Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
53025 Palau Prioral https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-prioral AAVV (2003). 'Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural.' Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció Guies, núm. 4 Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Ginesta i Batllori, Salvador (1987). 'La comarca del Bages'. Monistrol de Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes. Redó, Salvador (1994). 'El Bages'. Barcelona: Dissenys culturals. Col·lecció 'Les comarques de Catalunya', núm. 24 Gran Geografia comarcal de Catalunya. Redó, Salvador (1988). 'Història de les comarques de Catalunya. El Bages'. Manresa: ed. Parcir. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya XIV La part gòtica ha estat desfigurada per modificacions posteriors. El Palau Prioral és un dels edificis del gòtic civil català més remarcables. De planta irregular, hi destaca el seu claustre, al qual s'accedeix per un portal adovellat situat al carrer del Pont, amb un pati, una escala -que dóna accés a l'habitatge- i una galeria d'arcs apuntats, que recorden els de la Generalitat de Catalunya. A cada capitell de la galeria del primer pis hi ha l'escut d'un prior diferent. L'altra part remarcable del Palau Prioral de Monistrol és el que ara correspon a la finca de cal Pla. En les façanes que es conserven de l'antic edifici hi ha vestigis de l'època en què fou edificat. 08127-1 Nucli urbà. Carrer del Pont. El palau prioral va ser edificat al voltant de 1340, per Ramon de Vilaregut, prior del monestir de Santa Maria de Montserrat, com a residència del prior a la vila que començava a aparèixer al peu del monestir. Durant un temps l'edifici es va conèixer com la Sala, i va ser el lloc on va morir el seu principal promotor, Ramon de Vilaregut L'edifici va quedar desfigurat en el decurs del temps, i ha anat variant els seus usos, fins a convertir-se en hostal i oficina bancària. 41.6105500,1.8457100 403823 4607181 1340 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53025-foto-08127-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53025-foto-08127-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53025-foto-08127-1-3.jpg Legal Medieval|Gòtic|Modern|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro Actualment la finca es divideix en diverses propietats (Cal Pla i la Fonda Llobregat formen part del mateix edifici), i ha estat desfigurat per les diferents modificacions, tot i que conserva parts d'arquitectura gòtica. 85|93|94|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53026 Ermita de l'Àngel https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-langel Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Ginesta i Batllori, Salvador (1987). 'La comarca del Bages'. Monistrol de Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XVII Ermita de planta rectangular i absis semicircular, amb les parets de pedra sense treballar i contraforts a banda i banda. La façana és molt simple, i conserva una pedra gravada que fa referència a la seva inauguració, el 27 d'agost de 1650, i un plafó de ceràmica modern, que recorda que fou restaurada el 1979. El portal és fet amb blocs de pedra irregular, i la teulada és de teula àrab. La façana presenta una petita obertura d'arc de mig punt i està coronada per un campanar. 08127-2 Als afores del nucli urbà. Restaurada i acondicionada de nou l'any 1979. És un dels molts edificis que proliferaren arreu de Catalunya durant els segles XVII i XVIII dedicats als nous cultes que apareixien aleshores. 41.6116500,1.8421300 403526 4607307 1630 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53026-foto-08127-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53026-foto-08127-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53026-foto-08127-2-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53027 Sant Antolí https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoli Gavín, Josep M (1979). 'Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5'. Barcelona: Artestudi. Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Fitxa IPAC, 2005-07 XIV, XV Ermita en ruïnes, amb el sostre ensorrat i les restes en mal estat. Ermita d'una sola nau, rectangular, que originalment estava coberta amb volta de canó apuntada (avui totalment ensorrada), i sembla que la teulada seria de teula. Les parets són de tàpia, mentre que la façana, les cantonades i els contraforts són de pedra. A la façana hi ha una porta adovellada; a la clau de l'arc de la porta hi ha l'escut del prior Vilaregut, i està rematada per una cornisa; damunt hi ha una finestra de mig punt monolítica. La façana està coronada per un petit campanar d'espadanya. 08127-3 Als afores del nucli urbà. Aquesta era una de les moltes ermites que van sorgir prop del monestir de Montserrat. És esmentada el 1282, però sembla que s'hauria modificat posteriorment, possiblement en època del prior Vilaregut (el seu escut corona la porta), que va tenir aquest títol entre 1334 i 1350, conservant el primitiu esquema. 41.6186100,1.8576400 404829 4608063 1490-98 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53027-foto-08127-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53027-foto-08127-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53027-foto-08127-3-3.jpg Legal Romànic|Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 92|93|85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53028 El Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roser Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Benavente i Freixas, Ramon (1992). 'Can Gomis. Història d'una colònia industrial a les ribes del Llobregat'. Argentona: l'Aixernador edicions. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XX Església d'estil neoromànic, amb una capçalera formada per un absis central envoltat de petites absidioles que donen amplitud a l'espai al voltant de l'altar, amb una cúpula aixecada sobre petxines. És construïda amb pedra calcària, que li dóna un color groguenc característic. Pel cantó de ponent s'accedeix a la sagristia, que està adossada a l'església, i a l'extrem hi havia un petit campanar d'espadanya, que va desaparéixer (durant la guerra civil) i va ser reemplaçat per l'actual, que es va començar a aixecar l'any 1960. 08127-4 Colònia Gomis. Ctra. C-55, km 12 El projecte és de novembre de 1927, i comprenia l'església, l'escola i una casa-habitació. La direcció de l'obra va ser adjudicada a començaments de 1929 i les obres es van donar per enllestides a mitjan de 1930. 41.5950500,1.8529900 404407 4605452 1930 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53028-foto-08127-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53028-foto-08127-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53028-foto-08127-4-3.jpg Legal Eclecticisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro Alexandre Soler i March L'autor era deixeble de Domènech i Montaner. Es va centrar en l'arqueologia medieval i renaixentista, fet que queda palès en treballs com aquest. 102|116|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53029 Sant Pere de Monistrol https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-monistrol Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Dalmau i Argemir, Delfí (2004). 'Campanars del Bages. Campanars parroquials de torre: característiques i mesures'. Manresa: Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la comarca del Bages. Gavín, Josep M (1979). 'Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5'. Barcelona: Artestudi. Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de protecció del patrimini cultural europeu'. Col·legi d'arquitectes de Barcelona. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya XVI, XX En obres en el moment de redacció de l'inventari Església de tres naus, amb coberta a doble vessant, i la façana orientada a ponent. La façana és coronada per un frontó triangular, decorat de forma auster amb una cornisa. Al centre hi ha un òcul que il·lumina l'interior. Destaca la manca d'ornamentació: pràcticament l'únic element decoratiu és el mateix frontó, que es repeteix com a emmarcament de la porta, decorada amb pilars dòrics. El campanar és de planta quadrada, amb motllures a diverses alçades, un rellotge d'esfera i finestres d'arc de mig punt a les quatre cares. A l'interior del temple destaquen diferents claus de volta, amb representacions de Sant Pere i l'escut de la vila. Presenta un absis octogonal i uns contraforts importants. L'absis, però, queda dissimulat perquè es va aprofitar l'espai entre els contraforts per a bastir-hi construccions. En una de les claus de volta hi ha la representació més antiga de l'escut de Monistrol de Montserrat. 08127-5 Nucli urbà. Carrer de Sant Pere. L'església de Sant Pere és l'hereva d'una antiga esglesiola esmentada en el segle IX. L'església actual neix de la necessitat de disposar d'un temple de majors dimensions, perquè en aquells moments la vila havia experimentat un augment de població considerable. Fou construïda durant el renaixement (contemporàniament amb la basílica de Montserrat),: l'acte de col·locació de la primera pedra es va celebrar el 24 de juny de 1569. Va ser destruïda parcialment durant la guerra civil, fet que va fer necessària la seva reconstrucció als anys quaranta. 41.6105600,1.8439600 403677 4607184 1570 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53029-foto-08127-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53029-foto-08127-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53029-foto-08127-5-3.jpg Legal Renaixement|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 95|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53030 Sant Pere de Vilamarics https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vilamarics 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. X En runes, i amb la coberta esfondrada. Església romànica bastida en un indret on anteriorment hi hauria un petit temple pre-romànic. L'edifici consta d'una sola nau capçada per un absis semicircular, dirigit a llevant, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt monolític. La nau havia estat coberta amb una volta de pedra (que ara està esfondrada), que arrencaria d'una cornisa que segueix tot l'edifici, estenent-se també a l'absis, que encara conserva la coberta, resolta amb un quart d'esfera. Inicialment s'entrava al temple per una porta situada al capdavall del mur de migdia, rematada amb un arc de mig punt fet amb dovelles de grans dimensions, emmarcades per una motllura. El mur de ponent és coronat per un petit campanar d'espadanya. L'edifici va ser refet l'any 1834, i durant aquestes obres els paraments interiors van ser enguixats i s'obrí una altra porta, de la qual només resta l'obertura. Possiblement també sigui d'aquesta època el contrafort que apuntala un dels murs laterals de la nau. Els murs exteriors pràcticament no estan decorats, només hi ha una cornisa al voltant de l'absis, sota el ràfec de la teulada. L'aparell és fet de blocs de pedra disposats en filades paral·leles. Segons Xavier Sitjes, encara conserva elements pre-romànics, tot i que a Catalunya Romànica els consideren dubtosos. Aquests vestigis consistirien en un tros de paret del costat sud i un fragment de l'arc triomfal, que era de ferradura. 08127-6 Vilamarics. Entre els municipis de Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet. Petita església que va dependre del monestir de Santa Maria de Montserrat per donació comtal de Manresa. El 925, el bisbe Jordi de Vic va fer donació al monestir de Ripoll, entre altres coses, dels delmes de l'alou de 'Vila Milech', que ja havia donat el comte Sunyer al monestir. Aquest 'Vila Milech' correspondria a l'enclavament de Monistrol de Montserrat, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet, Marganell i Castellbell i el Vilar, anomenat Vilamarics. Encara que en aquests documents l'església de Sant Pere no és esmentada de forma explícita, podria estar construïda en aquells moments. Quan s'organitzà un priorat a l'església de Santa Maria de Montserrat, aquesta església i el seu alou passaren a formar part del seu patrimoni. L'edifici no degué sofrir grans reformes fins al 1834, quan es van dur a terme diverses obres, durant les quals es van trobar unes tombes antigues als voltants. 41.6535700,1.8180800 401586 4611988 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-3.jpg Inexistent Pre-romànic|Romànic|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 91|92|98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53031 Can Cros https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cros Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes XIX Edifici de planta quadrada, amb una escala interior al centre. Té una planta baixa i dos pisos, i la teulada és de teula. Les parets són d'obra arrebossada. 08127-7 Afores del nucli urbà L'actual edifici va construir-se sobre les restes de l'antiga masia de can Trullas, i prop de la casa hi ha els antics cellers i cups, que van ser reconstruïts. 41.6084800,1.8417100 403487 4606956 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53031-foto-08127-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53031-foto-08127-7-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro Forma un conjunt amb can Japus, amb la qual comparteix el jardí 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53032 Can Japus https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-japus Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes XX Edifici de planta quadrada, de planta baixa i pis, i coberta a quatre aigües, amb teules vidriades de color. Presenta tres obertures en forma de finestres a cada una de les façanes laterals, i un balcó que uneix les tres obertures de la planta pis en la façana principal. Per damunt de la teulada, una petita terrassa de planta quadrada permet l'entrada de llum. 08127-8 Afores del nucli urbà 41.6084500,1.8410900 403435 4606953 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53032-foto-08127-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53032-foto-08127-8-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro Forma un conjunt amb can Cros, amb la qual comparteix jardí. 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53033 Hostal de la Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-creu Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes La coberta està parcialment enrunada i l'interior no està en bon estat. Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis. Està parcialment enrunada, però conserva pràcticament tot el sostre de la planta baixa, amb coberta de mig canó, que és de pedra, igual que la resta de l'edifici. També conserva l'escala que portava al pis i part de l'enllosat. 08127-9 En la carena de la serra del Cul de la Portadora L'Hostal de la Creu està situada al peu de l'antic camí romeu, construït per Pere el Cerimoniós. Al costat de la masia hi havia una antiga creu de terme, que li dóna nom. 41.6099500,1.8600300 405015 4607098 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53033-foto-08127-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53033-foto-08127-9-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53034 Can Comes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comes Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes XX Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis a la façana, i amb semisoterrani al darrera, i cobertes de teula. És flanquejat per una característica torre punxaguda. La part del darrera té un petit jardí que dóna al riu Llobregat. 08127-10 Nucli urbà La casa va ser construïda com a habitatge de l'amo de la fàbrica situada a tocar del riu. Durant uns anys va ser quarter de la Guàrdia Civil. 41.6085000,1.8472500 403948 4606952 1917 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53034-foto-08127-10-1.jpg Legal Modernisme Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro Trobem el topònim com can Coma o can Comes. 105 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53035 Can Cavaller https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-0 Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya XVI-XX Les estructures no estan en bon estat, i tant els forjats com les cobertes, les façanes i l'interior presenten un estat dolent. Gran habitatge unifamiliar pensat com a gran residència o masia urbana, formada per dos cossos perpendiculars que formen un tancat amb un jardí. L'estructura evidencia el creixement de la gran casa, unificant els estils de les façanes que donen als carrers amb finestrals d'arc conopials amb decoració geomètrica i floral d'esgrafiats a les façanes de migdia i llevant. Façanes arrebossades reproduint aparell d'encoixinat força senzill, i amb un gran ràfec de fusta envoltant l'edifici. A l'interior de la casa destaquen un oratori amb pintures de 1628, restaurades del 1899 i uns cellers amb arcades de pedra i voltes de rajola. A la façana hi ha representat l'escut dels Riusec. 08127-11 Nucli urbà Edifici originari d'època gòtica, però molt transformat, especialment als segles XIX i XX. 41.6098300,1.8430100 403597 4607104 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53035-foto-08127-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53035-foto-08127-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53035-foto-08127-11-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro El topònim es troba escrit com a can Cavaller i com a can Caballé. 93|94|96|98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53036 Can Carlí https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carli Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya XVI-XX La casa de can Carlí es testimoni de les cases d'origen medieval en antics portals de muralla que al ampliar-se la vila van quedar integrats en un recinte més ampli. L'origen medieval és fa evident en els carreus i els murs de tancament, tot i que es veuen ampliacions més modernes, com un finestral d'estil renaixentista. Les obertures són a base de finestres bífores i arcs apuntats amb dovelles de pedra que formen el pas cobert del carrer. 08127-12 Nucli urbà. Carrer dels Espilons. Testimonis de la vila medieval de Monistrol, el carrer dels Espilons comunica el carrer de Manresa (antic camí que des del peu del Llobregat portava a la muntanya de Montserrat) i el carrer del Puig. La casa és testimoni de les cases d'origen medieval en antics portals de muralls que al ampliar-se la vila quedaren integrats en un recinte més ampli 41.6101300,1.8433500 403626 4607137 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53036-foto-08127-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53036-foto-08127-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53036-foto-08127-12-3.jpg Legal Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 94|95|98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53037 Can Gibert https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-1 Cumplido, Jordi (2007). 'El centre cultural de Monistrol quedarà enllestit el setembre'. Article de Regió 7, 30/04/07 Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya XVIII Edifici entre mitgeres, de tres plantes d'alçada, amb dues portes adovellades. La façana sud presenta un fort desnivell; en aquesta mateixa banda s'hi obren grans galeries amb terrasses obertes a la zona del torrent. En aquesta zona s'hi troben antigues construccions de pedra que allotjaven els molins d'oli i de gra. Els murs són de maçoneria i les cobertes de teula. Com a elements destacables hi ha la volta que hi ha al mig del carrer, edificada amb materials de desguàs que provenien de l'antic Palau Prioral, com el finestral gòtic. 08127-13 Nucli urbà. Carrer de Sant Joan. L'actual casa de can Gibert data de finals del segle XVIII, però està edificat sobre una altra construcció que té els seus orígens al segle XV. Després d'un deteriorament considerable, fou rehabilitat amb l'objectiu de reconvertir-lo en centre cultural; aquest centre va obrir les seves portes durant l'any 2007. 41.6102000,1.8443600 403710 4607144 1783 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53037-foto-08127-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53037-foto-08127-13-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53038 Casa Cal Tupinamba. Carrer de Sant Joan, 17. https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cal-tupinamba-carrer-de-sant-joan-17 Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya XIV La coberta no està en bon estat de conservació, i hi ha humitats a l'interior. Casa entre mitgeres de tres pisos d'alçada, amb les parets de carreus i una coberta de teulada. La seva amplada és reduïda, i està situada parcialment sobre el carrer. A la part inferior destaquen un seguit d'arcs d'accés, que podrien ser recuperats d'altres edificis. Entre els elements de desguàs també destaquen dos escuts amb galls que representen l'escut de l'abadia de Ripoll i que provenen del Palau Prioral. 08127-14 Nucli urbà 41.6101600,1.8438400 403667 4607140 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53038-foto-08127-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53038-foto-08127-14-2.jpg Inexistent Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 93|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53039 Casa del doctor Juncà - cal Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-doctor-junca-cal-roig Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya XX Casa entre mitgeres de dues plantes i soterrani i coberta de teula. La façana té una composició simètrica, i hi destaca una balconada que en sobresurt. Hi ha presència de motllures decoratives en les obertures. 08127-15 Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs. Forma part d eles cases bastides al carrer Julià Fuchs, d'època modernista. 41.6126400,1.8429000 403592 4607416 1920 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53039-foto-08127-15-1.jpg Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 106 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53040 Casa del carrer Julià Fuchs, 29 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-julia-fuchs-29 Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XIX Casa entre mitgeres, amb murs i cobertes de maçoneria, i tres pisos. Exteriorment s'observen balcons a banda i banda d'una gran portalada central, feta amb carreus de pedra. La composició és simètrica, al voltant de la porta adovellada. 08127-16 Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs, 29 41.6127900,1.8430400 403604 4607433 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53040-foto-08127-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53040-foto-08127-16-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53041 Casa al carrer de Sant Pere, 4 / carrer de Montserrat, 22 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-sant-pere-4-carrer-de-montserrat-22 Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XVI L'estat de la coberta és dolent, igual que els forjats. També presenta humitats. Habitatge entre mitgeres, amb quatre alçades i planta golfa, construïda amb galeria d'arcs rebaixats a la façana principal. A la planta baixa destaca una gran porta adovellada (acabada en arc de mig punt), on s'hi pot llegir la data 1567. La resta d'obertures són balcons, i a la façana que dóna al carrer Montserrat destaca un ràfec de teules i rajoles. 08127-17 Nucli urbà, entre els carrers de Sant Pere i de Montserrat. La inscripció que fa referència a l'any 1567 podria correspondre a una etapa de reforma. 41.6104200,1.8438400 403667 4607169 1567 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53041-foto-08127-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53041-foto-08127-17-2.jpg Inexistent Modern|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 94|93 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53042 Santa Maria de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-montserrat Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. (2006). 'Montserrat. Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Mapa i guia excursionista'. Alpina - GeoEstel. XI-XX El conjunt del monestir de Santa Maria de Montserrat és format per dos blocs d'edificis amb funcions diferenciades: d'una part hi hauria la basílica (amb les dependències monacals)I i de l'altra els edificis destinats a acollir i atendre els pelegrins i visitants, amb establiments hotelers i de restauració, i espais informatius. El conjunt és irregular, per diferents motius, entre els quals hi ha el terreny accidentat damunt el qual s'assenta el conjunt, i les diferents èpoques en les quals s'ha construït. La basílica és d'una sola nau al voltant de la qual hi ha diverses capelles, i a la capçalera hi ha el cor i l'altar major, damunt el qual hi ha el cambril de la Mare de Déu. El claustre és de dos pisos sostinguts per columnes de pedra. El pis inferior comunica amb el jardí i disposa d'una font central. A la part exterior, diverses places ordenen el conjunt d'edificis. 08127-18 Muntanya de Montserrat L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. 41.5932600,1.8371200 403081 4605271 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-3.jpg Legal Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Noucentisme|Racionalisme|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro El monestir de Santa Maria de Montserrat, dins d'uns orígens humils, ha esdevingut el santuari marià de Catalunya i la seva Mare de Déu ha estat reconeguda com a patrona de les terres catalanes. Al llarg del temps ha estat un rellevant focus de la cultura catalana.Destaca especialment el fons pictòric o escultòric del seu museu, amb obres de gran valor. La biblioteca també constitueix un patrimoni cultural molt valuós. Un altre dels valors del monestir és l'Escolania, una escola de formació musical d'arrels antiquíssimes (considerada la més antiga d'Europa) i de sòlid prestigi internacional. 92|93|94|95|96|98|99|105|106|120|85 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53043 CEIP Sant Pere ('Escoles Noves') https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceip-sant-pere-escoles-noves Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes XX En obres en el moment de redacció de l'inventari Edifici de planta gairebé rectangular, amb dos cossos al voltant d'un altre cos central, que sobresurt en façana. En aquest cos central hi ha l'escala que fa de distribuidor. Els laterals tenen planta baixa i pis, mentre que el cos central disposa d'un altre pis. Les parets són d'obra, arrebossades i pintades; la teulada és de teula. Al voltant de l'edifici hi ha una zona amb jardins i equipaments esportius per als alumnes. 08127-19 Nucli urbà. Carrer de les Escoles. El projecte és de 1935 i les obres van iniciar-se el 1936. L'any 1939, durant un bombardeig, l'edifici va ser enrunat parcialment, però després de la guerra es van reemprendre les obres, que es van donar per acabades el 1940. 41.6109900,1.8429300 403592 4607233 1935-40 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53043-foto-08127-19-1.jpg Legal Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro Manuel Puig i Jané 106 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53044 Estació dels Ferrocarrils Catalans: Monistrol Enllaç https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-dels-ferrocarrils-catalans-monistrol-enllac Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes XIX Edifici de planta rectangular, de planta i pis, amb teulada de teula a quatre aigües. Les façanes estan arrebossades i pintades en color blanc, i hi ha una sanefa amb motius ornamentals ceràmics. 08127-20 Nucli urbà 41.6091000,1.8505000 404220 4607015 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53044-foto-08127-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53044-foto-08127-20-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 102|98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53045 Antiga casa de la vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-la-vila Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya XVII Casa entre mitgeres, de planta irregular, formant xamfrà entre dos carrers. Presenta poques obertures, entre les quals destaca el balcó de la tercera planta amb una llosa barroca i una gran llinda, amb la data 1659, que també és la representació de l'escut de Monistrol. La façana és de maçoneria, amb carreus ben treballats, i està coronada per un ràfec de teula i ceràmica. Presenta moltes transformacions. 08127-21 Nucli urbà. Cantonada dels carrers de Sant Pere i Manresa L'any 1636 van iniciar-se les gestions per adquirir una casa i un trull. La compra de la casa (que havia de ser la Casa de la Vila) no es va materialitzar fins l'any següent, quan es compra una casa a Arcís Dobtra per 120 lliures i 10 sous. Les obres van començar quatre dies després, el 1638 ja es va celebrar el primer consell, però no va ser fins 1659 que no es donen per acabades. 41.6106700,1.8443000 403706 4607196 1659 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53045-foto-08127-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53045-foto-08127-21-2.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro Actualment la casa està annexa a l'església parroquial. 96|94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53046 La Bestorre https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bestorre <p>Barral i Altet, Xavier (1984). 'Catalunya Romànica. 11'. Barcelona: Digec Català, Pere (1982). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic' Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes IPAC (2005). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic'. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> XII-XVIII Només resta dempeus una part de la zona de guaita, i en un equilibri precari. <p>Restes d'una antiga construcció militar. La torre era de planta circular i feta amb blocs de pedra. Als voltants es poden veure restes de fonaments. Actualment queda un fragment de paret (arquejat) d'uns 3,90 m, i un altre, més curt, que s'ha salvat de l'enderroc perquè en el moment de caure va quedar recolzat en el primer. El gruix dels murs és de 1,50 m, als quals s'han d'afegir 20 cm de sòcol a la part baixa del parament exterior. A l'interior hi ha un banc adossat al mur, que arriba als 80 cm d'amplada, i forma part de la fonamentació. El diàmetre intern és de 4,80 m i l'extern de 6,80 m (7,20 m a la socolada). Els dos murs es mantenen drets fins a l'alçada del que seria el primer pis, delimitat per restes de la cobertura, que hauria estat resolta amb una falsa cúpula rebaixada. També són perceptibles els vestigis d'una obertura situada sobre la cobertura del nivell inferior, de cara al poble. L'aparell és format per blocs de pedra ben escairats, de mida mitjana, ordenats en filades horitzontals i lligats amb un morter fet amb una mescla de calç i sorra de gra força gruixut.</p> 08127-22 Sobre la cruïlla de la carretera a Manresa, seguint el trencall que va a Montserrat. <p>Tot i que no hi ha referències històriques que documentin l'existència de la torre. Se suposa que hauria tingut funcions de guaita al servei dels habitants del terme i també hauria protegit el pont medieval que permetia travessar el riu Llobregat, formant part de les defenses que durant l'Edat Mitjana hi havia al voltant de la muntanya. Va ser destruïda durant l'ocupació napoleònica.</p> 41.6091200,1.8450900 403769 4607023 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53046-foto-08127-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53046-foto-08127-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53046-foto-08127-22-3.jpg Legal Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-18 00:00:00 Helena Garcia Navarro Tradicionalment s'ha datat entre finals del segle XI o principis del XII, però una excavació arqueològica realitzada l'any 2002 apunta que es tractaria d'un edifici d'època més avançada, probablement del segle XVIII. 92|94|85 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53047 Cases del carrer dels Espilons https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-dels-espilons Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes REDÓ I MARTÍ, Salvador (1988). Monistrol de Montserrat a 'Història del Bages - II'. Manresa: Parcir, edicions selectes. A l'entrada del carrer (pel carrer del Puig) hi ha una façana força llarga amb uns arcs, per sota dels quals s'entra al carrer dels Espilons, a través d'unes escales. A l'inici del carrer, en aquesta casa, destaca una finestra gòtica. Les parets són de pedra i tàpia arrebossada, i la teulada de teula. El carrer presenta un fort desnivell, i és estret i tortuós, salvant amb escales els trams superior i inferior. 08127-23 Nucli urbà. Carrer dels Espilons. En l'època medieval, i fins entrat el segle XVII, el nucli urbà era format pels carrers de Sant Pere, del Pont, de Sant Joan, les places d ela Font Gran, del Pont (amb el Palau Prioral), la plaça del Bo-Bo, i més de l'indret d'Es Pilons. Ja durant el segle XVII s'afegirien el raval del Camp, la Concepció, el carrer de Manresa i el del Puig. La resta de carrerons intercalats s'anirien formant a les eixides d'uns i altres. 41.6101300,1.8433500 403626 4607137 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-3.jpg Inexistent Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 93|85 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53048 Cases del carrer de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-sant-joan Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya XV-XII Conjunt d'habitatges format per les cases situades a les dues bandes del carrer de Sant Joan, i delimitat per dos edificis amb sengles arcades. La tipologia de les cases és diferent, però gairebé totes són de planta baixa i un o dos pisos, i presenten portes adovellades o amb dintells que, en ocasions, assenyalen les dates de construcció. Destaca la presència d'enllosat al llarg de tot el carrer i la presència d'edificis amb elements importants, com cal Jordi Banquer o el casal del número 3. 08127-24 Nucli urbà. Carrer de Sant Joan El carrer és un dels més vells del poble, i conserva l'estructura de carrer medieval estret, amb torres que marquen les entrades a aquest sector de la vila; segurament es va formar durant la baixa edat mitjana, coincidint amb el creixement de la vila sota el patrocini de Montserrat. 41.6102400,1.8439600 403677 4607148 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53048-foto-08127-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53048-foto-08127-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53048-foto-08127-24-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 93|94|96|85 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53049 Cases del carrer de Julià Fuchs o Viserta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-julia-fuchs-o-viserta Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya XIX Conjunt d'habitatges format per cases de diferents èpoques, però respectant una tipologia típica de la zona. Destaca la part del darrera de les cases dels números parells, amb unes galeries que donen la imatge de Monistrol de Montserrat des de la carretera. 08127-25 Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs El carrer va ser bastit en gran part en el segle XIX, seguint un antic camí. Destaca la presència de cases d'època modernista. 41.6129000,1.8432800 403624 4607445 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53049-foto-08127-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53049-foto-08127-25-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 119|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53050 Plaça del Bo-Bo. https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-bo-bo Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XVII-XVIII Els edificis són de diferents èpoques, i destaca la part central de la plaça, amb una coberta suportada per diferents arcs de pedra. Els porxos sostenen edificis de dos pisos d'alçada, amb arcs de mig punt adovellats de gran amplària, sostinguts per columnes amb capitells monolítics de forma trapezoidal. Hi arriben diferents carrers, a diferents nivells; aquesta diferència de nivell es lliga a través d'escales. La plaça porxada forma un esquema irregular, amb dos àmbits més petits. La plaça conserva l'empedrat original i les bigues de fusta que sostenen els pisos superiors. 08127-26 Nucli urbà. Plaça del Bo-Bo. La plaça esdeveé el centre històric de la vila, i és la única obertura més o menys espaiosa que hi ha al peu de l'antic camí que pujava cap a Montserrat. Va crear-se als anys de creixement de la vila moderna. 41.6105300,1.8443200 403707 4607180 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53050-foto-08127-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53050-foto-08127-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53050-foto-08127-26-3.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 96|94 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53051 Plaça de la Font Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-font-gran Galobart i Soler, Josep (1994). 'La Font Gran de Monistrol de Montserrat'. Argentona: l'Aixernador edicions. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya XV-XX Conjunt d'edificis al voltant d'una plaça de grans dimensions, a la part est del poble.Entre aquests edificis hi ha l'Ajuntament de la població, i també s'hi troba la Font Gran, que li dóna nom. Una part de la plaça està enjardinada i s'utilitza com a parc. 08127-27 Nucli urbà. Plaça de la Font Gran. Els orígens de la plaça cal cercar-los en la configuració primigència del nucli urbà. Una placa a la plaça indica que 'va aixoplugar els establiments de l'antic i poderós gremi dels paraires que utilitzaven l'aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana'. 41.6096000,1.8424600 403551 4607079 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53051-foto-08127-27-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 94|98 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53052 El Pontet; corraló del carrer de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pontet-corralo-del-carrer-de-manresa Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes REDÓ I MARTÍ, Salvador (1988). Monistrol de Montserrat a 'Història del Bages - II'. Manresa: Parcir, edicions selectes. XVII Tram del carrer Manresa que, per sota del nivell de la resta del carrer, condueix a uns horts i la carretera. És una solució constructiva que permet passar per sota d'una casa, unint dues zones que estan a nivells diferents. 08127-28 Nucli urbà. Al final del carrer Manresa En l'època medieval, i fins entrat el segle XVII, el nucli urbà era format pels carrers de Sant Pere, del Pont, de Sant Joan, les places d ela Font Gran, del Pont (amb el Palau Prioral), la plaça del Bo-Bo, i més de l'indret d'Es Pilons. Ja durant el segle XVII s'afegirien el raval del Camp, la Concepció, el carrer de Manresa i el del Puig. La resta de carrerons intercalats s'anirien formant a les eixides d'uns i altres. 41.6116300,1.8437200 403659 4607303 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53052-foto-08127-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53052-foto-08127-28-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 85 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53053 Colònia Gomis https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-gomis Serra, Rosa (2000). 'Colònies tèxtils de Catalunya'. Manresa: Fundació Caixa Manresa i Angle editorial. Col·lecció Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 8. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XIX Conjunt d'habitatges i altres edificis construïts per als treballadors de la fàbrica Gomis, a prop de la fàbrica. Consta dels habitatges i del que havien estat els serveis bàsics per als treballadors: escola (i habitatge per al mestre), cafè, teatre i església, al voltant d'un petit parc central. 08127-29 Ctra. C-55, km 12 La colònia industrial textil de Can Gomis fou fundada l'any 1891 per l'industrial manresà Francesc Gomis i Soler. L'any 1927, l'arquitecte Alexandre Soler i March va dissenyar el seu creixement. Després del tancament de la fàbrica, van deixar de funcionar els equipaments, però les cases dels treballadors continuen habitades. 41.5948300,1.8527600 404387 4605428 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53054 Enterraments a Sant Pere de Monistrol https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-a-sant-pere-de-monistrol XVI-XVIII Restes d'una antiga sagrera on s'han localitzat més d'un centenar de restes òssies, que en les capes més superficials apareixien amb sepultures molt ben conservades i disposades, però que a mesura que s'ha anat baixant de cota, es trobaven més amuntegades. La primera estimació data els enterraments entre el segles XVI i XVIII. A més dels ossos, també s'han trobat alguns rosaris (molt deteriorats), anells i restes ceràmiques. 08127-30 Nucli urbà. Carrer de Sant Pere. Tradicionalment, la proximitat dels enterraments a les esglésies era directament proporcional al poder adquisitiu de la família del finat. Les troballes localitzades corresponen a enterraments efectuats en el decurs del segle XVIII, i la disposició de les restes correspon a una forma d'enterrament tradicional fins al segle XIX, en la qual els cadàvers eren enterrats de forma juxtaposada, en l'espai colindant als temples anomenat sagrera. 41.6105600,1.8439600 403677 4607184 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53054-foto-08127-30-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 94 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53055 Enterraments a Sant Pere de Vilamarics https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-a-sant-pere-de-vilamarics <p>IPAC. 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic', núm. 11215.</p> X Les úniques notícies d'aquesta necròpolis són bibliogràfiques, i fan referència a la data de reconstrucció del temple, al segle XIX. <p>Restes d'una necròpolis al voltant de l'església de Sant Pere de Vilamarics. Una de les úniques referències que hi ha és la trobem en un text de 1982, i s'indica que l'any 1834 fou reconstruït Sant Pere de de Vilamarics i que al voltant es van trobar sepultures força antigues als voltants.</p> 08127-31 A l'entorn de Sant Pere de Vilamarics 41.6535700,1.8180800 401586 4611988 08127 Monistrol de Montserrat Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-07-12 00:00:00 Helena Garcia Navarro 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53056 Tram del camí ral: camí dels tres quarts https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-cami-ral-cami-dels-tres-quarts Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Durant molt de temps va estar abandonat, i en alguns trams la vegetació dificulta el camí. La pluja i els incendis també han provocat esfondraments d'alguns trams. La vegetació que envolta el camí, que va des de Montserrat al nucli de Monistrol de Montserrat, és formada per marfulls, garrics, matabous, arboços, galzerans i arítjols, a més d'alguna alzina, que envaeixen el camí en algun tram. En altres trams, la vegetació són bàsicament plantes aromàtiques. El camí travessa una tartera de blocs de conglomerats, i baixa per zones humides, amb molsa. El tram final és una zona d'esglaons de conglomerat, i arribant al poble, està flanquejat per un mur de pedra seca. 08127-32 Parc Natural de Montserrat 41.6036600,1.8415600 403467 4606421 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53056-foto-08127-32-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53057 Pont sobre el Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-el-llobregat <p>Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Maristany, Manuel (1998). 'Els ponts de pedra de Catalunya'. Barcelona Generalitat de Catalunya, editorial 92. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Tous i Casals, J (1976). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Núm. 14220.</p> XIV - XX <p>Pont de pedra, amb quatre arcades desiguals (una d'elles tapada) que descansen sobre grans pilars. Després de la guerra civil els arcs centrals van ser refets amb arcs de mig punt, amb les pedres ben treballades. La llum del seu arc central fa 37 metres (rècord de Catalunya) i 25 metres de fletxa. Va ser eixamplat per a permetre el tràfic rodat.</p> 08127-33 Nucli urbà, amunt el riu Llobregat <p>El pont va començar a construir-se el 5 de setembre de 1317, per ordre del prior Bernat Escarrer, amb la finalitat de facilitar el pas del Llobregat als pelegrins que venien pel camí romeu en direcció a Montserrat. En el contracte inicial per a la seva construcció es fa referència a l'edificació, al centre mateix del pont, d'una capella dedicada a Sant Lluís d'Anjou, que finalment no es va construir. L'escriptura per finalitzar l'obra va signar-se el 9 de setembre de 1336. És possible que es transformés durant el segle XVIII, per les dificultats per suportar el pas de carruatges. El pont va ser derruït durant el mes de gener de 1939, i fou reconstruït poc després; l'arcada de la dreta i els basaments de les altres són originals.</p> 41.6105900,1.8466500 403901 4607184 1317 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53057-foto-08127-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53057-foto-08127-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53057-foto-08127-33-3.jpg Legal Gòtic|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural BCIN National Monument Record Monument 2020-06-21 00:00:00 Helena Garcia Navarro 93|98|85 49 1.5 1779 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53058 Aqüeducte de cal Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-cal-pla Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya Redó, Salvador. 'Montserrat i el seu entorn' Es pot apreciar un deteriorament, especialment en la base d'alguna arcada. Obra d'enginyeria dividida en dues parts: la primera és bastida damunt un alt mur de pedra, i recolzada per contraforts, la segona consta de 14 arcs de pedra, desiguals en la llum de 2,30 metres a 2, 72 metres. També en ampliada, alçada i pilastres. La llargada total d'aquest segon tram és de 50 metres, i l'alçada de 9. Cal destacar-ne els grans contraforts en les pilastres, també desiguals, així com la presència de tres desaigües. Apareix mamposteria desigual i mènsules en la formació dels pilars. 08127-34 Nucli urbà Els origens documentats cal situar-los en el segle XVI, però és possible que sigui anterior. Duia l'aigua dels de la Font Gran als antics molins d'oli. 41.6101300,1.8449500 403759 4607135 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53058-foto-08127-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53058-foto-08127-34-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53059 Aeri de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/aeri-de-montserrat Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XX Mitjà de transport característic, format per dues cistelles grogues que pugen i baixen des del peu de la muntanya fins el mestir, penjades per un cable d'acer. El seu recorregut és de 1350 metres, salva un desnivell de 556 (en alguns moments, el desnivell arriba al 45 %), i la seva velocitat mitjana és de 5 m/s. Cada una de les cabines por portar fins a 35 passatgers i la seva forma, arrodonida, permet gaudir d'una vista panoràmica de la muntanya i les rodalies. 08127-35 Entre el riu (a l'alçada de la Colònia Gomis) i el monestir, sobre la vall del torrent de Sta. Maria L'any 1922 va arribar a Monistrol la línia de ferrocarril que unia Barcelona amb Manresa. Arran d'aquest fet, un grup d'empresaris es va plantejar la possibilitat de crear un nou accés a Montserrat; aquest grup va ser encapçalat per Josep Marsans i Claramunt, i finalment s'optà pel cable. L'objectiu inicial era escurçar la distància entre Barcelona i el monestir de Montserrat. El projecte es va encarregar a l'enginyer Ricard López i l'empresa Adolf Bleichert i Cia, de Leipzig (Alemanya). L'any 1928, el rei Alfons XIII va atorgar la concessió per a construir i esplotar el telefèric a Marsans Claramunt. Les obres van acabar el 1929, data en la qual es constituí la companyia Funicular Aeri de Montserrat, SA (que actualment encara explota el servei). La inauguració va tenir lloc el 17 de maig de 1930. 41.5929100,1.8384800 403194 4605231 1930 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53059-foto-08127-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53059-foto-08127-35-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53060 Monument a Julià Fuchs https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-julia-fuchs Gurgui, Miquel (1982). 'El cremallera de Montserrat. 1892-1957'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política General i Obres públiques. Direcció general de transports. XX Bust de bronze amb la representació de la imatge figurativa de l'enginyer Julià Fuchs. Està situat damunt una columna de base quadrada, i una inscripció sobre marbre recorda el motiu del monument 'La vila de Monistrol a l'iniciador de la porta d'aigües. 1925-1928'. El monument està situat en una petita plaça amb un jardí. 08127-36 Al nucli urbà. Cantonada entre els carrers del Puig i de Manresa. Julian Fuchs i Leigme va ser cap d'explotació de la línia de Montserrat entre 1897 i 1925. El 20 de novembre signava contracte a Lausana amb la Societat de Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents amb el títol de director d'explotació del Ferrocarril de Monistrol de Montserrat. L'elecció de M. Fuchs es produí a causa de la seva relació amb el president de la societat, M. Masson, de Lausane, banquer de la 'Union des Banques Suisses' i també per influència de l'enginyer J. Champuis de Nidau, el qual havia intervingut en altres línies ferroviàries de muntanya. Ocupà oficialment el seu càrrec el dia primer de gener de 1898, un cop que hagué fet un període de pràctiques al seu país. Tingué la seva habitança a l'estació de Montserrat-Vila i el seu que li fou assignat era de 400 pessetes el primer any, 450 pessetes el segon any del tercer en endavant, 500 pessetes el mes. Durant els anys que romangué en el càrrec, el Cremallera va ser un model en tots es aspectes. Al llarg dels anys que estigué en el seu càrrec se succeïren les èpoques de prosperitat i en Fuchs disposà de l'absoluta confiança del Consell, de manera que podia dur sempre a la pràctica, sense entrebancs de l'altri, les seves idees i projectes. D'aquests projectes, els més importants van ser la prolongació de la línia fins a l'estació dels F.C. del Nord, la instal·lació elèctrica als tallers, la col·laboració en els plantejaments de l'estació d'enllaç amb els FFCC, l'adquisició de tres locomotores i diversos cotes i, encara, la idea que compartí amb en Macaya referent al projecte de prolongació de Montserrat, si bé aquests dos darrers no arribaren a dur-se a terme. Va guanyar-se l'admiració i respecte de tots els qui treballaven al Cremellera i dels veïns de la vila de Monistrol, on també va promoure el desvetllament material i cívic. L'any 1909 contribuí a la fundació del Col·legi de Santa Anna, de Monistrol. Potser l'obra més rellevant de les que va fer per a la vila de Monistrol fou la xarxa de distribució domiciliària d'aigua. L'execució es dugué a terme segons el seu projecte i amb el préstec de 100.000 pessetes, que concertaren l'Ajuntament i la Caixa de Pensions, a amortitzar en un termini de cinc anys. La terminació d'aquesta obra s'esdevingué el 1927, dos anys després de la seva mort. També va fer alguns projectes d'ornamentació de diversos carrers. El poble, conscient i agraït, el nomenà fill adoptiu. 41.6119000,1.8434100 403633 4607333 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53060-foto-08127-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53060-foto-08127-36-2.jpg Inexistent Realisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 103|98 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53061 La Font Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-gran Galobart i Soler, Josep (1994). 'La font gran de Monistrol de Montserrat'. Argentona: l'Aixernador. Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes XX És la deu principal que abasteix de l'aigua a la població. L'estructura de la font és de pedra, i ha anat canviant amb el pas del temps. Fins fa unes dècades, tenia un frontal de pedra amb tres brocs per on sortia l'aigua, i un abeurador per als animals al lateral esquerre. El 1965 va ser restaurada, envoltant-la d'una jardinera i eliminant l'aburador. Està situada en un nivell enfonsat respecte el nivell del terra. 08127-37 Nucli urbà. Plaça de la Font Gran. La font s'ha anat anomenat successivament, i des del segle XIII, la Font de la Resclosella, la Font Major i actualment la Font Gran. Les primeres notícies donen a entendre que no podia servir per regar part dels horts de la vila perquè estaven en un punt superior al punt on rajava la font. Per poder aprofitar l'aigua de la font, es va fer una paret o resclosa, i d'aquí li vé el nom de 'font de la Resclosella' (al segle XIII ja existien terres i horts anomenats 'de la Resclosella'). Al segle XVI ja surt anomenada en documents notarials com 'fontem maiorem' (font Gran o font Major). Originalment quedava fora del nucli de la vila, però amb els anys el poble va anar creixent, i avui queda integrada dins el nucli urbà. A banda de ser un punt d'abastament d'aigua potable per a ús domèstic, era utilitzada per a rentar-hi la roba, per a regar els horts, per a moure petits molins i per a altres activitats paraindustrials. 41.6096000,1.8419600 403509 4607080 1965 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53061-foto-08127-37-1.jpg Legal Eclecticisme Patrimoni moble Element urbà Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 102 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53062 Imatges de Monistrol i de Montserrat al Fons Salvany https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-de-monistrol-i-de-montserrat-al-fons-salvany XX Col·lecció de 17 fotografies de Montserrat i 163 de Montserrat (una part de les quals han estat realitzades al terme de Monistrol de Montserrat). Es tracta d'imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, en format 6x13 cm. 08127-38 Biblioteca de Catalunya El fons Salvany està format per aproximadament 10.000 imatges, que es conserven en les seves capses originals a la Biblioteca de Catalunya. 41.6098000,1.8427100 403572 4607101 1911-26 08127 Monistrol de Montserrat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53062-foto-08127-38-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 55 3.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53064 Festa de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Dossier de premsa de la Festa Major d'hivern 2008. XVI La Festa Major d'hivern se celebra el 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, patró del poble, amb motiu del compliment d'un vot de poble fet el segle XVI. A la vigília, es canten els goigs del sant i se celebra l'ofici de Completes (a l'església parroquial), amb l'assistència dels administradors, junta i autoritats locals. El dia de la festa es fa una passada pels carrers, amb acompanyament musical, per anar a buscar els balladors, la senyera de Sant Sebastià i les autoritats. Tot seguit, hi ha una missa a l'església parroquial, on es venera la relíquia del sant i es canten els goigs. Després hi ha el pregó a la plaça del Bo-Bo, audició de sardanes i vermut popular. El mateix dia, a la tarda, es torna a passar pels carrers per a anar a buscar els balladors i les autoritats, després es fa una processó amb la imatge del patró i a l'església es canten els goigs. Cap al vespre, hi ha un refresc i el ball del Bo-Bo. 08127-40 Nucli urbà 41.6105300,1.8443200 403707 4607180 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53065 Processó de Corpus https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. El diumenge posterior a la diada de Corpus se celebra aquesta festivitat pels carrers del poble. En diferents carrers es fan catifes de flors, al terra, i es situen diversos altars. 08127-41 Nucli urbà Les festes de Corpus se celebren des de temps immemorials. Antigament durant l'octava de Corpus tots els carrers de la Vila celebraven la seva festa un dia diferent de la setmana després del dijous de Corpus. Els veïns del carrer Viserta feien uns gegants per aquesta celebració, i realitzaven diferents ballades. 41.6105600,1.8439600 403677 4607184 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53065-foto-08127-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53065-foto-08127-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53065-foto-08127-41-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98|94 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53066 Carnaval https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval-0 BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Celebració de diferents actes coincidint amb carnaval: rua infantil i desfilada de disfresses per diferents carrers de la població, on les comparses van acompanyades per grups d'animació, o els grallers de Viserta, una xocolatada i un ball de nit posterior. 08127-42 Nucli urbà 41.6096000,1.8424600 403551 4607079 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53066-foto-08127-42-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53067 Festa Major d'estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-5 BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. El programa, que dura quatre o cinc dies, segons s'escau, ofereix actes culturals: exposició d'artistes monistrolencs, trobada de Gegants (des de 1990), balls (a l'envelat o al pavelló poliesportiu), concerts, espectacles infantils, actuació de l'Esbart Monistrol Dansaire, balls, sardanes, elecció de la Pubilla, les Dames d'Honor i l'Hereu, focs artificials, Correfoc a càrrec del grup de diables Els Tronats, i actes esportius (concurs de pesca, tir al plat, tennis taula, futbol). El Club Muntanyenc Monistrolenc organitza una caminada nocturna. 08127-43 Nucli urbà 41.6096000,1.8424600 403551 4607079 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53067-foto-08127-43-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53068 Fira de la coca i del mató https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-coca-i-del-mato XX Fira que se celebra a finals del mes d'octubre, i que durant l'any 2007 va arribar a la seva catorzena edició. El seu objectiu és promocionar els productes típics de l'entorn de Montserrat, especialment la coca i el mató, tot i que també es presenten productes (preferentment artesanals) d'altres zones. Durant tot un cap de setmana se celebren diferents activitats: degustacions de productes, balls tradicionals, cercaviles, exposicions, i celebració i entrega de premis del concurs de pintura ràpida. 08127-44 Nucli urbà Des de la seva primera edició, la Fira de la Coca i el Mató s'ha especialitzat en productes gastronòmics que són signe d'identitat del territori. Amb els anys ha anat evolucionant, i cada vegada s'ofereixen més activitats complementàries, com exposicions... 41.6096000,1.8424600 403551 4607079 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53069 Fonedors de campanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonedors-de-campanes Muset i Pons, Assumpta (2006). 'Oficis tradicionals de Montserrat i el seu entorn'. Manresa: Zenobita edicions. XX Actualment la foneria està tancada Els primers fonedors de campanes eren artesans que anaven pels pobles fent campanes en instal·lacions efímeres. A Monistrol de Montserrat es va instal·lar un taller a partir de 1971, el del mestre Jaume Casals i Guixà, forjador que s'introduí en aquest ofici quan, l'any 1957, va ajudar uns tècnis alemanys a modificar les campanes que s'estaven instal·lant a Montserrat. Va aprendre el seu ofici a Alemanya, i va tornar per instal·lar el seu taller a Monistrol. En aquesta foneria s'hi van fabricar campanes per a les esglésies de Martorell, Granollers, la Seu de Manresa, etc, i catedrals com la de Lleida i Barcelona, entre d'altres. 08127-45 Nucli urbà 41.6098000,1.8427100 403572 4607101 08127 Monistrol de Montserrat Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53069-foto-08127-45-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 98 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53070 La ma morta dels Espilons https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ma-morta-dels-espilons Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. S'explica que als Espilons hi ha enterrada la mà d'un gegant que havia aterrit als monistrolencs en el passat. Aquest gegant engrapava amb les seves mans els nois i noies de la vila que passaven els límits del poble. En una nit de lluna plena, una colla de joves de Monistrol, aprofitant la claror que oferia la lluna i que les altes parets de la muntanya de Montserrat reflecteixen sobre la vall de Monistrol, van sortir a prendre el gegant. L'enorme cos dormia al ras, sota una gran alzina, en unes feixes properes al mur del poble, en la zona que es coneix com del Camp. Sense fer soroll, que és com es fan aquestes coses, es van acostar al gegant aterridor que feia uns bufets ben poc tranquil·litzadors i, armats més de por que de res més, el van lligar. Primer els peus a l'alçada dels turmells. Aprofitant que tenia les cames arronsades li van passar la grossa corda de cànem per sota, i després de donar dues voltes van estrènyer, tibant tots des de l'altre cap. Tibant, però amb cura de no estrènyer més del compte per no despertar tanta ingent massa de carn. Després van fer una cosa semblant amb les mans. Això ja va costar més, perquè les tenia sobre la panxa. La sort els va ajudar ja que en un moviment brusc del gegant, provocat sens dubte per un somni, les va deixar a l'abast de la colla de vailets que, si abans suaven, ara estaven ja completament xops. Finalment, van poder passar una tercera corda per sota el coll. Aquí sort en van tenir del més petit de tots, un vailet de set anys menut i escardalenc. Gràcies a la seva petita complexió, va poder passar amb la corda per sota del petit espai que hi havia entre el coll i el terra. Van repetir l'operació feta amb els peus i van lligar els dos extrems a l'alzina que donava aixopluc al gegant. Amb la feina acabada, els joves monistrolencs van anar a la recerca de la resta de la gent que, un cop assabentats del fet, van fer cap a l'indret de l'alzina armats amb mànecs i eines del camp. Era tant l'enrenou que el gegant es va despertar i en veure's en aquella situació tan poc galdosa, ple de ràbia i amb els ulls inflats d'ira, s'aixecà amb tota la força que els seus músculs, entumits encara pel son i la humitat de la nit, li podien donar. Va ser tanta la força, que arrencà l'alzina de socarrel. Però l'arbre, com si s'hagués volgut rabenjar per haver estat separat de la terra, va fer balança i desequilibrà el gegant fent-lo saltar per sobre el mur i fent-lo rodolar pendís avall fins al carrer del Puig, que aleshores només tenia unes cases aquí i unes allà, i del carrer del Puig als Es Pilons, on caigué mort en estavellar-se contra una roca que sobresortia. La gent de Monistrol cuità a enterrar el cos del gegant lluny del terme i d'ells. Un cop asserenats els ànims, el consell de la gent gran de Monistrol va debatre l'afer i va ser aleshores quan l'ancià més respectat de tots es va alçar i, amb veu serena però preoucpada, va dir: - Ara sense la por al gegant, els nois i les noies ronden vagarosos fora de les muralles, s'enfilen als arbres fruiters i salten i corren entre els conreus. Això no pot ser i cal prendre mesures. Els presents van assentir tots a una. Però, quina mesura es podia prendre per evitar les maltempsades de la jovenalla?. Va ser aleshores quan l'ancià va proposar: - Crearem un conte per fer por. Un conte en què intervingui el gegant. Així va ser com després de rumiar-hi molts dies, l'ancià va relatar la seva història: - A Es Pilons, sota la pedra on es va estavellar el cap del gegant, hi ha enterrada la seva mà, una mà morta que només reviu quan passa per aquell indret un noi o una noia. Aleshores la mà surt, l'engrapa pels peus i se l'endú a la foscor on ella resideix per sempre més. 08127-46 Nucli urbà. Carrer dels Espilons. 41.6101300,1.8433500 403626 4607137 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53071 El Cavall Bernat https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cavall-bernat Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. La llegenda explica que, temps enrere, hi havia un boscater a la zona de Montserrat. Un dia, al capvespre, se li va aparèixer un cavaller que s'oferí a traginar-li la llenya, i el boscater acceptà l'ajuda; entre tots dos van carregar el cavall, i el cavaller li donà una ordre al cavall: 'Cavall Bernat, porta aquesta llenya a baix el Llobregat'. El cavall sortí corrent i al cap de poc temps tornà descarregat de llenya. El cavaller li va oferir la possibilitat de ser l'amo del cavall, amb una única condició: al cap de deu anys passaria a recollir-ne un de semblant i, si no en trobava cap, el boscater hauria d'anar a viure amb ell. El llenyataire va acceptar l'oferta, i amb els anys el cavall li va proporcionar molts guanys, omplint la seva vida de benestar, però no va trobar el moment de comprar un cavall igual. El dia que es complien els deu anys, es va presentar de nou el cavaller, que era el diable. Li va preguntar si havia trobat un altre cavall com el Cavall Bernat, i el boscater va contestar que no n'hi havia cap de semblant al món. El diable es va treure la màscara i li va recordar el pacte: el bosquerol havia d'anar a viure amb ell. Quan va comprendre-ho va demanar clemència, però el diable es mostrà insensible. La dona del boscater va defensar el seu marit i es va posar a pregar a la Mare de Déu de Montserrat. Va ser aleshores que el cavall va llençar un renill i s'encabrità, fugint muntanya amunt, on va quedar convertit en una roca dreta i eriçada. En veure-ho, el llenyataire li va dir al diable que es podia cobrar el deute amb qualsevol de les roques que s'assemblés al seu cavall. També s'explica que el diable va llançar una amenaça: ningú podria escalar la roca que havia estat el seu cavall, i el que ho fes, si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home, motiu pel qual els que l'escalen un cop repeteixen l'escalada. 08127-47 Parc Natural de Montserrat 41.6003200,1.8232900 401939 4606070 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53072 Troballa de la imatge de la Moreneta https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-imatge-de-la-moreneta Molas i Rifà, Jordi (2001). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. La llegenda diu que cap a l'any 880 uns nens pastors del mas Riusec van veure davallar del cel una gran llum, acompanyada d'una melodia, que es posava a mitja muntanya. El dissabte següent hi anaren amb els seus pares i la visió es va repetir; els següents dissabtes els acompanyà el rector del poble d'Olesa, que també va tenir la visió. Posteriorment el bisbe de Manresa organitzà una visita, durant la qual van trobar la imatge de Santa Maria en una cova. Van intentar traslladar la imatge a la ciutat de Manresa, però no va ser possible, i van entendre que la voluntat divina era que la imatge fos venerada a la muntanya de Montserrat. 08127-48 Parc Natural de Montserrat 41.5935200,1.8383600 403185 4605298 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro La Santa Cova està situada al terme municipal de Collbató. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53073 Fer esquellots als vidus que es casaven https://patrimonicultural.diba.cat/element/fer-esquellots-als-vidus-que-es-casaven AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat Ja no es conserva aquesta tradició Hi havia el costum de 'fer esquellots' als vidus quan aquests es casaven de nou. Aquesta tradició consistia en anar a visitar-los fent soroll, amb esquellots, fins que aquests feien una convidada. Generalment aquesta convidada es feia ben aviat, però hi va haver un cas en què els esquellots van durar aproximadament un mes; també es recorda una ocasió en que van arribar a assistir-hi trabucaires, per tal de fer més soroll. Al Costumari Català, Joan Amades indica que la confraria de Sant Sebastià estava regida per tres majorals, els dos primers casats, i el darrer, fadrí. Per tal d'arbitrar recursos tenien el dret d'aplicar un tribut a llur gust als vidus que es tornaven a casar. Si es negaven a satisfer-lo, els feien tres dies d'esquellots. Si això no els reduïen, els feien altres dies de fums, que consistien a cremar sabatots vells o d'altres substàncies intensament asfixiants en ésser cremades. Si així tampoc no pagaven, els majorals tenien dret d'entrar a casa dels nuvis, emportar-se'n els objectes que volguessin i vendre'ls a la plaça en subhasta pública. 08127-49 A casa dels vidus 41.6098000,1.8427100 403572 4607101 08127 Monistrol de Montserrat Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 63 4.5 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53074 Parc natural de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-montserrat Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Vilarmau i Masferrer, Marc, i altres (coord.) (1997). 'Guia d'espais d'interès natural del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages i Institució Catalana d'Història Natural. La Muntanya de Montserrat va ser declarada Parc Natural l'any 1987, pels seus valors naturals, el seu relleu característic i pel fet d'haver-s'hi documentat més de 1.000 espècies botàniques. La configuració del lloc prové de l'emergència de les pudingues (conglomerat de roques arrodonides), en la seva peculiar estructura de turons verticals, al peu del riu Llobregat. La composició dels conglomerats és molt heterogènia i estan constituïts per còdols de mides molt diverses, amb una matriu arenosa i tot plegat unit per un ciment calcari que dóna una gran duresa a la roca. El massís s'alça damunt dels relleus suaus que l'envolten, i a causa dels fenòmens d'erosió diferencial, ha anat modelant la massa de conglomerats de gran duresa. A l'interior del Parc es defineix una reserva natural parcial i, fora d'ell, un entorn de protecció. 08127-50 Muntanya de Montserrat El 27 de gener de 1987 es va declarar la figura del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, amb l'objectiu de la conservació, gestió i difusió dels valors d'aquest patrimoni natural, cultural i històric, preservant-ne l'ús tradicional i el gaudi ordenat. 41.5927900,1.8323800 402686 4605224 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53074-foto-08127-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53074-foto-08127-50-3.jpg Legal Paleògen Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 124 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53075 El dit gros (El cavall Bernat) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dit-gros-el-cavall-bernat Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. El 'Dit gros', nom amb el qual es coneix el Cavall Bernat a Monistrol de Montserrat, és potser l'agulla més característica de Montserrat i una de les més preuades pels escaladors. Va ser escalat per primera vegada l'any 1935. Al seu cim hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. 08127-51 Parc Natural de Montserrat, en el límit amb el terme municipal de Marganell 41.6003200,1.8232900 401939 4606070 08127 Monistrol de Montserrat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53075-foto-08127-51-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 162,23 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/