Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94040 | Cal Simó de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simo-de-dalt-0 | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23.</p> <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133.</p> <p>ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm</p> | XVI-XX | <p>Masia de grans dimensions, de planta quadrangular amb un pati central. Consta de planta baixa, pis i golfes. El cos principal és amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud - est. Els careners dels cossos laterals i posterior són paral·lels a les façanes. El pati central està format per una arcada d'arcs carpanells a la planta baixa i balcons perimetrals al primer pis. Destaca la façana principal reformada per l'arquitecte Josep Ros i Ros, l'any 1915, de composició simètrica on destaca els balcons de la planta pis, i coronament ondulat, amb motlures i boles. A la banda sud de la façana s'hi adossa una galeria d'arcs carpanells que dóna accés directe a la capella annexa.</p> | 08119-104 | Plaça de la Beguda Alta, 11 | <p>Documentat l'any 1587 amb el nom de casa d'en Miquel Joan Batlle. Juntament amb Cal Simon de baix estaven formades per diverses propietats (lo mas Vallès, lo mas Roca, lo mas Garrigues, lo mas Bosc, lo mas Mercader i lo mas de la Muntanya). En el segle XIX es documenta la propietat a nom de la senyora Ventura Simon, casada amb Dom Joan de Witte y Rodríguez de Alburquerque, marquès de Vanmark. Sembla que no tingueren fills i l'any 1914 la propietat va a nom de Pilar de Andrade Despujol, esposa del 8è comte Solterra, Don Joaquim de Sarriera i Milans. Al principi del segle XVII la propietat passa a la família Simon.</p> | 41.4983700,1.8365400 | 402891 | 4594737 | 1915 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94040-104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94040-104a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94040-104b.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 39) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98|105|106|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||
| 94041 | La Beguda Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-beguda-alta | <p>ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm</p> | XVII-XX | <p>La Beguda Alta és un nucli urbà que està dividit en tres termes municipals: Masquefa, Sant Esteve Sesrovires i Sant Llorenç d'Hortons, i també pertany a tres comarques diferents: l'Anoia, el Baix Llobregat i el Penedès. El límit del terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons és el carrer de la Font i el carrer de Mn. Jacint Verdaguer, que és l'antiga carretera, el Camí Ral de Barcelona a Lleida i que donà origen al nom, ja que hi havia una parada amb hostal per abeurar els cavalls,a l'igual que a la Beguda Baixa.</p> | 08119-105 | Beguda Alta | <p>Consta documentalment que en el segle XVI a la Beguda Alta existia Can Bros de la Creu. A partir del segle XIX comença a créixer amb parcers i masovers.</p> | 41.4981200,1.8367100 | 402905 | 4594709 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94041-105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94041-105a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94041-105b.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 214) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 94042 | Gegants de La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-beguda-0 | XX | <p>La Beguda té dues parelles de gegants: la parella vella són en Quimet i la Roser. Quimet en honor del seu promotor, en Joaquim Casadevall, i Roser en honor de la Festa Major petita. La parella nova són el Sisco, el carreter i la Maria hostalera, com a símbol identitari de La Beguda. El Sisco representa els carreters que s'aturaven a La Beguda en el seu camí d'Igualada a Barcelona, per tal d'abeurar els cavalls i proporcionar un descans al passatge. La Maria representa una de les dones que regentava un dels hostals on paraven aquests viatgers. En Quimet i la Roser fan 3'3 metres i pesen uns 60 kilos, els peus són de fusta i el cos de cartró pedra. En Sisco fa 3'5 metres i pesa 35 kilos i la seva parella, la Maria, fa 3,2 metres i pesa 35 kilos; tenen els peus de fusta però el cos de fibra d vidre.</p> | 08119-106 | La Beguda Alta | <p>En Quimet i la Roser són els gegants més veterans de La Beguda, creats l'any 1986 per un grup de joves sota la direcció de Joaquim Casadevall, seguint el model dels gegants de Martorell. El bateig va ser el 5 de setembre de 1987 i van tenir com a padrins els gegants de Vallbona d'Anoia i els gegants de les Cabanyes. L'any 1994 es van construir els nous: en Sisco i la Maria. Aquest cop es van encarregar al taller d'escultura Toni Mujal de Cardona. El disseny és d'Octavi Batlle, de la colla gegantera. La data de bateig va ser el 3 de setembre de 1994 i els seus padrins van ser els gegants d'Abrera i els d'Olesa de Bonesvalls. Coincidint amb l'estrena d'aquests nous gegants va començar el grup de grallers de La Beguda. Fan unes vuit sortides l'any.</p> | 41.4982900,1.8366800 | 402903 | 4594728 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94042-96a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94042-96b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joaquim Casadevall; Octavi Batlle i Toni Mujal | Informació i fotos facilitats pel senyor Lluís Carles Gimferrer. Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 96) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||
| 94043 | Festa Major de La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-beguda | <p>CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons.</p> | <p>Es celebra el primer diumenge de setembre i està organitzada per la Societat Recreativa Unió Begudenca. Els actes comencen el dijous amb una tradicional mostra de cuina popular. El divendres es fa un sopar de pa amb tomàquet i un espectacle. El dissabte pel matí es dedica a la mainada amb uns inflables i el dissabte a la tarda hi ha sardanes i actes esportius i al vespre ball. El diumenge és el dia principal i es fa un cercavila i una trobada de gegants que ja ha complert el quart de segle. La recepció dels participants es fa amb un esmorzar per agafar forces i al migdia comença el cercavila per tot el poble. El final és a l'escola on es fa la darrera ballada i es pren l'aperitiu. S'acaba la festa amb música i un castell de focs.</p> | 08119-107 | La Beguda | <p>Aquesta festa es coneixia com la de l'Exaltació de la santa Creu, però els feligresos de Sant Llorenç en deien La Creu de setembre.</p> | 41.4982300,1.8366100 | 402897 | 4594721 | 08119 | Masquefa | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 114) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | ||||||||||||
| 94047 | Masoveria de Cal Simó; Can Gimferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-cal-simo-can-gimferrer | XVII-XVIII | <p>Masia de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. A façana té una composició asimètrica amb les obertures desplaçades de l'eix del carener. La porta d'accés és amb un arc escarser, damunt de la qual hi ha un balcó amb barana de ferro. Hi ha tres finestres més, dues en planta baixa i una en planta pis. Els paraments són llisos, arrebossats i amb alguna reparació i sectors que necessiten reparació.</p> | 08119-108 | Plaça de l'Església, 1 - La Beguda Alta | <p>Es tracta de la masoveria de Cal Simó de Dalt.</p> | 41.4980800,1.8361500 | 402858 | 4594705 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94047-108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94047-108a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94047-108b.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Llorenç d'Hortons (amb el número 59) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Llorenç d'Hortons (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 | |||||||
| 94048 | La Beguda Alta (veïnat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-beguda-alta-veinat | XIX-XX | <p>La Beguda Alta és una població de Catalunya, d'uns 500 habitants, que es troba dividida en tres municipis de tres comarques diferents: Masquefa a l'Anoia, Sant Llorenç d'Hortons a l'Alt Penedès i Sant Esteve Sesrovires al Baix Llobregat. Per aquesta raó s'ha creat una mancomunitat entre els tres municipis per gestionar els serveis d'aquesta població conjuntament. La població de La Beguda Alta està situada a la banda nord-oest del municipi i ha crescut a redós de l'actual carretera B-224 que circula de Martorell a Capellades. El nucli de La Beguda Alta està estructurat fonamentalment a partir de l'encreuament de dos carrers: el carrer de la Font i el carrer Major. El carrer de la Font creua la població en sentit est-oest i coincideix amb el traçat de la carretera abans descrita. El tram de carretera que travessa el nucli rep el nom del carrer de la Font. Aquest vial coincideix amb el traçat d'un dels dos Camins Reials que creuava el municipi i que, en arribar a la Beguda Alta, es trobava amb el Camí Reial que passava per la Serra. El carrer Major surt del centre de la població en direcció nord i quan deixa el nucli rep el nom de carrer de l'Estació. Aquest vial o carrer coincideix amb l'antic traçat del Camí Reial que passava per la Serra. Els dos Camins Reials es trobaven en el centre d'aquesta població i actualment determina el punt on coincideixen els límits dels tres municipis.</p> | 08119-109 | Carretera B-224 a, entre el Km. 18 i Km. 19. | <p>Per la Beguda Alta i la Beguda Baixa hi passava el camí Ral (datat ja al segle XV) que venia de Barcelona, i passant per Martorell, anava cap a Masquefa, Piera, Igualada i fins a Madrid. A la Creu de Can Bros, situada a la Beguda Alta i documentada ja al segle XVIII, es creuava amb un altre camí que venia o anava cap Esparreguera en direcció al pas de Piles, St. Sadurní i Vilafranca. El camí Ral seguia aproximadament per ara on passa la carretera que ve de Martorell cap a Capellades. De la Beguda Alta i de la Beguda Baixa ja en tenim constància al segle XVI. A la Beguda Alta es documenta la casa de can Bros, i a la Beguda Baixa l'Hostal, dit d'en Josa, que antigament es deia el mas Pèlag, i on antigament hi havia una font que podria haver donat el nom al lloc de la Beguda. Els barris actuals devien començar a créixer al segle XIX fins a l'actualitat, essent en el seu origen parcers, masovers... La Beguda Alta viu una situació de gran complexitat, ja que es tracta d'un nucli de població que depèn administrativament de tres municipis i tres comarques: Masquefa (Anoia), Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) i Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès). Fets com que un mateix carrer, plaça pública o casa pertanyin a la vegada a més d'un municipi han dificultat històricament la prestació de serveis bàsics. El 23 de novembre de 2009 els regidors dels tres municipis dels quals depèn administrativament aquest nucli van aprovar la constitució de la Mancomunitat Intermunicipal de la Beguda Alta. Aquesta es crea per resoldre les mancances en els serveis que pateixen els veïns i veïnes de La Beguda. D'acord amb els estatuts la Mancomunitat tindrà com a objecte l'establiment i la prestació de diferents serveis com són: . Recollida domiciliària d'escombraries . Prestació del servei d'abastament domiciliària d'aigua potable . Enllumenat públic . Xarxa de clavegueram . Pavimentació i manteniment de les vies públiques . Educació i sanitat . Qualsevol altra prestació de servei que es consideri necessari La presidència serà rotatòria entre els tres ajuntaments i s'exercirà per anys naturals (de gener a desembre). Durant l'any 2010 el president de la Mancomunitat va ser l'alcalde de Masquefa, el 2011 ho és l'alcalde de Sant Esteve Sesrovires i el 2012 ho serà el de Sant Llorenç d'Hortons, i així successivament. Els dos alcaldes que no tinguin la presidència ostentaran les dues vicepresidències.</p> | 41.4990900,1.8386500 | 403068 | 4594814 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94048-109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94048-109a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/94048-109b.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-20 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | Aquest element formava part del Mapa de Patrimoni Cultural del municipi de Sant Esteve Sesrovires (amb el número 52) fins la correcció dels límits municipals entre Masquefa i Sant Esteve Sesrovires (decret 190/2018 publicat al DOGC 7696 amb data 30/08/2018), passant actualment a formar part del municipi de Masquefa. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml