Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51586 | Font de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-masia | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | La malesa tapa la font | <p>Font de bassa de forma quadrada, amb una revora construïda amb maons, en la que es defineix almenys un lloc (inclinat) per rentar-hi roba. Tot i que l'abundant malesa oculta bona part de la font, s'endevinen algunes estructures més elevades al cantó meridional.</p> | 08119-37 | Al Sud del torrent de la Masia, 850 m a l'Est de la urbanització de Can Quiseró | 41.4778600,1.8071400 | 400406 | 4592493 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51586-foto-08119-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51586-foto-08119-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 51571 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-0 | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XVI | L'edifici fou reformat al S. XIX | <p>Masia amb diverses fases constructives, essent-ne clarament l'originària la part septentrional, un edifici de planta baixa i primer pis ordenat en tres ales, configurant una 'U' amb un pati, clos a l'extrem no edificat (l'occidental) per una tanca amb un portal adintellat. En destaquen el portal d'entrada (amb arc de mig punt adovellat, com dues arcades del antics estables), un arc ogival peraltat tapiat (a la façana W), i al primer pis la finestra més occidental de la façana N, de caire gòtico-renaixentista. A la reforma del S. XIX sembla correspondre, entre d'altres, la balconada de traç poligonal ubicada a la cantonada NE de l'edifici. Reformes més recents es palesen en l'ala ubicada al SE (fabricada en maó), el porxo de l'angle N de la façana oriental i l'arrebossat amb ciment, que oculta l'aparell constructiu antic fet amb tapial. Les cobertes són a dues aigües.</p> | 08119-22 | Al Sud del torrent de la Masia, 700 m a l'Est de la urbanització de Can Quiseró | 41.4786200,1.8052400 | 400248 | 4592580 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51571-foto-08119-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51571-foto-08119-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51571-foto-08119-22-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51608 | Can Quiseró (o can Quissarró) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quisero-o-can-quissarro | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Edifici constituït per un únic cos de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis. El sòcol està revestit amb pedra, i la resta de la façana presenta un to uniforme (degut a l'arrebossat en color blanc), trencat tan sols per les obertures adintellades. Tot i que l'arrebossat no en permet la visió, el material constructiu deu correspondre a maons degut a la regularitat de l'alçat. La coberta és resolta amb una teulada a dues aigües. Al SW de l'edifici s'hi ha construït un garatge, i tot el conjunt és envoltat per un jardí amb arbres fruiters, clos amb una tanca.</p> | 08119-59 | Dins la urbanització a la que dóna nom, al C/ Pirineus 49-53 | 41.4809500,1.7969200 | 399557 | 4592848 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51608-foto-08119-59-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 51581 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-1 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular allargada, amb una torre a l'extrem S. El cos principal de l'edifici disposa de planta baixa i primer pis, mentre que a la torre hi ha planta baixa i dos pisos. Les obertures tenen marc de pedra picada, adintellades a les finestres, tret de les del pis superior de la torre (amb arcs carpanells). El portal principal, orientat vers llevant, té el marc adovellat, culminant amb arc de mig punt, retallat a l'interior deixant una obertura rectangular. La façana està arrebossada, i pintada de color rogenc. La coberta és a doble vessant. Respecte a la seva datació, es conserven rajoles amb les dates 1700 i 1826. A la façana E hi ha un rellotge de sol, amb la inscripció 'ANNO 1726'. A l'edifici esmentat se li han adossat naus posteriors.</p> | 08119-32 | Al N del torrent de Can Llopart, 200 m al NW de la urbanització de Can Quiseró | 41.4832100,1.7933800 | 399265 | 4593103 | 1700 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51581-foto-08119-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51581-foto-08119-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51581-foto-08119-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51577 | Mas Bernich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bernich | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | Als problemes estructurals s'hi han d'afegir les destrosses provocades pel vandalisme. | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes. Al cantó occidental hi ha un cos amb caire de torre, que assoleix dos pisos d'alçada. Les obertures de la planta baixa presenten arcs de mig punt, i la resta són adintellades. Totes elles són fetes amb maó, i estan arrebossades per simular pedra picada. Segons informacions orals, l'edifici fou construït totalment de nou a la dècada dels seixanta, substituint una antiga masia que havia estat enderrocada. Tot i això, el mur occidental de l'edifici és fet amb tapial, pel qual podria estar aprofitant en part estructures de la masia desapareguda.</p> | 08119-28 | Al Sud del torrent d'El Maset, 600 m al Sud de la urbanització de mateix nom | 41.4858600,1.8103500 | 400686 | 4593377 | 08119 | Masquefa | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51577-foto-08119-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51577-foto-08119-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51577-foto-08119-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51629 | Jaciment paleontològic riera de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-riera-de-can-valls | <p>AGUSTÍ J, CABRERA L,, MOYÀ-SOLÀ S.( 1985) Sinopsis estratigráfica del neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució, XVIII GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment paleontològic clàssic. Les troballes de Masquefa són troballes molt puntuals la qual cosa, a nivell de restes de macrovertebrats, ens ofereix una visió molt poc precisa, de la seva edat. Els pocs nivells amb microvertebrats estudiats per Jordi Agustí permeten situar aquestes localitats entre la zona 7-8 de Mn, és a dir, astaracià superior.</p> | 08119-80 | Riera de Can Valls | 41.4863700,1.8197900 | 401475 | 4593423 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51629-foto-08119-80-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius (OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, can Cairot i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51573 | Jaciment paleontològic de can Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-avet | <p>- GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, amb la sigla IPS-12974 | <p>Jaciment paleontològic ubicat en un nivell sorrenc, a un metre per sobre de la llera del torrent de Can Valls, coincidint amb la part final d'un meandre. Arran de la troballa d'unes restes fòssils pel Sr. Rafael Benet vei de Masquefa. El 29 de Maig de 1996 s'hi realitzà una excavació paleontològica, donant com a resultat l'extracció del paladar, tres molars i fragments d'un ullal d'un mastodont, pertanyent a l'espècie Tetralophodon longirostris. Cronològicament, cal ubicar les restes a l'Astaracià (14'4 M d'anys a 11'3 M d'anys), període pertanyent al Miocè Mitjà.</p> | 08119-24 | A la riba dreta del torrent de Can Valls (a la pròpia llera), a 1500 m al S del nucli urbà | <p>El jaciment de Can Valls es van trobar restes de vertebrats com Listriodon splendens, Miotragus sp, i Deinotherium giganteum així com Hispanomys dispectus la qual cosa permet atribuir aquesta localitat a la zona MN7-8 ( Astaracià superior).</p> | 41.4864300,1.8045800 | 400205 | 4593447 | 08119 | Masquefa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51573-foto-08119-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51573-foto-08119-24-2.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font (OPC) | La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada per Àngel Galobart, director de l'excavació i membre de l'Institut Paleontològic Dr. Miquel Crusafont (Sabadell). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51601 | Bosc de la Quaranya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-quaranya | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Zona boscosa sota el domini de la masia de Can Valls, que rep el seu nom per la forma allargassada (com una 'cua d'aranya' arran de l'encaixonament entre els torrents de Can Torres i Ca n'Esteve. La composició del bosc és fonamentalment composta per alzines i pins, tot i que a les zones de ribera s'hi troben també pollancres. El conjunt, molt pròxim a les urbanitzacions d'El Maset i de Can Valls, té un especial interès arran de la fesomia del terreny, marcada per la fondària dels barrancs excavats pel torrents.</p> | 08119-52 | Entre els torrents de Can Torres i Ca n'Esteve, 500 m a l'Est de la urbanització d'El Maset | 41.4927400,1.8079500 | 400496 | 4594144 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||||
| 51562 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-4 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Gran casa pairal amb planta baixa i primer pis, edificada amb murs de tapial de 80 a 100 cm. L'arcada de la porta (de mig punt), així com una arcada interior, estan fetes amb sauló. La resta de la façana està arrebossada, en color blanc a la casa pairal en si (que queda dins d'un recinte que engloba un pati), i en tons grocs a les quinze vivendes habilitades per a l'explotació turística.</p> | 08119-13 | A l'Oest del Torrent de Can Valls, just entre les urbanitzacions de Can Valls i El Maset | <p>D'edificació medieval. Habitada per la família Valls des del 1451. A finals del S. XIX la família traslladà la seva residència a Can Parellada. El casal, de gran tradició i importància, englobava antigament entre les seves possessions les masies d'El Maset, Can Parellada, Can Bonastre dels Torrents i Can Roviralta (als Hostalets de Pierola).</p> | 41.4936400,1.8057900 | 400317 | 4594246 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51562-foto-08119-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51562-foto-08119-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51562-foto-08119-13-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 51557 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-1 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX | <p>Masia composta per un cos quadrangular de planta baixa i primer pis, edificada amb tapial o maó segons els trams (arrebossada amb calç), i coberta a dues aigües (NW i SE). A les façanes SE i SW hi ha sengles rellotges de sol, pintats, respectivament amb les inscripcions 'Declina a Llevant 20 G S. En Altura de Polo. 41 330 m Any 1823' i 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO VALEM RES. ANY 1823'. Adossada a la façana NW, la principal, hi ha un altre cos de planta rectangular, que presenta com a particularitat el fet de tenir el sòcol (amb un total de sis filades) construït amb carreus ben escairats de travertí. Al S de l'edifici hi ha un pati clos amb un mur de tanca. El conjunt presenta algunes reformes recents.</p> | 08119-8 | A l'Oest del Torrent de Can Torres, 200 m a l'Est de la urbanització de Can Valls | 41.4942700,1.8131400 | 400932 | 4594308 | 1823 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51557-foto-08119-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51557-foto-08119-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51557-foto-08119-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51615 | Rellotge de sol de can Torres (cara oest) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torres-cara-oest | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Necessita treballs de restauració | <p>Rellotge de sol de tipologia vertical declinant i pintat. De forma quadrada i amb orientació oest. Les línies horàries estan marcades de 12 a 7 i una campana de l'Àngelus al migdia. La numeració és aràbiga. Té sol al pol i gnòmon de vareta simple. A la part superior hi la data 'ANY 1823' i a sobre del quadrant hi ha el lema: 'Jo sense sol y tu sense fe no valem re' És complementari amb l'altre quadrant de la cara sud</p> | 08119-66 | A l'Oest del Torrent de Can Torres, 200 m a l'Est de la urbanització de Can Valls | 41.4942700,1.8131400 | 400932 | 4594308 | 1823 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 51616 | Rellotge de sol de can Torres (cara sud) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torres-cara-sud | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Necessita restaurar-se | <p>Rellotge de sol de tipus vertical declinant i pintat. De forma rectangular, emmarcat i amb orientació sud-est. Les línies horàries estan marcades de 6 a 5, traços més curts per a les mitges hores i numeració aràbiga. Sol al pol, aparentment ha perdut el gnòmon. Té una inscripció: 'Declina a Llevant 20 Gs de Polo./En altura 41 330m/ ANY 1823'. És complementari amb l'altre quadrant de la cara oest, on hi consta la mateixa data.</p> | 08119-67 | A l'Oest del Torrent de Can Torres, 200 m a l'Est de la urbanització de Can Valls | 41.4942700,1.8131400 | 400932 | 4594308 | 1823 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 51556 | Can Bonastre dels Torrents (Cal Quim) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonastre-dels-torrents-cal-quim | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX reform | La masia fou ampliada i reformada al S. XIX. | <p>Masia originàriament d'un sol cos (amb planta baixa i primer pis) edificada amb tapial (arrebossat amb calç) i culminada amb una teulada a dues aigües, a la qual se li afegiren un cobert adossat a la banda W i un altre d'exempt davant de la façana S, definint un pati central tancat a l'Oest per un mur de maó, amb un gran portal amb arc rebaixat. D'aquest moment de reformes se'n conserven diverses evidències, com ara algunes rajoles datades al S. XIX.</p> | 08119-7 | Al S del Torrent de Can Bonastre, 800 m al NW de la urbanització d'El Maset | 41.4949700,1.7951200 | 399429 | 4594406 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51556-foto-08119-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51556-foto-08119-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51556-foto-08119-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51617 | Rellotge de sol de Can Bonastre dels Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-bonastre-dels-torrents | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Amb la restauració s'han tapat alguns elements | <p>Rellotge de sol de tipologia vertical declinant. Es tracta d'una pintura al fresc. De forma rectangula i amb orientació Sud-Oest. Presenta les línies horàries a les hores i les mitges hores, de 10 a 6, sense xifres. El Gnòmon és de vareta.</p> | 08119-68 | Urb. El Maset, c/ Can Bonastre dels Torrents, s/n | 41.4949700,1.7951200 | 399429 | 4594406 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51617-foto-08119-68-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51647 | Jaciment paleontològic de can Cairot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-cairot | <p>GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment prospectat per M.Crusafont amb restes del suide Listriodon esmentades a la tesi doctoral de GOLPE.</p> | 08119-98 | Can Bonastre Torrent, carrer major de can Cairot | 41.4951300,1.7858800 | 398658 | 4594435 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51647-foto-08119-98-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font ( OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, cementiri de Masquefa i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 94037 | Maset Joaquima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-joaquima-0 | XX | <p>Caseta als quatre vents, situada a la cantonada del carrer dels Oms i envoltada de jardí separat del carrer per un mur perimetral. És de planta rectangular amb la coberta plana. Només consta de planta baixa. Destaca a la façana principal la porta d'accés protegida amb una marquesina d'obra en forma de volta suportada per uns angles de ferro. A cada costat de la porta d'accés hi ha finestres amb decoració esgrafiada al votant. La façana està coronada en la part central per un plafó d'obra on es llegeix el nom de Maset Joaquima i l'any 1913 en xifres romanes i les inicials E.P. i l'escut amb les quatre barres. Tot plegat molt desgastat. A les cantoneres de la façana hi ha sengles pinacles d'obra de secció quadrada. Entre els pinacles i el plafó central del coronament hi ha una barana de ferro amb motius decoratius florals. La porta del barri és de ferro i en el mur perimetral el sòcol és d'obra amb pilars equidistants units amb una barana de ferro.</p> | 08119-101 | Carrer dels Oms, 1 | <p>Construïda l'any 1913.</p> | 41.4975900,1.8361600 | 402858 | 4594650 | 1913 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94037-101a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94037-101b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 199) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||
| 51558 | Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-recuperacio-damfibis-i-reptils-de-catalunya | <p>- MARKEFIN (1999): Estudi de diagnosi turística del municipi de Masquefa i en relació amb d'altres recursos de la zona. Diputació de Barcelona. Àrea d'Esports i Turisme.</p> | <p>El Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya - Ajuntament de Masquefa, és una institució fundada el 1985 amb la finalitat de donar acollida a rèptils i amfibis decomissats per les autoritats o bé donats pels seus propietaris, guarir-los si pateixen alguna lesió i en darrer terme retornar-los al seu hàbitat original. Junt a aquesta tasca veterinària i de recerca, el centre està obert al públic (especialment l'escolar) de cara a la difusió i conscienciació ecològica en torn de les diverses espècies pertanyents a aquestes famílies. Formen part de la col·lecció d'animals, entre d'altres, diferents espècies de tortugues, llangardaixos, cocodrils i serps.</p> | 08119-9 | Al nucli urbà de Masquefa. Av. Maresme, 45 | 41.4978465,1.8142837 | 401032 | 4594704 | 1985 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Centre d'acollida, guariment i alliberament d'amfibis i rèptils, així com exposició permanent d'aquests. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 94038 | Rellotge de sol de la Masoveria de Cal Simó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masoveria-de-cal-simo | XIX | <p>Era del tipus vertical declinant, pintat damunt de la façana. Només en queda el gnòmon de vareta de ferro i secció circular. A la paret s'identifica molt vagament les traces de la circumferència i del marc quadrat del rellotge.</p> | 08119-102 | Plaça de l'Església, 1 - La Beguda Alta | 41.4980700,1.8361400 | 402857 | 4594704 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 190) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 94047 | Masoveria de Cal Simó; Can Gimferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-cal-simo-can-gimferrer | XVII-XVIII | <p>Masia de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. A façana té una composició asimètrica amb les obertures desplaçades de l'eix del carener. La porta d'accés és amb un arc escarser, damunt de la qual hi ha un balcó amb barana de ferro. Hi ha tres finestres més, dues en planta baixa i una en planta pis. Els paraments són llisos, arrebossats i amb alguna reparació i sectors que necessiten reparació.</p> | 08119-108 | Plaça de l'Església, 1 - La Beguda Alta | <p>Es tracta de la masoveria de Cal Simó de Dalt.</p> | 41.4980800,1.8361500 | 402858 | 4594705 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94047-108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94047-108a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94047-108b.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 59) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||
| 94041 | La Beguda Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-beguda-alta | <p>ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm</p> | XVII-XX | <p>La Beguda Alta és un nucli urbà que està dividit en tres termes municipals: Masquefa, Sant Esteve Sesrovires i Sant Llorenç d'Hortons, i també pertany a tres comarques diferents: l'Anoia, el Baix Llobregat i el Penedès. El límit del terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons és el carrer de la Font i el carrer de Mn. Jacint Verdaguer, que és l'antiga carretera, el Camí Ral de Barcelona a Lleida i que donà origen al nom, ja que hi havia una parada amb hostal per abeurar els cavalls,a l'igual que a la Beguda Baixa.</p> | 08119-105 | Beguda Alta | <p>Consta documentalment que en el segle XVI a la Beguda Alta existia Can Bros de la Creu. A partir del segle XIX comença a créixer amb parcers i masovers.</p> | 41.4981200,1.8367100 | 402905 | 4594709 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94041-105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94041-105a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94041-105b.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 214) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||
| 94039 | La Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-immaculada-concepcio | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons.</p> | XIX | Restaurada l'any 1997 | <p>Església sufragània de la Immaculada Concepció, de planta rectangular d'una sola nau amb voltes de quatre punts i arcs torals, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Capçalera rectangular. Campanar de cadireta i una arcada amb teuladet a dues aigües, coronant la façana, que és de gran sobrietat i senzillesa estilística, amb un únic eix de verticalitat centrat per la porta d'entrada, de llinda recta, damunt seu una obertura d'ull de bou el·líptic i el campanar. Els paraments són llisos, arrebossats i pintats en un crema. La porta està emmarcada amb pedra treballada.</p> | 08119-103 | Plaça de la Beguda Alta, 11 | 41.4981600,1.8363300 | 402873 | 4594714 | 1817 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94039-103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94039-103a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94039-103c.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El cor és accessible des de Cal Simó. Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 46) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||
| 51579 | Ca l'Estantís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestantis | <p>MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XVIII | <p>La masia, actualment molt afectada per reformes i afegits posteriors, és composta per un únic cos de petites dimensions de planta rectangular (amb tendència al quadrat) i amb planta baixa i primer pis, culminada per una teulada a dues aigües. A la façana S hi ha un contrafort. Amb les reformes esmentades, i amb motiu de l'increment del trànsit rodat, l'entrada principal ha estat desplaçada del cantó S (al peu del camí) a l'oriental (donant a un petit pati). De la portalada principal, tapiada, tan sols en resta visible la clau de l'arc (amb la inscripció 'SALDADO ASTELLA 1768', tot i que tal vegada caldria llegir-hi 'SALBADÓ ASTELLA'.</p> | 08119-30 | C/ Major (de la Beguda Alta), núm. 1 | 41.4981900,1.8392700 | 403119 | 4594714 | 1768 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51579-foto-08119-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51579-foto-08119-30-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51631 | Dovella de ca l'Estantís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-ca-lestantis | XVIII | <p>El conjunt de Ca l'Estantís és el resultat de l'ampliació i modificació del mas original. En l'actualitat presenta tres cossos. Cos nº1: Casa pairal original molt modificada per reformes i afegits posteriors. Correspon a un únic cos de petites dimensions de planta rectangular (amb tendència al quadrat), de planta baixa i primer pis, culminada per una teulada a dues aigües. Amb les reformes esmentades, i amb motiu de l'increment del trànsit rodat, l'entrada principal ha estat desplaçada del cantó sud (al peu de l'antic camí) a l'oriental (donant a un petit pati). A la façana sud destaquen dos elements. Per una banda, de la portalada principal, tapiada, tan sols en resta visible la clau de l'arc (amb la inscripció 'SALDADO ASTELLA 1768', tot i que tal vegada caldria llegir-hi 'SALBADÓ ASTELLA'. Per l'altre banda el contrafort situat a la cantonada est. Cos nº2: Cos adossat a l'oest de l'edifici principal. Edifici rectangular edificat amb maons i construït durant el segle XX.. Correspon a un espai d'activitat ramadera. Cos nº3: Cos adossat al nord de l'edifici principal. Al igual que el cos nº2, està edificat amb maons i construït durant el segle XX. Tenia la mateixa activitat que el cos nº2, tot i que sembla que actualment no es desenvolupa cap treball. Les parets es troben arrebossades, fet que no permet observar amb claretat els materials que formen l'estructura del mas. Tot i així, sembla que l'edifici principal estaria bastit amb pedra i els annexos amb maó.</p> | 08119-82 | Carrer Major, 1 | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa. -BERMÚDEZ LÓPEZ, Xavier (2001): Inventari del Patrimoni Local de Masquefa. Diputació de Barcelona.</p> | 41.4981900,1.8392700 | 403119 | 4594714 | 1768 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51631-foto-08119-82-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 94043 | Festa Major de La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-beguda | <p>CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons.</p> | <p>Es celebra el primer diumenge de setembre i està organitzada per la Societat Recreativa Unió Begudenca. Els actes comencen el dijous amb una tradicional mostra de cuina popular. El divendres es fa un sopar de pa amb tomàquet i un espectacle. El dissabte pel matí es dedica a la mainada amb uns inflables i el dissabte a la tarda hi ha sardanes i actes esportius i al vespre ball. El diumenge és el dia principal i es fa un cercavila i una trobada de gegants que ja ha complert el quart de segle. La recepció dels participants es fa amb un esmorzar per agafar forces i al migdia comença el cercavila per tot el poble. El final és a l'escola on es fa la darrera ballada i es pren l'aperitiu. S'acaba la festa amb música i un castell de focs.</p> | 08119-107 | La Beguda | <p>Aquesta festa es coneixia com la de l'Exaltació de la santa Creu, però els feligresos de Sant Llorenç en deien La Creu de setembre.</p> | 41.4982300,1.8366100 | 402897 | 4594721 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 114) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 94042 | Gegants de La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-beguda-0 | XX | <p>La Beguda té dues parelles de gegants: la parella vella són en Quimet i la Roser. Quimet en honor del seu promotor, en Joaquim Casadevall, i Roser en honor de la Festa Major petita. La parella nova són el Sisco, el carreter i la Maria hostalera, com a símbol identitari de La Beguda. El Sisco representa els carreters que s'aturaven a La Beguda en el seu camí d'Igualada a Barcelona, per tal d'abeurar els cavalls i proporcionar un descans al passatge. La Maria representa una de les dones que regentava un dels hostals on paraven aquests viatgers. En Quimet i la Roser fan 3'3 metres i pesen uns 60 kilos, els peus són de fusta i el cos de cartró pedra. En Sisco fa 3'5 metres i pesa 35 kilos i la seva parella, la Maria, fa 3,2 metres i pesa 35 kilos; tenen els peus de fusta però el cos de fibra d vidre.</p> | 08119-106 | La Beguda Alta | <p>En Quimet i la Roser són els gegants més veterans de La Beguda, creats l'any 1986 per un grup de joves sota la direcció de Joaquim Casadevall, seguint el model dels gegants de Martorell. El bateig va ser el 5 de setembre de 1987 i van tenir com a padrins els gegants de Vallbona d'Anoia i els gegants de les Cabanyes. L'any 1994 es van construir els nous: en Sisco i la Maria. Aquest cop es van encarregar al taller d'escultura Toni Mujal de Cardona. El disseny és d'Octavi Batlle, de la colla gegantera. La data de bateig va ser el 3 de setembre de 1994 i els seus padrins van ser els gegants d'Abrera i els d'Olesa de Bonesvalls. Coincidint amb l'estrena d'aquests nous gegants va començar el grup de grallers de La Beguda. Fan unes vuit sortides l'any.</p> | 41.4982900,1.8366800 | 402903 | 4594728 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94042-96a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94042-96b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joaquim Casadevall; Octavi Batlle i Toni Mujal | Informació i fotos facilitats pel senyor Lluís Carles Gimferrer. Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 96) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||
| 94040 | Cal Simó de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simo-de-dalt-0 | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23.</p> <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133.</p> <p>ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm</p> | XVI-XX | <p>Masia de grans dimensions, de planta quadrangular amb un pati central. Consta de planta baixa, pis i golfes. El cos principal és amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud - est. Els careners dels cossos laterals i posterior són paral·lels a les façanes. El pati central està format per una arcada d'arcs carpanells a la planta baixa i balcons perimetrals al primer pis. Destaca la façana principal reformada per l'arquitecte Josep Ros i Ros, l'any 1915, de composició simètrica on destaca els balcons de la planta pis, i coronament ondulat, amb motlures i boles. A la banda sud de la façana s'hi adossa una galeria d'arcs carpanells que dóna accés directe a la capella annexa.</p> | 08119-104 | Plaça de la Beguda Alta, 11 | <p>Documentat l'any 1587 amb el nom de casa d'en Miquel Joan Batlle. Juntament amb Cal Simon de baix estaven formades per diverses propietats (lo mas Vallès, lo mas Roca, lo mas Garrigues, lo mas Bosc, lo mas Mercader i lo mas de la Muntanya). En el segle XIX es documenta la propietat a nom de la senyora Ventura Simon, casada amb Dom Joan de Witte y Rodríguez de Alburquerque, marquès de Vanmark. Sembla que no tingueren fills i l'any 1914 la propietat va a nom de Pilar de Andrade Despujol, esposa del 8è comte Solterra, Don Joaquim de Sarriera i Milans. Al principi del segle XVII la propietat passa a la família Simon.</p> | 41.4983700,1.8365400 | 402891 | 4594737 | 1915 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94040-104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94040-104a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94040-104b.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 39) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98|105|106|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||
| 51643 | Font dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-oms | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa. MOLANO, Juli: Arxiu particular.</p> | XIX | Necessita treballs de restauració | <p>Font de mina ubicada en un retall practicat a la roca, que alimenta dos dipòsits a través d'un broc, actualment desaparegut. El dipòsit esquerra tenia la funció de safareig ja que presenta la típica inclinació de la superfície del mur per tal de facilitar la feina. L'altre dipòsit podria esdevenir un regulador de l'aigua del safareig. Al davant de la font hi ha una petita explanada delimitada per un conjunt de seients d'obra, algun dels quals es troba en mal estat de conservació. Fou una font molt popular i de molta concurrència, ja que era un lloc d'esbarjo i de reunió per a joves durant la primera meitat del segle XX.</p> | 08119-94 | Al Sud oest de la Beguda Alta. Hort d'en Simó. | 41.4986200,1.8337100 | 402655 | 4594768 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51643-foto-08119-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51643-foto-08119-94-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51566 | Ca l'Escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescala | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i dos pisos. Les obertures es resolen amb arcs peraltats a la planta baixa, amb arcs carpanells al primer pis, i amb llindes amb cantons arrodonits al segon. Totes les obertures presenten decoració motllurada als respectius coronaments. Cal destacar també les baranes en ferro forjat dels tres petits balcons de la planta superior i de la gran balconada del primer pis. La façana és coronada per un frontó flanquejat per dues creus de Malta, amb un òcul central que trenca una balustrada, sota la qual hi ha un fris de ceràmica.</p> | 08119-17 | Dins el nucli de La Beguda Alta, al C/ Major 25-27 | 41.4988600,1.8380500 | 403018 | 4594789 | c. 1908 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51566-foto-08119-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51566-foto-08119-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51566-foto-08119-17-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 94048 | La Beguda Alta (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-beguda-alta-veinat | XIX-XX | <p>La Beguda Alta és una població de Catalunya, d'uns 500 habitants, que es troba dividida en tres municipis de tres comarques diferents: Masquefa a l'Anoia, Sant Llorenç d'Hortons a l'Alt Penedès i Sant Esteve Sesrovires al Baix Llobregat. Per aquesta raó s'ha creat una mancomunitat entre els tres municipis per gestionar els serveis d'aquesta població conjuntament. La població de La Beguda Alta està situada a la banda nord-oest del municipi i ha crescut a redós de l'actual carretera B-224 que circula de Martorell a Capellades. El nucli de La Beguda Alta està estructurat fonamentalment a partir de l'encreuament de dos carrers: el carrer de la Font i el carrer Major. El carrer de la Font creua la població en sentit est-oest i coincideix amb el traçat de la carretera abans descrita. El tram de carretera que travessa el nucli rep el nom del carrer de la Font. Aquest vial coincideix amb el traçat d'un dels dos Camins Reials que creuava el municipi i que, en arribar a la Beguda Alta, es trobava amb el Camí Reial que passava per la Serra. El carrer Major surt del centre de la població en direcció nord i quan deixa el nucli rep el nom de carrer de l'Estació. Aquest vial o carrer coincideix amb l'antic traçat del Camí Reial que passava per la Serra. Els dos Camins Reials es trobaven en el centre d'aquesta població i actualment determina el punt on coincideixen els límits dels tres municipis.</p> | 08119-109 | Carretera B-224 a, entre el Km. 18 i Km. 19. | <p>Per la Beguda Alta i la Beguda Baixa hi passava el camí Ral (datat ja al segle XV) que venia de Barcelona, i passant per Martorell, anava cap a Masquefa, Piera, Igualada i fins a Madrid. A la Creu de Can Bros, situada a la Beguda Alta i documentada ja al segle XVIII, es creuava amb un altre camí que venia o anava cap Esparreguera en direcció al pas de Piles, St. Sadurní i Vilafranca. El camí Ral seguia aproximadament per ara on passa la carretera que ve de Martorell cap a Capellades. De la Beguda Alta i de la Beguda Baixa ja en tenim constància al segle XVI. A la Beguda Alta es documenta la casa de can Bros, i a la Beguda Baixa l'Hostal, dit d'en Josa, que antigament es deia el mas Pèlag, i on antigament hi havia una font que podria haver donat el nom al lloc de la Beguda. Els barris actuals devien començar a créixer al segle XIX fins a l'actualitat, essent en el seu origen parcers, masovers... La Beguda Alta viu una situació de gran complexitat, ja que es tracta d'un nucli de població que depèn administrativament de tres municipis i tres comarques: Masquefa (Anoia), Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) i Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès). Fets com que un mateix carrer, plaça pública o casa pertanyin a la vegada a més d'un municipi han dificultat històricament la prestació de serveis bàsics. El 23 de novembre de 2009 els regidors dels tres municipis dels quals depèn administrativament aquest nucli van aprovar la constitució de la Mancomunitat Intermunicipal de la Beguda Alta. Aquesta es crea per resoldre les mancances en els serveis que pateixen els veïns i veïnes de La Beguda. D'acord amb els estatuts la Mancomunitat tindrà com a objecte l'establiment i la prestació de diferents serveis com són: . Recollida domiciliària d'escombraries . Prestació del servei d'abastament domiciliària d'aigua potable . Enllumenat públic . Xarxa de clavegueram . Pavimentació i manteniment de les vies públiques . Educació i sanitat . Qualsevol altra prestació de servei que es consideri necessari La presidència serà rotatòria entre els tres ajuntaments i s'exercirà per anys naturals (de gener a desembre). Durant l'any 2010 el president de la Mancomunitat va ser l'alcalde de Masquefa, el 2011 ho és l'alcalde de Sant Esteve Sesrovires i el 2012 ho serà el de Sant Llorenç d'Hortons, i així successivament. Els dos alcaldes que no tinguin la presidència ostentaran les dues vicepresidències.</p> | 41.4990900,1.8386500 | 403068 | 4594814 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94048-109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94048-109a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94048-109b.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Esteve Sesrovires (amb el número 52) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Esteve Sesrovires (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||
| 51598 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-3 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Font de mina ubicada en un retall practicat a la roca, i a la qual s'accedeix baixant mitjançant una escala al seu darrer tram. La font en sí està constituïda per un broc (nou) que aboca l'aigua a una petita pica excavada. En segon terme, queda una obertura (reforçada per un marc culminat amb un arc escarser realitzat amb maó), closa per una porta metàl·lica.</p> | 08119-49 | 150 m al SW de la Beguda Alta | 41.4994200,1.8328400 | 402584 | 4594857 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51598-foto-08119-49-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 51630 | Can Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L?Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | Aterrada | <p>Edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos. Les obertures (dues a cada nivell, corresponents de baix a dalt a una porta i un finestral, dues portes d'accés al balcó i dues finestres) són adintellades, i en destaca la decoració dels brancals i dintell amb terra cuita, culminat en el cas de les obertures que donen al balcó amb arcs decoratius sense funció estructural. Com a elements més rellevants, apart de la decoració esmentada, cal destacar el balcó (amb barana de ferro forjat), les mènsules (amb decoració en forma de rostres humans) i l'acabament de la façana amb un acroteri en forma de merlet.</p> | 08119-81 | Dins el Serralet, al C/ Serralet 8 | <p>Fou reformada el 1930 però recentment va ser aterrada.</p> | 41.4996700,1.8179000 | 401337 | 4594902 | 08119 | Masquefa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51632 | Carrer del Serralet, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-serralet-24 | XX | <p>Edifici entre mitgeres amb planta baixa, un pis i terrat que mena al carrer del Serralet. A la planta baixa hi ha dos obertures, la porta d'accés i una finestra, sengles amb forma rectangular i adintellades. Tant el marc de la porta com el de la finestra es troben ornamentats amb garlandes de guix. Al primer pis es troben dos porticons rectangulars també ornamentats amb garlandes de guix que menen a un balcó que destaca per la reixa de ferro forjat decorat amb motius vegetals. A la façana del primer pis també destaca, entre els dos porticons una peça ornamental de guix amb motius vegetals. Al terrat es pot observar una balustrada de ceràmica coronada també amb elements ornamentals ceràmics.</p> | 08119-83 | Carrer del Serralet, 24 | 41.4998400,1.8175900 | 401312 | 4594921 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51632-foto-08119-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51632-foto-08119-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 51633 | Conjunt del carrer Serralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-serralet | XX | <p>Conjunt de edificis entre mitgeres situats al sud del carrer del Serralet, entre els números 78 i 98. Conjunt unitari que presenta 9 edificis de planta més dos pisos d'arquitectura i façanes simples (excepte l'edifici número 80 de planta baixa i un pis). Aquests edificis es caracteritzen per tenir una o dues obertures a la planta baixa, normalment porta i finestra que són de forma rectangular o quadrada. Destaca les obertures de l'edifici número 78, amb llindes en forma d'arc carpanell. A les primeres plantes es troben finestres rectangulars, normalment una. Les segones plantes presenten petites finestres rectangulars o quadrades. En tot aquest conjunt destaca l'edifici número 96, ja que si bé manté la descripció realitzada, ocupa l'espai de dos parcel·les, presentant una planta baixa amb tres obertures (porta, finestra i obertura tapiada), tres finestres rectangulars a la primera planta i tres finestres més petites a la segona planta. Totes les obertures es troben emmarcades.</p> | 08119-84 | Carrer Serralet. | <p>Exemple d'arquitectura popular de Masquefa que manté la imatge històrica del carrer del Serralet i del seu origen relacionat amb el món rural i agrícola.</p> | 41.5003100,1.8170600 | 401268 | 4594974 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51633-foto-08119-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51633-foto-08119-84-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 51627 | Gegants de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-masquefa | <p>http://www.anoiacultura.cat/entitats-culturals/geganters-i-capgrossos/colla-de-geganters-de-masquefa Informació donada directament per la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa</p> | XX-XXI | <p>Es tracta de dues figures que duen el nom dels patrons del poble, Sant Isidre i Santa Magdalena. L' Isidre i Magdalena (vells): estrenats el 24 de juny de 1987 per Sant Joan. Tenen unes alçades de 3,80 m (ell) i 3,45 m (ella) i pesen 55 kg (ell) i 48 kg (ella). Els materials utilitzats van ser fibra de vidre (bust, cos i mans) i fusta (cavallet). Tenen un ball propi: 'Vals dels Gegants de Masquefa'. La seva imatge s'apropa a la meitat del segle XII, trets que es noten en l'armadura, el ceptre, els punys i el casc, d'ell, i la diadema, d'ella. Isidre i Magdalena (nous gegants) estrenats el 24 de juliol de 2015 i amb alçades de 3,80 m (ell) i 3,45 m (ella) i un pes de 40 kg (ell) i 35 kg (ella). Els materials utilitzats van ser fibra de vidre (bust, cos i mans) i fusta (cavallet).</p> | 08119-78 | Carrer Sant Antoni s/n (Antiga Fàbrica de Cartró) | <p>La Colla de Geganters i Grallers de Masquefa neix l'any 1987, fruit de l'interés d'un grup de masquefins i masquefines pel món geganter i amb el suport de l'Ajuntament de Masquefa que és qui es fa càrrec de les despeses de construcció de les figures de gegants i del vestuari dels membres de la Colla. Es van fer diferents esboços entre els artistes locals masquefins i seguint aquests esboços en Toni Mujal de Cardona ( Constructor de Gegants) és qui acaba definint la seva imatge i construint els gegants, són per tant, personatges imaginaris. Fa poc es van estrenar una rèplica dels gegants originals per tal d'alleugerir el pes i solucionar els problemes tècnics que presentaven els primers. També es van canviar els vestits. Els dies 9 i 10 de juny de 2012 Masquefa va acollir la XXVII Ciutat Gegantera de Catalunya, convertint-se en els representants del món geganter català durant tot un any, pel país i a l'estranger.</p> | 41.5006700,1.8107900 | 400745 | 4595021 | 1988 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51627-foto-08119-78-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | Gestionats per la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa. Els gegants vells estan ubicats a la Biblioteca Municipal, C/ Rogelio Rojo, 5-9. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||
| 51628 | Gegantons de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-masquefa | <p>Informació donada directament per la Colla</p> | XX-XXI | <p>La Colla de Geganters té en possessió tres gegantons també: Willy, estrenat el 23 de juliol de 1988, amb una alçada de 2,70 m i un pes de 28 kg. El constructors van ser els joves de l'esplai i està fet de cartró-pedra (bust), roba (braços i mans) i fusta (cavallet). El Joaquim Pere Pau Marinel·lo i Bonastre (popularment, Pere Pau) que es va estrenar el 20 de juliol de 2013, amb una alçada de 2,10 m i un pes de 14 kg. Va ser construit per en Toni Mujal amb materials de fibra de vidre (bust i mans) i fusta (cavallet). Roser Martí i Torres estrenada el 16 de maig de 2015, amb una alçada de 2 metres i un pes d'11 kg. El constructor va ser Toni Mujal i els materials emprats van ser fibra de vidre (bust i mans) i fusta (cavallet)</p> | 08119-79 | Carrer Sant Antoni s/n (Antiga Fàbrica de Cartró) | <p>o Ball propi: No En Pere Pau representa un jove masquefí, conegut amb el sobrenom del 'Ferré de Masquefa' i oficial de l'escamot carlí d'en Tòful de Vallirana. La Roser, filla de Martorell, tot i ser del bàndol republicà, el seu amor incondicional pel ferrer masquefí va fer que visqués a Masquefa i lliurés el seu cor a l'enemic.</p> | 41.5006700,1.8107900 | 400745 | 4595021 | 1988 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51628-foto-08119-79-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51594 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-0 | XX | <p>Fons heterogeni que recull fotografies amb diferents orígens, entre ells el fons municipal, el fons de la fàbrica Rogelio Rojo o donacions de particulars. El seu contingut, referent sempre al municipi de Masquefa, s'organitza en tres grans blocs: topografia (incloent entre d'altres imatges de carrers i edificis), iconografia (amb fotografies de personatges) i temes generals (on s'engloben temes com activitats socials, culturals o esportives i el fons cartogràfic i documental).</p> | 08119-45 | Fàbrica Rogelio Rojo, C/ Santa Clara S/N | 41.5007400,1.8150100 | 401098 | 4595024 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51594-foto-08119-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51594-foto-08119-45-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 51584 | La Fàbrica Rogelio Rojo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-rogelio-rojo | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. - PÉREZ FORNÉS, Xavier (2001): La Revolució a Masquefa (1936). Un Tomb, núm. 2, novembre 2001.</p> | XX | <p>Edifici industrial amb una superfície total de 2.610 m2 (1.892 m2 d'ús), amb dues naus centrals flanquejades per altres dues de major llargada (corresponents a diverses fases, constituint una estructura d'U'), definint un gran pati al seu davant. L'aparell constructiu és de maó, amb obertures culminades amb arcs rebaixats, i culminació ondulada de les façanes, tot reproduint l'estil constructiu fabril britànic propi del S. XIX. La coberta de les diverses naus és resolta a doble vessant.</p> | 08119-35 | Dins la Vila, al C/ Rogelio Rojo S/N | <p>La Fàbrica va iniciar la seva producció el 10 d'abril de 1922. Va ser fundada pels germans Rojo, sastres i empresaris barcelonins. A la Fàbrica s'hi fabricaven fornitures metàl·liques, encara que part de la producció es traslladava directament a les llars del poble. Durant la Guerra Civil a La Fàbrica van començar-se a fabricar projectils per al bàndol republicà. El 22 de gener de 1939 el complex industrial va ser bombardejat per l'aviació italiana, poc després les tropes insurrectes van entrar a Masquefa camí a la presa de Martorell i Barcelona. La Fàbrica tancà les portes definitivament l'any 2000. El 2003 l'edifici seria adquirit per l'Ajuntament de Masquefa i a poc a poc convertit en espais d'ús públic. Actualment, el conjunt industrial alberga la Biblioteca Municipal, l'Arxiu Municipal, el Centre Tecnològic Comunitari, el Centre d'Interpretació de La Fàbrica, la Sala Polivalent i diversos locals d'entitats.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 1920 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51584-foto-08119-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51584-foto-08119-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | L'espai de la fàbrica, adquirida per l'Ajuntament de Masquefa, inclou actualment una aula informàtica, el Punt d'Informació Juvenil i provisionalment el Fons Fotogràfic Municipal. Tanmateix, hi ha el projecte d'instal·lar-hi en un futur la biblioteca de la xarxa de la diputació, una sala polivalent, un casal entitats, joves i esplai, l'arxiu històric i una sala d'exposicions. La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada per l'Ajuntament de Masquefa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||
| 51618 | Festa de Sant Eloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-eloi | XXI | <p>Es celebra el dia 1 de desembre amb motiu de la festivitat de Sant Eloi, patró de la metal·lúrgica. Amb aquesta festa recuperada l'any 2013, Masquefa recorda els seus orígens industrials, entorn de La Fàbrica Rogelio Rojo. La festa consisteix en diverses activitats i actuacions durant tot un cap de setmana, destacant un mercat amb artesans i oficis.</p> | 08119-69 | Fàbrica Rogelio Rojo. C/Rogelio Rojo, s/n | <p>Amb la instal·lació de la Fàbrica Rogelio Rojo l'any 1922, la industrialització arribava a un poble que tradicionalment s'havia dedicat majoritàriament al conreu de la vinya i els cereals. La manera de guanyar-se la vida de molts habitants de Masquefa va canviar i la fàbrica va portar també noves formes de socialització i de relacionar-se. Com acostuma a succeir, les noves formes de relació i de guanyar-se la vida, ens porten també noves manifestacions festives relacionades amb el treball. La fàbrica es dedicava a la metal·lúrgia i, per tant, els obrers i obreres van trobar en Sant Eloi un nou patró en el santuari. La família Rogelio Rojo va finançar una imatge d'aquest sant que encara es conserva a l'església de Sant Pere. Després de la guerra civil, l'1 de maig, Dia dels treballadors, va ser prohibit pel règim de Franco. A Masquefa va ser substituït per l'1 de desembre, dia de Sant Eloi, convertint-se així en una nova festivitat per celebrar entre els treballadors i treballadores de la Rojo. Era costum els primers anys que els treballadors organitzessin un seguit d'activitats, entre aquestes alguna rifa. També era costum celebrar una missa i ofici, i a l'antic cinema s'organitzava un ball, teatre o sarsuela. Els assistents pagaven una entrada i amb això sufragaven les despeses del dia de festa. Després de la transició democràtica, poc a poc, aquesta festa va anar perdent valor i significat. La capacitat organitzativa dels primers anys es va anar transformant, i enlloc de gaudir dels actes al poble, s'organitzaven excursions per anar al teatre o a veure algun espectacle a Barcelona. Amb la desaparició de l'activitat industrial de la fàbrica el dia de Sant Eloi va quedar oblidat definitivament del calendari festiu dels masquefins.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 51621 | Ball de garlanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-garlanda | <p>Es celebra per la Festa Major Petita, per Sant Isidre. Es fa ball amb una orquestra, acompanyat del tortell, la gent el pot comprar i es balla l'últim vals abans de la mitja part. Però no balla amb el tortell i tampoc el regala a ningú. La gent només el compra per menjar-lo.</p> | 08119-72 | Fàbrica Rogelio Rojo | <p>Els balls eren variats però hi havia un principal i característic, aquest era el ball de la 'garlanda', i que es manté viu fins avui dia, la 'garlanda' es un tortell molt bo i que es va convertir en tot un símbol d'ostentació. Els homes i especialment els mes joves en edat per buscar una núvia, compraven aquest pastís per regalar-lo a la noia amb qui volien ballar, elles s'havien de penjar aquest tortell del braç i ballar amb les garlandes que els hi havien regalat, els mes arrauxats en compraven més d'una, i el que més en comprava i regalava més potencial econòmic demostrava i mes dificultava el ball de la noia amb totes les garlandes penjades del braç. Després de 7 o 8 balls es feia la mitra part i un ressopo on es menjaven les garlandes abans de continuar ballant. Per finalitzar es sortejava una Garlanda tres o quatre vegades més gran que les normals i la comprava el que en donava més, aquest tenia dret a ballar tot sol amb la seva parella al mig de la sala.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||||
| 51626 | Monument a Masquefa Ciutat Gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-masquefa-ciutat-gegantera | XXI | <p>Masquefa durant el cap de setmana del 9 al 10 de juny de 2013 va acollir la festa de la Ciutat Gegantera, l'esdeveniment més important de l'any geganter que des de 1985 se celebra a Catalunya. A més aquesta festa va coincidir amb el vint-i-cinquè aniversari dels seus gegants, Isidre i Magdalena. Masquefa va acollir 122 colles i 3.500 geganters i músics, a més d'un miler de seguidors, que durant tot el cap de setmana varem poder gaudir de diverses activitats i actuacions. És una replica de ferro de les siluetes dels gegants de Masquefa, l'Isidre i la Magdalena, obra del manyà masquefí Joan Cardús. Està situat en una paret a La Fàbrica Rogelio Rojo, als jardins del Centre Tecnològic Comunitari (CTC)</p> | 08119-77 | Dins la Vila, al C/ Rogelio Rojo S/N | <p>El monument es va inaugurar el dia 9 de juny de 2013.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 2013 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51626-foto-08119-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51648 | Col·lecció Rogelio Rojo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-rogelio-rojo | XXI | <p>L'Ajuntament ha rehabilitat la caseta on hi ha ubicat el motor de vaixell, que servia de generador, per donar llum a la fàbrica, amb un Centre d'Intepretació de tot el conjunt de La Fàbrica Rogelio Rojo, que s'inaugura el passat 30 de novembre de 2013. En una primera fase s'ha rehabilitat la caseta convertint-la en un centre d'interpretació, però amb la intenció que aquest centre sigui obert a tot el conjunt del recinte. Sota el nom 'Rogelio Rojo, la fàbrica, vida i treball' hi trobem dins el centre d'interpretació quatre eixos temàtics que giren al voltant de la fàbrica: 1.- La Fàbrica: història de la fàbrica, des dels inicis de l'arribada de la família Rojo a Masquefa fins a les acaballes del segles XX que va tancar les portes. 2.- Vida: ens mostra la celebració de la festivitat més important de la fàbrica, Sant Eloi, així com les visites honorífiques dels governadors civils de l'època. 3.- Treball: els treballadors de l'època, la maquinària i el procés productiu als anys 60 i 70. Així com també els productes que s'hi feien. 4.- Rogelio Rojo avui: plànol actual amb la descripció dels equipaments existents. A part de l'exposició dels plafons i les fotografies també hi trobem peces i maquinària de l'època, productes que s'hi feien, així com dos audiovisuals, un que explica la història de la fàbrica des dels seus inicis, i l'altre que fa un recull de les entrevistes que s'han fet a extreballadors i extreballadores. Al voltant del Centre d'Intepretació s'ha col·locat màquinaria de La Fàbrica El centre es presenta com l'eix que ha de permetre conèixer, conservar, valorar i difondre el paper que va tenir La Fàbrica Rogelio Rojo com una part important de la vida de Masquefa.</p> | 08119-99 | C/ Rogelio Rojo S/N | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 2013 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51648-foto-08119-99-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 51644 | La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-beguda | <p>Galeria proxada de proporcions longitudinals configurada amb arcs de mig punt que reposen sobre pilastres quadrades amb un petit capitell superior. L'espai entre arcs es protegeix amb una barana de forja que es desenvolupa per trams. Sobre els arcs hi trobem la coberta del ràfec construida amb teula àrab i a una sola vessant, que mostra els caps de les biguetes de fusta.</p> | 08119-95 | c/ de la Font, 12, Beguda Alta | 41.5009600,1.8354900 | 402807 | 4595025 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51644-foto-08119-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51644-foto-08119-95-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 51567 | Cal Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castanyer-0 | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i dos pisos, culminant amb un terrat. Les obertures (dues a cada nivell, corresponents de baix a dalt a una porta i un aparador, dues portes d'accés al balcó i dues finestres) són adintellades, i presenten decoració en relleu de caire floral a les bandes i el dintell. Cal destacar també el balcó i el terrat, ambdós sostinguts amb mènsules i amb baranes de terra cuita pintada.</p> | 08119-18 | Dins el Serralet, al C/ Serralet 75 | 41.5009700,1.8163300 | 401208 | 4595048 | c. 1925 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51567-foto-08119-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51567-foto-08119-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51567-foto-08119-18-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51605 | Document de declaració de carrer de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-de-declaracio-de-carrer-de-barcelona | <p>- SAMPER I ROVIRA, Núria; RUBIO I MANUEL, Daniel (1994): Masquefa, carrer de Barcelona. Miscel·lània penedesenca, vol. II: el Penedès, pp. 273-284. Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XV | El document presenta algunes llacunes, restaurades, i la seva llegibilitat disminueix als plecs. | <p>Document escrit sobre un pergamí de 72 x 44 cm, en lletra humanística minúscula diplomàtica catalana del S. XV, en sentit apaïsat. Datat al 10 de juny de 1451, correspon al trasllat del document original del 2 de febrer de 1449. Llevat de les titulacions de la reina (en llatí), la resta està escrita en català. Tot i presentar problemes de legitimitat als plecs, el text ha estat contrastat amb la còpia registral del document original (1449), dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. S'hi recull el seguit de privilegis confirmats per la reina Maria (en nom d'Alfons V), entre ells concessions econòmiques, la indicació les competències i mode d'elecció del batlle i l'atorgament a Masquefa de la qualitat de carrer de Barcelona (així com de la ciutadania als seus habitants).</p> | 08119-56 | Ajuntament de Masquefa, C/ Major 91-93 | 41.5009704,1.8150010 | 401097 | 4595050 | 1451 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51605-foto-08119-56-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Cancelleria reial | Es conserva la còpia registral del document original més el 1449 per la Cancelleria Reial, dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Escrit en lletra humanística minúscula diplomàtica catalana. El document forma part de l'Arxiu Parroquial, tot i estar conservat a l'Ajuntament. | 85 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||
| 51583 | Torre dels Lleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-lleons | <p>- PÉREZ FORNÉS, Xavier (2001): La Revolució a Masquefa (1936)”. Un Tomb, núm. 2, novembre 2001.</p> | XX | <p>Edifici de planta baixa culminat amb un terrat, amb una porta (protegida per una visera) i dues finestres adintellades a la façana principal (orientada vers al Nord). Per sobre de totes tres obertures hi ha sengles motius decoratius en relleu en forma floral. Sobre el motiu floral central, i ubicades en un sortint a mode d'acroteri (que substitueix la barana del terrat en el seu tram central) hi ha les inicials 'JC', que al seu torn es troben a sota de la data de construcció, '1912'. Cal destacar la presència d'una zona de jardins al voltant de la torre, closos al carrer mitjançant (al tram de la façana principal) una tanca que alterna pilons d'obra i tanques de ferro forjat (iguals a la porta).</p> | 08119-34 | Al Serralet, al C/ Crehueta 33 | <p>Construïda inicialment com a torre d'estiueig, el 1936 fou incautada per part del Comitè de Milícies Antifeixistes Local, que la prengueren com a local propi. El 1985 s'hi instal·là la seu del COMAM, fins que el 1995 es traslladà a la seu actual.</p> | 41.5010000,1.8155600 | 401144 | 4595052 | 1912 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51583-foto-08119-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51583-foto-08119-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51583-foto-08119-34-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51595 | Arxiu Municipal de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-masquefa | XIX-XXI | <p>Inclou la documentació generada per l'Ajuntament des de mitjans del S. XIX fins l'actualitat, a més de la corresponent al Casino Popular Recreatiu. El fons està organitzat en 13 blocs (amb els corresponents subapartats): 1.- Administració general. 2.- Hisenda. 3.- Proveïments. 4.- Beneficència i assistència social. 5.- Sanitat. 6.- Obres i urbanisme. 7.- Seguretat pública. 8.- Serveis militars. 9.- Població. 10.- Eleccions. 11.- Ensenyament. 12.- Cultura. 13.- Serveis agropecuaris i medi ambient.</p> | 08119-46 | Dividit entre l'Ajuntament (C/ Major 91-93) i el magatzem municipal (C/ Sant Antoni 39) | 41.5011128,1.8148414 | 401084 | 4595065 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51595-foto-08119-46-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Un projecte elaborat el 1999 per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona preveu el complet trasllat i adequació de l'Arxiu Municipal a les dependències del magatzem municipal, ubicat a la fàbrica Isart Milán (C/ Sant Antoni 39). | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51582 | Cal Peret-sià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-sia | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, actualment dividit en dos blocs. Les obertures de tots els nivells són adintellades, tret de les portes de la planta baixa del cos que ocupa els números 42-44. Cal esmentar que l'obertura central del primer pis d'aquest cos, així com les tres del segon pis, estan tapiades. Les obertures no tapiades, així com algunes de les del cos corresponent als números 38-40, tenen balcó. Actualment, l'única cosa que dona coherència a la façana és la pintura verda que cobreix el primer i el segon pis.</p> | 08119-33 | Al Serralet, al C/ Crehueta 38-44 | <p>L'edifici era originalment constituït per la part corresponent als números 38-40 (on hi havia un cafè-bar, l'encara avui Cafè Serralet), propietat de Pere Martí Torres. Posteriorment, el mateix propietari va realitzar l'ampliació de cara a encabir-hi una sala de festes per al barri del Serralet. Aquest local fou el nucli a partir del qual es desenvolupà la Unió Masquefense (entitat de caire social i cultural fundada el 1898), de la qual en fou la seu. Durant la Guerra Civil al local s'hi feren mítings promoguts pel Comitè de Milícies Antifeixistes Local, que tenia la seva seu al davant (a la Torre dels Lleons). Amb l'entrada feixista, el local fou ocupat per les tropes, i la Unió Masquefense fou dissolta.</p> | 41.5012200,1.8158100 | 401165 | 4595077 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51582-foto-08119-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51582-foto-08119-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51634 | Carrer Crehueta, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-crehueta-19 | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Construcció unitària en el seu disseny, destacant les obertures existents, totes elles amb arcs deprimits còncaus, ornamentats amb línies que ressenyen la forma dels arcs. A la planta baixa es troben dues obertures, porta i finestra. A la primera planta es localitzen dos porticons que menen a un balcó sense cap element a destacar. La segona planta només presenta una obertura. La façana culmina amb la inscripció de l'any de la construcció de l'edifici.</p> | 08119-85 | Carrer Crehueta, 19 | 41.5012800,1.8152000 | 401114 | 4595084 | 1907 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51634-foto-08119-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51634-foto-08119-85-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 51563 | Església parroquial de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-0 | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici d'estil neogòtic constituït per una única nau, amb un àmbit d'entrada (sobre el qual hi ha el cor) i quatre capelles a cada banda (emmarcades per arcs ogivals), interconnectades entre elles a mode de deambulatori. L'edifici és rematat amb un absis semicircular cobert amb una hemicúpula. A sobre de cada capella s'obren a l'exterior tres finestrals (també en forma ogival) amb vitralls, essent tan sols policromats els més propers a l'absis. La coberta, sostinguda per quatre arcs apuntats, és resolta amb un embigat a dues aigües. En quant a la façana exterior (de caire senzill i orientada vers el nord) en destaquen les obertures (totes elles ogivals peraltades), especialment la portalada principal. A cada banda hi té un arc cec. En un nivell superior, separades per una cornisa, hi ha tres finestres a cada banda (amb les del cantó de ponent tapiades). Sobre l'eix del portal s'alça un campanar de planta quadrangular, que a diferència de la resta de la façana (pintada de color blanc) és de maó vist. Amb diferents trams, al primer d'ells té una obertura allargada encarada vers el nord. Al segon, hi ha un rellotge amb quatre esferes, i al superior dues obertures a cada costat. Està culminat amb una estructura cupular de ferro forjat. Dels elements mobles de l'interior cal destacar-ne el retaule (del S. XX) que ocupa l'absis, però especialment una pila baptismal de pedra picada provinent de l'església de Sant Pere i la Santa Creu (originalment dins la seva capella del Roser) amb un escut de Barcelona i la data 1562, restaurada el 1993. Una segona pila baptismal, més senzilla i de menors dimensions, podria correspondre a la primigènia pila de l'església de Sant Pere i la Santa Creu.</p> | 08119-14 | Entre la Vila i el Serralet, al C/ Sant Pere 11-13 | <p>L'edifici fou construït entre els anys 1922 i 1926, prenent des llavors la parroquialitat a la Capella del Roser. A les darreries de la mateixa època, es realçà el campanar per tal d'instal·lar-hi el rellotge. Durant la revolució, el Comitè de Milícies Anti-feixistes Local incautà l'edifici, donant-li l'ús de mercat públic.</p> | 41.5017200,1.8146700 | 401071 | 4595133 | 1926 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51563-foto-08119-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51563-foto-08119-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51563-foto-08119-14-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51635 | Ca l'Enterramorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenterramorts | <p>Edificis carrer Major 6-8. Conjunt unitari que tan sols es diferencia per la decoració pictòrica. Edificis de planta baixa i tres pisos. A la planta baixa domina el portaló amb arc carpanell (en l'edifici nº8 no es pot veure pels rètols d'un comerç) i l'accés en forma de porta rectangular a l'edifici. La resta de plantes s'organitzen d'igual manera. Així en l'edifici número 6 es troben dues obertures, que corresponen a finestral amb balcó i finestra. Cal remarcar que la grandària dels balcons disminueix amb l'alçada. En l'edifici número 8 l'organització de la façana és semblant, tot i que en aquest cas hi ha dos finestrals que menen al balcó. Només en la tercera planta cada finestral dóna a un balco de petites mides. Totes les obertures dels conjunt es troben emmarcades.</p> | 08119-86 | Carrer Major, 6-8 | <p>Conjunt d'edificis construïts per la família Monner, dedicada a la compravenda de vi des de principis del segle XX fins als anys seixanta. A l'edifici principal (Major 8), originàriament de tres plantes, se li va adossar el magatzem l'any 1913 (Major 6, 4 i 2), originàriament d'una sola planta i que comptava amb un pati central avui cobert. A partir dels anys vint van anar alçant-se els diversos pisos superiors, fins a la configuració actual del conjunt. </p> <p>L'any 1939, en el marc de la Guerra Civil, a l'edifici van instal·lar-s'hi els comandaments de les tropes insurrectes del general Franco de camí a Martorell i Barcelona. Les plantes superiors de l'edifici del Carrer Major 6 van usar-se com a escola municipal.</p> | 41.5020200,1.8137400 | 400994 | 4595168 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51635-foto-08119-86-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 151,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc