Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53053 | Colònia Gomis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-gomis | Serra, Rosa (2000). 'Colònies tèxtils de Catalunya'. Manresa: Fundació Caixa Manresa i Angle editorial. Col·lecció Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 8. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Conjunt d'habitatges i altres edificis construïts per als treballadors de la fàbrica Gomis, a prop de la fàbrica. Consta dels habitatges i del que havien estat els serveis bàsics per als treballadors: escola (i habitatge per al mestre), cafè, teatre i església, al voltant d'un petit parc central. | 08127-29 | Ctra. C-55, km 12 | La colònia industrial textil de Can Gomis fou fundada l'any 1891 per l'industrial manresà Francesc Gomis i Soler. L'any 1927, l'arquitecte Alexandre Soler i March va dissenyar el seu creixement. Després del tancament de la fàbrica, van deixar de funcionar els equipaments, però les cases dels treballadors continuen habitades. | 41.5948300,1.8527600 | 404387 | 4605428 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 53055 | Enterraments a Sant Pere de Vilamarics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-a-sant-pere-de-vilamarics | <p>IPAC. 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic', núm. 11215.</p> | X | Les úniques notícies d'aquesta necròpolis són bibliogràfiques, i fan referència a la data de reconstrucció del temple, al segle XIX. | <p>Restes d'una necròpolis al voltant de l'església de Sant Pere de Vilamarics. Una de les úniques referències que hi ha és la trobem en un text de 1982, i s'indica que l'any 1834 fou reconstruït Sant Pere de de Vilamarics i que al voltant es van trobar sepultures força antigues als voltants.</p> | 08127-31 | A l'entorn de Sant Pere de Vilamarics | 41.6535700,1.8180800 | 401586 | 4611988 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-12 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 53064 | Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia | BALLÚS, Glòria (2000). 'Guia de festes del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Dossier de premsa de la Festa Major d'hivern 2008. | XVI | La Festa Major d'hivern se celebra el 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, patró del poble, amb motiu del compliment d'un vot de poble fet el segle XVI. A la vigília, es canten els goigs del sant i se celebra l'ofici de Completes (a l'església parroquial), amb l'assistència dels administradors, junta i autoritats locals. El dia de la festa es fa una passada pels carrers, amb acompanyament musical, per anar a buscar els balladors, la senyera de Sant Sebastià i les autoritats. Tot seguit, hi ha una missa a l'església parroquial, on es venera la relíquia del sant i es canten els goigs. Després hi ha el pregó a la plaça del Bo-Bo, audició de sardanes i vermut popular. El mateix dia, a la tarda, es torna a passar pels carrers per a anar a buscar els balladors i les autoritats, després es fa una processó amb la imatge del patró i a l'església es canten els goigs. Cap al vespre, hi ha un refresc i el ball del Bo-Bo. | 08127-40 | Nucli urbà | 41.6105300,1.8443200 | 403707 | 4607180 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||
| 53068 | Fira de la coca i del mató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-coca-i-del-mato | XX | Fira que se celebra a finals del mes d'octubre, i que durant l'any 2007 va arribar a la seva catorzena edició. El seu objectiu és promocionar els productes típics de l'entorn de Montserrat, especialment la coca i el mató, tot i que també es presenten productes (preferentment artesanals) d'altres zones. Durant tot un cap de setmana se celebren diferents activitats: degustacions de productes, balls tradicionals, cercaviles, exposicions, i celebració i entrega de premis del concurs de pintura ràpida. | 08127-44 | Nucli urbà | Des de la seva primera edició, la Fira de la Coca i el Mató s'ha especialitzat en productes gastronòmics que són signe d'identitat del territori. Amb els anys ha anat evolucionant, i cada vegada s'ofereixen més activitats complementàries, com exposicions... | 41.6096000,1.8424600 | 403551 | 4607079 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 53070 | La ma morta dels Espilons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ma-morta-dels-espilons | Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | S'explica que als Espilons hi ha enterrada la mà d'un gegant que havia aterrit als monistrolencs en el passat. Aquest gegant engrapava amb les seves mans els nois i noies de la vila que passaven els límits del poble. En una nit de lluna plena, una colla de joves de Monistrol, aprofitant la claror que oferia la lluna i que les altes parets de la muntanya de Montserrat reflecteixen sobre la vall de Monistrol, van sortir a prendre el gegant. L'enorme cos dormia al ras, sota una gran alzina, en unes feixes properes al mur del poble, en la zona que es coneix com del Camp. Sense fer soroll, que és com es fan aquestes coses, es van acostar al gegant aterridor que feia uns bufets ben poc tranquil·litzadors i, armats més de por que de res més, el van lligar. Primer els peus a l'alçada dels turmells. Aprofitant que tenia les cames arronsades li van passar la grossa corda de cànem per sota, i després de donar dues voltes van estrènyer, tibant tots des de l'altre cap. Tibant, però amb cura de no estrènyer més del compte per no despertar tanta ingent massa de carn. Després van fer una cosa semblant amb les mans. Això ja va costar més, perquè les tenia sobre la panxa. La sort els va ajudar ja que en un moviment brusc del gegant, provocat sens dubte per un somni, les va deixar a l'abast de la colla de vailets que, si abans suaven, ara estaven ja completament xops. Finalment, van poder passar una tercera corda per sota el coll. Aquí sort en van tenir del més petit de tots, un vailet de set anys menut i escardalenc. Gràcies a la seva petita complexió, va poder passar amb la corda per sota del petit espai que hi havia entre el coll i el terra. Van repetir l'operació feta amb els peus i van lligar els dos extrems a l'alzina que donava aixopluc al gegant. Amb la feina acabada, els joves monistrolencs van anar a la recerca de la resta de la gent que, un cop assabentats del fet, van fer cap a l'indret de l'alzina armats amb mànecs i eines del camp. Era tant l'enrenou que el gegant es va despertar i en veure's en aquella situació tan poc galdosa, ple de ràbia i amb els ulls inflats d'ira, s'aixecà amb tota la força que els seus músculs, entumits encara pel son i la humitat de la nit, li podien donar. Va ser tanta la força, que arrencà l'alzina de socarrel. Però l'arbre, com si s'hagués volgut rabenjar per haver estat separat de la terra, va fer balança i desequilibrà el gegant fent-lo saltar per sobre el mur i fent-lo rodolar pendís avall fins al carrer del Puig, que aleshores només tenia unes cases aquí i unes allà, i del carrer del Puig als Es Pilons, on caigué mort en estavellar-se contra una roca que sobresortia. La gent de Monistrol cuità a enterrar el cos del gegant lluny del terme i d'ells. Un cop asserenats els ànims, el consell de la gent gran de Monistrol va debatre l'afer i va ser aleshores quan l'ancià més respectat de tots es va alçar i, amb veu serena però preoucpada, va dir: - Ara sense la por al gegant, els nois i les noies ronden vagarosos fora de les muralles, s'enfilen als arbres fruiters i salten i corren entre els conreus. Això no pot ser i cal prendre mesures. Els presents van assentir tots a una. Però, quina mesura es podia prendre per evitar les maltempsades de la jovenalla?. Va ser aleshores quan l'ancià va proposar: - Crearem un conte per fer por. Un conte en què intervingui el gegant. Així va ser com després de rumiar-hi molts dies, l'ancià va relatar la seva història: - A Es Pilons, sota la pedra on es va estavellar el cap del gegant, hi ha enterrada la seva mà, una mà morta que només reviu quan passa per aquell indret un noi o una noia. Aleshores la mà surt, l'engrapa pels peus i se l'endú a la foscor on ella resideix per sempre més. | 08127-46 | Nucli urbà. Carrer dels Espilons. | 41.6101300,1.8433500 | 403626 | 4607137 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||||
| 53071 | El Cavall Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cavall-bernat | Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | La llegenda explica que, temps enrere, hi havia un boscater a la zona de Montserrat. Un dia, al capvespre, se li va aparèixer un cavaller que s'oferí a traginar-li la llenya, i el boscater acceptà l'ajuda; entre tots dos van carregar el cavall, i el cavaller li donà una ordre al cavall: 'Cavall Bernat, porta aquesta llenya a baix el Llobregat'. El cavall sortí corrent i al cap de poc temps tornà descarregat de llenya. El cavaller li va oferir la possibilitat de ser l'amo del cavall, amb una única condició: al cap de deu anys passaria a recollir-ne un de semblant i, si no en trobava cap, el boscater hauria d'anar a viure amb ell. El llenyataire va acceptar l'oferta, i amb els anys el cavall li va proporcionar molts guanys, omplint la seva vida de benestar, però no va trobar el moment de comprar un cavall igual. El dia que es complien els deu anys, es va presentar de nou el cavaller, que era el diable. Li va preguntar si havia trobat un altre cavall com el Cavall Bernat, i el boscater va contestar que no n'hi havia cap de semblant al món. El diable es va treure la màscara i li va recordar el pacte: el bosquerol havia d'anar a viure amb ell. Quan va comprendre-ho va demanar clemència, però el diable es mostrà insensible. La dona del boscater va defensar el seu marit i es va posar a pregar a la Mare de Déu de Montserrat. Va ser aleshores que el cavall va llençar un renill i s'encabrità, fugint muntanya amunt, on va quedar convertit en una roca dreta i eriçada. En veure-ho, el llenyataire li va dir al diable que es podia cobrar el deute amb qualsevol de les roques que s'assemblés al seu cavall. També s'explica que el diable va llançar una amenaça: ningú podria escalar la roca que havia estat el seu cavall, i el que ho fes, si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home, motiu pel qual els que l'escalen un cop repeteixen l'escalada. | 08127-47 | Parc Natural de Montserrat | 41.6003200,1.8232900 | 401939 | 4606070 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||||
| 53072 | Troballa de la imatge de la Moreneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-imatge-de-la-moreneta | Molas i Rifà, Jordi (2001). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | La llegenda diu que cap a l'any 880 uns nens pastors del mas Riusec van veure davallar del cel una gran llum, acompanyada d'una melodia, que es posava a mitja muntanya. El dissabte següent hi anaren amb els seus pares i la visió es va repetir; els següents dissabtes els acompanyà el rector del poble d'Olesa, que també va tenir la visió. Posteriorment el bisbe de Manresa organitzà una visita, durant la qual van trobar la imatge de Santa Maria en una cova. Van intentar traslladar la imatge a la ciutat de Manresa, però no va ser possible, i van entendre que la voluntat divina era que la imatge fos venerada a la muntanya de Montserrat. | 08127-48 | Parc Natural de Montserrat | 41.5935200,1.8383600 | 403185 | 4605298 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | La Santa Cova està situada al terme municipal de Collbató. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 53073 | Fer esquellots als vidus que es casaven | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fer-esquellots-als-vidus-que-es-casaven | AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat | Ja no es conserva aquesta tradició | Hi havia el costum de 'fer esquellots' als vidus quan aquests es casaven de nou. Aquesta tradició consistia en anar a visitar-los fent soroll, amb esquellots, fins que aquests feien una convidada. Generalment aquesta convidada es feia ben aviat, però hi va haver un cas en què els esquellots van durar aproximadament un mes; també es recorda una ocasió en que van arribar a assistir-hi trabucaires, per tal de fer més soroll. Al Costumari Català, Joan Amades indica que la confraria de Sant Sebastià estava regida per tres majorals, els dos primers casats, i el darrer, fadrí. Per tal d'arbitrar recursos tenien el dret d'aplicar un tribut a llur gust als vidus que es tornaven a casar. Si es negaven a satisfer-lo, els feien tres dies d'esquellots. Si això no els reduïen, els feien altres dies de fums, que consistien a cremar sabatots vells o d'altres substàncies intensament asfixiants en ésser cremades. Si així tampoc no pagaven, els majorals tenien dret d'entrar a casa dels nuvis, emportar-se'n els objectes que volguessin i vendre'ls a la plaça en subhasta pública. | 08127-49 | A casa dels vidus | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 53076 | La Mentirosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mentirosa | Galobart i Soler, Josep (1994). 'La font gran de Monistrol de Montserrat'. Argentona: l'Aixernador. Masachs i Alavedra, Valentí (dir.) (1981). 'Itineraris geològics. Bages, Berguedà, Anoia, Solsonès'. Centre d'Estudis Geològics 'Valentí Masachs'. (2006). 'Montserrat. Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Mapa i guia excursionista'. Alpina - GeoEstel. | La Mentirosa és un sobreeixidor de la Font Gran. Rep aquest nom perquè són eixutes durant llargues temporades, fins i tot anys. En comptades ocasions, després de pluges molt intenses (especialment a la zona de Collbató), de la Mentirosa brolla un gran dabal d'aigua, originant un torrent. El cabal màxim que pot sortir de la Font Gran de Monistrol és de 60 litres per segon; en cas que hi arribi més aigua, s'acumula i surt per les Mentiroses, que tenen uns cabals de desguás superiors. La Mentirosa és una font intermitent, amb una boca de secció gairebé circular, d'un diàmetre d'uns dos metres, i practicable en una llargària d'uns quaranta metres. Al seu extrem hi ha aigua. | 08127-52 | A peu de la carretera que puja al monestir de Montserrat. | 41.6090600,1.8427800 | 403577 | 4607019 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||||
| 53079 | L'abat Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labat-oliba | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Escultura de bronze dedicada a l'abat Oliba, que hi apareix assegut en una seu al respatller de la qual hi ha una representació dels campanars dels monestirs de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. La mà esquerra sosté uns plànols, que representen l'antiga església de Montserrat, i amb la dreta fa un gest de benvinguda. | 08127-55 | Al voltant del monestir de Montserrat (plaça de l'Abat Oliba) | Des de 1931 es considera l'abat Oliba com a fundador de Montserrat. | 41.5920600,1.8350400 | 402906 | 4605140 | 1992 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Manuel Cusachs | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||
| 53099 | Plàtan de la plaça Carles Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-placa-carles-amat | Ginesta i Batllori, Salvador (1987). 'La comarca del Bages'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XIX | Plataner (platanus hispanica) centenari de grans dimensions. Segurament va ser plantat durant el segle XIX, i formaria part d'una filera de plataners plantats per a guarnir el camí que vorejava Monistrol per la riba dreta del riu Llobregat. | 08127-75 | Nucli urbà. Plaça de Carles Amat. | 41.6104200,1.8458900 | 403838 | 4607166 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | L'arbre està situat en la plaça de Joan Carles i Amat, que va ser metge de Monistrol el segle XVII (morí el 1642). Va escriure 'Guitarra Española' i '400 aforismes catalans', que fou llibre de text a les escoles fins ben entrat el segle XIX | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 53100 | Plàtan d'en Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-den-gibert | XIX | Exemplar de l'espècie Platanus hispanica, declarat arbre monumental de Catalunya per les seves característiques. La seva alçada és de 33 metres, la volta de copa és de 4,45 metres i una volta de soca de 5,5 metres. | 08127-76 | Nucli urbà | El plataner de can Gibert o d'en Gibert és l'únic que resta d'una filera de plataners que voltava el camí que vorejava la Canaleta per la seva part superior, i que van desaparéixer en el moment de la construcció de la carretera a Montserrat. | 41.6100500,1.8450500 | 403767 | 4607126 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 53104 | Regió de la Tebaida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-de-la-tebaida | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. | Conjunt de roques que destaquen, en la vall interior de la muntanya de Montserrat. Entre aquestes roques es distingeixen l'Elefant, la Trompa de l'Elefant, la Mòmia i la Momieta, la Prenyada o la Panxa del Bisbe, la majoria de les quals rep el nom perquè fa referència a la forma que tenen. La majoria d'aquestes roques tenen alçades superiors als 1.100 metres. | 08127-80 | Parc Natural de Montserrat | 41.5951400,1.8280700 | 402330 | 4605490 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||||
| 53107 | El fra Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fra-gari | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | Vers l'any 859, essent comte de Barcelona Guifré el Pilós, vivia a la muntanya de Montserrat un anacoreta anomenat Joan Garí, tenia fama de sant i es dedicava a l'oració. S'alimentava només de fruits del bosc i d'aigua clara. Vivia en una cova a sol ixent, en un paratge espadat, i situada molt per damunt del camí que mena a l'ermita de Sant Miquel. Cada dia, en clarejar, fra Garí pujava als cims més alts de la muntanya per resar. De tornava, la campana de la llunyana ermita de Sant Iscle tocava sola per anunciar l'acció de l'anacoreta. Cada any fra Garí anava a Roma a visitar el Papa. Una hora abans d'arribar-hi, totes les campanes vogaven soles; així, el Papa sabia que l'asceta de Montserrat s'hi acostava i sortia a rebre'l en processó fins a l'entrada de Roma. Al cap de set anys que feia vida santa, el dimoni es proposà arruïnar la vida d'aquest home. Un matí, fra Garí ascendí a Sant Jeroni, el cim més alt de Montserrat, amb el desig de trobar-se més a prop del cel. Aquell dia el dimoni el temptà i en un breu moment, en comptes de mirar cap amunt, al cel, fra Garí baixà la seva mirada cap a la terra. Des d'una alçària tan prominent, romangué embadalit un llarg instant i es descuidà de Déu. Quan descendí d'aquell cimal, després d'haver resat menys del que era costum, la campana de Sant Iscle oferí un repicó trist. El dimoni se sentí cofoi, havia descobert que fra Garí tenia també debilitats. A través de l'anomenat 'Pou del Diable', de dins de les coves de Salnitre, sortí Lucifer vestit com un ermità vell i d'aspecte venerable. Escollí una cova al fons del pla de monestir, damunt del greny conegut per 'Roca del Diable'. Allí esperà el moment oportú per trobar-se amb fra Garí. A la tarda del dia següent, el diable va veure venir fra Garí de Sant Jeroni. Fingint que resava, li va sortir al pas. Fra Garí es va sorprendre i li preguntà des de quan vivia a Montserrat. El fals ermità li explicà que feia trenta anys que feia penitència dins d'una cova encara més petita que la seva, només sortia un cop cada deu anys, per això no el coneixia. El diable li ensenyà la seva cova, on només faltava la creu. En adonar-se'n fra Garí, el diable li respongué que les imatges i creus costaven diners, i que no en tenia. El diable anà convencent fa Garí i es guanyà la seva confiança. A partir d'aquell dia, fra Garí prengué el fals anacoreta com el seu mestre. Totes les tardes l'anava a veure per tal d'explicar-li el seus dubtes i el que pensava. El diable feia tot el possible per temptar i crear dubtes en fra Garí. Amb tot, la fe de fra Garí era molt sòlida i els malignes esforços del fals mestre no bastaven per anihilar-la. El diable ordí un altre parany. Decidí introduir un dimoniot en el cos d'una donzella, de nom Riquilda, filla del comte Guifré el Pilós. Riquilda es trobava aleshores al palau de Valldaura, a punt de vestir-se per anar a l'església. Tenia la finestra oberta i penetrà en la cambra un merlot que s'acostà a la jove i li piulà dolçament, cosa que li provocà estranyes sensacions. Com si estigués hipnotitzada, Riquilda es mirà al mirall i es veié més bella del que mai havia imaginat. La noia es guarnir amb joies i collars que no s'havia posat mai, i es va treure la creu beneïda que portava des de que va néixer. En aquest mateix moment caigué a terra i vociferà terribles crits. La comtessa entrà a la cambra i hi trobà la seva filla pàl·lida i recargolada de dolor. Avisà un metge, el qual, després d'inspeccionar la jove, declarà que la medicina no hi podia fer res, car tenia un dimoni al cos. Amoïnada, la comtessa lliurà aleshores Riquilda a un sacerdot per tal que l'exorcitzés; però com més resava el sacerdot, més enfurismada es mostrava Riquilda i més tronava la seva veu: - No me n'aniré d'aquí fins que me'n tregui fra Garí, penitent que viu amagat a la muntanya de Montserrat. En sentir aquelles paraules, el comte Guifré ordenà que fer una expedició a Montserrat a cercar fra Garí. | 08127-83 | Muntanya de Montserrat | La llegenda de fra Garí no és un producte autòcton, sinó una adaptació d'un text exòtic antic, que hom ha identificat amb l'anomenada 'Vida de Jaume l'Asceta', un sant anacoreta cristià que visqué a la Palestina del s. VI i que és esmentat al Martirologi romà. En qualsevol cas, aquesta llegenda parteix de dues realitats: la història de Montserrat comença en temps del comte Guifré de Barcelona, i que a Montserrat hi va haver un ermità anomenat fra Garí (documentat a la zona de Sant Miquel, entre els anys 1055 i 1062). Hi ha alguns topònims a la zona de Montserrat relacionats amb aquesta llegenda: 'la drecera del Garí', 'el llit del Garí', 'les petjades del Garí', etc. | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | (Continuació descripció) Amb un llarg seguici, el comte es va presentar amb la seva filla Riquilda, davant de la cova de fra Garí. Aquest va interrompre les seves meditacions per escoltar la dissort que afligia el comte. Acte seguit, fra Garí resà en silenci i, al cap de poc temps, el diable abandonà el cos de la noia.El comte i el seu seguici restaren meravellats. Guifré temia que la desaparició del dimoni no hagués estat definitiva i suplicà al penitent que la seva filla pogués quedar-se per assegurar la salvació del diable. En va protestà fra Garí i, finalment, acceptà d'allotjar Riquilda durant nou dies.Fra Garí se sentia estrany, insegur d'ell mateix. No podia deixar sola la noia per temor del retorn del dimoni. En veure que la temptació envaïa els seus pensaments, anà a buscar consell al fals ermità; però el diable, en comptes d'apaivagar-lo, més enardia els seus pensaments. Vençut per la temptació, fra Garí forçà la noia i caigué en el pecat. Horroritzat, confessà la seva execrable acció al seu veí. El diable, dissimulant la seva alegria, li aconsellà que es desfés de la noia i, li lliurà un ganivet.Morta la donzella, fra Garí se la va carregar al coll i l'enterrà en una petita esplanada. Quan hagué fet l'última paletada de terra, el fals ermità es mostrà com el que era, esclafint una sorollosa riallada que retronà en tota la muntanya. Fra Garí comprengué que havia estat la víctima d'un engany del maligne. Caigué a terra, sobre la tomba de Riquilda, plorant desesperadament, alhora que la campana de Sant Iscle tocava a morts.Fra Garí marxà aquella mateixa nit a Roma per demanar el perdó al Papa. El Sant Pare, després d'escoltar-lo, li digué:- El teu pecat és tan gran, que no sé pas si té perdó. Com una bèstia has pecat, com una bèstia has de fer penitència. Torna a Montserrat, camina sempre de mans a terra. No et rentis mai més ni toquis aigua si no és per beure. No diguis mai paraula, perquè les bèsties tampoc no enraonen. Menja herbes i arrels de la muntanya. No et posis al damunt cap fil de roba, rep del tot els raigs del sol i la humitat de la serena. Fuig i esquiva el tracte de la gent. No miris mai al cel, perquè no n'ets digne.Fra Garí sortí de Roma caminant de mans a terra. Trigà tres anys per arribar a Montserrat, on va viure sol durant set anys sense dir paraula, sense posar-se dret ni mirar el cel. El cos se li va ennegrir en cobrir-se-li de pèls llargs, talment com un ós.Un dia, a Montserrat, sonà el corn de caça. Uns cavallers havien capturat un animal estrany i, veient que no era ferotge, l'arrossegaren fins a Barcelona per regalar-lo al comte. Romangué als estables tancat dins una gàbia. En aquells dies, la comtessa donà a llum un nen, el príncep Miró. El baptisme se celebrà amb una gran solemnitat i, un cop a palau, els cavallers es recordaren del monstre que havien capturat. Els criats van portar l'animal en presència del comte; aquell es mostrava mansoi, acceptava les carícies i besava els peus dels convidats.Heus ací que la dida es passejava per allí portant el petit Miró, acabat de batejar. Tot d'una, l'infant fità l'animal i, davant la sorpresa de tothom, digué:- Alça't, fra Garí, que Déu ja t'ha perdonat!Aleshores s'aixecà fra Garí deixant parats tots els presents. El comte el féu pelar i el va vestir amb tota dignitat. Poc després li demanà què havia passat amb la seva filla. Fra Garí ho explicà tot i demanà un càstig per al seu horrible crim. El comte, magnànim, perdonà a qui Déu ja havia perdonat. Fra Garí acompanyà el comte i el seu seguici al lloc on havia enterrat Riquilda. El comte ordenà cavar la terra per tal de recollir les despulles de la seva filla i conduir-les a Barcelona. Davant la sorpresa de tothom la trobaren viva, miracle que fou atribuït a la intercessió de Mare de Déu. La joveneta els va dir que no pensava deixar Montserrat i el comte, en senyal de gratitud al Cel, aixecà en aquell mateix un convent de monges, del qual Riquilda fou la primera abadesa. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 53113 | Col·lecció municipal de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-pintura | XX | La col·lecció municipal de pintura és formada principalment pels segons premis del concurs de pintura ràpida que organitza l'entitat Art i Esplai des de fa vint-i-tres anys. | 08127-89 | Nucli urbà | L'entitat cultural monistrolenca Art i Esplai organitza des de fa més de vint anys un concurs de pintura ràpida. Darrerament, aquest concurs s'ha incorporat com un dels actes de la Fira de la Coca i el Mató. Les obres guanyadores dels dos primers premis passen a formar part de les col·leccions de l'entitat Art i Esplai (primers premis) i l'Ajuntament (segons premis). | 41.6098500,1.8427100 | 403572 | 4607107 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 53116 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bages | XVI-XX | Durant molts anys no s'ha conservat en les millors condicions, i això ha provocat el deteriorament d'alguns documents. | Fons format per documents administratius i històrics produïts per l'Ajuntament de la vila, integrat per diferents seccions: 1. Administració general (1544/1990) 2. Hisenda municipal (1800/1992) 3. Proveïments (1844/1990) 4. Beneficència i assistència social (1863/1986) 5. Sanitat (1852/1988) 6. Obres i urbanisme (1845/1988) 7. Seguretat pública (1841/1982) 8. Servei militar (1841/1982) 9. Població (1947/1992) 10. Eleccions (1891/1991) 11. Instrucció pública (1858/1986) 12. Cultura (1953/1988) 13. Serveis agropecuaris (1937/1986) | 08127-92 | Arxiu Comarcal del Bages. Via de Sant Ignasi, 40. Manresa | L'any 2005 va signar-se un acord de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de dipositar el fons en un lloc adequat per a la seva conservació. | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Regular | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||
| 53125 | Mur antic sobre el monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-antic-sobre-el-monestir-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV - XVIII | Només queden algunes restes | En un gran espadat, damunt el monestir, es pot observar al cim d'una de les grans roques que s'hi troben, un petit muret de pedra. Quan hom el mira des de dalt pot observar que ens trobem davant d'un terrassament del terreny que està format per tres murs que aconseguiren crear un espai de circulació relativament gran. Es tracta d'un tipus d'estructura que es repeteix en diverses ermites. Es troba relativament a prop de Sant Dimes i el seu domini sobre el monestir de Santa Maria és total. | 08127-101 | Sobre el monestir de Montserrat | 41.5943900,1.8369900 | 403072 | 4605397 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 53128 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni-0 | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Ben a prop del cim més alt de Montserrat, Sant Jeroni, hi ha una petita ermita amb el mateix nom. Es tracta d'una capella d'una única nau, amb porxo lateral i coberta de teula a dues aigües, amb un petit atri a l'entrada. | 08127-104 | Prop del cim de Sant Jeroni | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta capella va ser construïda en substitució de l'ermita de la mateixa advocació que estava situada una mica més amunt i que va ser aterrada durant la guerra del Francès. Solia residir-hi l'ermità més jove dels que s'aplegaven al massís | 41.6043300,1.8134400 | 401125 | 4606527 | 1890 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Cal no confondre aquesta ermita amb la capella de Santa Maria, que és la més alta d'aquesta zona. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||
| 53138 | Abastament hidràulic antic del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abastament-hidraulic-antic-del-monestir | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVII | Només queden algunes restes de l'antiga canalització. | Restes de diverses conduccions excavades a la roca, que van a parar a petits dipòsits o a safareigs. També existeixen altres elements com restes de canalitzacions en totxo o la boca d'un pou o dipòsit amb brancals i llinda de pedra amb la data de 1606. | 08127-114 | Al torrent de Santa Maria, aigües amunt del monestir | Al torrent de Santa Maria, accedint des del monestir es poden veure diversos elements d'abastament hidràulic en divers estat de conservació. L'abastament hídric a una comunitat de monjos que, especialment en època moderna, va ser nombrosa, podia resultar un problema i va fer que es realitzessin diferents intervencions per tal d'assegurar l'arribada d'aigua. | 41.5921400,1.8337200 | 402796 | 4605150 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||
| 53141 | Camí de Dalt de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-dalt-de-les-canals | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Pista de la carretera de Castellbell i el Vilar al Santuari de Montserrat, que acaba en la caseta de l'estació elevadora d'aigua. Està senyalitzat com a sender de gran recorregut, amb un traçat que segueix un tros de l'antic camí. Presenta un desnivell de 125 m i una longitud total de 5.900 km. | 08127-117 | Parc natural de Montserrat | Hi havia un Camí de Baix de les Canals, que ara es desaparegut, per això aquest camí també es coneix senzillament com Camí de les Canals | 41.5978600,1.8454700 | 403784 | 4605772 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 53142 | Camí de l'Aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-laigua | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí que puja serpentejant per les costes, adaptant-se a la topografia. Surt de la Colònia Gomis i acaba al camí de la Santa Cova. En el trajecte trobem diverses vegades el tub de conducció de l'aigua, i també es passa pel costat de les instal·lacions de bombatge d'aigua del santuari (d'aquí el nom del camí). Presenta un desnivell de 485 metres i una longitud total de 3.700 km. | 08127-118 | Parc natural de Montserrat | 41.5952400,1.8489700 | 404072 | 4605477 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||||
| 53143 | Drecera de l'Agrella (de la Graella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-de-lagrella-de-la-graella | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí impracticable. | Camí que puja a Montserrat adaptant-se a la topografia. Sortia de la carretera que va des de Castellbell i el Vilar a Montserrat, i acabava al terraplè de la via del tren del cremallera. Actualment està fora d'ús, perquè no es pot caminar per la via del cremallera. | 08127-119 | Parc natural de Montserrat | 41.6046900,1.8393800 | 403287 | 4606537 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | S'anomena de l'Agrella o de la Graella. L'agrella és una planta, i potser és l'origen del topònim. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 53144 | Camí de l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-langel | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí que va des de Monistrol de Montserrat fins al monestir de Sant Benet. Surt del camí de l'Àngel i passa per la capella de l'Àngel. El camí en un començament conserva part de l'empedrat de l'antic camí ral, i passa per damunt d'un túnel del cremallera. | 08127-120 | Parc natural de Montserrat | 41.6139500,1.8338500 | 402840 | 4607572 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||||
| 53145 | Drecera de les Guilleumes fins la Canal Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-de-les-guilleumes-fins-la-canal-plana | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Necessita manteniment | Drecera formada per quatre camins diferents, que es connecten a través del terraplè del cremallera i la carretera de Dalt: - camí de la Font de les Guilleumes - drecera de la Font d'en Janon (el camí s'ha perdut) - canal del Pou del Gat - camí de la Canal Plana | 08127-121 | Parc natural de Montserrat | 41.6001700,1.8301000 | 402507 | 4606046 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 53147 | Camí dels pobres i escala dels francesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-pobres-i-escala-dels-francesos | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | El camí forma part del tronc comú de molts altres. És el tram que puja des del monestir de Montserrat fins al replà que es troba al costat de l'ermita de Santa Anna. Salva un gran desnivell, la qual cosa fa que s'emprin escales en bona part dels camins. D'aquests trams d'escales el més destacat és el de l'escala dels francesos, un pas estret entre les roques. | 08127-123 | Parc Natural de Montserrat | 41.5914800,1.8309700 | 402566 | 4605080 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||||
| 53148 | Camí del monestir a Sant Jeroni pel Pla dels Ocells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-monestir-a-sant-jeroni-pel-pla-dels-ocells | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Antic camí, ombrívol en la part central, que segueix el torrent de Santa Maria o de Vall Mala. És la ruta més ràpida per assolir, a peu, el cim de Sant Jeroni des del Santuari. Remunta el barranc tot zigzaguejant per diversos trams escalonats, i passant el Pas dels Francesos. Al Pla dels Ocells, a la dreta del camí, hi ha un petit monòlit, erigit per l'Institut Agrícola de Sant Isidre, l'any 1922 | 08127-124 | Parc Natural de Montserrat | 41.5928300,1.8282100 | 402338 | 4605233 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||||
| 53155 | Plegària de Torras i Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plegaria-de-torras-i-bages | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | En el primer tram del camí dels Degotalls hi ha un conjunt de quatre majòliques dedicades per la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat per a commemorar el primer centenari de la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat del bisbe Torras i Bages. En la primera majòlica hi ha la inscripció 'Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat', en les altres tres, col·locades en un nivell inferior, es pot llegir la pregària del bisbe de l'any 1899. | 08127-131 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | 41.5953900,1.8387000 | 403216 | 4605506 | 1999 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 53162 | Gos de la casilla del cremallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gos-de-la-casilla-del-cremallera | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Masats i Llover, Joan (1982). 'El cremallera de Montserrat. Centenari de la seva fundació, 1882-1982'. Castellbell i el Vilar. | Es conserva el record del gos de la casilla, però actualment no hi ha el gos. | El gos de la 'casilla' és, tal vegada, l'únic gos guardabarreres que ha existit al món. En total n'hi hagut una trentena. L'últim guardabarreres, Joan Jorba, en va tenir vuit. Al llarg del temps va anar evolucionant la seva indumentària, i es convertí en un reclam: se'l destacava sobre un pedestal que portava publicitat de la casa Calisay, amb un cartell amb el nom de KU-KI (o BO-BI), ulleres, gorra de plat i un vestit de capa. | 08127-138 | Muntanya de Montserrat, en l'antic pas a nivell del cremallera de Montserrat | No se sap quan va començar la tradició, però sí que ja era a la línia almenys des de 1898. Segurament va començar amb el primer empleat que hi fou destinat, que tenia un gos al qual ensenyà a posar-se al mig de la carretera quan passava el tren. Amb el temps es van popularitzar el gos i el lloc, i la gent començà a tirar-li algun cèntim. El 1957 es va clausurar la línia, i fins 1982, quan va desaparèixer l'últim guardabarreres, el gosset va ser motiu d'atracció de turismes i autocars. | 41.6119700,1.8360500 | 403020 | 4607349 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Damunt el pas a nivell on hi havia el gos de la casilla del cremallera actualment hi ha el 'Pont del pas a nivell' | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||
| 53164 | El Virolai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-virolai | www.escolania.cat | XIX | Himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat la primera estrofa del qual comença amb els versos 'Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel', i que fan que sigui conegut també amb el nom del 'Rosa d'abril'. La lletra del Virolai fou composta per Mn. Jacint Verdaguer i fou publicada en el programa del certamen artístic i musical celebrat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, el 1880. En el mateix programa s'oferia el premi d'un flabiol d'or amb esmalts a la millor melodia popular que s'adaptés al text de Verdaguer. El 25 d'abril del mateix any fou declarada guanyadora -enmig d'una setantena de composicions- la melodia de Josep Rodoreda. El text de la composició és el següent: Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel. Amb serra d'or els angelets serraren eixos turons per fer-vos un palau. Reina del Cel que els Serafins baixaren, deu-nos abric dins vostre mantell blau. Alba naixent d'estrelles coronada, Ciutat de Déu que somnià David, a vostres peus la lluna s'és posada, el sol sos raigs vos dóna per vestit. Dels catalans sempre sereu Princesa, dels espanyols Estrella d'Orient, sigueu pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors el port de salvament. Doneu consol a qui la pàtria enyora sens veure mai els cims de Montserrat; en terra i mar oïu a qui us implora, torneu a Déu els cors que l'han deixat. Mística Font de l'aigua de la vida, rageu del Cel al cor de mon país; dons i virtuts deixeu-li per florida; feu-ne, si us plau, el vostre paradís. Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen! ditxós el cor que s'obri a vostra llum! Roser del Cel, que els serafins voltegen, a ma oració doneu vostre perfum. Cedre gentil, del Líbano corona, Arbre d'encens, Palmera de Sion, el fruit sagrat que vostre amor ens dóna és Jesucrist, el Redemptor del món. Amb vostre nom comença nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí: sien per tots l'escala de la glòria eixos penyals coberts de romaní. Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel. | 08127-140 | Monestir de Montserrat | 41.5932600,1.8371200 | 403081 | 4605271 | 1880 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | De la lletra: Mn. Jacint Verdaguer. De la música: Josep Rodoreda | 105 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 53166 | Escut de Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-monistrol | <p>MIRALDA I IÑIGO, Alfred; MIRALDA I IÑIGO, Jordi; FULLA I ABEL, Mercè; LOZANO I PALACÍN, Concepció; CALDERÓN I SOLER, Agnès. (1997). 'Els escuts municipals de Catalunya. Volum I, El Bages'. Manresa: L'Heràldica catalana.</p> | XVI | <p>Representació de l'escut a la clau de volta de la parròquia de Sant Pere. El senyal més propi i característic d'aquest escut és el món, que ja apareix el 1570 i el s. XVII, en la clau de volta de la parròquia de Sant Pere. El mateix signe apareix a altres municipis on hi ha la paraula 'món' (Montmajor, Montmaneu, Montbrió del Camp...).</p> | 08127-142 | Nucli urbà | 41.6105600,1.8439600 | 403677 | 4607184 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-18 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 53174 | Existència d'una Cova Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/existencia-duna-cova-santa | Ginesta i Batllori, Salvador (1987). La comarca del Bages. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Poc coneguda | S'explica que prop del serrat dels Morts hi ha una cova anomenada Cova Santa. La tradició diu que allí fou trobada la imatge de sant Pere venerada a la capella de Sant Pere de Vilamarics. | 08127-150 | Zona de Vilamarics | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 53175 | La Vall Mal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-mal | Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | Poc coneguda | Cap al 1269, un jove guerrer del castell de la Guàrdia de Montserrat, Ramon, embarcà a Barcelona cap a Terra Santa, sota les ordres del rei Jaume I. Les naus catalanes van patí una tempesta i alguns vaixells foren desviats a Sant Joan d'Acre. Localitat on desembarcà Ramon de la Guàrdia. Ramon s'enamorà d'una dama grega, Georgina, que tenia molts pretendents, entre ells un d'una gran família de la noblesa local, Alexis, que no tolerà la presència del cavaller català. Ramon fou enviat a una missió diplomàtica amb destí a la cort del khan, a la llunyana Àsia. Ramon envià un amic a festejar la seva estimada. Alexis s'havia confabulat amb altres per eliminar Ramon. Mentre el seu substitut conversava amb la dama, es presentaren uns homes armats, que l'atacaren. Aquest es protegí amb l'escut i descarregà cops d'espasa contra els atacants, que acabaren fugint. El fet es va comentar, i alguns es van estranyar que Ramon s'amagués de dia i sortís només de nit, i altres feren córrer el rumor que no es tractava de Ramon de la Guàrdia, perquè l'havien vist sortir de la població. Alexis va propagar la notícia falsa d'un imminent atac dels turcs, i les famílies aristocràtiques embarcaren cap a Constantinoble. Quan Ramon de la Guàrdia desembarcà a Acre, fou informat de la marxa de Georgina. La desesperació envaí la seva ànima, ja que els catalans havien finalitzat la missió i el rei els ordenà partir cap a Barcelona. Però, un fet extraordinari agità la ciutat d'Acre: la fada Morgana hi arribà aquella mateixa tarda. Ramon n'havia sentit a parlar com a protectora dels bons guerrers, tant en la batalla com en l'amor. Dominat per aquest pensament, al capvespre s'encaminà a les afores d'Acre, on hi havia l'alberg de la fada. Allí fou rebut pel mag Amrú, astròleg persa de fama universal, el qual, parlant en nom d'aquella, li revelà que la seva senyora es mostraria propícia a parlar amb el cavaller català el proper pleniluni. Al cap de pocs dies arribaren a Acre els vaixells catalans que havien de retornar els expedicionaris a Barcelona. El cavaller de la Guàrdia va tornar trist al seu castell. Només esperava el pleniluni per anar a vistar la fada, aleshores ja retornada també al seu palau de Montserrat. Devorat per la impaciència, en el primer pleniluni que es presentà Ramon prengué son cavall i es dirigí a la Vall Mal, residència de la fada i de la seva cort d'encantades. Val a dir que les encantades eren molt geloses de llur casa i veien amb disgust tothom qui s'hi acostava. Per tal d'avisar els curiosos del perill que corrien si envaien el seu territori, aquelles fades havien envoltat tot el paratge on vivien amb un filet prim i daurat com el sol que gairebé no es veia. A la Vall Mal Ramon trobà aquest filet, senyal que l'Encantada Morgana no estava per visites, però ell, a causa de la presura, no féu cas de la indicació i caigué en un fons gorg amagat per una catifa d'herba. Al castell tot era ànsia i neguit. Guillem consultà astròlegs per esbrinar la situació del seu fill. Finalment, va saber que era hostatge de la fada Morgana a la Vall Mal. Guillem es dirigí vàries vegades al domini d'aquella, però sempre hi trobà el fill daurat. Un dia, quan ja començava a fer-se fosc i se'n tornava, va sentir una veu que li deia: 'si vols el teu fill, me l'has de pagar amb un altre home'. Per a un pare, tractant-se de salvar el seu fill, tot esforç és bo. Sabedor per la mateixa veu d'on era el seu fill, Guillem trencà el fil i s'endinsà a la Vall Mal. Va trobar un forat ample i profund com un pou, i va llançar-s'hi amb el seu cavall. Sentí com perdia el món de vista i arribà al fons esvaït. Quan retornà, es trobà acompanyat de Ramon a l'entrada de la Vall Mal. Pare i fill s'abraçaren. Prop d'ells una ombra els contemplava: era la fada Morgana: 'Ja tens el teu fill, que te l'has ben guanyat!'. El sacrifici del pare havia trencat l'encanteri que envoltava el seu fil. I, d'aleshores ençà, no s'ha sabut res més de l'Encantada Morgana a Montserrat. | 08127-151 | Muntanya de Montserrat | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 53177 | Fons documental sobre l'empresa Roca Umbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-sobre-lempresa-roca-umbert | Arxiu Municipal de Granollers. 'Fons Roca Umbert. Catàleg per quadre de classificació'. Benavente i Freixas, Ramon (1982). 'Can Gomis. Història d'una colònia industrial a les ribes del Llobregat'. Argentona: L'Aixernador edicions. | XIX-XX | Documentació administrativa generada durant el temps en el qual Roca Umbert va estar instal·lada a Monistrol de Montserrat: fitxes del personal, contractes de treball, llibre de matrícula del personal, informació d'horaris dels treballadors, llibre d'inspeccions del Ministeri de Treball, Padrons, altes i baixes al Retiro Obrero, padrons de la inscripció als règims obligatoris del subsidi de vellesa i assegurança de maternitat, fulls de padró inicial i rectificacions de la 'Caja de jubilaciones y subsidio de los trabajadores de la industria textil. Mutualidad de previsión social', liquidacions C1 i C2, memòria de l'actuació del Comité de Seguretat i Higiene del Treball, índex de freqüència i gravetat d'accidents laborals, àlbum de producció, hores treballades, albarans i despeses, dietes dels treballadors que la fàbrica compensa, plànols de maquinària i de la fàbrica, | 08127-153 | Arxiu Municipal de Granollers | Durant un temps, l'empresa Roca Umbert va gestionar la fàbrica de Cal Batalla, generant documentació administrativa que va passar a formar part del fons d'aquesta empresa. | 41.6098000,1.8427100 | 403572 | 4607101 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 53180 | Barraca de vinya, sota la serra de Canfranc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-sota-la-serra-de-canfranc | Necessita manteniment | Barraca de vinya de planta circular, amb una part recolzada damunt una llenca de pedra. El material constructiu són les pedres de l'entorn, de tamanys irregulars, de conglomerat i gres. | 08127-156 | Damunt la via del cremallera, i sota la serra de Canfranc | 41.6130000,1.8369500 | 403097 | 4607463 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 53184 | Font de Coll de Vaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-coll-de-vaca | Redó i Martí, Salvador. 'Hidrologia monistrolenca' a 'L'anuari. Un any de vida monistrolenca' | La font de Coll de Vaca és una surgència de caire intermitent, que només brolla en èpoques de pluges abundants i seguides, convertint-se aleshores en un veritable torrent d'aigua. Forma part del que podria considerar-se el segon nivell del torrent de les Guilleumes, i la seva emissió és en conglomerats i gres. | 08127-160 | Als afores del nucli urbà. | 41.6083200,1.8371900 | 403110 | 4606943 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||||
| 53187 | Jaciment paleontològic del torrent del Fidené | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-torrent-del-fidene | <p>AAVV (1994). Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic. Generalitat de Catalunya. Direcció General del Medi Natural. 'Fitxa de l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic' Lambert, J. (1927-1928) Revisión des echinidés fósiles de la Catalogne. Mem. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. barcelona. Núm. 1 i 2.</p> | Molt superficial | <p>Jaciment paleontològic on apareixen restes fòssils d'invertebrats marins corresponents al període Bartonià (Eocè superior). Es pot observar fauna marina fòssil, i s'hi identifica l'equinoderm (eriçó marí) Echinolampas archiaci.</p> | 08127-163 | Torrent del Fidené | 41.6137200,1.8336000 | 402819 | 4607546 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||||
| 97104 | Mural amb la representació de l'aparició de la Mare de Déu de Montserrat als pastors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-amb-la-representacio-de-laparicio-de-la-mare-de-deu-de-montserrat-als-pastors | <p>Molas i Rifà, Jordi (2001). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors.</p> | XX | S'observa pèrdua de la superfície pictòrica. | <p>Pintura mural que es conserva l'interior de l'edifici de l'Ajuntament, al vestíbul de la planta baixa. S'hi representa l'aparició de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat als pastors, segons relata la llegenda. </p> <p>Al centre de la composició hi ha la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que irradia llum. A banda i banda de la imatge, hi ha representades les figures dels pastors. Tres a la dreta i dos a l'esquerra, que van abillats de manera tradicional (barretines, sarrons, bastons, esclops...). Hi observem també diverses ovelles i un gos al centre. Al fons s'hi representa la muntanya de Montserrat i un cel estrellat. Cinc orenetes es dirigeixen tot volant cap a la imatge de la Mare de Déu. Les arquitectures representades al fons podrien fer referència a Monistrol de Montserrat (església parroquial de Sant Pere i pont sobre el riu Llobregat).</p> | 08127-164 | Plaça de la Font Gran. | <p>En conjunt, aquesta representació faria referència a la troballa de la Mare de Déu de Montserrat. Segons narra la llegenda, un vespre de cap a l'any 880 uns pastors van veure com una gran llum baixava del cel fins a mitja muntanya. Visió que se'ls va repetir altres dies fins que finalment el bisbe de Manresa va trobar la Mare de Déu en una cova. Tot i voler-la traslladar a Manresa, no la van poder moure de tan feixuga que era. Aquest seria l'origen que la imatge de la Mare de Déu es veneri a la muntanya de Montserrat.</p> | 41.6098500,1.8427100 | 403572 | 4607107 | 1968 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2024-05-22 00:00:00 | Oficina de Patrimoni Cultural | Cervelló (atribuïda, font: Ajuntament de Monistrol de Montserrat) | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 53025 | Palau Prioral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-prioral | AAVV (2003). 'Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural.' Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció Guies, núm. 4 Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Ginesta i Batllori, Salvador (1987). 'La comarca del Bages'. Monistrol de Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes. Redó, Salvador (1994). 'El Bages'. Barcelona: Dissenys culturals. Col·lecció 'Les comarques de Catalunya', núm. 24 Gran Geografia comarcal de Catalunya. Redó, Salvador (1988). 'Història de les comarques de Catalunya. El Bages'. Manresa: ed. Parcir. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XIV | La part gòtica ha estat desfigurada per modificacions posteriors. | El Palau Prioral és un dels edificis del gòtic civil català més remarcables. De planta irregular, hi destaca el seu claustre, al qual s'accedeix per un portal adovellat situat al carrer del Pont, amb un pati, una escala -que dóna accés a l'habitatge- i una galeria d'arcs apuntats, que recorden els de la Generalitat de Catalunya. A cada capitell de la galeria del primer pis hi ha l'escut d'un prior diferent. L'altra part remarcable del Palau Prioral de Monistrol és el que ara correspon a la finca de cal Pla. En les façanes que es conserven de l'antic edifici hi ha vestigis de l'època en què fou edificat. | 08127-1 | Nucli urbà. Carrer del Pont. | El palau prioral va ser edificat al voltant de 1340, per Ramon de Vilaregut, prior del monestir de Santa Maria de Montserrat, com a residència del prior a la vila que començava a aparèixer al peu del monestir. Durant un temps l'edifici es va conèixer com la Sala, i va ser el lloc on va morir el seu principal promotor, Ramon de Vilaregut L'edifici va quedar desfigurat en el decurs del temps, i ha anat variant els seus usos, fins a convertir-se en hostal i oficina bancària. | 41.6105500,1.8457100 | 403823 | 4607181 | 1340 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53025-foto-08127-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53025-foto-08127-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53025-foto-08127-1-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Actualment la finca es divideix en diverses propietats (Cal Pla i la Fonda Llobregat formen part del mateix edifici), i ha estat desfigurat per les diferents modificacions, tot i que conserva parts d'arquitectura gòtica. | 85|93|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||
| 53026 | Ermita de l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-langel | Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Ginesta i Batllori, Salvador (1987). 'La comarca del Bages'. Monistrol de Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVII | Ermita de planta rectangular i absis semicircular, amb les parets de pedra sense treballar i contraforts a banda i banda. La façana és molt simple, i conserva una pedra gravada que fa referència a la seva inauguració, el 27 d'agost de 1650, i un plafó de ceràmica modern, que recorda que fou restaurada el 1979. El portal és fet amb blocs de pedra irregular, i la teulada és de teula àrab. La façana presenta una petita obertura d'arc de mig punt i està coronada per un campanar. | 08127-2 | Als afores del nucli urbà. | Restaurada i acondicionada de nou l'any 1979. És un dels molts edificis que proliferaren arreu de Catalunya durant els segles XVII i XVIII dedicats als nous cultes que apareixien aleshores. | 41.6116500,1.8421300 | 403526 | 4607307 | 1630 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53026-foto-08127-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53026-foto-08127-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53026-foto-08127-2-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 53027 | Sant Antolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoli | Gavín, Josep M (1979). 'Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5'. Barcelona: Artestudi. Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Fitxa IPAC, 2005-07 | XIV, XV | Ermita en ruïnes, amb el sostre ensorrat i les restes en mal estat. | Ermita d'una sola nau, rectangular, que originalment estava coberta amb volta de canó apuntada (avui totalment ensorrada), i sembla que la teulada seria de teula. Les parets són de tàpia, mentre que la façana, les cantonades i els contraforts són de pedra. A la façana hi ha una porta adovellada; a la clau de l'arc de la porta hi ha l'escut del prior Vilaregut, i està rematada per una cornisa; damunt hi ha una finestra de mig punt monolítica. La façana està coronada per un petit campanar d'espadanya. | 08127-3 | Als afores del nucli urbà. | Aquesta era una de les moltes ermites que van sorgir prop del monestir de Montserrat. És esmentada el 1282, però sembla que s'hauria modificat posteriorment, possiblement en època del prior Vilaregut (el seu escut corona la porta), que va tenir aquest títol entre 1334 i 1350, conservant el primitiu esquema. | 41.6186100,1.8576400 | 404829 | 4608063 | 1490-98 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53027-foto-08127-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53027-foto-08127-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53027-foto-08127-3-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92|93|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||
| 53028 | El Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roser | Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Benavente i Freixas, Ramon (1992). 'Can Gomis. Història d'una colònia industrial a les ribes del Llobregat'. Argentona: l'Aixernador edicions. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Església d'estil neoromànic, amb una capçalera formada per un absis central envoltat de petites absidioles que donen amplitud a l'espai al voltant de l'altar, amb una cúpula aixecada sobre petxines. És construïda amb pedra calcària, que li dóna un color groguenc característic. Pel cantó de ponent s'accedeix a la sagristia, que està adossada a l'església, i a l'extrem hi havia un petit campanar d'espadanya, que va desaparéixer (durant la guerra civil) i va ser reemplaçat per l'actual, que es va començar a aixecar l'any 1960. | 08127-4 | Colònia Gomis. Ctra. C-55, km 12 | El projecte és de novembre de 1927, i comprenia l'església, l'escola i una casa-habitació. La direcció de l'obra va ser adjudicada a començaments de 1929 i les obres es van donar per enllestides a mitjan de 1930. | 41.5950500,1.8529900 | 404407 | 4605452 | 1930 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53028-foto-08127-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53028-foto-08127-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53028-foto-08127-4-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Alexandre Soler i March | L'autor era deixeble de Domènech i Montaner. Es va centrar en l'arqueologia medieval i renaixentista, fet que queda palès en treballs com aquest. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||
| 53029 | Sant Pere de Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-monistrol | Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Dalmau i Argemir, Delfí (2004). 'Campanars del Bages. Campanars parroquials de torre: característiques i mesures'. Manresa: Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la comarca del Bages. Gavín, Josep M (1979). 'Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5'. Barcelona: Artestudi. Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de protecció del patrimini cultural europeu'. Col·legi d'arquitectes de Barcelona. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVI, XX | En obres en el moment de redacció de l'inventari | Església de tres naus, amb coberta a doble vessant, i la façana orientada a ponent. La façana és coronada per un frontó triangular, decorat de forma auster amb una cornisa. Al centre hi ha un òcul que il·lumina l'interior. Destaca la manca d'ornamentació: pràcticament l'únic element decoratiu és el mateix frontó, que es repeteix com a emmarcament de la porta, decorada amb pilars dòrics. El campanar és de planta quadrada, amb motllures a diverses alçades, un rellotge d'esfera i finestres d'arc de mig punt a les quatre cares. A l'interior del temple destaquen diferents claus de volta, amb representacions de Sant Pere i l'escut de la vila. Presenta un absis octogonal i uns contraforts importants. L'absis, però, queda dissimulat perquè es va aprofitar l'espai entre els contraforts per a bastir-hi construccions. En una de les claus de volta hi ha la representació més antiga de l'escut de Monistrol de Montserrat. | 08127-5 | Nucli urbà. Carrer de Sant Pere. | L'església de Sant Pere és l'hereva d'una antiga esglesiola esmentada en el segle IX. L'església actual neix de la necessitat de disposar d'un temple de majors dimensions, perquè en aquells moments la vila havia experimentat un augment de població considerable. Fou construïda durant el renaixement (contemporàniament amb la basílica de Montserrat),: l'acte de col·locació de la primera pedra es va celebrar el 24 de juny de 1569. Va ser destruïda parcialment durant la guerra civil, fet que va fer necessària la seva reconstrucció als anys quaranta. | 41.6105600,1.8439600 | 403677 | 4607184 | 1570 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53029-foto-08127-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53029-foto-08127-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53029-foto-08127-5-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||
| 53030 | Sant Pere de Vilamarics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vilamarics | 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | X | En runes, i amb la coberta esfondrada. | Església romànica bastida en un indret on anteriorment hi hauria un petit temple pre-romànic. L'edifici consta d'una sola nau capçada per un absis semicircular, dirigit a llevant, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt monolític. La nau havia estat coberta amb una volta de pedra (que ara està esfondrada), que arrencaria d'una cornisa que segueix tot l'edifici, estenent-se també a l'absis, que encara conserva la coberta, resolta amb un quart d'esfera. Inicialment s'entrava al temple per una porta situada al capdavall del mur de migdia, rematada amb un arc de mig punt fet amb dovelles de grans dimensions, emmarcades per una motllura. El mur de ponent és coronat per un petit campanar d'espadanya. L'edifici va ser refet l'any 1834, i durant aquestes obres els paraments interiors van ser enguixats i s'obrí una altra porta, de la qual només resta l'obertura. Possiblement també sigui d'aquesta època el contrafort que apuntala un dels murs laterals de la nau. Els murs exteriors pràcticament no estan decorats, només hi ha una cornisa al voltant de l'absis, sota el ràfec de la teulada. L'aparell és fet de blocs de pedra disposats en filades paral·leles. Segons Xavier Sitjes, encara conserva elements pre-romànics, tot i que a Catalunya Romànica els consideren dubtosos. Aquests vestigis consistirien en un tros de paret del costat sud i un fragment de l'arc triomfal, que era de ferradura. | 08127-6 | Vilamarics. Entre els municipis de Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet. | Petita església que va dependre del monestir de Santa Maria de Montserrat per donació comtal de Manresa. El 925, el bisbe Jordi de Vic va fer donació al monestir de Ripoll, entre altres coses, dels delmes de l'alou de 'Vila Milech', que ja havia donat el comte Sunyer al monestir. Aquest 'Vila Milech' correspondria a l'enclavament de Monistrol de Montserrat, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet, Marganell i Castellbell i el Vilar, anomenat Vilamarics. Encara que en aquests documents l'església de Sant Pere no és esmentada de forma explícita, podria estar construïda en aquells moments. Quan s'organitzà un priorat a l'església de Santa Maria de Montserrat, aquesta església i el seu alou passaren a formar part del seu patrimoni. L'edifici no degué sofrir grans reformes fins al 1834, quan es van dur a terme diverses obres, durant les quals es van trobar unes tombes antigues als voltants. | 41.6535700,1.8180800 | 401586 | 4611988 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 91|92|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 53031 | Can Cros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cros | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XIX | Edifici de planta quadrada, amb una escala interior al centre. Té una planta baixa i dos pisos, i la teulada és de teula. Les parets són d'obra arrebossada. | 08127-7 | Afores del nucli urbà | L'actual edifici va construir-se sobre les restes de l'antiga masia de can Trullas, i prop de la casa hi ha els antics cellers i cups, que van ser reconstruïts. | 41.6084800,1.8417100 | 403487 | 4606956 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53031-foto-08127-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53031-foto-08127-7-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Forma un conjunt amb can Japus, amb la qual comparteix el jardí | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 53032 | Can Japus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-japus | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | Edifici de planta quadrada, de planta baixa i pis, i coberta a quatre aigües, amb teules vidriades de color. Presenta tres obertures en forma de finestres a cada una de les façanes laterals, i un balcó que uneix les tres obertures de la planta pis en la façana principal. Per damunt de la teulada, una petita terrassa de planta quadrada permet l'entrada de llum. | 08127-8 | Afores del nucli urbà | 41.6084500,1.8410900 | 403435 | 4606953 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53032-foto-08127-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53032-foto-08127-8-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Forma un conjunt amb can Cros, amb la qual comparteix jardí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 53033 | Hostal de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-creu | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | La coberta està parcialment enrunada i l'interior no està en bon estat. | Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis. Està parcialment enrunada, però conserva pràcticament tot el sostre de la planta baixa, amb coberta de mig canó, que és de pedra, igual que la resta de l'edifici. També conserva l'escala que portava al pis i part de l'enllosat. | 08127-9 | En la carena de la serra del Cul de la Portadora | L'Hostal de la Creu està situada al peu de l'antic camí romeu, construït per Pere el Cerimoniós. Al costat de la masia hi havia una antiga creu de terme, que li dóna nom. | 41.6099500,1.8600300 | 405015 | 4607098 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53033-foto-08127-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53033-foto-08127-9-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 53034 | Can Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comes | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis a la façana, i amb semisoterrani al darrera, i cobertes de teula. És flanquejat per una característica torre punxaguda. La part del darrera té un petit jardí que dóna al riu Llobregat. | 08127-10 | Nucli urbà | La casa va ser construïda com a habitatge de l'amo de la fàbrica situada a tocar del riu. Durant uns anys va ser quarter de la Guàrdia Civil. | 41.6085000,1.8472500 | 403948 | 4606952 | 1917 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53034-foto-08127-10-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Trobem el topònim com can Coma o can Comes. | 105 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||
| 53035 | Can Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-0 | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVI-XX | Les estructures no estan en bon estat, i tant els forjats com les cobertes, les façanes i l'interior presenten un estat dolent. | Gran habitatge unifamiliar pensat com a gran residència o masia urbana, formada per dos cossos perpendiculars que formen un tancat amb un jardí. L'estructura evidencia el creixement de la gran casa, unificant els estils de les façanes que donen als carrers amb finestrals d'arc conopials amb decoració geomètrica i floral d'esgrafiats a les façanes de migdia i llevant. Façanes arrebossades reproduint aparell d'encoixinat força senzill, i amb un gran ràfec de fusta envoltant l'edifici. A l'interior de la casa destaquen un oratori amb pintures de 1628, restaurades del 1899 i uns cellers amb arcades de pedra i voltes de rajola. A la façana hi ha representat l'escut dels Riusec. | 08127-11 | Nucli urbà | Edifici originari d'època gòtica, però molt transformat, especialment als segles XIX i XX. | 41.6098300,1.8430100 | 403597 | 4607104 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53035-foto-08127-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53035-foto-08127-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53035-foto-08127-11-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El topònim es troba escrit com a can Cavaller i com a can Caballé. | 93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||
| 53036 | Can Carlí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carli | Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVI-XX | La casa de can Carlí es testimoni de les cases d'origen medieval en antics portals de muralla que al ampliar-se la vila van quedar integrats en un recinte més ampli. L'origen medieval és fa evident en els carreus i els murs de tancament, tot i que es veuen ampliacions més modernes, com un finestral d'estil renaixentista. Les obertures són a base de finestres bífores i arcs apuntats amb dovelles de pedra que formen el pas cobert del carrer. | 08127-12 | Nucli urbà. Carrer dels Espilons. | Testimonis de la vila medieval de Monistrol, el carrer dels Espilons comunica el carrer de Manresa (antic camí que des del peu del Llobregat portava a la muntanya de Montserrat) i el carrer del Puig. La casa és testimoni de les cases d'origen medieval en antics portals de muralls que al ampliar-se la vila quedaren integrats en un recinte més ampli | 41.6101300,1.8433500 | 403626 | 4607137 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53036-foto-08127-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53036-foto-08127-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53036-foto-08127-12-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 53037 | Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-1 | Cumplido, Jordi (2007). 'El centre cultural de Monistrol quedarà enllestit el setembre'. Article de Regió 7, 30/04/07 Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVIII | Edifici entre mitgeres, de tres plantes d'alçada, amb dues portes adovellades. La façana sud presenta un fort desnivell; en aquesta mateixa banda s'hi obren grans galeries amb terrasses obertes a la zona del torrent. En aquesta zona s'hi troben antigues construccions de pedra que allotjaven els molins d'oli i de gra. Els murs són de maçoneria i les cobertes de teula. Com a elements destacables hi ha la volta que hi ha al mig del carrer, edificada amb materials de desguàs que provenien de l'antic Palau Prioral, com el finestral gòtic. | 08127-13 | Nucli urbà. Carrer de Sant Joan. | L'actual casa de can Gibert data de finals del segle XVIII, però està edificat sobre una altra construcció que té els seus orígens al segle XV. Després d'un deteriorament considerable, fou rehabilitat amb l'objectiu de reconvertir-lo en centre cultural; aquest centre va obrir les seves portes durant l'any 2007. | 41.6102000,1.8443600 | 403710 | 4607144 | 1783 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53037-foto-08127-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53037-foto-08127-13-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 164,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/