Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51574 | Ball del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-most | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Festivitat que tradicionalment es feia a la tardor de tardor per celebrar l'acabament de la verema en cas que aquesta hagués estat fructífera, i que es concretava en un ball (sense cap particularitat formal). Recentment, aquesta festa ha estat recuperada sota la denominació de 'Festa del vi', celebrant-se el 15 de setembre, i incloent entre les seves activitats la trepitjada del raïm.</p> | 08119-25 | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | La imatge núm. 1 ha estat extreta de l'obra d'Àngel Matas Costumari Masquefa (vegeu bibliografia), i correspon a una exposició integrada dins els actes de l'actual Festa del vi. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||||
| 51607 | Festa de Pasqua Florida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-pasqua-florida | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | No es celebra | <p>Festivitat ja perduda que se celebrava per la Pasqua Florida. Dissabte de glòria, un grup de cantaires acompanyats per caminants recorrien algunes de les masies de fora el poble: Cal Veí, Cal Bartomeu, Can Bonastre de Santa Magdalena, Can Cairot, Ca l'Alcalde, Can Roig, Can Quissarró, Can Llopart, La Masia, Mas Bernich, Can Bonastre dels Torrents, Can Valls, Can Torres i Can Parellada. A cadascuna d'elles es feia una cantada de caramelles, essent obsequiats amb diferents productes. L'endemà es recorria els carrers del poble amb el carro de Pasqua guarnit, tot cantant caramelles, recollint més obsequis i regalant flors a la gent. Amb el menjar recollit, es feia un berenar o excursió, normalment per Pasqua Granada.</p> | 08119-58 | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51607-foto-08119-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Les imatges núm. 1 i 2 han estat extretes de l'obra d'Àngel Matas Costumari Masquefa (vegeu bibliografia). | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
| 51612 | Llaors a Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llaors-a-sant-isidre-llaurador | <p>Informació donada per l'Associació d'Amics dels Goigs</p> | XX | <p>Goig a Sant Isidre que es canta a la Festa Major Petita que inclou la partitura i una imatge de Sant Isidre. La lletra és la següent: Llaors a St. Isidre Llaurador, que es venera a masquefa en la Festa Major Petita Nostre Sant, humil senyor Del solc profund de l'arada, A la sang del llaurador Fosa hi ha terra estimada De Montserrat estadants Serán les nostres mirades I amb eines a les mans Farem créixer les sembrades. Deu-nos somnis per tresor Que amb la nit s'encén l'albada: Primavera Demana'm i colliré El fruit d'arbre d'estrelles. Poncella esperaré. La saba féu meravelles: Tots els pètals una flor. Més d'un ram, joia esperada Estiu Isidre, fes-nos costat En les hores més feineres. Sota l'espiga, el blat Per damunt de les roselles. Que l'oreig bati tot l'or Com la nau trenca l'onada Tardor Racó d'engrunes del temps Dels braçalets de les branques. Remor de groc intens, La tardor porta ventades. Sant Isidre, fes record De com tomba la mesada Hivern Vora el foc mesos roents. La collita cerca estança. Dies curts, somnolents… De gebró brillant i blanca. Teranyines i foscor En la bóta reposada Plens de maig molt lluminós Plaça i carrers de la vila. Que esclati nostre cos De la festa que més brilla! Garlanda que és resplendor De l'encís de la diada</p> | 08119-63 | <p>Edició impresa l'any 1984</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1984 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51612-foto-08119-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
| 51613 | Goigs en llaor de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-santa-magdalena | <p>Informació rebuda per l'Associació d'Amics dels Goigs</p> | XX | <p>Volem cantaus amb veu plena I en Goigs, els amors divins: Sia Santa Magdalena Guiatge dels masquefins Segons textes llegendaris, A Bethània-en gran-palau- Vostres pares Syr i Eucaris Moraven contents i en pau, Fent vida noble i amena Sent ja del Crist paladins: Atreu el poble propala Que teniu gran formosó I que el castell de Magdala Foll centre és de corrupción, Que us lliga amb vida obscena I amb els satànics abims: Marta, la votra germana Us vol treure d'aquell fang, -on feu vida cortisana-, Fins a costa de sa sang I Llàtzer sent també pena Que petgeu pèssims camins: La veu que entra en vostra oïda, -a Bethsaida i Cafarnau-, Us deixa tan convertida Que el platxeri ja no us plau, I ve del vici l'esmena, Per seguir cristians destins: Vostre cor s'encén com brasa Rentant els peus del Senyó, Quan vos perfumeu la casa Del vell faritzeu Simó, I eixugueu amb mans i trena Aquells peus sants i divins: Un dia amb Marta ploràveu A Llàtzer, -vostre germà-, I el Bon Jesús que invocàveu A la vida us el tornà, Després d'uns jorns que no alena I que es consum terra endins: Segons el Sant Evangeli, Durant la passió crudel I àdhuc en dur-lo al sepeli, Fòreu al Bon Deu Fidel, Car la vostra amor ja un mena Vers als celestials confins Si en veure buida la fossa Que el Fill de Deu ocupà, Fóu per vos sorpresa grossa Més ho fóu quan d'hortolà S'apareix -i us anomena-, Com cuidant d'horts i jardins: Els jueus en barca vella us llençàren a la mar i fereu cap a Marsella, perillant de naufragar, i es que Deu allá us emmena per convertí aquells veïns: Sotmesa a molt dura prova, -lluny de mundanals enganys- Cercau isolada cova, On hi residiu trenta anys, A tot el món aliena, Vivint entre rocs i pins: En capella d'alabastre, Se sap que en segles d'antany, -on avui hi ha Can Bonastre_ Vostre imatge, en gran tamany, Dava mercès a balquena Als del poble i pelegrins: Masquefa, vila feinera, Que rau sots vostre estándar I com patrona us venera Tenint fil en vos l'esguard, Sovint renòva-us l'ofrena Que ix del fons dels cors endins: Als veïns d'aquesta terra, -encarada al Montserrat- Lliuràu-los de fam i guerra, D'eixuts, gams i malvestat, I pecats de tota mena, Metzinosos com verins: I en venir l'hora postrera -q'hom espera amb cert recel,- Siau nostra mitjancera Per enquibins dintre el Cel, Fruint de la pau serena Que és l'encís dels serafins: Ja hem cantat a veu plena I en Goigs, els amors divins: Siau Santa Magdalena Guiatge pels masquefins</p> | 08119-64 | <p>El document és de l'any 1832. la letra és de J. Torras i Llopart i la tonada de J. Rotllant i Pons.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1932 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||||
| 51598 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-3 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Font de mina ubicada en un retall practicat a la roca, i a la qual s'accedeix baixant mitjançant una escala al seu darrer tram. La font en sí està constituïda per un broc (nou) que aboca l'aigua a una petita pica excavada. En segon terme, queda una obertura (reforçada per un marc culminat amb un arc escarser realitzat amb maó), closa per una porta metàl·lica.</p> | 08119-49 | 150 m al SW de la Beguda Alta | 41.4994200,1.8328400 | 402584 | 4594857 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51598-foto-08119-49-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||
| 51600 | Bosc de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lalzinar | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Bosc d'Alzines tradicionalment freqüentat per la proximitat a la Vila. Aquest és el motiu pel qual ha donat nom al Carrer Alzinar, el Camí de l'Alzinar i l'Associació l'Alzinar, constituint doncs un important referent toponímic.</p> | 08119-51 | A dins la Vila, immediatament al S de Can Massana | 41.5020700,1.8083800 | 400546 | 4595179 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51600-foto-08119-51-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||||
| 51578 | Cal Felip Bord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-bord | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes a la part central, però que amb la inclinació de la teulada (a dues aigües) esdevé tan sols de planta baixa en el seu cantó oriental, destinada a zones d'emmagatzematge. Tret de la porta principal, amb arc carpanell, la resta d'obertures són adintellades, i en el cas de les del primer pis donen accés a petits balcons amb barana de ferro. De la façana principal, arrebossada en color blanc, cal destacar un gran rellotge de sol, amb la llegenda 'ANY + 1814', corresponent la creu central a una creu de Malta. La façana principal està encarada vers un pati (on s'hi ha disposat algunes construccions posteriors) tancat per un mur perimetral, que s'obre a l'exterior mitjançant un gran portal amb arc carpanell construït amb maó, i coronat amb tres elements en forma de seccions de cercle rematats amb una fita arrodonida. A l'element que ocupa el lloc central hi figura inscrit '1882'.</p> | 08119-29 | A l'Est dell torrent de Cal Felip Bord, 500 m a l'Est de la urbanització de Can Parellada | 41.5045800,1.8394000 | 403139 | 4595423 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51578-foto-08119-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51578-foto-08119-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51578-foto-08119-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Tot i que les inscripcions esmentades citen dates pertanyents al S. XIX (1814 i 1882), corresponen a actuacions menors (l'elaboració del rellotge de sol i la construcció del portal d'accés al pati, respectivament). L'edificació de la masia, però, sembla pertànyer a una cronologia força anterior. Recolzant aquesta impressió, els propietaris ens han informat que havien arribat a veure les escriptures antigues de la casa escrites en llatí, ara perdudes. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
| 51557 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-1 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX | <p>Masia composta per un cos quadrangular de planta baixa i primer pis, edificada amb tapial o maó segons els trams (arrebossada amb calç), i coberta a dues aigües (NW i SE). A les façanes SE i SW hi ha sengles rellotges de sol, pintats, respectivament amb les inscripcions 'Declina a Llevant 20 G S. En Altura de Polo. 41 330 m Any 1823' i 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO VALEM RES. ANY 1823'. Adossada a la façana NW, la principal, hi ha un altre cos de planta rectangular, que presenta com a particularitat el fet de tenir el sòcol (amb un total de sis filades) construït amb carreus ben escairats de travertí. Al S de l'edifici hi ha un pati clos amb un mur de tanca. El conjunt presenta algunes reformes recents.</p> | 08119-8 | A l'Oest del Torrent de Can Torres, 200 m a l'Est de la urbanització de Can Valls | 41.4942700,1.8131400 | 400932 | 4594308 | 1823 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51557-foto-08119-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51557-foto-08119-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51557-foto-08119-8-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
| 51615 | Rellotge de sol de can Torres (cara oest) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torres-cara-oest | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Necessita treballs de restauració | <p>Rellotge de sol de tipologia vertical declinant i pintat. De forma quadrada i amb orientació oest. Les línies horàries estan marcades de 12 a 7 i una campana de l'Àngelus al migdia. La numeració és aràbiga. Té sol al pol i gnòmon de vareta simple. A la part superior hi la data 'ANY 1823' i a sobre del quadrant hi ha el lema: 'Jo sense sol y tu sense fe no valem re' És complementari amb l'altre quadrant de la cara sud</p> | 08119-66 | A l'Oest del Torrent de Can Torres, 200 m a l'Est de la urbanització de Can Valls | 41.4942700,1.8131400 | 400932 | 4594308 | 1823 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||||
| 51616 | Rellotge de sol de can Torres (cara sud) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torres-cara-sud | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Necessita restaurar-se | <p>Rellotge de sol de tipus vertical declinant i pintat. De forma rectangular, emmarcat i amb orientació sud-est. Les línies horàries estan marcades de 6 a 5, traços més curts per a les mitges hores i numeració aràbiga. Sol al pol, aparentment ha perdut el gnòmon. Té una inscripció: 'Declina a Llevant 20 Gs de Polo./En altura 41 330m/ ANY 1823'. És complementari amb l'altre quadrant de la cara oest, on hi consta la mateixa data.</p> | 08119-67 | A l'Oest del Torrent de Can Torres, 200 m a l'Est de la urbanització de Can Valls | 41.4942700,1.8131400 | 400932 | 4594308 | 1823 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||||
| 51562 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-4 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Gran casa pairal amb planta baixa i primer pis, edificada amb murs de tapial de 80 a 100 cm. L'arcada de la porta (de mig punt), així com una arcada interior, estan fetes amb sauló. La resta de la façana està arrebossada, en color blanc a la casa pairal en si (que queda dins d'un recinte que engloba un pati), i en tons grocs a les quinze vivendes habilitades per a l'explotació turística.</p> | 08119-13 | A l'Oest del Torrent de Can Valls, just entre les urbanitzacions de Can Valls i El Maset | <p>D'edificació medieval. Habitada per la família Valls des del 1451. A finals del S. XIX la família traslladà la seva residència a Can Parellada. El casal, de gran tradició i importància, englobava antigament entre les seves possessions les masies d'El Maset, Can Parellada, Can Bonastre dels Torrents i Can Roviralta (als Hostalets de Pierola).</p> | 41.4936400,1.8057900 | 400317 | 4594246 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51562-foto-08119-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51562-foto-08119-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51562-foto-08119-13-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
| 51580 | Cal Veí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vei | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | Aterrada | <p>Masia recentment enderrocada, quedant reduïda a un munt de ruïnes formades per maons, pedra, fragments de tapial i bigues de fusta. La planta és totalment irreconeixible.</p> | 08119-31 | A l'Oest del torrent del Cementiri, 1'5 km a l'Oest del nucli urbà | 41.5055400,1.7913100 | 399127 | 4595584 | 1915 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51580-foto-08119-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51580-foto-08119-31-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||
| 51564 | Capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. -Memòria de la intervenció de la Capella del Roser -Estudi històric i documental de la Capella del Roser</p> | XVII | Restaurada l'any 2007 | <p>Petit edifici entre mitgeres, amb nau única coberta amb volta de creueria (protegida per una teulada a dues aigües) sostinguda per cinc arcs torals, que defineixen sis trams. Tret del primer d'ells (que té una alçada inferior per sostenir el cor), els cinc restants tenen petites capelles disposades a cada banda, emmarcades per arcs cecs de mig punt amb decoració interna mitjançant mètopes de guix, a sobre dels quals es disposa un fris corregut decorat amb tríglifs i mètopes. Junt a la capçalera, al seu cantó E, hi ha una sagristia. La decoració de la façana (arrebossada en un color crema), que originalment es projectava uns cinc metres endavant de l'actual (essent eliminada per problemes estructurals), presenta com a únics elements una petita rosassa, un portal adintellat, un petit campanar mural i una rajola ceràmica amb la inscripció 'CAPELLA DEL ROSER'.</p> | 08119-15 | A la Vila, al C/ Major 88 | <p>Tot i que la llicència per la seva construcció fou atorgada el 1601, la Capella del Roser no va ser erigida fins l’any 1622 gràcies a la donació de Joan Barnich, prevere beneficiant de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. El dit capellà possiblement era natural de Masquefa, on s’hi troba una masia coneguda com a “Mas Barnich”. A la Capella va instituir-se el mateix any 1622 la Confraternitat del Roser, una institució que ben segur va esdevenir un important aglutinador social a la Masquefa de l’època. Malgrat la seva ubicació al centre de la vila, la Capella no va ser assumir funcions parroquials fins l’any 1877. Fins llavors, havia estat l’Església de Sant Pere i la Santa Creu, ubicada lluny del nucli poblacional, la que ostentava la titularitat. Finalment, l’any 1926 la Capella va perdre les funcions parroquials en favor de la nova Parròquia de Sant Pere de Masquefa.</p> | 41.5025000,1.8113200 | 400792 | 4595224 | 1622 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51564-foto-08119-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51564-foto-08119-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51564-foto-08119-15-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Rere la seva cessió per part de l'Arquebisbat de Barcelona a l'Ajuntament de Masquefa per 30 anys, aquest té el projecte d'adequar-la per a la celebració d'exposicions. | 95|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||
| 51573 | Jaciment paleontològic de can Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-avet | <p>- GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, amb la sigla IPS-12974 | <p>Jaciment paleontològic ubicat en un nivell sorrenc, a un metre per sobre de la llera del torrent de Can Valls, coincidint amb la part final d'un meandre. Arran de la troballa d'unes restes fòssils pel Sr. Rafael Benet vei de Masquefa. El 29 de Maig de 1996 s'hi realitzà una excavació paleontològica, donant com a resultat l'extracció del paladar, tres molars i fragments d'un ullal d'un mastodont, pertanyent a l'espècie Tetralophodon longirostris. Cronològicament, cal ubicar les restes a l'Astaracià (14'4 M d'anys a 11'3 M d'anys), període pertanyent al Miocè Mitjà.</p> | 08119-24 | A la riba dreta del torrent de Can Valls (a la pròpia llera), a 1500 m al S del nucli urbà | <p>El jaciment de Can Valls es van trobar restes de vertebrats com Listriodon splendens, Miotragus sp, i Deinotherium giganteum així com Hispanomys dispectus la qual cosa permet atribuir aquesta localitat a la zona MN7-8 ( Astaracià superior).</p> | 41.4864300,1.8045800 | 400205 | 4593447 | 08119 | Masquefa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51573-foto-08119-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51573-foto-08119-24-2.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font (OPC) | La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada per Àngel Galobart, director de l'excavació i membre de l'Institut Paleontològic Dr. Miquel Crusafont (Sabadell). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||
| 51599 | Cova vora el torrent de Salt de Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-vora-el-torrent-de-salt-de-serra | <p>Cova natural que només hem pogut visualitzar a distància des de la riba contrària del torrent. Probablement és formada (en un sediment molt tou constituït per argiles i pedra sorrenca) per l'acció hidràulica del torrent, que ha excavat un profund barranc al seu pas. La seva amplada és aproximadament d'uns 30 o 40 m, i la seva alçada màxima deu rondar els 4-5 m.</p> | 08119-50 | A la riba dreta del torrent de Salt de Serra, 3200 m al NW del nucli urbà | 41.5241200,1.7809400 | 398291 | 4597659 | 08119 | Masquefa | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||||||
| 51554 | Casa de l'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-locata | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | Aterrada | <p>Masia derruïda, originalment de dos pisos i edificada amb tapial. Tan sols se'n conserva en peu la part W, d'una sola planta, usada com a cobert. De les estructures conservades en destaca una arcada de forma apuntada amb dovelles de pedra, així com un petit forn de pa de cúpula esfèrica construït amb maó.</p> | 08119-5 | A la riba esquerra del Torrent del Salt de Serra, 2'5 m al NW de Can Mussons. | 41.5225000,1.7895000 | 399002 | 4597469 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51554-foto-08119-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51554-foto-08119-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51554-foto-08119-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
| 51620 | Jaciment paleontològic del cementiri de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-cementiri-de-masquefa | <p>AGUSTÍ J, CABRERA L,, MOYÀ-SOLÀ S.( 1985) Sinopsis estratigráfica del neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució, XVIII GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment paleontològic clàssic. Les troballes de Masquefa són troballes molt puntuals la qual cosa, a nivell de restes de macrovertebrats, ens ofereix una visió molt poc precisa, de la seva edat. Els pocs nivells amb microvertebrats estudiats per Jordi Agustí permeten situar aquestes localitats entre la zona 7-8 de Mn, és a dir, astaracià superior.</p> | 08119-71 | A la zona del cementiri | 41.5098400,1.8106200 | 400745 | 4596039 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51620-foto-08119-71-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font (OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, can Cairot i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
| 51649 | Casa del masover de can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-masover-de-can-massana | XX | <p>Casa rural d'un sol nivell configurada amb forma de 'L' i amb solució de coberta a quatre vessants de teula àrab. L'accés es produeix a partir d'un porxo configurat per tres arcs. L'acabat de la façana és arremolinat de color blanc sobre un petit sòcol d'aspecte petri, conformat amb formigó. Proper al cos principal hi ha un petit cos amb usos auxiliars a l'habitatge. Es troba propera a la traça del tren, rodejada de camps de conreu.</p> | 08119-100 | A prop d'un camí de traça tangent a la carretera B-224a, proper a Can Massana | <p>Casa construïda per allotjar als masovers de la finca de Can Massana. Es tracta d'una edificació vinculada històricament al teixit rural tradicional del territori. La tipologia edificatòria, els materials emprats en la construcció, i la composició volumètrica dels diferents volums són els tradicionals del lloc. Va ser edificada l’any 1954, tal com observem als plànols originals de l’estructura, conservats a l’Arxiu Municipal de Masquefa.</p> | 41.5029045,1.8070879 | 400440 | 4595273 | 1950 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51649-foto-08119-100-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||
| 51605 | Document de declaració de carrer de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-de-declaracio-de-carrer-de-barcelona | <p>- SAMPER I ROVIRA, Núria; RUBIO I MANUEL, Daniel (1994): Masquefa, carrer de Barcelona. Miscel·lània penedesenca, vol. II: el Penedès, pp. 273-284. Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XV | El document presenta algunes llacunes, restaurades, i la seva llegibilitat disminueix als plecs. | <p>Document escrit sobre un pergamí de 72 x 44 cm, en lletra humanística minúscula diplomàtica catalana del S. XV, en sentit apaïsat. Datat al 10 de juny de 1451, correspon al trasllat del document original del 2 de febrer de 1449. Llevat de les titulacions de la reina (en llatí), la resta està escrita en català. Tot i presentar problemes de legitimitat als plecs, el text ha estat contrastat amb la còpia registral del document original (1449), dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. S'hi recull el seguit de privilegis confirmats per la reina Maria (en nom d'Alfons V), entre ells concessions econòmiques, la indicació les competències i mode d'elecció del batlle i l'atorgament a Masquefa de la qualitat de carrer de Barcelona (així com de la ciutadania als seus habitants).</p> | 08119-56 | Ajuntament de Masquefa, C/ Major 91-93 | 41.5009704,1.8150010 | 401097 | 4595050 | 1451 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51605-foto-08119-56-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Cancelleria reial | Es conserva la còpia registral del document original més el 1449 per la Cancelleria Reial, dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Escrit en lletra humanística minúscula diplomàtica catalana. El document forma part de l'Arxiu Parroquial, tot i estar conservat a l'Ajuntament. | 85 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||
| 51581 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-1 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular allargada, amb una torre a l'extrem S. El cos principal de l'edifici disposa de planta baixa i primer pis, mentre que a la torre hi ha planta baixa i dos pisos. Les obertures tenen marc de pedra picada, adintellades a les finestres, tret de les del pis superior de la torre (amb arcs carpanells). El portal principal, orientat vers llevant, té el marc adovellat, culminant amb arc de mig punt, retallat a l'interior deixant una obertura rectangular. La façana està arrebossada, i pintada de color rogenc. La coberta és a doble vessant. Respecte a la seva datació, es conserven rajoles amb les dates 1700 i 1826. A la façana E hi ha un rellotge de sol, amb la inscripció 'ANNO 1726'. A l'edifici esmentat se li han adossat naus posteriors.</p> | 08119-32 | Al N del torrent de Can Llopart, 200 m al NW de la urbanització de Can Quiseró | 41.4832100,1.7933800 | 399265 | 4593103 | 1700 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51581-foto-08119-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51581-foto-08119-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51581-foto-08119-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
| 51552 | Església de Sant Pere i la Santa Creu (o Cementiri Vell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-i-la-santa-creu-o-cementiri-vell | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - BENET I CLARÀ, Albert, CARABASSA I VILLANUEVA, Lluïsa; JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN I BOIX, Alexandre (1992): Sant Pere de Masquefa”. Catalunya Romànica, XIX.El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia Catalana. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990): Catàleg de monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. - MARKEFIN (1999): Estudi de diagnosi turística del municipi de Masquefa i en relació amb d'altres recursos de la zona. Diputació de Barcelona. Àrea d'Esports i Turisme. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. - MAURI, Alfred (coord.); REDONDO, Sílvia; JUTGE, Cristina (1998): L'església de Sant Pere de Masquefa (Anoia). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. - MAURI, Alfred; REDONDO, Sílvia (2000): Memòria del seguiment arqueològic dels treballs de restauració de l'església de Sant Pere, Masquefa, Anoia.- Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII-XIII | <p>Església romànica d'una única nau, amb capçalera absidada. L'alçat dels murs, realitzat mitjançant un parament de carreus de talla regular, tan sols veu trencada la seva homogeneïtat per la disposició d'una cornisa als murs laterals, que es perllonga a l'absis. En aquest punt, però, sota les cornises es disposa un fris de dents de serra, que al seu torn es troba sobre unes arcuacions cegues monolítiques, recolzades sobre permòdols esculturats (amb motius geomètrics, vegetals, antropomorfs i animalístics). Els dos únics punts de llum de l'edifici (apart de la porta, oberta al S i emmarcada per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació) són la finestra absidal i las rosassa emplaçada al mur W. La primera, estreta i allargada, compta amb dos arcs de mig punt adovellats i en degradació a l'exterior, mentre que a l'interior només en disposa d'un. La rosassa, de 2'4 m de diàmetre màxim, emmarca mitjançant dues degradacions una estrella de caire goticitzant formada per sis lòbuls que conflueixen per la tangent amb una corona central lobulada en el seu interior. La coberta de la nau es resol mitjançant una volta de pedra apuntada refermada per dos arcs torals, mentre que l'absis és culminat per una hemicúpula feta amb filades concèntriques. Tot l'edifici està culminat per una teulada, a dues aigües en el cas de la nau. Aquest edifici original romànic, que conserva algunes restes de pintura mural, patí diverses reformes. Al S. XVI s'afegí la capella del Roser al mur N, que fou recrescuda al S. XVII. L'escut de Barcelona (amb la data 1562) que hi ha a la clau de l'arc que hi dóna pas, la identifica com a l'emplaçament original de la pila baptismal ara ubicada a l'església parroquial de Sant Pere. Al mateix S. XVII s'afegí un cor a la part W, i un campanar (originalment culminat amb barana). Amb posterioritat a aquesta construcció, tot l'interior fou emblanquinat, ocultant pintures anteriors. A l'angle NW, vora el cor, hi ha un altar amb pintures, on hi figuren les dates 1562/1748. Del S. XVIII daten també una trona ubicada a l'interior i la sagristia que s'afegí al SE de l'edifici (el 1772), originalment de dues plantes i coberta amb volta. Posteriorment, apart del cementiri, s'hi adossaren altres dependències (actualment derruïdes) per allotjar el capellà i posteriorment el campaner.</p> | 08119-3 | Al S de la confluència del Torrent de Can Cartró i la Riera de Masquefa, a 700 m al N del nucli urbà | <p>El document més antic que es coneix que esmenta l'església data del 963, en que és venuda (junt amb el castell) pel comte Mir a Ènnec Bonfill. El 998 aquest permutà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el castell i la parròquia pel castell de Gelida, iniciant un llarg període de domini del monestir vallesà. En aquest moment el castell (actualment desaparegut) i l'església constituïen el centre al voltant del qual creixia la vila. Amb el desenvolupament del camí ral com a via de comunicació de cabdal importància econòmica, el nucli urbà es traslladà al seu peu. El 1878 l'església perdé la condició de parròquia en favor de la Capella del Roser, bastida dins la nova població.</p> | 41.5090100,1.8088100 | 400593 | 4595949 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | El 27.12.1982 (DOGC 28.1.83) es va incoar l'expedient per a la seva declaració com a monument historicoartístic. Per la resolució de 27.6.94 (DOGC) es va incoar l'expedient per a la delimitació de l'entorn de protecció de l'església. Vist l'informe desfavorable emès el 20.3.96 pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, se'n va descartar la declaració com a BCIN. Rere les al·legacions de l'Ajuntament, un nou informe desfavorable del mateix ens (18.9.97) ratificà la decisió. Malgrat noves al·legacions, en virtut de l'article 8.3 de la Llei del Patrimoni Cultural Català (30.9.98), s'arxivaren els expedients de declaració com a BCIN de l'església i de delimitació del seu entorn de protecció (DOGC 7.8.98 i BOE 27.8.98). Al Museu Comarcal de l'Anoia hi foren dipositats el 1997 (amb la sigla ESP, dins la caixa M-385) dos fragments de vora (d'individus diferents) pertanyents al tipus de ceràmica medieval a torn de cocció reductora, amb desgreixant de quars força groller. Aquests foren recollits en superfície vora l'església per membres de la secció arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. El 1999 s'hi dugué a terme una intervenció arqueològica (Mauri, 2000), en que es recuperaren més restes arqueològiques de diferents materials. La imatge núm. 1 ha estat extreta de l'obra Catalunya Romànica (vegeu bibliografia). | 92|93|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||
| 51606 | Castell de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-masquefa | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - BOU, Enric (1982): “On està el castell de Masquefa (Anoia), documentat el 963?”. Diplomatari, 9. Pp. 20-22. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | X | Necessita actuacions de consolidació | <p>Actualment les restes qualificades com a 'Castell de Masquefa' corresponen a uns fonaments totalment arrasats que s'adossen al cantó Nord de l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Tot i que tradicionalment han estat considerades com vestigis del castell, fotografies dels anys '30 mostren la seva correspondència a una casa, que era ocupada pel campaner. Aquesta fou enderrocada el 1936.</p> | 08119-57 | Al S de la confluència del Torrent de Can Cartró i la Riera de Masquefa, a 700 m al N del nucli urbà | <p>El document més antic que es coneix que esmenta el castell data del 963, en que és venut (junt amb l'església de Sant Pere i la Santa Creu) pel comte Mir a Ennec Bonfill. El 998 aquest permutà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el castell i la parròquia pel castell de Gelida, iniciant un llarg període de domini del monestir vallesà. En aquest moment el castell i l'església constituïen el centre al voltant del qual creixia la vila. Amb el desenvolupament del camí ral com a via de comunicació de cabdal importància econòmica, el nucli urbà es traslladà al seu peu.</p> | 41.5090900,1.8087700 | 400590 | 4595958 | 963 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51606-foto-08119-57-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | El suposat castell fou declarat en virtut del decret de castells del 22.4.49 (BOE 5.5.49), amb el codi R-1-51-5537. En virtut de la Ley del Patrimonio Histórico Español (29.6.85), en fou ratificada la declaració el 8.11.88, amb el codi R-I-0005537-00000. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||
| 51551 | Can Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu-1 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | En mal estat | <p>Petita masia constituïda per un edifici de planta quadrangular (amb un cos afegit al N, derruït), amb planta baixa, primer pis i teulada a dues aigües. L'aparell constructiu no és visible per estar arrebossat. A l'angle SW hi ha una petita parcel·la closa amb un mur de tanca de construcció recent.</p> | 08119-2 | Al S de la riera de Masquefa, 1'5 Km a l'Oest del nucli urbà | 41.5084400,1.7937700 | 399337 | 4595904 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51551-foto-08119-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51551-foto-08119-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51551-foto-08119-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
| 51587 | Coveta vora can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-vora-can-bonastre-de-santa-magdalena | Pateix erosió natural | <p>Cavitat excavada a la roca sorrenca natural, definint dos espais circulars (i amb culminació cupular) alineats connectats. La profunditat lineal total és de 4 m, i l'alçada màxima és d' 1'5 m.</p> | 08119-38 | Al S de la riera de Masquefa, 1900 m al NW del nucli urbà | 41.5118300,1.7895000 | 398986 | 4596285 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51587-foto-08119-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51587-foto-08119-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Tal vegada correspon a un lloc d'aixopluc i d'emmagatzematge d'eines vinculats amb les vinyes de la zona. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
| 51550 | Can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonastre-de-santa-magdalena | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> <p>Soler Becerro, Raimon; Valls Junyent, Francesc. «Les memòries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena, pagès de Masquefa (1787-1815)». <em>Miscellanea Aqualatensia</em>, [en línia], 2004, Núm. 11, p. 99-128,</p> | L'edifici original presenta reformes i ampliacions importants del S. XIX i més recents. | <p>Edifici situat a l'Oest del terme municipal. Està constituït per planta baixa, primer pis i golfes. Els murs externs estan arrebossats amb calç, no deixant l'aparell constructiu vist. Tot i això, a les parets internes de les golfes s'hi observa la construcció en tapial, que en alguns punts apareix alternat amb maons. A la part posterior hi ha un tram de mur amb grans carreus. La façana principal (orientada al S), de caire senzill, no destaca el portal ni els marcs de les finestres, ressaltant-ne tan sols una galeria formada per dos trams de tres arcs suportats per columnes d'ordre dòric. Tot i que actualment estan tapiades, les golfes tenien antigament nombroses obertures encarades vers la façana, per tal de facilitar l'assecat de fruits secs (especialment ametlles). Les escales interiors presenten pintures simulant carreus que daten del S. XIX. L'edifici és culminat per una teulada a dues vessants. Adossat a aquest edifici (en 'L'), se n'ha construït un altre per tal d'emplaçar-hi noves dependències per a l'elaboració del vi. Afrontat a la façana S de la part antiga hi ha un petit edifici (de planta baixa), destinat a dependències dels masovers. Tancant el pati definit pels tres cossos constructius descrits, hi ha un mur edificat amb maons deixant-hi un portal amb arc rebaixat, sota el qual hi ha una cartel·la en ferro treballat amb la inscripció:' J.B. D S.M. 1861' (Joan Bonastre de Santa Magdalena), referent a un moment important de reforma de la masia.</p> | 08119-1 | Al S de la riera de Masquefa, 2 Km a l'Oest del nucli urbà | <p>En temps medievals tenim constància de l'existència de diversos nuclis al que avui és Masquefa. Un d'ells és la capella de Santa Maria i la Santa Creu, esmentada per primera vegada l'any 1037. L'altre, el Palacio Siccho, es troba a la documentació ja l'any 1008. Possiblement, aquesta capella medieval i aquest palau (petit nucli agrícola), s'haurien trobat on avui s'erigeix el mas de Can Bonastre de Santa Magdalena. Durant els segles posteriors, l'església i heretat de Santa Maria Magdalena de Palau apareix a la documentació en contínues compravendes de propietat agrícola. L'any 1398 el mas és adquirit per la família Salelles, també és en aquesta data on es documenta per primera vegada l'existència de vinya a la propietat. Al segle XVI la el mas seria adquirida per la família Bonastre i a poc a poc passaria a conèixer-se com a Can Bonastre de Santa Magdalena.</p> | 41.5088500,1.7888900 | 398930 | 4595955 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|98|99|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||
| 51556 | Can Bonastre dels Torrents (Cal Quim) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonastre-dels-torrents-cal-quim | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX reform | La masia fou ampliada i reformada al S. XIX. | <p>Masia originàriament d'un sol cos (amb planta baixa i primer pis) edificada amb tapial (arrebossat amb calç) i culminada amb una teulada a dues aigües, a la qual se li afegiren un cobert adossat a la banda W i un altre d'exempt davant de la façana S, definint un pati central tancat a l'Oest per un mur de maó, amb un gran portal amb arc rebaixat. D'aquest moment de reformes se'n conserven diverses evidències, com ara algunes rajoles datades al S. XIX.</p> | 08119-7 | Al S del Torrent de Can Bonastre, 800 m al NW de la urbanització d'El Maset | 41.4949700,1.7951200 | 399429 | 4594406 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51556-foto-08119-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51556-foto-08119-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51556-foto-08119-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
| 51561 | Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujades-0 | Molt refeta | <p>Petita masia de planta tendent al quadrat, amb planta baixa, primer pis i unes petites golfes (cadascun d'aquests nivells amb dues obertures vers la façana (orientada cap al S), amb la porta actualment tapiada amb ciment). El seu aparell constructiu no és visible, donat que l'edifici està arrebossat amb ciment. Reforcen la construcció tres contraforts de pedra, ubicats a les cantonades septentrionals (tret de la NW). Adossades a la façana, a la cantonada SE, hi ha una banqueta monolítica i una gran pedra treballada amb forma circular i utilitat incerta. Al l'exterior del mur W s'hi veu la pintura del que havien estat diverses estances d'un cos de l'edifici que s'extenia en aquest sentit. Així ho corroboren l'existència d'algunes rajoles de terra cuita que sobresurten de la dita paret, que formaven part de l'antic paviment, així com la presència d'una pila de runa (on són visibles diversos fragments de tapial al costat de la casa.</p> | 08119-12 | Al S del torrent de Salt de Serra, al límit dell terme municipal de Piera, 6 Km al NW del nucli urbà | 41.5214500,1.7818000 | 398358 | 4597362 | 08119 | Masquefa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51561-foto-08119-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51561-foto-08119-12-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||
| 51624 | Jaciment de can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pujades | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=5&consulta=MSUxK21hc3F1ZWZhJTIrLTEl&codi=14402</p> | Enderrocat | <p>El projecte de reforma de la masia de Can Pujades motivà l'any 2005 una intervenció arqueològica de control. El projecte incloïa la restauració de l'edificació preexistent, ensorrada, i la rehabilitació de la part de l'antiga construcció que encara era dempeus. La superfície construïda en la planta baixa era de 580 metres quadrats. Se sap per la bibliografia existent que en aquesta parcel·la existia una masia amb diferents tipus d'edificacions: una part de vivenda, un pou, una porta dovellada (amb un escut tallat en la pedra clau que duu la data de 1158), cellers i magatzems. En 1615 es fundà una ermita en la part posterior de la casa, dedicada a la Mara de Déu de les Neus, de la que no queden restes de la seva existència, més que algun enrajolat que permet situar-la en el lateral posterior dret de la casa. Degut al mal estat de conservació de la masia i la seva proximitat al camí de Can Pujades, l'any 1995 es decidí el seu enderroc. El principal objectiu de la intervenció arqueològica era comprovar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl de l'àrea afectada per la nova construcció, així com la localització de l'ermita esmentada en la bibliografia. Es realitzaren un seguit de rases en les àrees on, després d'una prospecció superficial eren susceptibles d'aportar més informació relativa a la construcció o construccions preexistents. Acabat el primer sondeig i per indicació de l'arqueòleg territorial, es procedí al buidat de la zona central, dins els límits establerts pels murs localitzats en els sondejos. L'estrat de colmatació que aparegué era de cronologia moderna, amb petits fragments de ceràmica vidrada, informes que aportaren poca informació cronològica. Destaquen diversos elements associats a la funció de la casa preexistent (la fabricació de vi), com per exemple cèrcols de portadores, cèrcols de tonells o les rodes de carretó per transportar les tines. Cal destacar la troballa d'una pica per a l'aigua beneïda, en pedra calcaria i sense decoració, que cal associar a l'existència de l'ermita. La intervenció arqueològica, doncs, va permetre documentar l'antiga Masia de Can Pujades i l'ermita fundada en 1615 de la qual no quedaven restes. De la masia s'ha descobert un mur exterior que permet conèixer el perímetre que ocupava la vivenda; es tracta d'un mur fet amb pedres irregulars de mida mitjana lligades amb cal i terra. A l'interior de la vivenda tan sols es documentaren dos murs. I pel que fa a l'ermita, es troba en un estat de conservació precari. El mur localitzat forma un recinte de planta poligonal que té un accés en la banda oest, fet amb pedres mitjanes lligades amb cal i terra. El nivell de colmatació és format per terra compacta de color vermellós, associat a un reompliment natural o antròpic d'anivellament.</p> | 08119-75 | Al S del torrent de Salt de Serra, al límit dell terme municipal de Piera, 6 Km al NW del nucli urbà | <p>Excavació a l'any 2005 durant el procés de reforma de la masia. En part havia estat enderrocada a l'any 1995</p> | 41.5214500,1.7818000 | 398358 | 4597362 | 08119 | Masquefa | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51624-foto-08119-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51624-foto-08119-75-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
| 51583 | Torre dels Lleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-lleons | <p>- PÉREZ FORNÉS, Xavier (2001): La Revolució a Masquefa (1936)”. Un Tomb, núm. 2, novembre 2001.</p> | XX | <p>Edifici de planta baixa culminat amb un terrat, amb una porta (protegida per una visera) i dues finestres adintellades a la façana principal (orientada vers al Nord). Per sobre de totes tres obertures hi ha sengles motius decoratius en relleu en forma floral. Sobre el motiu floral central, i ubicades en un sortint a mode d'acroteri (que substitueix la barana del terrat en el seu tram central) hi ha les inicials 'JC', que al seu torn es troben a sota de la data de construcció, '1912'. Cal destacar la presència d'una zona de jardins al voltant de la torre, closos al carrer mitjançant (al tram de la façana principal) una tanca que alterna pilons d'obra i tanques de ferro forjat (iguals a la porta).</p> | 08119-34 | Al Serralet, al C/ Crehueta 33 | <p>Construïda inicialment com a torre d'estiueig, el 1936 fou incautada per part del Comitè de Milícies Antifeixistes Local, que la prengueren com a local propi. El 1985 s'hi instal·là la seu del COMAM, fins que el 1995 es traslladà a la seu actual.</p> | 41.5010000,1.8155600 | 401144 | 4595052 | 1912 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51583-foto-08119-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51583-foto-08119-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51583-foto-08119-34-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||
| 51582 | Cal Peret-sià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-sia | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos, actualment dividit en dos blocs. Les obertures de tots els nivells són adintellades, tret de les portes de la planta baixa del cos que ocupa els números 42-44. Cal esmentar que l'obertura central del primer pis d'aquest cos, així com les tres del segon pis, estan tapiades. Les obertures no tapiades, així com algunes de les del cos corresponent als números 38-40, tenen balcó. Actualment, l'única cosa que dona coherència a la façana és la pintura verda que cobreix el primer i el segon pis.</p> | 08119-33 | Al Serralet, al C/ Crehueta 38-44 | <p>L'edifici era originalment constituït per la part corresponent als números 38-40 (on hi havia un cafè-bar, l'encara avui Cafè Serralet), propietat de Pere Martí Torres. Posteriorment, el mateix propietari va realitzar l'ampliació de cara a encabir-hi una sala de festes per al barri del Serralet. Aquest local fou el nucli a partir del qual es desenvolupà la Unió Masquefense (entitat de caire social i cultural fundada el 1898), de la qual en fou la seu. Durant la Guerra Civil al local s'hi feren mítings promoguts pel Comitè de Milícies Antifeixistes Local, que tenia la seva seu al davant (a la Torre dels Lleons). Amb l'entrada feixista, el local fou ocupat per les tropes, i la Unió Masquefense fou dissolta.</p> | 41.5012200,1.8158100 | 401165 | 4595077 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51582-foto-08119-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51582-foto-08119-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
| 51577 | Mas Bernich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bernich | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | Als problemes estructurals s'hi han d'afegir les destrosses provocades pel vandalisme. | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes. Al cantó occidental hi ha un cos amb caire de torre, que assoleix dos pisos d'alçada. Les obertures de la planta baixa presenten arcs de mig punt, i la resta són adintellades. Totes elles són fetes amb maó, i estan arrebossades per simular pedra picada. Segons informacions orals, l'edifici fou construït totalment de nou a la dècada dels seixanta, substituint una antiga masia que havia estat enderrocada. Tot i això, el mur occidental de l'edifici és fet amb tapial, pel qual podria estar aprofitant en part estructures de la masia desapareguda.</p> | 08119-28 | Al Sud del torrent d'El Maset, 600 m al Sud de la urbanització de mateix nom | 41.4858600,1.8103500 | 400686 | 4593377 | 08119 | Masquefa | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51577-foto-08119-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51577-foto-08119-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51577-foto-08119-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
| 51571 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-0 | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XVI | L'edifici fou reformat al S. XIX | <p>Masia amb diverses fases constructives, essent-ne clarament l'originària la part septentrional, un edifici de planta baixa i primer pis ordenat en tres ales, configurant una 'U' amb un pati, clos a l'extrem no edificat (l'occidental) per una tanca amb un portal adintellat. En destaquen el portal d'entrada (amb arc de mig punt adovellat, com dues arcades del antics estables), un arc ogival peraltat tapiat (a la façana W), i al primer pis la finestra més occidental de la façana N, de caire gòtico-renaixentista. A la reforma del S. XIX sembla correspondre, entre d'altres, la balconada de traç poligonal ubicada a la cantonada NE de l'edifici. Reformes més recents es palesen en l'ala ubicada al SE (fabricada en maó), el porxo de l'angle N de la façana oriental i l'arrebossat amb ciment, que oculta l'aparell constructiu antic fet amb tapial. Les cobertes són a dues aigües.</p> | 08119-22 | Al Sud del torrent de la Masia, 700 m a l'Est de la urbanització de Can Quiseró | 41.4786200,1.8052400 | 400248 | 4592580 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51571-foto-08119-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51571-foto-08119-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51571-foto-08119-22-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
| 51586 | Font de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-masia | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | La malesa tapa la font | <p>Font de bassa de forma quadrada, amb una revora construïda amb maons, en la que es defineix almenys un lloc (inclinat) per rentar-hi roba. Tot i que l'abundant malesa oculta bona part de la font, s'endevinen algunes estructures més elevades al cantó meridional.</p> | 08119-37 | Al Sud del torrent de la Masia, 850 m a l'Est de la urbanització de Can Quiseró | 41.4778600,1.8071400 | 400406 | 4592493 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51586-foto-08119-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51586-foto-08119-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
| 51643 | Font dels Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-oms | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa. MOLANO, Juli: Arxiu particular.</p> | XIX | Necessita treballs de restauració | <p>Font de mina ubicada en un retall practicat a la roca, que alimenta dos dipòsits a través d'un broc, actualment desaparegut. El dipòsit esquerra tenia la funció de safareig ja que presenta la típica inclinació de la superfície del mur per tal de facilitar la feina. L'altre dipòsit podria esdevenir un regulador de l'aigua del safareig. Al davant de la font hi ha una petita explanada delimitada per un conjunt de seients d'obra, algun dels quals es troba en mal estat de conservació. Fou una font molt popular i de molta concurrència, ja que era un lloc d'esbarjo i de reunió per a joves durant la primera meitat del segle XX.</p> | 08119-94 | Al Sud oest de la Beguda Alta. Hort d'en Simó. | 41.4986200,1.8337100 | 402655 | 4594768 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51643-foto-08119-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51643-foto-08119-94-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
| 51558 | Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-recuperacio-damfibis-i-reptils-de-catalunya | <p>- MARKEFIN (1999): Estudi de diagnosi turística del municipi de Masquefa i en relació amb d'altres recursos de la zona. Diputació de Barcelona. Àrea d'Esports i Turisme.</p> | <p>El Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya - Ajuntament de Masquefa, és una institució fundada el 1985 amb la finalitat de donar acollida a rèptils i amfibis decomissats per les autoritats o bé donats pels seus propietaris, guarir-los si pateixen alguna lesió i en darrer terme retornar-los al seu hàbitat original. Junt a aquesta tasca veterinària i de recerca, el centre està obert al públic (especialment l'escolar) de cara a la difusió i conscienciació ecològica en torn de les diverses espècies pertanyents a aquestes famílies. Formen part de la col·lecció d'animals, entre d'altres, diferents espècies de tortugues, llangardaixos, cocodrils i serps.</p> | 08119-9 | Al nucli urbà de Masquefa. Av. Maresme, 45 | 41.4978465,1.8142837 | 401032 | 4594704 | 1985 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Centre d'acollida, guariment i alliberament d'amfibis i rèptils, així com exposició permanent d'aquests. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||||
| 51585 | Font (o pou) del Violí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-o-pou-del-violi | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Petita font construïda amb maons i de planta circular, amb dos brocs metàl·lics a la part inferior, que ragen sobre el propi llit de la riera. L'estructura està coberta al capdamunt per una planxa metàl·lica.</p> | 08119-36 | Al peu de la riera de Masquefa, 1 Km al NW del nucli urbà | 41.5099000,1.8025300 | 400070 | 4596055 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51585-foto-08119-36-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
| 51572 | Fons de l'Arxiu Fotogràfic Municipal d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-municipal-digualada | XX | <p>Conjunt de 14 fotografies realitzades al terme de Masquefa, que formen part del fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Dues d'elles daten del 1935, i il·lustren respectivament Can Vila i l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Del 1936 n'hi ha dues més, totes dues il·lustrant l'església de Sant Pere i la Santa Creu. El conjunt més abundós reflecteix diversos aspectes de l'estada el 28 d'Abril de 1944 d'Antonio Correa, governador civil de Barcelona, a la població. Hi apareixen l'església de Sant Pere, el teatre, la fàbrica Rogelio Rojo i alguns paratges urbans de Masquefa i la Beguda Alta. També il·lustrant una visita del governador civil de Barcelona, en aquest cas Eduardo Baeza Alegria, el 17 de Març de 1950. En aquest cas, totes tres fotografies són fetes a la fàbrica Rogelio Rojo.</p> | 08119-23 | Arxiu Històric Comarcal de l'Anoia, Plaça de la Creu 18 ('Cal Maco'), IGUALADA | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | La feta el 1935 a Sant Pere i la Santa Creu es obra de Pedro Bosch, i la resta de Procopi Llucià | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||||
| 51645 | Cine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cine | XX | <p>Edifici d'ús públic en un únic volum per encabir-hi la funció de teatre o cinema. Te una coberta a dues aigües. La façana manté una composició simètrica amb l'accés central, per sota d'una tribuna tancada. A banda i banda hi ha dues finestres verticals i a la part superior central hi ha tres obertures. Façana arrebossada i pintada amb una motllura que defineix la cornisa superior.</p> | 08119-96 | Av. Can Valls, 4 | <p>Construït a principis del segle XX</p> | 41.5022400,1.8107900 | 400748 | 4595196 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51645-foto-08119-96-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
| 94041 | La Beguda Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-beguda-alta | <p>ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm</p> | XVII-XX | <p>La Beguda Alta és un nucli urbà que està dividit en tres termes municipals: Masquefa, Sant Esteve Sesrovires i Sant Llorenç d'Hortons, i també pertany a tres comarques diferents: l'Anoia, el Baix Llobregat i el Penedès. El límit del terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons és el carrer de la Font i el carrer de Mn. Jacint Verdaguer, que és l'antiga carretera, el Camí Ral de Barcelona a Lleida i que donà origen al nom, ja que hi havia una parada amb hostal per abeurar els cavalls,a l'igual que a la Beguda Baixa.</p> | 08119-105 | Beguda Alta | <p>Consta documentalment que en el segle XVI a la Beguda Alta existia Can Bros de la Creu. A partir del segle XIX comença a créixer amb parcers i masovers.</p> | 41.4981200,1.8367100 | 402905 | 4594709 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94041-105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94041-105a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94041-105b.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 214) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||
| 51596 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-9 | XV-XX | S'ha d'organitzar | <p>El fons de la Parròquia de Sant Pere inclou un conjunt de documents i llibres referents no tan sols a l'activitat pròpia, sinó també emesos per confraries o el propi ajuntament. Actualment es troba en curs d'organització, establint-se tres seccions. Secció I: Sèrie pergamins (entre ells el referenciat a la fitxa 59). Secció II: Diferents sèries: 1.- Llibres de baptismes. 2.- Llibres de matrimonis. 3.- Llibres d'òbits. 4.- Expedients matrimonials. 5.- Llibres de misses. 6.- Culte i fàbrica. 7.- Fundacions. 8.- Control dels fidels. 9.- Confraries i associacions. 10.- Inventaris. 11.- Papers amb validesa pública. 12.- Diversos. Secció III: Fons corrent: 1.- Sagramentals. 2.- Organització-administració. 3.- Documents diversos.</p> | 08119-47 | Bisbat de Sant Feliu, C/ Armenteres, 35, 08980 Sant Feliu de Llobregat, Barcelona | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51596-foto-08119-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51596-foto-08119-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51596-foto-08119-47-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
| 51579 | Ca l'Estantís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestantis | <p>MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XVIII | <p>La masia, actualment molt afectada per reformes i afegits posteriors, és composta per un únic cos de petites dimensions de planta rectangular (amb tendència al quadrat) i amb planta baixa i primer pis, culminada per una teulada a dues aigües. A la façana S hi ha un contrafort. Amb les reformes esmentades, i amb motiu de l'increment del trànsit rodat, l'entrada principal ha estat desplaçada del cantó S (al peu del camí) a l'oriental (donant a un petit pati). De la portalada principal, tapiada, tan sols en resta visible la clau de l'arc (amb la inscripció 'SALDADO ASTELLA 1768', tot i que tal vegada caldria llegir-hi 'SALBADÓ ASTELLA'.</p> | 08119-30 | C/ Major (de la Beguda Alta), núm. 1 | 41.4981900,1.8392700 | 403119 | 4594714 | 1768 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51579-foto-08119-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51579-foto-08119-30-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
| 51648 | Col·lecció Rogelio Rojo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-rogelio-rojo | XXI | <p>L'Ajuntament ha rehabilitat la caseta on hi ha ubicat el motor de vaixell, que servia de generador, per donar llum a la fàbrica, amb un Centre d'Intepretació de tot el conjunt de La Fàbrica Rogelio Rojo, que s'inaugura el passat 30 de novembre de 2013. En una primera fase s'ha rehabilitat la caseta convertint-la en un centre d'interpretació, però amb la intenció que aquest centre sigui obert a tot el conjunt del recinte. Sota el nom 'Rogelio Rojo, la fàbrica, vida i treball' hi trobem dins el centre d'interpretació quatre eixos temàtics que giren al voltant de la fàbrica: 1.- La Fàbrica: història de la fàbrica, des dels inicis de l'arribada de la família Rojo a Masquefa fins a les acaballes del segles XX que va tancar les portes. 2.- Vida: ens mostra la celebració de la festivitat més important de la fàbrica, Sant Eloi, així com les visites honorífiques dels governadors civils de l'època. 3.- Treball: els treballadors de l'època, la maquinària i el procés productiu als anys 60 i 70. Així com també els productes que s'hi feien. 4.- Rogelio Rojo avui: plànol actual amb la descripció dels equipaments existents. A part de l'exposició dels plafons i les fotografies també hi trobem peces i maquinària de l'època, productes que s'hi feien, així com dos audiovisuals, un que explica la història de la fàbrica des dels seus inicis, i l'altre que fa un recull de les entrevistes que s'han fet a extreballadors i extreballadores. Al voltant del Centre d'Intepretació s'ha col·locat màquinaria de La Fàbrica El centre es presenta com l'eix que ha de permetre conèixer, conservar, valorar i difondre el paper que va tenir La Fàbrica Rogelio Rojo com una part important de la vida de Masquefa.</p> | 08119-99 | C/ Rogelio Rojo S/N | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 2013 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51648-foto-08119-99-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
| 51619 | Jaciment de Sant Pere de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-pere-de-masquefa | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK21hc3F1ZWZhJTIrLTEl&codi=12196 Redondo, S.; Mauri, A. (1999): Memòria del seguiment arqueològic dels treballs de restauració de l'església de Sant Pere. Masquefa, Anoia. Mem. núm. 2802.</p> | XII-XVIII | <p>Les obres de restauració de la teulada i d'adaptació de l'església han permès la realització de recerca arqueològica en aquest monument arquitectònic. Pel que fa a la teulada, s'ha pogut conèixer l'estat en què es trobava la volta. Per altra banda, a la sagristia els treballs s'han centrat en l'anàlisi arqueològica del subsòl mitjançant la realització d'una petita cala. Paral·lelament, s'ha efectuat el seguiment de la construcció d'un pou asèptic. El seguiment de la sagristia ha permès identificar per sobre del paviment més recent una sèrie de fragments de gruix que formaven part d'alguna estructura decorativa d'altar i que havien estat reutilitzats en la construcció del basament d'una pica instal·lada a la sagristia. L'excavació de la cala ha permès definir una sèrie d'U.E. Que han aportat ceràmica, botons, fragments de ferro, vidre i una gran quantitat d'ossos humans. Les obres del pou asèptic han permès identificar estructures d'hàbitat al voltant de l'església de Sant Pere, que podrien pertànyer a una masia moderna o bé al Castell de Masquefa, present en la documentació escrita del segle X. El material documentat, però, no aporta una cronologia concreta, tot i que abarca des de Medieval Consolidació Corona d'Aragó fins a Medieval Consolidació Corona d'Aragó ( 1150 / 1230 ) i des de Medieval Baixa Edat Mitjana fins a Medieval Baixa Edat Mitjana ( 1300 / 1399 ) i època moderna.</p> | 08119-70 | C/ Sant Pere 11-13 | 41.5089040,1.8084670 | 400564 | 4595938 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51619-foto-08119-70-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||
| 51647 | Jaciment paleontològic de can Cairot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-cairot | <p>GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment prospectat per M.Crusafont amb restes del suide Listriodon esmentades a la tesi doctoral de GOLPE.</p> | 08119-98 | Can Bonastre Torrent, carrer major de can Cairot | 41.4951300,1.7858800 | 398658 | 4594435 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51647-foto-08119-98-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font ( OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, cementiri de Masquefa i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
| 51614 | Rellotge de sol del restaurant de can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-restaurant-de-can-parellada | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | <p>Rellotge de sol pintat de tipus vertical declinant i de forma circular i emmarcat d'obra. Amb orientació sud-est i les línies horàries marcades a les hores i les mitges hores de 5 a 4, amb xifres romanes. Lema pintat: 'Les hores clares del dia marco acompassadament depressa les d'alegria i les tristes lentament'</p> | 08119-65 | Can Parellada | 41.5047100,1.8294500 | 402309 | 4595448 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51614-foto-08119-65-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||||
| 51634 | Carrer Crehueta, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-crehueta-19 | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Construcció unitària en el seu disseny, destacant les obertures existents, totes elles amb arcs deprimits còncaus, ornamentats amb línies que ressenyen la forma dels arcs. A la planta baixa es troben dues obertures, porta i finestra. A la primera planta es localitzen dos porticons que menen a un balcó sense cap element a destacar. La segona planta només presenta una obertura. La façana culmina amb la inscripció de l'any de la construcció de l'edifici.</p> | 08119-85 | Carrer Crehueta, 19 | 41.5012800,1.8152000 | 401114 | 4595084 | 1907 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51634-foto-08119-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51634-foto-08119-85-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
| 51637 | Estret del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estret-del-carrer-major | XIX-XX | <p>Característic espai urbà de Masquefa on el carrer Major, antic Camí Ral, redueix la seva amplada de pas a 5 metres. Els edificis situats en aquest punt són característics, ja que presenten els elements clàssics de l'arquitectura popular i rural de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Construccions simples de planta baixa i un o dos pisis amb façanes simples amb una o dues obertures rectangulars (portes o finestres) per planta. A nivell arquitectònic, com passa en altres punts és interessant destacar la presència de cellers o soterranis en cada edifici. Aquests cellers tenien sortida a l'exterior per les façanes posteriors i tenien la funció de ser espais d'emmagatzematge i treballs relacionats amb el món agrícola.</p> | 08119-88 | Carrer Major | <p>Possible nucli originari de la Vila de Masquefa.</p> | 41.5024700,1.8110200 | 400767 | 4595221 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51637-foto-08119-88-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
| 51638 | Sortida estret carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sortida-estret-carrer-major | XIX-XX | <p>Característic espai urbà de Masquefa on el carrer Major, antic Camí Ral, torna a eixamplar-se després de l'estret. La seva amplada passa a ser de gairebé 11 metres. Els edificis situats en aquest punt són característics, ja que presenten els elements clàssics de l'arquitectura popular i rural de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Construccions simples de planta baixa i un o dos pisis amb façanes simples amb una o dues obertures rectangulars (portes o finestres) per planta. A nivell arquitectònic, com passa en altres punts és interessant destacar la presència de cellers o soterranis en cada edifici. Aquests cellers tenien sortida a l'exterior per les façanes posteriors i tenien la funció de ser espais d'emmagatzematge i treballs relacionats amb el món agrícola.</p> | 08119-89 | Carrer Major | <p>Exemple d'arquitectura popular de Masquefa que manté la imatge històrica del carrer Major i del seu origen relacionat amb el món rural i agrícola. Possible nucli originari de la Vila de Masquefa.</p> | 41.5021800,1.8115000 | 400807 | 4595188 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51638-foto-08119-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51638-foto-08119-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | ||||||||||
| 51631 | Dovella de ca l'Estantís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-ca-lestantis | XVIII | <p>El conjunt de Ca l'Estantís és el resultat de l'ampliació i modificació del mas original. En l'actualitat presenta tres cossos. Cos nº1: Casa pairal original molt modificada per reformes i afegits posteriors. Correspon a un únic cos de petites dimensions de planta rectangular (amb tendència al quadrat), de planta baixa i primer pis, culminada per una teulada a dues aigües. Amb les reformes esmentades, i amb motiu de l'increment del trànsit rodat, l'entrada principal ha estat desplaçada del cantó sud (al peu de l'antic camí) a l'oriental (donant a un petit pati). A la façana sud destaquen dos elements. Per una banda, de la portalada principal, tapiada, tan sols en resta visible la clau de l'arc (amb la inscripció 'SALDADO ASTELLA 1768', tot i que tal vegada caldria llegir-hi 'SALBADÓ ASTELLA'. Per l'altre banda el contrafort situat a la cantonada est. Cos nº2: Cos adossat a l'oest de l'edifici principal. Edifici rectangular edificat amb maons i construït durant el segle XX.. Correspon a un espai d'activitat ramadera. Cos nº3: Cos adossat al nord de l'edifici principal. Al igual que el cos nº2, està edificat amb maons i construït durant el segle XX. Tenia la mateixa activitat que el cos nº2, tot i que sembla que actualment no es desenvolupa cap treball. Les parets es troben arrebossades, fet que no permet observar amb claretat els materials que formen l'estructura del mas. Tot i així, sembla que l'edifici principal estaria bastit amb pedra i els annexos amb maó.</p> | 08119-82 | Carrer Major, 1 | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa. -BERMÚDEZ LÓPEZ, Xavier (2001): Inventari del Patrimoni Local de Masquefa. Diputació de Barcelona.</p> | 41.4981900,1.8392700 | 403119 | 4594714 | 1768 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51631-foto-08119-82-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 | |||||||||
| 51636 | Antic Casino Popular Recreativo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-popular-recreativo | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. Presenta una arquitectura unitària amb les mateixes característiques en tots els nivell. A nivell general es pot observar que totes les obertures són adintellades i rectangulars i presenten el mateix tipus d'ornamentació. La planta baixa està totalment dedicada al servei de restauració mitjançant un bar-restaurant i també presenta és present l'escala que dóna accés a les vivendes de la resta de plantes. A la banda nord es pot observar dues portes que donen accés a la zona de serveis. Per la banda est s'observen tres finestres rectangulars i emmarcades. El primer i segon pis són similars. A la banda nord tres finestrals que menen a un balcó, mentre que la banda est presenta tres finestres rectangulars amb balustrada. Totes les obertures estan ornamentades amb garlandes amb motius vegetals. La diferència amb la tercera planta és que no hi ha balcó a la banda nord. L'edifici finalitza amb un terrat i un cos afegit cobert amb plaques metàl·liques. A nivell ornamental destaquen els marcs de totes les obertures, les garlandes amb motius vegetals, i tres mosaics d'estil modernista que se situen a la planta baixa de la façana nord. Es poden observar aquests elements en una imatge de l'any 1914. Els elements de més interès són les façanes nord i est.</p> | 08119-87 | Carrer Major, 103 | <p>El Casino Popular Recreativo de Masquefa va instituir-se l’any 1928. A la seva seu, al Carrer Major 103, els vilatans hi jugaven a cartes, a la ruleta i al billar. L’associació va ser dissolta l’any 1939 amb la pujada al poder del General Franco.</p> | 41.5023500,1.8110100 | 400766 | 4595207 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-12-18 02:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,57 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/