Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53075 | El dit gros (El cavall Bernat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dit-gros-el-cavall-bernat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. | El 'Dit gros', nom amb el qual es coneix el Cavall Bernat a Monistrol de Montserrat, és potser l'agulla més característica de Montserrat i una de les més preuades pels escaladors. Va ser escalat per primera vegada l'any 1935. Al seu cim hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. | 08127-51 | Parc Natural de Montserrat, en el límit amb el terme municipal de Marganell | 41.6003200,1.8232900 | 401939 | 4606070 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53075-foto-08127-51-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||
| 53091 | Sant Dimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-dimes | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Gavín, Josep M (1979). 'Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5'. Barcelona: Artestudi. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Només hi ha les restes. | En una balma, dalt d'uns penya-segats, hi ha les restes d'una ermita edificada sobre les runes d'un antic castell que també va ser refugi de bandolers. És de reduïdes dimensions, amb una única nau i una capçalera amb absis. La coberta és de teula, a dues aigües i les pedres que formen les parets són de mides irregulars. La façana presenta dues obertures: la porta i una finestra de forma circular. A banda i banda de la porta, dues columnes fan funcions decoratives. Coronant la façana hi ha una decoració amb arcuacions cegues. | 08127-67 | Regió de Sant Salvador o de la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta va ser construïda en l'època de l'abat Pere de Burgos, va ser anomenada 'Ermita del Castell' en recordatori del que havia existit en aquest indret, que Joan II va fer enderrocar el 1474. S'explica que en aquesta ermita va confessar-s'hi Ignasi de Loiola. Durant la guerra del Francès, els francesos s'hi van refugiar i posteriorment la van destruir. | 41.5950300,1.8375500 | 403120 | 4605467 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53091-foto-08127-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53091-foto-08127-67-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53092 | Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-0 | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIII | En estat de ruïnes | Restes d'una antiga ermita, de la qual només es conserva una part, sota la balma que formen l'Elefant i la bassa de l'ermita. La paret és feta amb pedres de tamany irregular, amorterades, amb l'obertura d'una porta i una finestra que permet l'entrada de llum. Al voltant de l'ermita es troben elements dels antics murs. La capella s'excavà a la roca de forma quasi circular, i és d'uns disset pams de diàmetre. | 08127-68 | Regió de Sant Salvador o de la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta és una de les més antigues del conjunt d'ermites de Montserrat. L'existència de l'ermita, dita també de la Transfiguració, figura documentada des dels primers anys del segle XIII. De primer s'aprofità una balma per a alberg de l'ermità, balma anomenada de les cabres que, en constrituir l'ermita d'obra, fou transformada en un oratori dedicat a la Nativitat. | 41.5954500,1.8299000 | 402483 | 4605522 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53092-foto-08127-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53092-foto-08127-68-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53102 | Font de les Guilleumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-guilleumes | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Difícil accés per poder ser netejada | Aflorament d'aigua que sorgeix del torrent de les Guilleumes. L'aigua brolla durant tot l'any, en un entorn privilegiat, que actualment no es pot visitar perquè l'accés és a través de la via del cremallera i no es pot caminar per aquest espai. El Club Muntanyenc Monistrolenc va col·locar una majòlica l'any 1995. | 08127-78 | Torrent de les Guilleumes | 41.6063900,1.8292600 | 402446 | 4606738 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53102-foto-08127-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
| 53104 | Regió de la Tebaida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-de-la-tebaida | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. | Conjunt de roques que destaquen, en la vall interior de la muntanya de Montserrat. Entre aquestes roques es distingeixen l'Elefant, la Trompa de l'Elefant, la Mòmia i la Momieta, la Prenyada o la Panxa del Bisbe, la majoria de les quals rep el nom perquè fa referència a la forma que tenen. La majoria d'aquestes roques tenen alçades superiors als 1.100 metres. | 08127-80 | Parc Natural de Montserrat | 41.5951400,1.8280700 | 402330 | 4605490 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||||
| 53105 | Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santissima-trinitat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XII-XVII | Ermita en runes | Restes de l'oratori que havia format part d'una antiga ermita. Només queden dempeus restes d'alguna paret on hi destaquen les obertures (porta i finestres) adovellades. | 08127-81 | Regió de Sant Salvador o Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. S'explica que en aquesta ermita va viure durant deu anys Bernat de Boïl, el primer missioner que va acompanyar Cristòfor Colom en els seus viatges a Amèrica. El 1581, una ambaixada de Venècia a Felip II passà i s'aturà a Montserrat. Els més ardits visitaren les ermites. El cronista explica que en arribar a la de la Santíssima Trinitat fou rebut 'per un pare gentilíssim i graciosíssim; que havia estat patge de Carles V i s'interessà molt per saber els noms dels ambaixadors i del seguici'. Li mostrà l'ermita i els seus contorns. El colpí una conca d'aigua excavada a la roca viva, 'piena -textualment- di molto pesce'. Era una peixera o potser millor un viver? El P. Albareda diu que és anomenada el Palau de les ermites, per les seves proporcions molt més grans que les altres. L'estiu de 1812, el coronel anglès Eduard Green es fortificà a l'ermita de Sant Dimes. La nit del 28 de juliol del mateix any, els homes del general francès Maurice Mathieu, aconseguiren muntar un canó en el pla de l'ermita de la Santíssima Trinitat que domina la de Sant Dimes. L'endemà Green va capitular, amb el seu batallò anglo-català. Continuava habitada el 27 d'abril de 1821, quan el P. Gaspar Soler hi fou assassinat i llançat a la cisterna per uns bandolers. Els superiors del monestir decidiren acabar amb la vida eremítica, pels perills de viure sol. | 41.5963100,1.8334200 | 402778 | 4605614 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53105-foto-08127-81-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53121 | Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna-0 | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV | En estat de runa | En un context de penya-segats i abundant vegetació, es troben les restes de la que havia estat ermita de Santa Anna, formades per alguns panys de paret, que denoten les notables dimensions que podria haver tingut aquesta ermita, que va funcionar també com a parròquia de les ermites. Disposava de capella amb cor d'amplitud suficient per a acomodar-hi tots els ermitans, que s'hi reunien els dies de festa per a fer-hi celebracions litúrgiques. | 08127-97 | Zona de Sant Salvador o la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta va ser edificada a les darreries del segle XV, a expenses de Joana d'Aragó (filla de Ferran el Catòlic). Hi residia el monjo representant de l'abat, superior immediat dels ermitans. | 41.5922200,1.8294200 | 402438 | 4605164 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53121-foto-08127-97-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53122 | Santa Creu o de Santa Helena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-o-de-santa-helena | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XII-XV | Molt reconstruïda | Dalt d'uns penya-segats, a recer d'una balma, es troba una petita ermita, formada per dues petites dependències. Posseïa tres cisternes. L'ermita va ser destruïda durant la guerra del Francès; el que es pot veure avui dia és una reconstrucció. | 08127-98 | Zona de Sant Salvador o la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Va ser destruïda durant la geurra del Francès, i reconstruïda recentment. En aquesta ermita va estar el P. Benet d'Aragó, que esdevingué famós: d'infant fou escolà al monestir de Montserrat i, molt jove, ingressà a l'ermita de la Santa Creu, que habità seixanta-set anys. Els monjos del seu temps escriviren un llibre sobre les seves virtuts i gravaren uns dístics que recordaven l'altíssima perfecció assolida en aquell humil habitacle. | 41.5947400,1.8368500 | 403061 | 4605436 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53122-foto-08127-98-1.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Per la seva proximitat al Monestir, solien habitar-la els ermitans més vells. Fou aterrada durant la guerra del Francès per evitar que l'ocupessin les tropes napoleòniques. Convertit el santuari en 'plaza de armas', es fortificà. Les obres començaren el 17 de maig de 1810 amb l'enderrocament de l'antiga capella de Sant Miquel i l'ermita de la Santa Creu. | 92|93|98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53123 | Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XII-XVIII | En runes. | En una balma, dalt d'uns penya-segats, hi ha les restes d'una ermita, que és la més alta de la zona de la Tebaida. La balma ha estat acondicionada i és utilitzada eventualment com a habitacle. | 08127-99 | Zona de Sant Salvador o Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. L'ermita original de Sant Antoni estava situada en un altre indret, en un paratge proper però agrest i fins i tot perillós. Això va obligar a traslladar-la. Durant la guerra del Francès va ser utilitzada com a dipòsit de municions i destruïda. | 41.6009800,1.8200700 | 401672 | 4606147 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53123-foto-08127-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53123-foto-08127-99-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53125 | Mur antic sobre el monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-antic-sobre-el-monestir-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV - XVIII | Només queden algunes restes | En un gran espadat, damunt el monestir, es pot observar al cim d'una de les grans roques que s'hi troben, un petit muret de pedra. Quan hom el mira des de dalt pot observar que ens trobem davant d'un terrassament del terreny que està format per tres murs que aconseguiren crear un espai de circulació relativament gran. Es tracta d'un tipus d'estructura que es repeteix en diverses ermites. Es troba relativament a prop de Sant Dimes i el seu domini sobre el monestir de Santa Maria és total. | 08127-101 | Sobre el monestir de Montserrat | 41.5943900,1.8369900 | 403072 | 4605397 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
| 53128 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni-0 | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Ben a prop del cim més alt de Montserrat, Sant Jeroni, hi ha una petita ermita amb el mateix nom. Es tracta d'una capella d'una única nau, amb porxo lateral i coberta de teula a dues aigües, amb un petit atri a l'entrada. | 08127-104 | Prop del cim de Sant Jeroni | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta capella va ser construïda en substitució de l'ermita de la mateixa advocació que estava situada una mica més amunt i que va ser aterrada durant la guerra del Francès. Solia residir-hi l'ermità més jove dels que s'aplegaven al massís | 41.6043300,1.8134400 | 401125 | 4606527 | 1890 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Cal no confondre aquesta ermita amb la capella de Santa Maria, que és la més alta d'aquesta zona. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53130 | El Pinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinyo | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | Conjunt d'edificacions amb diversos cossos, destinats a l'activitat agrícola. El cos principal, destinat a residència és de planta baixa i dues plantes, amb coberta a dues aigües i un cert aspecte turriforme. Els eixos de composició vertical són tres, un de central i dos laterals, un a cada costat. | 08127-106 | Afores del nucli urbà. Entre la carena del Pinyó i el Rossinyol | Durant el segle XVIII Monistrol de Montserrat augmenta la seva població considerablement (gairebé el 400%). Una de les causes d'aquest creixement pot ser l'important augment de terres conreables, i va permetre l'aparició de masies com el Pinyó. | 41.6189300,1.8356900 | 403001 | 4608123 | 1800-195 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53130-foto-08127-106-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53131 | El Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-piteu | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Amb esquerdes. | Antiga masia, avui abandonada, que estava formada per divesos edificis exempts com a construccions auxiliars i un de principal que presenta, com a mínim, dos cossos. La façana principal està orientada al sud i presenta una entrada amb arc de punt rodó, que es troba molt tapat per elements moderns. A l'edifici principal es poden distingir cups, i entre les construccions auxiliars semblen distingir-se restes de forns. També hi ha restes d'una petita bassa, plena de brossa. Les obertures són adintellades, exceptuant la de l'entrada principal, que és adovellada. | 08127-107 | Als afores del nucli urbà, en la obaga del Piteu | Durant el segle XVIII Monistrol de Montserrat augmenta la seva població considerablement (gairebé el 400%). Una de les causes d'aquest creixement pot ser l'important augment de terres conreables, i va permetre l'aparició de masies com el Piteu. | 41.6218500,1.8318200 | 402683 | 4608451 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53131-foto-08127-107-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53132 | Les Escometes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escometes | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Part de la teulada ha estat substituïda per plàstic de color blau. | Casa de forma rectangular allargada en sentit est-oest. Es troba al fons d'una coma, a l'obaga d'una vall. La propietat agrícola on es troba l'edifici es troba totalment envoltada de filat i la pròpia masia no es troba en gaire bon estat de conservació. Presenta una torre, de la mateixa amplada que el cos de l'edifici, a l'estrem oest. Les obertures són d'arc pla. | 08127-108 | Afores del nucli urbà, entre les carenes del Piteu i del Pinyó | 41.6170900,1.8295900 | 402490 | 4607925 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53132-foto-08127-108-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53145 | Drecera de les Guilleumes fins la Canal Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-de-les-guilleumes-fins-la-canal-plana | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Necessita manteniment | Drecera formada per quatre camins diferents, que es connecten a través del terraplè del cremallera i la carretera de Dalt: - camí de la Font de les Guilleumes - drecera de la Font d'en Janon (el camí s'ha perdut) - canal del Pou del Gat - camí de la Canal Plana | 08127-121 | Parc natural de Montserrat | 41.6001700,1.8301000 | 402507 | 4606046 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||
| 53147 | Camí dels pobres i escala dels francesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-pobres-i-escala-dels-francesos | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | El camí forma part del tronc comú de molts altres. És el tram que puja des del monestir de Montserrat fins al replà que es troba al costat de l'ermita de Santa Anna. Salva un gran desnivell, la qual cosa fa que s'emprin escales en bona part dels camins. D'aquests trams d'escales el més destacat és el de l'escala dels francesos, un pas estret entre les roques. | 08127-123 | Parc Natural de Montserrat | 41.5914800,1.8309700 | 402566 | 4605080 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||||
| 53148 | Camí del monestir a Sant Jeroni pel Pla dels Ocells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-monestir-a-sant-jeroni-pel-pla-dels-ocells | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Antic camí, ombrívol en la part central, que segueix el torrent de Santa Maria o de Vall Mala. És la ruta més ràpida per assolir, a peu, el cim de Sant Jeroni des del Santuari. Remunta el barranc tot zigzaguejant per diversos trams escalonats, i passant el Pas dels Francesos. Al Pla dels Ocells, a la dreta del camí, hi ha un petit monòlit, erigit per l'Institut Agrícola de Sant Isidre, l'any 1922 | 08127-124 | Parc Natural de Montserrat | 41.5928300,1.8282100 | 402338 | 4605233 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||||
| 53179 | Barraca de vinya a les Cadiretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-les-cadiretes | En runes | Restes d'una barraca de pedra seca (encara que a les parets laterals s'observen reste de morter), de planta doble, i amb teulada de teula vermella a doble vessant. La paret frontal té dues funcions: paret de casa i de vinya. Al costat del rebost hi ha una columna d'obra. Una part del recinte, amb una amplada de 4,90 metres, era reservada per al pagès i també hi havia una part reservada a l'animal de càrrega. L'amplada total de la barraca és de 7,70 metres, la llargada és de 3,60 metres i fa 2,55 metres d'alçada. | 08127-155 | Les Cadiretes | La seva funció era la d'aixoplugar el pagès i el seu naimal. Durant la guerra civil va servir de refugi. | 41.6074200,1.8550700 | 404598 | 4606823 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53179-foto-08127-155-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53182 | Barraca al Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-piteu | Barraca de pedra seca, en un entorn on hi ha altres construccions de pedra, com una rasa i un camí. La barraca servia d'aixopluc, la rasa com a conducció d'aigua fins al torrent, i el camí conduia a la Calsina. La forma exterior de la barraca és quadrangular, mentre l'interior és circular. El sostre està construït amb lloses de rajola vidriada, cobertes amb terra i lliris. Una part del mur està adossat a la paret. | 08127-158 | Als afores del nucli urbà, en la obaga del Piteu | 41.6220200,1.8297300 | 402509 | 4608472 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53182-foto-08127-158-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
| 53183 | Barraca de vinya al Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-piteu | Barraca de pedra seca, de planta circular. La porta té una llinda formada per tres lloses de mida considerable, col·locades paral·lelament. En general, les pedres amb les quals està construïda són de conglomerat pinyolenc i de dimensions considerables, encara que n'hi ha de més petites que serveixen per tapar forats o falcar les més grans. | 08127-159 | Zona del Piteu | 41.6218700,1.8352500 | 402968 | 4608449 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53183-foto-08127-159-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
| 53025 | Palau Prioral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-prioral | AAVV (2003). 'Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural.' Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció Guies, núm. 4 Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Ginesta i Batllori, Salvador (1987). 'La comarca del Bages'. Monistrol de Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes. Redó, Salvador (1994). 'El Bages'. Barcelona: Dissenys culturals. Col·lecció 'Les comarques de Catalunya', núm. 24 Gran Geografia comarcal de Catalunya. Redó, Salvador (1988). 'Història de les comarques de Catalunya. El Bages'. Manresa: ed. Parcir. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XIV | La part gòtica ha estat desfigurada per modificacions posteriors. | El Palau Prioral és un dels edificis del gòtic civil català més remarcables. De planta irregular, hi destaca el seu claustre, al qual s'accedeix per un portal adovellat situat al carrer del Pont, amb un pati, una escala -que dóna accés a l'habitatge- i una galeria d'arcs apuntats, que recorden els de la Generalitat de Catalunya. A cada capitell de la galeria del primer pis hi ha l'escut d'un prior diferent. L'altra part remarcable del Palau Prioral de Monistrol és el que ara correspon a la finca de cal Pla. En les façanes que es conserven de l'antic edifici hi ha vestigis de l'època en què fou edificat. | 08127-1 | Nucli urbà. Carrer del Pont. | El palau prioral va ser edificat al voltant de 1340, per Ramon de Vilaregut, prior del monestir de Santa Maria de Montserrat, com a residència del prior a la vila que començava a aparèixer al peu del monestir. Durant un temps l'edifici es va conèixer com la Sala, i va ser el lloc on va morir el seu principal promotor, Ramon de Vilaregut L'edifici va quedar desfigurat en el decurs del temps, i ha anat variant els seus usos, fins a convertir-se en hostal i oficina bancària. | 41.6105500,1.8457100 | 403823 | 4607181 | 1340 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53025-foto-08127-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53025-foto-08127-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53025-foto-08127-1-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Actualment la finca es divideix en diverses propietats (Cal Pla i la Fonda Llobregat formen part del mateix edifici), i ha estat desfigurat per les diferents modificacions, tot i que conserva parts d'arquitectura gòtica. | 85|93|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||
| 53026 | Ermita de l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-langel | Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Ginesta i Batllori, Salvador (1987). 'La comarca del Bages'. Monistrol de Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVII | Ermita de planta rectangular i absis semicircular, amb les parets de pedra sense treballar i contraforts a banda i banda. La façana és molt simple, i conserva una pedra gravada que fa referència a la seva inauguració, el 27 d'agost de 1650, i un plafó de ceràmica modern, que recorda que fou restaurada el 1979. El portal és fet amb blocs de pedra irregular, i la teulada és de teula àrab. La façana presenta una petita obertura d'arc de mig punt i està coronada per un campanar. | 08127-2 | Als afores del nucli urbà. | Restaurada i acondicionada de nou l'any 1979. És un dels molts edificis que proliferaren arreu de Catalunya durant els segles XVII i XVIII dedicats als nous cultes que apareixien aleshores. | 41.6116500,1.8421300 | 403526 | 4607307 | 1630 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53026-foto-08127-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53026-foto-08127-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53026-foto-08127-2-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53027 | Sant Antolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoli | Gavín, Josep M (1979). 'Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5'. Barcelona: Artestudi. Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Fitxa IPAC, 2005-07 | XIV, XV | Ermita en ruïnes, amb el sostre ensorrat i les restes en mal estat. | Ermita d'una sola nau, rectangular, que originalment estava coberta amb volta de canó apuntada (avui totalment ensorrada), i sembla que la teulada seria de teula. Les parets són de tàpia, mentre que la façana, les cantonades i els contraforts són de pedra. A la façana hi ha una porta adovellada; a la clau de l'arc de la porta hi ha l'escut del prior Vilaregut, i està rematada per una cornisa; damunt hi ha una finestra de mig punt monolítica. La façana està coronada per un petit campanar d'espadanya. | 08127-3 | Als afores del nucli urbà. | Aquesta era una de les moltes ermites que van sorgir prop del monestir de Montserrat. És esmentada el 1282, però sembla que s'hauria modificat posteriorment, possiblement en època del prior Vilaregut (el seu escut corona la porta), que va tenir aquest títol entre 1334 i 1350, conservant el primitiu esquema. | 41.6186100,1.8576400 | 404829 | 4608063 | 1490-98 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53027-foto-08127-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53027-foto-08127-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53027-foto-08127-3-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92|93|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53028 | El Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roser | Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Benavente i Freixas, Ramon (1992). 'Can Gomis. Història d'una colònia industrial a les ribes del Llobregat'. Argentona: l'Aixernador edicions. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Església d'estil neoromànic, amb una capçalera formada per un absis central envoltat de petites absidioles que donen amplitud a l'espai al voltant de l'altar, amb una cúpula aixecada sobre petxines. És construïda amb pedra calcària, que li dóna un color groguenc característic. Pel cantó de ponent s'accedeix a la sagristia, que està adossada a l'església, i a l'extrem hi havia un petit campanar d'espadanya, que va desaparéixer (durant la guerra civil) i va ser reemplaçat per l'actual, que es va començar a aixecar l'any 1960. | 08127-4 | Colònia Gomis. Ctra. C-55, km 12 | El projecte és de novembre de 1927, i comprenia l'església, l'escola i una casa-habitació. La direcció de l'obra va ser adjudicada a començaments de 1929 i les obres es van donar per enllestides a mitjan de 1930. | 41.5950500,1.8529900 | 404407 | 4605452 | 1930 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53028-foto-08127-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53028-foto-08127-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53028-foto-08127-4-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Alexandre Soler i March | L'autor era deixeble de Domènech i Montaner. Es va centrar en l'arqueologia medieval i renaixentista, fet que queda palès en treballs com aquest. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||
| 53029 | Sant Pere de Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-monistrol | Ballús, Glòria (2000). 'Els municipis del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages Dalmau i Argemir, Delfí (2004). 'Campanars del Bages. Campanars parroquials de torre: característiques i mesures'. Manresa: Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la comarca del Bages. Gavín, Josep M (1979). 'Inventari d'esglésies. Bages, vol. 5'. Barcelona: Artestudi. Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de protecció del patrimini cultural europeu'. Col·legi d'arquitectes de Barcelona. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVI, XX | En obres en el moment de redacció de l'inventari | Església de tres naus, amb coberta a doble vessant, i la façana orientada a ponent. La façana és coronada per un frontó triangular, decorat de forma auster amb una cornisa. Al centre hi ha un òcul que il·lumina l'interior. Destaca la manca d'ornamentació: pràcticament l'únic element decoratiu és el mateix frontó, que es repeteix com a emmarcament de la porta, decorada amb pilars dòrics. El campanar és de planta quadrada, amb motllures a diverses alçades, un rellotge d'esfera i finestres d'arc de mig punt a les quatre cares. A l'interior del temple destaquen diferents claus de volta, amb representacions de Sant Pere i l'escut de la vila. Presenta un absis octogonal i uns contraforts importants. L'absis, però, queda dissimulat perquè es va aprofitar l'espai entre els contraforts per a bastir-hi construccions. En una de les claus de volta hi ha la representació més antiga de l'escut de Monistrol de Montserrat. | 08127-5 | Nucli urbà. Carrer de Sant Pere. | L'església de Sant Pere és l'hereva d'una antiga esglesiola esmentada en el segle IX. L'església actual neix de la necessitat de disposar d'un temple de majors dimensions, perquè en aquells moments la vila havia experimentat un augment de població considerable. Fou construïda durant el renaixement (contemporàniament amb la basílica de Montserrat),: l'acte de col·locació de la primera pedra es va celebrar el 24 de juny de 1569. Va ser destruïda parcialment durant la guerra civil, fet que va fer necessària la seva reconstrucció als anys quaranta. | 41.6105600,1.8439600 | 403677 | 4607184 | 1570 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53029-foto-08127-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53029-foto-08127-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53029-foto-08127-5-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53030 | Sant Pere de Vilamarics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vilamarics | 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | X | En runes, i amb la coberta esfondrada. | Església romànica bastida en un indret on anteriorment hi hauria un petit temple pre-romànic. L'edifici consta d'una sola nau capçada per un absis semicircular, dirigit a llevant, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt monolític. La nau havia estat coberta amb una volta de pedra (que ara està esfondrada), que arrencaria d'una cornisa que segueix tot l'edifici, estenent-se també a l'absis, que encara conserva la coberta, resolta amb un quart d'esfera. Inicialment s'entrava al temple per una porta situada al capdavall del mur de migdia, rematada amb un arc de mig punt fet amb dovelles de grans dimensions, emmarcades per una motllura. El mur de ponent és coronat per un petit campanar d'espadanya. L'edifici va ser refet l'any 1834, i durant aquestes obres els paraments interiors van ser enguixats i s'obrí una altra porta, de la qual només resta l'obertura. Possiblement també sigui d'aquesta època el contrafort que apuntala un dels murs laterals de la nau. Els murs exteriors pràcticament no estan decorats, només hi ha una cornisa al voltant de l'absis, sota el ràfec de la teulada. L'aparell és fet de blocs de pedra disposats en filades paral·leles. Segons Xavier Sitjes, encara conserva elements pre-romànics, tot i que a Catalunya Romànica els consideren dubtosos. Aquests vestigis consistirien en un tros de paret del costat sud i un fragment de l'arc triomfal, que era de ferradura. | 08127-6 | Vilamarics. Entre els municipis de Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet. | Petita església que va dependre del monestir de Santa Maria de Montserrat per donació comtal de Manresa. El 925, el bisbe Jordi de Vic va fer donació al monestir de Ripoll, entre altres coses, dels delmes de l'alou de 'Vila Milech', que ja havia donat el comte Sunyer al monestir. Aquest 'Vila Milech' correspondria a l'enclavament de Monistrol de Montserrat, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet, Marganell i Castellbell i el Vilar, anomenat Vilamarics. Encara que en aquests documents l'església de Sant Pere no és esmentada de forma explícita, podria estar construïda en aquells moments. Quan s'organitzà un priorat a l'església de Santa Maria de Montserrat, aquesta església i el seu alou passaren a formar part del seu patrimoni. L'edifici no degué sofrir grans reformes fins al 1834, quan es van dur a terme diverses obres, durant les quals es van trobar unes tombes antigues als voltants. | 41.6535700,1.8180800 | 401586 | 4611988 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 91|92|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53031 | Can Cros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cros | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XIX | Edifici de planta quadrada, amb una escala interior al centre. Té una planta baixa i dos pisos, i la teulada és de teula. Les parets són d'obra arrebossada. | 08127-7 | Afores del nucli urbà | L'actual edifici va construir-se sobre les restes de l'antiga masia de can Trullas, i prop de la casa hi ha els antics cellers i cups, que van ser reconstruïts. | 41.6084800,1.8417100 | 403487 | 4606956 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53031-foto-08127-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53031-foto-08127-7-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Forma un conjunt amb can Japus, amb la qual comparteix el jardí | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53032 | Can Japus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-japus | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | Edifici de planta quadrada, de planta baixa i pis, i coberta a quatre aigües, amb teules vidriades de color. Presenta tres obertures en forma de finestres a cada una de les façanes laterals, i un balcó que uneix les tres obertures de la planta pis en la façana principal. Per damunt de la teulada, una petita terrassa de planta quadrada permet l'entrada de llum. | 08127-8 | Afores del nucli urbà | 41.6084500,1.8410900 | 403435 | 4606953 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53032-foto-08127-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53032-foto-08127-8-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Forma un conjunt amb can Cros, amb la qual comparteix jardí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53033 | Hostal de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-creu | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | La coberta està parcialment enrunada i l'interior no està en bon estat. | Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis. Està parcialment enrunada, però conserva pràcticament tot el sostre de la planta baixa, amb coberta de mig canó, que és de pedra, igual que la resta de l'edifici. També conserva l'escala que portava al pis i part de l'enllosat. | 08127-9 | En la carena de la serra del Cul de la Portadora | L'Hostal de la Creu està situada al peu de l'antic camí romeu, construït per Pere el Cerimoniós. Al costat de la masia hi havia una antiga creu de terme, que li dóna nom. | 41.6099500,1.8600300 | 405015 | 4607098 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53033-foto-08127-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53033-foto-08127-9-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53034 | Can Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comes | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis a la façana, i amb semisoterrani al darrera, i cobertes de teula. És flanquejat per una característica torre punxaguda. La part del darrera té un petit jardí que dóna al riu Llobregat. | 08127-10 | Nucli urbà | La casa va ser construïda com a habitatge de l'amo de la fàbrica situada a tocar del riu. Durant uns anys va ser quarter de la Guàrdia Civil. | 41.6085000,1.8472500 | 403948 | 4606952 | 1917 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53034-foto-08127-10-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Trobem el topònim com can Coma o can Comes. | 105 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53035 | Can Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-0 | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVI-XX | Les estructures no estan en bon estat, i tant els forjats com les cobertes, les façanes i l'interior presenten un estat dolent. | Gran habitatge unifamiliar pensat com a gran residència o masia urbana, formada per dos cossos perpendiculars que formen un tancat amb un jardí. L'estructura evidencia el creixement de la gran casa, unificant els estils de les façanes que donen als carrers amb finestrals d'arc conopials amb decoració geomètrica i floral d'esgrafiats a les façanes de migdia i llevant. Façanes arrebossades reproduint aparell d'encoixinat força senzill, i amb un gran ràfec de fusta envoltant l'edifici. A l'interior de la casa destaquen un oratori amb pintures de 1628, restaurades del 1899 i uns cellers amb arcades de pedra i voltes de rajola. A la façana hi ha representat l'escut dels Riusec. | 08127-11 | Nucli urbà | Edifici originari d'època gòtica, però molt transformat, especialment als segles XIX i XX. | 41.6098300,1.8430100 | 403597 | 4607104 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53035-foto-08127-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53035-foto-08127-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53035-foto-08127-11-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El topònim es troba escrit com a can Cavaller i com a can Caballé. | 93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53036 | Can Carlí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carli | Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVI-XX | La casa de can Carlí es testimoni de les cases d'origen medieval en antics portals de muralla que al ampliar-se la vila van quedar integrats en un recinte més ampli. L'origen medieval és fa evident en els carreus i els murs de tancament, tot i que es veuen ampliacions més modernes, com un finestral d'estil renaixentista. Les obertures són a base de finestres bífores i arcs apuntats amb dovelles de pedra que formen el pas cobert del carrer. | 08127-12 | Nucli urbà. Carrer dels Espilons. | Testimonis de la vila medieval de Monistrol, el carrer dels Espilons comunica el carrer de Manresa (antic camí que des del peu del Llobregat portava a la muntanya de Montserrat) i el carrer del Puig. La casa és testimoni de les cases d'origen medieval en antics portals de muralls que al ampliar-se la vila quedaren integrats en un recinte més ampli | 41.6101300,1.8433500 | 403626 | 4607137 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53036-foto-08127-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53036-foto-08127-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53036-foto-08127-12-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53037 | Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-1 | Cumplido, Jordi (2007). 'El centre cultural de Monistrol quedarà enllestit el setembre'. Article de Regió 7, 30/04/07 Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVIII | Edifici entre mitgeres, de tres plantes d'alçada, amb dues portes adovellades. La façana sud presenta un fort desnivell; en aquesta mateixa banda s'hi obren grans galeries amb terrasses obertes a la zona del torrent. En aquesta zona s'hi troben antigues construccions de pedra que allotjaven els molins d'oli i de gra. Els murs són de maçoneria i les cobertes de teula. Com a elements destacables hi ha la volta que hi ha al mig del carrer, edificada amb materials de desguàs que provenien de l'antic Palau Prioral, com el finestral gòtic. | 08127-13 | Nucli urbà. Carrer de Sant Joan. | L'actual casa de can Gibert data de finals del segle XVIII, però està edificat sobre una altra construcció que té els seus orígens al segle XV. Després d'un deteriorament considerable, fou rehabilitat amb l'objectiu de reconvertir-lo en centre cultural; aquest centre va obrir les seves portes durant l'any 2007. | 41.6102000,1.8443600 | 403710 | 4607144 | 1783 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53037-foto-08127-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53037-foto-08127-13-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53038 | Casa Cal Tupinamba. Carrer de Sant Joan, 17. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cal-tupinamba-carrer-de-sant-joan-17 | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XIV | La coberta no està en bon estat de conservació, i hi ha humitats a l'interior. | Casa entre mitgeres de tres pisos d'alçada, amb les parets de carreus i una coberta de teulada. La seva amplada és reduïda, i està situada parcialment sobre el carrer. A la part inferior destaquen un seguit d'arcs d'accés, que podrien ser recuperats d'altres edificis. Entre els elements de desguàs també destaquen dos escuts amb galls que representen l'escut de l'abadia de Ripoll i que provenen del Palau Prioral. | 08127-14 | Nucli urbà | 41.6101600,1.8438400 | 403667 | 4607140 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53038-foto-08127-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53038-foto-08127-14-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53039 | Casa del doctor Juncà - cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-doctor-junca-cal-roig | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XX | Casa entre mitgeres de dues plantes i soterrani i coberta de teula. La façana té una composició simètrica, i hi destaca una balconada que en sobresurt. Hi ha presència de motllures decoratives en les obertures. | 08127-15 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs. | Forma part d eles cases bastides al carrer Julià Fuchs, d'època modernista. | 41.6126400,1.8429000 | 403592 | 4607416 | 1920 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53039-foto-08127-15-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53040 | Casa del carrer Julià Fuchs, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-julia-fuchs-29 | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Casa entre mitgeres, amb murs i cobertes de maçoneria, i tres pisos. Exteriorment s'observen balcons a banda i banda d'una gran portalada central, feta amb carreus de pedra. La composició és simètrica, al voltant de la porta adovellada. | 08127-16 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs, 29 | 41.6127900,1.8430400 | 403604 | 4607433 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53040-foto-08127-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53040-foto-08127-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53041 | Casa al carrer de Sant Pere, 4 / carrer de Montserrat, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-sant-pere-4-carrer-de-montserrat-22 | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVI | L'estat de la coberta és dolent, igual que els forjats. També presenta humitats. | Habitatge entre mitgeres, amb quatre alçades i planta golfa, construïda amb galeria d'arcs rebaixats a la façana principal. A la planta baixa destaca una gran porta adovellada (acabada en arc de mig punt), on s'hi pot llegir la data 1567. La resta d'obertures són balcons, i a la façana que dóna al carrer Montserrat destaca un ràfec de teules i rajoles. | 08127-17 | Nucli urbà, entre els carrers de Sant Pere i de Montserrat. | La inscripció que fa referència a l'any 1567 podria correspondre a una etapa de reforma. | 41.6104200,1.8438400 | 403667 | 4607169 | 1567 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53041-foto-08127-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53041-foto-08127-17-2.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|93 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53042 | Santa Maria de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-montserrat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. (2006). 'Montserrat. Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Mapa i guia excursionista'. Alpina - GeoEstel. | XI-XX | El conjunt del monestir de Santa Maria de Montserrat és format per dos blocs d'edificis amb funcions diferenciades: d'una part hi hauria la basílica (amb les dependències monacals)I i de l'altra els edificis destinats a acollir i atendre els pelegrins i visitants, amb establiments hotelers i de restauració, i espais informatius. El conjunt és irregular, per diferents motius, entre els quals hi ha el terreny accidentat damunt el qual s'assenta el conjunt, i les diferents èpoques en les quals s'ha construït. La basílica és d'una sola nau al voltant de la qual hi ha diverses capelles, i a la capçalera hi ha el cor i l'altar major, damunt el qual hi ha el cambril de la Mare de Déu. El claustre és de dos pisos sostinguts per columnes de pedra. El pis inferior comunica amb el jardí i disposa d'una font central. A la part exterior, diverses places ordenen el conjunt d'edificis. | 08127-18 | Muntanya de Montserrat | L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5932600,1.8371200 | 403081 | 4605271 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Noucentisme|Racionalisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El monestir de Santa Maria de Montserrat, dins d'uns orígens humils, ha esdevingut el santuari marià de Catalunya i la seva Mare de Déu ha estat reconeguda com a patrona de les terres catalanes. Al llarg del temps ha estat un rellevant focus de la cultura catalana.Destaca especialment el fons pictòric o escultòric del seu museu, amb obres de gran valor. La biblioteca també constitueix un patrimoni cultural molt valuós. Un altre dels valors del monestir és l'Escolania, una escola de formació musical d'arrels antiquíssimes (considerada la més antiga d'Europa) i de sòlid prestigi internacional. | 92|93|94|95|96|98|99|105|106|120|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53043 | CEIP Sant Pere ('Escoles Noves') | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceip-sant-pere-escoles-noves | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | En obres en el moment de redacció de l'inventari | Edifici de planta gairebé rectangular, amb dos cossos al voltant d'un altre cos central, que sobresurt en façana. En aquest cos central hi ha l'escala que fa de distribuidor. Els laterals tenen planta baixa i pis, mentre que el cos central disposa d'un altre pis. Les parets són d'obra, arrebossades i pintades; la teulada és de teula. Al voltant de l'edifici hi ha una zona amb jardins i equipaments esportius per als alumnes. | 08127-19 | Nucli urbà. Carrer de les Escoles. | El projecte és de 1935 i les obres van iniciar-se el 1936. L'any 1939, durant un bombardeig, l'edifici va ser enrunat parcialment, però després de la guerra es van reemprendre les obres, que es van donar per acabades el 1940. | 41.6109900,1.8429300 | 403592 | 4607233 | 1935-40 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53043-foto-08127-19-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Manuel Puig i Jané | 106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||
| 53044 | Estació dels Ferrocarrils Catalans: Monistrol Enllaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-dels-ferrocarrils-catalans-monistrol-enllac | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XIX | Edifici de planta rectangular, de planta i pis, amb teulada de teula a quatre aigües. Les façanes estan arrebossades i pintades en color blanc, i hi ha una sanefa amb motius ornamentals ceràmics. | 08127-20 | Nucli urbà | 41.6091000,1.8505000 | 404220 | 4607015 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53044-foto-08127-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53044-foto-08127-20-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53045 | Antiga casa de la vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-la-vila | Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XVII | Casa entre mitgeres, de planta irregular, formant xamfrà entre dos carrers. Presenta poques obertures, entre les quals destaca el balcó de la tercera planta amb una llosa barroca i una gran llinda, amb la data 1659, que també és la representació de l'escut de Monistrol. La façana és de maçoneria, amb carreus ben treballats, i està coronada per un ràfec de teula i ceràmica. Presenta moltes transformacions. | 08127-21 | Nucli urbà. Cantonada dels carrers de Sant Pere i Manresa | L'any 1636 van iniciar-se les gestions per adquirir una casa i un trull. La compra de la casa (que havia de ser la Casa de la Vila) no es va materialitzar fins l'any següent, quan es compra una casa a Arcís Dobtra per 120 lliures i 10 sous. Les obres van començar quatre dies després, el 1638 ja es va celebrar el primer consell, però no va ser fins 1659 que no es donen per acabades. | 41.6106700,1.8443000 | 403706 | 4607196 | 1659 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53045-foto-08127-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53045-foto-08127-21-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Actualment la casa està annexa a l'església parroquial. | 96|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53046 | La Bestorre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bestorre | <p>Barral i Altet, Xavier (1984). 'Catalunya Romànica. 11'. Barcelona: Digec Català, Pere (1982). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic' Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes IPAC (2005). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic'. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya</p> | XII-XVIII | Només resta dempeus una part de la zona de guaita, i en un equilibri precari. | <p>Restes d'una antiga construcció militar. La torre era de planta circular i feta amb blocs de pedra. Als voltants es poden veure restes de fonaments. Actualment queda un fragment de paret (arquejat) d'uns 3,90 m, i un altre, més curt, que s'ha salvat de l'enderroc perquè en el moment de caure va quedar recolzat en el primer. El gruix dels murs és de 1,50 m, als quals s'han d'afegir 20 cm de sòcol a la part baixa del parament exterior. A l'interior hi ha un banc adossat al mur, que arriba als 80 cm d'amplada, i forma part de la fonamentació. El diàmetre intern és de 4,80 m i l'extern de 6,80 m (7,20 m a la socolada). Els dos murs es mantenen drets fins a l'alçada del que seria el primer pis, delimitat per restes de la cobertura, que hauria estat resolta amb una falsa cúpula rebaixada. També són perceptibles els vestigis d'una obertura situada sobre la cobertura del nivell inferior, de cara al poble. L'aparell és format per blocs de pedra ben escairats, de mida mitjana, ordenats en filades horitzontals i lligats amb un morter fet amb una mescla de calç i sorra de gra força gruixut.</p> | 08127-22 | Sobre la cruïlla de la carretera a Manresa, seguint el trencall que va a Montserrat. | <p>Tot i que no hi ha referències històriques que documentin l'existència de la torre. Se suposa que hauria tingut funcions de guaita al servei dels habitants del terme i també hauria protegit el pont medieval que permetia travessar el riu Llobregat, formant part de les defenses que durant l'Edat Mitjana hi havia al voltant de la muntanya. Va ser destruïda durant l'ocupació napoleònica.</p> | 41.6091200,1.8450900 | 403769 | 4607023 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53046-foto-08127-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53046-foto-08127-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53046-foto-08127-22-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-18 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Tradicionalment s'ha datat entre finals del segle XI o principis del XII, però una excavació arqueològica realitzada l'any 2002 apunta que es tractaria d'un edifici d'època més avançada, probablement del segle XVIII. | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||
| 53047 | Cases del carrer dels Espilons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-dels-espilons | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes REDÓ I MARTÍ, Salvador (1988). Monistrol de Montserrat a 'Història del Bages - II'. Manresa: Parcir, edicions selectes. | A l'entrada del carrer (pel carrer del Puig) hi ha una façana força llarga amb uns arcs, per sota dels quals s'entra al carrer dels Espilons, a través d'unes escales. A l'inici del carrer, en aquesta casa, destaca una finestra gòtica. Les parets són de pedra i tàpia arrebossada, i la teulada de teula. El carrer presenta un fort desnivell, i és estret i tortuós, salvant amb escales els trams superior i inferior. | 08127-23 | Nucli urbà. Carrer dels Espilons. | En l'època medieval, i fins entrat el segle XVII, el nucli urbà era format pels carrers de Sant Pere, del Pont, de Sant Joan, les places d ela Font Gran, del Pont (amb el Palau Prioral), la plaça del Bo-Bo, i més de l'indret d'Es Pilons. Ja durant el segle XVII s'afegirien el raval del Camp, la Concepció, el carrer de Manresa i el del Puig. La resta de carrerons intercalats s'anirien formant a les eixides d'uns i altres. | 41.6101300,1.8433500 | 403626 | 4607137 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53047-foto-08127-23-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53048 | Cases del carrer de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-sant-joan | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XV-XII | Conjunt d'habitatges format per les cases situades a les dues bandes del carrer de Sant Joan, i delimitat per dos edificis amb sengles arcades. La tipologia de les cases és diferent, però gairebé totes són de planta baixa i un o dos pisos, i presenten portes adovellades o amb dintells que, en ocasions, assenyalen les dates de construcció. Destaca la presència d'enllosat al llarg de tot el carrer i la presència d'edificis amb elements importants, com cal Jordi Banquer o el casal del número 3. | 08127-24 | Nucli urbà. Carrer de Sant Joan | El carrer és un dels més vells del poble, i conserva l'estructura de carrer medieval estret, amb torres que marquen les entrades a aquest sector de la vila; segurament es va formar durant la baixa edat mitjana, coincidint amb el creixement de la vila sota el patrocini de Montserrat. | 41.6102400,1.8439600 | 403677 | 4607148 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53048-foto-08127-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53048-foto-08127-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53048-foto-08127-24-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|94|96|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53049 | Cases del carrer de Julià Fuchs o Viserta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-julia-fuchs-o-viserta | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XIX | Conjunt d'habitatges format per cases de diferents èpoques, però respectant una tipologia típica de la zona. Destaca la part del darrera de les cases dels números parells, amb unes galeries que donen la imatge de Monistrol de Montserrat des de la carretera. | 08127-25 | Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs | El carrer va ser bastit en gran part en el segle XIX, seguint un antic camí. Destaca la presència de cases d'època modernista. | 41.6129000,1.8432800 | 403624 | 4607445 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53049-foto-08127-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53049-foto-08127-25-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53050 | Plaça del Bo-Bo. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-bo-bo | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Els edificis són de diferents èpoques, i destaca la part central de la plaça, amb una coberta suportada per diferents arcs de pedra. Els porxos sostenen edificis de dos pisos d'alçada, amb arcs de mig punt adovellats de gran amplària, sostinguts per columnes amb capitells monolítics de forma trapezoidal. Hi arriben diferents carrers, a diferents nivells; aquesta diferència de nivell es lliga a través d'escales. La plaça porxada forma un esquema irregular, amb dos àmbits més petits. La plaça conserva l'empedrat original i les bigues de fusta que sostenen els pisos superiors. | 08127-26 | Nucli urbà. Plaça del Bo-Bo. | La plaça esdeveé el centre històric de la vila, i és la única obertura més o menys espaiosa que hi ha al peu de l'antic camí que pujava cap a Montserrat. Va crear-se als anys de creixement de la vila moderna. | 41.6105300,1.8443200 | 403707 | 4607180 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53050-foto-08127-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53050-foto-08127-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53050-foto-08127-26-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 96|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53051 | Plaça de la Font Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-font-gran | Galobart i Soler, Josep (1994). 'La Font Gran de Monistrol de Montserrat'. Argentona: l'Aixernador edicions. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya | XV-XX | Conjunt d'edificis al voltant d'una plaça de grans dimensions, a la part est del poble.Entre aquests edificis hi ha l'Ajuntament de la població, i també s'hi troba la Font Gran, que li dóna nom. Una part de la plaça està enjardinada i s'utilitza com a parc. | 08127-27 | Nucli urbà. Plaça de la Font Gran. | Els orígens de la plaça cal cercar-los en la configuració primigència del nucli urbà. Una placa a la plaça indica que 'va aixoplugar els establiments de l'antic i poderós gremi dels paraires que utilitzaven l'aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana'. | 41.6096000,1.8424600 | 403551 | 4607079 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53051-foto-08127-27-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53052 | El Pontet; corraló del carrer de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pontet-corralo-del-carrer-de-manresa | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes REDÓ I MARTÍ, Salvador (1988). Monistrol de Montserrat a 'Història del Bages - II'. Manresa: Parcir, edicions selectes. | XVII | Tram del carrer Manresa que, per sota del nivell de la resta del carrer, condueix a uns horts i la carretera. És una solució constructiva que permet passar per sota d'una casa, unint dues zones que estan a nivells diferents. | 08127-28 | Nucli urbà. Al final del carrer Manresa | En l'època medieval, i fins entrat el segle XVII, el nucli urbà era format pels carrers de Sant Pere, del Pont, de Sant Joan, les places d ela Font Gran, del Pont (amb el Palau Prioral), la plaça del Bo-Bo, i més de l'indret d'Es Pilons. Ja durant el segle XVII s'afegirien el raval del Camp, la Concepció, el carrer de Manresa i el del Puig. La resta de carrerons intercalats s'anirien formant a les eixides d'uns i altres. | 41.6116300,1.8437200 | 403659 | 4607303 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53052-foto-08127-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53052-foto-08127-28-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53053 | Colònia Gomis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-gomis | Serra, Rosa (2000). 'Colònies tèxtils de Catalunya'. Manresa: Fundació Caixa Manresa i Angle editorial. Col·lecció Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 8. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Conjunt d'habitatges i altres edificis construïts per als treballadors de la fàbrica Gomis, a prop de la fàbrica. Consta dels habitatges i del que havien estat els serveis bàsics per als treballadors: escola (i habitatge per al mestre), cafè, teatre i església, al voltant d'un petit parc central. | 08127-29 | Ctra. C-55, km 12 | La colònia industrial textil de Can Gomis fou fundada l'any 1891 per l'industrial manresà Francesc Gomis i Soler. L'any 1927, l'arquitecte Alexandre Soler i March va dissenyar el seu creixement. Després del tancament de la fàbrica, van deixar de funcionar els equipaments, però les cases dels treballadors continuen habitades. | 41.5948300,1.8527600 | 404387 | 4605428 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
| 53054 | Enterraments a Sant Pere de Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-a-sant-pere-de-monistrol | XVI-XVIII | Restes d'una antiga sagrera on s'han localitzat més d'un centenar de restes òssies, que en les capes més superficials apareixien amb sepultures molt ben conservades i disposades, però que a mesura que s'ha anat baixant de cota, es trobaven més amuntegades. La primera estimació data els enterraments entre el segles XVI i XVIII. A més dels ossos, també s'han trobat alguns rosaris (molt deteriorats), anells i restes ceràmiques. | 08127-30 | Nucli urbà. Carrer de Sant Pere. | Tradicionalment, la proximitat dels enterraments a les esglésies era directament proporcional al poder adquisitiu de la família del finat. Les troballes localitzades corresponen a enterraments efectuats en el decurs del segle XVIII, i la disposició de les restes correspon a una forma d'enterrament tradicional fins al segle XIX, en la qual els cadàvers eren enterrats de forma juxtaposada, en l'espai colindant als temples anomenat sagrera. | 41.6105600,1.8439600 | 403677 | 4607184 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53054-foto-08127-30-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,52 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc