Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51611 | Festa Major de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-magdalena-0 | <p>Patrona de Masquefa. Festa Major (22 de juliol): antigament la Festa Major es celebrava per Sant Pere (29 de juny), en honor al patró més antic de Masquefa. Degut a què per aquestes dates molts pagesos tenien feina al camp, a finals del S. XIX es va canviar a Santa Magdalena (santa que fou representada a Masquefa en diversos llocs).</p> | 08119-62 | Nucli de Masquefa | <p>Antigament la Festa Major de Masquefa es commemorava per Sant Pere ( 29 de juny) en honor al patró més antic de la nostra vila, però davant la impossibilitat d'assistir a la Festa per part de molts masquefins que marxaven a segar a altres terres per aquestes dates, es va proposar a finals del S.XIX canviar el dia de Festa Major per Santa Magdalena per que tothom la pogués gaudir, Santa Magdalena era coneguda en altres èpoques per la seva presencia representada en una antiga capella situada a la masia de Can Bonastre i que apareix amb el nom de Can Bonastre de Santa Magdalena en documentació escrita ja des del S XVII, i per això ha sigut i es la patrona religiosa i festiva de Masquefa.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51611-foto-08119-62-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 51612 | Llaors a Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llaors-a-sant-isidre-llaurador | <p>Informació donada per l'Associació d'Amics dels Goigs</p> | XX | <p>Goig a Sant Isidre que es canta a la Festa Major Petita que inclou la partitura i una imatge de Sant Isidre. La lletra és la següent: Llaors a St. Isidre Llaurador, que es venera a masquefa en la Festa Major Petita Nostre Sant, humil senyor Del solc profund de l'arada, A la sang del llaurador Fosa hi ha terra estimada De Montserrat estadants Serán les nostres mirades I amb eines a les mans Farem créixer les sembrades. Deu-nos somnis per tresor Que amb la nit s'encén l'albada: Primavera Demana'm i colliré El fruit d'arbre d'estrelles. Poncella esperaré. La saba féu meravelles: Tots els pètals una flor. Més d'un ram, joia esperada Estiu Isidre, fes-nos costat En les hores més feineres. Sota l'espiga, el blat Per damunt de les roselles. Que l'oreig bati tot l'or Com la nau trenca l'onada Tardor Racó d'engrunes del temps Dels braçalets de les branques. Remor de groc intens, La tardor porta ventades. Sant Isidre, fes record De com tomba la mesada Hivern Vora el foc mesos roents. La collita cerca estança. Dies curts, somnolents… De gebró brillant i blanca. Teranyines i foscor En la bóta reposada Plens de maig molt lluminós Plaça i carrers de la vila. Que esclati nostre cos De la festa que més brilla! Garlanda que és resplendor De l'encís de la diada</p> | 08119-63 | <p>Edició impresa l'any 1984</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1984 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51612-foto-08119-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 51613 | Goigs en llaor de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-santa-magdalena | <p>Informació rebuda per l'Associació d'Amics dels Goigs</p> | XX | <p>Volem cantaus amb veu plena I en Goigs, els amors divins: Sia Santa Magdalena Guiatge dels masquefins Segons textes llegendaris, A Bethània-en gran-palau- Vostres pares Syr i Eucaris Moraven contents i en pau, Fent vida noble i amena Sent ja del Crist paladins: Atreu el poble propala Que teniu gran formosó I que el castell de Magdala Foll centre és de corrupción, Que us lliga amb vida obscena I amb els satànics abims: Marta, la votra germana Us vol treure d'aquell fang, -on feu vida cortisana-, Fins a costa de sa sang I Llàtzer sent també pena Que petgeu pèssims camins: La veu que entra en vostra oïda, -a Bethsaida i Cafarnau-, Us deixa tan convertida Que el platxeri ja no us plau, I ve del vici l'esmena, Per seguir cristians destins: Vostre cor s'encén com brasa Rentant els peus del Senyó, Quan vos perfumeu la casa Del vell faritzeu Simó, I eixugueu amb mans i trena Aquells peus sants i divins: Un dia amb Marta ploràveu A Llàtzer, -vostre germà-, I el Bon Jesús que invocàveu A la vida us el tornà, Després d'uns jorns que no alena I que es consum terra endins: Segons el Sant Evangeli, Durant la passió crudel I àdhuc en dur-lo al sepeli, Fòreu al Bon Deu Fidel, Car la vostra amor ja un mena Vers als celestials confins Si en veure buida la fossa Que el Fill de Deu ocupà, Fóu per vos sorpresa grossa Més ho fóu quan d'hortolà S'apareix -i us anomena-, Com cuidant d'horts i jardins: Els jueus en barca vella us llençàren a la mar i fereu cap a Marsella, perillant de naufragar, i es que Deu allá us emmena per convertí aquells veïns: Sotmesa a molt dura prova, -lluny de mundanals enganys- Cercau isolada cova, On hi residiu trenta anys, A tot el món aliena, Vivint entre rocs i pins: En capella d'alabastre, Se sap que en segles d'antany, -on avui hi ha Can Bonastre_ Vostre imatge, en gran tamany, Dava mercès a balquena Als del poble i pelegrins: Masquefa, vila feinera, Que rau sots vostre estándar I com patrona us venera Tenint fil en vos l'esguard, Sovint renòva-us l'ofrena Que ix del fons dels cors endins: Als veïns d'aquesta terra, -encarada al Montserrat- Lliuràu-los de fam i guerra, D'eixuts, gams i malvestat, I pecats de tota mena, Metzinosos com verins: I en venir l'hora postrera -q'hom espera amb cert recel,- Siau nostra mitjancera Per enquibins dintre el Cel, Fruint de la pau serena Que és l'encís dels serafins: Ja hem cantat a veu plena I en Goigs, els amors divins: Siau Santa Magdalena Guiatge pels masquefins</p> | 08119-64 | <p>El document és de l'any 1832. la letra és de J. Torras i Llopart i la tonada de J. Rotllant i Pons.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1932 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 51614 | Rellotge de sol del restaurant de can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-restaurant-de-can-parellada | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | <p>Rellotge de sol pintat de tipus vertical declinant i de forma circular i emmarcat d'obra. Amb orientació sud-est i les línies horàries marcades a les hores i les mitges hores de 5 a 4, amb xifres romanes. Lema pintat: 'Les hores clares del dia marco acompassadament depressa les d'alegria i les tristes lentament'</p> | 08119-65 | Can Parellada | 41.5047100,1.8294500 | 402309 | 4595448 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51614-foto-08119-65-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 51615 | Rellotge de sol de can Torres (cara oest) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torres-cara-oest | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Necessita treballs de restauració | <p>Rellotge de sol de tipologia vertical declinant i pintat. De forma quadrada i amb orientació oest. Les línies horàries estan marcades de 12 a 7 i una campana de l'Àngelus al migdia. La numeració és aràbiga. Té sol al pol i gnòmon de vareta simple. A la part superior hi la data 'ANY 1823' i a sobre del quadrant hi ha el lema: 'Jo sense sol y tu sense fe no valem re' És complementari amb l'altre quadrant de la cara sud</p> | 08119-66 | A l'Oest del Torrent de Can Torres, 200 m a l'Est de la urbanització de Can Valls | 41.4942700,1.8131400 | 400932 | 4594308 | 1823 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 51616 | Rellotge de sol de can Torres (cara sud) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torres-cara-sud | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Necessita restaurar-se | <p>Rellotge de sol de tipus vertical declinant i pintat. De forma rectangular, emmarcat i amb orientació sud-est. Les línies horàries estan marcades de 6 a 5, traços més curts per a les mitges hores i numeració aràbiga. Sol al pol, aparentment ha perdut el gnòmon. Té una inscripció: 'Declina a Llevant 20 Gs de Polo./En altura 41 330m/ ANY 1823'. És complementari amb l'altre quadrant de la cara oest, on hi consta la mateixa data.</p> | 08119-67 | A l'Oest del Torrent de Can Torres, 200 m a l'Est de la urbanització de Can Valls | 41.4942700,1.8131400 | 400932 | 4594308 | 1823 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 51618 | Festa de Sant Eloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-eloi | XXI | <p>Es celebra el dia 1 de desembre amb motiu de la festivitat de Sant Eloi, patró de la metal·lúrgica. Amb aquesta festa recuperada l'any 2013, Masquefa recorda els seus orígens industrials, entorn de La Fàbrica Rogelio Rojo. La festa consisteix en diverses activitats i actuacions durant tot un cap de setmana, destacant un mercat amb artesans i oficis.</p> | 08119-69 | Fàbrica Rogelio Rojo. C/Rogelio Rojo, s/n | <p>Amb la instal·lació de la Fàbrica Rogelio Rojo l'any 1922, la industrialització arribava a un poble que tradicionalment s'havia dedicat majoritàriament al conreu de la vinya i els cereals. La manera de guanyar-se la vida de molts habitants de Masquefa va canviar i la fàbrica va portar també noves formes de socialització i de relacionar-se. Com acostuma a succeir, les noves formes de relació i de guanyar-se la vida, ens porten també noves manifestacions festives relacionades amb el treball. La fàbrica es dedicava a la metal·lúrgia i, per tant, els obrers i obreres van trobar en Sant Eloi un nou patró en el santuari. La família Rogelio Rojo va finançar una imatge d'aquest sant que encara es conserva a l'església de Sant Pere. Després de la guerra civil, l'1 de maig, Dia dels treballadors, va ser prohibit pel règim de Franco. A Masquefa va ser substituït per l'1 de desembre, dia de Sant Eloi, convertint-se així en una nova festivitat per celebrar entre els treballadors i treballadores de la Rojo. Era costum els primers anys que els treballadors organitzessin un seguit d'activitats, entre aquestes alguna rifa. També era costum celebrar una missa i ofici, i a l'antic cinema s'organitzava un ball, teatre o sarsuela. Els assistents pagaven una entrada i amb això sufragaven les despeses del dia de festa. Després de la transició democràtica, poc a poc, aquesta festa va anar perdent valor i significat. La capacitat organitzativa dels primers anys es va anar transformant, i enlloc de gaudir dels actes al poble, s'organitzaven excursions per anar al teatre o a veure algun espectacle a Barcelona. Amb la desaparició de l'activitat industrial de la fàbrica el dia de Sant Eloi va quedar oblidat definitivament del calendari festiu dels masquefins.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 51620 | Jaciment paleontològic del cementiri de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-cementiri-de-masquefa | <p>AGUSTÍ J, CABRERA L,, MOYÀ-SOLÀ S.( 1985) Sinopsis estratigráfica del neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució, XVIII GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment paleontològic clàssic. Les troballes de Masquefa són troballes molt puntuals la qual cosa, a nivell de restes de macrovertebrats, ens ofereix una visió molt poc precisa, de la seva edat. Els pocs nivells amb microvertebrats estudiats per Jordi Agustí permeten situar aquestes localitats entre la zona 7-8 de Mn, és a dir, astaracià superior.</p> | 08119-71 | A la zona del cementiri | 41.5098400,1.8106200 | 400745 | 4596039 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51620-foto-08119-71-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font (OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, can Cairot i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 51621 | Ball de garlanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-garlanda | <p>Es celebra per la Festa Major Petita, per Sant Isidre. Es fa ball amb una orquestra, acompanyat del tortell, la gent el pot comprar i es balla l'últim vals abans de la mitja part. Però no balla amb el tortell i tampoc el regala a ningú. La gent només el compra per menjar-lo.</p> | 08119-72 | Fàbrica Rogelio Rojo | <p>Els balls eren variats però hi havia un principal i característic, aquest era el ball de la 'garlanda', i que es manté viu fins avui dia, la 'garlanda' es un tortell molt bo i que es va convertir en tot un símbol d'ostentació. Els homes i especialment els mes joves en edat per buscar una núvia, compraven aquest pastís per regalar-lo a la noia amb qui volien ballar, elles s'havien de penjar aquest tortell del braç i ballar amb les garlandes que els hi havien regalat, els mes arrauxats en compraven més d'una, i el que més en comprava i regalava més potencial econòmic demostrava i mes dificultava el ball de la noia amb totes les garlandes penjades del braç. Després de 7 o 8 balls es feia la mitra part i un ressopo on es menjaven les garlandes abans de continuar ballant. Per finalitzar es sortejava una Garlanda tres o quatre vegades més gran que les normals i la comprava el que en donava més, aquest tenia dret a ballar tot sol amb la seva parella al mig de la sala.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||||
| 51622 | Sopar de Faves i lliurament de la Faves d'Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sopar-de-faves-i-lliurament-de-la-faves-dargent | <p>Es celebra per la Festa Major Petita, per Sant Isidre. Masquefa celebra cada any el divendres d'inici de festes, un sopar popular a base de faves, una favetada. Durant el sopar de faves s'entreguen les Faves d'Argent, un guardó honorífic amb què es reconeix la trajectòria de les dues persones que més han treballat desinteressadament per a la millora cultural, social i esportiva de Masquefa en el darrer any. Poden optar als premis de les Faves d'Argent tots els masquefins i masquefines majors de 18 anys, que no hagin rebut mai el guardó, i que hagin aportat, ja sigui a títol personal o mitjançant una entitat o associació, el seu treball i empenta de forma altruista, voluntària i desinteressada per a millorar les relacions socials, culturals, esportives i col·lectives de Masquefa. Els dies anteriors, per elecció es proposen els candidats i el divendres s'atorga el premi.</p> | 08119-73 | Plaça de l'Estació (Josep Maria Vila) | 41.5026089,1.8125238 | 400893 | 4595235 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||||
| 51623 | Monument 11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-11-de-setembre-0 | XXI | <p>Es tracta d'una placa corbada de ferro oxidat amb el perfil del paissatge de Montserrat que es veu des de Masquefa i la inscripció: 11 de Setembre/1714-2014. També hi ha un suport del mateix material per un mastil on oneja la senyera.</p> | 08119-74 | Passeig 11 de setembre | <p>El 10 de setembre de 2014 es va inaugurar el nou Passeig de l'Onze de Setembre i un monument commemoratiu dels tràgics fets de 1714.</p> | 41.5036900,1.8074200 | 400469 | 4595360 | 2014 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51623-foto-08119-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 51624 | Jaciment de can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pujades | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=5&consulta=MSUxK21hc3F1ZWZhJTIrLTEl&codi=14402</p> | Enderrocat | <p>El projecte de reforma de la masia de Can Pujades motivà l'any 2005 una intervenció arqueològica de control. El projecte incloïa la restauració de l'edificació preexistent, ensorrada, i la rehabilitació de la part de l'antiga construcció que encara era dempeus. La superfície construïda en la planta baixa era de 580 metres quadrats. Se sap per la bibliografia existent que en aquesta parcel·la existia una masia amb diferents tipus d'edificacions: una part de vivenda, un pou, una porta dovellada (amb un escut tallat en la pedra clau que duu la data de 1158), cellers i magatzems. En 1615 es fundà una ermita en la part posterior de la casa, dedicada a la Mara de Déu de les Neus, de la que no queden restes de la seva existència, més que algun enrajolat que permet situar-la en el lateral posterior dret de la casa. Degut al mal estat de conservació de la masia i la seva proximitat al camí de Can Pujades, l'any 1995 es decidí el seu enderroc. El principal objectiu de la intervenció arqueològica era comprovar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl de l'àrea afectada per la nova construcció, així com la localització de l'ermita esmentada en la bibliografia. Es realitzaren un seguit de rases en les àrees on, després d'una prospecció superficial eren susceptibles d'aportar més informació relativa a la construcció o construccions preexistents. Acabat el primer sondeig i per indicació de l'arqueòleg territorial, es procedí al buidat de la zona central, dins els límits establerts pels murs localitzats en els sondejos. L'estrat de colmatació que aparegué era de cronologia moderna, amb petits fragments de ceràmica vidrada, informes que aportaren poca informació cronològica. Destaquen diversos elements associats a la funció de la casa preexistent (la fabricació de vi), com per exemple cèrcols de portadores, cèrcols de tonells o les rodes de carretó per transportar les tines. Cal destacar la troballa d'una pica per a l'aigua beneïda, en pedra calcaria i sense decoració, que cal associar a l'existència de l'ermita. La intervenció arqueològica, doncs, va permetre documentar l'antiga Masia de Can Pujades i l'ermita fundada en 1615 de la qual no quedaven restes. De la masia s'ha descobert un mur exterior que permet conèixer el perímetre que ocupava la vivenda; es tracta d'un mur fet amb pedres irregulars de mida mitjana lligades amb cal i terra. A l'interior de la vivenda tan sols es documentaren dos murs. I pel que fa a l'ermita, es troba en un estat de conservació precari. El mur localitzat forma un recinte de planta poligonal que té un accés en la banda oest, fet amb pedres mitjanes lligades amb cal i terra. El nivell de colmatació és format per terra compacta de color vermellós, associat a un reompliment natural o antròpic d'anivellament.</p> | 08119-75 | Al S del torrent de Salt de Serra, al límit dell terme municipal de Piera, 6 Km al NW del nucli urbà | <p>Excavació a l'any 2005 durant el procés de reforma de la masia. En part havia estat enderrocada a l'any 1995</p> | 41.5214500,1.7818000 | 398358 | 4597362 | 08119 | Masquefa | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51624-foto-08119-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51624-foto-08119-75-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 51625 | Jaciment capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-capella-del-roser | <p>La Capella del Roser es situa dins el nucli urbà de Masquefa i més concretament al barri conegut històricament com 'la Vila'.Es troba afrontada amb l'edifici de l'Ajuntament al nord i limitada en ambdós costats per edificacions de vivendes de caire privat. Amb motiu de realitzar una primera valoració sobre les característiques, entitat, potencialitat i cronologia de les restes conservades al subsòl, paraments i programa pictòric de la Capella del Roser, es va realitzar un estudi arqueològic al 2007. La pavimentació en quasi tota la capella és en terracuita i a sobre del terreny natural. S'han documentat petites estructures agrícola i també d'hàbitat: una possible sitja, una canalització d'aigua, un petit envà, una fossa d'enterrament. Totes elles es trobaren desmuntades o derruïdes amb motiu d'anivellar el terreny i facilitar la pavimentació actual de la capella. Segons els materials ceràmics, la capella presentaria una cronologia inicial en el segle XVI i finalitzaria al segle XVIII (excloent una moneda del segle XIX). La pavimentació actual seria del segle XVIII.</p> | 08119-76 | Carrer Major, 88 | <p>Es tracta d'un estudi i intervenció arqueològics a l'any 2007</p> | 41.5025000,1.8113200 | 400792 | 4595224 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 51626 | Monument a Masquefa Ciutat Gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-masquefa-ciutat-gegantera | XXI | <p>Masquefa durant el cap de setmana del 9 al 10 de juny de 2013 va acollir la festa de la Ciutat Gegantera, l'esdeveniment més important de l'any geganter que des de 1985 se celebra a Catalunya. A més aquesta festa va coincidir amb el vint-i-cinquè aniversari dels seus gegants, Isidre i Magdalena. Masquefa va acollir 122 colles i 3.500 geganters i músics, a més d'un miler de seguidors, que durant tot el cap de setmana varem poder gaudir de diverses activitats i actuacions. És una replica de ferro de les siluetes dels gegants de Masquefa, l'Isidre i la Magdalena, obra del manyà masquefí Joan Cardús. Està situat en una paret a La Fàbrica Rogelio Rojo, als jardins del Centre Tecnològic Comunitari (CTC)</p> | 08119-77 | Dins la Vila, al C/ Rogelio Rojo S/N | <p>El monument es va inaugurar el dia 9 de juny de 2013.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 2013 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51626-foto-08119-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 51627 | Gegants de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-masquefa | <p>http://www.anoiacultura.cat/entitats-culturals/geganters-i-capgrossos/colla-de-geganters-de-masquefa Informació donada directament per la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa</p> | XX-XXI | <p>Es tracta de dues figures que duen el nom dels patrons del poble, Sant Isidre i Santa Magdalena. L' Isidre i Magdalena (vells): estrenats el 24 de juny de 1987 per Sant Joan. Tenen unes alçades de 3,80 m (ell) i 3,45 m (ella) i pesen 55 kg (ell) i 48 kg (ella). Els materials utilitzats van ser fibra de vidre (bust, cos i mans) i fusta (cavallet). Tenen un ball propi: 'Vals dels Gegants de Masquefa'. La seva imatge s'apropa a la meitat del segle XII, trets que es noten en l'armadura, el ceptre, els punys i el casc, d'ell, i la diadema, d'ella. Isidre i Magdalena (nous gegants) estrenats el 24 de juliol de 2015 i amb alçades de 3,80 m (ell) i 3,45 m (ella) i un pes de 40 kg (ell) i 35 kg (ella). Els materials utilitzats van ser fibra de vidre (bust, cos i mans) i fusta (cavallet).</p> | 08119-78 | Carrer Sant Antoni s/n (Antiga Fàbrica de Cartró) | <p>La Colla de Geganters i Grallers de Masquefa neix l'any 1987, fruit de l'interés d'un grup de masquefins i masquefines pel món geganter i amb el suport de l'Ajuntament de Masquefa que és qui es fa càrrec de les despeses de construcció de les figures de gegants i del vestuari dels membres de la Colla. Es van fer diferents esboços entre els artistes locals masquefins i seguint aquests esboços en Toni Mujal de Cardona ( Constructor de Gegants) és qui acaba definint la seva imatge i construint els gegants, són per tant, personatges imaginaris. Fa poc es van estrenar una rèplica dels gegants originals per tal d'alleugerir el pes i solucionar els problemes tècnics que presentaven els primers. També es van canviar els vestits. Els dies 9 i 10 de juny de 2012 Masquefa va acollir la XXVII Ciutat Gegantera de Catalunya, convertint-se en els representants del món geganter català durant tot un any, pel país i a l'estranger.</p> | 41.5006700,1.8107900 | 400745 | 4595021 | 1988 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51627-foto-08119-78-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | Gestionats per la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa. Els gegants vells estan ubicats a la Biblioteca Municipal, C/ Rogelio Rojo, 5-9. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 51628 | Gegantons de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-masquefa | <p>Informació donada directament per la Colla</p> | XX-XXI | <p>La Colla de Geganters té en possessió tres gegantons també: Willy, estrenat el 23 de juliol de 1988, amb una alçada de 2,70 m i un pes de 28 kg. El constructors van ser els joves de l'esplai i està fet de cartró-pedra (bust), roba (braços i mans) i fusta (cavallet). El Joaquim Pere Pau Marinel·lo i Bonastre (popularment, Pere Pau) que es va estrenar el 20 de juliol de 2013, amb una alçada de 2,10 m i un pes de 14 kg. Va ser construit per en Toni Mujal amb materials de fibra de vidre (bust i mans) i fusta (cavallet). Roser Martí i Torres estrenada el 16 de maig de 2015, amb una alçada de 2 metres i un pes d'11 kg. El constructor va ser Toni Mujal i els materials emprats van ser fibra de vidre (bust i mans) i fusta (cavallet)</p> | 08119-79 | Carrer Sant Antoni s/n (Antiga Fàbrica de Cartró) | <p>o Ball propi: No En Pere Pau representa un jove masquefí, conegut amb el sobrenom del 'Ferré de Masquefa' i oficial de l'escamot carlí d'en Tòful de Vallirana. La Roser, filla de Martorell, tot i ser del bàndol republicà, el seu amor incondicional pel ferrer masquefí va fer que visqués a Masquefa i lliurés el seu cor a l'enemic.</p> | 41.5006700,1.8107900 | 400745 | 4595021 | 1988 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51628-foto-08119-79-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 51629 | Jaciment paleontològic riera de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-riera-de-can-valls | <p>AGUSTÍ J, CABRERA L,, MOYÀ-SOLÀ S.( 1985) Sinopsis estratigráfica del neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució, XVIII GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment paleontològic clàssic. Les troballes de Masquefa són troballes molt puntuals la qual cosa, a nivell de restes de macrovertebrats, ens ofereix una visió molt poc precisa, de la seva edat. Els pocs nivells amb microvertebrats estudiats per Jordi Agustí permeten situar aquestes localitats entre la zona 7-8 de Mn, és a dir, astaracià superior.</p> | 08119-80 | Riera de Can Valls | 41.4863700,1.8197900 | 401475 | 4593423 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51629-foto-08119-80-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius (OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, can Cairot i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 51630 | Can Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L?Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | Aterrada | <p>Edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos. Les obertures (dues a cada nivell, corresponents de baix a dalt a una porta i un finestral, dues portes d'accés al balcó i dues finestres) són adintellades, i en destaca la decoració dels brancals i dintell amb terra cuita, culminat en el cas de les obertures que donen al balcó amb arcs decoratius sense funció estructural. Com a elements més rellevants, apart de la decoració esmentada, cal destacar el balcó (amb barana de ferro forjat), les mènsules (amb decoració en forma de rostres humans) i l'acabament de la façana amb un acroteri en forma de merlet.</p> | 08119-81 | Dins el Serralet, al C/ Serralet 8 | <p>Fou reformada el 1930 però recentment va ser aterrada.</p> | 41.4996700,1.8179000 | 401337 | 4594902 | 08119 | Masquefa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51630-foto-08119-81-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 51631 | Dovella de ca l'Estantís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-ca-lestantis | XVIII | <p>El conjunt de Ca l'Estantís és el resultat de l'ampliació i modificació del mas original. En l'actualitat presenta tres cossos. Cos nº1: Casa pairal original molt modificada per reformes i afegits posteriors. Correspon a un únic cos de petites dimensions de planta rectangular (amb tendència al quadrat), de planta baixa i primer pis, culminada per una teulada a dues aigües. Amb les reformes esmentades, i amb motiu de l'increment del trànsit rodat, l'entrada principal ha estat desplaçada del cantó sud (al peu de l'antic camí) a l'oriental (donant a un petit pati). A la façana sud destaquen dos elements. Per una banda, de la portalada principal, tapiada, tan sols en resta visible la clau de l'arc (amb la inscripció 'SALDADO ASTELLA 1768', tot i que tal vegada caldria llegir-hi 'SALBADÓ ASTELLA'. Per l'altre banda el contrafort situat a la cantonada est. Cos nº2: Cos adossat a l'oest de l'edifici principal. Edifici rectangular edificat amb maons i construït durant el segle XX.. Correspon a un espai d'activitat ramadera. Cos nº3: Cos adossat al nord de l'edifici principal. Al igual que el cos nº2, està edificat amb maons i construït durant el segle XX. Tenia la mateixa activitat que el cos nº2, tot i que sembla que actualment no es desenvolupa cap treball. Les parets es troben arrebossades, fet que no permet observar amb claretat els materials que formen l'estructura del mas. Tot i així, sembla que l'edifici principal estaria bastit amb pedra i els annexos amb maó.</p> | 08119-82 | Carrer Major, 1 | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa. -BERMÚDEZ LÓPEZ, Xavier (2001): Inventari del Patrimoni Local de Masquefa. Diputació de Barcelona.</p> | 41.4981900,1.8392700 | 403119 | 4594714 | 1768 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51631-foto-08119-82-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 51632 | Carrer del Serralet, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-serralet-24 | XX | <p>Edifici entre mitgeres amb planta baixa, un pis i terrat que mena al carrer del Serralet. A la planta baixa hi ha dos obertures, la porta d'accés i una finestra, sengles amb forma rectangular i adintellades. Tant el marc de la porta com el de la finestra es troben ornamentats amb garlandes de guix. Al primer pis es troben dos porticons rectangulars també ornamentats amb garlandes de guix que menen a un balcó que destaca per la reixa de ferro forjat decorat amb motius vegetals. A la façana del primer pis també destaca, entre els dos porticons una peça ornamental de guix amb motius vegetals. Al terrat es pot observar una balustrada de ceràmica coronada també amb elements ornamentals ceràmics.</p> | 08119-83 | Carrer del Serralet, 24 | 41.4998400,1.8175900 | 401312 | 4594921 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51632-foto-08119-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51632-foto-08119-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 51633 | Conjunt del carrer Serralet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-serralet | XX | <p>Conjunt de edificis entre mitgeres situats al sud del carrer del Serralet, entre els números 78 i 98. Conjunt unitari que presenta 9 edificis de planta més dos pisos d'arquitectura i façanes simples (excepte l'edifici número 80 de planta baixa i un pis). Aquests edificis es caracteritzen per tenir una o dues obertures a la planta baixa, normalment porta i finestra que són de forma rectangular o quadrada. Destaca les obertures de l'edifici número 78, amb llindes en forma d'arc carpanell. A les primeres plantes es troben finestres rectangulars, normalment una. Les segones plantes presenten petites finestres rectangulars o quadrades. En tot aquest conjunt destaca l'edifici número 96, ja que si bé manté la descripció realitzada, ocupa l'espai de dos parcel·les, presentant una planta baixa amb tres obertures (porta, finestra i obertura tapiada), tres finestres rectangulars a la primera planta i tres finestres més petites a la segona planta. Totes les obertures es troben emmarcades.</p> | 08119-84 | Carrer Serralet. | <p>Exemple d'arquitectura popular de Masquefa que manté la imatge històrica del carrer del Serralet i del seu origen relacionat amb el món rural i agrícola.</p> | 41.5003100,1.8170600 | 401268 | 4594974 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51633-foto-08119-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51633-foto-08119-84-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 51634 | Carrer Crehueta, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-crehueta-19 | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Construcció unitària en el seu disseny, destacant les obertures existents, totes elles amb arcs deprimits còncaus, ornamentats amb línies que ressenyen la forma dels arcs. A la planta baixa es troben dues obertures, porta i finestra. A la primera planta es localitzen dos porticons que menen a un balcó sense cap element a destacar. La segona planta només presenta una obertura. La façana culmina amb la inscripció de l'any de la construcció de l'edifici.</p> | 08119-85 | Carrer Crehueta, 19 | 41.5012800,1.8152000 | 401114 | 4595084 | 1907 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51634-foto-08119-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51634-foto-08119-85-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 51637 | Estret del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estret-del-carrer-major | XIX-XX | <p>Característic espai urbà de Masquefa on el carrer Major, antic Camí Ral, redueix la seva amplada de pas a 5 metres. Els edificis situats en aquest punt són característics, ja que presenten els elements clàssics de l'arquitectura popular i rural de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Construccions simples de planta baixa i un o dos pisis amb façanes simples amb una o dues obertures rectangulars (portes o finestres) per planta. A nivell arquitectònic, com passa en altres punts és interessant destacar la presència de cellers o soterranis en cada edifici. Aquests cellers tenien sortida a l'exterior per les façanes posteriors i tenien la funció de ser espais d'emmagatzematge i treballs relacionats amb el món agrícola.</p> | 08119-88 | Carrer Major | <p>Possible nucli originari de la Vila de Masquefa.</p> | 41.5024700,1.8110200 | 400767 | 4595221 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51637-foto-08119-88-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 51638 | Sortida estret carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sortida-estret-carrer-major | XIX-XX | <p>Característic espai urbà de Masquefa on el carrer Major, antic Camí Ral, torna a eixamplar-se després de l'estret. La seva amplada passa a ser de gairebé 11 metres. Els edificis situats en aquest punt són característics, ja que presenten els elements clàssics de l'arquitectura popular i rural de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Construccions simples de planta baixa i un o dos pisis amb façanes simples amb una o dues obertures rectangulars (portes o finestres) per planta. A nivell arquitectònic, com passa en altres punts és interessant destacar la presència de cellers o soterranis en cada edifici. Aquests cellers tenien sortida a l'exterior per les façanes posteriors i tenien la funció de ser espais d'emmagatzematge i treballs relacionats amb el món agrícola.</p> | 08119-89 | Carrer Major | <p>Exemple d'arquitectura popular de Masquefa que manté la imatge històrica del carrer Major i del seu origen relacionat amb el món rural i agrícola. Possible nucli originari de la Vila de Masquefa.</p> | 41.5021800,1.8115000 | 400807 | 4595188 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51638-foto-08119-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51638-foto-08119-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 51639 | Corraló de la Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralo-de-la-fassina | XVI-XIX | <p>Característic espai urbà de Masquefa que connecta el carrer Major amb el carrer de Bonavista, a través de les parcel·les existents a modus de drecera. Presenta una llargada de 36 metres i una amplada màxima de 2,5 metres. És un exemple d'aprofitament arquitectònic de l'espai, ja que ocupa l'espai corresponent als baixos de la vivenda número 131 del carrer Major, punt en el que té l'inici aquest pas que connecta amb el carrer de Bonavista. Destaca la coberta, bastida amb volta catalana.</p> | 08119-90 | Corraló de la Fassina | 41.5027700,1.8103300 | 400710 | 4595255 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51639-foto-08119-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51639-foto-08119-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51639-foto-08119-90-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 51641 | Corraló de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralo-de-lestacio | XIV-XVI | <p>Característic espai urbà de Masquefa que connecta l'estret del carrer Major amb la Plaça Josep Ma. Vila (popular de l'Estació), a manera de drecera. Presenta una llargada de 37 metres i una amplada d'1,5 metres en el seu punt més estret. Els paraments delimitadors corresponen a les façanes laterals dels edificis que limiten aquesta via, fet que comporta que no presentin elements arquitectònics ressenyables.</p> | 08119-92 | Corraló de l'Estació | <p>Zona de pas característica de la trama urbana de Masquefa i possible zona de pas ja existent en l'origen de la Vila.</p> | 41.5022300,1.8121000 | 400857 | 4595193 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51641-foto-08119-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51641-foto-08119-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51641-foto-08119-92-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 51642 | El Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corralo | <p>Característic espai urbà de Masquefa que connecta la plaça de la Vila amb el carrer Major i el carrer de Bonavista, pel darrera dels edificis que menen al carrer Major i de forma paral·lela a aquest. Presenta una llargada de 76 metres i una amplada de 1, 75 metres. No està cobert, tot i que existeixen alguns passos aixecats entre parcel·les. Les façanes que el delimiten no presentes cap element ornamental d'interès.</p> | 08119-93 | El Corraló | <p>Zona de pas característica de la trama urbana de Masquefa i possible zona de pas ja existent en l'origen de la Vila.</p> | 41.5025000,1.8106400 | 400736 | 4595225 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 51643 | Font dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-oms | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa. MOLANO, Juli: Arxiu particular.</p> | XIX | Necessita treballs de restauració | <p>Font de mina ubicada en un retall practicat a la roca, que alimenta dos dipòsits a través d'un broc, actualment desaparegut. El dipòsit esquerra tenia la funció de safareig ja que presenta la típica inclinació de la superfície del mur per tal de facilitar la feina. L'altre dipòsit podria esdevenir un regulador de l'aigua del safareig. Al davant de la font hi ha una petita explanada delimitada per un conjunt de seients d'obra, algun dels quals es troba en mal estat de conservació. Fou una font molt popular i de molta concurrència, ja que era un lloc d'esbarjo i de reunió per a joves durant la primera meitat del segle XX.</p> | 08119-94 | Al Sud oest de la Beguda Alta. Hort d'en Simó. | 41.4986200,1.8337100 | 402655 | 4594768 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51643-foto-08119-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51643-foto-08119-94-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 51644 | La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-beguda | <p>Galeria proxada de proporcions longitudinals configurada amb arcs de mig punt que reposen sobre pilastres quadrades amb un petit capitell superior. L'espai entre arcs es protegeix amb una barana de forja que es desenvolupa per trams. Sobre els arcs hi trobem la coberta del ràfec construida amb teula àrab i a una sola vessant, que mostra els caps de les biguetes de fusta.</p> | 08119-95 | c/ de la Font, 12, Beguda Alta | 41.5009600,1.8354900 | 402807 | 4595025 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51644-foto-08119-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51644-foto-08119-95-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 51645 | Cine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cine | XX | <p>Edifici d'ús públic en un únic volum per encabir-hi la funció de teatre o cinema. Te una coberta a dues aigües. La façana manté una composició simètrica amb l'accés central, per sota d'una tribuna tancada. A banda i banda hi ha dues finestres verticals i a la part superior central hi ha tres obertures. Façana arrebossada i pintada amb una motllura que defineix la cornisa superior.</p> | 08119-96 | Av. Can Valls, 4 | <p>Construït a principis del segle XX</p> | 41.5022400,1.8107900 | 400748 | 4595196 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51645-foto-08119-96-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 51646 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-4 | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, coronat per una cornisa. Les façanaes laterals mantenen la composició de planta baixa amb finestres rectangulars, planta primera amb finestres en arc de mig punt, i cornisa amb finestra correguda fruit d'una actuació més recent. La façana principal, en xamfrà, conté l'accés a l'edifici per mitjà d'una obertura amb arc de mig punt, i un balcó en planta primera. La cota de paviment de planta baixa està elevada cinc graons de la cota de la rasant de carrer.</p> | 08119-97 | Carrer Major, 93 | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1870 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51646-foto-08119-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | Motius expressats per la seva inclusió en el catàleg: la documentació, estudi i conservació dels seus valors culturals i històrics és important pel coneixement de l'evolució del nucli urbà de Masquefa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 51647 | Jaciment paleontològic de can Cairot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-cairot | <p>GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment prospectat per M.Crusafont amb restes del suide Listriodon esmentades a la tesi doctoral de GOLPE.</p> | 08119-98 | Can Bonastre Torrent, carrer major de can Cairot | 41.4951300,1.7858800 | 398658 | 4594435 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51647-foto-08119-98-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font ( OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, cementiri de Masquefa i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 51648 | Col·lecció Rogelio Rojo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-rogelio-rojo | XXI | <p>L'Ajuntament ha rehabilitat la caseta on hi ha ubicat el motor de vaixell, que servia de generador, per donar llum a la fàbrica, amb un Centre d'Intepretació de tot el conjunt de La Fàbrica Rogelio Rojo, que s'inaugura el passat 30 de novembre de 2013. En una primera fase s'ha rehabilitat la caseta convertint-la en un centre d'interpretació, però amb la intenció que aquest centre sigui obert a tot el conjunt del recinte. Sota el nom 'Rogelio Rojo, la fàbrica, vida i treball' hi trobem dins el centre d'interpretació quatre eixos temàtics que giren al voltant de la fàbrica: 1.- La Fàbrica: història de la fàbrica, des dels inicis de l'arribada de la família Rojo a Masquefa fins a les acaballes del segles XX que va tancar les portes. 2.- Vida: ens mostra la celebració de la festivitat més important de la fàbrica, Sant Eloi, així com les visites honorífiques dels governadors civils de l'època. 3.- Treball: els treballadors de l'època, la maquinària i el procés productiu als anys 60 i 70. Així com també els productes que s'hi feien. 4.- Rogelio Rojo avui: plànol actual amb la descripció dels equipaments existents. A part de l'exposició dels plafons i les fotografies també hi trobem peces i maquinària de l'època, productes que s'hi feien, així com dos audiovisuals, un que explica la història de la fàbrica des dels seus inicis, i l'altre que fa un recull de les entrevistes que s'han fet a extreballadors i extreballadores. Al voltant del Centre d'Intepretació s'ha col·locat màquinaria de La Fàbrica El centre es presenta com l'eix que ha de permetre conèixer, conservar, valorar i difondre el paper que va tenir La Fàbrica Rogelio Rojo com una part important de la vida de Masquefa.</p> | 08119-99 | C/ Rogelio Rojo S/N | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 2013 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51648-foto-08119-99-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 94038 | Rellotge de sol de la Masoveria de Cal Simó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masoveria-de-cal-simo | XIX | <p>Era del tipus vertical declinant, pintat damunt de la façana. Només en queda el gnòmon de vareta de ferro i secció circular. A la paret s'identifica molt vagament les traces de la circumferència i del marc quadrat del rellotge.</p> | 08119-102 | Plaça de l'Església, 1 - La Beguda Alta | 41.4980700,1.8361400 | 402857 | 4594704 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 190) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 94043 | Festa Major de La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-beguda | <p>CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons.</p> | <p>Es celebra el primer diumenge de setembre i està organitzada per la Societat Recreativa Unió Begudenca. Els actes comencen el dijous amb una tradicional mostra de cuina popular. El divendres es fa un sopar de pa amb tomàquet i un espectacle. El dissabte pel matí es dedica a la mainada amb uns inflables i el dissabte a la tarda hi ha sardanes i actes esportius i al vespre ball. El diumenge és el dia principal i es fa un cercavila i una trobada de gegants que ja ha complert el quart de segle. La recepció dels participants es fa amb un esmorzar per agafar forces i al migdia comença el cercavila per tot el poble. El final és a l'escola on es fa la darrera ballada i es pren l'aperitiu. S'acaba la festa amb música i un castell de focs.</p> | 08119-107 | La Beguda | <p>Aquesta festa es coneixia com la de l'Exaltació de la santa Creu, però els feligresos de Sant Llorenç en deien La Creu de setembre.</p> | 41.4982300,1.8366100 | 402897 | 4594721 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 114) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 51606 | Castell de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-masquefa | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - BOU, Enric (1982): “On està el castell de Masquefa (Anoia), documentat el 963?”. Diplomatari, 9. Pp. 20-22. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | X | Necessita actuacions de consolidació | <p>Actualment les restes qualificades com a 'Castell de Masquefa' corresponen a uns fonaments totalment arrasats que s'adossen al cantó Nord de l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Tot i que tradicionalment han estat considerades com vestigis del castell, fotografies dels anys '30 mostren la seva correspondència a una casa, que era ocupada pel campaner. Aquesta fou enderrocada el 1936.</p> | 08119-57 | Al S de la confluència del Torrent de Can Cartró i la Riera de Masquefa, a 700 m al N del nucli urbà | <p>El document més antic que es coneix que esmenta el castell data del 963, en que és venut (junt amb l'església de Sant Pere i la Santa Creu) pel comte Mir a Ennec Bonfill. El 998 aquest permutà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el castell i la parròquia pel castell de Gelida, iniciant un llarg període de domini del monestir vallesà. En aquest moment el castell i l'església constituïen el centre al voltant del qual creixia la vila. Amb el desenvolupament del camí ral com a via de comunicació de cabdal importància econòmica, el nucli urbà es traslladà al seu peu.</p> | 41.5090900,1.8087700 | 400590 | 4595958 | 963 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51606-foto-08119-57-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | El suposat castell fou declarat en virtut del decret de castells del 22.4.49 (BOE 5.5.49), amb el codi R-1-51-5537. En virtut de la Ley del Patrimonio Histórico Español (29.6.85), en fou ratificada la declaració el 8.11.88, amb el codi R-I-0005537-00000. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||
| 51550 | Can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonastre-de-santa-magdalena | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> <p>Soler Becerro, Raimon; Valls Junyent, Francesc. «Les memòries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena, pagès de Masquefa (1787-1815)». <em>Miscellanea Aqualatensia</em>, [en línia], 2004, Núm. 11, p. 99-128,</p> | L'edifici original presenta reformes i ampliacions importants del S. XIX i més recents. | <p>Edifici situat a l'Oest del terme municipal. Està constituït per planta baixa, primer pis i golfes. Els murs externs estan arrebossats amb calç, no deixant l'aparell constructiu vist. Tot i això, a les parets internes de les golfes s'hi observa la construcció en tapial, que en alguns punts apareix alternat amb maons. A la part posterior hi ha un tram de mur amb grans carreus. La façana principal (orientada al S), de caire senzill, no destaca el portal ni els marcs de les finestres, ressaltant-ne tan sols una galeria formada per dos trams de tres arcs suportats per columnes d'ordre dòric. Tot i que actualment estan tapiades, les golfes tenien antigament nombroses obertures encarades vers la façana, per tal de facilitar l'assecat de fruits secs (especialment ametlles). Les escales interiors presenten pintures simulant carreus que daten del S. XIX. L'edifici és culminat per una teulada a dues vessants. Adossat a aquest edifici (en 'L'), se n'ha construït un altre per tal d'emplaçar-hi noves dependències per a l'elaboració del vi. Afrontat a la façana S de la part antiga hi ha un petit edifici (de planta baixa), destinat a dependències dels masovers. Tancant el pati definit pels tres cossos constructius descrits, hi ha un mur edificat amb maons deixant-hi un portal amb arc rebaixat, sota el qual hi ha una cartel·la en ferro treballat amb la inscripció:' J.B. D S.M. 1861' (Joan Bonastre de Santa Magdalena), referent a un moment important de reforma de la masia.</p> | 08119-1 | Al S de la riera de Masquefa, 2 Km a l'Oest del nucli urbà | <p>En temps medievals tenim constància de l'existència de diversos nuclis al que avui és Masquefa. Un d'ells és la capella de Santa Maria i la Santa Creu, esmentada per primera vegada l'any 1037. L'altre, el Palacio Siccho, es troba a la documentació ja l'any 1008. Possiblement, aquesta capella medieval i aquest palau (petit nucli agrícola), s'haurien trobat on avui s'erigeix el mas de Can Bonastre de Santa Magdalena. Durant els segles posteriors, l'església i heretat de Santa Maria Magdalena de Palau apareix a la documentació en contínues compravendes de propietat agrícola. L'any 1398 el mas és adquirit per la família Salelles, també és en aquesta data on es documenta per primera vegada l'existència de vinya a la propietat. Al segle XVI la el mas seria adquirida per la família Bonastre i a poc a poc passaria a conèixer-se com a Can Bonastre de Santa Magdalena.</p> | 41.5088500,1.7888900 | 398930 | 4595955 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|98|99|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 51564 | Capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. -Memòria de la intervenció de la Capella del Roser -Estudi històric i documental de la Capella del Roser</p> | XVII | Restaurada l'any 2007 | <p>Petit edifici entre mitgeres, amb nau única coberta amb volta de creueria (protegida per una teulada a dues aigües) sostinguda per cinc arcs torals, que defineixen sis trams. Tret del primer d'ells (que té una alçada inferior per sostenir el cor), els cinc restants tenen petites capelles disposades a cada banda, emmarcades per arcs cecs de mig punt amb decoració interna mitjançant mètopes de guix, a sobre dels quals es disposa un fris corregut decorat amb tríglifs i mètopes. Junt a la capçalera, al seu cantó E, hi ha una sagristia. La decoració de la façana (arrebossada en un color crema), que originalment es projectava uns cinc metres endavant de l'actual (essent eliminada per problemes estructurals), presenta com a únics elements una petita rosassa, un portal adintellat, un petit campanar mural i una rajola ceràmica amb la inscripció 'CAPELLA DEL ROSER'.</p> | 08119-15 | A la Vila, al C/ Major 88 | <p>Tot i que la llicència per la seva construcció fou atorgada el 1601, la Capella del Roser no va ser erigida fins l’any 1622 gràcies a la donació de Joan Barnich, prevere beneficiant de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. El dit capellà possiblement era natural de Masquefa, on s’hi troba una masia coneguda com a “Mas Barnich”. A la Capella va instituir-se el mateix any 1622 la Confraternitat del Roser, una institució que ben segur va esdevenir un important aglutinador social a la Masquefa de l’època. Malgrat la seva ubicació al centre de la vila, la Capella no va ser assumir funcions parroquials fins l’any 1877. Fins llavors, havia estat l’Església de Sant Pere i la Santa Creu, ubicada lluny del nucli poblacional, la que ostentava la titularitat. Finalment, l’any 1926 la Capella va perdre les funcions parroquials en favor de la nova Parròquia de Sant Pere de Masquefa.</p> | 41.5025000,1.8113200 | 400792 | 4595224 | 1622 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51564-foto-08119-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51564-foto-08119-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51564-foto-08119-15-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Rere la seva cessió per part de l'Arquebisbat de Barcelona a l'Ajuntament de Masquefa per 30 anys, aquest té el projecte d'adequar-la per a la celebració d'exposicions. | 95|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||
| 51570 | La Torre dels Tenas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-dels-tenas | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici constituït per dos cossos laterals de planta baixa i un de central amb planta baixa i primer pis, amb coberta a dues aigües. Les múltiples obertures a les façanes principals i laterals alternen les formes totalment quadrangulars amb les culminades amb arcs carpanells, presentant porticons de fusta a les finestres. Aquests elements estan decorats mitjançant elements plàstics com roses i gelosies en forma d'arcs entrellaçats. Aquest motiu és l'emprat també als elements de ventilació.</p> | 08119-21 | Dins el nucli urbà, a la Plaça Josep M. Vila S/N | <p>Torre d’estiueig edificada per l’inventor i empresari barceloní Pedro Tenas Torres durant els primers decennis del segle XX. Posteriorment a la construcció de la casa va adossar-se una cuina a la cara sud, avui desapareguda. Després de la compra de l’edifici per part de l’Ajuntament, als anys setanta, ha complert funcions de llar de jubilats i d’escola de música. Els antics jardins de la propietat, en els quals hi havia hagut una piscina i un garatge, han estat integrats a l’actual Plaça Josep Maria Vila, coneguda popularment com a “Plaça de l’Estació”.</p> | 41.5025100,1.8126200 | 400901 | 4595223 | 1920 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51570-foto-08119-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51570-foto-08119-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51570-foto-08119-21-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||
| 51584 | La Fàbrica Rogelio Rojo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-rogelio-rojo | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. - PÉREZ FORNÉS, Xavier (2001): La Revolució a Masquefa (1936). Un Tomb, núm. 2, novembre 2001.</p> | XX | <p>Edifici industrial amb una superfície total de 2.610 m2 (1.892 m2 d'ús), amb dues naus centrals flanquejades per altres dues de major llargada (corresponents a diverses fases, constituint una estructura d'U'), definint un gran pati al seu davant. L'aparell constructiu és de maó, amb obertures culminades amb arcs rebaixats, i culminació ondulada de les façanes, tot reproduint l'estil constructiu fabril britànic propi del S. XIX. La coberta de les diverses naus és resolta a doble vessant.</p> | 08119-35 | Dins la Vila, al C/ Rogelio Rojo S/N | <p>La Fàbrica va iniciar la seva producció el 10 d'abril de 1922. Va ser fundada pels germans Rojo, sastres i empresaris barcelonins. A la Fàbrica s'hi fabricaven fornitures metàl·liques, encara que part de la producció es traslladava directament a les llars del poble. Durant la Guerra Civil a La Fàbrica van començar-se a fabricar projectils per al bàndol republicà. El 22 de gener de 1939 el complex industrial va ser bombardejat per l'aviació italiana, poc després les tropes insurrectes van entrar a Masquefa camí a la presa de Martorell i Barcelona. La Fàbrica tancà les portes definitivament l'any 2000. El 2003 l'edifici seria adquirit per l'Ajuntament de Masquefa i a poc a poc convertit en espais d'ús públic. Actualment, el conjunt industrial alberga la Biblioteca Municipal, l'Arxiu Municipal, el Centre Tecnològic Comunitari, el Centre d'Interpretació de La Fàbrica, la Sala Polivalent i diversos locals d'entitats.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 1920 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51584-foto-08119-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51584-foto-08119-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | L'espai de la fàbrica, adquirida per l'Ajuntament de Masquefa, inclou actualment una aula informàtica, el Punt d'Informació Juvenil i provisionalment el Fons Fotogràfic Municipal. Tanmateix, hi ha el projecte d'instal·lar-hi en un futur la biblioteca de la xarxa de la diputació, una sala polivalent, un casal entitats, joves i esplai, l'arxiu històric i una sala d'exposicions. La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada per l'Ajuntament de Masquefa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||
| 51589 | Monument als Bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-bastoners-0 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Monument en pedra de forma cilíndrica, amb un baix relleu representant dos bastoners, i una placa metàl·lica amb la llegenda 'A TOTS ELS BASTONERS DE LA VILA DES DE LA SEVA FUNDACIÓ / AJUNTAMENT DE MASQUEFA / 24 DE JULIOL DE 1988 / ESCULTOR TONI MUJAL'.</p> | 08119-40 | Dins la vila, a la Plaça Josep M. Vila | 41.5025000,1.8125120 | 400892 | 4595222 | 1988 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51589-foto-08119-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51589-foto-08119-40-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Toni Mujal | 103|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 51595 | Arxiu Municipal de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-masquefa | XIX-XXI | <p>Inclou la documentació generada per l'Ajuntament des de mitjans del S. XIX fins l'actualitat, a més de la corresponent al Casino Popular Recreatiu. El fons està organitzat en 13 blocs (amb els corresponents subapartats): 1.- Administració general. 2.- Hisenda. 3.- Proveïments. 4.- Beneficència i assistència social. 5.- Sanitat. 6.- Obres i urbanisme. 7.- Seguretat pública. 8.- Serveis militars. 9.- Població. 10.- Eleccions. 11.- Ensenyament. 12.- Cultura. 13.- Serveis agropecuaris i medi ambient.</p> | 08119-46 | Dividit entre l'Ajuntament (C/ Major 91-93) i el magatzem municipal (C/ Sant Antoni 39) | 41.5011128,1.8148414 | 401084 | 4595065 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51595-foto-08119-46-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Un projecte elaborat el 1999 per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona preveu el complet trasllat i adequació de l'Arxiu Municipal a les dependències del magatzem municipal, ubicat a la fàbrica Isart Milán (C/ Sant Antoni 39). | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 51605 | Document de declaració de carrer de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-de-declaracio-de-carrer-de-barcelona | <p>- SAMPER I ROVIRA, Núria; RUBIO I MANUEL, Daniel (1994): Masquefa, carrer de Barcelona. Miscel·lània penedesenca, vol. II: el Penedès, pp. 273-284. Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XV | El document presenta algunes llacunes, restaurades, i la seva llegibilitat disminueix als plecs. | <p>Document escrit sobre un pergamí de 72 x 44 cm, en lletra humanística minúscula diplomàtica catalana del S. XV, en sentit apaïsat. Datat al 10 de juny de 1451, correspon al trasllat del document original del 2 de febrer de 1449. Llevat de les titulacions de la reina (en llatí), la resta està escrita en català. Tot i presentar problemes de legitimitat als plecs, el text ha estat contrastat amb la còpia registral del document original (1449), dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. S'hi recull el seguit de privilegis confirmats per la reina Maria (en nom d'Alfons V), entre ells concessions econòmiques, la indicació les competències i mode d'elecció del batlle i l'atorgament a Masquefa de la qualitat de carrer de Barcelona (així com de la ciutadania als seus habitants).</p> | 08119-56 | Ajuntament de Masquefa, C/ Major 91-93 | 41.5009704,1.8150010 | 401097 | 4595050 | 1451 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51605-foto-08119-56-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Cancelleria reial | Es conserva la còpia registral del document original més el 1449 per la Cancelleria Reial, dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Escrit en lletra humanística minúscula diplomàtica catalana. El document forma part de l'Arxiu Parroquial, tot i estar conservat a l'Ajuntament. | 85 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||
| 51617 | Rellotge de sol de Can Bonastre dels Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-bonastre-dels-torrents | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Amb la restauració s'han tapat alguns elements | <p>Rellotge de sol de tipologia vertical declinant. Es tracta d'una pintura al fresc. De forma rectangula i amb orientació Sud-Oest. Presenta les línies horàries a les hores i les mitges hores, de 10 a 6, sense xifres. El Gnòmon és de vareta.</p> | 08119-68 | Urb. El Maset, c/ Can Bonastre dels Torrents, s/n | 41.4949700,1.7951200 | 399429 | 4594406 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51617-foto-08119-68-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 51619 | Jaciment de Sant Pere de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-pere-de-masquefa | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK21hc3F1ZWZhJTIrLTEl&codi=12196 Redondo, S.; Mauri, A. (1999): Memòria del seguiment arqueològic dels treballs de restauració de l'església de Sant Pere. Masquefa, Anoia. Mem. núm. 2802.</p> | XII-XVIII | <p>Les obres de restauració de la teulada i d'adaptació de l'església han permès la realització de recerca arqueològica en aquest monument arquitectònic. Pel que fa a la teulada, s'ha pogut conèixer l'estat en què es trobava la volta. Per altra banda, a la sagristia els treballs s'han centrat en l'anàlisi arqueològica del subsòl mitjançant la realització d'una petita cala. Paral·lelament, s'ha efectuat el seguiment de la construcció d'un pou asèptic. El seguiment de la sagristia ha permès identificar per sobre del paviment més recent una sèrie de fragments de gruix que formaven part d'alguna estructura decorativa d'altar i que havien estat reutilitzats en la construcció del basament d'una pica instal·lada a la sagristia. L'excavació de la cala ha permès definir una sèrie d'U.E. Que han aportat ceràmica, botons, fragments de ferro, vidre i una gran quantitat d'ossos humans. Les obres del pou asèptic han permès identificar estructures d'hàbitat al voltant de l'església de Sant Pere, que podrien pertànyer a una masia moderna o bé al Castell de Masquefa, present en la documentació escrita del segle X. El material documentat, però, no aporta una cronologia concreta, tot i que abarca des de Medieval Consolidació Corona d'Aragó fins a Medieval Consolidació Corona d'Aragó ( 1150 / 1230 ) i des de Medieval Baixa Edat Mitjana fins a Medieval Baixa Edat Mitjana ( 1300 / 1399 ) i època moderna.</p> | 08119-70 | C/ Sant Pere 11-13 | 41.5089040,1.8084670 | 400564 | 4595938 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51619-foto-08119-70-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 51635 | Ca l'Enterramorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenterramorts | <p>Edificis carrer Major 6-8. Conjunt unitari que tan sols es diferencia per la decoració pictòrica. Edificis de planta baixa i tres pisos. A la planta baixa domina el portaló amb arc carpanell (en l'edifici nº8 no es pot veure pels rètols d'un comerç) i l'accés en forma de porta rectangular a l'edifici. La resta de plantes s'organitzen d'igual manera. Així en l'edifici número 6 es troben dues obertures, que corresponen a finestral amb balcó i finestra. Cal remarcar que la grandària dels balcons disminueix amb l'alçada. En l'edifici número 8 l'organització de la façana és semblant, tot i que en aquest cas hi ha dos finestrals que menen al balcó. Només en la tercera planta cada finestral dóna a un balco de petites mides. Totes les obertures dels conjunt es troben emmarcades.</p> | 08119-86 | Carrer Major, 6-8 | <p>Conjunt d'edificis construïts per la família Monner, dedicada a la compravenda de vi des de principis del segle XX fins als anys seixanta. A l'edifici principal (Major 8), originàriament de tres plantes, se li va adossar el magatzem l'any 1913 (Major 6, 4 i 2), originàriament d'una sola planta i que comptava amb un pati central avui cobert. A partir dels anys vint van anar alçant-se els diversos pisos superiors, fins a la configuració actual del conjunt. </p> <p>L'any 1939, en el marc de la Guerra Civil, a l'edifici van instal·lar-s'hi els comandaments de les tropes insurrectes del general Franco de camí a Martorell i Barcelona. Les plantes superiors de l'edifici del Carrer Major 6 van usar-se com a escola municipal.</p> | 41.5020200,1.8137400 | 400994 | 4595168 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51635-foto-08119-86-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 51636 | Antic Casino Popular Recreativo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-popular-recreativo | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. Presenta una arquitectura unitària amb les mateixes característiques en tots els nivell. A nivell general es pot observar que totes les obertures són adintellades i rectangulars i presenten el mateix tipus d'ornamentació. La planta baixa està totalment dedicada al servei de restauració mitjançant un bar-restaurant i també presenta és present l'escala que dóna accés a les vivendes de la resta de plantes. A la banda nord es pot observar dues portes que donen accés a la zona de serveis. Per la banda est s'observen tres finestres rectangulars i emmarcades. El primer i segon pis són similars. A la banda nord tres finestrals que menen a un balcó, mentre que la banda est presenta tres finestres rectangulars amb balustrada. Totes les obertures estan ornamentades amb garlandes amb motius vegetals. La diferència amb la tercera planta és que no hi ha balcó a la banda nord. L'edifici finalitza amb un terrat i un cos afegit cobert amb plaques metàl·liques. A nivell ornamental destaquen els marcs de totes les obertures, les garlandes amb motius vegetals, i tres mosaics d'estil modernista que se situen a la planta baixa de la façana nord. Es poden observar aquests elements en una imatge de l'any 1914. Els elements de més interès són les façanes nord i est.</p> | 08119-87 | Carrer Major, 103 | <p>El Casino Popular Recreativo de Masquefa va instituir-se l’any 1928. A la seva seu, al Carrer Major 103, els vilatans hi jugaven a cartes, a la ruleta i al billar. L’associació va ser dissolta l’any 1939 amb la pujada al poder del General Franco.</p> | 41.5023500,1.8110100 | 400766 | 4595207 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 51640 | Torres d'Aigua de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-daigua-de-lalzinar | <p>AMILL FRANCH, I. (1999): Masquefa i l’aigua. Un repàs a la història de l’aigua a Masquefa. Editat per l’Ajuntament de Masquefa, Masquefa.</p> <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Les torres de l'aigua són dues petites construccions en forma de torre (veneciana), construïdes totalment en maó i amb una alçada aproximada de tres metres. Aquests elements estan associats a un dipòsit d'aigua subterrani al qual donen ventilació.</p> | 08119-91 | Polígon 13 Parcel·la 1 | <p>Durant els primers anys del segle XX la població de Masquefa va créixer considerablement. És per aquest motiu que el consistori va decidir construir un pou a la riera de Masquefa, al tram que discorre més proper al Cementiri Vell. L’aigua d’aquest nou pou era emmagatzemada en un dipòsit situat al turó de l’Alzinar, on s’hi aixecaren les dues torres d’aigua, inaugurades l’any 1921.</p> | 41.5022300,1.8082200 | 400533 | 4595197 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51640-foto-08119-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51640-foto-08119-91-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 51649 | Casa del masover de can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-masover-de-can-massana | XX | <p>Casa rural d'un sol nivell configurada amb forma de 'L' i amb solució de coberta a quatre vessants de teula àrab. L'accés es produeix a partir d'un porxo configurat per tres arcs. L'acabat de la façana és arremolinat de color blanc sobre un petit sòcol d'aspecte petri, conformat amb formigó. Proper al cos principal hi ha un petit cos amb usos auxiliars a l'habitatge. Es troba propera a la traça del tren, rodejada de camps de conreu.</p> | 08119-100 | A prop d'un camí de traça tangent a la carretera B-224a, proper a Can Massana | <p>Casa construïda per allotjar als masovers de la finca de Can Massana. Es tracta d'una edificació vinculada històricament al teixit rural tradicional del territori. La tipologia edificatòria, els materials emprats en la construcció, i la composició volumètrica dels diferents volums són els tradicionals del lloc. Va ser edificada l’any 1954, tal com observem als plànols originals de l’estructura, conservats a l’Arxiu Municipal de Masquefa.</p> | 41.5029045,1.8070879 | 400440 | 4595273 | 1950 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51649-foto-08119-100-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 94037 | Maset Joaquima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-joaquima-0 | XX | <p>Caseta als quatre vents, situada a la cantonada del carrer dels Oms i envoltada de jardí separat del carrer per un mur perimetral. És de planta rectangular amb la coberta plana. Només consta de planta baixa. Destaca a la façana principal la porta d'accés protegida amb una marquesina d'obra en forma de volta suportada per uns angles de ferro. A cada costat de la porta d'accés hi ha finestres amb decoració esgrafiada al votant. La façana està coronada en la part central per un plafó d'obra on es llegeix el nom de Maset Joaquima i l'any 1913 en xifres romanes i les inicials E.P. i l'escut amb les quatre barres. Tot plegat molt desgastat. A les cantoneres de la façana hi ha sengles pinacles d'obra de secció quadrada. Entre els pinacles i el plafó central del coronament hi ha una barana de ferro amb motius decoratius florals. La porta del barri és de ferro i en el mur perimetral el sòcol és d'obra amb pilars equidistants units amb una barana de ferro.</p> | 08119-101 | Carrer dels Oms, 1 | <p>Construïda l'any 1913.</p> | 41.4975900,1.8361600 | 402858 | 4594650 | 1913 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94037-101a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94037-101b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 199) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc