Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51653 | Casa del carrer Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-figuerola | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XX | <p>Casa aïllada de planta baixa i pis amb la coberta plana habilitada com a terrassa transitable. Es troba construïda en un terreny amb desnivell, amb edificis mitgers de construcció moderna molt propers a les façanes laterals. Està dividida verticalment en dos habitatges independents, pel que té un segon accés al primer pis a través d'unes escales perpendiculars a la façana, situades en un extrem. El frontis està compost simètricament segons tres eixos amb tres finestrals per pis; els del primer pis tenen sortida a una balconada amb balustrada. Totes les obertures tenen la llinda decorada amb motius neoclàssics, i el portal està acabat en arc de mig punt. La façana també presenta impostes, motllures i pinyes decoratives, i es troba coronada per una balustrada. Com a tractament exterior es troba pintada de color blanc.</p> | 08126-4 | C. Figuerola, 17-19 | <p>La construcció del barri de la Colònia Argentina data del segon terç del segle XX, quedant situat a l'altre costat del Camí Ral respecte el nucli de Sant Joan. L'indià Pau Alsina, del llinatge dels Alsina que havia viscut a la desapareguda masia, va promoure-hi la construcció de cases eminentment de tipus colonial. La casa del carrer Figuerola es va concebre sota l'estil eclèctic predominant a finals del segle XIX, tot i que si tenim en compte l'origen del barri la seva construcció sembla ser posterior.</p> | 41.4677700,2.2793100 | 439819 | 4590937 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51653-foto-08126-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51653-foto-08126-4-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51654 | Túnel ferroviari del turó de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-ferroviari-del-turo-de-montgat | <p>ANDREU, J.; ROCA, M. (1998). Camí de Ferro, 150 anys. Barcelona: Lunwerg. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX | <p>Túnel ferroviari que travessa el Turó de Montgat, connectant així la zona de les Mallorquines amb la del barri Antic. La boca orientada a gregal es troba flanquejada per una estructura de ceràmica i paredat comú amb dos pilars quadrangulars amb grans capitells. El mur està decorat amb imbricacions ceràmiques i rematat amb merlets. La boca de garbí va quedar malmesa durant la Guerra Civil i es va substituir per una de formigó.</p> | 08126-5 | Turó de Montgat | <p>La construcció de la primera línia ferroviària de la península ibèrica data de mitjans del segle XIX. El principal artífex de l'obra fou l'indià mataroní Miquel Biada i Bunyol, que havent vist les comoditats del ferrocarril a la colònia de Cuba volgué introduir-lo per desplaçar-se a Barcelona. Però va haver d'anar a Londres per obtenir suport per al projecte. Juntament amb els seus amics Josep Maria Roca Cabanes i Jaume Badia Pardines van fundar la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró. L'any 1847 van començar les obres, sota la supervisió tècnica de l'enginyer anglès Joseph Locke, també inversor de l'empresa. El traçat transcorria paral·lel al Camí Ral, excepte en arribar a Mataró, on seguia la línia de costa. El turó de Montgat va suposar un obstacle en tal recorregut, pel que es va decidir fer-hi un túnel que, com la línia, era el primer de l'estat. Aquest imprevist, però, va fer augmentar notablement les despeses de la línia. Va ser excavat amb pic i pala, i la pedra que s'extreia era estesa sota el carril del tren. Un cop acabat el túnel, popularment conegut com 'La Foradada', la pedra pel carril es seguí extraient del turó de Montgat, aquest cop de la part superior. Finalment, el dia 28 d'octubre de 1848 va ser inaugurada la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró.</p> | 41.4660700,2.2794600 | 439830 | 4590748 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51654-foto-08126-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51654-foto-08126-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51654-foto-08126-5-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 102|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51656 | Can Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sant-hilari | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular que ha quedat integrada dins l'entramat urbà. Consta de planta baixa i pis, i té la coberta a dues vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana, prenent més llargada la de ponent. La façana principal té tres obertures d'arc pla per pis, essent les superiors amb ampits motllurats. El ràfec es troba decorat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior és arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08126-7 | Camí Ral, 3-5 | <p>La masia de Can Sant Hilari es trobava situada en un emplaçament privilegiat, a peu del Camí Ral, que constituïa la principal via de comunicació entre les actuals comarques del Barcelonès i el Maresme. Les seves característiques constructives i la seva situació indiquen que el seu origen el trobem en època contemporània, quan els episodis de bandolerisme i de pirateria van deixar de suposar una amenaça en les principals vies de comunicació i els assentaments costaners.</p> | 41.4667400,2.2796800 | 439849 | 4590822 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51656-foto-08126-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51656-foto-08126-7-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51658 | Quinta Santana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quinta-santana | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX | <p>Casa aïllada de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos. Té la coberta a quatre vessants, al centre de la qual s'alça un petit cos quadrangular formant una torre. Les façanes principal i laterals es composen segons una marcada simetria, que es posa de manifest en la disposició de les obertures i dels elements arquitectònics. Tant el portal com les finestres són d'arc de mig punt, excepte les del segon pis, que es van fer d'arc pla en motiu de l'ampliació d'aquest nivell. Al frontis en destaca una gran marquesina de ferro forjat entre el balcó i el portal. A la façana posterior s'hi va adossar modernament un cos de menor alçada que el principal. Els pisos es troben delimitats a l'exterior a través de motllures, essent les superiors amb arcuacions cegues. La finca on es troba situada la casa conserva elements arquitectònics tals com escales, mosaics i dues reixes per on s'accedia, una de les quals té inscrites les inicials 'JS' amb l'any 1870 intercalat. Al pilar de la segona entrada, situada a la Riera de Sant Jordi, hi ha inscrit 'Quinta Santana'.</p> | 08126-9 | Carretera de Tiana | <p>La Quinta Santana també va ser coneguda com a Can Ballester i Can Llorens. Des del 1948 pertany als claretians, que van habilitar la casa com a seminari.</p> | 41.4700500,2.2667200 | 438770 | 4591199 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51658-foto-08126-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51658-foto-08126-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51658-foto-08126-9-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51666 | Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. CUYÀS, J.M. Història de Badalona. IV v. Badalona. 1978. PLADEVALL, A., dir., Catalunya Romànica: el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984. Guia del romànic a la comarca del Maresme [text imprès] Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1982.</p> | XI | <p>Ermita aïllada de planta rectangular que es troba situada entre l'autopista i un club esportiu. Consta d'una sola nau coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la part posterior hi trobem l'absis semicircular, que està obert amb una finestra d'arc de mig punt. L'accés es fa per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una petita finestra de pedra carejada i un campanar d'espadanya. El parament exterior és de carreus escairats de petites dimensions, excepte a les cantonades, on són més grans. El sostre és de volta de canó de pedra.</p> | 08126-17 | Avinguda Jordana, 70 | <p>La primera referència documental de la capella de Sant Martí data de l'any 1026, en motiu d'una donació de la mateixa al monestir de Sant Cugat. A finals del segle XI torna a citar-se com a propietat del monestir, juntament amb la de Sant Romà, que podria correspondre a la de Tiana. L'any 1120 el pontífex Calixte II va sancionar al citat monestir en motiu de la possessió de l'ermita. La següent notícia de Sant Martí la trobem al segle XVI, quan apareix associada a la propera masia de Can Galceran de Vall. A la darreria del segle XVIII s'esmenta un cementiri, on van sepultar-hi fins el 1814, quan la capella es trobava en estat ruïnós. Unes visites pastorals del segle XIX ens revelen que aquest mateix segle va ser restaurada, i va canviar la seva advocació per la de la Verge del Pilar. Pels volts del 1854 va passar a formar part, juntament amb la masia, de la finca de Can Ribas, propietat dels Calonge Ribas. En ple segle XX la finca va ser urbanitzada, i la capella de Sant Martí i Can Galceran de Vall van quedar inclosos dins unes instal·lacions esportives. Durant la construcció de l'autopista B-20 hi va haver una important mobilització ciutadana per evitar-ne l'enderroc, fet que va permetre salvar-la.</p> | 41.4712200,2.2790700 | 439802 | 4591320 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51666-foto-08126-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51666-foto-08126-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51666-foto-08126-17-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51667 | Xemeneia de l'antiga Fàbrica Ert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-lantiga-fabrica-ert | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XX | <p>Xemeneia de planta circular troncopiramidal que es troba situada sobre una base quadrangular. Aquesta base es troba decorada amb una motllura i s'obre amb una porta d'arc de mig punt, actualment tapiada. La xemeneia té un coronament en collarí. El parament és de totxo vist aplantillat.</p> | 08126-18 | A l'Est de l'estació ferroviària de Montgat | <p>La xemeneia formava part del conjunt industrial de la fàbrica Ert, dedicada al sector químic. La fàbrica es trobava situada davant de mar i va ser enderrocada l'any 1989, fet que va suposar la recuperació d'una part del litoral montgatí. La xemeneia es va conservar com a testimoni del passat industrial de la zona.</p> | 41.4629400,2.2734200 | 439323 | 4590405 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51667-foto-08126-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51667-foto-08126-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51667-foto-08126-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51668 | Jaciment de can Regent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-regent | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995.</p> | -III/V | En l'actualitat no s'ha trobat cap jaciment | <p>A la finca de la masia de Can Regent s'hi va localitzar troballa superficial de ceràmica ibèrica, dòlia i tègula. Tanmateix, en prospeccions posteriors no s'ha trobat més material.</p> | 08126-19 | Camí de Can Regent | <p>L'única notícia sobre l'existència d'aquest jaciment prové de l'historiador i arqueòleg badaloní J.M Cuyàs. Tanmateix, en les prospeccions realitzades per fer la Carta Arqueològica no s'hi localitzà res. La ceràmica ibèrica i la presència de dòlia i tègula apunten a l'existència d'un assentament ibèric del període final, que començava a trobar-se sota l'influència romana.</p> | 41.4742400,2.2801000 | 439891 | 4591654 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51668-foto-08126-19-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 80|81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51669 | Jaciment del túnel de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-tunel-de-montgat | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995.</p> | -III/V | El jaciment ja no existeix. La zona ha estat urbanitzada i reformada. | <p>Al costat esquerra del túnel del turó de Montgat es localitzà un jaciment consistent en un lloc d'habitació amb estructures conservades d'una vil·la romana. S'hi va trobar paviment d'opus signinum i ceràmica diversa, però no es va recollir material.</p> | 08126-20 | Al costat del Túnel de Montgat | <p>Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen del jaciment del Túnel de Montgat. D'una banda, es creu que les restes es podrien correspondre amb les de la desapareguda masia de Ca n'Alsina. Tanmateix, l'emplaçament no es correspon amb exactitud amb les d'aquesta. D'altra banda, podria tractar-se d'un assentament romà relacionat amb el del Turó de Montgat, on s'ha demostrat a través de les diferens prospeccions arqueològiques que hi hagué un assentament romà entre els segles IV i I a.C.</p> | 41.4663100,2.2796600 | 439847 | 4590774 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51669-foto-08126-20-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51670 | Jaciment de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-marti | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. CUYÀS, J.M. Història de Badalona. IV v. Badalona. 1978. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995.</p> | -III/V | L'entorn de l'ermita ha estat molt modificat. | <p>Aquest jaciment arqueològic consisteix en un lloc d'habitació sense estructures. Al voltant de l'ermita romànica de Sant Martí s'hi van trobar restes ceràmiques ibèriques i romanes. També hi havia dues moles de molí en els mateixos fonaments de la capella, que podrien datar d'època romana. No s'hi va recollir material.</p> | 08126-21 | Avinguda Jordana, 70-72 | <p>La troballa va ser localitzada per J.M. Cuyàs i Ll. Galera l'any 1956. En prospeccions posteriors no s'ha trobat material. El mateix Josep Maria Cuyàs també parla de l'existència de làpides sepulcrals davant la capella, que van ser destruïdes durant la Guerra Civil. CUYÀS (1978:62). Presumiblement, les moles i el fust que hi havia adossats al mur es van perdre durant la darrera restauració, feta l'any 1980.</p> | 41.4710300,2.2791600 | 439810 | 4591299 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51670-foto-08126-21-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51671 | Jaciment de can Cutxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cutxet | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007.</p> | -III/V | La vil·la quedà parcialment destruïda durant la construcció de l'autopista. | <p>Durant l'obertura de l'autopista A-19 es va localitzar un lloc d'habitació amb estructures conservades d'una vil·la romana. Es va trobar part d'un hipocaust i restes de ceràmica d'època indeterminada.</p> | 08126-22 | Carrer de Sant Jordi, 71 | <p>El jaciment va ser descobert per X. Galzeran i F. Almeida l'any 1967, en una cata de prospecció per l'obertura de l'autopista A-19.</p> | 41.4644000,2.2694400 | 438992 | 4590570 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51671-foto-08126-22-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51672 | Jaciment de can Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ventura | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995.</p> | I/V | Actualment no hi ha jaciment. | <p>Entre la finca de Can Ventura i el torrent de la Foguera s'hi va localitzar un lloc d'habitació amb estructures conservades de vil·la i un lloc d'enterrament en inhumació aïllada. En concret, s'hi va trobar part d'una sepultura de tègula, on només hi havia les tíbies. En unes obres de la casa s'hi va recollir sigil·lata sudgàl·lica, hispànica, clara A, clara D, ceràmica comuna, plaqueta de marbre, fragments d'estuc groc i vermell i 3 monedes.</p> | 08126-23 | Camí Ral, 191 | <p>El jaciment es correspon amb un assentament del període Alt Imperial i es troba relacionat amb altres jaciments del Turó de la Serreta. La sepultura de tègula fou descoberta l'any 1974 per Ll. Galera i J. Ramírez. Tanmateix, l'indret apareix citat per l'historiador i arqueòleg badaloní J.M Cuyàs, que parla en una publicació del 1949 de la troballa d'un mosaic policrom amb la representació d'un carro tirat per cavalls i de restes de banys i sepulcres. En una publicació del 1977 el mateix autor cita la mateixa troballa, tot i que la situa a Can Cusí (El Masnou).</p> | 41.4736800,2.2943100 | 441077 | 4591583 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51672-foto-08126-23-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51673 | Jaciment del turó de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-de-montgat | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. DE LA PINTA, J., TOLOSA, L. 'Contribución al conocimiento del poblado Ibérico del turó de Montgat (Barcelona)'. Puig Castellar [Santa Coloma de Gramanet]. Tercera Època (1978) núm. 1. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | -XII/-I | La transformació progressiva del turó ha provocat la destrucció del jaciment. | <p>El Turó de Montgat és una zona de gran riquesa arqueològica, on s'hi ha localitzat un lloc d'habitació amb estructures conservades de poblat i un lloc d'enterrament per incineració. En una primera excavació s'hi va trobar ceràmica ibèrica i romana, les restes d'un mur i tres sitges amb enterraments. Entre la ceràmica que s'ha conservat hi ha fragments d'àmfora, campaniana A, ceràmica gris; també hi havia una agulla d'os, restes de fauna i cendres. En una prospecció posterior s'hi va trobar nou material, entre el que destaca una àmfora púnica, sigil·lata clara, fusaioles i pondus, i una agulla de coure. Més tard es va recuperar en una nova sitja una moneda de Cese i dues fíbules. En excavacions posteriors s'ha localitzat ceràmica ibèrica i romana de les mateixes característiques.</p> | 08126-24 | Sobre el Túnel de Montgat | <p>La primera excavació del Turó de Montgat va ser organitzada per l'Agrupació Excursionista de Badalona el 1933 i 1936. La segona es va fer el 1940 sota la direcció de l'historiador i arqueòleg badaloní J.M Cuyàs. Les sitges que es van localitzar van ser saquejades, i del fragment de mur no n'ha quedat constància. Als anys 70 el Grup de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet va fer una tercera excavació al nord oest del turó. Igualment, Jorge de la Pinta i Laude Tolosa van fer un estudi estratigràfic, que no va permetre definir una seqüència cronològica a causa de la dispersió del material. L'any 1986 l'Ajuntament de Montgat promogué una nova prospecció, sota la direcció d'A. Freixa i V. Moreno. Aquests van determinar que l'ocupació del turó es consolidà entre els segles IV a.C i el I a.C, amb indicis d'un assentament anterior del segle VIII a .C. En motiu de l'obertura d'un nou vial, l'any 2005 es va tornar a excavar la zona, amb l'únic resultat de fragments de ceràmica ibèrica i romana. Com a resultat de les diverses excavacions arqueològiques practicades sobre el turó de Montgat, s'ha comprovat l'existència d'un assentament ibèric, tot i que es desconeixen les seves característiques. Com és habitual en aquest tipus d'assentament proper al mar, va seguir existint sota influència romana, des del segle IV a.C. fins el segle I a.C. OLESTI (1995:401). El material localitzat de la primera Edat del Ferro indica la possibilitat d'una existència anterior. Diverses fonts han identificat el Turó de Montgat amb el Promontorium Lunarium de Ptolomeu, que es correspon amb el nom llatí d'un cap de costa situat entre Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquest turó, avançat sobre el mar, podria haver estat un bon lloc d'observació dels fenòmens astronòmics. Tanmateix, d'altres autors l'han identificat amb el Cap de Tossa, Montjuïc o el Montcabrer, entre d'altres. En el transcurs dels segles, el Turó de Montgat ha experimentat canvis importants. Aquest estava més avançat sobre el mar, amb un fort desnivell vertical, ja que la seva alçada rondava els setanta metres. La primera notícia que se'n té després de la caiguda de l'imperi romà no serà fins al segle XI, en què està documentada l'existència d'un castell al cim del turó. A principis del segle XV apareix citada al mateix emplaçament una capella, dedicada a Sant Joan, Sant Sebastià i Sant Roc. El turó fou escenari de nombroses batalles a causa de la seva situació estratègica, fins que les tropes de Felip V van enderrocar el castell en acabar la Guerra de Successió. Tot i que va ser posteriorment reconstruït, durant la primera meitat del segle XIX fou finalment abandonat. A mitjans del segle XX es va començar a construir el túnel ferroviari sota el turó, per tal de fer arribar el ferrocarril a Mataró. La pedra necessària pel carril es va extreure del mateix turó, pel que les seves dimensions van quedar notablement reduïdes. Més endavant, a causa de la construcció de la carretera N-II, va ser seccionat transversalment, fet que va provocar la destrucció d'un camp de sitges. Finalment, l'any 1976 es va construir un mirador al cim en motiu del centenari del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.4665000,2.2779600 | 439705 | 4590797 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51673-foto-08126-24-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51677 | Parc de les Bateries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-les-bateries | <p>http://www.montgat.cat http://www.aemuntanya.net/ http://hemeroteca.lavanguardia.es</p> | XX | <p>Parc urbà que està situat al nord del municipi, a tocar del barri de Can Maurici. Té una extensió aproximada d'una hectàrea, i es troba situat a la part més alta del municipi, amb vistes panoràmiques del Pla de Barcelona i del Baix Maresme. L'espai es troba parcialment ocupat per les bateries militars abandonades, així com pistes de petanca i patinatge. Al voltant hi trobem l'espai verd, on els arbres predominants són el Pinus pinea (pi pinyer) i el Pinus halepensis (pi blanc). Pel que fa als arbusts, destaquen Pistacia lentiscus (llentiscle), el Tamarix (tamariu), el Viburnum tinus (marfull) i Spartium junceum (ginesta). També hi ha plantes aromàtiques, com el Rosmarinus officinalis(romaní), la Lavandula angustifolia (lavanda) i la Salvia officinalis(sàlvia).</p> | 08126-28 | Al final del Carrer de les Bateries | <p>Les bateries militars de Montgat van ser instal·lades el 1898 en motiu de l'esclat de la Guerra de Cuba. Aquest any, els Estats Units d'Amèrica van declarar la guerra a Espanya a favor de la independència de l'illa de Cuba. L'optimisme inicial dels espanyols va quedar ràpidament esvaït després de la derrota de la seva flota i de la base de Santiago de Cuba. Davant d'això, per tal de poder defensar la costa d'un possible atac naval, es van construir diverses bateries al Barcelonès. Afortunadament, no van ser utilitzades, ja que després de quatre mesos de combat es va signar la pau, en què es concedia la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. En motiu de l'esclat de la Guerra Civil es va reprendre l'activitat militar. L'any 1945 les bateries de Montgat eren ocupades pel 7è Regiment d'artilleria de costa, qui s'encarregava de defensar la ciutat de Barcelona i el litoral, juntament amb les bateries de Montjuïc. Un segon grup s'encarregava de la defensa de la badia de Roses. La zona va estar militaritzada fins el 1985, quan es van suprimir els regiments de defensa de costa i es van desmantellar les bateries. L'octubre del següent any, l'aleshores ministre de Defensa, Narcís Serra, va firmar la cessió dels terrenys a l'Ajuntament de Montgat, així com dels respectius terrenys a l'Ajuntament de Badalona (a la zona del Turó del Caritg). D'aleshores ençà s'ha utilitzat com a parc urbà.</p> | 41.4672900,2.2718300 | 439194 | 4590889 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51677-foto-08126-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51677-foto-08126-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51678 | Font del carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-lesglesia | XX | <p>Font urbana que es troba adossada a la paret d'una casa. La pica es troba centrada entre un banc de maó, i està construïda amb formigó imitant un tronc escapçat. D'aquesta en surt un altre tronc, on es troba fixat el brollador metàl·lic. Al seu darrera hi ha un relleu de formigó emmarcat amb maó, on hi ha representat el turó de Montgat, amb el túnel i el castell al capdamunt, i el mar amb una barca de vela. En primer pla hi ha el cap d'un pescador fumant pipa, i en un extrem hi ha l'escut de Montgat. Sobre el relleu hi ha una graella amb l'any 1982 gravat.</p> | 08126-29 | Al carrer de l'Església | 41.4677100,2.2837000 | 440186 | 4590927 | 1982 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51678-foto-08126-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51678-foto-08126-29-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | J. Nieto | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51679 | Les Bateries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bateries | <p>http://www.aemuntanya.net/ http://hemeroteca.lavanguardia.es</p> <p><span><span><span><span><span><span>Cortada i Colomer, Lluís (1998) Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Segles XVIII-XIX. Volum 2. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Fulletó “Les bateries, Montgat”. Editat per l’Ajuntament de Montgat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939 ). Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Monte Garay, Carlos (2006)<em> Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña</em>. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Serrano, Alexis; Sirera, Daniel (2013) El búnquer de la platja de la Mar Xica de Vilassar de Mar. Un exemple paradigmàtic de la precarietat dels búnquers maresmencs. A Trobada d’Entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. P. 171-182.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Plànols de les Bateries de Montgat que es conserven al <em>Archivo General Militar de Madrid</em>. Consultable a través de la Biblioteca Virtual de Defensa: <a href='https://bibliotecavirtual.defensa.gob.es/BVMDefensa/es/consulta/registro.do?id=117879'>https://bibliotecavirtual.defensa.gob.es/BVMDefensa/es/consulta/registro.do?id=117879</a></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | S'hi han comès diversos actes vandàlics en forma de pintades de forma periòdica. | <p>Les bateries militars es troben situades sobre un turó, amb vistes panoràmiques del Barcelonès i el Maresme. Hi ha diverses estructures conservades, entre les quals destaquen dos canons fixats sobre una estructura circular ensotada. A prop d'aquestes hi ha diversos polvorins, on s'hi guardaven els explosius.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta bateria estava formada per quatre plataformes per canons antiaeris i altres equipaments relacionats, que servia per defensar el port de Barcelona i la costa del Maresme. Actualment conserva dos canons que són posteriors a l’època en que es va fer. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El conjunt està format per diferents zones i diversos elements, diferenciant entre la zona de foc (on hi ha les 4 plataformes), la zona de rereguarda on hi havia les instal·lacions per a la munició i el comandament, situada darrera de les plataformes, i finalment la casamata de correcció del tir que està una mica endarrerida respecte el conjunt. Hi ha restes d’altres edificis de serveis que es conserven en mal estat o dels que resten tan sols alguns murs. Tot el conjunt està fet amb formigó armat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08126-30 | Parc de les Bateries | <p>Les bateries militars de Montgat van ser instal·lades el 1898 en motiu de l'esclat de la Guerra de Cuba. Aquest any, els Estats Units d'Amèrica van declarar la guerra a Espanya a favor de la independència de l'illa de Cuba. L'optimisme inicial dels espanyols va quedar ràpidament esvaït després de la derrota de la seva flota i de la base de Santiago de Cuba. Davant d'això, per tal de poder defensar la costa d'un possible atac naval, es van construir diverses bateries al Barcelonès. Afortunadament, no van ser utilitzades, ja que després de quatre mesos de combat es va signar la pau, en què es concedia la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. En motiu de l'esclat de la Guerra Civil es va reprendre l'activitat militar. L'any 1945 les bateries de Montgat eren ocupades pel 7è Regiment d'artilleria de costa, qui s'encarregava de defensar la ciutat de Barcelona i el litoral, juntament amb les bateries de Montjuïc. Un segon grup s'encarregava de la defensa de la badia de Roses. El tipus d'armament utilitzat a Montgat eren els canons Krupp 149.1/45. La zona va estar militaritzada fins el 1985, quan es van suprimir els regiments de defensa de costa i es van desmantellar les bateries. L'octubre del següent any, l'aleshores ministre de Defensa, Narcís Serra, va firmar la cessió dels terrenys a l'Ajuntament de Montgat, així com dels respectius terrenys a l'Ajuntament de Badalona (a la zona del Turó del Caritg).</p> | 41.4670300,2.2722900 | 439232 | 4590859 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-foto-08126-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-foto-08126-30-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-20211116124805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-20211116125404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-20211116130243.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-07-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 51680 | Camí Baix d'Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-baix-dalella | <p>El Camí Baix d'Alella comença al Carrer Onze de Setembre, a l'alçada de la Plaça Josep Tarradellas. Transcorre per la zona urbanitzada Residencial Camí d'Alella, i segueix per un tram sense asfaltar fins entrar en terme municipal d'Alella. Fa un total d'uns 1500 metres, al llarg d'un recorregut sense desnivell, en una zona de vinya i matollar propera a l'autopista.</p> | 08126-31 | Prop del terme municipal d'Alella | <p>Aquest camí era un dels utilitzats pels montgatins per anar al poble veí d'Alella. Actualment, l'entorn es troba força canviat, tot i que el traçat del camí és el mateix.</p> | 41.4758600,2.2804300 | 439920 | 4591834 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51680-foto-08126-31-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 51681 | Fonda Marina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-marina | XX | <p>Casa aïllada de planta rectangular que es troba situada a tocar la carretera N-II. És de planta baixa i pis, amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc pla, de les que en destaca el finestral del primer pis de la façana de migdia. Aquest té un relleu vegetal a la llinda, es troba emmarcat amb pintura blava i té sortida a un balcó. A la façana de ponent es reprodueix el mateix finestral, aquest cop sense balcó. Sota el ràfec té un fris vegetal que inclou la ventilació de la coberta. La façana principal està coronada amb un petit capcer triangular amb motllura i pinyes ceràmiques als extrems. Darrera la casa s'hi conserva un pou circular cobert amb volta esfèrica i una base de premsa.</p> | 08126-32 | Entre la carretera N-II i la Riera d'en Miquel Matas | <p>La Fonda Marina es troba situada a peu de l'antic camí ral (actual N-II). Actualment encara s'utilitza com a restaurant.</p> | 41.4701900,2.2895900 | 440680 | 4591198 | 1928 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51681-foto-08126-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51681-foto-08126-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51681-foto-08126-32-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51682 | Monument a la Mediterrània | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mediterrania | <p>http://www.montgat.cat</p> | XXI | <p>Escultura exempta de bronze que es troba situada sobre un pilar de quatre cubs. Aquests es troben rotats sobre un mateix eix, i incorporen una placa de bronze esculpida amb relleus de figures al·legòriques de la mediterrània. L'escultura superior és una altra representació al·legòrica de la mar, i està constituïda per un tors femení sota el qual s'empara la cara d'una altra figura. El tors es troba estirat cap enrere amb un braç alçat, del que en surten cintes serpentejants, que emulen el moviment de la mar. En aquestes cintes hi ha inscripcions en idiomes d'àmbit mediterrà, entre les que es pot llegir 'EIPHNH', el nom de la pau en grec.</p> | 08126-33 | A la Plaça Mallorquines | <p>La inauguració de l'escultura es va fer el 23 d'abril del 2003, en plena Festa Major del barri de les Mallorquines. Aquest va ser el darrer pas de la reforma de la zona, després de l'enderroc de dues illes de cases i la construcció de la plaça. L'obra es va concebre com un homenatge a l'artista Àlvar Sunyol, nascut l'any 1935 en aquest barri.</p> | 41.4631900,2.2720200 | 439206 | 4590433 | 2003 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51682-foto-08126-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51682-foto-08126-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Àlvar Suñol | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51683 | Escultura de la rotonda de la B-20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-rotonda-de-la-b-20 | XX | <p>Escultura de gran format que es troba situada sobre una base aquàtica. Consta de dues bigues de metall verticals, una amb forma de 'L' invertida, entre les quals hi ha una figura amb forma d'escaire. Aquesta última és feta amb planxes d'acer, amb la part superior inscrita:' MAS ALLA DEL DOS MIL CON SUS PASOS AGIGANTADOS'. A la base de les bigues hi ha col·locades perpendicularment dues planxes d'acer més.</p> | 08126-34 | Al Nord Est del terme municipal | <p>La rotonda i l'escultura van ser inaugurades entre el 1995 i 1996 per l'aleshores ministre d'Obres públiques i Urbanisme Josep Borrell.</p> | 41.4719000,2.2928100 | 440950 | 4591386 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51683-foto-08126-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51683-foto-08126-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51683-foto-08126-34-3.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 111|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51684 | Monòlit commemoratiu del Centre Excursionista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-commemoratiu-del-centre-excursionista | <p>http://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_Excursionista_de_Catalunya</p> | XX | <p>Monòlit de forma rectangular que es troba situat sobre una base de pedra i formigó al cim del Turó de Montgat. A la part frontal té una placa metàl·lica on hi ha inscrit:' En recordança del centenari del Centre Excursionista de Catalunya. El Centre Excursionista de Badalona. Vila de Montgat. 25-11-1976'.</p> | 08126-35 | Turó de Montgat | <p>El Centre Excursionista de Catalunya va ser fundat l'any 1876 per Pau Gibert, Josep Fiter, Eudald Canivell, Romà Amet, Marçal Ambrós i Ramon Ambrós. Després d'anar d'excursió a Montgat, van decidir crear una entitat que promogués excursions pel territori català, per tal de descobrir la seva diversitat. En un primer moment va rebre el nom d'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, i no serà fins el 1890 que se li donà el nom actual. L'any 1976 es va commemorar l'efemèride amb la col·locació d'aquest monòlit, a l'indret on va néixer l'associació.</p> | 41.4659000,2.2786600 | 439763 | 4590730 | 1976 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51684-foto-08126-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51684-foto-08126-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51688 | Festa Major de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan | XIX | <p>La Festa del nucli del casa antic es celebra el cap de setmana més proper a la diada de Sant Joan. Comença el divendres amb el pregó, a continuació del qual hi ha el castell de focs d'artifici a la platja. La vetllada acaba amb un ball amb orquestra al parc de la Riera d'en Font. El dissabte hi ha programades diverses activitats, com són balls i concerts. El diumenge comença amb un campionat de petanca i una trobada de puntaires, i acaba amb un àpat popular i ball. El dia de la revetlla s'organitza un sopar comunitari. Finalment, la diada de Sant Joan es celebra un ofici solemne i s'acaba amb un concert de cant coral.</p> | 08126-39 | Nucli del casc antic | <p>La Festa Major del barri antic es troba documentada des del 1878, tot i que podria remuntar-se uns anys abans que aquesta data. Des d'aleshores ha estat una festa molt celebrada entre els montgatins i montgatines, quedant tansols interrompuda durant el període de la Guerra Civil.</p> | 41.4674600,2.2827400 | 440105 | 4590900 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 51689 | Festa Major de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jordi | <p>http://www.vilaweb.cat</p> | XIX | <p>La Festa Major de Sant Jordi es celebra al barri de les Mallorquines el cap de setmana més proper a la diada del 23 d'abril. Comença amb un pregó el divendres, que va precedit per un tast de faves. Més tard hi ha el castell de focs d'artifici i el ball. El dissabte al matí es fa una caminada popular per diversos indrets d'interès del municipi. Al migdia s'organitza un àpat popular, després del qual comença el correfoc i els balls i concerts. El diumenge al matí es celebra un campionat de petanca a la platja i la trobada de gegants, que aplega diverses colles convidades. Al migdia hi ha la tradicional arrossada popular. La diada de Sant Jordi es fa un ofici solemne cantat i una ballada de sardanes. Aquestes activitats es combinen amb d'altres com tallers i jocs infantils i la festa de la gent gran.</p> | 08126-40 | Barri de les Mallorquines | <p>La Festa Major de les Mallorquines es troba documentada des del 1883, tot i que podria remuntar-se uns anys abans que aquesta data. Segons un document del registre municipal de Tiana localitzat per Abelard Chimisanas, l'any 1909 la junta de la comissió de festes de les Mallorquines va demanar permís per celebrar una festa major a la part baixa de la riera. Des d'aleshores ha estat una festa molt celebrada entre els montgatins i montgatines, quedant tansols interrompuda durant el període de la Guerra Civil.</p> | 41.4632900,2.2719200 | 439198 | 4590445 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51690 | Festa Cara al Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-cara-al-mar | <p>http://www.costadebarcelonamaresme.cat</p> | XX | <p>La Festa Cara al Mar es celebra el dissabte més proper al dia de la Verge del Carme. Es fa una sardinada i botifarrada popular a la platja. Cap al vespre, una processió de barques de la confraria de pescadors ' Verge del Carme' porta la Verge fins a la platja. Després d'un repic de campanes, el rector de Sant Joan beneeix les embarcacions. Aleshores es va en processó amb la imatge fins a l'església. Més tard hi ha una cantada d'havaneres a la platja i es serveix rom cremat.</p> | 08126-41 | Nucli del casc antic | <p>La confraria 'Verge del Carme' aplega els pescadors de Montgat, El Masnou i Premià de Mar. Fins al moment present, s'han celebrat una trentena d'edicions.</p> | 41.4670400,2.2840500 | 440214 | 4590852 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51691 | Menjar faves per Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjar-faves-per-sant-jordi | <p>Els plats del Maresme: les receptes de la comarca poble a poble [guia de recursos] Alella: Biblioteques Municipals del Maresme, 2004.</p> | XX | <p>La diada de Sant Jordi és costum dels montgatins i montgatines de menjar faves. El dia 23 d'abril és festa major al municipi, pel que és un costum arrelat a aquesta festivitat. La recepta més popular per cuinar-les és la de Faves Ofegades. En necessiten faves, alls tendres, cebes tendres, costella de porc, cansalada, botifarra negra, menta, oli, sal, pebre i una copa de moscatell amb anís o ratafia. Per preparar-ho cal sofregir la costella, la cansalada i la botifarra i reservar-ho. Tot seguit es fregeixen els alls i la ceba, i s'hi afegeixen les faves, la costella, la cansalada i la menta. Remenarem i ho deixarem coure una estona, i finalment afegirem la copa. Abans de servir s'hi afegeix la botifarra negra.</p> | 08126-42 | Montgat | 41.6133500,2.2773800 | 439793 | 4607101 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 51692 | Refrany dels calciners de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-dels-calciners-de-montgat | <p>AMADES, J. Costumari Català: El curs de l'any. Barcelona: Salvat, 1984.</p> | <p>Montgat és un poble on tradicionalment s'hi produïa calç, que es venia per diverses poblacions del litoral. D'aquí ve el refrany: 'A Montgat són calciners; venen la calç a fornades.'</p> | 08126-43 | Montgat | <p>La indústria de la calç era una de les principals activitats econòmiques del poble de Montgat. La pedra calcària necessària per fer-la s'extreia de les guixeres, que es trobaven especialment concentrades al sector de les Mallorquines. Un cop extreta la pedra, es sotmetia a cocció en forns situats a peu de guixera. La calç obtinguda s'apilava a la platja, on els pobles veïns l'anaven a buscar amb barques.</p> | 41.4662599,2.2773995 | 439658 | 4590770 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 51695 | Riera d'en Miquel Matas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-den-miquel-matas | Les comunitats de ribera es troben en estat deficient a causa de la contaminació i l'activitat humana. | <p>La riera d'en Miquel Matas neix a Tiana, a la zona de Valldepera. Té un recorregut d'uns 1500 metres, que es manté en el primer tram amb el llit de sauló i comunitats vegetals pròpies, excepte en el tram canalitzat per creuar l'autopista. En arribar al Pla de Montgat es troba canalitzada fins que desemboca a mar.</p> | 08126-46 | Al Nord Est del terme de Montgat | <p>El Maresme ocupa un territori amb una plana litoral precedida d'una serralada, on neixen nombrosos torrents i rieres. Són corrents d'aigua de tipus estacional, que segueixen un recorregut curt amb forts desnivells, pel que en èpoques plujoses són habituals les rierades. Els nuclis urbans han crescut al voltant seu, ja que permetien disposar d'aigua i augmentaven la fertilitat de la terra. Amb l'increment de població que hi ha hagut en els darrers anys, els episodis de rierades han provocat nombrosos danys. Per aquest motiu, moltes de les rieres de la comarca s'han soterrat, fet que ha suposat la pèrdua de molts espais d'alt interès natural i paisatgístic.</p> | 41.4727800,2.2860900 | 440390 | 4591488 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51695-foto-08126-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51695-foto-08126-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51697 | Parc de la Riera d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-riera-den-font | <p>http://www.montgat.cat</p> | XX | <p>Petit parc urbà que es troba situat al tram final de la riera d'en Font, proper al Casc Antic Té una extensió d'uns 2500 m2. Hi ha diverses zones de lleure, com una pista esportiva i un parc infantil. Afavorits per la proximitat de la riera, hi ha plantats Populus (pollancre) i Ulmus minor (oms). També hi ha exemplars de Morus (morera), Melia azedarach (mèlia), Phoenix canariensis (palmera canària) i un Quercus ilex (alzina).</p> | 08126-48 | Entre el nucli del casc antic, el Turó del Mar i el Pla de Montgat. | 41.4690000,2.2843000 | 440237 | 4591070 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51697-foto-08126-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51697-foto-08126-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51700 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-7 | <p><span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XIX/XX | <p>El Casc Antic està situat davant de mar, trobant-se delimitat pel turó de Montgat, la riera d'en Font i el camí ral (actual carretera N-II). El travessen en sentit longitudinal dos carrers paral·lels, anomenats de Mar i de l'Església. El carrer de Mar està situat a primera línia de costa, davant del carril ferroviari. S'hi conserven cases tradicionals de dues crugies, de planta baixa i pis amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En destaquen les cases de números 25 (l'única de tres crugies i portal d'arc escarser), 27, 28, 29, 64, 65 i 66. Entre aquest carrer i el de l'Església hi trobem la plaça de Sant Joan, en un costat de la qual s'hi conserva el mateix tipus de casa tradicional. El carrer de l'Església té en un extrem la parròquia de Sant Joan, i la major part de les cases que el conformen s'han reformat modernament.</p> | 08126-51 | Entre el turó de Montgat i la riera d'en Font | <p>El precedent del nucli del casc antic el trobem en un petit barri de pescadors format amb construccions precàries a peu de platja. En néixer aquest pels volts del segle XVIII, la zona es va començar a conèixer amb el nom de Montgat, que fins aleshores donava nom al fort de sobre el turó i a la masia de Ca n'Alsina. El barri de Sant Joan que coneixem no es començà a constituir fins el segle XIX, al voltant de l'església de Sant Joan. La construcció de l'església s'inicià el 1816, quedant interrompudes les obres fins el 1855, i acabades el 1867. Les cases que es construïren al nou barri eren de tipus tradicional, també conegudes com a 'cases de cós'. Les cases del carrer de l'Església van ser les primeres que es van construir, davant les quals hi havia terrenys amb els horts i safareigs. Més endavant es van començar a parcel·lar i construir aquestes parcel·les, i es va formar el carrer de Mar. L'any 1848 va ser inaugurada la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró, que transcorria entre la platja i el carrer de Mar. El segle XX va suposar l'ampliació del barri amb noves cases.</p> | 41.4699100,2.2885700 | 440594 | 4591168 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51700-foto-08126-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51700-foto-08126-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51700-foto-08126-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51702 | Campana antiga de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-antiga-de-sant-joan | <p>MONTGAT. AJUNTAMENT. Imatges per a la memòria [àlbum]. Montgat: Ajuntament de Montgat. 2001.</p> | XX | Es troba oxidada. | <p>Campana de bronze de mitjanes dimensions que es troba fixada a l'estructura de ferro que corona el campanar de Sant Joan. Sobre d'aquesta campana n'hi ha una altra de menors dimensions, que va ser construïda posteriorment. La primera es troba força oxidada, i té gravats motius ornamentals i el seu any de construcció, el 1860. A més, hi consta el nom de qui la va fer, Isidre Peña.</p> | 08126-53 | C. de l'Església, 66 | <p>La construcció de l'església parroquial de Sant Joan Baptista s'inicià l'any 1816. Els terrenys on es construí la nova església pertanyien al mas proper de Ca n'Alsina, i foren cedits per Pau Matheu - Alsina. Les obres van quedar interrompudes fins l'any 1855, any en què, a instància de Pere Umbert, es va reprendre la construcció. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Simó i Fontcoberta. L'obra finalitzà l'any 1857, i tot seguit fou beneïda pel que aleshores era rector de Tiana, Mn. Magí Marquet. El 1860, el bisbe Josep Costa i Borràs va nomenar a Mn. Miquel Albanell com a vicari encarregat de l'església, que va ser qui feu construir el campanar d'espadanya, la rectoria i la sagristia. Fins l'any 1867 no es va constituir com a parròquia, fet que va suposar que els montgatins poguessin celebrar-hi els actes litúrgics sense haver de desplaçar-se a Tiana, com havien fet fins aleshores. L'any 1877 es van ampliar els límits de la parròquia amb la zona de les Mallorquines. L'antic campanar es va canviar per l'actual l'any 1900, tot i que se'n va conservar la campana. A conseqüència de l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936 l'església va ser profanada i cremada, perdent-se així l'altar, les imatges i l'arxiu parroquial. No serà fins el 1943 que es van incorporar les noves campanes, que s'han mantingut fins als nostres dies.</p> | 41.4672100,2.2819200 | 440037 | 4590873 | 1860 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Isidre Peña | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51705 | Parc del Tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-tramvia | <p>HOLDEN, R. Nueva arquitectura del paisaje. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2003. XARXA DE PARCS DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. Parc del tramvia. Un passeig entre dues viles [tríptic]. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona. 2006.</p> | XXI | <p>Parc urbà que va ser formulat com a espai de comunicació entre els municipis de Montgat i Tiana, després de l'obertura de l'autovia B-20 entre ambdues poblacions. Té una extensió de 6,4 hectàrees, que s'estenen de forma lineal des de la rotonda de l'Avinguda Jordana de Montgat fins al Passeig de la Vilesa de Tiana. Transcorre sobre el túnel de l'autovia, sustentat amb murs de formigó a la seva part més alta. Una franja lineal de formigó en forma graella quadriculada de colors groc i negre recorre el parc de punta a punta. Al seu costat hi ha una combinació d'espais urbans -com pistes esportives i d'oci- i espais verds. Els arbres que s'hi troben són el Pinus pinea (pi pinyer), l'Acacia retinoides (mimosa), l'Olea europaea (olivera), la Jacaranda mimosifolia (xicaranda), el Populus x canadensis (pollancre del Canadà), el Prunus dulcis (ametller), la Robinia x margaretta 'Casque rouge' (falsa acàcia) i la Sophora japonica (acacia del Japó). Pel que fa als arbusts, hi ha Lavandula dentata (espígol), el Ricinus Communis (ricí), el Rosmarinus officinalis (romaní) i l'Spartium junceum (ginesta).</p> | 08126-56 | Entre l'Avinguda Jordana i el Carrer Maresme | <p>La construcció de l'autovia B-20 al nord est de Barcelona va suposar la separació de les vessants dels turons que uneixen Montgat i Tiana. Davant d'una important mobilització veïnal, es va acordar construir una zona verda sobre el túnel de la carretera, per tal que es reduís l'impacte visual de la mateixa. El parc del Tramvia va ser inaugurat el maig del 2001. Es va batejar amb aquest nom en honor a aquest element, que durant tants anys havia comunicat el barri mariner i industrial de Montgat amb Tiana.</p> | 41.4711600,2.2745400 | 439424 | 4591316 | 2001 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51705-foto-08126-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51705-foto-08126-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Enric Batlle i Joan Roig | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51706 | Nius de metralladores i plataforma per reflector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nius-de-metralladores-i-plataforma-per-reflector | <p><span><span><span><span><span><span>Cortada i Colomer, Lluís (1998) Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Segles XVIII-XIX. Volum 2. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939). Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GRIEGC, Les armes antiaèries de l’exèrcit popular de la República. <a href='http://www.griegc.com/ca/2019/10/15/les-armes-antiaeries-de-la-republica/'>http://www.griegc.com/ca/2019/10/15/les-armes-antiaeries-de-la-republica/</a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GRIEGC, El servei d’il·luminació: el seu funcionamentr i situació a la costa catalana. <a href='http://www.griegc.com/ca/2020/01/15/el-servei-de-iluminacio/'>http://www.griegc.com/ca/2020/01/15/el-servei-de-iluminacio/</a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Monte Garay, Carlos (2006)<em> Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña</em>. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | L'interior es troba pràcticament cobert de terra. Dos dels cilindres superiors estan trencats. | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta de dues posicions antiaèries o nius de metralladores que es troben molt propers a la costa i la plataforma de suport per a un projector d’il·luminació. En aquestes posicions de costa es posava artilleria lleugera contra vaixells i aviació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Són dues casamates construïdes en el penya-segat de forma que aprofiten el desnivell del terreny per estar semisoterrades. Eren proteccions individuals per a ubicar metralladores, i sembla que eren per a peces antiaèries de la DECA (Defensa Espanyola contra Aeronaves) de l’exèrcit republicà. També hi ha una plataforma que estava destinada a ubicar un projector d’il·luminació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cada una de les dues plataformes per metralladores està formada per una casamata circular amb les parets exteriors inclinades, a la part més elevada hi havia una tronera rectangular horitzontal oberta a la cara que dona al mar, i coberta amb una plataforma circular de formigó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l’interior hi havia una plataforma on es posava l’arma automàtica tipus metralladora i donava cabuda a un soldat, permetent el gir de 360º de l’arma. L’accés a l’interior es feia per la part de darrera, per una porta petita d’arc. A la coberta plana superior es podia disposar alguna metralladora de forma esporàdica o el soldat fent guàrdia. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Actualment no conserven la coberta, però si uns cilindres verticals de formigó sobre els que segurament descansaria la coberta de formigó protectora, deixant l’espai de la tronera obert. El murs de la casamata fan uns 80cm de gruix i a la part central es veu el cèrcol obert per on es trauria la part superior de la metralladora, amb el canó sortint per la tronera.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En una de les plataformes, la que es troba més a l’est, hi ha la data 1937 inscrita en el formigó, que es va fer quan aquest era tendre i ens recorda la data de la construcció. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot el conjunt està fet amb formigó armat, que el blindava contra qualsevol atac de l’aviació o per mar, per tant podien aguantar impactes de morters, granades o bombes, oferint al que s’hi estava la màxima protecció. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>Hi ha una tercera plataforma que es troba a l’extrem oest, a tocar de la platja de les Moreres. És una plataforma petita que servia per disposar un focus d’il·luminació que tenia la finalitat de facilitar l‘acció de la defensa de la costa, concretament per a la utilització de l’artilleria que estava ubicada als nius de la costa i a les bateries, fonamentalment per a la defensa antiaèria. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El projector de Montgat era fix i es va instal·lar el 1938. Només resta la plataforma de formigó on hi havia instal·lada la lluminària.</span></span></span></span></span></span></p> | 08126-57 | A la platja, davant del Turó de Montgat | <p>Els nius de metralladores són construccions bèl·liques on s'hi instal·laven metralladores pesades. Es situaven a primera línia de combat per a defensar els punts d'artilleria dels atacs enemics. Els nius de la platja de Montgat es van construir durant la Guerra Civil, flanquejant el punt estratègic de l'artilleria pesada. Aquesta es localitzava a prop de les Bateries.</p> | 41.4648700,2.2790000 | 439791 | 4590615 | 1937 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51706-foto-08126-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51706-foto-08126-57-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51706-niu-de-metralladores.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51706-plataforma-focus.png | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-07-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 51707 | Búnquer de la riera d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-riera-den-font | <p><span><span><span><span><span><span>Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939 ). Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GRIEGC, Les armes antiaèries de l’exèrcit popular de la República. http://www.griegc.com/ca/2019/10/15/les-armes-antiaeries-de-la-republica/</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Monte Garay, Carlos (2006)<em> Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña</em>. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Serrano, Alexis; Sirera, Daniel (2013) El búnquer de la platja de la Mar Xica de Vilassar de Mar. Un exemple paradigmàtic de la precarietat dels búnquers maresmencs. A Trobada d’Entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. P. 171-182.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | <p>Un búnquer que es troba a la platja de Monsolís. Es tracta d'una estructura de pedra i formigó, de forma rectangular i esglaonada, amb tres espitlleres horitzontals. No se n'ha localitzat l'accés.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En plena guerra civil el govern de la república espanyola té por d’un desembarcament enemic, italians des de Mallorca o “nacionals” a la costa catalana, per tal d’inutilitzar la via fèrria i tallar els subministraments provinents d’Europa. Els feixistes ja s’havien aproximat a la costa: el 30 d’octubre del 1936 el cuirassat <em>Canarias</em> havia bombardejat Roses, el 17 de novembre Palamós i el 20 de desembre Colera; el 13 de febrer del 1937 el creuer italià <em>Eugenio de Savoia</em> bombardeja Barcelona, el 14 d’abril els cuirassats <em>Baleares</em> i <em>Canarias</em> bombardegen el port de Tarragona, el 30 de maig el submarí italià C-3 enfonsa el mercant <em>Ciudad de Barcelona</em> davant la costa de Malgrat, amb més de 200 morts, el 15 de juny el Canarias dispara contra Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Arenys de Mar, Canet de Mar i Mataró; el 23 de febrer del 1938 el Canarias bombardeja Palamós i Sant Feliu de Guíxols. El 4 d’abril del mateix any, el general Vicente Rojo ordena la construcció de sis línies de defensa a Catalunya formades per casamates (búnquers) de diverses formes i dimensions per a canons i metralladores, i anaven des de Port Bou fins a Alcanar, així hom volia protegir la costa d’un possible desembarcament de tropes franquistes. Avui dia encara resten moltes d’aquestes fortificacions a les zones de fàcil accés des del mar (badies i cales) o en zones de bona visibilitat, com les que encara hi ha a la costa de Montgat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08126-58 | A la platja, entre la riera d'en Font i el torrent de la Foguera | <p>Els nius de metralladores són construccions bèl·liques on s'hi instal·laven metralladores pesades. Es situaven a primera línia de combat per a defensar els punts d'artilleria dels atacs enemics. Els nius de la platja de Montgat es van construir durant la Guerra Civil, flanquejant el punt estratègic de l'artilleria pesada. Aquesta es localitzava a les Bateries.</p> | 41.4681000,2.2857100 | 440354 | 4590969 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51707-foto-08126-58-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51707-fortificacions-militars-montgat-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-07-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51708 | Rellotge antic de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-antic-de-sant-joan | XIX | <p>El rellotge es troba protegit dins una vitrina, on va ser col·locat després de la seva restauració. Consta de diverses rodes dentades, pinyons, eixos i tirants pesos, que estan suportats per una estructura metàl·lica. No es conserva la maquinària sencera del rellotge, tot i que una part de les peces es van reposar per d'altres de modernes. A part d'una esfera daurada amb numeració romana s'hi conserva l'esfera del rellotge de la primeria del segle XX.</p> | 08126-59 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>A la vitrina hi consta una inscripció de l'any 2003 en agraïment al restaurador i muntador del rellotge, Salvador Casas i Mora.</p> | 41.4689400,2.2742200 | 439395 | 4591070 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51708-foto-08126-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51708-foto-08126-59-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51709 | Premsa de ca n'Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-ca-nalsina | XX | Ha perdut una part de la fusta del recipient, i la que queda es troba força deteriorada. | <p>Premsa de vi que es troba situada al parc de la riera d'en Font. En el seu emplaçament original, estava fixada a la paret a través d'una barra metàl·lica que s'uneix amb el cargol. Aquest està collat en un eix vertical que es suporta sobre un recipient de fusta amb cèrcols metàl·lics. Sota d'aquest hi ha una base de pedra.</p> | 08126-60 | Parc de la Riera d'en Font | <p>La premsa presumiblement va ser extreta de la desapareguda masia de Ca n'Alsina.</p> | 41.4685900,2.2847100 | 440271 | 4591024 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51709-foto-08126-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51709-foto-08126-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51710 | Escultura de Tirant lo Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-tirant-lo-blanc | XXI | S'hi han fet pintades vandàliques. | <p>Escultura de petit format que es troba situada davant la biblioteca municipal. Està formulada com un faristol amb forma de cavallet de fusta, amb un llibre obert que fa de cap. El llibre està fet de ferro i conté un fragment de la novel·la Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, que dóna nom a l'equipament. El seient de fusta i els estreps conviden a pujar-hi per llegir el text. A la part posterior hi ha una espasa de fusta de color vermell. La cua està feta amb cablejat d'acer.</p> | 08126-61 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>L'escultura forma part del projecte 'El llenguatge de les flors' que desenvolupa el Centre Cultural Imaginari, entitat dirigida per l'artista Kiku Mistu. Es tracta d'una col·lecció d'escultures en forma de faristol que contenen una part d'una obra literària.</p> | 41.4690700,2.2744200 | 439412 | 4591084 | 2003 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51710-foto-08126-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51710-foto-08126-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Kiku Mistu | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51711 | Ball de Geps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-geps | <p><span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XX | Tot i que s'ha deixat de celebrar, enguany s'ha tornat a programar l'activitat. | <p>Un dels actes més emblemàtics que es celebraven per Carnestoltes al nucli de Sant Joan era el Ball de Geps. Era un ball de disfresses en què la identitat dels presents es mantenia en l'anonimat fins al final de la vetllada, quan aquesta era revelada. Per tal de camuflar la pròpia identitat, eren habituals els intercanvis de gènere o de proporcions a través de vestits i coixins que permetessin alterar la constitució.</p> | 08126-62 | Casc Antic | <p>Diverses fonts han testimoniat l'existència d'aquest ball a començaments del segle XX. Durant la Guerra Civil i els primers anys de postguerra el Ball de Geps es deixà de celebrar. Uns anys més tard, es va reprendre la tradició sota el control de la Guàrdia Civil, que feia identificar als assistents a l'entrar. A principis dels anys noranta va deixar de fer-se, ja que es va clausurar la sala del Centre Recreatiu i Cultural de Montgat, qui tradicionalment havia organitzat l'acte. Fa pocs anys es va intentar reprendre, tot i que sense gaire èxit.</p> | 41.4674600,2.2827400 | 440105 | 4590900 | 08126 | Montgat | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51712 | Monument a l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lonze-de-setembre | <p>http://:www.vilaweb.cat</p> | XX | <p>Escultura formada per un bloc rectangular de formigó amb quatre bigues verticals a la part superior. Les bigues són embrocades, fetes de metall rovellat i situades de forma equidistant. En una de les cares del cub hi ha l'any 1714 i una placa del mateix material on hi consta :' En commemoració al setge i els drets perduts d'un poble/ En homenatge a les dones i homes compromesos amb Catalunya/ Montgat 11 de setembre de 2001'.</p> | 08126-63 | Al Sud Oest del Turó de Montgat | <p>L'obra va ser encarregada per l'Ajuntament de Montgat a la societat lleidatana Forcat.</p> | 41.4652300,2.2778600 | 439696 | 4590656 | 2001 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51712-foto-08126-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51712-foto-08126-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51712-foto-08126-63-3.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 111|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51713 | Col·lecció de pintura municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal-1 | XX-XXI | <p>Col·lecció de pintura que es troba situada a l'edifici de l'Ajuntament de Montgat. Són obres figuratives de format mitjà, eminentment pintades en oli sobre tela. La temàtica comuna en tots ells és el poble de Montgat, amb un clar predomini del paisatge entorn el Casc Antic.</p> | 08126-64 | Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n | <p>Les pintures formen part del Concurs de Pintura Ràpida que convoca cada dos anys el Centre Recreatiu i Cultural de Montgat. El primer quadre premiat passa a formar part de la col·lecció municipal, i el segon i tercer corresponen a les entitats financeres patrocinadores.</p> | 41.4667100,2.2790000 | 439792 | 4590819 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51713-foto-08126-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51713-foto-08126-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51713-foto-08126-64-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 103|98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51715 | Col·lecció municipal de capitells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-capitells | XV | <p>Col·lecció capitells que es troben exposats en una vitrina de la biblioteca municipal. El primer i el segon són de marbre blanc amb la columna de marbre rosat, i procedeixen del claustre de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre de Tiana. El tercer i el darrer són de pedra, un dels quals amb columna de pedra, procedents del claustre de la cartoixa de Santa Maria de Benifassà. El quart és un capitell de pedra provinent del monestir de Santa Maria de Poblet.</p> | 08126-66 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>La col·lecció de capitells van ser donada al poble de Montgat pel badaloní Eudald Núnez i Parra, principal promotor de l'associació Joventut Aspirantat Sant Jordi. Aquesta entitat nascuda el 1962 va organitzar des de Montgat unes colònies d'estiu al poble d'Alcanar, al Montsià. Durant els anys noranta, ja dissolta l'associació, es van reprendre les relacions entre Badalona i Montgat i Alcanar. A l'entrada d'aquest últim poble, hi havia una imatge de la Mare de Déu de Montserrat que va ser duplicada després de quedar malmesa la original. Una de les rèpliques va ser donada a Núñez, qui la va cedir al municipi de Montgat. L'any 2001 Badalona i Montgat es van agermanar amb Alcanar i l'Eudald Núñez va rebre el títol de Fill Adoptiu d'Alcanar. Els antics membres de la Joventut Aspirantat Sant Jordi van promoure que el 2005 també fos nomenat Fill Adoptiu de Montgat. Poc abans de morir també va donar al poble la col·lecció d'objectes que havia recopilat al llarg de la seva vida, entre els que hi ha els capitells.</p> | 41.4689400,2.2742200 | 439395 | 4591070 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51715-foto-08126-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51715-foto-08126-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51715-foto-08126-66-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 93|85 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51716 | Llegenda de la pluja per Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pluja-per-sant-jordi | XX | <p>Diu la llegenda que a Montgat sempre hi plou el dia de Sant Jordi, coincidint amb la Festa Major del barri de les Mallorquines.</p> | 08126-67 | Montgat | <p>La llegenda s'ha recollit com a informació oral, facilitada per Abelard Chimisanas.</p> | 41.4632800,2.2719000 | 439196 | 4590443 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 51718 | Reixa i mur de tancament de cal Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-i-mur-de-tancament-de-cal-palleja | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XIX | <p>La finca de Cal Pallejà es troba delimitada per un mur de pedra i maó amb torres de planta circular. Aquestes es troben coronades amb merlets esglaonats. L'entrada es fa a través d'una reixa de ferro forjat amb motius historicistes. Consta de tres trams col·locats de forma trapeziodal, pel que la part central destaca sobre la resta. En aquesta, la part inferior de la reixa està formada per una planxa, mentre que la part superior està acabada amb reixat sinuós. De la part central en sobresurt una barra acabada amb un floró. Als extrems de la planxa central en sobresurten dues barres més, aquestes de major alçada, amb escuts i un cap de cavaller armat.</p> | 08126-69 | C. Aurora Bertrana, 1-3 | <p>La fesomia actual de Cal Pallejà respon a una reforma datada de la segona meitat del segle XX, sota una notable influència neoclàssica. L'antic casal era d'estil eclèctic, i constava de dues grans torres de planta quadrangular a la part posterior i una cúpula central. La reixa i el mur de tancament de la finca es van construir en el seu context. En el moment de la reforma, no es va alterar la seva aparença, que recorda l'emmurallat d'un castell. El nom del casal té l'origen en el llinatge dels Pallejà, família pertanyent a la noblesa barcelonina. Aquesta entroncà amb el marquesat de Monsolís a mitjans del segle XIX, en motiu del casament de Guillem de Pallejà i d'Olzina i Concepció Bassa, hereva del títol després de la mort del seu pare, Pere Nolasc i Girona, i la seva mare, Xaviera de Saleta i Descatllar. El marquesat fou concedit el 1853 per Isabel II a la vídua de Pere Nolasc, lloctinent de la capitania general de Barcelona. En morir Xaviera de Saleta, originària de la parròquia de Santa Maria de Mansolí de Sant Hilari Sacalm, passà el títol a la filla. Hi ha referències documentals que indiquen que la família Pallejà ha tingut terres a Montgat des del segle XVII, de la mà de Josep Pallejà, que en morir sense descendència la passà al seu nebot Honorat de Pallejà i Riera. Aquests terrenys passaran per successió hereditària entre els Pallejà fins al segle XIX, període en què es construí el primer palau d'estil romàntic. El marquesat dels Monsolís, també conegut com a Mansolí, s'ha mantingut fins als nostres dies de la mà de Guillem de Pallejà Ferrer-Cajigal.</p> | 41.4695800,2.2873100 | 440489 | 4591132 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51718-foto-08126-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51718-foto-08126-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51718-foto-08126-69-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51720 | Gegants de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-montgat | <p>Gegants, nans i bestiari del Maresme [guia de recursos] Mataró: Biblioteques municipals del Maresme. 2005.</p> | XX | <p>Els gegants de Montgat són coneguts amb els noms d'Emilio i Catalina. Estan construïts amb fibra de vidre i mesuren uns quatre metres d'alçada. Es troben caracteritzats amb una poc convencional expressió caricaturesca. L'Emilio representa el sol, pel que va vestit amb colors càlids. Per contra, la Catalina representa la lluna, va vestida amb colors freds i porta un ram de flors en una mà i un mocador de puntes a l'altra.</p> | 08126-71 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>El primer gegant de Montgat va ser en Lorenzo. Més endavant, es va encomanar la construcció d'una parella de gegants a Tomàs Atienz i Teresa Cussó, que anys enrere havien construït en Lorenzo. Es van batejar amb els noms de Catalina i Emilio, aquest últim amb les mateixes característiques físiques que el primer gegant, en Lorenzo. Els vestits van ser confeccionats per Josefa Yeste, Manuela de Castro i Juana Garcia Pulido.</p> | 41.4689400,2.2742200 | 439395 | 4591070 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51720-foto-08126-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tomàs Atienz i Teresa Cussó | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51721 | Fons municipal d'arqueologia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-municipal-darqueologia | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007.</p> | -VII/-I | <p>Una part del material arqueològic procedent de les excavació del Turó de Montgat està emmagatzemat en vitrines de la biblioteca pública. Es troba classificat amb cartells identificatoris. Hi trobem fragments de lucerna (s I a.C.); una vora d'àmfora greco-itàlica Lyding-will A1 (s. III a.C.); un fragment d'àmfora itàlica de forma Lamboglia II (s.I a.C.); una vora de cuina itàlica (s. II- I a.C.); ceràmica comuna oxidada ibèrica; ceràmica comuna reduïda ibèrica amb peu de grafit; fragments d'àmfora punicoebussitana; una nansa trencada de ceràmica de la costa catalana (s. III-II a.C.); fragments de vas de ceràmica gris de la costa catalana (s. III-II a.C.); nanses d'àmfora ibèrica; un fragment d'ham de bronze; una agulla d'os; ceràmica comuna oxidada feta a mà amb nansa amb forma de cap de bou (Edat del Ferro 650 -575 a.C); una nansa kalathos ibèrica; fòssils; entre d'altres.</p> | 08126-72 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>La primera excavació del Turó de Montgat va ser organitzada pel Grup Excursionista de Badalona al voltant del 1930. La segona es va fer el 1940 sota la direcció de l'historiador i arqueòleg badaloní J.M Cuyàs. Les sitges que es van localitzar van ser saquejades, i del fragment de mur no n'ha quedat constància. Als anys 70 el Grup de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet va fer una tercera excavació al nord oest del turó. Jorge de la Pinta i Laude Tolosa van fer un estudi estratigràfic, que no va permetre definir una seqüència cronològica a causa de la dispersió del material. L'any 1986 l'Ajuntament de Montgat promogué una nova prospecció, sota la direcció d'A. Freixa i V. Moreno. Aquests van determinar que l'ocupació del turó es consolidà entre els segles IV a.C i el I a.C, amb indicis d'un assentament anterior del segle VIII a .C. En motiu de l'obertura d'un nou vial, l'any 2005 es va tornar a excavar la zona, amb l'únic resultat de fragments de ceràmica ibèrica i romana. Diverses fonts han identificat el Turó de Montgat amb el Promontorium Lunarium de Ptolomeu, que es correspon amb el nom llatí d'un cap de costa situat entre Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquest turó, avançat sobre el mar, podria haver estat un bon lloc d'observació dels fenòmens astronòmics. Tanmateix, d'altres autors l'han identificat amb el Cap de Tossa, Montjuïc o el Montcabrer, entre d'altres. En el transcurs dels segles, el Turó de Montgat ha experimentat canvis importants. Aquest estava més avançat sobre el mar, amb un fort desnivell vertical, ja que la seva alçada rondava els setanta metres. La primera notícia que se'n té després de la caiguda de l'imperi romà no serà fins al segle XI, en què està documentada l'existència d'un castell al cim del turó. A principis del segle XV apareix citada al mateix emplaçament una capella, dedicada a Sant Joan, Sant Sebastià i Sant Roc. El turó fou escenari de nombroses batalles a causa de la seva situació estratègica, fins que les tropes de Felip V van enderrocar el castell en acabar la Guerra de Successió. Tot i que va ser posteriorment reconstruït, durant la primera meitat del segle XIX fou finalment abandonat. A mitjans del segle XX es va començar a construir el túnel ferroviari sota el turó, per tal de fer arribar el ferrocarril a Mataró. La pedra necessària pel carril es va extreure del mateix turó, pel que les seves dimensions van quedar notablement reduïdes. Més endavant, a causa de la construcció de la carretera N-II, va ser seccionat transversalment, fet que va provocar la destrucció d'un camp de sitges. Finalment, l'any 1976 es va construir un mirador al cim en motiu del centenari del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.4689400,2.2742200 | 439395 | 4591070 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51721-foto-08126-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51721-foto-08126-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51721-foto-08126-72-3.jpg | Física | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 79|80|81|83|76 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51722 | Mina d'aigua de can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-ribas | XVIII/XIX | <p>La masia de Ca l'Umbert disposa d'una mina d'aigua que es troba canalitzada fins la casa. L'aigua brolla constantment sobre una gran bassa que està adossada a la façana lateral de la casa.</p> | 08126-73 | Ronda 8 de març, 1-3 | <p>La mina prové de la finca de Can Ribas, que té concedida l'aigua a la masia.</p> | 41.4706700,2.2812300 | 439982 | 4591257 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51722-foto-08126-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51722-foto-08126-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51722-foto-08126-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51724 | Mina d'aigua de can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-vilaro | XIX | <p>Mina d'aigua que es troba situada en un marge del torrent de Can Gili. Consta d'una entrada amb arc rebaixat de ceràmica disposada a plec de llibre. Es troba tancada amb una reixa. La galeria subterrània per on transcorre l'aigua és feta amb parets de pedra i coberta en arc de mig punt de ceràmica.</p> | 08126-75 | Torrent de Can Gili | 41.4737400,2.2783700 | 439746 | 4591600 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51724-foto-08126-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51724-foto-08126-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51725 | Passarel·la del torrent de can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passarella-del-torrent-de-can-gili | XX | <p>Passarel·la que travessa el torrent de Can Gili i que permet accedir a l'hort de Can Vilaró. Està formulada com un pontet d'un sol tram acabat en arc de mig punt de ceràmica col·locada a plec de llibre. Consta d'un parament de maçoneria i maó, excepte la part superior, on s'ha afegit una capa de formigó.</p> | 08126-76 | Torrent de Can Gili | 41.4736200,2.2784300 | 439751 | 4591587 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51725-foto-08126-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51727 | Melonades i sindriades a les Bateries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/melonades-i-sindriades-a-les-bateries | <p>PALLEJÀ, J.M. Diari de la Guerra Civil a Tiana 1936-1939. Argentona: Col·lecció Costa de Llevant. 1997.</p> | XX | La costum es va perdre després de l'esclat de la Guerra Civil. | <p>Durant les nits d'estiu amb lluna plena era típic que els tianencs anessin a fer sindriades o melonades a la zona de les Bateries PALLEJÀ PUJOL (1997:12). Les cucurbitàcies sovint s'anaven a buscar a la botiga de Cal Garrofaire de Tiana, que regentava Pere Romeu.</p> | 08126-78 | Parc de les bateries | <p>La costum dels tianencs d'anar a la zona de les Bateries es remunta a principi del segle XX, quan anaven a avistar els disturbis que es produïren a la ciutat comtal durant la Setmana Tràgica. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la zona quedà militaritzada de nou, quedant-hi prohibit l'accés de civils. L'any 1985 es va retirar la guarnició militar i el següent any adquirí la titularitat municipal, però la costum no es va recuperar.</p> | 41.4672900,2.2718300 | 439194 | 4590889 | 08126 | Montgat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51729 | Galeria subterrània del refugi de les Coves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-subterrania-del-refugi-de-les-coves | <p>CUYÀS, J.M. 'Las Cuevas de Montgat”. Butlletí del Centre Excursionista de Badalona. Novembre-desembre 1956. p. 2-3. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XX | La galeria es troba parcialment tapada amb abocaments tòxics. | <p>Galeria subterrània que té accés des d'un descampat situat darrera la Guixera d'en Boada. La boca està formada per un arc escarser ceràmic, que queda tancat per una porta reixada de fusta. La galeria es troba excavada sobre roca natural, amb alguns trams reforçats amb morter. Més modernament s'hi va afegir un tram amb sostre de volta de maó pla, així com un sistema de recollida de les aigües que es filtren a través de la roca. Aquesta és conduïda a una petita bassa. Després d'uns metres de recorregut, s'inicia el descens a través d'unes escales. El camí queda bruscament interromput per una acumulació de sediment argilós, producte d'un abocament químic efectuat per una industria que estava situada a l'altre vessant del turó. Abans que això succeís, la galeria acabava en un llac subterrani d'aigües cristal·lines.</p> | 08126-80 | Entre el Parc de les Bateries i la riera de Sant Jordi | <p>La sector marítim comprès entre el turó de Montgat i el turó de Vallmajor era conegut al segle XVII i XVIII com a 'camp de les coves' o bé 'Cova Guilleuma'. La formació calcària d'aquests turons va facilita la formació de coves naturals, que més endavant van ser ampliades per a l'extracció de pedra. A principi del segle XIX un grup de treballadors d'una guixera va descobrir l'entrada d'una cova, que constava d'una important extensió de galeries subterrànies. La troballa es va descriure en la premsa de l'època com una cavitat amb parets de pedra blanca brillant on s'hi formaven estalactites i estalacmites de colors variats, comparable a les coves de Sant Miquel del Fai. L'expectació que va generar la cova va provocar que les autoritats la clausuressin davant del perill de pèrdua dels curiosos que s'hi apropaven. A finals del segle XIX hi ha constància de l'existència de tres coves: la Cova de l'Embut, situada prop de Can Jordana i desapareguda sota la runa de la construcció de l'autopista; la Cova de la Pedra, que es trobava en terrenys de la Guixera de Can Boada i se'n desconeix l'accés; i la Cova de l'Aigua, amb entrada per l'embut de Can Baratau, que avui es troba tapat de runa. Des d'aquesta última cova, s'accedia a un llac subterrani d'aigües cristal·lines. Aquest també tenia accés per la galeria subterrània del refugi de les coves, que va ser creada artificialment durant la guerra civil. L'abocament de residus d'una indústria química propera va suposar la pèrdua del llac. És probable totes aquestes coves comuniquessin entre sí. A mitjans del segle XX el Grup d'Espeleologia del Centre Excursionista de Badalona va explorar les tres cavitats.</p> | 41.4660900,2.2695300 | 439001 | 4590757 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51729-foto-08126-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51729-foto-08126-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51731 | Subhasta de peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/subhasta-de-peix | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aleixendri Garcia, Laia; Fernández Llobet, Núria; Garrido Escobar, Alfons. «La subhasta cantada de Montgat: documentar la comercialització tradicional del peix». </span></span></span></span><em>Revista d’etnologia de Catalunya</em><span><span><span><span><span>, [en línia], 2014, Núm. 39, p. 235-239.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Els pescadors de la confraria de Montgat porten entre setmana una part de la pesca a vendre a la platja. A la una del migdia es situen sota un petit cobert, al voltant del qual hi ha bancs perquè segui el públic. Els pescadors reparteixen el peix en plates de vímet, que es posen al terra a la vista de tothom. Quan comença la subhasta, es canten els preus fins que algú hi està interessat.</p> | 08126-82 | Platja davant del nucli del cas antic | <p>Aquest costum s'ha mantingut des de fa molts anys al poble de Montgat, ben arrelat entre els veïns de la zona de Sant Joan. És una de les poques subhastes de peix que queden a la zona on tothom hi pot participar. Segons fonts orals, a principis del 2008 encara es contava amb duros.</p> | 41.4668800,2.2822600 | 440065 | 4590836 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51731-foto-08126-82-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | BCIL | 2021-09-20 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 63 | 4.5 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51734 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-tiana | XIX/XXI | <p>La documentació que es conserva és bàsicament la que ha generat l'Ajuntament des del segle XIX fins l'actualitat. Una part de l'arxiu es troba sense inventariar. La documentació inventariada és la següent: - Expedients de l'amollonament d'aquest terme municipal dut a terme en compliment del Reial Decret de 30 d'agost de 1889 - Gestions per establir els límits dels termes Tiana El Masnou (1889-1890) - Acta de desllindament del terreny que forma el talús del Pont del Camí de Tiana a la carretera de França (1913) - Plànol topogràfic de Tiana(1929) - Certificat de l'acta de desllindament entre els termes municipals de Badalona i Tiana(1930) - Segregació del segon districte del terme municipal (Montgat) de Tiana: expedient administratiu i memòries de la Comissió liquidadora de la partició de béns i interessos (1933-1945) - Expedient de delimitació i fitació del terme municipal de Tiana/Montgat(1935) - Plànol general de la xarxa de clavegueres de Tiana: nom dels carrers del terme durant el període de la República (1937) - Pla de fitació de termes entre els municipis de Montgat i Tiana, signat a Montgat el juny de 1938 - Expedient de declaració del terme municipal no industrial(1947) - Expedient instruït amb motiu de la reclamació de crèdits i dèbits entre els ajuntaments de Tiana i Montgat (1949) - Expedients del procediment iniciat pel Sr. Marquès de Monistrol per efectuar la divisió dels censos de domini directe en els termes de Montgat i Tiana (1957-1962) - Delimitació del casc urbà de Tiana (1966) - Expedients de desllindaments del terme (1975-1989) - Desllindaments de terrens (1978-1983) - Fusions i alteracions del terme municipal(1979-1985)</p> | 08126-85 | Ajuntament de Tiana. Plaça de la Vila, 1 | <p>El poble de Montgat va pertànyer administrativament al municipi de Tiana fins l'any 1933.</p> | 41.6133500,2.2773800 | 439793 | 4607101 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc