Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51650 | Torre de ca l'Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-ca-lalsina | <p>BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Editorial Montblanc. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona: La Impremta d'Argentona. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XVI | L'estructura interior es troba esfondrada, si bé exteriorment es troba en bon estat estructural. | <p>Torre de guaita aïllada que originalment es trobava adossada per la façana de ponent a la masia desapareguda de Ca n'Alsina. És de planta absidial i consta de tres nivells d'alçat, oberts al primer i segon pis amb una finestra de pedra carejada. S'hi accedia per la façana de tramuntana, per una portella situada a nivell del primer pis. Tant a sobre d'aquesta com de les finestres de ponent hi ha les restes d'un matacà de pedra. Més endavant, s'hi afegí una porta d'arc ceràmic a la façana de sol ixent. Els angles cantoners es troben acabats amb carreus escairats de mitjanes dimensions. L'acabat exterior és de pedra vista, excepte un tram del primer pis, que conserva l'arrebossat.</p> | 08126-1 | C. del Mar, 5 | <p>La costa catalana va ser l'objectiu de nombrosos atacs durant l'època medieval, efectuats generalment per pirates d'origen sarraí, italià o francès. Al segle XVI es començà a estructurar una xarxa defensiva de la costa, pel que va ser habitual la construcció de torres de vigilància associades al mas o bé aïllades. La seva situació alçada permetia la comunicació entre elles a través de senyals, pel que resultava un sistema molt eficaç per defensar-se de possibles atacs foranis. L'emplaçament de Can Alsina a peu de platja fa pensar en que aquest sistema defensiu podia estar relacionat amb la força del cim del turó. Cal afegir que des de Ca n'Alsina s'havia abastat d'aigua el castell, així com s'havien fet càrrec de la seva capella. La torre és el darrer vestigi de Ca n'Alsina, una masia probablement bastida al segle XV que fou enderrocada durant l'últim terç del segle XX per obrir el passeig marítim. Pels volts del segle XV la masia era coneguda com a Mas Matheu, quan n'era propietari Antoni Matheu. Al segle XVI la família Matheu entroncà amb els Alsina de Vilassar, tot i que no serà fins al segle XVII que l'heretarà Jacint Alsina, després de la mort sense descendència de Joan Matheu. En un primer moment, hi van fer de masovers els Sunyol, tot i que més tard s'hi instal·là tota la família, els Matheu-Alsina. La propietat del mas s'estenia per bona part de l'actual barri de Sant Joan, fins al punt que l'església es va edificar en terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina Sanpere. L'any 1847 van vendre la masia i una part de les terres per la construcció del carril ferroviari. A pocs metres d'aquesta s'hi van construir una nova casa, que fou enderrocada durant l'ampliació de la carretera N-II. Finalment, l'any 1987 es va acabar d'enderrocar el que quedava de l'antiga masia.</p> | 41.4662200,2.2805500 | 439921 | 4590764 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51650-foto-08126-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51650-foto-08126-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51650-foto-08126-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A prop de la torre hi ha un plafó informatiu sobre la seva història i la del castell i església del Turó de Montgat, actualment desapareguts. | 94|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||
| 51651 | Ca l'Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lumbert | <p>BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Editorial Montblanc. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona: La Impremta d'Argentona. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span> http://www.xtec.net</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada de planta rectangular que es troba situada entre una zona agrícola, l'autopista i blocs de pisos. Està formada per diversos cossos, entre els quals destaca una torre de defensa de planta quadrangular que sobresurt per la façana de xaloc. Aquesta té tres nivells d'alçat i la coberta d'una sola vessant, que probablement respon a una reforma. Cadascun dels nivells de la façana de gregal s'obre amb una finestra, essent les dues superiors de pedra carejada amb troneres inferiors. El cos central de la masia consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Es troba obert amb un portal d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual hi ha el pedrís. La resta de les obertures de la casa són arrebossades, algunes ampliades modernament. El tercer cos es troba situat a gregal, consta de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant. En aquesta façana i la posterior hi ha adossat un annex, que al seu temps té adossada una bassa de notables dimensions. El ràfec de la casa es troba decorat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Com a tractament exterior manté l'arrebossat de color terrós.</p> | 08126-2 | Ronda 8 de març, 1-3 | <p>La costa catalana va ser l'objectiu de nombrosos atacs durant l'època medieval, efectuats generalment per pirates d'origen sarraí, italià o francès. Tot i l'existència de construccions defensives en aquest període, no serà fins al segle XVI quan s'estructurarà una xarxa defensiva de la costa. Un gran nombre de masies es començà a construir amb torre de guaita, com és el cas de Ca n'Umbert. La seva situació alçada permetia la comunicació entre elles a través de senyals, pel que resultava un sistema molt eficaç per defensar-se de possibles atacs foranis. El llinatge dels Umbert es troba documentat del segon terç del segle XIV, en motiu del casament de Bernat Umbert. Tanmateix, el mas de Ca l'Umbert que coneixem actualment no serà construït fins al segle XVI. El llinatge s'ha mantingut fins als nostres dies, tot i que el nom es va perdre en la pubilla que actualment n'és propietària.</p> | 41.4705800,2.2811100 | 439972 | 4591247 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51651-foto-08126-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51651-foto-08126-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51651-foto-08126-2-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-10-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Només és BCIN la Torre de guaita, no la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||
| 51652 | Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-baptista-0 | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span> http://www.gnomonica.cat</p> | XIX | <p>Església parroquial de planta rectangular que es troba situada en un entorn urbà. Consta d'una sola nau coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal s'obre amb un portal d'arc de mig punt dentat i flanquejat amb columnes de capitells esculpits. Centrada a la façana i separada del portal per una motllura senzilla hi ha una gran rosassa amb vitralls, que té com a motiu central l'escut de Montgat. Rematen la façana les arcuacions cegues amb pilastres de les mateixes característiques que les del portal. El ràfec es troba decorat amb una imbricació composta. El campanar de planta quadrangular sobresurt de la coberta amb tres nivells d'alçat, el segon dels quals es troba obert en totes les cares per arcs de mig punt, dins del qual hi ha les campanes. El nivell superior consta de dos rellotges, un orientat a ponent i l'altre a sol ixent. Com a remat té una estructura cònica de ferro forjat amb dues campanes i un parallamps superior. L'acabat exterior de l'església és arrebossat i pintat a la façana principal, i la resta amb el paredat vist. L'església comunica amb la rectoria, que es troba adossada a la façana de garbí. Cal afegir que es troba construïda salvant un desnivell d'uns deu metres entre la façana principal i posterior.</p> | 08126-3 | C. de l'església, 66 | <p>La construcció de l'església parroquial de Sant Joan Baptista s'inicià l'any 1816, si bé l'advocació al sant data dels voltants del segle XV. Aquesta es correspon amb la de la desapareguda església de Sant Joan, Sant Roc i Sant Sebastià, que es trobava al cim del Turó de Montgat, propera al castell. En un primer moment, la nova església estava consagrada a Santa Maria, tot i que més tard es va decidir que el patró seria Sant Joan. Els terrenys on es construí pertanyien al mas proper de Ca n'Alsina, i foren cedits per Pau Matheu - Alsina. Tanmateix, les obres van quedar interrompudes fins l'any 1855, any en què, a instància de Pere Umbert, es va reprendre la construcció. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Simó i Fontcoberta. L'obra finalitzà l'any 1857, i tot seguit fou beneïda pel que aleshores era rector de Tiana, Mn. Magí Marquet. El 1860, el bisbe Josep Costa i Borràs va nomenar a Mn. Miquel Albanell com a vicari encarregat de l'església, que va ser qui feu construir el campanar d'espadanya, la rectoria i la sagristia. Fins l'any 1867 no es va constituir com a parròquia, fet que va suposar que els montgatins poguessin celebrar-hi els actes litúrgics sense haver de desplaçar-se a Tiana, com havien fet fins aleshores. L'any 1877 es van ampliar els límits de la parròquia amb la zona de les Mallorquines. L'antic campanar es va canviar per l'actual l'any 1900, i el 1917 s'afegiren els vitralls a la rosassa. A conseqüència de l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936 l'església va ser profanada i cremada, perdent-se així l'altar, les imatges i l'arxiu parroquial. No serà fins el 1943 que es van beneir les noves campanes i fins el 1956 que es construïren l'altar i el retaule. La maquinària del rellotge es va automatitzar cap al 1974. Les restes de l'antic es poden contemplar a la biblioteca municipal.</p> | 41.4672900,2.2818600 | 440032 | 4590882 | 1816 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51652-foto-08126-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51652-foto-08126-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51652-foto-08126-3-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Simó i Fontcuberta | Consta d'un rellotge de sol que està inclòs dins de l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||
| 51653 | Casa del carrer Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-figuerola | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XX | <p>Casa aïllada de planta baixa i pis amb la coberta plana habilitada com a terrassa transitable. Es troba construïda en un terreny amb desnivell, amb edificis mitgers de construcció moderna molt propers a les façanes laterals. Està dividida verticalment en dos habitatges independents, pel que té un segon accés al primer pis a través d'unes escales perpendiculars a la façana, situades en un extrem. El frontis està compost simètricament segons tres eixos amb tres finestrals per pis; els del primer pis tenen sortida a una balconada amb balustrada. Totes les obertures tenen la llinda decorada amb motius neoclàssics, i el portal està acabat en arc de mig punt. La façana també presenta impostes, motllures i pinyes decoratives, i es troba coronada per una balustrada. Com a tractament exterior es troba pintada de color blanc.</p> | 08126-4 | C. Figuerola, 17-19 | <p>La construcció del barri de la Colònia Argentina data del segon terç del segle XX, quedant situat a l'altre costat del Camí Ral respecte el nucli de Sant Joan. L'indià Pau Alsina, del llinatge dels Alsina que havia viscut a la desapareguda masia, va promoure-hi la construcció de cases eminentment de tipus colonial. La casa del carrer Figuerola es va concebre sota l'estil eclèctic predominant a finals del segle XIX, tot i que si tenim en compte l'origen del barri la seva construcció sembla ser posterior.</p> | 41.4677700,2.2793100 | 439819 | 4590937 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51653-foto-08126-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51653-foto-08126-4-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 51654 | Túnel ferroviari del turó de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-ferroviari-del-turo-de-montgat | <p>ANDREU, J.; ROCA, M. (1998). Camí de Ferro, 150 anys. Barcelona: Lunwerg. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX | <p>Túnel ferroviari que travessa el Turó de Montgat, connectant així la zona de les Mallorquines amb la del barri Antic. La boca orientada a gregal es troba flanquejada per una estructura de ceràmica i paredat comú amb dos pilars quadrangulars amb grans capitells. El mur està decorat amb imbricacions ceràmiques i rematat amb merlets. La boca de garbí va quedar malmesa durant la Guerra Civil i es va substituir per una de formigó.</p> | 08126-5 | Turó de Montgat | <p>La construcció de la primera línia ferroviària de la península ibèrica data de mitjans del segle XIX. El principal artífex de l'obra fou l'indià mataroní Miquel Biada i Bunyol, que havent vist les comoditats del ferrocarril a la colònia de Cuba volgué introduir-lo per desplaçar-se a Barcelona. Però va haver d'anar a Londres per obtenir suport per al projecte. Juntament amb els seus amics Josep Maria Roca Cabanes i Jaume Badia Pardines van fundar la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró. L'any 1847 van començar les obres, sota la supervisió tècnica de l'enginyer anglès Joseph Locke, també inversor de l'empresa. El traçat transcorria paral·lel al Camí Ral, excepte en arribar a Mataró, on seguia la línia de costa. El turó de Montgat va suposar un obstacle en tal recorregut, pel que es va decidir fer-hi un túnel que, com la línia, era el primer de l'estat. Aquest imprevist, però, va fer augmentar notablement les despeses de la línia. Va ser excavat amb pic i pala, i la pedra que s'extreia era estesa sota el carril del tren. Un cop acabat el túnel, popularment conegut com 'La Foradada', la pedra pel carril es seguí extraient del turó de Montgat, aquest cop de la part superior. Finalment, el dia 28 d'octubre de 1848 va ser inaugurada la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró.</p> | 41.4660700,2.2794600 | 439830 | 4590748 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51654-foto-08126-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51654-foto-08126-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51654-foto-08126-5-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 102|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 51655 | Estació de Renfe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-renfe | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular que es troba format per un cos central de planta baixa, pis i golfes, dos cossos laterals de planta baixa i pis, i un cos de planta baixa. El cos central té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, mentre que els laterals la tenen plana. Les façanes principal i posterior estan compostes simètricament segons set eixos amb les finestres d'arc escarser, emmarcades i ressaltades per diferent color. Les finestres de les golfes són de menors dimensions i d'arc pla. Les dues façanes estan coronades amb un frontó de línies neoclàssiques. El tractament exterior dels murs és l'obra vista, que contrasta amb el color cru de les obertures, els angles cantoners, les cornises i el coronament.</p> | 08126-6 | Carrer Marina, s/n | <p>La construcció de la primera línia ferroviària de la península ibèrica data de mitjans del segle XIX. El principal artífex de l'obra fou l'indià mataroní Miquel Biada i Bunyol, que havent vist les comoditats del ferrocarril a la colònia de Cuba volgué introduir-lo per desplaçar-se a Barcelona. Però va haver d'anar a Londres per obtenir suport per al projecte. Juntament amb els seus amics Josep Maria Roca Cabanes i Jaume Badia Pardines van fundar la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró. L'any 1847 van començar les obres, sota la supervisió tècnica de l'enginyer anglès Joseph Locke, també inversor de l'empresa. El traçat transcorria paral·lel al Camí Ral, excepte en arribar a Mataró, on seguia la línia de costa. El turó de Montgat va suposar un obstacle en tal recorregut, pel que es va decidir fer-hi un túnel que, com la línia, era el primer de l'estat. Aquest imprevist, però, va fer augmentar notablement les despeses de la línia. Va ser excavat amb pic i pala, i la pedra que s'extreia era estesa sota el carril del tren. Un cop acabat el túnel, popularment conegut com 'La Foradada', la pedra pel carril es seguí extraient del turó de Montgat, aquest cop de la part superior. Finalment, el dia 28 d'octubre de 1848 va ser inaugurada la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró. No serà fins al segle XX que es va construir l'estació de Montgat, i posteriorment la de Montgat Nord al barri de Monsolís.</p> | 41.4629700,2.2721200 | 439214 | 4590409 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51655-foto-08126-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51655-foto-08126-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51655-foto-08126-6-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'estil de l'edifici es correspon amb el de nombroses estacions ferroviàries construïdes en la mateixa època. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 51656 | Can Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sant-hilari | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular que ha quedat integrada dins l'entramat urbà. Consta de planta baixa i pis, i té la coberta a dues vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana, prenent més llargada la de ponent. La façana principal té tres obertures d'arc pla per pis, essent les superiors amb ampits motllurats. El ràfec es troba decorat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior és arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08126-7 | Camí Ral, 3-5 | <p>La masia de Can Sant Hilari es trobava situada en un emplaçament privilegiat, a peu del Camí Ral, que constituïa la principal via de comunicació entre les actuals comarques del Barcelonès i el Maresme. Les seves característiques constructives i la seva situació indiquen que el seu origen el trobem en època contemporània, quan els episodis de bandolerisme i de pirateria van deixar de suposar una amenaça en les principals vies de comunicació i els assentaments costaners.</p> | 41.4667400,2.2796800 | 439849 | 4590822 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51656-foto-08126-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51656-foto-08126-7-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 51657 | Casa de la Riera d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-den-font | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX | <p>Casa cantonera de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. Té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Es troba ensotada respecte el nivell actual del carrer, pel que s'hi accedeix a través d'unes escales que comuniquen el carrer de Mar i el de la Riera d'en Font. Consta d'un portal amb llinda de fusta, com ho són la resta d'obertures, tot i que aquestes s'han incorporat en la darrera reforma. A la façana orientada a mar té una balconada amb accés des de dos finestrals, entre els quals s'hi ha afegit un rellotge de sol modern. El ràfec es troba decorat amb una imbricació composta de rajols i teules ceràmiques. Abans de la reforma l'acabat exterior era arrebossat amb pòrtland amb pedra vista intercalada, tot i que actualment és arrebossat i pintat de color blanc. Els porticons de les finestres s'han pintat de color blau.</p> | 08126-8 | C. Riera d'en Font, 8 Bis | <p>El barri del casc antic que coneixem no es començà a constituir fins el segle XIX, al voltant de l'església de Sant Joan. Les cases del carrer de l'Església van ser les primeres que es van edificar, davant les quals hi havia terrenys amb els horts i safareigs. Més endavant es van començar a parcel·lar i construir aquestes parcel·les, i es va formar el carrer de Mar. L'any 1848 va ser inaugurada la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró, que transcorria entre la platja i el carrer de Mar. El segle XX va suposar l'ampliació del barri amb noves cases. Segons fonts orals, la casa de la Riera d'en Font es trobava dividida en dues vivendes independents, i no va ser fins al voltant del 1970 que es va unificar en una de sola.</p> | 41.4678900,2.2844600 | 440249 | 4590946 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51657-foto-08126-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51657-foto-08126-8-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Va ser restaurada durant l'any 2008. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 51658 | Quinta Santana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quinta-santana | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX | <p>Casa aïllada de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos. Té la coberta a quatre vessants, al centre de la qual s'alça un petit cos quadrangular formant una torre. Les façanes principal i laterals es composen segons una marcada simetria, que es posa de manifest en la disposició de les obertures i dels elements arquitectònics. Tant el portal com les finestres són d'arc de mig punt, excepte les del segon pis, que es van fer d'arc pla en motiu de l'ampliació d'aquest nivell. Al frontis en destaca una gran marquesina de ferro forjat entre el balcó i el portal. A la façana posterior s'hi va adossar modernament un cos de menor alçada que el principal. Els pisos es troben delimitats a l'exterior a través de motllures, essent les superiors amb arcuacions cegues. La finca on es troba situada la casa conserva elements arquitectònics tals com escales, mosaics i dues reixes per on s'accedia, una de les quals té inscrites les inicials 'JS' amb l'any 1870 intercalat. Al pilar de la segona entrada, situada a la Riera de Sant Jordi, hi ha inscrit 'Quinta Santana'.</p> | 08126-9 | Carretera de Tiana | <p>La Quinta Santana també va ser coneguda com a Can Ballester i Can Llorens. Des del 1948 pertany als claretians, que van habilitar la casa com a seminari.</p> | 41.4700500,2.2667200 | 438770 | 4591199 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51658-foto-08126-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51658-foto-08126-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51658-foto-08126-9-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 51659 | Mas Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gili | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XV | Els cossos annexes es troben parcialment esfondrats. L'interior també es troba força deteriorat. | <p>Masia aïllada de planta irregular amb diversos cossos annexes adossats. Davant la casa hi ha un pati que queda tancat per les corts i una reixa amb data de 1889. Consta de planta baixa, pis i golfes i és de tipus basilical, amb dues vessants i el cos central de les golfes que sobresurt sobre el carener, constant d'un desaiguat propi. Al centre de la façana hi ha el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha un finestral gòtic d'arc conopial lobulat amb capitells decorats. Al costat d'aquest hi ha pintat un rellotge de sol. La resta d'obertures són de pedra carejada i arrebossades, i es troben disposades de forma aleatòria per la façana. En un extrem del frontis hi ha un matacà, que havia tingut funcions defensives. A la façana posterior hi ha un cos en estat ruïnós que constituïa el celler, on encara són visibles les bótes i la premsa de vi. El parament és de tàpia, arrebossada i pintada de color blanc, amb les finestres del frontis pintades de color magenta. El ràfec es troba decorat amb una imbricació de rajols ceràmics. A l'interior s'hi conserven els paviments de tova i els cairats de fusta dels sostres. A prop de les façanes de tramuntana i sol ixent hi ha un pou circular de pedra i dues basses que s'omplen amb aigua de dues mines diferents.</p> | 08126-10 | Camí de Can Gili | <p>L'origen del Mas Gili es remunta a l'època medieval, tal com testimonia el finestral gòtic que conserva a la façana principal. Malgrat que no disposava d'un sistema defensiu tan complex com en les masies de Ca n'Alsina i Ca l'Umbert, més properes a la costa, encara són visibles elements com un matacà, que permetien una certa resistència davant els atacs de bandolers. Ja època contemporània la masia va viure un important impuls econòmic gràcies a l'intensificació de l'agricultura -especialment de la vinya- , tal i com ho constaten el celler i la premsa.</p> | 41.4745300,2.2775000 | 439674 | 4591688 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51659-foto-08126-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51659-foto-08126-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51659-foto-08126-10-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A causa de l'arranjament de la riera amb maquinària pesada s'ha malmès la canalització d'aigua d'una de les mines. | 93|98|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 51660 | Carrer Marquès de Monsolís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-marques-de-monsolis | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX-XX | <p>Carrer de curt recorregut que comença a l'alçada de la carretera N-II i acaba a la riera de Miquel Matas. Es troba constituït per cases entre mitgeres en una banda i petits horts i coberts a l'altra. Tot i que algunes de les cases s'han substituït per construccions modernes o bé s'han reformat, originalment eren d'una o dues crugies i de planta baixa i pis. En destaquen les cases número 15, 23, 31 i 43, que mantenen l'estructura original; la 19, 27,37, 45 i 49, amb el portal d'arc escarser; i la 37 i 39, decorades amb motius florals tant a la façana com a l'interior.</p> | 08126-11 | Al Nord Est de Montgat, sota Cal Pallejà | <p>El carrer de Monsolís rep el nom del proper casal dels marquesos de Monsolís, també conegut com a Cal Pallejà. Es va formar al llarg del segle XIX amb cases tradicionals, també conegudes com a 'cases de cós'. Durant el segle XX s'hi van construir noves cases, algunes de les quals utilitzades com a residències d'estiueig.</p> | 41.4698800,2.2885300 | 440591 | 4591165 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51660-foto-08126-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51660-foto-08126-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51660-foto-08126-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La zona d'horts de davant de les cases es troba en gran part abandonada, pel que ofereix un aspecte força desmillorat. Malauradament, els solars es troben en venda per construir-hi vivendes noves. | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 51661 | Cal Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palleja | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XIX/XX | <p>Casal de planta rectangular que es troba situat enmig d'una finca senyorial. El volum té tres crugies, a les quals s'han afegit dos cossos laterals de dos nivells d'alçat, de les mateixes característiques que el principal. El volum central consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana, habilitada com a terrassa transitable. A banda i banda de la crugia central hi arrenquen dos pilars amb relleu i capitells d'ordre corinti. Com a remat trobem un frontó d'estil clàssic, que incorpora un escut al centre. L'edifici es troba coronat amb una cornisa composta i una balustrada, amb grups escultòrics a les cantonades. Les obertures són d'arc pla i frontó circular al primer pis, d'arc escarser al segon pis i d'arc de mig punt als cossos laterals. Aquest mateix esquema compositiu, marcat per una notable simetria, es repeteix a la façana posterior. La finca es troba delimitada per un mur i una reixa d'estil romàntic.</p> | 08126-12 | C. Aurora Bertrana, 1-3 | <p>La fesomia actual de Cal Pallejà respon a una reforma datada de la segona meitat del segle XX, sota una notable influència neoclàssica. D'aquest període data el frontó amb pilars d'ordre corinti de la façana principal, així com les galeries, els balcons amb balustrada i les obertures clàssiques. L'antic casal era d'estil eclèctic, i constava de dues grans torres de planta quadrangular a la part posterior i una cúpula central. El nom del casal té l'origen en el llinatge dels Pallejà, família pertanyent a la noblesa barcelonina. Aquesta entroncà amb el marquesat de Monsolís a mitjans del segle XIX, en motiu del casament de Guillem de Pallejà i d'Olzina i Concepció Bassa, hereva del títol després de la mort del seu pare, Pere Nolasc i Girona, i la seva mare, Xaviera de Saleta i Descatllar. El marquesat fou concedit el 1853 per la reina Isabel II a la vídua de Pere Nolasc, lloctinent de la capitania general de Barcelona. En morir Xaviera de Saleta, originària de la parròquia de Santa Maria de Mansolí de Sant Hilari Sacalm, passà el títol a la filla. Hi ha referències documentals que indiquen que la família Pallejà ha tingut terres a Montgat des del segle XVII, de la mà de Josep Pallejà, que en morir sense descendència la passà al seu nebot Honorat de Pallejà i Riera. Aquests terrenys passaran per successió hereditària entre els Pallejà fins al segle XIX, període en què es construí el primer palau d'estil romàntic. El marquesat dels Monsolís, també conegut com a Mansolí, s'ha mantingut fins als nostres dies en mans de Guillem de Pallejà Ferrer-Cajigal.</p> | 41.4699700,2.2871500 | 440476 | 4591176 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51661-foto-08126-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51661-foto-08126-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51661-foto-08126-12-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Pallars i Gamadé | L'escut heràldic del frontó va ser incorporat en la reforma de mitjans del segle XX, pel que no s'acull a la protecció del decret 571/1963. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 51662 | Templet- mirador del Turó del Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/templet-mirador-del-turo-del-mar | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX | Ha perdut pràcticament tot el revestiment de rajoles. Presenta pintades vandàliques. | <p>Templet de planta quadrangular que es troba obert als quatre costats amb arcs de ferradura lobulats. Té la coberta plana, sota la qual comença una cornisa decorada amb tríglifs. Els pilars cantoners són fets de ceràmica vista, tot i que originalment es trobaven revestits amb rajoles de colors. A la façana de mestral hi ha tres graons que superen l'alçada de la base. A pocs metres hi ha una bassa de reduïdes dimensions.</p> | 08126-13 | Al cim del Turó del Mar | <p>La finca de Can Ribas ocupava una bona part la zona del turó del Mar. Pertanyia a la família Calonge Ribas, que residia en un casal senyorial d'estil neoàrab. Els elements arquitectònics que es van construir a la finca es van fer sota el mateix estil historicista, entre els que s'han conservat el templet-mirador i el portal. La capella romànica de Sant Martí i la masia de Can Galceran de Vall també es trobaven dins el recinte, essent aquesta última la masoveria. Durant la segona meitat del segle XX el casal va ser enderrocat per construir la urbanització del Turó del Mar.</p> | 41.4677100,2.2803000 | 439902 | 4590929 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51662-foto-08126-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51662-foto-08126-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51662-foto-08126-13-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es troba situat a la part alta del turó, amb vistes panoràmiques sobre la zona. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 51663 | Can Regent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-regent | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. GAVÍN, J.M., Inventari d'Esglésies del Maresme. Barcelona: Arxiu Gavín, 1991. MONTGAT. AJUNTAMENT. Imatges per a la memòria [àlbum]. Montgat: Ajuntament de Montgat, 2001.</p> | XX | <p>Masia aïllada de planta quadrangular que ha perdut el seu caràcter rural a causa d'una reforma moderna. La finca on es troba està delimitada per un mur que intercala parets amb capcers triangulars i pinya ceràmica superior, i baranes metàl·liques. En un extrem hi trobem la capella i la bassa. La casa consta de planta baixa, dos pisos i golfes, i té la planta de tipus basilical. Ha estat dividida en diverses vivendes independents. Al centre de la façana principal s'hi ha adossat un cos a mode de tribuna, amb tres nivells d'alçat sostinguts per pilars a la planta baixa. A sota encara hi és visible el portal original, d'arc de mig punt adovellat. La resta d'obertures són de factura moderna. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, excepte el sòcol, que és de llosa.</p> | 08126-14 | C. de l'Onze de setembre, s/n | <p>La masia de Can Regent que coneixem respon a una reforma de la segona meitat del segle XX, si bé el seu origen el podríem trobar entre l'època moderna i contemporània. Les seves notables dimensions són el reflex de la prosperitat ecònomica amb què fou construïda. Segons un testimoni gràfic de la primeria del segle XX, és visible la coberta original amb la seva planta basilical, així com el gran nombre d'obertures de pedra carejada del frontis. De tot això avui només en queda el portal. Antigament també va ser coneguda com a Can Carreres, i la capella es coneix com a Sant Joaquim o Mare de Déu de les Neus.</p> | 41.4742400,2.2801000 | 439891 | 4591654 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51663-foto-08126-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51663-foto-08126-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51663-foto-08126-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La finca s'ha parcel·lat i edificat amb diverses cases, formant tot el conjunt una comunitat de veïns. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 51664 | Can Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ventura | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XX | <p>Gran casal de planta irregular al voltant del qual s'hi distribueixen diversos edificis que havien tingut una finalitat productiva. Es tracta d'un volum constituït per diversos cossos, de tres i quatre nivells d'alçat. Els cossos de més alçada es troben acabats amb merlets, que emfatitzen el caràcter de fortificació amb què va ser construït. El cos principal destaca en alçada respecte la resta amb una gran fornícula amb una escultura i una xemeneia antropomorfa al capdamunt. En aquest cos també hi trobem diverses garites, una finestra barrada emulant l'escut de Catalunya, i un gran vitrall frontal amb l'escut de la família Ventura. Les façanes es troben ricament ornamentades amb barbacanes, motllures, merlets amb forma d'ocells de paper, etc; entre les que s'intercalen obertures d'arc de mig punt. L'acabat exterior del conjunt és l'obra vista.</p> | 08126-15 | Camí Ral, 191 | <p>La finca pertanyia a la família Ventura, que fa ver construir la casa durant la primera meitat del segle XX seguint un estil esclèctic i dotant-la d'una destacada monumentalitat. Durant la segona meitat del segle XX es van construir al seu voltant els edificis annexes on fabricaven tendals.</p> | 41.4726700,2.2953600 | 441164 | 4591470 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51664-foto-08126-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51664-foto-08126-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51664-foto-08126-15-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'escut heràldic data de mitjans del segle XX, pel que no s'acull a la protecció del decret 571/1963. | 116|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 51665 | Can Galceran de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galceran-de-vall | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular que es troba constituïda per diversos cossos. El volum central té tres crugies, consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés es troba descentrat en la façana i és d'arc de mig punt adovellat. Al pis superior hi ha tres finestres d'arc de mig punt arrebossat, mentre la resta són d'arc pla i es troben distribuïdes aleatòriament per les façanes. Centrat en el frontis hi ha un rellotge de sol construït amb rajola ceràmica moderna. La façana de mestral té adossat un cos de planta baixa i pis amb la coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. Es troba obert amb un gran portal amb llinda de fusta i diverses finestres de factura moderna. A la façana posterior hi ha un altre cos de planta baixa i pis i un sol vessant que desaigua a la mateixa façana. Cal destacar el nombre de xemeneies de què consta la casa. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. L'interior ha estat completament reformat com a equipament esportiu. S'hi conserven dues premses de vi.</p> | 08126-16 | Avinguda Jordana, 72 | <p>La masia de Can Galceran de Vall o Can Galceranet era coneguda antigament com a Manso Martí, per la seva proximitat amb la capella romànica de Sant Martí. Al segle XVI apareix documentada juntament amb aquesta última. Més endavant va passar a ser la masoveria de la finca de Can Ribas, que ocupava una bona part la zona del turó del Mar. Aquesta pertanyia a la família Calonge Ribas, que residia en un casal senyorial d'estil neoàrab. La capella de Sant Martí també es trobava dins el recinte. Durant la segona meitat del segle XX el casal va ser enderrocat per construir la urbanització del Turó del Mar. La masia de Can Galceran de Vall que coneixem en l'actualitat és el resultat de diverses intervencions, la majoria de les quals daten de la darreria del segle XX. La masia de Can Galceran de Dalt es troba situada a Tiana.</p> | 41.4709100,2.2793200 | 439823 | 4591285 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51665-foto-08126-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51665-foto-08126-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51665-foto-08126-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Montgat es denomina Can Ribas. Actualment alberga el Club de Tennis Turó del Mar. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 51666 | Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. CUYÀS, J.M. Història de Badalona. IV v. Badalona. 1978. PLADEVALL, A., dir., Catalunya Romànica: el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984. Guia del romànic a la comarca del Maresme [text imprès] Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1982.</p> | XI | <p>Ermita aïllada de planta rectangular que es troba situada entre l'autopista i un club esportiu. Consta d'una sola nau coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la part posterior hi trobem l'absis semicircular, que està obert amb una finestra d'arc de mig punt. L'accés es fa per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una petita finestra de pedra carejada i un campanar d'espadanya. El parament exterior és de carreus escairats de petites dimensions, excepte a les cantonades, on són més grans. El sostre és de volta de canó de pedra.</p> | 08126-17 | Avinguda Jordana, 70 | <p>La primera referència documental de la capella de Sant Martí data de l'any 1026, en motiu d'una donació de la mateixa al monestir de Sant Cugat. A finals del segle XI torna a citar-se com a propietat del monestir, juntament amb la de Sant Romà, que podria correspondre a la de Tiana. L'any 1120 el pontífex Calixte II va sancionar al citat monestir en motiu de la possessió de l'ermita. La següent notícia de Sant Martí la trobem al segle XVI, quan apareix associada a la propera masia de Can Galceran de Vall. A la darreria del segle XVIII s'esmenta un cementiri, on van sepultar-hi fins el 1814, quan la capella es trobava en estat ruïnós. Unes visites pastorals del segle XIX ens revelen que aquest mateix segle va ser restaurada, i va canviar la seva advocació per la de la Verge del Pilar. Pels volts del 1854 va passar a formar part, juntament amb la masia, de la finca de Can Ribas, propietat dels Calonge Ribas. En ple segle XX la finca va ser urbanitzada, i la capella de Sant Martí i Can Galceran de Vall van quedar inclosos dins unes instal·lacions esportives. Durant la construcció de l'autopista B-20 hi va haver una important mobilització ciutadana per evitar-ne l'enderroc, fet que va permetre salvar-la.</p> | 41.4712200,2.2790700 | 439802 | 4591320 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51666-foto-08126-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51666-foto-08126-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51666-foto-08126-17-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 51667 | Xemeneia de l'antiga Fàbrica Ert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-lantiga-fabrica-ert | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XX | <p>Xemeneia de planta circular troncopiramidal que es troba situada sobre una base quadrangular. Aquesta base es troba decorada amb una motllura i s'obre amb una porta d'arc de mig punt, actualment tapiada. La xemeneia té un coronament en collarí. El parament és de totxo vist aplantillat.</p> | 08126-18 | A l'Est de l'estació ferroviària de Montgat | <p>La xemeneia formava part del conjunt industrial de la fàbrica Ert, dedicada al sector químic. La fàbrica es trobava situada davant de mar i va ser enderrocada l'any 1989, fet que va suposar la recuperació d'una part del litoral montgatí. La xemeneia es va conservar com a testimoni del passat industrial de la zona.</p> | 41.4629400,2.2734200 | 439323 | 4590405 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51667-foto-08126-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51667-foto-08126-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51667-foto-08126-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 51668 | Jaciment de can Regent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-regent | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995.</p> | -III/V | En l'actualitat no s'ha trobat cap jaciment | <p>A la finca de la masia de Can Regent s'hi va localitzar troballa superficial de ceràmica ibèrica, dòlia i tègula. Tanmateix, en prospeccions posteriors no s'ha trobat més material.</p> | 08126-19 | Camí de Can Regent | <p>L'única notícia sobre l'existència d'aquest jaciment prové de l'historiador i arqueòleg badaloní J.M Cuyàs. Tanmateix, en les prospeccions realitzades per fer la Carta Arqueològica no s'hi localitzà res. La ceràmica ibèrica i la presència de dòlia i tègula apunten a l'existència d'un assentament ibèric del període final, que començava a trobar-se sota l'influència romana.</p> | 41.4742400,2.2801000 | 439891 | 4591654 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51668-foto-08126-19-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 80|81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 51669 | Jaciment del túnel de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-tunel-de-montgat | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995.</p> | -III/V | El jaciment ja no existeix. La zona ha estat urbanitzada i reformada. | <p>Al costat esquerra del túnel del turó de Montgat es localitzà un jaciment consistent en un lloc d'habitació amb estructures conservades d'una vil·la romana. S'hi va trobar paviment d'opus signinum i ceràmica diversa, però no es va recollir material.</p> | 08126-20 | Al costat del Túnel de Montgat | <p>Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen del jaciment del Túnel de Montgat. D'una banda, es creu que les restes es podrien correspondre amb les de la desapareguda masia de Ca n'Alsina. Tanmateix, l'emplaçament no es correspon amb exactitud amb les d'aquesta. D'altra banda, podria tractar-se d'un assentament romà relacionat amb el del Turó de Montgat, on s'ha demostrat a través de les diferens prospeccions arqueològiques que hi hagué un assentament romà entre els segles IV i I a.C.</p> | 41.4663100,2.2796600 | 439847 | 4590774 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51669-foto-08126-20-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 51670 | Jaciment de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-marti | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. CUYÀS, J.M. Història de Badalona. IV v. Badalona. 1978. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995.</p> | -III/V | L'entorn de l'ermita ha estat molt modificat. | <p>Aquest jaciment arqueològic consisteix en un lloc d'habitació sense estructures. Al voltant de l'ermita romànica de Sant Martí s'hi van trobar restes ceràmiques ibèriques i romanes. També hi havia dues moles de molí en els mateixos fonaments de la capella, que podrien datar d'època romana. No s'hi va recollir material.</p> | 08126-21 | Avinguda Jordana, 70-72 | <p>La troballa va ser localitzada per J.M. Cuyàs i Ll. Galera l'any 1956. En prospeccions posteriors no s'ha trobat material. El mateix Josep Maria Cuyàs també parla de l'existència de làpides sepulcrals davant la capella, que van ser destruïdes durant la Guerra Civil. CUYÀS (1978:62). Presumiblement, les moles i el fust que hi havia adossats al mur es van perdre durant la darrera restauració, feta l'any 1980.</p> | 41.4710300,2.2791600 | 439810 | 4591299 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51670-foto-08126-21-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 51671 | Jaciment de can Cutxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cutxet | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007.</p> | -III/V | La vil·la quedà parcialment destruïda durant la construcció de l'autopista. | <p>Durant l'obertura de l'autopista A-19 es va localitzar un lloc d'habitació amb estructures conservades d'una vil·la romana. Es va trobar part d'un hipocaust i restes de ceràmica d'època indeterminada.</p> | 08126-22 | Carrer de Sant Jordi, 71 | <p>El jaciment va ser descobert per X. Galzeran i F. Almeida l'any 1967, en una cata de prospecció per l'obertura de l'autopista A-19.</p> | 41.4644000,2.2694400 | 438992 | 4590570 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51671-foto-08126-22-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 51672 | Jaciment de can Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ventura | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995.</p> | I/V | Actualment no hi ha jaciment. | <p>Entre la finca de Can Ventura i el torrent de la Foguera s'hi va localitzar un lloc d'habitació amb estructures conservades de vil·la i un lloc d'enterrament en inhumació aïllada. En concret, s'hi va trobar part d'una sepultura de tègula, on només hi havia les tíbies. En unes obres de la casa s'hi va recollir sigil·lata sudgàl·lica, hispànica, clara A, clara D, ceràmica comuna, plaqueta de marbre, fragments d'estuc groc i vermell i 3 monedes.</p> | 08126-23 | Camí Ral, 191 | <p>El jaciment es correspon amb un assentament del període Alt Imperial i es troba relacionat amb altres jaciments del Turó de la Serreta. La sepultura de tègula fou descoberta l'any 1974 per Ll. Galera i J. Ramírez. Tanmateix, l'indret apareix citat per l'historiador i arqueòleg badaloní J.M Cuyàs, que parla en una publicació del 1949 de la troballa d'un mosaic policrom amb la representació d'un carro tirat per cavalls i de restes de banys i sepulcres. En una publicació del 1977 el mateix autor cita la mateixa troballa, tot i que la situa a Can Cusí (El Masnou).</p> | 41.4736800,2.2943100 | 441077 | 4591583 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51672-foto-08126-23-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 51673 | Jaciment del turó de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-de-montgat | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. DE LA PINTA, J., TOLOSA, L. 'Contribución al conocimiento del poblado Ibérico del turó de Montgat (Barcelona)'. Puig Castellar [Santa Coloma de Gramanet]. Tercera Època (1978) núm. 1. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | -XII/-I | La transformació progressiva del turó ha provocat la destrucció del jaciment. | <p>El Turó de Montgat és una zona de gran riquesa arqueològica, on s'hi ha localitzat un lloc d'habitació amb estructures conservades de poblat i un lloc d'enterrament per incineració. En una primera excavació s'hi va trobar ceràmica ibèrica i romana, les restes d'un mur i tres sitges amb enterraments. Entre la ceràmica que s'ha conservat hi ha fragments d'àmfora, campaniana A, ceràmica gris; també hi havia una agulla d'os, restes de fauna i cendres. En una prospecció posterior s'hi va trobar nou material, entre el que destaca una àmfora púnica, sigil·lata clara, fusaioles i pondus, i una agulla de coure. Més tard es va recuperar en una nova sitja una moneda de Cese i dues fíbules. En excavacions posteriors s'ha localitzat ceràmica ibèrica i romana de les mateixes característiques.</p> | 08126-24 | Sobre el Túnel de Montgat | <p>La primera excavació del Turó de Montgat va ser organitzada per l'Agrupació Excursionista de Badalona el 1933 i 1936. La segona es va fer el 1940 sota la direcció de l'historiador i arqueòleg badaloní J.M Cuyàs. Les sitges que es van localitzar van ser saquejades, i del fragment de mur no n'ha quedat constància. Als anys 70 el Grup de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet va fer una tercera excavació al nord oest del turó. Igualment, Jorge de la Pinta i Laude Tolosa van fer un estudi estratigràfic, que no va permetre definir una seqüència cronològica a causa de la dispersió del material. L'any 1986 l'Ajuntament de Montgat promogué una nova prospecció, sota la direcció d'A. Freixa i V. Moreno. Aquests van determinar que l'ocupació del turó es consolidà entre els segles IV a.C i el I a.C, amb indicis d'un assentament anterior del segle VIII a .C. En motiu de l'obertura d'un nou vial, l'any 2005 es va tornar a excavar la zona, amb l'únic resultat de fragments de ceràmica ibèrica i romana. Com a resultat de les diverses excavacions arqueològiques practicades sobre el turó de Montgat, s'ha comprovat l'existència d'un assentament ibèric, tot i que es desconeixen les seves característiques. Com és habitual en aquest tipus d'assentament proper al mar, va seguir existint sota influència romana, des del segle IV a.C. fins el segle I a.C. OLESTI (1995:401). El material localitzat de la primera Edat del Ferro indica la possibilitat d'una existència anterior. Diverses fonts han identificat el Turó de Montgat amb el Promontorium Lunarium de Ptolomeu, que es correspon amb el nom llatí d'un cap de costa situat entre Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquest turó, avançat sobre el mar, podria haver estat un bon lloc d'observació dels fenòmens astronòmics. Tanmateix, d'altres autors l'han identificat amb el Cap de Tossa, Montjuïc o el Montcabrer, entre d'altres. En el transcurs dels segles, el Turó de Montgat ha experimentat canvis importants. Aquest estava més avançat sobre el mar, amb un fort desnivell vertical, ja que la seva alçada rondava els setanta metres. La primera notícia que se'n té després de la caiguda de l'imperi romà no serà fins al segle XI, en què està documentada l'existència d'un castell al cim del turó. A principis del segle XV apareix citada al mateix emplaçament una capella, dedicada a Sant Joan, Sant Sebastià i Sant Roc. El turó fou escenari de nombroses batalles a causa de la seva situació estratègica, fins que les tropes de Felip V van enderrocar el castell en acabar la Guerra de Successió. Tot i que va ser posteriorment reconstruït, durant la primera meitat del segle XIX fou finalment abandonat. A mitjans del segle XX es va començar a construir el túnel ferroviari sota el turó, per tal de fer arribar el ferrocarril a Mataró. La pedra necessària pel carril es va extreure del mateix turó, pel que les seves dimensions van quedar notablement reduïdes. Més endavant, a causa de la construcció de la carretera N-II, va ser seccionat transversalment, fet que va provocar la destrucció d'un camp de sitges. Finalment, l'any 1976 es va construir un mirador al cim en motiu del centenari del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.4665000,2.2779600 | 439705 | 4590797 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51673-foto-08126-24-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 51674 | Jaciment paleontològic del turó de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-turo-de-montgat | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. FOLCH, R., dir., Història natural dels Països Catalans: Registre fòssil. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. SOLÉ, L., DEPAPE, G., (1934). Constitución geológica del cerro de Montgat (Barcelona). Barcelona: Verdaguer.</p> | 28 a 24 Ma | La transformació progressiva del turó ha provocat la destrucció del jaciment. | <p>Al Turó de Montgat també s'ha localitzat un jaciment de tipus lacustre. S'hi han trobat les següents plantes fòssils: Sequoia langsdorfii, Cinnamomum polymorphum, Fagus silvatica i Salix angusta. Les restes de macromamífers (Archaeomys sp.) permeten afirmar una edat dels dipòsits més antiga, concretament Oligocè superior (MP28-MP29), és a dir, el jaciment de Montgat és Catià, aproximadament de 28 a 24 Ma.</p> | 08126-25 | Turó de Montgat | <p>Les espècies Sequoia langsdorfii, Fagus silvatica i Cinnamomum polymorphum van propagar-se durant el terciari de forma molt estesa. A Montgat s'han trobat a la mateixa latitud que a Barcelona, pel que s'ha pogut datar del neogen. No obstant, no ha estat possible determinar amb exactitud si pertanyen al miocè o pliocè.</p> | 41.4657700,2.2785800 | 439756 | 4590715 | 08126 | Montgat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades UTM no es corresponen amb exactitud a les del jaciment. | 1792 | 5.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 51675 | Jaciment enfront del turó de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-enfront-del-turo-de-montgat | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007.</p> | -I/III | Parcialment espoliat. | <p>Jaciment subaquàtic que va ser localitzat en el fons marí davant del turó de Montgat. La troballa consisteix en una àmfora de tipus Pasqual 1.</p> | 08126-26 | Davant del Turó de Montgat | <p>Els pescadors de Badalona van fer la troballa de l'àmfora i en van informar a Ll. Galera, que va donar-ne la notícia.</p> | 41.4642400,2.2794500 | 439828 | 4590545 | 08126 | Montgat | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51675-foto-08126-26-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades UTM no es corresponen amb exactitud a les del jaciment. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 51676 | Jaciment de les Lloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-lloses | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007.</p> | -III/V | Espoliat | <p>Jaciment subaquàtic que va ser localitzat al fons marí, a la zona de les Lloses. S'hi va trobar ceràmica romana sense classificar.</p> | 08126-27 | Les Lloses | <p>El jaciment va ser descobert per Enrique Alvarez Gasulla. Aquest jaciment era determinat com a 'Fondejador', tot i que no se'n tenen més dades. Serra Ràfols hi indicava l'existència de material arqueològic.</p> | 41.4642600,2.2801000 | 439882 | 4590546 | 08126 | Montgat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades UTM no es corresponen amb exactitud a les del jaciment. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 51677 | Parc de les Bateries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-les-bateries | <p>http://www.montgat.cat http://www.aemuntanya.net/ http://hemeroteca.lavanguardia.es</p> | XX | <p>Parc urbà que està situat al nord del municipi, a tocar del barri de Can Maurici. Té una extensió aproximada d'una hectàrea, i es troba situat a la part més alta del municipi, amb vistes panoràmiques del Pla de Barcelona i del Baix Maresme. L'espai es troba parcialment ocupat per les bateries militars abandonades, així com pistes de petanca i patinatge. Al voltant hi trobem l'espai verd, on els arbres predominants són el Pinus pinea (pi pinyer) i el Pinus halepensis (pi blanc). Pel que fa als arbusts, destaquen Pistacia lentiscus (llentiscle), el Tamarix (tamariu), el Viburnum tinus (marfull) i Spartium junceum (ginesta). També hi ha plantes aromàtiques, com el Rosmarinus officinalis(romaní), la Lavandula angustifolia (lavanda) i la Salvia officinalis(sàlvia).</p> | 08126-28 | Al final del Carrer de les Bateries | <p>Les bateries militars de Montgat van ser instal·lades el 1898 en motiu de l'esclat de la Guerra de Cuba. Aquest any, els Estats Units d'Amèrica van declarar la guerra a Espanya a favor de la independència de l'illa de Cuba. L'optimisme inicial dels espanyols va quedar ràpidament esvaït després de la derrota de la seva flota i de la base de Santiago de Cuba. Davant d'això, per tal de poder defensar la costa d'un possible atac naval, es van construir diverses bateries al Barcelonès. Afortunadament, no van ser utilitzades, ja que després de quatre mesos de combat es va signar la pau, en què es concedia la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. En motiu de l'esclat de la Guerra Civil es va reprendre l'activitat militar. L'any 1945 les bateries de Montgat eren ocupades pel 7è Regiment d'artilleria de costa, qui s'encarregava de defensar la ciutat de Barcelona i el litoral, juntament amb les bateries de Montjuïc. Un segon grup s'encarregava de la defensa de la badia de Roses. La zona va estar militaritzada fins el 1985, quan es van suprimir els regiments de defensa de costa i es van desmantellar les bateries. L'octubre del següent any, l'aleshores ministre de Defensa, Narcís Serra, va firmar la cessió dels terrenys a l'Ajuntament de Montgat, així com dels respectius terrenys a l'Ajuntament de Badalona (a la zona del Turó del Caritg). D'aleshores ençà s'ha utilitzat com a parc urbà.</p> | 41.4672900,2.2718300 | 439194 | 4590889 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51677-foto-08126-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51677-foto-08126-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 51678 | Font del carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-lesglesia | XX | <p>Font urbana que es troba adossada a la paret d'una casa. La pica es troba centrada entre un banc de maó, i està construïda amb formigó imitant un tronc escapçat. D'aquesta en surt un altre tronc, on es troba fixat el brollador metàl·lic. Al seu darrera hi ha un relleu de formigó emmarcat amb maó, on hi ha representat el turó de Montgat, amb el túnel i el castell al capdamunt, i el mar amb una barca de vela. En primer pla hi ha el cap d'un pescador fumant pipa, i en un extrem hi ha l'escut de Montgat. Sobre el relleu hi ha una graella amb l'any 1982 gravat.</p> | 08126-29 | Al carrer de l'Església | 41.4677100,2.2837000 | 440186 | 4590927 | 1982 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51678-foto-08126-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51678-foto-08126-29-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | J. Nieto | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 51679 | Les Bateries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bateries | <p>http://www.aemuntanya.net/ http://hemeroteca.lavanguardia.es</p> <p><span><span><span><span><span><span>Cortada i Colomer, Lluís (1998) Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Segles XVIII-XIX. Volum 2. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Fulletó “Les bateries, Montgat”. Editat per l’Ajuntament de Montgat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939 ). Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Monte Garay, Carlos (2006)<em> Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña</em>. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Serrano, Alexis; Sirera, Daniel (2013) El búnquer de la platja de la Mar Xica de Vilassar de Mar. Un exemple paradigmàtic de la precarietat dels búnquers maresmencs. A Trobada d’Entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. P. 171-182.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Plànols de les Bateries de Montgat que es conserven al <em>Archivo General Militar de Madrid</em>. Consultable a través de la Biblioteca Virtual de Defensa: <a href='https://bibliotecavirtual.defensa.gob.es/BVMDefensa/es/consulta/registro.do?id=117879'>https://bibliotecavirtual.defensa.gob.es/BVMDefensa/es/consulta/registro.do?id=117879</a></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | S'hi han comès diversos actes vandàlics en forma de pintades de forma periòdica. | <p>Les bateries militars es troben situades sobre un turó, amb vistes panoràmiques del Barcelonès i el Maresme. Hi ha diverses estructures conservades, entre les quals destaquen dos canons fixats sobre una estructura circular ensotada. A prop d'aquestes hi ha diversos polvorins, on s'hi guardaven els explosius.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta bateria estava formada per quatre plataformes per canons antiaeris i altres equipaments relacionats, que servia per defensar el port de Barcelona i la costa del Maresme. Actualment conserva dos canons que són posteriors a l’època en que es va fer. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El conjunt està format per diferents zones i diversos elements, diferenciant entre la zona de foc (on hi ha les 4 plataformes), la zona de rereguarda on hi havia les instal·lacions per a la munició i el comandament, situada darrera de les plataformes, i finalment la casamata de correcció del tir que està una mica endarrerida respecte el conjunt. Hi ha restes d’altres edificis de serveis que es conserven en mal estat o dels que resten tan sols alguns murs. Tot el conjunt està fet amb formigó armat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08126-30 | Parc de les Bateries | <p>Les bateries militars de Montgat van ser instal·lades el 1898 en motiu de l'esclat de la Guerra de Cuba. Aquest any, els Estats Units d'Amèrica van declarar la guerra a Espanya a favor de la independència de l'illa de Cuba. L'optimisme inicial dels espanyols va quedar ràpidament esvaït després de la derrota de la seva flota i de la base de Santiago de Cuba. Davant d'això, per tal de poder defensar la costa d'un possible atac naval, es van construir diverses bateries al Barcelonès. Afortunadament, no van ser utilitzades, ja que després de quatre mesos de combat es va signar la pau, en què es concedia la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. En motiu de l'esclat de la Guerra Civil es va reprendre l'activitat militar. L'any 1945 les bateries de Montgat eren ocupades pel 7è Regiment d'artilleria de costa, qui s'encarregava de defensar la ciutat de Barcelona i el litoral, juntament amb les bateries de Montjuïc. Un segon grup s'encarregava de la defensa de la badia de Roses. El tipus d'armament utilitzat a Montgat eren els canons Krupp 149.1/45. La zona va estar militaritzada fins el 1985, quan es van suprimir els regiments de defensa de costa i es van desmantellar les bateries. L'octubre del següent any, l'aleshores ministre de Defensa, Narcís Serra, va firmar la cessió dels terrenys a l'Ajuntament de Montgat, així com dels respectius terrenys a l'Ajuntament de Badalona (a la zona del Turó del Caritg).</p> | 41.4670300,2.2722900 | 439232 | 4590859 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-foto-08126-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-foto-08126-30-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-20211116124805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-20211116125404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-20211116130243.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-07-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||
| 51680 | Camí Baix d'Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-baix-dalella | <p>El Camí Baix d'Alella comença al Carrer Onze de Setembre, a l'alçada de la Plaça Josep Tarradellas. Transcorre per la zona urbanitzada Residencial Camí d'Alella, i segueix per un tram sense asfaltar fins entrar en terme municipal d'Alella. Fa un total d'uns 1500 metres, al llarg d'un recorregut sense desnivell, en una zona de vinya i matollar propera a l'autopista.</p> | 08126-31 | Prop del terme municipal d'Alella | <p>Aquest camí era un dels utilitzats pels montgatins per anar al poble veí d'Alella. Actualment, l'entorn es troba força canviat, tot i que el traçat del camí és el mateix.</p> | 41.4758600,2.2804300 | 439920 | 4591834 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51680-foto-08126-31-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||||
| 51681 | Fonda Marina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-marina | XX | <p>Casa aïllada de planta rectangular que es troba situada a tocar la carretera N-II. És de planta baixa i pis, amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc pla, de les que en destaca el finestral del primer pis de la façana de migdia. Aquest té un relleu vegetal a la llinda, es troba emmarcat amb pintura blava i té sortida a un balcó. A la façana de ponent es reprodueix el mateix finestral, aquest cop sense balcó. Sota el ràfec té un fris vegetal que inclou la ventilació de la coberta. La façana principal està coronada amb un petit capcer triangular amb motllura i pinyes ceràmiques als extrems. Darrera la casa s'hi conserva un pou circular cobert amb volta esfèrica i una base de premsa.</p> | 08126-32 | Entre la carretera N-II i la Riera d'en Miquel Matas | <p>La Fonda Marina es troba situada a peu de l'antic camí ral (actual N-II). Actualment encara s'utilitza com a restaurant.</p> | 41.4701900,2.2895900 | 440680 | 4591198 | 1928 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51681-foto-08126-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51681-foto-08126-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51681-foto-08126-32-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 51682 | Monument a la Mediterrània | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mediterrania | <p>http://www.montgat.cat</p> | XXI | <p>Escultura exempta de bronze que es troba situada sobre un pilar de quatre cubs. Aquests es troben rotats sobre un mateix eix, i incorporen una placa de bronze esculpida amb relleus de figures al·legòriques de la mediterrània. L'escultura superior és una altra representació al·legòrica de la mar, i està constituïda per un tors femení sota el qual s'empara la cara d'una altra figura. El tors es troba estirat cap enrere amb un braç alçat, del que en surten cintes serpentejants, que emulen el moviment de la mar. En aquestes cintes hi ha inscripcions en idiomes d'àmbit mediterrà, entre les que es pot llegir 'EIPHNH', el nom de la pau en grec.</p> | 08126-33 | A la Plaça Mallorquines | <p>La inauguració de l'escultura es va fer el 23 d'abril del 2003, en plena Festa Major del barri de les Mallorquines. Aquest va ser el darrer pas de la reforma de la zona, després de l'enderroc de dues illes de cases i la construcció de la plaça. L'obra es va concebre com un homenatge a l'artista Àlvar Sunyol, nascut l'any 1935 en aquest barri.</p> | 41.4631900,2.2720200 | 439206 | 4590433 | 2003 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51682-foto-08126-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51682-foto-08126-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Àlvar Suñol | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 51683 | Escultura de la rotonda de la B-20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-rotonda-de-la-b-20 | XX | <p>Escultura de gran format que es troba situada sobre una base aquàtica. Consta de dues bigues de metall verticals, una amb forma de 'L' invertida, entre les quals hi ha una figura amb forma d'escaire. Aquesta última és feta amb planxes d'acer, amb la part superior inscrita:' MAS ALLA DEL DOS MIL CON SUS PASOS AGIGANTADOS'. A la base de les bigues hi ha col·locades perpendicularment dues planxes d'acer més.</p> | 08126-34 | Al Nord Est del terme municipal | <p>La rotonda i l'escultura van ser inaugurades entre el 1995 i 1996 per l'aleshores ministre d'Obres públiques i Urbanisme Josep Borrell.</p> | 41.4719000,2.2928100 | 440950 | 4591386 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51683-foto-08126-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51683-foto-08126-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51683-foto-08126-34-3.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 111|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 51684 | Monòlit commemoratiu del Centre Excursionista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-commemoratiu-del-centre-excursionista | <p>http://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_Excursionista_de_Catalunya</p> | XX | <p>Monòlit de forma rectangular que es troba situat sobre una base de pedra i formigó al cim del Turó de Montgat. A la part frontal té una placa metàl·lica on hi ha inscrit:' En recordança del centenari del Centre Excursionista de Catalunya. El Centre Excursionista de Badalona. Vila de Montgat. 25-11-1976'.</p> | 08126-35 | Turó de Montgat | <p>El Centre Excursionista de Catalunya va ser fundat l'any 1876 per Pau Gibert, Josep Fiter, Eudald Canivell, Romà Amet, Marçal Ambrós i Ramon Ambrós. Després d'anar d'excursió a Montgat, van decidir crear una entitat que promogués excursions pel territori català, per tal de descobrir la seva diversitat. En un primer moment va rebre el nom d'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, i no serà fins el 1890 que se li donà el nom actual. L'any 1976 es va commemorar l'efemèride amb la col·locació d'aquest monòlit, a l'indret on va néixer l'associació.</p> | 41.4659000,2.2786600 | 439763 | 4590730 | 1976 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51684-foto-08126-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51684-foto-08126-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 51686 | Dovelles i finestral de ca n'Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovelles-i-finestral-de-ca-nalsina | <p>BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Editorial Montblanc. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona: La Impremta d'Argentona. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XV | Es troben apilades en un recinte a la intempèrie, envoltades d'altres objectes i de bardisses, fet que n'ha provocat un notable deteriorament. | <p>Es tracta del portal i el finestral gòtic de la masia de Ca n'Alsina desmuntats per peces. El portal era d'arc de mig punt adovellat, mentre el finestral era d'arc conopial lobulat.</p> | 08126-37 | Riera de Sant Jordi, s/n | <p>L'enderroc de la masia de Ca n'Alsina tingué lloc durant l'últim terç del segle XX, en motiu de l'obertura del passeig marítim. Les dovelles i el finestral gòtic van ser desmuntats i portats al Parc de les Bateries, on van restar en l'oblit durant molts anys. Més tard es van portar al magatzem de la brigada municipal. Pels volts del segle XV la masia era coneguda com a Mas Matheu, quan n'era propietari Antoni Matheu. Al segle XVI la família Matheu entroncà amb els Alsina de Vilassar, tot i que no serà fins al segle XVII que l'heretarà Jacint Alsina, després de la mort sense descendència de Joan Matheu. En un primer moment, hi van fer de masovers els Sunyol, tot i que més tard s'hi instal·là tota la família, els Matheu-Alsina. La propietat del mas s'estenia per bona part de l'actual barri de Sant Joan, fins al punt que l'església es va edificar en terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina Sanpere. L'any 1847 van vendre la masia i una part de les terres per la construcció del carril ferroviari. A pocs metres d'aquesta s'hi van construir una nova casa, que fou enderrocada durant l'ampliació de la carretera N-II. Finalment, l'any 1987 es va acabar d'enderrocar el que quedava de l'antiga masia. Avui només hi queda la torre de guaita.</p> | 41.4687300,2.2678800 | 438866 | 4591051 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51686-foto-08126-37-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La segona fotografia correspon a la situació del finestral en la desapareguda masia de Ca n'Alsina. Aquesta imatge forma part del Fons documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||
| 51687 | Fons bibliogràfic de la Biblioteca Popular Carmel Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-la-biblioteca-popular-carmel-casanovas | XX | <p>Col·lecció de llibres de petit i mitjà format que es troben col·locats en caixes de cartró al soterrani de l'ajuntament. Es tracta eminentment de novel·les i assaigs.</p> | 08126-38 | Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n | <p>El montgatí Carmel Casanovas va cedir el seu patrimoni documental a l'Ajuntament de Montgat, qui d'altra banda va comprar la seva residència. En el moment present, la coneguda com a Can Casanovas ocupa el Jutjat de Pau.</p> | 41.4667100,2.2790000 | 439792 | 4590819 | 08126 | Montgat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51687-foto-08126-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | En el moment present s'estan inventariant els llibres. Aquest element no té fotografia associada. | 98 | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 51688 | Festa Major de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan | XIX | <p>La Festa del nucli del casa antic es celebra el cap de setmana més proper a la diada de Sant Joan. Comença el divendres amb el pregó, a continuació del qual hi ha el castell de focs d'artifici a la platja. La vetllada acaba amb un ball amb orquestra al parc de la Riera d'en Font. El dissabte hi ha programades diverses activitats, com són balls i concerts. El diumenge comença amb un campionat de petanca i una trobada de puntaires, i acaba amb un àpat popular i ball. El dia de la revetlla s'organitza un sopar comunitari. Finalment, la diada de Sant Joan es celebra un ofici solemne i s'acaba amb un concert de cant coral.</p> | 08126-39 | Nucli del casc antic | <p>La Festa Major del barri antic es troba documentada des del 1878, tot i que podria remuntar-se uns anys abans que aquesta data. Des d'aleshores ha estat una festa molt celebrada entre els montgatins i montgatines, quedant tansols interrompuda durant el període de la Guerra Civil.</p> | 41.4674600,2.2827400 | 440105 | 4590900 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||||
| 51689 | Festa Major de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jordi | <p>http://www.vilaweb.cat</p> | XIX | <p>La Festa Major de Sant Jordi es celebra al barri de les Mallorquines el cap de setmana més proper a la diada del 23 d'abril. Comença amb un pregó el divendres, que va precedit per un tast de faves. Més tard hi ha el castell de focs d'artifici i el ball. El dissabte al matí es fa una caminada popular per diversos indrets d'interès del municipi. Al migdia s'organitza un àpat popular, després del qual comença el correfoc i els balls i concerts. El diumenge al matí es celebra un campionat de petanca a la platja i la trobada de gegants, que aplega diverses colles convidades. Al migdia hi ha la tradicional arrossada popular. La diada de Sant Jordi es fa un ofici solemne cantat i una ballada de sardanes. Aquestes activitats es combinen amb d'altres com tallers i jocs infantils i la festa de la gent gran.</p> | 08126-40 | Barri de les Mallorquines | <p>La Festa Major de les Mallorquines es troba documentada des del 1883, tot i que podria remuntar-se uns anys abans que aquesta data. Segons un document del registre municipal de Tiana localitzat per Abelard Chimisanas, l'any 1909 la junta de la comissió de festes de les Mallorquines va demanar permís per celebrar una festa major a la part baixa de la riera. Des d'aleshores ha estat una festa molt celebrada entre els montgatins i montgatines, quedant tansols interrompuda durant el període de la Guerra Civil.</p> | 41.4632900,2.2719200 | 439198 | 4590445 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||||
| 51690 | Festa Cara al Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-cara-al-mar | <p>http://www.costadebarcelonamaresme.cat</p> | XX | <p>La Festa Cara al Mar es celebra el dissabte més proper al dia de la Verge del Carme. Es fa una sardinada i botifarrada popular a la platja. Cap al vespre, una processió de barques de la confraria de pescadors ' Verge del Carme' porta la Verge fins a la platja. Després d'un repic de campanes, el rector de Sant Joan beneeix les embarcacions. Aleshores es va en processó amb la imatge fins a l'església. Més tard hi ha una cantada d'havaneres a la platja i es serveix rom cremat.</p> | 08126-41 | Nucli del casc antic | <p>La confraria 'Verge del Carme' aplega els pescadors de Montgat, El Masnou i Premià de Mar. Fins al moment present, s'han celebrat una trentena d'edicions.</p> | 41.4670400,2.2840500 | 440214 | 4590852 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||||
| 51691 | Menjar faves per Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjar-faves-per-sant-jordi | <p>Els plats del Maresme: les receptes de la comarca poble a poble [guia de recursos] Alella: Biblioteques Municipals del Maresme, 2004.</p> | XX | <p>La diada de Sant Jordi és costum dels montgatins i montgatines de menjar faves. El dia 23 d'abril és festa major al municipi, pel que és un costum arrelat a aquesta festivitat. La recepta més popular per cuinar-les és la de Faves Ofegades. En necessiten faves, alls tendres, cebes tendres, costella de porc, cansalada, botifarra negra, menta, oli, sal, pebre i una copa de moscatell amb anís o ratafia. Per preparar-ho cal sofregir la costella, la cansalada i la botifarra i reservar-ho. Tot seguit es fregeixen els alls i la ceba, i s'hi afegeixen les faves, la costella, la cansalada i la menta. Remenarem i ho deixarem coure una estona, i finalment afegirem la copa. Abans de servir s'hi afegeix la botifarra negra.</p> | 08126-42 | Montgat | 41.6133500,2.2773800 | 439793 | 4607101 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||||
| 51692 | Refrany dels calciners de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-dels-calciners-de-montgat | <p>AMADES, J. Costumari Català: El curs de l'any. Barcelona: Salvat, 1984.</p> | <p>Montgat és un poble on tradicionalment s'hi produïa calç, que es venia per diverses poblacions del litoral. D'aquí ve el refrany: 'A Montgat són calciners; venen la calç a fornades.'</p> | 08126-43 | Montgat | <p>La indústria de la calç era una de les principals activitats econòmiques del poble de Montgat. La pedra calcària necessària per fer-la s'extreia de les guixeres, que es trobaven especialment concentrades al sector de les Mallorquines. Un cop extreta la pedra, es sotmetia a cocció en forns situats a peu de guixera. La calç obtinguda s'apilava a la platja, on els pobles veïns l'anaven a buscar amb barques.</p> | 41.4662599,2.2773995 | 439658 | 4590770 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||||
| 51693 | Riera de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-jordi | Es troba en procés de soterrament. | <p>La riera de Sant Jordi inicia el seu recorregut per Montgat provinent de Tiana i, després d'uns 1200 metres, desemboca al mar. El darrer tram, que travessa el barri de les Mallorquines, es troba en procés de soterrament, mentre que només es conserva de sauló el tram proper al Pont de Tiana.</p> | 08126-44 | Al Sud Oest del terme de Montgat | <p>El Maresme ocupa un territori amb una plana litoral precedida d'una serralada, on neixen nombrosos torrents i rieres. Són corrents d'aigua de tipus estacional, que segueixen un recorregut curt amb forts desnivells, pel que en èpoques plujoses són habituals les rierades. Els nuclis urbans han crescut al voltant seu, ja que permetien disposar d'aigua i augmentaven la fertilitat de la terra. Amb l'increment de població que hi ha hagut en els darrers anys, els episodis de rierades han provocat nombrosos danys. Per aquest motiu, moltes de les rieres de la comarca s'han soterrat, fet que ha suposat la pèrdua d'aquests espais d'alt interès natural i paisatgístic.</p> | 41.4703300,2.2671000 | 438802 | 4591230 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51693-foto-08126-44-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La previsió és que a finals de la primavera del 2009 estigui completament soterrada. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 51694 | Riera d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-den-font | Les comunitats de ribera es troben en estat deficient a causa de la contaminació i l'activitat humana. | <p>A Montgat, la riera d'en Font inicia el seu recorregut pel barri de Can Maurici, provinent de Tiana i, després d'uns 1200 metres desemboca al mar. El llit de la riera es manté de sauló, i hi creixen comunitats vegetals de riera com el canyissar. Al seu pas per diversos obstacles urbanístics -com són les autopistes, la carretera i la via del tren- es troba canalitzada.</p> | 08126-45 | Al centre del terme de Montgat | <p>El Maresme ocupa un territori amb una plana litoral precedida d'una serralada, on neixen nombrosos torrents i rieres. Són corrents d'aigua de tipus estacional, que segueixen un recorregut curt amb forts desnivells, pel que en èpoques plujoses són habituals les rierades. Els nuclis urbans han crescut al voltant seu, ja que permetien disposar d'aigua i augmentaven la fertilitat de la terra. Amb l'increment de població que hi ha hagut en els darrers anys, els episodis de rierades han provocat nombrosos danys. Per aquest motiu, moltes de les rieres de la comarca s'han soterrat, fet que ha suposat la pèrdua d'aquests espais d'alt interès natural i paisatgístic.</p> | 41.4697400,2.2837300 | 440190 | 4591152 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51694-foto-08126-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51694-foto-08126-45-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La riera d'en Font és pràcticament l'únic indret del municipi on hi ha connectivitat biològica des de l'espai PEIN de La Conreria - Sant Mateu - Cèllecs. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||||
| 51695 | Riera d'en Miquel Matas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-den-miquel-matas | Les comunitats de ribera es troben en estat deficient a causa de la contaminació i l'activitat humana. | <p>La riera d'en Miquel Matas neix a Tiana, a la zona de Valldepera. Té un recorregut d'uns 1500 metres, que es manté en el primer tram amb el llit de sauló i comunitats vegetals pròpies, excepte en el tram canalitzat per creuar l'autopista. En arribar al Pla de Montgat es troba canalitzada fins que desemboca a mar.</p> | 08126-46 | Al Nord Est del terme de Montgat | <p>El Maresme ocupa un territori amb una plana litoral precedida d'una serralada, on neixen nombrosos torrents i rieres. Són corrents d'aigua de tipus estacional, que segueixen un recorregut curt amb forts desnivells, pel que en èpoques plujoses són habituals les rierades. Els nuclis urbans han crescut al voltant seu, ja que permetien disposar d'aigua i augmentaven la fertilitat de la terra. Amb l'increment de població que hi ha hagut en els darrers anys, els episodis de rierades han provocat nombrosos danys. Per aquest motiu, moltes de les rieres de la comarca s'han soterrat, fet que ha suposat la pèrdua de molts espais d'alt interès natural i paisatgístic.</p> | 41.4727800,2.2860900 | 440390 | 4591488 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51695-foto-08126-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51695-foto-08126-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||||
| 51696 | Parc del Turonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-turonet | <p>Indrets singulars del Maresme. [guia de recursos] Mataró: Biblioteques municipals del Maresme. 2006. http://www.montgat.cat</p> | XXI | <p>Parc urbà que es troba situat sobre el turó del Mar, amb vistes panoràmiques sobre la costa del Maresme i del Barcelonès. Antigament el parc formava part de la finca de Can Ribas, de la que se'n conserva el templet-mirador -que s'emplaça al cim del turó- i bona part de la vegetació. Té una extensió de poc més d'una hectàrea, pràcticament envoltada de nucli urbanitzat. L'entrada s'ha arranjat amb rampes i escales de formigó, al costat de les quals hi ha una zona de gespa. També s'hi ha habilitat un circuit esportiu i una plataforma per celebrar-hi actes. La vegetació que hi trobem és de tipus mediterrani, amb exemplars de Pinus halepensis (pi blanc), Quercus ilex (alzina), Olea europaea (olivera), Ceratonia siliqua (garrofer), Eucalyptus globulus (eucaliptus), Spartium junceum (ginesta) i cactàcies com l'Opuntia.</p> | 08126-47 | Al barri del Turó del Mar | <p>El parc també és conegut com el 'Bosquet de Can Ribas', ja que formava part de la finca del palau neoàrab de Can Ribas. El palau va ser enderrocat durant els anys seixanta per urbanitzar la zona, de la qual se'n va salvar la part del turó. No serà fins l'any 2002 que l'espai s'obre al públic, després d'adequar-lo com a parc urbà.</p> | 41.4679800,2.2803500 | 439906 | 4590959 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51696-foto-08126-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51696-foto-08126-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'horari d'obertura al públic és de 7 a 23 hores. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||
| 51697 | Parc de la Riera d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-riera-den-font | <p>http://www.montgat.cat</p> | XX | <p>Petit parc urbà que es troba situat al tram final de la riera d'en Font, proper al Casc Antic Té una extensió d'uns 2500 m2. Hi ha diverses zones de lleure, com una pista esportiva i un parc infantil. Afavorits per la proximitat de la riera, hi ha plantats Populus (pollancre) i Ulmus minor (oms). També hi ha exemplars de Morus (morera), Melia azedarach (mèlia), Phoenix canariensis (palmera canària) i un Quercus ilex (alzina).</p> | 08126-48 | Entre el nucli del casc antic, el Turó del Mar i el Pla de Montgat. | 41.4690000,2.2843000 | 440237 | 4591070 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51697-foto-08126-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51697-foto-08126-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | ||||||||||
| 51698 | Portalada de can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-can-ribas | XIX | <p>Portalada d'arc de ferradura que es troba presidida per dos pilars de capcer esglaonat. La part superior de l'arc té el perfil dentat. Els pilars són de maó i es troben frontalment decorats amb mosaic ceràmic de motius arabitzants. Està pintada de color blanc.</p> | 08126-49 | Avinguda Jordana, 72 | <p>La finca del desaparegut casal neoàrab de Can Ribas tenia com a accés principal aquest portal, construït segons el mateix estil artístic. El casal va ser enderrocat a mitjans del segle XX per la urbanització del Turó del Mar, quedant el portal i el templet-mirador com a testimonis de la seva existència. La masia de Can Galceran de Vall era la masoveria del casal, que va ser construït com a torre per a l'estiueig.</p> | 41.4705900,2.2789400 | 439791 | 4591250 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51698-foto-08126-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51698-foto-08126-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51698-foto-08126-49-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | En l'actualitat és l'entrada del Club de Tennis de Montgat. | 116|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 51699 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-1 | <p>MONTGAT. AJUNTAMENT. Arxiu municipal [tríptic]. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> | XX | <p>El fons de l'arxiu municipal de Montgat ha estat inventariat per un arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. En total es van inventariar 292 metres lineals de documentació. La cronologia de l'arxiu abarca des de l'any 1933, en què es va constituir l'ajuntament (després d'assolir la independència de Tiana), fins a l'actualitat. Tanmateix, els darrers anys no es troben inventariats. Es troba classificat de la següent manera: 1. Administració general 1.1. Terme municipal (1933/1997) 1.2. Òrgans de govern (1933/1999) 1.3. Alcaldia (1934/1998) 1.4. Secretaria (1933/1998) 1.5. Serveis jurídics (1968/1997) 1.6. Personal (1933/1998) 1.7. Correspondència (1933/1997) 1.8. Mitjans de comunicació (1980/1996) 2. Hisenda 2.1. Patrimoni (1933/1998) 2.2. Intervenció (1933/1998) 2.3. Tresoreria (1933/1999) 2.4. Fiscalitat (1933/1999) 2.8. Fàbrica de moneda (1937/1947) 3. Proveïments 3.1. Proveïment dels productes per a consum de la població (1933/1967) 3.2. Aigües, fonts i safareigs (1933/1994) 3.3. Mercats i fires (1934/1994) 3.5. Escorxador (1933/1978) 3.6. Delegació local de proveïments (1934/1973) 3.8. Transport públic (1933/1995) 3.9. Servei de Correus (1994/1996) 4. Beneficència i assistència social 4.1. Centres assistencials i de beneficència (1970/1976) 4.2. Beneficis de pobres, causes pies, almoines i llegats (1935/1980) 4.3 Atenció a refugiats i orfes de guerra (1936/1984) 4.4. Subsidi al combatent (1936/1988) 4.5. Assistència social (1940/1988) 4.6. Actuacions contra l'atur laboral (1933/1997) 4.7. Juntes, comissions, patronats. Junta local de reformes socials (1934/1981) 4.8. Correspondència i circulars de la regidoria de Serveis Socials (1987/1995) 5. Sanitat 5.1. Cementiri, serveis fúnebres (1933/1995) 5.2. Epidèmies i contagis (1963) 5.3. Inspecció sanitària Laboratori municipal (1934/1997) 5.4. Personal facultatiu, cos mèdic municipal, dispensari (1933/1994) 5.5. Centres sanitaris municipals (1936/1994) 5.6. Farmàcies (1934/1990) 5.7. Ambulància (1992) 5.8. Banys públics (1934/1998) 5.9. Inspecció veterinària (1933/1994) 5.10. Oficina del consumidor (1982) 5.11. Juntes i comissions municipals (1953/1977) 5.12. Neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids (1963/1996) 5.13. Correspondència i circulars de la regidoria de Sanitat (1934/1995) 6. Obres i urbanisme 6.2. Planejament i gestió urbanística (1933/1998) 6.3. Obres d'infraestructura (1933/1997) 6.4. Vialitat (1956/1993) 6.5. Immobles municipals: construcció i manteniment (1933/1992) 6.6. Brigada municipal d'obres (1986/1997) 6.7. Obres de particulars (1933/1997) 6.8. Activitats classificades i obertura d'establiments (1934/1999) 6.9. Promoció de l'habitatge. Habitatges de promoció municipal (1944/1992) 6.10. Juntes i comissions municipals (1939) 6.11. Resolucions de la regidoria d'Obres, Serveis i Medi Ambient (1985/1997) 7. Seguretat pública 7.1. Cossos de seguretat (1933/1997) 7.2. Presó. Dipòsit municipal de detinguts (1987) 7.3. Passaports, passis de radi (1934/1954) 7.4. Armes: censos, normes, permisos, requises (1934/1997) 7.5. Guardes jurats (1933/1968) 7.7. Juntes i comissions municipals (1934/1959) 7.8. Protecció civil. Actuació ciutadana (1933/1989) 8. Serveis militars 8.2. Quintes, allistaments, lleves forçoses (1933/1998) 8.3. Béns subjectes a requisa militar (1934/1965) 8.5. Prestació Social Substitutòria (1988/1997) 8.6. Correspondència militar (1934/1997) 9. Població 9.2. Padró municipal d'habitants (1933/1997) 10. Eleccions 10.1. Eleccions municipals (1948/1995) 10.3. Eleccions de diputats provincials (1949/1964) 10.4. Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1995) 10.5. Eleccions generals: Corts, Senat (1933/1996) 10.6. Eleccions al Parlament europeu (1989/1994) 10.7. Referèndums i plebiscits (1947/1986) 10.8. Cens electoral. Junta local del Cens (1934/1997)</p> | 08126-50 | Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n | 41.4667100,2.2790000 | 439792 | 4590819 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51699-foto-08126-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 11. Ensenyament 11.1. Ensenyament preescolar (1957) 11.2. Ensenyament primari (1933/1991) 11.4. Ensenyament mitjà (1987/1989) 11.5. Ensenyament superior (1989) 11.6. Escoles d'adults, campanyes contra l'analfabetisme (1963/1996) 11.7. Beques (1958/1961) 11.8. Juntes i comissions municipals (1933/1993) 11.9. Cens escolar (1934/1980) 11.10. Transport escolar (1980/1993) 11.11. Equip psicopedagògic (1985/1988) 11.12. Relacions amb centres d'ensenyament (1969/1998) 11.13. Correspondència i circulars d'ensenyament (1953/1997) 12. Cultura 12.1. Festa major, festes populars (1934/1995) 12.2. Activitats i iniciatives culturals (1934/1998) 12.3. Centres culturals municipals: biblioteca, museu, teatre (1952/1998) 12.4. Monuments historicoartístics (1987/1990) 12.5. Relacions amb entitats culturals i polítiques (1934/1997) 12.6. Servei Municipal de Català (1984/1996) 12.7. Esports (1933/1997) 12.8. Servei de Joventut (1982/1997) 12.9. Promoció turística (1965) 12.10. Juntes i comissions municipals (1982/1986) 12.11. Correspondència i circulars de la regidoria de Cultura (1954/1997) 13. Serveis agropecuaris i medi ambient 13.1. Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes, interrogatoris sobre les collites (1936/1986) 13.3. Foment forestal (1961/1986) 13.5. Juntes i comissions municipals (1935/1985) 13.6. Medi ambient (1963/1996) 14. Col·leccions factícies 14.3. Segells (1940) 14.5. Cartells (1954/1955) 14.6. Arxius de 'curiositats' de RMB (1934/1992) | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 | |||||||||
| 51700 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-7 | <p><span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XIX/XX | <p>El Casc Antic està situat davant de mar, trobant-se delimitat pel turó de Montgat, la riera d'en Font i el camí ral (actual carretera N-II). El travessen en sentit longitudinal dos carrers paral·lels, anomenats de Mar i de l'Església. El carrer de Mar està situat a primera línia de costa, davant del carril ferroviari. S'hi conserven cases tradicionals de dues crugies, de planta baixa i pis amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En destaquen les cases de números 25 (l'única de tres crugies i portal d'arc escarser), 27, 28, 29, 64, 65 i 66. Entre aquest carrer i el de l'Església hi trobem la plaça de Sant Joan, en un costat de la qual s'hi conserva el mateix tipus de casa tradicional. El carrer de l'Església té en un extrem la parròquia de Sant Joan, i la major part de les cases que el conformen s'han reformat modernament.</p> | 08126-51 | Entre el turó de Montgat i la riera d'en Font | <p>El precedent del nucli del casc antic el trobem en un petit barri de pescadors format amb construccions precàries a peu de platja. En néixer aquest pels volts del segle XVIII, la zona es va començar a conèixer amb el nom de Montgat, que fins aleshores donava nom al fort de sobre el turó i a la masia de Ca n'Alsina. El barri de Sant Joan que coneixem no es començà a constituir fins el segle XIX, al voltant de l'església de Sant Joan. La construcció de l'església s'inicià el 1816, quedant interrompudes les obres fins el 1855, i acabades el 1867. Les cases que es construïren al nou barri eren de tipus tradicional, també conegudes com a 'cases de cós'. Les cases del carrer de l'Església van ser les primeres que es van construir, davant les quals hi havia terrenys amb els horts i safareigs. Més endavant es van començar a parcel·lar i construir aquestes parcel·les, i es va formar el carrer de Mar. L'any 1848 va ser inaugurada la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró, que transcorria entre la platja i el carrer de Mar. El segle XX va suposar l'ampliació del barri amb noves cases.</p> | 41.4699100,2.2885700 | 440594 | 4591168 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51700-foto-08126-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51700-foto-08126-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51700-foto-08126-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,98 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.