Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51573 | Jaciment paleontològic de can Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-avet | <p>- GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, amb la sigla IPS-12974 | <p>Jaciment paleontològic ubicat en un nivell sorrenc, a un metre per sobre de la llera del torrent de Can Valls, coincidint amb la part final d'un meandre. Arran de la troballa d'unes restes fòssils pel Sr. Rafael Benet vei de Masquefa. El 29 de Maig de 1996 s'hi realitzà una excavació paleontològica, donant com a resultat l'extracció del paladar, tres molars i fragments d'un ullal d'un mastodont, pertanyent a l'espècie Tetralophodon longirostris. Cronològicament, cal ubicar les restes a l'Astaracià (14'4 M d'anys a 11'3 M d'anys), període pertanyent al Miocè Mitjà.</p> | 08119-24 | A la riba dreta del torrent de Can Valls (a la pròpia llera), a 1500 m al S del nucli urbà | <p>El jaciment de Can Valls es van trobar restes de vertebrats com Listriodon splendens, Miotragus sp, i Deinotherium giganteum així com Hispanomys dispectus la qual cosa permet atribuir aquesta localitat a la zona MN7-8 ( Astaracià superior).</p> | 41.4864300,1.8045800 | 400205 | 4593447 | 08119 | Masquefa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51573-foto-08119-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51573-foto-08119-24-2.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font (OPC) | La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada per Àngel Galobart, director de l'excavació i membre de l'Institut Paleontològic Dr. Miquel Crusafont (Sabadell). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51592 | Jaciment de can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-bonastre-de-santa-magdalena | Està cobert | <p>Segons fonts orals, en unes obres efectuades a la Masia de Can Bonastre de Santa Magdalena per tal de construir noves dependències de la casa allà on hi havia estables, hi foren localitzades el que per la descripció semblen ser sitges. Una d'elles aparegué buida i tenia una fondària d'uns 2 m, i la resta (vora una trentena) eren reblertes de sediment, podent ser diferenciades, però, en superfície. La cronologia de les restes descrites és desconeguda.</p> | 08119-43 | Subsòl de Can Bonastre de Santa Magdalena, al S de la riera de Masquefa, 2 Km a l'W del nucli urbà | 41.5088500,1.7888900 | 398930 | 4595955 | 08119 | Masquefa | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||||
| 51599 | Cova vora el torrent de Salt de Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-vora-el-torrent-de-salt-de-serra | <p>Cova natural que només hem pogut visualitzar a distància des de la riba contrària del torrent. Probablement és formada (en un sediment molt tou constituït per argiles i pedra sorrenca) per l'acció hidràulica del torrent, que ha excavat un profund barranc al seu pas. La seva amplada és aproximadament d'uns 30 o 40 m, i la seva alçada màxima deu rondar els 4-5 m.</p> | 08119-50 | A la riba dreta del torrent de Salt de Serra, 3200 m al NW del nucli urbà | 41.5241200,1.7809400 | 398291 | 4597659 | 08119 | Masquefa | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||||
| 51601 | Bosc de la Quaranya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-quaranya | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Zona boscosa sota el domini de la masia de Can Valls, que rep el seu nom per la forma allargassada (com una 'cua d'aranya' arran de l'encaixonament entre els torrents de Can Torres i Ca n'Esteve. La composició del bosc és fonamentalment composta per alzines i pins, tot i que a les zones de ribera s'hi troben també pollancres. El conjunt, molt pròxim a les urbanitzacions d'El Maset i de Can Valls, té un especial interès arran de la fesomia del terreny, marcada per la fondària dels barrancs excavats pel torrents.</p> | 08119-52 | Entre els torrents de Can Torres i Ca n'Esteve, 500 m a l'Est de la urbanització d'El Maset | 41.4927400,1.8079500 | 400496 | 4594144 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||||
| 51602 | Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Gran roure (del qual no se n'ha determinat l'edat) ubicat en front de la font a la que dona nom (la Font del Roure, vegeu-ne la fitxa corresponent), i ocupant el lloc central d'una àrea tradicionalment emprada com a parc d'esbarjo. Al seu torn, un carrer proper rep el nom de C/ de la Font del Roure, pel qual queda palès el seu valor com a element definidor de la toponímia.</p> | 08119-53 | Dins la vila, al parc de la Font del Roure (comprès entre el C del Sol i el Passatge Magarola) | 41.5042700,1.8120600 | 400857 | 4595419 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51602-foto-08119-53-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 51605 | Document de declaració de carrer de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-de-declaracio-de-carrer-de-barcelona | <p>- SAMPER I ROVIRA, Núria; RUBIO I MANUEL, Daniel (1994): Masquefa, carrer de Barcelona. Miscel·lània penedesenca, vol. II: el Penedès, pp. 273-284. Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XV | El document presenta algunes llacunes, restaurades, i la seva llegibilitat disminueix als plecs. | <p>Document escrit sobre un pergamí de 72 x 44 cm, en lletra humanística minúscula diplomàtica catalana del S. XV, en sentit apaïsat. Datat al 10 de juny de 1451, correspon al trasllat del document original del 2 de febrer de 1449. Llevat de les titulacions de la reina (en llatí), la resta està escrita en català. Tot i presentar problemes de legitimitat als plecs, el text ha estat contrastat amb la còpia registral del document original (1449), dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. S'hi recull el seguit de privilegis confirmats per la reina Maria (en nom d'Alfons V), entre ells concessions econòmiques, la indicació les competències i mode d'elecció del batlle i l'atorgament a Masquefa de la qualitat de carrer de Barcelona (així com de la ciutadania als seus habitants).</p> | 08119-56 | Ajuntament de Masquefa, C/ Major 91-93 | 41.5009704,1.8150010 | 401097 | 4595050 | 1451 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51605-foto-08119-56-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Cancelleria reial | Es conserva la còpia registral del document original més el 1449 per la Cancelleria Reial, dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Escrit en lletra humanística minúscula diplomàtica catalana. El document forma part de l'Arxiu Parroquial, tot i estar conservat a l'Ajuntament. | 85 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||
| 51558 | Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-recuperacio-damfibis-i-reptils-de-catalunya | <p>- MARKEFIN (1999): Estudi de diagnosi turística del municipi de Masquefa i en relació amb d'altres recursos de la zona. Diputació de Barcelona. Àrea d'Esports i Turisme.</p> | <p>El Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya - Ajuntament de Masquefa, és una institució fundada el 1985 amb la finalitat de donar acollida a rèptils i amfibis decomissats per les autoritats o bé donats pels seus propietaris, guarir-los si pateixen alguna lesió i en darrer terme retornar-los al seu hàbitat original. Junt a aquesta tasca veterinària i de recerca, el centre està obert al públic (especialment l'escolar) de cara a la difusió i conscienciació ecològica en torn de les diverses espècies pertanyents a aquestes famílies. Formen part de la col·lecció d'animals, entre d'altres, diferents espècies de tortugues, llangardaixos, cocodrils i serps.</p> | 08119-9 | Al nucli urbà de Masquefa. Av. Maresme, 45 | 41.4978465,1.8142837 | 401032 | 4594704 | 1985 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Centre d'acollida, guariment i alliberament d'amfibis i rèptils, així com exposició permanent d'aquests. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 51564 | Capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. -Memòria de la intervenció de la Capella del Roser -Estudi històric i documental de la Capella del Roser</p> | XVII | Restaurada l'any 2007 | <p>Petit edifici entre mitgeres, amb nau única coberta amb volta de creueria (protegida per una teulada a dues aigües) sostinguda per cinc arcs torals, que defineixen sis trams. Tret del primer d'ells (que té una alçada inferior per sostenir el cor), els cinc restants tenen petites capelles disposades a cada banda, emmarcades per arcs cecs de mig punt amb decoració interna mitjançant mètopes de guix, a sobre dels quals es disposa un fris corregut decorat amb tríglifs i mètopes. Junt a la capçalera, al seu cantó E, hi ha una sagristia. La decoració de la façana (arrebossada en un color crema), que originalment es projectava uns cinc metres endavant de l'actual (essent eliminada per problemes estructurals), presenta com a únics elements una petita rosassa, un portal adintellat, un petit campanar mural i una rajola ceràmica amb la inscripció 'CAPELLA DEL ROSER'.</p> | 08119-15 | A la Vila, al C/ Major 88 | <p>Tot i que la llicència per la seva construcció fou atorgada el 1601, la Capella del Roser no va ser erigida fins l’any 1622 gràcies a la donació de Joan Barnich, prevere beneficiant de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. El dit capellà possiblement era natural de Masquefa, on s’hi troba una masia coneguda com a “Mas Barnich”. A la Capella va instituir-se el mateix any 1622 la Confraternitat del Roser, una institució que ben segur va esdevenir un important aglutinador social a la Masquefa de l’època. Malgrat la seva ubicació al centre de la vila, la Capella no va ser assumir funcions parroquials fins l’any 1877. Fins llavors, havia estat l’Església de Sant Pere i la Santa Creu, ubicada lluny del nucli poblacional, la que ostentava la titularitat. Finalment, l’any 1926 la Capella va perdre les funcions parroquials en favor de la nova Parròquia de Sant Pere de Masquefa.</p> | 41.5025000,1.8113200 | 400792 | 4595224 | 1622 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51564-foto-08119-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51564-foto-08119-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51564-foto-08119-15-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Rere la seva cessió per part de l'Arquebisbat de Barcelona a l'Ajuntament de Masquefa per 30 anys, aquest té el projecte d'adequar-la per a la celebració d'exposicions. | 95|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||
| 51572 | Fons de l'Arxiu Fotogràfic Municipal d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-municipal-digualada | XX | <p>Conjunt de 14 fotografies realitzades al terme de Masquefa, que formen part del fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Dues d'elles daten del 1935, i il·lustren respectivament Can Vila i l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Del 1936 n'hi ha dues més, totes dues il·lustrant l'església de Sant Pere i la Santa Creu. El conjunt més abundós reflecteix diversos aspectes de l'estada el 28 d'Abril de 1944 d'Antonio Correa, governador civil de Barcelona, a la població. Hi apareixen l'església de Sant Pere, el teatre, la fàbrica Rogelio Rojo i alguns paratges urbans de Masquefa i la Beguda Alta. També il·lustrant una visita del governador civil de Barcelona, en aquest cas Eduardo Baeza Alegria, el 17 de Març de 1950. En aquest cas, totes tres fotografies són fetes a la fàbrica Rogelio Rojo.</p> | 08119-23 | Arxiu Històric Comarcal de l'Anoia, Plaça de la Creu 18 ('Cal Maco'), IGUALADA | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | La feta el 1935 a Sant Pere i la Santa Creu es obra de Pedro Bosch, i la resta de Procopi Llucià | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 51574 | Ball del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-most | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Festivitat que tradicionalment es feia a la tardor de tardor per celebrar l'acabament de la verema en cas que aquesta hagués estat fructífera, i que es concretava en un ball (sense cap particularitat formal). Recentment, aquesta festa ha estat recuperada sota la denominació de 'Festa del vi', celebrant-se el 15 de setembre, i incloent entre les seves activitats la trepitjada del raïm.</p> | 08119-25 | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | La imatge núm. 1 ha estat extreta de l'obra d'Àngel Matas Costumari Masquefa (vegeu bibliografia), i correspon a una exposició integrada dins els actes de l'actual Festa del vi. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 51575 | Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-0 | <p>- (1916): Acto inaugural y catálogo de los objetos del Museo Arqueológico Diocesano de Barcelona. Editorial y librería Pont.</p> | XII | Ha perdut gairebé tota la policromia i ha patit l'acció dels corcs. Se n'han perdut els braços, els elements laterals del tron i la part dorsal del cap. | <p>Talla de fusta de cos rodó representant a la Mare de Déu frontalment, sedent i coronada. Els plecs de les vestidures s'on molt treballs, element que junt amb les seves faccions remeten a un romànic arcaic. Sobre el seu genoll esquerre descansa l'infant Jesús, coronat. Dimensions: 71 cm (alçada) X 23 cm (amplada) X 20 cm (gruix).</p> | 08119-26 | Museu Diocesà de Barcelona. Pla de la Seu, 7 (Pia Almoina), BARCELONA | <p>Si es concretés la seva datació en un moment primerenc del S. XII, suposaria la seva ubicació original a un temple (possiblement l'esmentat per la documentació al S. X) preexistent a l'església de Sant Pere i la Santa Creu, tot i que en tot cas n'esdevindria la imatge.</p> | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51575-foto-08119-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51575-foto-08119-26-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | Es troba dipositada al magatzem del museu, amb el número de registre 258. Altres núms. de catàleg: Trens: 65, IREC: 54958, IICC: 779. La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada pel Museu Diocesà de Barcelona. | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||
| 51576 | Retaule gòtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-gotic-0 | <p>- (1916): Acto inaugural y catálogo de los objetos del Museo Arqueológico Diocesano de Barcelona. Editorial y librería Pont. - GUDIOL I RICART, Josep; ALCOLEA I BLANCH, Santiago (1986): La pintura gòtica catalana. Polígrafa, cop.</p> | XV | <p>Retaule gòtic dedicat a Sant Pere, patró de Masquefa, del quan se'n conserven els dos carrers laterals (amb 3 escenes cadascun, ) i la pradel·la (amb quatre escenes). El carrer lateral esquerre representa (de dalt a baix) la vocació de Sant Pere i Sant Andreu, la predicació i la resurrecció de Tabitha. Al dret s'hi representa l'alliberament de la presó, el Viacrucis i la crucifixió de Sant Pere. A la pradel·la, d'esquerra a dreta, hi ha Santa Caterina, la Verge Dolorosa, Sant Joan i Maria Magdalena. Les dimensions de cadascun dels carrers laterals són de 250 cm (alçada) X 75 cm (amplada). La pradel·la fa 19,5 cm (alçada) X 67,5 cm (amplada).</p> | 08119-27 | Museu Diocesà de Barcelona. Pla de la Seu, 7 (Pia Almoina), BARCELONA | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51576-foto-08119-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51576-foto-08119-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51576-foto-08119-27-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | Els carrers laterals estan exposats al museu, mentre que la predel·la es troba al magatzem, a l'espera d'ésser restaurada. El carrer esquerre té els núms. de registre 46 (MDB), 54895 (IREC) i 1338.2 (IICC). El carener dret té els núms. de registre 47 (MDB), 54895 (IREC) i 1338.3 (IICC). La predel·la té els núms. de registre 29 (MDB), 65604 (IREC) i 1338.1 (IICC). Les imatges núm. 1, 2 i 3 ens han estat facilitades pel Museu Diocesà de Barcelona. | 93|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51581 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-1 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular allargada, amb una torre a l'extrem S. El cos principal de l'edifici disposa de planta baixa i primer pis, mentre que a la torre hi ha planta baixa i dos pisos. Les obertures tenen marc de pedra picada, adintellades a les finestres, tret de les del pis superior de la torre (amb arcs carpanells). El portal principal, orientat vers llevant, té el marc adovellat, culminant amb arc de mig punt, retallat a l'interior deixant una obertura rectangular. La façana està arrebossada, i pintada de color rogenc. La coberta és a doble vessant. Respecte a la seva datació, es conserven rajoles amb les dates 1700 i 1826. A la façana E hi ha un rellotge de sol, amb la inscripció 'ANNO 1726'. A l'edifici esmentat se li han adossat naus posteriors.</p> | 08119-32 | Al N del torrent de Can Llopart, 200 m al NW de la urbanització de Can Quiseró | 41.4832100,1.7933800 | 399265 | 4593103 | 1700 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51581-foto-08119-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51581-foto-08119-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51581-foto-08119-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51594 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-0 | XX | <p>Fons heterogeni que recull fotografies amb diferents orígens, entre ells el fons municipal, el fons de la fàbrica Rogelio Rojo o donacions de particulars. El seu contingut, referent sempre al municipi de Masquefa, s'organitza en tres grans blocs: topografia (incloent entre d'altres imatges de carrers i edificis), iconografia (amb fotografies de personatges) i temes generals (on s'engloben temes com activitats socials, culturals o esportives i el fons cartogràfic i documental).</p> | 08119-45 | Fàbrica Rogelio Rojo, C/ Santa Clara S/N | 41.5007400,1.8150100 | 401098 | 4595024 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51594-foto-08119-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51594-foto-08119-45-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 51595 | Arxiu Municipal de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-masquefa | XIX-XXI | <p>Inclou la documentació generada per l'Ajuntament des de mitjans del S. XIX fins l'actualitat, a més de la corresponent al Casino Popular Recreatiu. El fons està organitzat en 13 blocs (amb els corresponents subapartats): 1.- Administració general. 2.- Hisenda. 3.- Proveïments. 4.- Beneficència i assistència social. 5.- Sanitat. 6.- Obres i urbanisme. 7.- Seguretat pública. 8.- Serveis militars. 9.- Població. 10.- Eleccions. 11.- Ensenyament. 12.- Cultura. 13.- Serveis agropecuaris i medi ambient.</p> | 08119-46 | Dividit entre l'Ajuntament (C/ Major 91-93) i el magatzem municipal (C/ Sant Antoni 39) | 41.5011128,1.8148414 | 401084 | 4595065 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51595-foto-08119-46-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Un projecte elaborat el 1999 per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona preveu el complet trasllat i adequació de l'Arxiu Municipal a les dependències del magatzem municipal, ubicat a la fàbrica Isart Milán (C/ Sant Antoni 39). | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51606 | Castell de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-masquefa | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - BOU, Enric (1982): “On està el castell de Masquefa (Anoia), documentat el 963?”. Diplomatari, 9. Pp. 20-22. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | X | Necessita actuacions de consolidació | <p>Actualment les restes qualificades com a 'Castell de Masquefa' corresponen a uns fonaments totalment arrasats que s'adossen al cantó Nord de l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Tot i que tradicionalment han estat considerades com vestigis del castell, fotografies dels anys '30 mostren la seva correspondència a una casa, que era ocupada pel campaner. Aquesta fou enderrocada el 1936.</p> | 08119-57 | Al S de la confluència del Torrent de Can Cartró i la Riera de Masquefa, a 700 m al N del nucli urbà | <p>El document més antic que es coneix que esmenta el castell data del 963, en que és venut (junt amb l'església de Sant Pere i la Santa Creu) pel comte Mir a Ennec Bonfill. El 998 aquest permutà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el castell i la parròquia pel castell de Gelida, iniciant un llarg període de domini del monestir vallesà. En aquest moment el castell i l'església constituïen el centre al voltant del qual creixia la vila. Amb el desenvolupament del camí ral com a via de comunicació de cabdal importància econòmica, el nucli urbà es traslladà al seu peu.</p> | 41.5090900,1.8087700 | 400590 | 4595958 | 963 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51606-foto-08119-57-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | El suposat castell fou declarat en virtut del decret de castells del 22.4.49 (BOE 5.5.49), amb el codi R-1-51-5537. En virtut de la Ley del Patrimonio Histórico Español (29.6.85), en fou ratificada la declaració el 8.11.88, amb el codi R-I-0005537-00000. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||
| 51619 | Jaciment de Sant Pere de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-pere-de-masquefa | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK21hc3F1ZWZhJTIrLTEl&codi=12196 Redondo, S.; Mauri, A. (1999): Memòria del seguiment arqueològic dels treballs de restauració de l'església de Sant Pere. Masquefa, Anoia. Mem. núm. 2802.</p> | XII-XVIII | <p>Les obres de restauració de la teulada i d'adaptació de l'església han permès la realització de recerca arqueològica en aquest monument arquitectònic. Pel que fa a la teulada, s'ha pogut conèixer l'estat en què es trobava la volta. Per altra banda, a la sagristia els treballs s'han centrat en l'anàlisi arqueològica del subsòl mitjançant la realització d'una petita cala. Paral·lelament, s'ha efectuat el seguiment de la construcció d'un pou asèptic. El seguiment de la sagristia ha permès identificar per sobre del paviment més recent una sèrie de fragments de gruix que formaven part d'alguna estructura decorativa d'altar i que havien estat reutilitzats en la construcció del basament d'una pica instal·lada a la sagristia. L'excavació de la cala ha permès definir una sèrie d'U.E. Que han aportat ceràmica, botons, fragments de ferro, vidre i una gran quantitat d'ossos humans. Les obres del pou asèptic han permès identificar estructures d'hàbitat al voltant de l'església de Sant Pere, que podrien pertànyer a una masia moderna o bé al Castell de Masquefa, present en la documentació escrita del segle X. El material documentat, però, no aporta una cronologia concreta, tot i que abarca des de Medieval Consolidació Corona d'Aragó fins a Medieval Consolidació Corona d'Aragó ( 1150 / 1230 ) i des de Medieval Baixa Edat Mitjana fins a Medieval Baixa Edat Mitjana ( 1300 / 1399 ) i època moderna.</p> | 08119-70 | C/ Sant Pere 11-13 | 41.5089040,1.8084670 | 400564 | 4595938 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51619-foto-08119-70-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51620 | Jaciment paleontològic del cementiri de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-cementiri-de-masquefa | <p>AGUSTÍ J, CABRERA L,, MOYÀ-SOLÀ S.( 1985) Sinopsis estratigráfica del neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució, XVIII GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment paleontològic clàssic. Les troballes de Masquefa són troballes molt puntuals la qual cosa, a nivell de restes de macrovertebrats, ens ofereix una visió molt poc precisa, de la seva edat. Els pocs nivells amb microvertebrats estudiats per Jordi Agustí permeten situar aquestes localitats entre la zona 7-8 de Mn, és a dir, astaracià superior.</p> | 08119-71 | A la zona del cementiri | 41.5098400,1.8106200 | 400745 | 4596039 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51620-foto-08119-71-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font (OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, can Cairot i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51622 | Sopar de Faves i lliurament de la Faves d'Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sopar-de-faves-i-lliurament-de-la-faves-dargent | <p>Es celebra per la Festa Major Petita, per Sant Isidre. Masquefa celebra cada any el divendres d'inici de festes, un sopar popular a base de faves, una favetada. Durant el sopar de faves s'entreguen les Faves d'Argent, un guardó honorífic amb què es reconeix la trajectòria de les dues persones que més han treballat desinteressadament per a la millora cultural, social i esportiva de Masquefa en el darrer any. Poden optar als premis de les Faves d'Argent tots els masquefins i masquefines majors de 18 anys, que no hagin rebut mai el guardó, i que hagin aportat, ja sigui a títol personal o mitjançant una entitat o associació, el seu treball i empenta de forma altruista, voluntària i desinteressada per a millorar les relacions socials, culturals, esportives i col·lectives de Masquefa. Els dies anteriors, per elecció es proposen els candidats i el divendres s'atorga el premi.</p> | 08119-73 | Plaça de l'Estació (Josep Maria Vila) | 41.5026089,1.8125238 | 400893 | 4595235 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||||
| 51625 | Jaciment capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-capella-del-roser | <p>La Capella del Roser es situa dins el nucli urbà de Masquefa i més concretament al barri conegut històricament com 'la Vila'.Es troba afrontada amb l'edifici de l'Ajuntament al nord i limitada en ambdós costats per edificacions de vivendes de caire privat. Amb motiu de realitzar una primera valoració sobre les característiques, entitat, potencialitat i cronologia de les restes conservades al subsòl, paraments i programa pictòric de la Capella del Roser, es va realitzar un estudi arqueològic al 2007. La pavimentació en quasi tota la capella és en terracuita i a sobre del terreny natural. S'han documentat petites estructures agrícola i també d'hàbitat: una possible sitja, una canalització d'aigua, un petit envà, una fossa d'enterrament. Totes elles es trobaren desmuntades o derruïdes amb motiu d'anivellar el terreny i facilitar la pavimentació actual de la capella. Segons els materials ceràmics, la capella presentaria una cronologia inicial en el segle XVI i finalitzaria al segle XVIII (excloent una moneda del segle XIX). La pavimentació actual seria del segle XVIII.</p> | 08119-76 | Carrer Major, 88 | <p>Es tracta d'un estudi i intervenció arqueològics a l'any 2007</p> | 41.5025000,1.8113200 | 400792 | 4595224 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51625-foto-08119-76-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 51629 | Jaciment paleontològic riera de can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-riera-de-can-valls | <p>AGUSTÍ J, CABRERA L,, MOYÀ-SOLÀ S.( 1985) Sinopsis estratigráfica del neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució, XVIII GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment paleontològic clàssic. Les troballes de Masquefa són troballes molt puntuals la qual cosa, a nivell de restes de macrovertebrats, ens ofereix una visió molt poc precisa, de la seva edat. Els pocs nivells amb microvertebrats estudiats per Jordi Agustí permeten situar aquestes localitats entre la zona 7-8 de Mn, és a dir, astaracià superior.</p> | 08119-80 | Riera de Can Valls | 41.4863700,1.8197900 | 401475 | 4593423 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51629-foto-08119-80-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius (OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, can Cairot i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51648 | Col·lecció Rogelio Rojo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-rogelio-rojo | XXI | <p>L'Ajuntament ha rehabilitat la caseta on hi ha ubicat el motor de vaixell, que servia de generador, per donar llum a la fàbrica, amb un Centre d'Intepretació de tot el conjunt de La Fàbrica Rogelio Rojo, que s'inaugura el passat 30 de novembre de 2013. En una primera fase s'ha rehabilitat la caseta convertint-la en un centre d'interpretació, però amb la intenció que aquest centre sigui obert a tot el conjunt del recinte. Sota el nom 'Rogelio Rojo, la fàbrica, vida i treball' hi trobem dins el centre d'interpretació quatre eixos temàtics que giren al voltant de la fàbrica: 1.- La Fàbrica: història de la fàbrica, des dels inicis de l'arribada de la família Rojo a Masquefa fins a les acaballes del segles XX que va tancar les portes. 2.- Vida: ens mostra la celebració de la festivitat més important de la fàbrica, Sant Eloi, així com les visites honorífiques dels governadors civils de l'època. 3.- Treball: els treballadors de l'època, la maquinària i el procés productiu als anys 60 i 70. Així com també els productes que s'hi feien. 4.- Rogelio Rojo avui: plànol actual amb la descripció dels equipaments existents. A part de l'exposició dels plafons i les fotografies també hi trobem peces i maquinària de l'època, productes que s'hi feien, així com dos audiovisuals, un que explica la història de la fàbrica des dels seus inicis, i l'altre que fa un recull de les entrevistes que s'han fet a extreballadors i extreballadores. Al voltant del Centre d'Intepretació s'ha col·locat màquinaria de La Fàbrica El centre es presenta com l'eix que ha de permetre conèixer, conservar, valorar i difondre el paper que va tenir La Fàbrica Rogelio Rojo com una part important de la vida de Masquefa.</p> | 08119-99 | C/ Rogelio Rojo S/N | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 2013 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51648-foto-08119-99-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 51631 | Dovella de ca l'Estantís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-ca-lestantis | XVIII | <p>El conjunt de Ca l'Estantís és el resultat de l'ampliació i modificació del mas original. En l'actualitat presenta tres cossos. Cos nº1: Casa pairal original molt modificada per reformes i afegits posteriors. Correspon a un únic cos de petites dimensions de planta rectangular (amb tendència al quadrat), de planta baixa i primer pis, culminada per una teulada a dues aigües. Amb les reformes esmentades, i amb motiu de l'increment del trànsit rodat, l'entrada principal ha estat desplaçada del cantó sud (al peu de l'antic camí) a l'oriental (donant a un petit pati). A la façana sud destaquen dos elements. Per una banda, de la portalada principal, tapiada, tan sols en resta visible la clau de l'arc (amb la inscripció 'SALDADO ASTELLA 1768', tot i que tal vegada caldria llegir-hi 'SALBADÓ ASTELLA'. Per l'altre banda el contrafort situat a la cantonada est. Cos nº2: Cos adossat a l'oest de l'edifici principal. Edifici rectangular edificat amb maons i construït durant el segle XX.. Correspon a un espai d'activitat ramadera. Cos nº3: Cos adossat al nord de l'edifici principal. Al igual que el cos nº2, està edificat amb maons i construït durant el segle XX. Tenia la mateixa activitat que el cos nº2, tot i que sembla que actualment no es desenvolupa cap treball. Les parets es troben arrebossades, fet que no permet observar amb claretat els materials que formen l'estructura del mas. Tot i així, sembla que l'edifici principal estaria bastit amb pedra i els annexos amb maó.</p> | 08119-82 | Carrer Major, 1 | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa. -BERMÚDEZ LÓPEZ, Xavier (2001): Inventari del Patrimoni Local de Masquefa. Diputació de Barcelona.</p> | 41.4981900,1.8392700 | 403119 | 4594714 | 1768 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51631-foto-08119-82-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51568 | Festa del Raïm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-raim | XXI | <p>Es celebra la segona setmana del mes de setembre. Consisteix en la portada del raïm de la vinya amb els carros i cavalls pels carrers de la vila, i la tradicional trepitjada del raïm a la plaça de l'Estació. També un concurs de tast de vi. Recentment s'ha promocionat aquesta festa amb la Fira de Tastets de vi, cava, pa, pastissos, embotits i gastronomia local. La recuperació, el manteniment i la dinamització d'aquesta festa s'han convertit en objectius prioritaris per a preservar la identitat pròpia d'un poble pagès des dels seus orígens. Festa lligada al camp on Masquefa rememora les seves arrels pageses.</p> | 08119-19 | Nucli de Masquefa | <p>Masquefa havia sigut un poble pagès des dels seus orígens, i la vinya la font de riquesa més important dels seus pobladors fins al S.XX. Al setembre recollia l'esforç i les angúnies de tot l'any. La gent que depenia del cultiu dels ceps rebien aquest mes amb molta il·lusió; era un mes clau per l'economia del pagès i Masquefa es mobilitzava de dalt a baix. Tothom uns dies abans posava a punt els estris que servien per la recollida del raïm, es netejaven i rentaven els cups, es construïen els garbons ( feixes de branquillons que servien com a filtre del most), es repassaven les eines, portadores, caparrons, maçons, cistells veremadors, falçons, tisores... tot havia d'estar a punt per la collita. L'ambient era extraordinari, perquè arribaven els collidors forans, sobretot de l'Aragó, del Berguedà i de Castelló. Cada casa els acollia d'un any per l'altre i ja eren com de la família. La solidaritat es feia evident entre els pagesos que tenien vinyes més petites i les famílies s'ajudaven a collir-les unes a les altres. Els cavalls i els carros ocupaven els camins i la flaire del raïm que omplia els cups de les cases era present a tot el poble. Les manifestacions festives dels pobles sovint estan relacionades amb la manera de guanyar-se la vida dels seus habitants. La festa és l'expressió lúdica de les activitats socioeconòmiques, i amb aquest esperit sorgeix la 1ª Festa del Raïm de Masquefa. Començava la dècada dels seixanta i una nova entitat cultural i recreativa batejada amb el nom de l'Alzinar havia nascut feia un any com alternativa a les propostes de les institucions del moment. La primera junta d'aquesta entitat va proposar organitzar un sopar de carmanyola per tot el poble al bosc de l'Alzinar en el temps de la verema. Dit i fet. Amb molta voluntat es van posar a treballar perquè els assistents tinguessin llum. La feina no era fàcil, ja que s'havia de portar la suficient energia elèctrica des de l'antiga granja de pollastres que hi havia a l'actual carrer Bonavista fins al bosc. La idea era encendre unes bombetes i connectar un tocadiscs perquè en Jaume Mas, de 'Cal Daniel', li donés vida, amb música de l'època. El vi, evidentment tampoc podia faltar, i no faltava, perquè en Joan Monsó de Can Massana en donava tot el que calia i es conservava tota la vetllada fresc en portadores carregades de glaçons. La festa va ser tot un èxit, i així es va celebrar durant uns anys al bosc de l'Alzinar. La construcció de la pista a la plaça de l'Estació va portar noves expectatives, i la festa es va traslladar del lloc d'origen a la pista o a la plaça, on es va continuar celebrant el sopar de carmanyola durant anys. Les dècades dels 80 i 90 van portar modificacions a la festa, que va incorporar la màquina per fer la trepitjada popular amb el raïm que portava en Pere Aloy amb el seu tractor. Des de l'any 2002, el raïm de Masquefa es porta a la trepitjadora de la plaça de l'Estació amb la cercavila de carros i cavalls. Malgrat la interrupció de la festa de manera intermitent durant alguns anys, la Festa del Raïm ha contribuït a preservar la identitat pròpia d'un poble pagès des dels orígens, i és un homenatge a la memòria col·lectiva.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 51609 | Aplec al Cementiri Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-al-cementiri-vell | XX-XXI | <p>Tradició popular que es celebra anualment, cada Dilluns de Pasqua. Aplec a l'antiga Església de Sant Pere i la Santa Creu, coneguda popularment com Cementiri Vell. Es fa una missa, una ballada de sardanes i un dinar popular amb carn a la brasa.</p> | 08119-60 | Davant de l'Església de Sant Pere | 41.5090355,1.8083950 | 400559 | 4595953 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||||
| 51610 | Festa Major Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-0 | <p>Sant Isidre és el Patró de Masquefa i la Festa Major Petita se celebra el 15 de maig. Els pagesos de la vila, el dia 15 de maig de cada any, feien festa. La festa dura tres dies, agafant el cap de setmana, perquè l'afluència de la gent sigui el més nombrosa possible. És una festa que manté elements tradicionals i populars, com és el sopar de faves i l'elecció de les faves d'argent, i el ball de la garlanda.</p> | 08119-61 | Nucli de Masquefa | <p>Els pagesos de Masquefa van triar com a representant a San Isidro convertint-lo en 'Sant sidre' i cada 15 de Maig paraven la seva activitat per celebrar una bona festa des de temps immemorials. La primera festa, però de la que disposem documentació es de l'any 1899 al local de La Unió Masquefense, (Crehueta 42, actualment una jardineria). El dia festiu consistia en una missa pel matí a les 12h., un bon dinar a casa, com correspon als dies de festa grossa, i per la tarda s'organitzava un ball amenitzat per una orquestra, aquell mateix any es va llogar per 130 pessetes una orquestra a Torras.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51610-foto-08119-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 51611 | Festa Major de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-magdalena-0 | <p>Patrona de Masquefa. Festa Major (22 de juliol): antigament la Festa Major es celebrava per Sant Pere (29 de juny), en honor al patró més antic de Masquefa. Degut a què per aquestes dates molts pagesos tenien feina al camp, a finals del S. XIX es va canviar a Santa Magdalena (santa que fou representada a Masquefa en diversos llocs).</p> | 08119-62 | Nucli de Masquefa | <p>Antigament la Festa Major de Masquefa es commemorava per Sant Pere ( 29 de juny) en honor al patró més antic de la nostra vila, però davant la impossibilitat d'assistir a la Festa per part de molts masquefins que marxaven a segar a altres terres per aquestes dates, es va proposar a finals del S.XIX canviar el dia de Festa Major per Santa Magdalena per que tothom la pogués gaudir, Santa Magdalena era coneguda en altres èpoques per la seva presencia representada en una antiga capella situada a la masia de Can Bonastre i que apareix amb el nom de Can Bonastre de Santa Magdalena en documentació escrita ja des del S XVII, i per això ha sigut i es la patrona religiosa i festiva de Masquefa.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51611-foto-08119-62-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 51618 | Festa de Sant Eloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-eloi | XXI | <p>Es celebra el dia 1 de desembre amb motiu de la festivitat de Sant Eloi, patró de la metal·lúrgica. Amb aquesta festa recuperada l'any 2013, Masquefa recorda els seus orígens industrials, entorn de La Fàbrica Rogelio Rojo. La festa consisteix en diverses activitats i actuacions durant tot un cap de setmana, destacant un mercat amb artesans i oficis.</p> | 08119-69 | Fàbrica Rogelio Rojo. C/Rogelio Rojo, s/n | <p>Amb la instal·lació de la Fàbrica Rogelio Rojo l'any 1922, la industrialització arribava a un poble que tradicionalment s'havia dedicat majoritàriament al conreu de la vinya i els cereals. La manera de guanyar-se la vida de molts habitants de Masquefa va canviar i la fàbrica va portar també noves formes de socialització i de relacionar-se. Com acostuma a succeir, les noves formes de relació i de guanyar-se la vida, ens porten també noves manifestacions festives relacionades amb el treball. La fàbrica es dedicava a la metal·lúrgia i, per tant, els obrers i obreres van trobar en Sant Eloi un nou patró en el santuari. La família Rogelio Rojo va finançar una imatge d'aquest sant que encara es conserva a l'església de Sant Pere. Després de la guerra civil, l'1 de maig, Dia dels treballadors, va ser prohibit pel règim de Franco. A Masquefa va ser substituït per l'1 de desembre, dia de Sant Eloi, convertint-se així en una nova festivitat per celebrar entre els treballadors i treballadores de la Rojo. Era costum els primers anys que els treballadors organitzessin un seguit d'activitats, entre aquestes alguna rifa. També era costum celebrar una missa i ofici, i a l'antic cinema s'organitzava un ball, teatre o sarsuela. Els assistents pagaven una entrada i amb això sufragaven les despeses del dia de festa. Després de la transició democràtica, poc a poc, aquesta festa va anar perdent valor i significat. La capacitat organitzativa dels primers anys es va anar transformant, i enlloc de gaudir dels actes al poble, s'organitzaven excursions per anar al teatre o a veure algun espectacle a Barcelona. Amb la desaparició de l'activitat industrial de la fàbrica el dia de Sant Eloi va quedar oblidat definitivament del calendari festiu dels masquefins.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 51621 | Ball de garlanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-garlanda | <p>Es celebra per la Festa Major Petita, per Sant Isidre. Es fa ball amb una orquestra, acompanyat del tortell, la gent el pot comprar i es balla l'últim vals abans de la mitja part. Però no balla amb el tortell i tampoc el regala a ningú. La gent només el compra per menjar-lo.</p> | 08119-72 | Fàbrica Rogelio Rojo | <p>Els balls eren variats però hi havia un principal i característic, aquest era el ball de la 'garlanda', i que es manté viu fins avui dia, la 'garlanda' es un tortell molt bo i que es va convertir en tot un símbol d'ostentació. Els homes i especialment els mes joves en edat per buscar una núvia, compraven aquest pastís per regalar-lo a la noia amb qui volien ballar, elles s'havien de penjar aquest tortell del braç i ballar amb les garlandes que els hi havien regalat, els mes arrauxats en compraven més d'una, i el que més en comprava i regalava més potencial econòmic demostrava i mes dificultava el ball de la noia amb totes les garlandes penjades del braç. Després de 7 o 8 balls es feia la mitra part i un ressopo on es menjaven les garlandes abans de continuar ballant. Per finalitzar es sortejava una Garlanda tres o quatre vegades més gran que les normals i la comprava el que en donava més, aquest tenia dret a ballar tot sol amb la seva parella al mig de la sala.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||||
| 51627 | Gegants de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-masquefa | <p>http://www.anoiacultura.cat/entitats-culturals/geganters-i-capgrossos/colla-de-geganters-de-masquefa Informació donada directament per la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa</p> | XX-XXI | <p>Es tracta de dues figures que duen el nom dels patrons del poble, Sant Isidre i Santa Magdalena. L' Isidre i Magdalena (vells): estrenats el 24 de juny de 1987 per Sant Joan. Tenen unes alçades de 3,80 m (ell) i 3,45 m (ella) i pesen 55 kg (ell) i 48 kg (ella). Els materials utilitzats van ser fibra de vidre (bust, cos i mans) i fusta (cavallet). Tenen un ball propi: 'Vals dels Gegants de Masquefa'. La seva imatge s'apropa a la meitat del segle XII, trets que es noten en l'armadura, el ceptre, els punys i el casc, d'ell, i la diadema, d'ella. Isidre i Magdalena (nous gegants) estrenats el 24 de juliol de 2015 i amb alçades de 3,80 m (ell) i 3,45 m (ella) i un pes de 40 kg (ell) i 35 kg (ella). Els materials utilitzats van ser fibra de vidre (bust, cos i mans) i fusta (cavallet).</p> | 08119-78 | Carrer Sant Antoni s/n (Antiga Fàbrica de Cartró) | <p>La Colla de Geganters i Grallers de Masquefa neix l'any 1987, fruit de l'interés d'un grup de masquefins i masquefines pel món geganter i amb el suport de l'Ajuntament de Masquefa que és qui es fa càrrec de les despeses de construcció de les figures de gegants i del vestuari dels membres de la Colla. Es van fer diferents esboços entre els artistes locals masquefins i seguint aquests esboços en Toni Mujal de Cardona ( Constructor de Gegants) és qui acaba definint la seva imatge i construint els gegants, són per tant, personatges imaginaris. Fa poc es van estrenar una rèplica dels gegants originals per tal d'alleugerir el pes i solucionar els problemes tècnics que presentaven els primers. També es van canviar els vestits. Els dies 9 i 10 de juny de 2012 Masquefa va acollir la XXVII Ciutat Gegantera de Catalunya, convertint-se en els representants del món geganter català durant tot un any, pel país i a l'estranger.</p> | 41.5006700,1.8107900 | 400745 | 4595021 | 1988 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51627-foto-08119-78-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | Gestionats per la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa. Els gegants vells estan ubicats a la Biblioteca Municipal, C/ Rogelio Rojo, 5-9. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||
| 51628 | Gegantons de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-masquefa | <p>Informació donada directament per la Colla</p> | XX-XXI | <p>La Colla de Geganters té en possessió tres gegantons també: Willy, estrenat el 23 de juliol de 1988, amb una alçada de 2,70 m i un pes de 28 kg. El constructors van ser els joves de l'esplai i està fet de cartró-pedra (bust), roba (braços i mans) i fusta (cavallet). El Joaquim Pere Pau Marinel·lo i Bonastre (popularment, Pere Pau) que es va estrenar el 20 de juliol de 2013, amb una alçada de 2,10 m i un pes de 14 kg. Va ser construit per en Toni Mujal amb materials de fibra de vidre (bust i mans) i fusta (cavallet). Roser Martí i Torres estrenada el 16 de maig de 2015, amb una alçada de 2 metres i un pes d'11 kg. El constructor va ser Toni Mujal i els materials emprats van ser fibra de vidre (bust i mans) i fusta (cavallet)</p> | 08119-79 | Carrer Sant Antoni s/n (Antiga Fàbrica de Cartró) | <p>o Ball propi: No En Pere Pau representa un jove masquefí, conegut amb el sobrenom del 'Ferré de Masquefa' i oficial de l'escamot carlí d'en Tòful de Vallirana. La Roser, filla de Martorell, tot i ser del bàndol republicà, el seu amor incondicional pel ferrer masquefí va fer que visqués a Masquefa i lliurés el seu cor a l'enemic.</p> | 41.5006700,1.8107900 | 400745 | 4595021 | 1988 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51628-foto-08119-79-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51645 | Cine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cine | XX | <p>Edifici d'ús públic en un únic volum per encabir-hi la funció de teatre o cinema. Te una coberta a dues aigües. La façana manté una composició simètrica amb l'accés central, per sota d'una tribuna tancada. A banda i banda hi ha dues finestres verticals i a la part superior central hi ha tres obertures. Façana arrebossada i pintada amb una motllura que defineix la cornisa superior.</p> | 08119-96 | Av. Can Valls, 4 | <p>Construït a principis del segle XX</p> | 41.5022400,1.8107900 | 400748 | 4595196 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51645-foto-08119-96-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 94042 | Gegants de La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-beguda-0 | XX | <p>La Beguda té dues parelles de gegants: la parella vella són en Quimet i la Roser. Quimet en honor del seu promotor, en Joaquim Casadevall, i Roser en honor de la Festa Major petita. La parella nova són el Sisco, el carreter i la Maria hostalera, com a símbol identitari de La Beguda. El Sisco representa els carreters que s'aturaven a La Beguda en el seu camí d'Igualada a Barcelona, per tal d'abeurar els cavalls i proporcionar un descans al passatge. La Maria representa una de les dones que regentava un dels hostals on paraven aquests viatgers. En Quimet i la Roser fan 3'3 metres i pesen uns 60 kilos, els peus són de fusta i el cos de cartró pedra. En Sisco fa 3'5 metres i pesa 35 kilos i la seva parella, la Maria, fa 3,2 metres i pesa 35 kilos; tenen els peus de fusta però el cos de fibra d vidre.</p> | 08119-106 | La Beguda Alta | <p>En Quimet i la Roser són els gegants més veterans de La Beguda, creats l'any 1986 per un grup de joves sota la direcció de Joaquim Casadevall, seguint el model dels gegants de Martorell. El bateig va ser el 5 de setembre de 1987 i van tenir com a padrins els gegants de Vallbona d'Anoia i els gegants de les Cabanyes. L'any 1994 es van construir els nous: en Sisco i la Maria. Aquest cop es van encarregar al taller d'escultura Toni Mujal de Cardona. El disseny és d'Octavi Batlle, de la colla gegantera. La data de bateig va ser el 3 de setembre de 1994 i els seus padrins van ser els gegants d'Abrera i els d'Olesa de Bonesvalls. Coincidint amb l'estrena d'aquests nous gegants va començar el grup de grallers de La Beguda. Fan unes vuit sortides l'any.</p> | 41.4982900,1.8366800 | 402903 | 4594728 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94042-96a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94042-96b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joaquim Casadevall; Octavi Batlle i Toni Mujal | Informació i fotos facilitats pel senyor Lluís Carles Gimferrer. Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 96) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||
| 94043 | Festa Major de La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-beguda | <p>CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons.</p> | <p>Es celebra el primer diumenge de setembre i està organitzada per la Societat Recreativa Unió Begudenca. Els actes comencen el dijous amb una tradicional mostra de cuina popular. El divendres es fa un sopar de pa amb tomàquet i un espectacle. El dissabte pel matí es dedica a la mainada amb uns inflables i el dissabte a la tarda hi ha sardanes i actes esportius i al vespre ball. El diumenge és el dia principal i es fa un cercavila i una trobada de gegants que ja ha complert el quart de segle. La recepció dels participants es fa amb un esmorzar per agafar forces i al migdia comença el cercavila per tot el poble. El final és a l'escola on es fa la darrera ballada i es pren l'aperitiu. S'acaba la festa amb música i un castell de focs.</p> | 08119-107 | La Beguda | <p>Aquesta festa es coneixia com la de l'Exaltació de la santa Creu, però els feligresos de Sant Llorenç en deien La Creu de setembre.</p> | 41.4982300,1.8366100 | 402897 | 4594721 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 114) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 51589 | Monument als Bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-bastoners-0 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Monument en pedra de forma cilíndrica, amb un baix relleu representant dos bastoners, i una placa metàl·lica amb la llegenda 'A TOTS ELS BASTONERS DE LA VILA DES DE LA SEVA FUNDACIÓ / AJUNTAMENT DE MASQUEFA / 24 DE JULIOL DE 1988 / ESCULTOR TONI MUJAL'.</p> | 08119-40 | Dins la vila, a la Plaça Josep M. Vila | 41.5025000,1.8125120 | 400892 | 4595222 | 1988 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51589-foto-08119-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51589-foto-08119-40-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Toni Mujal | 103|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||
| 51614 | Rellotge de sol del restaurant de can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-restaurant-de-can-parellada | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | <p>Rellotge de sol pintat de tipus vertical declinant i de forma circular i emmarcat d'obra. Amb orientació sud-est i les línies horàries marcades a les hores i les mitges hores de 5 a 4, amb xifres romanes. Lema pintat: 'Les hores clares del dia marco acompassadament depressa les d'alegria i les tristes lentament'</p> | 08119-65 | Can Parellada | 41.5047100,1.8294500 | 402309 | 4595448 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51614-foto-08119-65-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 51615 | Rellotge de sol de can Torres (cara oest) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torres-cara-oest | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Necessita treballs de restauració | <p>Rellotge de sol de tipologia vertical declinant i pintat. De forma quadrada i amb orientació oest. Les línies horàries estan marcades de 12 a 7 i una campana de l'Àngelus al migdia. La numeració és aràbiga. Té sol al pol i gnòmon de vareta simple. A la part superior hi la data 'ANY 1823' i a sobre del quadrant hi ha el lema: 'Jo sense sol y tu sense fe no valem re' És complementari amb l'altre quadrant de la cara sud</p> | 08119-66 | A l'Oest del Torrent de Can Torres, 200 m a l'Est de la urbanització de Can Valls | 41.4942700,1.8131400 | 400932 | 4594308 | 1823 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 51616 | Rellotge de sol de can Torres (cara sud) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torres-cara-sud | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Necessita restaurar-se | <p>Rellotge de sol de tipus vertical declinant i pintat. De forma rectangular, emmarcat i amb orientació sud-est. Les línies horàries estan marcades de 6 a 5, traços més curts per a les mitges hores i numeració aràbiga. Sol al pol, aparentment ha perdut el gnòmon. Té una inscripció: 'Declina a Llevant 20 Gs de Polo./En altura 41 330m/ ANY 1823'. És complementari amb l'altre quadrant de la cara oest, on hi consta la mateixa data.</p> | 08119-67 | A l'Oest del Torrent de Can Torres, 200 m a l'Est de la urbanització de Can Valls | 41.4942700,1.8131400 | 400932 | 4594308 | 1823 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 51617 | Rellotge de sol de Can Bonastre dels Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-bonastre-dels-torrents | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Amb la restauració s'han tapat alguns elements | <p>Rellotge de sol de tipologia vertical declinant. Es tracta d'una pintura al fresc. De forma rectangula i amb orientació Sud-Oest. Presenta les línies horàries a les hores i les mitges hores, de 10 a 6, sense xifres. El Gnòmon és de vareta.</p> | 08119-68 | Urb. El Maset, c/ Can Bonastre dels Torrents, s/n | 41.4949700,1.7951200 | 399429 | 4594406 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51617-foto-08119-68-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51623 | Monument 11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-11-de-setembre-0 | XXI | <p>Es tracta d'una placa corbada de ferro oxidat amb el perfil del paissatge de Montserrat que es veu des de Masquefa i la inscripció: 11 de Setembre/1714-2014. També hi ha un suport del mateix material per un mastil on oneja la senyera.</p> | 08119-74 | Passeig 11 de setembre | <p>El 10 de setembre de 2014 es va inaugurar el nou Passeig de l'Onze de Setembre i un monument commemoratiu dels tràgics fets de 1714.</p> | 41.5036900,1.8074200 | 400469 | 4595360 | 2014 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51623-foto-08119-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51626 | Monument a Masquefa Ciutat Gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-masquefa-ciutat-gegantera | XXI | <p>Masquefa durant el cap de setmana del 9 al 10 de juny de 2013 va acollir la festa de la Ciutat Gegantera, l'esdeveniment més important de l'any geganter que des de 1985 se celebra a Catalunya. A més aquesta festa va coincidir amb el vint-i-cinquè aniversari dels seus gegants, Isidre i Magdalena. Masquefa va acollir 122 colles i 3.500 geganters i músics, a més d'un miler de seguidors, que durant tot el cap de setmana varem poder gaudir de diverses activitats i actuacions. És una replica de ferro de les siluetes dels gegants de Masquefa, l'Isidre i la Magdalena, obra del manyà masquefí Joan Cardús. Està situat en una paret a La Fàbrica Rogelio Rojo, als jardins del Centre Tecnològic Comunitari (CTC)</p> | 08119-77 | Dins la Vila, al C/ Rogelio Rojo S/N | <p>El monument es va inaugurar el dia 9 de juny de 2013.</p> | 41.5008100,1.8146200 | 401065 | 4595032 | 2013 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51626-foto-08119-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51640 | Torres d'Aigua de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-daigua-de-lalzinar | <p>AMILL FRANCH, I. (1999): Masquefa i l’aigua. Un repàs a la història de l’aigua a Masquefa. Editat per l’Ajuntament de Masquefa, Masquefa.</p> <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Les torres de l'aigua són dues petites construccions en forma de torre (veneciana), construïdes totalment en maó i amb una alçada aproximada de tres metres. Aquests elements estan associats a un dipòsit d'aigua subterrani al qual donen ventilació.</p> | 08119-91 | Polígon 13 Parcel·la 1 | <p>Durant els primers anys del segle XX la població de Masquefa va créixer considerablement. És per aquest motiu que el consistori va decidir construir un pou a la riera de Masquefa, al tram que discorre més proper al Cementiri Vell. L’aigua d’aquest nou pou era emmagatzemada en un dipòsit situat al turó de l’Alzinar, on s’hi aixecaren les dues torres d’aigua, inaugurades l’any 1921.</p> | 41.5022300,1.8082200 | 400533 | 4595197 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51640-foto-08119-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51640-foto-08119-91-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||
| 51560 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-0 | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX | <p>Gran edifici (amb planta baixa i dos pisos) de caire senyorial, de planta rectangular rematada als extrems per sengles ales (més altes) que s'avancen a mode de torres. La façana, arrebossada de color blanc, és trencada per múltiples obertures culminades per arcs carpanells a la planta baixa i de mig punt als dos pisos superiors (tot i que hi ha també finestres adintellades). Les finestres que s'obren al segon pis, ho fan en grups de tres (a mode de trifori), i presenten falses columnes adossades com a suport de les arcades. La façana principal culmina en una balustrada amb acroteri central, on hi ha emplaçat un rellotge de sol amb la inscripció 'LES HORES CLARES DEL DIA MARCO ACOMPASSADAMENT, DEPRESSA LES D'ALEGRIA I LES TRISTES, LENTAMENT'. La coberta de l'edifici està resolta amb un terrat al cos central i teulada a quatre vessants a les dues 'torres'. Al costat occidental de l'edifici (i exemptes del mateix) hi ha un seguit de dependències de planta baixa, que defineixen per aquesta banda el pati que distribueix el conjunt. Aquest, és clos al seu costat meridional per un mur de tanca, amb un portal edificat amb maó culminat amb un arc conopial.</p> | 08119-11 | Dins la urbanització a la qual dóna nom, a l'Avinguda de Can Parellada, 17-21 | <p>Casa edificada a finals del S. XIX i a la qual es varen traslladar els propietaris de Can Valls.</p> | 41.5047100,1.8294500 | 402309 | 4595448 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51560-foto-08119-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51560-foto-08119-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51560-foto-08119-11-3.jpg | Legal | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 116|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51647 | Jaciment paleontològic de can Cairot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-cairot | <p>GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment prospectat per M.Crusafont amb restes del suide Listriodon esmentades a la tesi doctoral de GOLPE.</p> | 08119-98 | Can Bonastre Torrent, carrer major de can Cairot | 41.4951300,1.7858800 | 398658 | 4594435 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51647-foto-08119-98-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font ( OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, cementiri de Masquefa i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51552 | Església de Sant Pere i la Santa Creu (o Cementiri Vell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-i-la-santa-creu-o-cementiri-vell | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - BENET I CLARÀ, Albert, CARABASSA I VILLANUEVA, Lluïsa; JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN I BOIX, Alexandre (1992): Sant Pere de Masquefa”. Catalunya Romànica, XIX.El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia Catalana. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990): Catàleg de monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. - MARKEFIN (1999): Estudi de diagnosi turística del municipi de Masquefa i en relació amb d'altres recursos de la zona. Diputació de Barcelona. Àrea d'Esports i Turisme. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. - MAURI, Alfred (coord.); REDONDO, Sílvia; JUTGE, Cristina (1998): L'església de Sant Pere de Masquefa (Anoia). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. - MAURI, Alfred; REDONDO, Sílvia (2000): Memòria del seguiment arqueològic dels treballs de restauració de l'església de Sant Pere, Masquefa, Anoia.- Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII-XIII | <p>Església romànica d'una única nau, amb capçalera absidada. L'alçat dels murs, realitzat mitjançant un parament de carreus de talla regular, tan sols veu trencada la seva homogeneïtat per la disposició d'una cornisa als murs laterals, que es perllonga a l'absis. En aquest punt, però, sota les cornises es disposa un fris de dents de serra, que al seu torn es troba sobre unes arcuacions cegues monolítiques, recolzades sobre permòdols esculturats (amb motius geomètrics, vegetals, antropomorfs i animalístics). Els dos únics punts de llum de l'edifici (apart de la porta, oberta al S i emmarcada per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació) són la finestra absidal i las rosassa emplaçada al mur W. La primera, estreta i allargada, compta amb dos arcs de mig punt adovellats i en degradació a l'exterior, mentre que a l'interior només en disposa d'un. La rosassa, de 2'4 m de diàmetre màxim, emmarca mitjançant dues degradacions una estrella de caire goticitzant formada per sis lòbuls que conflueixen per la tangent amb una corona central lobulada en el seu interior. La coberta de la nau es resol mitjançant una volta de pedra apuntada refermada per dos arcs torals, mentre que l'absis és culminat per una hemicúpula feta amb filades concèntriques. Tot l'edifici està culminat per una teulada, a dues aigües en el cas de la nau. Aquest edifici original romànic, que conserva algunes restes de pintura mural, patí diverses reformes. Al S. XVI s'afegí la capella del Roser al mur N, que fou recrescuda al S. XVII. L'escut de Barcelona (amb la data 1562) que hi ha a la clau de l'arc que hi dóna pas, la identifica com a l'emplaçament original de la pila baptismal ara ubicada a l'església parroquial de Sant Pere. Al mateix S. XVII s'afegí un cor a la part W, i un campanar (originalment culminat amb barana). Amb posterioritat a aquesta construcció, tot l'interior fou emblanquinat, ocultant pintures anteriors. A l'angle NW, vora el cor, hi ha un altar amb pintures, on hi figuren les dates 1562/1748. Del S. XVIII daten també una trona ubicada a l'interior i la sagristia que s'afegí al SE de l'edifici (el 1772), originalment de dues plantes i coberta amb volta. Posteriorment, apart del cementiri, s'hi adossaren altres dependències (actualment derruïdes) per allotjar el capellà i posteriorment el campaner.</p> | 08119-3 | Al S de la confluència del Torrent de Can Cartró i la Riera de Masquefa, a 700 m al N del nucli urbà | <p>El document més antic que es coneix que esmenta l'església data del 963, en que és venuda (junt amb el castell) pel comte Mir a Ènnec Bonfill. El 998 aquest permutà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el castell i la parròquia pel castell de Gelida, iniciant un llarg període de domini del monestir vallesà. En aquest moment el castell (actualment desaparegut) i l'església constituïen el centre al voltant del qual creixia la vila. Amb el desenvolupament del camí ral com a via de comunicació de cabdal importància econòmica, el nucli urbà es traslladà al seu peu. El 1878 l'església perdé la condició de parròquia en favor de la Capella del Roser, bastida dins la nova població.</p> | 41.5090100,1.8088100 | 400593 | 4595949 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | El 27.12.1982 (DOGC 28.1.83) es va incoar l'expedient per a la seva declaració com a monument historicoartístic. Per la resolució de 27.6.94 (DOGC) es va incoar l'expedient per a la delimitació de l'entorn de protecció de l'església. Vist l'informe desfavorable emès el 20.3.96 pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, se'n va descartar la declaració com a BCIN. Rere les al·legacions de l'Ajuntament, un nou informe desfavorable del mateix ens (18.9.97) ratificà la decisió. Malgrat noves al·legacions, en virtut de l'article 8.3 de la Llei del Patrimoni Cultural Català (30.9.98), s'arxivaren els expedients de declaració com a BCIN de l'església i de delimitació del seu entorn de protecció (DOGC 7.8.98 i BOE 27.8.98). Al Museu Comarcal de l'Anoia hi foren dipositats el 1997 (amb la sigla ESP, dins la caixa M-385) dos fragments de vora (d'individus diferents) pertanyents al tipus de ceràmica medieval a torn de cocció reductora, amb desgreixant de quars força groller. Aquests foren recollits en superfície vora l'església per membres de la secció arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. El 1999 s'hi dugué a terme una intervenció arqueològica (Mauri, 2000), en que es recuperaren més restes arqueològiques de diferents materials. La imatge núm. 1 ha estat extreta de l'obra Catalunya Romànica (vegeu bibliografia). | 92|93|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51563 | Església parroquial de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-0 | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | XX | <p>Edifici d'estil neogòtic constituït per una única nau, amb un àmbit d'entrada (sobre el qual hi ha el cor) i quatre capelles a cada banda (emmarcades per arcs ogivals), interconnectades entre elles a mode de deambulatori. L'edifici és rematat amb un absis semicircular cobert amb una hemicúpula. A sobre de cada capella s'obren a l'exterior tres finestrals (també en forma ogival) amb vitralls, essent tan sols policromats els més propers a l'absis. La coberta, sostinguda per quatre arcs apuntats, és resolta amb un embigat a dues aigües. En quant a la façana exterior (de caire senzill i orientada vers el nord) en destaquen les obertures (totes elles ogivals peraltades), especialment la portalada principal. A cada banda hi té un arc cec. En un nivell superior, separades per una cornisa, hi ha tres finestres a cada banda (amb les del cantó de ponent tapiades). Sobre l'eix del portal s'alça un campanar de planta quadrangular, que a diferència de la resta de la façana (pintada de color blanc) és de maó vist. Amb diferents trams, al primer d'ells té una obertura allargada encarada vers el nord. Al segon, hi ha un rellotge amb quatre esferes, i al superior dues obertures a cada costat. Està culminat amb una estructura cupular de ferro forjat. Dels elements mobles de l'interior cal destacar-ne el retaule (del S. XX) que ocupa l'absis, però especialment una pila baptismal de pedra picada provinent de l'església de Sant Pere i la Santa Creu (originalment dins la seva capella del Roser) amb un escut de Barcelona i la data 1562, restaurada el 1993. Una segona pila baptismal, més senzilla i de menors dimensions, podria correspondre a la primigènia pila de l'església de Sant Pere i la Santa Creu.</p> | 08119-14 | Entre la Vila i el Serralet, al C/ Sant Pere 11-13 | <p>L'edifici fou construït entre els anys 1922 i 1926, prenent des llavors la parroquialitat a la Capella del Roser. A les darreries de la mateixa època, es realçà el campanar per tal d'instal·lar-hi el rellotge. Durant la revolució, el Comitè de Milícies Anti-feixistes Local incautà l'edifici, donant-li l'ús de mercat públic.</p> | 41.5017200,1.8146700 | 401071 | 4595133 | 1926 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51563-foto-08119-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51563-foto-08119-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51563-foto-08119-14-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 51596 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-9 | XV-XX | S'ha d'organitzar | <p>El fons de la Parròquia de Sant Pere inclou un conjunt de documents i llibres referents no tan sols a l'activitat pròpia, sinó també emesos per confraries o el propi ajuntament. Actualment es troba en curs d'organització, establint-se tres seccions. Secció I: Sèrie pergamins (entre ells el referenciat a la fitxa 59). Secció II: Diferents sèries: 1.- Llibres de baptismes. 2.- Llibres de matrimonis. 3.- Llibres d'òbits. 4.- Expedients matrimonials. 5.- Llibres de misses. 6.- Culte i fàbrica. 7.- Fundacions. 8.- Control dels fidels. 9.- Confraries i associacions. 10.- Inventaris. 11.- Papers amb validesa pública. 12.- Diversos. Secció III: Fons corrent: 1.- Sagramentals. 2.- Organització-administració. 3.- Documents diversos.</p> | 08119-47 | Bisbat de Sant Feliu, C/ Armenteres, 35, 08980 Sant Feliu de Llobregat, Barcelona | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51596-foto-08119-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51596-foto-08119-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51596-foto-08119-47-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 51612 | Llaors a Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llaors-a-sant-isidre-llaurador | <p>Informació donada per l'Associació d'Amics dels Goigs</p> | XX | <p>Goig a Sant Isidre que es canta a la Festa Major Petita que inclou la partitura i una imatge de Sant Isidre. La lletra és la següent: Llaors a St. Isidre Llaurador, que es venera a masquefa en la Festa Major Petita Nostre Sant, humil senyor Del solc profund de l'arada, A la sang del llaurador Fosa hi ha terra estimada De Montserrat estadants Serán les nostres mirades I amb eines a les mans Farem créixer les sembrades. Deu-nos somnis per tresor Que amb la nit s'encén l'albada: Primavera Demana'm i colliré El fruit d'arbre d'estrelles. Poncella esperaré. La saba féu meravelles: Tots els pètals una flor. Més d'un ram, joia esperada Estiu Isidre, fes-nos costat En les hores més feineres. Sota l'espiga, el blat Per damunt de les roselles. Que l'oreig bati tot l'or Com la nau trenca l'onada Tardor Racó d'engrunes del temps Dels braçalets de les branques. Remor de groc intens, La tardor porta ventades. Sant Isidre, fes record De com tomba la mesada Hivern Vora el foc mesos roents. La collita cerca estança. Dies curts, somnolents… De gebró brillant i blanca. Teranyines i foscor En la bóta reposada Plens de maig molt lluminós Plaça i carrers de la vila. Que esclati nostre cos De la festa que més brilla! Garlanda que és resplendor De l'encís de la diada</p> | 08119-63 | <p>Edició impresa l'any 1984</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1984 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51612-foto-08119-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 51613 | Goigs en llaor de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-santa-magdalena | <p>Informació rebuda per l'Associació d'Amics dels Goigs</p> | XX | <p>Volem cantaus amb veu plena I en Goigs, els amors divins: Sia Santa Magdalena Guiatge dels masquefins Segons textes llegendaris, A Bethània-en gran-palau- Vostres pares Syr i Eucaris Moraven contents i en pau, Fent vida noble i amena Sent ja del Crist paladins: Atreu el poble propala Que teniu gran formosó I que el castell de Magdala Foll centre és de corrupción, Que us lliga amb vida obscena I amb els satànics abims: Marta, la votra germana Us vol treure d'aquell fang, -on feu vida cortisana-, Fins a costa de sa sang I Llàtzer sent també pena Que petgeu pèssims camins: La veu que entra en vostra oïda, -a Bethsaida i Cafarnau-, Us deixa tan convertida Que el platxeri ja no us plau, I ve del vici l'esmena, Per seguir cristians destins: Vostre cor s'encén com brasa Rentant els peus del Senyó, Quan vos perfumeu la casa Del vell faritzeu Simó, I eixugueu amb mans i trena Aquells peus sants i divins: Un dia amb Marta ploràveu A Llàtzer, -vostre germà-, I el Bon Jesús que invocàveu A la vida us el tornà, Després d'uns jorns que no alena I que es consum terra endins: Segons el Sant Evangeli, Durant la passió crudel I àdhuc en dur-lo al sepeli, Fòreu al Bon Deu Fidel, Car la vostra amor ja un mena Vers als celestials confins Si en veure buida la fossa Que el Fill de Deu ocupà, Fóu per vos sorpresa grossa Més ho fóu quan d'hortolà S'apareix -i us anomena-, Com cuidant d'horts i jardins: Els jueus en barca vella us llençàren a la mar i fereu cap a Marsella, perillant de naufragar, i es que Deu allá us emmena per convertí aquells veïns: Sotmesa a molt dura prova, -lluny de mundanals enganys- Cercau isolada cova, On hi residiu trenta anys, A tot el món aliena, Vivint entre rocs i pins: En capella d'alabastre, Se sap que en segles d'antany, -on avui hi ha Can Bonastre_ Vostre imatge, en gran tamany, Dava mercès a balquena Als del poble i pelegrins: Masquefa, vila feinera, Que rau sots vostre estándar I com patrona us venera Tenint fil en vos l'esguard, Sovint renòva-us l'ofrena Que ix del fons dels cors endins: Als veïns d'aquesta terra, -encarada al Montserrat- Lliuràu-los de fam i guerra, D'eixuts, gams i malvestat, I pecats de tota mena, Metzinosos com verins: I en venir l'hora postrera -q'hom espera amb cert recel,- Siau nostra mitjancera Per enquibins dintre el Cel, Fruint de la pau serena Que és l'encís dels serafins: Ja hem cantat a veu plena I en Goigs, els amors divins: Siau Santa Magdalena Guiatge pels masquefins</p> | 08119-64 | <p>El document és de l'any 1832. la letra és de J. Torras i Llopart i la tonada de J. Rotllant i Pons.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1932 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 94039 | La Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-immaculada-concepcio | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons.</p> | XIX | Restaurada l'any 1997 | <p>Església sufragània de la Immaculada Concepció, de planta rectangular d'una sola nau amb voltes de quatre punts i arcs torals, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Capçalera rectangular. Campanar de cadireta i una arcada amb teuladet a dues aigües, coronant la façana, que és de gran sobrietat i senzillesa estilística, amb un únic eix de verticalitat centrat per la porta d'entrada, de llinda recta, damunt seu una obertura d'ull de bou el·líptic i el campanar. Els paraments són llisos, arrebossats i pintats en un crema. La porta està emmarcada amb pedra treballada.</p> | 08119-103 | Plaça de la Beguda Alta, 11 | 41.4981600,1.8363300 | 402873 | 4594714 | 1817 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94039-103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94039-103a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94039-103c.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El cor és accessible des de Cal Simó. Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 46) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml