Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92592 | Coll del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-del-bosc-0 | LV-XVIII aC i III-I aC | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes. | <p><span>Jaciment conegut arran de la troballa de materials mobles en superfície que corresponen a dues èpoques diferenciades: el gruix correspon a restes lítiques del període Neolític-Eneolític, però també s’hi troben restes de ceràmica (comuna, àmfora i grisa de la costa catalana) del període ibèric.</span></p> | 08122-703 | Plans de Can Ferrer. | <p><span>El jaciment fou prospectat per aficionats als anys 1980.</span></p> | 41.4932000,1.5973400 | 382916 | 4594459 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92592-img20220516121733.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||
| 92593 | Pou de Cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-sabater | XVIII – XX | La part aèria està arrasada. L'interior està reblert per runa i hi creix un arbre. | <p>Pou arrasat del qual se'n veu part de l'orifici cilíndric fins arribar a un punt on la runa el tapona. Del tram visible, la part més fonda conserva un revestiment de morter, però a mesura que s'atansa al nivell del terra s'ha escrostonat i se'n veu la pedra. La part aèria no es conserva.</p> | 08122-704 | Cal Sabater. | 41.4938000,1.6010300 | 383226 | 4594521 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92593-img20220516123446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92593-img20220516123457.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||||
| 92594 | Pujol d'Orpinell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujol-dorpinell | <p><span>GIRÓ, P. (1962): 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares', a <em>Ampurias, </em>24, p. 299.</span></p> <p><span>RAURET, A.M. (1963): <em>El proceso de la primitva población del Panadés</em>. Barcelona: Universidad de Barcelona, p.65. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona.</span></p> | CX-XXII aC | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes. | <p><span>Jaciment conegut arran de la troballa de materials mobles (indústria lítica i un molí de granit) de cronologia imprecisa, però que <em>grosso modo</em> es poden datar al Paleolític Superior-Epipaleolític - Neolític Antic. </span></p> | 08122-705 | Vessant sud-est del Pujol d'Orpinell. | <p><span>El jaciment fou descrit ja per Amador Romaní entre els anys 1910 i 1921, i prospectat novament a les dècades de 1950 i de 1980. </span></p> | 41.5095700,1.6104700 | 384042 | 4596259 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92594-img20220520095142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92594-img20220520095916.jpg | Legal | Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 78|77 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||
| 92595 | La Quadra d'Orpinell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quadra-dorpinell | <p><span>ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS ROCA, J. (1945): <em>Carta Arqueològica de España</em>. Barcelona. Madrid: CSIC/ Instituto Diego Velázquez p.140.D.A. (1980): <em>Esglésies romàniques del Penedès</em>. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca.</span></p> <p><span>D.A. (1982): <em>Gran Geografia Comarcal de Catalunya</em>. Barcelona: Fund. Enciclopèdia Catalana.</span></p> <p><span>LLORACH, S. (1978): 'El Penedès durant el període romànic', a <em>Miscel·lània penedesenca</em><span>, I, p. 85. </span></span></p> <p><span>MAS, J. (1907): 'Capítol 7', a <em>Notes Històriques del Bisbat de Barcelona</em>. Vol. 2. p.98-104. </span></p> <p><span>ROMANÍ GUERRA, A. «Paletnologia de l'Alt Penedès», a <em>Penedès</em>. Any III, p.300.</span></p> | XIII-XIX | Les cobertes estan esfondrades i hi ha desperfectes en els acabats, però els murs conservats semblen estables. | <p><span>Restes, avui abandonades, d’una masoveria que té l’origen en una quadra del terme castral de Mediona que, no en va, adquireix el nom d’Orpinell en relació al veïnatge amb el terme d’Orpí.</span></p> <p><span>Malgrat l’origen medieval del conjunt, les edificacions corresponen a la seva evolució en època moderna. El volum principal de la masia té el portal adovellat i un baluard. Hi ha una antiga inscripció: «JHS 1601», que pot correspondre al moment d’edificació de la masia o a unes reformes importants.</span></p> <p><span>L’element més destacable del conjunt és la capella de Santa Maria d'Orpinell. De planta rectangular (quasi quadrada), conserva alguns elements del temple romànic originari (parts dels murs laterals, de l'absis semicircular amb arcs cecs, contraforts...) i d’altres afegits posteriorment, com el petit campanar. </span></p> | 08122-706 | Orpinell. | <p><span>Orpinell era una antiga quadra del terme de Mediona. L'església, d'arrel romànica, està documentada des de l’any 1299. al segle XVI se’n van fer càrrec uns ermitans, els deodats. L'esglésoa va seguir tenint culte fins 1885.</span></p> <p><span>Al llarg de les dècades de 1970 i 1980 s’hi han fet diverses prospeccions per part d’aficionats locals.</span></p> <p><span>Les nevades de gener de 1986 van provocar l’esfondrament del sostre de l’església.</span></p> | 41.5071900,1.6110500 | 384086 | 4595994 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92595-img20220520100715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92595-img20220520100253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92595-img20220520100355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92595-img20220520100413.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-22 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 92|94|95|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||
| 92596 | Cova X | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-x | XL-XXXV aC i XXII-XVIII aC. | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span>La boca té uns 2 m d'alçada per 2,5 d'amplada que, per un petit graó, dona accés a una àmplia cambra d'uns 8 m de longitud, 3 m d'amplada i gairebé 3 més d'alçada. S’hi ha localitzat ceràmica, indústria lítica i restes humanes i faunístiques que permeten interpretar-ho com a lloc d’hàbitat del neolític antic postcardial i calcolític.</span></p> | 08122-707 | Vessant sud de la serra de les Clivelleres. | <p><span>S’han fet recollides de materials a la cova sense metodologia des de la dècada de 1940. Als 1980 també s’hi va fer una excavació irregular. A finals de la dècada de 1990 s’hi van ver diverses excavacions en el marc d’un projecte de recerca de la Universitat de Barcelona.</span></p> | 41.4592300,1.6279200 | 385409 | 4590647 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92596-707-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92596-img20220818123420.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||
| 92597 | Orpinell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orpinell | <p><span><span><span><span><span>ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS ROCA, J. (1945): </span></span></span></span><span><em><span>Carta Arqueològica de España. Barcelona. </span></em></span><span><span><span><span>Madrid: CSIC/ Instituto Diego Velázquez, p.140.</span></span></span></span><span> </span>URL</span></p> | III-I aC | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot establir s’hi conserven estrats intactes. | <p><span>Jaciment arqueològic conegut arran de la presència de dos murs en superfície (afectats per l’obertura del camí) i de materials mobles dispersos en superfície.</span></p> <p><span>El repertori de materials inclou alguna peça prehistòrica residual (destrals polimentades), però essencialment correspon a la fase final del període ibèric: ceràmica a mà, comuna ibèrica, ibèrica pintada, grisa de la costa catalana i àmfora ibèrica en relació amb produccions importades (campaniana A i B, comuna romana i àmfora Dressel 1). És també notable el repertori de metalls recuperat: una punta de llança, anelles i altres peces de ferro, un fragment de plom, un as de la seca de Kese i un anell d’or amb segell gravat. S’hi trobaren, també, un molí rotatori i un punxó d’os.</span></p> <p><span>Com a materials més tardans, s’hi coneix ceràmica grisa medieval, que pot correspondre a una intrusió posterior.</span></p> <p><span><span>Malgrat la fecunditat del material, les prospeccions realitzades fins el moment i la cala de sondatge excavada han estat sempre intervencions irregulars fetes per aficionats, de manera que no hi ha un registre complet i metòdic.</span></span></p> | 08122-708 | A l’oest del despoblat d’Orpinell. | <p><span>El jaciment fou descobert per Amador Romaní l’any 1911, prospectat a les dècades de 1950 i 1970 i excavat als 1980 per aficionats.</span></p> | 41.5067100,1.6138400 | 384318 | 4595937 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-08-20 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||||||
| 92598 | Casa Nova d'Orpinell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-dorpinell | XIX | <p><span>Masia formada per un conjunt de volums (annexos o exempts) l’element central dels quals és un edifici de planta rectangular amb la façana principal situada en el costat llarg de migdia. Consta de planta baixa i primer pis. A la planta baixa té tres obertures; un portal al centre (rematat amb arc còncau) flanquejat per dues finestres rectangulars; al primer pis hi ha una finestra rectangular sobre cadascuna de les tres obertures del pis inferior. Totes les obertures són fetes de maons, i destaquen sobre l’emblanquinat de la façana. Al capdamunt, sota el vèrtex format per la coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana, hi ha un respirador que apunta a la presència d’un altell o unes petites golfes. </span></p> | 08122-709 | Al peu del camí d’Orpinell. | 41.5042050,1.6140301 | 384329 | 4595658 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92598-img20220520103536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92598-img20220520103552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92598-img20220520103638.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La façana està decorada amb un rellotge de sol, recollit en una fitxa pròpia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||||
| 92599 | Barraca 1 del Bosc del Ferrenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-bosc-del-ferrenc | XVIII – XX | Pràcticament ensorrada del tot. | <p>Barraca de pedra seca de planta circular, amb obertura orientada al sud. Tan sols se'n conserven unes poques filades de la base.</p> | 08122-710 | Bosc del Ferrenc. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.5007100,1.6059500 | 383649 | 4595281 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92599-img20220520122737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92599-img20220520122806.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-29 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||
| 92600 | Mostra de cervesa artesana de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-cervesa-artesana-de-mediona | XXI | <p><span>Esdeveniment anual organitzat conjuntament des de 2006 per iniciativa de la cervesera Ales Agullons i l’Ajuntament de Mediona. L’element central és donar a conèixer la cultura de la cervesa artesana mitjançant la participació de cervesers de diverses procedències, però també hi concorren parades de menjar, art, artesania i música en directe.</span></p> | 08122-711 | Carrers del nucli de Sant Joan de Mediona. | 41.4767540,1.6113778 | 384059 | 4592614 | 2006 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92600-mediona22.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||||
| 92601 | Font d'Orpinell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dorpinell | XIX-XX | Els acabats estan deteriorats i la font no raja. | <p>Junt al camí d'Orpinell, on un mur de maçoneria conté el vessant de la muntanya, s'hi obre un espai quadrat pavimentat i amb bancs on hi havia hagut una font. Actualment, no hi és visible ni el broc ni la pica. S'hi conserva part d'una inscripció feta sobre el mateix morter que arrebossa l'estructura: 'IHS'.</p> | 08122-712 | Coll de la Cova. | 41.5039300,1.6104000 | 384026 | 4595633 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92601-img20220520133447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92601-img20220520133426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92601-img20220520133418.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92601-img20220520133402.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||||
| 92602 | Orpinell Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orpinell-nou | LV-XVIII aC | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes. | <p><span>Jaciment conegut arran de la presència en superfície d’un conjunt d’estris lítics la tipologia dels quals correspon al període neolític final-calcolític. </span></p> | 08122-713 | A l’oest de la Casa Nova d'Orpinell. | <p><span>El jaciment fou prospectat per aficionats a finals dels anys 1980.</span></p> | 41.5046800,1.6125700 | 384208 | 4595713 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92602-img20220520134219.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||
| 92603 | Barraca 1 de Roca Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-roca-aguilera | XVIII – XX | Enderroc important de la coberta i part de la paret. Molt coberta per la vegetació. | <p>Barraca de pedra seca de planta quadrada integrada en un marge. La coberta era en falsa cúpula d’atansament de filades, si bé tan sols se n'ha conservat una part. Malgrat que els enderrocs i la vegetació no permeten veure-ho, el més probable és que l'obertura sigui al costat sud-est.</p> | 08122-714 | Roca Aguilera. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.4812000,1.6528500 | 387529 | 4593053 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92603-img20220523134148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92603-img20220523134222.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-29 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | En el moment de la visita, aquesta barraca no estava incorporada a Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||
| 92604 | Barraca 1 del serrat del Xamaio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-serrat-del-xamaio | XVIII – XX | La coberta està esfondrada. | <p>Barraca de pedra seca de planta circular, amb obertura de llinda plana orientada al sud. La coberta era de falsa cúpula d'atansament de filades, però està majoritàriament ensorrada.</p> | 08122-715 | Serrat del Xamaio. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.4763100,1.6542000 | 387634 | 4592508 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92604-img20220603114320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92604-img20220603114353.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | En el moment de la visita, aquesta barraca no estava incorporada a Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||
| 92605 | Barraca 2 del serrat del Xamaio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-serrat-del-xamaio | XVIII – XX | <p>Barraca de pedra seca de planta circular, amb obertura de llinda plana orientada a sud-est i coberta en falsa cúpula d’atansament de filades.</p> | 08122-716 | Serrat del Xamaio. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.4767300,1.6545400 | 387663 | 4592554 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92605-img20220603115148.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | En el moment de la visita, aquesta barraca no estava incorporada a Wikipedra. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||
| 92606 | Barraca 1 de l’Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-lobac | XVIII – XX | <p>Barraca de pedra seca de planta circular, amb obertura de llinda plana orientada al nord-est i coberta en falsa cúpula d’atansament de filades.</p> | 08122-717 | L’Obac. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.4740100,1.6323600 | 385806 | 4592282 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92606-img20220603154446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92606-img20220603154551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92606-img20220603154614.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | En el moment de la visita, aquesta barraca no estava incorporada a Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||
| 92607 | Creu del carrer del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-carrer-del-moli | XX | <p><span>Creu emplaçada al voral del carrer. Sobre una base de blocs de pedra hi ha un dau cúbic de formigó sobre el qual hi ha un segon dau de mida més reduïda amb uns fornícula enreixada que acull una petita figura de la mare de Déu. Rematant el monument hi ha una creu amb braços de secció quadrada.</span></p> | 08122-718 | Cantonada del carrer del Molí i el carrer Creueta. | 41.4744600,1.6128800 | 384180 | 4592357 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92607-img20220603174145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92607-img20220603174156.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||||
| 92608 | Font del molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-6 | XVIII-XX | <p><span>Font situada a la llera de la riera de Mediona, en un punt en el qual l’aigua hi ha excavat un abric i un seguit de gorgs. L’aigua salta un desnivell entre dos gorgs formant un raig.</span></p> | 08122-719 | Llera de la riera de Mediona. | 41.4736000,1.6137300 | 384250 | 4592261 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92608-img20220603091855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92608-img20220603091908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92608-img20220603092333.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||||
| 92609 | Molí fariner de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-fariner-de-sant-joan | XVII-XVIII | <p><span>Edifici encaixat sota un cingle de roca i més elevat, per cota, de la riera de Mediona. Es nodria amb l'aigua d'un canal que partia de la resclosa dels rentadors i baixava fins a una bassa, que ja no es conserva, que permetia accionar els mecanismes rotatoris. Del conjunt, ocult en bona part rere la vegetació, n’és visible sobretot la sala de mòlta. És de planta quadrangular, alçada amb un aparell de blocs desbastats poligonals on els blocs de mida gran són falcats i anivellats per blocs més petits. S’hi accedeix mitjançant una porta rectangular de maons. A l’interior s’hi conserva la coberta de canó de pedra i, fins i tot, dues moles del molí. Per sota d'aquest nivells, segons informacions orals, encara es conserva la cambra que allotjava la maquinària.</span></p> | 08122-720 | Camí de Can Verdaguer. | <p>El molí, que segueix la tipologia vigent a l'edat moderna, fou abandonat vers l'any 1920.</p> | 41.4744700,1.6164200 | 384476 | 4592354 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92609-img20220603093121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92609-img20220603093232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92609-img20220603093316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92609-img20220603093333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92609-img20220603093413.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||||
| 92610 | Riera de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-mediona | <p><span>La riera de Mediona neix al terme de la Llacuna dels torrents que baixen de Puig Castellar i del torrent de la Molinada a tocar de la Torrebusqueta, on hi ha bastants sorgiments d’aigua. Rep una bona aportació de la riera de Rofes, encaixada en un congost, i entra al terme de Mediona passat el molí de Puigfred. Travessa les planes agrícoles de la zona de Can Xombo i alimenta les aigües subàlvies a la població de Sant Joan, on hi ha molts pous. Més endavant, secciona les elevacions que separen els termes de Mediona i San Quintí de Mediona. A partir d’aquest punt rep el nom de Riu de Bitlles, les aigües del qual aflueixen a l’Anoia al terme de Sant Sadurní d’Anoia.</span></p> <p><span>Al llarg del seu curs travessa diversos entorns físics i mediambientals. Al primer tram travessa boscos joves de pins que han colonitzat antics bancals agrícoles. Seguidament, passa unes planes agrícoles dedicades al conreu de cereals i vinya. A partir del nucli de Sant Joan de Mediona, que perfila pel sud-oest, comença a encaixonar-se en el terreny a través de les calcàries, traçant un solc cada cop més profund on creixen espècies de ribera. Pel congost de Santa Anna s’obre a les planes que alimenten les Deus, ja en el terme de sant Quintí de Mediona.</span></p> <p><span>Aquest ecosistema humit, en un punt de contrast respecte a planes de secà i elevacions abruptes, crea una especificitat d’interès paisatgístic i ecològic. Entre les espècies que hi habiten hi ha aus com el blauet (<em>Alcedo atthis</em>) o la cuereta torrentera (<em>Motacilla cinerea</em>); rèptils com la tortuga de rierol (<em>Mauremys leprosa</em>) i la colobra d’aigua (<em>Natrix maura</em>); amfibis com el gripau comú (<em>Bufo bufo</em>); peixos com la bagra (<em>Leuciscus cephalus</em>); mamífers com la rata d’aigua (<em>Arvicola sapidus</em>) i insectes com el cavallet del diable (<em>Anax imperator</em>).</span></p> | 08122-721 | A través del nucli de Mediona. | 41.4735300,1.6141300 | 384283 | 4592252 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92610-img20220603092247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92610-img20220603093913.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||||||||
| 92611 | Vinya d'en Pantinquillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-pantinquillo | LV-XVIII aC | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes. | <p><span>Jaciment conegut arran de la presència en superfície d’un conjunt d’estris lítics la tipologia dels quals correspon al període neolític final-calcolític. </span></p> | 08122-722 | Prop de Ca n'Obac. | <p><span>El jaciment fou prospectat per aficionats a mitjans dels anys 1980.</span></p> | 41.4747600,1.6208200 | 384844 | 4592380 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92611-img20220603094724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92611-img20220603094803.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||
| 92612 | Les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-parellades-0 | LV-XVIII aC | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes. | <p><span>Jaciment conegut arran de la presència en superfície d’un conjunt d’estris lítics la tipologia dels quals correspon al període neolític final-calcolític. </span></p> | 08122-723 | Al nord de l'Obac. | <p><span>El jaciment fou prospectat per aficionats a inicis dels anys 1980.</span></p> | 41.4756100,1.6241700 | 385125 | 4592470 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92612-img20220603095206.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||
| 92613 | Ca n'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nobac | <p><span>GIRÓ, P. (1962): 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares. Mediona', a <em>Ampurias,</em> 24, p.299.</span></p> | LV.XVIII aC | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes. | <p><span>Jaciment conegut arran de la presència en superfície d’un conjunt d’estris lítics la tipologia dels quals correspon al període neolític final-calcolític. </span></p> | 08122-724 | Ca n'Obac. | <p><span>El jaciment fou descobert a la dècada de 1950.</span></p> | 41.4739400,1.6239400 | 385103 | 4592285 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92613-img20220603100622.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||
| 92614 | Ros Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ros-tarrida | <p><span>GIRÓ, P. (1960): 'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés (Barcelona)', a <em>Memorias de los Museos Arqueológicos</em>. [Madrid] Vol. XVI-X, p.234.</span></p> <p><span>GIRÓ, P. (1975): 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares. Mediona', a <em>Ampurias</em>. XXIV, p.299.</span></p> <p><span>Virella, J. (1975): 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', a <em>XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos</em> (Vilanova i la Geltrú), 25-26 d'octubre de 1975.</span></p> | XXV-XVIII aC | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes. | <p><span>Jaciment conegut arran de la presència en superfície d’un conjunt d’estris lítics la tipologia dels quals correspon al període neolític final-calcolític. </span></p> | 08122-725 | Ca n’Obac. | <p><span>El jaciment fou prospectat per aficionats a la dècada dels anys 1950 i en anys posteriors.</span></p> | 41.4746400,1.6244100 | 385143 | 4592362 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92614-img20220603101228.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||
| 92615 | Cova del Castell de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-castell-de-mediona | XII-XVIII | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span>Àmplia cova de 4,65 m d’amplada, 2,25 m d’alçada i 6,5 m de fons. De formació natural, la presència de pedres per tal de fer de paravent i la troballa de ceràmica medieval fa pensar en el seu ús com a aixopluc esporàdic. Així mateix, s’hi va excavar un enterrament d’època moderna, amb el que s’hi ha d’afegir aquest ús funerari.</span></p> | 08122-726 | Vessant nord-est del promontori del Castell de Mediona. | <p><span>El jaciment fou excavat a les dècades de 1930 i 1950.</span></p> | 41.4765500,1.6418600 | 386604 | 4592551 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92615-img20220603145926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92615-img20220603145951.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||
| 92616 | Roques del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-del-moli | LV-XVIII aC. | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes. | <p><span>Jaciment descobert arran de la presència de materials lítics en superfície. La tipologia de les peces trobades emmarca el jaciment al període final del Neolític i al Calcolític: ascles amb retocs simples, una punta asimètrica amb retocs plans i una làmina i una ascla amb retocs simples-profunds. Tot i que hi ha peces de quars, hi predomina el sílex, especialment el sílex xiloide, molt típic d'aquest període en la zona. També s’hi ha localitzat un fragment de petxina.</span></p> | 08122-727 | Roques del Molí. | 41.4769000,1.6194600 | 384734 | 4592620 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92616-img20220603172631.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||||
| 92617 | Rellotge de sol de Can Suriol ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-suriol-ric | XX | <p><span>Rellotge de sol esgrafiat a la façana posterior de Can Suriol Ric (orientada a sud-est, on hi ha un pati interior), en una posició central entre el primer pis i les golfes.</span></p> <p><span>Es troba emmarcat per un disseny que imita elements arquitectònics clàssics: uns permòdols sostenen una cornisa als extrems de la qual hi ha unes falses pilastres rematades per vasos d’on vessen fruits. Unes volutes uneixen ambdós vasos per tancar el marc.</span></p> <p><span>A la part superior, centrada, hi ha la inscripció «1931 / QVI DIA PASSA, ANY EMPENY». Just a sota hi ha el gnòmoc, de vareta, del qual irradien les línies on hi ha les hores marcades en números romans, que abasten de les 6 del matí a les 4 de la tarda. A sota de les 12 hi ha el que sembla el nom de l’autor, tot i que és de lectura dubtosa: «MIΠO» o «HIΠO».</span></p> | 08122-728 | Carrer Sant Josep, núm. 10. | 41.4763600,1.6117900 | 384093 | 4592570 | 1931 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92617-img20220603090030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92617-img20220603090041.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | «MIΠO» o «HIΠO» | La fitxa enllaçada de la Societat Catalana de Gnomònica inclou una fotografia més definida. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||
| 92618 | Barraca 1 de la Genera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-genera | XVIII – XX | La coberta està ensorrada. | <p>Barraca de pedra seca de planta circular, amb obertura de llinda plana orientada a sud-est i coberta en falsa cúpula d’atansament de filades pràcticament ensorrada del tot.</p> | 08122-729 | La Genera. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.4635300,1.6408900 | 386500 | 4591107 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92618-img20220707130751.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | En el moment de la visita, aquesta barraca no estava incorporada a Wikipedra. | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||||
| 92619 | Barraca 2 de la Genera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-genera | XVIII – XX | Coberta esfondrada. | <p>Barraca de pedra seca de planta circular, amb obertura orientada al sud.</p> | 08122-730 | La Genera. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.4652700,1.6380200 | 386263 | 4591304 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92619-img20220707140941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92619-img20220707140929.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | En el moment de la visita, aquesta barraca no estava incorporada a Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||
| 92620 | Barraca 3 de la Genera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-genera | XVIII – XX | La coberta està pràcticament esfondrada. | <p>Barraca de pedra seca de planta circular, amb obertura orientada al sud-est i coberta en falsa cúpula d’atansament de filades pràcticament perduda.</p> | 08122-731 | La Genera. | <p>És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions en la primera meitat del segle XIX.</p> | 41.4647900,1.6382400 | 386281 | 4591250 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92620-img20220707145422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92620-img20220707145431.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | En el moment de la visita, aquesta barraca no estava incorporada a Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||
| 92621 | Pereres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pereres | <p><span><span><span><span><span>GIRÓ, P. </span></span></span></span><span><span><span><span>(1947-1948): </span></span></span></span><span><span><span><span>'Nuevos hallazgos arqueològicos en el Panadés', </span></span></span></span><span><span><span><span>a </span></span></span></span><span><span><em><span>Ampurias,</span></em></span></span><span><span><span><span> IX-X.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RAURET, A. M. </span></span></span></span><span><span><span><span>(1963): </span></span></span></span><span><span><em><span>El Proceso de la Primitiva Población del Panadé</span></em></span></span><span><span><span><span>s. p.62-63. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | MCC-CCCXXX aC | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes. | <p><span>Jaciment de dubtosa ubicació (per la manca d’un registre precís) que correspon a la troballa d’una destral de sílex possiblement datable entre el paleolític inferior mig-indiferenciat i el paleolític mig en deposició secundària en unes feixes.</span></p> | 08122-732 | Pereres. | <p><span>El jaciment fou prospectat per aficionats a finals de la dècada de 1940.</span></p> | 41.4484000,1.6306700 | 385620 | 4589441 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||||||
| 92622 | Vinya d'en Barramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-barramon | XXV-XVIII aC | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment conegut només en base a la troballa de materials en superfície és problemàtic. Indica que la remoció del terreny o l'erosió ha afectat els nivells arqueològics, però encara se'n poden conservar d'intactes. | <p><span>Jaciment conegut arran de la presència en superfície d’un conjunt d’estris lítics la tipologia dels quals correspon al període neolític final-calcolític. </span></p> | 08122-733 | Les Planes. | <p><span>El jaciment fou prospectat per aficionats a inicis dels anys 1980.</span></p> | 41.4836100,1.6171400 | 384552 | 4593368 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92622-img20220520075157.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||
| 92623 | Rellotge de sol de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torreta-0 | XIX-XX | <p><span>Rellotge de sol ubicat a la façana orientada a sud-est de la masia de la Torreta. De forma circular, està fet sobre d’un afegit de morter de la façana. Està pintat al fresc utilitzant un to blanc de fons amb els elements traçats en vermell: dins un cercle hi ha les línies radials que haurien de partir d’un gnòmon ara absent. Fora del cercle, en números àrabs, hi ha les hores abastant un rang que va de les 4 de la matinada a les 3 de la tarda.</span></p> | 08122-734 | Masia de la Torreta. | 41.4652300,1.5938000 | 382570 | 4591358 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||||||||
| 92624 | Cova gran A de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-gran-a-de-santa-anna | <p><span><span><span><span lang='CA'>A</span><span><span><span><span>NÒNIM. 'Prospecciones en cuevas de la comarca del Penedès (Barcelona)'. <em>Ampurias. </em>XVII-XVIII. Atribuïble a J. de C. Serra Ràfols.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PINTA RODRIGUEZ, J. de la. 'Repertori de cavitats d'interès arqueològic'. <em>Exploracions. </em>7, p.17. Edita l'Espeleoclub de Gràcia.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VIRELLA BLODA, J. 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions preshistòriques'. A: <em>Actex XIX Assemblea Intercomarcal d'Estuiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 octubre 1975). </em>Vilanova: Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, 1983. p.220. Reeditat a Miscel·lània Penedesenca, vol. 1 (1978) p. 264.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Escolà, O. (1969).- “La contribució dels espeleòlegs al coneixement del gènere Troglocharinus Reitt.” Espeleòleg (8): 293-301. ERE del CEC. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Español, Francesc.(1953).-”Sobre Bathiscinae ibéricos: adiciones a la última revisión del profesor Jeannel (1924)”. <em><span>Speleon</span></em> (4):37-48. Oviedo</span></span></span></span></span></span></span></p> | (-650 -50); XII-XV | Es desconeix l'estat de conservació, ja que mai s'ha fet una intervenció arqueològica. Els accesos són molt dificils i estan molt emboscats. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Cova de 27 m de recorregut amb dues boques que donen accés a una sala amplia d’uns 8 x 12 x 3 m, al final de la qual hi ha una galeria d’uns 6 m de llarg, ascendent, que gira cap a llevant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>D’aquests dues boques, la que obre a sud té una un mur de tapia per fer de tancament i porta d’accés de l’espai, tancat al SE per un mur de pedra seca. J.Virella inclou àquest àmbit com espai d'hàbitat troglodític en els 16 que descriu a la seva obra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A banda de les restes de parets, l’interior està completament fumat evidenciant l’ús de fogueres. En la ultima fase d’ocupació de la cavitat, sembla evident que serví per tancar el bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les úniques evidències de cultura material conegudes són les recuperades per Josep Gallart en les seves proposicions davant la cova, algunes de cronologia ibèrica.</span></span></span></span></p> | 08122-735 | Al sud del nucli urbà, a la serra de les Clivelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat l’indret és força conegut, no és fins la segona meitat del segle XX que es té la primera cita. L’any 1953 apareix una nota a la </span><span lang='CA'><span><span>biospeleològica del Dr. Francesc Español, que l'havia visitada el 18 de febrer del 1934. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1974 Àngel Lagar corroborà oralment l’existència d’altres cavitats, visitades per ell mateix l’any 1957. La cova ha estat topografiada dues vegades, una el 1977 per la SIE (S</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>ecció Investigacions Espeleològiques)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span> del CEA (C</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>entre Excursionista Àliga)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>, però resta inèdita i l’altre l’any 2005 per un equip de l’ERE (Equip de Recerques Espeleològiques) del CEC (Centre Excursionista de Catalunya).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La cova va ser prospectada externament per Josep Gallart de l’Associació d’estudis Culturals i Científics de Mediona.</span></span></span></span></p> | 41.4601400,1.6295000 | 385543 | 4590745 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92624-img20220818122756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92624-img20220818123137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92624-santa-anna.jpg | Legal | Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | BPU|Xarxa natura 2000 | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Conjunt format per tres coves (A, B i C) de les quals, l’única amb restes arqueològiques és la C. A banda de la seva importància patrimonial i cultural destaquen pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troben dins el Pla Especial d’interes naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 85|79 | 1754 | 1.4 | 1762|1764 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||
| 92625 | Cova B i C de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-b-i-c-de-santa-anna | <p><span><span><span><span><span><span><span>PINTA RODRIGUEZ, J. de la. 'Repertori de cavitats d'interès arqueològic'. <em>Exploracions. </em>7, p.17.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VIRELLA BLODA, J. (1978) 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. <em>Actes XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre 1976). </em>p.220. Reeditat a Miscel·lània Penedesenca, vol. I (1978), p. 264</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Rafecas, Eduard (1995).- <em>Mediona. Guia d'esports a la natura.</em> 74 pp + mapa. Ajuntament de Mediona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VIRELLA BLODA, J. 'Habitacles troglodítics'. <em>Miscel·lània Penedesenca. </em>III.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | (-400-3500); Edat del Bronze (-1800-65); XII-XV | Ha estat parcialment excavada.Accés dificil i zona molt emboscada. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt de cavitats de 310 m de recorregut situat en una zona boscosa. La de ponent Cova 1 (B) té una boca de 1.30 m d’alçada per 2 m d’amplada, i una galeria que porta a una sala de grans dimensions on hi ha blocs caiguts i fracturats i d’on surt una gatera que comunica a la cova 2 (C).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La cova C obre al SE, i la boca fa 1.20 m d’alt per uns 1.50 m d’amplada a traves de la qual s’accedeix a una galeria de la mateixa amplada, que condueix a una petita sala. És en aquest espai on es conserva el sediment d’on provenen les restes de cultura material recuperades durant les prospeccions realitzades per Josep Gallart i que estan dipositades al Museu Municipal de Mediona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En concret es van recuperar algunes restes humanes, macrofauna, i també restes ceràmiques a mà possiblement del neolític i edat del bronze, així com altres fragments de ceràmica medieval i de cronologia indeterminada. Per tant tot i que de forma discontinua sembla que el lloc, va tenir ocupació en diferents moments històrics. La presència de restes humanes també pot suggerir que va tenir funcionalitat funerària en algun moment indeterminat, a banda de lloc d’hàbitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La falta d’intervencions arqueològiques impedeix aprofundir en el coneixement de la seqüencia ocupacional de l’indret.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Pel que fa al nom de les coves, sembla que el criteri de nomenclatura, que en algun cas ha portat confusió, ha sigut el de la grandària i no tal vegada el més lògic de la horitzontalitat. La Cova gran és la A, la mitjana és la C i la petita és la B.</span></span></span></span></p> | 08122-736 | A llevant del nucli urbà, a la serra de Clivelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat l’indret és força conegut, no és fins la segona meitat del segle XX que es té la primera cita. L’any 1953 apareix una nota a la </span><span lang='CA'><span><span>biospeleològica del Dr. Francesc Español, que l'havia visitada el 18 de febrer del 1934. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1974 Àngel Lagar corroborà oralment l’existència d’altres cavitats, visitades per ell mateix l’any 1957. La cova ha estat topografiada dues vegades, una el 1977 per la SIE (S</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>ecció Investigacions Espeleològiques)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span> del CEA (C</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>entre Excursionista Àliga)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>, però resta inèdita i l’altre l’any 2005 per un equip de l’ERE (Equip de Recerques Espeleològiques) del CEC (Centre excursionista de Catalunya).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La cova va ser prospectada externament per Josep Gallart de l’Associació d’Estudis Culturals i Científics de Mediona.</span></span></span></span></p> | 41.4598600,1.6297400 | 385562 | 4590714 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92625-img20220818122702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92625-boca-2-santa-anna.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | BPU|Xarxa natura 2000 | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Conjunt format per tres coves (A, B i C) de les quals, l’única amb restes arqueològiques és la C. A banda de la seva importància patrimonial i cultural destaquen pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troben dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|85|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1764 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||
| 92626 | Cova de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lametlla | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aymamí, G. (1998).- “Les coves del Penedès: La seva descoberta i utilització per l'home al llarg del temps”. </span></span></span></span><em><span lang='CA'><span><span>Del Penedès </span></span></span></em><span lang='CA'><span><span><span>(7): 7-48. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Rafecas, Eduard (1995).- </span></span></span></span><em><span lang='CA'><span><span>Mediona. Guia d'esports d'aventura.</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span><span> 76 pp. Ajuntament de Mediona.</span></span></span></span></span></span></span></p> | (-650-50) | Sembla que ha sofert poques accions clandestines o incontrolades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Cova de 21 m de recorregut, l’entrada de la qual, forma una balma amb una gran visera de quasi 4 m de llarg per uns 2.75 m d’ample que dona accés a una sala de 12 x 23 m i uns 4 m d’alçada al punt més alt. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons Pere Giró a la cova es van recollir restes de ceràmica ibèrica pintada, essent aquesta la única noticia sobre cultura material que es conserva. La possible cala realitzada per C. Serra Ràfols l’estiu de 1954 no és visible sobre el terreny. Destaquen les altes possibilitats que la cavitat contingui estratigrafies similars a les de la Cova del Bolet o la Cova de la Guineu (Font-Rubí).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En els últims moments d’us va ser ocupada per tancar-hi ramats d’ovellles.</span></span></span></span></p> | 08122-737 | Al sud del terme, a tocar de la Casa Nova del Bolet | <p><span><span><span> La informació arqueològica que es té de la cova respon a la c</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>orrespondència entre J. d. C. Serra Ràfols i Josep Lloret (5 i 11 de novembre de 1954, arxiu AECC de Mediona).</span></span></span></span></span></p> | 41.4534400,1.6175300 | 384531 | 4590018 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92626-img20220818125014.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com Cova de l’Omella o Cova de l'Autmella. A banda de la seva importància patrimonial i cultural destaquen pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troben dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix.Per arribar-hi s'ha de seguir el camí que arrenca del davant mateix de la casa Nova de Bolet, està indicat. Un cop arribats a la torre d'alta tensió cal seguir paral·lelament a la línia elèctrica durant uns metres. | 79 | 1754 | 1.4 | 1764 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||
| 92627 | Font de Sant Pere Sacarrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-pere-sacarrera | XX | La font està integrada en una plaça. | <p>Font integrada en una placeta pública, on a més hi ha una placa amb data 2015 de reconeixement al regidor Ferran Balaguer per la seva dedicació al poble, especialment al nucli de Sant Pere.<br /> <br /> La font, a la que s'accedeix a peu pla des del nord, forma part de la plaça actuant com a mur de contenció del carrer de baix, a una cota lleugerament superior. A l'oest trobem les escales d'accés des d'aquest carrer, les quals al mateix temps fan de límit de la font.<br /> <br /> La font s'articula a partir del mur de contenció,fet de pedra i a dues alçades. A la part més baixa i trobem una pica de pedra integrada al mur i una aixeta. L'altra part, correspon a una petita bassa de pedra i arrebossa amb ciment lliscat a l'interior, a peu de plaça adossada al mur. Del mateix mur en rajaria l'aigua en forma de petita cascada.</p> | 08122-738 | Al carrer de l'orient. | 41.4884600,1.6534900 | 387595 | 4593858 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92627-img20220818072254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92627-img20220818072153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92627-img20220818072200.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També te´una placa homenatge al regidor Ferran Balaguer. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||
| 92628 | Cova del Tronc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-tronc | (-4000-2500); (-1500-1200); III-I aC | S'hi han fet algunes accions sense control arqueològic. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment és un espai sota blocs accessible per dos accessos-pou intercomunicats. Les restes de cultura material localitzades són bàsicament ceràmiques, grans gerres, que van des del neolític fins l’ibèric final, d’aquesta ultima cronologia però, amb molt poca presència També s’han trobat restes esquelètiques humanes (fragments de crani adult i infantil) i de fauna, tot i que en poca abundància. Tots aquests elements fan pensar en una triple funcionalitat de l’indret: Un lloc de refugi esporàdic, magatzem (per la presència de grans gerres en un ambient de temperatura constant) i lloc d’enterrament.</span></span></span></p> | 08122-739 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera noticia es té entre 1950-1956 quan P. Giró esmenta les troballes arqueològiques sobre la donació de materials per J. Lloret mestre de Mediona. El 1975 el grup Talaia de Vilanova fan del lloc un punt habitual de les excursions, localitzant 6 racons refugi entre els blocs de pedra. Finalment els anys ’80 l’Associació d’estudis Culturals i Científics de Mediona en fa prospeccions.</span></span></span></span></p> | 41.4569800,1.6183100 | 384603 | 4590409 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92628-img20220818125014.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|BPU | 2022-11-19 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de la Boira, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat.L’indret a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|81|78 | 1754 | 1.4 | 1786|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||
| 92629 | Cova de la Boira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-boira | <p><span><span><span><span><span><span><span>MESTRES, J. <em>El Neolític Antic al Penedès. </em>Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ, E.; GALLART ROMEU, J. <em>Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a la Antiguitat. </em>Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, 1983. (Sèrie de Monografies Arqueològiques; núm. 6). En premsa, original entregat en 1983.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | (-5000-2500); II-I aC, XI-XV | Pràcticament ja s’ha excavat en la seva totalitat. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El forat o Cova de la Boira, és tal vegada el més apte per esser ocupat del conjunt de cavitats del Fondal de Valldellòs. Té un recorregut d’uns 43 m amb tres entrades, una amb rampa, l’altre amb pou i l’ultima un estret laminador. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La pròpies característiques de la zona, amb grans blocs de pedra calcària despresos, produeixen espais buits que permeten quedar aixoplugats i aïllats, els quals van ser utilitzats per l’home des de la prehistòria. A la Cova de la Boira les dues entrades principals condueixen a dues sales, una davant de cada entrada i a dins es formen una sèrie de galeries que són els buits entre els blocs. Entre els blocs, tot i que no es conserva estratigrafia pròpiament dita, s’han recuperat restes de cultura material d’un ampli espectre cronològic; ceràmiques des del Neolític antic al Neolític final, incloent un penjoll d’os amb 7 ranures circumdants incises i una cullera de ceràmica, ambdós elements poc comuns.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>També hi ha restes ceràmiques del bronze final i mitjà, fragments de ceràmiques de l’ibèric tarda II-I aC, i ceràmica de cronologia medieval.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda d’això s’han recuperat restes de fauna, macrofauna especialment, i indústria sobre os, amb 21 punxons, 2 espàtules i 1 plaqueta. També hi ha ornaments de petxina 5 destrals de pedra polida i industria lítica en sílex.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08122-740 | Al sud del nucli urbà a la cinglera de les Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut des dels anys ‘20 ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera notícia és als anys ’50 per P. Giró que en fa menció arqueològica. També destaquen les exploracions del grup Talaia, publicades per J Virella. Per altra banda J. Mestres també visita el fondal, identificant 5 punts arqueològics. La zona des dels anys ’80 ha estat prospectada per membres de l’AECCM</span></span></span></p> | 41.4568300,1.6185100 | 384619 | 4590393 | 08122 | Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92629-img20220818125014.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|BPU | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com Cova de la Cuina forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 81|85|78 | 1754 | 1.4 | 1786|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||
| 92630 | Cova d'en Barramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-barramon | (-4000-2200); (-2200-650) | S'han recuperat restes de cultura material sense metodologia arqueològica. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Espai pou sota un gran bloc amb una boca de 1 m d’alt per uns 1.20 m d’amplada. Com a la resta de coves o cavitats de la zona s’han recuperat restes de cultura material de diverses etapes, adscrites tant al neolític final com a l’edat dels metalls. Hi ha ceràmiques, restes d’indústria lítica, també ornament amb petxina i restes de fauna. En aquest cas però, a diferència d’altres coves és mes difícil donar una hipòtesi sobre el tipus d’assentament ja que per exemple no hi elements protohistòrics i clàssics de luxe ni tampoc restes humanes. La hipòtesi més plausible seria el us com a magatzem, però tampoc pot ser una afirmació concloent.</span></span></span></span></span></p> | 08122-741 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera noticia als anys ’50 quan el J. Lloret mestre de Mediona i membre de AECCM formà una col·lecció didàctica amb troballes de superfície de tot el terme, centrant-se en buscar sílex, destrals i ceràmiques. Els anys ’70 el grup Talaia de Vilanova fan del lloc un punt habitual de les excursions, L’any 1978 l’indret és descobert i prospectat per l’AECCM, també s’hi fa una excavació i exposen les restes al Casal de Mediona. Als anys ’80 l’AECCM continua fent visites i prospeccions a l’indret.</span></span></span></span></p> | 41.4567200,1.6184800 | 384616 | 4590380 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92630-202011053198barramon.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, Cova de la Boira, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||
| 92631 | El Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bolet-0 | XIX-XX | El cos principal està emmascarat pels cossos annexes i reformat recentment. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edificació composada per diversos volums, corresponents a diferents habitatges que han estat reformats modernament el que emmascara la construcció més antiga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El volum principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis amb coberta de teula àrab a una vessant. Les obertures són d’obra i estan totes arrebossades. En els punts on no hi ha arrebossat és veuen els murs de maçoneria. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’entorn immediat té altres cossos, vinculats a tasques agrícoles. Abans d’arribar al mas hi trobem la font del Bolet, actualment seca. Correspon a la Font FO148 del llistat adjunt com a inventari en el Catàleg de béns a protegir.</span></span></span></span></p> | 08122-742 | Al límit sud del terme, a la serra del Bolet | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’antiga quadra del Bolet era patrimoni dels Barberà, castlans de Mediona al segle XIV. D'aquesta antiga quadra en restes dues edificacions, que possiblement es van bastir en base a les seves característiques visibles, un cop aquesta va desaparèixer.</span></span></span></span></p> | 41.4558560,1.6074280 | 383692 | 4590300 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92631-img20220818151446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92631-img20220818151459.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||
| 92632 | Casa nova del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-bolet | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>RAURET, A. M. <em>El proceso de la primitiva población del Panadés. </em>1963. p.61. esis de Licenciatura per la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>MONFORT SALIONS, J. <em>Talleres líticos de superficie del Penedès y sus extensiones. </em>setembre 1972. p.109-114. Tesi de Llicenciatura, Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | (-33000-24000); (-9000-2200) | Possiblement afectat per l'activitat agrícola. | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment es troba davant la masia, en una zona de feixes que van quedar al descobert després de l’incendi de 1989. El materials recuperats a la zona pertanyen a dos períodes cronològics diferents, per una banda un grup de l'Epipaleolitic- neolític, amb pocs materials com un gratador, ascles i algun fragment de destral, i per un altre restes del Paleolític superior inicial. Aquest segon grup conté un grup de materials més nombrós, i també força complex de definir segons esmenten els especialistes. En general doncs, tot i que les restes tenen un cert aspecte mosterià evolucionat, tot sembla indicar que el conjunt lític s’hauria d’adscriure al Paleolític superior inicial, principalment degut al predomini de retocs simples i profunds i d’ascles de 3.5 cm</span></span></span></span></p> | 08122-743 | Al sud del nucli urbà, a tocar de la Casa Nova del Bolet | <p><span lang='CA'><span><span>Descobert el 1959 per P. Giró i Josep M. Massachs. Els anys ’80 la zona es va tornar a prospectar per Josep Gallart i Romeu membre de l’AECCM</span></span></span></p> | 41.4523200,1.6158000 | 384385 | 4589895 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92632-img20220818155304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92632-img20220818155448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92632-img20220818155513.jpg | Legal | Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 78|77 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||
| 92633 | Casa nova del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-bolet-0 | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia de planta quadrangular composada de planta baixa i pis amb coberta a dues vessants de teula àrab i carener perpendicular a la façana. Pel que fa a la façana s’organitza a partir de tres eixos de simetria amb obertures d’obra rectangulars, amb l'excepció de la porta, centrada a façana i feta d’arc rebaixat. La finestra de ponent, ha estat parcialment tapiada per la construcció d’un petit cobert.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A banda d‘aquesta edificació a la façana de llevant s’hi adossa un altre cos, a dues alçades, una part és un garatge i la zona nord, amb planta baixa i pis té planta quadrangular amb coberta a una vessant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A ponent i a tramuntana té també diverses construccions de caire principalment agrícola adossades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Just davant del mas hi ha una gran bassa d’aigua on es llegeixen dues dates. La més moderna correspon al 26 de febrer de 2010 possiblement vinculada a una reforma, amb la construcció d’un registre. L’altre, tal vegada associada al moment de la construcció, és de Juliol de 1963.</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Correspon a la Font FO149 del llistat adjunt com a inventari en el Catàleg de béns a protegir.</span></span></span></p> | 08122-744 | Al límit sud del terme, a la serra del Bolet | <p><span lang='CA'><span><span>L’antiga quadra del Bolet era patrimoni dels Barberà, castlans de Mediona al segle XIV. D'aquesta antiga quadra en restes dues edificacions, el Mas Bolet al nord del municii i el Mas Bolet al Fondal. La Casa Nova del Bolet no formava part de al quadra.</span></span></span></p> | 41.4540500,1.6146900 | 384295 | 4590089 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92633-img20220818153053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92633-img20220818152927.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92633-img20220818153103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Accés molt difícil des de Mediona, cal accedir des de l’Avellà, per un camí amb trams complicats. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||
| 92634 | Clivelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clivelleres | XVIII | Està parcialment ensorrat. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Masia de planta rectangular composada per diversos cossos, principalment destinats a activitats agrícoles. L’edifici principal consta de planta baixa i pis i té coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Segurament era de teula àrab però actualment ja no es conserven les cobertes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Correspon a una construcció feta amb murs de maçoneria de pedra sense desbastar que encara manté algunes restes de l’arrebossat. La porta d’entrada, lleugerament descentrada és adovellada rematada amb arc de mig punt. La resta d’obertures, a l’alçada del primer pis són d’obra i rectangulars. La part posterior té reconstruccions amb maó i també s’observa un tapiat o reparació amb ciment a la façana principal.</span></span></span></span></p> <p>Té un forn de maó en una estructura exempta. Una gran terrassa fa de mirador al congost de Valldellòs.</p> | 08122-745 | Al sud del nucli urbà, a peu de Les Clivelleres | <p><span lang='CA'><span><span><span>Desconeixem el seu moment de construcció, però podria estar vinculada al creixement del municipi entre finals dels segle XVIII amb l’extensió de la vinya per la producció d’alcohol per exportar a Holanda i Amèrica. Aquest creixement es consolidà durant el segle XIX amb l’augment del preu del vi, degut a l’arrasament de les vinyes franceses per la fil·loxera.</span></span></span></span></p> | 41.4614500,1.6214300 | 384871 | 4590902 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92634-img20220818124809.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92634-img20220818124708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92634-img20220818124908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92634-img20220818124922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92634-img20220818125001.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||
| 92635 | Camí de l'Agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lagulla | (-5500-1800) | Destruït per l'obertura d'un camí forestal. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els materials recuperats, són fruit d'una troballa fortuïta i corresponen a una destral polimentada i un fragment de destral. Tal vegada les restes formaven part d’un amagatall què podria suggerir la presència d’un assentament proper, potser una cabana. També podrien formar part de l’aixovar funerari d’un enterrament destruït en la obertura del camí. En qualsevol cas, són hipòtesis, ja que es té molt poca informació.</span></span></span></span></span></p> | 08122-746 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment es localitzà fruit d’una troballa fortuïta al obrir-se un camí de llenyataires vers l’any 1975, que enllaçava amb el de la Muntanya del Marquès o Clivelleres. Les restes però van ser localitzades uns 3 o 4 anys més tard ver el 1978-1979 per membres de l’AECCM</span></span></span></p> | 41.4581800,1.6167800 | 384477 | 4590545 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92635-img20220818123141.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||
| 92636 | Abric vora el camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-vora-el-cami | (-2200-650) | Protegit per l'acumulació de sediment. | <p><span lang='CA'><span><span>Petit refugi o abric, del conjunt de cavitats del Fondal del Valldellòs, però en aquest cas proper al camí obert pels llenyataires, el que va permetre localitzar un extens taller de sílex. Actualment l’abric esta quasi totalment colmatat pel sediment i l’espai entre la roca i el terra no supera els 0.50 m. En superfície es van localitzar restes ceràmiques similars a les de la Cova de la Boira. El sediment de l’abric presenta una lleugera inclinació vers els camí, i J. Mestres el situa cronològicament en època del bronze.</span></span></span></p> | 08122-747 | Al sud del nucli urbà a la cinglera de Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert fruit de les prospeccions fetes per J. Mestres de Vilafranca el 1975, en concret durant la segona visita a la zona.</span></span></span></p> | 41.4575400,1.6181600 | 384591 | 4590472 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92636-img20220818124352.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79 | 1754 | 1.4 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||
| 92637 | Forat del Punxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-del-punxo | (-9000-2200) | Parcialment excavat sense metodologia arqueològica. | <p>El jaciment correspon a l’aixopluc format per dos grans blocs calcaris caiguts dins l’ampli conjunt de cavitats del Fondal de Valldellòs, que defineixen una boca de 1.40 m d’ample i uns 1.50 m d’alt obrint cap el NE una galeria pou. Com altres dels jaciments de la zona, s’han recuperat materials adscrits a tres moments diferenciats, Neolític antic evolucionat, Neolític mitja i Bronze Mitjà-final. En tots els casos destaquen els fragments ceràmics, però també hi ha restes lítiques, òssies i macrofauna. Les restes trobades i la manca de dades sobre la seva disposició no permeten afirmar més que és un probable refugi temporal fet servir en diferents moments de la Prehistòria</p> | 08122-748 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de Pereres. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona va ser prospectada els anys’80 per membres de la l’AECCM, i es van recollir restes de cultural material d’època prehistòrica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Prèviament durant els anys ’70 la zona del Fondal de Valldellòs va ser visitat i incorporat a les rutes de l’agrupació excursionista Talaia de Vilanova.</span></span></span></span></p> | 41.4568000,1.6183400 | 384605 | 4590389 | 08122 | Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92637-img20220818125014.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||
| 92638 | Cavitats del Fondal de Valldellòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavitats-del-fondal-de-valldellos | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt de blocs de pedra corresponents al despreniment d’una cinglera calcària, que han generat una multitud de concavitats i un petit laberint de passadissos i caus, que tot i no ser de gran interès espeleològic, si tenen valor arqueològic i patrimonial. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’indret està dominat per dos elements singulars, l’Agulla de Valldellòs, un monòlit que presideix el fondal i el pas dels lladres o de la guineu, una canal que permet passar el cingle.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Entre el conjunt de cavitats existents destaca la cova de Boira i d’aquest conjunt també són </span><span lang='CA'><span><span>la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08122-749 | Al sud del nucli urbà, al cingle de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El fondal de Valldellòs ja apareix citat l'any 1928 en un itinerari del Centre Excursionista Rafel de Casanova (aleshores l'anomenaven Fondal de Clivelleres).</span></span></span><br /> <span lang='CA'><span><span>L'any 1956, Pere Giró fa esment d'una donació de material arqueològic feta per Josep Lloret al Museu de Vilafranca del Penedès de peces localitzades a la zona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La següent noticia no és fins el 1975 quan tres membres de l'Agrupació Excursionista Talaia (Vilanova i la Geltrú) (J. Alegret, M. Pàmies i J. Virella), redescobreixen l'indret i a partir de 1978 fins a 1986 la zona va ser objecte d'una important actuació arqueològica per part de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona</span></span></span></span></span></p> | 41.4565100,1.6190900 | 384667 | 4590356 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92638-img20220818124349.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | L’indret també conegut com Forats de Valldellòs, a banda del valor geològic i paisatgístic, destaca pels seu valor patrimonial amb una vintena de jaciments identificats. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | ||||||||
| 92661 | Font de les Cases Noves de Can Pardo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-cases-noves-de-can-pardo | XX | <p>Edificació quadrangular feta de maçoneria i arrebossada amb morter de calç. La coberta és plana i a un vessant i té dues petites finestres d'obra a la part superior i una al mur de llevant, més gran i a la part inferior del parament. Sobre la coberta hi ha un dipòsit d'aigua circular.<br /> <br /> A la part inferior de l'estructura trobem una pedra tosca que sembla tapiar alguna obertura existent i també la porta d'accés. Aquesta és de petites dimensions i de ferro, pintada de negre. A l'oest trobem una gran roda de ferro que serviria per activar el mecanisme interior, just a tocar hi ha una pica d'obra, adossada al mur i també una aixeta de botó.</p> | 08122-750 | Al nº 2 de l'Avinguda del Dr. Sanmartí | 41.4629100,1.5878200 | 382067 | 4591109 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92661-img20220818093555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92661-img20220818093618.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-19 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||||||
| 92662 | Barraca de la Font dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-dels-capellans | <p><span><span><span>AA.DD (2010) La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Ja no conserva la coberta, està bona part enderrocada.Està completament coberta de vegetació | <p>Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular i coberta per aproximació de filades. Orientada a nord només conserva els brancals de la porta, la resta de l'estructura es troba pràcticament ensorrada, essent visible només part de les parets.<br /> L'estructura a peu del camí d'accés a la font dels Capellans està completament coberta de vegetació.</p> | 08122-751 | A Can Verdaguer, a llevant del nucli | <p><span lang='CA'><span><span><span>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX</span></span></span></span></p> | 41.4736400,1.6403000 | 386468 | 4592230 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92662-img20220818111831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92662-img20220818111834.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Està a tocar de la Font del Verdaguer. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 | |||||
| 92674 | Cova de la Rasa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-rasa | <p><span>Coll, J.M.; Molina, J.A.; Roig, J. (1995): «El fondal de Valldellós (Mediona, Alt Penedès): Un nucli eremític-cultual en cova del s. V», a <em>Miscel·lània Penedesenca</em> (20): 169-183. Institut d'Estudis Penedesencs. </span></p> <p><span><span><span><span><span>MESTRES, J. </span></span></span></span><span><span><span><span>(inèdit): </span></span></span></span><span><span><em><span>El Neolític Antic al Penedè</span></em></span></span><span><span><span><span>s. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ GREGO, E.; GALLART ROMEU, J. </span></span></span></span><span><span><span><span>(1983): </span></span></span></span><span><span><em><span>Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a l'Antiguitat</span></em></span></span><span><span><span><span>. Barcelona Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Sèrie Monografies Arqueològiques, núm. 6.</span></span></span></span></span></p> | XL-XXXV aC, XV-XII aC, II-I aC i II-V dC. | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span>En una petita depressió es troba la boca de la cavitat (formada per l’amuntegament de blocs) a la qual s'accedeix per un petit ressalt. Al fons, entre blocs, el conducte gira bruscament cap a l'esquerra i fa de nou un curt ressalt. En total, el recorregut té 12 m de llargada i 3 m de desnivell. Al llarg dels anys s’hi ha localitzat restes ceràmiques del calcolític-edat del bronze, ceràmica campaniana B i altres restes romanes possiblement d’època imperial.</span></p> | 08122-752 | Fondal de Valldellòs. | <p><span>Es coneix la presència de restes arqueològiques al jaciment des de la dècada de 1950. Posteriorment, a les dècades de 1970 i 1980 s’hi van dur a terme diverses recollides i fins i tot una excavació sense metodologia arqueològica.</span></p> | 41.4562000,1.6189300 | 384653 | 4590322 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92674-752-a.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2022-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 79|81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-02-13 02:27 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 2,66 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.