Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94048 | La Beguda Alta (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-beguda-alta-veinat | XIX-XX | <p>La Beguda Alta és una població de Catalunya, d'uns 500 habitants, que es troba dividida en tres municipis de tres comarques diferents: Masquefa a l'Anoia, Sant Llorenç d'Hortons a l'Alt Penedès i Sant Esteve Sesrovires al Baix Llobregat. Per aquesta raó s'ha creat una mancomunitat entre els tres municipis per gestionar els serveis d'aquesta població conjuntament. La població de La Beguda Alta està situada a la banda nord-oest del municipi i ha crescut a redós de l'actual carretera B-224 que circula de Martorell a Capellades. El nucli de La Beguda Alta està estructurat fonamentalment a partir de l'encreuament de dos carrers: el carrer de la Font i el carrer Major. El carrer de la Font creua la població en sentit est-oest i coincideix amb el traçat de la carretera abans descrita. El tram de carretera que travessa el nucli rep el nom del carrer de la Font. Aquest vial coincideix amb el traçat d'un dels dos Camins Reials que creuava el municipi i que, en arribar a la Beguda Alta, es trobava amb el Camí Reial que passava per la Serra. El carrer Major surt del centre de la població en direcció nord i quan deixa el nucli rep el nom de carrer de l'Estació. Aquest vial o carrer coincideix amb l'antic traçat del Camí Reial que passava per la Serra. Els dos Camins Reials es trobaven en el centre d'aquesta població i actualment determina el punt on coincideixen els límits dels tres municipis.</p> | 08119-109 | Carretera B-224 a, entre el Km. 18 i Km. 19. | <p>Per la Beguda Alta i la Beguda Baixa hi passava el camí Ral (datat ja al segle XV) que venia de Barcelona, i passant per Martorell, anava cap a Masquefa, Piera, Igualada i fins a Madrid. A la Creu de Can Bros, situada a la Beguda Alta i documentada ja al segle XVIII, es creuava amb un altre camí que venia o anava cap Esparreguera en direcció al pas de Piles, St. Sadurní i Vilafranca. El camí Ral seguia aproximadament per ara on passa la carretera que ve de Martorell cap a Capellades. De la Beguda Alta i de la Beguda Baixa ja en tenim constància al segle XVI. A la Beguda Alta es documenta la casa de can Bros, i a la Beguda Baixa l'Hostal, dit d'en Josa, que antigament es deia el mas Pèlag, i on antigament hi havia una font que podria haver donat el nom al lloc de la Beguda. Els barris actuals devien començar a créixer al segle XIX fins a l'actualitat, essent en el seu origen parcers, masovers... La Beguda Alta viu una situació de gran complexitat, ja que es tracta d'un nucli de població que depèn administrativament de tres municipis i tres comarques: Masquefa (Anoia), Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) i Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès). Fets com que un mateix carrer, plaça pública o casa pertanyin a la vegada a més d'un municipi han dificultat històricament la prestació de serveis bàsics. El 23 de novembre de 2009 els regidors dels tres municipis dels quals depèn administrativament aquest nucli van aprovar la constitució de la Mancomunitat Intermunicipal de la Beguda Alta. Aquesta es crea per resoldre les mancances en els serveis que pateixen els veïns i veïnes de La Beguda. D'acord amb els estatuts la Mancomunitat tindrà com a objecte l'establiment i la prestació de diferents serveis com són: . Recollida domiciliària d'escombraries . Prestació del servei d'abastament domiciliària d'aigua potable . Enllumenat públic . Xarxa de clavegueram . Pavimentació i manteniment de les vies públiques . Educació i sanitat . Qualsevol altra prestació de servei que es consideri necessari La presidència serà rotatòria entre els tres ajuntaments i s'exercirà per anys naturals (de gener a desembre). Durant l'any 2010 el president de la Mancomunitat va ser l'alcalde de Masquefa, el 2011 ho és l'alcalde de Sant Esteve Sesrovires i el 2012 ho serà el de Sant Llorenç d'Hortons, i així successivament. Els dos alcaldes que no tinguin la presidència ostentaran les dues vicepresidències.</p> | 41.4990900,1.8386500 | 403068 | 4594814 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94048-109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94048-109a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94048-109b.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Esteve Sesrovires (amb el número 52) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Esteve Sesrovires (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||
| 94047 | Masoveria de Cal Simó; Can Gimferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-cal-simo-can-gimferrer | XVII-XVIII | <p>Masia de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. A façana té una composició asimètrica amb les obertures desplaçades de l'eix del carener. La porta d'accés és amb un arc escarser, damunt de la qual hi ha un balcó amb barana de ferro. Hi ha tres finestres més, dues en planta baixa i una en planta pis. Els paraments són llisos, arrebossats i amb alguna reparació i sectors que necessiten reparació.</p> | 08119-108 | Plaça de l'Església, 1 - La Beguda Alta | <p>Es tracta de la masoveria de Cal Simó de Dalt.</p> | 41.4980800,1.8361500 | 402858 | 4594705 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94047-108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94047-108a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94047-108b.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 59) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||
| 94042 | Gegants de La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-beguda-0 | XX | <p>La Beguda té dues parelles de gegants: la parella vella són en Quimet i la Roser. Quimet en honor del seu promotor, en Joaquim Casadevall, i Roser en honor de la Festa Major petita. La parella nova són el Sisco, el carreter i la Maria hostalera, com a símbol identitari de La Beguda. El Sisco representa els carreters que s'aturaven a La Beguda en el seu camí d'Igualada a Barcelona, per tal d'abeurar els cavalls i proporcionar un descans al passatge. La Maria representa una de les dones que regentava un dels hostals on paraven aquests viatgers. En Quimet i la Roser fan 3'3 metres i pesen uns 60 kilos, els peus són de fusta i el cos de cartró pedra. En Sisco fa 3'5 metres i pesa 35 kilos i la seva parella, la Maria, fa 3,2 metres i pesa 35 kilos; tenen els peus de fusta però el cos de fibra d vidre.</p> | 08119-106 | La Beguda Alta | <p>En Quimet i la Roser són els gegants més veterans de La Beguda, creats l'any 1986 per un grup de joves sota la direcció de Joaquim Casadevall, seguint el model dels gegants de Martorell. El bateig va ser el 5 de setembre de 1987 i van tenir com a padrins els gegants de Vallbona d'Anoia i els gegants de les Cabanyes. L'any 1994 es van construir els nous: en Sisco i la Maria. Aquest cop es van encarregar al taller d'escultura Toni Mujal de Cardona. El disseny és d'Octavi Batlle, de la colla gegantera. La data de bateig va ser el 3 de setembre de 1994 i els seus padrins van ser els gegants d'Abrera i els d'Olesa de Bonesvalls. Coincidint amb l'estrena d'aquests nous gegants va començar el grup de grallers de La Beguda. Fan unes vuit sortides l'any.</p> | 41.4982900,1.8366800 | 402903 | 4594728 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94042-96a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94042-96b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joaquim Casadevall; Octavi Batlle i Toni Mujal | Informació i fotos facilitats pel senyor Lluís Carles Gimferrer. Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 96) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||
| 94041 | La Beguda Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-beguda-alta | <p>ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm</p> | XVII-XX | <p>La Beguda Alta és un nucli urbà que està dividit en tres termes municipals: Masquefa, Sant Esteve Sesrovires i Sant Llorenç d'Hortons, i també pertany a tres comarques diferents: l'Anoia, el Baix Llobregat i el Penedès. El límit del terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons és el carrer de la Font i el carrer de Mn. Jacint Verdaguer, que és l'antiga carretera, el Camí Ral de Barcelona a Lleida i que donà origen al nom, ja que hi havia una parada amb hostal per abeurar els cavalls,a l'igual que a la Beguda Baixa.</p> | 08119-105 | Beguda Alta | <p>Consta documentalment que en el segle XVI a la Beguda Alta existia Can Bros de la Creu. A partir del segle XIX comença a créixer amb parcers i masovers.</p> | 41.4981200,1.8367100 | 402905 | 4594709 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94041-105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94041-105a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94041-105b.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 214) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||
| 94040 | Cal Simó de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simo-de-dalt-0 | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23.</p> <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133.</p> <p>ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm</p> | XVI-XX | <p>Masia de grans dimensions, de planta quadrangular amb un pati central. Consta de planta baixa, pis i golfes. El cos principal és amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud - est. Els careners dels cossos laterals i posterior són paral·lels a les façanes. El pati central està format per una arcada d'arcs carpanells a la planta baixa i balcons perimetrals al primer pis. Destaca la façana principal reformada per l'arquitecte Josep Ros i Ros, l'any 1915, de composició simètrica on destaca els balcons de la planta pis, i coronament ondulat, amb motlures i boles. A la banda sud de la façana s'hi adossa una galeria d'arcs carpanells que dóna accés directe a la capella annexa.</p> | 08119-104 | Plaça de la Beguda Alta, 11 | <p>Documentat l'any 1587 amb el nom de casa d'en Miquel Joan Batlle. Juntament amb Cal Simon de baix estaven formades per diverses propietats (lo mas Vallès, lo mas Roca, lo mas Garrigues, lo mas Bosc, lo mas Mercader i lo mas de la Muntanya). En el segle XIX es documenta la propietat a nom de la senyora Ventura Simon, casada amb Dom Joan de Witte y Rodríguez de Alburquerque, marquès de Vanmark. Sembla que no tingueren fills i l'any 1914 la propietat va a nom de Pilar de Andrade Despujol, esposa del 8è comte Solterra, Don Joaquim de Sarriera i Milans. Al principi del segle XVII la propietat passa a la família Simon.</p> | 41.4983700,1.8365400 | 402891 | 4594737 | 1915 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94040-104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94040-104a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94040-104b.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 39) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98|105|106|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||
| 94039 | La Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-immaculada-concepcio | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons.</p> | XIX | Restaurada l'any 1997 | <p>Església sufragània de la Immaculada Concepció, de planta rectangular d'una sola nau amb voltes de quatre punts i arcs torals, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Capçalera rectangular. Campanar de cadireta i una arcada amb teuladet a dues aigües, coronant la façana, que és de gran sobrietat i senzillesa estilística, amb un únic eix de verticalitat centrat per la porta d'entrada, de llinda recta, damunt seu una obertura d'ull de bou el·líptic i el campanar. Els paraments són llisos, arrebossats i pintats en un crema. La porta està emmarcada amb pedra treballada.</p> | 08119-103 | Plaça de la Beguda Alta, 11 | 41.4981600,1.8363300 | 402873 | 4594714 | 1817 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94039-103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94039-103a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94039-103c.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El cor és accessible des de Cal Simó. Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 46) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||
| 94037 | Maset Joaquima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-joaquima-0 | XX | <p>Caseta als quatre vents, situada a la cantonada del carrer dels Oms i envoltada de jardí separat del carrer per un mur perimetral. És de planta rectangular amb la coberta plana. Només consta de planta baixa. Destaca a la façana principal la porta d'accés protegida amb una marquesina d'obra en forma de volta suportada per uns angles de ferro. A cada costat de la porta d'accés hi ha finestres amb decoració esgrafiada al votant. La façana està coronada en la part central per un plafó d'obra on es llegeix el nom de Maset Joaquima i l'any 1913 en xifres romanes i les inicials E.P. i l'escut amb les quatre barres. Tot plegat molt desgastat. A les cantoneres de la façana hi ha sengles pinacles d'obra de secció quadrada. Entre els pinacles i el plafó central del coronament hi ha una barana de ferro amb motius decoratius florals. La porta del barri és de ferro i en el mur perimetral el sòcol és d'obra amb pilars equidistants units amb una barana de ferro.</p> | 08119-101 | Carrer dels Oms, 1 | <p>Construïda l'any 1913.</p> | 41.4975900,1.8361600 | 402858 | 4594650 | 1913 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94037-101a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94037-101b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 199) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||
| 51649 | Casa del masover de can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-masover-de-can-massana | XX | <p>Casa rural d'un sol nivell configurada amb forma de 'L' i amb solució de coberta a quatre vessants de teula àrab. L'accés es produeix a partir d'un porxo configurat per tres arcs. L'acabat de la façana és arremolinat de color blanc sobre un petit sòcol d'aspecte petri, conformat amb formigó. Proper al cos principal hi ha un petit cos amb usos auxiliars a l'habitatge. Es troba propera a la traça del tren, rodejada de camps de conreu.</p> | 08119-100 | A prop d'un camí de traça tangent a la carretera B-224a, proper a Can Massana | <p>Casa construïda per allotjar als masovers de la finca de Can Massana. Es tracta d'una edificació vinculada històricament al teixit rural tradicional del territori. La tipologia edificatòria, els materials emprats en la construcció, i la composició volumètrica dels diferents volums són els tradicionals del lloc. Va ser edificada l’any 1954, tal com observem als plànols originals de l’estructura, conservats a l’Arxiu Municipal de Masquefa.</p> | 41.5029045,1.8070879 | 400440 | 4595273 | 1950 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51649-foto-08119-100-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||
| 51648 | Col·lecció Rogelio Rojo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-rogelio-rojo | XXI | <p>L'Ajuntament ha rehabilitat la caseta on hi ha ubicat el motor de vaixell, que servia de generador, per donar llum a la fàbrica, amb un Centre d'Intepretació de tot el conjunt de La Fàbrica Rogelio Rojo, que s'inaugura el passat 30 de novembre de 2013. En una primera fase s'ha rehabilitat la caseta convertint-la en un centre d'interpretació, però amb la intenció que aquest centre sigui obert a tot el conjunt del recinte. Sota el nom 'Rogelio Rojo, la fàbrica, vida i treball' hi trobem dins el centre d'interpretació quatre eixos temàtics que giren al voltant de la fàbrica: 1.- La Fàbrica: història de la fàbrica, des dels inicis de l'arribada de la família Rojo a Masquefa fins a les acaballes del segles XX que va tancar les portes. 2.- Vida: ens mostra la celebració de la festivitat més important de la fàbrica, Sant Eloi, així com les visites honorífiques dels governadors civils de l'època. 3.- Treball: els treballadors de l'època, la maquinària i el procés productiu als anys 60 i 70. Així com també els productes que s'hi feien. 4.- Rogelio Rojo avui: plànol actual amb la descripció dels equipaments existents. A part de l'exposició dels plafons i les fotografies també hi trobem peces i maquinària de l'època, productes que s'hi feien, així com dos audiovisuals, un que explica la història de la fàbrica des dels seus inicis, i l'altre que fa un recull de les entrevistes que s'han fet a extreballadors i extreballadores. Al voltant del Centre d'Intepretació s'ha col·locat màquinaria de La Fàbrica El centre es presenta com l'eix que ha de permetre conèixer, conservar, valorar i difondre el paper que va tenir La Fàbrica Rogelio Rojo com una part important de la vida de Masquefa.</p> | 08119-99 | C/ Rogelio Rojo S/N | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 2013 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51648-foto-08119-99-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51647 | Jaciment paleontològic de can Cairot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-cairot | <p>GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment prospectat per M.Crusafont amb restes del suide Listriodon esmentades a la tesi doctoral de GOLPE.</p> | 08119-98 | Can Bonastre Torrent, carrer major de can Cairot | 41.4951300,1.7858800 | 398658 | 4594435 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51647-foto-08119-98-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font ( OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, cementiri de Masquefa i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51646 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-4 | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, coronat per una cornisa. Les façanaes laterals mantenen la composició de planta baixa amb finestres rectangulars, planta primera amb finestres en arc de mig punt, i cornisa amb finestra correguda fruit d'una actuació més recent. La façana principal, en xamfrà, conté l'accés a l'edifici per mitjà d'una obertura amb arc de mig punt, i un balcó en planta primera. La cota de paviment de planta baixa està elevada cinc graons de la cota de la rasant de carrer.</p> | 08119-97 | Carrer Major, 93 | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1870 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | Motius expressats per la seva inclusió en el catàleg: la documentació, estudi i conservació dels seus valors culturals i històrics és important pel coneixement de l'evolució del nucli urbà de Masquefa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51645 | Cine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cine | XX | <p>Edifici d'ús públic en un únic volum per encabir-hi la funció de teatre o cinema. Te una coberta a dues aigües. La façana manté una composició simètrica amb l'accés central, per sota d'una tribuna tancada. A banda i banda hi ha dues finestres verticals i a la part superior central hi ha tres obertures. Façana arrebossada i pintada amb una motllura que defineix la cornisa superior.</p> | 08119-96 | Av. Can Valls, 4 | <p>Construït a principis del segle XX</p> | 41.5022400,1.8107900 | 400748 | 4595196 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51645-foto-08119-96-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51644 | La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-beguda | <p>Galeria proxada de proporcions longitudinals configurada amb arcs de mig punt que reposen sobre pilastres quadrades amb un petit capitell superior. L'espai entre arcs es protegeix amb una barana de forja que es desenvolupa per trams. Sobre els arcs hi trobem la coberta del ràfec construida amb teula àrab i a una sola vessant, que mostra els caps de les biguetes de fusta.</p> | 08119-95 | c/ de la Font, 12, Beguda Alta | 41.5009600,1.8354900 | 402807 | 4595025 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51644-foto-08119-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51644-foto-08119-95-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||||
| 51643 | Font dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-oms | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa. MOLANO, Juli: Arxiu particular.</p> | XIX | Necessita treballs de restauració | <p>Font de mina ubicada en un retall practicat a la roca, que alimenta dos dipòsits a través d'un broc, actualment desaparegut. El dipòsit esquerra tenia la funció de safareig ja que presenta la típica inclinació de la superfície del mur per tal de facilitar la feina. L'altre dipòsit podria esdevenir un regulador de l'aigua del safareig. Al davant de la font hi ha una petita explanada delimitada per un conjunt de seients d'obra, algun dels quals es troba en mal estat de conservació. Fou una font molt popular i de molta concurrència, ja que era un lloc d'esbarjo i de reunió per a joves durant la primera meitat del segle XX.</p> | 08119-94 | Al Sud oest de la Beguda Alta. Hort d'en Simó. | 41.4986200,1.8337100 | 402655 | 4594768 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51643-foto-08119-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51643-foto-08119-94-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51642 | El Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corralo | <p>Característic espai urbà de Masquefa que connecta la plaça de la Vila amb el carrer Major i el carrer de Bonavista, pel darrera dels edificis que menen al carrer Major i de forma paral·lela a aquest. Presenta una llargada de 76 metres i una amplada de 1, 75 metres. No està cobert, tot i que existeixen alguns passos aixecats entre parcel·les. Les façanes que el delimiten no presentes cap element ornamental d'interès.</p> | 08119-93 | El Corraló | <p>Zona de pas característica de la trama urbana de Masquefa i possible zona de pas ja existent en l'origen de la Vila.</p> | 41.5025000,1.8106400 | 400736 | 4595225 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||
| 51641 | Corraló de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralo-de-lestacio | XIV-XVI | <p>Característic espai urbà de Masquefa que connecta l'estret del carrer Major amb la Plaça Josep Ma. Vila (popular de l'Estació), a manera de drecera. Presenta una llargada de 37 metres i una amplada d'1,5 metres en el seu punt més estret. Els paraments delimitadors corresponen a les façanes laterals dels edificis que limiten aquesta via, fet que comporta que no presentin elements arquitectònics ressenyables.</p> | 08119-92 | Corraló de l'Estació | <p>Zona de pas característica de la trama urbana de Masquefa i possible zona de pas ja existent en l'origen de la Vila.</p> | 41.5022300,1.8121000 | 400857 | 4595193 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51641-foto-08119-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51641-foto-08119-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51641-foto-08119-92-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51640 | Torres d'Aigua de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-daigua-de-lalzinar | <p>AMILL FRANCH, I. (1999): Masquefa i l’aigua. Un repàs a la història de l’aigua a Masquefa. Editat per l’Ajuntament de Masquefa, Masquefa.</p> <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Les torres de l'aigua són dues petites construccions en forma de torre (veneciana), construïdes totalment en maó i amb una alçada aproximada de tres metres. Aquests elements estan associats a un dipòsit d'aigua subterrani al qual donen ventilació.</p> | 08119-91 | Polígon 13 Parcel·la 1 | <p>Durant els primers anys del segle XX la població de Masquefa va créixer considerablement. És per aquest motiu que el consistori va decidir construir un pou a la riera de Masquefa, al tram que discorre més proper al Cementiri Vell. L’aigua d’aquest nou pou era emmagatzemada en un dipòsit situat al turó de l’Alzinar, on s’hi aixecaren les dues torres d’aigua, inaugurades l’any 1921.</p> | 41.5022300,1.8082200 | 400533 | 4595197 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51640-foto-08119-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51640-foto-08119-91-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||
| 51639 | Corraló de la Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralo-de-la-fassina | XVI-XIX | <p>Característic espai urbà de Masquefa que connecta el carrer Major amb el carrer de Bonavista, a través de les parcel·les existents a modus de drecera. Presenta una llargada de 36 metres i una amplada màxima de 2,5 metres. És un exemple d'aprofitament arquitectònic de l'espai, ja que ocupa l'espai corresponent als baixos de la vivenda número 131 del carrer Major, punt en el que té l'inici aquest pas que connecta amb el carrer de Bonavista. Destaca la coberta, bastida amb volta catalana.</p> | 08119-90 | Corraló de la Fassina | 41.5027700,1.8103300 | 400710 | 4595255 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51639-foto-08119-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51639-foto-08119-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51639-foto-08119-90-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||
| 51638 | Sortida estret carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sortida-estret-carrer-major | XIX-XX | <p>Característic espai urbà de Masquefa on el carrer Major, antic Camí Ral, torna a eixamplar-se després de l'estret. La seva amplada passa a ser de gairebé 11 metres. Els edificis situats en aquest punt són característics, ja que presenten els elements clàssics de l'arquitectura popular i rural de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Construccions simples de planta baixa i un o dos pisis amb façanes simples amb una o dues obertures rectangulars (portes o finestres) per planta. A nivell arquitectònic, com passa en altres punts és interessant destacar la presència de cellers o soterranis en cada edifici. Aquests cellers tenien sortida a l'exterior per les façanes posteriors i tenien la funció de ser espais d'emmagatzematge i treballs relacionats amb el món agrícola.</p> | 08119-89 | Carrer Major | <p>Exemple d'arquitectura popular de Masquefa que manté la imatge històrica del carrer Major i del seu origen relacionat amb el món rural i agrícola. Possible nucli originari de la Vila de Masquefa.</p> | 41.5021800,1.8115000 | 400807 | 4595188 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51638-foto-08119-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51638-foto-08119-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51637 | Estret del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estret-del-carrer-major | XIX-XX | <p>Característic espai urbà de Masquefa on el carrer Major, antic Camí Ral, redueix la seva amplada de pas a 5 metres. Els edificis situats en aquest punt són característics, ja que presenten els elements clàssics de l'arquitectura popular i rural de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Construccions simples de planta baixa i un o dos pisis amb façanes simples amb una o dues obertures rectangulars (portes o finestres) per planta. A nivell arquitectònic, com passa en altres punts és interessant destacar la presència de cellers o soterranis en cada edifici. Aquests cellers tenien sortida a l'exterior per les façanes posteriors i tenien la funció de ser espais d'emmagatzematge i treballs relacionats amb el món agrícola.</p> | 08119-88 | Carrer Major | <p>Possible nucli originari de la Vila de Masquefa.</p> | 41.5024700,1.8110200 | 400767 | 4595221 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51637-foto-08119-88-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51636 | Antic Casino Popular Recreativo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-popular-recreativo | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. Presenta una arquitectura unitària amb les mateixes característiques en tots els nivell. A nivell general es pot observar que totes les obertures són adintellades i rectangulars i presenten el mateix tipus d'ornamentació. La planta baixa està totalment dedicada al servei de restauració mitjançant un bar-restaurant i també presenta és present l'escala que dóna accés a les vivendes de la resta de plantes. A la banda nord es pot observar dues portes que donen accés a la zona de serveis. Per la banda est s'observen tres finestres rectangulars i emmarcades. El primer i segon pis són similars. A la banda nord tres finestrals que menen a un balcó, mentre que la banda est presenta tres finestres rectangulars amb balustrada. Totes les obertures estan ornamentades amb garlandes amb motius vegetals. La diferència amb la tercera planta és que no hi ha balcó a la banda nord. L'edifici finalitza amb un terrat i un cos afegit cobert amb plaques metàl·liques. A nivell ornamental destaquen els marcs de totes les obertures, les garlandes amb motius vegetals, i tres mosaics d'estil modernista que se situen a la planta baixa de la façana nord. Es poden observar aquests elements en una imatge de l'any 1914. Els elements de més interès són les façanes nord i est.</p> | 08119-87 | Carrer Major, 103 | <p>El Casino Popular Recreativo de Masquefa va instituir-se l’any 1928. A la seva seu, al Carrer Major 103, els vilatans hi jugaven a cartes, a la ruleta i al billar. L’associació va ser dissolta l’any 1939 amb la pujada al poder del General Franco.</p> | 41.5023500,1.8110100 | 400766 | 4595207 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||
| 51635 | Ca l'Enterramorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenterramorts | <p>Edificis carrer Major 6-8. Conjunt unitari que tan sols es diferencia per la decoració pictòrica. Edificis de planta baixa i tres pisos. A la planta baixa domina el portaló amb arc carpanell (en l'edifici nº8 no es pot veure pels rètols d'un comerç) i l'accés en forma de porta rectangular a l'edifici. La resta de plantes s'organitzen d'igual manera. Així en l'edifici número 6 es troben dues obertures, que corresponen a finestral amb balcó i finestra. Cal remarcar que la grandària dels balcons disminueix amb l'alçada. En l'edifici número 8 l'organització de la façana és semblant, tot i que en aquest cas hi ha dos finestrals que menen al balcó. Només en la tercera planta cada finestral dóna a un balco de petites mides. Totes les obertures dels conjunt es troben emmarcades.</p> | 08119-86 | Carrer Major, 6-8 | <p>Conjunt d'edificis construïts per la família Monner, dedicada a la compravenda de vi des de principis del segle XX fins als anys seixanta. A l'edifici principal (Major 8), originàriament de tres plantes, se li va adossar el magatzem l'any 1913 (Major 6, 4 i 2), originàriament d'una sola planta i que comptava amb un pati central avui cobert. A partir dels anys vint van anar alçant-se els diversos pisos superiors, fins a la configuració actual del conjunt. </p> <p>L'any 1939, en el marc de la Guerra Civil, a l'edifici van instal·lar-s'hi els comandaments de les tropes insurrectes del general Franco de camí a Martorell i Barcelona. Les plantes superiors de l'edifici del Carrer Major 6 van usar-se com a escola municipal.</p> | 41.5020200,1.8137400 | 400994 | 4595168 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51635-foto-08119-86-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51634 | Carrer Crehueta, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-crehueta-19 | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Construcció unitària en el seu disseny, destacant les obertures existents, totes elles amb arcs deprimits còncaus, ornamentats amb línies que ressenyen la forma dels arcs. A la planta baixa es troben dues obertures, porta i finestra. A la primera planta es localitzen dos porticons que menen a un balcó sense cap element a destacar. La segona planta només presenta una obertura. La façana culmina amb la inscripció de l'any de la construcció de l'edifici.</p> | 08119-85 | Carrer Crehueta, 19 | 41.5012800,1.8152000 | 401114 | 4595084 | 1907 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51634-foto-08119-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51634-foto-08119-85-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51633 | Conjunt del carrer Serralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-serralet | XX | <p>Conjunt de edificis entre mitgeres situats al sud del carrer del Serralet, entre els números 78 i 98. Conjunt unitari que presenta 9 edificis de planta més dos pisos d'arquitectura i façanes simples (excepte l'edifici número 80 de planta baixa i un pis). Aquests edificis es caracteritzen per tenir una o dues obertures a la planta baixa, normalment porta i finestra que són de forma rectangular o quadrada. Destaca les obertures de l'edifici número 78, amb llindes en forma d'arc carpanell. A les primeres plantes es troben finestres rectangulars, normalment una. Les segones plantes presenten petites finestres rectangulars o quadrades. En tot aquest conjunt destaca l'edifici número 96, ja que si bé manté la descripció realitzada, ocupa l'espai de dos parcel·les, presentant una planta baixa amb tres obertures (porta, finestra i obertura tapiada), tres finestres rectangulars a la primera planta i tres finestres més petites a la segona planta. Totes les obertures es troben emmarcades.</p> | 08119-84 | Carrer Serralet. | <p>Exemple d'arquitectura popular de Masquefa que manté la imatge històrica del carrer del Serralet i del seu origen relacionat amb el món rural i agrícola.</p> | 41.5003100,1.8170600 | 401268 | 4594974 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51633-foto-08119-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51633-foto-08119-84-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51632 | Carrer del Serralet, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-serralet-24 | XX | <p>Edifici entre mitgeres amb planta baixa, un pis i terrat que mena al carrer del Serralet. A la planta baixa hi ha dos obertures, la porta d'accés i una finestra, sengles amb forma rectangular i adintellades. Tant el marc de la porta com el de la finestra es troben ornamentats amb garlandes de guix. Al primer pis es troben dos porticons rectangulars també ornamentats amb garlandes de guix que menen a un balcó que destaca per la reixa de ferro forjat decorat amb motius vegetals. A la façana del primer pis també destaca, entre els dos porticons una peça ornamental de guix amb motius vegetals. Al terrat es pot observar una balustrada de ceràmica coronada també amb elements ornamentals ceràmics.</p> | 08119-83 | Carrer del Serralet, 24 | 41.4998400,1.8175900 | 401312 | 4594921 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51632-foto-08119-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51632-foto-08119-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||
| 51631 | Dovella de ca l'Estantís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-ca-lestantis | XVIII | <p>El conjunt de Ca l'Estantís és el resultat de l'ampliació i modificació del mas original. En l'actualitat presenta tres cossos. Cos nº1: Casa pairal original molt modificada per reformes i afegits posteriors. Correspon a un únic cos de petites dimensions de planta rectangular (amb tendència al quadrat), de planta baixa i primer pis, culminada per una teulada a dues aigües. Amb les reformes esmentades, i amb motiu de l'increment del trànsit rodat, l'entrada principal ha estat desplaçada del cantó sud (al peu de l'antic camí) a l'oriental (donant a un petit pati). A la façana sud destaquen dos elements. Per una banda, de la portalada principal, tapiada, tan sols en resta visible la clau de l'arc (amb la inscripció 'SALDADO ASTELLA 1768', tot i que tal vegada caldria llegir-hi 'SALBADÓ ASTELLA'. Per l'altre banda el contrafort situat a la cantonada est. Cos nº2: Cos adossat a l'oest de l'edifici principal. Edifici rectangular edificat amb maons i construït durant el segle XX.. Correspon a un espai d'activitat ramadera. Cos nº3: Cos adossat al nord de l'edifici principal. Al igual que el cos nº2, està edificat amb maons i construït durant el segle XX. Tenia la mateixa activitat que el cos nº2, tot i que sembla que actualment no es desenvolupa cap treball. Les parets es troben arrebossades, fet que no permet observar amb claretat els materials que formen l'estructura del mas. Tot i així, sembla que l'edifici principal estaria bastit amb pedra i els annexos amb maó.</p> | 08119-82 | Carrer Major, 1 | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa. -BERMÚDEZ LÓPEZ, Xavier (2001): Inventari del Patrimoni Local de Masquefa. Diputació de Barcelona.</p> | 41.4981900,1.8392700 | 403119 | 4594714 | 1768 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51631-foto-08119-82-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51630 | Can Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L?Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | Aterrada | <p>Edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos. Les obertures (dues a cada nivell, corresponents de baix a dalt a una porta i un finestral, dues portes d'accés al balcó i dues finestres) són adintellades, i en destaca la decoració dels brancals i dintell amb terra cuita, culminat en el cas de les obertures que donen al balcó amb arcs decoratius sense funció estructural. Com a elements més rellevants, apart de la decoració esmentada, cal destacar el balcó (amb barana de ferro forjat), les mènsules (amb decoració en forma de rostres humans) i l'acabament de la façana amb un acroteri en forma de merlet.</p> | 08119-81 | Dins el Serralet, al C/ Serralet 8 | <p>Fou reformada el 1930 però recentment va ser aterrada.</p> | 41.4996700,1.8179000 | 401337 | 4594902 | 08119 | Masquefa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51629 | Jaciment paleontològic riera de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-riera-de-can-valls | <p>AGUSTÍ J, CABRERA L,, MOYÀ-SOLÀ S.( 1985) Sinopsis estratigráfica del neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució, XVIII GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment paleontològic clàssic. Les troballes de Masquefa són troballes molt puntuals la qual cosa, a nivell de restes de macrovertebrats, ens ofereix una visió molt poc precisa, de la seva edat. Els pocs nivells amb microvertebrats estudiats per Jordi Agustí permeten situar aquestes localitats entre la zona 7-8 de Mn, és a dir, astaracià superior.</p> | 08119-80 | Riera de Can Valls | 41.4863700,1.8197900 | 401475 | 4593423 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51629-foto-08119-80-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius (OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, can Cairot i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51628 | Gegantons de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-masquefa | <p>Informació donada directament per la Colla</p> | XX-XXI | <p>La Colla de Geganters té en possessió tres gegantons també: Willy, estrenat el 23 de juliol de 1988, amb una alçada de 2,70 m i un pes de 28 kg. El constructors van ser els joves de l'esplai i està fet de cartró-pedra (bust), roba (braços i mans) i fusta (cavallet). El Joaquim Pere Pau Marinel·lo i Bonastre (popularment, Pere Pau) que es va estrenar el 20 de juliol de 2013, amb una alçada de 2,10 m i un pes de 14 kg. Va ser construit per en Toni Mujal amb materials de fibra de vidre (bust i mans) i fusta (cavallet). Roser Martí i Torres estrenada el 16 de maig de 2015, amb una alçada de 2 metres i un pes d'11 kg. El constructor va ser Toni Mujal i els materials emprats van ser fibra de vidre (bust i mans) i fusta (cavallet)</p> | 08119-79 | Carrer Sant Antoni s/n (Antiga Fàbrica de Cartró) | <p>o Ball propi: No En Pere Pau representa un jove masquefí, conegut amb el sobrenom del 'Ferré de Masquefa' i oficial de l'escamot carlí d'en Tòful de Vallirana. La Roser, filla de Martorell, tot i ser del bàndol republicà, el seu amor incondicional pel ferrer masquefí va fer que visqués a Masquefa i lliurés el seu cor a l'enemic.</p> | 41.5006700,1.8107900 | 400745 | 4595021 | 1988 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51628-foto-08119-79-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||
| 51627 | Gegants de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-masquefa | <p>http://www.anoiacultura.cat/entitats-culturals/geganters-i-capgrossos/colla-de-geganters-de-masquefa Informació donada directament per la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa</p> | XX-XXI | <p>Es tracta de dues figures que duen el nom dels patrons del poble, Sant Isidre i Santa Magdalena. L' Isidre i Magdalena (vells): estrenats el 24 de juny de 1987 per Sant Joan. Tenen unes alçades de 3,80 m (ell) i 3,45 m (ella) i pesen 55 kg (ell) i 48 kg (ella). Els materials utilitzats van ser fibra de vidre (bust, cos i mans) i fusta (cavallet). Tenen un ball propi: 'Vals dels Gegants de Masquefa'. La seva imatge s'apropa a la meitat del segle XII, trets que es noten en l'armadura, el ceptre, els punys i el casc, d'ell, i la diadema, d'ella. Isidre i Magdalena (nous gegants) estrenats el 24 de juliol de 2015 i amb alçades de 3,80 m (ell) i 3,45 m (ella) i un pes de 40 kg (ell) i 35 kg (ella). Els materials utilitzats van ser fibra de vidre (bust, cos i mans) i fusta (cavallet).</p> | 08119-78 | Carrer Sant Antoni s/n (Antiga Fàbrica de Cartró) | <p>La Colla de Geganters i Grallers de Masquefa neix l'any 1987, fruit de l'interés d'un grup de masquefins i masquefines pel món geganter i amb el suport de l'Ajuntament de Masquefa que és qui es fa càrrec de les despeses de construcció de les figures de gegants i del vestuari dels membres de la Colla. Es van fer diferents esboços entre els artistes locals masquefins i seguint aquests esboços en Toni Mujal de Cardona ( Constructor de Gegants) és qui acaba definint la seva imatge i construint els gegants, són per tant, personatges imaginaris. Fa poc es van estrenar una rèplica dels gegants originals per tal d'alleugerir el pes i solucionar els problemes tècnics que presentaven els primers. També es van canviar els vestits. Els dies 9 i 10 de juny de 2012 Masquefa va acollir la XXVII Ciutat Gegantera de Catalunya, convertint-se en els representants del món geganter català durant tot un any, pel país i a l'estranger.</p> | 41.5006700,1.8107900 | 400745 | 4595021 | 1988 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51627-foto-08119-78-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | Gestionats per la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa. Els gegants vells estan ubicats a la Biblioteca Municipal, C/ Rogelio Rojo, 5-9. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||
| 51626 | Monument a Masquefa Ciutat Gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-masquefa-ciutat-gegantera | XXI | <p>Masquefa durant el cap de setmana del 9 al 10 de juny de 2013 va acollir la festa de la Ciutat Gegantera, l'esdeveniment més important de l'any geganter que des de 1985 se celebra a Catalunya. A més aquesta festa va coincidir amb el vint-i-cinquè aniversari dels seus gegants, Isidre i Magdalena. Masquefa va acollir 122 colles i 3.500 geganters i músics, a més d'un miler de seguidors, que durant tot el cap de setmana varem poder gaudir de diverses activitats i actuacions. És una replica de ferro de les siluetes dels gegants de Masquefa, l'Isidre i la Magdalena, obra del manyà masquefí Joan Cardús. Està situat en una paret a La Fàbrica Rogelio Rojo, als jardins del Centre Tecnològic Comunitari (CTC)</p> | 08119-77 | Dins la Vila, al C/ Rogelio Rojo S/N | <p>El monument es va inaugurar el dia 9 de juny de 2013.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 2013 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51626-foto-08119-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51625 | Jaciment capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-capella-del-roser | <p>La Capella del Roser es situa dins el nucli urbà de Masquefa i més concretament al barri conegut històricament com 'la Vila'.Es troba afrontada amb l'edifici de l'Ajuntament al nord i limitada en ambdós costats per edificacions de vivendes de caire privat. Amb motiu de realitzar una primera valoració sobre les característiques, entitat, potencialitat i cronologia de les restes conservades al subsòl, paraments i programa pictòric de la Capella del Roser, es va realitzar un estudi arqueològic al 2007. La pavimentació en quasi tota la capella és en terracuita i a sobre del terreny natural. S'han documentat petites estructures agrícola i també d'hàbitat: una possible sitja, una canalització d'aigua, un petit envà, una fossa d'enterrament. Totes elles es trobaren desmuntades o derruïdes amb motiu d'anivellar el terreny i facilitar la pavimentació actual de la capella. Segons els materials ceràmics, la capella presentaria una cronologia inicial en el segle XVI i finalitzaria al segle XVIII (excloent una moneda del segle XIX). La pavimentació actual seria del segle XVIII.</p> | 08119-76 | Carrer Major, 88 | <p>Es tracta d'un estudi i intervenció arqueològics a l'any 2007</p> | 41.5025000,1.8113200 | 400792 | 4595224 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||
| 51624 | Jaciment de can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pujades | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=5&consulta=MSUxK21hc3F1ZWZhJTIrLTEl&codi=14402</p> | Enderrocat | <p>El projecte de reforma de la masia de Can Pujades motivà l'any 2005 una intervenció arqueològica de control. El projecte incloïa la restauració de l'edificació preexistent, ensorrada, i la rehabilitació de la part de l'antiga construcció que encara era dempeus. La superfície construïda en la planta baixa era de 580 metres quadrats. Se sap per la bibliografia existent que en aquesta parcel·la existia una masia amb diferents tipus d'edificacions: una part de vivenda, un pou, una porta dovellada (amb un escut tallat en la pedra clau que duu la data de 1158), cellers i magatzems. En 1615 es fundà una ermita en la part posterior de la casa, dedicada a la Mara de Déu de les Neus, de la que no queden restes de la seva existència, més que algun enrajolat que permet situar-la en el lateral posterior dret de la casa. Degut al mal estat de conservació de la masia i la seva proximitat al camí de Can Pujades, l'any 1995 es decidí el seu enderroc. El principal objectiu de la intervenció arqueològica era comprovar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl de l'àrea afectada per la nova construcció, així com la localització de l'ermita esmentada en la bibliografia. Es realitzaren un seguit de rases en les àrees on, després d'una prospecció superficial eren susceptibles d'aportar més informació relativa a la construcció o construccions preexistents. Acabat el primer sondeig i per indicació de l'arqueòleg territorial, es procedí al buidat de la zona central, dins els límits establerts pels murs localitzats en els sondejos. L'estrat de colmatació que aparegué era de cronologia moderna, amb petits fragments de ceràmica vidrada, informes que aportaren poca informació cronològica. Destaquen diversos elements associats a la funció de la casa preexistent (la fabricació de vi), com per exemple cèrcols de portadores, cèrcols de tonells o les rodes de carretó per transportar les tines. Cal destacar la troballa d'una pica per a l'aigua beneïda, en pedra calcaria i sense decoració, que cal associar a l'existència de l'ermita. La intervenció arqueològica, doncs, va permetre documentar l'antiga Masia de Can Pujades i l'ermita fundada en 1615 de la qual no quedaven restes. De la masia s'ha descobert un mur exterior que permet conèixer el perímetre que ocupava la vivenda; es tracta d'un mur fet amb pedres irregulars de mida mitjana lligades amb cal i terra. A l'interior de la vivenda tan sols es documentaren dos murs. I pel que fa a l'ermita, es troba en un estat de conservació precari. El mur localitzat forma un recinte de planta poligonal que té un accés en la banda oest, fet amb pedres mitjanes lligades amb cal i terra. El nivell de colmatació és format per terra compacta de color vermellós, associat a un reompliment natural o antròpic d'anivellament.</p> | 08119-75 | Al S del torrent de Salt de Serra, al límit dell terme municipal de Piera, 6 Km al NW del nucli urbà | <p>Excavació a l'any 2005 durant el procés de reforma de la masia. En part havia estat enderrocada a l'any 1995</p> | 41.5214500,1.7818000 | 398358 | 4597362 | 08119 | Masquefa | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51624-foto-08119-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51624-foto-08119-75-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51623 | Monument 11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-11-de-setembre-0 | XXI | <p>Es tracta d'una placa corbada de ferro oxidat amb el perfil del paissatge de Montserrat que es veu des de Masquefa i la inscripció: 11 de Setembre/1714-2014. També hi ha un suport del mateix material per un mastil on oneja la senyera.</p> | 08119-74 | Passeig 11 de setembre | <p>El 10 de setembre de 2014 es va inaugurar el nou Passeig de l'Onze de Setembre i un monument commemoratiu dels tràgics fets de 1714.</p> | 41.5036900,1.8074200 | 400469 | 4595360 | 2014 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51623-foto-08119-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51620 | Jaciment paleontològic del cementiri de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-cementiri-de-masquefa | <p>AGUSTÍ J, CABRERA L,, MOYÀ-SOLÀ S.( 1985) Sinopsis estratigráfica del neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució, XVIII GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment paleontològic clàssic. Les troballes de Masquefa són troballes molt puntuals la qual cosa, a nivell de restes de macrovertebrats, ens ofereix una visió molt poc precisa, de la seva edat. Els pocs nivells amb microvertebrats estudiats per Jordi Agustí permeten situar aquestes localitats entre la zona 7-8 de Mn, és a dir, astaracià superior.</p> | 08119-71 | A la zona del cementiri | 41.5098400,1.8106200 | 400745 | 4596039 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51620-foto-08119-71-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font (OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, can Cairot i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51619 | Jaciment de Sant Pere de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-pere-de-masquefa | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK21hc3F1ZWZhJTIrLTEl&codi=12196 Redondo, S.; Mauri, A. (1999): Memòria del seguiment arqueològic dels treballs de restauració de l'església de Sant Pere. Masquefa, Anoia. Mem. núm. 2802.</p> | XII-XVIII | <p>Les obres de restauració de la teulada i d'adaptació de l'església han permès la realització de recerca arqueològica en aquest monument arquitectònic. Pel que fa a la teulada, s'ha pogut conèixer l'estat en què es trobava la volta. Per altra banda, a la sagristia els treballs s'han centrat en l'anàlisi arqueològica del subsòl mitjançant la realització d'una petita cala. Paral·lelament, s'ha efectuat el seguiment de la construcció d'un pou asèptic. El seguiment de la sagristia ha permès identificar per sobre del paviment més recent una sèrie de fragments de gruix que formaven part d'alguna estructura decorativa d'altar i que havien estat reutilitzats en la construcció del basament d'una pica instal·lada a la sagristia. L'excavació de la cala ha permès definir una sèrie d'U.E. Que han aportat ceràmica, botons, fragments de ferro, vidre i una gran quantitat d'ossos humans. Les obres del pou asèptic han permès identificar estructures d'hàbitat al voltant de l'església de Sant Pere, que podrien pertànyer a una masia moderna o bé al Castell de Masquefa, present en la documentació escrita del segle X. El material documentat, però, no aporta una cronologia concreta, tot i que abarca des de Medieval Consolidació Corona d'Aragó fins a Medieval Consolidació Corona d'Aragó ( 1150 / 1230 ) i des de Medieval Baixa Edat Mitjana fins a Medieval Baixa Edat Mitjana ( 1300 / 1399 ) i època moderna.</p> | 08119-70 | C/ Sant Pere 11-13 | 41.5089040,1.8084670 | 400564 | 4595938 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51619-foto-08119-70-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||
| 51617 | Rellotge de sol de Can Bonastre dels Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-bonastre-dels-torrents | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Amb la restauració s'han tapat alguns elements | <p>Rellotge de sol de tipologia vertical declinant. Es tracta d'una pintura al fresc. De forma rectangula i amb orientació Sud-Oest. Presenta les línies horàries a les hores i les mitges hores, de 10 a 6, sense xifres. El Gnòmon és de vareta.</p> | 08119-68 | Urb. El Maset, c/ Can Bonastre dels Torrents, s/n | 41.4949700,1.7951200 | 399429 | 4594406 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51617-foto-08119-68-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||
| 51614 | Rellotge de sol del restaurant de can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-restaurant-de-can-parellada | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | <p>Rellotge de sol pintat de tipus vertical declinant i de forma circular i emmarcat d'obra. Amb orientació sud-est i les línies horàries marcades a les hores i les mitges hores de 5 a 4, amb xifres romanes. Lema pintat: 'Les hores clares del dia marco acompassadament depressa les d'alegria i les tristes lentament'</p> | 08119-65 | Can Parellada | 41.5047100,1.8294500 | 402309 | 4595448 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51614-foto-08119-65-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||
| 51612 | Llaors a Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llaors-a-sant-isidre-llaurador | <p>Informació donada per l'Associació d'Amics dels Goigs</p> | XX | <p>Goig a Sant Isidre que es canta a la Festa Major Petita que inclou la partitura i una imatge de Sant Isidre. La lletra és la següent: Llaors a St. Isidre Llaurador, que es venera a masquefa en la Festa Major Petita Nostre Sant, humil senyor Del solc profund de l'arada, A la sang del llaurador Fosa hi ha terra estimada De Montserrat estadants Serán les nostres mirades I amb eines a les mans Farem créixer les sembrades. Deu-nos somnis per tresor Que amb la nit s'encén l'albada: Primavera Demana'm i colliré El fruit d'arbre d'estrelles. Poncella esperaré. La saba féu meravelles: Tots els pètals una flor. Més d'un ram, joia esperada Estiu Isidre, fes-nos costat En les hores més feineres. Sota l'espiga, el blat Per damunt de les roselles. Que l'oreig bati tot l'or Com la nau trenca l'onada Tardor Racó d'engrunes del temps Dels braçalets de les branques. Remor de groc intens, La tardor porta ventades. Sant Isidre, fes record De com tomba la mesada Hivern Vora el foc mesos roents. La collita cerca estança. Dies curts, somnolents… De gebró brillant i blanca. Teranyines i foscor En la bóta reposada Plens de maig molt lluminós Plaça i carrers de la vila. Que esclati nostre cos De la festa que més brilla! Garlanda que és resplendor De l'encís de la diada</p> | 08119-63 | <p>Edició impresa l'any 1984</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1984 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51612-foto-08119-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||
| 51611 | Festa Major de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-magdalena-0 | <p>Patrona de Masquefa. Festa Major (22 de juliol): antigament la Festa Major es celebrava per Sant Pere (29 de juny), en honor al patró més antic de Masquefa. Degut a què per aquestes dates molts pagesos tenien feina al camp, a finals del S. XIX es va canviar a Santa Magdalena (santa que fou representada a Masquefa en diversos llocs).</p> | 08119-62 | Nucli de Masquefa | <p>Antigament la Festa Major de Masquefa es commemorava per Sant Pere ( 29 de juny) en honor al patró més antic de la nostra vila, però davant la impossibilitat d'assistir a la Festa per part de molts masquefins que marxaven a segar a altres terres per aquestes dates, es va proposar a finals del S.XIX canviar el dia de Festa Major per Santa Magdalena per que tothom la pogués gaudir, Santa Magdalena era coneguda en altres èpoques per la seva presencia representada en una antiga capella situada a la masia de Can Bonastre i que apareix amb el nom de Can Bonastre de Santa Magdalena en documentació escrita ja des del S XVII, i per això ha sigut i es la patrona religiosa i festiva de Masquefa.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51611-foto-08119-62-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||
| 51610 | Festa Major Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-0 | <p>Sant Isidre és el Patró de Masquefa i la Festa Major Petita se celebra el 15 de maig. Els pagesos de la vila, el dia 15 de maig de cada any, feien festa. La festa dura tres dies, agafant el cap de setmana, perquè l'afluència de la gent sigui el més nombrosa possible. És una festa que manté elements tradicionals i populars, com és el sopar de faves i l'elecció de les faves d'argent, i el ball de la garlanda.</p> | 08119-61 | Nucli de Masquefa | <p>Els pagesos de Masquefa van triar com a representant a San Isidro convertint-lo en 'Sant sidre' i cada 15 de Maig paraven la seva activitat per celebrar una bona festa des de temps immemorials. La primera festa, però de la que disposem documentació es de l'any 1899 al local de La Unió Masquefense, (Crehueta 42, actualment una jardineria). El dia festiu consistia en una missa pel matí a les 12h., un bon dinar a casa, com correspon als dies de festa grossa, i per la tarda s'organitzava un ball amenitzat per una orquestra, aquell mateix any es va llogar per 130 pessetes una orquestra a Torras.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51610-foto-08119-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||
| 51608 | Can Quiseró (o can Quissarró) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quisero-o-can-quissarro | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Edifici constituït per un únic cos de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis. El sòcol està revestit amb pedra, i la resta de la façana presenta un to uniforme (degut a l'arrebossat en color blanc), trencat tan sols per les obertures adintellades. Tot i que l'arrebossat no en permet la visió, el material constructiu deu correspondre a maons degut a la regularitat de l'alçat. La coberta és resolta amb una teulada a dues aigües. Al SW de l'edifici s'hi ha construït un garatge, i tot el conjunt és envoltat per un jardí amb arbres fruiters, clos amb una tanca.</p> | 08119-59 | Dins la urbanització a la que dóna nom, al C/ Pirineus 49-53 | 41.4809500,1.7969200 | 399557 | 4592848 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51608-foto-08119-59-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51607 | Festa de Pasqua Florida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-pasqua-florida | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | No es celebra | <p>Festivitat ja perduda que se celebrava per la Pasqua Florida. Dissabte de glòria, un grup de cantaires acompanyats per caminants recorrien algunes de les masies de fora el poble: Cal Veí, Cal Bartomeu, Can Bonastre de Santa Magdalena, Can Cairot, Ca l'Alcalde, Can Roig, Can Quissarró, Can Llopart, La Masia, Mas Bernich, Can Bonastre dels Torrents, Can Valls, Can Torres i Can Parellada. A cadascuna d'elles es feia una cantada de caramelles, essent obsequiats amb diferents productes. L'endemà es recorria els carrers del poble amb el carro de Pasqua guarnit, tot cantant caramelles, recollint més obsequis i regalant flors a la gent. Amb el menjar recollit, es feia un berenar o excursió, normalment per Pasqua Granada.</p> | 08119-58 | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51607-foto-08119-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Les imatges núm. 1 i 2 han estat extretes de l'obra d'Àngel Matas Costumari Masquefa (vegeu bibliografia). | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51606 | Castell de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-masquefa | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - BOU, Enric (1982): “On està el castell de Masquefa (Anoia), documentat el 963?”. Diplomatari, 9. Pp. 20-22. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | X | Necessita actuacions de consolidació | <p>Actualment les restes qualificades com a 'Castell de Masquefa' corresponen a uns fonaments totalment arrasats que s'adossen al cantó Nord de l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Tot i que tradicionalment han estat considerades com vestigis del castell, fotografies dels anys '30 mostren la seva correspondència a una casa, que era ocupada pel campaner. Aquesta fou enderrocada el 1936.</p> | 08119-57 | Al S de la confluència del Torrent de Can Cartró i la Riera de Masquefa, a 700 m al N del nucli urbà | <p>El document més antic que es coneix que esmenta el castell data del 963, en que és venut (junt amb l'església de Sant Pere i la Santa Creu) pel comte Mir a Ennec Bonfill. El 998 aquest permutà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el castell i la parròquia pel castell de Gelida, iniciant un llarg període de domini del monestir vallesà. En aquest moment el castell i l'església constituïen el centre al voltant del qual creixia la vila. Amb el desenvolupament del camí ral com a via de comunicació de cabdal importància econòmica, el nucli urbà es traslladà al seu peu.</p> | 41.5090900,1.8087700 | 400590 | 4595958 | 963 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51606-foto-08119-57-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | El suposat castell fou declarat en virtut del decret de castells del 22.4.49 (BOE 5.5.49), amb el codi R-1-51-5537. En virtut de la Ley del Patrimonio Histórico Español (29.6.85), en fou ratificada la declaració el 8.11.88, amb el codi R-I-0005537-00000. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||
| 51605 | Document de declaració de carrer de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-de-declaracio-de-carrer-de-barcelona | <p>- SAMPER I ROVIRA, Núria; RUBIO I MANUEL, Daniel (1994): Masquefa, carrer de Barcelona. Miscel·lània penedesenca, vol. II: el Penedès, pp. 273-284. Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XV | El document presenta algunes llacunes, restaurades, i la seva llegibilitat disminueix als plecs. | <p>Document escrit sobre un pergamí de 72 x 44 cm, en lletra humanística minúscula diplomàtica catalana del S. XV, en sentit apaïsat. Datat al 10 de juny de 1451, correspon al trasllat del document original del 2 de febrer de 1449. Llevat de les titulacions de la reina (en llatí), la resta està escrita en català. Tot i presentar problemes de legitimitat als plecs, el text ha estat contrastat amb la còpia registral del document original (1449), dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. S'hi recull el seguit de privilegis confirmats per la reina Maria (en nom d'Alfons V), entre ells concessions econòmiques, la indicació les competències i mode d'elecció del batlle i l'atorgament a Masquefa de la qualitat de carrer de Barcelona (així com de la ciutadania als seus habitants).</p> | 08119-56 | Ajuntament de Masquefa, C/ Major 91-93 | 41.5009704,1.8150010 | 401097 | 4595050 | 1451 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51605-foto-08119-56-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Cancelleria reial | Es conserva la còpia registral del document original més el 1449 per la Cancelleria Reial, dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Escrit en lletra humanística minúscula diplomàtica catalana. El document forma part de l'Arxiu Parroquial, tot i estar conservat a l'Ajuntament. | 85 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||
| 51604 | Casa del carrer Escoles, 11 / Casa c/ Major 40-46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-escoles-11-casa-c-major-40-46 | XX | <p>Edifici amb planta baixa i dos pisos que dona al C/ Major (ocupant del número 40 al 46) i al C/ Escoles (sense numerar), essent la façana d'aquest segon carrer la que posseeix un veritable valor patrimonial. El seu interès rau en el material (maó) i mode constructiu, a imatge de l'arquitectura fabril britànica del S. XIX, essent-ne l'exponent a la vila (tot i datar de mitjans del S. XX) junt amb la fàbrica Rogelio Rojo.</p> | 08119-55 | Dins la Vila, al C/ Major 40-46 | 41.5021200,1.8123800 | 400880 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51604-foto-08119-55-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | L'edifici del número 40 és conegut com la 'Quadra de Can Perera', i el 42 com el 'Trull del Floro'. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||
| 51603 | Bosc del Brugà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-bruga | <p>Zona Boscosa amb predomini de pins i alzines, amb plantes arbustives (com brucs i garrigues) i herbàcies. El seu interès com a zona natural rau especialment en la seva immediatesa respecte al nucli urbà de Masquefa i la urbanització de Can Parellada, entre les quals es troba, sense haver estat degradada per l'acció urbanística. És, a més, de fàcil accés mitjançant el camí que en rep el nom (i que davalla fins uns camps de conreu), i s'hi gaudeix d'una bona panoràmica de Montserrat.</p> | 08119-54 | Equidistant entre el Serralet i la urbanització de Can Parellada | 41.5055100,1.8199700 | 401519 | 4595548 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51603-foto-08119-54-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||||||
| 51602 | Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Gran roure (del qual no se n'ha determinat l'edat) ubicat en front de la font a la que dona nom (la Font del Roure, vegeu-ne la fitxa corresponent), i ocupant el lloc central d'una àrea tradicionalment emprada com a parc d'esbarjo. Al seu torn, un carrer proper rep el nom de C/ de la Font del Roure, pel qual queda palès el seu valor com a element definidor de la toponímia.</p> | 08119-53 | Dins la vila, al parc de la Font del Roure (comprès entre el C del Sol i el Passatge Magarola) | 41.5042700,1.8120600 | 400857 | 4595419 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51602-foto-08119-53-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | ||||||||||||
| 51600 | Bosc de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lalzinar | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Bosc d'Alzines tradicionalment freqüentat per la proximitat a la Vila. Aquest és el motiu pel qual ha donat nom al Carrer Alzinar, el Camí de l'Alzinar i l'Associació l'Alzinar, constituint doncs un important referent toponímic.</p> | 08119-51 | A dins la Vila, immediatament al S de Can Massana | 41.5020700,1.8083800 | 400546 | 4595179 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51600-foto-08119-51-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 | |||||||||||||
| 51598 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-3 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Font de mina ubicada en un retall practicat a la roca, i a la qual s'accedeix baixant mitjançant una escala al seu darrer tram. La font en sí està constituïda per un broc (nou) que aboca l'aigua a una petita pica excavada. En segon terme, queda una obertura (reforçada per un marc culminat amb un arc escarser realitzat amb maó), closa per una porta metàl·lica.</p> | 08119-49 | 150 m al SW de la Beguda Alta | 41.4994200,1.8328400 | 402584 | 4594857 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51598-foto-08119-49-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc