucat llis. La casa del número 3 es diferencia de les altres en la seva amplada, molt més estreta, i la seva alçada. Només té dues obertures: la porta a la planta baixa i una balconada a la planta pis. Les cases 4 i 6 tenen un coronament de la façana amb una barana d'obra damunt la cornisa a mode d'acrótera. | 08118-61 | Plaça Catalunya, 3, 4 i 6 | 41.4798100,2.3175500 | 443023 | 4592248 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51749-foto-08118-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51749-foto-08118-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 51830 | Ca l'Indià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lindia | RODRIGO ALHARILLA, Martín (2004). Cases d'indians SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta trapezoïdal amb pati davanter que consta de planta baixa i dos pisos i acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat. De les quatre façanes, només la de ponent comparteix mitgera amb la casa del costat. La planta principal s'ubica en el primer pis i s'hi accedeix per una escala amb barana de ferro generant un petit balcó circular amb una columna a l'angle format per la façana de llevant i la de migdia que és on hi ha la porta d'entrada. La planta baixa actua de soterrani de l'habitatge i, per la façana de llevant, hi ha un accés al garatge. Destaca en l'eix central de la façana de migdia, una tribuna que també actua com a balcó de la planta superior. Totes les obertures mantenen un llenguatge formal comú desenvolupant-se seguint unes proporcions similars, amb decoració d'esgrafiat a les llindes. L'acabat del parament és un estucat amb relleu a mode de carreus en els laterals i cantonades de l'edifici, mentre que a la resta és llis. | 08118-84 | Plaça Jaume Bertran, 1 | La casa va ser construïda cap a la fi del segle XIX per la família Bertran, propietària del bergantí Maria Rosa. | 41.4794300,2.3180200 | 443062 | 4592205 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51830-foto-08118-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51830-foto-08118-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51830-foto-08118-84-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'interior està conservat com un museu | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51748 | Can Bargilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bargilet | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular amb pati davanter i posterior. Consta de planta soterrani, planta baixa i planta pis i acabada en pla a mode de terrat, exceptuant un afegit posterior que acaba amb coberta inclinada a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. La façana es disposa amb una composició simètrica a partir de dos eixos verticals que a la planta baixa es concreten amb la porta d'accés i una finestra lateral enreixada i a la planta superior amb dues finestres de llinda recta amb l'ampit que sobresurt i està suportat per dues carteles. Totes les finestres estan protegides amb persianes de llibret de fusta. El coronament de la façana és una balustrada d'obra que va substituir l'original en el seu moment, i que estava feta de rajoles, donat el mal estat en que es trobava aquesta. El parament de la façana en el tram de la planta baixa és un estucat en relleu imitant carreus posats a portell i llis en el tram de la planta pis. Hi ha esgrafiat a la part superior, l'any de construcció (1852). Al davant hi ha un pati enrajolat delimitat per un mur baix amb una reixa de ferro. A la part posterior també hi ha un pati en forma de 'L' ja que es posa per darrera de la casa del costat. | 08118-60 | Plaça Jaume Bertran, 2 | El promotor i propietari de la casa fou el mestre d'obres Ignasi Collell que se la va fer ell mateix l'any 1852. | 41.4794600,2.3179100 | 443053 | 4592208 | 1852 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51748-foto-08118-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51748-foto-08118-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51748-foto-08118-60-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Collell | Antiga casa de la família Bertran que dona nom a la plaça. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||
| 51957 | Font de la plaça Vila de Madrid | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-vila-de-madrid | XX | Font construïda amb rajola de valència del tipus de la vela en el plafó vertical on es col·loca el brollador d'acer inoxidable, i de color verd a la base i a la pica. Darrera la font hi ha un pany de paret delimitat per dos pilars de maons plans fet de paredat escocès(retalls de diferents mesures i colors) amb dos escuts de la vila del Masnou fets de rajoles. Una heura cobreix gran part d'aquesta paret. | 08118-211 | Plaça Vila de Madrid (carrer del Capità Mirambell cantonada carrer Capità Maristany Noms) | 41.4792200,2.3191400 | 443155 | 4592181 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51957-foto-08118-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51957-foto-08118-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | desconegut | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 51858 | Dos Pins (Pinus halepensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dos-pins-pinus-halepensis | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Dos espècimens de pi blanc (Pinus halepensis) d'alçades compreses entre 10 i 12 metres, amb una volta de canó d'un metre aproximadament. Les branques i l'escorça són de color grisós. Per la seva proximitat al mar, les branques han agafat formes recargolades. Les fulles o agulles, amiden de 0,7 a 1 mm d'amplada per 3,5 a 7 centímetres de longitud, i tenen un color verd groguenc. Floreix entre els mesos d'abril i maig, i porta nombroses pinyes que mesuren entre 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb escames poc prominents. Acostumen a portar gran quantitat de pinyes, la llavor de les quals només és apreciada pels esquirols. | 08118-112 | Plaça d'Espanya | El pi blanc és un arbre del gènere Pinus, originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El seu nom científic prové de la ciutat síria d'Alep. És un arbre amb un gran potencial colonitzador, ocupant conreus abandonats. Els incendis forestals afavoreixen la seva propagació, ja que l'escalfor fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors. La fusta pot ser emprada en la producció de cel·lulosa i per a caixes de fusta. | 41.4823600,2.3150900 | 442820 | 4592532 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51858-foto-08118-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51858-foto-08118-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 51934 | Plaça d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-docata | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Espai públic de planta quadrada delimitat pel carrer Mestres Villà a migdia, el carrer Jaume I al nord i per façanes de cases en els costats de llevant i ponent. Des del carrer Mestres Villà s'hi accedeix, per superar el desnivell, a través d'una escala ascendent amb una font al lateral dret. Des del carrer Jaume I s'hi accedeix a través d'una escala descendent. A cadascun dels seus costat s'aixequen sengles construccions de planta rectangular d'una sola planta amb la coberta plana. Al costat NE hi ha el monument a Ramon Trias Fargas i en el costat NO hi ha una altra font i l'entrada a les mines d'aigua. Als laterals de llevant i ponent de la plaça hi ha dues alineacions d'arbres (plataners) i bancs de fusta paral·lels a les façanes d'habitatges. El paviment és de panots de colors blanc i vermell, fent dibuixos geomètrics. | 08118-177 | Plaça d'Ocata | Al segle XIX s'hi feia mercat. | 41.4809200,2.3247100 | 443622 | 4592366 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51934-foto-08118-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51934-foto-08118-177-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 51958 | Monument a Ramon Trias Fargas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-trias-fargas | Monument commemoratiu dedicat a Ramon Trias Fargas. Pilar de pedra en forma de prisma format per sis blocs de pedra arenisca damunt una base de granit gris. Aquests sis blocs tenen els costats motllurats amb els costats arrodonits. El penúltim bloc té marques verticals, com si fossin les empremtes de les ungles de l'excavadora, però que en el darrer bloc queden en quatre a modus de les quatre barres. En el quart bloc hi ha el bust de bronze del personatge homenatjat. A sota del bust, en baix relleu, es pot llegir 'Catalunya és històricament democràtica. Sense llibertat en tots els camps, ni Catalunya ni la democràcia no són possibles. Ramon Trias Fargas / Barcelona 1923 - El Masnou 1989'. En n lateral hi ha una placa on es pot llegir: 'El Masnou a Ramon Trias Fargas per subscripció popular / 27-X-1990'. | 08118-212 | Plaça d'Ocata | 41.4798900,2.3196900 | 443202 | 4592255 | 1990 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51958-foto-08118-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51958-foto-08118-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 51959 | Font de la Mina Cresta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-cresta | XX | No conserva el brollador | Font feta a la paret septentrional de la plaça d'Ocata, al costat de la mina, i aprofitant el desnivell amb el carrer Jaume I. Està construïda de maçoneria de petits carreus regulars de granit gris. El brollador, que s'ha perdut, està emmarcat per un plafó de carreus acabat en arc de mig punt que s'enfonsa uns 40 cm del pla de la paret. Aquesta amplada és aprofitada per fer-hi la pica, amb el mateix material. A terra, hi ha un petit podi que serveix per recollir les aigües sobreres i desaiguar-les. També està fet de carreus de granit gris. A la dreta hi ha un plafó de ceràmica format per sis rajoles on es llegeix 'Font de la mina Cresta. Plaça d'Ocata'. | 08118-213 | Plaça d'Ocata | 41.4750000,2.2969300 | 441297 | 4591727 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51959-foto-08118-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51959-foto-08118-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 51960 | Font de la Plaça d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-docata | XX | Font situada a la paret que separa la Plaça d'Ocata amb el carrer Mestre Villà, a la dreta de les escales que donen accés a la plaça des d'aquest carrer. El brollador, que és de polsador d'acer inoxidable, es situa en una fornícula amb una pica emmarcada per dos blocs arrodonits de granit gris. El fons de l'ornacina està pintat de negre. | 08118-214 | Plaça d'Ocata | 41.4827500,2.3157200 | 442873 | 4592575 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51960-foto-08118-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51960-foto-08118-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 51871 | Mines d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua | XVIII-XIX | Mina de Can Malet i Mina Cresta adequades a la visita pública amb entrada per la plaça d'Ocata, des d'on s'endinsen fins a 30 metres pel sector principal del qual en surten mines derivades i accessos a registres o pous d'abastiment. Les galeries estan excavades en el sauló i, en aquest cas, s'han reforçat les parets laterals amb obra de maons i volta d'entibada o de maó pla. | 08118-197 | Plaça d'Ocata, s/n | El Masnou és un poble que s'abastia d'aigua a través de pous i mines fins ben entrat el segle XX. Durant la Guerra Civil es va utilitzar de refugi antiaeri. Van funcionar fins la dècada de 1960-70. Aquestes mines es van inaugurar per la visita pública el febrer de l'any 1999. | 41.4777800,2.3109200 | 442468 | 4592027 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51871-foto-08118-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51871-foto-08118-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51871-foto-08118-197-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 51829 | Casa de la plaça de Catalunya, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-catalunya-11 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular amb pati davanter que consta de planta baixa i pis i acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat. La planta baixa i el pati queden a una cota superior del nivell del carrer. La façana principal es genera a partir d'una composició simètrica a la planta pis i asimètrica a la planta baixa que presenta la porta d'accés a un extrem i tres obertures més estretes i allargades del normal, situades a diferents alçades i abraçades per un arc amb decoració floral en relleu. A la planta pis hi ha un balcó continu suportat per quatre mènsules decorades, amb dues obertures amb esgrafiats a les llindes i barana d'obra. Coronada per una cornisa suportada per modillons i, al damunt, una barana d'obra seguint la composició del balcó amb l'ampit de ceràmica de color verd i groc. El parament de la façana és un estucat amb elements ornamentals d'esgrafiats: franja horitzontal a sota la cornisa i les motllures de ventilació de la coberta, damunt les llindes i imitació de carreus en els laterals. | 08118-83 | Plaça de Catalunya, 11 | 41.4801500,2.3174500 | 443015 | 4592285 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51829-foto-08118-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51829-foto-08118-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 52025 | Font de la plaça de Maria Cristina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-maria-cristina | XX | Font pública adossada a una paret de maons de formigó prefabricats d'una alçada d'uns 80 cm que a la part central fa un recreixement circular on s'insereix la pica semi circular amb la vora de pedres vistes on es troba el brollador d'acer inoxidable de polsador. Als costats hi ha dos bancs que utilitzen la paret de respatller. | 08118-279 | Plaça de Maria Cristina, s/n | 41.4794100,2.3060000 | 442058 | 4592211 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52025-foto-08118-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52025-foto-08118-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 51920 | Mirador de la plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-placa-de-lesglesia | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Espai públic de planta quadrada en forma de plaça urbanitzada damunt un edifici públic (l'actual arxiu municipal), donat el gran desnivell del terreny en aquest indret. La plaça actua de mirador davant del mar, amb l'església de sant Pere al seu darrera, que és el punt més alt del turó. La barana, que es desenvolupa en dos dels seus costats, és de vidre amb el passamà tubular d'acer galvanitzat. Per impedir l'accés de vehicles hi ha unes pilones també d'acer galvanitzat. El paviment és uniforme i està dividit en quadrícules per franges blanques girades respecte els dos eixos de la plaça. | 08118-163 | Plaça de l'església | Reformat a l'any 2000 | 41.4790600,2.3163100 | 442919 | 4592165 | 1957 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51920-foto-08118-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51920-foto-08118-163-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51953 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-10 | XX-XXI | <p>A la casa rectoral de Sant Pere del Masnou s'hi conserven els arxius de la parròquia de Sant Pere i de la parròquia del Pilar. Bàsicament, es tracta dels llibres sacramentals: bateigs, matrimonis, confirmacions i òbits. Els llibres més antics són de l'any 1939, ja que els anteriors es van cremar durant la guerra civil espanyola (1936-1939).</p> | 08118-207 | Plaça de l'església, 5 | <p>Durant la Guerra Civil es va cremar l'arxiu existent.</p> | 41.4814100,2.3218300 | 443382 | 4592422 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51953-foto-08118-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51953-foto-08118-207-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 51861 | Sant Pere del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-masnou | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-46 i C-Edificis emblemàtics I. | XVIII-XIX | Església parroquial de Sant Pere del Masnou, de planta rectangular amb una nau central, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, i dues naus laterals d'inferior alçada de la nau central. Aquesta diferència d'alçades es soluciona exteriorment amb sis contraforts massissos a un costat i cinc a l'altre, amb l'extrem superior corbat. La façana principal, orientada a migdia i on es situa la porta d'accés després de superar una escalinata que salva el desnivell en relació al carrer, és d'estil neoclàssic. La portalada està feta de pedra granítica treballada amb uns brancals en forma de pilars amb basament i capitell, la llinda és recta i està feta en tres fragments. Al damunt una fornícula centrada per pilars de fust estriat, emmarca la imatge de Sant Pere. Damunt la fornícula, hi ha una rosassa de pedra granítica. A la dreta i adossada a la nau, hi ha la torre del campanar, de planta quadrada i formada per tres cossos. Originàriament a l'esquerra en simetria amb el campanar, hi havia una torre coronada amb merlets. A l'interior hi ha pintures murals, a la capella del santíssim. El sostre de la volta el va fer Pere Pujadas, i a l'altar major, els quadres de Josefina Maristany Rojas. | 08118-115 | Plaça de l'església, s/n | El temple va ser iniciat el l'any 1760 per Miquel Garriga i va ser acabat pel seu fill Pau el 1817, coincidint amb la segregació de la parròquia, fins aleshores integrada a Teià. També en va fer la capella del sagrament i l'altar major. Miquel i Pau Garriga són l'avi i el pare de qui seria arquitecte municipal, Miquel Garriga i Roca. L'església va ser cremada i va quedar molt malmesa durant la guerra civil. El campanar no es va enllestir fins el 1960. | 41.4794300,2.3163300 | 442921 | 4592206 | 1760 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51861-foto-08118-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51861-foto-08118-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51861-foto-08118-115-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel i Pau Garriga | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||
| 51926 | Plaça de la Llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-llibertat | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX-XX | Plaça pública de planta rectangular delimitada a migdia pel carrer de Barcelona i per edificacions en els altres costats, destacant el costat de ponent en el que hi té façana l'edifici de l'antic Casinet. L'espai resultant es pot entendre com un conjunt d'unitats de diferents àmbits creats per a diversos usos. D'una banda es genera un espai de pas i estacionament de vehicles, i de l'altre costat la plaça pròpiament dita. Aquests dos espais estan separats per una alineació de plataners i mobiliari urbà, com bancs i els fanals. Hi ha un canvi contrastat entre el paviment de la vorera del carrer Barcelona i el de la plaça, que passa d'uns panots blancs i rogencs, a un paviment grisós més senzill. A l'extrem septentrional hi ha un pas i una escala pública que comunica amb el carrer de Josep Llimona i salva el canvi de cota entre els dos espais. | 08118-169 | Plaça de la Llibertat | 41.4790200,2.3182100 | 443077 | 4592159 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51926-foto-08118-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51926-foto-08118-169-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels espais emblemàtics del municipi. Hi havia hagut una torre de defensa i entitats assenyalades com el partit polític local, Gent del Masnou. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51831 | Serviat Viatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serviat-viatges | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu del Masnou C-818 | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i dos pisos i acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es genera a partir d'una composició simètrica que es trenca a la planta baixa per reformes posteriors que han malmès la tipologia arquitectònica original. De la façana destaca la tribuna central amb vidriera del primer pis que actua, alhora, de balcó de la planta superior. Està formada per unes fusteries simples que emmarquen els vidres, els de les targes estan decorats, baranes de ferro forjat i un element petri de suport decorat amb motius florals. Per sota hi ha un mosaic amb l'escena de Sant Jordi matant el drac. El parament de les plantes superiors és un estucat en relleu imitant carreus posats a portell amb una franja horitzontal de rajoles verdes amb motius geomètrics a la meitat i una altra per sota la cornisa. | 08118-85 | Plaça de la Llibertat, 6 | 41.4791800,2.3182900 | 443084 | 4592177 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51831-foto-08118-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51831-foto-08118-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51831-foto-08118-85-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Pujol Brull | En alguns inventaris consta com a Floristeria Puig ja que era el negoci anterior a l'actual. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 52043 | Monument de la plaça de la República | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-de-la-republica | XXI | Monument commemoratiu en memòria de la Segona República espanyola que consisteix en quatre barres de secció quadrada, d'uns 5/6 metres d'alçada de ferro tipus corten amb lleugeres ondulacions no homogènies, situades damunt una peanya de formigó. Entre les barres hi ha tres cercles, cadascun amb un dels colors de la bandera de la República amb el marc metàl·lic. A la pena de formigó hi ha tres plaques. En una es pot llegir: 'a tots els homes i dones del Masnou que es van comprometre en la defensa de la segona república'; a l'altra: 'Llibertat, igualtat i fraternitat' i en la tercera: ' A la vil·la del Masnou / 14 d'abril de 2007'. | 08118-297 | Plaça de la República | monument inaugurat el 14 d'abril de 2007. | 41.4808600,2.3104100 | 442428 | 4592369 | 2007 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52043-foto-08118-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52043-foto-08118-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Oriol Rius i Camps | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51763 | Horta d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-den-puig | BURÉS, Lluís i MARQUÈS, Anna (1991). La vil·la romana de Cal Ros de les Cabres (El Masnou, el Maresme). Notícia de les darreres campanyes d'excavació, dins Laietània, núm. 6. Mataró. Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. REVILLA, Víctor (1995). Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos I aC. - III dC.), dins Cuadernos de Arqueologia, núm. 8. Servei del llibre l'Estaquirot. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | I aC-I dC | parcialment destruït | Jaciment que s'interpreta com un abocador d'un forn romà amb una producció majoritària d'àmfores tipus Pascual 1 i ecipients (dolies) o elements constructius (teules). Es relaciona amb la vil·la de Cal Ros de les Cabres i l'abundància d'aigua i argiles. Per desgràcia, quan es va detectar el jaciment ja s'havia rebaixat el terreny i destruït les possibles restes; per tant, només es va poder fer una recollida de material. | 08118-6 | Torrent de Can Gai, s/n | Jaciment descobert de forma fortuïta durant les obres de construcció de la nau del parc Central dels Serveis de manteniment (Sector Voramar I) del Masnou. L'any 1998, amb motiu del projecte de construcció d'una estació de servei es va fer un seguiment arqueològic que va donar resultats negatius pel que fa a la localització de noves restes romanes. | 41.4819900,2.3306200 | 444116 | 4592481 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51763-foto-08118-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51763-foto-08118-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51763-foto-08118-6-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51759 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor-0 | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. MAYA, J. L. i PONS, E, (1983). El bronze final, dins l'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. RIBAS, Marià (1976). El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | II aC-VdC | zona urbanitzada | Establiment rural d'època romana tipus vil·la que tindria el seu origen a finals del segle II aC i mantindria una llarga ocupació fins a finals d'època romana. Fou localitzat a partir de troballes casuals i a les excavacions arqueològiques realitzades, l'any 1960 i 1970, pel senyor Lluís Galera. Aquestes intervencions permeteren documentar un conjunt de murs que delimitaven un mínim de tres àmbits. El material ceràmic documentat que predomina és la Terra Sigil·lada Sudgàl·lica, Terra Sigil·lada Hispànica i Terra Sigil·lada Africana Clara A. L'any 1970 s'excavaren dues sitges que proporcionaren Campaniana A, Terra Sigil·lada Aretina, Terra Sigil·lada Sudgàl·lica, Terra Sigil·lada Hispànica i Terra Sigil·lada Africana Clara A, C i D. | 08118-2 | Urbanització Can Teixidor | L'any 1970 la urbanització de la zona va destruir aquestes restes. | 41.4758800,2.3020600 | 441726 | 4591822 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51759-foto-08118-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51759-foto-08118-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51759-foto-08118-2-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51822 | Casa del carrer Barcelona, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-46 | GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular enretirat del pla de carrer que consta de planta baixa i dues plantes pis, acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat català. Per la planta baixa s'ha perllongat a posteriori fins alinear-lo al pla de carrer, ocupant l'antic pati davanter. La façana es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat que es defineix amb dues obertures per planta. Destaca el balcó continu de la primera planta amb barana de ferro forjat amb dues obertures amb guardapols en forma de frontó amb fulla d'acant central. A la segona planta, les dues obertures estan emmarcades per sengles pilastres estriats amb capitell jònic. L'acabat del parament és un estucat pintat amb relleu a mode de franges horitzontals i amb un seguit d'elements ornamentals dels que destaquen una franja entre els dos pisos i sota la cornisa amb motius geomètrics i florals que es ressalten amb la combinació de colors en què estan pintats. A l'interior està decorat amb teixit de damasc tornassolat i amb flors de llis. | 08118-76 | carrer Barcelona, 46 | La Sociedad Cultural Nueva Unión Masnovense, SOCNUM propietària de l'edifici té el seu origen al segle XIX. La seu original estava al Casinet però per problemes econòmics van bescanviar l'edifici per aquest. Lluís Millet estava vinculat a aquesta societat i encara es conserven algunes partitures, documents i fotos. | 41.4782700,2.3148100 | 442793 | 4592078 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51822-foto-08118-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51822-foto-08118-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51822-foto-08118-76-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51941 | Plàtans del carrer Josep Pla (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-carrer-josep-pla-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d' arbres (120 peus) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera a banda i banda del passeig de Joan Carles I i del carrer Josep Pla, per tal de proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. | 08118-184 | carrer Josep Pla, s/n | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4828300,2.3149800 | 442811 | 4592584 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51941-foto-08118-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51941-foto-08118-184-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 51970 | Cases del carrer Mestres Villà,99, 101 i 103 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-mestres-villa99-101-i-103 | XIX | Conjunt de cases de cós o cós i mig del carrer Mestres Villà. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular i consten, en aquest cas, de planta baixa i planta pis ; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment simètrica: porta d'accés de major grandària i una finestra a mitja alçada en la planta baixa, i dues obertures en la planta pis. El parament de la façana és arrebossat pintat amb varietat cromàtica amb decoració molt austera, com a molt algun relleu en llinda i/o brancals. En aquest cas, les sis finestres de la planta pis de les tres cases tenen l'ampit suportat per modillons. | 08118-224 | carrer Mestres Villà,99, 101 i 103 | 41.4814400,2.3227800 | 443461 | 4592425 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51970-foto-08118-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51970-foto-08118-224-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 51843 | Palmerar Club de futbol (Palmera canariensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmerar-club-de-futbol-palmera-canariensis | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | Grup de 5 palmeres (originàriament 6) de Canàries que es trobaven al pati davanter de la seu del club de futbol. Actualment una d'elles està tallada arran de soca i les quatre restants estan afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort irremediablement de la palmera. El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitjà d'aquest conjunt era d'uns 14 a 15 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. La base de les fulles, que acostumen a mesurar uns cinc metres de llargada, i formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen; són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana. Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. | 08118-97 | carrer Rosa Sensat, 1-6 | Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. | 41.4798300,2.3042700 | 441914 | 4592259 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51843-foto-08118-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51843-foto-08118-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 51907 | Garrofers del PP-10 (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-del-pp-10-ceratonia-siliqua-l | <p>AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> | <p>Grup d'arbres de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesuren aproximadament 7 metres d'alçada. La volta de canó pot variar lleugerament, però en general es pot donar una mitjana de 2 metres. Pel que fa al volt de soca, oscil·la entre els 2,80 m i els 3 m. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca, i en molts d'aquests espècimens arriba fins al terra, recordant el port d'un arbust. Algunes de les branques que conformen la capçada d'aquests garrofers són recargolades i de grans dimensions.L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08118-150 | carrer Salvador Espriu, del número 1 al 34 | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4854500,2.3296900 | 444041 | 4592866 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per aquells espècimens que es troben plantats prop dels nous carrers urbanitzats, sembla que les arrels no han estat afectades per l'obra. Caldria una intervenció per tal de protegir el perímetre, que es veu afectat per abocaments incontrolats de runa i altres residus. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51922 | Can Comellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comellas-0 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Casa aïllada de planta rectangular enretirada del pla del carrer per un pati davanter, composta per un cos principal de planta baixa i coberta plana practicable, a mode de terrat, i un altre cos secundari separat pel jardí i alineat al pla del carrer Sant Francesc d'Assís. Aquest darrer volum acaba formant part del mur de tancament de la parcel·la i pren més presència que l'edificació principal elevant-se un pis més. La planta baixa és lliure i exterior, i l'accés a l'interior del primer pis es realitza per mitjà d'una escala exterior. La façana de l'edificació principal, encarada al nord, es genera a partir d'una composició simètrica amb tres eixos de verticalitat definits per una porta centrada i dues finestres laterals protegides per persianes de llibret de fusta. L'acabat del parament és un estucat llis amb un sòcol i relleus florals decorant la part superior de les llindes de les finestres. Una marquesina de ferro i vidre protegeix la porta d'accés. Una balustrada d'obra corona la façana, actuant de barana de la coberta. | 08118-165 | carrer St. Francesc d'Assís, 27 i 29 | 41.4788900,2.3168100 | 442960 | 4592146 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51922-foto-08118-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51922-foto-08118-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51922-foto-08118-165-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rep el nom perquè hi va viure el compositor i pintor Joan Comelles. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml