Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51946 | Araucaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/araucaria | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conífera del gènere Araucària, relativament jove, que es troba plantada en el pati davanter d'una casa. Mesura entre 9 i 10 metres d'alçada. El seu tronc és recte. La ramificació comença a varis metres del sòl, perpendicular al tronc. Les branques són flexibles i les fulles es troben agrupades cap els extrems. Són molt dures i estan proveïdes d'una mena de punxa de color verd fosc. | 08118-189 | Carrer Mestres Villà, 2 | Nadiu de Xile i Argentina, actualment aquesta espècie es troba distribuïda a la serralada dels Andes i protegida en moltes zones d'aquests dos països, com el Parc Nacional Lanín, a Neuquén (Argentina) o a Laguna del Laja, Huerquelhue o la Serralada de la Costa (Xile). En estat natural, creix a més de 800 metres sobre el nivell del mar, preferint els terrenys rocosos i sorrencs amb bon drenatge (sobretot d'origen volcànic), i en llocs alts on la neu resta al sòl durant una bona part de l'any. En els seus països d'origen acostuma a formar boscos purs, tot i que se la pot trobar en companyia d'altres arbres formant boscos mixts. La fusta, de color groguenc, és compacta, lleugera i molt fàcil de treballar. Malgrat els pinyons o llavors, són comestibles amb un alt valor nutritiu, aquest arbre no comença a produir-ne fins a l'edat de 30 a 40 anys. En condicions òptimes, i gràcies al seu lent creixement poden arribar a ser mil·lenaris. | 41.4810000,2.3239600 | 443559 | 4592375 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51946-foto-08118-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51946-foto-08118-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Accepta el clima marí, però la pol·lució atmosfèrica és un dels seus pitjors enemics. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51948 | Platanar del Casino (Platanus hybrida) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platanar-del-casino-platanus-hybrida | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt d' arbres (25 peus) situats en el pati particular de l'entitat El Casino utilitzats com a ornamentals per tal de proporcionar ombra al pati durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 13 i 17 metres d'alçada total,l'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. | 08118-191 | Carrer Tomàs Vives, 36 | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4835300,2.3302200 | 444084 | 4592652 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51948-foto-08118-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51948-foto-08118-191-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51949 | Magnòlies del carrer Pere Grau (Magnolia garndiflora) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolies-del-carrer-pere-grau-magnolia-garndiflora | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Conjunt format per dos arbres joves d'uns 8 anys d'edat, família de les magnoliàcies, compacte, de fulles perennes, oblongues alternes i brillants. Mesura entre 6 i 7 metres d'alçada, per 50 a 60 cm de volt de canó i 70 centímetres de volt de soca. Floreix per allà el més de juny. Les seves flors son molt vistoses per la seva grandària. De color blanc i molt aromàtica. Produeix un fruit coniforme de 10 a 12 centímetres de color vermell. | 08118-192 | Carrer Pere Grau, s/n | Aquest arbre és originari del sud-est dels Estats Units, on s'estén des dels estats de Texas a Virginia. Es troba distribuïda per totes les zones temperades d'arreu del món. És un arbre molt apreciat en jardineria per la bellesa de les seves flors. | 41.4849900,2.3311900 | 444166 | 4592814 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51949-foto-08118-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51949-foto-08118-192-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51956 | La Nimfa del Masnou. Escultura del Mil·lenni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nimfa-del-masnou-escultura-del-millenni | XX | Escultura commemorativa feta de ferro envellit que representa la cara d'una nimfa, col·locada damunt un peu piramidal de marbre d'uns 3 metres d'alçada en el qual s'hi pot llegir un poema de Josep Pujades Truch que diu: 'Masnou dels meus amors! Vila xamosa, la més blanca, joliu i esplendorosa que déu posà somrient ran de la mar, penyora de lleialtat i d'honradesa, espill de caritat, font de noblesa, de la costa joiell el més preciat. Terra de braus marins i barons savis que han dut arreu del món ton nom triomfant, i de noies d'ulls clars i rojos llavis que t'omplen tot d'encís i dolç encant. Feliç qui, del gran món, lluny de l'escòria, de sa vida, a prop teu arriba al fi, que és passar d'una glòria a l'altra glòria poder a ton redós viure i morí'. A sota hi ha una placa de coure on s'hi pot llegir 'Amb motiu del canvi de segle i de l'arribada del nou mil·lenni i coincidint amb el 175 è aniversari de govern municipal, el Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya, ha inaugurat l'escultura 'La Nimfa del Masnou' , essent alcalde de la vila l'Il·lustríssim Senyor Josep Azuara. El Masnou, 28 d'octubre de 2000'. Al costat de migdia hi ha el títol de l'obra i el nom i la signatura de l'autor; al costat septentrional hi ha gravat l'any 2000. A tots els costats es repeteix un mateix motiu esquemàtic representació de la marinada i les ones del mar. | 08118-210 | Jardins de la Nimfa del Masnou | 41.4858100,2.3095200 | 442358 | 4592919 | 2000 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51956-foto-08118-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51956-foto-08118-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Alumà | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51958 | Monument a Ramon Trias Fargas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-trias-fargas | Monument commemoratiu dedicat a Ramon Trias Fargas. Pilar de pedra en forma de prisma format per sis blocs de pedra arenisca damunt una base de granit gris. Aquests sis blocs tenen els costats motllurats amb els costats arrodonits. El penúltim bloc té marques verticals, com si fossin les empremtes de les ungles de l'excavadora, però que en el darrer bloc queden en quatre a modus de les quatre barres. En el quart bloc hi ha el bust de bronze del personatge homenatjat. A sota del bust, en baix relleu, es pot llegir 'Catalunya és històricament democràtica. Sense llibertat en tots els camps, ni Catalunya ni la democràcia no són possibles. Ramon Trias Fargas / Barcelona 1923 - El Masnou 1989'. En n lateral hi ha una placa on es pot llegir: 'El Masnou a Ramon Trias Fargas per subscripció popular / 27-X-1990'. | 08118-212 | Plaça d'Ocata | 41.4798900,2.3196900 | 443202 | 4592255 | 1990 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51958-foto-08118-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51958-foto-08118-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51959 | Font de la Mina Cresta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-cresta | XX | No conserva el brollador | Font feta a la paret septentrional de la plaça d'Ocata, al costat de la mina, i aprofitant el desnivell amb el carrer Jaume I. Està construïda de maçoneria de petits carreus regulars de granit gris. El brollador, que s'ha perdut, està emmarcat per un plafó de carreus acabat en arc de mig punt que s'enfonsa uns 40 cm del pla de la paret. Aquesta amplada és aprofitada per fer-hi la pica, amb el mateix material. A terra, hi ha un petit podi que serveix per recollir les aigües sobreres i desaiguar-les. També està fet de carreus de granit gris. A la dreta hi ha un plafó de ceràmica format per sis rajoles on es llegeix 'Font de la mina Cresta. Plaça d'Ocata'. | 08118-213 | Plaça d'Ocata | 41.4750000,2.2969300 | 441297 | 4591727 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51959-foto-08118-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51959-foto-08118-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51960 | Font de la Plaça d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-docata | XX | Font situada a la paret que separa la Plaça d'Ocata amb el carrer Mestre Villà, a la dreta de les escales que donen accés a la plaça des d'aquest carrer. El brollador, que és de polsador d'acer inoxidable, es situa en una fornícula amb una pica emmarcada per dos blocs arrodonits de granit gris. El fons de l'ornacina està pintat de negre. | 08118-214 | Plaça d'Ocata | 41.4827500,2.3157200 | 442873 | 4592575 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51960-foto-08118-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51960-foto-08118-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51961 | Base de premsa de Cal Ros de les Cabres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-de-cal-ros-de-les-cabres | XVIII-XIX | Un extrem està trencat | Base de premsa, possiblement de vi, feta de granit. Està situada a sota de la palmera que hi ha al costat de la masia de Cal Ros de les Cabres. Només es conserva en tres quartes parts, l'extrem esquerre està trencat i desaparegut, però conserva el brollador. | 08118-215 | Cal Ros de les Cabres (carrer Jaume I, s/n) | 41.4827500,2.3157200 | 442873 | 4592575 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51961-foto-08118-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51961-foto-08118-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51961-foto-08118-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51962 | Bases de premsa del carrer Pintor Villà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bases-de-premsa-del-carrer-pintor-villa | XVIII-XIX | Dues bases de premsa, possiblement de vi, de pedra granítica, rectangulars, situades en un parterre d'una via pública, enmig de vegetació i amb l'interior cobert de terra. | 08118-216 | Carrer Pintor Villà s/n | 41.4790300,2.3163400 | 442921 | 4592162 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51962-foto-08118-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51962-foto-08118-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51962-foto-08118-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51963 | Font del Jardí del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-jardi-del-millenari | XX | Font construïda aprofitant el mur de tancament d'una noguera que actua de tester. La meitat inferior del mur està feta de maons de formigó. L'encapçalament del mur (meitat superior) està fer de formigó encofrat acabat en punt rodó. El brollador és d'acer inoxidable emmarcat en un plafó de marbre, al mig d'un relleu geomètric vegetal. Aquest plafó està coronat per un motiu arquitectònic a modus de frontó circular amb un motiu geomètric en el timpà. La part superior de la pica és d'una sola peça de pedra i la base, en forma cònic decreixent, està feta de maons de formigó. | 08118-217 | Jardí del Mil·lenari | 41.4792700,2.3161700 | 442907 | 4592188 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51963-foto-08118-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51963-foto-08118-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51964 | Font de l'Ase | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lase-0 | XX | No raja | Font exempta construïda en forma de prisma fet de paredat. D'un dels costats s'observa dos brolladors, un de tub i un altre de polsador. L'aigua anava a parar en una pica que sobresurt del cos del prisma, feta de pedra granítica. Per damunt d'aquesta construcció s'alça una torreta d'obra de planta rectangular, on es bombejava l'aigua. En el costat de migdia d'aquesta torreta hi ha un plafó de ceràmica de dotze rajoles on es pot llegir el nom de la font: Font de l'Ase. | 08118-218 | Carrer Sant Bru, cantonada carrer Mare de Déu de Núria | 41.4750900,2.3024300 | 441756 | 4591734 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51964-foto-08118-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51964-foto-08118-218-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51976 | Pedra de molí de Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-moli-de-can-malet | XVIII-XIX | Pedra circular de molí amb el forat al mig per encabir-hi l'eix. Es tracta de pedra granítica. Està ubicada en el parterre central dels jardins de Can Malet, darrera el pal de la senyera. | 08118-230 | Passatge Marià Rossell, s/n (Can Malet) | 41.4795800,2.3193700 | 443175 | 4592221 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51976-foto-08118-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51976-foto-08118-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51976-foto-08118-230-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51977 | Base de premsa de Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-de-can-malet | XVIII-XIX | Base de premsa rectangular, possiblement de vi, feta de granit d'una sola peça. Està situada en un lateral dels jardins de Can Malet, al costat de l'escala que dóna accés al carrer de Tomàs Vives. Conserva els encaixos per les bigues laterals i el decantador picat a la mateixa pedra. | 08118-231 | Passatge Marià Rossell, s/n (Can Malet) | 41.4796400,2.3192300 | 443163 | 4592228 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51977-foto-08118-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51977-foto-08118-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51977-foto-08118-231-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51988 | Monument a la sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-2 | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XX | Monument públic dedicat a la sardana integrat a l'espai que unifica el carrer Pintor Domènech Farré amb l'avinguda de Cusí Fontanet mitjançant unes escales donada la diferència de cota. El monument es situa entre els dos trams laterals de les escales hi està format per un conjunt de balladors metàl·lics de sardanes en forma de siluetes. Al mig de la rotllana hi ha un pilar de granit amb l'escut municipal enlairat, i a la part baixa es pot llegir: 'Masnou a la sardana / 6 IX 1975'. Aquest grup de balladors està situat en un parterre enjardinat i a la paret del fons, també de granit hi ha els escuts de les quatre províncies catalanes. | 08118-242 | Carrer Pintor Domènech Farré amb carrer Navarra | Monument que dedica la vila del Masnou a la sardana el 6 de setembre de 1975. | 41.4818200,2.3189500 | 443142 | 4592470 | 1975 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51988-foto-08118-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51988-foto-08118-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Martí Igual | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51989 | Pedra de molí dels Jardins de Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-moli-dels-jardins-de-lluis-companys | XVIII-XIX | Pedra circular de molí amb el forat al mig per encabir-hi l'eix. Es tracta de pedra granítica. Està ubicada en un parterre dels jardins de Lluís Companys. | 08118-243 | Jardins de Lluís Companys | 41.4853600,2.3096200 | 442366 | 4592869 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51989-foto-08118-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51989-foto-08118-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51989-foto-08118-243-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 52023 | Monument a Lluís Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-millet | ALMUZARA, Rosa (2000). Dossier documental sobre Lluís Millet i el Masnou, dins Roca de Xeix, 21-22. Ajuntament del Masnou, pàgs. 31-75. | XX | té grafits i tacs | Monument dedicat a Lluís Millet que consisteix en un bust de mig cos situat damunt un basament de base rectangular fet de granit on es pot llegir 'El Masnou a Lluís Millet'. La imatge de Lluís Millet està representada amb les mans enlaire dirigint els cors. | 08118-277 | Avinguda Cusí i Fortunet, 30 (Jardins de Lluís Millet) | Fou inaugurat el 5 de març de 1977, juntament amb una exposició commemorativa a la Casa de Cultura i un concert de l'Orfeó a l'església de Sant Pere. | 41.4828500,2.3197600 | 443210 | 4592584 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52023-foto-08118-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52023-foto-08118-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 52024 | Porteria de cal Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porteria-de-cal-marques | XX | Antiga porteria de la casa del Marquès, el senyor Romà Fabra, promotor de l'obra. Actualment aquest element ha quedat deslligat per vials de nova construcció de la casa. És un arc de ferro amb una orla central de motius geomètrics amb les inicials R i F al bell mig. Aquestes inicials fan referència a Romà Fabra. | 08118-278 | Passeig de Joan Carles I, s/n | La casa fou construïda a partir de l'any 1902 i va pertànyer a Romà Fabra i Puig, que rebé el títol de primer marquès del Masnou l'any 1922. | 41.4780600,2.3048000 | 441957 | 4592062 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52024-foto-08118-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52024-foto-08118-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51758 | Can Cusí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cusi | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | I aC- II d | no es coneix on i com es troben les restes. | Per les troballes referenciades a la bibliografia es tractaria de la part residencial d'una vil·la romana originada en època republicana i es perllongaria fins el segle II d. C. Les notícies més detallades corresponen a J. M. Cuyàs que fa referència a la troballa d'enterraments, àmfores, un mosaic policrom, un hipocaust de banys, ceràmica indeterminada. També diu que durant la construcció d'una piscina a la casa aparegueren fragments d'àmfora, estuc vermell, vidres, aplacats de marbre, Terra Sigil·lata i Campaniana A. Però la ubicació de les restes resulta imprecisa i de vegades contradictòria. Per tant, és difícil determinar-la amb exactitud. | 08118-1 | Carrer Camil Fabra, 58 | La primera notícia sobre el jaciment és de l'any 1977 i la proporciona l'arqueòleg badaloní J. M. Cuyàs. Les seves dades són recollides per M. Prevosti (1981) i O. Olesti(1995). Però no s'ha realitzat mai cap tipus d'intervenció arqueològica i la realització de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Maresme, en les seves diverses fases (1987 i 2008) no ha servit per aportar novetats. Encara que es va trobar una escultura d'una dona. | 41.4746000,2.2977400 | 441364 | 4591682 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51758-foto-08118-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51758-foto-08118-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51758-foto-08118-1-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51764 | Riera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-teia | ALVAREZ, J. (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià, dins Full informatiu de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar. ALVAREZ, J. i RAMIREZ, J. (1980). Una fíbula romana en la riera de Teià, dins Butlletí de l'AECC, núm. 7. Premià de Mar. BURÉS, L. i CARRERAS, N. (1993). La vil·la i la necròpoli de la Riera de Teià (El Masnou, Maresme), dins Puig Castellar, núm. 5. Santa Coloma de Gramenet. Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II. GORGES, J. G. (1979). Les villes hispano-romaines: inventaire et problemathique archeològique. Paris. LLANAS, J. (1977). Retses romanes al Palmar Hotel de Premià de Mar, dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 1 . Mataró. MIRÓ, J. (1988). La producción de ánforas romanas en Catalunya: un estudio sobre el comercio del vino de la tarraconense: siglos I aC - I dC. Oxford. MIRÓ, J. (1982).La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi, dins Laietania, núm. 2-3. Mataró. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. SANMARTÍ, J. (1987). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona. | II aC-V dC | parcialment destruït | Es tracta d'un jaciment d'època romana que comprendria una vil·la i una necròpolis, situada al costat del ramal de la Via Augusta que comunicava Iluro amb Baetulo. Les primeres referències documentals són de l'any 1860 arrel de les troballes d'opus signinum, un sepulcre de teules i dos fragments de Terra Sigil·lada. L'any 1912 les obres del mas Can Mitre van posar al descobert una necròpolis. L'any 1975 amb motiu de l'extracció de sorres de la riera van permetre documentar murs de 50 cm d'amplada, un fust de columna i material ceràmic divers ( ceràmica comuna ibèrica, campaniana, terra sigil·lada, àmfora, etc.). Vistos aquests antecedents, l'any 1990, amb motiu de la urbanització de la zona es van fer unes excavacions arqueològiques d'urgència que posaren al descobert un sector d'habitacions i una necròpolis amb 13 tombes des del segle IV fins el VII dC.. L'àrea d'habitacions documentada semblava correspondre a la part rústica de la vil·la. | 08118-7 | Camí del mig | Documentat des de l'any 1860. L'any 1912 les obres de Can Mitre confirmaren la presència d'un jaciment. Fins l'any 1975 no es tornen a tenir notícies de troballes. Aquest cop fou l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar que documentà fortuïtament la troballa d'estructures i materials arqueològics i els publicà. Finalment, l'any 1990 es fa una modesta intervenció d'urgència que confirma la importància del jaciment, però actualment no hi ha cap resta visible i gran part està destruït. | 41.4840800,2.3374500 | 444688 | 4592709 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51765 | Cal Perdut de Baix o El Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdut-de-baix-o-el-palau | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CUYÀS, J. M. (1949). El Palau, important construcció del terme de Teià, dins Museu, 67-69. Mataró. CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II. FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià. Argentona. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | II aC-V dC | troballes antigues i que es desconeix el que pot haver-hi i el seu estat de conservació. | Establiment rural d'època romana documentat arrel de la troballa de material constructiu i ceràmica romana realitzada per Cristòfol Ferrer l'any 1935. Posteriorment , amb motiu dels treballs d'anivellament realitzats l'any 1944 als camps anomenats El Palau, Cal Perdut de Baix i Can Martí Dòria, Josep Maria Cuyàs descobrí noves restes romanes descrites per l'autor com fragments de teules, grans quantitats de pedra acumulada en desfer les parets de les construccions romanes i grans blocs de paviment d'opus testaceum. El material ceràmic recuperat incloïa ceràmiques ibèriques, campanianes i terra sigil·lada. | 08118-8 | Camí del Mig, s/n | Descobert l'any 1935 per Cristòfol Ferrer. | 41.4864300,2.3411700 | 445001 | 4592967 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51765-foto-08118-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51765-foto-08118-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51765-foto-08118-8-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una bona part d'aquest jaciment està dins el terme municipal de Teià. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51803 | Can Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cisa | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Conjunt de construccions format per dos grups diferenciats: el primer conformat per un seguit d'edificacions entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer i que consten de planta baixa i planta pis; i un segon volum definit per una planta en forma de 'L' separada del vial per un espai lliure comú. Aquest segon grup consta de planta baixa i dos pisos i sembla la part més antiga. Les obertures més antigues, conserven els ampits, brancals i llindes de pedra vista treballada. Altres finestres s'han obert modernament. La façana és coronada per un recreixement del parament on s'observa l'any 1711 pintat. | 08118-46 | Carrer Mossèn Cinto Verdaguer 32, 33, 34, 36, 37, 38, 39 i 40 | 41.4773800,2.3101600 | 442404 | 4591983 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51803-foto-08118-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51803-foto-08118-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51803-foto-08118-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51804 | Fàbrica de can Xala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-xala | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Conjunt industrial format per diversos volums on destaquen les naus centrals de planta rectangular que consten de planta baixa i dos o tres pisos, acabades amb cobertes en pendent a dues aigües a excepció d'un tram en el que s'acaba amb una coberta dentada. El ritme del dentat d'aquesta darrera coberta es trasllada a la façana i fa que es generi la seqüència d'obertures resultant, o només les finestres inferiors són practicables. El mòdul d'obertures arquejades es repeteix en tot el conjunt, però l'aspecte del parament encarats a mar es diferencia pel color salmonós amb franges horitzontals rogenques,a diferència de l'estucat vist de la resta de façanes. Destaca la xemeneia de bòvila que sobresurt i esdevé una referència visual des de diversos punts. | 08118-47 | Carrer Lluís Millet, s/n | 41.4777900,2.3095800 | 442356 | 4592029 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51804-foto-08118-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51804-foto-08118-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51831 | Serviat Viatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serviat-viatges | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu del Masnou C-818 | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular alineada al pla de carrer que consta de planta baixa i dos pisos i acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat. La façana es genera a partir d'una composició simètrica que es trenca a la planta baixa per reformes posteriors que han malmès la tipologia arquitectònica original. De la façana destaca la tribuna central amb vidriera del primer pis que actua, alhora, de balcó de la planta superior. Està formada per unes fusteries simples que emmarquen els vidres, els de les targes estan decorats, baranes de ferro forjat i un element petri de suport decorat amb motius florals. Per sota hi ha un mosaic amb l'escena de Sant Jordi matant el drac. El parament de les plantes superiors és un estucat en relleu imitant carreus posats a portell amb una franja horitzontal de rajoles verdes amb motius geomètrics a la meitat i una altra per sota la cornisa. | 08118-85 | Plaça de la Llibertat, 6 | 41.4791800,2.3182900 | 443084 | 4592177 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51831-foto-08118-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51831-foto-08118-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51831-foto-08118-85-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Pujol Brull | En alguns inventaris consta com a Floristeria Puig ja que era el negoci anterior a l'actual. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51839 | Laboratoris Cusí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laboratoris-cusi | BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | L'edifici originari tenia una planta rectangular i constava de planta baixa i planta pis acabat amb una coberta plana practicable a mode de terrat. S'estructurava en un cos principal de planta irregular amb planta baixa i pis que s'estenia a cada banda amb dos cossos laterals de planta baixa, amb una composició simètrica. La façana principal es generava amb una composició simètrica a partir de cinc eixos de verticalitat en el cos central i tres eixos a cada lateral. Aquesta composició estava centrada per la porta d'accés, d'estil neoclàssic emmarcada per quatre columnes i un frontó circular. A cada costat de la porta s'obren dues finestres. A la planta pis hi ha cinc obertures més. Totes les finestres d'aquest cos central són de llinda recta. Per contra, les obertures dels cossos laterals, tres per banda, són d'arc de mig punt. Totes les finestres estan protegides per persianes de llibret de fusta. La façana del cos central estava coronada per una balustrada d'obra amb quatre grans hídries ornamentals. Les façanes dels laterals també està coronada per balustrades que fan de barana del terrat. L'any 1932, es va fer una ampliació considerable que consistí en afegir una planta en els dos cossos laterals i afegir dos cossos més a cada costat, de planta baixa i planta pis. Totes les noves obertures mantenen el ritme compositiu de l'edifici originari, però totes són de llinda recta. Per contra, les balustrades originals passen a ser un recrescut de la façana per damunt de la cornisa. Al darrera s'hi construí les cases dels treballadors. | 08118-93 | Carrer Camil Fabra, 58 | La família Cusí va fer construir aquest edifici per ubicar-hi la seva indústria farmacèutica l'any 1925, juntament amb la residència familiar i per necessitats de l'empresa fou ampliat l'any 1932. | 41.4745700,2.2968300 | 441288 | 4591680 | 1925 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51839-foto-08118-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51839-foto-08118-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51839-foto-08118-93-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51872 | Caves Rekondo; caves Champ-Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-rekondo-caves-champ-sors | MURAY, Joan (1999). Champ-Sors. Les caves masnovines de la Mediterrània, dins Històries de la Vila ... del Masnou. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 194 - 198. | XIX | Caves en forma de galeries construïdes per sota terra dins la finca, excavades en el sauló. Consta de tres galeries principals paral·leles i orientades de nord a sud, d'una cinquantena de metres de longitud per un parell de metres d'amplada. Aquestes galeries es posen per sota la carretera N-II. S'uneixen perpendicularment entre elles per galeries secundàries. La producció d'aquest cava es realitza a Sant Sadurní d'Anoia. El procés d'engorjat de les ampolles es fa a la planta baixa en una sala preparada per a aquesta finalitat. | 08118-198 | Carrer Sant Cristòfol, 4 | Construïdes a finals del segle XIX i principis del XX per part de Josep Garcia i Cunill, vinculat a la família Sors d'Alella, de llarga tradició vinetera. Durant més de 100 anys han produït caves i vins la família Garcia: Josep Garcia i Cunill, l'iniciador, el seu fill Josep Garcia Estapé, que morí prematurament per un accident laboral; i Josep Garcia Sensat. Després ho va adquirir una família d'origen basc, que han continuat amb el restaurant associat a les caves, fins fa uns 20 mesos, quan ha tornat a canviar de propietaris. El període de màxim esplendor és des del darrer quart de segle XIX fins a principis dels anys 20 del segle passat, arribant a una producció d'un milió i mig d'ampolles. Van arribar a ser proveïdors de la casa reial amb Alfons XIII. Durant aquest període obtingueren diferents reconeixements i premis: Gran Premi de Viena (1873), medalles d'Or de París (1867 i 1878), Madrid (1878) i Barcelona (1888). A partir dels anys 1960 estigué una vintena d'anys sense producció, però es va reemprendre a partir de l'any 1993. | 41.4777800,2.3109200 | 442468 | 4592027 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51872-foto-08118-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51872-foto-08118-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva especificat es troba en la seva proximitat al mar. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51979 | Finques Espadas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finques-espadas | XIX | Casa als quatre vents de planta rectangular que consta de planta soterrani, planta baixa sobre elevada, planta pis i golfes, que ocupen la part central de la superfície, deixant terrat pla costat i costat, i amb la coberta de teules inclinada a dues aigües. A la façana principal s'obre una porta d'accés a la planta baixa i un balcó amb obertura a la planta pisi barana de balustrada d'obra. El balcó està suportat per dues columnes d'estil jònic. A la façana meridional, s'obre un pati al que s'accedeix per una escala, centrada en relació a la porta d'accés, que supera el desnivell. Aquest pati està envoltat per una balustrada d'obra. La porta de tanca és un reixat de ferro forjat format per dues fulles mòbils i un coronament fix que emmarca la totalitat del conjunt amb una composició dominada per la línea sinuosa i l'emblema de l'empresa, amb el número 48 en el coronament. | 08118-233 | Passeig Prat de la Riba, 48 | En aquesta finca visqueren Pere Pagès i Colomer i Jaume Estapé i Pagès, capitans, d'entre altres vaixells, del Ciro, de l'Ocata i del Nueva Paula, els quals, durant el segle XIX formaren part de la florent Marina Mercant del Masnou comerciant amb el continent americà. | 41.4799800,2.3225700 | 443442 | 4592263 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51979-foto-08118-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51979-foto-08118-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51979-foto-08118-233-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La façana ha estat decorat en reformes recents | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51993 | Casinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casinet | XIX | Edifici destinat a la representació d'espectacles de planta rectangular i de gran alçada, necessària per ubicar-hi una platea amb tribuna i escenari. Té la façana de llevant oberta a la Plaça de la Llibertat i la façana de migdia al carrer Barcelona. Les seves façanes es generen a partir d'una disposició geomètrica de les obertures i els motius ornamentals: esgrafiats de formes geomètriques als costats emmarcats per relleus imitant carreus. Aquests motius es repeteixen en franges verticals. El parament de la façana és en franges horitzontals a la planta baixa i llis en la part superior on es troba l'ornamentació descrita. | 08118-247 | Carrer Barcelona, 5 | 41.4789700,2.3179900 | 443059 | 4592154 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51993-foto-08118-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51993-foto-08118-247-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 52028 | Xemeneies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneies | XX | Dues xemeneies industrials còniques fetes de maons, d'una trentena de metres d'alçada. Tenen abraçadores de fixació cada 1,20 metres aproximadament i escales externes. Formen part de la fàbrica de vidre Ramon Clemente, S.A | 08118-282 | Carrer República Argentina, 13 | 41.4833000,2.3268800 | 443805 | 4592629 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52028-foto-08118-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 52038 | Galetes de barco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galetes-de-barco | XIX | Galetes fetes pels viatges a Amèrica durant l'època del comerç amb aquest continent. Eren quadrades o rodones i es guardaven en capses de llauna estanyada, i es col·locaven a dins de bocois de fusta. Es feien amb aigua, farina, llevat i comí. Es posen tots els ingredients en un bol ben barrejats fins a obtenir una pasta fina i elàstica, s'ha de deixar fermentar uns 20 minuts. Cal estirar la pasta, ha de quedar molt prima, després donar-li la forma amb les mans. Cal escalfar el forn entre 200 i 210 graus i marcar les galetes amb un punxó gros perquè no es bufin. Posar les galetes al forn entre 45 i 50 minuts aproximadament. Un cop fredes ja es poden consumir. Per tal que es conservin millor s'han de guardar en un lloc sec i en un recipient de llauna. | 08118-292 | Carrer Prat de la Riba, 44 | La seva fabricació es produeix des del segle XIX. També es coneix amb el nom de galetes de mariner. | 41.4798400,2.3222100 | 443412 | 4592248 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52038-foto-08118-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52038-foto-08118-292-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment només les produeixen a Can Banqué. | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 52039 | Masnovina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masnovina | AA. VV (no consta). Catàleg de productes de la terra i artesania alimentària del Maresme. Consell Comarcal del Maresme. | XX | Postres de pa de pessic a la base enrotllada amb crema catalana i un bany de licor de conyac. Per sobre s'hi afegeix crema catalana cremada i un toc final de gelatina de poma. | 08118-293 | Carrer Pere Grau, 59 | Dolors Pla va batejar aquest pastís amb el nom de masnovines. Les masnovines s'elaboren al Masnou des de 1965. | 41.4805000,2.3222700 | 443418 | 4592321 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52039-foto-08118-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52039-foto-08118-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pastisseria Miquel (Miquel Garolera Rius) C. Pere Grau, 59Pastisseria - confiteria La Moreneta (Josep Castillo Bassas) C. Itàlia, 31 | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 52040 | Torró Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torro-ocata | AA. VV (no consta). Catàleg de productes de la terra i artesania alimentària del Maresme. Consell Comarcal del Maresme. | XX | Torró trufat amb cointreau elaborat exclusivament per la pastisseria Miquel del Masnou, amb xocolata pura del 70 %. Està disponible tot l'any, tot i que és un producte propi de les festes de Nadal. | 08118-294 | Carrer Pere Grau, 59 | Aquest torró és una creació de Joan Bernat a l'any 1952. Aquest li ensenya o transmet els seus coneixements a Lluís Martí i aquest a Miquel Garolera, l'any 1965. | 41.4805000,2.3222700 | 443418 | 4592321 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52040-foto-08118-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52040-foto-08118-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51861 | Sant Pere del Masnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-del-masnou | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu històric del Masnou C-46 i C-Edificis emblemàtics I. | XVIII-XIX | Església parroquial de Sant Pere del Masnou, de planta rectangular amb una nau central, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, i dues naus laterals d'inferior alçada de la nau central. Aquesta diferència d'alçades es soluciona exteriorment amb sis contraforts massissos a un costat i cinc a l'altre, amb l'extrem superior corbat. La façana principal, orientada a migdia i on es situa la porta d'accés després de superar una escalinata que salva el desnivell en relació al carrer, és d'estil neoclàssic. La portalada està feta de pedra granítica treballada amb uns brancals en forma de pilars amb basament i capitell, la llinda és recta i està feta en tres fragments. Al damunt una fornícula centrada per pilars de fust estriat, emmarca la imatge de Sant Pere. Damunt la fornícula, hi ha una rosassa de pedra granítica. A la dreta i adossada a la nau, hi ha la torre del campanar, de planta quadrada i formada per tres cossos. Originàriament a l'esquerra en simetria amb el campanar, hi havia una torre coronada amb merlets. A l'interior hi ha pintures murals, a la capella del santíssim. El sostre de la volta el va fer Pere Pujadas, i a l'altar major, els quadres de Josefina Maristany Rojas. | 08118-115 | Plaça de l'església, s/n | El temple va ser iniciat el l'any 1760 per Miquel Garriga i va ser acabat pel seu fill Pau el 1817, coincidint amb la segregació de la parròquia, fins aleshores integrada a Teià. També en va fer la capella del sagrament i l'altar major. Miquel i Pau Garriga són l'avi i el pare de qui seria arquitecte municipal, Miquel Garriga i Roca. L'església va ser cremada i va quedar molt malmesa durant la guerra civil. El campanar no es va enllestir fins el 1960. | 41.4794300,2.3163300 | 442921 | 4592206 | 1760 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51861-foto-08118-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51861-foto-08118-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51861-foto-08118-115-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel i Pau Garriga | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51873 | Creu de terme del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cementiri-0 | <p>MADOZ, Pascual (1849). Diccionario geográfico, estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou.</p> | 1500 | <p>Creu de terme feta de pedra de base i fust octogonal, forma que recorda i simbolitza el temple del Sant Sepulcre de Jerusalem. A la base hi ha la inscripció 'Anno Christi MD' i està decorada amb una motllura a la part superior. A la part superior del fust i envoltant-lo, a sota mateix de la creu, hi ha uns relleus antropomorfs emmarcats amb fornícules gòtiques, que representen vuit sants no identificats. La creu consta de dos relleus, en un hi apareix la crucifixió com a tema central, i una calavera als seus peus. Representa el crani d'Adam a qui en morir van col·locar una llavor a la boca de la que en sortiria l'arbre de la Creu. A l'altra cara de la creu hi ha la representació de la mare de Déu amb el fill en braços. Miquel Garriga i Roca va dissenyar un basament per enaltir-la més i va dissenyar l'entorn amb una petita vorera octogonal i un petit espai enjardinat on s'han col·locat tres plaques commemoratives de diferents fets. En una es llegeix 'Als fills del Masnou morts fora de la pàtria'. En una altra 'L'Ajuntament del Masnou ret homenatge a tots els marins del Masnou i del Maresme en commemoració del centenari de la Guerra de Cuba. El Masnou, 29 de novembre de 1998'. Finalment, a la tercera, s'hi llegeix 'A tots els masnovins morts a la guerra 1936-1939'.</p> | 08118-199 | Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | <p>Tot i que no se sap amb exactitud, la seva procedència es podria assenyalar a l'actual carrer de Joan XXIII, antic camí d'Alella, per delimitar els termes territorials de Teià i Alella, quan el Masnou encara no existia com a municipi. Quan es va construir el cementiri vell, a la sagrera de l'església de Sant Pere, l'any 1818, s'hi va traslladar la creu. Aquest element el destaca Pascual Madoz en la seva obra. Finalment, l'any 1868, amb la realització del nou cementiri, Miquel garriga i Roca la va col·locar al centre del cementiri, tal i com estava en el vell.</p> | 41.4802800,2.3190500 | 443149 | 4592299 | XIV | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51873-foto-08118-199-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 51996 | Panteó Família Pagès i Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-pages-i-fabregas | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Conjunt format per un mausoleu i una cripta. L'estructura exterior és elevada per un pòdium i es divideix en dues parts. L'accés al primer cos es fa per unes escales que comuniquen amb el passeig principal del cementiri. És un espai delimitat per quatre pilars i una cadena de ferro i bronze, obra de Muñoz Morató. Al centre hi ha una escultura de bronze que representa una dona oculta per un mantell i agenollada que es cobreix la cara amb les mans. Està ubicada damunt un pedestal esculturat amb motius geomètrics i cobert per una placa de bronze on Pere Pagès dedica l'obra a la memòria dels seus pares. El segon cos és un volum de planta rectangular amb quatre pilars a les cantoneres, que sembla una capella però és la caixa d'escala que condueix a la cripta. Destaca la cornisa decorada i la façana de ponent, on es situa la porta d''accés, obra de Muñoz Morató, i un relleu de bronze realitzat per Frederic Marès. Aquest relleu és una representació del davallament de Crist de la creu. | 08118-250 | Panteó 1-2, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Pere Pagès, l'any 1926, va adquirir dos solars del cementiri que havien pertangut a Pere Rosés i Mitjans i Josep Canudas i Horta per fer-hi un panteó. Va encarregar l'obra a Jaume Torras Grau | 41.4851800,2.3107100 | 442457 | 4592848 | 1926 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51996-foto-08118-250-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Torres Grau i Frederic Marès i Deulovol | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51997 | Panteó de Josep Gibernau i Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-josep-gibernau-i-maristany | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Panteó de planta quadrada que s'organitza al voltant de la caixa d'escala que mena a la cripta. L'element principal és la porta d'accés amb un arc de mig punt i està protegida per una reixa de ferro forjat amb el nom del propietari i, al damunt, hi ha un medalló on es llegeixen les inicials RIP. A la part posterior hi ha una creu de pedra accentuada amb un basament i decorada amb unes garlandes a la meitat del fust. Els braços de la creu tenen un aspecte floriforme. Tot l'espai exterior és delimitat per uns pilars de secció poligonal units per unes barres metàl·liques. | 08118-251 | Panteó 3, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Josep Gibernau, l'any 1915, va comprar el solar per fer-se el panteó per 600 ptes. i va encarregar els plànols a Bonaventura Bassegoda i Amigó. | 41.4852000,2.3108200 | 442466 | 4592850 | 1920 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51997-foto-08118-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51997-foto-08118-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51997-foto-08118-251-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó | Originàriament hi havia als costats de la porta unes cadenes de ferro que impedien l'accés a la coberta de la cripta i que tenien uns medallons penjats amb la lletra G de Gibernau. Malauradament van ser objecte de robatori. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 51998 | Panteó d'Agustina Parés i Botey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dagustina-pares-i-botey | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | El disseny de Josep Simó era una cripta de planta quadrada amb una llosa plana al damunt i una reixa de ferro envoltant l'espai. El cenotafi s'encarrega més tard per dignificar més el panteó, donant-li l'aspecte visible actualment. Aquest cenotafi és l'element més destacat. Adopta la forma de templet enaltit per un podi de grans dimensions on s'ubiquen quatre pilars que subjecten una volta de creueria coronada amb una creu. L'entaulament presenta unes formes esglaonades a la part inferior que conformen els arcs i està decorat amb un fris amb incisions en forma de creu grega, motius vegetals en relleu i uns medallons amb al·legories de les virtuts. A la part frontal hi ha una àncora acompanyada de la frase 'Ruega y espera en el Señor'. En un lateral hi ha el tercer ull, al·legoria de l'omnipresència de Déu. Aquest emblema s'acompanya per les inicials de Deo Optimo Maximo (DOM). Al costat oposat hi ha un altre medalló amb un calze i una Sagrada Forma acompanyat de la inscripció 'La Fe conforta tu pesar'. A la part posterior hi ha la imatge del Sagrat Cor amb la frase 'Dios premia la Caridad'. Aquesta estructura de tabernacle cobreix una escena escultòrica amb una creu al fons, amb una imatge de Sant Agustí, en un costat, i de Sant Josep, a l'altre. | 08118-252 | Panteó 6, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Agustina Parés i Botey demanava, l'any 1874, a l'Ajuntament l'autorització per començar les obres del panteó i va encarregar els plànols a Josep Simó i Fontcuberta. L'any 1880 va encarregar el cenotafi que hi ha damunt la cripta, però no se'n coneix l'autor, tot i que podria tractar-se de Fausto Baratta. | 41.4852200,2.3107000 | 442456 | 4592853 | 1880 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51998-foto-08118-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51998-foto-08118-252-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó i Fontcuberta | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51999 | Panteó Família Majó i Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-majo-i-ribas | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Cripta de planta quadrada amb quatre nínxols i ossera. L'exterior és recobert de marbre i delimitat per quatre pilars units per barres metàl·liques. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció del nom de la família. Destaca l'escultura d'un àngel que agafa una creu decorada amb una corona de flors i accentuada per un basament. | 08118-253 | Panteó 10, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Panteó construït per iniciativa de les germanes Eulàlia i Rosa Majó i Ribas que encarregaren el disseny a Francesc Solà i Gené. Un cop finalitzat, van traslladar les restes del seus pares que reposaven en el cementiri de l'Est de Barcelona. | 41.4852600,2.3109300 | 442475 | 4592857 | 1929 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51999-foto-08118-253-3.jpg | Física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Solà i Gené | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 52000 | Panteó de Rosa Estapé Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-rosa-estape-umbert | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | s'han perdut part dels elements escultòrics. | Cripta de planta quadrada amb setze nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat amb motius geomètrics. El perímetre superior de la tanca és ornamentat amb flames de la saviesa divina. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció de les inicials de Rosa Estapé de Maristany. El mausoleu, dissenyat per Fausto Baratta, s'organitza a partir de la superposició de dos cossos cúbics sobre pòdium. En el cos superior hi ha una fornícula que conté un bust del capità Maristany. L'exterior és emmarcat per branques de llorer i roure i símbols del triomf i la victòria. En els laterals hi ha al·legories referents a la figura de Pere Antoni Maristany. La part superior ha estat malmesa pel pas del temps, s'apunta la possibilitat (RICO, Miquel i ROIG , Marta: 2008; 74) que estigués rematat per un obelisc o una creu. Als peus d'aquest element, hi ha assegut, un àngel, que descansa d'un coixí ricament ornamentat. Aquest, mentre agafa les sagrades escriptures amb una mà, amb l'altra apunta el cel. Actualment ha perdut les ales. | 08118-254 | Panteó 11, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Panteó construït per iniciativa de Rosa Estapé Umbert per dignificar la memòria del seu marit, Pere Antoni Maristany i Bertran, que fou alcalde del Masnou entre 1833 i 1834. Va encarregar el disseny del projecte a Josep Simó Fontcuberta. | 41.4852800,2.3106800 | 442454 | 4592859 | 1871 | 08118 | El Masnou | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52000-foto-08118-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52000-foto-08118-254-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó Fontcuberta i Fausto Baratta Rossi | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 52001 | Panteó de Josep Casals i Casals i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-josep-casals-i-casals-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Cripta de planta quadrada amb sis nínxols i ossera. L'exterior és recobert de marbre i delimitat per un basament a sobre del qual es recolzen dotze pilars units per barres metàl·liques. En primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta amb la inscripció del nom de la família. Destaca l'escultura d'un àngel accentuada per un pedestal decorat amb un crismó. | 08118-255 | Panteó 15, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Josep Casals i Casals era fill de Júlia Casals i el capità Josep Casals i Maristany. Va formar part de la Junta de la Casa Benèfica i va sots president entre els anys 1932 i 35. L'any 1929 decideix construir un panteó familiar. Va encarregar el disseny del projecte a Eduard Balcells Buïgas. En aquest cas es coneix el nom de qui fou el constructor: Francesc Pujades i Pons amb la participació de l'escultor D. Verdaguer. | 41.4853100,2.3109200 | 442474 | 4592863 | 1929 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52001-foto-08118-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52001-foto-08118-255-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Balcells Buïgas i D. Verdaguer | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 52002 | Panteó Famílies de Gerard Maristany i Bertran i Joan Ros i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-families-de-gerard-maristany-i-bertran-i-joan-ros-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | una centella en va malmetre una part. | Cripta de planta quadrada amb setze nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat amb motius geomètrics. El perímetre superior de la tanca és ornamentat amb flames de la saviesa divina. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. El mausoleu, dissenyat per Fausto Baratta, s'organitza a partir de la superposició de dos basaments que subjecten una columna, tot en marbre de Carrara. A la part posterior hi ha una inscripció que explica com la matinada del 2 de juny de 1871 va caure una centella que va fer malbé el mausoleu. La columna és ricament ornamentada amb diferents motius al·legòrics de la vida marinera. El conjunt és coronat per una creu metàl·lica de recent factura. | 08118-256 | Panteó 16, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Gerard Maristany i Font fou capità mercant de la pollacra goleta Pronta, que ja havia tingut el seu pare com a capità. El 1852 va exercir el càrrec d'alcalde del Masnou. El setembre de 1869 va adquirir un solar del cementiri per dipositar-hi les restes dels seus familiars. El disseny del projecte el va encarregar a Josep Simó i Fontcuberta. | 41.4853100,2.3106600 | 442453 | 4592863 | 1870 | 08118 | El Masnou | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52002-foto-08118-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52002-foto-08118-256-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó i Fontcuberta i Fausto Baratta Rossi | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 52003 | Panteó de Domènec Sitjàs i Margenat i Rosa Fontanills i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-domenec-sitjas-i-margenat-i-rosa-fontanills-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX-XX | Conjunt situat en l'encreuament dels carrers principals del sector i, per aquest motiu, la composició segueix un eix diagonal. Consta d'una cripta i una decoració exterior formada per un túmul funerari que amaga l'accés a la cripta. Aquest espai era cobert per una llosa de pedra amb una creu en relleu. Alseu darrera hi havia un basament que acollia la imatge d'un àngel agenollat amb els braços encreuats a l'alçada del pit. Tancava tot el perímetre un seguit de pilars en forma d'obelisc units per una cadena de ferro. L'any 1904 es transforma l'exterior del panteó i Bonaventura Bassegoda desplaça l'entrada a la cripta, suprimeix el basament amb l'àngel i hi projecte un nou grup escultòric presidit per un gran Crist crucificat al centre. A banda i banda de la imatge de Crist, hi ha dues petites escultures, coronades amb uns entaulaments neogòtics, que representen els patrons del matrimoni (St. Domènec i Sta. Rosa). | 08118-257 | Panteó 1, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Domènec Sitjàs i Margenat va ser un empresari de la construcció que es va casar amb rosa Fontanills i Rosés. No van tenir fills i la seva fortuna va passar a mans de Bonaventura i Francesca, germans de la dona. El panteó fou encarregat a Adrià Casademunt Vidal l'any 1874. Uns anys més tard, el 1904, els hereus de la seva fortuna van encarregar el grup escultòric a Bonaventura Bassegoda, per dignificar el mausoleu en senyal de reconeixement i gratitud. | 41.4854200,2.3105100 | 442440 | 4592875 | 1904 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52003-foto-08118-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52003-foto-08118-257-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Adrià Casademunt i Vidal i Bonaventura Bassegoda i Amigó | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 52004 | Panteó de Joan Millet i Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-joan-millet-i-bertran | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | Panteó de planta quadrada que consta d'una cripta subterrània a la que s'accedeix per una escala oculta per una llosa exterior. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. Tancava tot el perímetre un seguit de pilars i obelisc units per una cadena de ferro. Presideix l'espai un monument funerari format per un gran basament petri damunt el qual hi ha la figura d'un àngel abraçat a una creu. | 08118-258 | Panteó 6, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Joan Millet i Bertran fou un indià que va fer fortuna a les amèriques. Entre els anys 1890 i 1899 va formar part de la junta de la Casa Benèfica i va estar vinculat al Casino. L'any 1883 va encarregar el disseny del projecte a l'arquitecte Maurici Augé i Robert. | 41.4854700,2.3105000 | 442439 | 4592881 | 1885 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52004-foto-08118-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52004-foto-08118-258-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Maurici Augé i Robert i Eduard Pagès i Casamitjana | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 52005 | Panteó de Vicenç Pedret i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-vicenc-pedret-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Panteó capella de planta, gairebé, quadrada. L'interior s'estructura amb nínxols a banda i banda, i al mur frontal, un altar de granit en forma de trapezi invertit. L'edifici és concebut a partir del perllongament d'un arc parabòlic, amb una porta centrada a la façana de ponent, practicada amb el mateix tipus d'arc que l'edifici. La porta és llisa i recoberta amb alumini. Al centre hi ha una finestra lobulada en forma de creu. La resta de la façana és revestida amb gresit de color gris fosc, i el perímetre és resseguit amb granit. La façana de llevant és més cromàtica ja que està decorada amb estuc blanc i nombrosos ulls de bou de vidre de diferents colors que permeten la il·luminació interior. Està partida per la meitat per un eix vertical del mateix tipus de pedra culminat amb una gran creu que sobresurt de la coberta. | 08118-259 | Panteó 10, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Vicenç Pedret i Torrents fou el promotor d'aquest panteó i va encarregar el projecte a l'arquitecte Pere Ricart i Biot. | 41.4854400,2.3102400 | 442418 | 4592877 | 1957 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52005-foto-08118-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52005-foto-08118-259-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ricart i Biot | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 52006 | Panteó d'Antònia Maristany i Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dantonia-maristany-i-galceran | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | Panteó de planta quadrada que consta d'una cripta subterrània a la que s'accedeix per una escala oculta per una llosa exterior. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. Al seu darrera es troba el monument funerari. Delimita tot el perímetre una tanca de ferro Presideix l'espai un monument funerari format per un gran basament petri damunt el qual hi ha una mena de capella oratori amb coberta inclinada a dues aigües amb una obertura geminada d'arcs de mig punt amb columnetes. Aquesta capella conté les imatges de Sant Mateu i Sant Antoni de Pàdua. En el capcer hi ha una corona floral envoltada d'un llaç. Rematant el conjunt hi ha una creu retrinxada exaltada per un podi. | 08118-260 | Panteó 11, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Antònia Maristany i Galceran es va casar amb Mateu Maristany i Rovira, un dels principals productors de vi del Masnou i regidor de l'Ajuntament. L'any 1889 va iniciar els tràmits per construir un panteó en un solar que havia estat adquirit per Mateu Maristany. El projecte es va encarregar al mestre d'obres mataroní Miquel Collet. | 41.4855300,2.3104800 | 442438 | 4592887 | 1889 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52006-foto-08118-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52006-foto-08118-260-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Collet F. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 52007 | Panteó de Pere Grau Maristany i Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-pere-grau-maristany-i-oliver | <p>RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou.</p> | XX | <p>Edificació complexa en forma d'angle, donada la disposició dels solars adquirits. Dos dels solars són ocupats per la cripta i, el tercer està ocupat per la caixa d'escala. El volum principal és la part exterior de la cripta. Sobre un podi, al que s'accedeix mitjançant una escalinata de quatre graons, s'alça el grup escultòric de la 'Fe consolant el dolor', obra de Josep Llimona i Bruguera, on la Fe és un àngel i el dolor una dona que plora desconsoladament. L'escultura és de marbre, excepte les ales de l'àngel que són de bronze. El panteó es remata amb una creu, també de bronze, ricament decorada amb motius florals i zoomorfs. El perímetre està envoltat per uns pilars decorats amb unes flames i corones a la part superior. Aquests pilars estaven units per cadenes de ferro decorades amb medallons de bronze, però els van robar. El grup escultòric s'alça damunt un gran basament de marbre. A la part frontal hi ha una inscripció amb la data i el nom del propietari. A un lateral, hi ha una placa col·locada per l'Ajuntament a la mort de l'industrial el 1926, en homenatge al seu fill predilecte. El cos d'escala és una construcció creada a partir d'una volta ogival. La façana principal, orientada al nord, hi ha la porta d'arc apuntat i feta de ferro forjat. Els murs laterals són la continuació de la mateixa coberta esglaonada. Als extrems hi ha unes pilastres rematades per capitells en forma culdellàntia. També està delimitat perimetralment pel mateix tipus de pilars del sector de la cripta i, com allà, també estaven units amb cadenes que, igualment, foren robades.</p> | 08118-261 | Panteó 16-17-22, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | <p>Pere Grau Maristany i Oliver és un dels personatges més il·lustres de la vila del Masnou. Va fer la seva fortuna com exportador de vins a les Amèriques (Brasil, Argentina, Uruguai, ...). Estigué molt present en la vida econòmica, social i cultural de la capital catalana. Fou president de la Cambra de Comerç, delegat reial del Consell Provincial de Foment, jurat de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. El fons XII el va condecorar amb la Gran Creu i Alfons XIII li concedia el títol nobiliari de comte de Lavern. Va comprar dos solars més del cementiri per annexionar-los al que ja tenia i construir un nou panteó, el disseny del qual encarregà a Bonaventura Bassegoda i Amigó.</p> | 41.4854165,2.3105975 | 442448 | 4592875 | 1902 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52007-foto-08118-261-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-07-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 52008 | Panteó de la família Estaper Cuyàs del Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-estaper-cuyas-del-bosch | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX-XX | Panteó format per dos cossos precedits per l'accés a la cripta, que està cobert amb una llosa de marbre decorada amb una creu en relleu. A continuació hi ha el mausoleu bastit damunt un podi. El cos inferior té forma trapezoïdal, en el qual s'obre una fornícula d'angles rectes on hi ha un petit altar flanquejat per dues columnes sobre basament. A sobre l'altar hi ha un Sant Crist. A banda i banda, dues plaques amb una inscripció on Joaquima Estaper fa una dedicatòria als seus pares i germans, i al frontal de l'altar, un relleu amb un anagrama de la Mare de Déu. El cos superior està format per un frontó triangular decorat amb motllures i fulles d'acant; en el timpà`s s'observen relleus ornamentals que representen motius de l'ofici de farmacèutic (copes, serp, ...). Una gran creu de pedra decorada amb motius vegetals i u gran anell central, corona tot el conjunt. El mausoleu està precedit per una escala de marbre on reposa l'escultura d'un àngel, obra de Venanci Vallmitjana. | 08118-262 | Panteó 21, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Aquest panteó es va construir en dues fases. L'any 1891, Antoni Estaper Cuyàs presentava un projecte inicial que partia d'una cripta de tres pisos i preveia un alçat exterior delimitat per una tanca de ferro. Gran part de la superfície era ocupada per un monticle de roques rematat amb una creu. L'any 1905, Joaquima Estaper, la última dels sis germans cap del quals va tenir descendència, va encarregar un nou projecte a Jaume Gustà Bondia que només afectava la part exterior. | 41.4856100,2.3104500 | 442435 | 4592896 | 1905 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52008-foto-08118-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52008-foto-08118-262-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Andreu, Jaume Gustà Bondia i Venanci Vallmitjana i Barbany | L'àngel ha patit actes de vandalisme, perdent una mà, les ales i la trompeta. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 52009 | Panteó de la família Muñoz de Miguel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-munoz-de-miguel | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Panteó de planta rectangular plantejat com una capella de dos nivells. Tot el perímetre és delimitat per un mur de pissarra amb accés a la façana de ponent, amb una porta metàl·lica i una placa de bronze amb el nom de la família en relleu, realitzada per Josep M. Subirachs. A l'interior hi ha un petit jardinet que precedeix l'espai d'oratori, de planta quadrada i amb coberta piramidal de formigó armat. | 08118-263 | Panteó 14-15, illa 3ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Joaquín Muñoz Aristizábal va encarregar la construcció d'aquest panteó ja que tot i no néixer al Masnou hi estava molt vinculat, sobretot a partir de l'any 1966 quan va comprar-hi una casa. Va ser un dels promotors de la construcció del port, i fundador i president del Club Nàutic Masnou. | 41.4855700,2.3108100 | 442465 | 4592891 | 1972 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52009-foto-08118-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52009-foto-08118-263-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Benito Miró i Llort i Josep M. Subirachs i Sitjar | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 52010 | Panteó de Jaume Sensat i Sanjuan i Rosa Pagès i Orta i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-jaume-sensat-i-sanjuan-i-rosa-pages-i-orta-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | La disposició dels solars condicionà a l'hora de dissenyar aquest panteó, concebut com una capella panteó semisubterrània. A l'exterior, la porta, la caixa d'escala i l'escultura són disposades a un costat, mentre que a l'altre extrem només hi figuren uns esglaons per accedir a la coberta de la construcció. La cripta, de forma irregular, s'eleva sobre el nivell de circulació fins a mitja alçada de la porta d'accés. El seu parament és de pedra sense ornamentació, a excepció d'una motllura que actua de cornisa. Damunt la volta de la cripta és on s'ubica l'escultura. La part superior és delimitada per uns petits pilars units entre si per uns barrots de secció circular. La porta és d'arc apuntat emmarcada per motllures decoratives on predomina la línia corba, la volta de la caixa d'escala és un quart d'esfera. La resta del parament exterior. Al costat de la caixa d'escala hi ha l'escultura d'una dona ajaguda i recolzada en actitud de desconsol sobre un sarcòfag cobert per una tela, a l'igual que la dona. Aquesta, sosté a la mà dreta un pom de roses i amb la mà esquerra s'apropa una flor per captar-ne la fragància. Va descalça i té els ulls tancats. Darrera seu hi ha una creu decorada amb un Crist en relleu. | 08118-264 | Panteó 4-5, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Rosa Pagès i Orta, l'any 1916, va demanar permís per unir dos solars, un que havia comprat ella i el que havia comprat el seu marit anys enrere per a la construcció d'aquest panteó. El projecte el va encarregar a l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó. | 41.4851300,2.3103800 | 442429 | 4592843 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52010-foto-08118-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52010-foto-08118-264-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura bassegoda i Amigó i Rafael Atché i Farré | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 52011 | Panteó de Francesca Sors de Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-francesca-sors-de-casas | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | Panteó amb una cripta pensada per a 16 nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro. Originàriament el paviment era cobert de marbre. L'element més destacat és el mausoleu, obra de l'escultor italià Fausto Baratta i Rossi. Aquest mausoleu és format per la superposició de diversos cossos e forma de creu grega. Al cos inferior que actua de basament hi ha una placa coronada amb acroteris, motius vegetals i una creu amb una inscripció dedicada al marit de la propietària. En un lateral hi ha una segona placa dedicada a Francesca Sors. El segon cos consta d'una pilastra central amb una dedicatòria a la part frontal dedicada al marit de Francesca sors i a cada costat de la dedicatòria dues capelles neogòtiques amb sant Felip a un costat i santa Francesca Romana a l'altra. Aquesta figura de santa Francesca és una al·lusió a la mateixa Francesca Sors, ja que se li van confiscar les terres. En el tercer nivell hi ha la figura d'un àngel custodi exempt amb les ales en relleu; en una mà sosté un calze i amb l'altra beneeix. A la part posterior es mostra la imatge de l'anyell a sobre del llibre dels set segells. El coronament és un obelisc o cos piramidal decorat amb estrelles de set puntes als costats. Al seu damunt hi ha una creu de pedra trevolada | 08118-265 | Panteó 11, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Francesca Sors de Casas fou la donant del terreny del nou cementiri. Per aquest motiu va sol·licitar a l'Ajuntament la propietat gratuïta d'un solar per a la construcció d'un panteó. Va encarregar el projecte, l'any 1873, a Josep Simó Fontcuberta. | 41.4852500,2.3105700 | 442445 | 4592856 | 1873 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52011-foto-08118-265-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó Fontcuberta i Fausto Baratta i Rossi | Va patir un atac vandàlic als anys noranta del segle XX. Per aquest motiu, la família Molins, actual propietària, en va encarregar la restauració a Ricart Sala, escultor de Sant Cugat. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 52012 | Panteó de Bonaventura Fontanills i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-bonaventura-fontanills-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Petit panteó de planta rectangular amb la cripta destinada a contenir un únic fèretre. És de volta catalana subjectada per columnes primes. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat decorada amb motius florals. En primer terme, hi ha la llosa sepulcral amb una creu en relleu i, tot seguit, l'element central, la figura de Sant Bonaventura enaltida per un basament de línies suaus i decorat amb motius fitmòrfics, on es pot llegir la data d'execució i el nom del propietari. Sant Bonaventura, obra de Pere Carbonell és representat amb una ploma en una mà i a l'altra un llibre i amb la maqueta d'una catedral, ja que fou donant de la Seu d'Albano, de la qual va ser bisbe. D'aquesta manera es fa un paral·lelisme amb la figura de Bonaventura Fontanills com a donant de la Capella del cementiri. | 08118-266 | Panteó 24, illa 4ª Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Bonaventura Fontanills i Rosés disposava d'una gran fortuna, en part per l'herència de la seva germana. No es va casar ni tenia altres familiars. Va sufragar moltes obres del municipi com la Casa Benèfica o la mateixa Capella del cementiri. Va encarregar el projecte del seu panteó a Bonaventura Bassegoda i va sol·licitar a l'Ajuntament poder tancar-lo a perpetuïtat una vegada hi fos enterrat. | 41.4853000,2.3103500 | 442427 | 4592862 | 1908 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52012-foto-08118-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52012-foto-08118-266-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Pere Carbonell i Huguet | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.