Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51573 | Jaciment paleontològic de can Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-avet | <p>- GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, amb la sigla IPS-12974 | <p>Jaciment paleontològic ubicat en un nivell sorrenc, a un metre per sobre de la llera del torrent de Can Valls, coincidint amb la part final d'un meandre. Arran de la troballa d'unes restes fòssils pel Sr. Rafael Benet vei de Masquefa. El 29 de Maig de 1996 s'hi realitzà una excavació paleontològica, donant com a resultat l'extracció del paladar, tres molars i fragments d'un ullal d'un mastodont, pertanyent a l'espècie Tetralophodon longirostris. Cronològicament, cal ubicar les restes a l'Astaracià (14'4 M d'anys a 11'3 M d'anys), període pertanyent al Miocè Mitjà.</p> | 08119-24 | A la riba dreta del torrent de Can Valls (a la pròpia llera), a 1500 m al S del nucli urbà | <p>El jaciment de Can Valls es van trobar restes de vertebrats com Listriodon splendens, Miotragus sp, i Deinotherium giganteum així com Hispanomys dispectus la qual cosa permet atribuir aquesta localitat a la zona MN7-8 ( Astaracià superior).</p> | 41.4864300,1.8045800 | 400205 | 4593447 | 08119 | Masquefa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51573-foto-08119-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51573-foto-08119-24-2.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font (OPC) | La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada per Àngel Galobart, director de l'excavació i membre de l'Institut Paleontològic Dr. Miquel Crusafont (Sabadell). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||
| 51599 | Cova vora el torrent de Salt de Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-vora-el-torrent-de-salt-de-serra | <p>Cova natural que només hem pogut visualitzar a distància des de la riba contrària del torrent. Probablement és formada (en un sediment molt tou constituït per argiles i pedra sorrenca) per l'acció hidràulica del torrent, que ha excavat un profund barranc al seu pas. La seva amplada és aproximadament d'uns 30 o 40 m, i la seva alçada màxima deu rondar els 4-5 m.</p> | 08119-50 | A la riba dreta del torrent de Salt de Serra, 3200 m al NW del nucli urbà | 41.5241200,1.7809400 | 398291 | 4597659 | 08119 | Masquefa | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||||||
| 51600 | Bosc de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lalzinar | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Bosc d'Alzines tradicionalment freqüentat per la proximitat a la Vila. Aquest és el motiu pel qual ha donat nom al Carrer Alzinar, el Camí de l'Alzinar i l'Associació l'Alzinar, constituint doncs un important referent toponímic.</p> | 08119-51 | A dins la Vila, immediatament al S de Can Massana | 41.5020700,1.8083800 | 400546 | 4595179 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51600-foto-08119-51-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||||
| 51601 | Bosc de la Quaranya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-quaranya | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Zona boscosa sota el domini de la masia de Can Valls, que rep el seu nom per la forma allargassada (com una 'cua d'aranya' arran de l'encaixonament entre els torrents de Can Torres i Ca n'Esteve. La composició del bosc és fonamentalment composta per alzines i pins, tot i que a les zones de ribera s'hi troben també pollancres. El conjunt, molt pròxim a les urbanitzacions d'El Maset i de Can Valls, té un especial interès arran de la fesomia del terreny, marcada per la fondària dels barrancs excavats pel torrents.</p> | 08119-52 | Entre els torrents de Can Torres i Ca n'Esteve, 500 m a l'Est de la urbanització d'El Maset | 41.4927400,1.8079500 | 400496 | 4594144 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||||||
| 51602 | Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Gran roure (del qual no se n'ha determinat l'edat) ubicat en front de la font a la que dona nom (la Font del Roure, vegeu-ne la fitxa corresponent), i ocupant el lloc central d'una àrea tradicionalment emprada com a parc d'esbarjo. Al seu torn, un carrer proper rep el nom de C/ de la Font del Roure, pel qual queda palès el seu valor com a element definidor de la toponímia.</p> | 08119-53 | Dins la vila, al parc de la Font del Roure (comprès entre el C del Sol i el Passatge Magarola) | 41.5042700,1.8120600 | 400857 | 4595419 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51602-foto-08119-53-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||||
| 51603 | Bosc del Brugà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-bruga | <p>Zona Boscosa amb predomini de pins i alzines, amb plantes arbustives (com brucs i garrigues) i herbàcies. El seu interès com a zona natural rau especialment en la seva immediatesa respecte al nucli urbà de Masquefa i la urbanització de Can Parellada, entre les quals es troba, sense haver estat degradada per l'acció urbanística. És, a més, de fàcil accés mitjançant el camí que en rep el nom (i que davalla fins uns camps de conreu), i s'hi gaudeix d'una bona panoràmica de Montserrat.</p> | 08119-54 | Equidistant entre el Serralet i la urbanització de Can Parellada | 41.5055100,1.8199700 | 401519 | 4595548 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51603-foto-08119-54-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||||||
| 51620 | Jaciment paleontològic del cementiri de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-cementiri-de-masquefa | <p>AGUSTÍ J, CABRERA L,, MOYÀ-SOLÀ S.( 1985) Sinopsis estratigráfica del neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució, XVIII GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment paleontològic clàssic. Les troballes de Masquefa són troballes molt puntuals la qual cosa, a nivell de restes de macrovertebrats, ens ofereix una visió molt poc precisa, de la seva edat. Els pocs nivells amb microvertebrats estudiats per Jordi Agustí permeten situar aquestes localitats entre la zona 7-8 de Mn, és a dir, astaracià superior.</p> | 08119-71 | A la zona del cementiri | 41.5098400,1.8106200 | 400745 | 4596039 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51620-foto-08119-71-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font (OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, can Cairot i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51629 | Jaciment paleontològic riera de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-riera-de-can-valls | <p>AGUSTÍ J, CABRERA L,, MOYÀ-SOLÀ S.( 1985) Sinopsis estratigráfica del neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució, XVIII GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment paleontològic clàssic. Les troballes de Masquefa són troballes molt puntuals la qual cosa, a nivell de restes de macrovertebrats, ens ofereix una visió molt poc precisa, de la seva edat. Els pocs nivells amb microvertebrats estudiats per Jordi Agustí permeten situar aquestes localitats entre la zona 7-8 de Mn, és a dir, astaracià superior.</p> | 08119-80 | Riera de Can Valls | 41.4863700,1.8197900 | 401475 | 4593423 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51629-foto-08119-80-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius (OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, can Cairot i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51647 | Jaciment paleontològic de can Cairot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-cairot | <p>GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment prospectat per M.Crusafont amb restes del suide Listriodon esmentades a la tesi doctoral de GOLPE.</p> | 08119-98 | Can Bonastre Torrent, carrer major de can Cairot | 41.4951300,1.7858800 | 398658 | 4594435 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51647-foto-08119-98-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font ( OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, cementiri de Masquefa i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51558 | Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-recuperacio-damfibis-i-reptils-de-catalunya | <p>- MARKEFIN (1999): Estudi de diagnosi turística del municipi de Masquefa i en relació amb d'altres recursos de la zona. Diputació de Barcelona. Àrea d'Esports i Turisme.</p> | <p>El Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya - Ajuntament de Masquefa, és una institució fundada el 1985 amb la finalitat de donar acollida a rèptils i amfibis decomissats per les autoritats o bé donats pels seus propietaris, guarir-los si pateixen alguna lesió i en darrer terme retornar-los al seu hàbitat original. Junt a aquesta tasca veterinària i de recerca, el centre està obert al públic (especialment l'escolar) de cara a la difusió i conscienciació ecològica en torn de les diverses espècies pertanyents a aquestes famílies. Formen part de la col·lecció d'animals, entre d'altres, diferents espècies de tortugues, llangardaixos, cocodrils i serps.</p> | 08119-9 | Al nucli urbà de Masquefa. Av. Maresme, 45 | 41.4978465,1.8142837 | 401032 | 4594704 | 1985 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Centre d'acollida, guariment i alliberament d'amfibis i rèptils, així com exposició permanent d'aquests. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||||
| 51575 | Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-0 | <p>- (1916): Acto inaugural y catálogo de los objetos del Museo Arqueológico Diocesano de Barcelona. Editorial y librería Pont.</p> | XII | Ha perdut gairebé tota la policromia i ha patit l'acció dels corcs. Se n'han perdut els braços, els elements laterals del tron i la part dorsal del cap. | <p>Talla de fusta de cos rodó representant a la Mare de Déu frontalment, sedent i coronada. Els plecs de les vestidures s'on molt treballs, element que junt amb les seves faccions remeten a un romànic arcaic. Sobre el seu genoll esquerre descansa l'infant Jesús, coronat. Dimensions: 71 cm (alçada) X 23 cm (amplada) X 20 cm (gruix).</p> | 08119-26 | Museu Diocesà de Barcelona. Pla de la Seu, 7 (Pia Almoina), BARCELONA | <p>Si es concretés la seva datació en un moment primerenc del S. XII, suposaria la seva ubicació original a un temple (possiblement l'esmentat per la documentació al S. X) preexistent a l'església de Sant Pere i la Santa Creu, tot i que en tot cas n'esdevindria la imatge.</p> | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51575-foto-08119-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51575-foto-08119-26-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | Es troba dipositada al magatzem del museu, amb el número de registre 258. Altres núms. de catàleg: Trens: 65, IREC: 54958, IICC: 779. La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada pel Museu Diocesà de Barcelona. | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||
| 51576 | Retaule gòtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-gotic-0 | <p>- (1916): Acto inaugural y catálogo de los objetos del Museo Arqueológico Diocesano de Barcelona. Editorial y librería Pont. - GUDIOL I RICART, Josep; ALCOLEA I BLANCH, Santiago (1986): La pintura gòtica catalana. Polígrafa, cop.</p> | XV | <p>Retaule gòtic dedicat a Sant Pere, patró de Masquefa, del quan se'n conserven els dos carrers laterals (amb 3 escenes cadascun, ) i la pradel·la (amb quatre escenes). El carrer lateral esquerre representa (de dalt a baix) la vocació de Sant Pere i Sant Andreu, la predicació i la resurrecció de Tabitha. Al dret s'hi representa l'alliberament de la presó, el Viacrucis i la crucifixió de Sant Pere. A la pradel·la, d'esquerra a dreta, hi ha Santa Caterina, la Verge Dolorosa, Sant Joan i Maria Magdalena. Les dimensions de cadascun dels carrers laterals són de 250 cm (alçada) X 75 cm (amplada). La pradel·la fa 19,5 cm (alçada) X 67,5 cm (amplada).</p> | 08119-27 | Museu Diocesà de Barcelona. Pla de la Seu, 7 (Pia Almoina), BARCELONA | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51576-foto-08119-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51576-foto-08119-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51576-foto-08119-27-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | Els carrers laterals estan exposats al museu, mentre que la predel·la es troba al magatzem, a l'espera d'ésser restaurada. El carrer esquerre té els núms. de registre 46 (MDB), 54895 (IREC) i 1338.2 (IICC). El carener dret té els núms. de registre 47 (MDB), 54895 (IREC) i 1338.3 (IICC). La predel·la té els núms. de registre 29 (MDB), 65604 (IREC) i 1338.1 (IICC). Les imatges núm. 1, 2 i 3 ens han estat facilitades pel Museu Diocesà de Barcelona. | 93|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51589 | Monument als Bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-bastoners-0 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Monument en pedra de forma cilíndrica, amb un baix relleu representant dos bastoners, i una placa metàl·lica amb la llegenda 'A TOTS ELS BASTONERS DE LA VILA DES DE LA SEVA FUNDACIÓ / AJUNTAMENT DE MASQUEFA / 24 DE JULIOL DE 1988 / ESCULTOR TONI MUJAL'.</p> | 08119-40 | Dins la vila, a la Plaça Josep M. Vila | 41.5025000,1.8125120 | 400892 | 4595222 | 1988 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51589-foto-08119-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51589-foto-08119-40-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Toni Mujal | 103|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||
| 51623 | Monument 11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-11-de-setembre-0 | XXI | <p>Es tracta d'una placa corbada de ferro oxidat amb el perfil del paissatge de Montserrat que es veu des de Masquefa i la inscripció: 11 de Setembre/1714-2014. També hi ha un suport del mateix material per un mastil on oneja la senyera.</p> | 08119-74 | Passeig 11 de setembre | <p>El 10 de setembre de 2014 es va inaugurar el nou Passeig de l'Onze de Setembre i un monument commemoratiu dels tràgics fets de 1714.</p> | 41.5036900,1.8074200 | 400469 | 4595360 | 2014 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51623-foto-08119-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51626 | Monument a Masquefa Ciutat Gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-masquefa-ciutat-gegantera | XXI | <p>Masquefa durant el cap de setmana del 9 al 10 de juny de 2013 va acollir la festa de la Ciutat Gegantera, l'esdeveniment més important de l'any geganter que des de 1985 se celebra a Catalunya. A més aquesta festa va coincidir amb el vint-i-cinquè aniversari dels seus gegants, Isidre i Magdalena. Masquefa va acollir 122 colles i 3.500 geganters i músics, a més d'un miler de seguidors, que durant tot el cap de setmana varem poder gaudir de diverses activitats i actuacions. És una replica de ferro de les siluetes dels gegants de Masquefa, l'Isidre i la Magdalena, obra del manyà masquefí Joan Cardús. Està situat en una paret a La Fàbrica Rogelio Rojo, als jardins del Centre Tecnològic Comunitari (CTC)</p> | 08119-77 | Dins la Vila, al C/ Rogelio Rojo S/N | <p>El monument es va inaugurar el dia 9 de juny de 2013.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 2013 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51626-foto-08119-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51627 | Gegants de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-masquefa | <p>http://www.anoiacultura.cat/entitats-culturals/geganters-i-capgrossos/colla-de-geganters-de-masquefa Informació donada directament per la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa</p> | XX-XXI | <p>Es tracta de dues figures que duen el nom dels patrons del poble, Sant Isidre i Santa Magdalena. L' Isidre i Magdalena (vells): estrenats el 24 de juny de 1987 per Sant Joan. Tenen unes alçades de 3,80 m (ell) i 3,45 m (ella) i pesen 55 kg (ell) i 48 kg (ella). Els materials utilitzats van ser fibra de vidre (bust, cos i mans) i fusta (cavallet). Tenen un ball propi: 'Vals dels Gegants de Masquefa'. La seva imatge s'apropa a la meitat del segle XII, trets que es noten en l'armadura, el ceptre, els punys i el casc, d'ell, i la diadema, d'ella. Isidre i Magdalena (nous gegants) estrenats el 24 de juliol de 2015 i amb alçades de 3,80 m (ell) i 3,45 m (ella) i un pes de 40 kg (ell) i 35 kg (ella). Els materials utilitzats van ser fibra de vidre (bust, cos i mans) i fusta (cavallet).</p> | 08119-78 | Carrer Sant Antoni s/n (Antiga Fàbrica de Cartró) | <p>La Colla de Geganters i Grallers de Masquefa neix l'any 1987, fruit de l'interés d'un grup de masquefins i masquefines pel món geganter i amb el suport de l'Ajuntament de Masquefa que és qui es fa càrrec de les despeses de construcció de les figures de gegants i del vestuari dels membres de la Colla. Es van fer diferents esboços entre els artistes locals masquefins i seguint aquests esboços en Toni Mujal de Cardona ( Constructor de Gegants) és qui acaba definint la seva imatge i construint els gegants, són per tant, personatges imaginaris. Fa poc es van estrenar una rèplica dels gegants originals per tal d'alleugerir el pes i solucionar els problemes tècnics que presentaven els primers. També es van canviar els vestits. Els dies 9 i 10 de juny de 2012 Masquefa va acollir la XXVII Ciutat Gegantera de Catalunya, convertint-se en els representants del món geganter català durant tot un any, pel país i a l'estranger.</p> | 41.5006700,1.8107900 | 400745 | 4595021 | 1988 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51627-foto-08119-78-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | Gestionats per la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa. Els gegants vells estan ubicats a la Biblioteca Municipal, C/ Rogelio Rojo, 5-9. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||
| 51628 | Gegantons de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-masquefa | <p>Informació donada directament per la Colla</p> | XX-XXI | <p>La Colla de Geganters té en possessió tres gegantons també: Willy, estrenat el 23 de juliol de 1988, amb una alçada de 2,70 m i un pes de 28 kg. El constructors van ser els joves de l'esplai i està fet de cartró-pedra (bust), roba (braços i mans) i fusta (cavallet). El Joaquim Pere Pau Marinel·lo i Bonastre (popularment, Pere Pau) que es va estrenar el 20 de juliol de 2013, amb una alçada de 2,10 m i un pes de 14 kg. Va ser construit per en Toni Mujal amb materials de fibra de vidre (bust i mans) i fusta (cavallet). Roser Martí i Torres estrenada el 16 de maig de 2015, amb una alçada de 2 metres i un pes d'11 kg. El constructor va ser Toni Mujal i els materials emprats van ser fibra de vidre (bust i mans) i fusta (cavallet)</p> | 08119-79 | Carrer Sant Antoni s/n (Antiga Fàbrica de Cartró) | <p>o Ball propi: No En Pere Pau representa un jove masquefí, conegut amb el sobrenom del 'Ferré de Masquefa' i oficial de l'escamot carlí d'en Tòful de Vallirana. La Roser, filla de Martorell, tot i ser del bàndol republicà, el seu amor incondicional pel ferrer masquefí va fer que visqués a Masquefa i lliurés el seu cor a l'enemic.</p> | 41.5006700,1.8107900 | 400745 | 4595021 | 1988 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51628-foto-08119-79-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||
| 51648 | Col·lecció Rogelio Rojo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-rogelio-rojo | XXI | <p>L'Ajuntament ha rehabilitat la caseta on hi ha ubicat el motor de vaixell, que servia de generador, per donar llum a la fàbrica, amb un Centre d'Intepretació de tot el conjunt de La Fàbrica Rogelio Rojo, que s'inaugura el passat 30 de novembre de 2013. En una primera fase s'ha rehabilitat la caseta convertint-la en un centre d'interpretació, però amb la intenció que aquest centre sigui obert a tot el conjunt del recinte. Sota el nom 'Rogelio Rojo, la fàbrica, vida i treball' hi trobem dins el centre d'interpretació quatre eixos temàtics que giren al voltant de la fàbrica: 1.- La Fàbrica: història de la fàbrica, des dels inicis de l'arribada de la família Rojo a Masquefa fins a les acaballes del segles XX que va tancar les portes. 2.- Vida: ens mostra la celebració de la festivitat més important de la fàbrica, Sant Eloi, així com les visites honorífiques dels governadors civils de l'època. 3.- Treball: els treballadors de l'època, la maquinària i el procés productiu als anys 60 i 70. Així com també els productes que s'hi feien. 4.- Rogelio Rojo avui: plànol actual amb la descripció dels equipaments existents. A part de l'exposició dels plafons i les fotografies també hi trobem peces i maquinària de l'època, productes que s'hi feien, així com dos audiovisuals, un que explica la història de la fàbrica des dels seus inicis, i l'altre que fa un recull de les entrevistes que s'han fet a extreballadors i extreballadores. Al voltant del Centre d'Intepretació s'ha col·locat màquinaria de La Fàbrica El centre es presenta com l'eix que ha de permetre conèixer, conservar, valorar i difondre el paper que va tenir La Fàbrica Rogelio Rojo com una part important de la vida de Masquefa.</p> | 08119-99 | C/ Rogelio Rojo S/N | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 2013 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51648-foto-08119-99-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 94042 | Gegants de La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-beguda-0 | XX | <p>La Beguda té dues parelles de gegants: la parella vella són en Quimet i la Roser. Quimet en honor del seu promotor, en Joaquim Casadevall, i Roser en honor de la Festa Major petita. La parella nova són el Sisco, el carreter i la Maria hostalera, com a símbol identitari de La Beguda. El Sisco representa els carreters que s'aturaven a La Beguda en el seu camí d'Igualada a Barcelona, per tal d'abeurar els cavalls i proporcionar un descans al passatge. La Maria representa una de les dones que regentava un dels hostals on paraven aquests viatgers. En Quimet i la Roser fan 3'3 metres i pesen uns 60 kilos, els peus són de fusta i el cos de cartró pedra. En Sisco fa 3'5 metres i pesa 35 kilos i la seva parella, la Maria, fa 3,2 metres i pesa 35 kilos; tenen els peus de fusta però el cos de fibra d vidre.</p> | 08119-106 | La Beguda Alta | <p>En Quimet i la Roser són els gegants més veterans de La Beguda, creats l'any 1986 per un grup de joves sota la direcció de Joaquim Casadevall, seguint el model dels gegants de Martorell. El bateig va ser el 5 de setembre de 1987 i van tenir com a padrins els gegants de Vallbona d'Anoia i els gegants de les Cabanyes. L'any 1994 es van construir els nous: en Sisco i la Maria. Aquest cop es van encarregar al taller d'escultura Toni Mujal de Cardona. El disseny és d'Octavi Batlle, de la colla gegantera. La data de bateig va ser el 3 de setembre de 1994 i els seus padrins van ser els gegants d'Abrera i els d'Olesa de Bonesvalls. Coincidint amb l'estrena d'aquests nous gegants va començar el grup de grallers de La Beguda. Fan unes vuit sortides l'any.</p> | 41.4982900,1.8366800 | 402903 | 4594728 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94042-96a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94042-96b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joaquim Casadevall; Octavi Batlle i Toni Mujal | Informació i fotos facilitats pel senyor Lluís Carles Gimferrer. Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 96) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||
| 51550 | Can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonastre-de-santa-magdalena | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> <p>Soler Becerro, Raimon; Valls Junyent, Francesc. «Les memòries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena, pagès de Masquefa (1787-1815)». <em>Miscellanea Aqualatensia</em>, [en línia], 2004, Núm. 11, p. 99-128,</p> | L'edifici original presenta reformes i ampliacions importants del S. XIX i més recents. | <p>Edifici situat a l'Oest del terme municipal. Està constituït per planta baixa, primer pis i golfes. Els murs externs estan arrebossats amb calç, no deixant l'aparell constructiu vist. Tot i això, a les parets internes de les golfes s'hi observa la construcció en tapial, que en alguns punts apareix alternat amb maons. A la part posterior hi ha un tram de mur amb grans carreus. La façana principal (orientada al S), de caire senzill, no destaca el portal ni els marcs de les finestres, ressaltant-ne tan sols una galeria formada per dos trams de tres arcs suportats per columnes d'ordre dòric. Tot i que actualment estan tapiades, les golfes tenien antigament nombroses obertures encarades vers la façana, per tal de facilitar l'assecat de fruits secs (especialment ametlles). Les escales interiors presenten pintures simulant carreus que daten del S. XIX. L'edifici és culminat per una teulada a dues vessants. Adossat a aquest edifici (en 'L'), se n'ha construït un altre per tal d'emplaçar-hi noves dependències per a l'elaboració del vi. Afrontat a la façana S de la part antiga hi ha un petit edifici (de planta baixa), destinat a dependències dels masovers. Tancant el pati definit pels tres cossos constructius descrits, hi ha un mur edificat amb maons deixant-hi un portal amb arc rebaixat, sota el qual hi ha una cartel·la en ferro treballat amb la inscripció:' J.B. D S.M. 1861' (Joan Bonastre de Santa Magdalena), referent a un moment important de reforma de la masia.</p> | 08119-1 | Al S de la riera de Masquefa, 2 Km a l'Oest del nucli urbà | <p>En temps medievals tenim constància de l'existència de diversos nuclis al que avui és Masquefa. Un d'ells és la capella de Santa Maria i la Santa Creu, esmentada per primera vegada l'any 1037. L'altre, el Palacio Siccho, es troba a la documentació ja l'any 1008. Possiblement, aquesta capella medieval i aquest palau (petit nucli agrícola), s'haurien trobat on avui s'erigeix el mas de Can Bonastre de Santa Magdalena. Durant els segles posteriors, l'església i heretat de Santa Maria Magdalena de Palau apareix a la documentació en contínues compravendes de propietat agrícola. L'any 1398 el mas és adquirit per la família Salelles, també és en aquesta data on es documenta per primera vegada l'existència de vinya a la propietat. Al segle XVI la el mas seria adquirida per la família Bonastre i a poc a poc passaria a conèixer-se com a Can Bonastre de Santa Magdalena.</p> | 41.5088500,1.7888900 | 398930 | 4595955 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|98|99|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||
| 51551 | Can Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu-1 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | En mal estat | <p>Petita masia constituïda per un edifici de planta quadrangular (amb un cos afegit al N, derruït), amb planta baixa, primer pis i teulada a dues aigües. L'aparell constructiu no és visible per estar arrebossat. A l'angle SW hi ha una petita parcel·la closa amb un mur de tanca de construcció recent.</p> | 08119-2 | Al S de la riera de Masquefa, 1'5 Km a l'Oest del nucli urbà | 41.5084400,1.7937700 | 399337 | 4595904 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51551-foto-08119-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51551-foto-08119-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51551-foto-08119-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51552 | Església de Sant Pere i la Santa Creu (o Cementiri Vell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-i-la-santa-creu-o-cementiri-vell | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - BENET I CLARÀ, Albert, CARABASSA I VILLANUEVA, Lluïsa; JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN I BOIX, Alexandre (1992): Sant Pere de Masquefa”. Catalunya Romànica, XIX.El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia Catalana. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990): Catàleg de monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. - MARKEFIN (1999): Estudi de diagnosi turística del municipi de Masquefa i en relació amb d'altres recursos de la zona. Diputació de Barcelona. Àrea d'Esports i Turisme. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. - MAURI, Alfred (coord.); REDONDO, Sílvia; JUTGE, Cristina (1998): L'església de Sant Pere de Masquefa (Anoia). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. - MAURI, Alfred; REDONDO, Sílvia (2000): Memòria del seguiment arqueològic dels treballs de restauració de l'església de Sant Pere, Masquefa, Anoia.- Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII-XIII | <p>Església romànica d'una única nau, amb capçalera absidada. L'alçat dels murs, realitzat mitjançant un parament de carreus de talla regular, tan sols veu trencada la seva homogeneïtat per la disposició d'una cornisa als murs laterals, que es perllonga a l'absis. En aquest punt, però, sota les cornises es disposa un fris de dents de serra, que al seu torn es troba sobre unes arcuacions cegues monolítiques, recolzades sobre permòdols esculturats (amb motius geomètrics, vegetals, antropomorfs i animalístics). Els dos únics punts de llum de l'edifici (apart de la porta, oberta al S i emmarcada per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació) són la finestra absidal i las rosassa emplaçada al mur W. La primera, estreta i allargada, compta amb dos arcs de mig punt adovellats i en degradació a l'exterior, mentre que a l'interior només en disposa d'un. La rosassa, de 2'4 m de diàmetre màxim, emmarca mitjançant dues degradacions una estrella de caire goticitzant formada per sis lòbuls que conflueixen per la tangent amb una corona central lobulada en el seu interior. La coberta de la nau es resol mitjançant una volta de pedra apuntada refermada per dos arcs torals, mentre que l'absis és culminat per una hemicúpula feta amb filades concèntriques. Tot l'edifici està culminat per una teulada, a dues aigües en el cas de la nau. Aquest edifici original romànic, que conserva algunes restes de pintura mural, patí diverses reformes. Al S. XVI s'afegí la capella del Roser al mur N, que fou recrescuda al S. XVII. L'escut de Barcelona (amb la data 1562) que hi ha a la clau de l'arc que hi dóna pas, la identifica com a l'emplaçament original de la pila baptismal ara ubicada a l'església parroquial de Sant Pere. Al mateix S. XVII s'afegí un cor a la part W, i un campanar (originalment culminat amb barana). Amb posterioritat a aquesta construcció, tot l'interior fou emblanquinat, ocultant pintures anteriors. A l'angle NW, vora el cor, hi ha un altar amb pintures, on hi figuren les dates 1562/1748. Del S. XVIII daten també una trona ubicada a l'interior i la sagristia que s'afegí al SE de l'edifici (el 1772), originalment de dues plantes i coberta amb volta. Posteriorment, apart del cementiri, s'hi adossaren altres dependències (actualment derruïdes) per allotjar el capellà i posteriorment el campaner.</p> | 08119-3 | Al S de la confluència del Torrent de Can Cartró i la Riera de Masquefa, a 700 m al N del nucli urbà | <p>El document més antic que es coneix que esmenta l'església data del 963, en que és venuda (junt amb el castell) pel comte Mir a Ènnec Bonfill. El 998 aquest permutà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el castell i la parròquia pel castell de Gelida, iniciant un llarg període de domini del monestir vallesà. En aquest moment el castell (actualment desaparegut) i l'església constituïen el centre al voltant del qual creixia la vila. Amb el desenvolupament del camí ral com a via de comunicació de cabdal importància econòmica, el nucli urbà es traslladà al seu peu. El 1878 l'església perdé la condició de parròquia en favor de la Capella del Roser, bastida dins la nova població.</p> | 41.5090100,1.8088100 | 400593 | 4595949 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | El 27.12.1982 (DOGC 28.1.83) es va incoar l'expedient per a la seva declaració com a monument historicoartístic. Per la resolució de 27.6.94 (DOGC) es va incoar l'expedient per a la delimitació de l'entorn de protecció de l'església. Vist l'informe desfavorable emès el 20.3.96 pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, se'n va descartar la declaració com a BCIN. Rere les al·legacions de l'Ajuntament, un nou informe desfavorable del mateix ens (18.9.97) ratificà la decisió. Malgrat noves al·legacions, en virtut de l'article 8.3 de la Llei del Patrimoni Cultural Català (30.9.98), s'arxivaren els expedients de declaració com a BCIN de l'església i de delimitació del seu entorn de protecció (DOGC 7.8.98 i BOE 27.8.98). Al Museu Comarcal de l'Anoia hi foren dipositats el 1997 (amb la sigla ESP, dins la caixa M-385) dos fragments de vora (d'individus diferents) pertanyents al tipus de ceràmica medieval a torn de cocció reductora, amb desgreixant de quars força groller. Aquests foren recollits en superfície vora l'església per membres de la secció arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. El 1999 s'hi dugué a terme una intervenció arqueològica (Mauri, 2000), en que es recuperaren més restes arqueològiques de diferents materials. La imatge núm. 1 ha estat extreta de l'obra Catalunya Romànica (vegeu bibliografia). | 92|93|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||
| 51553 | Can Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mussons | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | La casa presenta algunes parts reformades, mentre que d'altres estan en estat de runa. | <p>Petita masia composta per un cos principal amb planta baixa i primer pis i coberta a dues aigües (vers el N i el S), amb dos cossos adossats (l'un a l'Oest i l'altre a NE) de només una planta i coberta a una aigua, i en estat d'enrunament. Els materials constructius emprats, allà on són vistos, són la tapial i el maó, tal vegada responent a diverses fases constructives. L'espai entre els diversos cossos descrits queda clos per una tanca, definint un pati a l'Est i un altre al N. El cos principal, l'únic completament en peu i en ús, es troba reformat, i està arrebossat amb calç a la seva façana E i S.</p> | 08119-4 | Entre el Torrent de Salt de Serra i el Torrent de l'Ocata, 2 Km al NW del nucli urbà | 41.5172400,1.7929500 | 399282 | 4596881 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51553-foto-08119-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51553-foto-08119-4-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51554 | Casa de l'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-locata | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | Aterrada | <p>Masia derruïda, originalment de dos pisos i edificada amb tapial. Tan sols se'n conserva en peu la part W, d'una sola planta, usada com a cobert. De les estructures conservades en destaca una arcada de forma apuntada amb dovelles de pedra, així com un petit forn de pa de cúpula esfèrica construït amb maó.</p> | 08119-5 | A la riba esquerra del Torrent del Salt de Serra, 2'5 m al NW de Can Mussons. | 41.5225000,1.7895000 | 399002 | 4597469 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51554-foto-08119-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51554-foto-08119-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51554-foto-08119-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51555 | Jaciment de can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cartro | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | Aterrada | <p>Masia de petites dimensions actualment en estat de ruïna gairebé total, romanent dretes tan sols dues parets (que formen angle) de forma parcial. Totes dues presenten una alçada de planta baixa i primer pis, i estan edificades amb tapial.</p> | 08119-6 | Entre el Torrent de Can Cartró i el Torrent de l'Ocata, a 2'2 Km al NW del nucli urbà | 41.5189900,1.7969800 | 399621 | 4597071 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51555-foto-08119-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51555-foto-08119-6-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51556 | Can Bonastre dels Torrents (Cal Quim) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonastre-dels-torrents-cal-quim | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX reform | La masia fou ampliada i reformada al S. XIX. | <p>Masia originàriament d'un sol cos (amb planta baixa i primer pis) edificada amb tapial (arrebossat amb calç) i culminada amb una teulada a dues aigües, a la qual se li afegiren un cobert adossat a la banda W i un altre d'exempt davant de la façana S, definint un pati central tancat a l'Oest per un mur de maó, amb un gran portal amb arc rebaixat. D'aquest moment de reformes se'n conserven diverses evidències, com ara algunes rajoles datades al S. XIX.</p> | 08119-7 | Al S del Torrent de Can Bonastre, 800 m al NW de la urbanització d'El Maset | 41.4949700,1.7951200 | 399429 | 4594406 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51556-foto-08119-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51556-foto-08119-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51556-foto-08119-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51557 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-1 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX | <p>Masia composta per un cos quadrangular de planta baixa i primer pis, edificada amb tapial o maó segons els trams (arrebossada amb calç), i coberta a dues aigües (NW i SE). A les façanes SE i SW hi ha sengles rellotges de sol, pintats, respectivament amb les inscripcions 'Declina a Llevant 20 G S. En Altura de Polo. 41 330 m Any 1823' i 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO VALEM RES. ANY 1823'. Adossada a la façana NW, la principal, hi ha un altre cos de planta rectangular, que presenta com a particularitat el fet de tenir el sòcol (amb un total de sis filades) construït amb carreus ben escairats de travertí. Al S de l'edifici hi ha un pati clos amb un mur de tanca. El conjunt presenta algunes reformes recents.</p> | 08119-8 | A l'Oest del Torrent de Can Torres, 200 m a l'Est de la urbanització de Can Valls | 41.4942700,1.8131400 | 400932 | 4594308 | 1823 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51557-foto-08119-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51557-foto-08119-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51557-foto-08119-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51559 | Can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. - PÉREZ FORNÉS, Xavier (2001): “La Revolució a Masquefa (1936)”. Un Tomb, núm. 2, novembre 2001.</p> | XVIII | <p>Masia de grans dimensions (que es corresponen amb la seva tradició i anomenada) que reflecteix diverses fases constructives, configurant a l'actualitat una planta general en forma d''U' en torn d'un pati, tancat a l'únic cantó no edificat (l'Oest) per un mur. La façana principal, l'oriental, està encarada vers el nucli urbà, sobre el qual té una posició de dominància. Aquest caire queda reforçat per la gran galeria-mirador (amb balustres de terra cuita a la façana) que hi ha a la primera planta, sostinguda per quatre parells de columnes d'ordre inventat a la part de la façana, i per quatre pilars que sostenen arcs rebaixats a la banda del pati. A la planta baixa hi ha el portal principal, amb arc de mig punt de pedra, on figura la inscripció 'IACINO VILADÉS Y MASSANA ENTRA EN 1735 Y EDIFICA EST PORTAL EN 1748'. A sobre de l'arc hi ha un escut escolpit. La resta de la façana (arrebossada amb ciment) presenta portals secundaris i múltiples finestrals (tant a nivell de planta baixa com de primer pis), actualment tapiats. La part interior d'aquesta planta baixa correspon als antics estables, avui en desús i en estat de ruïna, oberts al pati mitjançant quatre arcades. L'ala Nord presenta dues parts clarament diferenciades: l'extrem W (de construcció clarament recent), i l'Est, que connecta amb l'ala principal. Aquest cos, de planta baixa i primer pis com els altres, està arrebossat amb calç (fet que no permet veure'n el parament). La façana exterior està acabada a mode de cobert, on hi ha artilugis per a tasques agràries (com unes premses, muntades sobre rails). Al dintell d'una porta d'aquesta banda, hi figura la inscripció 'JAUME 1929 MIR'. La façana que s'obre al pati, ho fa mitjançant una única porta adintellada a la planta baixa (que presenta al mateix dintell la inscripció '1829' i finestrals amb arc rebaixat al primer pis. Vora aquesta porta, just a la intersecció entre l'ala Nord i l'Est, es conserva una dovella (d'un arc desaparegut) amb la inscripció 'JAUME MIR 1829'. Aquestes tres inscripcions daten el moment de construcció d'aquesta ala N (el 1829) a càrrec del propietari del moment (Jaume Mir), que probablement correspondria a una fase de reformes a altres parts de la masia. L'ala S de l'edifici té una lleu inflexió a nivell de planta que diferencia la part utilitzada com a casa pairal (l'Est) i l'habitatge dels masovers (Oest). La configuració d'aquesta ala (que segueix la tònica de les altres, amb portals oberts vers el pati i finestres) respon a una reedificació posterior a la Guerra Civil, deguda a l'afectació de diverses estructures durant l'estada de tropes.</p> | 08119-10 | Immediatament a l'Oest de la Vila, sobre un petit promontori que el domina, on hi ha l'Alzinar | <p>Apart de les reformes i ampliacions dutes a terme el 1829 (com testimonien les inscripcions esmentades), la fesomia de Can Massana fou alterada pels esdeveniments lligats a la Guerra Civil: el 1936 el Comitè de Milícies Anti-Feixistes Local l'incautà, habilitant-se primer com a escola i posteriorment com a lloc d'estada per als refugiats de guerra.</p> | 41.5033900,1.8091100 | 400609 | 4595325 | 1735 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51559-foto-08119-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51559-foto-08119-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51559-foto-08119-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||
| 51560 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-0 | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX | <p>Gran edifici (amb planta baixa i dos pisos) de caire senyorial, de planta rectangular rematada als extrems per sengles ales (més altes) que s'avancen a mode de torres. La façana, arrebossada de color blanc, és trencada per múltiples obertures culminades per arcs carpanells a la planta baixa i de mig punt als dos pisos superiors (tot i que hi ha també finestres adintellades). Les finestres que s'obren al segon pis, ho fan en grups de tres (a mode de trifori), i presenten falses columnes adossades com a suport de les arcades. La façana principal culmina en una balustrada amb acroteri central, on hi ha emplaçat un rellotge de sol amb la inscripció 'LES HORES CLARES DEL DIA MARCO ACOMPASSADAMENT, DEPRESSA LES D'ALEGRIA I LES TRISTES, LENTAMENT'. La coberta de l'edifici està resolta amb un terrat al cos central i teulada a quatre vessants a les dues 'torres'. Al costat occidental de l'edifici (i exemptes del mateix) hi ha un seguit de dependències de planta baixa, que defineixen per aquesta banda el pati que distribueix el conjunt. Aquest, és clos al seu costat meridional per un mur de tanca, amb un portal edificat amb maó culminat amb un arc conopial.</p> | 08119-11 | Dins la urbanització a la qual dóna nom, a l'Avinguda de Can Parellada, 17-21 | <p>Casa edificada a finals del S. XIX i a la qual es varen traslladar els propietaris de Can Valls.</p> | 41.5047100,1.8294500 | 402309 | 4595448 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51560-foto-08119-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51560-foto-08119-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51560-foto-08119-11-3.jpg | Legal | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 116|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51561 | Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujades-0 | Molt refeta | <p>Petita masia de planta tendent al quadrat, amb planta baixa, primer pis i unes petites golfes (cadascun d'aquests nivells amb dues obertures vers la façana (orientada cap al S), amb la porta actualment tapiada amb ciment). El seu aparell constructiu no és visible, donat que l'edifici està arrebossat amb ciment. Reforcen la construcció tres contraforts de pedra, ubicats a les cantonades septentrionals (tret de la NW). Adossades a la façana, a la cantonada SE, hi ha una banqueta monolítica i una gran pedra treballada amb forma circular i utilitat incerta. Al l'exterior del mur W s'hi veu la pintura del que havien estat diverses estances d'un cos de l'edifici que s'extenia en aquest sentit. Així ho corroboren l'existència d'algunes rajoles de terra cuita que sobresurten de la dita paret, que formaven part de l'antic paviment, així com la presència d'una pila de runa (on són visibles diversos fragments de tapial al costat de la casa.</p> | 08119-12 | Al S del torrent de Salt de Serra, al límit dell terme municipal de Piera, 6 Km al NW del nucli urbà | 41.5214500,1.7818000 | 398358 | 4597362 | 08119 | Masquefa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51561-foto-08119-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51561-foto-08119-12-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||
| 51562 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-4 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Gran casa pairal amb planta baixa i primer pis, edificada amb murs de tapial de 80 a 100 cm. L'arcada de la porta (de mig punt), així com una arcada interior, estan fetes amb sauló. La resta de la façana està arrebossada, en color blanc a la casa pairal en si (que queda dins d'un recinte que engloba un pati), i en tons grocs a les quinze vivendes habilitades per a l'explotació turística.</p> | 08119-13 | A l'Oest del Torrent de Can Valls, just entre les urbanitzacions de Can Valls i El Maset | <p>D'edificació medieval. Habitada per la família Valls des del 1451. A finals del S. XIX la família traslladà la seva residència a Can Parellada. El casal, de gran tradició i importància, englobava antigament entre les seves possessions les masies d'El Maset, Can Parellada, Can Bonastre dels Torrents i Can Roviralta (als Hostalets de Pierola).</p> | 41.4936400,1.8057900 | 400317 | 4594246 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51562-foto-08119-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51562-foto-08119-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51562-foto-08119-13-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51563 | Església parroquial de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-0 | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici d'estil neogòtic constituït per una única nau, amb un àmbit d'entrada (sobre el qual hi ha el cor) i quatre capelles a cada banda (emmarcades per arcs ogivals), interconnectades entre elles a mode de deambulatori. L'edifici és rematat amb un absis semicircular cobert amb una hemicúpula. A sobre de cada capella s'obren a l'exterior tres finestrals (també en forma ogival) amb vitralls, essent tan sols policromats els més propers a l'absis. La coberta, sostinguda per quatre arcs apuntats, és resolta amb un embigat a dues aigües. En quant a la façana exterior (de caire senzill i orientada vers el nord) en destaquen les obertures (totes elles ogivals peraltades), especialment la portalada principal. A cada banda hi té un arc cec. En un nivell superior, separades per una cornisa, hi ha tres finestres a cada banda (amb les del cantó de ponent tapiades). Sobre l'eix del portal s'alça un campanar de planta quadrangular, que a diferència de la resta de la façana (pintada de color blanc) és de maó vist. Amb diferents trams, al primer d'ells té una obertura allargada encarada vers el nord. Al segon, hi ha un rellotge amb quatre esferes, i al superior dues obertures a cada costat. Està culminat amb una estructura cupular de ferro forjat. Dels elements mobles de l'interior cal destacar-ne el retaule (del S. XX) que ocupa l'absis, però especialment una pila baptismal de pedra picada provinent de l'església de Sant Pere i la Santa Creu (originalment dins la seva capella del Roser) amb un escut de Barcelona i la data 1562, restaurada el 1993. Una segona pila baptismal, més senzilla i de menors dimensions, podria correspondre a la primigènia pila de l'església de Sant Pere i la Santa Creu.</p> | 08119-14 | Entre la Vila i el Serralet, al C/ Sant Pere 11-13 | <p>L'edifici fou construït entre els anys 1922 i 1926, prenent des llavors la parroquialitat a la Capella del Roser. A les darreries de la mateixa època, es realçà el campanar per tal d'instal·lar-hi el rellotge. Durant la revolució, el Comitè de Milícies Anti-feixistes Local incautà l'edifici, donant-li l'ús de mercat públic.</p> | 41.5017200,1.8146700 | 401071 | 4595133 | 1926 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51563-foto-08119-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51563-foto-08119-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51563-foto-08119-14-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||
| 51564 | Capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. -Memòria de la intervenció de la Capella del Roser -Estudi històric i documental de la Capella del Roser</p> | XVII | Restaurada l'any 2007 | <p>Petit edifici entre mitgeres, amb nau única coberta amb volta de creueria (protegida per una teulada a dues aigües) sostinguda per cinc arcs torals, que defineixen sis trams. Tret del primer d'ells (que té una alçada inferior per sostenir el cor), els cinc restants tenen petites capelles disposades a cada banda, emmarcades per arcs cecs de mig punt amb decoració interna mitjançant mètopes de guix, a sobre dels quals es disposa un fris corregut decorat amb tríglifs i mètopes. Junt a la capçalera, al seu cantó E, hi ha una sagristia. La decoració de la façana (arrebossada en un color crema), que originalment es projectava uns cinc metres endavant de l'actual (essent eliminada per problemes estructurals), presenta com a únics elements una petita rosassa, un portal adintellat, un petit campanar mural i una rajola ceràmica amb la inscripció 'CAPELLA DEL ROSER'.</p> | 08119-15 | A la Vila, al C/ Major 88 | <p>Tot i que la llicència per la seva construcció fou atorgada el 1601, la Capella del Roser no va ser erigida fins l’any 1622 gràcies a la donació de Joan Barnich, prevere beneficiant de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. El dit capellà possiblement era natural de Masquefa, on s’hi troba una masia coneguda com a “Mas Barnich”. A la Capella va instituir-se el mateix any 1622 la Confraternitat del Roser, una institució que ben segur va esdevenir un important aglutinador social a la Masquefa de l’època. Malgrat la seva ubicació al centre de la vila, la Capella no va ser assumir funcions parroquials fins l’any 1877. Fins llavors, havia estat l’Església de Sant Pere i la Santa Creu, ubicada lluny del nucli poblacional, la que ostentava la titularitat. Finalment, l’any 1926 la Capella va perdre les funcions parroquials en favor de la nova Parròquia de Sant Pere de Masquefa.</p> | 41.5025000,1.8113200 | 400792 | 4595224 | 1622 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51564-foto-08119-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51564-foto-08119-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51564-foto-08119-15-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Rere la seva cessió per part de l'Arquebisbat de Barcelona a l'Ajuntament de Masquefa per 30 anys, aquest té el projecte d'adequar-la per a la celebració d'exposicions. | 95|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||
| 51565 | Cal Ros del Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-del-maiol | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i 2 pisos. A la planta baixa s'obren dues portes (adintellades), una d'elles corresponent a un comerç. Al primer pis hi destaca la gran balconada (amb barana feta amb tubs de fundició), a la qual s'accedeix a través de dues portes adintellades i cobertes per sengles cornises. Al pis superior hi ha dues finestres dividides en tres parts cadascuna per tubs de fundició. Per sobre d'una cornisa suportada per mènsules, l'edifici és culminat per un terrat amb barana de terra cuita, al qual s'aixeca una torratxa central de forma quadrada. Tant aquesta com la façana estan arrebossades amb tonalitats vermelloses, tret de la planta baixa, en gris.</p> | 08119-16 | Dins la Vila, al C/ Major 64 | 41.5022000,1.8118800 | 400839 | 4595190 | 1903 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51565-foto-08119-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51565-foto-08119-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51565-foto-08119-16-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51566 | Ca l'Escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescala | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i dos pisos. Les obertures es resolen amb arcs peraltats a la planta baixa, amb arcs carpanells al primer pis, i amb llindes amb cantons arrodonits al segon. Totes les obertures presenten decoració motllurada als respectius coronaments. Cal destacar també les baranes en ferro forjat dels tres petits balcons de la planta superior i de la gran balconada del primer pis. La façana és coronada per un frontó flanquejat per dues creus de Malta, amb un òcul central que trenca una balustrada, sota la qual hi ha un fris de ceràmica.</p> | 08119-17 | Dins el nucli de La Beguda Alta, al C/ Major 25-27 | 41.4988600,1.8380500 | 403018 | 4594789 | c. 1908 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51566-foto-08119-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51566-foto-08119-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51566-foto-08119-17-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51567 | Cal Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castanyer-0 | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i dos pisos, culminant amb un terrat. Les obertures (dues a cada nivell, corresponents de baix a dalt a una porta i un aparador, dues portes d'accés al balcó i dues finestres) són adintellades, i presenten decoració en relleu de caire floral a les bandes i el dintell. Cal destacar també el balcó i el terrat, ambdós sostinguts amb mènsules i amb baranes de terra cuita pintada.</p> | 08119-18 | Dins el Serralet, al C/ Serralet 75 | 41.5009700,1.8163300 | 401208 | 4595048 | c. 1925 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51567-foto-08119-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51567-foto-08119-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51567-foto-08119-18-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51569 | Cal Laiano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-laiano | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i dos pisos. A la planta baixa, s'obren al carrer dues portes amb arc de mig punt, amb sengles garlandes de guix en color blanc que ressalten sobre el color granat de la façana. Al primer pis hi ha una balconada en voladís (amb barana de terra cuita) a la qual s'accedeix per dues portes rectangulars també coronades per sengles garlandes. Entre ambdues portes el balcó esdevé una tribuna tancada amb vidres, a la part frontal de la qual hi figura en relleu la inscripció 'AÑO 1932'. Al segon pis s'obren dues finestres amb tres columnetes pseudojòniques cadascuna. Entre les finestres hi ha una porta (amb la corresponent garlanda) d'accés a un petit balconet la base i la barana del qual són la coronació de la tribuna. A l'interior destaca la recepció, amb un arc rebaixat sostingut per dues columnes d'ordre inventat, sobre el qual hi ha representades unes sanefes i dos àngels que flanquegen la inscripció 'LS'.</p> | 08119-20 | Dins la Vila, al C/ Major 89 | 41.5020800,1.8115300 | 400809 | 4595177 | 1932 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51569-foto-08119-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51569-foto-08119-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51569-foto-08119-20-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51570 | La Torre dels Tenas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-dels-tenas | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici constituït per dos cossos laterals de planta baixa i un de central amb planta baixa i primer pis, amb coberta a dues aigües. Les múltiples obertures a les façanes principals i laterals alternen les formes totalment quadrangulars amb les culminades amb arcs carpanells, presentant porticons de fusta a les finestres. Aquests elements estan decorats mitjançant elements plàstics com roses i gelosies en forma d'arcs entrellaçats. Aquest motiu és l'emprat també als elements de ventilació.</p> | 08119-21 | Dins el nucli urbà, a la Plaça Josep M. Vila S/N | <p>Torre d’estiueig edificada per l’inventor i empresari barceloní Pedro Tenas Torres durant els primers decennis del segle XX. Posteriorment a la construcció de la casa va adossar-se una cuina a la cara sud, avui desapareguda. Després de la compra de l’edifici per part de l’Ajuntament, als anys setanta, ha complert funcions de llar de jubilats i d’escola de música. Els antics jardins de la propietat, en els quals hi havia hagut una piscina i un garatge, han estat integrats a l’actual Plaça Josep Maria Vila, coneguda popularment com a “Plaça de l’Estació”.</p> | 41.5025100,1.8126200 | 400901 | 4595223 | 1920 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51570-foto-08119-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51570-foto-08119-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51570-foto-08119-21-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||
| 51571 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-0 | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XVI | L'edifici fou reformat al S. XIX | <p>Masia amb diverses fases constructives, essent-ne clarament l'originària la part septentrional, un edifici de planta baixa i primer pis ordenat en tres ales, configurant una 'U' amb un pati, clos a l'extrem no edificat (l'occidental) per una tanca amb un portal adintellat. En destaquen el portal d'entrada (amb arc de mig punt adovellat, com dues arcades del antics estables), un arc ogival peraltat tapiat (a la façana W), i al primer pis la finestra més occidental de la façana N, de caire gòtico-renaixentista. A la reforma del S. XIX sembla correspondre, entre d'altres, la balconada de traç poligonal ubicada a la cantonada NE de l'edifici. Reformes més recents es palesen en l'ala ubicada al SE (fabricada en maó), el porxo de l'angle N de la façana oriental i l'arrebossat amb ciment, que oculta l'aparell constructiu antic fet amb tapial. Les cobertes són a dues aigües.</p> | 08119-22 | Al Sud del torrent de la Masia, 700 m a l'Est de la urbanització de Can Quiseró | 41.4786200,1.8052400 | 400248 | 4592580 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51571-foto-08119-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51571-foto-08119-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51571-foto-08119-22-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51577 | Mas Bernich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bernich | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | Als problemes estructurals s'hi han d'afegir les destrosses provocades pel vandalisme. | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes. Al cantó occidental hi ha un cos amb caire de torre, que assoleix dos pisos d'alçada. Les obertures de la planta baixa presenten arcs de mig punt, i la resta són adintellades. Totes elles són fetes amb maó, i estan arrebossades per simular pedra picada. Segons informacions orals, l'edifici fou construït totalment de nou a la dècada dels seixanta, substituint una antiga masia que havia estat enderrocada. Tot i això, el mur occidental de l'edifici és fet amb tapial, pel qual podria estar aprofitant en part estructures de la masia desapareguda.</p> | 08119-28 | Al Sud del torrent d'El Maset, 600 m al Sud de la urbanització de mateix nom | 41.4858600,1.8103500 | 400686 | 4593377 | 08119 | Masquefa | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51577-foto-08119-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51577-foto-08119-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51577-foto-08119-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51578 | Cal Felip Bord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-bord | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes a la part central, però que amb la inclinació de la teulada (a dues aigües) esdevé tan sols de planta baixa en el seu cantó oriental, destinada a zones d'emmagatzematge. Tret de la porta principal, amb arc carpanell, la resta d'obertures són adintellades, i en el cas de les del primer pis donen accés a petits balcons amb barana de ferro. De la façana principal, arrebossada en color blanc, cal destacar un gran rellotge de sol, amb la llegenda 'ANY + 1814', corresponent la creu central a una creu de Malta. La façana principal està encarada vers un pati (on s'hi ha disposat algunes construccions posteriors) tancat per un mur perimetral, que s'obre a l'exterior mitjançant un gran portal amb arc carpanell construït amb maó, i coronat amb tres elements en forma de seccions de cercle rematats amb una fita arrodonida. A l'element que ocupa el lloc central hi figura inscrit '1882'.</p> | 08119-29 | A l'Est dell torrent de Cal Felip Bord, 500 m a l'Est de la urbanització de Can Parellada | 41.5045800,1.8394000 | 403139 | 4595423 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51578-foto-08119-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51578-foto-08119-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51578-foto-08119-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Tot i que les inscripcions esmentades citen dates pertanyents al S. XIX (1814 i 1882), corresponen a actuacions menors (l'elaboració del rellotge de sol i la construcció del portal d'accés al pati, respectivament). L'edificació de la masia, però, sembla pertànyer a una cronologia força anterior. Recolzant aquesta impressió, els propietaris ens han informat que havien arribat a veure les escriptures antigues de la casa escrites en llatí, ara perdudes. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51579 | Ca l'Estantís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestantis | <p>MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XVIII | <p>La masia, actualment molt afectada per reformes i afegits posteriors, és composta per un únic cos de petites dimensions de planta rectangular (amb tendència al quadrat) i amb planta baixa i primer pis, culminada per una teulada a dues aigües. A la façana S hi ha un contrafort. Amb les reformes esmentades, i amb motiu de l'increment del trànsit rodat, l'entrada principal ha estat desplaçada del cantó S (al peu del camí) a l'oriental (donant a un petit pati). De la portalada principal, tapiada, tan sols en resta visible la clau de l'arc (amb la inscripció 'SALDADO ASTELLA 1768', tot i que tal vegada caldria llegir-hi 'SALBADÓ ASTELLA'.</p> | 08119-30 | C/ Major (de la Beguda Alta), núm. 1 | 41.4981900,1.8392700 | 403119 | 4594714 | 1768 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51579-foto-08119-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51579-foto-08119-30-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51580 | Cal Veí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vei | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | Aterrada | <p>Masia recentment enderrocada, quedant reduïda a un munt de ruïnes formades per maons, pedra, fragments de tapial i bigues de fusta. La planta és totalment irreconeixible.</p> | 08119-31 | A l'Oest del torrent del Cementiri, 1'5 km a l'Oest del nucli urbà | 41.5055400,1.7913100 | 399127 | 4595584 | 1915 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51580-foto-08119-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51580-foto-08119-31-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||
| 51581 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-1 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular allargada, amb una torre a l'extrem S. El cos principal de l'edifici disposa de planta baixa i primer pis, mentre que a la torre hi ha planta baixa i dos pisos. Les obertures tenen marc de pedra picada, adintellades a les finestres, tret de les del pis superior de la torre (amb arcs carpanells). El portal principal, orientat vers llevant, té el marc adovellat, culminant amb arc de mig punt, retallat a l'interior deixant una obertura rectangular. La façana està arrebossada, i pintada de color rogenc. La coberta és a doble vessant. Respecte a la seva datació, es conserven rajoles amb les dates 1700 i 1826. A la façana E hi ha un rellotge de sol, amb la inscripció 'ANNO 1726'. A l'edifici esmentat se li han adossat naus posteriors.</p> | 08119-32 | Al N del torrent de Can Llopart, 200 m al NW de la urbanització de Can Quiseró | 41.4832100,1.7933800 | 399265 | 4593103 | 1700 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51581-foto-08119-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51581-foto-08119-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51581-foto-08119-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51582 | Cal Peret-sià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-sia | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, actualment dividit en dos blocs. Les obertures de tots els nivells són adintellades, tret de les portes de la planta baixa del cos que ocupa els números 42-44. Cal esmentar que l'obertura central del primer pis d'aquest cos, així com les tres del segon pis, estan tapiades. Les obertures no tapiades, així com algunes de les del cos corresponent als números 38-40, tenen balcó. Actualment, l'única cosa que dona coherència a la façana és la pintura verda que cobreix el primer i el segon pis.</p> | 08119-33 | Al Serralet, al C/ Crehueta 38-44 | <p>L'edifici era originalment constituït per la part corresponent als números 38-40 (on hi havia un cafè-bar, l'encara avui Cafè Serralet), propietat de Pere Martí Torres. Posteriorment, el mateix propietari va realitzar l'ampliació de cara a encabir-hi una sala de festes per al barri del Serralet. Aquest local fou el nucli a partir del qual es desenvolupà la Unió Masquefense (entitat de caire social i cultural fundada el 1898), de la qual en fou la seu. Durant la Guerra Civil al local s'hi feren mítings promoguts pel Comitè de Milícies Antifeixistes Local, que tenia la seva seu al davant (a la Torre dels Lleons). Amb l'entrada feixista, el local fou ocupat per les tropes, i la Unió Masquefense fou dissolta.</p> | 41.5012200,1.8158100 | 401165 | 4595077 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51582-foto-08119-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51582-foto-08119-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51583 | Torre dels Lleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-lleons | <p>- PÉREZ FORNÉS, Xavier (2001): La Revolució a Masquefa (1936)”. Un Tomb, núm. 2, novembre 2001.</p> | XX | <p>Edifici de planta baixa culminat amb un terrat, amb una porta (protegida per una visera) i dues finestres adintellades a la façana principal (orientada vers al Nord). Per sobre de totes tres obertures hi ha sengles motius decoratius en relleu en forma floral. Sobre el motiu floral central, i ubicades en un sortint a mode d'acroteri (que substitueix la barana del terrat en el seu tram central) hi ha les inicials 'JC', que al seu torn es troben a sota de la data de construcció, '1912'. Cal destacar la presència d'una zona de jardins al voltant de la torre, closos al carrer mitjançant (al tram de la façana principal) una tanca que alterna pilons d'obra i tanques de ferro forjat (iguals a la porta).</p> | 08119-34 | Al Serralet, al C/ Crehueta 33 | <p>Construïda inicialment com a torre d'estiueig, el 1936 fou incautada per part del Comitè de Milícies Antifeixistes Local, que la prengueren com a local propi. El 1985 s'hi instal·là la seu del COMAM, fins que el 1995 es traslladà a la seu actual.</p> | 41.5010000,1.8155600 | 401144 | 4595052 | 1912 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51583-foto-08119-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51583-foto-08119-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51583-foto-08119-34-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||
| 51584 | La Fàbrica Rogelio Rojo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-rogelio-rojo | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. - PÉREZ FORNÉS, Xavier (2001): La Revolució a Masquefa (1936). Un Tomb, núm. 2, novembre 2001.</p> | XX | <p>Edifici industrial amb una superfície total de 2.610 m2 (1.892 m2 d'ús), amb dues naus centrals flanquejades per altres dues de major llargada (corresponents a diverses fases, constituint una estructura d'U'), definint un gran pati al seu davant. L'aparell constructiu és de maó, amb obertures culminades amb arcs rebaixats, i culminació ondulada de les façanes, tot reproduint l'estil constructiu fabril britànic propi del S. XIX. La coberta de les diverses naus és resolta a doble vessant.</p> | 08119-35 | Dins la Vila, al C/ Rogelio Rojo S/N | <p>La Fàbrica va iniciar la seva producció el 10 d'abril de 1922. Va ser fundada pels germans Rojo, sastres i empresaris barcelonins. A la Fàbrica s'hi fabricaven fornitures metàl·liques, encara que part de la producció es traslladava directament a les llars del poble. Durant la Guerra Civil a La Fàbrica van començar-se a fabricar projectils per al bàndol republicà. El 22 de gener de 1939 el complex industrial va ser bombardejat per l'aviació italiana, poc després les tropes insurrectes van entrar a Masquefa camí a la presa de Martorell i Barcelona. La Fàbrica tancà les portes definitivament l'any 2000. El 2003 l'edifici seria adquirit per l'Ajuntament de Masquefa i a poc a poc convertit en espais d'ús públic. Actualment, el conjunt industrial alberga la Biblioteca Municipal, l'Arxiu Municipal, el Centre Tecnològic Comunitari, el Centre d'Interpretació de La Fàbrica, la Sala Polivalent i diversos locals d'entitats.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 1920 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51584-foto-08119-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51584-foto-08119-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | L'espai de la fàbrica, adquirida per l'Ajuntament de Masquefa, inclou actualment una aula informàtica, el Punt d'Informació Juvenil i provisionalment el Fons Fotogràfic Municipal. Tanmateix, hi ha el projecte d'instal·lar-hi en un futur la biblioteca de la xarxa de la diputació, una sala polivalent, un casal entitats, joves i esplai, l'arxiu històric i una sala d'exposicions. La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada per l'Ajuntament de Masquefa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||
| 51585 | Font (o pou) del Violí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-o-pou-del-violi | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Petita font construïda amb maons i de planta circular, amb dos brocs metàl·lics a la part inferior, que ragen sobre el propi llit de la riera. L'estructura està coberta al capdamunt per una planxa metàl·lica.</p> | 08119-36 | Al peu de la riera de Masquefa, 1 Km al NW del nucli urbà | 41.5099000,1.8025300 | 400070 | 4596055 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51585-foto-08119-36-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51586 | Font de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-masia | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | La malesa tapa la font | <p>Font de bassa de forma quadrada, amb una revora construïda amb maons, en la que es defineix almenys un lloc (inclinat) per rentar-hi roba. Tot i que l'abundant malesa oculta bona part de la font, s'endevinen algunes estructures més elevades al cantó meridional.</p> | 08119-37 | Al Sud del torrent de la Masia, 850 m a l'Est de la urbanització de Can Quiseró | 41.4778600,1.8071400 | 400406 | 4592493 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51586-foto-08119-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51586-foto-08119-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51587 | Coveta vora can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-vora-can-bonastre-de-santa-magdalena | Pateix erosió natural | <p>Cavitat excavada a la roca sorrenca natural, definint dos espais circulars (i amb culminació cupular) alineats connectats. La profunditat lineal total és de 4 m, i l'alçada màxima és d' 1'5 m.</p> | 08119-38 | Al S de la riera de Masquefa, 1900 m al NW del nucli urbà | 41.5118300,1.7895000 | 398986 | 4596285 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51587-foto-08119-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51587-foto-08119-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Tal vegada correspon a un lloc d'aixopluc i d'emmagatzematge d'eines vinculats amb les vinyes de la zona. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/