Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52007 | Panteó de Pere Grau Maristany i Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-pere-grau-maristany-i-oliver | <p>RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou.</p> | XX | <p>Edificació complexa en forma d'angle, donada la disposició dels solars adquirits. Dos dels solars són ocupats per la cripta i, el tercer està ocupat per la caixa d'escala. El volum principal és la part exterior de la cripta. Sobre un podi, al que s'accedeix mitjançant una escalinata de quatre graons, s'alça el grup escultòric de la 'Fe consolant el dolor', obra de Josep Llimona i Bruguera, on la Fe és un àngel i el dolor una dona que plora desconsoladament. L'escultura és de marbre, excepte les ales de l'àngel que són de bronze. El panteó es remata amb una creu, també de bronze, ricament decorada amb motius florals i zoomorfs. El perímetre està envoltat per uns pilars decorats amb unes flames i corones a la part superior. Aquests pilars estaven units per cadenes de ferro decorades amb medallons de bronze, però els van robar. El grup escultòric s'alça damunt un gran basament de marbre. A la part frontal hi ha una inscripció amb la data i el nom del propietari. A un lateral, hi ha una placa col·locada per l'Ajuntament a la mort de l'industrial el 1926, en homenatge al seu fill predilecte. El cos d'escala és una construcció creada a partir d'una volta ogival. La façana principal, orientada al nord, hi ha la porta d'arc apuntat i feta de ferro forjat. Els murs laterals són la continuació de la mateixa coberta esglaonada. Als extrems hi ha unes pilastres rematades per capitells en forma culdellàntia. També està delimitat perimetralment pel mateix tipus de pilars del sector de la cripta i, com allà, també estaven units amb cadenes que, igualment, foren robades.</p> | 08118-261 | Panteó 16-17-22, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | <p>Pere Grau Maristany i Oliver és un dels personatges més il·lustres de la vila del Masnou. Va fer la seva fortuna com exportador de vins a les Amèriques (Brasil, Argentina, Uruguai, ...). Estigué molt present en la vida econòmica, social i cultural de la capital catalana. Fou president de la Cambra de Comerç, delegat reial del Consell Provincial de Foment, jurat de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. El fons XII el va condecorar amb la Gran Creu i Alfons XIII li concedia el títol nobiliari de comte de Lavern. Va comprar dos solars més del cementiri per annexionar-los al que ja tenia i construir un nou panteó, el disseny del qual encarregà a Bonaventura Bassegoda i Amigó.</p> | 41.4854165,2.3105975 | 442448 | 4592875 | 1902 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-07-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 52000 | Panteó de Rosa Estapé Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-rosa-estape-umbert | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | s'han perdut part dels elements escultòrics. | Cripta de planta quadrada amb setze nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat amb motius geomètrics. El perímetre superior de la tanca és ornamentat amb flames de la saviesa divina. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció de les inicials de Rosa Estapé de Maristany. El mausoleu, dissenyat per Fausto Baratta, s'organitza a partir de la superposició de dos cossos cúbics sobre pòdium. En el cos superior hi ha una fornícula que conté un bust del capità Maristany. L'exterior és emmarcat per branques de llorer i roure i símbols del triomf i la victòria. En els laterals hi ha al·legories referents a la figura de Pere Antoni Maristany. La part superior ha estat malmesa pel pas del temps, s'apunta la possibilitat (RICO, Miquel i ROIG , Marta: 2008; 74) que estigués rematat per un obelisc o una creu. Als peus d'aquest element, hi ha assegut, un àngel, que descansa d'un coixí ricament ornamentat. Aquest, mentre agafa les sagrades escriptures amb una mà, amb l'altra apunta el cel. Actualment ha perdut les ales. | 08118-254 | Panteó 11, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Panteó construït per iniciativa de Rosa Estapé Umbert per dignificar la memòria del seu marit, Pere Antoni Maristany i Bertran, que fou alcalde del Masnou entre 1833 i 1834. Va encarregar el disseny del projecte a Josep Simó Fontcuberta. | 41.4852800,2.3106800 | 442454 | 4592859 | 1871 | 08118 | El Masnou | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52000-foto-08118-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52000-foto-08118-254-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó Fontcuberta i Fausto Baratta Rossi | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 52005 | Panteó de Vicenç Pedret i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-vicenc-pedret-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Panteó capella de planta, gairebé, quadrada. L'interior s'estructura amb nínxols a banda i banda, i al mur frontal, un altar de granit en forma de trapezi invertit. L'edifici és concebut a partir del perllongament d'un arc parabòlic, amb una porta centrada a la façana de ponent, practicada amb el mateix tipus d'arc que l'edifici. La porta és llisa i recoberta amb alumini. Al centre hi ha una finestra lobulada en forma de creu. La resta de la façana és revestida amb gresit de color gris fosc, i el perímetre és resseguit amb granit. La façana de llevant és més cromàtica ja que està decorada amb estuc blanc i nombrosos ulls de bou de vidre de diferents colors que permeten la il·luminació interior. Està partida per la meitat per un eix vertical del mateix tipus de pedra culminat amb una gran creu que sobresurt de la coberta. | 08118-259 | Panteó 10, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Vicenç Pedret i Torrents fou el promotor d'aquest panteó i va encarregar el projecte a l'arquitecte Pere Ricart i Biot. | 41.4854400,2.3102400 | 442418 | 4592877 | 1957 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52005-foto-08118-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52005-foto-08118-259-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ricart i Biot | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 51999 | Panteó Família Majó i Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-majo-i-ribas | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Cripta de planta quadrada amb quatre nínxols i ossera. L'exterior és recobert de marbre i delimitat per quatre pilars units per barres metàl·liques. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció del nom de la família. Destaca l'escultura d'un àngel que agafa una creu decorada amb una corona de flors i accentuada per un basament. | 08118-253 | Panteó 10, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Panteó construït per iniciativa de les germanes Eulàlia i Rosa Majó i Ribas que encarregaren el disseny a Francesc Solà i Gené. Un cop finalitzat, van traslladar les restes del seus pares que reposaven en el cementiri de l'Est de Barcelona. | 41.4852600,2.3109300 | 442475 | 4592857 | 1929 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-3.jpg | Física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Solà i Gené | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 51996 | Panteó Família Pagès i Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-pages-i-fabregas | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Conjunt format per un mausoleu i una cripta. L'estructura exterior és elevada per un pòdium i es divideix en dues parts. L'accés al primer cos es fa per unes escales que comuniquen amb el passeig principal del cementiri. És un espai delimitat per quatre pilars i una cadena de ferro i bronze, obra de Muñoz Morató. Al centre hi ha una escultura de bronze que representa una dona oculta per un mantell i agenollada que es cobreix la cara amb les mans. Està ubicada damunt un pedestal esculturat amb motius geomètrics i cobert per una placa de bronze on Pere Pagès dedica l'obra a la memòria dels seus pares. El segon cos és un volum de planta rectangular amb quatre pilars a les cantoneres, que sembla una capella però és la caixa d'escala que condueix a la cripta. Destaca la cornisa decorada i la façana de ponent, on es situa la porta d''accés, obra de Muñoz Morató, i un relleu de bronze realitzat per Frederic Marès. Aquest relleu és una representació del davallament de Crist de la creu. | 08118-250 | Panteó 1-2, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Pere Pagès, l'any 1926, va adquirir dos solars del cementiri que havien pertangut a Pere Rosés i Mitjans i Josep Canudas i Horta per fer-hi un panteó. Va encarregar l'obra a Jaume Torras Grau | 41.4851800,2.3107100 | 442457 | 4592848 | 1926 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Torres Grau i Frederic Marès i Deulovol | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 52002 | Panteó Famílies de Gerard Maristany i Bertran i Joan Ros i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-families-de-gerard-maristany-i-bertran-i-joan-ros-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | una centella en va malmetre una part. | Cripta de planta quadrada amb setze nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat amb motius geomètrics. El perímetre superior de la tanca és ornamentat amb flames de la saviesa divina. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. El mausoleu, dissenyat per Fausto Baratta, s'organitza a partir de la superposició de dos basaments que subjecten una columna, tot en marbre de Carrara. A la part posterior hi ha una inscripció que explica com la matinada del 2 de juny de 1871 va caure una centella que va fer malbé el mausoleu. La columna és ricament ornamentada amb diferents motius al·legòrics de la vida marinera. El conjunt és coronat per una creu metàl·lica de recent factura. | 08118-256 | Panteó 16, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Gerard Maristany i Font fou capità mercant de la pollacra goleta Pronta, que ja havia tingut el seu pare com a capità. El 1852 va exercir el càrrec d'alcalde del Masnou. El setembre de 1869 va adquirir un solar del cementiri per dipositar-hi les restes dels seus familiars. El disseny del projecte el va encarregar a Josep Simó i Fontcuberta. | 41.4853100,2.3106600 | 442453 | 4592863 | 1870 | 08118 | El Masnou | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52002-foto-08118-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52002-foto-08118-256-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó i Fontcuberta i Fausto Baratta Rossi | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 51918 | Passatge Rector Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-rector-pineda | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Passatge peatonal que es genera en pendent comunicant el carrer Barcelona amb el carrer de Sant Francesc d'Assís passant per darrera la plaça on hi havia l'antic mercat. El recorregut en pendent, de forma sinuosa, estret i amb algun retranqueig, es desenvolupa acompanyat per murs de paredat mixt, en algun cas molt alts, pràcticament cecs, a excepció d'algunes portes i petites obertures, i culmina amb unes escales que comuniquen el tram superior del passatge amb el carrer Sant Francesc d'Assís. La trobada amb el carrer Barcelona es fa a través de dos punts: pel Passatge Rector Pineda i pel Passatge d'Anselm Clavé. Els paviments s'han unificat recentment entre els diversos trams que es generen al llarg del recorregut creant racons i espais d'interès a nivell urbà. | 08118-161 | Passatge Rector Pineda i Passatge d'Anselm Clavé | 41.4788700,2.3161900 | 442909 | 4592144 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51918-foto-08118-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51918-foto-08118-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51918-foto-08118-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 51753 | Passatge St. Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-st-jaume | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Conjunt de dues cases de cós de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment simètrica: a la planta baixa amb una porta d'entrada i una finestra lateral i a la planta pis combinant finestres. Les cases conserven les portes originàries amb els brancals, llindes i llindars de pedra granítica treballada. Les finestres de la planta baixa tenen una reixa protectora de ferro. Les dues finestres de la casa número 4 conserva visibles els dos ampits. Aquestes dues cases es troben situades en un petit passatge tallat per una edificació moderna que no va respectar les alineacions originàries. A més conserven al seu davant el característic hort/jardí d'aquestes construccions. Tot plegat manté un aire molt interessant com a mostra d'arquitectura i urbanisme del segle XIX. | 08118-65 | Passatge St. Jaume, 2-4 | 41.4816500,2.3243600 | 443593 | 4592447 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51753-foto-08118-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51753-foto-08118-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51753-foto-08118-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 51789 | Passeig Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-prat-de-la-riba | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres del passeig Prat de la Riba. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular, alineades al pla del carrer i consten de planta baixa i dos pisos, en aquest cas; amb la coberta plana a mode de terrat. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment simètrica: porta d'accés i una finestra a mitja alçada en la planta baixa, i dues finestres en la planta pis, que poden tenir balcó i estan protegides amb persianes de llibret de fusta. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat o estucat, amb varietat cromàtica amb decoració molt austera, com a molt algun relleu en llinda i/o brancals. Destaca el treball de serralleria de les reixes de ferro i baranes d'alguns balcons. Excepte la casa del número 18 i la casa de cultura, la resta de cases, a la planta baixa, s'ha adequat com a comerç. | 08118-32 | Passeig Prat de la Riba 13, 14, 16, 17 i 18 | 41.4794700,2.3203000 | 443252 | 4592208 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51789-foto-08118-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51789-foto-08118-32-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part d'aquest conjunt la casa de cultura, però per la seva singularitat arquitectònica s'ha individualitzat en una fitxa pròpia. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 51797 | Passeig Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-prat-de-la-riba-0 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Cases entre mitgeres que es defineixen a partir de plantes rectangulars alineades al pla del carrer que consten de planta baixa i dos pisos i acabades amb la coberta plana practicable, a mode de terrat català, o amb coberta inclinada de teules a dues aigües, segons el cas. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment simètrica: en la planta baixa amb una porta d'accés i una finestra i en les plantes superiors amb la combinació de finestres, en alguns casos amb balcons, amb persianes de llibret de fusta. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat o estucat, amb varietat cromàtica amb decoració molt austera, com a molt algun relleu en llinda i/o brancals. En el cas del número 70, esgrafiat imitant carreus posats a portell. La casa número 67 i 68 té poques similituds amb aquesta tipologia, ja que és fruit de modificacions posteriors, reproduint un estil més classicista. | 08118-40 | Passeig Prat de la Riba 66, 67, 68, 70, 71 i 72 | 41.4803300,2.3239900 | 443561 | 4592301 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51797-foto-08118-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51797-foto-08118-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La finca de Cal Senyor forma part d'aquest conjunt, però per les seves característiques arquitectòniques i per la seva rellevància s'ha individualitzat en un fitxa pròpia. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 51869 | Pati del Passeig Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-del-passeig-prat-de-la-riba | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pati davanter d'una casa de cós amb façana principal orientada al pla del carrer Bergantí Caupolican. És el pati característic de l'urbanisme masnoví del segle XIX que, en aquest cas s'ha conservat. Està delimitat per un mur baix d'obra amb una entrada pel carrer Bergantí Caupolican i una altra pel passeig Prat de la Riba, amb reixa de ferro i un mur més alt a la façana de llevant. Per la façana de ponent fa mitgera amb un bloc de pisos. En un lateral hi ha una pèrgola amb un roser i hi ha diverses especies plantades (margalló, llorer de sant Joan, pins, ficus, ...). | 08118-195 | Passeig Prat de la Riba, 99 | 41.4775300,2.3042800 | 441913 | 4592003 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51869-foto-08118-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51869-foto-08118-195-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi havia una palmera canariensis que s'ha mort a conseqüència de la plaga de l'escarabat morrut. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 51976 | Pedra de molí de Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-moli-de-can-malet | XVIII-XIX | Pedra circular de molí amb el forat al mig per encabir-hi l'eix. Es tracta de pedra granítica. Està ubicada en el parterre central dels jardins de Can Malet, darrera el pal de la senyera. | 08118-230 | Passatge Marià Rossell, s/n (Can Malet) | 41.4795800,2.3193700 | 443175 | 4592221 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51976-foto-08118-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51976-foto-08118-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51976-foto-08118-230-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 51989 | Pedra de molí dels Jardins de Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-moli-dels-jardins-de-lluis-companys | XVIII-XIX | Pedra circular de molí amb el forat al mig per encabir-hi l'eix. Es tracta de pedra granítica. Està ubicada en un parterre dels jardins de Lluís Companys. | 08118-243 | Jardins de Lluís Companys | 41.4853600,2.3096200 | 442366 | 4592869 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51989-foto-08118-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51989-foto-08118-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51989-foto-08118-243-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 51811 | Pi del carrer Navarra (Pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-carrer-navarra-pinus-pinea | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Grup de tres arbres que semblen partir d'un mateix tronc, recordant el pi de les Tres Branques. Mesuren aproximadament uns 18 metres d'alçada, per 1,55 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-54 | Carrer Navarra, 82 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4805800,2.3138300 | 442713 | 4592335 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51811-foto-08118-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51811-foto-08118-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El projecte del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou classifica els béns segons la seva protecció i en aquest cas es tracta d'un bé de protecció documental. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 51881 | Pi (Pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pi de grans dimensions que s'inclina des del jardí de la casa cap a l'exterior del carrer. Mesura aproximadament uns 13 metres d'alçada. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-124 | Carrer Tomàs Vives, 21-23 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4805300,2.3189800 | 443143 | 4592327 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51881-foto-08118-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51881-foto-08118-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 51898 | Pi (Pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea-0 | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pi pinyoner (Pinus pinea) que mesura aproximadament uns 15 metres d'alçada, per 1,60 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca aproximadament. Es troba a l'interior del pati d'una casa. El tronc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, podada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-141 | Carrer St. Felip, 115 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4811000,2.3231500 | 443492 | 4592387 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51898-foto-08118-141-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 51902 | Pi (pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea-1 | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Pi pinyoner (Pinus pinea) que mesura aproximadament uns 12 metres d'alçada, per 1,55 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca. Es troba plantat a l'interior del pati d'una casa. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, té la forma característica d'una ombrel·la. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-145 | Carrer Pere Grau, 116 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4809900,2.3244700 | 443602 | 4592374 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51902-foto-08118-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51902-foto-08118-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 51905 | Pi (Pinus pinea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinus-pinea-2 | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Cal una poda de la brancada inferior de la capçada per tal d'evitar que amb el vent o la pluja pugui esqueixar-se alguna branca. | Pi pinyoner (Pinus pinea) que mesura aproximadament uns 10 metres d'alçada, per 1,50 cm de volt de canó i 1,60 centímetres de volt de soca. Es troba ubicat a l'interior d'una parcel·la. El tronc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada, tot i que té la forma característica d'una ombrel·la presenta una forma lleugerament irregular degut a la manca de poda. Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15 x 10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 08118-148 | Carrer Ciutat Vila Jardí, 28-30 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.4842100,2.3256000 | 443699 | 4592731 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51905-foto-08118-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51905-foto-08118-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 51757 | Pinacoteca municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinacoteca-municipal | XIX-XX | Col·lecció de pintura d'artistes locals i foranis que s'ha format fruit de les donacions directes i les efectuades pels artistes que exposen al Museu. La donació més rellevants de les quals és la del senyor Emili Sala Barberà. Està formada per quadres del segle XIX i XX de tècniques variades (aquarel·la, oli sobre tela, oli sobre fusta, oli sobre paper, ...), amb autors com Josep Pineda, J. Mongay, A. Jacobsen, Ramón Padró Pedret, Vicenç Oliveras, Pere Pujadas Roig, Moix Solé, etc. | 08118-69 | Carrer Josep Pujades Truch, 1 A | La col·lecció havia estat ubicada a la Casa de Cultura | 41.4827500,2.3157200 | 442873 | 4592575 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51757-foto-08118-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51757-foto-08118-69-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 51749 | Plaça Catalunya, 3, 4 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-catalunya-3-4-i-6 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Conjunt de tres edificacions de planta rectangular alineades al pla de carrer i que consten de planta baixa i pis i acabades amb coberta inclinada de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana es genera a partir d'una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat en dos casos i d'un en l'altre; només trencada per una obertura feta a posteriori per adequar un comerç. Aquesta composició es defineix a les plantes superiors per la combinació de dues finestres de llinda recta amb baranes de ferro i persianes de llibret o de corda. L'acabat superficial dels paraments del conjunt és estucat llis. La casa del número 3 es diferencia de les altres en la seva amplada, molt més estreta, i la seva alçada. Només té dues obertures: la porta a la planta baixa i una balconada a la planta pis. Les cases 4 i 6 tenen un coronament de la façana amb una barana d'obra damunt la cornisa a mode d'acrótera. | 08118-61 | Plaça Catalunya, 3, 4 i 6 | 41.4798100,2.3175500 | 443023 | 4592248 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51749-foto-08118-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51749-foto-08118-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 51926 | Plaça de la Llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-llibertat | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX-XX | Plaça pública de planta rectangular delimitada a migdia pel carrer de Barcelona i per edificacions en els altres costats, destacant el costat de ponent en el que hi té façana l'edifici de l'antic Casinet. L'espai resultant es pot entendre com un conjunt d'unitats de diferents àmbits creats per a diversos usos. D'una banda es genera un espai de pas i estacionament de vehicles, i de l'altre costat la plaça pròpiament dita. Aquests dos espais estan separats per una alineació de plataners i mobiliari urbà, com bancs i els fanals. Hi ha un canvi contrastat entre el paviment de la vorera del carrer Barcelona i el de la plaça, que passa d'uns panots blancs i rogencs, a un paviment grisós més senzill. A l'extrem septentrional hi ha un pas i una escala pública que comunica amb el carrer de Josep Llimona i salva el canvi de cota entre els dos espais. | 08118-169 | Plaça de la Llibertat | 41.4790200,2.3182100 | 443077 | 4592159 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51926-foto-08118-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51926-foto-08118-169-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels espais emblemàtics del municipi. Hi havia hagut una torre de defensa i entitats assenyalades com el partit polític local, Gent del Masnou. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 51934 | Plaça d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-docata | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Espai públic de planta quadrada delimitat pel carrer Mestres Villà a migdia, el carrer Jaume I al nord i per façanes de cases en els costats de llevant i ponent. Des del carrer Mestres Villà s'hi accedeix, per superar el desnivell, a través d'una escala ascendent amb una font al lateral dret. Des del carrer Jaume I s'hi accedeix a través d'una escala descendent. A cadascun dels seus costat s'aixequen sengles construccions de planta rectangular d'una sola planta amb la coberta plana. Al costat NE hi ha el monument a Ramon Trias Fargas i en el costat NO hi ha una altra font i l'entrada a les mines d'aigua. Als laterals de llevant i ponent de la plaça hi ha dues alineacions d'arbres (plataners) i bancs de fusta paral·lels a les façanes d'habitatges. El paviment és de panots de colors blanc i vermell, fent dibuixos geomètrics. | 08118-177 | Plaça d'Ocata | Al segle XIX s'hi feia mercat. | 41.4809200,2.3247100 | 443622 | 4592366 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51934-foto-08118-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51934-foto-08118-177-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 51854 | Plàtan del cementiri (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-del-cementiri-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre caducifoli i corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. A uns 3,60 metres d'alçada surten set branques imponents que conformen la capçada. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. Mesura uns 14 metres d'alçada aproximadament, per 2,70m de volt de canó i 2,85 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar als 13 metres. | 08118-108 | Av. Joan XXIII, 112-114 | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4850000,2.3107800 | 442462 | 4592828 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51854-foto-08118-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51854-foto-08118-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest espècimen destaca d'un grup de sis plataners, molt més petits. En el moment de la realització del Mapa de Patrimoni, mancaven dos arbres d'un conjunt de vuit. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 51948 | Platanar del Casino (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platanar-del-casino-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d' arbres (25 peus) situats en el pati particular de l'entitat El Casino utilitzats com a ornamentals per tal de proporcionar ombra al pati durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 13 i 17 metres d'alçada total,l'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. | 08118-191 | Carrer Tomàs Vives, 36 | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4835300,2.3302200 | 444084 | 4592652 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51948-foto-08118-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51948-foto-08118-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 51847 | Plataners (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d' arbres utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera a banda i banda de la carretera d'Alella o carrer Amadeu, per tal de proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 15 i 25 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. | 08118-101 | Carrer Amadeu, s/n (carretera d'Alella) | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4793400,2.3053900 | 442007 | 4592203 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51847-foto-08118-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51847-foto-08118-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 51941 | Plàtans del carrer Josep Pla (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-carrer-josep-pla-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d' arbres (120 peus) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera a banda i banda del passeig de Joan Carles I i del carrer Josep Pla, per tal de proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. | 08118-184 | carrer Josep Pla, s/n | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4828300,2.3149800 | 442811 | 4592584 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51941-foto-08118-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51941-foto-08118-184-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 51942 | Pollancre de Bell Resguard (Populus nigra) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-bell-resguard-populus-nigra | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre de ribera que es troba plantat aïllat com a element ornamental pel seu aspecte espectacular. Mesura 30 metres d'alçada, per 1,90 metres de volt de canó i 2,15 metres de volt de soca. L'escorça es presenta molt esquerdada i fosca al seu interior. Les branques joves i els borrons són agafadissos. Les fulles dentades d'aquest arbre poden tenir una forma oval o romboïdal. | 08118-185 | Carrer Josep Pla, s/n | Arbre propi de la vegetació de ribera, que es pot trobar a tot el continent europeu i el nord d'Àfrica. Acostuma a viure prop de les lleres dels rius, llacs i embassaments, i el podem trobar plantat entre el nivell del mar i els 1.300metres d'altitud. La fusta d'aquest arbre és molt tova i lleugera; és per aquest fet que s'utilitza per la elaboració de la pasta de paper o per fer embalatges, com les capses per a formatges. | 41.4840100,2.3203900 | 443264 | 4592712 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51942-foto-08118-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51942-foto-08118-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 52024 | Porteria de cal Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porteria-de-cal-marques | XX | Antiga porteria de la casa del Marquès, el senyor Romà Fabra, promotor de l'obra. Actualment aquest element ha quedat deslligat per vials de nova construcció de la casa. És un arc de ferro amb una orla central de motius geomètrics amb les inicials R i F al bell mig. Aquestes inicials fan referència a Romà Fabra. | 08118-278 | Passeig de Joan Carles I, s/n | La casa fou construïda a partir de l'any 1902 i va pertànyer a Romà Fabra i Puig, que rebé el títol de primer marquès del Masnou l'any 1922. | 41.4780600,2.3048000 | 441957 | 4592062 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52024-foto-08118-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52024-foto-08118-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 51764 | Riera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-teia | ALVAREZ, J. (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià, dins Full informatiu de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar. ALVAREZ, J. i RAMIREZ, J. (1980). Una fíbula romana en la riera de Teià, dins Butlletí de l'AECC, núm. 7. Premià de Mar. BURÉS, L. i CARRERAS, N. (1993). La vil·la i la necròpoli de la Riera de Teià (El Masnou, Maresme), dins Puig Castellar, núm. 5. Santa Coloma de Gramenet. Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II. GORGES, J. G. (1979). Les villes hispano-romaines: inventaire et problemathique archeològique. Paris. LLANAS, J. (1977). Retses romanes al Palmar Hotel de Premià de Mar, dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 1 . Mataró. MIRÓ, J. (1988). La producción de ánforas romanas en Catalunya: un estudio sobre el comercio del vino de la tarraconense: siglos I aC - I dC. Oxford. MIRÓ, J. (1982).La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi, dins Laietania, núm. 2-3. Mataró. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. SANMARTÍ, J. (1987). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona. | II aC-V dC | parcialment destruït | Es tracta d'un jaciment d'època romana que comprendria una vil·la i una necròpolis, situada al costat del ramal de la Via Augusta que comunicava Iluro amb Baetulo. Les primeres referències documentals són de l'any 1860 arrel de les troballes d'opus signinum, un sepulcre de teules i dos fragments de Terra Sigil·lada. L'any 1912 les obres del mas Can Mitre van posar al descobert una necròpolis. L'any 1975 amb motiu de l'extracció de sorres de la riera van permetre documentar murs de 50 cm d'amplada, un fust de columna i material ceràmic divers ( ceràmica comuna ibèrica, campaniana, terra sigil·lada, àmfora, etc.). Vistos aquests antecedents, l'any 1990, amb motiu de la urbanització de la zona es van fer unes excavacions arqueològiques d'urgència que posaren al descobert un sector d'habitacions i una necròpolis amb 13 tombes des del segle IV fins el VII dC.. L'àrea d'habitacions documentada semblava correspondre a la part rústica de la vil·la. | 08118-7 | Camí del mig | Documentat des de l'any 1860. L'any 1912 les obres de Can Mitre confirmaren la presència d'un jaciment. Fins l'any 1975 no es tornen a tenir notícies de troballes. Aquest cop fou l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar que documentà fortuïtament la troballa d'estructures i materials arqueològics i els publicà. Finalment, l'any 1990 es fa una modesta intervenció d'urgència que confirma la importància del jaciment, però actualment no hi ha cap resta visible i gran part està destruït. | 41.4840800,2.3374500 | 444688 | 4592709 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 52022 | Safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-0 | XIX | Està molt malmès estructuralment i li manquen parts. | Safareig amb pou al costat situat en el carrer Lluís Millet, darrera el carrer Mare de Déu de la Pau. És de planta de quart de cercle amb el pou circular. És construït amb maons i els paraments arrebossats, tot i que es troba en molt mal estat. Disposa de la corresponent rentadora feta de maons plans i dues piques de distribució de l'aigua: una circular i l'altra trapezoïdal. El pou està tapat. | 08118-276 | Carrer Lluís Millet, s/n | En molts carrers antics hi havia safareigs comunals per rentar la roba que van anar desapareixen amb la construcció de noves cases, sobretot en les parcel·les davanteres de les cases de cós. | 41.4781900,2.3102500 | 442412 | 4592072 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52022-foto-08118-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52022-foto-08118-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52022-foto-08118-276-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 51861 | Sant Pere del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-masnou | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-46 i C-Edificis emblemàtics I. | XVIII-XIX | Església parroquial de Sant Pere del Masnou, de planta rectangular amb una nau central, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, i dues naus laterals d'inferior alçada de la nau central. Aquesta diferència d'alçades es soluciona exteriorment amb sis contraforts massissos a un costat i cinc a l'altre, amb l'extrem superior corbat. La façana principal, orientada a migdia i on es situa la porta d'accés després de superar una escalinata que salva el desnivell en relació al carrer, és d'estil neoclàssic. La portalada està feta de pedra granítica treballada amb uns brancals en forma de pilars amb basament i capitell, la llinda és recta i està feta en tres fragments. Al damunt una fornícula centrada per pilars de fust estriat, emmarca la imatge de Sant Pere. Damunt la fornícula, hi ha una rosassa de pedra granítica. A la dreta i adossada a la nau, hi ha la torre del campanar, de planta quadrada i formada per tres cossos. Originàriament a l'esquerra en simetria amb el campanar, hi havia una torre coronada amb merlets. A l'interior hi ha pintures murals, a la capella del santíssim. El sostre de la volta el va fer Pere Pujadas, i a l'altar major, els quadres de Josefina Maristany Rojas. | 08118-115 | Plaça de l'església, s/n | El temple va ser iniciat el l'any 1760 per Miquel Garriga i va ser acabat pel seu fill Pau el 1817, coincidint amb la segregació de la parròquia, fins aleshores integrada a Teià. També en va fer la capella del sagrament i l'altar major. Miquel i Pau Garriga són l'avi i el pare de qui seria arquitecte municipal, Miquel Garriga i Roca. L'església va ser cremada i va quedar molt malmesa durant la guerra civil. El campanar no es va enllestir fins el 1960. | 41.4794300,2.3163300 | 442921 | 4592206 | 1760 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51861-foto-08118-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51861-foto-08118-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51861-foto-08118-115-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel i Pau Garriga | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||
| 51831 | Serviat Viatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serviat-viatges | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu del Masnou C-818 | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i dos pisos i acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es genera a partir d'una composició simètrica que es trenca a la planta baixa per reformes posteriors que han malmès la tipologia arquitectònica original. De la façana destaca la tribuna central amb vidriera del primer pis que actua, alhora, de balcó de la planta superior. Està formada per unes fusteries simples que emmarquen els vidres, els de les targes estan decorats, baranes de ferro forjat i un element petri de suport decorat amb motius florals. Per sota hi ha un mosaic amb l'escena de Sant Jordi matant el drac. El parament de les plantes superiors és un estucat en relleu imitant carreus posats a portell amb una franja horitzontal de rajoles verdes amb motius geomètrics a la meitat i una altra per sota la cornisa. | 08118-85 | Plaça de la Llibertat, 6 | 41.4791800,2.3182900 | 443084 | 4592177 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51831-foto-08118-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51831-foto-08118-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51831-foto-08118-85-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Pujol Brull | En alguns inventaris consta com a Floristeria Puig ja que era el negoci anterior a l'actual. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||
| 51896 | Tarongers (Citrus aurantium subsp. Amara) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tarongers-citrus-aurantium-subsp-amara | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d'arbres plantats en escocells. Mesuren entre 8 i 10 metres d'alçada, amb la capçada molt arrodonida i les tiges espinoses. Les fulles tenen un verd molt brillant i són aromàtiques, mesurant entre 5 i 10 cm de llarg. Tenen de forma el·líptica i simples. Les flors són de color blanc. La taronja té una finalitat decorativa. | 08118-139 | Carrer St. Felip | Aquest arbre originari de l'Àsia oriental (nord-est de l'Índia) es cultivat a l'àrea mediterrània des de l'antiguitat. Al segle X els àrabs van introduir el conreu del taronger agre i no va ser fins el segle XV que el taronger dolç serà introduït a les nostres terres pels genovesos. El taronger agre és un arbre apreciat en jardinera, per la bellesa i color de les seves fulles d'un verd intens així com per les seves flors i fruits. A més a més és un arbre més rústec que suporta millor el fred, la calç a la terra i és més resistent a plagues i malalties. Les fulles del taronger agre tenen propietats sedants i amargues. | 41.4808600,2.3225100 | 443438 | 4592361 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51896-foto-08118-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51896-foto-08118-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 51940 | Til·lers del parc infantil Bell Resguard (Tilia X Europaea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tillers-del-parc-infantil-bell-resguard-tilia-x-europaea | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt de tres arbres del gènere Tilia segurament híbrid natural, utilitzat com a espècie ornamental de parcs i jardins i en carrers, per l'ombra i l'aroma que en desprenen bàsicament les seves flors. Són arbres relativament joves, amb una alçària considerable, d' aproximadament 18 metres. El tronc és recte i mesura entre 50 o 60 cm. de volt de canó i el mateix es pot dir del volt de soca. Per tractar-se d'un arbre caducifoli, l'amplada de capçada no es pot senyalar ja que el mapa de patrimoni s'està duent a terme durant el període de repòs hivernal. No obstant això, la capçada d'aquest arbre acostuma a ser arrodonida, les fulles cordiformes, amb la vora serrada, podent mesurar fins a 20 cm. d'amplada, tot i que segurament no és el cas dels til·lers d'aquest parc. El color de les fulles es d'un verd fosc en el feix i verd clar platejat pel seu revers. La flor, de color blanca - groguenca, és molt aromàtica. | 08118-183 | Passeig Joan Carles I, s/n | Aquesta espècie és pròpia de les regions temperades de l'hemisferi nord. La flor d'aquest arbre té propietats curatives, emprada bàsicament en infusions per les seves propietats tranquil·litzants; també és utilitzada juntament amb altres plantes aromàtiques per a combatre els refredats. De les seves fulles, un cop descompostes, se'n obté un humus amb un alt contingut mineral. En alguns indrets, poden viure fins a 900 anys. | 41.4805700,2.3175700 | 443025 | 4592332 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51940-foto-08118-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51940-foto-08118-183-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||||
| 52040 | Torró Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torro-ocata | AA. VV (no consta). Catàleg de productes de la terra i artesania alimentària del Maresme. Consell Comarcal del Maresme. | XX | Torró trufat amb cointreau elaborat exclusivament per la pastisseria Miquel del Masnou, amb xocolata pura del 70 %. Està disponible tot l'any, tot i que és un producte propi de les festes de Nadal. | 08118-294 | Carrer Pere Grau, 59 | Aquest torró és una creació de Joan Bernat a l'any 1952. Aquest li ensenya o transmet els seus coneixements a Lluís Martí i aquest a Miquel Garolera, l'any 1965. | 41.4805000,2.3222700 | 443418 | 4592321 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52040-foto-08118-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52040-foto-08118-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 51909 | Vil·la Anita; La Torreta; Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-anita-la-torreta-cal-sastret | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Edifici aïllat als quatre vents de planta quadrada amb annexos adossats als escaires de forma simètrica i que consta de planta baixa i planta pis. Un cos central s'eleva amb una coberta amb rajoles policromades, a quatre vessants. S'ubica al cim d'un petit turó que domina el paisatge amb control visual directe del mar. És envoltat de jardí i terrasses que s'adapten al pendent del terreny amb importants murs de contenció. La façana principal és orientada a migdia i una escalinata amb balustrades dóna accés a la porta principal. La composició de les obertures és simètrica amb la porta centrada i dues finestres laterals, totes d'arc de mig punt i protegides amb persianes de llibret de fusta. El parament de la façana té relleus decoratius de formes arquitectòniques, pilastres entre les obertures i imitació de carreus a les cantoneres. Una balustrada a mode d'acroteri corona la façana. A l'escaire nord-est hi ha la torre d'un pou que sobresurt de l'alçada de l'edifici amb coberta de rajoles policromades als quatre vents. | 08118-152 | Camí del Mig, 8 | Reformada a principis de segle XX (1903-05). | 41.4866000,2.3314800 | 444192 | 4592992 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51909-foto-08118-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51909-foto-08118-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51909-foto-08118-152-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||
| 51983 | Villa Antonia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonia | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular alineat al pla del carrer que consta únicament de planta baixa, amb la coberta plana i amb pati a la part posterior. A la façana principal es distribueix la porta d'accés i una finestra amb reixa de ferro al seu costat. Esta coronada per un capcer curvilini i simètric amb un pinacle central, formant una mena de frontó circular amb la llegenda esgrafiada'Villa Antonia' al centre, resseguit per una franja vermellona. La resta del parament de la façana és un estucat en forma de carreus posats a portell. | 08118-237 | Carrer Jaume I, 89 | 41.4819100,2.3232100 | 443497 | 4592477 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51983-foto-08118-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51983-foto-08118-237-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 51987 | Villa Avelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-avelina | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular enretirada del pla de carrer amb tres façanes envoltades de jardí i la façana de llevant és la única que comparteix mitgera amb l'edificació del costat. Consta d'una única planta acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es disposa amb una composició simètrica de retorn a les línies clàssiques coronada amb un recreixement del parament en la part central acabat en una línia corba i balustrada als costats. La porta d'accés està centrada i té dues finestres als costats amb protecció de reixes. | 08118-241 | Carrer Frederic Bosch, 28 | 41.4801600,2.3147700 | 442791 | 4592288 | 1927 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51987-foto-08118-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51987-foto-08118-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51987-foto-08118-241-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||||||
| 51931 | Xalets racionalistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-racionalistes | <p>AA.VV (1999). La tradición renovada. Ed. COAC. Barcelona, pàg. 165. BOHIGAS, Oriol (1970).Arquitectura española de la Segunda República. Tusquets editor. Barcelona, pàg. 91. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu Col·legi d'Arquitectes de Catalunya</p> | XX | <p>Conjunt racionalista de quatre habitatges unifamiliars, delimitats per la plaça Espanya a migdia, el carrer Pau Casals a ponent, el carrer Ramon Fabra a llevant i el carrer Silveri Fàbregas al nord. El projecte inicial preveia la construcció de sis habitatges, quatre adossats i dos aïllats, però només es van fer els quatre primers. Estan envoltades de jardí i tenen un marcat sentit horitzontal reforçat per un ràfec continu. Consten de planta baixa i planta pis amb la coberta plana practicable. A les façanes es combinen les obertures en sentit vertical i en sentit horitzontal.</p> | 08118-174 | Pl. Espanya, 1-2 / carrer pau Casals, 2 / c. Roman Fabra, 1-3 | 41.4828200,2.3148600 | 442801 | 4592584 | 1936 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51931-foto-08118-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51931-foto-08118-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51931-foto-08118-174-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Maria Puig Gairalt | 120|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | ||||||
| 52028 | Xemeneies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies | XX | Dues xemeneies industrials còniques fetes de maons, d'una trentena de metres d'alçada. Tenen abraçadores de fixació cada 1,20 metres aproximadament i escales externes. Formen part de la fàbrica de vidre Ramon Clemente, S.A | 08118-282 | Carrer República Argentina, 13 | 41.4833000,2.3268800 | 443805 | 4592629 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52028-foto-08118-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 | |||||||||||
| 51853 | Xiprers del cementiri (Cupressus sempervirens) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-cupressus-sempervirens | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Grup de 7 arbres alineats a l'entrada principal del cementiri municipal. Presenten tots ells una forma piramidal. Les fulles són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març,. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. | 08118-107 | Av. Joan XXIII, 112-114 | Aquest arbre és originari de l'orient, concretament des de l'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els -10ºC. Aquest arbre pot arribar a ser centenari, mesurant 35 metres d'alçada. L'emissió de pol·len pot arribar a tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. La seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. En aquells indrets on fa molt de vent, s'acostuma a utilitzar en plantacions alineades per tal de frenar-lo. | 41.4848200,2.3106100 | 442448 | 4592808 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51853-foto-08118-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51853-foto-08118-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.