Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51558 | Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-recuperacio-damfibis-i-reptils-de-catalunya | <p>- MARKEFIN (1999): Estudi de diagnosi turística del municipi de Masquefa i en relació amb d'altres recursos de la zona. Diputació de Barcelona. Àrea d'Esports i Turisme.</p> | <p>El Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya - Ajuntament de Masquefa, és una institució fundada el 1985 amb la finalitat de donar acollida a rèptils i amfibis decomissats per les autoritats o bé donats pels seus propietaris, guarir-los si pateixen alguna lesió i en darrer terme retornar-los al seu hàbitat original. Junt a aquesta tasca veterinària i de recerca, el centre està obert al públic (especialment l'escolar) de cara a la difusió i conscienciació ecològica en torn de les diverses espècies pertanyents a aquestes famílies. Formen part de la col·lecció d'animals, entre d'altres, diferents espècies de tortugues, llangardaixos, cocodrils i serps.</p> | 08119-9 | Al nucli urbà de Masquefa. Av. Maresme, 45 | 41.4978465,1.8142837 | 401032 | 4594704 | 1985 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Centre d'acollida, guariment i alliberament d'amfibis i rèptils, així com exposició permanent d'aquests. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||||
| 51568 | Festa del Raïm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-raim | XXI | <p>Es celebra la segona setmana del mes de setembre. Consisteix en la portada del raïm de la vinya amb els carros i cavalls pels carrers de la vila, i la tradicional trepitjada del raïm a la plaça de l'Estació. També un concurs de tast de vi. Recentment s'ha promocionat aquesta festa amb la Fira de Tastets de vi, cava, pa, pastissos, embotits i gastronomia local. La recuperació, el manteniment i la dinamització d'aquesta festa s'han convertit en objectius prioritaris per a preservar la identitat pròpia d'un poble pagès des dels seus orígens. Festa lligada al camp on Masquefa rememora les seves arrels pageses.</p> | 08119-19 | Nucli de Masquefa | <p>Masquefa havia sigut un poble pagès des dels seus orígens, i la vinya la font de riquesa més important dels seus pobladors fins al S.XX. Al setembre recollia l'esforç i les angúnies de tot l'any. La gent que depenia del cultiu dels ceps rebien aquest mes amb molta il·lusió; era un mes clau per l'economia del pagès i Masquefa es mobilitzava de dalt a baix. Tothom uns dies abans posava a punt els estris que servien per la recollida del raïm, es netejaven i rentaven els cups, es construïen els garbons ( feixes de branquillons que servien com a filtre del most), es repassaven les eines, portadores, caparrons, maçons, cistells veremadors, falçons, tisores... tot havia d'estar a punt per la collita. L'ambient era extraordinari, perquè arribaven els collidors forans, sobretot de l'Aragó, del Berguedà i de Castelló. Cada casa els acollia d'un any per l'altre i ja eren com de la família. La solidaritat es feia evident entre els pagesos que tenien vinyes més petites i les famílies s'ajudaven a collir-les unes a les altres. Els cavalls i els carros ocupaven els camins i la flaire del raïm que omplia els cups de les cases era present a tot el poble. Les manifestacions festives dels pobles sovint estan relacionades amb la manera de guanyar-se la vida dels seus habitants. La festa és l'expressió lúdica de les activitats socioeconòmiques, i amb aquest esperit sorgeix la 1ª Festa del Raïm de Masquefa. Començava la dècada dels seixanta i una nova entitat cultural i recreativa batejada amb el nom de l'Alzinar havia nascut feia un any com alternativa a les propostes de les institucions del moment. La primera junta d'aquesta entitat va proposar organitzar un sopar de carmanyola per tot el poble al bosc de l'Alzinar en el temps de la verema. Dit i fet. Amb molta voluntat es van posar a treballar perquè els assistents tinguessin llum. La feina no era fàcil, ja que s'havia de portar la suficient energia elèctrica des de l'antiga granja de pollastres que hi havia a l'actual carrer Bonavista fins al bosc. La idea era encendre unes bombetes i connectar un tocadiscs perquè en Jaume Mas, de 'Cal Daniel', li donés vida, amb música de l'època. El vi, evidentment tampoc podia faltar, i no faltava, perquè en Joan Monsó de Can Massana en donava tot el que calia i es conservava tota la vetllada fresc en portadores carregades de glaçons. La festa va ser tot un èxit, i així es va celebrar durant uns anys al bosc de l'Alzinar. La construcció de la pista a la plaça de l'Estació va portar noves expectatives, i la festa es va traslladar del lloc d'origen a la pista o a la plaça, on es va continuar celebrant el sopar de carmanyola durant anys. Les dècades dels 80 i 90 van portar modificacions a la festa, que va incorporar la màquina per fer la trepitjada popular amb el raïm que portava en Pere Aloy amb el seu tractor. Des de l'any 2002, el raïm de Masquefa es porta a la trepitjadora de la plaça de l'Estació amb la cercavila de carros i cavalls. Malgrat la interrupció de la festa de manera intermitent durant alguns anys, la Festa del Raïm ha contribuït a preservar la identitat pròpia d'un poble pagès des dels orígens, i és un homenatge a la memòria col·lectiva.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||||||
| 51572 | Fons de l'Arxiu Fotogràfic Municipal d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-municipal-digualada | XX | <p>Conjunt de 14 fotografies realitzades al terme de Masquefa, que formen part del fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Dues d'elles daten del 1935, i il·lustren respectivament Can Vila i l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Del 1936 n'hi ha dues més, totes dues il·lustrant l'església de Sant Pere i la Santa Creu. El conjunt més abundós reflecteix diversos aspectes de l'estada el 28 d'Abril de 1944 d'Antonio Correa, governador civil de Barcelona, a la població. Hi apareixen l'església de Sant Pere, el teatre, la fàbrica Rogelio Rojo i alguns paratges urbans de Masquefa i la Beguda Alta. També il·lustrant una visita del governador civil de Barcelona, en aquest cas Eduardo Baeza Alegria, el 17 de Març de 1950. En aquest cas, totes tres fotografies són fetes a la fàbrica Rogelio Rojo.</p> | 08119-23 | Arxiu Històric Comarcal de l'Anoia, Plaça de la Creu 18 ('Cal Maco'), IGUALADA | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | La feta el 1935 a Sant Pere i la Santa Creu es obra de Pedro Bosch, i la resta de Procopi Llucià | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||||||
| 51574 | Ball del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-most | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Festivitat que tradicionalment es feia a la tardor de tardor per celebrar l'acabament de la verema en cas que aquesta hagués estat fructífera, i que es concretava en un ball (sense cap particularitat formal). Recentment, aquesta festa ha estat recuperada sota la denominació de 'Festa del vi', celebrant-se el 15 de setembre, i incloent entre les seves activitats la trepitjada del raïm.</p> | 08119-25 | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | La imatge núm. 1 ha estat extreta de l'obra d'Àngel Matas Costumari Masquefa (vegeu bibliografia), i correspon a una exposició integrada dins els actes de l'actual Festa del vi. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||||||
| 51592 | Jaciment de can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-bonastre-de-santa-magdalena | Està cobert | <p>Segons fonts orals, en unes obres efectuades a la Masia de Can Bonastre de Santa Magdalena per tal de construir noves dependències de la casa allà on hi havia estables, hi foren localitzades el que per la descripció semblen ser sitges. Una d'elles aparegué buida i tenia una fondària d'uns 2 m, i la resta (vora una trentena) eren reblertes de sediment, podent ser diferenciades, però, en superfície. La cronologia de les restes descrites és desconeguda.</p> | 08119-43 | Subsòl de Can Bonastre de Santa Magdalena, al S de la riera de Masquefa, 2 Km a l'W del nucli urbà | 41.5088500,1.7888900 | 398930 | 4595955 | 08119 | Masquefa | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||||||
| 51599 | Cova vora el torrent de Salt de Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-vora-el-torrent-de-salt-de-serra | <p>Cova natural que només hem pogut visualitzar a distància des de la riba contrària del torrent. Probablement és formada (en un sediment molt tou constituït per argiles i pedra sorrenca) per l'acció hidràulica del torrent, que ha excavat un profund barranc al seu pas. La seva amplada és aproximadament d'uns 30 o 40 m, i la seva alçada màxima deu rondar els 4-5 m.</p> | 08119-50 | A la riba dreta del torrent de Salt de Serra, 3200 m al NW del nucli urbà | 41.5241200,1.7809400 | 398291 | 4597659 | 08119 | Masquefa | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||||||||
| 51600 | Bosc de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lalzinar | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Bosc d'Alzines tradicionalment freqüentat per la proximitat a la Vila. Aquest és el motiu pel qual ha donat nom al Carrer Alzinar, el Camí de l'Alzinar i l'Associació l'Alzinar, constituint doncs un important referent toponímic.</p> | 08119-51 | A dins la Vila, immediatament al S de Can Massana | 41.5020700,1.8083800 | 400546 | 4595179 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51600-foto-08119-51-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||||||
| 51601 | Bosc de la Quaranya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-quaranya | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Zona boscosa sota el domini de la masia de Can Valls, que rep el seu nom per la forma allargassada (com una 'cua d'aranya' arran de l'encaixonament entre els torrents de Can Torres i Ca n'Esteve. La composició del bosc és fonamentalment composta per alzines i pins, tot i que a les zones de ribera s'hi troben també pollancres. El conjunt, molt pròxim a les urbanitzacions d'El Maset i de Can Valls, té un especial interès arran de la fesomia del terreny, marcada per la fondària dels barrancs excavats pel torrents.</p> | 08119-52 | Entre els torrents de Can Torres i Ca n'Esteve, 500 m a l'Est de la urbanització d'El Maset | 41.4927400,1.8079500 | 400496 | 4594144 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||||||
| 51602 | Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Gran roure (del qual no se n'ha determinat l'edat) ubicat en front de la font a la que dona nom (la Font del Roure, vegeu-ne la fitxa corresponent), i ocupant el lloc central d'una àrea tradicionalment emprada com a parc d'esbarjo. Al seu torn, un carrer proper rep el nom de C/ de la Font del Roure, pel qual queda palès el seu valor com a element definidor de la toponímia.</p> | 08119-53 | Dins la vila, al parc de la Font del Roure (comprès entre el C del Sol i el Passatge Magarola) | 41.5042700,1.8120600 | 400857 | 4595419 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51602-foto-08119-53-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||||
| 51603 | Bosc del Brugà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-bruga | <p>Zona Boscosa amb predomini de pins i alzines, amb plantes arbustives (com brucs i garrigues) i herbàcies. El seu interès com a zona natural rau especialment en la seva immediatesa respecte al nucli urbà de Masquefa i la urbanització de Can Parellada, entre les quals es troba, sense haver estat degradada per l'acció urbanística. És, a més, de fàcil accés mitjançant el camí que en rep el nom (i que davalla fins uns camps de conreu), i s'hi gaudeix d'una bona panoràmica de Montserrat.</p> | 08119-54 | Equidistant entre el Serralet i la urbanització de Can Parellada | 41.5055100,1.8199700 | 401519 | 4595548 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51603-foto-08119-54-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||||||
| 51609 | Aplec al Cementiri Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-al-cementiri-vell | XX-XXI | <p>Tradició popular que es celebra anualment, cada Dilluns de Pasqua. Aplec a l'antiga Església de Sant Pere i la Santa Creu, coneguda popularment com Cementiri Vell. Es fa una missa, una ballada de sardanes i un dinar popular amb carn a la brasa.</p> | 08119-60 | Davant de l'Església de Sant Pere | 41.5090355,1.8083950 | 400559 | 4595953 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||||||
| 51613 | Goigs en llaor de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-santa-magdalena | <p>Informació rebuda per l'Associació d'Amics dels Goigs</p> | XX | <p>Volem cantaus amb veu plena I en Goigs, els amors divins: Sia Santa Magdalena Guiatge dels masquefins Segons textes llegendaris, A Bethània-en gran-palau- Vostres pares Syr i Eucaris Moraven contents i en pau, Fent vida noble i amena Sent ja del Crist paladins: Atreu el poble propala Que teniu gran formosó I que el castell de Magdala Foll centre és de corrupción, Que us lliga amb vida obscena I amb els satànics abims: Marta, la votra germana Us vol treure d'aquell fang, -on feu vida cortisana-, Fins a costa de sa sang I Llàtzer sent també pena Que petgeu pèssims camins: La veu que entra en vostra oïda, -a Bethsaida i Cafarnau-, Us deixa tan convertida Que el platxeri ja no us plau, I ve del vici l'esmena, Per seguir cristians destins: Vostre cor s'encén com brasa Rentant els peus del Senyó, Quan vos perfumeu la casa Del vell faritzeu Simó, I eixugueu amb mans i trena Aquells peus sants i divins: Un dia amb Marta ploràveu A Llàtzer, -vostre germà-, I el Bon Jesús que invocàveu A la vida us el tornà, Després d'uns jorns que no alena I que es consum terra endins: Segons el Sant Evangeli, Durant la passió crudel I àdhuc en dur-lo al sepeli, Fòreu al Bon Deu Fidel, Car la vostra amor ja un mena Vers als celestials confins Si en veure buida la fossa Que el Fill de Deu ocupà, Fóu per vos sorpresa grossa Més ho fóu quan d'hortolà S'apareix -i us anomena-, Com cuidant d'horts i jardins: Els jueus en barca vella us llençàren a la mar i fereu cap a Marsella, perillant de naufragar, i es que Deu allá us emmena per convertí aquells veïns: Sotmesa a molt dura prova, -lluny de mundanals enganys- Cercau isolada cova, On hi residiu trenta anys, A tot el món aliena, Vivint entre rocs i pins: En capella d'alabastre, Se sap que en segles d'antany, -on avui hi ha Can Bonastre_ Vostre imatge, en gran tamany, Dava mercès a balquena Als del poble i pelegrins: Masquefa, vila feinera, Que rau sots vostre estándar I com patrona us venera Tenint fil en vos l'esguard, Sovint renòva-us l'ofrena Que ix del fons dels cors endins: Als veïns d'aquesta terra, -encarada al Montserrat- Lliuràu-los de fam i guerra, D'eixuts, gams i malvestat, I pecats de tota mena, Metzinosos com verins: I en venir l'hora postrera -q'hom espera amb cert recel,- Siau nostra mitjancera Per enquibins dintre el Cel, Fruint de la pau serena Que és l'encís dels serafins: Ja hem cantat a veu plena I en Goigs, els amors divins: Siau Santa Magdalena Guiatge pels masquefins</p> | 08119-64 | <p>El document és de l'any 1832. la letra és de J. Torras i Llopart i la tonada de J. Rotllant i Pons.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1932 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||||
| 51615 | Rellotge de sol de can Torres (cara oest) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torres-cara-oest | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Necessita treballs de restauració | <p>Rellotge de sol de tipologia vertical declinant i pintat. De forma quadrada i amb orientació oest. Les línies horàries estan marcades de 12 a 7 i una campana de l'Àngelus al migdia. La numeració és aràbiga. Té sol al pol i gnòmon de vareta simple. A la part superior hi la data 'ANY 1823' i a sobre del quadrant hi ha el lema: 'Jo sense sol y tu sense fe no valem re' És complementari amb l'altre quadrant de la cara sud</p> | 08119-66 | A l'Oest del Torrent de Can Torres, 200 m a l'Est de la urbanització de Can Valls | 41.4942700,1.8131400 | 400932 | 4594308 | 1823 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||||
| 51616 | Rellotge de sol de can Torres (cara sud) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torres-cara-sud | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Necessita restaurar-se | <p>Rellotge de sol de tipus vertical declinant i pintat. De forma rectangular, emmarcat i amb orientació sud-est. Les línies horàries estan marcades de 6 a 5, traços més curts per a les mitges hores i numeració aràbiga. Sol al pol, aparentment ha perdut el gnòmon. Té una inscripció: 'Declina a Llevant 20 Gs de Polo./En altura 41 330m/ ANY 1823'. És complementari amb l'altre quadrant de la cara oest, on hi consta la mateixa data.</p> | 08119-67 | A l'Oest del Torrent de Can Torres, 200 m a l'Est de la urbanització de Can Valls | 41.4942700,1.8131400 | 400932 | 4594308 | 1823 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||||
| 51618 | Festa de Sant Eloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-eloi | XXI | <p>Es celebra el dia 1 de desembre amb motiu de la festivitat de Sant Eloi, patró de la metal·lúrgica. Amb aquesta festa recuperada l'any 2013, Masquefa recorda els seus orígens industrials, entorn de La Fàbrica Rogelio Rojo. La festa consisteix en diverses activitats i actuacions durant tot un cap de setmana, destacant un mercat amb artesans i oficis.</p> | 08119-69 | Fàbrica Rogelio Rojo. C/Rogelio Rojo, s/n | <p>Amb la instal·lació de la Fàbrica Rogelio Rojo l'any 1922, la industrialització arribava a un poble que tradicionalment s'havia dedicat majoritàriament al conreu de la vinya i els cereals. La manera de guanyar-se la vida de molts habitants de Masquefa va canviar i la fàbrica va portar també noves formes de socialització i de relacionar-se. Com acostuma a succeir, les noves formes de relació i de guanyar-se la vida, ens porten també noves manifestacions festives relacionades amb el treball. La fàbrica es dedicava a la metal·lúrgia i, per tant, els obrers i obreres van trobar en Sant Eloi un nou patró en el santuari. La família Rogelio Rojo va finançar una imatge d'aquest sant que encara es conserva a l'església de Sant Pere. Després de la guerra civil, l'1 de maig, Dia dels treballadors, va ser prohibit pel règim de Franco. A Masquefa va ser substituït per l'1 de desembre, dia de Sant Eloi, convertint-se així en una nova festivitat per celebrar entre els treballadors i treballadores de la Rojo. Era costum els primers anys que els treballadors organitzessin un seguit d'activitats, entre aquestes alguna rifa. També era costum celebrar una missa i ofici, i a l'antic cinema s'organitzava un ball, teatre o sarsuela. Els assistents pagaven una entrada i amb això sufragaven les despeses del dia de festa. Després de la transició democràtica, poc a poc, aquesta festa va anar perdent valor i significat. La capacitat organitzativa dels primers anys es va anar transformant, i enlloc de gaudir dels actes al poble, s'organitzaven excursions per anar al teatre o a veure algun espectacle a Barcelona. Amb la desaparició de l'activitat industrial de la fàbrica el dia de Sant Eloi va quedar oblidat definitivament del calendari festiu dels masquefins.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||||||
| 51621 | Ball de garlanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-garlanda | <p>Es celebra per la Festa Major Petita, per Sant Isidre. Es fa ball amb una orquestra, acompanyat del tortell, la gent el pot comprar i es balla l'últim vals abans de la mitja part. Però no balla amb el tortell i tampoc el regala a ningú. La gent només el compra per menjar-lo.</p> | 08119-72 | Fàbrica Rogelio Rojo | <p>Els balls eren variats però hi havia un principal i característic, aquest era el ball de la 'garlanda', i que es manté viu fins avui dia, la 'garlanda' es un tortell molt bo i que es va convertir en tot un símbol d'ostentació. Els homes i especialment els mes joves en edat per buscar una núvia, compraven aquest pastís per regalar-lo a la noia amb qui volien ballar, elles s'havien de penjar aquest tortell del braç i ballar amb les garlandes que els hi havien regalat, els mes arrauxats en compraven més d'una, i el que més en comprava i regalava més potencial econòmic demostrava i mes dificultava el ball de la noia amb totes les garlandes penjades del braç. Després de 7 o 8 balls es feia la mitra part i un ressopo on es menjaven les garlandes abans de continuar ballant. Per finalitzar es sortejava una Garlanda tres o quatre vegades més gran que les normals i la comprava el que en donava més, aquest tenia dret a ballar tot sol amb la seva parella al mig de la sala.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||||||
| 51622 | Sopar de Faves i lliurament de la Faves d'Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sopar-de-faves-i-lliurament-de-la-faves-dargent | <p>Es celebra per la Festa Major Petita, per Sant Isidre. Masquefa celebra cada any el divendres d'inici de festes, un sopar popular a base de faves, una favetada. Durant el sopar de faves s'entreguen les Faves d'Argent, un guardó honorífic amb què es reconeix la trajectòria de les dues persones que més han treballat desinteressadament per a la millora cultural, social i esportiva de Masquefa en el darrer any. Poden optar als premis de les Faves d'Argent tots els masquefins i masquefines majors de 18 anys, que no hagin rebut mai el guardó, i que hagin aportat, ja sigui a títol personal o mitjançant una entitat o associació, el seu treball i empenta de forma altruista, voluntària i desinteressada per a millorar les relacions socials, culturals, esportives i col·lectives de Masquefa. Els dies anteriors, per elecció es proposen els candidats i el divendres s'atorga el premi.</p> | 08119-73 | Plaça de l'Estació (Josep Maria Vila) | 41.5026089,1.8125238 | 400893 | 4595235 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||||||||
| 94038 | Rellotge de sol de la Masoveria de Cal Simó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masoveria-de-cal-simo | XIX | <p>Era del tipus vertical declinant, pintat damunt de la façana. Només en queda el gnòmon de vareta de ferro i secció circular. A la paret s'identifica molt vagament les traces de la circumferència i del marc quadrat del rellotge.</p> | 08119-102 | Plaça de l'Església, 1 - La Beguda Alta | 41.4980700,1.8361400 | 402857 | 4594704 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 190) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||||||
| 94043 | Festa Major de La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-beguda | <p>CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons.</p> | <p>Es celebra el primer diumenge de setembre i està organitzada per la Societat Recreativa Unió Begudenca. Els actes comencen el dijous amb una tradicional mostra de cuina popular. El divendres es fa un sopar de pa amb tomàquet i un espectacle. El dissabte pel matí es dedica a la mainada amb uns inflables i el dissabte a la tarda hi ha sardanes i actes esportius i al vespre ball. El diumenge és el dia principal i es fa un cercavila i una trobada de gegants que ja ha complert el quart de segle. La recepció dels participants es fa amb un esmorzar per agafar forces i al migdia comença el cercavila per tot el poble. El final és a l'escola on es fa la darrera ballada i es pren l'aperitiu. S'acaba la festa amb música i un castell de focs.</p> | 08119-107 | La Beguda | <p>Aquesta festa es coneixia com la de l'Exaltació de la santa Creu, però els feligresos de Sant Llorenç en deien La Creu de setembre.</p> | 41.4982300,1.8366100 | 402897 | 4594721 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 114) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||||
| 51630 | Can Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L?Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | Aterrada | <p>Edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos. Les obertures (dues a cada nivell, corresponents de baix a dalt a una porta i un finestral, dues portes d'accés al balcó i dues finestres) són adintellades, i en destaca la decoració dels brancals i dintell amb terra cuita, culminat en el cas de les obertures que donen al balcó amb arcs decoratius sense funció estructural. Com a elements més rellevants, apart de la decoració esmentada, cal destacar el balcó (amb barana de ferro forjat), les mènsules (amb decoració en forma de rostres humans) i l'acabament de la façana amb un acroteri en forma de merlet.</p> | 08119-81 | Dins el Serralet, al C/ Serralet 8 | <p>Fou reformada el 1930 però recentment va ser aterrada.</p> | 41.4996700,1.8179000 | 401337 | 4594902 | 08119 | Masquefa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||
| 51580 | Cal Veí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vei | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | Aterrada | <p>Masia recentment enderrocada, quedant reduïda a un munt de ruïnes formades per maons, pedra, fragments de tapial i bigues de fusta. La planta és totalment irreconeixible.</p> | 08119-31 | A l'Oest del torrent del Cementiri, 1'5 km a l'Oest del nucli urbà | 41.5055400,1.7913100 | 399127 | 4595584 | 1915 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51580-foto-08119-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51580-foto-08119-31-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||
| 51582 | Cal Peret-sià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-sia | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, actualment dividit en dos blocs. Les obertures de tots els nivells són adintellades, tret de les portes de la planta baixa del cos que ocupa els números 42-44. Cal esmentar que l'obertura central del primer pis d'aquest cos, així com les tres del segon pis, estan tapiades. Les obertures no tapiades, així com algunes de les del cos corresponent als números 38-40, tenen balcó. Actualment, l'única cosa que dona coherència a la façana és la pintura verda que cobreix el primer i el segon pis.</p> | 08119-33 | Al Serralet, al C/ Crehueta 38-44 | <p>L'edifici era originalment constituït per la part corresponent als números 38-40 (on hi havia un cafè-bar, l'encara avui Cafè Serralet), propietat de Pere Martí Torres. Posteriorment, el mateix propietari va realitzar l'ampliació de cara a encabir-hi una sala de festes per al barri del Serralet. Aquest local fou el nucli a partir del qual es desenvolupà la Unió Masquefense (entitat de caire social i cultural fundada el 1898), de la qual en fou la seu. Durant la Guerra Civil al local s'hi feren mítings promoguts pel Comitè de Milícies Antifeixistes Local, que tenia la seva seu al davant (a la Torre dels Lleons). Amb l'entrada feixista, el local fou ocupat per les tropes, i la Unió Masquefense fou dissolta.</p> | 41.5012200,1.8158100 | 401165 | 4595077 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51582-foto-08119-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51582-foto-08119-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||
| 51584 | La Fàbrica Rogelio Rojo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-rogelio-rojo | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. - PÉREZ FORNÉS, Xavier (2001): La Revolució a Masquefa (1936). Un Tomb, núm. 2, novembre 2001.</p> | XX | <p>Edifici industrial amb una superfície total de 2.610 m2 (1.892 m2 d'ús), amb dues naus centrals flanquejades per altres dues de major llargada (corresponents a diverses fases, constituint una estructura d'U'), definint un gran pati al seu davant. L'aparell constructiu és de maó, amb obertures culminades amb arcs rebaixats, i culminació ondulada de les façanes, tot reproduint l'estil constructiu fabril britànic propi del S. XIX. La coberta de les diverses naus és resolta a doble vessant.</p> | 08119-35 | Dins la Vila, al C/ Rogelio Rojo S/N | <p>La Fàbrica va iniciar la seva producció el 10 d'abril de 1922. Va ser fundada pels germans Rojo, sastres i empresaris barcelonins. A la Fàbrica s'hi fabricaven fornitures metàl·liques, encara que part de la producció es traslladava directament a les llars del poble. Durant la Guerra Civil a La Fàbrica van començar-se a fabricar projectils per al bàndol republicà. El 22 de gener de 1939 el complex industrial va ser bombardejat per l'aviació italiana, poc després les tropes insurrectes van entrar a Masquefa camí a la presa de Martorell i Barcelona. La Fàbrica tancà les portes definitivament l'any 2000. El 2003 l'edifici seria adquirit per l'Ajuntament de Masquefa i a poc a poc convertit en espais d'ús públic. Actualment, el conjunt industrial alberga la Biblioteca Municipal, l'Arxiu Municipal, el Centre Tecnològic Comunitari, el Centre d'Interpretació de La Fàbrica, la Sala Polivalent i diversos locals d'entitats.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 1920 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51584-foto-08119-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51584-foto-08119-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | L'espai de la fàbrica, adquirida per l'Ajuntament de Masquefa, inclou actualment una aula informàtica, el Punt d'Informació Juvenil i provisionalment el Fons Fotogràfic Municipal. Tanmateix, hi ha el projecte d'instal·lar-hi en un futur la biblioteca de la xarxa de la diputació, una sala polivalent, un casal entitats, joves i esplai, l'arxiu històric i una sala d'exposicions. La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada per l'Ajuntament de Masquefa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||
| 51585 | Font (o pou) del Violí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-o-pou-del-violi | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Petita font construïda amb maons i de planta circular, amb dos brocs metàl·lics a la part inferior, que ragen sobre el propi llit de la riera. L'estructura està coberta al capdamunt per una planxa metàl·lica.</p> | 08119-36 | Al peu de la riera de Masquefa, 1 Km al NW del nucli urbà | 41.5099000,1.8025300 | 400070 | 4596055 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51585-foto-08119-36-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||
| 51586 | Font de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-masia | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | La malesa tapa la font | <p>Font de bassa de forma quadrada, amb una revora construïda amb maons, en la que es defineix almenys un lloc (inclinat) per rentar-hi roba. Tot i que l'abundant malesa oculta bona part de la font, s'endevinen algunes estructures més elevades al cantó meridional.</p> | 08119-37 | Al Sud del torrent de la Masia, 850 m a l'Est de la urbanització de Can Quiseró | 41.4778600,1.8071400 | 400406 | 4592493 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51586-foto-08119-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51586-foto-08119-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||
| 51587 | Coveta vora can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-vora-can-bonastre-de-santa-magdalena | Pateix erosió natural | <p>Cavitat excavada a la roca sorrenca natural, definint dos espais circulars (i amb culminació cupular) alineats connectats. La profunditat lineal total és de 4 m, i l'alçada màxima és d' 1'5 m.</p> | 08119-38 | Al S de la riera de Masquefa, 1900 m al NW del nucli urbà | 41.5118300,1.7895000 | 398986 | 4596285 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51587-foto-08119-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51587-foto-08119-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Tal vegada correspon a un lloc d'aixopluc i d'emmagatzematge d'eines vinculats amb les vinyes de la zona. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||
| 51590 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-0 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | Restaurada el 1966 | <p>Font pública que en la seva fesomia actual (adquirida rere la seva restauració el 1966) presenta un llenç fabricat amb maons (que fa de mur de contenció del vessant sota el qual es troba), en el qual hi ha un arc de mig punt on s'encabeix la font pròpiament dita. Hi la col·locada una placa amb la inscripció 'FONT DEL ROURE / RESTAURADA EL 15-5-1966'. Del parament preexistent, tan sols són visibles algunes pedres integrants de l'antic mur i que sobresurten pels extrems de l'actual.</p> | 08119-41 | Dins la vila, al parc comprès entre el C del Sol i el Passatge Magarola | 41.5041200,1.8118200 | 400837 | 4595403 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51590-foto-08119-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51590-foto-08119-41-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||
| 51594 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-0 | XX | <p>Fons heterogeni que recull fotografies amb diferents orígens, entre ells el fons municipal, el fons de la fàbrica Rogelio Rojo o donacions de particulars. El seu contingut, referent sempre al municipi de Masquefa, s'organitza en tres grans blocs: topografia (incloent entre d'altres imatges de carrers i edificis), iconografia (amb fotografies de personatges) i temes generals (on s'engloben temes com activitats socials, culturals o esportives i el fons cartogràfic i documental).</p> | 08119-45 | Fàbrica Rogelio Rojo, C/ Santa Clara S/N | 41.5007400,1.8150100 | 401098 | 4595024 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51594-foto-08119-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51594-foto-08119-45-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||||
| 51595 | Arxiu Municipal de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-masquefa | XIX-XXI | <p>Inclou la documentació generada per l'Ajuntament des de mitjans del S. XIX fins l'actualitat, a més de la corresponent al Casino Popular Recreatiu. El fons està organitzat en 13 blocs (amb els corresponents subapartats): 1.- Administració general. 2.- Hisenda. 3.- Proveïments. 4.- Beneficència i assistència social. 5.- Sanitat. 6.- Obres i urbanisme. 7.- Seguretat pública. 8.- Serveis militars. 9.- Població. 10.- Eleccions. 11.- Ensenyament. 12.- Cultura. 13.- Serveis agropecuaris i medi ambient.</p> | 08119-46 | Dividit entre l'Ajuntament (C/ Major 91-93) i el magatzem municipal (C/ Sant Antoni 39) | 41.5011128,1.8148414 | 401084 | 4595065 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51595-foto-08119-46-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Un projecte elaborat el 1999 per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona preveu el complet trasllat i adequació de l'Arxiu Municipal a les dependències del magatzem municipal, ubicat a la fàbrica Isart Milán (C/ Sant Antoni 39). | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||
| 51598 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-3 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Font de mina ubicada en un retall practicat a la roca, i a la qual s'accedeix baixant mitjançant una escala al seu darrer tram. La font en sí està constituïda per un broc (nou) que aboca l'aigua a una petita pica excavada. En segon terme, queda una obertura (reforçada per un marc culminat amb un arc escarser realitzat amb maó), closa per una porta metàl·lica.</p> | 08119-49 | 150 m al SW de la Beguda Alta | 41.4994200,1.8328400 | 402584 | 4594857 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51598-foto-08119-49-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||||
| 51604 | Casa del carrer Escoles, 11 / Casa c/ Major 40-46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-escoles-11-casa-c-major-40-46 | XX | <p>Edifici amb planta baixa i dos pisos que dona al C/ Major (ocupant del número 40 al 46) i al C/ Escoles (sense numerar), essent la façana d'aquest segon carrer la que posseeix un veritable valor patrimonial. El seu interès rau en el material (maó) i mode constructiu, a imatge de l'arquitectura fabril britànica del S. XIX, essent-ne l'exponent a la vila (tot i datar de mitjans del S. XX) junt amb la fàbrica Rogelio Rojo.</p> | 08119-55 | Dins la Vila, al C/ Major 40-46 | 41.5021200,1.8123800 | 400880 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51604-foto-08119-55-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | L'edifici del número 40 és conegut com la 'Quadra de Can Perera', i el 42 com el 'Trull del Floro'. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||
| 51607 | Festa de Pasqua Florida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-pasqua-florida | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | No es celebra | <p>Festivitat ja perduda que se celebrava per la Pasqua Florida. Dissabte de glòria, un grup de cantaires acompanyats per caminants recorrien algunes de les masies de fora el poble: Cal Veí, Cal Bartomeu, Can Bonastre de Santa Magdalena, Can Cairot, Ca l'Alcalde, Can Roig, Can Quissarró, Can Llopart, La Masia, Mas Bernich, Can Bonastre dels Torrents, Can Valls, Can Torres i Can Parellada. A cadascuna d'elles es feia una cantada de caramelles, essent obsequiats amb diferents productes. L'endemà es recorria els carrers del poble amb el carro de Pasqua guarnit, tot cantant caramelles, recollint més obsequis i regalant flors a la gent. Amb el menjar recollit, es feia un berenar o excursió, normalment per Pasqua Granada.</p> | 08119-58 | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51607-foto-08119-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Les imatges núm. 1 i 2 han estat extretes de l'obra d'Àngel Matas Costumari Masquefa (vegeu bibliografia). | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||
| 51610 | Festa Major Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-0 | <p>Sant Isidre és el Patró de Masquefa i la Festa Major Petita se celebra el 15 de maig. Els pagesos de la vila, el dia 15 de maig de cada any, feien festa. La festa dura tres dies, agafant el cap de setmana, perquè l'afluència de la gent sigui el més nombrosa possible. És una festa que manté elements tradicionals i populars, com és el sopar de faves i l'elecció de les faves d'argent, i el ball de la garlanda.</p> | 08119-61 | Nucli de Masquefa | <p>Els pagesos de Masquefa van triar com a representant a San Isidro convertint-lo en 'Sant sidre' i cada 15 de Maig paraven la seva activitat per celebrar una bona festa des de temps immemorials. La primera festa, però de la que disposem documentació es de l'any 1899 al local de La Unió Masquefense, (Crehueta 42, actualment una jardineria). El dia festiu consistia en una missa pel matí a les 12h., un bon dinar a casa, com correspon als dies de festa grossa, i per la tarda s'organitzava un ball amenitzat per una orquestra, aquell mateix any es va llogar per 130 pessetes una orquestra a Torras.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51610-foto-08119-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||||
| 51611 | Festa Major de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-magdalena-0 | <p>Patrona de Masquefa. Festa Major (22 de juliol): antigament la Festa Major es celebrava per Sant Pere (29 de juny), en honor al patró més antic de Masquefa. Degut a què per aquestes dates molts pagesos tenien feina al camp, a finals del S. XIX es va canviar a Santa Magdalena (santa que fou representada a Masquefa en diversos llocs).</p> | 08119-62 | Nucli de Masquefa | <p>Antigament la Festa Major de Masquefa es commemorava per Sant Pere ( 29 de juny) en honor al patró més antic de la nostra vila, però davant la impossibilitat d'assistir a la Festa per part de molts masquefins que marxaven a segar a altres terres per aquestes dates, es va proposar a finals del S.XIX canviar el dia de Festa Major per Santa Magdalena per que tothom la pogués gaudir, Santa Magdalena era coneguda en altres èpoques per la seva presencia representada en una antiga capella situada a la masia de Can Bonastre i que apareix amb el nom de Can Bonastre de Santa Magdalena en documentació escrita ja des del S XVII, i per això ha sigut i es la patrona religiosa i festiva de Masquefa.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51611-foto-08119-62-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||||
| 51612 | Llaors a Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llaors-a-sant-isidre-llaurador | <p>Informació donada per l'Associació d'Amics dels Goigs</p> | XX | <p>Goig a Sant Isidre que es canta a la Festa Major Petita que inclou la partitura i una imatge de Sant Isidre. La lletra és la següent: Llaors a St. Isidre Llaurador, que es venera a masquefa en la Festa Major Petita Nostre Sant, humil senyor Del solc profund de l'arada, A la sang del llaurador Fosa hi ha terra estimada De Montserrat estadants Serán les nostres mirades I amb eines a les mans Farem créixer les sembrades. Deu-nos somnis per tresor Que amb la nit s'encén l'albada: Primavera Demana'm i colliré El fruit d'arbre d'estrelles. Poncella esperaré. La saba féu meravelles: Tots els pètals una flor. Més d'un ram, joia esperada Estiu Isidre, fes-nos costat En les hores més feineres. Sota l'espiga, el blat Per damunt de les roselles. Que l'oreig bati tot l'or Com la nau trenca l'onada Tardor Racó d'engrunes del temps Dels braçalets de les branques. Remor de groc intens, La tardor porta ventades. Sant Isidre, fes record De com tomba la mesada Hivern Vora el foc mesos roents. La collita cerca estança. Dies curts, somnolents… De gebró brillant i blanca. Teranyines i foscor En la bóta reposada Plens de maig molt lluminós Plaça i carrers de la vila. Que esclati nostre cos De la festa que més brilla! Garlanda que és resplendor De l'encís de la diada</p> | 08119-63 | <p>Edició impresa l'any 1984</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1984 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51612-foto-08119-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||
| 51617 | Rellotge de sol de Can Bonastre dels Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-bonastre-dels-torrents | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Amb la restauració s'han tapat alguns elements | <p>Rellotge de sol de tipologia vertical declinant. Es tracta d'una pintura al fresc. De forma rectangula i amb orientació Sud-Oest. Presenta les línies horàries a les hores i les mitges hores, de 10 a 6, sense xifres. El Gnòmon és de vareta.</p> | 08119-68 | Urb. El Maset, c/ Can Bonastre dels Torrents, s/n | 41.4949700,1.7951200 | 399429 | 4594406 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51617-foto-08119-68-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||
| 51623 | Monument 11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-11-de-setembre-0 | XXI | <p>Es tracta d'una placa corbada de ferro oxidat amb el perfil del paissatge de Montserrat que es veu des de Masquefa i la inscripció: 11 de Setembre/1714-2014. També hi ha un suport del mateix material per un mastil on oneja la senyera.</p> | 08119-74 | Passeig 11 de setembre | <p>El 10 de setembre de 2014 es va inaugurar el nou Passeig de l'Onze de Setembre i un monument commemoratiu dels tràgics fets de 1714.</p> | 41.5036900,1.8074200 | 400469 | 4595360 | 2014 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51623-foto-08119-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||
| 51626 | Monument a Masquefa Ciutat Gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-masquefa-ciutat-gegantera | XXI | <p>Masquefa durant el cap de setmana del 9 al 10 de juny de 2013 va acollir la festa de la Ciutat Gegantera, l'esdeveniment més important de l'any geganter que des de 1985 se celebra a Catalunya. A més aquesta festa va coincidir amb el vint-i-cinquè aniversari dels seus gegants, Isidre i Magdalena. Masquefa va acollir 122 colles i 3.500 geganters i músics, a més d'un miler de seguidors, que durant tot el cap de setmana varem poder gaudir de diverses activitats i actuacions. És una replica de ferro de les siluetes dels gegants de Masquefa, l'Isidre i la Magdalena, obra del manyà masquefí Joan Cardús. Està situat en una paret a La Fàbrica Rogelio Rojo, als jardins del Centre Tecnològic Comunitari (CTC)</p> | 08119-77 | Dins la Vila, al C/ Rogelio Rojo S/N | <p>El monument es va inaugurar el dia 9 de juny de 2013.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 2013 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51626-foto-08119-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||
| 51627 | Gegants de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-masquefa | <p>http://www.anoiacultura.cat/entitats-culturals/geganters-i-capgrossos/colla-de-geganters-de-masquefa Informació donada directament per la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa</p> | XX-XXI | <p>Es tracta de dues figures que duen el nom dels patrons del poble, Sant Isidre i Santa Magdalena. L' Isidre i Magdalena (vells): estrenats el 24 de juny de 1987 per Sant Joan. Tenen unes alçades de 3,80 m (ell) i 3,45 m (ella) i pesen 55 kg (ell) i 48 kg (ella). Els materials utilitzats van ser fibra de vidre (bust, cos i mans) i fusta (cavallet). Tenen un ball propi: 'Vals dels Gegants de Masquefa'. La seva imatge s'apropa a la meitat del segle XII, trets que es noten en l'armadura, el ceptre, els punys i el casc, d'ell, i la diadema, d'ella. Isidre i Magdalena (nous gegants) estrenats el 24 de juliol de 2015 i amb alçades de 3,80 m (ell) i 3,45 m (ella) i un pes de 40 kg (ell) i 35 kg (ella). Els materials utilitzats van ser fibra de vidre (bust, cos i mans) i fusta (cavallet).</p> | 08119-78 | Carrer Sant Antoni s/n (Antiga Fàbrica de Cartró) | <p>La Colla de Geganters i Grallers de Masquefa neix l'any 1987, fruit de l'interés d'un grup de masquefins i masquefines pel món geganter i amb el suport de l'Ajuntament de Masquefa que és qui es fa càrrec de les despeses de construcció de les figures de gegants i del vestuari dels membres de la Colla. Es van fer diferents esboços entre els artistes locals masquefins i seguint aquests esboços en Toni Mujal de Cardona ( Constructor de Gegants) és qui acaba definint la seva imatge i construint els gegants, són per tant, personatges imaginaris. Fa poc es van estrenar una rèplica dels gegants originals per tal d'alleugerir el pes i solucionar els problemes tècnics que presentaven els primers. També es van canviar els vestits. Els dies 9 i 10 de juny de 2012 Masquefa va acollir la XXVII Ciutat Gegantera de Catalunya, convertint-se en els representants del món geganter català durant tot un any, pel país i a l'estranger.</p> | 41.5006700,1.8107900 | 400745 | 4595021 | 1988 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51627-foto-08119-78-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | Gestionats per la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa. Els gegants vells estan ubicats a la Biblioteca Municipal, C/ Rogelio Rojo, 5-9. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||
| 51628 | Gegantons de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-masquefa | <p>Informació donada directament per la Colla</p> | XX-XXI | <p>La Colla de Geganters té en possessió tres gegantons també: Willy, estrenat el 23 de juliol de 1988, amb una alçada de 2,70 m i un pes de 28 kg. El constructors van ser els joves de l'esplai i està fet de cartró-pedra (bust), roba (braços i mans) i fusta (cavallet). El Joaquim Pere Pau Marinel·lo i Bonastre (popularment, Pere Pau) que es va estrenar el 20 de juliol de 2013, amb una alçada de 2,10 m i un pes de 14 kg. Va ser construit per en Toni Mujal amb materials de fibra de vidre (bust i mans) i fusta (cavallet). Roser Martí i Torres estrenada el 16 de maig de 2015, amb una alçada de 2 metres i un pes d'11 kg. El constructor va ser Toni Mujal i els materials emprats van ser fibra de vidre (bust i mans) i fusta (cavallet)</p> | 08119-79 | Carrer Sant Antoni s/n (Antiga Fàbrica de Cartró) | <p>o Ball propi: No En Pere Pau representa un jove masquefí, conegut amb el sobrenom del 'Ferré de Masquefa' i oficial de l'escamot carlí d'en Tòful de Vallirana. La Roser, filla de Martorell, tot i ser del bàndol republicà, el seu amor incondicional pel ferrer masquefí va fer que visqués a Masquefa i lliurés el seu cor a l'enemic.</p> | 41.5006700,1.8107900 | 400745 | 4595021 | 1988 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51628-foto-08119-79-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||
| 51632 | Carrer del Serralet, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-serralet-24 | XX | <p>Edifici entre mitgeres amb planta baixa, un pis i terrat que mena al carrer del Serralet. A la planta baixa hi ha dos obertures, la porta d'accés i una finestra, sengles amb forma rectangular i adintellades. Tant el marc de la porta com el de la finestra es troben ornamentats amb garlandes de guix. Al primer pis es troben dos porticons rectangulars també ornamentats amb garlandes de guix que menen a un balcó que destaca per la reixa de ferro forjat decorat amb motius vegetals. A la façana del primer pis també destaca, entre els dos porticons una peça ornamental de guix amb motius vegetals. Al terrat es pot observar una balustrada de ceràmica coronada també amb elements ornamentals ceràmics.</p> | 08119-83 | Carrer del Serralet, 24 | 41.4998400,1.8175900 | 401312 | 4594921 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51632-foto-08119-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51632-foto-08119-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||||
| 51633 | Conjunt del carrer Serralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-serralet | XX | <p>Conjunt de edificis entre mitgeres situats al sud del carrer del Serralet, entre els números 78 i 98. Conjunt unitari que presenta 9 edificis de planta més dos pisos d'arquitectura i façanes simples (excepte l'edifici número 80 de planta baixa i un pis). Aquests edificis es caracteritzen per tenir una o dues obertures a la planta baixa, normalment porta i finestra que són de forma rectangular o quadrada. Destaca les obertures de l'edifici número 78, amb llindes en forma d'arc carpanell. A les primeres plantes es troben finestres rectangulars, normalment una. Les segones plantes presenten petites finestres rectangulars o quadrades. En tot aquest conjunt destaca l'edifici número 96, ja que si bé manté la descripció realitzada, ocupa l'espai de dos parcel·les, presentant una planta baixa amb tres obertures (porta, finestra i obertura tapiada), tres finestres rectangulars a la primera planta i tres finestres més petites a la segona planta. Totes les obertures es troben emmarcades.</p> | 08119-84 | Carrer Serralet. | <p>Exemple d'arquitectura popular de Masquefa que manté la imatge històrica del carrer del Serralet i del seu origen relacionat amb el món rural i agrícola.</p> | 41.5003100,1.8170600 | 401268 | 4594974 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51633-foto-08119-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51633-foto-08119-84-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||
| 51635 | Ca l'Enterramorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenterramorts | <p>Edificis carrer Major 6-8. Conjunt unitari que tan sols es diferencia per la decoració pictòrica. Edificis de planta baixa i tres pisos. A la planta baixa domina el portaló amb arc carpanell (en l'edifici nº8 no es pot veure pels rètols d'un comerç) i l'accés en forma de porta rectangular a l'edifici. La resta de plantes s'organitzen d'igual manera. Així en l'edifici número 6 es troben dues obertures, que corresponen a finestral amb balcó i finestra. Cal remarcar que la grandària dels balcons disminueix amb l'alçada. En l'edifici número 8 l'organització de la façana és semblant, tot i que en aquest cas hi ha dos finestrals que menen al balcó. Només en la tercera planta cada finestral dóna a un balco de petites mides. Totes les obertures dels conjunt es troben emmarcades.</p> | 08119-86 | Carrer Major, 6-8 | <p>Conjunt d'edificis construïts per la família Monner, dedicada a la compravenda de vi des de principis del segle XX fins als anys seixanta. A l'edifici principal (Major 8), originàriament de tres plantes, se li va adossar el magatzem l'any 1913 (Major 6, 4 i 2), originàriament d'una sola planta i que comptava amb un pati central avui cobert. A partir dels anys vint van anar alçant-se els diversos pisos superiors, fins a la configuració actual del conjunt. </p> <p>L'any 1939, en el marc de la Guerra Civil, a l'edifici van instal·lar-s'hi els comandaments de les tropes insurrectes del general Franco de camí a Martorell i Barcelona. Les plantes superiors de l'edifici del Carrer Major 6 van usar-se com a escola municipal.</p> | 41.5020200,1.8137400 | 400994 | 4595168 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51635-foto-08119-86-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||||
| 51637 | Estret del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estret-del-carrer-major | XIX-XX | <p>Característic espai urbà de Masquefa on el carrer Major, antic Camí Ral, redueix la seva amplada de pas a 5 metres. Els edificis situats en aquest punt són característics, ja que presenten els elements clàssics de l'arquitectura popular i rural de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Construccions simples de planta baixa i un o dos pisis amb façanes simples amb una o dues obertures rectangulars (portes o finestres) per planta. A nivell arquitectònic, com passa en altres punts és interessant destacar la presència de cellers o soterranis en cada edifici. Aquests cellers tenien sortida a l'exterior per les façanes posteriors i tenien la funció de ser espais d'emmagatzematge i treballs relacionats amb el món agrícola.</p> | 08119-88 | Carrer Major | <p>Possible nucli originari de la Vila de Masquefa.</p> | 41.5024700,1.8110200 | 400767 | 4595221 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51637-foto-08119-88-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||
| 51638 | Sortida estret carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sortida-estret-carrer-major | XIX-XX | <p>Característic espai urbà de Masquefa on el carrer Major, antic Camí Ral, torna a eixamplar-se després de l'estret. La seva amplada passa a ser de gairebé 11 metres. Els edificis situats en aquest punt són característics, ja que presenten els elements clàssics de l'arquitectura popular i rural de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Construccions simples de planta baixa i un o dos pisis amb façanes simples amb una o dues obertures rectangulars (portes o finestres) per planta. A nivell arquitectònic, com passa en altres punts és interessant destacar la presència de cellers o soterranis en cada edifici. Aquests cellers tenien sortida a l'exterior per les façanes posteriors i tenien la funció de ser espais d'emmagatzematge i treballs relacionats amb el món agrícola.</p> | 08119-89 | Carrer Major | <p>Exemple d'arquitectura popular de Masquefa que manté la imatge històrica del carrer Major i del seu origen relacionat amb el món rural i agrícola. Possible nucli originari de la Vila de Masquefa.</p> | 41.5021800,1.8115000 | 400807 | 4595188 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51638-foto-08119-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51638-foto-08119-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||
| 51648 | Col·lecció Rogelio Rojo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-rogelio-rojo | XXI | <p>L'Ajuntament ha rehabilitat la caseta on hi ha ubicat el motor de vaixell, que servia de generador, per donar llum a la fàbrica, amb un Centre d'Intepretació de tot el conjunt de La Fàbrica Rogelio Rojo, que s'inaugura el passat 30 de novembre de 2013. En una primera fase s'ha rehabilitat la caseta convertint-la en un centre d'interpretació, però amb la intenció que aquest centre sigui obert a tot el conjunt del recinte. Sota el nom 'Rogelio Rojo, la fàbrica, vida i treball' hi trobem dins el centre d'interpretació quatre eixos temàtics que giren al voltant de la fàbrica: 1.- La Fàbrica: història de la fàbrica, des dels inicis de l'arribada de la família Rojo a Masquefa fins a les acaballes del segles XX que va tancar les portes. 2.- Vida: ens mostra la celebració de la festivitat més important de la fàbrica, Sant Eloi, així com les visites honorífiques dels governadors civils de l'època. 3.- Treball: els treballadors de l'època, la maquinària i el procés productiu als anys 60 i 70. Així com també els productes que s'hi feien. 4.- Rogelio Rojo avui: plànol actual amb la descripció dels equipaments existents. A part de l'exposició dels plafons i les fotografies també hi trobem peces i maquinària de l'època, productes que s'hi feien, així com dos audiovisuals, un que explica la història de la fàbrica des dels seus inicis, i l'altre que fa un recull de les entrevistes que s'han fet a extreballadors i extreballadores. Al voltant del Centre d'Intepretació s'ha col·locat màquinaria de La Fàbrica El centre es presenta com l'eix que ha de permetre conèixer, conservar, valorar i difondre el paper que va tenir La Fàbrica Rogelio Rojo com una part important de la vida de Masquefa.</p> | 08119-99 | C/ Rogelio Rojo S/N | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 2013 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51648-foto-08119-99-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||||||
| 51649 | Casa del masover de can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-masover-de-can-massana | XX | <p>Casa rural d'un sol nivell configurada amb forma de 'L' i amb solució de coberta a quatre vessants de teula àrab. L'accés es produeix a partir d'un porxo configurat per tres arcs. L'acabat de la façana és arremolinat de color blanc sobre un petit sòcol d'aspecte petri, conformat amb formigó. Proper al cos principal hi ha un petit cos amb usos auxiliars a l'habitatge. Es troba propera a la traça del tren, rodejada de camps de conreu.</p> | 08119-100 | A prop d'un camí de traça tangent a la carretera B-224a, proper a Can Massana | <p>Casa construïda per allotjar als masovers de la finca de Can Massana. Es tracta d'una edificació vinculada històricament al teixit rural tradicional del territori. La tipologia edificatòria, els materials emprats en la construcció, i la composició volumètrica dels diferents volums són els tradicionals del lloc. Va ser edificada l’any 1954, tal com observem als plànols originals de l’estructura, conservats a l’Arxiu Municipal de Masquefa.</p> | 41.5029045,1.8070879 | 400440 | 4595273 | 1950 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51649-foto-08119-100-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | |||||||
| 94037 | Maset Joaquima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-joaquima-0 | XX | <p>Caseta als quatre vents, situada a la cantonada del carrer dels Oms i envoltada de jardí separat del carrer per un mur perimetral. És de planta rectangular amb la coberta plana. Només consta de planta baixa. Destaca a la façana principal la porta d'accés protegida amb una marquesina d'obra en forma de volta suportada per uns angles de ferro. A cada costat de la porta d'accés hi ha finestres amb decoració esgrafiada al votant. La façana està coronada en la part central per un plafó d'obra on es llegeix el nom de Maset Joaquima i l'any 1913 en xifres romanes i les inicials E.P. i l'escut amb les quatre barres. Tot plegat molt desgastat. A les cantoneres de la façana hi ha sengles pinacles d'obra de secció quadrada. Entre els pinacles i el plafó central del coronament hi ha una barana de ferro amb motius decoratius florals. La porta del barri és de ferro i en el mur perimetral el sòcol és d'obra amb pilars equidistants units amb una barana de ferro.</p> | 08119-101 | Carrer dels Oms, 1 | <p>Construïda l'any 1913.</p> | 41.4975900,1.8361600 | 402858 | 4594650 | 1913 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94037-101a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94037-101b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 199) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||
| 94042 | Gegants de La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-beguda-0 | XX | <p>La Beguda té dues parelles de gegants: la parella vella són en Quimet i la Roser. Quimet en honor del seu promotor, en Joaquim Casadevall, i Roser en honor de la Festa Major petita. La parella nova són el Sisco, el carreter i la Maria hostalera, com a símbol identitari de La Beguda. El Sisco representa els carreters que s'aturaven a La Beguda en el seu camí d'Igualada a Barcelona, per tal d'abeurar els cavalls i proporcionar un descans al passatge. La Maria representa una de les dones que regentava un dels hostals on paraven aquests viatgers. En Quimet i la Roser fan 3'3 metres i pesen uns 60 kilos, els peus són de fusta i el cos de cartró pedra. En Sisco fa 3'5 metres i pesa 35 kilos i la seva parella, la Maria, fa 3,2 metres i pesa 35 kilos; tenen els peus de fusta però el cos de fibra d vidre.</p> | 08119-106 | La Beguda Alta | <p>En Quimet i la Roser són els gegants més veterans de La Beguda, creats l'any 1986 per un grup de joves sota la direcció de Joaquim Casadevall, seguint el model dels gegants de Martorell. El bateig va ser el 5 de setembre de 1987 i van tenir com a padrins els gegants de Vallbona d'Anoia i els gegants de les Cabanyes. L'any 1994 es van construir els nous: en Sisco i la Maria. Aquest cop es van encarregar al taller d'escultura Toni Mujal de Cardona. El disseny és d'Octavi Batlle, de la colla gegantera. La data de bateig va ser el 3 de setembre de 1994 i els seus padrins van ser els gegants d'Abrera i els d'Olesa de Bonesvalls. Coincidint amb l'estrena d'aquests nous gegants va començar el grup de grallers de La Beguda. Fan unes vuit sortides l'any.</p> | 41.4982900,1.8366800 | 402903 | 4594728 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94042-96a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94042-96b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joaquim Casadevall; Octavi Batlle i Toni Mujal | Informació i fotos facilitats pel senyor Lluís Carles Gimferrer. Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 96) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 | ||||||
| 51625 | Jaciment capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-capella-del-roser | <p>La Capella del Roser es situa dins el nucli urbà de Masquefa i més concretament al barri conegut històricament com 'la Vila'.Es troba afrontada amb l'edifici de l'Ajuntament al nord i limitada en ambdós costats per edificacions de vivendes de caire privat. Amb motiu de realitzar una primera valoració sobre les característiques, entitat, potencialitat i cronologia de les restes conservades al subsòl, paraments i programa pictòric de la Capella del Roser, es va realitzar un estudi arqueològic al 2007. La pavimentació en quasi tota la capella és en terracuita i a sobre del terreny natural. S'han documentat petites estructures agrícola i també d'hàbitat: una possible sitja, una canalització d'aigua, un petit envà, una fossa d'enterrament. Totes elles es trobaren desmuntades o derruïdes amb motiu d'anivellar el terreny i facilitar la pavimentació actual de la capella. Segons els materials ceràmics, la capella presentaria una cronologia inicial en el segle XVI i finalitzaria al segle XVIII (excloent una moneda del segle XIX). La pavimentació actual seria del segle XVIII.</p> | 08119-76 | Carrer Major, 88 | <p>Es tracta d'un estudi i intervenció arqueològics a l'any 2007</p> | 41.5025000,1.8113200 | 400792 | 4595224 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 16:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 149,78 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc