Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92675 | Cova A | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-a | <p><span><span><span><span><span>BACARIA, A. </span></span></span></span><span><span><span><span>(inèdit): </span></span></span></span><span><span><em><span>Importacions i produccions locals de D.S.P. (Derivées Sigillés Paléochrétiennes) a la Catalunya litoral i Prelitoral</span></em></span></span><span><span><span><span>. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelon</span></span></span></span><span><span><span><span>a.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Coll, J.M.; Molina, J.A.; Roig, J. (1995): «El fondal de Valldellós (Mediona, Alt Penedès): Un nucli eremític-cultual en cova del s. V», </span></span></span></span><span><span><span><span>a</span></span></span></span><span><span><span><span> </span></span></span></span><span><span><em><span>Miscel·lània Penedesenca (20)</span></em></span></span><span><span><span><span>: 169-183. Institut d'Estudis Penedesencs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MESTRES, J. </span></span></span></span><span><span><span><span>(inèdit): </span></span></span></span><span><span><span><span>El Neolític Antic al Penedès. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROVIRA i ALEMANY, P. 'Coneguem la comarca: El Cingle de l'Agulla (Agulla de font-rubí o de Pereres) i la Cova el Bolet'. El Cep. Revista d'Informació General.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ, E.; GALLART ROMEU, J. </span></span></span></span><span><span><span><span>(1983): </span></span></span></span><span><span><em><span>Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a la Antiguitat</span></em></span></span><span><span><span><span>. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, Sèrie de Monografies Arqueològiques, núm. 6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA i BLODA, J. 'Redesc</span></span></span></span><span><span><span><span>o</span></span></span></span><span><span><span><span>briment d'un paratge al Penedès'. </span></span></span></span><span><span><em><span>Vèrtex</span></em></span></span><span><span><span><span>. 52, p.136.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA i BLODA, J. 'Un paratge oblidat: El Cingle de l'Agulla i les Coves de Pereres'. </span></span></span></span><span><span><em><span>Circular per als socis de l'Agrupació Excursionista Talaia.</span></em></span></span></span></p> | XL-XXXV aC, XV-XII aC, II-I aC i II-V dC. | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span>L’obertura (entre grans blocs, no és pròpiament una cova) fa 5,2 m d’amplada i 3 m d’alçada. S’avança per una galeria de secció triangular, lleugerament descendent, que als pocs metres inicia un ascens per un conducte més estret i curt que porta a una petita boca que surt a l'exterior. En total, 6 m de fondària.</span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi ha localitzat material arqueològic d’un ampli ventall cronològic: ceràmiques del neolític antic evolucionat, indústria lítica del calcolític, ceràmica del bronze mitjà, ceràmica comuna i pintada ibèrica i ceràmica paleocristiana, així com restes de fauna i una dena de variscita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El lloc sembla haver estat un </span></span></span></span><span><span><span><span>un lloc d'emmagatz</span></span></span></span><span><span><span><span>e</span></span></span></span><span><span><span><span>matge i </span></span></span></span><span><span><span><span>aixopluc en les èpoques més antigues, però poser correspon a un lloc d’ofrenes rituals en època romana.</span></span></span></span></span></p> | 08122-753 | Fondal de Valldellòs. | <p><span>El jaciment és conegut des de la dècada de 1950, i s’hi han recollit materials sense metodologia arqueològics a la dècada de 1970 i, fins i tot, s’hi ha excavat a la dels 1980.</span></p> | 41.4561500,1.6190100 | 384660 | 4590316 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92675-753-a.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2022-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 79|81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||
| 92676 | Balma de la Cullera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-cullera | <p><span><span><span><span><span>MESTRES, J. El Neolític Antic al Penedès. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ, E.; GALLART ROMEU, J. Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a l'Antiguitat. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, 1983. (Sèrie Monografies Arqueològiques; núm. 6). En premsa, original entregat el 1983.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, A. </span></span></span></span><span><span><span><span>(1984):</span></span></span></span><span><span><span><span> P</span></span></span></span><span><span><em><span>ereres, </span></em></span></span><span><span><em><span>l</span></em></span></span><span><span><em><span>a Valldellós i el Bolet (Setzena excursió a peu pel Penedès, 13 de maig de 1984)</span></em></span></span><span><span><span><span>. Institut d'Estudis penedesencs. </span></span></span></span></span></p> | XXXV-XXV aC i V-VIII dC | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span><span><span><span><span>Es</span></span></span></span><span><span><span><span>querda </span></span></span></span><span><span><span><span>de 60 cm d’ample, encarada al nord, situada </span></span></span></span><span><span><span><span>al peu d'un gran bloc vertical. </span></span></span></span><span><span><span><span>La seva trajectòria la converteix</span></span></span></span><span><span><span><span> </span></span></span></span><span><span><span><span>en </span></span></span></span><span><span><span><span>una </span></span></span></span><span><span><span><span>mena de </span></span></span></span><span><span><span><span>galeria-pou. Els materials </span></span></span></span><span><span><span><span>que s’hi han trobat </span></span></span></span><span><span><span><span>són adscri</span></span></span></span><span><span><span><span>v</span></span></span></span><span><span><span><span>ibles a dos moments Neolític Antic Evolucionat </span></span></span></span><span><span><span><span>(</span></span></span></span><span><span><span><span>amb petits bols i vasos carenats i de cintes amples</span></span></span></span><span><span><span><span>) i època visigòtica (a la que pertany </span></span></span></span><span><span><span><span>una cullera d'argent </span></span></span></span><span><span><span><span>amb</span></span></span></span><span><span><span><span> mànec </span></span></span></span><span><span><span><span>en</span></span></span></span><span><span><span><span> forma d'agulla i una ranura perforad</span></span></span></span><span><span><span><span>a</span></span></span></span><span><span><span><span> a la unió amb la ca</span></span></span></span><span><span><span><span>ss</span></span></span></span><span><span><span><span>oleta. </span></span></span></span><span><span><span><span>La presència de macrofauna, en conjunt amb la cullera, </span></span></span></span><span><span><span><span>fan pensar en una ofrena ritual.</span></span></span></span></span></p> | 08122-754 | Fondal de Valldellòs. | <p><span>El jaciment fou prospectat per aficionats a inicis dels anys 1980.</span></p> | 41.4561400,1.6190600 | 384664 | 4590315 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92676-754-a.jpg | Legal | Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 87 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||
| 92677 | Racó Mai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-mai | LV-VII aC. | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span><span><span><span><span>Espai entre els blocs que formen el Fondal de Valldellòs en el qual s’hi va excavar de manera irregular una cala de sondatge. La manca de rigor en l’excavació i el registre fa que es desconegui el material trobat al lloc més enllà de referències orals.</span></span></span></span></span></p> | 08122-755 | Fondal de Valldellòs. | <p><span>S’hi obrí una cala de sondatge de manera irregular a la dècada de 1970.</span></p> | 41.4558500,1.6193100 | 384684 | 4590283 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92677-755-a.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||
| 92678 | Balma del Pèndol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pendol | <p><span><span><span><span><span>MESTRES, J. </span></span></span></span><span><span><span><span>(inèdit): </span></span></span></span><span><span><span><span>El Neolític Antic al Penedès. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ, E.; GALLART ROMEU, J. </span></span></span></span><span><span><span><span>(1983): </span></span></span></span><span><span><em><span>Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a la Antiguitat</span></em></span></span><span><span><span><span>. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, Sèrie de Monografies Arqueològiques, núm. 6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VIRELLA i BLODA, J. 'Redesc</span></span></span></span><span><span><span><span>o</span></span></span></span><span><span><span><span>briment d'un paratge al Penedès'. </span></span></span></span><span><span><em><span>Vèrtex</span></em></span></span><span><span><span><span>. 52, p.136.</span></span></span></span></span></span></p> | XL-XXXV aC, XXV-XXII aC, XV-VII aC i II aC-V dC. | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span><span><span><span><span>B</span></span></span></span><span><span><span><span>alma </span></span></span></span><span><span><span><span>situada </span></span></span></span><span><span><span><span>sota un bloc del Fondal de Valldellòs. </span></span></span></span><span><span><span><span>Davant la balma </span></span></span></span><span><span><span><span>hi ha un petit espai rodejat per altres blocs més petits, </span></span></span></span><span><span><span><span>on s’hi va fer una cala de sondatge no autoritzada on van sorgir materials de diverses cronologies: ceràmica i indústria lítica neolítica, ceràmica de l’edat del bronze, ceràmica ibèrica tardana i vasos de vidre i una clau d’època romana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La presència de restes faunístiques junt amb els vasos romans fan pensar en que es tracti d’un lloc d’ofrenes rituals.</span></span></span></span> </span></p> | 08122-756 | Fondal de Valldellòs. | <p><span><span><span><span><span>S’hi van recollir materials i excavar una cala de sondatge de manera irregular a finals de la dècada de 19</span></span></span></span><span><span><span><span>7</span></span></span></span><span><span><span><span>0.</span></span></span></span></span></p> | 41.4559900,1.6198000 | 384725 | 4590298 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92678-756-a.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 79|81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||
| 92679 | Cova de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lhorta | <p><span><span><span><span><span>BACARIA, A. </span></span></span></span><span><span><span><span>(inèdit): </span></span></span></span><span><span><em><span>Importacions i produccions locals de D.S.P. (Derivées Sigillés Paléochrétiennes) a la Catalunya litoral i Prelitoral</span></em></span></span><span><span><span><span>. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA i BLODA, J. </span></span></span></span><span><span><span><span>(1983):</span></span></span></span><span><span><span><span> 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', </span></span></span></span><span><span><span><span>a</span></span></span></span><span><span><span><span>: </span></span></span></span><span><span><em><span>Actes de la XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'Octubre de 1975)</span></em></span></span><span><span><span><span>. Vilanova: Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, p.220. Reimprès a Miscel·lània Penedesenca, núm 1 (1978). Institut d'Estudis Penedesencs, p. 258.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA i BLODA, J.: 'Redescubriment d'un paratge al Penedès', </span></span></span></span><span><span><span><span>a </span></span></span></span><span><span><em><span>Vèrtex</span></em></span></span><span><span><span><span>. 52, p.136.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA i BLODA, J.: 'Un paratge oblidat: El Cingle de l'Agulla i les Coves de Pereres', </span></span></span></span><span><span><span><span>a </span></span></span></span><span><span><span><span>Circular per als socis de l'Agrupació Excursionista Talaia.</span></span></span></span></span></p> | XV-XII aC i II aC-V dC. | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span><span><span><span><span>Amuntegament de grans blocs en els quals s’obren </span></span></span></span><span><span><span><span>dues </span></span></span></span><span><span><span><span>galeries</span></span></span></span><span><span><span><span> a l'altura de terra. </span></span></span></span><span><span><span><span>Els materials arqueològics que s’hi ha trobat corresponen</span></span></span></span><span><span><span><span> a un </span></span></span></span><span><span><span><span>ventall cronològic molt ampli: ceràmica del </span></span></span></span><span><span><span><span>Bronze Mitjà, </span></span></span></span><span><span><span><span>ceràmica pintada ibèrica i campaniana B i ceràmica paleocristiana, a més de botons d’ós, peces de bronze i ferro i vidre romà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aparició d’una mandíbula humana apunta a la possibilitat que els materials d’alguna de les fases enumerades corresponguin a un aixovar funerari, si bé l’ús ritual de la cavitat com a lloc d’ofrenes és el més plausible.</span></span></span></span> </span></p> | 08122-757 | Fondal de Valldellòs. | <p><span><span><span><span><span>El jaciment és conegut des de la dècada dels 1950, i s’hi han recollit materials de forma no metodològica a les dècades de 1970 i 1980.</span></span></span></span></span></p> | 41.4557100,1.6197300 | 384719 | 4590267 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92679-757-a.jpg | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||
| 92680 | Balma del Sílex | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-silex | <p><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ, E.; GALLART ROMEU, J. </span></span></span></span><span><span><span><span>(1983): </span></span></span></span><span><span><em><span>Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a la Antiguitat</span></em></span></span><span><span><span><span>. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, Sèrie de Monografies Arqueològiques, núm. 6.</span></span></span></span></span></p> | LV-XL aC i XV-XII aC. | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span><span><span><span><span>Obertura d’</span></span></span></span><span><span><span><span>1,30 m d'alt </span></span></span></span><span><span><span><span>i </span></span></span></span><span><span><span><span>2'75 d'ample </span></span></span></span><span><span><span><span>entre</span></span></span></span><span><span><span><span> 3 blocs erràtics </span></span></span></span><span><span><span><span>que dona pas a una cambra de </span></span></span></span><span><span><span><span>2'60 </span></span></span></span><span><span><span><span>m </span></span></span></span><span><span><span><span>d'amplada. </span></span></span></span><span><span><span><span>Llevat dos fragments de ceràmica cardial, el conjunt que s’hi va trobar correspon al </span></span></span></span><span><span><span><span>Bronze Mitjà: </span></span></span></span><span><span><span><span>ceràmica, útils lítics i restes de fauna corresponen a aquesta fase.</span></span></span></span> </span></p> | 08122-758 | Fondal de Valldellòs. | <p><span>El jaciment fou prospectat per aficionats a finals dels anys 1970.</span></p> | 41.4558000,1.6196200 | 384710 | 4590277 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92680-758-a.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||
| 92681 | Cova de la Jeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-jeta | <p><span><span><span><span><span>BACARIA, A. Importacions i produccions locals de D.S.P. (Derivées Sigillés Paléochrétiennes) a la Catalunya litoral i Prelitoral. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Coll, J.M.; Molina, J.A.; Roig, J. (1995): 'El fondal de Valldellós (Mediona, Alt Penedès): Un nucli eremític-cultual en cova del s. V'. Miscel·lània Penedesenca (20): 169-183. Institut d'Estudis Penedesencs. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MESTRES, J. El Neolític Antic al Penedès. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTI, E.; GALLART ROMEU, J. Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a l'Antiguitat. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, 1983. (Sèrie Monografies Arqueològiques; núm. 6). En premsa, original entregat en 1983.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA i BLODA, J. 'Redescobriment d'un paratge al Penedès'. Vèrtex. 52, p.136.</span></span></span></span></span></p> | LV-XXII aC, XVIII-XII aC i II-V dC. | L'establiment de l'estat de conservació d'un jaciment és problemàtic. Tan sols una intervenció arqueològica pot determinar si s’hi conserva estratigrafia. | <p><span>Cova de 15 m de desnivell i 62 m de recorregut. Per la boca inferior, plena de blocs, s'entra en un conducte alt i ample que poc a poc va ascendint entre els blocs. Un tram més estret i més baix comunica, al cap d'una trentena de metres, amb una cambra que surt a l'exterior per la seva part superior, sense deixar la tònica general de l'acumulament de grans blocs.</span></p> <p><span>S’hi han recollit materials que van des del neolític antic Cardial fins l’època romana, que semblen respondre a un ús inicial com a lloc d’aixopluc i, en la seva darrera fase, com a lloc d’ofrenes rituals.</span></p> | 08122-759 | Fondal de Valldellòs. | <p><span>El jaciment fou prospectat per aficionats a finals dels anys 1970.</span></p> | 41.4557300,1.6196500 | 384712 | 4590269 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92681-759-a.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 79|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||
| 92682 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-4 | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Font situada al costat d’un gran roure, </span></span></span></span><span><span><span><span>emprada per la masia </span></span></span></span><span><span><span><span>que li dona nom. Està canalitzada per tal de regar un hort. </span></span></span></span></span></p> | 08122-760 | Prop de l’antiga masia del Vilar. | 41.4722100,1.6464600 | 386980 | 4592063 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92682-img20220818112916.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Durant les tasques de realització del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||
| 92683 | Col·lecció d'arqueologia de l'AECCM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-darqueologia-de-laeccm | XX | Malauradament, els mètodes utilitzats fa dècades per a l’obtenció dels materials arqueològics no van ser els adequats, i alguns objectes estaven mancats d’una procedència precisa. Actualment, s'està treballant per revertir aquesta situació (vegeu l'apartat de descripció). | <p><span><span><span><span><span>C</span></span></span></span><span><span><span><span>ol·lecció de materials mobles arqueològics d'interès notable procedents de diversos jaciments del municipi de Mediona, que s'exposen en vitrines a la sala d'exposicions del Casal Medionenc, on l'AECCM hi fa mostres temporals entorn al patrimoni del municipi. El fons reflecteix, per tant, al patrimoni arqueològic local, essent ben representades les fases prehistòrica, protohistòrica, romana i medieval. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08122-761 | Carrer Florenci Gustems, 12. | <p><span>La col·lecció es va anar formant des de finals dels anys 1970 amb materials procedents de prospeccions i excavacions d'aficionats als jaciments del terme municipal.</span></p> | 41.4777013,1.6126023 | 384163 | 4592718 | 1978 | 08122 | Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92683-10-vitrina-no-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92683-vityrina-6.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La visita a l'exposició es realitza prèvia concertació. A més de la part exposada, la col·lecció estava formada originalment per altres materials que no havien estat inventariats i estudiats de forma adequada. Amb bon criteri, l'AECCM va arribar a un acord amb el Vinseum, museu de les cultures del vi de Catalunya, per tal de dipositar-hi el gruix del material, i que tant aquest com el que restava en dipòsit a Mediona fossin catalogats. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||
| 92985 | Font de Conilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-conilles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font més maca de la contrada i que sempre té aigua. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una taula de pedra hi convida per quedar-s’hi a fer una menjada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’aigua va a parar a un bassa que hi ha per regar. Un roure hi dona ombra, qui va a l'Agulla, al Fondal, sempre s'hi para.</span></span></span></span></span></p> | 08122-762 | Al nord del nucli urbà, a tocar del camí de Ginoles a Mas Bolet. | 41.4559200,1.6050500 | 383493 | 4590310 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals( | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||||
| 92986 | Mines de Bauxita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-bauxita | 08122-763 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A l’exposició Universal de Paris del <strong>1855</strong> es van exhibir barres d’alumini junt amb les joies de la corona de França. L’alumini era considerat un metall rar. A finals del mateix segle es va inventar un procés que permetia l’obtenció de l’òxid d’alumini a partir de la bauxita i el seu ús s’ha generalitzat, en la construcció, en la fabricació d’envasos, d’automòbils, d’avions, i en la fabricació del paper, com a pigment o per fabricar abrasius, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El <strong>1918 </strong>el Dr M. Faura i Sans a <em>Naturalesa, origen i edat de formació</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>de les Bauxites de la Serra de La Llacuna</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span>, explica que les reserves de Bauxita de Mediona, junt amb les de La Llacuna i Miralles es troben entre les primeres conegudes a Catalunya.<em> Ell va practicar el reconeixement dels afloraments de prop de Sant Joan, Orpinell, Tossals dels Agullons, Puigfred, Montori i Rovinat. Tots els llits son verges, sense haver-s'hi practicat cap treball d'exploració; solament a Orpinell, i encara superficialment. Així es, que el mineral es troba, generalment, escampat en la superfície, d'on s'han recollit les mostres, i d'algun d’ells fins n'han extret certes partícules considerables.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>J. Closas i Miralles, de la Institució Catalana d'Història Natural de Barcelona, el 1949 explica que solament es coneixien els jaciments de Mediona, La Llacuna i Miralles, i que es van estudiar altres possibilitats a Peramola, Alinyà, Alòs de Balaguer, Rialb i Tuixent, entre altres. Precisament en esgotar-se les mines de la zona, l’empresa concessionària va continuar amb l’explotació de la bauxita en aquestes localitats. Actualment ja solament s’explota la mina de bauxita d'Horta de Sant Joan.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Entre <strong>1928</strong> i <strong>1933</strong> l'empresari miner L. Queraltó havia extret 5.686 Tm de les mines de la Llacuna-Mediona donant feina a 16 obrers. El 1933, se'n va fer càrrec una empresa bilbaïna. Amb el procés autàrquic després de la guerra civil, Alquímia C.A. va tornar a posar en marxa les mines. En aquesta època, va funcionar la mina Adelaida, ja en el terme municipal de Miralles.<br /> <br /> La concessió per l’explotació de la bauxita s’havia donat el <strong>1931</strong> i es va deixar d'extreure mineral l’any <strong>1965</strong>. La Mina de Puigfred s’anomenava <em>Neus</em>, la de Montori, <em>Agustina</em>, i la d’Orpinell, <em>Teresita</em>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 23 de març de <strong>1971</strong> el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar la resolució de la Delegació Provincial de Barcelona del Ministeri d'Indústria per la que es feia pública la caducitat de les concessions d'explotació minera per renúncia:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.604. «Nevada». Bauxita. 14. Mediona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>3.170. «Vírgen de Nuria». Bauxita. 12. Mediona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.568. «Margarita». Bauxita. 20. Mediona i La Llacuna</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.569. «Elvira». Bauxita. 18. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.074. «Conobita». Bauxita. 10. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.636. «Francisca». Bauxita. 12. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.637. «Rita». Bauxita. 9. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.730. «Juan Antonio». Bauxita. 9. La Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.731. «Francisco de Asís». Bauxita. 29. La. Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>3.171. «San Eduardo». Bauxita. 80. La. Llacuna.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.635. «Maria». Bauxita. 24. Santa Maria de Miralles.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>2.728. «Eulalia». Bauxita. 42. Santa Maria de Miralles, a cal Ramonet.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4727020,1.5772676 | 381204 | 4592210 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals( | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||||||||
| 92987 | Trifini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trifini | <p><span lang='CA'><span><span>Fita de pedra que marca el trifini dels termes municipals de<strong> </strong><em>Sant Quintí de Mediona</em>, i <em>Sant Pere de Riudebitlles</em> amb <em>Mediona</em>. </span></span></span></p> <p> </p> | 08122-764 | A l'est del nucli urbà i de la C-15 | <p>L'any 2000 es van trobar els batlles dels tres municipis per celebrar la recol·locació de la fita, desplaçada 2.40 m m al nord pel perill d'esllavissades. La trobada es va fer enmig d'una festa de germanor.</p> | 41.4725600,1.6972400 | 391221 | 4592037 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||||||||
| 92988 | Font Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-5 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Surgència natural canalitzada pel propietari de Can Pardo Vell i que porta l'aigua a una font de les Cases Noves de Can Pardo. Una pedra de molí d’oli fa de taula. El poeta Josep Suriol la descriu en un vers:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>'Taula plana ben rodona</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>mola fou d’un molí vell,</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>la rodeja un pedrís rústec</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span><span>que mut diu, “si us plau seieu'</span></span></span></span></span></em></p> | 08122-765 | A llevant de les Cases Noves de Can Pardo | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A finals dels anys 1970 es va fer arribar l’aigua de la font fins les Cases Noves, on hi ha un altre font amb el mateix nom. Al costat de la font hi ha les restes d’un forn de calç.</span></span></span></span></span><br /> <br /> </p> | 41.4595600,1.5985000 | 382953 | 4590723 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||||||||
| 93009 | Font de Cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-sabater-0 | XVIII-XX | L'any 2011 va ser netejada dins el programa 'Recuperem les nostres Fonts' de l'AECCM. | <p>Font de clot situada en un paratge agrícola. En una secció del terreny, té un 'armariet' (una cavitat) de forma quadrada.</p> | 08122-766 | Finca de Cal Sabater. | 41.4935988,1.6057826 | 383622 | 4594492 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||
| 93010 | Font de Rous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rous | XVIII-XX | <p>Font de clot.</p> | 08122-767 | 08122 | Mediona | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||||||||
| 93011 | Font de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-jesus | XVIII-XX | 08122-768 | 08122 | Mediona | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Actualment està seca. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||||||||
| 93012 | Font Hortolana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-hortolana | XVIII-XX | 08122-769 | 08122 | Mediona | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Actualment està seca. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | |||||||||||||||
| 93013 | Font de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-torreta | XVIII-XX | <p>Font que raja d'una paret que revesteix un tall del terreny. Té el nom en un cartell ceràmic.</p> | 08122-770 | A prop de la masia de la Torreta, a la part dreta de la rasa que baixa de Can Vic. | 08122 | Mediona | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||||||
| 93014 | Font de l'Obac de Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobac-de-pala | XVIII-XX | Avui es troba molt abandonada, però raja permanentment. | <p><span>El lloc té una gran alzina que forma dos troncs monumentals, la qual dona cert interès a l’indret. </span></p> | 08122-771 | <p><span>Era la font que subministrava l’aigua a l’antiga masia del mateix nom. </span></p> | 08122 | Mediona | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L’aigua és de molt bona qualitat. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||||
| 93015 | Font del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-soler-2 | XVIII – XX | <p><span>El doll de la font és situat sota un grandiós roure, del qual es conta una llegenda.</span></p> | 08122-772 | Dins la hisenda del Soler, prop de la casa | 08122 | Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L’aigua té regust de mineral i és molt apreciada. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||||
| 93016 | Font del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolet | XVIII – XX | <p><span>És una cabalosa font, té l’aigua canalitzada i una llarga mina per recollir-la. Al seu entorn hi ha una gran alzina i un plafó de ceràmica amb la figura de la Mare de Déu.</span></p> | 08122-773 | A la zona de la quadra de Bolet, davant mateix de la casa. | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Altres | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També denominada font de Mare de Déu de Montserrat. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 | ||||||||||||
| 93017 | Font de la Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixera-1 | <p><span>Està situada en un indret molt pintoresc envoltada d’alzines centenàries amb els seus troncs de capritxoses formes. No és molt cabalosa, però el rajolí que surt és constant durant tot l’any. Segons la gent de l’entorn, es diu que la seva aigua té propietats curatives.</span></p> | 08122-774 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També anomenada Font del Boix. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-12-05 08:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

