Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51701 | Aplec de la Mare de Déu de l'Alegria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-lalegria | <p>TIANA. AJUNTAMENT. PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA. LXXV Anys de l'Aplec de la Mare de Déu de l'Alegria. Tiana: Ajuntament de Tiana, 1983.</p> | XX | <p>El dilluns de Pasqua de Resurrecció es celebra l'aplec de la Mare de Déu de l'Alegria. Al matí s'assisteix a un ofici solemne, es beneeixen les coques típiques i es ballen sardanes. Més tard es canta el Rosari i el goig en honor a la Mare de Déu.</p> | 08126-52 | Església de la Mare de Déu de l'Alegria, Tiana | <p>L'església de la Mare de Déu de l'Alegria fou consagrada a principis del segle XI i ha estat venerada pels tianencs fins als nostres dies. Ja al segle XVIII els pescadors de Montgat van crear la Confraria de Nostra Senyora de l'Alegria, tenint cura del temple i del culte a la Verge. La inauguració de la parròquia de Sant Joan el 1868 va suposar que els feligresos del barri de Montgat deixessin de pujar a Tiana per retre culte a la Mare de Déu de l'Alegria. Al mateix temps, a Tiana s'hi va construir una nova parròquia l'any 1886, pel que el culte a l'antic temple quedà pràcticament extingit. A principi del segle XX, l'aleshores rector de Tiana, mossèn Jaume Via, va començar a restaurar el vell temple, començant per la col·locació d'una nova imatge de la Mare de Déu de l'Alegria i l'edició d'un goig. L'any 2009 s'ha celebrat el centenari de l'aplec.</p> | 41.6133500,2.2773800 | 439793 | 4607101 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Una part del goig diu així: 'Estrella que al cel ens guía, puix regnar aquí volèu, ¡oh Verge de l'Alegría! Ohíu sempre nostra vèu. Hort de inefable bellesa per ma de Deu plantat, crièu lliris de puresa y roses de caritat. ¡Còm en Vos s'hi complauría contemplantvos, tot un Deu: ¡Oh Verge… (…) Vos aclamaren Patrona els pescadors de Montgat, que vostra mà aussili 'ls dona en el temps de tempestat. Una antigua cofraría vostre poder diu arrèu: ¡Oh Verge…' | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51702 | Campana antiga de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-antiga-de-sant-joan | <p>MONTGAT. AJUNTAMENT. Imatges per a la memòria [àlbum]. Montgat: Ajuntament de Montgat. 2001.</p> | XX | Es troba oxidada. | <p>Campana de bronze de mitjanes dimensions que es troba fixada a l'estructura de ferro que corona el campanar de Sant Joan. Sobre d'aquesta campana n'hi ha una altra de menors dimensions, que va ser construïda posteriorment. La primera es troba força oxidada, i té gravats motius ornamentals i el seu any de construcció, el 1860. A més, hi consta el nom de qui la va fer, Isidre Peña.</p> | 08126-53 | C. de l'Església, 66 | <p>La construcció de l'església parroquial de Sant Joan Baptista s'inicià l'any 1816. Els terrenys on es construí la nova església pertanyien al mas proper de Ca n'Alsina, i foren cedits per Pau Matheu - Alsina. Les obres van quedar interrompudes fins l'any 1855, any en què, a instància de Pere Umbert, es va reprendre la construcció. L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Simó i Fontcoberta. L'obra finalitzà l'any 1857, i tot seguit fou beneïda pel que aleshores era rector de Tiana, Mn. Magí Marquet. El 1860, el bisbe Josep Costa i Borràs va nomenar a Mn. Miquel Albanell com a vicari encarregat de l'església, que va ser qui feu construir el campanar d'espadanya, la rectoria i la sagristia. Fins l'any 1867 no es va constituir com a parròquia, fet que va suposar que els montgatins poguessin celebrar-hi els actes litúrgics sense haver de desplaçar-se a Tiana, com havien fet fins aleshores. L'any 1877 es van ampliar els límits de la parròquia amb la zona de les Mallorquines. L'antic campanar es va canviar per l'actual l'any 1900, tot i que se'n va conservar la campana. A conseqüència de l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936 l'església va ser profanada i cremada, perdent-se així l'altar, les imatges i l'arxiu parroquial. No serà fins el 1943 que es van incorporar les noves campanes, que s'han mantingut fins als nostres dies.</p> | 41.4672100,2.2819200 | 440037 | 4590873 | 1860 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Isidre Peña | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51703 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-2 | XX/XXI | <p>L'arxiu de la parròquia de Montgat es troba a situat a l'església de Sant Joan. Conserva la documentació generada per la parròquia entre el 1939 i l'actualitat. S'hi conserven els següents documents: - Llibres de bateigs (1939/2009) - Llibres de casaments (1939/2009) - Llibres de defuncions (1939/2009) - Llibres de confirmacions (1939/2009) - Llibre manuscrit sobre la construcció de l'església</p> | 08126-54 | C. de l'Església, 66 | <p>Durant la Guerra Civil l'església va ser profanada i cremada, perdent-se així l'arxiu, l'altar i les imatges.</p> | 41.4672500,2.2817700 | 440024 | 4590877 | 08126 | Montgat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Informació facilitada per Abelard Chimisanas. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51704 | Pont de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-tiana | <p><span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span> http://www.tiana.cat</p> | XX | <p>Pont d'un sol tram que creua la riera de Sant Jordi venint de Tiana. Està format per un arc escarser de maó vist aplantillat, que es prolonga fins als brancals. Les parets són de pedra irregular unida amb argamassa. A banda i banda de l'arc del costat orientat a mar hi ha un petit contrafort de maó, que s'allarga pels costats amb un mur atalussat. Sobre el pont hi ha una plataforma de formigó afegida modernament, on s'hi han posat baranes de ferro.</p> | 08126-55 | A la riera de Sant Jordi, entre els termes de Montgat i Tiana | <p>El pont fou construït a principis del XX, probablement en motiu de l'obertura de la primera carretera que comunicava Montgat i Tiana. Fins aleshores, els tianencs i montgatins eren portats riera amunt per les tartanes conegudes com el Peralet i Lo Peral de Feliu Barbeta. A la zona propera al pont, dins el terme de Tiana, s'hi van localitzar restes d'estructures, d'una obra de canalització i d'un paviment d'opus signinum, datats d'època romana.</p> | 41.4710000,2.2666900 | 438768 | 4591304 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51704-foto-08126-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51704-foto-08126-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El costat del pont encarat a mar pertany al terme de Montgat, mentre que l'altre és de Tiana. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51705 | Parc del Tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-tramvia | <p>HOLDEN, R. Nueva arquitectura del paisaje. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2003. XARXA DE PARCS DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. Parc del tramvia. Un passeig entre dues viles [tríptic]. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona. 2006.</p> | XXI | <p>Parc urbà que va ser formulat com a espai de comunicació entre els municipis de Montgat i Tiana, després de l'obertura de l'autovia B-20 entre ambdues poblacions. Té una extensió de 6,4 hectàrees, que s'estenen de forma lineal des de la rotonda de l'Avinguda Jordana de Montgat fins al Passeig de la Vilesa de Tiana. Transcorre sobre el túnel de l'autovia, sustentat amb murs de formigó a la seva part més alta. Una franja lineal de formigó en forma graella quadriculada de colors groc i negre recorre el parc de punta a punta. Al seu costat hi ha una combinació d'espais urbans -com pistes esportives i d'oci- i espais verds. Els arbres que s'hi troben són el Pinus pinea (pi pinyer), l'Acacia retinoides (mimosa), l'Olea europaea (olivera), la Jacaranda mimosifolia (xicaranda), el Populus x canadensis (pollancre del Canadà), el Prunus dulcis (ametller), la Robinia x margaretta 'Casque rouge' (falsa acàcia) i la Sophora japonica (acacia del Japó). Pel que fa als arbusts, hi ha Lavandula dentata (espígol), el Ricinus Communis (ricí), el Rosmarinus officinalis (romaní) i l'Spartium junceum (ginesta).</p> | 08126-56 | Entre l'Avinguda Jordana i el Carrer Maresme | <p>La construcció de l'autovia B-20 al nord est de Barcelona va suposar la separació de les vessants dels turons que uneixen Montgat i Tiana. Davant d'una important mobilització veïnal, es va acordar construir una zona verda sobre el túnel de la carretera, per tal que es reduís l'impacte visual de la mateixa. El parc del Tramvia va ser inaugurat el maig del 2001. Es va batejar amb aquest nom en honor a aquest element, que durant tants anys havia comunicat el barri mariner i industrial de Montgat amb Tiana.</p> | 41.4711600,2.2745400 | 439424 | 4591316 | 2001 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51705-foto-08126-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51705-foto-08126-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Enric Batlle i Joan Roig | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51706 | Nius de metralladores i plataforma per reflector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nius-de-metralladores-i-plataforma-per-reflector | <p><span><span><span><span><span><span>Cortada i Colomer, Lluís (1998) Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Segles XVIII-XIX. Volum 2. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939). Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GRIEGC, Les armes antiaèries de l’exèrcit popular de la República. <a href='http://www.griegc.com/ca/2019/10/15/les-armes-antiaeries-de-la-republica/'>http://www.griegc.com/ca/2019/10/15/les-armes-antiaeries-de-la-republica/</a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GRIEGC, El servei d’il·luminació: el seu funcionamentr i situació a la costa catalana. <a href='http://www.griegc.com/ca/2020/01/15/el-servei-de-iluminacio/'>http://www.griegc.com/ca/2020/01/15/el-servei-de-iluminacio/</a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Monte Garay, Carlos (2006)<em> Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña</em>. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | L'interior es troba pràcticament cobert de terra. Dos dels cilindres superiors estan trencats. | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta de dues posicions antiaèries o nius de metralladores que es troben molt propers a la costa i la plataforma de suport per a un projector d’il·luminació. En aquestes posicions de costa es posava artilleria lleugera contra vaixells i aviació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Són dues casamates construïdes en el penya-segat de forma que aprofiten el desnivell del terreny per estar semisoterrades. Eren proteccions individuals per a ubicar metralladores, i sembla que eren per a peces antiaèries de la DECA (Defensa Espanyola contra Aeronaves) de l’exèrcit republicà. També hi ha una plataforma que estava destinada a ubicar un projector d’il·luminació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cada una de les dues plataformes per metralladores està formada per una casamata circular amb les parets exteriors inclinades, a la part més elevada hi havia una tronera rectangular horitzontal oberta a la cara que dona al mar, i coberta amb una plataforma circular de formigó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l’interior hi havia una plataforma on es posava l’arma automàtica tipus metralladora i donava cabuda a un soldat, permetent el gir de 360º de l’arma. L’accés a l’interior es feia per la part de darrera, per una porta petita d’arc. A la coberta plana superior es podia disposar alguna metralladora de forma esporàdica o el soldat fent guàrdia. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Actualment no conserven la coberta, però si uns cilindres verticals de formigó sobre els que segurament descansaria la coberta de formigó protectora, deixant l’espai de la tronera obert. El murs de la casamata fan uns 80cm de gruix i a la part central es veu el cèrcol obert per on es trauria la part superior de la metralladora, amb el canó sortint per la tronera.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En una de les plataformes, la que es troba més a l’est, hi ha la data 1937 inscrita en el formigó, que es va fer quan aquest era tendre i ens recorda la data de la construcció. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot el conjunt està fet amb formigó armat, que el blindava contra qualsevol atac de l’aviació o per mar, per tant podien aguantar impactes de morters, granades o bombes, oferint al que s’hi estava la màxima protecció. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>Hi ha una tercera plataforma que es troba a l’extrem oest, a tocar de la platja de les Moreres. És una plataforma petita que servia per disposar un focus d’il·luminació que tenia la finalitat de facilitar l‘acció de la defensa de la costa, concretament per a la utilització de l’artilleria que estava ubicada als nius de la costa i a les bateries, fonamentalment per a la defensa antiaèria. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El projector de Montgat era fix i es va instal·lar el 1938. Només resta la plataforma de formigó on hi havia instal·lada la lluminària.</span></span></span></span></span></span></p> | 08126-57 | A la platja, davant del Turó de Montgat | <p>Els nius de metralladores són construccions bèl·liques on s'hi instal·laven metralladores pesades. Es situaven a primera línia de combat per a defensar els punts d'artilleria dels atacs enemics. Els nius de la platja de Montgat es van construir durant la Guerra Civil, flanquejant el punt estratègic de l'artilleria pesada. Aquesta es localitzava a prop de les Bateries.</p> | 41.4648700,2.2790000 | 439791 | 4590615 | 1937 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51706-foto-08126-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51706-foto-08126-57-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51706-niu-de-metralladores.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51706-plataforma-focus.png | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-07-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||
| 51707 | Búnquer de la riera d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-riera-den-font | <p><span><span><span><span><span><span>Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939 ). Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GRIEGC, Les armes antiaèries de l’exèrcit popular de la República. http://www.griegc.com/ca/2019/10/15/les-armes-antiaeries-de-la-republica/</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Monte Garay, Carlos (2006)<em> Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña</em>. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Serrano, Alexis; Sirera, Daniel (2013) El búnquer de la platja de la Mar Xica de Vilassar de Mar. Un exemple paradigmàtic de la precarietat dels búnquers maresmencs. A Trobada d’Entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. P. 171-182.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | <p>Un búnquer que es troba a la platja de Monsolís. Es tracta d'una estructura de pedra i formigó, de forma rectangular i esglaonada, amb tres espitlleres horitzontals. No se n'ha localitzat l'accés.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En plena guerra civil el govern de la república espanyola té por d’un desembarcament enemic, italians des de Mallorca o “nacionals” a la costa catalana, per tal d’inutilitzar la via fèrria i tallar els subministraments provinents d’Europa. Els feixistes ja s’havien aproximat a la costa: el 30 d’octubre del 1936 el cuirassat <em>Canarias</em> havia bombardejat Roses, el 17 de novembre Palamós i el 20 de desembre Colera; el 13 de febrer del 1937 el creuer italià <em>Eugenio de Savoia</em> bombardeja Barcelona, el 14 d’abril els cuirassats <em>Baleares</em> i <em>Canarias</em> bombardegen el port de Tarragona, el 30 de maig el submarí italià C-3 enfonsa el mercant <em>Ciudad de Barcelona</em> davant la costa de Malgrat, amb més de 200 morts, el 15 de juny el Canarias dispara contra Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Arenys de Mar, Canet de Mar i Mataró; el 23 de febrer del 1938 el Canarias bombardeja Palamós i Sant Feliu de Guíxols. El 4 d’abril del mateix any, el general Vicente Rojo ordena la construcció de sis línies de defensa a Catalunya formades per casamates (búnquers) de diverses formes i dimensions per a canons i metralladores, i anaven des de Port Bou fins a Alcanar, així hom volia protegir la costa d’un possible desembarcament de tropes franquistes. Avui dia encara resten moltes d’aquestes fortificacions a les zones de fàcil accés des del mar (badies i cales) o en zones de bona visibilitat, com les que encara hi ha a la costa de Montgat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08126-58 | A la platja, entre la riera d'en Font i el torrent de la Foguera | <p>Els nius de metralladores són construccions bèl·liques on s'hi instal·laven metralladores pesades. Es situaven a primera línia de combat per a defensar els punts d'artilleria dels atacs enemics. Els nius de la platja de Montgat es van construir durant la Guerra Civil, flanquejant el punt estratègic de l'artilleria pesada. Aquesta es localitzava a les Bateries.</p> | 41.4681000,2.2857100 | 440354 | 4590969 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51707-foto-08126-58-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51707-fortificacions-militars-montgat-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-07-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51708 | Rellotge antic de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-antic-de-sant-joan | XIX | <p>El rellotge es troba protegit dins una vitrina, on va ser col·locat després de la seva restauració. Consta de diverses rodes dentades, pinyons, eixos i tirants pesos, que estan suportats per una estructura metàl·lica. No es conserva la maquinària sencera del rellotge, tot i que una part de les peces es van reposar per d'altres de modernes. A part d'una esfera daurada amb numeració romana s'hi conserva l'esfera del rellotge de la primeria del segle XX.</p> | 08126-59 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>A la vitrina hi consta una inscripció de l'any 2003 en agraïment al restaurador i muntador del rellotge, Salvador Casas i Mora.</p> | 41.4689400,2.2742200 | 439395 | 4591070 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51708-foto-08126-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51708-foto-08126-59-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51709 | Premsa de ca n'Alsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-ca-nalsina | XX | Ha perdut una part de la fusta del recipient, i la que queda es troba força deteriorada. | <p>Premsa de vi que es troba situada al parc de la riera d'en Font. En el seu emplaçament original, estava fixada a la paret a través d'una barra metàl·lica que s'uneix amb el cargol. Aquest està collat en un eix vertical que es suporta sobre un recipient de fusta amb cèrcols metàl·lics. Sota d'aquest hi ha una base de pedra.</p> | 08126-60 | Parc de la Riera d'en Font | <p>La premsa presumiblement va ser extreta de la desapareguda masia de Ca n'Alsina.</p> | 41.4685900,2.2847100 | 440271 | 4591024 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51709-foto-08126-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51709-foto-08126-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51710 | Escultura de Tirant lo Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-tirant-lo-blanc | XXI | S'hi han fet pintades vandàliques. | <p>Escultura de petit format que es troba situada davant la biblioteca municipal. Està formulada com un faristol amb forma de cavallet de fusta, amb un llibre obert que fa de cap. El llibre està fet de ferro i conté un fragment de la novel·la Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, que dóna nom a l'equipament. El seient de fusta i els estreps conviden a pujar-hi per llegir el text. A la part posterior hi ha una espasa de fusta de color vermell. La cua està feta amb cablejat d'acer.</p> | 08126-61 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>L'escultura forma part del projecte 'El llenguatge de les flors' que desenvolupa el Centre Cultural Imaginari, entitat dirigida per l'artista Kiku Mistu. Es tracta d'una col·lecció d'escultures en forma de faristol que contenen una part d'una obra literària.</p> | 41.4690700,2.2744200 | 439412 | 4591084 | 2003 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51710-foto-08126-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51710-foto-08126-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Kiku Mistu | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 51711 | Ball de Geps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-geps | <p><span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XX | Tot i que s'ha deixat de celebrar, enguany s'ha tornat a programar l'activitat. | <p>Un dels actes més emblemàtics que es celebraven per Carnestoltes al nucli de Sant Joan era el Ball de Geps. Era un ball de disfresses en què la identitat dels presents es mantenia en l'anonimat fins al final de la vetllada, quan aquesta era revelada. Per tal de camuflar la pròpia identitat, eren habituals els intercanvis de gènere o de proporcions a través de vestits i coixins que permetessin alterar la constitució.</p> | 08126-62 | Casc Antic | <p>Diverses fonts han testimoniat l'existència d'aquest ball a començaments del segle XX. Durant la Guerra Civil i els primers anys de postguerra el Ball de Geps es deixà de celebrar. Uns anys més tard, es va reprendre la tradició sota el control de la Guàrdia Civil, que feia identificar als assistents a l'entrar. A principis dels anys noranta va deixar de fer-se, ja que es va clausurar la sala del Centre Recreatiu i Cultural de Montgat, qui tradicionalment havia organitzat l'acte. Fa pocs anys es va intentar reprendre, tot i que sense gaire èxit.</p> | 41.4674600,2.2827400 | 440105 | 4590900 | 08126 | Montgat | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51712 | Monument a l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lonze-de-setembre | <p>http://:www.vilaweb.cat</p> | XX | <p>Escultura formada per un bloc rectangular de formigó amb quatre bigues verticals a la part superior. Les bigues són embrocades, fetes de metall rovellat i situades de forma equidistant. En una de les cares del cub hi ha l'any 1714 i una placa del mateix material on hi consta :' En commemoració al setge i els drets perduts d'un poble/ En homenatge a les dones i homes compromesos amb Catalunya/ Montgat 11 de setembre de 2001'.</p> | 08126-63 | Al Sud Oest del Turó de Montgat | <p>L'obra va ser encarregada per l'Ajuntament de Montgat a la societat lleidatana Forcat.</p> | 41.4652300,2.2778600 | 439696 | 4590656 | 2001 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51712-foto-08126-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51712-foto-08126-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51712-foto-08126-63-3.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 111|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51713 | Col·lecció de pintura municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal-1 | XX-XXI | <p>Col·lecció de pintura que es troba situada a l'edifici de l'Ajuntament de Montgat. Són obres figuratives de format mitjà, eminentment pintades en oli sobre tela. La temàtica comuna en tots ells és el poble de Montgat, amb un clar predomini del paisatge entorn el Casc Antic.</p> | 08126-64 | Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n | <p>Les pintures formen part del Concurs de Pintura Ràpida que convoca cada dos anys el Centre Recreatiu i Cultural de Montgat. El primer quadre premiat passa a formar part de la col·lecció municipal, i el segon i tercer corresponen a les entitats financeres patrocinadores.</p> | 41.4667100,2.2790000 | 439792 | 4590819 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51713-foto-08126-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51713-foto-08126-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51713-foto-08126-64-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 103|98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51714 | Imatge de la Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-verge-de-montserrat | <p><span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XX | <p>Escultura tallada en pedra de la Mare de Déu de Montserrat. La imatge de la verge presenta la iconografia clàssica, asseguda en un tron amb una esfera a la mà i l'Infant a la falda amb postura de benedicció. Es troba situada sobre una base cúbica de pedra.</p> | 08126-65 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>L'associació Joventut Aspirantat Sant Jordi va néixer el 1962 gràcies a la iniciativa del badaloní Eudald Núñez i Parra. Durant gairebé deu anys va organitzar a Montgat unes colònies d'estiu al poble d'Alcanar, al Montsià. Més endavant, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que hi havia a l'entrada del poble de les terres de l'Ebre va ser duplicada després de quedar malmesa la original. Una de les rèpliques va ser donada a Núñez, qui la va cedir al municipi de Montgat. L'any 2001 els pobles de Badalona i Montgat es van agermanar amb el d'Alcanar i l'Eudald Núñez va rebre el títol de Fill Adoptiu d'Alcanar. Els antics membres de la Joventut Aspirantat Sant Jordi van promoure que el 2005 també fos nomenat Fill Adoptiu de Montgat.</p> | 41.4689800,2.2743800 | 439409 | 4591075 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51714-foto-08126-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51714-foto-08126-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Prop de la Verge hi ha un cartell on hi consta: ' Mare de Déu de Montserrat i capitell de pedra del Monestir cartoixà de Santa Maria de Benifassar. Donació de la Joventut Aspirantat Sant Jordi i de la Comunitat cartoixana al poble de Montgat. Montgat, 25 de gener de 2003'. | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51715 | Col·lecció municipal de capitells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-capitells | XV | <p>Col·lecció capitells que es troben exposats en una vitrina de la biblioteca municipal. El primer i el segon són de marbre blanc amb la columna de marbre rosat, i procedeixen del claustre de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre de Tiana. El tercer i el darrer són de pedra, un dels quals amb columna de pedra, procedents del claustre de la cartoixa de Santa Maria de Benifassà. El quart és un capitell de pedra provinent del monestir de Santa Maria de Poblet.</p> | 08126-66 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>La col·lecció de capitells van ser donada al poble de Montgat pel badaloní Eudald Núnez i Parra, principal promotor de l'associació Joventut Aspirantat Sant Jordi. Aquesta entitat nascuda el 1962 va organitzar des de Montgat unes colònies d'estiu al poble d'Alcanar, al Montsià. Durant els anys noranta, ja dissolta l'associació, es van reprendre les relacions entre Badalona i Montgat i Alcanar. A l'entrada d'aquest últim poble, hi havia una imatge de la Mare de Déu de Montserrat que va ser duplicada després de quedar malmesa la original. Una de les rèpliques va ser donada a Núñez, qui la va cedir al municipi de Montgat. L'any 2001 Badalona i Montgat es van agermanar amb Alcanar i l'Eudald Núñez va rebre el títol de Fill Adoptiu d'Alcanar. Els antics membres de la Joventut Aspirantat Sant Jordi van promoure que el 2005 també fos nomenat Fill Adoptiu de Montgat. Poc abans de morir també va donar al poble la col·lecció d'objectes que havia recopilat al llarg de la seva vida, entre els que hi ha els capitells.</p> | 41.4689400,2.2742200 | 439395 | 4591070 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51715-foto-08126-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51715-foto-08126-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51715-foto-08126-66-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 93|85 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51716 | Llegenda de la pluja per Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pluja-per-sant-jordi | XX | <p>Diu la llegenda que a Montgat sempre hi plou el dia de Sant Jordi, coincidint amb la Festa Major del barri de les Mallorquines.</p> | 08126-67 | Montgat | <p>La llegenda s'ha recollit com a informació oral, facilitada per Abelard Chimisanas.</p> | 41.4632800,2.2719000 | 439196 | 4590443 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 51717 | Conglomerats, gresos, argiles i calcàries de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conglomerats-gresos-argiles-i-calcaries-de-montgat | <p>http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/361_descrip.pdf</p> | 33.9±0.1 | <p>El geòtop de Montgat, present al turó de Montgat, el turó del Mar, el pla de la Concòrdia i el turó de les Bateries, es troba constituït per un dels dos únics afloraments geològics de l'Oligocè Superior de la Serralada costanera catalana. Els materials oligocens observats són molt rics en dipòsits carbonàtics continentals, alguns dels quals contenen flora fòssil que han permès conèixer les condicions geològiques d'aquesta zona durant l'Oligocè. També són remarcables, tot i que poc abundants, les restes fòssils de micromamífers que han permès la datació de l'aflorament. Cal afegir que la zona de Montgat està afectada per una complexa xarxa de fractures on hi afloren dipòsits oligocens, granitoides tardihercinians, pissarres del Cambroordoricià, calcàries i dolomies del Devonià i gresos, i argiles i calcàries del Triàsic.</p> | 08126-68 | Turó de Montgat, turó del Mar, pla de la Concòrdia i turó de les Bateries | <p>El cas de Montgat és especialment important si tenim en compte que es tracta de l'únic testimoni geològic que registra les últimes etapes de la compressió Alpina de les serralades costaneres catalanes. Això permet ajustar la datació de la fi de la compressió Alpina i l'inici de l'obertura del mar Mediterrani en el nostre sector.</p> | 41.4658200,2.2787500 | 439771 | 4590721 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació s'ha obtingut de l'informe de la Direcció General del Medi Natural. Les coordenades UTM corresponen al turó de Montgat. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51718 | Reixa i mur de tancament de cal Pallejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-i-mur-de-tancament-de-cal-palleja | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XIX | <p>La finca de Cal Pallejà es troba delimitada per un mur de pedra i maó amb torres de planta circular. Aquestes es troben coronades amb merlets esglaonats. L'entrada es fa a través d'una reixa de ferro forjat amb motius historicistes. Consta de tres trams col·locats de forma trapeziodal, pel que la part central destaca sobre la resta. En aquesta, la part inferior de la reixa està formada per una planxa, mentre que la part superior està acabada amb reixat sinuós. De la part central en sobresurt una barra acabada amb un floró. Als extrems de la planxa central en sobresurten dues barres més, aquestes de major alçada, amb escuts i un cap de cavaller armat.</p> | 08126-69 | C. Aurora Bertrana, 1-3 | <p>La fesomia actual de Cal Pallejà respon a una reforma datada de la segona meitat del segle XX, sota una notable influència neoclàssica. L'antic casal era d'estil eclèctic, i constava de dues grans torres de planta quadrangular a la part posterior i una cúpula central. La reixa i el mur de tancament de la finca es van construir en el seu context. En el moment de la reforma, no es va alterar la seva aparença, que recorda l'emmurallat d'un castell. El nom del casal té l'origen en el llinatge dels Pallejà, família pertanyent a la noblesa barcelonina. Aquesta entroncà amb el marquesat de Monsolís a mitjans del segle XIX, en motiu del casament de Guillem de Pallejà i d'Olzina i Concepció Bassa, hereva del títol després de la mort del seu pare, Pere Nolasc i Girona, i la seva mare, Xaviera de Saleta i Descatllar. El marquesat fou concedit el 1853 per Isabel II a la vídua de Pere Nolasc, lloctinent de la capitania general de Barcelona. En morir Xaviera de Saleta, originària de la parròquia de Santa Maria de Mansolí de Sant Hilari Sacalm, passà el títol a la filla. Hi ha referències documentals que indiquen que la família Pallejà ha tingut terres a Montgat des del segle XVII, de la mà de Josep Pallejà, que en morir sense descendència la passà al seu nebot Honorat de Pallejà i Riera. Aquests terrenys passaran per successió hereditària entre els Pallejà fins al segle XIX, període en què es construí el primer palau d'estil romàntic. El marquesat dels Monsolís, també conegut com a Mansolí, s'ha mantingut fins als nostres dies de la mà de Guillem de Pallejà Ferrer-Cajigal.</p> | 41.4695800,2.2873100 | 440489 | 4591132 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51718-foto-08126-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51718-foto-08126-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51718-foto-08126-69-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51719 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-0 | XIX/XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva diversa documentació relacionada amb el municipi de Montgat. Es troba classificada per any, concepte, dimensions i folis: 1. (1846) Del bisbe de Barcelona, autoritzant la celebració de la Santa Missa en una capella privada. 43 x 31 cms. 1 foli. 2. (1858) Presa de possessió. 22 x 16 cms. 2 folis. 3. (1859) Comptes de les obres de l'església. 32 x 22 cms. 2 folis. 4. (1861) Rebut. 22 x 16 cms. 1 foli. 5. (1861) Relació de jornals emprats en les obres de l'església. 32 x 22 cms. 1 foli. 6. (1861) Rebuts. 13 folis 7. (1860) Rebut. 22 x 16 cms. 1 foli. 8. (1864) Relació de despeses. 32 x 22 cms. 3 folis. 9. (1864) Rebuts. 32 x 22 cms. 7 folis. 10. (1865) Maons lliurats per les obres. 15 x 10 cms. 1 foli. 11. (1865) Compte general de les obres efectuades. 32 x 22 cms. 18 folis. 12. (1866) Demanant permís al bisbat per unes obres. 32 x 22 cms. 2 folis. 13. (1867) Al Bisbat, demanant poder celebrar dues misses. 32 x 22 cms. 1 foli. 14. (1867) Demanant permís al Bisbat , per instal·lar una pila baptismal. 32 x 22 cms. 2 folis. 15. (1868) Pressupost. 32 x 22 cms. 2 folis. 16. (1870) Estadística. 22 x 16 cms. 1 foli. 17. (1894) Rebuts. 22 x 16 cms. 33 folis. 18. (1895) Rebuts. 22 x 16 cms. 11 folis. 19. (1895) Rebut de rentar i planxar. 22 x 14 cms. 1 foli. 20. (1898) Comunicat al secretari de càmara del Bisbat, els resultats d'uns actes religiosos. 22 x 16 cms. 2 folis. 21. (1899) D'uns veïns al Bisbat, sobre la construcció del nou cementiri. 32 x 22 cms. 2 folis. 22. (1910) Comunicat al Bisbat, la inexistència de béns desamortitzats, censos i càrregues pietoses. 22 x 16 cms. 2 folis. 23. (1910) Al President diocesà d'Acció Catòlica, sobre les relacions difícils entre el Govern i la Santa Seu. 22 x 16 cms. 2 folis. 24. (1910) Del President de la Junta Parroquial d'Acció Catòlica a la Junta Diocesana, incloent-hi, el projecte de l'Associació: Veritat Social. 32 x 22 cms. 4 folis. 25. (1910) Composició de la Junta Parroquial d'Acció Catòlica. 22 x 16 cms. 1 foli. 26. (1910) Esborrany d'un escrit de la Junta Diocesana al rector. 22 x 16 cms. 1 foli. 27. (1910) Associacions de la parròquia i cens escolar. 48 x 32 cms. 2 folis. 28. (1911) A la Junta Diocesana d'Acció Catòlica, sobre les activitats locals de la Junta Parroquial. 32 x 22 cms. 2 folis. 29. (1912) Demanant la remesa d'uns fulls de propaganda, a la Junta Diocesana d'Acció Catòlica. 22 x 14 cms. 2 folis. 30. (1912) Memòria de la Junta d'Acció Catòlica. 28 x 22 cms. 4 folis. 31. (1913) A la Junta Diocesana, sobre les Festes Constantinianes. 22 x 16 cms. 2 folis. 32. (1918) Fotografia dels assistents a les festes celebrades amb motiu del cinquentenari de la parròquia. 16 x 8 cms. 1 fotografia 33. (1927) Associacions catòliques. 25 x 22 cms. 2 folis. 34. (1928) Predicació de la Santa Missió. 22 x 16 cms. 3 folis. 35. (1930) D'Enric Barrou al Bisbat, perquè autoritzi al rector de Tiana per celebrar els funerals de la seva àvia. 32 x 22 cms. 1 foli. 36. (1931) Respostes a un qüestionari. 32 x 22 cms. 7 folis. 37. (1931) Acusant rebuda d'un ofici. 22 x 16 cms. 1 foli. 38. (1939) Demanant el permís del Bisbat per ternar. 32 x 22 cms. 2 folis. 39 (1949) Proposant al Bisbat, la composició de la Junta Parroquial. 32 x 22 cms. 1 foli. 40. (1940) Demanant al Bisbat una reducció de misses. 32 x 22 cms. 1 foli. 41. (1940) Al Bisbat, demanant una subvenció. 32 x 22 cms. 2 folis. 42. (1941) Sol·licitant del Bisbat un permís per ternar. 32 x 22 cms. 2 folis. 43. (1942) Sol·licitant del Bisbat un permís per ternar. 32 x 22 cms. 2 folis. 44. (1943) Petició per edificar una capella, a la barriada de Les Mallorquines. 32 x 22 cms. 3 folis. 45. (1943) Demanant al Bisbat un permís per ternar. 32 x 22 cms. 2 folis. 46. (1945) Demanant al Bisbat un permís per ternar. 32 x 22 cms. 2 folis. 47. (1946) Demanant el permís del Bisbat, per celebrar una missa de campanya. 32 x 22 cms. 1 foli.</p> | 08126-70 | Carrer del Bisbe, 5 08002 Barcelona 08002 Barcelona (Barcelonès) | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona és un arxiu eclesiàstic on s'hi conserva la documentació generada per l'administració de la diòcesi de Barcelona. Entre els documents que comprèn, trobem processos, sentències, visites pastorals, etc.</p> | 41.6133500,2.2773800 | 439793 | 4607101 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 48. (1947) Suplicant del Bisbat un permís per ternar. 32 x 22 cms. 2 folis. 49. (1947) Felicitant al Sr. Bisbe. 28 x 32 cms. 2 folis. 50. (1948) Llibre-inventari, de Sant Joan de Montgat. 32 x 22 cms. 12 folis. 51. (1948) Demanant al Bisbat un permís per ternar. 32 x 22 cms. 2 folis. 52. (1951) Demanant al Bisbat, una pròrroga del permís per binar. 32 x 22 cms. 1 foli. 53. (1951) Sol·licitant el permís del Bisbat, per celebrar una missa de campanya. 32 x 22 cms. 2 folis. 54. (1951) Estadística. 48 x 24 cms. 1 foli. 55. (1952) Estat de comptes. 32 x 22 cms. 6 folis. 56. (1952) Demanant el permís del Bisbat, per pelegrinar a Montserrat. 32 x 22 cms. 2 folis. 57. (1953) Sol·licitant del Bisbat, la remesa d'unes celebracions. 22 x 16 cms. 1 foli. 58. (1956) Del Bisbat, demanant unes dades. 22 x 16 cms. 1 foli. 59. (1957) Full de la parròquia, sobre les properes confirmacions. 22 x 16 cms. 1 foli. 60. (1960) Al Bisbat, sobre les confirmacions. 22 x 16 cms. 1 foli. 61. (1965) Informant al Bisbat, del robatori sacríleg comès. 32 x 22 cms. 16 folis. 62. (1966) Còpia de la notificació del Bisbat, sobre una compareixença. 22 x 16 cms. 1 foli. 63. (1966) Del rector al registre de Béns Eclesiàstics, sobre l'expropiació d'uns terrenys pel 'Ministerio de Obras Públicas'. 22 x 16 cms. 1 foli. 64. (1966) Notificació del 'Ministerio de Obras Públicas' al Bisbat, sobre una expropiació forçosa. 32 x 22 cms. 2 folis. 65. (1966) Pàgina d''El Noticiero Universal'. 48 x 34 cms. 1 foli. 66. (1966) 'Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona'. 32 x 22 cms. 8 cms. 67. (1967) De Mn. Pasqual a Mn. Pech del Bisbat, sobre la carta enviada per Mario Bernal, sobre l'actuació del primer. 28 x 22 cms. 3 folis. 68. (1967) Pàgina d''El Correo Catalan', amb uns anuncis del 'Ministerio de Obras Públicas'. 48 x 32 cms. 4 folis. 69. (1969) Del Bisbat, nomenant Mn. Sidera, encarregat de la parròquia. 22 x 16 cms. 1 foli. 70. (1970) Expedient per l'adaptació del presbiteri. 32 x 22 cms. 4 folis. 71. (1970) Projecte d'adaptació del preposteri. Plànols. 5 folis 72. (1979) Estadística. 22 x 15 cms. 1 foli. 73. (s/d) Relació de quantitats lliurades per les obres de l'església. 32 x 22 cms. 1 foli. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51720 | Gegants de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-montgat | <p>Gegants, nans i bestiari del Maresme [guia de recursos] Mataró: Biblioteques municipals del Maresme. 2005.</p> | XX | <p>Els gegants de Montgat són coneguts amb els noms d'Emilio i Catalina. Estan construïts amb fibra de vidre i mesuren uns quatre metres d'alçada. Es troben caracteritzats amb una poc convencional expressió caricaturesca. L'Emilio representa el sol, pel que va vestit amb colors càlids. Per contra, la Catalina representa la lluna, va vestida amb colors freds i porta un ram de flors en una mà i un mocador de puntes a l'altra.</p> | 08126-71 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>El primer gegant de Montgat va ser en Lorenzo. Més endavant, es va encomanar la construcció d'una parella de gegants a Tomàs Atienz i Teresa Cussó, que anys enrere havien construït en Lorenzo. Es van batejar amb els noms de Catalina i Emilio, aquest últim amb les mateixes característiques físiques que el primer gegant, en Lorenzo. Els vestits van ser confeccionats per Josefa Yeste, Manuela de Castro i Juana Garcia Pulido.</p> | 41.4689400,2.2742200 | 439395 | 4591070 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51720-foto-08126-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Tomàs Atienz i Teresa Cussó | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51721 | Fons municipal d'arqueologia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-municipal-darqueologia | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007.</p> | -VII/-I | <p>Una part del material arqueològic procedent de les excavació del Turó de Montgat està emmagatzemat en vitrines de la biblioteca pública. Es troba classificat amb cartells identificatoris. Hi trobem fragments de lucerna (s I a.C.); una vora d'àmfora greco-itàlica Lyding-will A1 (s. III a.C.); un fragment d'àmfora itàlica de forma Lamboglia II (s.I a.C.); una vora de cuina itàlica (s. II- I a.C.); ceràmica comuna oxidada ibèrica; ceràmica comuna reduïda ibèrica amb peu de grafit; fragments d'àmfora punicoebussitana; una nansa trencada de ceràmica de la costa catalana (s. III-II a.C.); fragments de vas de ceràmica gris de la costa catalana (s. III-II a.C.); nanses d'àmfora ibèrica; un fragment d'ham de bronze; una agulla d'os; ceràmica comuna oxidada feta a mà amb nansa amb forma de cap de bou (Edat del Ferro 650 -575 a.C); una nansa kalathos ibèrica; fòssils; entre d'altres.</p> | 08126-72 | Ronda dels Països Catalans, s/n | <p>La primera excavació del Turó de Montgat va ser organitzada pel Grup Excursionista de Badalona al voltant del 1930. La segona es va fer el 1940 sota la direcció de l'historiador i arqueòleg badaloní J.M Cuyàs. Les sitges que es van localitzar van ser saquejades, i del fragment de mur no n'ha quedat constància. Als anys 70 el Grup de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet va fer una tercera excavació al nord oest del turó. Jorge de la Pinta i Laude Tolosa van fer un estudi estratigràfic, que no va permetre definir una seqüència cronològica a causa de la dispersió del material. L'any 1986 l'Ajuntament de Montgat promogué una nova prospecció, sota la direcció d'A. Freixa i V. Moreno. Aquests van determinar que l'ocupació del turó es consolidà entre els segles IV a.C i el I a.C, amb indicis d'un assentament anterior del segle VIII a .C. En motiu de l'obertura d'un nou vial, l'any 2005 es va tornar a excavar la zona, amb l'únic resultat de fragments de ceràmica ibèrica i romana. Diverses fonts han identificat el Turó de Montgat amb el Promontorium Lunarium de Ptolomeu, que es correspon amb el nom llatí d'un cap de costa situat entre Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquest turó, avançat sobre el mar, podria haver estat un bon lloc d'observació dels fenòmens astronòmics. Tanmateix, d'altres autors l'han identificat amb el Cap de Tossa, Montjuïc o el Montcabrer, entre d'altres. En el transcurs dels segles, el Turó de Montgat ha experimentat canvis importants. Aquest estava més avançat sobre el mar, amb un fort desnivell vertical, ja que la seva alçada rondava els setanta metres. La primera notícia que se'n té després de la caiguda de l'imperi romà no serà fins al segle XI, en què està documentada l'existència d'un castell al cim del turó. A principis del segle XV apareix citada al mateix emplaçament una capella, dedicada a Sant Joan, Sant Sebastià i Sant Roc. El turó fou escenari de nombroses batalles a causa de la seva situació estratègica, fins que les tropes de Felip V van enderrocar el castell en acabar la Guerra de Successió. Tot i que va ser posteriorment reconstruït, durant la primera meitat del segle XIX fou finalment abandonat. A mitjans del segle XX es va començar a construir el túnel ferroviari sota el turó, per tal de fer arribar el ferrocarril a Mataró. La pedra necessària pel carril es va extreure del mateix turó, pel que les seves dimensions van quedar notablement reduïdes. Més endavant, a causa de la construcció de la carretera N-II, va ser seccionat transversalment, fet que va provocar la destrucció d'un camp de sitges. Finalment, l'any 1976 es va construir un mirador al cim en motiu del centenari del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.4689400,2.2742200 | 439395 | 4591070 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51721-foto-08126-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51721-foto-08126-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51721-foto-08126-72-3.jpg | Física | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 79|80|81|83|76 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51722 | Mina d'aigua de can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-ribas | XVIII/XIX | <p>La masia de Ca l'Umbert disposa d'una mina d'aigua que es troba canalitzada fins la casa. L'aigua brolla constantment sobre una gran bassa que està adossada a la façana lateral de la casa.</p> | 08126-73 | Ronda 8 de març, 1-3 | <p>La mina prové de la finca de Can Ribas, que té concedida l'aigua a la masia.</p> | 41.4706700,2.2812300 | 439982 | 4591257 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51722-foto-08126-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51722-foto-08126-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51722-foto-08126-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51723 | Mines d'aigua de can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua-de-can-gili | XIX | Una de les mines es troba en bon estat, però la més pròxima al torrent té la canalització trencada i es perd l'aigua. | <p>La masia de Can Gili té dins la seva finca dues mines d'aigua independents. Totes dues es troben canalitzades a través de canals de ceràmica fins a la respectiva bassa. Només és visible l'accés d'una d'elles, situada al torrent de Can Gili. Aquest es troba construït amb pedra i maó, i consta d'una galeria subterrània excavada en el terreny i coberta en arc de mig punt ceràmic.</p> | 08126-74 | Al Nord Est de la masia de Can Gili | <p>Segons fonts orals, la galeria subterrània de la mina del torrent de Can Gili té una profunditat superior als 1.000 metres, probablement arribant fins al terme de Tiana.</p> | 41.4753600,2.2777300 | 439694 | 4591780 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51723-foto-08126-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51723-foto-08126-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La darrera neteja del torrent es va realitzar amb maquinària pesada, que va causar la destrossa de la canalització que arribava fins la bassa, pel que l'aigua es perd torrent avall. Per aquest motiu, la bassa, que sempre havia estat plena, es troba pràcticament buida. Per contra, la bassa de l'altra mina es troba plena i hi sovinteja un bernat pescaire. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51724 | Mina d'aigua de can Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-vilaro | XIX | <p>Mina d'aigua que es troba situada en un marge del torrent de Can Gili. Consta d'una entrada amb arc rebaixat de ceràmica disposada a plec de llibre. Es troba tancada amb una reixa. La galeria subterrània per on transcorre l'aigua és feta amb parets de pedra i coberta en arc de mig punt de ceràmica.</p> | 08126-75 | Torrent de Can Gili | 41.4737400,2.2783700 | 439746 | 4591600 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51724-foto-08126-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51724-foto-08126-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51725 | Passarel·la del torrent de can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passarella-del-torrent-de-can-gili | XX | <p>Passarel·la que travessa el torrent de Can Gili i que permet accedir a l'hort de Can Vilaró. Està formulada com un pontet d'un sol tram acabat en arc de mig punt de ceràmica col·locada a plec de llibre. Consta d'un parament de maçoneria i maó, excepte la part superior, on s'ha afegit una capa de formigó.</p> | 08126-76 | Torrent de Can Gili | 41.4736200,2.2784300 | 439751 | 4591587 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51725-foto-08126-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51727 | Melonades i sindriades a les Bateries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/melonades-i-sindriades-a-les-bateries | <p>PALLEJÀ, J.M. Diari de la Guerra Civil a Tiana 1936-1939. Argentona: Col·lecció Costa de Llevant. 1997.</p> | XX | La costum es va perdre després de l'esclat de la Guerra Civil. | <p>Durant les nits d'estiu amb lluna plena era típic que els tianencs anessin a fer sindriades o melonades a la zona de les Bateries PALLEJÀ PUJOL (1997:12). Les cucurbitàcies sovint s'anaven a buscar a la botiga de Cal Garrofaire de Tiana, que regentava Pere Romeu.</p> | 08126-78 | Parc de les bateries | <p>La costum dels tianencs d'anar a la zona de les Bateries es remunta a principi del segle XX, quan anaven a avistar els disturbis que es produïren a la ciutat comtal durant la Setmana Tràgica. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la zona quedà militaritzada de nou, quedant-hi prohibit l'accés de civils. L'any 1985 es va retirar la guarnició militar i el següent any adquirí la titularitat municipal, però la costum no es va recuperar.</p> | 41.4672900,2.2718300 | 439194 | 4590889 | 08126 | Montgat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51728 | Sardana de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-montgat | XX | <p>La lletra de la sardana de Montgat comença així: 'Montgat ets de la costa catalana un poblat molt joliu i petitet gentil com una sardana i situat en bell indret. Els clavells, les roses, lletçamins i dalies enjoïellen els teus camps tot escampant els seus flaires per arreu dels aires com l'ocell va espargint també son festiu cant. Montgat ets Tens masies centenàries i una indústria floreixent Tens bon clima i bones aigües i ets bressol de bona gent (…)'.</p> | 08126-79 | Montgat | <p>La sardana 'Montgat' va ser estrenada el dia de sant Esteve del 1960 al Centre Recreatiu i Cultural de Montgat per la S.C. Joventut Tianenca. La lletra va ser composta per Josep Mata i Gabarró, i va fer-ne la música Joan Josep Chalaux Forns.</p> | 41.4666662,2.2789794 | 439791 | 4590815 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Informació facilitada per Abelard Chimisanas. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51729 | Galeria subterrània del refugi de les Coves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-subterrania-del-refugi-de-les-coves | <p>CUYÀS, J.M. 'Las Cuevas de Montgat”. Butlletí del Centre Excursionista de Badalona. Novembre-desembre 1956. p. 2-3. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XX | La galeria es troba parcialment tapada amb abocaments tòxics. | <p>Galeria subterrània que té accés des d'un descampat situat darrera la Guixera d'en Boada. La boca està formada per un arc escarser ceràmic, que queda tancat per una porta reixada de fusta. La galeria es troba excavada sobre roca natural, amb alguns trams reforçats amb morter. Més modernament s'hi va afegir un tram amb sostre de volta de maó pla, així com un sistema de recollida de les aigües que es filtren a través de la roca. Aquesta és conduïda a una petita bassa. Després d'uns metres de recorregut, s'inicia el descens a través d'unes escales. El camí queda bruscament interromput per una acumulació de sediment argilós, producte d'un abocament químic efectuat per una industria que estava situada a l'altre vessant del turó. Abans que això succeís, la galeria acabava en un llac subterrani d'aigües cristal·lines.</p> | 08126-80 | Entre el Parc de les Bateries i la riera de Sant Jordi | <p>La sector marítim comprès entre el turó de Montgat i el turó de Vallmajor era conegut al segle XVII i XVIII com a 'camp de les coves' o bé 'Cova Guilleuma'. La formació calcària d'aquests turons va facilita la formació de coves naturals, que més endavant van ser ampliades per a l'extracció de pedra. A principi del segle XIX un grup de treballadors d'una guixera va descobrir l'entrada d'una cova, que constava d'una important extensió de galeries subterrànies. La troballa es va descriure en la premsa de l'època com una cavitat amb parets de pedra blanca brillant on s'hi formaven estalactites i estalacmites de colors variats, comparable a les coves de Sant Miquel del Fai. L'expectació que va generar la cova va provocar que les autoritats la clausuressin davant del perill de pèrdua dels curiosos que s'hi apropaven. A finals del segle XIX hi ha constància de l'existència de tres coves: la Cova de l'Embut, situada prop de Can Jordana i desapareguda sota la runa de la construcció de l'autopista; la Cova de la Pedra, que es trobava en terrenys de la Guixera de Can Boada i se'n desconeix l'accés; i la Cova de l'Aigua, amb entrada per l'embut de Can Baratau, que avui es troba tapat de runa. Des d'aquesta última cova, s'accedia a un llac subterrani d'aigües cristal·lines. Aquest també tenia accés per la galeria subterrània del refugi de les coves, que va ser creada artificialment durant la guerra civil. L'abocament de residus d'una indústria química propera va suposar la pèrdua del llac. És probable totes aquestes coves comuniquessin entre sí. A mitjans del segle XX el Grup d'Espeleologia del Centre Excursionista de Badalona va explorar les tres cavitats.</p> | 41.4660900,2.2695300 | 439001 | 4590757 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51729-foto-08126-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51729-foto-08126-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51731 | Subhasta de peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/subhasta-de-peix | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Aleixendri Garcia, Laia; Fernández Llobet, Núria; Garrido Escobar, Alfons. «La subhasta cantada de Montgat: documentar la comercialització tradicional del peix». </span></span></span></span><em>Revista d’etnologia de Catalunya</em><span><span><span><span><span>, [en línia], 2014, Núm. 39, p. 235-239.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Els pescadors de la confraria de Montgat porten entre setmana una part de la pesca a vendre a la platja. A la una del migdia es situen sota un petit cobert, al voltant del qual hi ha bancs perquè segui el públic. Els pescadors reparteixen el peix en plates de vímet, que es posen al terra a la vista de tothom. Quan comença la subhasta, es canten els preus fins que algú hi està interessat.</p> | 08126-82 | Platja davant del nucli del cas antic | <p>Aquest costum s'ha mantingut des de fa molts anys al poble de Montgat, ben arrelat entre els veïns de la zona de Sant Joan. És una de les poques subhastes de peix que queden a la zona on tothom hi pot participar. Segons fonts orals, a principis del 2008 encara es contava amb duros.</p> | 41.4668800,2.2822600 | 440065 | 4590836 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51731-foto-08126-82-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | BCIL | 2021-09-20 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 63 | 4.5 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51733 | Farola del carrer Mallorquines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farola-del-carrer-mallorquines | XIX | <p>Farola de base quadrangular sobre la que s'alça un pilar amb una estàtua de bronze exempta. És una figura femenina de marcada verticalitat, que sustenta el fanal sobre el cap amb un moviment equilibrat. El vestit que porta que ressalta l'esveltesa del seu cos. El fanal consta d'un pàmpol circular.</p> | 08126-84 | C. de Sant Francesc, 8 Tiana | <p>En un primer moment, el fanal era forjat amb sis costats trapezoïdals recoberts amb vidre. El seu emplaçament original era el carrer Mallorquines, situat al barri que porta el mateix nom. Aquest carrer va ser enderrocat en la seva pràctica totalitat per la construcció de l'autopista A-19. D'aleshores ençà, la farola està situada en el jardí d'una propietat privada.</p> | 41.6133500,2.2773800 | 439793 | 4607101 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es troba pintada de color negre. | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51734 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-tiana | XIX/XXI | <p>La documentació que es conserva és bàsicament la que ha generat l'Ajuntament des del segle XIX fins l'actualitat. Una part de l'arxiu es troba sense inventariar. La documentació inventariada és la següent: - Expedients de l'amollonament d'aquest terme municipal dut a terme en compliment del Reial Decret de 30 d'agost de 1889 - Gestions per establir els límits dels termes Tiana El Masnou (1889-1890) - Acta de desllindament del terreny que forma el talús del Pont del Camí de Tiana a la carretera de França (1913) - Plànol topogràfic de Tiana(1929) - Certificat de l'acta de desllindament entre els termes municipals de Badalona i Tiana(1930) - Segregació del segon districte del terme municipal (Montgat) de Tiana: expedient administratiu i memòries de la Comissió liquidadora de la partició de béns i interessos (1933-1945) - Expedient de delimitació i fitació del terme municipal de Tiana/Montgat(1935) - Plànol general de la xarxa de clavegueres de Tiana: nom dels carrers del terme durant el període de la República (1937) - Pla de fitació de termes entre els municipis de Montgat i Tiana, signat a Montgat el juny de 1938 - Expedient de declaració del terme municipal no industrial(1947) - Expedient instruït amb motiu de la reclamació de crèdits i dèbits entre els ajuntaments de Tiana i Montgat (1949) - Expedients del procediment iniciat pel Sr. Marquès de Monistrol per efectuar la divisió dels censos de domini directe en els termes de Montgat i Tiana (1957-1962) - Delimitació del casc urbà de Tiana (1966) - Expedients de desllindaments del terme (1975-1989) - Desllindaments de terrens (1978-1983) - Fusions i alteracions del terme municipal(1979-1985)</p> | 08126-85 | Ajuntament de Tiana. Plaça de la Vila, 1 | <p>El poble de Montgat va pertànyer administrativament al municipi de Tiana fins l'any 1933.</p> | 41.6133500,2.2773800 | 439793 | 4607101 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 51735 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-tiana | <p><span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XVI/XXI | <p>L'arxiu parroquial de Tiana es troba a situat a l'església de Sant Cebrià. Conserva la documentació generada per la parròquia majoritàriament entre segles XVI i XXI. La documentació més destacada que s'hi conserva és la següent: - Manuals de Baptismes: 1604- 2009 - Manuals de Matrimonis: 1606-2009 - Manuals d'Òbits: 1565-2009 - Manuals de testaments, actes i contractes: 1551-1665, 1671-1754 - Manual de capítols matrimonials: 1683-1710 - Lligall de capítols matrimonials i documents diversos: 1593-1793 - Lligalls de testaments (4 unitats): 1600-1854 - Lligall d'àpoques: 1607-1838 - Lligall de debitoris, inventaris i establiments de finques: 1582-1797 - Lligall d'arrendaments, procures, vendes,… : 1586-1750</p> | 08126-86 | Parròquia de Tiana. Plaça de l'Església, 6 | <p>La inauguració de la parròquia de Sant Joan el 1868 va suposar que els feligresos del barri de Montgat deixessin de pujar a Tiana per retre culte a la Mare de Déu de l'Alegria. En aquell moment, la nova església de Sant Joan va passar a generar el seu propi arxiu. Paral·lelament, es va construir la de Sant Cebrià de Tiana, on s'hi va traslladar l'arxiu parroquial de Tiana i l'antic barri de Montgat.</p> | 41.6133500,2.2773800 | 439793 | 4607101 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Informació facilitada per Abelard Chimisanas. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51736 | Aqüífer del Baix Maresme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-del-baix-maresme | <p>http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/legislacio/decrets/decret_328_1988.htm</p> | Es troben contaminats per nitrats i sobreexplotats. | <p>El municipi de Montgat, juntament amb d'altres municipis del Baix Maresme, es troba situat sobre un aqüífer. Aquest constitueix una important reserva per abastir d'aigua la comarca.</p> | 08126-87 | Montgat | <p>La conca hidrogràfica del Maresme està constituïda per diversos torrents i rieres que, gràcies a la permeabilitat del sauló, faciliten la circulació de l'aigua subterrània formant aqüífers.</p> | 41.4694455,2.2707930 | 439109 | 4591129 | 08126 | Montgat | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Els altres termes municipals inclosos en la delimitació de l'aqüífer són: Tiana, Alella, El Masnou, Teià, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar i Cabrils. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51737 | Guixera de can Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-can-boada | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. MNACTEC. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2002. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XVIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Les ruïnes del que havia estat la guixera de Can Boada encara són visibles des de la riera de Sant Jordi. Es mantenen estructures de maçoneria i les boques dels forns, que queden tapades per una nau industrial.</p> | 08126-88 | Barri de Mallorquines | <p>Durant la segona meitat del segle XVIII Francesc Francí va destinar uns terrenys que li havien cedit a l'extracció de la calç. Pocs anys més tard, Francisco de Zamora va citar aquest tipus d'activitat extractiva i productiva al barri de Montgat. Un segle més tard a la zona ja hi consta l'existència d'almenys tres forns i tres fàbriques, amb les respectives coves d'extracció: ' Cova de la Riera', Cova de Sans', 'Pedrera dels Frares' i 'Les Costes'. Les úniques indústries del calç que van sobreviure l'entrada al segle XX, tot i que pràcticament inactives, van ser les de Can Jordana -finalment enderrocada per la construcció de l'autopista-, i les de Can Boada i Can Baratau.</p> | 41.4654600,2.2690500 | 438960 | 4590687 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51737-foto-08126-88-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51738 | Llegenda del pas subterrani de Montcada a Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pas-subterrani-de-montcada-a-montgat | <p>CUYÀS, J.M. 'Las Cuevas de Montgat”. Butlletí del Centre Excursionista de Badalona. Novembre-desembre 1956. p. 2-3.</p> | <p>Explica la llegenda que el Castell de Montcada es trobava comunicat amb Montgat a través d'una galeria subterrània. Quan Jaume I assetjà el castell, el senyor de Montcada li va oferir peix fresc, posant així de manifest la poca efectivitat que tindria el setge. El fort es proveïa amb queviures per mitjà de la galeria, pel que l'accés al castell es presentava impossible.</p> | 08126-89 | Montgat | <p>La sector marítim comprès entre el turó de Montgat i el turó de Vallmajor era conegut al segle XVII i XVIII com a 'camp de les coves' o bé 'Cova Guilleuma'. L'existència d'aquestes cavitats va ser relacionada amb la llegenda del Castell de Montcada.</p> | 41.4702957,2.2790051 | 439796 | 4591218 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 51739 | Guixera de can Baratau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-can-baratau | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. MNACTEC. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. 2002. <span><span><span><a href='http://www.chimisanas.cat'>www.chimisanas.cat</a></span></span></span></p> | XVIII | En estat ruïnós, probablement coberts de terra. | <p>El que queda de la Guixera de Can Baratau ha quedat tapat amb la construcció d'unes naus industrials. Constava de dos grans forns cilíndrics que es trobaven excavats al terreny natural.</p> | 08126-90 | Barri de Mallorquines | <p>Durant la segona meitat del segle XVIII Francesc Francí va destinar uns terrenys que li havien cedit a l'extracció de la calç. Pocs anys més tard, Francisco de Zamora va citar aquest tipus d'activitat extractiva i productiva al barri de Montgat. Al cap d'un segle a la zona ja hi consta l'existència d'almenys tres forns i tres fàbriques, amb les respectives coves d'extracció: ' Cova de la Riera', Cova de Sans', 'Pedrera dels Frares' i 'Les Costes'. Les úniques indústries del calç que van sobreviure l'entrada al segle XX, tot i que pràcticament inactives, van ser les de Can Jordana -finalment enderrocada per la construcció de l'autopista-, i les de Can Boada i Can Baratau.</p> | 41.4676800,2.2699900 | 439041 | 4590933 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | No s'ha pogut comprovar si al talús posterior s'han mantingut les boques dels forns. Tanmateix, la construcció de les naus va suposar un significatiu moviment de terres. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 51740 | Aplec de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marti | <p>BONET, L. Les masies del Maresme. Barcelona: Editorial Montblanc, 1983.</p> | XX | <p>L'aplec de Sant Martí es celebra el dissabte més proper a la diada del sant. Comença al matí amb un ofici religiós i a la sortida es beneeixen les coques. Finalment es ballen sardanes davant de la capella.</p> | 08126-91 | Capella de Sant Martí | <p>L'aplec de Sant Martí va començar a celebrar-se a la darreria del segle XX, impulsat per l'Agrupació Sardanista de Montgat.</p> | 41.4712200,2.2790700 | 439802 | 4591320 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 51741 | Capella de Sant Joaquim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joaquim | <p>GAVÍN, J.M., Inventari d'Esglésies del Maresme. Barcelona: Arxiu Gavín, 1991.</p> | XIX | <p>Capella de planta rectangular que es troba adossada al mur de tancament de la finca de Can Regent. Està coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, rematada a la part frontal per un campanar de cadireta. A la part inferior d'aquest hi ha el que podria haver estat una fornícula. En l'actualitat, el portal d'accés és d'arc pla arrebossat. La façana lateral orientada a gregal es troba sostentada per tres petits contraforts. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color ocre, com ho és també el mur de tancament.</p> | 08126-92 | Can Regent. C. de l'Onze de setembre, s/n | <p>La capella de Sant Joaquim, també coneguda com a Mare de Déu de les Neus, forma part de la propietat del mas de Can Regent. La masia de Can Regent que coneixem respon a una reforma de la segona meitat del segle XX, si bé el seu origen i el de la capella el podríem trobar entre l'època moderna i contemporània. Les seves notables dimensions són el reflex de la prosperitat ecònomica amb què fou construïda. Segons un testimoni gràfic datat del juliol de 1984, es constata que el portal i els angles cantoners eren de pedra carejada, que probablement quedaren tapats en la darrera reforma.</p> | 41.4740300,2.2807500 | 439945 | 4591631 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51741-foto-08126-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51741-foto-08126-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51742 | Mina del Requet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-requet | XX | <p>La mina d'aigua del Requet es troba situada a tocar del terme de Badalona, en una zona d'horta. Es troba canalitzada fins arribar a la bassa, on l'aigua brolla de forma constant.</p> | 08126-93 | Als camps de sobre el Centre Cívic | 41.4645600,2.2677500 | 438851 | 4590588 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51742-foto-08126-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51742-foto-08126-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||
| 51743 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-gavin | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Montgat hi ha un total de 28 fotografies de l'interior i exterior de les construccions religioses, que es troben classificades de la següent manera: - Església parroquial de Sant Joan. Anys 1961, 1969, 1984 (3). - Capella de Santa Maria. Pares Claretians. Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria. Seminari Claretià. Any 1984 (6). - Capella de la Mare de Déu Miraculosa. Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Guarderia de la Verge del Mar. Residència Sant Jordi. Riera de Sant Jordi, 17. Any 1984 (2). - Capella de la Mare de Déu Miraculosa. Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Torre Aleix. Any 1984 (2). - Capella de Sant Martí. Can Ribas o Masia Martí. Antigament casa Galceran. Club Tennis Montgat. Any 1984 (6). - Capella de Sant Joaquim o Mare de Déu de les Neus. Cal Regent. Marquès de la Manresana. Antigament Can Carreres. Any 1984 (3).</p> | 08126-94 | Arxiu Gavín. Avinguda del Mas Fuster, 57. 08190 Valldoreix | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 41.6133500,2.2773800 | 439793 | 4607101 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 51744 | Pintura hiperrealista del Saló de Plens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-hiperrealista-del-salo-de-plens | XX | <p>Pintura en oli sobre tela de mitjanes dimensions. El tema representat és el paisatge actual entorn el Turó de Montgat, mirat des del carrer de Mar. En primer terme veiem la torre de Ca n'Alsina i el carril ferroviari, en segon terme i destacant sobre la resta el turó i el túnel, i en darrer pla la ciutat de Barcelona. Destaca el gran realisme amb què es troba pintat.</p> | 08126-95 | Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n | <p>Els germans Pere i Josep Santilari són dos pintors contemporanis molt arrelats a Montgat. La seva pintura hiperrealista els ha convertit en un dels principals exponents de la pintura contemporània catalana. L'obra va ser inaugurada el 25 d'octubre de 2002 pels artistes i l'aleshores alcaldessa Rosa Alemán.</p> | 41.4667100,2.2790000 | 439792 | 4590819 | 2002 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51744-foto-08126-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51744-foto-08126-95-2.jpg | Física | Hiperrealisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Pere i Josep Santilari | 115|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 51745 | Col·lecció de medalles de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-medalles-de-montgat | XX | <p>Es tracta d'un total de cinc medalles de petit format fabricades amb acer. Totes elles tenen representat l'escut de Montgat, amb el turó davant del mar on hi ha una barca. Dos d'ells són de color, un daurat i dos platejats. Aquests últims incorporen en el revers la data '6 de febrer del 1955' i '5 de febrer de 1961' respectivament.</p> | 08126-96 | Ajuntament de Montgat. Plaça de la Vila, s/n | <p>Les monedes van ser adquirides l'any 1991 per l'aleshores regidor municipal Antonio Gasca i Palafín.</p> | 41.4667100,2.2790000 | 439792 | 4590819 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51745-foto-08126-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'Ajuntament de Montgat ha comprat dos troquels més de l'època de la República a la Societat Cooperativa Medina, que es poden veure en les fotografies. Aquests s'incorporen dins la mateixa col·lecció, ja que originàriament en formaven part. | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 51746 | Fresc de can Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fresc-de-can-casanoves | XX | Presenta petites esquerdes i humitats en la part inferior. | <p>El fresc 'L'amor, la vida i la mort'es troba situat davant l'entrada principal de Can Casanoves, ocupant la totalitat del mur de l'escala que ascendeix al primer pis. És una pintura de notables dimensions de temàtica existencial, posant de relleu els conceptes d'amor, vida i mort. Cadascun d'aquests conceptes es desenvolupa en una part diferenciada de la composició, el primer representat en un extrem superior per un grup de quatre jornalers, sota els quals una mare amamanta el seu nadó en companyia del pare. A la part central del fresc dues persones menjant pa, que en segon pla tenen un poblat. A l'altre extrem hi ha dos jornalers rendits amb el cap cot. L'escena es troba superposada sobre un paisatge d'un camp de blat. Es tracta d'una pintura en què hi ha un clar predomini dels colors terrosos que, juntament amb la falta de moviment, li aporten solemnitat. Les figures humanes es caracteritzen per trobar-se representades de forma geometritzada, amb les cares definides amb un joc d'ombres que recorda les màscares.</p> | 08126-97 | Carrer Pare Claret, 99 | <p>L'any 1955 l'artista Àlvar Sunyol va rebre l'encàrrec del senyor Carmel Casanovas de pintar un fresc a la seva residència. En aquell moment, l'artista montgatí tenia 20 anys, moment en el qual ja desenvolupava un llenguatge pictòric propi que ha perpetuat fins als nostres dies i que l'ha convertit en un artista de renom a nivell internacional.</p> | 41.4651600,2.2680200 | 438874 | 4590655 | 1955 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Àlvar Sunyol | En el moment de fer l'inventari, la casa de Can Casanoves s'estava pintant, pel que el fresc es trobava tapat. Les fotografies, reproduïdes en blanc i negre, han estat facilitada per l'artista. | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 91343 | Búnquer de la platja de Montsolís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-de-montsolis | <p><span><span><span><span><span><span>Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939 ). Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Monte Garay, Carlos (2006)<em> Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña</em>. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Serrano, Alexis; Sirera, Daniel (2013) El búnquer de la platja de la Mar Xica de Vilassar de Mar. Un exemple paradigmàtic de la precarietat dels búnquers maresmencs. A Trobada d’Entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. P. 171-182.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una posició antiaèria o niu de metralladores que es troba davant la costa, a la platja de Montsolís, proper a l’encreuament de la N-II i l’antiga carretera de la costa, a l’entrada de Montgat Nord. En aquestes posicions de costa es posava artilleria lleugera contra vaixells i aviació.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edificació té planta semicircular i teulada horitzontal, de forma que es feia invisible des de l’aire. La construcció està situada sobre el nivell del terreny i amb la base semi soterrada. Compta amb tres espitlleres horitzontals, una a la cara frontal i les altres dues a les cares laterals. No hi ha entrada visible, que podria haver estat a la cara de darrera que ara està coberta pel pas del passeig marítim o bé amb un accés superior per la teulada.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Està construït amb maçoneria de pedra i formigó, que el blindava contra qualsevol atac de l’aviació o per mar, per tant podien aguantar impactes de morters, granades o bombes, oferint al que s’hi estava a l’interior la màxima protecció. A l’interior es posava l’arma automàtica tipus metralladora i donava cabuda a un soldat.</span></span></p> | 08126-98 | Planta de Monsolís | <p><span><span><span><span><span>Els nius de metralladores són construccions bèl·liques on s'hi instal·laven metralladores pesades. Es situaven a primera línia de combat per a defensar els punts d'artilleria dels atacs enemics. Els nius de la platja de Montgat es van construir durant la Guerra Civil, flanquejant el punt estratègic de l'artilleria pesada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En plena guerra civil el govern de la república espanyola té por d’un desembarcament enemic, italians des de Mallorca o “nacionals” a la costa catalana, per tal d’inutilitzar la via fèrria i tallar els subministraments provinents d’Europa. Els feixistes ja s’havien aproximat a la costa: el 30 d’octubre del 1936 el cuirassat <em>Canarias</em> havia bombardejat Roses, el 17 de novembre Palamós i el 20 de desembre Colera; el 13 de febrer del 1937 el creuer italià <em>Eugenio de Savoia</em> bombardeja Barcelona, el 14 d’abril els cuirassats <em>Baleares</em> i <em>Canarias</em> bombardegen el port de Tarragona, el 30 de maig el submarí italià C-3 enfonsa el mercant <em>Ciudad de Barcelona</em> davant la costa de Malgrat, amb més de 200 morts, el 15 de juny el Canarias dispara contra Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Arenys de Mar, Canet de Mar i Mataró; el 23 de febrer del 1938 el Canarias bombardeja Palamós i Sant Feliu de Guíxols. El 4 d’abril del mateix any, el general Vicente Rojo ordena la construcció de sis línies de defensa a Catalunya formades per casamates (búnquers) de diverses formes i dimensions per a canons i metralladores, que anaven des de Port Bou fins a Alcanar, així es volia protegir la costa d’un possible desembarcament de tropes franquistes. Avui dia encara resten moltes d’aquestes fortificacions a les zones de fàcil accés des del mar (badies i cales) o en zones de bona visibilitat, com els que queden a la costa de Montgat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4705697,2.2916289 | 440851 | 4591239 | 1937 | 08126 | Montgat | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2023-07-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc