Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
51550 | Can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonastre-de-santa-magdalena | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> <p>Soler Becerro, Raimon; Valls Junyent, Francesc. «Les memòries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena, pagès de Masquefa (1787-1815)». <em>Miscellanea Aqualatensia</em>, [en línia], 2004, Núm. 11, p. 99-128,</p> | L'edifici original presenta reformes i ampliacions importants del S. XIX i més recents. | <p>Edifici situat a l'Oest del terme municipal. Està constituït per planta baixa, primer pis i golfes. Els murs externs estan arrebossats amb calç, no deixant l'aparell constructiu vist. Tot i això, a les parets internes de les golfes s'hi observa la construcció en tapial, que en alguns punts apareix alternat amb maons. A la part posterior hi ha un tram de mur amb grans carreus. La façana principal (orientada al S), de caire senzill, no destaca el portal ni els marcs de les finestres, ressaltant-ne tan sols una galeria formada per dos trams de tres arcs suportats per columnes d'ordre dòric. Tot i que actualment estan tapiades, les golfes tenien antigament nombroses obertures encarades vers la façana, per tal de facilitar l'assecat de fruits secs (especialment ametlles). Les escales interiors presenten pintures simulant carreus que daten del S. XIX. L'edifici és culminat per una teulada a dues vessants. Adossat a aquest edifici (en 'L'), se n'ha construït un altre per tal d'emplaçar-hi noves dependències per a l'elaboració del vi. Afrontat a la façana S de la part antiga hi ha un petit edifici (de planta baixa), destinat a dependències dels masovers. Tancant el pati definit pels tres cossos constructius descrits, hi ha un mur edificat amb maons deixant-hi un portal amb arc rebaixat, sota el qual hi ha una cartel·la en ferro treballat amb la inscripció:' J.B. D S.M. 1861' (Joan Bonastre de Santa Magdalena), referent a un moment important de reforma de la masia.</p> | 08119-1 | Al S de la riera de Masquefa, 2 Km a l'Oest del nucli urbà | <p>En temps medievals tenim constància de l'existència de diversos nuclis al que avui és Masquefa. Un d'ells és la capella de Santa Maria i la Santa Creu, esmentada per primera vegada l'any 1037. L'altre, el Palacio Siccho, es troba a la documentació ja l'any 1008. Possiblement, aquesta capella medieval i aquest palau (petit nucli agrícola), s'haurien trobat on avui s'erigeix el mas de Can Bonastre de Santa Magdalena. Durant els segles posteriors, l'església i heretat de Santa Maria Magdalena de Palau apareix a la documentació en contínues compravendes de propietat agrícola. L'any 1398 el mas és adquirit per la família Salelles, també és en aquesta data on es documenta per primera vegada l'existència de vinya a la propietat. Al segle XVI la el mas seria adquirida per la família Bonastre i a poc a poc passaria a conèixer-se com a Can Bonastre de Santa Magdalena.</p> | 41.5088500,1.7888900 | 398930 | 4595955 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|98|99|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||
51551 | Can Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu-1 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | En mal estat | <p>Petita masia constituïda per un edifici de planta quadrangular (amb un cos afegit al N, derruït), amb planta baixa, primer pis i teulada a dues aigües. L'aparell constructiu no és visible per estar arrebossat. A l'angle SW hi ha una petita parcel·la closa amb un mur de tanca de construcció recent.</p> | 08119-2 | Al S de la riera de Masquefa, 1'5 Km a l'Oest del nucli urbà | 41.5084400,1.7937700 | 399337 | 4595904 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51551-foto-08119-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51551-foto-08119-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51551-foto-08119-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
51553 | Can Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mussons | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | La casa presenta algunes parts reformades, mentre que d'altres estan en estat de runa. | <p>Petita masia composta per un cos principal amb planta baixa i primer pis i coberta a dues aigües (vers el N i el S), amb dos cossos adossats (l'un a l'Oest i l'altre a NE) de només una planta i coberta a una aigua, i en estat d'enrunament. Els materials constructius emprats, allà on són vistos, són la tapial i el maó, tal vegada responent a diverses fases constructives. L'espai entre els diversos cossos descrits queda clos per una tanca, definint un pati a l'Est i un altre al N. El cos principal, l'únic completament en peu i en ús, es troba reformat, i està arrebossat amb calç a la seva façana E i S.</p> | 08119-4 | Entre el Torrent de Salt de Serra i el Torrent de l'Ocata, 2 Km al NW del nucli urbà | 41.5172400,1.7929500 | 399282 | 4596881 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51553-foto-08119-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51553-foto-08119-4-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
51554 | Casa de l'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-locata | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | Aterrada | <p>Masia derruïda, originalment de dos pisos i edificada amb tapial. Tan sols se'n conserva en peu la part W, d'una sola planta, usada com a cobert. De les estructures conservades en destaca una arcada de forma apuntada amb dovelles de pedra, així com un petit forn de pa de cúpula esfèrica construït amb maó.</p> | 08119-5 | A la riba esquerra del Torrent del Salt de Serra, 2'5 m al NW de Can Mussons. | 41.5225000,1.7895000 | 399002 | 4597469 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51554-foto-08119-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51554-foto-08119-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51554-foto-08119-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
51555 | Jaciment de can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cartro | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | Aterrada | <p>Masia de petites dimensions actualment en estat de ruïna gairebé total, romanent dretes tan sols dues parets (que formen angle) de forma parcial. Totes dues presenten una alçada de planta baixa i primer pis, i estan edificades amb tapial.</p> | 08119-6 | Entre el Torrent de Can Cartró i el Torrent de l'Ocata, a 2'2 Km al NW del nucli urbà | 41.5189900,1.7969800 | 399621 | 4597071 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51555-foto-08119-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51555-foto-08119-6-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
51558 | Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-recuperacio-damfibis-i-reptils-de-catalunya | <p>- MARKEFIN (1999): Estudi de diagnosi turística del municipi de Masquefa i en relació amb d'altres recursos de la zona. Diputació de Barcelona. Àrea d'Esports i Turisme.</p> | <p>El Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya - Ajuntament de Masquefa, és una institució fundada el 1985 amb la finalitat de donar acollida a rèptils i amfibis decomissats per les autoritats o bé donats pels seus propietaris, guarir-los si pateixen alguna lesió i en darrer terme retornar-los al seu hàbitat original. Junt a aquesta tasca veterinària i de recerca, el centre està obert al públic (especialment l'escolar) de cara a la difusió i conscienciació ecològica en torn de les diverses espècies pertanyents a aquestes famílies. Formen part de la col·lecció d'animals, entre d'altres, diferents espècies de tortugues, llangardaixos, cocodrils i serps.</p> | 08119-9 | Al nucli urbà de Masquefa. Av. Maresme, 45 | 41.4978465,1.8142837 | 401032 | 4594704 | 1985 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Centre d'acollida, guariment i alliberament d'amfibis i rèptils, així com exposició permanent d'aquests. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||||
51561 | Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujades-0 | Molt refeta | <p>Petita masia de planta tendent al quadrat, amb planta baixa, primer pis i unes petites golfes (cadascun d'aquests nivells amb dues obertures vers la façana (orientada cap al S), amb la porta actualment tapiada amb ciment). El seu aparell constructiu no és visible, donat que l'edifici està arrebossat amb ciment. Reforcen la construcció tres contraforts de pedra, ubicats a les cantonades septentrionals (tret de la NW). Adossades a la façana, a la cantonada SE, hi ha una banqueta monolítica i una gran pedra treballada amb forma circular i utilitat incerta. Al l'exterior del mur W s'hi veu la pintura del que havien estat diverses estances d'un cos de l'edifici que s'extenia en aquest sentit. Així ho corroboren l'existència d'algunes rajoles de terra cuita que sobresurten de la dita paret, que formaven part de l'antic paviment, així com la presència d'una pila de runa (on són visibles diversos fragments de tapial al costat de la casa.</p> | 08119-12 | Al S del torrent de Salt de Serra, al límit dell terme municipal de Piera, 6 Km al NW del nucli urbà | 41.5214500,1.7818000 | 398358 | 4597362 | 08119 | Masquefa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51561-foto-08119-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51561-foto-08119-12-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||
51562 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-4 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Gran casa pairal amb planta baixa i primer pis, edificada amb murs de tapial de 80 a 100 cm. L'arcada de la porta (de mig punt), així com una arcada interior, estan fetes amb sauló. La resta de la façana està arrebossada, en color blanc a la casa pairal en si (que queda dins d'un recinte que engloba un pati), i en tons grocs a les quinze vivendes habilitades per a l'explotació turística.</p> | 08119-13 | A l'Oest del Torrent de Can Valls, just entre les urbanitzacions de Can Valls i El Maset | <p>D'edificació medieval. Habitada per la família Valls des del 1451. A finals del S. XIX la família traslladà la seva residència a Can Parellada. El casal, de gran tradició i importància, englobava antigament entre les seves possessions les masies d'El Maset, Can Parellada, Can Bonastre dels Torrents i Can Roviralta (als Hostalets de Pierola).</p> | 41.4936400,1.8057900 | 400317 | 4594246 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51562-foto-08119-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51562-foto-08119-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51562-foto-08119-13-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
51573 | Jaciment paleontològic de can Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-avet | <p>- GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, amb la sigla IPS-12974 | <p>Jaciment paleontològic ubicat en un nivell sorrenc, a un metre per sobre de la llera del torrent de Can Valls, coincidint amb la part final d'un meandre. Arran de la troballa d'unes restes fòssils pel Sr. Rafael Benet vei de Masquefa. El 29 de Maig de 1996 s'hi realitzà una excavació paleontològica, donant com a resultat l'extracció del paladar, tres molars i fragments d'un ullal d'un mastodont, pertanyent a l'espècie Tetralophodon longirostris. Cronològicament, cal ubicar les restes a l'Astaracià (14'4 M d'anys a 11'3 M d'anys), període pertanyent al Miocè Mitjà.</p> | 08119-24 | A la riba dreta del torrent de Can Valls (a la pròpia llera), a 1500 m al S del nucli urbà | <p>El jaciment de Can Valls es van trobar restes de vertebrats com Listriodon splendens, Miotragus sp, i Deinotherium giganteum així com Hispanomys dispectus la qual cosa permet atribuir aquesta localitat a la zona MN7-8 ( Astaracià superior).</p> | 41.4864300,1.8045800 | 400205 | 4593447 | 08119 | Masquefa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51573-foto-08119-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51573-foto-08119-24-2.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font (OPC) | La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada per Àngel Galobart, director de l'excavació i membre de l'Institut Paleontològic Dr. Miquel Crusafont (Sabadell). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||
51578 | Cal Felip Bord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-bord | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes a la part central, però que amb la inclinació de la teulada (a dues aigües) esdevé tan sols de planta baixa en el seu cantó oriental, destinada a zones d'emmagatzematge. Tret de la porta principal, amb arc carpanell, la resta d'obertures són adintellades, i en el cas de les del primer pis donen accés a petits balcons amb barana de ferro. De la façana principal, arrebossada en color blanc, cal destacar un gran rellotge de sol, amb la llegenda 'ANY + 1814', corresponent la creu central a una creu de Malta. La façana principal està encarada vers un pati (on s'hi ha disposat algunes construccions posteriors) tancat per un mur perimetral, que s'obre a l'exterior mitjançant un gran portal amb arc carpanell construït amb maó, i coronat amb tres elements en forma de seccions de cercle rematats amb una fita arrodonida. A l'element que ocupa el lloc central hi figura inscrit '1882'.</p> | 08119-29 | A l'Est dell torrent de Cal Felip Bord, 500 m a l'Est de la urbanització de Can Parellada | 41.5045800,1.8394000 | 403139 | 4595423 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51578-foto-08119-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51578-foto-08119-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51578-foto-08119-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Tot i que les inscripcions esmentades citen dates pertanyents al S. XIX (1814 i 1882), corresponen a actuacions menors (l'elaboració del rellotge de sol i la construcció del portal d'accés al pati, respectivament). L'edificació de la masia, però, sembla pertànyer a una cronologia força anterior. Recolzant aquesta impressió, els propietaris ens han informat que havien arribat a veure les escriptures antigues de la casa escrites en llatí, ara perdudes. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
51586 | Font de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-masia | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | La malesa tapa la font | <p>Font de bassa de forma quadrada, amb una revora construïda amb maons, en la que es defineix almenys un lloc (inclinat) per rentar-hi roba. Tot i que l'abundant malesa oculta bona part de la font, s'endevinen algunes estructures més elevades al cantó meridional.</p> | 08119-37 | Al Sud del torrent de la Masia, 850 m a l'Est de la urbanització de Can Quiseró | 41.4778600,1.8071400 | 400406 | 4592493 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51586-foto-08119-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51586-foto-08119-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
51587 | Coveta vora can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-vora-can-bonastre-de-santa-magdalena | Pateix erosió natural | <p>Cavitat excavada a la roca sorrenca natural, definint dos espais circulars (i amb culminació cupular) alineats connectats. La profunditat lineal total és de 4 m, i l'alçada màxima és d' 1'5 m.</p> | 08119-38 | Al S de la riera de Masquefa, 1900 m al NW del nucli urbà | 41.5118300,1.7895000 | 398986 | 4596285 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51587-foto-08119-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51587-foto-08119-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Tal vegada correspon a un lloc d'aixopluc i d'emmagatzematge d'eines vinculats amb les vinyes de la zona. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
51588 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-11 | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Antic camí que unia a l'Edat Mitjana la ciutat de Barcelona amb Lleida i l'Aragó, vora el qual es concentrà el nou nucli de Masquefa un cop abandonades les rodalies de l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Actualment es troba fossilitzat en la trama urbana en els carrers Serralet, Crehueta, Sant Pere i Major.</p> | 08119-39 | Carrers Serralet, Crehueta, Sant Pere i Major. | 41.5023800,1.8112600 | 400787 | 4595211 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51588-foto-08119-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51588-foto-08119-39-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada per l'ajuntament de Masquefa. | 94|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
51589 | Monument als Bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-bastoners-0 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Monument en pedra de forma cilíndrica, amb un baix relleu representant dos bastoners, i una placa metàl·lica amb la llegenda 'A TOTS ELS BASTONERS DE LA VILA DES DE LA SEVA FUNDACIÓ / AJUNTAMENT DE MASQUEFA / 24 DE JULIOL DE 1988 / ESCULTOR TONI MUJAL'.</p> | 08119-40 | Dins la vila, a la Plaça Josep M. Vila | 41.5025000,1.8125120 | 400892 | 4595222 | 1988 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51589-foto-08119-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51589-foto-08119-40-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Toni Mujal | 103|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||
51592 | Jaciment de can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-bonastre-de-santa-magdalena | Està cobert | <p>Segons fonts orals, en unes obres efectuades a la Masia de Can Bonastre de Santa Magdalena per tal de construir noves dependències de la casa allà on hi havia estables, hi foren localitzades el que per la descripció semblen ser sitges. Una d'elles aparegué buida i tenia una fondària d'uns 2 m, i la resta (vora una trentena) eren reblertes de sediment, podent ser diferenciades, però, en superfície. La cronologia de les restes descrites és desconeguda.</p> | 08119-43 | Subsòl de Can Bonastre de Santa Magdalena, al S de la riera de Masquefa, 2 Km a l'W del nucli urbà | 41.5088500,1.7888900 | 398930 | 4595955 | 08119 | Masquefa | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||||||
51598 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-3 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Font de mina ubicada en un retall practicat a la roca, i a la qual s'accedeix baixant mitjançant una escala al seu darrer tram. La font en sí està constituïda per un broc (nou) que aboca l'aigua a una petita pica excavada. En segon terme, queda una obertura (reforçada per un marc culminat amb un arc escarser realitzat amb maó), closa per una porta metàl·lica.</p> | 08119-49 | 150 m al SW de la Beguda Alta | 41.4994200,1.8328400 | 402584 | 4594857 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51598-foto-08119-49-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||
51599 | Cova vora el torrent de Salt de Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-vora-el-torrent-de-salt-de-serra | <p>Cova natural que només hem pogut visualitzar a distància des de la riba contrària del torrent. Probablement és formada (en un sediment molt tou constituït per argiles i pedra sorrenca) per l'acció hidràulica del torrent, que ha excavat un profund barranc al seu pas. La seva amplada és aproximadament d'uns 30 o 40 m, i la seva alçada màxima deu rondar els 4-5 m.</p> | 08119-50 | A la riba dreta del torrent de Salt de Serra, 3200 m al NW del nucli urbà | 41.5241200,1.7809400 | 398291 | 4597659 | 08119 | Masquefa | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||||||
51600 | Bosc de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lalzinar | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Bosc d'Alzines tradicionalment freqüentat per la proximitat a la Vila. Aquest és el motiu pel qual ha donat nom al Carrer Alzinar, el Camí de l'Alzinar i l'Associació l'Alzinar, constituint doncs un important referent toponímic.</p> | 08119-51 | A dins la Vila, immediatament al S de Can Massana | 41.5020700,1.8083800 | 400546 | 4595179 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51600-foto-08119-51-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||||
51601 | Bosc de la Quaranya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-quaranya | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Zona boscosa sota el domini de la masia de Can Valls, que rep el seu nom per la forma allargassada (com una 'cua d'aranya' arran de l'encaixonament entre els torrents de Can Torres i Ca n'Esteve. La composició del bosc és fonamentalment composta per alzines i pins, tot i que a les zones de ribera s'hi troben també pollancres. El conjunt, molt pròxim a les urbanitzacions d'El Maset i de Can Valls, té un especial interès arran de la fesomia del terreny, marcada per la fondària dels barrancs excavats pel torrents.</p> | 08119-52 | Entre els torrents de Can Torres i Ca n'Esteve, 500 m a l'Est de la urbanització d'El Maset | 41.4927400,1.8079500 | 400496 | 4594144 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||||||
51603 | Bosc del Brugà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-bruga | <p>Zona Boscosa amb predomini de pins i alzines, amb plantes arbustives (com brucs i garrigues) i herbàcies. El seu interès com a zona natural rau especialment en la seva immediatesa respecte al nucli urbà de Masquefa i la urbanització de Can Parellada, entre les quals es troba, sense haver estat degradada per l'acció urbanística. És, a més, de fàcil accés mitjançant el camí que en rep el nom (i que davalla fins uns camps de conreu), i s'hi gaudeix d'una bona panoràmica de Montserrat.</p> | 08119-54 | Equidistant entre el Serralet i la urbanització de Can Parellada | 41.5055100,1.8199700 | 401519 | 4595548 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51603-foto-08119-54-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||||||
51607 | Festa de Pasqua Florida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-pasqua-florida | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | No es celebra | <p>Festivitat ja perduda que se celebrava per la Pasqua Florida. Dissabte de glòria, un grup de cantaires acompanyats per caminants recorrien algunes de les masies de fora el poble: Cal Veí, Cal Bartomeu, Can Bonastre de Santa Magdalena, Can Cairot, Ca l'Alcalde, Can Roig, Can Quissarró, Can Llopart, La Masia, Mas Bernich, Can Bonastre dels Torrents, Can Valls, Can Torres i Can Parellada. A cadascuna d'elles es feia una cantada de caramelles, essent obsequiats amb diferents productes. L'endemà es recorria els carrers del poble amb el carro de Pasqua guarnit, tot cantant caramelles, recollint més obsequis i regalant flors a la gent. Amb el menjar recollit, es feia un berenar o excursió, normalment per Pasqua Granada.</p> | 08119-58 | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51607-foto-08119-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Les imatges núm. 1 i 2 han estat extretes de l'obra d'Àngel Matas Costumari Masquefa (vegeu bibliografia). | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
51610 | Festa Major Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-0 | <p>Sant Isidre és el Patró de Masquefa i la Festa Major Petita se celebra el 15 de maig. Els pagesos de la vila, el dia 15 de maig de cada any, feien festa. La festa dura tres dies, agafant el cap de setmana, perquè l'afluència de la gent sigui el més nombrosa possible. És una festa que manté elements tradicionals i populars, com és el sopar de faves i l'elecció de les faves d'argent, i el ball de la garlanda.</p> | 08119-61 | Nucli de Masquefa | <p>Els pagesos de Masquefa van triar com a representant a San Isidro convertint-lo en 'Sant sidre' i cada 15 de Maig paraven la seva activitat per celebrar una bona festa des de temps immemorials. La primera festa, però de la que disposem documentació es de l'any 1899 al local de La Unió Masquefense, (Crehueta 42, actualment una jardineria). El dia festiu consistia en una missa pel matí a les 12h., un bon dinar a casa, com correspon als dies de festa grossa, i per la tarda s'organitzava un ball amenitzat per una orquestra, aquell mateix any es va llogar per 130 pessetes una orquestra a Torras.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51610-foto-08119-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||
51611 | Festa Major de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-magdalena-0 | <p>Patrona de Masquefa. Festa Major (22 de juliol): antigament la Festa Major es celebrava per Sant Pere (29 de juny), en honor al patró més antic de Masquefa. Degut a què per aquestes dates molts pagesos tenien feina al camp, a finals del S. XIX es va canviar a Santa Magdalena (santa que fou representada a Masquefa en diversos llocs).</p> | 08119-62 | Nucli de Masquefa | <p>Antigament la Festa Major de Masquefa es commemorava per Sant Pere ( 29 de juny) en honor al patró més antic de la nostra vila, però davant la impossibilitat d'assistir a la Festa per part de molts masquefins que marxaven a segar a altres terres per aquestes dates, es va proposar a finals del S.XIX canviar el dia de Festa Major per Santa Magdalena per que tothom la pogués gaudir, Santa Magdalena era coneguda en altres èpoques per la seva presencia representada en una antiga capella situada a la masia de Can Bonastre i que apareix amb el nom de Can Bonastre de Santa Magdalena en documentació escrita ja des del S XVII, i per això ha sigut i es la patrona religiosa i festiva de Masquefa.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51611-foto-08119-62-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||
51614 | Rellotge de sol del restaurant de can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-restaurant-de-can-parellada | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | <p>Rellotge de sol pintat de tipus vertical declinant i de forma circular i emmarcat d'obra. Amb orientació sud-est i les línies horàries marcades a les hores i les mitges hores de 5 a 4, amb xifres romanes. Lema pintat: 'Les hores clares del dia marco acompassadament depressa les d'alegria i les tristes lentament'</p> | 08119-65 | Can Parellada | 41.5047100,1.8294500 | 402309 | 4595448 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51614-foto-08119-65-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||
51615 | Rellotge de sol de can Torres (cara oest) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torres-cara-oest | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Necessita treballs de restauració | <p>Rellotge de sol de tipologia vertical declinant i pintat. De forma quadrada i amb orientació oest. Les línies horàries estan marcades de 12 a 7 i una campana de l'Àngelus al migdia. La numeració és aràbiga. Té sol al pol i gnòmon de vareta simple. A la part superior hi la data 'ANY 1823' i a sobre del quadrant hi ha el lema: 'Jo sense sol y tu sense fe no valem re' És complementari amb l'altre quadrant de la cara sud</p> | 08119-66 | A l'Oest del Torrent de Can Torres, 200 m a l'Est de la urbanització de Can Valls | 41.4942700,1.8131400 | 400932 | 4594308 | 1823 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||||
51616 | Rellotge de sol de can Torres (cara sud) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torres-cara-sud | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Necessita restaurar-se | <p>Rellotge de sol de tipus vertical declinant i pintat. De forma rectangular, emmarcat i amb orientació sud-est. Les línies horàries estan marcades de 6 a 5, traços més curts per a les mitges hores i numeració aràbiga. Sol al pol, aparentment ha perdut el gnòmon. Té una inscripció: 'Declina a Llevant 20 Gs de Polo./En altura 41 330m/ ANY 1823'. És complementari amb l'altre quadrant de la cara oest, on hi consta la mateixa data.</p> | 08119-67 | A l'Oest del Torrent de Can Torres, 200 m a l'Est de la urbanització de Can Valls | 41.4942700,1.8131400 | 400932 | 4594308 | 1823 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||||
51617 | Rellotge de sol de Can Bonastre dels Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-bonastre-dels-torrents | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Amb la restauració s'han tapat alguns elements | <p>Rellotge de sol de tipologia vertical declinant. Es tracta d'una pintura al fresc. De forma rectangula i amb orientació Sud-Oest. Presenta les línies horàries a les hores i les mitges hores, de 10 a 6, sense xifres. El Gnòmon és de vareta.</p> | 08119-68 | Urb. El Maset, c/ Can Bonastre dels Torrents, s/n | 41.4949700,1.7951200 | 399429 | 4594406 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51617-foto-08119-68-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||
51620 | Jaciment paleontològic del cementiri de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-cementiri-de-masquefa | <p>AGUSTÍ J, CABRERA L,, MOYÀ-SOLÀ S.( 1985) Sinopsis estratigráfica del neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució, XVIII GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment paleontològic clàssic. Les troballes de Masquefa són troballes molt puntuals la qual cosa, a nivell de restes de macrovertebrats, ens ofereix una visió molt poc precisa, de la seva edat. Els pocs nivells amb microvertebrats estudiats per Jordi Agustí permeten situar aquestes localitats entre la zona 7-8 de Mn, és a dir, astaracià superior.</p> | 08119-71 | A la zona del cementiri | 41.5098400,1.8106200 | 400745 | 4596039 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51620-foto-08119-71-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font (OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, can Cairot i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
51621 | Ball de garlanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-garlanda | <p>Es celebra per la Festa Major Petita, per Sant Isidre. Es fa ball amb una orquestra, acompanyat del tortell, la gent el pot comprar i es balla l'últim vals abans de la mitja part. Però no balla amb el tortell i tampoc el regala a ningú. La gent només el compra per menjar-lo.</p> | 08119-72 | Fàbrica Rogelio Rojo | <p>Els balls eren variats però hi havia un principal i característic, aquest era el ball de la 'garlanda', i que es manté viu fins avui dia, la 'garlanda' es un tortell molt bo i que es va convertir en tot un símbol d'ostentació. Els homes i especialment els mes joves en edat per buscar una núvia, compraven aquest pastís per regalar-lo a la noia amb qui volien ballar, elles s'havien de penjar aquest tortell del braç i ballar amb les garlandes que els hi havien regalat, els mes arrauxats en compraven més d'una, i el que més en comprava i regalava més potencial econòmic demostrava i mes dificultava el ball de la noia amb totes les garlandes penjades del braç. Després de 7 o 8 balls es feia la mitra part i un ressopo on es menjaven les garlandes abans de continuar ballant. Per finalitzar es sortejava una Garlanda tres o quatre vegades més gran que les normals i la comprava el que en donava més, aquest tenia dret a ballar tot sol amb la seva parella al mig de la sala.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||||||
51622 | Sopar de Faves i lliurament de la Faves d'Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sopar-de-faves-i-lliurament-de-la-faves-dargent | <p>Es celebra per la Festa Major Petita, per Sant Isidre. Masquefa celebra cada any el divendres d'inici de festes, un sopar popular a base de faves, una favetada. Durant el sopar de faves s'entreguen les Faves d'Argent, un guardó honorífic amb què es reconeix la trajectòria de les dues persones que més han treballat desinteressadament per a la millora cultural, social i esportiva de Masquefa en el darrer any. Poden optar als premis de les Faves d'Argent tots els masquefins i masquefines majors de 18 anys, que no hagin rebut mai el guardó, i que hagin aportat, ja sigui a títol personal o mitjançant una entitat o associació, el seu treball i empenta de forma altruista, voluntària i desinteressada per a millorar les relacions socials, culturals, esportives i col·lectives de Masquefa. Els dies anteriors, per elecció es proposen els candidats i el divendres s'atorga el premi.</p> | 08119-73 | Plaça de l'Estació (Josep Maria Vila) | 41.5026089,1.8125238 | 400893 | 4595235 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||||||
51624 | Jaciment de can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pujades | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=5&consulta=MSUxK21hc3F1ZWZhJTIrLTEl&codi=14402</p> | Enderrocat | <p>El projecte de reforma de la masia de Can Pujades motivà l'any 2005 una intervenció arqueològica de control. El projecte incloïa la restauració de l'edificació preexistent, ensorrada, i la rehabilitació de la part de l'antiga construcció que encara era dempeus. La superfície construïda en la planta baixa era de 580 metres quadrats. Se sap per la bibliografia existent que en aquesta parcel·la existia una masia amb diferents tipus d'edificacions: una part de vivenda, un pou, una porta dovellada (amb un escut tallat en la pedra clau que duu la data de 1158), cellers i magatzems. En 1615 es fundà una ermita en la part posterior de la casa, dedicada a la Mara de Déu de les Neus, de la que no queden restes de la seva existència, més que algun enrajolat que permet situar-la en el lateral posterior dret de la casa. Degut al mal estat de conservació de la masia i la seva proximitat al camí de Can Pujades, l'any 1995 es decidí el seu enderroc. El principal objectiu de la intervenció arqueològica era comprovar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl de l'àrea afectada per la nova construcció, així com la localització de l'ermita esmentada en la bibliografia. Es realitzaren un seguit de rases en les àrees on, després d'una prospecció superficial eren susceptibles d'aportar més informació relativa a la construcció o construccions preexistents. Acabat el primer sondeig i per indicació de l'arqueòleg territorial, es procedí al buidat de la zona central, dins els límits establerts pels murs localitzats en els sondejos. L'estrat de colmatació que aparegué era de cronologia moderna, amb petits fragments de ceràmica vidrada, informes que aportaren poca informació cronològica. Destaquen diversos elements associats a la funció de la casa preexistent (la fabricació de vi), com per exemple cèrcols de portadores, cèrcols de tonells o les rodes de carretó per transportar les tines. Cal destacar la troballa d'una pica per a l'aigua beneïda, en pedra calcaria i sense decoració, que cal associar a l'existència de l'ermita. La intervenció arqueològica, doncs, va permetre documentar l'antiga Masia de Can Pujades i l'ermita fundada en 1615 de la qual no quedaven restes. De la masia s'ha descobert un mur exterior que permet conèixer el perímetre que ocupava la vivenda; es tracta d'un mur fet amb pedres irregulars de mida mitjana lligades amb cal i terra. A l'interior de la vivenda tan sols es documentaren dos murs. I pel que fa a l'ermita, es troba en un estat de conservació precari. El mur localitzat forma un recinte de planta poligonal que té un accés en la banda oest, fet amb pedres mitjanes lligades amb cal i terra. El nivell de colmatació és format per terra compacta de color vermellós, associat a un reompliment natural o antròpic d'anivellament.</p> | 08119-75 | Al S del torrent de Salt de Serra, al límit dell terme municipal de Piera, 6 Km al NW del nucli urbà | <p>Excavació a l'any 2005 durant el procés de reforma de la masia. En part havia estat enderrocada a l'any 1995</p> | 41.5214500,1.7818000 | 398358 | 4597362 | 08119 | Masquefa | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51624-foto-08119-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51624-foto-08119-75-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
51625 | Jaciment capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-capella-del-roser | <p>La Capella del Roser es situa dins el nucli urbà de Masquefa i més concretament al barri conegut històricament com 'la Vila'.Es troba afrontada amb l'edifici de l'Ajuntament al nord i limitada en ambdós costats per edificacions de vivendes de caire privat. Amb motiu de realitzar una primera valoració sobre les característiques, entitat, potencialitat i cronologia de les restes conservades al subsòl, paraments i programa pictòric de la Capella del Roser, es va realitzar un estudi arqueològic al 2007. La pavimentació en quasi tota la capella és en terracuita i a sobre del terreny natural. S'han documentat petites estructures agrícola i també d'hàbitat: una possible sitja, una canalització d'aigua, un petit envà, una fossa d'enterrament. Totes elles es trobaren desmuntades o derruïdes amb motiu d'anivellar el terreny i facilitar la pavimentació actual de la capella. Segons els materials ceràmics, la capella presentaria una cronologia inicial en el segle XVI i finalitzaria al segle XVIII (excloent una moneda del segle XIX). La pavimentació actual seria del segle XVIII.</p> | 08119-76 | Carrer Major, 88 | <p>Es tracta d'un estudi i intervenció arqueològics a l'any 2007</p> | 41.5025000,1.8113200 | 400792 | 4595224 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||
51629 | Jaciment paleontològic riera de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-riera-de-can-valls | <p>AGUSTÍ J, CABRERA L,, MOYÀ-SOLÀ S.( 1985) Sinopsis estratigráfica del neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució, XVIII GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment paleontològic clàssic. Les troballes de Masquefa són troballes molt puntuals la qual cosa, a nivell de restes de macrovertebrats, ens ofereix una visió molt poc precisa, de la seva edat. Els pocs nivells amb microvertebrats estudiats per Jordi Agustí permeten situar aquestes localitats entre la zona 7-8 de Mn, és a dir, astaracià superior.</p> | 08119-80 | Riera de Can Valls | 41.4863700,1.8197900 | 401475 | 4593423 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51629-foto-08119-80-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius (OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, can Cairot i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
51630 | Can Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L?Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | Aterrada | <p>Edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos. Les obertures (dues a cada nivell, corresponents de baix a dalt a una porta i un finestral, dues portes d'accés al balcó i dues finestres) són adintellades, i en destaca la decoració dels brancals i dintell amb terra cuita, culminat en el cas de les obertures que donen al balcó amb arcs decoratius sense funció estructural. Com a elements més rellevants, apart de la decoració esmentada, cal destacar el balcó (amb barana de ferro forjat), les mènsules (amb decoració en forma de rostres humans) i l'acabament de la façana amb un acroteri en forma de merlet.</p> | 08119-81 | Dins el Serralet, al C/ Serralet 8 | <p>Fou reformada el 1930 però recentment va ser aterrada.</p> | 41.4996700,1.8179000 | 401337 | 4594902 | 08119 | Masquefa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
51635 | Ca l'Enterramorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenterramorts | <p>Edificis carrer Major 6-8. Conjunt unitari que tan sols es diferencia per la decoració pictòrica. Edificis de planta baixa i tres pisos. A la planta baixa domina el portaló amb arc carpanell (en l'edifici nº8 no es pot veure pels rètols d'un comerç) i l'accés en forma de porta rectangular a l'edifici. La resta de plantes s'organitzen d'igual manera. Així en l'edifici número 6 es troben dues obertures, que corresponen a finestral amb balcó i finestra. Cal remarcar que la grandària dels balcons disminueix amb l'alçada. En l'edifici número 8 l'organització de la façana és semblant, tot i que en aquest cas hi ha dos finestrals que menen al balcó. Només en la tercera planta cada finestral dóna a un balco de petites mides. Totes les obertures dels conjunt es troben emmarcades.</p> | 08119-86 | Carrer Major, 6-8 | <p>Conjunt d'edificis construïts per la família Monner, dedicada a la compravenda de vi des de principis del segle XX fins als anys seixanta. A l'edifici principal (Major 8), originàriament de tres plantes, se li va adossar el magatzem l'any 1913 (Major 6, 4 i 2), originàriament d'una sola planta i que comptava amb un pati central avui cobert. A partir dels anys vint van anar alçant-se els diversos pisos superiors, fins a la configuració actual del conjunt. </p> <p>L'any 1939, en el marc de la Guerra Civil, a l'edifici van instal·lar-s'hi els comandaments de les tropes insurrectes del general Franco de camí a Martorell i Barcelona. Les plantes superiors de l'edifici del Carrer Major 6 van usar-se com a escola municipal.</p> | 41.5020200,1.8137400 | 400994 | 4595168 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51635-foto-08119-86-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
51642 | El Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corralo | <p>Característic espai urbà de Masquefa que connecta la plaça de la Vila amb el carrer Major i el carrer de Bonavista, pel darrera dels edificis que menen al carrer Major i de forma paral·lela a aquest. Presenta una llargada de 76 metres i una amplada de 1, 75 metres. No està cobert, tot i que existeixen alguns passos aixecats entre parcel·les. Les façanes que el delimiten no presentes cap element ornamental d'interès.</p> | 08119-93 | El Corraló | <p>Zona de pas característica de la trama urbana de Masquefa i possible zona de pas ja existent en l'origen de la Vila.</p> | 41.5025000,1.8106400 | 400736 | 4595225 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||
51644 | La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-beguda | <p>Galeria proxada de proporcions longitudinals configurada amb arcs de mig punt que reposen sobre pilastres quadrades amb un petit capitell superior. L'espai entre arcs es protegeix amb una barana de forja que es desenvolupa per trams. Sobre els arcs hi trobem la coberta del ràfec construida amb teula àrab i a una sola vessant, que mostra els caps de les biguetes de fusta.</p> | 08119-95 | c/ de la Font, 12, Beguda Alta | 41.5009600,1.8354900 | 402807 | 4595025 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51644-foto-08119-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51644-foto-08119-95-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||||
51647 | Jaciment paleontològic de can Cairot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-cairot | <p>GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment prospectat per M.Crusafont amb restes del suide Listriodon esmentades a la tesi doctoral de GOLPE.</p> | 08119-98 | Can Bonastre Torrent, carrer major de can Cairot | 41.4951300,1.7858800 | 398658 | 4594435 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51647-foto-08119-98-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font ( OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, cementiri de Masquefa i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
94043 | Festa Major de La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-beguda | <p>CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons.</p> | <p>Es celebra el primer diumenge de setembre i està organitzada per la Societat Recreativa Unió Begudenca. Els actes comencen el dijous amb una tradicional mostra de cuina popular. El divendres es fa un sopar de pa amb tomàquet i un espectacle. El dissabte pel matí es dedica a la mainada amb uns inflables i el dissabte a la tarda hi ha sardanes i actes esportius i al vespre ball. El diumenge és el dia principal i es fa un cercavila i una trobada de gegants que ja ha complert el quart de segle. La recepció dels participants es fa amb un esmorzar per agafar forces i al migdia comença el cercavila per tot el poble. El final és a l'escola on es fa la darrera ballada i es pren l'aperitiu. S'acaba la festa amb música i un castell de focs.</p> | 08119-107 | La Beguda | <p>Aquesta festa es coneixia com la de l'Exaltació de la santa Creu, però els feligresos de Sant Llorenç en deien La Creu de setembre.</p> | 41.4982300,1.8366100 | 402897 | 4594721 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 114) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||||
51606 | Castell de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-masquefa | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - BOU, Enric (1982): “On està el castell de Masquefa (Anoia), documentat el 963?”. Diplomatari, 9. Pp. 20-22. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | X | Necessita actuacions de consolidació | <p>Actualment les restes qualificades com a 'Castell de Masquefa' corresponen a uns fonaments totalment arrasats que s'adossen al cantó Nord de l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Tot i que tradicionalment han estat considerades com vestigis del castell, fotografies dels anys '30 mostren la seva correspondència a una casa, que era ocupada pel campaner. Aquesta fou enderrocada el 1936.</p> | 08119-57 | Al S de la confluència del Torrent de Can Cartró i la Riera de Masquefa, a 700 m al N del nucli urbà | <p>El document més antic que es coneix que esmenta el castell data del 963, en que és venut (junt amb l'església de Sant Pere i la Santa Creu) pel comte Mir a Ennec Bonfill. El 998 aquest permutà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el castell i la parròquia pel castell de Gelida, iniciant un llarg període de domini del monestir vallesà. En aquest moment el castell i l'església constituïen el centre al voltant del qual creixia la vila. Amb el desenvolupament del camí ral com a via de comunicació de cabdal importància econòmica, el nucli urbà es traslladà al seu peu.</p> | 41.5090900,1.8087700 | 400590 | 4595958 | 963 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51606-foto-08119-57-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | El suposat castell fou declarat en virtut del decret de castells del 22.4.49 (BOE 5.5.49), amb el codi R-1-51-5537. En virtut de la Ley del Patrimonio Histórico Español (29.6.85), en fou ratificada la declaració el 8.11.88, amb el codi R-I-0005537-00000. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||
51575 | Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-0 | <p>- (1916): Acto inaugural y catálogo de los objetos del Museo Arqueológico Diocesano de Barcelona. Editorial y librería Pont.</p> | XII | Ha perdut gairebé tota la policromia i ha patit l'acció dels corcs. Se n'han perdut els braços, els elements laterals del tron i la part dorsal del cap. | <p>Talla de fusta de cos rodó representant a la Mare de Déu frontalment, sedent i coronada. Els plecs de les vestidures s'on molt treballs, element que junt amb les seves faccions remeten a un romànic arcaic. Sobre el seu genoll esquerre descansa l'infant Jesús, coronat. Dimensions: 71 cm (alçada) X 23 cm (amplada) X 20 cm (gruix).</p> | 08119-26 | Museu Diocesà de Barcelona. Pla de la Seu, 7 (Pia Almoina), BARCELONA | <p>Si es concretés la seva datació en un moment primerenc del S. XII, suposaria la seva ubicació original a un temple (possiblement l'esmentat per la documentació al S. X) preexistent a l'església de Sant Pere i la Santa Creu, tot i que en tot cas n'esdevindria la imatge.</p> | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51575-foto-08119-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51575-foto-08119-26-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | Es troba dipositada al magatzem del museu, amb el número de registre 258. Altres núms. de catàleg: Trens: 65, IREC: 54958, IICC: 779. La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada pel Museu Diocesà de Barcelona. | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||
51552 | Església de Sant Pere i la Santa Creu (o Cementiri Vell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-i-la-santa-creu-o-cementiri-vell | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - BENET I CLARÀ, Albert, CARABASSA I VILLANUEVA, Lluïsa; JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN I BOIX, Alexandre (1992): Sant Pere de Masquefa”. Catalunya Romànica, XIX.El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia Catalana. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990): Catàleg de monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. - MARKEFIN (1999): Estudi de diagnosi turística del municipi de Masquefa i en relació amb d'altres recursos de la zona. Diputació de Barcelona. Àrea d'Esports i Turisme. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. - MAURI, Alfred (coord.); REDONDO, Sílvia; JUTGE, Cristina (1998): L'església de Sant Pere de Masquefa (Anoia). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. - MAURI, Alfred; REDONDO, Sílvia (2000): Memòria del seguiment arqueològic dels treballs de restauració de l'església de Sant Pere, Masquefa, Anoia.- Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII-XIII | <p>Església romànica d'una única nau, amb capçalera absidada. L'alçat dels murs, realitzat mitjançant un parament de carreus de talla regular, tan sols veu trencada la seva homogeneïtat per la disposició d'una cornisa als murs laterals, que es perllonga a l'absis. En aquest punt, però, sota les cornises es disposa un fris de dents de serra, que al seu torn es troba sobre unes arcuacions cegues monolítiques, recolzades sobre permòdols esculturats (amb motius geomètrics, vegetals, antropomorfs i animalístics). Els dos únics punts de llum de l'edifici (apart de la porta, oberta al S i emmarcada per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació) són la finestra absidal i las rosassa emplaçada al mur W. La primera, estreta i allargada, compta amb dos arcs de mig punt adovellats i en degradació a l'exterior, mentre que a l'interior només en disposa d'un. La rosassa, de 2'4 m de diàmetre màxim, emmarca mitjançant dues degradacions una estrella de caire goticitzant formada per sis lòbuls que conflueixen per la tangent amb una corona central lobulada en el seu interior. La coberta de la nau es resol mitjançant una volta de pedra apuntada refermada per dos arcs torals, mentre que l'absis és culminat per una hemicúpula feta amb filades concèntriques. Tot l'edifici està culminat per una teulada, a dues aigües en el cas de la nau. Aquest edifici original romànic, que conserva algunes restes de pintura mural, patí diverses reformes. Al S. XVI s'afegí la capella del Roser al mur N, que fou recrescuda al S. XVII. L'escut de Barcelona (amb la data 1562) que hi ha a la clau de l'arc que hi dóna pas, la identifica com a l'emplaçament original de la pila baptismal ara ubicada a l'església parroquial de Sant Pere. Al mateix S. XVII s'afegí un cor a la part W, i un campanar (originalment culminat amb barana). Amb posterioritat a aquesta construcció, tot l'interior fou emblanquinat, ocultant pintures anteriors. A l'angle NW, vora el cor, hi ha un altar amb pintures, on hi figuren les dates 1562/1748. Del S. XVIII daten també una trona ubicada a l'interior i la sagristia que s'afegí al SE de l'edifici (el 1772), originalment de dues plantes i coberta amb volta. Posteriorment, apart del cementiri, s'hi adossaren altres dependències (actualment derruïdes) per allotjar el capellà i posteriorment el campaner.</p> | 08119-3 | Al S de la confluència del Torrent de Can Cartró i la Riera de Masquefa, a 700 m al N del nucli urbà | <p>El document més antic que es coneix que esmenta l'església data del 963, en que és venuda (junt amb el castell) pel comte Mir a Ènnec Bonfill. El 998 aquest permutà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el castell i la parròquia pel castell de Gelida, iniciant un llarg període de domini del monestir vallesà. En aquest moment el castell (actualment desaparegut) i l'església constituïen el centre al voltant del qual creixia la vila. Amb el desenvolupament del camí ral com a via de comunicació de cabdal importància econòmica, el nucli urbà es traslladà al seu peu. El 1878 l'església perdé la condició de parròquia en favor de la Capella del Roser, bastida dins la nova població.</p> | 41.5090100,1.8088100 | 400593 | 4595949 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | El 27.12.1982 (DOGC 28.1.83) es va incoar l'expedient per a la seva declaració com a monument historicoartístic. Per la resolució de 27.6.94 (DOGC) es va incoar l'expedient per a la delimitació de l'entorn de protecció de l'església. Vist l'informe desfavorable emès el 20.3.96 pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, se'n va descartar la declaració com a BCIN. Rere les al·legacions de l'Ajuntament, un nou informe desfavorable del mateix ens (18.9.97) ratificà la decisió. Malgrat noves al·legacions, en virtut de l'article 8.3 de la Llei del Patrimoni Cultural Català (30.9.98), s'arxivaren els expedients de declaració com a BCIN de l'església i de delimitació del seu entorn de protecció (DOGC 7.8.98 i BOE 27.8.98). Al Museu Comarcal de l'Anoia hi foren dipositats el 1997 (amb la sigla ESP, dins la caixa M-385) dos fragments de vora (d'individus diferents) pertanyents al tipus de ceràmica medieval a torn de cocció reductora, amb desgreixant de quars força groller. Aquests foren recollits en superfície vora l'església per membres de la secció arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. El 1999 s'hi dugué a terme una intervenció arqueològica (Mauri, 2000), en que es recuperaren més restes arqueològiques de diferents materials. La imatge núm. 1 ha estat extreta de l'obra Catalunya Romànica (vegeu bibliografia). | 92|93|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||
51619 | Jaciment de Sant Pere de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-pere-de-masquefa | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK21hc3F1ZWZhJTIrLTEl&codi=12196 Redondo, S.; Mauri, A. (1999): Memòria del seguiment arqueològic dels treballs de restauració de l'església de Sant Pere. Masquefa, Anoia. Mem. núm. 2802.</p> | XII-XVIII | <p>Les obres de restauració de la teulada i d'adaptació de l'església han permès la realització de recerca arqueològica en aquest monument arquitectònic. Pel que fa a la teulada, s'ha pogut conèixer l'estat en què es trobava la volta. Per altra banda, a la sagristia els treballs s'han centrat en l'anàlisi arqueològica del subsòl mitjançant la realització d'una petita cala. Paral·lelament, s'ha efectuat el seguiment de la construcció d'un pou asèptic. El seguiment de la sagristia ha permès identificar per sobre del paviment més recent una sèrie de fragments de gruix que formaven part d'alguna estructura decorativa d'altar i que havien estat reutilitzats en la construcció del basament d'una pica instal·lada a la sagristia. L'excavació de la cala ha permès definir una sèrie d'U.E. Que han aportat ceràmica, botons, fragments de ferro, vidre i una gran quantitat d'ossos humans. Les obres del pou asèptic han permès identificar estructures d'hàbitat al voltant de l'església de Sant Pere, que podrien pertànyer a una masia moderna o bé al Castell de Masquefa, present en la documentació escrita del segle X. El material documentat, però, no aporta una cronologia concreta, tot i que abarca des de Medieval Consolidació Corona d'Aragó fins a Medieval Consolidació Corona d'Aragó ( 1150 / 1230 ) i des de Medieval Baixa Edat Mitjana fins a Medieval Baixa Edat Mitjana ( 1300 / 1399 ) i època moderna.</p> | 08119-70 | C/ Sant Pere 11-13 | 41.5089040,1.8084670 | 400564 | 4595938 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51619-foto-08119-70-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||
51641 | Corraló de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralo-de-lestacio | XIV-XVI | <p>Característic espai urbà de Masquefa que connecta l'estret del carrer Major amb la Plaça Josep Ma. Vila (popular de l'Estació), a manera de drecera. Presenta una llargada de 37 metres i una amplada d'1,5 metres en el seu punt més estret. Els paraments delimitadors corresponen a les façanes laterals dels edificis que limiten aquesta via, fet que comporta que no presentin elements arquitectònics ressenyables.</p> | 08119-92 | Corraló de l'Estació | <p>Zona de pas característica de la trama urbana de Masquefa i possible zona de pas ja existent en l'origen de la Vila.</p> | 41.5022300,1.8121000 | 400857 | 4595193 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51641-foto-08119-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51641-foto-08119-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51641-foto-08119-92-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
51557 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-1 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX | <p>Masia composta per un cos quadrangular de planta baixa i primer pis, edificada amb tapial o maó segons els trams (arrebossada amb calç), i coberta a dues aigües (NW i SE). A les façanes SE i SW hi ha sengles rellotges de sol, pintats, respectivament amb les inscripcions 'Declina a Llevant 20 G S. En Altura de Polo. 41 330 m Any 1823' i 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO VALEM RES. ANY 1823'. Adossada a la façana NW, la principal, hi ha un altre cos de planta rectangular, que presenta com a particularitat el fet de tenir el sòcol (amb un total de sis filades) construït amb carreus ben escairats de travertí. Al S de l'edifici hi ha un pati clos amb un mur de tanca. El conjunt presenta algunes reformes recents.</p> | 08119-8 | A l'Oest del Torrent de Can Torres, 200 m a l'Est de la urbanització de Can Valls | 41.4942700,1.8131400 | 400932 | 4594308 | 1823 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51557-foto-08119-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51557-foto-08119-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51557-foto-08119-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
51560 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-0 | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX | <p>Gran edifici (amb planta baixa i dos pisos) de caire senyorial, de planta rectangular rematada als extrems per sengles ales (més altes) que s'avancen a mode de torres. La façana, arrebossada de color blanc, és trencada per múltiples obertures culminades per arcs carpanells a la planta baixa i de mig punt als dos pisos superiors (tot i que hi ha també finestres adintellades). Les finestres que s'obren al segon pis, ho fan en grups de tres (a mode de trifori), i presenten falses columnes adossades com a suport de les arcades. La façana principal culmina en una balustrada amb acroteri central, on hi ha emplaçat un rellotge de sol amb la inscripció 'LES HORES CLARES DEL DIA MARCO ACOMPASSADAMENT, DEPRESSA LES D'ALEGRIA I LES TRISTES, LENTAMENT'. La coberta de l'edifici està resolta amb un terrat al cos central i teulada a quatre vessants a les dues 'torres'. Al costat occidental de l'edifici (i exemptes del mateix) hi ha un seguit de dependències de planta baixa, que defineixen per aquesta banda el pati que distribueix el conjunt. Aquest, és clos al seu costat meridional per un mur de tanca, amb un portal edificat amb maó culminat amb un arc conopial.</p> | 08119-11 | Dins la urbanització a la qual dóna nom, a l'Avinguda de Can Parellada, 17-21 | <p>Casa edificada a finals del S. XIX i a la qual es varen traslladar els propietaris de Can Valls.</p> | 41.5047100,1.8294500 | 402309 | 4595448 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51560-foto-08119-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51560-foto-08119-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51560-foto-08119-11-3.jpg | Legal | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 116|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
51582 | Cal Peret-sià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-sia | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, actualment dividit en dos blocs. Les obertures de tots els nivells són adintellades, tret de les portes de la planta baixa del cos que ocupa els números 42-44. Cal esmentar que l'obertura central del primer pis d'aquest cos, així com les tres del segon pis, estan tapiades. Les obertures no tapiades, així com algunes de les del cos corresponent als números 38-40, tenen balcó. Actualment, l'única cosa que dona coherència a la façana és la pintura verda que cobreix el primer i el segon pis.</p> | 08119-33 | Al Serralet, al C/ Crehueta 38-44 | <p>L'edifici era originalment constituït per la part corresponent als números 38-40 (on hi havia un cafè-bar, l'encara avui Cafè Serralet), propietat de Pere Martí Torres. Posteriorment, el mateix propietari va realitzar l'ampliació de cara a encabir-hi una sala de festes per al barri del Serralet. Aquest local fou el nucli a partir del qual es desenvolupà la Unió Masquefense (entitat de caire social i cultural fundada el 1898), de la qual en fou la seu. Durant la Guerra Civil al local s'hi feren mítings promoguts pel Comitè de Milícies Antifeixistes Local, que tenia la seva seu al davant (a la Torre dels Lleons). Amb l'entrada feixista, el local fou ocupat per les tropes, i la Unió Masquefense fou dissolta.</p> | 41.5012200,1.8158100 | 401165 | 4595077 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51582-foto-08119-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51582-foto-08119-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
51643 | Font dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-oms | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa. MOLANO, Juli: Arxiu particular.</p> | XIX | Necessita treballs de restauració | <p>Font de mina ubicada en un retall practicat a la roca, que alimenta dos dipòsits a través d'un broc, actualment desaparegut. El dipòsit esquerra tenia la funció de safareig ja que presenta la típica inclinació de la superfície del mur per tal de facilitar la feina. L'altre dipòsit podria esdevenir un regulador de l'aigua del safareig. Al davant de la font hi ha una petita explanada delimitada per un conjunt de seients d'obra, algun dels quals es troba en mal estat de conservació. Fou una font molt popular i de molta concurrència, ja que era un lloc d'esbarjo i de reunió per a joves durant la primera meitat del segle XX.</p> | 08119-94 | Al Sud oest de la Beguda Alta. Hort d'en Simó. | 41.4986200,1.8337100 | 402655 | 4594768 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51643-foto-08119-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51643-foto-08119-94-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
51646 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-4 | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, coronat per una cornisa. Les façanaes laterals mantenen la composició de planta baixa amb finestres rectangulars, planta primera amb finestres en arc de mig punt, i cornisa amb finestra correguda fruit d'una actuació més recent. La façana principal, en xamfrà, conté l'accés a l'edifici per mitjà d'una obertura amb arc de mig punt, i un balcó en planta primera. La cota de paviment de planta baixa està elevada cinc graons de la cota de la rasant de carrer.</p> | 08119-97 | Carrer Major, 93 | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1870 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | Motius expressats per la seva inclusió en el catàleg: la documentació, estudi i conservació dels seus valors culturals i històrics és important pel coneixement de l'evolució del nucli urbà de Masquefa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
94038 | Rellotge de sol de la Masoveria de Cal Simó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masoveria-de-cal-simo | XIX | <p>Era del tipus vertical declinant, pintat damunt de la façana. Només en queda el gnòmon de vareta de ferro i secció circular. A la paret s'identifica molt vagament les traces de la circumferència i del marc quadrat del rellotge.</p> | 08119-102 | Plaça de l'Església, 1 - La Beguda Alta | 41.4980700,1.8361400 | 402857 | 4594704 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 190) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,57 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/