Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51599 | Cova vora el torrent de Salt de Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-vora-el-torrent-de-salt-de-serra | <p>Cova natural que només hem pogut visualitzar a distància des de la riba contrària del torrent. Probablement és formada (en un sediment molt tou constituït per argiles i pedra sorrenca) per l'acció hidràulica del torrent, que ha excavat un profund barranc al seu pas. La seva amplada és aproximadament d'uns 30 o 40 m, i la seva alçada màxima deu rondar els 4-5 m.</p> | 08119-50 | A la riba dreta del torrent de Salt de Serra, 3200 m al NW del nucli urbà | 41.5241200,1.7809400 | 398291 | 4597659 | 08119 | Masquefa | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||||||||
| 51561 | Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujades-0 | Molt refeta | <p>Petita masia de planta tendent al quadrat, amb planta baixa, primer pis i unes petites golfes (cadascun d'aquests nivells amb dues obertures vers la façana (orientada cap al S), amb la porta actualment tapiada amb ciment). El seu aparell constructiu no és visible, donat que l'edifici està arrebossat amb ciment. Reforcen la construcció tres contraforts de pedra, ubicats a les cantonades septentrionals (tret de la NW). Adossades a la façana, a la cantonada SE, hi ha una banqueta monolítica i una gran pedra treballada amb forma circular i utilitat incerta. Al l'exterior del mur W s'hi veu la pintura del que havien estat diverses estances d'un cos de l'edifici que s'extenia en aquest sentit. Així ho corroboren l'existència d'algunes rajoles de terra cuita que sobresurten de la dita paret, que formaven part de l'antic paviment, així com la presència d'una pila de runa (on són visibles diversos fragments de tapial al costat de la casa.</p> | 08119-12 | Al S del torrent de Salt de Serra, al límit dell terme municipal de Piera, 6 Km al NW del nucli urbà | 41.5214500,1.7818000 | 398358 | 4597362 | 08119 | Masquefa | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51561-foto-08119-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51561-foto-08119-12-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||||
| 51624 | Jaciment de can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pujades | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=5&consulta=MSUxK21hc3F1ZWZhJTIrLTEl&codi=14402</p> | Enderrocat | <p>El projecte de reforma de la masia de Can Pujades motivà l'any 2005 una intervenció arqueològica de control. El projecte incloïa la restauració de l'edificació preexistent, ensorrada, i la rehabilitació de la part de l'antiga construcció que encara era dempeus. La superfície construïda en la planta baixa era de 580 metres quadrats. Se sap per la bibliografia existent que en aquesta parcel·la existia una masia amb diferents tipus d'edificacions: una part de vivenda, un pou, una porta dovellada (amb un escut tallat en la pedra clau que duu la data de 1158), cellers i magatzems. En 1615 es fundà una ermita en la part posterior de la casa, dedicada a la Mara de Déu de les Neus, de la que no queden restes de la seva existència, més que algun enrajolat que permet situar-la en el lateral posterior dret de la casa. Degut al mal estat de conservació de la masia i la seva proximitat al camí de Can Pujades, l'any 1995 es decidí el seu enderroc. El principal objectiu de la intervenció arqueològica era comprovar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl de l'àrea afectada per la nova construcció, així com la localització de l'ermita esmentada en la bibliografia. Es realitzaren un seguit de rases en les àrees on, després d'una prospecció superficial eren susceptibles d'aportar més informació relativa a la construcció o construccions preexistents. Acabat el primer sondeig i per indicació de l'arqueòleg territorial, es procedí al buidat de la zona central, dins els límits establerts pels murs localitzats en els sondejos. L'estrat de colmatació que aparegué era de cronologia moderna, amb petits fragments de ceràmica vidrada, informes que aportaren poca informació cronològica. Destaquen diversos elements associats a la funció de la casa preexistent (la fabricació de vi), com per exemple cèrcols de portadores, cèrcols de tonells o les rodes de carretó per transportar les tines. Cal destacar la troballa d'una pica per a l'aigua beneïda, en pedra calcaria i sense decoració, que cal associar a l'existència de l'ermita. La intervenció arqueològica, doncs, va permetre documentar l'antiga Masia de Can Pujades i l'ermita fundada en 1615 de la qual no quedaven restes. De la masia s'ha descobert un mur exterior que permet conèixer el perímetre que ocupava la vivenda; es tracta d'un mur fet amb pedres irregulars de mida mitjana lligades amb cal i terra. A l'interior de la vivenda tan sols es documentaren dos murs. I pel que fa a l'ermita, es troba en un estat de conservació precari. El mur localitzat forma un recinte de planta poligonal que té un accés en la banda oest, fet amb pedres mitjanes lligades amb cal i terra. El nivell de colmatació és format per terra compacta de color vermellós, associat a un reompliment natural o antròpic d'anivellament.</p> | 08119-75 | Al S del torrent de Salt de Serra, al límit dell terme municipal de Piera, 6 Km al NW del nucli urbà | <p>Excavació a l'any 2005 durant el procés de reforma de la masia. En part havia estat enderrocada a l'any 1995</p> | 41.5214500,1.7818000 | 398358 | 4597362 | 08119 | Masquefa | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51624-foto-08119-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51624-foto-08119-75-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||
| 51647 | Jaciment paleontològic de can Cairot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-cairot | <p>GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment prospectat per M.Crusafont amb restes del suide Listriodon esmentades a la tesi doctoral de GOLPE.</p> | 08119-98 | Can Bonastre Torrent, carrer major de can Cairot | 41.4951300,1.7858800 | 398658 | 4594435 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51647-foto-08119-98-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font ( OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, cementiri de Masquefa i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||
| 51550 | Can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonastre-de-santa-magdalena | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> <p>Soler Becerro, Raimon; Valls Junyent, Francesc. «Les memòries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena, pagès de Masquefa (1787-1815)». <em>Miscellanea Aqualatensia</em>, [en línia], 2004, Núm. 11, p. 99-128,</p> | L'edifici original presenta reformes i ampliacions importants del S. XIX i més recents. | <p>Edifici situat a l'Oest del terme municipal. Està constituït per planta baixa, primer pis i golfes. Els murs externs estan arrebossats amb calç, no deixant l'aparell constructiu vist. Tot i això, a les parets internes de les golfes s'hi observa la construcció en tapial, que en alguns punts apareix alternat amb maons. A la part posterior hi ha un tram de mur amb grans carreus. La façana principal (orientada al S), de caire senzill, no destaca el portal ni els marcs de les finestres, ressaltant-ne tan sols una galeria formada per dos trams de tres arcs suportats per columnes d'ordre dòric. Tot i que actualment estan tapiades, les golfes tenien antigament nombroses obertures encarades vers la façana, per tal de facilitar l'assecat de fruits secs (especialment ametlles). Les escales interiors presenten pintures simulant carreus que daten del S. XIX. L'edifici és culminat per una teulada a dues vessants. Adossat a aquest edifici (en 'L'), se n'ha construït un altre per tal d'emplaçar-hi noves dependències per a l'elaboració del vi. Afrontat a la façana S de la part antiga hi ha un petit edifici (de planta baixa), destinat a dependències dels masovers. Tancant el pati definit pels tres cossos constructius descrits, hi ha un mur edificat amb maons deixant-hi un portal amb arc rebaixat, sota el qual hi ha una cartel·la en ferro treballat amb la inscripció:' J.B. D S.M. 1861' (Joan Bonastre de Santa Magdalena), referent a un moment important de reforma de la masia.</p> | 08119-1 | Al S de la riera de Masquefa, 2 Km a l'Oest del nucli urbà | <p>En temps medievals tenim constància de l'existència de diversos nuclis al que avui és Masquefa. Un d'ells és la capella de Santa Maria i la Santa Creu, esmentada per primera vegada l'any 1037. L'altre, el Palacio Siccho, es troba a la documentació ja l'any 1008. Possiblement, aquesta capella medieval i aquest palau (petit nucli agrícola), s'haurien trobat on avui s'erigeix el mas de Can Bonastre de Santa Magdalena. Durant els segles posteriors, l'església i heretat de Santa Maria Magdalena de Palau apareix a la documentació en contínues compravendes de propietat agrícola. L'any 1398 el mas és adquirit per la família Salelles, també és en aquesta data on es documenta per primera vegada l'existència de vinya a la propietat. Al segle XVI la el mas seria adquirida per la família Bonastre i a poc a poc passaria a conèixer-se com a Can Bonastre de Santa Magdalena.</p> | 41.5088500,1.7888900 | 398930 | 4595955 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51550-foto-08119-1-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|98|99|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||
| 51592 | Jaciment de can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-bonastre-de-santa-magdalena | Està cobert | <p>Segons fonts orals, en unes obres efectuades a la Masia de Can Bonastre de Santa Magdalena per tal de construir noves dependències de la casa allà on hi havia estables, hi foren localitzades el que per la descripció semblen ser sitges. Una d'elles aparegué buida i tenia una fondària d'uns 2 m, i la resta (vora una trentena) eren reblertes de sediment, podent ser diferenciades, però, en superfície. La cronologia de les restes descrites és desconeguda.</p> | 08119-43 | Subsòl de Can Bonastre de Santa Magdalena, al S de la riera de Masquefa, 2 Km a l'W del nucli urbà | 41.5088500,1.7888900 | 398930 | 4595955 | 08119 | Masquefa | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||||||||
| 51587 | Coveta vora can Bonastre de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-vora-can-bonastre-de-santa-magdalena | Pateix erosió natural | <p>Cavitat excavada a la roca sorrenca natural, definint dos espais circulars (i amb culminació cupular) alineats connectats. La profunditat lineal total és de 4 m, i l'alçada màxima és d' 1'5 m.</p> | 08119-38 | Al S de la riera de Masquefa, 1900 m al NW del nucli urbà | 41.5118300,1.7895000 | 398986 | 4596285 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51587-foto-08119-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51587-foto-08119-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Tal vegada correspon a un lloc d'aixopluc i d'emmagatzematge d'eines vinculats amb les vinyes de la zona. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||||
| 51554 | Casa de l'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-locata | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | Aterrada | <p>Masia derruïda, originalment de dos pisos i edificada amb tapial. Tan sols se'n conserva en peu la part W, d'una sola planta, usada com a cobert. De les estructures conservades en destaca una arcada de forma apuntada amb dovelles de pedra, així com un petit forn de pa de cúpula esfèrica construït amb maó.</p> | 08119-5 | A la riba esquerra del Torrent del Salt de Serra, 2'5 m al NW de Can Mussons. | 41.5225000,1.7895000 | 399002 | 4597469 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51554-foto-08119-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51554-foto-08119-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51554-foto-08119-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||||
| 51580 | Cal Veí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vei | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | Aterrada | <p>Masia recentment enderrocada, quedant reduïda a un munt de ruïnes formades per maons, pedra, fragments de tapial i bigues de fusta. La planta és totalment irreconeixible.</p> | 08119-31 | A l'Oest del torrent del Cementiri, 1'5 km a l'Oest del nucli urbà | 41.5055400,1.7913100 | 399127 | 4595584 | 1915 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51580-foto-08119-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51580-foto-08119-31-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||
| 51581 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-1 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular allargada, amb una torre a l'extrem S. El cos principal de l'edifici disposa de planta baixa i primer pis, mentre que a la torre hi ha planta baixa i dos pisos. Les obertures tenen marc de pedra picada, adintellades a les finestres, tret de les del pis superior de la torre (amb arcs carpanells). El portal principal, orientat vers llevant, té el marc adovellat, culminant amb arc de mig punt, retallat a l'interior deixant una obertura rectangular. La façana està arrebossada, i pintada de color rogenc. La coberta és a doble vessant. Respecte a la seva datació, es conserven rajoles amb les dates 1700 i 1826. A la façana E hi ha un rellotge de sol, amb la inscripció 'ANNO 1726'. A l'edifici esmentat se li han adossat naus posteriors.</p> | 08119-32 | Al N del torrent de Can Llopart, 200 m al NW de la urbanització de Can Quiseró | 41.4832100,1.7933800 | 399265 | 4593103 | 1700 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51581-foto-08119-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51581-foto-08119-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51581-foto-08119-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||
| 51553 | Can Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mussons | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | La casa presenta algunes parts reformades, mentre que d'altres estan en estat de runa. | <p>Petita masia composta per un cos principal amb planta baixa i primer pis i coberta a dues aigües (vers el N i el S), amb dos cossos adossats (l'un a l'Oest i l'altre a NE) de només una planta i coberta a una aigua, i en estat d'enrunament. Els materials constructius emprats, allà on són vistos, són la tapial i el maó, tal vegada responent a diverses fases constructives. L'espai entre els diversos cossos descrits queda clos per una tanca, definint un pati a l'Est i un altre al N. El cos principal, l'únic completament en peu i en ús, es troba reformat, i està arrebossat amb calç a la seva façana E i S.</p> | 08119-4 | Entre el Torrent de Salt de Serra i el Torrent de l'Ocata, 2 Km al NW del nucli urbà | 41.5172400,1.7929500 | 399282 | 4596881 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51553-foto-08119-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51553-foto-08119-4-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||||
| 51551 | Can Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu-1 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | En mal estat | <p>Petita masia constituïda per un edifici de planta quadrangular (amb un cos afegit al N, derruït), amb planta baixa, primer pis i teulada a dues aigües. L'aparell constructiu no és visible per estar arrebossat. A l'angle SW hi ha una petita parcel·la closa amb un mur de tanca de construcció recent.</p> | 08119-2 | Al S de la riera de Masquefa, 1'5 Km a l'Oest del nucli urbà | 41.5084400,1.7937700 | 399337 | 4595904 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51551-foto-08119-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51551-foto-08119-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51551-foto-08119-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||||
| 51556 | Can Bonastre dels Torrents (Cal Quim) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonastre-dels-torrents-cal-quim | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XIX reform | La masia fou ampliada i reformada al S. XIX. | <p>Masia originàriament d'un sol cos (amb planta baixa i primer pis) edificada amb tapial (arrebossat amb calç) i culminada amb una teulada a dues aigües, a la qual se li afegiren un cobert adossat a la banda W i un altre d'exempt davant de la façana S, definint un pati central tancat a l'Oest per un mur de maó, amb un gran portal amb arc rebaixat. D'aquest moment de reformes se'n conserven diverses evidències, com ara algunes rajoles datades al S. XIX.</p> | 08119-7 | Al S del Torrent de Can Bonastre, 800 m al NW de la urbanització d'El Maset | 41.4949700,1.7951200 | 399429 | 4594406 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51556-foto-08119-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51556-foto-08119-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51556-foto-08119-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||
| 51617 | Rellotge de sol de Can Bonastre dels Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-bonastre-dels-torrents | <p>http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Amb la restauració s'han tapat alguns elements | <p>Rellotge de sol de tipologia vertical declinant. Es tracta d'una pintura al fresc. De forma rectangula i amb orientació Sud-Oest. Presenta les línies horàries a les hores i les mitges hores, de 10 a 6, sense xifres. El Gnòmon és de vareta.</p> | 08119-68 | Urb. El Maset, c/ Can Bonastre dels Torrents, s/n | 41.4949700,1.7951200 | 399429 | 4594406 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51617-foto-08119-68-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||
| 51608 | Can Quiseró (o can Quissarró) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quisero-o-can-quissarro | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Edifici constituït per un únic cos de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis. El sòcol està revestit amb pedra, i la resta de la façana presenta un to uniforme (degut a l'arrebossat en color blanc), trencat tan sols per les obertures adintellades. Tot i que l'arrebossat no en permet la visió, el material constructiu deu correspondre a maons degut a la regularitat de l'alçat. La coberta és resolta amb una teulada a dues aigües. Al SW de l'edifici s'hi ha construït un garatge, i tot el conjunt és envoltat per un jardí amb arbres fruiters, clos amb una tanca.</p> | 08119-59 | Dins la urbanització a la que dóna nom, al C/ Pirineus 49-53 | 41.4809500,1.7969200 | 399557 | 4592848 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51608-foto-08119-59-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||||
| 51555 | Jaciment de can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cartro | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | Aterrada | <p>Masia de petites dimensions actualment en estat de ruïna gairebé total, romanent dretes tan sols dues parets (que formen angle) de forma parcial. Totes dues presenten una alçada de planta baixa i primer pis, i estan edificades amb tapial.</p> | 08119-6 | Entre el Torrent de Can Cartró i el Torrent de l'Ocata, a 2'2 Km al NW del nucli urbà | 41.5189900,1.7969800 | 399621 | 4597071 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51555-foto-08119-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51555-foto-08119-6-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||||
| 51585 | Font (o pou) del Violí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-o-pou-del-violi | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Petita font construïda amb maons i de planta circular, amb dos brocs metàl·lics a la part inferior, que ragen sobre el propi llit de la riera. L'estructura està coberta al capdamunt per una planxa metàl·lica.</p> | 08119-36 | Al peu de la riera de Masquefa, 1 Km al NW del nucli urbà | 41.5099000,1.8025300 | 400070 | 4596055 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51585-foto-08119-36-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||||
| 51573 | Jaciment paleontològic de can Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-avet | <p>- GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, amb la sigla IPS-12974 | <p>Jaciment paleontològic ubicat en un nivell sorrenc, a un metre per sobre de la llera del torrent de Can Valls, coincidint amb la part final d'un meandre. Arran de la troballa d'unes restes fòssils pel Sr. Rafael Benet vei de Masquefa. El 29 de Maig de 1996 s'hi realitzà una excavació paleontològica, donant com a resultat l'extracció del paladar, tres molars i fragments d'un ullal d'un mastodont, pertanyent a l'espècie Tetralophodon longirostris. Cronològicament, cal ubicar les restes a l'Astaracià (14'4 M d'anys a 11'3 M d'anys), període pertanyent al Miocè Mitjà.</p> | 08119-24 | A la riba dreta del torrent de Can Valls (a la pròpia llera), a 1500 m al S del nucli urbà | <p>El jaciment de Can Valls es van trobar restes de vertebrats com Listriodon splendens, Miotragus sp, i Deinotherium giganteum així com Hispanomys dispectus la qual cosa permet atribuir aquesta localitat a la zona MN7-8 ( Astaracià superior).</p> | 41.4864300,1.8045800 | 400205 | 4593447 | 08119 | Masquefa | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51573-foto-08119-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51573-foto-08119-24-2.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font (OPC) | La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada per Àngel Galobart, director de l'excavació i membre de l'Institut Paleontològic Dr. Miquel Crusafont (Sabadell). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||
| 51571 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-0 | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XVI | L'edifici fou reformat al S. XIX | <p>Masia amb diverses fases constructives, essent-ne clarament l'originària la part septentrional, un edifici de planta baixa i primer pis ordenat en tres ales, configurant una 'U' amb un pati, clos a l'extrem no edificat (l'occidental) per una tanca amb un portal adintellat. En destaquen el portal d'entrada (amb arc de mig punt adovellat, com dues arcades del antics estables), un arc ogival peraltat tapiat (a la façana W), i al primer pis la finestra més occidental de la façana N, de caire gòtico-renaixentista. A la reforma del S. XIX sembla correspondre, entre d'altres, la balconada de traç poligonal ubicada a la cantonada NE de l'edifici. Reformes més recents es palesen en l'ala ubicada al SE (fabricada en maó), el porxo de l'angle N de la façana oriental i l'arrebossat amb ciment, que oculta l'aparell constructiu antic fet amb tapial. Les cobertes són a dues aigües.</p> | 08119-22 | Al Sud del torrent de la Masia, 700 m a l'Est de la urbanització de Can Quiseró | 41.4786200,1.8052400 | 400248 | 4592580 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51571-foto-08119-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51571-foto-08119-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51571-foto-08119-22-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||
| 51562 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-4 | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Gran casa pairal amb planta baixa i primer pis, edificada amb murs de tapial de 80 a 100 cm. L'arcada de la porta (de mig punt), així com una arcada interior, estan fetes amb sauló. La resta de la façana està arrebossada, en color blanc a la casa pairal en si (que queda dins d'un recinte que engloba un pati), i en tons grocs a les quinze vivendes habilitades per a l'explotació turística.</p> | 08119-13 | A l'Oest del Torrent de Can Valls, just entre les urbanitzacions de Can Valls i El Maset | <p>D'edificació medieval. Habitada per la família Valls des del 1451. A finals del S. XIX la família traslladà la seva residència a Can Parellada. El casal, de gran tradició i importància, englobava antigament entre les seves possessions les masies d'El Maset, Can Parellada, Can Bonastre dels Torrents i Can Roviralta (als Hostalets de Pierola).</p> | 41.4936400,1.8057900 | 400317 | 4594246 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51562-foto-08119-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51562-foto-08119-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51562-foto-08119-13-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||||
| 51586 | Font de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-masia | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | La malesa tapa la font | <p>Font de bassa de forma quadrada, amb una revora construïda amb maons, en la que es defineix almenys un lloc (inclinat) per rentar-hi roba. Tot i que l'abundant malesa oculta bona part de la font, s'endevinen algunes estructures més elevades al cantó meridional.</p> | 08119-37 | Al Sud del torrent de la Masia, 850 m a l'Est de la urbanització de Can Quiseró | 41.4778600,1.8071400 | 400406 | 4592493 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51586-foto-08119-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51586-foto-08119-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||||
| 51649 | Casa del masover de can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-masover-de-can-massana | XX | <p>Casa rural d'un sol nivell configurada amb forma de 'L' i amb solució de coberta a quatre vessants de teula àrab. L'accés es produeix a partir d'un porxo configurat per tres arcs. L'acabat de la façana és arremolinat de color blanc sobre un petit sòcol d'aspecte petri, conformat amb formigó. Proper al cos principal hi ha un petit cos amb usos auxiliars a l'habitatge. Es troba propera a la traça del tren, rodejada de camps de conreu.</p> | 08119-100 | A prop d'un camí de traça tangent a la carretera B-224a, proper a Can Massana | <p>Casa construïda per allotjar als masovers de la finca de Can Massana. Es tracta d'una edificació vinculada històricament al teixit rural tradicional del territori. La tipologia edificatòria, els materials emprats en la construcció, i la composició volumètrica dels diferents volums són els tradicionals del lloc. Va ser edificada l’any 1954, tal com observem als plànols originals de l’estructura, conservats a l’Arxiu Municipal de Masquefa.</p> | 41.5029045,1.8070879 | 400440 | 4595273 | 1950 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51649-foto-08119-100-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||
| 51623 | Monument 11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-11-de-setembre-0 | XXI | <p>Es tracta d'una placa corbada de ferro oxidat amb el perfil del paissatge de Montserrat que es veu des de Masquefa i la inscripció: 11 de Setembre/1714-2014. També hi ha un suport del mateix material per un mastil on oneja la senyera.</p> | 08119-74 | Passeig 11 de setembre | <p>El 10 de setembre de 2014 es va inaugurar el nou Passeig de l'Onze de Setembre i un monument commemoratiu dels tràgics fets de 1714.</p> | 41.5036900,1.8074200 | 400469 | 4595360 | 2014 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51623-foto-08119-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||
| 51601 | Bosc de la Quaranya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-quaranya | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Zona boscosa sota el domini de la masia de Can Valls, que rep el seu nom per la forma allargassada (com una 'cua d'aranya' arran de l'encaixonament entre els torrents de Can Torres i Ca n'Esteve. La composició del bosc és fonamentalment composta per alzines i pins, tot i que a les zones de ribera s'hi troben també pollancres. El conjunt, molt pròxim a les urbanitzacions d'El Maset i de Can Valls, té un especial interès arran de la fesomia del terreny, marcada per la fondària dels barrancs excavats pel torrents.</p> | 08119-52 | Entre els torrents de Can Torres i Ca n'Esteve, 500 m a l'Est de la urbanització d'El Maset | 41.4927400,1.8079500 | 400496 | 4594144 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||||||||
| 51640 | Torres d'Aigua de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-daigua-de-lalzinar | <p>AMILL FRANCH, I. (1999): Masquefa i l’aigua. Un repàs a la història de l’aigua a Masquefa. Editat per l’Ajuntament de Masquefa, Masquefa.</p> <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Les torres de l'aigua són dues petites construccions en forma de torre (veneciana), construïdes totalment en maó i amb una alçada aproximada de tres metres. Aquests elements estan associats a un dipòsit d'aigua subterrani al qual donen ventilació.</p> | 08119-91 | Polígon 13 Parcel·la 1 | <p>Durant els primers anys del segle XX la població de Masquefa va créixer considerablement. És per aquest motiu que el consistori va decidir construir un pou a la riera de Masquefa, al tram que discorre més proper al Cementiri Vell. L’aigua d’aquest nou pou era emmagatzemada en un dipòsit situat al turó de l’Alzinar, on s’hi aixecaren les dues torres d’aigua, inaugurades l’any 1921.</p> | 41.5022300,1.8082200 | 400533 | 4595197 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51640-foto-08119-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51640-foto-08119-91-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||
| 51600 | Bosc de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lalzinar | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | <p>Bosc d'Alzines tradicionalment freqüentat per la proximitat a la Vila. Aquest és el motiu pel qual ha donat nom al Carrer Alzinar, el Camí de l'Alzinar i l'Associació l'Alzinar, constituint doncs un important referent toponímic.</p> | 08119-51 | A dins la Vila, immediatament al S de Can Massana | 41.5020700,1.8083800 | 400546 | 4595179 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51600-foto-08119-51-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||||||
| 51609 | Aplec al Cementiri Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-al-cementiri-vell | XX-XXI | <p>Tradició popular que es celebra anualment, cada Dilluns de Pasqua. Aplec a l'antiga Església de Sant Pere i la Santa Creu, coneguda popularment com Cementiri Vell. Es fa una missa, una ballada de sardanes i un dinar popular amb carn a la brasa.</p> | 08119-60 | Davant de l'Església de Sant Pere | 41.5090355,1.8083950 | 400559 | 4595953 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-06-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||||||||
| 51619 | Jaciment de Sant Pere de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-pere-de-masquefa | <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK21hc3F1ZWZhJTIrLTEl&codi=12196 Redondo, S.; Mauri, A. (1999): Memòria del seguiment arqueològic dels treballs de restauració de l'església de Sant Pere. Masquefa, Anoia. Mem. núm. 2802.</p> | XII-XVIII | <p>Les obres de restauració de la teulada i d'adaptació de l'església han permès la realització de recerca arqueològica en aquest monument arquitectònic. Pel que fa a la teulada, s'ha pogut conèixer l'estat en què es trobava la volta. Per altra banda, a la sagristia els treballs s'han centrat en l'anàlisi arqueològica del subsòl mitjançant la realització d'una petita cala. Paral·lelament, s'ha efectuat el seguiment de la construcció d'un pou asèptic. El seguiment de la sagristia ha permès identificar per sobre del paviment més recent una sèrie de fragments de gruix que formaven part d'alguna estructura decorativa d'altar i que havien estat reutilitzats en la construcció del basament d'una pica instal·lada a la sagristia. L'excavació de la cala ha permès definir una sèrie d'U.E. Que han aportat ceràmica, botons, fragments de ferro, vidre i una gran quantitat d'ossos humans. Les obres del pou asèptic han permès identificar estructures d'hàbitat al voltant de l'església de Sant Pere, que podrien pertànyer a una masia moderna o bé al Castell de Masquefa, present en la documentació escrita del segle X. El material documentat, però, no aporta una cronologia concreta, tot i que abarca des de Medieval Consolidació Corona d'Aragó fins a Medieval Consolidació Corona d'Aragó ( 1150 / 1230 ) i des de Medieval Baixa Edat Mitjana fins a Medieval Baixa Edat Mitjana ( 1300 / 1399 ) i època moderna.</p> | 08119-70 | C/ Sant Pere 11-13 | 41.5089040,1.8084670 | 400564 | 4595938 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51619-foto-08119-70-1.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||
| 51606 | Castell de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-masquefa | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - BOU, Enric (1982): “On està el castell de Masquefa (Anoia), documentat el 963?”. Diplomatari, 9. Pp. 20-22. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | X | Necessita actuacions de consolidació | <p>Actualment les restes qualificades com a 'Castell de Masquefa' corresponen a uns fonaments totalment arrasats que s'adossen al cantó Nord de l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Tot i que tradicionalment han estat considerades com vestigis del castell, fotografies dels anys '30 mostren la seva correspondència a una casa, que era ocupada pel campaner. Aquesta fou enderrocada el 1936.</p> | 08119-57 | Al S de la confluència del Torrent de Can Cartró i la Riera de Masquefa, a 700 m al N del nucli urbà | <p>El document més antic que es coneix que esmenta el castell data del 963, en que és venut (junt amb l'església de Sant Pere i la Santa Creu) pel comte Mir a Ennec Bonfill. El 998 aquest permutà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el castell i la parròquia pel castell de Gelida, iniciant un llarg període de domini del monestir vallesà. En aquest moment el castell i l'església constituïen el centre al voltant del qual creixia la vila. Amb el desenvolupament del camí ral com a via de comunicació de cabdal importància econòmica, el nucli urbà es traslladà al seu peu.</p> | 41.5090900,1.8087700 | 400590 | 4595958 | 963 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51606-foto-08119-57-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | El suposat castell fou declarat en virtut del decret de castells del 22.4.49 (BOE 5.5.49), amb el codi R-1-51-5537. En virtut de la Ley del Patrimonio Histórico Español (29.6.85), en fou ratificada la declaració el 8.11.88, amb el codi R-I-0005537-00000. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||
| 51552 | Església de Sant Pere i la Santa Creu (o Cementiri Vell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-i-la-santa-creu-o-cementiri-vell | <p>- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d'Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l'Ajuntament de Masquefa. - BENET I CLARÀ, Albert, CARABASSA I VILLANUEVA, Lluïsa; JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN I BOIX, Alexandre (1992): Sant Pere de Masquefa”. Catalunya Romànica, XIX.El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia Catalana. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990): Catàleg de monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. - MARKEFIN (1999): Estudi de diagnosi turística del municipi de Masquefa i en relació amb d'altres recursos de la zona. Diputació de Barcelona. Àrea d'Esports i Turisme. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. - MAURI, Alfred (coord.); REDONDO, Sílvia; JUTGE, Cristina (1998): L'església de Sant Pere de Masquefa (Anoia). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. - MAURI, Alfred; REDONDO, Sílvia (2000): Memòria del seguiment arqueològic dels treballs de restauració de l'església de Sant Pere, Masquefa, Anoia.- Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII-XIII | <p>Església romànica d'una única nau, amb capçalera absidada. L'alçat dels murs, realitzat mitjançant un parament de carreus de talla regular, tan sols veu trencada la seva homogeneïtat per la disposició d'una cornisa als murs laterals, que es perllonga a l'absis. En aquest punt, però, sota les cornises es disposa un fris de dents de serra, que al seu torn es troba sobre unes arcuacions cegues monolítiques, recolzades sobre permòdols esculturats (amb motius geomètrics, vegetals, antropomorfs i animalístics). Els dos únics punts de llum de l'edifici (apart de la porta, oberta al S i emmarcada per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació) són la finestra absidal i las rosassa emplaçada al mur W. La primera, estreta i allargada, compta amb dos arcs de mig punt adovellats i en degradació a l'exterior, mentre que a l'interior només en disposa d'un. La rosassa, de 2'4 m de diàmetre màxim, emmarca mitjançant dues degradacions una estrella de caire goticitzant formada per sis lòbuls que conflueixen per la tangent amb una corona central lobulada en el seu interior. La coberta de la nau es resol mitjançant una volta de pedra apuntada refermada per dos arcs torals, mentre que l'absis és culminat per una hemicúpula feta amb filades concèntriques. Tot l'edifici està culminat per una teulada, a dues aigües en el cas de la nau. Aquest edifici original romànic, que conserva algunes restes de pintura mural, patí diverses reformes. Al S. XVI s'afegí la capella del Roser al mur N, que fou recrescuda al S. XVII. L'escut de Barcelona (amb la data 1562) que hi ha a la clau de l'arc que hi dóna pas, la identifica com a l'emplaçament original de la pila baptismal ara ubicada a l'església parroquial de Sant Pere. Al mateix S. XVII s'afegí un cor a la part W, i un campanar (originalment culminat amb barana). Amb posterioritat a aquesta construcció, tot l'interior fou emblanquinat, ocultant pintures anteriors. A l'angle NW, vora el cor, hi ha un altar amb pintures, on hi figuren les dates 1562/1748. Del S. XVIII daten també una trona ubicada a l'interior i la sagristia que s'afegí al SE de l'edifici (el 1772), originalment de dues plantes i coberta amb volta. Posteriorment, apart del cementiri, s'hi adossaren altres dependències (actualment derruïdes) per allotjar el capellà i posteriorment el campaner.</p> | 08119-3 | Al S de la confluència del Torrent de Can Cartró i la Riera de Masquefa, a 700 m al N del nucli urbà | <p>El document més antic que es coneix que esmenta l'església data del 963, en que és venuda (junt amb el castell) pel comte Mir a Ènnec Bonfill. El 998 aquest permutà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès el castell i la parròquia pel castell de Gelida, iniciant un llarg període de domini del monestir vallesà. En aquest moment el castell (actualment desaparegut) i l'església constituïen el centre al voltant del qual creixia la vila. Amb el desenvolupament del camí ral com a via de comunicació de cabdal importància econòmica, el nucli urbà es traslladà al seu peu. El 1878 l'església perdé la condició de parròquia en favor de la Capella del Roser, bastida dins la nova població.</p> | 41.5090100,1.8088100 | 400593 | 4595949 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51552-foto-08119-3-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | El 27.12.1982 (DOGC 28.1.83) es va incoar l'expedient per a la seva declaració com a monument historicoartístic. Per la resolució de 27.6.94 (DOGC) es va incoar l'expedient per a la delimitació de l'entorn de protecció de l'església. Vist l'informe desfavorable emès el 20.3.96 pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, se'n va descartar la declaració com a BCIN. Rere les al·legacions de l'Ajuntament, un nou informe desfavorable del mateix ens (18.9.97) ratificà la decisió. Malgrat noves al·legacions, en virtut de l'article 8.3 de la Llei del Patrimoni Cultural Català (30.9.98), s'arxivaren els expedients de declaració com a BCIN de l'església i de delimitació del seu entorn de protecció (DOGC 7.8.98 i BOE 27.8.98). Al Museu Comarcal de l'Anoia hi foren dipositats el 1997 (amb la sigla ESP, dins la caixa M-385) dos fragments de vora (d'individus diferents) pertanyents al tipus de ceràmica medieval a torn de cocció reductora, amb desgreixant de quars força groller. Aquests foren recollits en superfície vora l'església per membres de la secció arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. El 1999 s'hi dugué a terme una intervenció arqueològica (Mauri, 2000), en que es recuperaren més restes arqueològiques de diferents materials. La imatge núm. 1 ha estat extreta de l'obra Catalunya Romànica (vegeu bibliografia). | 92|93|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||
| 51559 | Can Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana | <p>- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L'Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa. - PÉREZ FORNÉS, Xavier (2001): “La Revolució a Masquefa (1936)”. Un Tomb, núm. 2, novembre 2001.</p> | XVIII | <p>Masia de grans dimensions (que es corresponen amb la seva tradició i anomenada) que reflecteix diverses fases constructives, configurant a l'actualitat una planta general en forma d''U' en torn d'un pati, tancat a l'únic cantó no edificat (l'Oest) per un mur. La façana principal, l'oriental, està encarada vers el nucli urbà, sobre el qual té una posició de dominància. Aquest caire queda reforçat per la gran galeria-mirador (amb balustres de terra cuita a la façana) que hi ha a la primera planta, sostinguda per quatre parells de columnes d'ordre inventat a la part de la façana, i per quatre pilars que sostenen arcs rebaixats a la banda del pati. A la planta baixa hi ha el portal principal, amb arc de mig punt de pedra, on figura la inscripció 'IACINO VILADÉS Y MASSANA ENTRA EN 1735 Y EDIFICA EST PORTAL EN 1748'. A sobre de l'arc hi ha un escut escolpit. La resta de la façana (arrebossada amb ciment) presenta portals secundaris i múltiples finestrals (tant a nivell de planta baixa com de primer pis), actualment tapiats. La part interior d'aquesta planta baixa correspon als antics estables, avui en desús i en estat de ruïna, oberts al pati mitjançant quatre arcades. L'ala Nord presenta dues parts clarament diferenciades: l'extrem W (de construcció clarament recent), i l'Est, que connecta amb l'ala principal. Aquest cos, de planta baixa i primer pis com els altres, està arrebossat amb calç (fet que no permet veure'n el parament). La façana exterior està acabada a mode de cobert, on hi ha artilugis per a tasques agràries (com unes premses, muntades sobre rails). Al dintell d'una porta d'aquesta banda, hi figura la inscripció 'JAUME 1929 MIR'. La façana que s'obre al pati, ho fa mitjançant una única porta adintellada a la planta baixa (que presenta al mateix dintell la inscripció '1829' i finestrals amb arc rebaixat al primer pis. Vora aquesta porta, just a la intersecció entre l'ala Nord i l'Est, es conserva una dovella (d'un arc desaparegut) amb la inscripció 'JAUME MIR 1829'. Aquestes tres inscripcions daten el moment de construcció d'aquesta ala N (el 1829) a càrrec del propietari del moment (Jaume Mir), que probablement correspondria a una fase de reformes a altres parts de la masia. L'ala S de l'edifici té una lleu inflexió a nivell de planta que diferencia la part utilitzada com a casa pairal (l'Est) i l'habitatge dels masovers (Oest). La configuració d'aquesta ala (que segueix la tònica de les altres, amb portals oberts vers el pati i finestres) respon a una reedificació posterior a la Guerra Civil, deguda a l'afectació de diverses estructures durant l'estada de tropes.</p> | 08119-10 | Immediatament a l'Oest de la Vila, sobre un petit promontori que el domina, on hi ha l'Alzinar | <p>Apart de les reformes i ampliacions dutes a terme el 1829 (com testimonien les inscripcions esmentades), la fesomia de Can Massana fou alterada pels esdeveniments lligats a la Guerra Civil: el 1936 el Comitè de Milícies Anti-Feixistes Local l'incautà, habilitant-se primer com a escola i posteriorment com a lloc d'estada per als refugiats de guerra.</p> | 41.5033900,1.8091100 | 400609 | 4595325 | 1735 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51559-foto-08119-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51559-foto-08119-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51559-foto-08119-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||
| 51577 | Mas Bernich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bernich | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | Als problemes estructurals s'hi han d'afegir les destrosses provocades pel vandalisme. | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes. Al cantó occidental hi ha un cos amb caire de torre, que assoleix dos pisos d'alçada. Les obertures de la planta baixa presenten arcs de mig punt, i la resta són adintellades. Totes elles són fetes amb maó, i estan arrebossades per simular pedra picada. Segons informacions orals, l'edifici fou construït totalment de nou a la dècada dels seixanta, substituint una antiga masia que havia estat enderrocada. Tot i això, el mur occidental de l'edifici és fet amb tapial, pel qual podria estar aprofitant en part estructures de la masia desapareguda.</p> | 08119-28 | Al Sud del torrent d'El Maset, 600 m al Sud de la urbanització de mateix nom | 41.4858600,1.8103500 | 400686 | 4593377 | 08119 | Masquefa | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51577-foto-08119-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51577-foto-08119-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51577-foto-08119-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||
| 51639 | Corraló de la Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralo-de-la-fassina | XVI-XIX | <p>Característic espai urbà de Masquefa que connecta el carrer Major amb el carrer de Bonavista, a través de les parcel·les existents a modus de drecera. Presenta una llargada de 36 metres i una amplada màxima de 2,5 metres. És un exemple d'aprofitament arquitectònic de l'espai, ja que ocupa l'espai corresponent als baixos de la vivenda número 131 del carrer Major, punt en el que té l'inici aquest pas que connecta amb el carrer de Bonavista. Destaca la coberta, bastida amb volta catalana.</p> | 08119-90 | Corraló de la Fassina | 41.5027700,1.8103300 | 400710 | 4595255 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51639-foto-08119-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51639-foto-08119-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51639-foto-08119-90-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||||
| 51642 | El Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corralo | <p>Característic espai urbà de Masquefa que connecta la plaça de la Vila amb el carrer Major i el carrer de Bonavista, pel darrera dels edificis que menen al carrer Major i de forma paral·lela a aquest. Presenta una llargada de 76 metres i una amplada de 1, 75 metres. No està cobert, tot i que existeixen alguns passos aixecats entre parcel·les. Les façanes que el delimiten no presentes cap element ornamental d'interès.</p> | 08119-93 | El Corraló | <p>Zona de pas característica de la trama urbana de Masquefa i possible zona de pas ja existent en l'origen de la Vila.</p> | 41.5025000,1.8106400 | 400736 | 4595225 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51642-foto-08119-93-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||||
| 51620 | Jaciment paleontològic del cementiri de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-cementiri-de-masquefa | <p>AGUSTÍ J, CABRERA L,, MOYÀ-SOLÀ S.( 1985) Sinopsis estratigráfica del neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució, XVIII GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l'extracció d'urgència de les restes d'un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d'Arqueologia de Catalunya. - GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l'autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga. -GOLPE,M.J. (1974): Faunas del yacimientos con suiformes en el Terciario español. Paleontologia i Evolució, VIII:1-87. MOYÀ-SOLÀ,S. ( 1983): Los Boselaphini ( Bovidae,Mammalia) del Neógeno de la Peninsula Ibérica. Publicaciones de Geologia,18. Universidad Autonoma de barcelona, Bellaterra - VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): 'Los mamíferos fósiles del Panadés'. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2 .- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. ( 1954) ' catálogo paleontomastologico del Mioceno del Vallés-Penedés y de Calatayud-Teruel. Segundo Cursillo Internacional de Paleontologia. Museu de la ciudad de Sabadell, sección de paleontologia.</p> | Les restes trobades estan dipositades a l'Institut de Català de Paleontologia | <p>Jaciment paleontològic clàssic. Les troballes de Masquefa són troballes molt puntuals la qual cosa, a nivell de restes de macrovertebrats, ens ofereix una visió molt poc precisa, de la seva edat. Els pocs nivells amb microvertebrats estudiats per Jordi Agustí permeten situar aquestes localitats entre la zona 7-8 de Mn, és a dir, astaracià superior.</p> | 08119-71 | A la zona del cementiri | 41.5098400,1.8106200 | 400745 | 4596039 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51620-foto-08119-71-1.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-09-28 00:00:00 | Lluís Rius Font (OPC) | La zona Masquefa trobem altres localitats paleontològiques que van ser prospectades per l'èquip del museu de la ciutat de Sabadell, ( Institut Paleontològic de Sabadell) com: can Valls, can Bonastre,can Marimon, can Perellada, can Cairot i Masquefa villa.,moltes d'aquestes localitats són jaciments menor, amb trobades ocasionals descrites però destaquem la importància potencial de la zona, | 125 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||
| 51627 | Gegants de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-masquefa | <p>http://www.anoiacultura.cat/entitats-culturals/geganters-i-capgrossos/colla-de-geganters-de-masquefa Informació donada directament per la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa</p> | XX-XXI | <p>Es tracta de dues figures que duen el nom dels patrons del poble, Sant Isidre i Santa Magdalena. L' Isidre i Magdalena (vells): estrenats el 24 de juny de 1987 per Sant Joan. Tenen unes alçades de 3,80 m (ell) i 3,45 m (ella) i pesen 55 kg (ell) i 48 kg (ella). Els materials utilitzats van ser fibra de vidre (bust, cos i mans) i fusta (cavallet). Tenen un ball propi: 'Vals dels Gegants de Masquefa'. La seva imatge s'apropa a la meitat del segle XII, trets que es noten en l'armadura, el ceptre, els punys i el casc, d'ell, i la diadema, d'ella. Isidre i Magdalena (nous gegants) estrenats el 24 de juliol de 2015 i amb alçades de 3,80 m (ell) i 3,45 m (ella) i un pes de 40 kg (ell) i 35 kg (ella). Els materials utilitzats van ser fibra de vidre (bust, cos i mans) i fusta (cavallet).</p> | 08119-78 | Carrer Sant Antoni s/n (Antiga Fàbrica de Cartró) | <p>La Colla de Geganters i Grallers de Masquefa neix l'any 1987, fruit de l'interés d'un grup de masquefins i masquefines pel món geganter i amb el suport de l'Ajuntament de Masquefa que és qui es fa càrrec de les despeses de construcció de les figures de gegants i del vestuari dels membres de la Colla. Es van fer diferents esboços entre els artistes locals masquefins i seguint aquests esboços en Toni Mujal de Cardona ( Constructor de Gegants) és qui acaba definint la seva imatge i construint els gegants, són per tant, personatges imaginaris. Fa poc es van estrenar una rèplica dels gegants originals per tal d'alleugerir el pes i solucionar els problemes tècnics que presentaven els primers. També es van canviar els vestits. Els dies 9 i 10 de juny de 2012 Masquefa va acollir la XXVII Ciutat Gegantera de Catalunya, convertint-se en els representants del món geganter català durant tot un any, pel país i a l'estranger.</p> | 41.5006700,1.8107900 | 400745 | 4595021 | 1988 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51627-foto-08119-78-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | Gestionats per la Colla de Geganters i Grallers de Masquefa. Els gegants vells estan ubicats a la Biblioteca Municipal, C/ Rogelio Rojo, 5-9. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||
| 51628 | Gegantons de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-masquefa | <p>Informació donada directament per la Colla</p> | XX-XXI | <p>La Colla de Geganters té en possessió tres gegantons també: Willy, estrenat el 23 de juliol de 1988, amb una alçada de 2,70 m i un pes de 28 kg. El constructors van ser els joves de l'esplai i està fet de cartró-pedra (bust), roba (braços i mans) i fusta (cavallet). El Joaquim Pere Pau Marinel·lo i Bonastre (popularment, Pere Pau) que es va estrenar el 20 de juliol de 2013, amb una alçada de 2,10 m i un pes de 14 kg. Va ser construit per en Toni Mujal amb materials de fibra de vidre (bust i mans) i fusta (cavallet). Roser Martí i Torres estrenada el 16 de maig de 2015, amb una alçada de 2 metres i un pes d'11 kg. El constructor va ser Toni Mujal i els materials emprats van ser fibra de vidre (bust i mans) i fusta (cavallet)</p> | 08119-79 | Carrer Sant Antoni s/n (Antiga Fàbrica de Cartró) | <p>o Ball propi: No En Pere Pau representa un jove masquefí, conegut amb el sobrenom del 'Ferré de Masquefa' i oficial de l'escamot carlí d'en Tòful de Vallirana. La Roser, filla de Martorell, tot i ser del bàndol republicà, el seu amor incondicional pel ferrer masquefí va fer que visqués a Masquefa i lliurés el seu cor a l'enemic.</p> | 41.5006700,1.8107900 | 400745 | 4595021 | 1988 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51628-foto-08119-79-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||
| 51645 | Cine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cine | XX | <p>Edifici d'ús públic en un únic volum per encabir-hi la funció de teatre o cinema. Te una coberta a dues aigües. La façana manté una composició simètrica amb l'accés central, per sota d'una tribuna tancada. A banda i banda hi ha dues finestres verticals i a la part superior central hi ha tres obertures. Façana arrebossada i pintada amb una motllura que defineix la cornisa superior.</p> | 08119-96 | Av. Can Valls, 4 | <p>Construït a principis del segle XX</p> | 41.5022400,1.8107900 | 400748 | 4595196 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51645-foto-08119-96-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||||
| 51636 | Antic Casino Popular Recreativo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-popular-recreativo | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. Presenta una arquitectura unitària amb les mateixes característiques en tots els nivell. A nivell general es pot observar que totes les obertures són adintellades i rectangulars i presenten el mateix tipus d'ornamentació. La planta baixa està totalment dedicada al servei de restauració mitjançant un bar-restaurant i també presenta és present l'escala que dóna accés a les vivendes de la resta de plantes. A la banda nord es pot observar dues portes que donen accés a la zona de serveis. Per la banda est s'observen tres finestres rectangulars i emmarcades. El primer i segon pis són similars. A la banda nord tres finestrals que menen a un balcó, mentre que la banda est presenta tres finestres rectangulars amb balustrada. Totes les obertures estan ornamentades amb garlandes amb motius vegetals. La diferència amb la tercera planta és que no hi ha balcó a la banda nord. L'edifici finalitza amb un terrat i un cos afegit cobert amb plaques metàl·liques. A nivell ornamental destaquen els marcs de totes les obertures, les garlandes amb motius vegetals, i tres mosaics d'estil modernista que se situen a la planta baixa de la façana nord. Es poden observar aquests elements en una imatge de l'any 1914. Els elements de més interès són les façanes nord i est.</p> | 08119-87 | Carrer Major, 103 | <p>El Casino Popular Recreativo de Masquefa va instituir-se l’any 1928. A la seva seu, al Carrer Major 103, els vilatans hi jugaven a cartes, a la ruleta i al billar. L’associació va ser dissolta l’any 1939 amb la pujada al poder del General Franco.</p> | 41.5023500,1.8110100 | 400766 | 4595207 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||
| 51637 | Estret del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estret-del-carrer-major | XIX-XX | <p>Característic espai urbà de Masquefa on el carrer Major, antic Camí Ral, redueix la seva amplada de pas a 5 metres. Els edificis situats en aquest punt són característics, ja que presenten els elements clàssics de l'arquitectura popular i rural de finals del segle XIX i inicis del segle XX. Construccions simples de planta baixa i un o dos pisis amb façanes simples amb una o dues obertures rectangulars (portes o finestres) per planta. A nivell arquitectònic, com passa en altres punts és interessant destacar la presència de cellers o soterranis en cada edifici. Aquests cellers tenien sortida a l'exterior per les façanes posteriors i tenien la funció de ser espais d'emmagatzematge i treballs relacionats amb el món agrícola.</p> | 08119-88 | Carrer Major | <p>Possible nucli originari de la Vila de Masquefa.</p> | 41.5024700,1.8110200 | 400767 | 4595221 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51637-foto-08119-88-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||||
| 51572 | Fons de l'Arxiu Fotogràfic Municipal d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-municipal-digualada | XX | <p>Conjunt de 14 fotografies realitzades al terme de Masquefa, que formen part del fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Dues d'elles daten del 1935, i il·lustren respectivament Can Vila i l'església de Sant Pere i la Santa Creu. Del 1936 n'hi ha dues més, totes dues il·lustrant l'església de Sant Pere i la Santa Creu. El conjunt més abundós reflecteix diversos aspectes de l'estada el 28 d'Abril de 1944 d'Antonio Correa, governador civil de Barcelona, a la població. Hi apareixen l'església de Sant Pere, el teatre, la fàbrica Rogelio Rojo i alguns paratges urbans de Masquefa i la Beguda Alta. També il·lustrant una visita del governador civil de Barcelona, en aquest cas Eduardo Baeza Alegria, el 17 de Març de 1950. En aquest cas, totes tres fotografies són fetes a la fàbrica Rogelio Rojo.</p> | 08119-23 | Arxiu Històric Comarcal de l'Anoia, Plaça de la Creu 18 ('Cal Maco'), IGUALADA | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | La feta el 1935 a Sant Pere i la Santa Creu es obra de Pedro Bosch, i la resta de Procopi Llucià | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||||||
| 51574 | Ball del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-most | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | XX | <p>Festivitat que tradicionalment es feia a la tardor de tardor per celebrar l'acabament de la verema en cas que aquesta hagués estat fructífera, i que es concretava en un ball (sense cap particularitat formal). Recentment, aquesta festa ha estat recuperada sota la denominació de 'Festa del vi', celebrant-se el 15 de setembre, i incloent entre les seves activitats la trepitjada del raïm.</p> | 08119-25 | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | La imatge núm. 1 ha estat extreta de l'obra d'Àngel Matas Costumari Masquefa (vegeu bibliografia), i correspon a una exposició integrada dins els actes de l'actual Festa del vi. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||||||
| 51575 | Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-0 | <p>- (1916): Acto inaugural y catálogo de los objetos del Museo Arqueológico Diocesano de Barcelona. Editorial y librería Pont.</p> | XII | Ha perdut gairebé tota la policromia i ha patit l'acció dels corcs. Se n'han perdut els braços, els elements laterals del tron i la part dorsal del cap. | <p>Talla de fusta de cos rodó representant a la Mare de Déu frontalment, sedent i coronada. Els plecs de les vestidures s'on molt treballs, element que junt amb les seves faccions remeten a un romànic arcaic. Sobre el seu genoll esquerre descansa l'infant Jesús, coronat. Dimensions: 71 cm (alçada) X 23 cm (amplada) X 20 cm (gruix).</p> | 08119-26 | Museu Diocesà de Barcelona. Pla de la Seu, 7 (Pia Almoina), BARCELONA | <p>Si es concretés la seva datació en un moment primerenc del S. XII, suposaria la seva ubicació original a un temple (possiblement l'esmentat per la documentació al S. X) preexistent a l'església de Sant Pere i la Santa Creu, tot i que en tot cas n'esdevindria la imatge.</p> | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51575-foto-08119-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51575-foto-08119-26-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | Es troba dipositada al magatzem del museu, amb el número de registre 258. Altres núms. de catàleg: Trens: 65, IREC: 54958, IICC: 779. La imatge núm. 1 ens ha estat facilitada pel Museu Diocesà de Barcelona. | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||
| 51576 | Retaule gòtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-gotic-0 | <p>- (1916): Acto inaugural y catálogo de los objetos del Museo Arqueológico Diocesano de Barcelona. Editorial y librería Pont. - GUDIOL I RICART, Josep; ALCOLEA I BLANCH, Santiago (1986): La pintura gòtica catalana. Polígrafa, cop.</p> | XV | <p>Retaule gòtic dedicat a Sant Pere, patró de Masquefa, del quan se'n conserven els dos carrers laterals (amb 3 escenes cadascun, ) i la pradel·la (amb quatre escenes). El carrer lateral esquerre representa (de dalt a baix) la vocació de Sant Pere i Sant Andreu, la predicació i la resurrecció de Tabitha. Al dret s'hi representa l'alliberament de la presó, el Viacrucis i la crucifixió de Sant Pere. A la pradel·la, d'esquerra a dreta, hi ha Santa Caterina, la Verge Dolorosa, Sant Joan i Maria Magdalena. Les dimensions de cadascun dels carrers laterals són de 250 cm (alçada) X 75 cm (amplada). La pradel·la fa 19,5 cm (alçada) X 67,5 cm (amplada).</p> | 08119-27 | Museu Diocesà de Barcelona. Pla de la Seu, 7 (Pia Almoina), BARCELONA | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51576-foto-08119-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51576-foto-08119-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51576-foto-08119-27-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL | Els carrers laterals estan exposats al museu, mentre que la predel·la es troba al magatzem, a l'espera d'ésser restaurada. El carrer esquerre té els núms. de registre 46 (MDB), 54895 (IREC) i 1338.2 (IICC). El carener dret té els núms. de registre 47 (MDB), 54895 (IREC) i 1338.3 (IICC). La predel·la té els núms. de registre 29 (MDB), 65604 (IREC) i 1338.1 (IICC). Les imatges núm. 1, 2 i 3 ens han estat facilitades pel Museu Diocesà de Barcelona. | 93|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||
| 51607 | Festa de Pasqua Florida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-pasqua-florida | <p>- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.</p> | No es celebra | <p>Festivitat ja perduda que se celebrava per la Pasqua Florida. Dissabte de glòria, un grup de cantaires acompanyats per caminants recorrien algunes de les masies de fora el poble: Cal Veí, Cal Bartomeu, Can Bonastre de Santa Magdalena, Can Cairot, Ca l'Alcalde, Can Roig, Can Quissarró, Can Llopart, La Masia, Mas Bernich, Can Bonastre dels Torrents, Can Valls, Can Torres i Can Parellada. A cadascuna d'elles es feia una cantada de caramelles, essent obsequiats amb diferents productes. L'endemà es recorria els carrers del poble amb el carro de Pasqua guarnit, tot cantant caramelles, recollint més obsequis i regalant flors a la gent. Amb el menjar recollit, es feia un berenar o excursió, normalment per Pasqua Granada.</p> | 08119-58 | 41.5021000,1.8110500 | 400769 | 4595180 | 08119 | Masquefa | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51607-foto-08119-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | Les imatges núm. 1 i 2 han estat extretes de l'obra d'Àngel Matas Costumari Masquefa (vegeu bibliografia). | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||||
| 51568 | Festa del Raïm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-raim | XXI | <p>Es celebra la segona setmana del mes de setembre. Consisteix en la portada del raïm de la vinya amb els carros i cavalls pels carrers de la vila, i la tradicional trepitjada del raïm a la plaça de l'Estació. També un concurs de tast de vi. Recentment s'ha promocionat aquesta festa amb la Fira de Tastets de vi, cava, pa, pastissos, embotits i gastronomia local. La recuperació, el manteniment i la dinamització d'aquesta festa s'han convertit en objectius prioritaris per a preservar la identitat pròpia d'un poble pagès des dels seus orígens. Festa lligada al camp on Masquefa rememora les seves arrels pageses.</p> | 08119-19 | Nucli de Masquefa | <p>Masquefa havia sigut un poble pagès des dels seus orígens, i la vinya la font de riquesa més important dels seus pobladors fins al S.XX. Al setembre recollia l'esforç i les angúnies de tot l'any. La gent que depenia del cultiu dels ceps rebien aquest mes amb molta il·lusió; era un mes clau per l'economia del pagès i Masquefa es mobilitzava de dalt a baix. Tothom uns dies abans posava a punt els estris que servien per la recollida del raïm, es netejaven i rentaven els cups, es construïen els garbons ( feixes de branquillons que servien com a filtre del most), es repassaven les eines, portadores, caparrons, maçons, cistells veremadors, falçons, tisores... tot havia d'estar a punt per la collita. L'ambient era extraordinari, perquè arribaven els collidors forans, sobretot de l'Aragó, del Berguedà i de Castelló. Cada casa els acollia d'un any per l'altre i ja eren com de la família. La solidaritat es feia evident entre els pagesos que tenien vinyes més petites i les famílies s'ajudaven a collir-les unes a les altres. Els cavalls i els carros ocupaven els camins i la flaire del raïm que omplia els cups de les cases era present a tot el poble. Les manifestacions festives dels pobles sovint estan relacionades amb la manera de guanyar-se la vida dels seus habitants. La festa és l'expressió lúdica de les activitats socioeconòmiques, i amb aquest esperit sorgeix la 1ª Festa del Raïm de Masquefa. Començava la dècada dels seixanta i una nova entitat cultural i recreativa batejada amb el nom de l'Alzinar havia nascut feia un any com alternativa a les propostes de les institucions del moment. La primera junta d'aquesta entitat va proposar organitzar un sopar de carmanyola per tot el poble al bosc de l'Alzinar en el temps de la verema. Dit i fet. Amb molta voluntat es van posar a treballar perquè els assistents tinguessin llum. La feina no era fàcil, ja que s'havia de portar la suficient energia elèctrica des de l'antiga granja de pollastres que hi havia a l'actual carrer Bonavista fins al bosc. La idea era encendre unes bombetes i connectar un tocadiscs perquè en Jaume Mas, de 'Cal Daniel', li donés vida, amb música de l'època. El vi, evidentment tampoc podia faltar, i no faltava, perquè en Joan Monsó de Can Massana en donava tot el que calia i es conservava tota la vetllada fresc en portadores carregades de glaçons. La festa va ser tot un èxit, i així es va celebrar durant uns anys al bosc de l'Alzinar. La construcció de la pista a la plaça de l'Estació va portar noves expectatives, i la festa es va traslladar del lloc d'origen a la pista o a la plaça, on es va continuar celebrant el sopar de carmanyola durant anys. Les dècades dels 80 i 90 van portar modificacions a la festa, que va incorporar la màquina per fer la trepitjada popular amb el raïm que portava en Pere Aloy amb el seu tractor. Des de l'any 2002, el raïm de Masquefa es porta a la trepitjadora de la plaça de l'Estació amb la cercavila de carros i cavalls. Malgrat la interrupció de la festa de manera intermitent durant alguns anys, la Festa del Raïm ha contribuït a preservar la identitat pròpia d'un poble pagès des dels orígens, i és un homenatge a la memòria col·lectiva.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||||||
| 51596 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-9 | XV-XX | S'ha d'organitzar | <p>El fons de la Parròquia de Sant Pere inclou un conjunt de documents i llibres referents no tan sols a l'activitat pròpia, sinó també emesos per confraries o el propi ajuntament. Actualment es troba en curs d'organització, establint-se tres seccions. Secció I: Sèrie pergamins (entre ells el referenciat a la fitxa 59). Secció II: Diferents sèries: 1.- Llibres de baptismes. 2.- Llibres de matrimonis. 3.- Llibres d'òbits. 4.- Expedients matrimonials. 5.- Llibres de misses. 6.- Culte i fàbrica. 7.- Fundacions. 8.- Control dels fidels. 9.- Confraries i associacions. 10.- Inventaris. 11.- Papers amb validesa pública. 12.- Diversos. Secció III: Fons corrent: 1.- Sagramentals. 2.- Organització-administració. 3.- Documents diversos.</p> | 08119-47 | Bisbat de Sant Feliu, C/ Armenteres, 35, 08980 Sant Feliu de Llobregat, Barcelona | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51596-foto-08119-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51596-foto-08119-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51596-foto-08119-47-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | ArqueoCat SL | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | ||||||||||
| 51610 | Festa Major Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-0 | <p>Sant Isidre és el Patró de Masquefa i la Festa Major Petita se celebra el 15 de maig. Els pagesos de la vila, el dia 15 de maig de cada any, feien festa. La festa dura tres dies, agafant el cap de setmana, perquè l'afluència de la gent sigui el més nombrosa possible. És una festa que manté elements tradicionals i populars, com és el sopar de faves i l'elecció de les faves d'argent, i el ball de la garlanda.</p> | 08119-61 | Nucli de Masquefa | <p>Els pagesos de Masquefa van triar com a representant a San Isidro convertint-lo en 'Sant sidre' i cada 15 de Maig paraven la seva activitat per celebrar una bona festa des de temps immemorials. La primera festa, però de la que disposem documentació es de l'any 1899 al local de La Unió Masquefense, (Crehueta 42, actualment una jardineria). El dia festiu consistia en una missa pel matí a les 12h., un bon dinar a casa, com correspon als dies de festa grossa, i per la tarda s'organitzava un ball amenitzat per una orquestra, aquell mateix any es va llogar per 130 pessetes una orquestra a Torras.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51610-foto-08119-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||||
| 51611 | Festa Major de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-magdalena-0 | <p>Patrona de Masquefa. Festa Major (22 de juliol): antigament la Festa Major es celebrava per Sant Pere (29 de juny), en honor al patró més antic de Masquefa. Degut a què per aquestes dates molts pagesos tenien feina al camp, a finals del S. XIX es va canviar a Santa Magdalena (santa que fou representada a Masquefa en diversos llocs).</p> | 08119-62 | Nucli de Masquefa | <p>Antigament la Festa Major de Masquefa es commemorava per Sant Pere ( 29 de juny) en honor al patró més antic de la nostra vila, però davant la impossibilitat d'assistir a la Festa per part de molts masquefins que marxaven a segar a altres terres per aquestes dates, es va proposar a finals del S.XIX canviar el dia de Festa Major per Santa Magdalena per que tothom la pogués gaudir, Santa Magdalena era coneguda en altres èpoques per la seva presencia representada en una antiga capella situada a la masia de Can Bonastre i que apareix amb el nom de Can Bonastre de Santa Magdalena en documentació escrita ja des del S XVII, i per això ha sigut i es la patrona religiosa i festiva de Masquefa.</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51611-foto-08119-62-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 | |||||||||||
| 51612 | Llaors a Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llaors-a-sant-isidre-llaurador | <p>Informació donada per l'Associació d'Amics dels Goigs</p> | XX | <p>Goig a Sant Isidre que es canta a la Festa Major Petita que inclou la partitura i una imatge de Sant Isidre. La lletra és la següent: Llaors a St. Isidre Llaurador, que es venera a masquefa en la Festa Major Petita Nostre Sant, humil senyor Del solc profund de l'arada, A la sang del llaurador Fosa hi ha terra estimada De Montserrat estadants Serán les nostres mirades I amb eines a les mans Farem créixer les sembrades. Deu-nos somnis per tresor Que amb la nit s'encén l'albada: Primavera Demana'm i colliré El fruit d'arbre d'estrelles. Poncella esperaré. La saba féu meravelles: Tots els pètals una flor. Més d'un ram, joia esperada Estiu Isidre, fes-nos costat En les hores més feineres. Sota l'espiga, el blat Per damunt de les roselles. Que l'oreig bati tot l'or Com la nau trenca l'onada Tardor Racó d'engrunes del temps Dels braçalets de les branques. Remor de groc intens, La tardor porta ventades. Sant Isidre, fes record De com tomba la mesada Hivern Vora el foc mesos roents. La collita cerca estança. Dies curts, somnolents… De gebró brillant i blanca. Teranyines i foscor En la bóta reposada Plens de maig molt lluminós Plaça i carrers de la vila. Que esclati nostre cos De la festa que més brilla! Garlanda que és resplendor De l'encís de la diada</p> | 08119-63 | <p>Edició impresa l'any 1984</p> | 41.5022000,1.8111500 | 400778 | 4595191 | 1984 | 08119 | Masquefa | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51612-foto-08119-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-01-31 08:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 135,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc