Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51664 | Can Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ventura | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XX | <p>Gran casal de planta irregular al voltant del qual s'hi distribueixen diversos edificis que havien tingut una finalitat productiva. Es tracta d'un volum constituït per diversos cossos, de tres i quatre nivells d'alçat. Els cossos de més alçada es troben acabats amb merlets, que emfatitzen el caràcter de fortificació amb què va ser construït. El cos principal destaca en alçada respecte la resta amb una gran fornícula amb una escultura i una xemeneia antropomorfa al capdamunt. En aquest cos també hi trobem diverses garites, una finestra barrada emulant l'escut de Catalunya, i un gran vitrall frontal amb l'escut de la família Ventura. Les façanes es troben ricament ornamentades amb barbacanes, motllures, merlets amb forma d'ocells de paper, etc; entre les que s'intercalen obertures d'arc de mig punt. L'acabat exterior del conjunt és l'obra vista.</p> | 08126-15 | Camí Ral, 191 | <p>La finca pertanyia a la família Ventura, que fa ver construir la casa durant la primera meitat del segle XX seguint un estil esclèctic i dotant-la d'una destacada monumentalitat. Durant la segona meitat del segle XX es van construir al seu voltant els edificis annexes on fabricaven tendals.</p> | 41.4726700,2.2953600 | 441164 | 4591470 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51664-foto-08126-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51664-foto-08126-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51664-foto-08126-15-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'escut heràldic data de mitjans del segle XX, pel que no s'acull a la protecció del decret 571/1963. | 116|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 51700 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-7 | <p><span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XIX/XX | <p>El Casc Antic està situat davant de mar, trobant-se delimitat pel turó de Montgat, la riera d'en Font i el camí ral (actual carretera N-II). El travessen en sentit longitudinal dos carrers paral·lels, anomenats de Mar i de l'Església. El carrer de Mar està situat a primera línia de costa, davant del carril ferroviari. S'hi conserven cases tradicionals de dues crugies, de planta baixa i pis amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En destaquen les cases de números 25 (l'única de tres crugies i portal d'arc escarser), 27, 28, 29, 64, 65 i 66. Entre aquest carrer i el de l'Església hi trobem la plaça de Sant Joan, en un costat de la qual s'hi conserva el mateix tipus de casa tradicional. El carrer de l'Església té en un extrem la parròquia de Sant Joan, i la major part de les cases que el conformen s'han reformat modernament.</p> | 08126-51 | Entre el turó de Montgat i la riera d'en Font | <p>El precedent del nucli del casc antic el trobem en un petit barri de pescadors format amb construccions precàries a peu de platja. En néixer aquest pels volts del segle XVIII, la zona es va començar a conèixer amb el nom de Montgat, que fins aleshores donava nom al fort de sobre el turó i a la masia de Ca n'Alsina. El barri de Sant Joan que coneixem no es començà a constituir fins el segle XIX, al voltant de l'església de Sant Joan. La construcció de l'església s'inicià el 1816, quedant interrompudes les obres fins el 1855, i acabades el 1867. Les cases que es construïren al nou barri eren de tipus tradicional, també conegudes com a 'cases de cós'. Les cases del carrer de l'Església van ser les primeres que es van construir, davant les quals hi havia terrenys amb els horts i safareigs. Més endavant es van començar a parcel·lar i construir aquestes parcel·les, i es va formar el carrer de Mar. L'any 1848 va ser inaugurada la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró, que transcorria entre la platja i el carrer de Mar. El segle XX va suposar l'ampliació del barri amb noves cases.</p> | 41.4699100,2.2885700 | 440594 | 4591168 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51700-foto-08126-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51700-foto-08126-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51700-foto-08126-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||
| 51650 | Torre de ca l'Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-ca-lalsina | <p>BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Editorial Montblanc. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona: La Impremta d'Argentona. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XVI | L'estructura interior es troba esfondrada, si bé exteriorment es troba en bon estat estructural. | <p>Torre de guaita aïllada que originalment es trobava adossada per la façana de ponent a la masia desapareguda de Ca n'Alsina. És de planta absidial i consta de tres nivells d'alçat, oberts al primer i segon pis amb una finestra de pedra carejada. S'hi accedia per la façana de tramuntana, per una portella situada a nivell del primer pis. Tant a sobre d'aquesta com de les finestres de ponent hi ha les restes d'un matacà de pedra. Més endavant, s'hi afegí una porta d'arc ceràmic a la façana de sol ixent. Els angles cantoners es troben acabats amb carreus escairats de mitjanes dimensions. L'acabat exterior és de pedra vista, excepte un tram del primer pis, que conserva l'arrebossat.</p> | 08126-1 | C. del Mar, 5 | <p>La costa catalana va ser l'objectiu de nombrosos atacs durant l'època medieval, efectuats generalment per pirates d'origen sarraí, italià o francès. Al segle XVI es començà a estructurar una xarxa defensiva de la costa, pel que va ser habitual la construcció de torres de vigilància associades al mas o bé aïllades. La seva situació alçada permetia la comunicació entre elles a través de senyals, pel que resultava un sistema molt eficaç per defensar-se de possibles atacs foranis. L'emplaçament de Can Alsina a peu de platja fa pensar en que aquest sistema defensiu podia estar relacionat amb la força del cim del turó. Cal afegir que des de Ca n'Alsina s'havia abastat d'aigua el castell, així com s'havien fet càrrec de la seva capella. La torre és el darrer vestigi de Ca n'Alsina, una masia probablement bastida al segle XV que fou enderrocada durant l'últim terç del segle XX per obrir el passeig marítim. Pels volts del segle XV la masia era coneguda com a Mas Matheu, quan n'era propietari Antoni Matheu. Al segle XVI la família Matheu entroncà amb els Alsina de Vilassar, tot i que no serà fins al segle XVII que l'heretarà Jacint Alsina, després de la mort sense descendència de Joan Matheu. En un primer moment, hi van fer de masovers els Sunyol, tot i que més tard s'hi instal·là tota la família, els Matheu-Alsina. La propietat del mas s'estenia per bona part de l'actual barri de Sant Joan, fins al punt que l'església es va edificar en terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina Sanpere. L'any 1847 van vendre la masia i una part de les terres per la construcció del carril ferroviari. A pocs metres d'aquesta s'hi van construir una nova casa, que fou enderrocada durant l'ampliació de la carretera N-II. Finalment, l'any 1987 es va acabar d'enderrocar el que quedava de l'antiga masia.</p> | 41.4662200,2.2805500 | 439921 | 4590764 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51650-foto-08126-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51650-foto-08126-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51650-foto-08126-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A prop de la torre hi ha un plafó informatiu sobre la seva història i la del castell i església del Turó de Montgat, actualment desapareguts. | 94|119 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||
| 51668 | Jaciment de can Regent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-regent | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995.</p> | -III/V | En l'actualitat no s'ha trobat cap jaciment | <p>A la finca de la masia de Can Regent s'hi va localitzar troballa superficial de ceràmica ibèrica, dòlia i tègula. Tanmateix, en prospeccions posteriors no s'ha trobat més material.</p> | 08126-19 | Camí de Can Regent | <p>L'única notícia sobre l'existència d'aquest jaciment prové de l'historiador i arqueòleg badaloní J.M Cuyàs. Tanmateix, en les prospeccions realitzades per fer la Carta Arqueològica no s'hi localitzà res. La ceràmica ibèrica i la presència de dòlia i tègula apunten a l'existència d'un assentament ibèric del període final, que començava a trobar-se sota l'influència romana.</p> | 41.4742400,2.2801000 | 439891 | 4591654 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51668-foto-08126-19-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 80|81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 51669 | Jaciment del túnel de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-tunel-de-montgat | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995.</p> | -III/V | El jaciment ja no existeix. La zona ha estat urbanitzada i reformada. | <p>Al costat esquerra del túnel del turó de Montgat es localitzà un jaciment consistent en un lloc d'habitació amb estructures conservades d'una vil·la romana. S'hi va trobar paviment d'opus signinum i ceràmica diversa, però no es va recollir material.</p> | 08126-20 | Al costat del Túnel de Montgat | <p>Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen del jaciment del Túnel de Montgat. D'una banda, es creu que les restes es podrien correspondre amb les de la desapareguda masia de Ca n'Alsina. Tanmateix, l'emplaçament no es correspon amb exactitud amb les d'aquesta. D'altra banda, podria tractar-se d'un assentament romà relacionat amb el del Turó de Montgat, on s'ha demostrat a través de les diferens prospeccions arqueològiques que hi hagué un assentament romà entre els segles IV i I a.C.</p> | 41.4663100,2.2796600 | 439847 | 4590774 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51669-foto-08126-20-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 51670 | Jaciment de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-marti | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. CUYÀS, J.M. Història de Badalona. IV v. Badalona. 1978. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995.</p> | -III/V | L'entorn de l'ermita ha estat molt modificat. | <p>Aquest jaciment arqueològic consisteix en un lloc d'habitació sense estructures. Al voltant de l'ermita romànica de Sant Martí s'hi van trobar restes ceràmiques ibèriques i romanes. També hi havia dues moles de molí en els mateixos fonaments de la capella, que podrien datar d'època romana. No s'hi va recollir material.</p> | 08126-21 | Avinguda Jordana, 70-72 | <p>La troballa va ser localitzada per J.M. Cuyàs i Ll. Galera l'any 1956. En prospeccions posteriors no s'ha trobat material. El mateix Josep Maria Cuyàs també parla de l'existència de làpides sepulcrals davant la capella, que van ser destruïdes durant la Guerra Civil. CUYÀS (1978:62). Presumiblement, les moles i el fust que hi havia adossats al mur es van perdre durant la darrera restauració, feta l'any 1980.</p> | 41.4710300,2.2791600 | 439810 | 4591299 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51670-foto-08126-21-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 51671 | Jaciment de can Cutxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cutxet | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007.</p> | -III/V | La vil·la quedà parcialment destruïda durant la construcció de l'autopista. | <p>Durant l'obertura de l'autopista A-19 es va localitzar un lloc d'habitació amb estructures conservades d'una vil·la romana. Es va trobar part d'un hipocaust i restes de ceràmica d'època indeterminada.</p> | 08126-22 | Carrer de Sant Jordi, 71 | <p>El jaciment va ser descobert per X. Galzeran i F. Almeida l'any 1967, en una cata de prospecció per l'obertura de l'autopista A-19.</p> | 41.4644000,2.2694400 | 438992 | 4590570 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51671-foto-08126-22-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 51672 | Jaciment de can Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ventura | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995.</p> | I/V | Actualment no hi ha jaciment. | <p>Entre la finca de Can Ventura i el torrent de la Foguera s'hi va localitzar un lloc d'habitació amb estructures conservades de vil·la i un lloc d'enterrament en inhumació aïllada. En concret, s'hi va trobar part d'una sepultura de tègula, on només hi havia les tíbies. En unes obres de la casa s'hi va recollir sigil·lata sudgàl·lica, hispànica, clara A, clara D, ceràmica comuna, plaqueta de marbre, fragments d'estuc groc i vermell i 3 monedes.</p> | 08126-23 | Camí Ral, 191 | <p>El jaciment es correspon amb un assentament del període Alt Imperial i es troba relacionat amb altres jaciments del Turó de la Serreta. La sepultura de tègula fou descoberta l'any 1974 per Ll. Galera i J. Ramírez. Tanmateix, l'indret apareix citat per l'historiador i arqueòleg badaloní J.M Cuyàs, que parla en una publicació del 1949 de la troballa d'un mosaic policrom amb la representació d'un carro tirat per cavalls i de restes de banys i sepulcres. En una publicació del 1977 el mateix autor cita la mateixa troballa, tot i que la situa a Can Cusí (El Masnou).</p> | 41.4736800,2.2943100 | 441077 | 4591583 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51672-foto-08126-23-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 51673 | Jaciment del turó de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-de-montgat | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. DE LA PINTA, J., TOLOSA, L. 'Contribución al conocimiento del poblado Ibérico del turó de Montgat (Barcelona)'. Puig Castellar [Santa Coloma de Gramanet]. Tercera Època (1978) núm. 1. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | -XII/-I | La transformació progressiva del turó ha provocat la destrucció del jaciment. | <p>El Turó de Montgat és una zona de gran riquesa arqueològica, on s'hi ha localitzat un lloc d'habitació amb estructures conservades de poblat i un lloc d'enterrament per incineració. En una primera excavació s'hi va trobar ceràmica ibèrica i romana, les restes d'un mur i tres sitges amb enterraments. Entre la ceràmica que s'ha conservat hi ha fragments d'àmfora, campaniana A, ceràmica gris; també hi havia una agulla d'os, restes de fauna i cendres. En una prospecció posterior s'hi va trobar nou material, entre el que destaca una àmfora púnica, sigil·lata clara, fusaioles i pondus, i una agulla de coure. Més tard es va recuperar en una nova sitja una moneda de Cese i dues fíbules. En excavacions posteriors s'ha localitzat ceràmica ibèrica i romana de les mateixes característiques.</p> | 08126-24 | Sobre el Túnel de Montgat | <p>La primera excavació del Turó de Montgat va ser organitzada per l'Agrupació Excursionista de Badalona el 1933 i 1936. La segona es va fer el 1940 sota la direcció de l'historiador i arqueòleg badaloní J.M Cuyàs. Les sitges que es van localitzar van ser saquejades, i del fragment de mur no n'ha quedat constància. Als anys 70 el Grup de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet va fer una tercera excavació al nord oest del turó. Igualment, Jorge de la Pinta i Laude Tolosa van fer un estudi estratigràfic, que no va permetre definir una seqüència cronològica a causa de la dispersió del material. L'any 1986 l'Ajuntament de Montgat promogué una nova prospecció, sota la direcció d'A. Freixa i V. Moreno. Aquests van determinar que l'ocupació del turó es consolidà entre els segles IV a.C i el I a.C, amb indicis d'un assentament anterior del segle VIII a .C. En motiu de l'obertura d'un nou vial, l'any 2005 es va tornar a excavar la zona, amb l'únic resultat de fragments de ceràmica ibèrica i romana. Com a resultat de les diverses excavacions arqueològiques practicades sobre el turó de Montgat, s'ha comprovat l'existència d'un assentament ibèric, tot i que es desconeixen les seves característiques. Com és habitual en aquest tipus d'assentament proper al mar, va seguir existint sota influència romana, des del segle IV a.C. fins el segle I a.C. OLESTI (1995:401). El material localitzat de la primera Edat del Ferro indica la possibilitat d'una existència anterior. Diverses fonts han identificat el Turó de Montgat amb el Promontorium Lunarium de Ptolomeu, que es correspon amb el nom llatí d'un cap de costa situat entre Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquest turó, avançat sobre el mar, podria haver estat un bon lloc d'observació dels fenòmens astronòmics. Tanmateix, d'altres autors l'han identificat amb el Cap de Tossa, Montjuïc o el Montcabrer, entre d'altres. En el transcurs dels segles, el Turó de Montgat ha experimentat canvis importants. Aquest estava més avançat sobre el mar, amb un fort desnivell vertical, ja que la seva alçada rondava els setanta metres. La primera notícia que se'n té després de la caiguda de l'imperi romà no serà fins al segle XI, en què està documentada l'existència d'un castell al cim del turó. A principis del segle XV apareix citada al mateix emplaçament una capella, dedicada a Sant Joan, Sant Sebastià i Sant Roc. El turó fou escenari de nombroses batalles a causa de la seva situació estratègica, fins que les tropes de Felip V van enderrocar el castell en acabar la Guerra de Successió. Tot i que va ser posteriorment reconstruït, durant la primera meitat del segle XIX fou finalment abandonat. A mitjans del segle XX es va començar a construir el túnel ferroviari sota el turó, per tal de fer arribar el ferrocarril a Mataró. La pedra necessària pel carril es va extreure del mateix turó, pel que les seves dimensions van quedar notablement reduïdes. Més endavant, a causa de la construcció de la carretera N-II, va ser seccionat transversalment, fet que va provocar la destrucció d'un camp de sitges. Finalment, l'any 1976 es va construir un mirador al cim en motiu del centenari del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.4665000,2.2779600 | 439705 | 4590797 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51673-foto-08126-24-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 51674 | Jaciment paleontològic del turó de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-turo-de-montgat | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. FOLCH, R., dir., Història natural dels Països Catalans: Registre fòssil. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. SOLÉ, L., DEPAPE, G., (1934). Constitución geológica del cerro de Montgat (Barcelona). Barcelona: Verdaguer.</p> | 28 a 24 Ma | La transformació progressiva del turó ha provocat la destrucció del jaciment. | <p>Al Turó de Montgat també s'ha localitzat un jaciment de tipus lacustre. S'hi han trobat les següents plantes fòssils: Sequoia langsdorfii, Cinnamomum polymorphum, Fagus silvatica i Salix angusta. Les restes de macromamífers (Archaeomys sp.) permeten afirmar una edat dels dipòsits més antiga, concretament Oligocè superior (MP28-MP29), és a dir, el jaciment de Montgat és Catià, aproximadament de 28 a 24 Ma.</p> | 08126-25 | Turó de Montgat | <p>Les espècies Sequoia langsdorfii, Fagus silvatica i Cinnamomum polymorphum van propagar-se durant el terciari de forma molt estesa. A Montgat s'han trobat a la mateixa latitud que a Barcelona, pel que s'ha pogut datar del neogen. No obstant, no ha estat possible determinar amb exactitud si pertanyen al miocè o pliocè.</p> | 41.4657700,2.2785800 | 439756 | 4590715 | 08126 | Montgat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades UTM no es corresponen amb exactitud a les del jaciment. | 1792 | 5.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||||
| 51675 | Jaciment enfront del turó de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-enfront-del-turo-de-montgat | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007.</p> | -I/III | Parcialment espoliat. | <p>Jaciment subaquàtic que va ser localitzat en el fons marí davant del turó de Montgat. La troballa consisteix en una àmfora de tipus Pasqual 1.</p> | 08126-26 | Davant del Turó de Montgat | <p>Els pescadors de Badalona van fer la troballa de l'àmfora i en van informar a Ll. Galera, que va donar-ne la notícia.</p> | 41.4642400,2.2794500 | 439828 | 4590545 | 08126 | Montgat | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51675-foto-08126-26-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades UTM no es corresponen amb exactitud a les del jaciment. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||
| 51676 | Jaciment de les Lloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-lloses | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007.</p> | -III/V | Espoliat | <p>Jaciment subaquàtic que va ser localitzat al fons marí, a la zona de les Lloses. S'hi va trobar ceràmica romana sense classificar.</p> | 08126-27 | Les Lloses | <p>El jaciment va ser descobert per Enrique Alvarez Gasulla. Aquest jaciment era determinat com a 'Fondejador', tot i que no se'n tenen més dades. Serra Ràfols hi indicava l'existència de material arqueològic.</p> | 41.4642600,2.2801000 | 439882 | 4590546 | 08126 | Montgat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades UTM no es corresponen amb exactitud a les del jaciment. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 51679 | Les Bateries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bateries | <p>http://www.aemuntanya.net/ http://hemeroteca.lavanguardia.es</p> <p><span><span><span><span><span><span>Cortada i Colomer, Lluís (1998) Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Segles XVIII-XIX. Volum 2. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Fulletó “Les bateries, Montgat”. Editat per l’Ajuntament de Montgat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939 ). Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Monte Garay, Carlos (2006)<em> Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña</em>. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Serrano, Alexis; Sirera, Daniel (2013) El búnquer de la platja de la Mar Xica de Vilassar de Mar. Un exemple paradigmàtic de la precarietat dels búnquers maresmencs. A Trobada d’Entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. P. 171-182.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Plànols de les Bateries de Montgat que es conserven al <em>Archivo General Militar de Madrid</em>. Consultable a través de la Biblioteca Virtual de Defensa: <a href='https://bibliotecavirtual.defensa.gob.es/BVMDefensa/es/consulta/registro.do?id=117879'>https://bibliotecavirtual.defensa.gob.es/BVMDefensa/es/consulta/registro.do?id=117879</a></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | S'hi han comès diversos actes vandàlics en forma de pintades de forma periòdica. | <p>Les bateries militars es troben situades sobre un turó, amb vistes panoràmiques del Barcelonès i el Maresme. Hi ha diverses estructures conservades, entre les quals destaquen dos canons fixats sobre una estructura circular ensotada. A prop d'aquestes hi ha diversos polvorins, on s'hi guardaven els explosius.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta bateria estava formada per quatre plataformes per canons antiaeris i altres equipaments relacionats, que servia per defensar el port de Barcelona i la costa del Maresme. Actualment conserva dos canons que són posteriors a l’època en que es va fer. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El conjunt està format per diferents zones i diversos elements, diferenciant entre la zona de foc (on hi ha les 4 plataformes), la zona de rereguarda on hi havia les instal·lacions per a la munició i el comandament, situada darrera de les plataformes, i finalment la casamata de correcció del tir que està una mica endarrerida respecte el conjunt. Hi ha restes d’altres edificis de serveis que es conserven en mal estat o dels que resten tan sols alguns murs. Tot el conjunt està fet amb formigó armat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08126-30 | Parc de les Bateries | <p>Les bateries militars de Montgat van ser instal·lades el 1898 en motiu de l'esclat de la Guerra de Cuba. Aquest any, els Estats Units d'Amèrica van declarar la guerra a Espanya a favor de la independència de l'illa de Cuba. L'optimisme inicial dels espanyols va quedar ràpidament esvaït després de la derrota de la seva flota i de la base de Santiago de Cuba. Davant d'això, per tal de poder defensar la costa d'un possible atac naval, es van construir diverses bateries al Barcelonès. Afortunadament, no van ser utilitzades, ja que després de quatre mesos de combat es va signar la pau, en què es concedia la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. En motiu de l'esclat de la Guerra Civil es va reprendre l'activitat militar. L'any 1945 les bateries de Montgat eren ocupades pel 7è Regiment d'artilleria de costa, qui s'encarregava de defensar la ciutat de Barcelona i el litoral, juntament amb les bateries de Montjuïc. Un segon grup s'encarregava de la defensa de la badia de Roses. El tipus d'armament utilitzat a Montgat eren els canons Krupp 149.1/45. La zona va estar militaritzada fins el 1985, quan es van suprimir els regiments de defensa de costa i es van desmantellar les bateries. L'octubre del següent any, l'aleshores ministre de Defensa, Narcís Serra, va firmar la cessió dels terrenys a l'Ajuntament de Montgat, així com dels respectius terrenys a l'Ajuntament de Badalona (a la zona del Turó del Caritg).</p> | 41.4670300,2.2722900 | 439232 | 4590859 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-foto-08126-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-foto-08126-30-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-20211116124805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-20211116125404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51679-20211116130243.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-07-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||
| 51686 | Dovelles i finestral de ca n'Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovelles-i-finestral-de-ca-nalsina | <p>BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Editorial Montblanc. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona: La Impremta d'Argentona. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XV | Es troben apilades en un recinte a la intempèrie, envoltades d'altres objectes i de bardisses, fet que n'ha provocat un notable deteriorament. | <p>Es tracta del portal i el finestral gòtic de la masia de Ca n'Alsina desmuntats per peces. El portal era d'arc de mig punt adovellat, mentre el finestral era d'arc conopial lobulat.</p> | 08126-37 | Riera de Sant Jordi, s/n | <p>L'enderroc de la masia de Ca n'Alsina tingué lloc durant l'últim terç del segle XX, en motiu de l'obertura del passeig marítim. Les dovelles i el finestral gòtic van ser desmuntats i portats al Parc de les Bateries, on van restar en l'oblit durant molts anys. Més tard es van portar al magatzem de la brigada municipal. Pels volts del segle XV la masia era coneguda com a Mas Matheu, quan n'era propietari Antoni Matheu. Al segle XVI la família Matheu entroncà amb els Alsina de Vilassar, tot i que no serà fins al segle XVII que l'heretarà Jacint Alsina, després de la mort sense descendència de Joan Matheu. En un primer moment, hi van fer de masovers els Sunyol, tot i que més tard s'hi instal·là tota la família, els Matheu-Alsina. La propietat del mas s'estenia per bona part de l'actual barri de Sant Joan, fins al punt que l'església es va edificar en terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina Sanpere. L'any 1847 van vendre la masia i una part de les terres per la construcció del carril ferroviari. A pocs metres d'aquesta s'hi van construir una nova casa, que fou enderrocada durant l'ampliació de la carretera N-II. Finalment, l'any 1987 es va acabar d'enderrocar el que quedava de l'antiga masia. Avui només hi queda la torre de guaita.</p> | 41.4687300,2.2678800 | 438866 | 4591051 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51686-foto-08126-37-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La segona fotografia correspon a la situació del finestral en la desapareguda masia de Ca n'Alsina. Aquesta imatge forma part del Fons documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||
| 51687 | Fons bibliogràfic de la Biblioteca Popular Carmel Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-la-biblioteca-popular-carmel-casanovas | XX | <p>Col·lecció de llibres de petit i mitjà format que es troben col·locats en caixes de cartró al soterrani de l'ajuntament. Es tracta eminentment de novel·les i assaigs.</p> | 08126-38 | Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n | <p>El montgatí Carmel Casanovas va cedir el seu patrimoni documental a l'Ajuntament de Montgat, qui d'altra banda va comprar la seva residència. En el moment present, la coneguda com a Can Casanovas ocupa el Jutjat de Pau.</p> | 41.4667100,2.2790000 | 439792 | 4590819 | 08126 | Montgat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51687-foto-08126-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | En el moment present s'estan inventariant els llibres. Aquest element no té fotografia associada. | 98 | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||
| 51706 | Nius de metralladores i plataforma per reflector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nius-de-metralladores-i-plataforma-per-reflector | <p><span><span><span><span><span><span>Cortada i Colomer, Lluís (1998) Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Segles XVIII-XIX. Volum 2. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939). Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GRIEGC, Les armes antiaèries de l’exèrcit popular de la República. <a href='http://www.griegc.com/ca/2019/10/15/les-armes-antiaeries-de-la-republica/'>http://www.griegc.com/ca/2019/10/15/les-armes-antiaeries-de-la-republica/</a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GRIEGC, El servei d’il·luminació: el seu funcionamentr i situació a la costa catalana. <a href='http://www.griegc.com/ca/2020/01/15/el-servei-de-iluminacio/'>http://www.griegc.com/ca/2020/01/15/el-servei-de-iluminacio/</a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Monte Garay, Carlos (2006)<em> Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña</em>. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | L'interior es troba pràcticament cobert de terra. Dos dels cilindres superiors estan trencats. | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta de dues posicions antiaèries o nius de metralladores que es troben molt propers a la costa i la plataforma de suport per a un projector d’il·luminació. En aquestes posicions de costa es posava artilleria lleugera contra vaixells i aviació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Són dues casamates construïdes en el penya-segat de forma que aprofiten el desnivell del terreny per estar semisoterrades. Eren proteccions individuals per a ubicar metralladores, i sembla que eren per a peces antiaèries de la DECA (Defensa Espanyola contra Aeronaves) de l’exèrcit republicà. També hi ha una plataforma que estava destinada a ubicar un projector d’il·luminació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cada una de les dues plataformes per metralladores està formada per una casamata circular amb les parets exteriors inclinades, a la part més elevada hi havia una tronera rectangular horitzontal oberta a la cara que dona al mar, i coberta amb una plataforma circular de formigó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l’interior hi havia una plataforma on es posava l’arma automàtica tipus metralladora i donava cabuda a un soldat, permetent el gir de 360º de l’arma. L’accés a l’interior es feia per la part de darrera, per una porta petita d’arc. A la coberta plana superior es podia disposar alguna metralladora de forma esporàdica o el soldat fent guàrdia. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Actualment no conserven la coberta, però si uns cilindres verticals de formigó sobre els que segurament descansaria la coberta de formigó protectora, deixant l’espai de la tronera obert. El murs de la casamata fan uns 80cm de gruix i a la part central es veu el cèrcol obert per on es trauria la part superior de la metralladora, amb el canó sortint per la tronera.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En una de les plataformes, la que es troba més a l’est, hi ha la data 1937 inscrita en el formigó, que es va fer quan aquest era tendre i ens recorda la data de la construcció. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot el conjunt està fet amb formigó armat, que el blindava contra qualsevol atac de l’aviació o per mar, per tant podien aguantar impactes de morters, granades o bombes, oferint al que s’hi estava la màxima protecció. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>Hi ha una tercera plataforma que es troba a l’extrem oest, a tocar de la platja de les Moreres. És una plataforma petita que servia per disposar un focus d’il·luminació que tenia la finalitat de facilitar l‘acció de la defensa de la costa, concretament per a la utilització de l’artilleria que estava ubicada als nius de la costa i a les bateries, fonamentalment per a la defensa antiaèria. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El projector de Montgat era fix i es va instal·lar el 1938. Només resta la plataforma de formigó on hi havia instal·lada la lluminària.</span></span></span></span></span></span></p> | 08126-57 | A la platja, davant del Turó de Montgat | <p>Els nius de metralladores són construccions bèl·liques on s'hi instal·laven metralladores pesades. Es situaven a primera línia de combat per a defensar els punts d'artilleria dels atacs enemics. Els nius de la platja de Montgat es van construir durant la Guerra Civil, flanquejant el punt estratègic de l'artilleria pesada. Aquesta es localitzava a prop de les Bateries.</p> | 41.4648700,2.2790000 | 439791 | 4590615 | 1937 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51706-foto-08126-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51706-foto-08126-57-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51706-niu-de-metralladores.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51706-plataforma-focus.png | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-07-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||
| 51707 | Búnquer de la riera d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-riera-den-font | <p><span><span><span><span><span><span>Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939 ). Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GRIEGC, Les armes antiaèries de l’exèrcit popular de la República. http://www.griegc.com/ca/2019/10/15/les-armes-antiaeries-de-la-republica/</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Monte Garay, Carlos (2006)<em> Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña</em>. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Serrano, Alexis; Sirera, Daniel (2013) El búnquer de la platja de la Mar Xica de Vilassar de Mar. Un exemple paradigmàtic de la precarietat dels búnquers maresmencs. A Trobada d’Entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. P. 171-182.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | <p>Un búnquer que es troba a la platja de Monsolís. Es tracta d'una estructura de pedra i formigó, de forma rectangular i esglaonada, amb tres espitlleres horitzontals. No se n'ha localitzat l'accés.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En plena guerra civil el govern de la república espanyola té por d’un desembarcament enemic, italians des de Mallorca o “nacionals” a la costa catalana, per tal d’inutilitzar la via fèrria i tallar els subministraments provinents d’Europa. Els feixistes ja s’havien aproximat a la costa: el 30 d’octubre del 1936 el cuirassat <em>Canarias</em> havia bombardejat Roses, el 17 de novembre Palamós i el 20 de desembre Colera; el 13 de febrer del 1937 el creuer italià <em>Eugenio de Savoia</em> bombardeja Barcelona, el 14 d’abril els cuirassats <em>Baleares</em> i <em>Canarias</em> bombardegen el port de Tarragona, el 30 de maig el submarí italià C-3 enfonsa el mercant <em>Ciudad de Barcelona</em> davant la costa de Malgrat, amb més de 200 morts, el 15 de juny el Canarias dispara contra Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Arenys de Mar, Canet de Mar i Mataró; el 23 de febrer del 1938 el Canarias bombardeja Palamós i Sant Feliu de Guíxols. El 4 d’abril del mateix any, el general Vicente Rojo ordena la construcció de sis línies de defensa a Catalunya formades per casamates (búnquers) de diverses formes i dimensions per a canons i metralladores, i anaven des de Port Bou fins a Alcanar, així hom volia protegir la costa d’un possible desembarcament de tropes franquistes. Avui dia encara resten moltes d’aquestes fortificacions a les zones de fàcil accés des del mar (badies i cales) o en zones de bona visibilitat, com les que encara hi ha a la costa de Montgat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08126-58 | A la platja, entre la riera d'en Font i el torrent de la Foguera | <p>Els nius de metralladores són construccions bèl·liques on s'hi instal·laven metralladores pesades. Es situaven a primera línia de combat per a defensar els punts d'artilleria dels atacs enemics. Els nius de la platja de Montgat es van construir durant la Guerra Civil, flanquejant el punt estratègic de l'artilleria pesada. Aquesta es localitzava a les Bateries.</p> | 41.4681000,2.2857100 | 440354 | 4590969 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51707-foto-08126-58-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51707-fortificacions-militars-montgat-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-07-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||
| 51727 | Melonades i sindriades a les Bateries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/melonades-i-sindriades-a-les-bateries | <p>PALLEJÀ, J.M. Diari de la Guerra Civil a Tiana 1936-1939. Argentona: Col·lecció Costa de Llevant. 1997.</p> | XX | La costum es va perdre després de l'esclat de la Guerra Civil. | <p>Durant les nits d'estiu amb lluna plena era típic que els tianencs anessin a fer sindriades o melonades a la zona de les Bateries PALLEJÀ PUJOL (1997:12). Les cucurbitàcies sovint s'anaven a buscar a la botiga de Cal Garrofaire de Tiana, que regentava Pere Romeu.</p> | 08126-78 | Parc de les bateries | <p>La costum dels tianencs d'anar a la zona de les Bateries es remunta a principi del segle XX, quan anaven a avistar els disturbis que es produïren a la ciutat comtal durant la Setmana Tràgica. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la zona quedà militaritzada de nou, quedant-hi prohibit l'accés de civils. L'any 1985 es va retirar la guarnició militar i el següent any adquirí la titularitat municipal, però la costum no es va recuperar.</p> | 41.4672900,2.2718300 | 439194 | 4590889 | 08126 | Montgat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||||
| 51729 | Galeria subterrània del refugi de les Coves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-subterrania-del-refugi-de-les-coves | <p>CUYÀS, J.M. 'Las Cuevas de Montgat”. Butlletí del Centre Excursionista de Badalona. Novembre-desembre 1956. p. 2-3. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XX | La galeria es troba parcialment tapada amb abocaments tòxics. | <p>Galeria subterrània que té accés des d'un descampat situat darrera la Guixera d'en Boada. La boca està formada per un arc escarser ceràmic, que queda tancat per una porta reixada de fusta. La galeria es troba excavada sobre roca natural, amb alguns trams reforçats amb morter. Més modernament s'hi va afegir un tram amb sostre de volta de maó pla, així com un sistema de recollida de les aigües que es filtren a través de la roca. Aquesta és conduïda a una petita bassa. Després d'uns metres de recorregut, s'inicia el descens a través d'unes escales. El camí queda bruscament interromput per una acumulació de sediment argilós, producte d'un abocament químic efectuat per una industria que estava situada a l'altre vessant del turó. Abans que això succeís, la galeria acabava en un llac subterrani d'aigües cristal·lines.</p> | 08126-80 | Entre el Parc de les Bateries i la riera de Sant Jordi | <p>La sector marítim comprès entre el turó de Montgat i el turó de Vallmajor era conegut al segle XVII i XVIII com a 'camp de les coves' o bé 'Cova Guilleuma'. La formació calcària d'aquests turons va facilita la formació de coves naturals, que més endavant van ser ampliades per a l'extracció de pedra. A principi del segle XIX un grup de treballadors d'una guixera va descobrir l'entrada d'una cova, que constava d'una important extensió de galeries subterrànies. La troballa es va descriure en la premsa de l'època com una cavitat amb parets de pedra blanca brillant on s'hi formaven estalactites i estalacmites de colors variats, comparable a les coves de Sant Miquel del Fai. L'expectació que va generar la cova va provocar que les autoritats la clausuressin davant del perill de pèrdua dels curiosos que s'hi apropaven. A finals del segle XIX hi ha constància de l'existència de tres coves: la Cova de l'Embut, situada prop de Can Jordana i desapareguda sota la runa de la construcció de l'autopista; la Cova de la Pedra, que es trobava en terrenys de la Guixera de Can Boada i se'n desconeix l'accés; i la Cova de l'Aigua, amb entrada per l'embut de Can Baratau, que avui es troba tapat de runa. Des d'aquesta última cova, s'accedia a un llac subterrani d'aigües cristal·lines. Aquest també tenia accés per la galeria subterrània del refugi de les coves, que va ser creada artificialment durant la guerra civil. L'abocament de residus d'una indústria química propera va suposar la pèrdua del llac. És probable totes aquestes coves comuniquessin entre sí. A mitjans del segle XX el Grup d'Espeleologia del Centre Excursionista de Badalona va explorar les tres cavitats.</p> | 41.4660900,2.2695300 | 439001 | 4590757 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51729-foto-08126-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51729-foto-08126-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 51737 | Guixera de can Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-can-boada | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. MNACTEC. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2002. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XVIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Les ruïnes del que havia estat la guixera de Can Boada encara són visibles des de la riera de Sant Jordi. Es mantenen estructures de maçoneria i les boques dels forns, que queden tapades per una nau industrial.</p> | 08126-88 | Barri de Mallorquines | <p>Durant la segona meitat del segle XVIII Francesc Francí va destinar uns terrenys que li havien cedit a l'extracció de la calç. Pocs anys més tard, Francisco de Zamora va citar aquest tipus d'activitat extractiva i productiva al barri de Montgat. Un segle més tard a la zona ja hi consta l'existència d'almenys tres forns i tres fàbriques, amb les respectives coves d'extracció: ' Cova de la Riera', Cova de Sans', 'Pedrera dels Frares' i 'Les Costes'. Les úniques indústries del calç que van sobreviure l'entrada al segle XX, tot i que pràcticament inactives, van ser les de Can Jordana -finalment enderrocada per la construcció de l'autopista-, i les de Can Boada i Can Baratau.</p> | 41.4654600,2.2690500 | 438960 | 4590687 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51737-foto-08126-88-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 51739 | Guixera de can Baratau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-can-baratau | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. MNACTEC. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2002. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XVIII | En estat ruïnós, probablement coberts de terra. | <p>El que queda de la Guixera de Can Baratau ha quedat tapat amb la construcció d'unes naus industrials. Constava de dos grans forns cilíndrics que es trobaven excavats al terreny natural.</p> | 08126-90 | Barri de Mallorquines | <p>Durant la segona meitat del segle XVIII Francesc Francí va destinar uns terrenys que li havien cedit a l'extracció de la calç. Pocs anys més tard, Francisco de Zamora va citar aquest tipus d'activitat extractiva i productiva al barri de Montgat. Al cap d'un segle a la zona ja hi consta l'existència d'almenys tres forns i tres fàbriques, amb les respectives coves d'extracció: ' Cova de la Riera', Cova de Sans', 'Pedrera dels Frares' i 'Les Costes'. Les úniques indústries del calç que van sobreviure l'entrada al segle XX, tot i que pràcticament inactives, van ser les de Can Jordana -finalment enderrocada per la construcció de l'autopista-, i les de Can Boada i Can Baratau.</p> | 41.4676800,2.2699900 | 439041 | 4590933 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No s'ha pogut comprovar si al talús posterior s'han mantingut les boques dels forns. Tanmateix, la construcció de les naus va suposar un significatiu moviment de terres. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||||
| 51741 | Capella de Sant Joaquim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joaquim | <p>GAVÍN, J.M., Inventari d'Esglésies del Maresme. Barcelona: Arxiu Gavín, 1991.</p> | XIX | <p>Capella de planta rectangular que es troba adossada al mur de tancament de la finca de Can Regent. Està coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, rematada a la part frontal per un campanar de cadireta. A la part inferior d'aquest hi ha el que podria haver estat una fornícula. En l'actualitat, el portal d'accés és d'arc pla arrebossat. La façana lateral orientada a gregal es troba sostentada per tres petits contraforts. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color ocre, com ho és també el mur de tancament.</p> | 08126-92 | Can Regent. C. de l'Onze de setembre, s/n | <p>La capella de Sant Joaquim, també coneguda com a Mare de Déu de les Neus, forma part de la propietat del mas de Can Regent. La masia de Can Regent que coneixem respon a una reforma de la segona meitat del segle XX, si bé el seu origen i el de la capella el podríem trobar entre l'època moderna i contemporània. Les seves notables dimensions són el reflex de la prosperitat ecònomica amb què fou construïda. Segons un testimoni gràfic datat del juliol de 1984, es constata que el portal i els angles cantoners eren de pedra carejada, que probablement quedaren tapats en la darrera reforma.</p> | 41.4740300,2.2807500 | 439945 | 4591631 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51741-foto-08126-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51741-foto-08126-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||
| 51745 | Col·lecció de medalles de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-medalles-de-montgat | XX | <p>Es tracta d'un total de cinc medalles de petit format fabricades amb acer. Totes elles tenen representat l'escut de Montgat, amb el turó davant del mar on hi ha una barca. Dos d'ells són de color, un daurat i dos platejats. Aquests últims incorporen en el revers la data '6 de febrer del 1955' i '5 de febrer de 1961' respectivament.</p> | 08126-96 | Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n | <p>Les monedes van ser adquirides l'any 1991 per l'aleshores regidor municipal Antonio Gasca i Palafín.</p> | 41.4667100,2.2790000 | 439792 | 4590819 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51745-foto-08126-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'Ajuntament de Montgat ha comprat dos troquels més de l'època de la República a la Societat Cooperativa Medina, que es poden veure en les fotografies. Aquests s'incorporen dins la mateixa col·lecció, ja que originàriament en formaven part. | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||
| 51667 | Xemeneia de l'antiga Fàbrica Ert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-lantiga-fabrica-ert | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XX | <p>Xemeneia de planta circular troncopiramidal que es troba situada sobre una base quadrangular. Aquesta base es troba decorada amb una motllura i s'obre amb una porta d'arc de mig punt, actualment tapiada. La xemeneia té un coronament en collarí. El parament és de totxo vist aplantillat.</p> | 08126-18 | A l'Est de l'estació ferroviària de Montgat | <p>La xemeneia formava part del conjunt industrial de la fàbrica Ert, dedicada al sector químic. La fàbrica es trobava situada davant de mar i va ser enderrocada l'any 1989, fet que va suposar la recuperació d'una part del litoral montgatí. La xemeneia es va conservar com a testimoni del passat industrial de la zona.</p> | 41.4629400,2.2734200 | 439323 | 4590405 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51667-foto-08126-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51667-foto-08126-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51667-foto-08126-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||
| 51684 | Monòlit commemoratiu del Centre Excursionista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-commemoratiu-del-centre-excursionista | <p>http://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_Excursionista_de_Catalunya</p> | XX | <p>Monòlit de forma rectangular que es troba situat sobre una base de pedra i formigó al cim del Turó de Montgat. A la part frontal té una placa metàl·lica on hi ha inscrit:' En recordança del centenari del Centre Excursionista de Catalunya. El Centre Excursionista de Badalona. Vila de Montgat. 25-11-1976'.</p> | 08126-35 | Turó de Montgat | <p>El Centre Excursionista de Catalunya va ser fundat l'any 1876 per Pau Gibert, Josep Fiter, Eudald Canivell, Romà Amet, Marçal Ambrós i Ramon Ambrós. Després d'anar d'excursió a Montgat, van decidir crear una entitat que promogués excursions pel territori català, per tal de descobrir la seva diversitat. En un primer moment va rebre el nom d'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, i no serà fins el 1890 que se li donà el nom actual. L'any 1976 es va commemorar l'efemèride amb la col·locació d'aquest monòlit, a l'indret on va néixer l'associació.</p> | 41.4659000,2.2786600 | 439763 | 4590730 | 1976 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51684-foto-08126-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51684-foto-08126-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 91343 | Búnquer de la platja de Montsolís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-de-montsolis | <p><span><span><span><span><span><span>Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939 ). Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Monte Garay, Carlos (2006)<em> Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña</em>. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Serrano, Alexis; Sirera, Daniel (2013) El búnquer de la platja de la Mar Xica de Vilassar de Mar. Un exemple paradigmàtic de la precarietat dels búnquers maresmencs. A Trobada d’Entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. P. 171-182.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una posició antiaèria o niu de metralladores que es troba davant la costa, a la platja de Montsolís, proper a l’encreuament de la N-II i l’antiga carretera de la costa, a l’entrada de Montgat Nord. En aquestes posicions de costa es posava artilleria lleugera contra vaixells i aviació.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edificació té planta semicircular i teulada horitzontal, de forma que es feia invisible des de l’aire. La construcció està situada sobre el nivell del terreny i amb la base semi soterrada. Compta amb tres espitlleres horitzontals, una a la cara frontal i les altres dues a les cares laterals. No hi ha entrada visible, que podria haver estat a la cara de darrera que ara està coberta pel pas del passeig marítim o bé amb un accés superior per la teulada.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Està construït amb maçoneria de pedra i formigó, que el blindava contra qualsevol atac de l’aviació o per mar, per tant podien aguantar impactes de morters, granades o bombes, oferint al que s’hi estava a l’interior la màxima protecció. A l’interior es posava l’arma automàtica tipus metralladora i donava cabuda a un soldat.</span></span></p> | 08126-98 | Planta de Monsolís | <p><span><span><span><span><span>Els nius de metralladores són construccions bèl·liques on s'hi instal·laven metralladores pesades. Es situaven a primera línia de combat per a defensar els punts d'artilleria dels atacs enemics. Els nius de la platja de Montgat es van construir durant la Guerra Civil, flanquejant el punt estratègic de l'artilleria pesada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En plena guerra civil el govern de la república espanyola té por d’un desembarcament enemic, italians des de Mallorca o “nacionals” a la costa catalana, per tal d’inutilitzar la via fèrria i tallar els subministraments provinents d’Europa. Els feixistes ja s’havien aproximat a la costa: el 30 d’octubre del 1936 el cuirassat <em>Canarias</em> havia bombardejat Roses, el 17 de novembre Palamós i el 20 de desembre Colera; el 13 de febrer del 1937 el creuer italià <em>Eugenio de Savoia</em> bombardeja Barcelona, el 14 d’abril els cuirassats <em>Baleares</em> i <em>Canarias</em> bombardegen el port de Tarragona, el 30 de maig el submarí italià C-3 enfonsa el mercant <em>Ciudad de Barcelona</em> davant la costa de Malgrat, amb més de 200 morts, el 15 de juny el Canarias dispara contra Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Arenys de Mar, Canet de Mar i Mataró; el 23 de febrer del 1938 el Canarias bombardeja Palamós i Sant Feliu de Guíxols. El 4 d’abril del mateix any, el general Vicente Rojo ordena la construcció de sis línies de defensa a Catalunya formades per casamates (búnquers) de diverses formes i dimensions per a canons i metralladores, que anaven des de Port Bou fins a Alcanar, així es volia protegir la costa d’un possible desembarcament de tropes franquistes. Avui dia encara resten moltes d’aquestes fortificacions a les zones de fàcil accés des del mar (badies i cales) o en zones de bona visibilitat, com els que queden a la costa de Montgat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4705697,2.2916289 | 440851 | 4591239 | 1937 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2023-07-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||||
| 51654 | Túnel ferroviari del turó de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-ferroviari-del-turo-de-montgat | <p>ANDREU, J.; ROCA, M. (1998). Camí de Ferro, 150 anys. Barcelona: Lunwerg. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX | <p>Túnel ferroviari que travessa el Turó de Montgat, connectant així la zona de les Mallorquines amb la del barri Antic. La boca orientada a gregal es troba flanquejada per una estructura de ceràmica i paredat comú amb dos pilars quadrangulars amb grans capitells. El mur està decorat amb imbricacions ceràmiques i rematat amb merlets. La boca de garbí va quedar malmesa durant la Guerra Civil i es va substituir per una de formigó.</p> | 08126-5 | Turó de Montgat | <p>La construcció de la primera línia ferroviària de la península ibèrica data de mitjans del segle XIX. El principal artífex de l'obra fou l'indià mataroní Miquel Biada i Bunyol, que havent vist les comoditats del ferrocarril a la colònia de Cuba volgué introduir-lo per desplaçar-se a Barcelona. Però va haver d'anar a Londres per obtenir suport per al projecte. Juntament amb els seus amics Josep Maria Roca Cabanes i Jaume Badia Pardines van fundar la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró. L'any 1847 van començar les obres, sota la supervisió tècnica de l'enginyer anglès Joseph Locke, també inversor de l'empresa. El traçat transcorria paral·lel al Camí Ral, excepte en arribar a Mataró, on seguia la línia de costa. El turó de Montgat va suposar un obstacle en tal recorregut, pel que es va decidir fer-hi un túnel que, com la línia, era el primer de l'estat. Aquest imprevist, però, va fer augmentar notablement les despeses de la línia. Va ser excavat amb pic i pala, i la pedra que s'extreia era estesa sota el carril del tren. Un cop acabat el túnel, popularment conegut com 'La Foradada', la pedra pel carril es seguí extraient del turó de Montgat, aquest cop de la part superior. Finalment, el dia 28 d'octubre de 1848 va ser inaugurada la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró.</p> | 41.4660700,2.2794600 | 439830 | 4590748 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51654-foto-08126-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51654-foto-08126-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51654-foto-08126-5-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 102|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||
| 51655 | Estació de Renfe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-renfe | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular que es troba format per un cos central de planta baixa, pis i golfes, dos cossos laterals de planta baixa i pis, i un cos de planta baixa. El cos central té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, mentre que els laterals la tenen plana. Les façanes principal i posterior estan compostes simètricament segons set eixos amb les finestres d'arc escarser, emmarcades i ressaltades per diferent color. Les finestres de les golfes són de menors dimensions i d'arc pla. Les dues façanes estan coronades amb un frontó de línies neoclàssiques. El tractament exterior dels murs és l'obra vista, que contrasta amb el color cru de les obertures, els angles cantoners, les cornises i el coronament.</p> | 08126-6 | Carrer Marina, s/n | <p>La construcció de la primera línia ferroviària de la península ibèrica data de mitjans del segle XIX. El principal artífex de l'obra fou l'indià mataroní Miquel Biada i Bunyol, que havent vist les comoditats del ferrocarril a la colònia de Cuba volgué introduir-lo per desplaçar-se a Barcelona. Però va haver d'anar a Londres per obtenir suport per al projecte. Juntament amb els seus amics Josep Maria Roca Cabanes i Jaume Badia Pardines van fundar la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró. L'any 1847 van començar les obres, sota la supervisió tècnica de l'enginyer anglès Joseph Locke, també inversor de l'empresa. El traçat transcorria paral·lel al Camí Ral, excepte en arribar a Mataró, on seguia la línia de costa. El turó de Montgat va suposar un obstacle en tal recorregut, pel que es va decidir fer-hi un túnel que, com la línia, era el primer de l'estat. Aquest imprevist, però, va fer augmentar notablement les despeses de la línia. Va ser excavat amb pic i pala, i la pedra que s'extreia era estesa sota el carril del tren. Un cop acabat el túnel, popularment conegut com 'La Foradada', la pedra pel carril es seguí extraient del turó de Montgat, aquest cop de la part superior. Finalment, el dia 28 d'octubre de 1848 va ser inaugurada la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró. No serà fins al segle XX que es va construir l'estació de Montgat, i posteriorment la de Montgat Nord al barri de Monsolís.</p> | 41.4629700,2.2721200 | 439214 | 4590409 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51655-foto-08126-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51655-foto-08126-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51655-foto-08126-6-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'estil de l'edifici es correspon amb el de nombroses estacions ferroviàries construïdes en la mateixa època. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 51665 | Can Galceran de Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galceran-de-vall | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular que es troba constituïda per diversos cossos. El volum central té tres crugies, consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés es troba descentrat en la façana i és d'arc de mig punt adovellat. Al pis superior hi ha tres finestres d'arc de mig punt arrebossat, mentre la resta són d'arc pla i es troben distribuïdes aleatòriament per les façanes. Centrat en el frontis hi ha un rellotge de sol construït amb rajola ceràmica moderna. La façana de mestral té adossat un cos de planta baixa i pis amb la coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. Es troba obert amb un gran portal amb llinda de fusta i diverses finestres de factura moderna. A la façana posterior hi ha un altre cos de planta baixa i pis i un sol vessant que desaigua a la mateixa façana. Cal destacar el nombre de xemeneies de què consta la casa. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. L'interior ha estat completament reformat com a equipament esportiu. S'hi conserven dues premses de vi.</p> | 08126-16 | Avinguda Jordana, 72 | <p>La masia de Can Galceran de Vall o Can Galceranet era coneguda antigament com a Manso Martí, per la seva proximitat amb la capella romànica de Sant Martí. Al segle XVI apareix documentada juntament amb aquesta última. Més endavant va passar a ser la masoveria de la finca de Can Ribas, que ocupava una bona part la zona del turó del Mar. Aquesta pertanyia a la família Calonge Ribas, que residia en un casal senyorial d'estil neoàrab. La capella de Sant Martí també es trobava dins el recinte. Durant la segona meitat del segle XX el casal va ser enderrocat per construir la urbanització del Turó del Mar. La masia de Can Galceran de Vall que coneixem en l'actualitat és el resultat de diverses intervencions, la majoria de les quals daten de la darreria del segle XX. La masia de Can Galceran de Dalt es troba situada a Tiana.</p> | 41.4709100,2.2793200 | 439823 | 4591285 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51665-foto-08126-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51665-foto-08126-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51665-foto-08126-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Montgat es denomina Can Ribas. Actualment alberga el Club de Tennis Turó del Mar. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 51677 | Parc de les Bateries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-les-bateries | <p>http://www.montgat.cat http://www.aemuntanya.net/ http://hemeroteca.lavanguardia.es</p> | XX | <p>Parc urbà que està situat al nord del municipi, a tocar del barri de Can Maurici. Té una extensió aproximada d'una hectàrea, i es troba situat a la part més alta del municipi, amb vistes panoràmiques del Pla de Barcelona i del Baix Maresme. L'espai es troba parcialment ocupat per les bateries militars abandonades, així com pistes de petanca i patinatge. Al voltant hi trobem l'espai verd, on els arbres predominants són el Pinus pinea (pi pinyer) i el Pinus halepensis (pi blanc). Pel que fa als arbusts, destaquen Pistacia lentiscus (llentiscle), el Tamarix (tamariu), el Viburnum tinus (marfull) i Spartium junceum (ginesta). També hi ha plantes aromàtiques, com el Rosmarinus officinalis(romaní), la Lavandula angustifolia (lavanda) i la Salvia officinalis(sàlvia).</p> | 08126-28 | Al final del Carrer de les Bateries | <p>Les bateries militars de Montgat van ser instal·lades el 1898 en motiu de l'esclat de la Guerra de Cuba. Aquest any, els Estats Units d'Amèrica van declarar la guerra a Espanya a favor de la independència de l'illa de Cuba. L'optimisme inicial dels espanyols va quedar ràpidament esvaït després de la derrota de la seva flota i de la base de Santiago de Cuba. Davant d'això, per tal de poder defensar la costa d'un possible atac naval, es van construir diverses bateries al Barcelonès. Afortunadament, no van ser utilitzades, ja que després de quatre mesos de combat es va signar la pau, en què es concedia la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. En motiu de l'esclat de la Guerra Civil es va reprendre l'activitat militar. L'any 1945 les bateries de Montgat eren ocupades pel 7è Regiment d'artilleria de costa, qui s'encarregava de defensar la ciutat de Barcelona i el litoral, juntament amb les bateries de Montjuïc. Un segon grup s'encarregava de la defensa de la badia de Roses. La zona va estar militaritzada fins el 1985, quan es van suprimir els regiments de defensa de costa i es van desmantellar les bateries. L'octubre del següent any, l'aleshores ministre de Defensa, Narcís Serra, va firmar la cessió dels terrenys a l'Ajuntament de Montgat, així com dels respectius terrenys a l'Ajuntament de Badalona (a la zona del Turó del Caritg). D'aleshores ençà s'ha utilitzat com a parc urbà.</p> | 41.4672900,2.2718300 | 439194 | 4590889 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51677-foto-08126-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51677-foto-08126-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||
| 51678 | Font del carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-lesglesia | XX | <p>Font urbana que es troba adossada a la paret d'una casa. La pica es troba centrada entre un banc de maó, i està construïda amb formigó imitant un tronc escapçat. D'aquesta en surt un altre tronc, on es troba fixat el brollador metàl·lic. Al seu darrera hi ha un relleu de formigó emmarcat amb maó, on hi ha representat el turó de Montgat, amb el túnel i el castell al capdamunt, i el mar amb una barca de vela. En primer pla hi ha el cap d'un pescador fumant pipa, i en un extrem hi ha l'escut de Montgat. Sobre el relleu hi ha una graella amb l'any 1982 gravat.</p> | 08126-29 | Al carrer de l'Església | 41.4677100,2.2837000 | 440186 | 4590927 | 1982 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51678-foto-08126-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51678-foto-08126-29-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | J. Nieto | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||
| 51680 | Camí Baix d'Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-baix-dalella | <p>El Camí Baix d'Alella comença al Carrer Onze de Setembre, a l'alçada de la Plaça Josep Tarradellas. Transcorre per la zona urbanitzada Residencial Camí d'Alella, i segueix per un tram sense asfaltar fins entrar en terme municipal d'Alella. Fa un total d'uns 1500 metres, al llarg d'un recorregut sense desnivell, en una zona de vinya i matollar propera a l'autopista.</p> | 08126-31 | Prop del terme municipal d'Alella | <p>Aquest camí era un dels utilitzats pels montgatins per anar al poble veí d'Alella. Actualment, l'entorn es troba força canviat, tot i que el traçat del camí és el mateix.</p> | 41.4758600,2.2804300 | 439920 | 4591834 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51680-foto-08126-31-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||||||
| 51691 | Menjar faves per Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjar-faves-per-sant-jordi | <p>Els plats del Maresme: les receptes de la comarca poble a poble [guia de recursos] Alella: Biblioteques Municipals del Maresme, 2004.</p> | XX | <p>La diada de Sant Jordi és costum dels montgatins i montgatines de menjar faves. El dia 23 d'abril és festa major al municipi, pel que és un costum arrelat a aquesta festivitat. La recepta més popular per cuinar-les és la de Faves Ofegades. En necessiten faves, alls tendres, cebes tendres, costella de porc, cansalada, botifarra negra, menta, oli, sal, pebre i una copa de moscatell amb anís o ratafia. Per preparar-ho cal sofregir la costella, la cansalada i la botifarra i reservar-ho. Tot seguit es fregeixen els alls i la ceba, i s'hi afegeixen les faves, la costella, la cansalada i la menta. Remenarem i ho deixarem coure una estona, i finalment afegirem la copa. Abans de servir s'hi afegeix la botifarra negra.</p> | 08126-42 | Montgat | 41.6133500,2.2773800 | 439793 | 4607101 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||||||
| 51692 | Refrany dels calciners de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-dels-calciners-de-montgat | <p>AMADES, J. Costumari Català: El curs de l'any. Barcelona: Salvat, 1984.</p> | <p>Montgat és un poble on tradicionalment s'hi produïa calç, que es venia per diverses poblacions del litoral. D'aquí ve el refrany: 'A Montgat són calciners; venen la calç a fornades.'</p> | 08126-43 | Montgat | <p>La indústria de la calç era una de les principals activitats econòmiques del poble de Montgat. La pedra calcària necessària per fer-la s'extreia de les guixeres, que es trobaven especialment concentrades al sector de les Mallorquines. Un cop extreta la pedra, es sotmetia a cocció en forns situats a peu de guixera. La calç obtinguda s'apilava a la platja, on els pobles veïns l'anaven a buscar amb barques.</p> | 41.4662599,2.2773995 | 439658 | 4590770 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||||||
| 51693 | Riera de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-jordi | Es troba en procés de soterrament. | <p>La riera de Sant Jordi inicia el seu recorregut per Montgat provinent de Tiana i, després d'uns 1200 metres, desemboca al mar. El darrer tram, que travessa el barri de les Mallorquines, es troba en procés de soterrament, mentre que només es conserva de sauló el tram proper al Pont de Tiana.</p> | 08126-44 | Al Sud Oest del terme de Montgat | <p>El Maresme ocupa un territori amb una plana litoral precedida d'una serralada, on neixen nombrosos torrents i rieres. Són corrents d'aigua de tipus estacional, que segueixen un recorregut curt amb forts desnivells, pel que en èpoques plujoses són habituals les rierades. Els nuclis urbans han crescut al voltant seu, ja que permetien disposar d'aigua i augmentaven la fertilitat de la terra. Amb l'increment de població que hi ha hagut en els darrers anys, els episodis de rierades han provocat nombrosos danys. Per aquest motiu, moltes de les rieres de la comarca s'han soterrat, fet que ha suposat la pèrdua d'aquests espais d'alt interès natural i paisatgístic.</p> | 41.4703300,2.2671000 | 438802 | 4591230 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51693-foto-08126-44-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La previsió és que a finals de la primavera del 2009 estigui completament soterrada. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||||
| 51694 | Riera d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-den-font | Les comunitats de ribera es troben en estat deficient a causa de la contaminació i l'activitat humana. | <p>A Montgat, la riera d'en Font inicia el seu recorregut pel barri de Can Maurici, provinent de Tiana i, després d'uns 1200 metres desemboca al mar. El llit de la riera es manté de sauló, i hi creixen comunitats vegetals de riera com el canyissar. Al seu pas per diversos obstacles urbanístics -com són les autopistes, la carretera i la via del tren- es troba canalitzada.</p> | 08126-45 | Al centre del terme de Montgat | <p>El Maresme ocupa un territori amb una plana litoral precedida d'una serralada, on neixen nombrosos torrents i rieres. Són corrents d'aigua de tipus estacional, que segueixen un recorregut curt amb forts desnivells, pel que en èpoques plujoses són habituals les rierades. Els nuclis urbans han crescut al voltant seu, ja que permetien disposar d'aigua i augmentaven la fertilitat de la terra. Amb l'increment de població que hi ha hagut en els darrers anys, els episodis de rierades han provocat nombrosos danys. Per aquest motiu, moltes de les rieres de la comarca s'han soterrat, fet que ha suposat la pèrdua d'aquests espais d'alt interès natural i paisatgístic.</p> | 41.4697400,2.2837300 | 440190 | 4591152 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51694-foto-08126-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51694-foto-08126-45-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La riera d'en Font és pràcticament l'únic indret del municipi on hi ha connectivitat biològica des de l'espai PEIN de La Conreria - Sant Mateu - Cèllecs. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||||
| 51695 | Riera d'en Miquel Matas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-den-miquel-matas | Les comunitats de ribera es troben en estat deficient a causa de la contaminació i l'activitat humana. | <p>La riera d'en Miquel Matas neix a Tiana, a la zona de Valldepera. Té un recorregut d'uns 1500 metres, que es manté en el primer tram amb el llit de sauló i comunitats vegetals pròpies, excepte en el tram canalitzat per creuar l'autopista. En arribar al Pla de Montgat es troba canalitzada fins que desemboca a mar.</p> | 08126-46 | Al Nord Est del terme de Montgat | <p>El Maresme ocupa un territori amb una plana litoral precedida d'una serralada, on neixen nombrosos torrents i rieres. Són corrents d'aigua de tipus estacional, que segueixen un recorregut curt amb forts desnivells, pel que en èpoques plujoses són habituals les rierades. Els nuclis urbans han crescut al voltant seu, ja que permetien disposar d'aigua i augmentaven la fertilitat de la terra. Amb l'increment de població que hi ha hagut en els darrers anys, els episodis de rierades han provocat nombrosos danys. Per aquest motiu, moltes de les rieres de la comarca s'han soterrat, fet que ha suposat la pèrdua de molts espais d'alt interès natural i paisatgístic.</p> | 41.4727800,2.2860900 | 440390 | 4591488 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51695-foto-08126-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51695-foto-08126-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||||||
| 51696 | Parc del Turonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-turonet | <p>Indrets singulars del Maresme. [guia de recursos] Mataró: Biblioteques municipals del Maresme. 2006. http://www.montgat.cat</p> | XXI | <p>Parc urbà que es troba situat sobre el turó del Mar, amb vistes panoràmiques sobre la costa del Maresme i del Barcelonès. Antigament el parc formava part de la finca de Can Ribas, de la que se'n conserva el templet-mirador -que s'emplaça al cim del turó- i bona part de la vegetació. Té una extensió de poc més d'una hectàrea, pràcticament envoltada de nucli urbanitzat. L'entrada s'ha arranjat amb rampes i escales de formigó, al costat de les quals hi ha una zona de gespa. També s'hi ha habilitat un circuit esportiu i una plataforma per celebrar-hi actes. La vegetació que hi trobem és de tipus mediterrani, amb exemplars de Pinus halepensis (pi blanc), Quercus ilex (alzina), Olea europaea (olivera), Ceratonia siliqua (garrofer), Eucalyptus globulus (eucaliptus), Spartium junceum (ginesta) i cactàcies com l'Opuntia.</p> | 08126-47 | Al barri del Turó del Mar | <p>El parc també és conegut com el 'Bosquet de Can Ribas', ja que formava part de la finca del palau neoàrab de Can Ribas. El palau va ser enderrocat durant els anys seixanta per urbanitzar la zona, de la qual se'n va salvar la part del turó. No serà fins l'any 2002 que l'espai s'obre al públic, després d'adequar-lo com a parc urbà.</p> | 41.4679800,2.2803500 | 439906 | 4590959 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51696-foto-08126-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51696-foto-08126-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'horari d'obertura al públic és de 7 a 23 hores. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||
| 51697 | Parc de la Riera d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-riera-den-font | <p>http://www.montgat.cat</p> | XX | <p>Petit parc urbà que es troba situat al tram final de la riera d'en Font, proper al Casc Antic Té una extensió d'uns 2500 m2. Hi ha diverses zones de lleure, com una pista esportiva i un parc infantil. Afavorits per la proximitat de la riera, hi ha plantats Populus (pollancre) i Ulmus minor (oms). També hi ha exemplars de Morus (morera), Melia azedarach (mèlia), Phoenix canariensis (palmera canària) i un Quercus ilex (alzina).</p> | 08126-48 | Entre el nucli del casc antic, el Turó del Mar i el Pla de Montgat. | 41.4690000,2.2843000 | 440237 | 4591070 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51697-foto-08126-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51697-foto-08126-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | ||||||||||
| 51702 | Campana antiga de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-antiga-de-sant-joan | <p>MONTGAT. AJUNTAMENT. Imatges per a la memòria [àlbum]. Montgat: Ajuntament de Montgat. 2001.</p> | XX | Es troba oxidada. | <p>Campana de bronze de mitjanes dimensions que es troba fixada a l'estructura de ferro que corona el campanar de Sant Joan. Sobre d'aquesta campana n'hi ha una altra de menors dimensions, que va ser construïda posteriorment. La primera es troba força oxidada, i té gravats motius ornamentals i el seu any de construcció, el 1860. A més, hi consta el nom de qui la va fer, Isidre Peña.</p> | 08126-53 | C. de l'Església, 66 | <p>La construcció de l'església parroquial de Sant Joan Baptista s'inicià l'any 1816. Els terrenys on es construí la nova església pertanyien al mas proper de Ca n'Alsina, i foren cedits per Pau Matheu - Alsina. Les obres van quedar interrompudes fins l'any 1855, any en què, a instància de Pere Umbert, es va reprendre la construcció. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Simó i Fontcoberta. L'obra finalitzà l'any 1857, i tot seguit fou beneïda pel que aleshores era rector de Tiana, Mn. Magí Marquet. El 1860, el bisbe Josep Costa i Borràs va nomenar a Mn. Miquel Albanell com a vicari encarregat de l'església, que va ser qui feu construir el campanar d'espadanya, la rectoria i la sagristia. Fins l'any 1867 no es va constituir com a parròquia, fet que va suposar que els montgatins poguessin celebrar-hi els actes litúrgics sense haver de desplaçar-se a Tiana, com havien fet fins aleshores. L'any 1877 es van ampliar els límits de la parròquia amb la zona de les Mallorquines. L'antic campanar es va canviar per l'actual l'any 1900, tot i que se'n va conservar la campana. A conseqüència de l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936 l'església va ser profanada i cremada, perdent-se així l'altar, les imatges i l'arxiu parroquial. No serà fins el 1943 que es van incorporar les noves campanes, que s'han mantingut fins als nostres dies.</p> | 41.4672100,2.2819200 | 440037 | 4590873 | 1860 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Isidre Peña | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||
| 51705 | Parc del Tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-tramvia | <p>HOLDEN, R. Nueva arquitectura del paisaje. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2003. XARXA DE PARCS DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. Parc del tramvia. Un passeig entre dues viles [tríptic]. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona. 2006.</p> | XXI | <p>Parc urbà que va ser formulat com a espai de comunicació entre els municipis de Montgat i Tiana, després de l'obertura de l'autovia B-20 entre ambdues poblacions. Té una extensió de 6,4 hectàrees, que s'estenen de forma lineal des de la rotonda de l'Avinguda Jordana de Montgat fins al Passeig de la Vilesa de Tiana. Transcorre sobre el túnel de l'autovia, sustentat amb murs de formigó a la seva part més alta. Una franja lineal de formigó en forma graella quadriculada de colors groc i negre recorre el parc de punta a punta. Al seu costat hi ha una combinació d'espais urbans -com pistes esportives i d'oci- i espais verds. Els arbres que s'hi troben són el Pinus pinea (pi pinyer), l'Acacia retinoides (mimosa), l'Olea europaea (olivera), la Jacaranda mimosifolia (xicaranda), el Populus x canadensis (pollancre del Canadà), el Prunus dulcis (ametller), la Robinia x margaretta 'Casque rouge' (falsa acàcia) i la Sophora japonica (acacia del Japó). Pel que fa als arbusts, hi ha Lavandula dentata (espígol), el Ricinus Communis (ricí), el Rosmarinus officinalis (romaní) i l'Spartium junceum (ginesta).</p> | 08126-56 | Entre l'Avinguda Jordana i el Carrer Maresme | <p>La construcció de l'autovia B-20 al nord est de Barcelona va suposar la separació de les vessants dels turons que uneixen Montgat i Tiana. Davant d'una important mobilització veïnal, es va acordar construir una zona verda sobre el túnel de la carretera, per tal que es reduís l'impacte visual de la mateixa. El parc del Tramvia va ser inaugurat el maig del 2001. Es va batejar amb aquest nom en honor a aquest element, que durant tants anys havia comunicat el barri mariner i industrial de Montgat amb Tiana.</p> | 41.4711600,2.2745400 | 439424 | 4591316 | 2001 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51705-foto-08126-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51705-foto-08126-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Enric Batlle i Joan Roig | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||
| 51717 | Conglomerats, gresos, argiles i calcàries de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conglomerats-gresos-argiles-i-calcaries-de-montgat | <p>http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/361_descrip.pdf</p> | 33.9±0.1 | <p>El geòtop de Montgat, present al turó de Montgat, el turó del Mar, el pla de la Concòrdia i el turó de les Bateries, es troba constituït per un dels dos únics afloraments geològics de l'Oligocè Superior de la Serralada costanera catalana. Els materials oligocens observats són molt rics en dipòsits carbonàtics continentals, alguns dels quals contenen flora fòssil que han permès conèixer les condicions geològiques d'aquesta zona durant l'Oligocè. També són remarcables, tot i que poc abundants, les restes fòssils de micromamífers que han permès la datació de l'aflorament. Cal afegir que la zona de Montgat està afectada per una complexa xarxa de fractures on hi afloren dipòsits oligocens, granitoides tardihercinians, pissarres del Cambroordoricià, calcàries i dolomies del Devonià i gresos, i argiles i calcàries del Triàsic.</p> | 08126-68 | Turó de Montgat, turó del Mar, pla de la Concòrdia i turó de les Bateries | <p>El cas de Montgat és especialment important si tenim en compte que es tracta de l'únic testimoni geològic que registra les últimes etapes de la compressió Alpina de les serralades costaneres catalanes. Això permet ajustar la datació de la fi de la compressió Alpina i l'inici de l'obertura del mar Mediterrani en el nostre sector.</p> | 41.4658200,2.2787500 | 439771 | 4590721 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació s'ha obtingut de l'informe de la Direcció General del Medi Natural. Les coordenades UTM corresponen al turó de Montgat. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||||
| 51725 | Passarel·la del torrent de can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passarella-del-torrent-de-can-gili | XX | <p>Passarel·la que travessa el torrent de Can Gili i que permet accedir a l'hort de Can Vilaró. Està formulada com un pontet d'un sol tram acabat en arc de mig punt de ceràmica col·locada a plec de llibre. Consta d'un parament de maçoneria i maó, excepte la part superior, on s'ha afegit una capa de formigó.</p> | 08126-76 | Torrent de Can Gili | 41.4736200,2.2784300 | 439751 | 4591587 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51725-foto-08126-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 | |||||||||||
| 51731 | Subhasta de peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/subhasta-de-peix | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aleixendri Garcia, Laia; Fernández Llobet, Núria; Garrido Escobar, Alfons. «La subhasta cantada de Montgat: documentar la comercialització tradicional del peix». </span></span></span></span><em>Revista d’etnologia de Catalunya</em><span><span><span><span><span>, [en línia], 2014, Núm. 39, p. 235-239.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Els pescadors de la confraria de Montgat porten entre setmana una part de la pesca a vendre a la platja. A la una del migdia es situen sota un petit cobert, al voltant del qual hi ha bancs perquè segui el públic. Els pescadors reparteixen el peix en plates de vímet, que es posen al terra a la vista de tothom. Quan comença la subhasta, es canten els preus fins que algú hi està interessat.</p> | 08126-82 | Platja davant del nucli del cas antic | <p>Aquest costum s'ha mantingut des de fa molts anys al poble de Montgat, ben arrelat entre els veïns de la zona de Sant Joan. És una de les poques subhastes de peix que queden a la zona on tothom hi pot participar. Segons fonts orals, a principis del 2008 encara es contava amb duros.</p> | 41.4668800,2.2822600 | 440065 | 4590836 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51731-foto-08126-82-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | BCIL | 2021-09-20 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 63 | 4.5 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/