Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
51599 | Cova vora el torrent de Salt de Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-vora-el-torrent-de-salt-de-serra | <p>Cova natural que només hem pogut visualitzar a distància des de la riba contrària del torrent. Probablement és formada (en un sediment molt tou constituït per argiles i pedra sorrenca) per l'acció hidràulica del torrent, que ha excavat un profund barranc al seu pas. La seva amplada és aproximadament d'uns 30 o 40 m, i la seva alçada màxima deu rondar els 4-5 m.</p> | 08119-50 | A la riba dreta del torrent de Salt de Serra, 3200 m al NW del nucli urbà | 41.5241200,1.7809400 | 398291 | 4597659 | 08119 | Masquefa | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||||||
51554 | Casa de l'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-locata | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | Aterrada | <p>Masia derruïda, originalment de dos pisos i edificada amb tapial. Tan sols se'n conserva en peu la part W, d'una sola planta, usada com a cobert. De les estructures conservades en destaca una arcada de forma apuntada amb dovelles de pedra, així com un petit forn de pa de cúpula esfèrica construït amb maó.</p> | 08119-5 | A la riba esquerra del Torrent del Salt de Serra, 2'5 m al NW de Can Mussons. | 41.5225000,1.7895000 | 399002 | 4597469 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51554-foto-08119-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51554-foto-08119-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51554-foto-08119-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
51561 | Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujades-0 | Molt refeta | <p>Petita masia de planta tendent al quadrat, amb planta baixa, primer pis i unes petites golfes (cadascun d'aquests nivells amb dues obertures vers la façana (orientada cap al S), amb la porta actualment tapiada amb ciment). El seu aparell constructiu no és visible, donat que l'edifici està arrebossat amb ciment. Reforcen la construcció tres contraforts de pedra, ubicats a les cantonades septentrionals (tret de la NW). Adossades a la façana, a la cantonada SE, hi ha una banqueta monolítica i una gran pedra treballada amb forma circular i utilitat incerta. Al l'exterior del mur W s'hi veu la pintura del que havien estat diverses estances d'un cos de l'edifici que s'extenia en aquest sentit. Així ho corroboren l'existència d'algunes rajoles de terra cuita que sobresurten de la dita paret, que formaven part de l'antic paviment, així com la presència d'una pila de runa (on són visibles diversos fragments de tapial al costat de la casa.</p> | 08119-12 | Al S del torrent de Salt de Serra, al límit dell terme municipal de Piera, 6 Km al NW del nucli urbà | 41.5214500,1.7818000 | 398358 | 4597362 | 08119 | Masquefa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51561-foto-08119-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51561-foto-08119-12-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||
51624 | Jaciment de can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pujades | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=5&consulta=MSUxK21hc3F1ZWZhJTIrLTEl&codi=14402</p> | Enderrocat | <p>El projecte de reforma de la masia de Can Pujades motivà l'any 2005 una intervenció arqueològica de control. El projecte incloïa la restauració de l'edificació preexistent, ensorrada, i la rehabilitació de la part de l'antiga construcció que encara era dempeus. La superfície construïda en la planta baixa era de 580 metres quadrats. Se sap per la bibliografia existent que en aquesta parcel·la existia una masia amb diferents tipus d'edificacions: una part de vivenda, un pou, una porta dovellada (amb un escut tallat en la pedra clau que duu la data de 1158), cellers i magatzems. En 1615 es fundà una ermita en la part posterior de la casa, dedicada a la Mara de Déu de les Neus, de la que no queden restes de la seva existència, més que algun enrajolat que permet situar-la en el lateral posterior dret de la casa. Degut al mal estat de conservació de la masia i la seva proximitat al camí de Can Pujades, l'any 1995 es decidí el seu enderroc. El principal objectiu de la intervenció arqueològica era comprovar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl de l'àrea afectada per la nova construcció, així com la localització de l'ermita esmentada en la bibliografia. Es realitzaren un seguit de rases en les àrees on, després d'una prospecció superficial eren susceptibles d'aportar més informació relativa a la construcció o construccions preexistents. Acabat el primer sondeig i per indicació de l'arqueòleg territorial, es procedí al buidat de la zona central, dins els límits establerts pels murs localitzats en els sondejos. L'estrat de colmatació que aparegué era de cronologia moderna, amb petits fragments de ceràmica vidrada, informes que aportaren poca informació cronològica. Destaquen diversos elements associats a la funció de la casa preexistent (la fabricació de vi), com per exemple cèrcols de portadores, cèrcols de tonells o les rodes de carretó per transportar les tines. Cal destacar la troballa d'una pica per a l'aigua beneïda, en pedra calcaria i sense decoració, que cal associar a l'existència de l'ermita. La intervenció arqueològica, doncs, va permetre documentar l'antiga Masia de Can Pujades i l'ermita fundada en 1615 de la qual no quedaven restes. De la masia s'ha descobert un mur exterior que permet conèixer el perímetre que ocupava la vivenda; es tracta d'un mur fet amb pedres irregulars de mida mitjana lligades amb cal i terra. A l'interior de la vivenda tan sols es documentaren dos murs. I pel que fa a l'ermita, es troba en un estat de conservació precari. El mur localitzat forma un recinte de planta poligonal que té un accés en la banda oest, fet amb pedres mitjanes lligades amb cal i terra. El nivell de colmatació és format per terra compacta de color vermellós, associat a un reompliment natural o antròpic d'anivellament.</p> | 08119-75 | Al S del torrent de Salt de Serra, al límit dell terme municipal de Piera, 6 Km al NW del nucli urbà | <p>Excavació a l'any 2005 durant el procés de reforma de la masia. En part havia estat enderrocada a l'any 1995</p> | 41.5214500,1.7818000 | 398358 | 4597362 | 08119 | Masquefa | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51624-foto-08119-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51624-foto-08119-75-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
51555 | Jaciment de can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cartro | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | Aterrada | <p>Masia de petites dimensions actualment en estat de ruïna gairebé total, romanent dretes tan sols dues parets (que formen angle) de forma parcial. Totes dues presenten una alçada de planta baixa i primer pis, i estan edificades amb tapial.</p> | 08119-6 | Entre el Torrent de Can Cartró i el Torrent de l'Ocata, a 2'2 Km al NW del nucli urbà | 41.5189900,1.7969800 | 399621 | 4597071 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51555-foto-08119-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51555-foto-08119-6-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
51553 | Can Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mussons | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | La casa presenta algunes parts reformades, mentre que d'altres estan en estat de runa. | <p>Petita masia composta per un cos principal amb planta baixa i primer pis i coberta a dues aigües (vers el N i el S), amb dos cossos adossats (l'un a l'Oest i l'altre a NE) de només una planta i coberta a una aigua, i en estat d'enrunament. Els materials constructius emprats, allà on són vistos, són la tapial i el maó, tal vegada responent a diverses fases constructives. L'espai entre els diversos cossos descrits queda clos per una tanca, definint un pati a l'Est i un altre al N. El cos principal, l'únic completament en peu i en ús, es troba reformat, i està arrebossat amb calç a la seva façana E i S.</p> | 08119-4 | Entre el Torrent de Salt de Serra i el Torrent de l'Ocata, 2 Km al NW del nucli urbà | 41.5172400,1.7929500 | 399282 | 4596881 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51553-foto-08119-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51553-foto-08119-4-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
51587 | Coveta vora can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-vora-can-bonastre-de-santa-magdalena | Pateix erosió natural | <p>Cavitat excavada a la roca sorrenca natural, definint dos espais circulars (i amb culminació cupular) alineats connectats. La profunditat lineal total és de 4 m, i l'alçada màxima és d' 1'5 m.</p> | 08119-38 | Al S de la riera de Masquefa, 1900 m al NW del nucli urbà | 41.5118300,1.7895000 | 398986 | 4596285 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51587-foto-08119-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51587-foto-08119-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Tal vegada correspon a un lloc d'aixopluc i d'emmagatzematge d'eines vinculats amb les vinyes de la zona. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
51585 | Font (o pou) del Violí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-o-pou-del-violi | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Petita font construïda amb maons i de planta circular, amb dos brocs metàl·lics a la part inferior, que ragen sobre el propi llit de la riera. L'estructura està coberta al capdamunt per una planxa metàl·lica.</p> | 08119-36 | Al peu de la riera de Masquefa, 1 Km al NW del nucli urbà | 41.5099000,1.8025300 | 400070 | 4596055 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51585-foto-08119-36-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
51620 | Jaciment paleontològic del cementiri de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-cementiri-de-masquefa | <p>AGUSTÍ J, CABRERA L,, MOYÀ-SOLÀ S.( 1985) Sinopsis estratigráfica del neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució, XVIII GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment paleontològic clàssic. Les troballes de Masquefa són troballes molt puntuals la qual cosa, a nivell de restes de macrovertebrats, ens ofereix una visió molt poc precisa, de la seva edat. Els pocs nivells amb microvertebrats estudiats per Jordi Agustí permeten situar aquestes localitats entre la zona 7-8 de Mn, és a dir, astaracià superior.</p> | 08119-71 | A la zona del cementiri | 41.5098400,1.8106200 | 400745 | 4596039 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51620-foto-08119-71-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font (OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, can Cairot i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
51606 | Castell de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-masquefa | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - BOU, Enric (1982): “On està el castell de Masquefa (Anoia), documentat el 963?”. Diplomatari, 9. Pp. 20-22. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | X | Necessita actuacions de consolidació | <p>Actualment les restes qualificades com a 'Castell de Masquefa' corresponen a uns fonaments totalment arrasats que s'adossen al cantó Nord de l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Tot i que tradicionalment han estat considerades com vestigis del castell, fotografies dels anys '30 mostren la seva correspondència a una casa, que era ocupada pel campaner. Aquesta fou enderrocada el 1936.</p> | 08119-57 | Al S de la confluència del Torrent de Can Cartró i la Riera de Masquefa, a 700 m al N del nucli urbà | <p>El document més antic que es coneix que esmenta el castell data del 963, en que és venut (junt amb l'església de Sant Pere i la Santa Creu) pel comte Mir a Ennec Bonfill. El 998 aquest permutà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el castell i la parròquia pel castell de Gelida, iniciant un llarg període de domini del monestir vallesà. En aquest moment el castell i l'església constituïen el centre al voltant del qual creixia la vila. Amb el desenvolupament del camí ral com a via de comunicació de cabdal importància econòmica, el nucli urbà es traslladà al seu peu.</p> | 41.5090900,1.8087700 | 400590 | 4595958 | 963 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51606-foto-08119-57-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | El suposat castell fou declarat en virtut del decret de castells del 22.4.49 (BOE 5.5.49), amb el codi R-1-51-5537. En virtut de la Ley del Patrimonio Histórico Español (29.6.85), en fou ratificada la declaració el 8.11.88, amb el codi R-I-0005537-00000. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||
51609 | Aplec al Cementiri Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-al-cementiri-vell | XX-XXI | <p>Tradició popular que es celebra anualment, cada Dilluns de Pasqua. Aplec a l'antiga Església de Sant Pere i la Santa Creu, coneguda popularment com Cementiri Vell. Es fa una missa, una ballada de sardanes i un dinar popular amb carn a la brasa.</p> | 08119-60 | Davant de l'Església de Sant Pere | 41.5090355,1.8083950 | 400559 | 4595953 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||||||
51552 | Església de Sant Pere i la Santa Creu (o Cementiri Vell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-i-la-santa-creu-o-cementiri-vell | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - BENET I CLARÀ, Albert, CARABASSA I VILLANUEVA, Lluïsa; JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN I BOIX, Alexandre (1992): Sant Pere de Masquefa”. Catalunya Romànica, XIX.El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia Catalana. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990): Catàleg de monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. - MARKEFIN (1999): Estudi de diagnosi turística del municipi de Masquefa i en relació amb d'altres recursos de la zona. Diputació de Barcelona. Àrea d'Esports i Turisme. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. - MAURI, Alfred (coord.); REDONDO, Sílvia; JUTGE, Cristina (1998): L'església de Sant Pere de Masquefa (Anoia). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. - MAURI, Alfred; REDONDO, Sílvia (2000): Memòria del seguiment arqueològic dels treballs de restauració de l'església de Sant Pere, Masquefa, Anoia.- Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII-XIII | <p>Església romànica d'una única nau, amb capçalera absidada. L'alçat dels murs, realitzat mitjançant un parament de carreus de talla regular, tan sols veu trencada la seva homogeneïtat per la disposició d'una cornisa als murs laterals, que es perllonga a l'absis. En aquest punt, però, sota les cornises es disposa un fris de dents de serra, que al seu torn es troba sobre unes arcuacions cegues monolítiques, recolzades sobre permòdols esculturats (amb motius geomètrics, vegetals, antropomorfs i animalístics). Els dos únics punts de llum de l'edifici (apart de la porta, oberta al S i emmarcada per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació) són la finestra absidal i las rosassa emplaçada al mur W. La primera, estreta i allargada, compta amb dos arcs de mig punt adovellats i en degradació a l'exterior, mentre que a l'interior només en disposa d'un. La rosassa, de 2'4 m de diàmetre màxim, emmarca mitjançant dues degradacions una estrella de caire goticitzant formada per sis lòbuls que conflueixen per la tangent amb una corona central lobulada en el seu interior. La coberta de la nau es resol mitjançant una volta de pedra apuntada refermada per dos arcs torals, mentre que l'absis és culminat per una hemicúpula feta amb filades concèntriques. Tot l'edifici està culminat per una teulada, a dues aigües en el cas de la nau. Aquest edifici original romànic, que conserva algunes restes de pintura mural, patí diverses reformes. Al S. XVI s'afegí la capella del Roser al mur N, que fou recrescuda al S. XVII. L'escut de Barcelona (amb la data 1562) que hi ha a la clau de l'arc que hi dóna pas, la identifica com a l'emplaçament original de la pila baptismal ara ubicada a l'església parroquial de Sant Pere. Al mateix S. XVII s'afegí un cor a la part W, i un campanar (originalment culminat amb barana). Amb posterioritat a aquesta construcció, tot l'interior fou emblanquinat, ocultant pintures anteriors. A l'angle NW, vora el cor, hi ha un altar amb pintures, on hi figuren les dates 1562/1748. Del S. XVIII daten també una trona ubicada a l'interior i la sagristia que s'afegí al SE de l'edifici (el 1772), originalment de dues plantes i coberta amb volta. Posteriorment, apart del cementiri, s'hi adossaren altres dependències (actualment derruïdes) per allotjar el capellà i posteriorment el campaner.</p> | 08119-3 | Al S de la confluència del Torrent de Can Cartró i la Riera de Masquefa, a 700 m al N del nucli urbà | <p>El document més antic que es coneix que esmenta l'església data del 963, en que és venuda (junt amb el castell) pel comte Mir a Ènnec Bonfill. El 998 aquest permutà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el castell i la parròquia pel castell de Gelida, iniciant un llarg període de domini del monestir vallesà. En aquest moment el castell (actualment desaparegut) i l'església constituïen el centre al voltant del qual creixia la vila. Amb el desenvolupament del camí ral com a via de comunicació de cabdal importància econòmica, el nucli urbà es traslladà al seu peu. El 1878 l'església perdé la condició de parròquia en favor de la Capella del Roser, bastida dins la nova població.</p> | 41.5090100,1.8088100 | 400593 | 4595949 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | El 27.12.1982 (DOGC 28.1.83) es va incoar l'expedient per a la seva declaració com a monument historicoartístic. Per la resolució de 27.6.94 (DOGC) es va incoar l'expedient per a la delimitació de l'entorn de protecció de l'església. Vist l'informe desfavorable emès el 20.3.96 pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, se'n va descartar la declaració com a BCIN. Rere les al·legacions de l'Ajuntament, un nou informe desfavorable del mateix ens (18.9.97) ratificà la decisió. Malgrat noves al·legacions, en virtut de l'article 8.3 de la Llei del Patrimoni Cultural Català (30.9.98), s'arxivaren els expedients de declaració com a BCIN de l'església i de delimitació del seu entorn de protecció (DOGC 7.8.98 i BOE 27.8.98). Al Museu Comarcal de l'Anoia hi foren dipositats el 1997 (amb la sigla ESP, dins la caixa M-385) dos fragments de vora (d'individus diferents) pertanyents al tipus de ceràmica medieval a torn de cocció reductora, amb desgreixant de quars força groller. Aquests foren recollits en superfície vora l'església per membres de la secció arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. El 1999 s'hi dugué a terme una intervenció arqueològica (Mauri, 2000), en que es recuperaren més restes arqueològiques de diferents materials. La imatge núm. 1 ha estat extreta de l'obra Catalunya Romànica (vegeu bibliografia). | 92|93|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||
51619 | Jaciment de Sant Pere de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-pere-de-masquefa | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK21hc3F1ZWZhJTIrLTEl&codi=12196 Redondo, S.; Mauri, A. (1999): Memòria del seguiment arqueològic dels treballs de restauració de l'església de Sant Pere. Masquefa, Anoia. Mem. núm. 2802.</p> | XII-XVIII | <p>Les obres de restauració de la teulada i d'adaptació de l'església han permès la realització de recerca arqueològica en aquest monument arquitectònic. Pel que fa a la teulada, s'ha pogut conèixer l'estat en què es trobava la volta. Per altra banda, a la sagristia els treballs s'han centrat en l'anàlisi arqueològica del subsòl mitjançant la realització d'una petita cala. Paral·lelament, s'ha efectuat el seguiment de la construcció d'un pou asèptic. El seguiment de la sagristia ha permès identificar per sobre del paviment més recent una sèrie de fragments de gruix que formaven part d'alguna estructura decorativa d'altar i que havien estat reutilitzats en la construcció del basament d'una pica instal·lada a la sagristia. L'excavació de la cala ha permès definir una sèrie d'U.E. Que han aportat ceràmica, botons, fragments de ferro, vidre i una gran quantitat d'ossos humans. Les obres del pou asèptic han permès identificar estructures d'hàbitat al voltant de l'església de Sant Pere, que podrien pertànyer a una masia moderna o bé al Castell de Masquefa, present en la documentació escrita del segle X. El material documentat, però, no aporta una cronologia concreta, tot i que abarca des de Medieval Consolidació Corona d'Aragó fins a Medieval Consolidació Corona d'Aragó ( 1150 / 1230 ) i des de Medieval Baixa Edat Mitjana fins a Medieval Baixa Edat Mitjana ( 1300 / 1399 ) i època moderna.</p> | 08119-70 | C/ Sant Pere 11-13 | 41.5089040,1.8084670 | 400564 | 4595938 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51619-foto-08119-70-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||
51550 | Can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonastre-de-santa-magdalena | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> <p>Soler Becerro, Raimon; Valls Junyent, Francesc. «Les memòries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena, pagès de Masquefa (1787-1815)». <em>Miscellanea Aqualatensia</em>, [en línia], 2004, Núm. 11, p. 99-128,</p> | L'edifici original presenta reformes i ampliacions importants del S. XIX i més recents. | <p>Edifici situat a l'Oest del terme municipal. Està constituït per planta baixa, primer pis i golfes. Els murs externs estan arrebossats amb calç, no deixant l'aparell constructiu vist. Tot i això, a les parets internes de les golfes s'hi observa la construcció en tapial, que en alguns punts apareix alternat amb maons. A la part posterior hi ha un tram de mur amb grans carreus. La façana principal (orientada al S), de caire senzill, no destaca el portal ni els marcs de les finestres, ressaltant-ne tan sols una galeria formada per dos trams de tres arcs suportats per columnes d'ordre dòric. Tot i que actualment estan tapiades, les golfes tenien antigament nombroses obertures encarades vers la façana, per tal de facilitar l'assecat de fruits secs (especialment ametlles). Les escales interiors presenten pintures simulant carreus que daten del S. XIX. L'edifici és culminat per una teulada a dues vessants. Adossat a aquest edifici (en 'L'), se n'ha construït un altre per tal d'emplaçar-hi noves dependències per a l'elaboració del vi. Afrontat a la façana S de la part antiga hi ha un petit edifici (de planta baixa), destinat a dependències dels masovers. Tancant el pati definit pels tres cossos constructius descrits, hi ha un mur edificat amb maons deixant-hi un portal amb arc rebaixat, sota el qual hi ha una cartel·la en ferro treballat amb la inscripció:' J.B. D S.M. 1861' (Joan Bonastre de Santa Magdalena), referent a un moment important de reforma de la masia.</p> | 08119-1 | Al S de la riera de Masquefa, 2 Km a l'Oest del nucli urbà | <p>En temps medievals tenim constància de l'existència de diversos nuclis al que avui és Masquefa. Un d'ells és la capella de Santa Maria i la Santa Creu, esmentada per primera vegada l'any 1037. L'altre, el Palacio Siccho, es troba a la documentació ja l'any 1008. Possiblement, aquesta capella medieval i aquest palau (petit nucli agrícola), s'haurien trobat on avui s'erigeix el mas de Can Bonastre de Santa Magdalena. Durant els segles posteriors, l'església i heretat de Santa Maria Magdalena de Palau apareix a la documentació en contínues compravendes de propietat agrícola. L'any 1398 el mas és adquirit per la família Salelles, també és en aquesta data on es documenta per primera vegada l'existència de vinya a la propietat. Al segle XVI la el mas seria adquirida per la família Bonastre i a poc a poc passaria a conèixer-se com a Can Bonastre de Santa Magdalena.</p> | 41.5088500,1.7888900 | 398930 | 4595955 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|98|99|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||
51592 | Jaciment de can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-bonastre-de-santa-magdalena | Està cobert | <p>Segons fonts orals, en unes obres efectuades a la Masia de Can Bonastre de Santa Magdalena per tal de construir noves dependències de la casa allà on hi havia estables, hi foren localitzades el que per la descripció semblen ser sitges. Una d'elles aparegué buida i tenia una fondària d'uns 2 m, i la resta (vora una trentena) eren reblertes de sediment, podent ser diferenciades, però, en superfície. La cronologia de les restes descrites és desconeguda.</p> | 08119-43 | Subsòl de Can Bonastre de Santa Magdalena, al S de la riera de Masquefa, 2 Km a l'W del nucli urbà | 41.5088500,1.7888900 | 398930 | 4595955 | 08119 | Masquefa | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||||||
51551 | Can Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu-1 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | En mal estat | <p>Petita masia constituïda per un edifici de planta quadrangular (amb un cos afegit al N, derruït), amb planta baixa, primer pis i teulada a dues aigües. L'aparell constructiu no és visible per estar arrebossat. A l'angle SW hi ha una petita parcel·la closa amb un mur de tanca de construcció recent.</p> | 08119-2 | Al S de la riera de Masquefa, 1'5 Km a l'Oest del nucli urbà | 41.5084400,1.7937700 | 399337 | 4595904 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51551-foto-08119-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51551-foto-08119-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51551-foto-08119-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
51580 | Cal Veí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vei | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | Aterrada | <p>Masia recentment enderrocada, quedant reduïda a un munt de ruïnes formades per maons, pedra, fragments de tapial i bigues de fusta. La planta és totalment irreconeixible.</p> | 08119-31 | A l'Oest del torrent del Cementiri, 1'5 km a l'Oest del nucli urbà | 41.5055400,1.7913100 | 399127 | 4595584 | 1915 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51580-foto-08119-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51580-foto-08119-31-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||
51603 | Bosc del Brugà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-bruga | <p>Zona Boscosa amb predomini de pins i alzines, amb plantes arbustives (com brucs i garrigues) i herbàcies. El seu interès com a zona natural rau especialment en la seva immediatesa respecte al nucli urbà de Masquefa i la urbanització de Can Parellada, entre les quals es troba, sense haver estat degradada per l'acció urbanística. És, a més, de fàcil accés mitjançant el camí que en rep el nom (i que davalla fins uns camps de conreu), i s'hi gaudeix d'una bona panoràmica de Montserrat.</p> | 08119-54 | Equidistant entre el Serralet i la urbanització de Can Parellada | 41.5055100,1.8199700 | 401519 | 4595548 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51603-foto-08119-54-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||||||
51560 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-0 | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX | <p>Gran edifici (amb planta baixa i dos pisos) de caire senyorial, de planta rectangular rematada als extrems per sengles ales (més altes) que s'avancen a mode de torres. La façana, arrebossada de color blanc, és trencada per múltiples obertures culminades per arcs carpanells a la planta baixa i de mig punt als dos pisos superiors (tot i que hi ha també finestres adintellades). Les finestres que s'obren al segon pis, ho fan en grups de tres (a mode de trifori), i presenten falses columnes adossades com a suport de les arcades. La façana principal culmina en una balustrada amb acroteri central, on hi ha emplaçat un rellotge de sol amb la inscripció 'LES HORES CLARES DEL DIA MARCO ACOMPASSADAMENT, DEPRESSA LES D'ALEGRIA I LES TRISTES, LENTAMENT'. La coberta de l'edifici està resolta amb un terrat al cos central i teulada a quatre vessants a les dues 'torres'. Al costat occidental de l'edifici (i exemptes del mateix) hi ha un seguit de dependències de planta baixa, que defineixen per aquesta banda el pati que distribueix el conjunt. Aquest, és clos al seu costat meridional per un mur de tanca, amb un portal edificat amb maó culminat amb un arc conopial.</p> | 08119-11 | Dins la urbanització a la qual dóna nom, a l'Avinguda de Can Parellada, 17-21 | <p>Casa edificada a finals del S. XIX i a la qual es varen traslladar els propietaris de Can Valls.</p> | 41.5047100,1.8294500 | 402309 | 4595448 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51560-foto-08119-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51560-foto-08119-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51560-foto-08119-11-3.jpg | Legal | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 116|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
51614 | Rellotge de sol del restaurant de can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-restaurant-de-can-parellada | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | <p>Rellotge de sol pintat de tipus vertical declinant i de forma circular i emmarcat d'obra. Amb orientació sud-est i les línies horàries marcades a les hores i les mitges hores de 5 a 4, amb xifres romanes. Lema pintat: 'Les hores clares del dia marco acompassadament depressa les d'alegria i les tristes lentament'</p> | 08119-65 | Can Parellada | 41.5047100,1.8294500 | 402309 | 4595448 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51614-foto-08119-65-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||
51578 | Cal Felip Bord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-bord | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes a la part central, però que amb la inclinació de la teulada (a dues aigües) esdevé tan sols de planta baixa en el seu cantó oriental, destinada a zones d'emmagatzematge. Tret de la porta principal, amb arc carpanell, la resta d'obertures són adintellades, i en el cas de les del primer pis donen accés a petits balcons amb barana de ferro. De la façana principal, arrebossada en color blanc, cal destacar un gran rellotge de sol, amb la llegenda 'ANY + 1814', corresponent la creu central a una creu de Malta. La façana principal està encarada vers un pati (on s'hi ha disposat algunes construccions posteriors) tancat per un mur perimetral, que s'obre a l'exterior mitjançant un gran portal amb arc carpanell construït amb maó, i coronat amb tres elements en forma de seccions de cercle rematats amb una fita arrodonida. A l'element que ocupa el lloc central hi figura inscrit '1882'.</p> | 08119-29 | A l'Est dell torrent de Cal Felip Bord, 500 m a l'Est de la urbanització de Can Parellada | 41.5045800,1.8394000 | 403139 | 4595423 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51578-foto-08119-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51578-foto-08119-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51578-foto-08119-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Tot i que les inscripcions esmentades citen dates pertanyents al S. XIX (1814 i 1882), corresponen a actuacions menors (l'elaboració del rellotge de sol i la construcció del portal d'accés al pati, respectivament). L'edificació de la masia, però, sembla pertànyer a una cronologia força anterior. Recolzant aquesta impressió, els propietaris ens han informat que havien arribat a veure les escriptures antigues de la casa escrites en llatí, ara perdudes. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
51602 | Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Gran roure (del qual no se n'ha determinat l'edat) ubicat en front de la font a la que dona nom (la Font del Roure, vegeu-ne la fitxa corresponent), i ocupant el lloc central d'una àrea tradicionalment emprada com a parc d'esbarjo. Al seu torn, un carrer proper rep el nom de C/ de la Font del Roure, pel qual queda palès el seu valor com a element definidor de la toponímia.</p> | 08119-53 | Dins la vila, al parc de la Font del Roure (comprès entre el C del Sol i el Passatge Magarola) | 41.5042700,1.8120600 | 400857 | 4595419 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51602-foto-08119-53-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||||
51590 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-0 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | Restaurada el 1966 | <p>Font pública que en la seva fesomia actual (adquirida rere la seva restauració el 1966) presenta un llenç fabricat amb maons (que fa de mur de contenció del vessant sota el qual es troba), en el qual hi ha un arc de mig punt on s'encabeix la font pròpiament dita. Hi la col·locada una placa amb la inscripció 'FONT DEL ROURE / RESTAURADA EL 15-5-1966'. Del parament preexistent, tan sols són visibles algunes pedres integrants de l'antic mur i que sobresurten pels extrems de l'actual.</p> | 08119-41 | Dins la vila, al parc comprès entre el C del Sol i el Passatge Magarola | 41.5041200,1.8118200 | 400837 | 4595403 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51590-foto-08119-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51590-foto-08119-41-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
51623 | Monument 11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-11-de-setembre-0 | XXI | <p>Es tracta d'una placa corbada de ferro oxidat amb el perfil del paissatge de Montserrat que es veu des de Masquefa i la inscripció: 11 de Setembre/1714-2014. També hi ha un suport del mateix material per un mastil on oneja la senyera.</p> | 08119-74 | Passeig 11 de setembre | <p>El 10 de setembre de 2014 es va inaugurar el nou Passeig de l'Onze de Setembre i un monument commemoratiu dels tràgics fets de 1714.</p> | 41.5036900,1.8074200 | 400469 | 4595360 | 2014 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51623-foto-08119-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
51559 | Can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. - PÉREZ FORNÉS, Xavier (2001): “La Revolució a Masquefa (1936)”. Un Tomb, núm. 2, novembre 2001.</p> | XVIII | <p>Masia de grans dimensions (que es corresponen amb la seva tradició i anomenada) que reflecteix diverses fases constructives, configurant a l'actualitat una planta general en forma d''U' en torn d'un pati, tancat a l'únic cantó no edificat (l'Oest) per un mur. La façana principal, l'oriental, està encarada vers el nucli urbà, sobre el qual té una posició de dominància. Aquest caire queda reforçat per la gran galeria-mirador (amb balustres de terra cuita a la façana) que hi ha a la primera planta, sostinguda per quatre parells de columnes d'ordre inventat a la part de la façana, i per quatre pilars que sostenen arcs rebaixats a la banda del pati. A la planta baixa hi ha el portal principal, amb arc de mig punt de pedra, on figura la inscripció 'IACINO VILADÉS Y MASSANA ENTRA EN 1735 Y EDIFICA EST PORTAL EN 1748'. A sobre de l'arc hi ha un escut escolpit. La resta de la façana (arrebossada amb ciment) presenta portals secundaris i múltiples finestrals (tant a nivell de planta baixa com de primer pis), actualment tapiats. La part interior d'aquesta planta baixa correspon als antics estables, avui en desús i en estat de ruïna, oberts al pati mitjançant quatre arcades. L'ala Nord presenta dues parts clarament diferenciades: l'extrem W (de construcció clarament recent), i l'Est, que connecta amb l'ala principal. Aquest cos, de planta baixa i primer pis com els altres, està arrebossat amb calç (fet que no permet veure'n el parament). La façana exterior està acabada a mode de cobert, on hi ha artilugis per a tasques agràries (com unes premses, muntades sobre rails). Al dintell d'una porta d'aquesta banda, hi figura la inscripció 'JAUME 1929 MIR'. La façana que s'obre al pati, ho fa mitjançant una única porta adintellada a la planta baixa (que presenta al mateix dintell la inscripció '1829' i finestrals amb arc rebaixat al primer pis. Vora aquesta porta, just a la intersecció entre l'ala Nord i l'Est, es conserva una dovella (d'un arc desaparegut) amb la inscripció 'JAUME MIR 1829'. Aquestes tres inscripcions daten el moment de construcció d'aquesta ala N (el 1829) a càrrec del propietari del moment (Jaume Mir), que probablement correspondria a una fase de reformes a altres parts de la masia. L'ala S de l'edifici té una lleu inflexió a nivell de planta que diferencia la part utilitzada com a casa pairal (l'Est) i l'habitatge dels masovers (Oest). La configuració d'aquesta ala (que segueix la tònica de les altres, amb portals oberts vers el pati i finestres) respon a una reedificació posterior a la Guerra Civil, deguda a l'afectació de diverses estructures durant l'estada de tropes.</p> | 08119-10 | Immediatament a l'Oest de la Vila, sobre un petit promontori que el domina, on hi ha l'Alzinar | <p>Apart de les reformes i ampliacions dutes a terme el 1829 (com testimonien les inscripcions esmentades), la fesomia de Can Massana fou alterada pels esdeveniments lligats a la Guerra Civil: el 1936 el Comitè de Milícies Anti-Feixistes Local l'incautà, habilitant-se primer com a escola i posteriorment com a lloc d'estada per als refugiats de guerra.</p> | 41.5033900,1.8091100 | 400609 | 4595325 | 1735 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51559-foto-08119-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51559-foto-08119-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51559-foto-08119-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||
51649 | Casa del masover de can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-masover-de-can-massana | XX | <p>Casa rural d'un sol nivell configurada amb forma de 'L' i amb solució de coberta a quatre vessants de teula àrab. L'accés es produeix a partir d'un porxo configurat per tres arcs. L'acabat de la façana és arremolinat de color blanc sobre un petit sòcol d'aspecte petri, conformat amb formigó. Proper al cos principal hi ha un petit cos amb usos auxiliars a l'habitatge. Es troba propera a la traça del tren, rodejada de camps de conreu.</p> | 08119-100 | A prop d'un camí de traça tangent a la carretera B-224a, proper a Can Massana | <p>Casa construïda per allotjar als masovers de la finca de Can Massana. Es tracta d'una edificació vinculada històricament al teixit rural tradicional del territori. La tipologia edificatòria, els materials emprats en la construcció, i la composició volumètrica dels diferents volums són els tradicionals del lloc. Va ser edificada l’any 1954, tal com observem als plànols originals de l’estructura, conservats a l’Arxiu Municipal de Masquefa.</p> | 41.5029045,1.8070879 | 400440 | 4595273 | 1950 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51649-foto-08119-100-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||
51639 | Corraló de la Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralo-de-la-fassina | XVI-XIX | <p>Característic espai urbà de Masquefa que connecta el carrer Major amb el carrer de Bonavista, a través de les parcel·les existents a modus de drecera. Presenta una llargada de 36 metres i una amplada màxima de 2,5 metres. És un exemple d'aprofitament arquitectònic de l'espai, ja que ocupa l'espai corresponent als baixos de la vivenda número 131 del carrer Major, punt en el que té l'inici aquest pas que connecta amb el carrer de Bonavista. Destaca la coberta, bastida amb volta catalana.</p> | 08119-90 | Corraló de la Fassina | 41.5027700,1.8103300 | 400710 | 4595255 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51639-foto-08119-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51639-foto-08119-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51639-foto-08119-90-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||
51622 | Sopar de Faves i lliurament de la Faves d'Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sopar-de-faves-i-lliurament-de-la-faves-dargent | <p>Es celebra per la Festa Major Petita, per Sant Isidre. Masquefa celebra cada any el divendres d'inici de festes, un sopar popular a base de faves, una favetada. Durant el sopar de faves s'entreguen les Faves d'Argent, un guardó honorífic amb què es reconeix la trajectòria de les dues persones que més han treballat desinteressadament per a la millora cultural, social i esportiva de Masquefa en el darrer any. Poden optar als premis de les Faves d'Argent tots els masquefins i masquefines majors de 18 anys, que no hagin rebut mai el guardó, i que hagin aportat, ja sigui a títol personal o mitjançant una entitat o associació, el seu treball i empenta de forma altruista, voluntària i desinteressada per a millorar les relacions socials, culturals, esportives i col·lectives de Masquefa. Els dies anteriors, per elecció es proposen els candidats i el divendres s'atorga el premi.</p> | 08119-73 | Plaça de l'Estació (Josep Maria Vila) | 41.5026089,1.8125238 | 400893 | 4595235 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||||||
51570 | La Torre dels Tenas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-dels-tenas | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici constituït per dos cossos laterals de planta baixa i un de central amb planta baixa i primer pis, amb coberta a dues aigües. Les múltiples obertures a les façanes principals i laterals alternen les formes totalment quadrangulars amb les culminades amb arcs carpanells, presentant porticons de fusta a les finestres. Aquests elements estan decorats mitjançant elements plàstics com roses i gelosies en forma d'arcs entrellaçats. Aquest motiu és l'emprat també als elements de ventilació.</p> | 08119-21 | Dins el nucli urbà, a la Plaça Josep M. Vila S/N | <p>Torre d’estiueig edificada per l’inventor i empresari barceloní Pedro Tenas Torres durant els primers decennis del segle XX. Posteriorment a la construcció de la casa va adossar-se una cuina a la cara sud, avui desapareguda. Després de la compra de l’edifici per part de l’Ajuntament, als anys setanta, ha complert funcions de llar de jubilats i d’escola de música. Els antics jardins de la propietat, en els quals hi havia hagut una piscina i un garatge, han estat integrats a l’actual Plaça Josep Maria Vila, coneguda popularment com a “Plaça de l’Estació”.</p> | 41.5025100,1.8126200 | 400901 | 4595223 | 1920 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51570-foto-08119-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51570-foto-08119-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51570-foto-08119-21-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||
51589 | Monument als Bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-bastoners-0 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Monument en pedra de forma cilíndrica, amb un baix relleu representant dos bastoners, i una placa metàl·lica amb la llegenda 'A TOTS ELS BASTONERS DE LA VILA DES DE LA SEVA FUNDACIÓ / AJUNTAMENT DE MASQUEFA / 24 DE JULIOL DE 1988 / ESCULTOR TONI MUJAL'.</p> | 08119-40 | Dins la vila, a la Plaça Josep M. Vila | 41.5025000,1.8125120 | 400892 | 4595222 | 1988 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51589-foto-08119-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51589-foto-08119-40-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Toni Mujal | 103|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||
51564 | Capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. -Memòria de la intervenció de la Capella del Roser -Estudi històric i documental de la Capella del Roser</p> | XVII | Restaurada l'any 2007 | <p>Petit edifici entre mitgeres, amb nau única coberta amb volta de creueria (protegida per una teulada a dues aigües) sostinguda per cinc arcs torals, que defineixen sis trams. Tret del primer d'ells (que té una alçada inferior per sostenir el cor), els cinc restants tenen petites capelles disposades a cada banda, emmarcades per arcs cecs de mig punt amb decoració interna mitjançant mètopes de guix, a sobre dels quals es disposa un fris corregut decorat amb tríglifs i mètopes. Junt a la capçalera, al seu cantó E, hi ha una sagristia. La decoració de la façana (arrebossada en un color crema), que originalment es projectava uns cinc metres endavant de l'actual (essent eliminada per problemes estructurals), presenta com a únics elements una petita rosassa, un portal adintellat, un petit campanar mural i una rajola ceràmica amb la inscripció 'CAPELLA DEL ROSER'.</p> | 08119-15 | A la Vila, al C/ Major 88 | <p>Tot i que la llicència per la seva construcció fou atorgada el 1601, la Capella del Roser no va ser erigida fins l’any 1622 gràcies a la donació de Joan Barnich, prevere beneficiant de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. El dit capellà possiblement era natural de Masquefa, on s’hi troba una masia coneguda com a “Mas Barnich”. A la Capella va instituir-se el mateix any 1622 la Confraternitat del Roser, una institució que ben segur va esdevenir un important aglutinador social a la Masquefa de l’època. Malgrat la seva ubicació al centre de la vila, la Capella no va ser assumir funcions parroquials fins l’any 1877. Fins llavors, havia estat l’Església de Sant Pere i la Santa Creu, ubicada lluny del nucli poblacional, la que ostentava la titularitat. Finalment, l’any 1926 la Capella va perdre les funcions parroquials en favor de la nova Parròquia de Sant Pere de Masquefa.</p> | 41.5025000,1.8113200 | 400792 | 4595224 | 1622 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51564-foto-08119-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51564-foto-08119-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51564-foto-08119-15-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Rere la seva cessió per part de l'Arquebisbat de Barcelona a l'Ajuntament de Masquefa per 30 anys, aquest té el projecte d'adequar-la per a la celebració d'exposicions. | 95|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||
51625 | Jaciment capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-capella-del-roser | <p>La Capella del Roser es situa dins el nucli urbà de Masquefa i més concretament al barri conegut històricament com 'la Vila'.Es troba afrontada amb l'edifici de l'Ajuntament al nord i limitada en ambdós costats per edificacions de vivendes de caire privat. Amb motiu de realitzar una primera valoració sobre les característiques, entitat, potencialitat i cronologia de les restes conservades al subsòl, paraments i programa pictòric de la Capella del Roser, es va realitzar un estudi arqueològic al 2007. La pavimentació en quasi tota la capella és en terracuita i a sobre del terreny natural. S'han documentat petites estructures agrícola i també d'hàbitat: una possible sitja, una canalització d'aigua, un petit envà, una fossa d'enterrament. Totes elles es trobaren desmuntades o derruïdes amb motiu d'anivellar el terreny i facilitar la pavimentació actual de la capella. Segons els materials ceràmics, la capella presentaria una cronologia inicial en el segle XVI i finalitzaria al segle XVIII (excloent una moneda del segle XIX). La pavimentació actual seria del segle XVIII.</p> | 08119-76 | Carrer Major, 88 | <p>Es tracta d'un estudi i intervenció arqueològics a l'any 2007</p> | 41.5025000,1.8113200 | 400792 | 4595224 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||
51642 | El Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corralo | <p>Característic espai urbà de Masquefa que connecta la plaça de la Vila amb el carrer Major i el carrer de Bonavista, pel darrera dels edificis que menen al carrer Major i de forma paral·lela a aquest. Presenta una llargada de 76 metres i una amplada de 1, 75 metres. No està cobert, tot i que existeixen alguns passos aixecats entre parcel·les. Les façanes que el delimiten no presentes cap element ornamental d'interès.</p> | 08119-93 | El Corraló | <p>Zona de pas característica de la trama urbana de Masquefa i possible zona de pas ja existent en l'origen de la Vila.</p> | 41.5025000,1.8106400 | 400736 | 4595225 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||
51637 | Estret del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estret-del-carrer-major | XIX-XX | <p>Característic espai urbà de Masquefa on el carrer Major, antic Camí Ral, redueix la seva amplada de pas a 5 metres. Els edificis situats en aquest punt són característics, ja que presenten els elements clàssics de l'arquitectura popular i rural de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Construccions simples de planta baixa i un o dos pisis amb façanes simples amb una o dues obertures rectangulars (portes o finestres) per planta. A nivell arquitectònic, com passa en altres punts és interessant destacar la presència de cellers o soterranis en cada edifici. Aquests cellers tenien sortida a l'exterior per les façanes posteriors i tenien la funció de ser espais d'emmagatzematge i treballs relacionats amb el món agrícola.</p> | 08119-88 | Carrer Major | <p>Possible nucli originari de la Vila de Masquefa.</p> | 41.5024700,1.8110200 | 400767 | 4595221 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51637-foto-08119-88-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
51588 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-11 | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Antic camí que unia a l'Edat Mitjana la ciutat de Barcelona amb Lleida i l'Aragó, vora el qual es concentrà el nou nucli de Masquefa un cop abandonades les rodalies de l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Actualment es troba fossilitzat en la trama urbana en els carrers Serralet, Crehueta, Sant Pere i Major.</p> | 08119-39 | Carrers Serralet, Crehueta, Sant Pere i Major. | 41.5023800,1.8112600 | 400787 | 4595211 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51588-foto-08119-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51588-foto-08119-39-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada per l'ajuntament de Masquefa. | 94|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
51636 | Antic Casino Popular Recreativo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-popular-recreativo | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. Presenta una arquitectura unitària amb les mateixes característiques en tots els nivell. A nivell general es pot observar que totes les obertures són adintellades i rectangulars i presenten el mateix tipus d'ornamentació. La planta baixa està totalment dedicada al servei de restauració mitjançant un bar-restaurant i també presenta és present l'escala que dóna accés a les vivendes de la resta de plantes. A la banda nord es pot observar dues portes que donen accés a la zona de serveis. Per la banda est s'observen tres finestres rectangulars i emmarcades. El primer i segon pis són similars. A la banda nord tres finestrals que menen a un balcó, mentre que la banda est presenta tres finestres rectangulars amb balustrada. Totes les obertures estan ornamentades amb garlandes amb motius vegetals. La diferència amb la tercera planta és que no hi ha balcó a la banda nord. L'edifici finalitza amb un terrat i un cos afegit cobert amb plaques metàl·liques. A nivell ornamental destaquen els marcs de totes les obertures, les garlandes amb motius vegetals, i tres mosaics d'estil modernista que se situen a la planta baixa de la façana nord. Es poden observar aquests elements en una imatge de l'any 1914. Els elements de més interès són les façanes nord i est.</p> | 08119-87 | Carrer Major, 103 | <p>El Casino Popular Recreativo de Masquefa va instituir-se l’any 1928. A la seva seu, al Carrer Major 103, els vilatans hi jugaven a cartes, a la ruleta i al billar. L’associació va ser dissolta l’any 1939 amb la pujada al poder del General Franco.</p> | 41.5023500,1.8110100 | 400766 | 4595207 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||
51645 | Cine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cine | XX | <p>Edifici d'ús públic en un únic volum per encabir-hi la funció de teatre o cinema. Te una coberta a dues aigües. La façana manté una composició simètrica amb l'accés central, per sota d'una tribuna tancada. A banda i banda hi ha dues finestres verticals i a la part superior central hi ha tres obertures. Façana arrebossada i pintada amb una motllura que defineix la cornisa superior.</p> | 08119-96 | Av. Can Valls, 4 | <p>Construït a principis del segle XX</p> | 41.5022400,1.8107900 | 400748 | 4595196 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51645-foto-08119-96-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
51641 | Corraló de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralo-de-lestacio | XIV-XVI | <p>Característic espai urbà de Masquefa que connecta l'estret del carrer Major amb la Plaça Josep Ma. Vila (popular de l'Estació), a manera de drecera. Presenta una llargada de 37 metres i una amplada d'1,5 metres en el seu punt més estret. Els paraments delimitadors corresponen a les façanes laterals dels edificis que limiten aquesta via, fet que comporta que no presentin elements arquitectònics ressenyables.</p> | 08119-92 | Corraló de l'Estació | <p>Zona de pas característica de la trama urbana de Masquefa i possible zona de pas ja existent en l'origen de la Vila.</p> | 41.5022300,1.8121000 | 400857 | 4595193 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51641-foto-08119-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51641-foto-08119-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51641-foto-08119-92-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
51640 | Torres d'Aigua de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-daigua-de-lalzinar | <p>AMILL FRANCH, I. (1999): Masquefa i l’aigua. Un repàs a la història de l’aigua a Masquefa. Editat per l’Ajuntament de Masquefa, Masquefa.</p> <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Les torres de l'aigua són dues petites construccions en forma de torre (veneciana), construïdes totalment en maó i amb una alçada aproximada de tres metres. Aquests elements estan associats a un dipòsit d'aigua subterrani al qual donen ventilació.</p> | 08119-91 | Polígon 13 Parcel·la 1 | <p>Durant els primers anys del segle XX la població de Masquefa va créixer considerablement. És per aquest motiu que el consistori va decidir construir un pou a la riera de Masquefa, al tram que discorre més proper al Cementiri Vell. L’aigua d’aquest nou pou era emmagatzemada en un dipòsit situat al turó de l’Alzinar, on s’hi aixecaren les dues torres d’aigua, inaugurades l’any 1921.</p> | 41.5022300,1.8082200 | 400533 | 4595197 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51640-foto-08119-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51640-foto-08119-91-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||
51565 | Cal Ros del Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-del-maiol | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i 2 pisos. A la planta baixa s'obren dues portes (adintellades), una d'elles corresponent a un comerç. Al primer pis hi destaca la gran balconada (amb barana feta amb tubs de fundició), a la qual s'accedeix a través de dues portes adintellades i cobertes per sengles cornises. Al pis superior hi ha dues finestres dividides en tres parts cadascuna per tubs de fundició. Per sobre d'una cornisa suportada per mènsules, l'edifici és culminat per un terrat amb barana de terra cuita, al qual s'aixeca una torratxa central de forma quadrada. Tant aquesta com la façana estan arrebossades amb tonalitats vermelloses, tret de la planta baixa, en gris.</p> | 08119-16 | Dins la Vila, al C/ Major 64 | 41.5022000,1.8118800 | 400839 | 4595190 | 1903 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51565-foto-08119-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51565-foto-08119-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51565-foto-08119-16-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
51568 | Festa del Raïm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-raim | XXI | <p>Es celebra la segona setmana del mes de setembre. Consisteix en la portada del raïm de la vinya amb els carros i cavalls pels carrers de la vila, i la tradicional trepitjada del raïm a la plaça de l'Estació. També un concurs de tast de vi. Recentment s'ha promocionat aquesta festa amb la Fira de Tastets de vi, cava, pa, pastissos, embotits i gastronomia local. La recuperació, el manteniment i la dinamització d'aquesta festa s'han convertit en objectius prioritaris per a preservar la identitat pròpia d'un poble pagès des dels seus orígens. Festa lligada al camp on Masquefa rememora les seves arrels pageses.</p> | 08119-19 | Nucli de Masquefa | <p>Masquefa havia sigut un poble pagès des dels seus orígens, i la vinya la font de riquesa més important dels seus pobladors fins al S.XX. Al setembre recollia l'esforç i les angúnies de tot l'any. La gent que depenia del cultiu dels ceps rebien aquest mes amb molta il·lusió; era un mes clau per l'economia del pagès i Masquefa es mobilitzava de dalt a baix. Tothom uns dies abans posava a punt els estris que servien per la recollida del raïm, es netejaven i rentaven els cups, es construïen els garbons ( feixes de branquillons que servien com a filtre del most), es repassaven les eines, portadores, caparrons, maçons, cistells veremadors, falçons, tisores... tot havia d'estar a punt per la collita. L'ambient era extraordinari, perquè arribaven els collidors forans, sobretot de l'Aragó, del Berguedà i de Castelló. Cada casa els acollia d'un any per l'altre i ja eren com de la família. La solidaritat es feia evident entre els pagesos que tenien vinyes més petites i les famílies s'ajudaven a collir-les unes a les altres. Els cavalls i els carros ocupaven els camins i la flaire del raïm que omplia els cups de les cases era present a tot el poble. Les manifestacions festives dels pobles sovint estan relacionades amb la manera de guanyar-se la vida dels seus habitants. La festa és l'expressió lúdica de les activitats socioeconòmiques, i amb aquest esperit sorgeix la 1ª Festa del Raïm de Masquefa. Començava la dècada dels seixanta i una nova entitat cultural i recreativa batejada amb el nom de l'Alzinar havia nascut feia un any com alternativa a les propostes de les institucions del moment. La primera junta d'aquesta entitat va proposar organitzar un sopar de carmanyola per tot el poble al bosc de l'Alzinar en el temps de la verema. Dit i fet. Amb molta voluntat es van posar a treballar perquè els assistents tinguessin llum. La feina no era fàcil, ja que s'havia de portar la suficient energia elèctrica des de l'antiga granja de pollastres que hi havia a l'actual carrer Bonavista fins al bosc. La idea era encendre unes bombetes i connectar un tocadiscs perquè en Jaume Mas, de 'Cal Daniel', li donés vida, amb música de l'època. El vi, evidentment tampoc podia faltar, i no faltava, perquè en Joan Monsó de Can Massana en donava tot el que calia i es conservava tota la vetllada fresc en portadores carregades de glaçons. La festa va ser tot un èxit, i així es va celebrar durant uns anys al bosc de l'Alzinar. La construcció de la pista a la plaça de l'Estació va portar noves expectatives, i la festa es va traslladar del lloc d'origen a la pista o a la plaça, on es va continuar celebrant el sopar de carmanyola durant anys. Les dècades dels 80 i 90 van portar modificacions a la festa, que va incorporar la màquina per fer la trepitjada popular amb el raïm que portava en Pere Aloy amb el seu tractor. Des de l'any 2002, el raïm de Masquefa es porta a la trepitjadora de la plaça de l'Estació amb la cercavila de carros i cavalls. Malgrat la interrupció de la festa de manera intermitent durant alguns anys, la Festa del Raïm ha contribuït a preservar la identitat pròpia d'un poble pagès des dels orígens, i és un homenatge a la memòria col·lectiva.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||||
51596 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-9 | XV-XX | S'ha d'organitzar | <p>El fons de la Parròquia de Sant Pere inclou un conjunt de documents i llibres referents no tan sols a l'activitat pròpia, sinó també emesos per confraries o el propi ajuntament. Actualment es troba en curs d'organització, establint-se tres seccions. Secció I: Sèrie pergamins (entre ells el referenciat a la fitxa 59). Secció II: Diferents sèries: 1.- Llibres de baptismes. 2.- Llibres de matrimonis. 3.- Llibres d'òbits. 4.- Expedients matrimonials. 5.- Llibres de misses. 6.- Culte i fàbrica. 7.- Fundacions. 8.- Control dels fidels. 9.- Confraries i associacions. 10.- Inventaris. 11.- Papers amb validesa pública. 12.- Diversos. Secció III: Fons corrent: 1.- Sagramentals. 2.- Organització-administració. 3.- Documents diversos.</p> | 08119-47 | Bisbat de Sant Feliu, C/ Armenteres, 35, 08980 Sant Feliu de Llobregat, Barcelona | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51596-foto-08119-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51596-foto-08119-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51596-foto-08119-47-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
51610 | Festa Major Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-0 | <p>Sant Isidre és el Patró de Masquefa i la Festa Major Petita se celebra el 15 de maig. Els pagesos de la vila, el dia 15 de maig de cada any, feien festa. La festa dura tres dies, agafant el cap de setmana, perquè l'afluència de la gent sigui el més nombrosa possible. És una festa que manté elements tradicionals i populars, com és el sopar de faves i l'elecció de les faves d'argent, i el ball de la garlanda.</p> | 08119-61 | Nucli de Masquefa | <p>Els pagesos de Masquefa van triar com a representant a San Isidro convertint-lo en 'Sant sidre' i cada 15 de Maig paraven la seva activitat per celebrar una bona festa des de temps immemorials. La primera festa, però de la que disposem documentació es de l'any 1899 al local de La Unió Masquefense, (Crehueta 42, actualment una jardineria). El dia festiu consistia en una missa pel matí a les 12h., un bon dinar a casa, com correspon als dies de festa grossa, i per la tarda s'organitzava un ball amenitzat per una orquestra, aquell mateix any es va llogar per 130 pessetes una orquestra a Torras.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51610-foto-08119-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||
51611 | Festa Major de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-magdalena-0 | <p>Patrona de Masquefa. Festa Major (22 de juliol): antigament la Festa Major es celebrava per Sant Pere (29 de juny), en honor al patró més antic de Masquefa. Degut a què per aquestes dates molts pagesos tenien feina al camp, a finals del S. XIX es va canviar a Santa Magdalena (santa que fou representada a Masquefa en diversos llocs).</p> | 08119-62 | Nucli de Masquefa | <p>Antigament la Festa Major de Masquefa es commemorava per Sant Pere ( 29 de juny) en honor al patró més antic de la nostra vila, però davant la impossibilitat d'assistir a la Festa per part de molts masquefins que marxaven a segar a altres terres per aquestes dates, es va proposar a finals del S.XIX canviar el dia de Festa Major per Santa Magdalena per que tothom la pogués gaudir, Santa Magdalena era coneguda en altres èpoques per la seva presencia representada en una antiga capella situada a la masia de Can Bonastre i que apareix amb el nom de Can Bonastre de Santa Magdalena en documentació escrita ja des del S XVII, i per això ha sigut i es la patrona religiosa i festiva de Masquefa.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51611-foto-08119-62-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||
51612 | Llaors a Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llaors-a-sant-isidre-llaurador | <p>Informació donada per l'Associació d'Amics dels Goigs</p> | XX | <p>Goig a Sant Isidre que es canta a la Festa Major Petita que inclou la partitura i una imatge de Sant Isidre. La lletra és la següent: Llaors a St. Isidre Llaurador, que es venera a masquefa en la Festa Major Petita Nostre Sant, humil senyor Del solc profund de l'arada, A la sang del llaurador Fosa hi ha terra estimada De Montserrat estadants Serán les nostres mirades I amb eines a les mans Farem créixer les sembrades. Deu-nos somnis per tresor Que amb la nit s'encén l'albada: Primavera Demana'm i colliré El fruit d'arbre d'estrelles. Poncella esperaré. La saba féu meravelles: Tots els pètals una flor. Més d'un ram, joia esperada Estiu Isidre, fes-nos costat En les hores més feineres. Sota l'espiga, el blat Per damunt de les roselles. Que l'oreig bati tot l'or Com la nau trenca l'onada Tardor Racó d'engrunes del temps Dels braçalets de les branques. Remor de groc intens, La tardor porta ventades. Sant Isidre, fes record De com tomba la mesada Hivern Vora el foc mesos roents. La collita cerca estança. Dies curts, somnolents… De gebró brillant i blanca. Teranyines i foscor En la bóta reposada Plens de maig molt lluminós Plaça i carrers de la vila. Que esclati nostre cos De la festa que més brilla! Garlanda que és resplendor De l'encís de la diada</p> | 08119-63 | <p>Edició impresa l'any 1984</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1984 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51612-foto-08119-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
51613 | Goigs en llaor de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-santa-magdalena | <p>Informació rebuda per l'Associació d'Amics dels Goigs</p> | XX | <p>Volem cantaus amb veu plena I en Goigs, els amors divins: Sia Santa Magdalena Guiatge dels masquefins Segons textes llegendaris, A Bethània-en gran-palau- Vostres pares Syr i Eucaris Moraven contents i en pau, Fent vida noble i amena Sent ja del Crist paladins: Atreu el poble propala Que teniu gran formosó I que el castell de Magdala Foll centre és de corrupción, Que us lliga amb vida obscena I amb els satànics abims: Marta, la votra germana Us vol treure d'aquell fang, -on feu vida cortisana-, Fins a costa de sa sang I Llàtzer sent també pena Que petgeu pèssims camins: La veu que entra en vostra oïda, -a Bethsaida i Cafarnau-, Us deixa tan convertida Que el platxeri ja no us plau, I ve del vici l'esmena, Per seguir cristians destins: Vostre cor s'encén com brasa Rentant els peus del Senyó, Quan vos perfumeu la casa Del vell faritzeu Simó, I eixugueu amb mans i trena Aquells peus sants i divins: Un dia amb Marta ploràveu A Llàtzer, -vostre germà-, I el Bon Jesús que invocàveu A la vida us el tornà, Després d'uns jorns que no alena I que es consum terra endins: Segons el Sant Evangeli, Durant la passió crudel I àdhuc en dur-lo al sepeli, Fòreu al Bon Deu Fidel, Car la vostra amor ja un mena Vers als celestials confins Si en veure buida la fossa Que el Fill de Deu ocupà, Fóu per vos sorpresa grossa Més ho fóu quan d'hortolà S'apareix -i us anomena-, Com cuidant d'horts i jardins: Els jueus en barca vella us llençàren a la mar i fereu cap a Marsella, perillant de naufragar, i es que Deu allá us emmena per convertí aquells veïns: Sotmesa a molt dura prova, -lluny de mundanals enganys- Cercau isolada cova, On hi residiu trenta anys, A tot el món aliena, Vivint entre rocs i pins: En capella d'alabastre, Se sap que en segles d'antany, -on avui hi ha Can Bonastre_ Vostre imatge, en gran tamany, Dava mercès a balquena Als del poble i pelegrins: Masquefa, vila feinera, Que rau sots vostre estándar I com patrona us venera Tenint fil en vos l'esguard, Sovint renòva-us l'ofrena Que ix del fons dels cors endins: Als veïns d'aquesta terra, -encarada al Montserrat- Lliuràu-los de fam i guerra, D'eixuts, gams i malvestat, I pecats de tota mena, Metzinosos com verins: I en venir l'hora postrera -q'hom espera amb cert recel,- Siau nostra mitjancera Per enquibins dintre el Cel, Fruint de la pau serena Que és l'encís dels serafins: Ja hem cantat a veu plena I en Goigs, els amors divins: Siau Santa Magdalena Guiatge pels masquefins</p> | 08119-64 | <p>El document és de l'any 1832. la letra és de J. Torras i Llopart i la tonada de J. Rotllant i Pons.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1932 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||||
51646 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-4 | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, coronat per una cornisa. Les façanaes laterals mantenen la composició de planta baixa amb finestres rectangulars, planta primera amb finestres en arc de mig punt, i cornisa amb finestra correguda fruit d'una actuació més recent. La façana principal, en xamfrà, conté l'accés a l'edifici per mitjà d'una obertura amb arc de mig punt, i un balcó en planta primera. La cota de paviment de planta baixa està elevada cinc graons de la cota de la rasant de carrer.</p> | 08119-97 | Carrer Major, 93 | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1870 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | Motius expressats per la seva inclusió en el catàleg: la documentació, estudi i conservació dels seus valors culturals i històrics és important pel coneixement de l'evolució del nucli urbà de Masquefa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
51638 | Sortida estret carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sortida-estret-carrer-major | XIX-XX | <p>Característic espai urbà de Masquefa on el carrer Major, antic Camí Ral, torna a eixamplar-se després de l'estret. La seva amplada passa a ser de gairebé 11 metres. Els edificis situats en aquest punt són característics, ja que presenten els elements clàssics de l'arquitectura popular i rural de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Construccions simples de planta baixa i un o dos pisis amb façanes simples amb una o dues obertures rectangulars (portes o finestres) per planta. A nivell arquitectònic, com passa en altres punts és interessant destacar la presència de cellers o soterranis en cada edifici. Aquests cellers tenien sortida a l'exterior per les façanes posteriors i tenien la funció de ser espais d'emmagatzematge i treballs relacionats amb el món agrícola.</p> | 08119-89 | Carrer Major | <p>Exemple d'arquitectura popular de Masquefa que manté la imatge històrica del carrer Major i del seu origen relacionat amb el món rural i agrícola. Possible nucli originari de la Vila de Masquefa.</p> | 41.5021800,1.8115000 | 400807 | 4595188 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51638-foto-08119-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51638-foto-08119-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
51604 | Casa del carrer Escoles, 11 / Casa c/ Major 40-46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-escoles-11-casa-c-major-40-46 | XX | <p>Edifici amb planta baixa i dos pisos que dona al C/ Major (ocupant del número 40 al 46) i al C/ Escoles (sense numerar), essent la façana d'aquest segon carrer la que posseeix un veritable valor patrimonial. El seu interès rau en el material (maó) i mode constructiu, a imatge de l'arquitectura fabril britànica del S. XIX, essent-ne l'exponent a la vila (tot i datar de mitjans del S. XX) junt amb la fàbrica Rogelio Rojo.</p> | 08119-55 | Dins la Vila, al C/ Major 40-46 | 41.5021200,1.8123800 | 400880 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51604-foto-08119-55-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | L'edifici del número 40 és conegut com la 'Quadra de Can Perera', i el 42 com el 'Trull del Floro'. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
51572 | Fons de l'Arxiu Fotogràfic Municipal d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-municipal-digualada | XX | <p>Conjunt de 14 fotografies realitzades al terme de Masquefa, que formen part del fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Dues d'elles daten del 1935, i il·lustren respectivament Can Vila i l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Del 1936 n'hi ha dues més, totes dues il·lustrant l'església de Sant Pere i la Santa Creu. El conjunt més abundós reflecteix diversos aspectes de l'estada el 28 d'Abril de 1944 d'Antonio Correa, governador civil de Barcelona, a la població. Hi apareixen l'església de Sant Pere, el teatre, la fàbrica Rogelio Rojo i alguns paratges urbans de Masquefa i la Beguda Alta. També il·lustrant una visita del governador civil de Barcelona, en aquest cas Eduardo Baeza Alegria, el 17 de Març de 1950. En aquest cas, totes tres fotografies són fetes a la fàbrica Rogelio Rojo.</p> | 08119-23 | Arxiu Històric Comarcal de l'Anoia, Plaça de la Creu 18 ('Cal Maco'), IGUALADA | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | La feta el 1935 a Sant Pere i la Santa Creu es obra de Pedro Bosch, i la resta de Procopi Llucià | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc