Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51606 | Castell de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-masquefa | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - BOU, Enric (1982): “On està el castell de Masquefa (Anoia), documentat el 963?”. Diplomatari, 9. Pp. 20-22. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | X | Necessita actuacions de consolidació | <p>Actualment les restes qualificades com a 'Castell de Masquefa' corresponen a uns fonaments totalment arrasats que s'adossen al cantó Nord de l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Tot i que tradicionalment han estat considerades com vestigis del castell, fotografies dels anys '30 mostren la seva correspondència a una casa, que era ocupada pel campaner. Aquesta fou enderrocada el 1936.</p> | 08119-57 | Al S de la confluència del Torrent de Can Cartró i la Riera de Masquefa, a 700 m al N del nucli urbà | <p>El document més antic que es coneix que esmenta el castell data del 963, en que és venut (junt amb l'església de Sant Pere i la Santa Creu) pel comte Mir a Ennec Bonfill. El 998 aquest permutà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el castell i la parròquia pel castell de Gelida, iniciant un llarg període de domini del monestir vallesà. En aquest moment el castell i l'església constituïen el centre al voltant del qual creixia la vila. Amb el desenvolupament del camí ral com a via de comunicació de cabdal importància econòmica, el nucli urbà es traslladà al seu peu.</p> | 41.5090900,1.8087700 | 400590 | 4595958 | 963 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51606-foto-08119-57-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | El suposat castell fou declarat en virtut del decret de castells del 22.4.49 (BOE 5.5.49), amb el codi R-1-51-5537. En virtut de la Ley del Patrimonio Histórico Español (29.6.85), en fou ratificada la declaració el 8.11.88, amb el codi R-I-0005537-00000. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||
| 51588 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-11 | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Antic camí que unia a l'Edat Mitjana la ciutat de Barcelona amb Lleida i l'Aragó, vora el qual es concentrà el nou nucli de Masquefa un cop abandonades les rodalies de l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Actualment es troba fossilitzat en la trama urbana en els carrers Serralet, Crehueta, Sant Pere i Major.</p> | 08119-39 | Carrers Serralet, Crehueta, Sant Pere i Major. | 41.5023800,1.8112600 | 400787 | 4595211 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51588-foto-08119-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51588-foto-08119-39-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada per l'ajuntament de Masquefa. | 94|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||||
| 51600 | Bosc de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lalzinar | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Bosc d'Alzines tradicionalment freqüentat per la proximitat a la Vila. Aquest és el motiu pel qual ha donat nom al Carrer Alzinar, el Camí de l'Alzinar i l'Associació l'Alzinar, constituint doncs un important referent toponímic.</p> | 08119-51 | A dins la Vila, immediatament al S de Can Massana | 41.5020700,1.8083800 | 400546 | 4595179 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51600-foto-08119-51-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||||||
| 51637 | Estret del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estret-del-carrer-major | XIX-XX | <p>Característic espai urbà de Masquefa on el carrer Major, antic Camí Ral, redueix la seva amplada de pas a 5 metres. Els edificis situats en aquest punt són característics, ja que presenten els elements clàssics de l'arquitectura popular i rural de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Construccions simples de planta baixa i un o dos pisis amb façanes simples amb una o dues obertures rectangulars (portes o finestres) per planta. A nivell arquitectònic, com passa en altres punts és interessant destacar la presència de cellers o soterranis en cada edifici. Aquests cellers tenien sortida a l'exterior per les façanes posteriors i tenien la funció de ser espais d'emmagatzematge i treballs relacionats amb el món agrícola.</p> | 08119-88 | Carrer Major | <p>Possible nucli originari de la Vila de Masquefa.</p> | 41.5024700,1.8110200 | 400767 | 4595221 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51637-foto-08119-88-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||||
| 51638 | Sortida estret carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sortida-estret-carrer-major | XIX-XX | <p>Característic espai urbà de Masquefa on el carrer Major, antic Camí Ral, torna a eixamplar-se després de l'estret. La seva amplada passa a ser de gairebé 11 metres. Els edificis situats en aquest punt són característics, ja que presenten els elements clàssics de l'arquitectura popular i rural de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Construccions simples de planta baixa i un o dos pisis amb façanes simples amb una o dues obertures rectangulars (portes o finestres) per planta. A nivell arquitectònic, com passa en altres punts és interessant destacar la presència de cellers o soterranis en cada edifici. Aquests cellers tenien sortida a l'exterior per les façanes posteriors i tenien la funció de ser espais d'emmagatzematge i treballs relacionats amb el món agrícola.</p> | 08119-89 | Carrer Major | <p>Exemple d'arquitectura popular de Masquefa que manté la imatge històrica del carrer Major i del seu origen relacionat amb el món rural i agrícola. Possible nucli originari de la Vila de Masquefa.</p> | 41.5021800,1.8115000 | 400807 | 4595188 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51638-foto-08119-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51638-foto-08119-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||||
| 51639 | Corraló de la Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralo-de-la-fassina | XVI-XIX | <p>Característic espai urbà de Masquefa que connecta el carrer Major amb el carrer de Bonavista, a través de les parcel·les existents a modus de drecera. Presenta una llargada de 36 metres i una amplada màxima de 2,5 metres. És un exemple d'aprofitament arquitectònic de l'espai, ja que ocupa l'espai corresponent als baixos de la vivenda número 131 del carrer Major, punt en el que té l'inici aquest pas que connecta amb el carrer de Bonavista. Destaca la coberta, bastida amb volta catalana.</p> | 08119-90 | Corraló de la Fassina | 41.5027700,1.8103300 | 400710 | 4595255 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51639-foto-08119-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51639-foto-08119-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51639-foto-08119-90-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||||
| 51641 | Corraló de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralo-de-lestacio | XIV-XVI | <p>Característic espai urbà de Masquefa que connecta l'estret del carrer Major amb la Plaça Josep Ma. Vila (popular de l'Estació), a manera de drecera. Presenta una llargada de 37 metres i una amplada d'1,5 metres en el seu punt més estret. Els paraments delimitadors corresponen a les façanes laterals dels edificis que limiten aquesta via, fet que comporta que no presentin elements arquitectònics ressenyables.</p> | 08119-92 | Corraló de l'Estació | <p>Zona de pas característica de la trama urbana de Masquefa i possible zona de pas ja existent en l'origen de la Vila.</p> | 41.5022300,1.8121000 | 400857 | 4595193 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51641-foto-08119-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51641-foto-08119-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51641-foto-08119-92-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||||
| 51642 | El Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corralo | <p>Característic espai urbà de Masquefa que connecta la plaça de la Vila amb el carrer Major i el carrer de Bonavista, pel darrera dels edificis que menen al carrer Major i de forma paral·lela a aquest. Presenta una llargada de 76 metres i una amplada de 1, 75 metres. No està cobert, tot i que existeixen alguns passos aixecats entre parcel·les. Les façanes que el delimiten no presentes cap element ornamental d'interès.</p> | 08119-93 | El Corraló | <p>Zona de pas característica de la trama urbana de Masquefa i possible zona de pas ja existent en l'origen de la Vila.</p> | 41.5025000,1.8106400 | 400736 | 4595225 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||||
| 51649 | Casa del masover de can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-masover-de-can-massana | XX | <p>Casa rural d'un sol nivell configurada amb forma de 'L' i amb solució de coberta a quatre vessants de teula àrab. L'accés es produeix a partir d'un porxo configurat per tres arcs. L'acabat de la façana és arremolinat de color blanc sobre un petit sòcol d'aspecte petri, conformat amb formigó. Proper al cos principal hi ha un petit cos amb usos auxiliars a l'habitatge. Es troba propera a la traça del tren, rodejada de camps de conreu.</p> | 08119-100 | A prop d'un camí de traça tangent a la carretera B-224a, proper a Can Massana | <p>Casa construïda per allotjar als masovers de la finca de Can Massana. Es tracta d'una edificació vinculada històricament al teixit rural tradicional del territori. La tipologia edificatòria, els materials emprats en la construcció, i la composició volumètrica dels diferents volums són els tradicionals del lloc. Va ser edificada l’any 1954, tal com observem als plànols originals de l’estructura, conservats a l’Arxiu Municipal de Masquefa.</p> | 41.5029045,1.8070879 | 400440 | 4595273 | 1950 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51649-foto-08119-100-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||
| 94037 | Maset Joaquima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-joaquima-0 | XX | <p>Caseta als quatre vents, situada a la cantonada del carrer dels Oms i envoltada de jardí separat del carrer per un mur perimetral. És de planta rectangular amb la coberta plana. Només consta de planta baixa. Destaca a la façana principal la porta d'accés protegida amb una marquesina d'obra en forma de volta suportada per uns angles de ferro. A cada costat de la porta d'accés hi ha finestres amb decoració esgrafiada al votant. La façana està coronada en la part central per un plafó d'obra on es llegeix el nom de Maset Joaquima i l'any 1913 en xifres romanes i les inicials E.P. i l'escut amb les quatre barres. Tot plegat molt desgastat. A les cantoneres de la façana hi ha sengles pinacles d'obra de secció quadrada. Entre els pinacles i el plafó central del coronament hi ha una barana de ferro amb motius decoratius florals. La porta del barri és de ferro i en el mur perimetral el sòcol és d'obra amb pilars equidistants units amb una barana de ferro.</p> | 08119-101 | Carrer dels Oms, 1 | <p>Construïda l'any 1913.</p> | 41.4975900,1.8361600 | 402858 | 4594650 | 1913 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94037-101a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94037-101b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 199) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||
| 51587 | Coveta vora can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-vora-can-bonastre-de-santa-magdalena | Pateix erosió natural | <p>Cavitat excavada a la roca sorrenca natural, definint dos espais circulars (i amb culminació cupular) alineats connectats. La profunditat lineal total és de 4 m, i l'alçada màxima és d' 1'5 m.</p> | 08119-38 | Al S de la riera de Masquefa, 1900 m al NW del nucli urbà | 41.5118300,1.7895000 | 398986 | 4596285 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51587-foto-08119-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51587-foto-08119-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Tal vegada correspon a un lloc d'aixopluc i d'emmagatzematge d'eines vinculats amb les vinyes de la zona. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||||
| 51572 | Fons de l'Arxiu Fotogràfic Municipal d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-municipal-digualada | XX | <p>Conjunt de 14 fotografies realitzades al terme de Masquefa, que formen part del fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Dues d'elles daten del 1935, i il·lustren respectivament Can Vila i l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Del 1936 n'hi ha dues més, totes dues il·lustrant l'església de Sant Pere i la Santa Creu. El conjunt més abundós reflecteix diversos aspectes de l'estada el 28 d'Abril de 1944 d'Antonio Correa, governador civil de Barcelona, a la població. Hi apareixen l'església de Sant Pere, el teatre, la fàbrica Rogelio Rojo i alguns paratges urbans de Masquefa i la Beguda Alta. També il·lustrant una visita del governador civil de Barcelona, en aquest cas Eduardo Baeza Alegria, el 17 de Març de 1950. En aquest cas, totes tres fotografies són fetes a la fàbrica Rogelio Rojo.</p> | 08119-23 | Arxiu Històric Comarcal de l'Anoia, Plaça de la Creu 18 ('Cal Maco'), IGUALADA | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | La feta el 1935 a Sant Pere i la Santa Creu es obra de Pedro Bosch, i la resta de Procopi Llucià | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||||||
| 51633 | Conjunt del carrer Serralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-serralet | XX | <p>Conjunt de edificis entre mitgeres situats al sud del carrer del Serralet, entre els números 78 i 98. Conjunt unitari que presenta 9 edificis de planta més dos pisos d'arquitectura i façanes simples (excepte l'edifici número 80 de planta baixa i un pis). Aquests edificis es caracteritzen per tenir una o dues obertures a la planta baixa, normalment porta i finestra que són de forma rectangular o quadrada. Destaca les obertures de l'edifici número 78, amb llindes en forma d'arc carpanell. A les primeres plantes es troben finestres rectangulars, normalment una. Les segones plantes presenten petites finestres rectangulars o quadrades. En tot aquest conjunt destaca l'edifici número 96, ja que si bé manté la descripció realitzada, ocupa l'espai de dos parcel·les, presentant una planta baixa amb tres obertures (porta, finestra i obertura tapiada), tres finestres rectangulars a la primera planta i tres finestres més petites a la segona planta. Totes les obertures es troben emmarcades.</p> | 08119-84 | Carrer Serralet. | <p>Exemple d'arquitectura popular de Masquefa que manté la imatge històrica del carrer del Serralet i del seu origen relacionat amb el món rural i agrícola.</p> | 41.5003100,1.8170600 | 401268 | 4594974 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51633-foto-08119-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51633-foto-08119-84-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||||
| 51599 | Cova vora el torrent de Salt de Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-vora-el-torrent-de-salt-de-serra | <p>Cova natural que només hem pogut visualitzar a distància des de la riba contrària del torrent. Probablement és formada (en un sediment molt tou constituït per argiles i pedra sorrenca) per l'acció hidràulica del torrent, que ha excavat un profund barranc al seu pas. La seva amplada és aproximadament d'uns 30 o 40 m, i la seva alçada màxima deu rondar els 4-5 m.</p> | 08119-50 | A la riba dreta del torrent de Salt de Serra, 3200 m al NW del nucli urbà | 41.5241200,1.7809400 | 398291 | 4597659 | 08119 | Masquefa | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||||||||
| 51605 | Document de declaració de carrer de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-de-declaracio-de-carrer-de-barcelona | <p>- SAMPER I ROVIRA, Núria; RUBIO I MANUEL, Daniel (1994): Masquefa, carrer de Barcelona. Miscel·lània penedesenca, vol. II: el Penedès, pp. 273-284. Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XV | El document presenta algunes llacunes, restaurades, i la seva llegibilitat disminueix als plecs. | <p>Document escrit sobre un pergamí de 72 x 44 cm, en lletra humanística minúscula diplomàtica catalana del S. XV, en sentit apaïsat. Datat al 10 de juny de 1451, correspon al trasllat del document original del 2 de febrer de 1449. Llevat de les titulacions de la reina (en llatí), la resta està escrita en català. Tot i presentar problemes de legitimitat als plecs, el text ha estat contrastat amb la còpia registral del document original (1449), dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. S'hi recull el seguit de privilegis confirmats per la reina Maria (en nom d'Alfons V), entre ells concessions econòmiques, la indicació les competències i mode d'elecció del batlle i l'atorgament a Masquefa de la qualitat de carrer de Barcelona (així com de la ciutadania als seus habitants).</p> | 08119-56 | Ajuntament de Masquefa, C/ Major 91-93 | 41.5009704,1.8150010 | 401097 | 4595050 | 1451 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51605-foto-08119-56-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Cancelleria reial | Es conserva la còpia registral del document original més el 1449 per la Cancelleria Reial, dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Escrit en lletra humanística minúscula diplomàtica catalana. El document forma part de l'Arxiu Parroquial, tot i estar conservat a l'Ajuntament. | 85 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||
| 51604 | Casa del carrer Escoles, 11 / Casa c/ Major 40-46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-escoles-11-casa-c-major-40-46 | XX | <p>Edifici amb planta baixa i dos pisos que dona al C/ Major (ocupant del número 40 al 46) i al C/ Escoles (sense numerar), essent la façana d'aquest segon carrer la que posseeix un veritable valor patrimonial. El seu interès rau en el material (maó) i mode constructiu, a imatge de l'arquitectura fabril britànica del S. XIX, essent-ne l'exponent a la vila (tot i datar de mitjans del S. XX) junt amb la fàbrica Rogelio Rojo.</p> | 08119-55 | Dins la Vila, al C/ Major 40-46 | 41.5021200,1.8123800 | 400880 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51604-foto-08119-55-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | L'edifici del número 40 és conegut com la 'Quadra de Can Perera', i el 42 com el 'Trull del Floro'. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||||
| 51570 | La Torre dels Tenas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-dels-tenas | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici constituït per dos cossos laterals de planta baixa i un de central amb planta baixa i primer pis, amb coberta a dues aigües. Les múltiples obertures a les façanes principals i laterals alternen les formes totalment quadrangulars amb les culminades amb arcs carpanells, presentant porticons de fusta a les finestres. Aquests elements estan decorats mitjançant elements plàstics com roses i gelosies en forma d'arcs entrellaçats. Aquest motiu és l'emprat també als elements de ventilació.</p> | 08119-21 | Dins el nucli urbà, a la Plaça Josep M. Vila S/N | <p>Torre d’estiueig edificada per l’inventor i empresari barceloní Pedro Tenas Torres durant els primers decennis del segle XX. Posteriorment a la construcció de la casa va adossar-se una cuina a la cara sud, avui desapareguda. Després de la compra de l’edifici per part de l’Ajuntament, als anys setanta, ha complert funcions de llar de jubilats i d’escola de música. Els antics jardins de la propietat, en els quals hi havia hagut una piscina i un garatge, han estat integrats a l’actual Plaça Josep Maria Vila, coneguda popularment com a “Plaça de l’Estació”.</p> | 41.5025100,1.8126200 | 400901 | 4595223 | 1920 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51570-foto-08119-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51570-foto-08119-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51570-foto-08119-21-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||
| 51608 | Can Quiseró (o can Quissarró) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quisero-o-can-quissarro | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Edifici constituït per un únic cos de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis. El sòcol està revestit amb pedra, i la resta de la façana presenta un to uniforme (degut a l'arrebossat en color blanc), trencat tan sols per les obertures adintellades. Tot i que l'arrebossat no en permet la visió, el material constructiu deu correspondre a maons degut a la regularitat de l'alçat. La coberta és resolta amb una teulada a dues aigües. Al SW de l'edifici s'hi ha construït un garatge, i tot el conjunt és envoltat per un jardí amb arbres fruiters, clos amb una tanca.</p> | 08119-59 | Dins la urbanització a la que dóna nom, al C/ Pirineus 49-53 | 41.4809500,1.7969200 | 399557 | 4592848 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51608-foto-08119-59-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||||
| 51563 | Església parroquial de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-0 | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici d'estil neogòtic constituït per una única nau, amb un àmbit d'entrada (sobre el qual hi ha el cor) i quatre capelles a cada banda (emmarcades per arcs ogivals), interconnectades entre elles a mode de deambulatori. L'edifici és rematat amb un absis semicircular cobert amb una hemicúpula. A sobre de cada capella s'obren a l'exterior tres finestrals (també en forma ogival) amb vitralls, essent tan sols policromats els més propers a l'absis. La coberta, sostinguda per quatre arcs apuntats, és resolta amb un embigat a dues aigües. En quant a la façana exterior (de caire senzill i orientada vers el nord) en destaquen les obertures (totes elles ogivals peraltades), especialment la portalada principal. A cada banda hi té un arc cec. En un nivell superior, separades per una cornisa, hi ha tres finestres a cada banda (amb les del cantó de ponent tapiades). Sobre l'eix del portal s'alça un campanar de planta quadrangular, que a diferència de la resta de la façana (pintada de color blanc) és de maó vist. Amb diferents trams, al primer d'ells té una obertura allargada encarada vers el nord. Al segon, hi ha un rellotge amb quatre esferes, i al superior dues obertures a cada costat. Està culminat amb una estructura cupular de ferro forjat. Dels elements mobles de l'interior cal destacar-ne el retaule (del S. XX) que ocupa l'absis, però especialment una pila baptismal de pedra picada provinent de l'església de Sant Pere i la Santa Creu (originalment dins la seva capella del Roser) amb un escut de Barcelona i la data 1562, restaurada el 1993. Una segona pila baptismal, més senzilla i de menors dimensions, podria correspondre a la primigènia pila de l'església de Sant Pere i la Santa Creu.</p> | 08119-14 | Entre la Vila i el Serralet, al C/ Sant Pere 11-13 | <p>L'edifici fou construït entre els anys 1922 i 1926, prenent des llavors la parroquialitat a la Capella del Roser. A les darreries de la mateixa època, es realçà el campanar per tal d'instal·lar-hi el rellotge. Durant la revolució, el Comitè de Milícies Anti-feixistes Local incautà l'edifici, donant-li l'ús de mercat públic.</p> | 41.5017200,1.8146700 | 401071 | 4595133 | 1926 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51563-foto-08119-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51563-foto-08119-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51563-foto-08119-14-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||
| 51645 | Cine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cine | XX | <p>Edifici d'ús públic en un únic volum per encabir-hi la funció de teatre o cinema. Te una coberta a dues aigües. La façana manté una composició simètrica amb l'accés central, per sota d'una tribuna tancada. A banda i banda hi ha dues finestres verticals i a la part superior central hi ha tres obertures. Façana arrebossada i pintada amb una motllura que defineix la cornisa superior.</p> | 08119-96 | Av. Can Valls, 4 | <p>Construït a principis del segle XX</p> | 41.5022400,1.8107900 | 400748 | 4595196 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51645-foto-08119-96-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||||
| 51583 | Torre dels Lleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-lleons | <p>- PÉREZ FORNÉS, Xavier (2001): La Revolució a Masquefa (1936)”. Un Tomb, núm. 2, novembre 2001.</p> | XX | <p>Edifici de planta baixa culminat amb un terrat, amb una porta (protegida per una visera) i dues finestres adintellades a la façana principal (orientada vers al Nord). Per sobre de totes tres obertures hi ha sengles motius decoratius en relleu en forma floral. Sobre el motiu floral central, i ubicades en un sortint a mode d'acroteri (que substitueix la barana del terrat en el seu tram central) hi ha les inicials 'JC', que al seu torn es troben a sota de la data de construcció, '1912'. Cal destacar la presència d'una zona de jardins al voltant de la torre, closos al carrer mitjançant (al tram de la façana principal) una tanca que alterna pilons d'obra i tanques de ferro forjat (iguals a la porta).</p> | 08119-34 | Al Serralet, al C/ Crehueta 33 | <p>Construïda inicialment com a torre d'estiueig, el 1936 fou incautada per part del Comitè de Milícies Antifeixistes Local, que la prengueren com a local propi. El 1985 s'hi instal·là la seu del COMAM, fins que el 1995 es traslladà a la seu actual.</p> | 41.5010000,1.8155600 | 401144 | 4595052 | 1912 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51583-foto-08119-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51583-foto-08119-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51583-foto-08119-34-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||
| 51582 | Cal Peret-sià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-sia | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, actualment dividit en dos blocs. Les obertures de tots els nivells són adintellades, tret de les portes de la planta baixa del cos que ocupa els números 42-44. Cal esmentar que l'obertura central del primer pis d'aquest cos, així com les tres del segon pis, estan tapiades. Les obertures no tapiades, així com algunes de les del cos corresponent als números 38-40, tenen balcó. Actualment, l'única cosa que dona coherència a la façana és la pintura verda que cobreix el primer i el segon pis.</p> | 08119-33 | Al Serralet, al C/ Crehueta 38-44 | <p>L'edifici era originalment constituït per la part corresponent als números 38-40 (on hi havia un cafè-bar, l'encara avui Cafè Serralet), propietat de Pere Martí Torres. Posteriorment, el mateix propietari va realitzar l'ampliació de cara a encabir-hi una sala de festes per al barri del Serralet. Aquest local fou el nucli a partir del qual es desenvolupà la Unió Masquefense (entitat de caire social i cultural fundada el 1898), de la qual en fou la seu. Durant la Guerra Civil al local s'hi feren mítings promoguts pel Comitè de Milícies Antifeixistes Local, que tenia la seva seu al davant (a la Torre dels Lleons). Amb l'entrada feixista, el local fou ocupat per les tropes, i la Unió Masquefense fou dissolta.</p> | 41.5012200,1.8158100 | 401165 | 4595077 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51582-foto-08119-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51582-foto-08119-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||
| 51646 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-4 | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, coronat per una cornisa. Les façanaes laterals mantenen la composició de planta baixa amb finestres rectangulars, planta primera amb finestres en arc de mig punt, i cornisa amb finestra correguda fruit d'una actuació més recent. La façana principal, en xamfrà, conté l'accés a l'edifici per mitjà d'una obertura amb arc de mig punt, i un balcó en planta primera. La cota de paviment de planta baixa està elevada cinc graons de la cota de la rasant de carrer.</p> | 08119-97 | Carrer Major, 93 | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1870 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | Motius expressats per la seva inclusió en el catàleg: la documentació, estudi i conservació dels seus valors culturals i històrics és important pel coneixement de l'evolució del nucli urbà de Masquefa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||
| 51636 | Antic Casino Popular Recreativo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-popular-recreativo | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. Presenta una arquitectura unitària amb les mateixes característiques en tots els nivell. A nivell general es pot observar que totes les obertures són adintellades i rectangulars i presenten el mateix tipus d'ornamentació. La planta baixa està totalment dedicada al servei de restauració mitjançant un bar-restaurant i també presenta és present l'escala que dóna accés a les vivendes de la resta de plantes. A la banda nord es pot observar dues portes que donen accés a la zona de serveis. Per la banda est s'observen tres finestres rectangulars i emmarcades. El primer i segon pis són similars. A la banda nord tres finestrals que menen a un balcó, mentre que la banda est presenta tres finestres rectangulars amb balustrada. Totes les obertures estan ornamentades amb garlandes amb motius vegetals. La diferència amb la tercera planta és que no hi ha balcó a la banda nord. L'edifici finalitza amb un terrat i un cos afegit cobert amb plaques metàl·liques. A nivell ornamental destaquen els marcs de totes les obertures, les garlandes amb motius vegetals, i tres mosaics d'estil modernista que se situen a la planta baixa de la façana nord. Es poden observar aquests elements en una imatge de l'any 1914. Els elements de més interès són les façanes nord i est.</p> | 08119-87 | Carrer Major, 103 | <p>El Casino Popular Recreativo de Masquefa va instituir-se l’any 1928. A la seva seu, al Carrer Major 103, els vilatans hi jugaven a cartes, a la ruleta i al billar. L’associació va ser dissolta l’any 1939 amb la pujada al poder del General Franco.</p> | 41.5023500,1.8110100 | 400766 | 4595207 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||
| 51630 | Can Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L?Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | Aterrada | <p>Edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos. Les obertures (dues a cada nivell, corresponents de baix a dalt a una porta i un finestral, dues portes d'accés al balcó i dues finestres) són adintellades, i en destaca la decoració dels brancals i dintell amb terra cuita, culminat en el cas de les obertures que donen al balcó amb arcs decoratius sense funció estructural. Com a elements més rellevants, apart de la decoració esmentada, cal destacar el balcó (amb barana de ferro forjat), les mènsules (amb decoració en forma de rostres humans) i l'acabament de la façana amb un acroteri en forma de merlet.</p> | 08119-81 | Dins el Serralet, al C/ Serralet 8 | <p>Fou reformada el 1930 però recentment va ser aterrada.</p> | 41.4996700,1.8179000 | 401337 | 4594902 | 08119 | Masquefa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||
| 51632 | Carrer del Serralet, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-serralet-24 | XX | <p>Edifici entre mitgeres amb planta baixa, un pis i terrat que mena al carrer del Serralet. A la planta baixa hi ha dos obertures, la porta d'accés i una finestra, sengles amb forma rectangular i adintellades. Tant el marc de la porta com el de la finestra es troben ornamentats amb garlandes de guix. Al primer pis es troben dos porticons rectangulars també ornamentats amb garlandes de guix que menen a un balcó que destaca per la reixa de ferro forjat decorat amb motius vegetals. A la façana del primer pis també destaca, entre els dos porticons una peça ornamental de guix amb motius vegetals. Al terrat es pot observar una balustrada de ceràmica coronada també amb elements ornamentals ceràmics.</p> | 08119-83 | Carrer del Serralet, 24 | 41.4998400,1.8175900 | 401312 | 4594921 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51632-foto-08119-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51632-foto-08119-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||||
| 51634 | Carrer Crehueta, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-crehueta-19 | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Construcció unitària en el seu disseny, destacant les obertures existents, totes elles amb arcs deprimits còncaus, ornamentats amb línies que ressenyen la forma dels arcs. A la planta baixa es troben dues obertures, porta i finestra. A la primera planta es localitzen dos porticons que menen a un balcó sense cap element a destacar. La segona planta només presenta una obertura. La façana culmina amb la inscripció de l'any de la construcció de l'edifici.</p> | 08119-85 | Carrer Crehueta, 19 | 41.5012800,1.8152000 | 401114 | 4595084 | 1907 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51634-foto-08119-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51634-foto-08119-85-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||||
| 51565 | Cal Ros del Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-del-maiol | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i 2 pisos. A la planta baixa s'obren dues portes (adintellades), una d'elles corresponent a un comerç. Al primer pis hi destaca la gran balconada (amb barana feta amb tubs de fundició), a la qual s'accedeix a través de dues portes adintellades i cobertes per sengles cornises. Al pis superior hi ha dues finestres dividides en tres parts cadascuna per tubs de fundició. Per sobre d'una cornisa suportada per mènsules, l'edifici és culminat per un terrat amb barana de terra cuita, al qual s'aixeca una torratxa central de forma quadrada. Tant aquesta com la façana estan arrebossades amb tonalitats vermelloses, tret de la planta baixa, en gris.</p> | 08119-16 | Dins la Vila, al C/ Major 64 | 41.5022000,1.8118800 | 400839 | 4595190 | 1903 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51565-foto-08119-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51565-foto-08119-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51565-foto-08119-16-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||
| 51567 | Cal Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castanyer-0 | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i dos pisos, culminant amb un terrat. Les obertures (dues a cada nivell, corresponents de baix a dalt a una porta i un aparador, dues portes d'accés al balcó i dues finestres) són adintellades, i presenten decoració en relleu de caire floral a les bandes i el dintell. Cal destacar també el balcó i el terrat, ambdós sostinguts amb mènsules i amb baranes de terra cuita pintada.</p> | 08119-18 | Dins el Serralet, al C/ Serralet 75 | 41.5009700,1.8163300 | 401208 | 4595048 | c. 1925 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51567-foto-08119-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51567-foto-08119-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51567-foto-08119-18-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||
| 51569 | Cal Laiano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-laiano | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i dos pisos. A la planta baixa, s'obren al carrer dues portes amb arc de mig punt, amb sengles garlandes de guix en color blanc que ressalten sobre el color granat de la façana. Al primer pis hi ha una balconada en voladís (amb barana de terra cuita) a la qual s'accedeix per dues portes rectangulars també coronades per sengles garlandes. Entre ambdues portes el balcó esdevé una tribuna tancada amb vidres, a la part frontal de la qual hi figura en relleu la inscripció 'AÑO 1932'. Al segon pis s'obren dues finestres amb tres columnetes pseudojòniques cadascuna. Entre les finestres hi ha una porta (amb la corresponent garlanda) d'accés a un petit balconet la base i la barana del qual són la coronació de la tribuna. A l'interior destaca la recepció, amb un arc rebaixat sostingut per dues columnes d'ordre inventat, sobre el qual hi ha representades unes sanefes i dos àngels que flanquegen la inscripció 'LS'.</p> | 08119-20 | Dins la Vila, al C/ Major 89 | 41.5020800,1.8115300 | 400809 | 4595177 | 1932 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51569-foto-08119-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51569-foto-08119-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51569-foto-08119-20-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||
| 51566 | Ca l'Escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescala | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i dos pisos. Les obertures es resolen amb arcs peraltats a la planta baixa, amb arcs carpanells al primer pis, i amb llindes amb cantons arrodonits al segon. Totes les obertures presenten decoració motllurada als respectius coronaments. Cal destacar també les baranes en ferro forjat dels tres petits balcons de la planta superior i de la gran balconada del primer pis. La façana és coronada per un frontó flanquejat per dues creus de Malta, amb un òcul central que trenca una balustrada, sota la qual hi ha un fris de ceràmica.</p> | 08119-17 | Dins el nucli de La Beguda Alta, al C/ Major 25-27 | 41.4988600,1.8380500 | 403018 | 4594789 | c. 1908 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51566-foto-08119-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51566-foto-08119-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51566-foto-08119-17-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||
| 51584 | La Fàbrica Rogelio Rojo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-rogelio-rojo | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. - PÉREZ FORNÉS, Xavier (2001): La Revolució a Masquefa (1936). Un Tomb, núm. 2, novembre 2001.</p> | XX | <p>Edifici industrial amb una superfície total de 2.610 m2 (1.892 m2 d'ús), amb dues naus centrals flanquejades per altres dues de major llargada (corresponents a diverses fases, constituint una estructura d'U'), definint un gran pati al seu davant. L'aparell constructiu és de maó, amb obertures culminades amb arcs rebaixats, i culminació ondulada de les façanes, tot reproduint l'estil constructiu fabril britànic propi del S. XIX. La coberta de les diverses naus és resolta a doble vessant.</p> | 08119-35 | Dins la Vila, al C/ Rogelio Rojo S/N | <p>La Fàbrica va iniciar la seva producció el 10 d'abril de 1922. Va ser fundada pels germans Rojo, sastres i empresaris barcelonins. A la Fàbrica s'hi fabricaven fornitures metàl·liques, encara que part de la producció es traslladava directament a les llars del poble. Durant la Guerra Civil a La Fàbrica van començar-se a fabricar projectils per al bàndol republicà. El 22 de gener de 1939 el complex industrial va ser bombardejat per l'aviació italiana, poc després les tropes insurrectes van entrar a Masquefa camí a la presa de Martorell i Barcelona. La Fàbrica tancà les portes definitivament l'any 2000. El 2003 l'edifici seria adquirit per l'Ajuntament de Masquefa i a poc a poc convertit en espais d'ús públic. Actualment, el conjunt industrial alberga la Biblioteca Municipal, l'Arxiu Municipal, el Centre Tecnològic Comunitari, el Centre d'Interpretació de La Fàbrica, la Sala Polivalent i diversos locals d'entitats.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 1920 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51584-foto-08119-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51584-foto-08119-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | L'espai de la fàbrica, adquirida per l'Ajuntament de Masquefa, inclou actualment una aula informàtica, el Punt d'Informació Juvenil i provisionalment el Fons Fotogràfic Municipal. Tanmateix, hi ha el projecte d'instal·lar-hi en un futur la biblioteca de la xarxa de la diputació, una sala polivalent, un casal entitats, joves i esplai, l'arxiu històric i una sala d'exposicions. La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada per l'Ajuntament de Masquefa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||
| 51550 | Can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonastre-de-santa-magdalena | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> <p>Soler Becerro, Raimon; Valls Junyent, Francesc. «Les memòries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena, pagès de Masquefa (1787-1815)». <em>Miscellanea Aqualatensia</em>, [en línia], 2004, Núm. 11, p. 99-128,</p> | L'edifici original presenta reformes i ampliacions importants del S. XIX i més recents. | <p>Edifici situat a l'Oest del terme municipal. Està constituït per planta baixa, primer pis i golfes. Els murs externs estan arrebossats amb calç, no deixant l'aparell constructiu vist. Tot i això, a les parets internes de les golfes s'hi observa la construcció en tapial, que en alguns punts apareix alternat amb maons. A la part posterior hi ha un tram de mur amb grans carreus. La façana principal (orientada al S), de caire senzill, no destaca el portal ni els marcs de les finestres, ressaltant-ne tan sols una galeria formada per dos trams de tres arcs suportats per columnes d'ordre dòric. Tot i que actualment estan tapiades, les golfes tenien antigament nombroses obertures encarades vers la façana, per tal de facilitar l'assecat de fruits secs (especialment ametlles). Les escales interiors presenten pintures simulant carreus que daten del S. XIX. L'edifici és culminat per una teulada a dues vessants. Adossat a aquest edifici (en 'L'), se n'ha construït un altre per tal d'emplaçar-hi noves dependències per a l'elaboració del vi. Afrontat a la façana S de la part antiga hi ha un petit edifici (de planta baixa), destinat a dependències dels masovers. Tancant el pati definit pels tres cossos constructius descrits, hi ha un mur edificat amb maons deixant-hi un portal amb arc rebaixat, sota el qual hi ha una cartel·la en ferro treballat amb la inscripció:' J.B. D S.M. 1861' (Joan Bonastre de Santa Magdalena), referent a un moment important de reforma de la masia.</p> | 08119-1 | Al S de la riera de Masquefa, 2 Km a l'Oest del nucli urbà | <p>En temps medievals tenim constància de l'existència de diversos nuclis al que avui és Masquefa. Un d'ells és la capella de Santa Maria i la Santa Creu, esmentada per primera vegada l'any 1037. L'altre, el Palacio Siccho, es troba a la documentació ja l'any 1008. Possiblement, aquesta capella medieval i aquest palau (petit nucli agrícola), s'haurien trobat on avui s'erigeix el mas de Can Bonastre de Santa Magdalena. Durant els segles posteriors, l'església i heretat de Santa Maria Magdalena de Palau apareix a la documentació en contínues compravendes de propietat agrícola. L'any 1398 el mas és adquirit per la família Salelles, també és en aquesta data on es documenta per primera vegada l'existència de vinya a la propietat. Al segle XVI la el mas seria adquirida per la família Bonastre i a poc a poc passaria a conèixer-se com a Can Bonastre de Santa Magdalena.</p> | 41.5088500,1.7888900 | 398930 | 4595955 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|98|99|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||
| 51635 | Ca l'Enterramorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenterramorts | <p>Edificis carrer Major 6-8. Conjunt unitari que tan sols es diferencia per la decoració pictòrica. Edificis de planta baixa i tres pisos. A la planta baixa domina el portaló amb arc carpanell (en l'edifici nº8 no es pot veure pels rètols d'un comerç) i l'accés en forma de porta rectangular a l'edifici. La resta de plantes s'organitzen d'igual manera. Així en l'edifici número 6 es troben dues obertures, que corresponen a finestral amb balcó i finestra. Cal remarcar que la grandària dels balcons disminueix amb l'alçada. En l'edifici número 8 l'organització de la façana és semblant, tot i que en aquest cas hi ha dos finestrals que menen al balcó. Només en la tercera planta cada finestral dóna a un balco de petites mides. Totes les obertures dels conjunt es troben emmarcades.</p> | 08119-86 | Carrer Major, 6-8 | <p>Conjunt d'edificis construïts per la família Monner, dedicada a la compravenda de vi des de principis del segle XX fins als anys seixanta. A l'edifici principal (Major 8), originàriament de tres plantes, se li va adossar el magatzem l'any 1913 (Major 6, 4 i 2), originàriament d'una sola planta i que comptava amb un pati central avui cobert. A partir dels anys vint van anar alçant-se els diversos pisos superiors, fins a la configuració actual del conjunt. </p> <p>L'any 1939, en el marc de la Guerra Civil, a l'edifici van instal·lar-s'hi els comandaments de les tropes insurrectes del general Franco de camí a Martorell i Barcelona. Les plantes superiors de l'edifici del Carrer Major 6 van usar-se com a escola municipal.</p> | 41.5020200,1.8137400 | 400994 | 4595168 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51635-foto-08119-86-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||
| 51558 | Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-recuperacio-damfibis-i-reptils-de-catalunya | <p>- MARKEFIN (1999): Estudi de diagnosi turística del municipi de Masquefa i en relació amb d'altres recursos de la zona. Diputació de Barcelona. Àrea d'Esports i Turisme.</p> | <p>El Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya - Ajuntament de Masquefa, és una institució fundada el 1985 amb la finalitat de donar acollida a rèptils i amfibis decomissats per les autoritats o bé donats pels seus propietaris, guarir-los si pateixen alguna lesió i en darrer terme retornar-los al seu hàbitat original. Junt a aquesta tasca veterinària i de recerca, el centre està obert al públic (especialment l'escolar) de cara a la difusió i conscienciació ecològica en torn de les diverses espècies pertanyents a aquestes famílies. Formen part de la col·lecció d'animals, entre d'altres, diferents espècies de tortugues, llangardaixos, cocodrils i serps.</p> | 08119-9 | Al nucli urbà de Masquefa. Av. Maresme, 45 | 41.4978465,1.8142837 | 401032 | 4594704 | 1985 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Centre d'acollida, guariment i alliberament d'amfibis i rèptils, així com exposició permanent d'aquests. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||||||
| 51631 | Dovella de ca l'Estantís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-ca-lestantis | XVIII | <p>El conjunt de Ca l'Estantís és el resultat de l'ampliació i modificació del mas original. En l'actualitat presenta tres cossos. Cos nº1: Casa pairal original molt modificada per reformes i afegits posteriors. Correspon a un únic cos de petites dimensions de planta rectangular (amb tendència al quadrat), de planta baixa i primer pis, culminada per una teulada a dues aigües. Amb les reformes esmentades, i amb motiu de l'increment del trànsit rodat, l'entrada principal ha estat desplaçada del cantó sud (al peu de l'antic camí) a l'oriental (donant a un petit pati). A la façana sud destaquen dos elements. Per una banda, de la portalada principal, tapiada, tan sols en resta visible la clau de l'arc (amb la inscripció 'SALDADO ASTELLA 1768', tot i que tal vegada caldria llegir-hi 'SALBADÓ ASTELLA'. Per l'altre banda el contrafort situat a la cantonada est. Cos nº2: Cos adossat a l'oest de l'edifici principal. Edifici rectangular edificat amb maons i construït durant el segle XX.. Correspon a un espai d'activitat ramadera. Cos nº3: Cos adossat al nord de l'edifici principal. Al igual que el cos nº2, està edificat amb maons i construït durant el segle XX. Tenia la mateixa activitat que el cos nº2, tot i que sembla que actualment no es desenvolupa cap treball. Les parets es troben arrebossades, fet que no permet observar amb claretat els materials que formen l'estructura del mas. Tot i així, sembla que l'edifici principal estaria bastit amb pedra i els annexos amb maó.</p> | 08119-82 | Carrer Major, 1 | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa. -BERMÚDEZ LÓPEZ, Xavier (2001): Inventari del Patrimoni Local de Masquefa. Diputació de Barcelona.</p> | 41.4981900,1.8392700 | 403119 | 4594714 | 1768 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51631-foto-08119-82-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||
| 51596 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-9 | XV-XX | S'ha d'organitzar | <p>El fons de la Parròquia de Sant Pere inclou un conjunt de documents i llibres referents no tan sols a l'activitat pròpia, sinó també emesos per confraries o el propi ajuntament. Actualment es troba en curs d'organització, establint-se tres seccions. Secció I: Sèrie pergamins (entre ells el referenciat a la fitxa 59). Secció II: Diferents sèries: 1.- Llibres de baptismes. 2.- Llibres de matrimonis. 3.- Llibres d'òbits. 4.- Expedients matrimonials. 5.- Llibres de misses. 6.- Culte i fàbrica. 7.- Fundacions. 8.- Control dels fidels. 9.- Confraries i associacions. 10.- Inventaris. 11.- Papers amb validesa pública. 12.- Diversos. Secció III: Fons corrent: 1.- Sagramentals. 2.- Organització-administració. 3.- Documents diversos.</p> | 08119-47 | Bisbat de Sant Feliu, C/ Armenteres, 35, 08980 Sant Feliu de Llobregat, Barcelona | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51596-foto-08119-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51596-foto-08119-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51596-foto-08119-47-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||||
| 51624 | Jaciment de can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pujades | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=5&consulta=MSUxK21hc3F1ZWZhJTIrLTEl&codi=14402</p> | Enderrocat | <p>El projecte de reforma de la masia de Can Pujades motivà l'any 2005 una intervenció arqueològica de control. El projecte incloïa la restauració de l'edificació preexistent, ensorrada, i la rehabilitació de la part de l'antiga construcció que encara era dempeus. La superfície construïda en la planta baixa era de 580 metres quadrats. Se sap per la bibliografia existent que en aquesta parcel·la existia una masia amb diferents tipus d'edificacions: una part de vivenda, un pou, una porta dovellada (amb un escut tallat en la pedra clau que duu la data de 1158), cellers i magatzems. En 1615 es fundà una ermita en la part posterior de la casa, dedicada a la Mara de Déu de les Neus, de la que no queden restes de la seva existència, més que algun enrajolat que permet situar-la en el lateral posterior dret de la casa. Degut al mal estat de conservació de la masia i la seva proximitat al camí de Can Pujades, l'any 1995 es decidí el seu enderroc. El principal objectiu de la intervenció arqueològica era comprovar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl de l'àrea afectada per la nova construcció, així com la localització de l'ermita esmentada en la bibliografia. Es realitzaren un seguit de rases en les àrees on, després d'una prospecció superficial eren susceptibles d'aportar més informació relativa a la construcció o construccions preexistents. Acabat el primer sondeig i per indicació de l'arqueòleg territorial, es procedí al buidat de la zona central, dins els límits establerts pels murs localitzats en els sondejos. L'estrat de colmatació que aparegué era de cronologia moderna, amb petits fragments de ceràmica vidrada, informes que aportaren poca informació cronològica. Destaquen diversos elements associats a la funció de la casa preexistent (la fabricació de vi), com per exemple cèrcols de portadores, cèrcols de tonells o les rodes de carretó per transportar les tines. Cal destacar la troballa d'una pica per a l'aigua beneïda, en pedra calcaria i sense decoració, que cal associar a l'existència de l'ermita. La intervenció arqueològica, doncs, va permetre documentar l'antiga Masia de Can Pujades i l'ermita fundada en 1615 de la qual no quedaven restes. De la masia s'ha descobert un mur exterior que permet conèixer el perímetre que ocupava la vivenda; es tracta d'un mur fet amb pedres irregulars de mida mitjana lligades amb cal i terra. A l'interior de la vivenda tan sols es documentaren dos murs. I pel que fa a l'ermita, es troba en un estat de conservació precari. El mur localitzat forma un recinte de planta poligonal que té un accés en la banda oest, fet amb pedres mitjanes lligades amb cal i terra. El nivell de colmatació és format per terra compacta de color vermellós, associat a un reompliment natural o antròpic d'anivellament.</p> | 08119-75 | Al S del torrent de Salt de Serra, al límit dell terme municipal de Piera, 6 Km al NW del nucli urbà | <p>Excavació a l'any 2005 durant el procés de reforma de la masia. En part havia estat enderrocada a l'any 1995</p> | 41.5214500,1.7818000 | 398358 | 4597362 | 08119 | Masquefa | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51624-foto-08119-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51624-foto-08119-75-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||
| 94038 | Rellotge de sol de la Masoveria de Cal Simó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masoveria-de-cal-simo | XIX | <p>Era del tipus vertical declinant, pintat damunt de la façana. Només en queda el gnòmon de vareta de ferro i secció circular. A la paret s'identifica molt vagament les traces de la circumferència i del marc quadrat del rellotge.</p> | 08119-102 | Plaça de l'Església, 1 - La Beguda Alta | 41.4980700,1.8361400 | 402857 | 4594704 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 190) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||||||
| 51618 | Festa de Sant Eloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-eloi | XXI | <p>Es celebra el dia 1 de desembre amb motiu de la festivitat de Sant Eloi, patró de la metal·lúrgica. Amb aquesta festa recuperada l'any 2013, Masquefa recorda els seus orígens industrials, entorn de La Fàbrica Rogelio Rojo. La festa consisteix en diverses activitats i actuacions durant tot un cap de setmana, destacant un mercat amb artesans i oficis.</p> | 08119-69 | Fàbrica Rogelio Rojo. C/Rogelio Rojo, s/n | <p>Amb la instal·lació de la Fàbrica Rogelio Rojo l'any 1922, la industrialització arribava a un poble que tradicionalment s'havia dedicat majoritàriament al conreu de la vinya i els cereals. La manera de guanyar-se la vida de molts habitants de Masquefa va canviar i la fàbrica va portar també noves formes de socialització i de relacionar-se. Com acostuma a succeir, les noves formes de relació i de guanyar-se la vida, ens porten també noves manifestacions festives relacionades amb el treball. La fàbrica es dedicava a la metal·lúrgia i, per tant, els obrers i obreres van trobar en Sant Eloi un nou patró en el santuari. La família Rogelio Rojo va finançar una imatge d'aquest sant que encara es conserva a l'església de Sant Pere. Després de la guerra civil, l'1 de maig, Dia dels treballadors, va ser prohibit pel règim de Franco. A Masquefa va ser substituït per l'1 de desembre, dia de Sant Eloi, convertint-se així en una nova festivitat per celebrar entre els treballadors i treballadores de la Rojo. Era costum els primers anys que els treballadors organitzessin un seguit d'activitats, entre aquestes alguna rifa. També era costum celebrar una missa i ofici, i a l'antic cinema s'organitzava un ball, teatre o sarsuela. Els assistents pagaven una entrada i amb això sufragaven les despeses del dia de festa. Després de la transició democràtica, poc a poc, aquesta festa va anar perdent valor i significat. La capacitat organitzativa dels primers anys es va anar transformant, i enlloc de gaudir dels actes al poble, s'organitzaven excursions per anar al teatre o a veure algun espectacle a Barcelona. Amb la desaparició de l'activitat industrial de la fàbrica el dia de Sant Eloi va quedar oblidat definitivament del calendari festiu dels masquefins.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||||||
| 94043 | Festa Major de La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-beguda | <p>CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons.</p> | <p>Es celebra el primer diumenge de setembre i està organitzada per la Societat Recreativa Unió Begudenca. Els actes comencen el dijous amb una tradicional mostra de cuina popular. El divendres es fa un sopar de pa amb tomàquet i un espectacle. El dissabte pel matí es dedica a la mainada amb uns inflables i el dissabte a la tarda hi ha sardanes i actes esportius i al vespre ball. El diumenge és el dia principal i es fa un cercavila i una trobada de gegants que ja ha complert el quart de segle. La recepció dels participants es fa amb un esmorzar per agafar forces i al migdia comença el cercavila per tot el poble. El final és a l'escola on es fa la darrera ballada i es pren l'aperitiu. S'acaba la festa amb música i un castell de focs.</p> | 08119-107 | La Beguda | <p>Aquesta festa es coneixia com la de l'Exaltació de la santa Creu, però els feligresos de Sant Llorenç en deien La Creu de setembre.</p> | 41.4982300,1.8366100 | 402897 | 4594721 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 114) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||||||
| 51568 | Festa del Raïm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-raim | XXI | <p>Es celebra la segona setmana del mes de setembre. Consisteix en la portada del raïm de la vinya amb els carros i cavalls pels carrers de la vila, i la tradicional trepitjada del raïm a la plaça de l'Estació. També un concurs de tast de vi. Recentment s'ha promocionat aquesta festa amb la Fira de Tastets de vi, cava, pa, pastissos, embotits i gastronomia local. La recuperació, el manteniment i la dinamització d'aquesta festa s'han convertit en objectius prioritaris per a preservar la identitat pròpia d'un poble pagès des dels seus orígens. Festa lligada al camp on Masquefa rememora les seves arrels pageses.</p> | 08119-19 | Nucli de Masquefa | <p>Masquefa havia sigut un poble pagès des dels seus orígens, i la vinya la font de riquesa més important dels seus pobladors fins al S.XX. Al setembre recollia l'esforç i les angúnies de tot l'any. La gent que depenia del cultiu dels ceps rebien aquest mes amb molta il·lusió; era un mes clau per l'economia del pagès i Masquefa es mobilitzava de dalt a baix. Tothom uns dies abans posava a punt els estris que servien per la recollida del raïm, es netejaven i rentaven els cups, es construïen els garbons ( feixes de branquillons que servien com a filtre del most), es repassaven les eines, portadores, caparrons, maçons, cistells veremadors, falçons, tisores... tot havia d'estar a punt per la collita. L'ambient era extraordinari, perquè arribaven els collidors forans, sobretot de l'Aragó, del Berguedà i de Castelló. Cada casa els acollia d'un any per l'altre i ja eren com de la família. La solidaritat es feia evident entre els pagesos que tenien vinyes més petites i les famílies s'ajudaven a collir-les unes a les altres. Els cavalls i els carros ocupaven els camins i la flaire del raïm que omplia els cups de les cases era present a tot el poble. Les manifestacions festives dels pobles sovint estan relacionades amb la manera de guanyar-se la vida dels seus habitants. La festa és l'expressió lúdica de les activitats socioeconòmiques, i amb aquest esperit sorgeix la 1ª Festa del Raïm de Masquefa. Començava la dècada dels seixanta i una nova entitat cultural i recreativa batejada amb el nom de l'Alzinar havia nascut feia un any com alternativa a les propostes de les institucions del moment. La primera junta d'aquesta entitat va proposar organitzar un sopar de carmanyola per tot el poble al bosc de l'Alzinar en el temps de la verema. Dit i fet. Amb molta voluntat es van posar a treballar perquè els assistents tinguessin llum. La feina no era fàcil, ja que s'havia de portar la suficient energia elèctrica des de l'antiga granja de pollastres que hi havia a l'actual carrer Bonavista fins al bosc. La idea era encendre unes bombetes i connectar un tocadiscs perquè en Jaume Mas, de 'Cal Daniel', li donés vida, amb música de l'època. El vi, evidentment tampoc podia faltar, i no faltava, perquè en Joan Monsó de Can Massana en donava tot el que calia i es conservava tota la vetllada fresc en portadores carregades de glaçons. La festa va ser tot un èxit, i així es va celebrar durant uns anys al bosc de l'Alzinar. La construcció de la pista a la plaça de l'Estació va portar noves expectatives, i la festa es va traslladar del lloc d'origen a la pista o a la plaça, on es va continuar celebrant el sopar de carmanyola durant anys. Les dècades dels 80 i 90 van portar modificacions a la festa, que va incorporar la màquina per fer la trepitjada popular amb el raïm que portava en Pere Aloy amb el seu tractor. Des de l'any 2002, el raïm de Masquefa es porta a la trepitjadora de la plaça de l'Estació amb la cercavila de carros i cavalls. Malgrat la interrupció de la festa de manera intermitent durant alguns anys, la Festa del Raïm ha contribuït a preservar la identitat pròpia d'un poble pagès des dels orígens, i és un homenatge a la memòria col·lectiva.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||||||
| 51621 | Ball de garlanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-garlanda | <p>Es celebra per la Festa Major Petita, per Sant Isidre. Es fa ball amb una orquestra, acompanyat del tortell, la gent el pot comprar i es balla l'últim vals abans de la mitja part. Però no balla amb el tortell i tampoc el regala a ningú. La gent només el compra per menjar-lo.</p> | 08119-72 | Fàbrica Rogelio Rojo | <p>Els balls eren variats però hi havia un principal i característic, aquest era el ball de la 'garlanda', i que es manté viu fins avui dia, la 'garlanda' es un tortell molt bo i que es va convertir en tot un símbol d'ostentació. Els homes i especialment els mes joves en edat per buscar una núvia, compraven aquest pastís per regalar-lo a la noia amb qui volien ballar, elles s'havien de penjar aquest tortell del braç i ballar amb les garlandes que els hi havien regalat, els mes arrauxats en compraven més d'una, i el que més en comprava i regalava més potencial econòmic demostrava i mes dificultava el ball de la noia amb totes les garlandes penjades del braç. Després de 7 o 8 balls es feia la mitra part i un ressopo on es menjaven les garlandes abans de continuar ballant. Per finalitzar es sortejava una Garlanda tres o quatre vegades més gran que les normals i la comprava el que en donava més, aquest tenia dret a ballar tot sol amb la seva parella al mig de la sala.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||||||||
| 51622 | Sopar de Faves i lliurament de la Faves d'Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sopar-de-faves-i-lliurament-de-la-faves-dargent | <p>Es celebra per la Festa Major Petita, per Sant Isidre. Masquefa celebra cada any el divendres d'inici de festes, un sopar popular a base de faves, una favetada. Durant el sopar de faves s'entreguen les Faves d'Argent, un guardó honorífic amb què es reconeix la trajectòria de les dues persones que més han treballat desinteressadament per a la millora cultural, social i esportiva de Masquefa en el darrer any. Poden optar als premis de les Faves d'Argent tots els masquefins i masquefines majors de 18 anys, que no hagin rebut mai el guardó, i que hagin aportat, ja sigui a títol personal o mitjançant una entitat o associació, el seu treball i empenta de forma altruista, voluntària i desinteressada per a millorar les relacions socials, culturals, esportives i col·lectives de Masquefa. Els dies anteriors, per elecció es proposen els candidats i el divendres s'atorga el premi.</p> | 08119-73 | Plaça de l'Estació (Josep Maria Vila) | 41.5026089,1.8125238 | 400893 | 4595235 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||||||||
| 51623 | Monument 11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-11-de-setembre-0 | XXI | <p>Es tracta d'una placa corbada de ferro oxidat amb el perfil del paissatge de Montserrat que es veu des de Masquefa i la inscripció: 11 de Setembre/1714-2014. També hi ha un suport del mateix material per un mastil on oneja la senyera.</p> | 08119-74 | Passeig 11 de setembre | <p>El 10 de setembre de 2014 es va inaugurar el nou Passeig de l'Onze de Setembre i un monument commemoratiu dels tràgics fets de 1714.</p> | 41.5036900,1.8074200 | 400469 | 4595360 | 2014 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51623-foto-08119-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||||
| 51627 | Gegants de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-masquefa | <p>http://www.anoiacultura.cat/entitats-culturals/geganters-i-capgrossos/colla-de-geganters-de-masquefa Informació donada directament per la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa</p> | XX-XXI | <p>Es tracta de dues figures que duen el nom dels patrons del poble, Sant Isidre i Santa Magdalena. L' Isidre i Magdalena (vells): estrenats el 24 de juny de 1987 per Sant Joan. Tenen unes alçades de 3,80 m (ell) i 3,45 m (ella) i pesen 55 kg (ell) i 48 kg (ella). Els materials utilitzats van ser fibra de vidre (bust, cos i mans) i fusta (cavallet). Tenen un ball propi: 'Vals dels Gegants de Masquefa'. La seva imatge s'apropa a la meitat del segle XII, trets que es noten en l'armadura, el ceptre, els punys i el casc, d'ell, i la diadema, d'ella. Isidre i Magdalena (nous gegants) estrenats el 24 de juliol de 2015 i amb alçades de 3,80 m (ell) i 3,45 m (ella) i un pes de 40 kg (ell) i 35 kg (ella). Els materials utilitzats van ser fibra de vidre (bust, cos i mans) i fusta (cavallet).</p> | 08119-78 | Carrer Sant Antoni s/n (Antiga Fàbrica de Cartró) | <p>La Colla de Geganters i Grallers de Masquefa neix l'any 1987, fruit de l'interés d'un grup de masquefins i masquefines pel món geganter i amb el suport de l'Ajuntament de Masquefa que és qui es fa càrrec de les despeses de construcció de les figures de gegants i del vestuari dels membres de la Colla. Es van fer diferents esboços entre els artistes locals masquefins i seguint aquests esboços en Toni Mujal de Cardona ( Constructor de Gegants) és qui acaba definint la seva imatge i construint els gegants, són per tant, personatges imaginaris. Fa poc es van estrenar una rèplica dels gegants originals per tal d'alleugerir el pes i solucionar els problemes tècnics que presentaven els primers. També es van canviar els vestits. Els dies 9 i 10 de juny de 2012 Masquefa va acollir la XXVII Ciutat Gegantera de Catalunya, convertint-se en els representants del món geganter català durant tot un any, pel país i a l'estranger.</p> | 41.5006700,1.8107900 | 400745 | 4595021 | 1988 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51627-foto-08119-78-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | Gestionats per la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa. Els gegants vells estan ubicats a la Biblioteca Municipal, C/ Rogelio Rojo, 5-9. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||||
| 51552 | Església de Sant Pere i la Santa Creu (o Cementiri Vell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-i-la-santa-creu-o-cementiri-vell | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - BENET I CLARÀ, Albert, CARABASSA I VILLANUEVA, Lluïsa; JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN I BOIX, Alexandre (1992): Sant Pere de Masquefa”. Catalunya Romànica, XIX.El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia Catalana. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990): Catàleg de monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. - MARKEFIN (1999): Estudi de diagnosi turística del municipi de Masquefa i en relació amb d'altres recursos de la zona. Diputació de Barcelona. Àrea d'Esports i Turisme. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. - MAURI, Alfred (coord.); REDONDO, Sílvia; JUTGE, Cristina (1998): L'església de Sant Pere de Masquefa (Anoia). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. - MAURI, Alfred; REDONDO, Sílvia (2000): Memòria del seguiment arqueològic dels treballs de restauració de l'església de Sant Pere, Masquefa, Anoia.- Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII-XIII | <p>Església romànica d'una única nau, amb capçalera absidada. L'alçat dels murs, realitzat mitjançant un parament de carreus de talla regular, tan sols veu trencada la seva homogeneïtat per la disposició d'una cornisa als murs laterals, que es perllonga a l'absis. En aquest punt, però, sota les cornises es disposa un fris de dents de serra, que al seu torn es troba sobre unes arcuacions cegues monolítiques, recolzades sobre permòdols esculturats (amb motius geomètrics, vegetals, antropomorfs i animalístics). Els dos únics punts de llum de l'edifici (apart de la porta, oberta al S i emmarcada per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació) són la finestra absidal i las rosassa emplaçada al mur W. La primera, estreta i allargada, compta amb dos arcs de mig punt adovellats i en degradació a l'exterior, mentre que a l'interior només en disposa d'un. La rosassa, de 2'4 m de diàmetre màxim, emmarca mitjançant dues degradacions una estrella de caire goticitzant formada per sis lòbuls que conflueixen per la tangent amb una corona central lobulada en el seu interior. La coberta de la nau es resol mitjançant una volta de pedra apuntada refermada per dos arcs torals, mentre que l'absis és culminat per una hemicúpula feta amb filades concèntriques. Tot l'edifici està culminat per una teulada, a dues aigües en el cas de la nau. Aquest edifici original romànic, que conserva algunes restes de pintura mural, patí diverses reformes. Al S. XVI s'afegí la capella del Roser al mur N, que fou recrescuda al S. XVII. L'escut de Barcelona (amb la data 1562) que hi ha a la clau de l'arc que hi dóna pas, la identifica com a l'emplaçament original de la pila baptismal ara ubicada a l'església parroquial de Sant Pere. Al mateix S. XVII s'afegí un cor a la part W, i un campanar (originalment culminat amb barana). Amb posterioritat a aquesta construcció, tot l'interior fou emblanquinat, ocultant pintures anteriors. A l'angle NW, vora el cor, hi ha un altar amb pintures, on hi figuren les dates 1562/1748. Del S. XVIII daten també una trona ubicada a l'interior i la sagristia que s'afegí al SE de l'edifici (el 1772), originalment de dues plantes i coberta amb volta. Posteriorment, apart del cementiri, s'hi adossaren altres dependències (actualment derruïdes) per allotjar el capellà i posteriorment el campaner.</p> | 08119-3 | Al S de la confluència del Torrent de Can Cartró i la Riera de Masquefa, a 700 m al N del nucli urbà | <p>El document més antic que es coneix que esmenta l'església data del 963, en que és venuda (junt amb el castell) pel comte Mir a Ènnec Bonfill. El 998 aquest permutà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el castell i la parròquia pel castell de Gelida, iniciant un llarg període de domini del monestir vallesà. En aquest moment el castell (actualment desaparegut) i l'església constituïen el centre al voltant del qual creixia la vila. Amb el desenvolupament del camí ral com a via de comunicació de cabdal importància econòmica, el nucli urbà es traslladà al seu peu. El 1878 l'església perdé la condició de parròquia en favor de la Capella del Roser, bastida dins la nova població.</p> | 41.5090100,1.8088100 | 400593 | 4595949 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | El 27.12.1982 (DOGC 28.1.83) es va incoar l'expedient per a la seva declaració com a monument historicoartístic. Per la resolució de 27.6.94 (DOGC) es va incoar l'expedient per a la delimitació de l'entorn de protecció de l'església. Vist l'informe desfavorable emès el 20.3.96 pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, se'n va descartar la declaració com a BCIN. Rere les al·legacions de l'Ajuntament, un nou informe desfavorable del mateix ens (18.9.97) ratificà la decisió. Malgrat noves al·legacions, en virtut de l'article 8.3 de la Llei del Patrimoni Cultural Català (30.9.98), s'arxivaren els expedients de declaració com a BCIN de l'església i de delimitació del seu entorn de protecció (DOGC 7.8.98 i BOE 27.8.98). Al Museu Comarcal de l'Anoia hi foren dipositats el 1997 (amb la sigla ESP, dins la caixa M-385) dos fragments de vora (d'individus diferents) pertanyents al tipus de ceràmica medieval a torn de cocció reductora, amb desgreixant de quars força groller. Aquests foren recollits en superfície vora l'església per membres de la secció arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. El 1999 s'hi dugué a terme una intervenció arqueològica (Mauri, 2000), en que es recuperaren més restes arqueològiques de diferents materials. La imatge núm. 1 ha estat extreta de l'obra Catalunya Romànica (vegeu bibliografia). | 92|93|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||
| 94039 | La Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-immaculada-concepcio | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons.</p> | XIX | Restaurada l'any 1997 | <p>Església sufragània de la Immaculada Concepció, de planta rectangular d'una sola nau amb voltes de quatre punts i arcs torals, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Capçalera rectangular. Campanar de cadireta i una arcada amb teuladet a dues aigües, coronant la façana, que és de gran sobrietat i senzillesa estilística, amb un únic eix de verticalitat centrat per la porta d'entrada, de llinda recta, damunt seu una obertura d'ull de bou el·líptic i el campanar. Els paraments són llisos, arrebossats i pintats en un crema. La porta està emmarcada amb pedra treballada.</p> | 08119-103 | Plaça de la Beguda Alta, 11 | 41.4981600,1.8363300 | 402873 | 4594714 | 1817 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94039-103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94039-103a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94039-103c.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El cor és accessible des de Cal Simó. Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 46) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | |||||
| 51607 | Festa de Pasqua Florida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-pasqua-florida | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | No es celebra | <p>Festivitat ja perduda que se celebrava per la Pasqua Florida. Dissabte de glòria, un grup de cantaires acompanyats per caminants recorrien algunes de les masies de fora el poble: Cal Veí, Cal Bartomeu, Can Bonastre de Santa Magdalena, Can Cairot, Ca l'Alcalde, Can Roig, Can Quissarró, Can Llopart, La Masia, Mas Bernich, Can Bonastre dels Torrents, Can Valls, Can Torres i Can Parellada. A cadascuna d'elles es feia una cantada de caramelles, essent obsequiats amb diferents productes. L'endemà es recorria els carrers del poble amb el carro de Pasqua guarnit, tot cantant caramelles, recollint més obsequis i regalant flors a la gent. Amb el menjar recollit, es feia un berenar o excursió, normalment per Pasqua Granada.</p> | 08119-58 | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51607-foto-08119-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Les imatges núm. 1 i 2 han estat extretes de l'obra d'Àngel Matas Costumari Masquefa (vegeu bibliografia). | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 | ||||||||||
| 51574 | Ball del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-most | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Festivitat que tradicionalment es feia a la tardor de tardor per celebrar l'acabament de la verema en cas que aquesta hagués estat fructífera, i que es concretava en un ball (sense cap particularitat formal). Recentment, aquesta festa ha estat recuperada sota la denominació de 'Festa del vi', celebrant-se el 15 de setembre, i incloent entre les seves activitats la trepitjada del raïm.</p> | 08119-25 | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | La imatge núm. 1 ha estat extreta de l'obra d'Àngel Matas Costumari Masquefa (vegeu bibliografia), i correspon a una exposició integrada dins els actes de l'actual Festa del vi. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-01 05:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 144,56 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc