Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51716 | Llegenda de la pluja per Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pluja-per-sant-jordi | XX | <p>Diu la llegenda que a Montgat sempre hi plou el dia de Sant Jordi, coincidint amb la Festa Major del barri de les Mallorquines.</p> | 08126-67 | Montgat | <p>La llegenda s'ha recollit com a informació oral, facilitada per Abelard Chimisanas.</p> | 41.4632800,2.2719000 | 439196 | 4590443 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 51699 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-1 | <p>MONTGAT. AJUNTAMENT. Arxiu municipal [tríptic]. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> | XX | <p>El fons de l'arxiu municipal de Montgat ha estat inventariat per un arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. En total es van inventariar 292 metres lineals de documentació. La cronologia de l'arxiu abarca des de l'any 1933, en què es va constituir l'ajuntament (després d'assolir la independència de Tiana), fins a l'actualitat. Tanmateix, els darrers anys no es troben inventariats. Es troba classificat de la següent manera: 1. Administració general 1.1. Terme municipal (1933/1997) 1.2. Òrgans de govern (1933/1999) 1.3. Alcaldia (1934/1998) 1.4. Secretaria (1933/1998) 1.5. Serveis jurídics (1968/1997) 1.6. Personal (1933/1998) 1.7. Correspondència (1933/1997) 1.8. Mitjans de comunicació (1980/1996) 2. Hisenda 2.1. Patrimoni (1933/1998) 2.2. Intervenció (1933/1998) 2.3. Tresoreria (1933/1999) 2.4. Fiscalitat (1933/1999) 2.8. Fàbrica de moneda (1937/1947) 3. Proveïments 3.1. Proveïment dels productes per a consum de la població (1933/1967) 3.2. Aigües, fonts i safareigs (1933/1994) 3.3. Mercats i fires (1934/1994) 3.5. Escorxador (1933/1978) 3.6. Delegació local de proveïments (1934/1973) 3.8. Transport públic (1933/1995) 3.9. Servei de Correus (1994/1996) 4. Beneficència i assistència social 4.1. Centres assistencials i de beneficència (1970/1976) 4.2. Beneficis de pobres, causes pies, almoines i llegats (1935/1980) 4.3 Atenció a refugiats i orfes de guerra (1936/1984) 4.4. Subsidi al combatent (1936/1988) 4.5. Assistència social (1940/1988) 4.6. Actuacions contra l'atur laboral (1933/1997) 4.7. Juntes, comissions, patronats. Junta local de reformes socials (1934/1981) 4.8. Correspondència i circulars de la regidoria de Serveis Socials (1987/1995) 5. Sanitat 5.1. Cementiri, serveis fúnebres (1933/1995) 5.2. Epidèmies i contagis (1963) 5.3. Inspecció sanitària Laboratori municipal (1934/1997) 5.4. Personal facultatiu, cos mèdic municipal, dispensari (1933/1994) 5.5. Centres sanitaris municipals (1936/1994) 5.6. Farmàcies (1934/1990) 5.7. Ambulància (1992) 5.8. Banys públics (1934/1998) 5.9. Inspecció veterinària (1933/1994) 5.10. Oficina del consumidor (1982) 5.11. Juntes i comissions municipals (1953/1977) 5.12. Neteja viària, recollida i tractament de residus sòlids (1963/1996) 5.13. Correspondència i circulars de la regidoria de Sanitat (1934/1995) 6. Obres i urbanisme 6.2. Planejament i gestió urbanística (1933/1998) 6.3. Obres d'infraestructura (1933/1997) 6.4. Vialitat (1956/1993) 6.5. Immobles municipals: construcció i manteniment (1933/1992) 6.6. Brigada municipal d'obres (1986/1997) 6.7. Obres de particulars (1933/1997) 6.8. Activitats classificades i obertura d'establiments (1934/1999) 6.9. Promoció de l'habitatge. Habitatges de promoció municipal (1944/1992) 6.10. Juntes i comissions municipals (1939) 6.11. Resolucions de la regidoria d'Obres, Serveis i Medi Ambient (1985/1997) 7. Seguretat pública 7.1. Cossos de seguretat (1933/1997) 7.2. Presó. Dipòsit municipal de detinguts (1987) 7.3. Passaports, passis de radi (1934/1954) 7.4. Armes: censos, normes, permisos, requises (1934/1997) 7.5. Guardes jurats (1933/1968) 7.7. Juntes i comissions municipals (1934/1959) 7.8. Protecció civil. Actuació ciutadana (1933/1989) 8. Serveis militars 8.2. Quintes, allistaments, lleves forçoses (1933/1998) 8.3. Béns subjectes a requisa militar (1934/1965) 8.5. Prestació Social Substitutòria (1988/1997) 8.6. Correspondència militar (1934/1997) 9. Població 9.2. Padró municipal d'habitants (1933/1997) 10. Eleccions 10.1. Eleccions municipals (1948/1995) 10.3. Eleccions de diputats provincials (1949/1964) 10.4. Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1995) 10.5. Eleccions generals: Corts, Senat (1933/1996) 10.6. Eleccions al Parlament europeu (1989/1994) 10.7. Referèndums i plebiscits (1947/1986) 10.8. Cens electoral. Junta local del Cens (1934/1997)</p> | 08126-50 | Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n | 41.4667100,2.2790000 | 439792 | 4590819 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51699-foto-08126-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 11. Ensenyament 11.1. Ensenyament preescolar (1957) 11.2. Ensenyament primari (1933/1991) 11.4. Ensenyament mitjà (1987/1989) 11.5. Ensenyament superior (1989) 11.6. Escoles d'adults, campanyes contra l'analfabetisme (1963/1996) 11.7. Beques (1958/1961) 11.8. Juntes i comissions municipals (1933/1993) 11.9. Cens escolar (1934/1980) 11.10. Transport escolar (1980/1993) 11.11. Equip psicopedagògic (1985/1988) 11.12. Relacions amb centres d'ensenyament (1969/1998) 11.13. Correspondència i circulars d'ensenyament (1953/1997) 12. Cultura 12.1. Festa major, festes populars (1934/1995) 12.2. Activitats i iniciatives culturals (1934/1998) 12.3. Centres culturals municipals: biblioteca, museu, teatre (1952/1998) 12.4. Monuments historicoartístics (1987/1990) 12.5. Relacions amb entitats culturals i polítiques (1934/1997) 12.6. Servei Municipal de Català (1984/1996) 12.7. Esports (1933/1997) 12.8. Servei de Joventut (1982/1997) 12.9. Promoció turística (1965) 12.10. Juntes i comissions municipals (1982/1986) 12.11. Correspondència i circulars de la regidoria de Cultura (1954/1997) 13. Serveis agropecuaris i medi ambient 13.1. Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes, interrogatoris sobre les collites (1936/1986) 13.3. Foment forestal (1961/1986) 13.5. Juntes i comissions municipals (1935/1985) 13.6. Medi ambient (1963/1996) 14. Col·leccions factícies 14.3. Segells (1940) 14.5. Cartells (1954/1955) 14.6. Arxius de 'curiositats' de RMB (1934/1992) | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51703 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-2 | XX/XXI | <p>L'arxiu de la parròquia de Montgat es troba a situat a l'església de Sant Joan. Conserva la documentació generada per la parròquia entre el 1939 i l'actualitat. S'hi conserven els següents documents: - Llibres de bateigs (1939/2009) - Llibres de casaments (1939/2009) - Llibres de defuncions (1939/2009) - Llibres de confirmacions (1939/2009) - Llibre manuscrit sobre la construcció de l'església</p> | 08126-54 | C. de l'Església, 66 | <p>Durant la Guerra Civil l'església va ser profanada i cremada, perdent-se així l'arxiu, l'altar i les imatges.</p> | 41.4672500,2.2817700 | 440024 | 4590877 | 08126 | Montgat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Informació facilitada per Abelard Chimisanas. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51719 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-0 | XIX/XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva diversa documentació relacionada amb el municipi de Montgat. Es troba classificada per any, concepte, dimensions i folis: 1. (1846) Del bisbe de Barcelona, autoritzant la celebració de la Santa Missa en una capella privada. 43 x 31 cms. 1 foli. 2. (1858) Presa de possessió. 22 x 16 cms. 2 folis. 3. (1859) Comptes de les obres de l'església. 32 x 22 cms. 2 folis. 4. (1861) Rebut. 22 x 16 cms. 1 foli. 5. (1861) Relació de jornals emprats en les obres de l'església. 32 x 22 cms. 1 foli. 6. (1861) Rebuts. 13 folis 7. (1860) Rebut. 22 x 16 cms. 1 foli. 8. (1864) Relació de despeses. 32 x 22 cms. 3 folis. 9. (1864) Rebuts. 32 x 22 cms. 7 folis. 10. (1865) Maons lliurats per les obres. 15 x 10 cms. 1 foli. 11. (1865) Compte general de les obres efectuades. 32 x 22 cms. 18 folis. 12. (1866) Demanant permís al bisbat per unes obres. 32 x 22 cms. 2 folis. 13. (1867) Al Bisbat, demanant poder celebrar dues misses. 32 x 22 cms. 1 foli. 14. (1867) Demanant permís al Bisbat , per instal·lar una pila baptismal. 32 x 22 cms. 2 folis. 15. (1868) Pressupost. 32 x 22 cms. 2 folis. 16. (1870) Estadística. 22 x 16 cms. 1 foli. 17. (1894) Rebuts. 22 x 16 cms. 33 folis. 18. (1895) Rebuts. 22 x 16 cms. 11 folis. 19. (1895) Rebut de rentar i planxar. 22 x 14 cms. 1 foli. 20. (1898) Comunicat al secretari de càmara del Bisbat, els resultats d'uns actes religiosos. 22 x 16 cms. 2 folis. 21. (1899) D'uns veïns al Bisbat, sobre la construcció del nou cementiri. 32 x 22 cms. 2 folis. 22. (1910) Comunicat al Bisbat, la inexistència de béns desamortitzats, censos i càrregues pietoses. 22 x 16 cms. 2 folis. 23. (1910) Al President diocesà d'Acció Catòlica, sobre les relacions difícils entre el Govern i la Santa Seu. 22 x 16 cms. 2 folis. 24. (1910) Del President de la Junta Parroquial d'Acció Catòlica a la Junta Diocesana, incloent-hi, el projecte de l'Associació: Veritat Social. 32 x 22 cms. 4 folis. 25. (1910) Composició de la Junta Parroquial d'Acció Catòlica. 22 x 16 cms. 1 foli. 26. (1910) Esborrany d'un escrit de la Junta Diocesana al rector. 22 x 16 cms. 1 foli. 27. (1910) Associacions de la parròquia i cens escolar. 48 x 32 cms. 2 folis. 28. (1911) A la Junta Diocesana d'Acció Catòlica, sobre les activitats locals de la Junta Parroquial. 32 x 22 cms. 2 folis. 29. (1912) Demanant la remesa d'uns fulls de propaganda, a la Junta Diocesana d'Acció Catòlica. 22 x 14 cms. 2 folis. 30. (1912) Memòria de la Junta d'Acció Catòlica. 28 x 22 cms. 4 folis. 31. (1913) A la Junta Diocesana, sobre les Festes Constantinianes. 22 x 16 cms. 2 folis. 32. (1918) Fotografia dels assistents a les festes celebrades amb motiu del cinquentenari de la parròquia. 16 x 8 cms. 1 fotografia 33. (1927) Associacions catòliques. 25 x 22 cms. 2 folis. 34. (1928) Predicació de la Santa Missió. 22 x 16 cms. 3 folis. 35. (1930) D'Enric Barrou al Bisbat, perquè autoritzi al rector de Tiana per celebrar els funerals de la seva àvia. 32 x 22 cms. 1 foli. 36. (1931) Respostes a un qüestionari. 32 x 22 cms. 7 folis. 37. (1931) Acusant rebuda d'un ofici. 22 x 16 cms. 1 foli. 38. (1939) Demanant el permís del Bisbat per ternar. 32 x 22 cms. 2 folis. 39 (1949) Proposant al Bisbat, la composició de la Junta Parroquial. 32 x 22 cms. 1 foli. 40. (1940) Demanant al Bisbat una reducció de misses. 32 x 22 cms. 1 foli. 41. (1940) Al Bisbat, demanant una subvenció. 32 x 22 cms. 2 folis. 42. (1941) Sol·licitant del Bisbat un permís per ternar. 32 x 22 cms. 2 folis. 43. (1942) Sol·licitant del Bisbat un permís per ternar. 32 x 22 cms. 2 folis. 44. (1943) Petició per edificar una capella, a la barriada de Les Mallorquines. 32 x 22 cms. 3 folis. 45. (1943) Demanant al Bisbat un permís per ternar. 32 x 22 cms. 2 folis. 46. (1945) Demanant al Bisbat un permís per ternar. 32 x 22 cms. 2 folis. 47. (1946) Demanant el permís del Bisbat, per celebrar una missa de campanya. 32 x 22 cms. 1 foli.</p> | 08126-70 | Carrer del Bisbe, 5 08002 Barcelona 08002 Barcelona (Barcelonès) | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona és un arxiu eclesiàstic on s'hi conserva la documentació generada per l'administració de la diòcesi de Barcelona. Entre els documents que comprèn, trobem processos, sentències, visites pastorals, etc.</p> | 41.6133500,2.2773800 | 439793 | 4607101 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 48. (1947) Suplicant del Bisbat un permís per ternar. 32 x 22 cms. 2 folis. 49. (1947) Felicitant al Sr. Bisbe. 28 x 32 cms. 2 folis. 50. (1948) Llibre-inventari, de Sant Joan de Montgat. 32 x 22 cms. 12 folis. 51. (1948) Demanant al Bisbat un permís per ternar. 32 x 22 cms. 2 folis. 52. (1951) Demanant al Bisbat, una pròrroga del permís per binar. 32 x 22 cms. 1 foli. 53. (1951) Sol·licitant el permís del Bisbat, per celebrar una missa de campanya. 32 x 22 cms. 2 folis. 54. (1951) Estadística. 48 x 24 cms. 1 foli. 55. (1952) Estat de comptes. 32 x 22 cms. 6 folis. 56. (1952) Demanant el permís del Bisbat, per pelegrinar a Montserrat. 32 x 22 cms. 2 folis. 57. (1953) Sol·licitant del Bisbat, la remesa d'unes celebracions. 22 x 16 cms. 1 foli. 58. (1956) Del Bisbat, demanant unes dades. 22 x 16 cms. 1 foli. 59. (1957) Full de la parròquia, sobre les properes confirmacions. 22 x 16 cms. 1 foli. 60. (1960) Al Bisbat, sobre les confirmacions. 22 x 16 cms. 1 foli. 61. (1965) Informant al Bisbat, del robatori sacríleg comès. 32 x 22 cms. 16 folis. 62. (1966) Còpia de la notificació del Bisbat, sobre una compareixença. 22 x 16 cms. 1 foli. 63. (1966) Del rector al registre de Béns Eclesiàstics, sobre l'expropiació d'uns terrenys pel 'Ministerio de Obras Públicas'. 22 x 16 cms. 1 foli. 64. (1966) Notificació del 'Ministerio de Obras Públicas' al Bisbat, sobre una expropiació forçosa. 32 x 22 cms. 2 folis. 65. (1966) Pàgina d''El Noticiero Universal'. 48 x 34 cms. 1 foli. 66. (1966) 'Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona'. 32 x 22 cms. 8 cms. 67. (1967) De Mn. Pasqual a Mn. Pech del Bisbat, sobre la carta enviada per Mario Bernal, sobre l'actuació del primer. 28 x 22 cms. 3 folis. 68. (1967) Pàgina d''El Correo Catalan', amb uns anuncis del 'Ministerio de Obras Públicas'. 48 x 32 cms. 4 folis. 69. (1969) Del Bisbat, nomenant Mn. Sidera, encarregat de la parròquia. 22 x 16 cms. 1 foli. 70. (1970) Expedient per l'adaptació del presbiteri. 32 x 22 cms. 4 folis. 71. (1970) Projecte d'adaptació del preposteri. Plànols. 5 folis 72. (1979) Estadística. 22 x 15 cms. 1 foli. 73. (s/d) Relació de quantitats lliurades per les obres de l'església. 32 x 22 cms. 1 foli. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51721 | Fons municipal d'arqueologia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-municipal-darqueologia | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007.</p> | -VII/-I | <p>Una part del material arqueològic procedent de les excavació del Turó de Montgat està emmagatzemat en vitrines de la biblioteca pública. Es troba classificat amb cartells identificatoris. Hi trobem fragments de lucerna (s I a.C.); una vora d'àmfora greco-itàlica Lyding-will A1 (s. III a.C.); un fragment d'àmfora itàlica de forma Lamboglia II (s.I a.C.); una vora de cuina itàlica (s. II- I a.C.); ceràmica comuna oxidada ibèrica; ceràmica comuna reduïda ibèrica amb peu de grafit; fragments d'àmfora punicoebussitana; una nansa trencada de ceràmica de la costa catalana (s. III-II a.C.); fragments de vas de ceràmica gris de la costa catalana (s. III-II a.C.); nanses d'àmfora ibèrica; un fragment d'ham de bronze; una agulla d'os; ceràmica comuna oxidada feta a mà amb nansa amb forma de cap de bou (Edat del Ferro 650 -575 a.C); una nansa kalathos ibèrica; fòssils; entre d'altres.</p> | 08126-72 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>La primera excavació del Turó de Montgat va ser organitzada pel Grup Excursionista de Badalona al voltant del 1930. La segona es va fer el 1940 sota la direcció de l'historiador i arqueòleg badaloní J.M Cuyàs. Les sitges que es van localitzar van ser saquejades, i del fragment de mur no n'ha quedat constància. Als anys 70 el Grup de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet va fer una tercera excavació al nord oest del turó. Jorge de la Pinta i Laude Tolosa van fer un estudi estratigràfic, que no va permetre definir una seqüència cronològica a causa de la dispersió del material. L'any 1986 l'Ajuntament de Montgat promogué una nova prospecció, sota la direcció d'A. Freixa i V. Moreno. Aquests van determinar que l'ocupació del turó es consolidà entre els segles IV a.C i el I a.C, amb indicis d'un assentament anterior del segle VIII a .C. En motiu de l'obertura d'un nou vial, l'any 2005 es va tornar a excavar la zona, amb l'únic resultat de fragments de ceràmica ibèrica i romana. Diverses fonts han identificat el Turó de Montgat amb el Promontorium Lunarium de Ptolomeu, que es correspon amb el nom llatí d'un cap de costa situat entre Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquest turó, avançat sobre el mar, podria haver estat un bon lloc d'observació dels fenòmens astronòmics. Tanmateix, d'altres autors l'han identificat amb el Cap de Tossa, Montjuïc o el Montcabrer, entre d'altres. En el transcurs dels segles, el Turó de Montgat ha experimentat canvis importants. Aquest estava més avançat sobre el mar, amb un fort desnivell vertical, ja que la seva alçada rondava els setanta metres. La primera notícia que se'n té després de la caiguda de l'imperi romà no serà fins al segle XI, en què està documentada l'existència d'un castell al cim del turó. A principis del segle XV apareix citada al mateix emplaçament una capella, dedicada a Sant Joan, Sant Sebastià i Sant Roc. El turó fou escenari de nombroses batalles a causa de la seva situació estratègica, fins que les tropes de Felip V van enderrocar el castell en acabar la Guerra de Successió. Tot i que va ser posteriorment reconstruït, durant la primera meitat del segle XIX fou finalment abandonat. A mitjans del segle XX es va començar a construir el túnel ferroviari sota el turó, per tal de fer arribar el ferrocarril a Mataró. La pedra necessària pel carril es va extreure del mateix turó, pel que les seves dimensions van quedar notablement reduïdes. Més endavant, a causa de la construcció de la carretera N-II, va ser seccionat transversalment, fet que va provocar la destrucció d'un camp de sitges. Finalment, l'any 1976 es va construir un mirador al cim en motiu del centenari del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.4689400,2.2742200 | 439395 | 4591070 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51721-foto-08126-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51721-foto-08126-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51721-foto-08126-72-3.jpg | Física | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 79|80|81|83|76 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51728 | Sardana de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-montgat | XX | <p>La lletra de la sardana de Montgat comença així: 'Montgat ets de la costa catalana un poblat molt joliu i petitet gentil com una sardana i situat en bell indret. Els clavells, les roses, lletçamins i dalies enjoïellen els teus camps tot escampant els seus flaires per arreu dels aires com l'ocell va espargint també son festiu cant. Montgat ets Tens masies centenàries i una indústria floreixent Tens bon clima i bones aigües i ets bressol de bona gent (…)'.</p> | 08126-79 | Montgat | <p>La sardana 'Montgat' va ser estrenada el dia de sant Esteve del 1960 al Centre Recreatiu i Cultural de Montgat per la S.C. Joventut Tianenca. La lletra va ser composta per Josep Mata i Gabarró, i va fer-ne la música Joan Josep Chalaux Forns.</p> | 41.4666662,2.2789794 | 439791 | 4590815 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Informació facilitada per Abelard Chimisanas. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51734 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-tiana | XIX/XXI | <p>La documentació que es conserva és bàsicament la que ha generat l'Ajuntament des del segle XIX fins l'actualitat. Una part de l'arxiu es troba sense inventariar. La documentació inventariada és la següent: - Expedients de l'amollonament d'aquest terme municipal dut a terme en compliment del Reial Decret de 30 d'agost de 1889 - Gestions per establir els límits dels termes Tiana El Masnou (1889-1890) - Acta de desllindament del terreny que forma el talús del Pont del Camí de Tiana a la carretera de França (1913) - Plànol topogràfic de Tiana(1929) - Certificat de l'acta de desllindament entre els termes municipals de Badalona i Tiana(1930) - Segregació del segon districte del terme municipal (Montgat) de Tiana: expedient administratiu i memòries de la Comissió liquidadora de la partició de béns i interessos (1933-1945) - Expedient de delimitació i fitació del terme municipal de Tiana/Montgat(1935) - Plànol general de la xarxa de clavegueres de Tiana: nom dels carrers del terme durant el període de la República (1937) - Pla de fitació de termes entre els municipis de Montgat i Tiana, signat a Montgat el juny de 1938 - Expedient de declaració del terme municipal no industrial(1947) - Expedient instruït amb motiu de la reclamació de crèdits i dèbits entre els ajuntaments de Tiana i Montgat (1949) - Expedients del procediment iniciat pel Sr. Marquès de Monistrol per efectuar la divisió dels censos de domini directe en els termes de Montgat i Tiana (1957-1962) - Delimitació del casc urbà de Tiana (1966) - Expedients de desllindaments del terme (1975-1989) - Desllindaments de terrens (1978-1983) - Fusions i alteracions del terme municipal(1979-1985)</p> | 08126-85 | Ajuntament de Tiana. Plaça de la Vila, 1 | <p>El poble de Montgat va pertànyer administrativament al municipi de Tiana fins l'any 1933.</p> | 41.6133500,2.2773800 | 439793 | 4607101 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 51735 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-tiana | <p><span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XVI/XXI | <p>L'arxiu parroquial de Tiana es troba a situat a l'església de Sant Cebrià. Conserva la documentació generada per la parròquia majoritàriament entre segles XVI i XXI. La documentació més destacada que s'hi conserva és la següent: - Manuals de Baptismes: 1604- 2009 - Manuals de Matrimonis: 1606-2009 - Manuals d'Òbits: 1565-2009 - Manuals de testaments, actes i contractes: 1551-1665, 1671-1754 - Manual de capítols matrimonials: 1683-1710 - Lligall de capítols matrimonials i documents diversos: 1593-1793 - Lligalls de testaments (4 unitats): 1600-1854 - Lligall d'àpoques: 1607-1838 - Lligall de debitoris, inventaris i establiments de finques: 1582-1797 - Lligall d'arrendaments, procures, vendes,… : 1586-1750</p> | 08126-86 | Parròquia de Tiana. Plaça de l'Església, 6 | <p>La inauguració de la parròquia de Sant Joan el 1868 va suposar que els feligresos del barri de Montgat deixessin de pujar a Tiana per retre culte a la Mare de Déu de l'Alegria. En aquell moment, la nova església de Sant Joan va passar a generar el seu propi arxiu. Paral·lelament, es va construir la de Sant Cebrià de Tiana, on s'hi va traslladar l'arxiu parroquial de Tiana i l'antic barri de Montgat.</p> | 41.6133500,2.2773800 | 439793 | 4607101 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Informació facilitada per Abelard Chimisanas. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51738 | Llegenda del pas subterrani de Montcada a Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pas-subterrani-de-montcada-a-montgat | <p>CUYÀS, J.M. 'Las Cuevas de Montgat”. Butlletí del Centre Excursionista de Badalona. Novembre-desembre 1956. p. 2-3.</p> | <p>Explica la llegenda que el Castell de Montcada es trobava comunicat amb Montgat a través d'una galeria subterrània. Quan Jaume I assetjà el castell, el senyor de Montcada li va oferir peix fresc, posant així de manifest la poca efectivitat que tindria el setge. El fort es proveïa amb queviures per mitjà de la galeria, pel que l'accés al castell es presentava impossible.</p> | 08126-89 | Montgat | <p>La sector marítim comprès entre el turó de Montgat i el turó de Vallmajor era conegut al segle XVII i XVIII com a 'camp de les coves' o bé 'Cova Guilleuma'. L'existència d'aquestes cavitats va ser relacionada amb la llegenda del Castell de Montcada.</p> | 41.4702957,2.2790051 | 439796 | 4591218 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 51743 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-gavin | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Montgat hi ha un total de 28 fotografies de l'interior i exterior de les construccions religioses, que es troben classificades de la següent manera: - Església parroquial de Sant Joan. Anys 1961, 1969, 1984 (3). - Capella de Santa Maria. Pares Claretians. Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria. Seminari Claretià. Any 1984 (6). - Capella de la Mare de Déu Miraculosa. Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Guarderia de la Verge del Mar. Residència Sant Jordi. Riera de Sant Jordi, 17. Any 1984 (2). - Capella de la Mare de Déu Miraculosa. Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Torre Aleix. Any 1984 (2). - Capella de Sant Martí. Can Ribas o Masia Martí. Antigament casa Galceran. Club Tennis Montgat. Any 1984 (6). - Capella de Sant Joaquim o Mare de Déu de les Neus. Cal Regent. Marquès de la Manresana. Antigament Can Carreres. Any 1984 (3).</p> | 08126-94 | Arxiu Gavín. Avinguda del Mas Fuster, 57. 08190 Valldoreix | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 41.6133500,2.2773800 | 439793 | 4607101 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 51698 | Portalada de can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-can-ribas | XIX | <p>Portalada d'arc de ferradura que es troba presidida per dos pilars de capcer esglaonat. La part superior de l'arc té el perfil dentat. Els pilars són de maó i es troben frontalment decorats amb mosaic ceràmic de motius arabitzants. Està pintada de color blanc.</p> | 08126-49 | Avinguda Jordana, 72 | <p>La finca del desaparegut casal neoàrab de Can Ribas tenia com a accés principal aquest portal, construït segons el mateix estil artístic. El casal va ser enderrocat a mitjans del segle XX per la urbanització del Turó del Mar, quedant el portal i el templet-mirador com a testimonis de la seva existència. La masia de Can Galceran de Vall era la masoveria del casal, que va ser construït com a torre per a l'estiueig.</p> | 41.4705900,2.2789400 | 439791 | 4591250 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51698-foto-08126-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51698-foto-08126-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51698-foto-08126-49-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | En l'actualitat és l'entrada del Club de Tennis de Montgat. | 116|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51704 | Pont de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-tiana | <p><span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span> http://www.tiana.cat</p> | XX | <p>Pont d'un sol tram que creua la riera de Sant Jordi venint de Tiana. Està format per un arc escarser de maó vist aplantillat, que es prolonga fins als brancals. Les parets són de pedra irregular unida amb argamassa. A banda i banda de l'arc del costat orientat a mar hi ha un petit contrafort de maó, que s'allarga pels costats amb un mur atalussat. Sobre el pont hi ha una plataforma de formigó afegida modernament, on s'hi han posat baranes de ferro.</p> | 08126-55 | A la riera de Sant Jordi, entre els termes de Montgat i Tiana | <p>El pont fou construït a principis del XX, probablement en motiu de l'obertura de la primera carretera que comunicava Montgat i Tiana. Fins aleshores, els tianencs i montgatins eren portats riera amunt per les tartanes conegudes com el Peralet i Lo Peral de Feliu Barbeta. A la zona propera al pont, dins el terme de Tiana, s'hi van localitzar restes d'estructures, d'una obra de canalització i d'un paviment d'opus signinum, datats d'època romana.</p> | 41.4710000,2.2666900 | 438768 | 4591304 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51704-foto-08126-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51704-foto-08126-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El costat del pont encarat a mar pertany al terme de Montgat, mentre que l'altre és de Tiana. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51718 | Reixa i mur de tancament de cal Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-i-mur-de-tancament-de-cal-palleja | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XIX | <p>La finca de Cal Pallejà es troba delimitada per un mur de pedra i maó amb torres de planta circular. Aquestes es troben coronades amb merlets esglaonats. L'entrada es fa a través d'una reixa de ferro forjat amb motius historicistes. Consta de tres trams col·locats de forma trapeziodal, pel que la part central destaca sobre la resta. En aquesta, la part inferior de la reixa està formada per una planxa, mentre que la part superior està acabada amb reixat sinuós. De la part central en sobresurt una barra acabada amb un floró. Als extrems de la planxa central en sobresurten dues barres més, aquestes de major alçada, amb escuts i un cap de cavaller armat.</p> | 08126-69 | C. Aurora Bertrana, 1-3 | <p>La fesomia actual de Cal Pallejà respon a una reforma datada de la segona meitat del segle XX, sota una notable influència neoclàssica. L'antic casal era d'estil eclèctic, i constava de dues grans torres de planta quadrangular a la part posterior i una cúpula central. La reixa i el mur de tancament de la finca es van construir en el seu context. En el moment de la reforma, no es va alterar la seva aparença, que recorda l'emmurallat d'un castell. El nom del casal té l'origen en el llinatge dels Pallejà, família pertanyent a la noblesa barcelonina. Aquesta entroncà amb el marquesat de Monsolís a mitjans del segle XIX, en motiu del casament de Guillem de Pallejà i d'Olzina i Concepció Bassa, hereva del títol després de la mort del seu pare, Pere Nolasc i Girona, i la seva mare, Xaviera de Saleta i Descatllar. El marquesat fou concedit el 1853 per Isabel II a la vídua de Pere Nolasc, lloctinent de la capitania general de Barcelona. En morir Xaviera de Saleta, originària de la parròquia de Santa Maria de Mansolí de Sant Hilari Sacalm, passà el títol a la filla. Hi ha referències documentals que indiquen que la família Pallejà ha tingut terres a Montgat des del segle XVII, de la mà de Josep Pallejà, que en morir sense descendència la passà al seu nebot Honorat de Pallejà i Riera. Aquests terrenys passaran per successió hereditària entre els Pallejà fins al segle XIX, període en què es construí el primer palau d'estil romàntic. El marquesat dels Monsolís, també conegut com a Mansolí, s'ha mantingut fins als nostres dies de la mà de Guillem de Pallejà Ferrer-Cajigal.</p> | 41.4695800,2.2873100 | 440489 | 4591132 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51718-foto-08126-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51718-foto-08126-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51718-foto-08126-69-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51688 | Festa Major de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan | XIX | <p>La Festa del nucli del casa antic es celebra el cap de setmana més proper a la diada de Sant Joan. Comença el divendres amb el pregó, a continuació del qual hi ha el castell de focs d'artifici a la platja. La vetllada acaba amb un ball amb orquestra al parc de la Riera d'en Font. El dissabte hi ha programades diverses activitats, com són balls i concerts. El diumenge comença amb un campionat de petanca i una trobada de puntaires, i acaba amb un àpat popular i ball. El dia de la revetlla s'organitza un sopar comunitari. Finalment, la diada de Sant Joan es celebra un ofici solemne i s'acaba amb un concert de cant coral.</p> | 08126-39 | Nucli del casc antic | <p>La Festa Major del barri antic es troba documentada des del 1878, tot i que podria remuntar-se uns anys abans que aquesta data. Des d'aleshores ha estat una festa molt celebrada entre els montgatins i montgatines, quedant tansols interrompuda durant el període de la Guerra Civil.</p> | 41.4674600,2.2827400 | 440105 | 4590900 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 51689 | Festa Major de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jordi | <p>http://www.vilaweb.cat</p> | XIX | <p>La Festa Major de Sant Jordi es celebra al barri de les Mallorquines el cap de setmana més proper a la diada del 23 d'abril. Comença amb un pregó el divendres, que va precedit per un tast de faves. Més tard hi ha el castell de focs d'artifici i el ball. El dissabte al matí es fa una caminada popular per diversos indrets d'interès del municipi. Al migdia s'organitza un àpat popular, després del qual comença el correfoc i els balls i concerts. El diumenge al matí es celebra un campionat de petanca a la platja i la trobada de gegants, que aplega diverses colles convidades. Al migdia hi ha la tradicional arrossada popular. La diada de Sant Jordi es fa un ofici solemne cantat i una ballada de sardanes. Aquestes activitats es combinen amb d'altres com tallers i jocs infantils i la festa de la gent gran.</p> | 08126-40 | Barri de les Mallorquines | <p>La Festa Major de les Mallorquines es troba documentada des del 1883, tot i que podria remuntar-se uns anys abans que aquesta data. Segons un document del registre municipal de Tiana localitzat per Abelard Chimisanas, l'any 1909 la junta de la comissió de festes de les Mallorquines va demanar permís per celebrar una festa major a la part baixa de la riera. Des d'aleshores ha estat una festa molt celebrada entre els montgatins i montgatines, quedant tansols interrompuda durant el període de la Guerra Civil.</p> | 41.4632900,2.2719200 | 439198 | 4590445 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51690 | Festa Cara al Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-cara-al-mar | <p>http://www.costadebarcelonamaresme.cat</p> | XX | <p>La Festa Cara al Mar es celebra el dissabte més proper al dia de la Verge del Carme. Es fa una sardinada i botifarrada popular a la platja. Cap al vespre, una processió de barques de la confraria de pescadors ' Verge del Carme' porta la Verge fins a la platja. Després d'un repic de campanes, el rector de Sant Joan beneeix les embarcacions. Aleshores es va en processó amb la imatge fins a l'església. Més tard hi ha una cantada d'havaneres a la platja i es serveix rom cremat.</p> | 08126-41 | Nucli del casc antic | <p>La confraria 'Verge del Carme' aplega els pescadors de Montgat, El Masnou i Premià de Mar. Fins al moment present, s'han celebrat una trentena d'edicions.</p> | 41.4670400,2.2840500 | 440214 | 4590852 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51711 | Ball de Geps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-geps | <p><span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XX | Tot i que s'ha deixat de celebrar, enguany s'ha tornat a programar l'activitat. | <p>Un dels actes més emblemàtics que es celebraven per Carnestoltes al nucli de Sant Joan era el Ball de Geps. Era un ball de disfresses en què la identitat dels presents es mantenia en l'anonimat fins al final de la vetllada, quan aquesta era revelada. Per tal de camuflar la pròpia identitat, eren habituals els intercanvis de gènere o de proporcions a través de vestits i coixins que permetessin alterar la constitució.</p> | 08126-62 | Casc Antic | <p>Diverses fonts han testimoniat l'existència d'aquest ball a començaments del segle XX. Durant la Guerra Civil i els primers anys de postguerra el Ball de Geps es deixà de celebrar. Uns anys més tard, es va reprendre la tradició sota el control de la Guàrdia Civil, que feia identificar als assistents a l'entrar. A principis dels anys noranta va deixar de fer-se, ja que es va clausurar la sala del Centre Recreatiu i Cultural de Montgat, qui tradicionalment havia organitzat l'acte. Fa pocs anys es va intentar reprendre, tot i que sense gaire èxit.</p> | 41.4674600,2.2827400 | 440105 | 4590900 | 08126 | Montgat | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51720 | Gegants de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-montgat | <p>Gegants, nans i bestiari del Maresme [guia de recursos] Mataró: Biblioteques municipals del Maresme. 2005.</p> | XX | <p>Els gegants de Montgat són coneguts amb els noms d'Emilio i Catalina. Estan construïts amb fibra de vidre i mesuren uns quatre metres d'alçada. Es troben caracteritzats amb una poc convencional expressió caricaturesca. L'Emilio representa el sol, pel que va vestit amb colors càlids. Per contra, la Catalina representa la lluna, va vestida amb colors freds i porta un ram de flors en una mà i un mocador de puntes a l'altra.</p> | 08126-71 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>El primer gegant de Montgat va ser en Lorenzo. Més endavant, es va encomanar la construcció d'una parella de gegants a Tomàs Atienz i Teresa Cussó, que anys enrere havien construït en Lorenzo. Es van batejar amb els noms de Catalina i Emilio, aquest últim amb les mateixes característiques físiques que el primer gegant, en Lorenzo. Els vestits van ser confeccionats per Josefa Yeste, Manuela de Castro i Juana Garcia Pulido.</p> | 41.4689400,2.2742200 | 439395 | 4591070 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51720-foto-08126-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tomàs Atienz i Teresa Cussó | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51740 | Aplec de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marti | <p>BONET, L. Les masies del Maresme. Barcelona: Editorial Montblanc, 1983.</p> | XX | <p>L'aplec de Sant Martí es celebra el dissabte més proper a la diada del sant. Comença al matí amb un ofici religiós i a la sortida es beneeixen les coques. Finalment es ballen sardanes davant de la capella.</p> | 08126-91 | Capella de Sant Martí | <p>L'aplec de Sant Martí va començar a celebrar-se a la darreria del segle XX, impulsat per l'Agrupació Sardanista de Montgat.</p> | 41.4712200,2.2790700 | 439802 | 4591320 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51662 | Templet- mirador del Turó del Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/templet-mirador-del-turo-del-mar | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX | Ha perdut pràcticament tot el revestiment de rajoles. Presenta pintades vandàliques. | <p>Templet de planta quadrangular que es troba obert als quatre costats amb arcs de ferradura lobulats. Té la coberta plana, sota la qual comença una cornisa decorada amb tríglifs. Els pilars cantoners són fets de ceràmica vista, tot i que originalment es trobaven revestits amb rajoles de colors. A la façana de mestral hi ha tres graons que superen l'alçada de la base. A pocs metres hi ha una bassa de reduïdes dimensions.</p> | 08126-13 | Al cim del Turó del Mar | <p>La finca de Can Ribas ocupava una bona part la zona del turó del Mar. Pertanyia a la família Calonge Ribas, que residia en un casal senyorial d'estil neoàrab. Els elements arquitectònics que es van construir a la finca es van fer sota el mateix estil historicista, entre els que s'han conservat el templet-mirador i el portal. La capella romànica de Sant Martí i la masia de Can Galceran de Vall també es trobaven dins el recinte, essent aquesta última la masoveria. Durant la segona meitat del segle XX el casal va ser enderrocat per construir la urbanització del Turó del Mar.</p> | 41.4677100,2.2803000 | 439902 | 4590929 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51662-foto-08126-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51662-foto-08126-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51662-foto-08126-13-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es troba situat a la part alta del turó, amb vistes panoràmiques sobre la zona. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51682 | Monument a la Mediterrània | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mediterrania | <p>http://www.montgat.cat</p> | XXI | <p>Escultura exempta de bronze que es troba situada sobre un pilar de quatre cubs. Aquests es troben rotats sobre un mateix eix, i incorporen una placa de bronze esculpida amb relleus de figures al·legòriques de la mediterrània. L'escultura superior és una altra representació al·legòrica de la mar, i està constituïda per un tors femení sota el qual s'empara la cara d'una altra figura. El tors es troba estirat cap enrere amb un braç alçat, del que en surten cintes serpentejants, que emulen el moviment de la mar. En aquestes cintes hi ha inscripcions en idiomes d'àmbit mediterrà, entre les que es pot llegir 'EIPHNH', el nom de la pau en grec.</p> | 08126-33 | A la Plaça Mallorquines | <p>La inauguració de l'escultura es va fer el 23 d'abril del 2003, en plena Festa Major del barri de les Mallorquines. Aquest va ser el darrer pas de la reforma de la zona, després de l'enderroc de dues illes de cases i la construcció de la plaça. L'obra es va concebre com un homenatge a l'artista Àlvar Sunyol, nascut l'any 1935 en aquest barri.</p> | 41.4631900,2.2720200 | 439206 | 4590433 | 2003 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51682-foto-08126-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51682-foto-08126-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Àlvar Suñol | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51683 | Escultura de la rotonda de la B-20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-rotonda-de-la-b-20 | XX | <p>Escultura de gran format que es troba situada sobre una base aquàtica. Consta de dues bigues de metall verticals, una amb forma de 'L' invertida, entre les quals hi ha una figura amb forma d'escaire. Aquesta última és feta amb planxes d'acer, amb la part superior inscrita:' MAS ALLA DEL DOS MIL CON SUS PASOS AGIGANTADOS'. A la base de les bigues hi ha col·locades perpendicularment dues planxes d'acer més.</p> | 08126-34 | Al Nord Est del terme municipal | <p>La rotonda i l'escultura van ser inaugurades entre el 1995 i 1996 per l'aleshores ministre d'Obres públiques i Urbanisme Josep Borrell.</p> | 41.4719000,2.2928100 | 440950 | 4591386 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51683-foto-08126-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51683-foto-08126-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51683-foto-08126-34-3.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 111|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51708 | Rellotge antic de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-antic-de-sant-joan | XIX | <p>El rellotge es troba protegit dins una vitrina, on va ser col·locat després de la seva restauració. Consta de diverses rodes dentades, pinyons, eixos i tirants pesos, que estan suportats per una estructura metàl·lica. No es conserva la maquinària sencera del rellotge, tot i que una part de les peces es van reposar per d'altres de modernes. A part d'una esfera daurada amb numeració romana s'hi conserva l'esfera del rellotge de la primeria del segle XX.</p> | 08126-59 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>A la vitrina hi consta una inscripció de l'any 2003 en agraïment al restaurador i muntador del rellotge, Salvador Casas i Mora.</p> | 41.4689400,2.2742200 | 439395 | 4591070 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51708-foto-08126-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51708-foto-08126-59-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51709 | Premsa de ca n'Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-ca-nalsina | XX | Ha perdut una part de la fusta del recipient, i la que queda es troba força deteriorada. | <p>Premsa de vi que es troba situada al parc de la riera d'en Font. En el seu emplaçament original, estava fixada a la paret a través d'una barra metàl·lica que s'uneix amb el cargol. Aquest està collat en un eix vertical que es suporta sobre un recipient de fusta amb cèrcols metàl·lics. Sota d'aquest hi ha una base de pedra.</p> | 08126-60 | Parc de la Riera d'en Font | <p>La premsa presumiblement va ser extreta de la desapareguda masia de Ca n'Alsina.</p> | 41.4685900,2.2847100 | 440271 | 4591024 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51709-foto-08126-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51709-foto-08126-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51710 | Escultura de Tirant lo Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-tirant-lo-blanc | XXI | S'hi han fet pintades vandàliques. | <p>Escultura de petit format que es troba situada davant la biblioteca municipal. Està formulada com un faristol amb forma de cavallet de fusta, amb un llibre obert que fa de cap. El llibre està fet de ferro i conté un fragment de la novel·la Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, que dóna nom a l'equipament. El seient de fusta i els estreps conviden a pujar-hi per llegir el text. A la part posterior hi ha una espasa de fusta de color vermell. La cua està feta amb cablejat d'acer.</p> | 08126-61 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>L'escultura forma part del projecte 'El llenguatge de les flors' que desenvolupa el Centre Cultural Imaginari, entitat dirigida per l'artista Kiku Mistu. Es tracta d'una col·lecció d'escultures en forma de faristol que contenen una part d'una obra literària.</p> | 41.4690700,2.2744200 | 439412 | 4591084 | 2003 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51710-foto-08126-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51710-foto-08126-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Kiku Mistu | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51712 | Monument a l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lonze-de-setembre | <p>http://:www.vilaweb.cat</p> | XX | <p>Escultura formada per un bloc rectangular de formigó amb quatre bigues verticals a la part superior. Les bigues són embrocades, fetes de metall rovellat i situades de forma equidistant. En una de les cares del cub hi ha l'any 1714 i una placa del mateix material on hi consta :' En commemoració al setge i els drets perduts d'un poble/ En homenatge a les dones i homes compromesos amb Catalunya/ Montgat 11 de setembre de 2001'.</p> | 08126-63 | Al Sud Oest del Turó de Montgat | <p>L'obra va ser encarregada per l'Ajuntament de Montgat a la societat lleidatana Forcat.</p> | 41.4652300,2.2778600 | 439696 | 4590656 | 2001 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51712-foto-08126-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51712-foto-08126-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51712-foto-08126-63-3.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 111|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51713 | Col·lecció de pintura municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal-1 | XX-XXI | <p>Col·lecció de pintura que es troba situada a l'edifici de l'Ajuntament de Montgat. Són obres figuratives de format mitjà, eminentment pintades en oli sobre tela. La temàtica comuna en tots ells és el poble de Montgat, amb un clar predomini del paisatge entorn el Casc Antic.</p> | 08126-64 | Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n | <p>Les pintures formen part del Concurs de Pintura Ràpida que convoca cada dos anys el Centre Recreatiu i Cultural de Montgat. El primer quadre premiat passa a formar part de la col·lecció municipal, i el segon i tercer corresponen a les entitats financeres patrocinadores.</p> | 41.4667100,2.2790000 | 439792 | 4590819 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51713-foto-08126-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51713-foto-08126-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51713-foto-08126-64-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 103|98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51714 | Imatge de la Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-verge-de-montserrat | <p><span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XX | <p>Escultura tallada en pedra de la Mare de Déu de Montserrat. La imatge de la verge presenta la iconografia clàssica, asseguda en un tron amb una esfera a la mà i l'Infant a la falda amb postura de benedicció. Es troba situada sobre una base cúbica de pedra.</p> | 08126-65 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>L'associació Joventut Aspirantat Sant Jordi va néixer el 1962 gràcies a la iniciativa del badaloní Eudald Núñez i Parra. Durant gairebé deu anys va organitzar a Montgat unes colònies d'estiu al poble d'Alcanar, al Montsià. Més endavant, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que hi havia a l'entrada del poble de les terres de l'Ebre va ser duplicada després de quedar malmesa la original. Una de les rèpliques va ser donada a Núñez, qui la va cedir al municipi de Montgat. L'any 2001 els pobles de Badalona i Montgat es van agermanar amb el d'Alcanar i l'Eudald Núñez va rebre el títol de Fill Adoptiu d'Alcanar. Els antics membres de la Joventut Aspirantat Sant Jordi van promoure que el 2005 també fos nomenat Fill Adoptiu de Montgat.</p> | 41.4689800,2.2743800 | 439409 | 4591075 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51714-foto-08126-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51714-foto-08126-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Prop de la Verge hi ha un cartell on hi consta: ' Mare de Déu de Montserrat i capitell de pedra del Monestir cartoixà de Santa Maria de Benifassar. Donació de la Joventut Aspirantat Sant Jordi i de la Comunitat cartoixana al poble de Montgat. Montgat, 25 de gener de 2003'. | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51715 | Col·lecció municipal de capitells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-capitells | XV | <p>Col·lecció capitells que es troben exposats en una vitrina de la biblioteca municipal. El primer i el segon són de marbre blanc amb la columna de marbre rosat, i procedeixen del claustre de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre de Tiana. El tercer i el darrer són de pedra, un dels quals amb columna de pedra, procedents del claustre de la cartoixa de Santa Maria de Benifassà. El quart és un capitell de pedra provinent del monestir de Santa Maria de Poblet.</p> | 08126-66 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>La col·lecció de capitells van ser donada al poble de Montgat pel badaloní Eudald Núnez i Parra, principal promotor de l'associació Joventut Aspirantat Sant Jordi. Aquesta entitat nascuda el 1962 va organitzar des de Montgat unes colònies d'estiu al poble d'Alcanar, al Montsià. Durant els anys noranta, ja dissolta l'associació, es van reprendre les relacions entre Badalona i Montgat i Alcanar. A l'entrada d'aquest últim poble, hi havia una imatge de la Mare de Déu de Montserrat que va ser duplicada després de quedar malmesa la original. Una de les rèpliques va ser donada a Núñez, qui la va cedir al municipi de Montgat. L'any 2001 Badalona i Montgat es van agermanar amb Alcanar i l'Eudald Núñez va rebre el títol de Fill Adoptiu d'Alcanar. Els antics membres de la Joventut Aspirantat Sant Jordi van promoure que el 2005 també fos nomenat Fill Adoptiu de Montgat. Poc abans de morir també va donar al poble la col·lecció d'objectes que havia recopilat al llarg de la seva vida, entre els que hi ha els capitells.</p> | 41.4689400,2.2742200 | 439395 | 4591070 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51715-foto-08126-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51715-foto-08126-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51715-foto-08126-66-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 93|85 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51733 | Farola del carrer Mallorquines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farola-del-carrer-mallorquines | XIX | <p>Farola de base quadrangular sobre la que s'alça un pilar amb una estàtua de bronze exempta. És una figura femenina de marcada verticalitat, que sustenta el fanal sobre el cap amb un moviment equilibrat. El vestit que porta que ressalta l'esveltesa del seu cos. El fanal consta d'un pàmpol circular.</p> | 08126-84 | C. de Sant Francesc, 8 Tiana | <p>En un primer moment, el fanal era forjat amb sis costats trapezoïdals recoberts amb vidre. El seu emplaçament original era el carrer Mallorquines, situat al barri que porta el mateix nom. Aquest carrer va ser enderrocat en la seva pràctica totalitat per la construcció de l'autopista A-19. D'aleshores ençà, la farola està situada en el jardí d'una propietat privada.</p> | 41.6133500,2.2773800 | 439793 | 4607101 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es troba pintada de color negre. | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51744 | Pintura hiperrealista del Saló de Plens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-hiperrealista-del-salo-de-plens | XX | <p>Pintura en oli sobre tela de mitjanes dimensions. El tema representat és el paisatge actual entorn el Turó de Montgat, mirat des del carrer de Mar. En primer terme veiem la torre de Ca n'Alsina i el carril ferroviari, en segon terme i destacant sobre la resta el turó i el túnel, i en darrer pla la ciutat de Barcelona. Destaca el gran realisme amb què es troba pintat.</p> | 08126-95 | Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n | <p>Els germans Pere i Josep Santilari són dos pintors contemporanis molt arrelats a Montgat. La seva pintura hiperrealista els ha convertit en un dels principals exponents de la pintura contemporània catalana. L'obra va ser inaugurada el 25 d'octubre de 2002 pels artistes i l'aleshores alcaldessa Rosa Alemán.</p> | 41.4667100,2.2790000 | 439792 | 4590819 | 2002 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51744-foto-08126-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51744-foto-08126-95-2.jpg | Física | Hiperrealisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Pere i Josep Santilari | 115|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51746 | Fresc de can Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fresc-de-can-casanoves | XX | Presenta petites esquerdes i humitats en la part inferior. | <p>El fresc 'L'amor, la vida i la mort'es troba situat davant l'entrada principal de Can Casanoves, ocupant la totalitat del mur de l'escala que ascendeix al primer pis. És una pintura de notables dimensions de temàtica existencial, posant de relleu els conceptes d'amor, vida i mort. Cadascun d'aquests conceptes es desenvolupa en una part diferenciada de la composició, el primer representat en un extrem superior per un grup de quatre jornalers, sota els quals una mare amamanta el seu nadó en companyia del pare. A la part central del fresc dues persones menjant pa, que en segon pla tenen un poblat. A l'altre extrem hi ha dos jornalers rendits amb el cap cot. L'escena es troba superposada sobre un paisatge d'un camp de blat. Es tracta d'una pintura en què hi ha un clar predomini dels colors terrosos que, juntament amb la falta de moviment, li aporten solemnitat. Les figures humanes es caracteritzen per trobar-se representades de forma geometritzada, amb les cares definides amb un joc d'ombres que recorda les màscares.</p> | 08126-97 | Carrer Pare Claret, 99 | <p>L'any 1955 l'artista Àlvar Sunyol va rebre l'encàrrec del senyor Carmel Casanovas de pintar un fresc a la seva residència. En aquell moment, l'artista montgatí tenia 20 anys, moment en el qual ja desenvolupava un llenguatge pictòric propi que ha perpetuat fins als nostres dies i que l'ha convertit en un artista de renom a nivell internacional.</p> | 41.4651600,2.2680200 | 438874 | 4590655 | 1955 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Àlvar Sunyol | En el moment de fer l'inventari, la casa de Can Casanoves s'estava pintant, pel que el fresc es trobava tapat. Les fotografies, reproduïdes en blanc i negre, han estat facilitada per l'artista. | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51656 | Can Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sant-hilari | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular que ha quedat integrada dins l'entramat urbà. Consta de planta baixa i pis, i té la coberta a dues vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana, prenent més llargada la de ponent. La façana principal té tres obertures d'arc pla per pis, essent les superiors amb ampits motllurats. El ràfec es troba decorat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior és arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08126-7 | Camí Ral, 3-5 | <p>La masia de Can Sant Hilari es trobava situada en un emplaçament privilegiat, a peu del Camí Ral, que constituïa la principal via de comunicació entre les actuals comarques del Barcelonès i el Maresme. Les seves característiques constructives i la seva situació indiquen que el seu origen el trobem en època contemporània, quan els episodis de bandolerisme i de pirateria van deixar de suposar una amenaça en les principals vies de comunicació i els assentaments costaners.</p> | 41.4667400,2.2796800 | 439849 | 4590822 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51656-foto-08126-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51656-foto-08126-7-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51681 | Fonda Marina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-marina | XX | <p>Casa aïllada de planta rectangular que es troba situada a tocar la carretera N-II. És de planta baixa i pis, amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc pla, de les que en destaca el finestral del primer pis de la façana de migdia. Aquest té un relleu vegetal a la llinda, es troba emmarcat amb pintura blava i té sortida a un balcó. A la façana de ponent es reprodueix el mateix finestral, aquest cop sense balcó. Sota el ràfec té un fris vegetal que inclou la ventilació de la coberta. La façana principal està coronada amb un petit capcer triangular amb motllura i pinyes ceràmiques als extrems. Darrera la casa s'hi conserva un pou circular cobert amb volta esfèrica i una base de premsa.</p> | 08126-32 | Entre la carretera N-II i la Riera d'en Miquel Matas | <p>La Fonda Marina es troba situada a peu de l'antic camí ral (actual N-II). Actualment encara s'utilitza com a restaurant.</p> | 41.4701900,2.2895900 | 440680 | 4591198 | 1928 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51681-foto-08126-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51681-foto-08126-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51681-foto-08126-32-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51722 | Mina d'aigua de can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-ribas | XVIII/XIX | <p>La masia de Ca l'Umbert disposa d'una mina d'aigua que es troba canalitzada fins la casa. L'aigua brolla constantment sobre una gran bassa que està adossada a la façana lateral de la casa.</p> | 08126-73 | Ronda 8 de març, 1-3 | <p>La mina prové de la finca de Can Ribas, que té concedida l'aigua a la masia.</p> | 41.4706700,2.2812300 | 439982 | 4591257 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51722-foto-08126-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51722-foto-08126-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51722-foto-08126-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51723 | Mines d'aigua de can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua-de-can-gili | XIX | Una de les mines es troba en bon estat, però la més pròxima al torrent té la canalització trencada i es perd l'aigua. | <p>La masia de Can Gili té dins la seva finca dues mines d'aigua independents. Totes dues es troben canalitzades a través de canals de ceràmica fins a la respectiva bassa. Només és visible l'accés d'una d'elles, situada al torrent de Can Gili. Aquest es troba construït amb pedra i maó, i consta d'una galeria subterrània excavada en el terreny i coberta en arc de mig punt ceràmic.</p> | 08126-74 | Al Nord Est de la masia de Can Gili | <p>Segons fonts orals, la galeria subterrània de la mina del torrent de Can Gili té una profunditat superior als 1.000 metres, probablement arribant fins al terme de Tiana.</p> | 41.4753600,2.2777300 | 439694 | 4591780 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51723-foto-08126-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51723-foto-08126-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La darrera neteja del torrent es va realitzar amb maquinària pesada, que va causar la destrossa de la canalització que arribava fins la bassa, pel que l'aigua es perd torrent avall. Per aquest motiu, la bassa, que sempre havia estat plena, es troba pràcticament buida. Per contra, la bassa de l'altra mina es troba plena i hi sovinteja un bernat pescaire. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51724 | Mina d'aigua de can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-vilaro | XIX | <p>Mina d'aigua que es troba situada en un marge del torrent de Can Gili. Consta d'una entrada amb arc rebaixat de ceràmica disposada a plec de llibre. Es troba tancada amb una reixa. La galeria subterrània per on transcorre l'aigua és feta amb parets de pedra i coberta en arc de mig punt de ceràmica.</p> | 08126-75 | Torrent de Can Gili | 41.4737400,2.2783700 | 439746 | 4591600 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51724-foto-08126-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51724-foto-08126-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51736 | Aqüífer del Baix Maresme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-del-baix-maresme | <p>http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/legislacio/decrets/decret_328_1988.htm</p> | Es troben contaminats per nitrats i sobreexplotats. | <p>El municipi de Montgat, juntament amb d'altres municipis del Baix Maresme, es troba situat sobre un aqüífer. Aquest constitueix una important reserva per abastir d'aigua la comarca.</p> | 08126-87 | Montgat | <p>La conca hidrogràfica del Maresme està constituïda per diversos torrents i rieres que, gràcies a la permeabilitat del sauló, faciliten la circulació de l'aigua subterrània formant aqüífers.</p> | 41.4694455,2.2707930 | 439109 | 4591129 | 08126 | Montgat | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Els altres termes municipals inclosos en la delimitació de l'aqüífer són: Tiana, Alella, El Masnou, Teià, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar i Cabrils. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51742 | Mina del Requet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-requet | XX | <p>La mina d'aigua del Requet es troba situada a tocar del terme de Badalona, en una zona d'horta. Es troba canalitzada fins arribar a la bassa, on l'aigua brolla de forma constant.</p> | 08126-93 | Als camps de sobre el Centre Cívic | 41.4645600,2.2677500 | 438851 | 4590588 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51742-foto-08126-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51742-foto-08126-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51652 | Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-baptista-0 | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span> http://www.gnomonica.cat</p> | XIX | <p>Església parroquial de planta rectangular que es troba situada en un entorn urbà. Consta d'una sola nau coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal s'obre amb un portal d'arc de mig punt dentat i flanquejat amb columnes de capitells esculpits. Centrada a la façana i separada del portal per una motllura senzilla hi ha una gran rosassa amb vitralls, que té com a motiu central l'escut de Montgat. Rematen la façana les arcuacions cegues amb pilastres de les mateixes característiques que les del portal. El ràfec es troba decorat amb una imbricació composta. El campanar de planta quadrangular sobresurt de la coberta amb tres nivells d'alçat, el segon dels quals es troba obert en totes les cares per arcs de mig punt, dins del qual hi ha les campanes. El nivell superior consta de dos rellotges, un orientat a ponent i l'altre a sol ixent. Com a remat té una estructura cònica de ferro forjat amb dues campanes i un parallamps superior. L'acabat exterior de l'església és arrebossat i pintat a la façana principal, i la resta amb el paredat vist. L'església comunica amb la rectoria, que es troba adossada a la façana de garbí. Cal afegir que es troba construïda salvant un desnivell d'uns deu metres entre la façana principal i posterior.</p> | 08126-3 | C. de l'església, 66 | <p>La construcció de l'església parroquial de Sant Joan Baptista s'inicià l'any 1816, si bé l'advocació al sant data dels voltants del segle XV. Aquesta es correspon amb la de la desapareguda església de Sant Joan, Sant Roc i Sant Sebastià, que es trobava al cim del Turó de Montgat, propera al castell. En un primer moment, la nova església estava consagrada a Santa Maria, tot i que més tard es va decidir que el patró seria Sant Joan. Els terrenys on es construí pertanyien al mas proper de Ca n'Alsina, i foren cedits per Pau Matheu - Alsina. Tanmateix, les obres van quedar interrompudes fins l'any 1855, any en què, a instància de Pere Umbert, es va reprendre la construcció. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Simó i Fontcoberta. L'obra finalitzà l'any 1857, i tot seguit fou beneïda pel que aleshores era rector de Tiana, Mn. Magí Marquet. El 1860, el bisbe Josep Costa i Borràs va nomenar a Mn. Miquel Albanell com a vicari encarregat de l'església, que va ser qui feu construir el campanar d'espadanya, la rectoria i la sagristia. Fins l'any 1867 no es va constituir com a parròquia, fet que va suposar que els montgatins poguessin celebrar-hi els actes litúrgics sense haver de desplaçar-se a Tiana, com havien fet fins aleshores. L'any 1877 es van ampliar els límits de la parròquia amb la zona de les Mallorquines. L'antic campanar es va canviar per l'actual l'any 1900, i el 1917 s'afegiren els vitralls a la rosassa. A conseqüència de l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936 l'església va ser profanada i cremada, perdent-se així l'altar, les imatges i l'arxiu parroquial. No serà fins el 1943 que es van beneir les noves campanes i fins el 1956 que es construïren l'altar i el retaule. La maquinària del rellotge es va automatitzar cap al 1974. Les restes de l'antic es poden contemplar a la biblioteca municipal.</p> | 41.4672900,2.2818600 | 440032 | 4590882 | 1816 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51652-foto-08126-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51652-foto-08126-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51652-foto-08126-3-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Simó i Fontcuberta | Consta d'un rellotge de sol que està inclòs dins de l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||
| 51658 | Quinta Santana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quinta-santana | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX | <p>Casa aïllada de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos. Té la coberta a quatre vessants, al centre de la qual s'alça un petit cos quadrangular formant una torre. Les façanes principal i laterals es composen segons una marcada simetria, que es posa de manifest en la disposició de les obertures i dels elements arquitectònics. Tant el portal com les finestres són d'arc de mig punt, excepte les del segon pis, que es van fer d'arc pla en motiu de l'ampliació d'aquest nivell. Al frontis en destaca una gran marquesina de ferro forjat entre el balcó i el portal. A la façana posterior s'hi va adossar modernament un cos de menor alçada que el principal. Els pisos es troben delimitats a l'exterior a través de motllures, essent les superiors amb arcuacions cegues. La finca on es troba situada la casa conserva elements arquitectònics tals com escales, mosaics i dues reixes per on s'accedia, una de les quals té inscrites les inicials 'JS' amb l'any 1870 intercalat. Al pilar de la segona entrada, situada a la Riera de Sant Jordi, hi ha inscrit 'Quinta Santana'.</p> | 08126-9 | Carretera de Tiana | <p>La Quinta Santana també va ser coneguda com a Can Ballester i Can Llorens. Des del 1948 pertany als claretians, que van habilitar la casa com a seminari.</p> | 41.4700500,2.2667200 | 438770 | 4591199 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51658-foto-08126-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51658-foto-08126-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51658-foto-08126-9-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51666 | Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. CUYÀS, J.M. Història de Badalona. IV v. Badalona. 1978. PLADEVALL, A., dir., Catalunya Romànica: el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984. Guia del romànic a la comarca del Maresme [text imprès] Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1982.</p> | XI | <p>Ermita aïllada de planta rectangular que es troba situada entre l'autopista i un club esportiu. Consta d'una sola nau coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la part posterior hi trobem l'absis semicircular, que està obert amb una finestra d'arc de mig punt. L'accés es fa per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una petita finestra de pedra carejada i un campanar d'espadanya. El parament exterior és de carreus escairats de petites dimensions, excepte a les cantonades, on són més grans. El sostre és de volta de canó de pedra.</p> | 08126-17 | Avinguda Jordana, 70 | <p>La primera referència documental de la capella de Sant Martí data de l'any 1026, en motiu d'una donació de la mateixa al monestir de Sant Cugat. A finals del segle XI torna a citar-se com a propietat del monestir, juntament amb la de Sant Romà, que podria correspondre a la de Tiana. L'any 1120 el pontífex Calixte II va sancionar al citat monestir en motiu de la possessió de l'ermita. La següent notícia de Sant Martí la trobem al segle XVI, quan apareix associada a la propera masia de Can Galceran de Vall. A la darreria del segle XVIII s'esmenta un cementiri, on van sepultar-hi fins el 1814, quan la capella es trobava en estat ruïnós. Unes visites pastorals del segle XIX ens revelen que aquest mateix segle va ser restaurada, i va canviar la seva advocació per la de la Verge del Pilar. Pels volts del 1854 va passar a formar part, juntament amb la masia, de la finca de Can Ribas, propietat dels Calonge Ribas. En ple segle XX la finca va ser urbanitzada, i la capella de Sant Martí i Can Galceran de Vall van quedar inclosos dins unes instal·lacions esportives. Durant la construcció de l'autopista B-20 hi va haver una important mobilització ciutadana per evitar-ne l'enderroc, fet que va permetre salvar-la.</p> | 41.4712200,2.2790700 | 439802 | 4591320 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51666-foto-08126-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51666-foto-08126-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51666-foto-08126-17-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51701 | Aplec de la Mare de Déu de l'Alegria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-lalegria | <p>TIANA. AJUNTAMENT. PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA. LXXV Anys de l'Aplec de la Mare de Déu de l'Alegria. Tiana: Ajuntament de Tiana, 1983.</p> | XX | <p>El dilluns de Pasqua de Resurrecció es celebra l'aplec de la Mare de Déu de l'Alegria. Al matí s'assisteix a un ofici solemne, es beneeixen les coques típiques i es ballen sardanes. Més tard es canta el Rosari i el goig en honor a la Mare de Déu.</p> | 08126-52 | Església de la Mare de Déu de l'Alegria, Tiana | <p>L'església de la Mare de Déu de l'Alegria fou consagrada a principis del segle XI i ha estat venerada pels tianencs fins als nostres dies. Ja al segle XVIII els pescadors de Montgat van crear la Confraria de Nostra Senyora de l'Alegria, tenint cura del temple i del culte a la Verge. La inauguració de la parròquia de Sant Joan el 1868 va suposar que els feligresos del barri de Montgat deixessin de pujar a Tiana per retre culte a la Mare de Déu de l'Alegria. Al mateix temps, a Tiana s'hi va construir una nova parròquia l'any 1886, pel que el culte a l'antic temple quedà pràcticament extingit. A principi del segle XX, l'aleshores rector de Tiana, mossèn Jaume Via, va començar a restaurar el vell temple, començant per la col·locació d'una nova imatge de la Mare de Déu de l'Alegria i l'edició d'un goig. L'any 2009 s'ha celebrat el centenari de l'aplec.</p> | 41.6133500,2.2773800 | 439793 | 4607101 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Una part del goig diu així: 'Estrella que al cel ens guía, puix regnar aquí volèu, ¡oh Verge de l'Alegría! Ohíu sempre nostra vèu. Hort de inefable bellesa per ma de Deu plantat, crièu lliris de puresa y roses de caritat. ¡Còm en Vos s'hi complauría contemplantvos, tot un Deu: ¡Oh Verge… (…) Vos aclamaren Patrona els pescadors de Montgat, que vostra mà aussili 'ls dona en el temps de tempestat. Una antigua cofraría vostre poder diu arrèu: ¡Oh Verge…' | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51651 | Ca l'Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lumbert | <p>BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Editorial Montblanc. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona: La Impremta d'Argentona. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span> http://www.xtec.net</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada de planta rectangular que es troba situada entre una zona agrícola, l'autopista i blocs de pisos. Està formada per diversos cossos, entre els quals destaca una torre de defensa de planta quadrangular que sobresurt per la façana de xaloc. Aquesta té tres nivells d'alçat i la coberta d'una sola vessant, que probablement respon a una reforma. Cadascun dels nivells de la façana de gregal s'obre amb una finestra, essent les dues superiors de pedra carejada amb troneres inferiors. El cos central de la masia consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Es troba obert amb un portal d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual hi ha el pedrís. La resta de les obertures de la casa són arrebossades, algunes ampliades modernament. El tercer cos es troba situat a gregal, consta de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant. En aquesta façana i la posterior hi ha adossat un annex, que al seu temps té adossada una bassa de notables dimensions. El ràfec de la casa es troba decorat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Com a tractament exterior manté l'arrebossat de color terrós.</p> | 08126-2 | Ronda 8 de març, 1-3 | <p>La costa catalana va ser l'objectiu de nombrosos atacs durant l'època medieval, efectuats generalment per pirates d'origen sarraí, italià o francès. Tot i l'existència de construccions defensives en aquest període, no serà fins al segle XVI quan s'estructurarà una xarxa defensiva de la costa. Un gran nombre de masies es començà a construir amb torre de guaita, com és el cas de Ca n'Umbert. La seva situació alçada permetia la comunicació entre elles a través de senyals, pel que resultava un sistema molt eficaç per defensar-se de possibles atacs foranis. El llinatge dels Umbert es troba documentat del segon terç del segle XIV, en motiu del casament de Bernat Umbert. Tanmateix, el mas de Ca l'Umbert que coneixem actualment no serà construït fins al segle XVI. El llinatge s'ha mantingut fins als nostres dies, tot i que el nom es va perdre en la pubilla que actualment n'és propietària.</p> | 41.4705800,2.2811100 | 439972 | 4591247 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51651-foto-08126-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51651-foto-08126-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51651-foto-08126-2-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-10-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Només és BCIN la Torre de guaita, no la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||
| 51653 | Casa del carrer Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-figuerola | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XX | <p>Casa aïllada de planta baixa i pis amb la coberta plana habilitada com a terrassa transitable. Es troba construïda en un terreny amb desnivell, amb edificis mitgers de construcció moderna molt propers a les façanes laterals. Està dividida verticalment en dos habitatges independents, pel que té un segon accés al primer pis a través d'unes escales perpendiculars a la façana, situades en un extrem. El frontis està compost simètricament segons tres eixos amb tres finestrals per pis; els del primer pis tenen sortida a una balconada amb balustrada. Totes les obertures tenen la llinda decorada amb motius neoclàssics, i el portal està acabat en arc de mig punt. La façana també presenta impostes, motllures i pinyes decoratives, i es troba coronada per una balustrada. Com a tractament exterior es troba pintada de color blanc.</p> | 08126-4 | C. Figuerola, 17-19 | <p>La construcció del barri de la Colònia Argentina data del segon terç del segle XX, quedant situat a l'altre costat del Camí Ral respecte el nucli de Sant Joan. L'indià Pau Alsina, del llinatge dels Alsina que havia viscut a la desapareguda masia, va promoure-hi la construcció de cases eminentment de tipus colonial. La casa del carrer Figuerola es va concebre sota l'estil eclèctic predominant a finals del segle XIX, tot i que si tenim en compte l'origen del barri la seva construcció sembla ser posterior.</p> | 41.4677700,2.2793100 | 439819 | 4590937 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51653-foto-08126-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51653-foto-08126-4-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51657 | Casa de la Riera d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-den-font | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX | <p>Casa cantonera de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. Té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Es troba ensotada respecte el nivell actual del carrer, pel que s'hi accedeix a través d'unes escales que comuniquen el carrer de Mar i el de la Riera d'en Font. Consta d'un portal amb llinda de fusta, com ho són la resta d'obertures, tot i que aquestes s'han incorporat en la darrera reforma. A la façana orientada a mar té una balconada amb accés des de dos finestrals, entre els quals s'hi ha afegit un rellotge de sol modern. El ràfec es troba decorat amb una imbricació composta de rajols i teules ceràmiques. Abans de la reforma l'acabat exterior era arrebossat amb pòrtland amb pedra vista intercalada, tot i que actualment és arrebossat i pintat de color blanc. Els porticons de les finestres s'han pintat de color blau.</p> | 08126-8 | C. Riera d'en Font, 8 Bis | <p>El barri del casc antic que coneixem no es començà a constituir fins el segle XIX, al voltant de l'església de Sant Joan. Les cases del carrer de l'Església van ser les primeres que es van edificar, davant les quals hi havia terrenys amb els horts i safareigs. Més endavant es van començar a parcel·lar i construir aquestes parcel·les, i es va formar el carrer de Mar. L'any 1848 va ser inaugurada la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró, que transcorria entre la platja i el carrer de Mar. El segle XX va suposar l'ampliació del barri amb noves cases. Segons fonts orals, la casa de la Riera d'en Font es trobava dividida en dues vivendes independents, i no va ser fins al voltant del 1970 que es va unificar en una de sola.</p> | 41.4678900,2.2844600 | 440249 | 4590946 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51657-foto-08126-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51657-foto-08126-8-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Va ser restaurada durant l'any 2008. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51659 | Mas Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gili | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XV | Els cossos annexes es troben parcialment esfondrats. L'interior també es troba força deteriorat. | <p>Masia aïllada de planta irregular amb diversos cossos annexes adossats. Davant la casa hi ha un pati que queda tancat per les corts i una reixa amb data de 1889. Consta de planta baixa, pis i golfes i és de tipus basilical, amb dues vessants i el cos central de les golfes que sobresurt sobre el carener, constant d'un desaiguat propi. Al centre de la façana hi ha el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha un finestral gòtic d'arc conopial lobulat amb capitells decorats. Al costat d'aquest hi ha pintat un rellotge de sol. La resta d'obertures són de pedra carejada i arrebossades, i es troben disposades de forma aleatòria per la façana. En un extrem del frontis hi ha un matacà, que havia tingut funcions defensives. A la façana posterior hi ha un cos en estat ruïnós que constituïa el celler, on encara són visibles les bótes i la premsa de vi. El parament és de tàpia, arrebossada i pintada de color blanc, amb les finestres del frontis pintades de color magenta. El ràfec es troba decorat amb una imbricació de rajols ceràmics. A l'interior s'hi conserven els paviments de tova i els cairats de fusta dels sostres. A prop de les façanes de tramuntana i sol ixent hi ha un pou circular de pedra i dues basses que s'omplen amb aigua de dues mines diferents.</p> | 08126-10 | Camí de Can Gili | <p>L'origen del Mas Gili es remunta a l'època medieval, tal com testimonia el finestral gòtic que conserva a la façana principal. Malgrat que no disposava d'un sistema defensiu tan complex com en les masies de Ca n'Alsina i Ca l'Umbert, més properes a la costa, encara són visibles elements com un matacà, que permetien una certa resistència davant els atacs de bandolers. Ja època contemporània la masia va viure un important impuls econòmic gràcies a l'intensificació de l'agricultura -especialment de la vinya- , tal i com ho constaten el celler i la premsa.</p> | 41.4745300,2.2775000 | 439674 | 4591688 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51659-foto-08126-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51659-foto-08126-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51659-foto-08126-10-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A causa de l'arranjament de la riera amb maquinària pesada s'ha malmès la canalització d'aigua d'una de les mines. | 93|98|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51660 | Carrer Marquès de Monsolís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-marques-de-monsolis | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX-XX | <p>Carrer de curt recorregut que comença a l'alçada de la carretera N-II i acaba a la riera de Miquel Matas. Es troba constituït per cases entre mitgeres en una banda i petits horts i coberts a l'altra. Tot i que algunes de les cases s'han substituït per construccions modernes o bé s'han reformat, originalment eren d'una o dues crugies i de planta baixa i pis. En destaquen les cases número 15, 23, 31 i 43, que mantenen l'estructura original; la 19, 27,37, 45 i 49, amb el portal d'arc escarser; i la 37 i 39, decorades amb motius florals tant a la façana com a l'interior.</p> | 08126-11 | Al Nord Est de Montgat, sota Cal Pallejà | <p>El carrer de Monsolís rep el nom del proper casal dels marquesos de Monsolís, també conegut com a Cal Pallejà. Es va formar al llarg del segle XIX amb cases tradicionals, també conegudes com a 'cases de cós'. Durant el segle XX s'hi van construir noves cases, algunes de les quals utilitzades com a residències d'estiueig.</p> | 41.4698800,2.2885300 | 440591 | 4591165 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51660-foto-08126-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51660-foto-08126-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51660-foto-08126-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La zona d'horts de davant de les cases es troba en gran part abandonada, pel que ofereix un aspecte força desmillorat. Malauradament, els solars es troben en venda per construir-hi vivendes noves. | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51661 | Cal Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palleja | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XIX/XX | <p>Casal de planta rectangular que es troba situat enmig d'una finca senyorial. El volum té tres crugies, a les quals s'han afegit dos cossos laterals de dos nivells d'alçat, de les mateixes característiques que el principal. El volum central consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana, habilitada com a terrassa transitable. A banda i banda de la crugia central hi arrenquen dos pilars amb relleu i capitells d'ordre corinti. Com a remat trobem un frontó d'estil clàssic, que incorpora un escut al centre. L'edifici es troba coronat amb una cornisa composta i una balustrada, amb grups escultòrics a les cantonades. Les obertures són d'arc pla i frontó circular al primer pis, d'arc escarser al segon pis i d'arc de mig punt als cossos laterals. Aquest mateix esquema compositiu, marcat per una notable simetria, es repeteix a la façana posterior. La finca es troba delimitada per un mur i una reixa d'estil romàntic.</p> | 08126-12 | C. Aurora Bertrana, 1-3 | <p>La fesomia actual de Cal Pallejà respon a una reforma datada de la segona meitat del segle XX, sota una notable influència neoclàssica. D'aquest període data el frontó amb pilars d'ordre corinti de la façana principal, així com les galeries, els balcons amb balustrada i les obertures clàssiques. L'antic casal era d'estil eclèctic, i constava de dues grans torres de planta quadrangular a la part posterior i una cúpula central. El nom del casal té l'origen en el llinatge dels Pallejà, família pertanyent a la noblesa barcelonina. Aquesta entroncà amb el marquesat de Monsolís a mitjans del segle XIX, en motiu del casament de Guillem de Pallejà i d'Olzina i Concepció Bassa, hereva del títol després de la mort del seu pare, Pere Nolasc i Girona, i la seva mare, Xaviera de Saleta i Descatllar. El marquesat fou concedit el 1853 per la reina Isabel II a la vídua de Pere Nolasc, lloctinent de la capitania general de Barcelona. En morir Xaviera de Saleta, originària de la parròquia de Santa Maria de Mansolí de Sant Hilari Sacalm, passà el títol a la filla. Hi ha referències documentals que indiquen que la família Pallejà ha tingut terres a Montgat des del segle XVII, de la mà de Josep Pallejà, que en morir sense descendència la passà al seu nebot Honorat de Pallejà i Riera. Aquests terrenys passaran per successió hereditària entre els Pallejà fins al segle XIX, període en què es construí el primer palau d'estil romàntic. El marquesat dels Monsolís, també conegut com a Mansolí, s'ha mantingut fins als nostres dies en mans de Guillem de Pallejà Ferrer-Cajigal.</p> | 41.4699700,2.2871500 | 440476 | 4591176 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51661-foto-08126-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51661-foto-08126-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51661-foto-08126-12-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Pallars i Gamadé | L'escut heràldic del frontó va ser incorporat en la reforma de mitjans del segle XX, pel que no s'acull a la protecció del decret 571/1963. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51663 | Can Regent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-regent | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. GAVÍN, J.M., Inventari d'Esglésies del Maresme. Barcelona: Arxiu Gavín, 1991. MONTGAT. AJUNTAMENT. Imatges per a la memòria [àlbum]. Montgat: Ajuntament de Montgat, 2001.</p> | XX | <p>Masia aïllada de planta quadrangular que ha perdut el seu caràcter rural a causa d'una reforma moderna. La finca on es troba està delimitada per un mur que intercala parets amb capcers triangulars i pinya ceràmica superior, i baranes metàl·liques. En un extrem hi trobem la capella i la bassa. La casa consta de planta baixa, dos pisos i golfes, i té la planta de tipus basilical. Ha estat dividida en diverses vivendes independents. Al centre de la façana principal s'hi ha adossat un cos a mode de tribuna, amb tres nivells d'alçat sostinguts per pilars a la planta baixa. A sota encara hi és visible el portal original, d'arc de mig punt adovellat. La resta d'obertures són de factura moderna. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, excepte el sòcol, que és de llosa.</p> | 08126-14 | C. de l'Onze de setembre, s/n | <p>La masia de Can Regent que coneixem respon a una reforma de la segona meitat del segle XX, si bé el seu origen el podríem trobar entre l'època moderna i contemporània. Les seves notables dimensions són el reflex de la prosperitat ecònomica amb què fou construïda. Segons un testimoni gràfic de la primeria del segle XX, és visible la coberta original amb la seva planta basilical, així com el gran nombre d'obertures de pedra carejada del frontis. De tot això avui només en queda el portal. Antigament també va ser coneguda com a Can Carreres, i la capella es coneix com a Sant Joaquim o Mare de Déu de les Neus.</p> | 41.4742400,2.2801000 | 439891 | 4591654 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51663-foto-08126-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51663-foto-08126-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51663-foto-08126-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La finca s'ha parcel·lat i edificat amb diverses cases, formant tot el conjunt una comunitat de veïns. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml