Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
53103 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | És l'indret més alt de la muntanya de Montserrat i un dels seus indrets més emblemàtics. La seva alçada i ubicació (ben bé al centre de Catalunya) li permeten gaudir de vistes extraordinàries. El cim té dues puntes separades per un coll d'uns deu metres, on hi ha una alzina i un grèvol. A l'esquerre hi ha un vèrtex geodèsic i un pluviòmetre, i al de la dreta una taula d'orientació instal·lada pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages i el Patronat de la Muntanya de Montserrat, i un mirador. Per assolir el cim cal pujar uns 1.350 graons. | 08127-79 | Al parc natural de Montserrat | 41.6053500,1.8113500 | 400952 | 4606642 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53103-foto-08127-79-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El cim està situat entre els termes municipals de Monistrol de Montserrat, el Bruc i Marganell. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
53128 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni-0 | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Ben a prop del cim més alt de Montserrat, Sant Jeroni, hi ha una petita ermita amb el mateix nom. Es tracta d'una capella d'una única nau, amb porxo lateral i coberta de teula a dues aigües, amb un petit atri a l'entrada. | 08127-104 | Prop del cim de Sant Jeroni | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta capella va ser construïda en substitució de l'ermita de la mateixa advocació que estava situada una mica més amunt i que va ser aterrada durant la guerra del Francès. Solia residir-hi l'ermità més jove dels que s'aplegaven al massís | 41.6043300,1.8134400 | 401125 | 4606527 | 1890 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Cal no confondre aquesta ermita amb la capella de Santa Maria, que és la més alta d'aquesta zona. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
53030 | Sant Pere de Vilamarics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vilamarics | 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | X | En runes, i amb la coberta esfondrada. | Església romànica bastida en un indret on anteriorment hi hauria un petit temple pre-romànic. L'edifici consta d'una sola nau capçada per un absis semicircular, dirigit a llevant, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt monolític. La nau havia estat coberta amb una volta de pedra (que ara està esfondrada), que arrencaria d'una cornisa que segueix tot l'edifici, estenent-se també a l'absis, que encara conserva la coberta, resolta amb un quart d'esfera. Inicialment s'entrava al temple per una porta situada al capdavall del mur de migdia, rematada amb un arc de mig punt fet amb dovelles de grans dimensions, emmarcades per una motllura. El mur de ponent és coronat per un petit campanar d'espadanya. L'edifici va ser refet l'any 1834, i durant aquestes obres els paraments interiors van ser enguixats i s'obrí una altra porta, de la qual només resta l'obertura. Possiblement també sigui d'aquesta època el contrafort que apuntala un dels murs laterals de la nau. Els murs exteriors pràcticament no estan decorats, només hi ha una cornisa al voltant de l'absis, sota el ràfec de la teulada. L'aparell és fet de blocs de pedra disposats en filades paral·leles. Segons Xavier Sitjes, encara conserva elements pre-romànics, tot i que a Catalunya Romànica els consideren dubtosos. Aquests vestigis consistirien en un tros de paret del costat sud i un fragment de l'arc triomfal, que era de ferradura. | 08127-6 | Vilamarics. Entre els municipis de Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet. | Petita església que va dependre del monestir de Santa Maria de Montserrat per donació comtal de Manresa. El 925, el bisbe Jordi de Vic va fer donació al monestir de Ripoll, entre altres coses, dels delmes de l'alou de 'Vila Milech', que ja havia donat el comte Sunyer al monestir. Aquest 'Vila Milech' correspondria a l'enclavament de Monistrol de Montserrat, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet, Marganell i Castellbell i el Vilar, anomenat Vilamarics. Encara que en aquests documents l'església de Sant Pere no és esmentada de forma explícita, podria estar construïda en aquells moments. Quan s'organitzà un priorat a l'església de Santa Maria de Montserrat, aquesta església i el seu alou passaren a formar part del seu patrimoni. L'edifici no degué sofrir grans reformes fins al 1834, quan es van dur a terme diverses obres, durant les quals es van trobar unes tombes antigues als voltants. | 41.6535700,1.8180800 | 401586 | 4611988 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53030-foto-08127-6-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 91|92|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
53055 | Enterraments a Sant Pere de Vilamarics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterraments-a-sant-pere-de-vilamarics | <p>IPAC. 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic', núm. 11215.</p> | X | Les úniques notícies d'aquesta necròpolis són bibliogràfiques, i fan referència a la data de reconstrucció del temple, al segle XIX. | <p>Restes d'una necròpolis al voltant de l'església de Sant Pere de Vilamarics. Una de les úniques referències que hi ha és la trobem en un text de 1982, i s'indica que l'any 1834 fou reconstruït Sant Pere de de Vilamarics i que al voltant es van trobar sepultures força antigues als voltants.</p> | 08127-31 | A l'entorn de Sant Pere de Vilamarics | 41.6535700,1.8180800 | 401586 | 4611988 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-12 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
53123 | Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XII-XVIII | En runes. | En una balma, dalt d'uns penya-segats, hi ha les restes d'una ermita, que és la més alta de la zona de la Tebaida. La balma ha estat acondicionada i és utilitzada eventualment com a habitacle. | 08127-99 | Zona de Sant Salvador o Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. L'ermita original de Sant Antoni estava situada en un altre indret, en un paratge proper però agrest i fins i tot perillós. Això va obligar a traslladar-la. Durant la guerra del Francès va ser utilitzada com a dipòsit de municions i destruïda. | 41.6009800,1.8200700 | 401672 | 4606147 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53123-foto-08127-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53123-foto-08127-99-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
53071 | El Cavall Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cavall-bernat | Planes Ball, Josep Albert (2002). 'Llegendes de Montserrat'. Manresa: Farell editors. | La llegenda explica que, temps enrere, hi havia un boscater a la zona de Montserrat. Un dia, al capvespre, se li va aparèixer un cavaller que s'oferí a traginar-li la llenya, i el boscater acceptà l'ajuda; entre tots dos van carregar el cavall, i el cavaller li donà una ordre al cavall: 'Cavall Bernat, porta aquesta llenya a baix el Llobregat'. El cavall sortí corrent i al cap de poc temps tornà descarregat de llenya. El cavaller li va oferir la possibilitat de ser l'amo del cavall, amb una única condició: al cap de deu anys passaria a recollir-ne un de semblant i, si no en trobava cap, el boscater hauria d'anar a viure amb ell. El llenyataire va acceptar l'oferta, i amb els anys el cavall li va proporcionar molts guanys, omplint la seva vida de benestar, però no va trobar el moment de comprar un cavall igual. El dia que es complien els deu anys, es va presentar de nou el cavaller, que era el diable. Li va preguntar si havia trobat un altre cavall com el Cavall Bernat, i el boscater va contestar que no n'hi havia cap de semblant al món. El diable es va treure la màscara i li va recordar el pacte: el bosquerol havia d'anar a viure amb ell. Quan va comprendre-ho va demanar clemència, però el diable es mostrà insensible. La dona del boscater va defensar el seu marit i es va posar a pregar a la Mare de Déu de Montserrat. Va ser aleshores que el cavall va llençar un renill i s'encabrità, fugint muntanya amunt, on va quedar convertit en una roca dreta i eriçada. En veure-ho, el llenyataire li va dir al diable que es podia cobrar el deute amb qualsevol de les roques que s'assemblés al seu cavall. També s'explica que el diable va llançar una amenaça: ningú podria escalar la roca que havia estat el seu cavall, i el que ho fes, si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home, motiu pel qual els que l'escalen un cop repeteixen l'escalada. | 08127-47 | Parc Natural de Montserrat | 41.6003200,1.8232900 | 401939 | 4606070 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||||
53075 | El dit gros (El cavall Bernat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dit-gros-el-cavall-bernat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. | El 'Dit gros', nom amb el qual es coneix el Cavall Bernat a Monistrol de Montserrat, és potser l'agulla més característica de Montserrat i una de les més preuades pels escaladors. Va ser escalat per primera vegada l'any 1935. Al seu cim hi ha una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. | 08127-51 | Parc Natural de Montserrat, en el límit amb el terme municipal de Marganell | 41.6003200,1.8232900 | 401939 | 4606070 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53075-foto-08127-51-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||
53104 | Regió de la Tebaida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-de-la-tebaida | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. | Conjunt de roques que destaquen, en la vall interior de la muntanya de Montserrat. Entre aquestes roques es distingeixen l'Elefant, la Trompa de l'Elefant, la Mòmia i la Momieta, la Prenyada o la Panxa del Bisbe, la majoria de les quals rep el nom perquè fa referència a la forma que tenen. La majoria d'aquestes roques tenen alçades superiors als 1.100 metres. | 08127-80 | Parc Natural de Montserrat | 41.5951400,1.8280700 | 402330 | 4605490 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||||
53148 | Camí del monestir a Sant Jeroni pel Pla dels Ocells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-monestir-a-sant-jeroni-pel-pla-dels-ocells | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Antic camí, ombrívol en la part central, que segueix el torrent de Santa Maria o de Vall Mala. És la ruta més ràpida per assolir, a peu, el cim de Sant Jeroni des del Santuari. Remunta el barranc tot zigzaguejant per diversos trams escalonats, i passant el Pas dels Francesos. Al Pla dels Ocells, a la dreta del camí, hi ha un petit monòlit, erigit per l'Institut Agrícola de Sant Isidre, l'any 1922 | 08127-124 | Parc Natural de Montserrat | 41.5928300,1.8282100 | 402338 | 4605233 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||||
53121 | Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna-0 | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV | En estat de runa | En un context de penya-segats i abundant vegetació, es troben les restes de la que havia estat ermita de Santa Anna, formades per alguns panys de paret, que denoten les notables dimensions que podria haver tingut aquesta ermita, que va funcionar també com a parròquia de les ermites. Disposava de capella amb cor d'amplitud suficient per a acomodar-hi tots els ermitans, que s'hi reunien els dies de festa per a fer-hi celebracions litúrgiques. | 08127-97 | Zona de Sant Salvador o la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta va ser edificada a les darreries del segle XV, a expenses de Joana d'Aragó (filla de Ferran el Catòlic). Hi residia el monjo representant de l'abat, superior immediat dels ermitans. | 41.5922200,1.8294200 | 402438 | 4605164 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53121-foto-08127-97-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
53102 | Font de les Guilleumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-guilleumes | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Difícil accés per poder ser netejada | Aflorament d'aigua que sorgeix del torrent de les Guilleumes. L'aigua brolla durant tot l'any, en un entorn privilegiat, que actualment no es pot visitar perquè l'accés és a través de la via del cremallera i no es pot caminar per aquest espai. El Club Muntanyenc Monistrolenc va col·locar una majòlica l'any 1995. | 08127-78 | Torrent de les Guilleumes | 41.6063900,1.8292600 | 402446 | 4606738 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53102-foto-08127-78-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
53092 | Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-0 | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIII | En estat de ruïnes | Restes d'una antiga ermita, de la qual només es conserva una part, sota la balma que formen l'Elefant i la bassa de l'ermita. La paret és feta amb pedres de tamany irregular, amorterades, amb l'obertura d'una porta i una finestra que permet l'entrada de llum. Al voltant de l'ermita es troben elements dels antics murs. La capella s'excavà a la roca de forma quasi circular, i és d'uns disset pams de diàmetre. | 08127-68 | Regió de Sant Salvador o de la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta és una de les més antigues del conjunt d'ermites de Montserrat. L'existència de l'ermita, dita també de la Transfiguració, figura documentada des dels primers anys del segle XIII. De primer s'aprofità una balma per a alberg de l'ermità, balma anomenada de les cabres que, en constrituir l'ermita d'obra, fou transformada en un oratori dedicat a la Nativitat. | 41.5954500,1.8299000 | 402483 | 4605522 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53092-foto-08127-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53092-foto-08127-68-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 92|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
53132 | Les Escometes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escometes | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Part de la teulada ha estat substituïda per plàstic de color blau. | Casa de forma rectangular allargada en sentit est-oest. Es troba al fons d'una coma, a l'obaga d'una vall. La propietat agrícola on es troba l'edifici es troba totalment envoltada de filat i la pròpia masia no es troba en gaire bon estat de conservació. Presenta una torre, de la mateixa amplada que el cos de l'edifici, a l'estrem oest. Les obertures són d'arc pla. | 08127-108 | Afores del nucli urbà, entre les carenes del Piteu i del Pinyó | 41.6170900,1.8295900 | 402490 | 4607925 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53132-foto-08127-108-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
53145 | Drecera de les Guilleumes fins la Canal Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drecera-de-les-guilleumes-fins-la-canal-plana | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Necessita manteniment | Drecera formada per quatre camins diferents, que es connecten a través del terraplè del cremallera i la carretera de Dalt: - camí de la Font de les Guilleumes - drecera de la Font d'en Janon (el camí s'ha perdut) - canal del Pou del Gat - camí de la Canal Plana | 08127-121 | Parc natural de Montserrat | 41.6001700,1.8301000 | 402507 | 4606046 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||
53182 | Barraca al Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-piteu | Barraca de pedra seca, en un entorn on hi ha altres construccions de pedra, com una rasa i un camí. La barraca servia d'aixopluc, la rasa com a conducció d'aigua fins al torrent, i el camí conduia a la Calsina. La forma exterior de la barraca és quadrangular, mentre l'interior és circular. El sostre està construït amb lloses de rajola vidriada, cobertes amb terra i lliris. Una part del mur està adossat a la paret. | 08127-158 | Als afores del nucli urbà, en la obaga del Piteu | 41.6220200,1.8297300 | 402509 | 4608472 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53182-foto-08127-158-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
53147 | Camí dels pobres i escala dels francesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-pobres-i-escala-dels-francesos | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | El camí forma part del tronc comú de molts altres. És el tram que puja des del monestir de Montserrat fins al replà que es troba al costat de l'ermita de Santa Anna. Salva un gran desnivell, la qual cosa fa que s'emprin escales en bona part dels camins. D'aquests trams d'escales el més destacat és el de l'escala dels francesos, un pas estret entre les roques. | 08127-123 | Parc Natural de Montserrat | 41.5914800,1.8309700 | 402566 | 4605080 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||||
53093 | Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-benet | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX | Dalt dels penya-segats i prop d'una balma, es localitza l'ermita de reduïdes dimensions, amb coberta a dues aigües de teula, acabada amb un absis, i amb un campanar d'espadanya (sense campana) coronant la façana. La façana presenta una senzilla ornamentació, amb arquacions cegues i lesenes, i una finestra en l'eix central. A les parets laterals presenta petites obertures. | 08127-69 | Al Parc Natural de Montserrat, a la zona de la Tebaida. | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Aquesta és la més moderna de la zona, i va ser restaurada pels monjos benedictins per tal d'homenatjar el seu patró. Actualment fa de refugi. La seva proximitat al monestir i la seva posició topogràfica la feien especialment indicada per a habitació dels ermitans més vells o malalts. Per bé que el titular era Sant Benet, la festa d'aquesta ermita era celebrada el dia de Santa Escolàstica, ja que monjos i ermitans solemnitzaven plegats en el monestir la festivitat de llur fundador. L'original fou destruïda durant la Guerra del Francès i abandonada el 1822. | 41.5933700,1.8310300 | 402574 | 4605290 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53093-foto-08127-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
53140 | Els Degotalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-degotalls | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Placeta al final del camí dels Degotalls on es pot veure, a una balma ennegrida per la humitat, unes concrecions produïdes pel traspuament de l'aigua. El nom del camí procedeix d'aquest fenòmen geològic del degoteig de l'aigua en filtrar-se per la roca. | 08127-116 | Parc natural de Montserrat | 41.6010900,1.8316200 | 402635 | 4606146 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53140-foto-08127-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||
53131 | El Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-piteu | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Amb esquerdes. | Antiga masia, avui abandonada, que estava formada per divesos edificis exempts com a construccions auxiliars i un de principal que presenta, com a mínim, dos cossos. La façana principal està orientada al sud i presenta una entrada amb arc de punt rodó, que es troba molt tapat per elements moderns. A l'edifici principal es poden distingir cups, i entre les construccions auxiliars semblen distingir-se restes de forns. També hi ha restes d'una petita bassa, plena de brossa. Les obertures són adintellades, exceptuant la de l'entrada principal, que és adovellada. | 08127-107 | Als afores del nucli urbà, en la obaga del Piteu | Durant el segle XVIII Monistrol de Montserrat augmenta la seva població considerablement (gairebé el 400%). Una de les causes d'aquest creixement pot ser l'important augment de terres conreables, i va permetre l'aparició de masies com el Piteu. | 41.6218500,1.8318200 | 402683 | 4608451 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53131-foto-08127-107-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
53074 | Parc natural de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-montserrat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Vilarmau i Masferrer, Marc, i altres (coord.) (1997). 'Guia d'espais d'interès natural del Bages'. Manresa: Centre d'Estudis del Bages i Institució Catalana d'Història Natural. | La Muntanya de Montserrat va ser declarada Parc Natural l'any 1987, pels seus valors naturals, el seu relleu característic i pel fet d'haver-s'hi documentat més de 1.000 espècies botàniques. La configuració del lloc prové de l'emergència de les pudingues (conglomerat de roques arrodonides), en la seva peculiar estructura de turons verticals, al peu del riu Llobregat. La composició dels conglomerats és molt heterogènia i estan constituïts per còdols de mides molt diverses, amb una matriu arenosa i tot plegat unit per un ciment calcari que dóna una gran duresa a la roca. El massís s'alça damunt dels relleus suaus que l'envolten, i a causa dels fenòmens d'erosió diferencial, ha anat modelant la massa de conglomerats de gran duresa. A l'interior del Parc es defineix una reserva natural parcial i, fora d'ell, un entorn de protecció. | 08127-50 | Muntanya de Montserrat | El 27 de gener de 1987 es va declarar la figura del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, amb l'objectiu de la conservació, gestió i difusió dels valors d'aquest patrimoni natural, cultural i històric, preservant-ne l'ús tradicional i el gaudi ordenat. | 41.5927900,1.8323800 | 402686 | 4605224 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53074-foto-08127-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53074-foto-08127-50-3.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
53105 | Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santissima-trinitat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XII-XVII | Ermita en runes | Restes de l'oratori que havia format part d'una antiga ermita. Només queden dempeus restes d'alguna paret on hi destaquen les obertures (porta i finestres) adovellades. | 08127-81 | Regió de Sant Salvador o Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. S'explica que en aquesta ermita va viure durant deu anys Bernat de Boïl, el primer missioner que va acompanyar Cristòfor Colom en els seus viatges a Amèrica. El 1581, una ambaixada de Venècia a Felip II passà i s'aturà a Montserrat. Els més ardits visitaren les ermites. El cronista explica que en arribar a la de la Santíssima Trinitat fou rebut 'per un pare gentilíssim i graciosíssim; que havia estat patge de Carles V i s'interessà molt per saber els noms dels ambaixadors i del seguici'. Li mostrà l'ermita i els seus contorns. El colpí una conca d'aigua excavada a la roca viva, 'piena -textualment- di molto pesce'. Era una peixera o potser millor un viver? El P. Albareda diu que és anomenada el Palau de les ermites, per les seves proporcions molt més grans que les altres. L'estiu de 1812, el coronel anglès Eduard Green es fortificà a l'ermita de Sant Dimes. La nit del 28 de juliol del mateix any, els homes del general francès Maurice Mathieu, aconseguiren muntar un canó en el pla de l'ermita de la Santíssima Trinitat que domina la de Sant Dimes. L'endemà Green va capitular, amb el seu batallò anglo-català. Continuava habitada el 27 d'abril de 1821, quan el P. Gaspar Soler hi fou assassinat i llançat a la cisterna per uns bandolers. Els superiors del monestir decidiren acabar amb la vida eremítica, pels perills de viure sol. | 41.5963100,1.8334200 | 402778 | 4605614 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53105-foto-08127-81-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
53138 | Abastament hidràulic antic del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abastament-hidraulic-antic-del-monestir | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVII | Només queden algunes restes de l'antiga canalització. | Restes de diverses conduccions excavades a la roca, que van a parar a petits dipòsits o a safareigs. També existeixen altres elements com restes de canalitzacions en totxo o la boca d'un pou o dipòsit amb brancals i llinda de pedra amb la data de 1606. | 08127-114 | Al torrent de Santa Maria, aigües amunt del monestir | Al torrent de Santa Maria, accedint des del monestir es poden veure diversos elements d'abastament hidràulic en divers estat de conservació. L'abastament hídric a una comunitat de monjos que, especialment en època moderna, va ser nombrosa, podia resultar un problema i va fer que es realitzessin diferents intervencions per tal d'assegurar l'arribada d'aigua. | 41.5921400,1.8337200 | 402796 | 4605150 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||
53139 | Pedrís dels Bisbes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedris-dels-bisbes | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVIII | En un replà del camí dels Degotalls hi ha un indret conegut com Pedrís dels Bisbes, amb una majòlica dedicada a la Mare de Déu del Vinyet de Sitges, i un banc de pedra adossat a la muntanya. La denominació de l'indret té l'origen en una pedra que hi hagué en aquest indret, on es diu que solien seure uns bisbes francesos que es refugiaren al monestir fugint de la revolució francesa. Sembla que la contemplació de la serralada pirinenca, ben visible des d'aquí, era un consol a la seva enyorança. | 08127-115 | Al camí dels Degotalls | La denominació de Pedrís dels Bisbes té l'origen en una pedra que hi hagué en aquest indret, on es diu que solien seure uns bisbes francesos que es refugiaren al Monestir fugint de la Revolució Francesa, l'any 1789. | 41.6002900,1.8335700 | 402796 | 4606055 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53139-foto-08127-115-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 96 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
53187 | Jaciment paleontològic del torrent del Fidené | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-torrent-del-fidene | <p>AAVV (1994). Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic. Generalitat de Catalunya. Direcció General del Medi Natural. 'Fitxa de l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic' Lambert, J. (1927-1928) Revisión des echinidés fósiles de la Catalogne. Mem. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. barcelona. Núm. 1 i 2.</p> | Molt superficial | <p>Jaciment paleontològic on apareixen restes fòssils d'invertebrats marins corresponents al període Bartonià (Eocè superior). Es pot observar fauna marina fòssil, i s'hi identifica l'equinoderm (eriçó marí) Echinolampas archiaci.</p> | 08127-163 | Torrent del Fidené | 41.6137200,1.8336000 | 402819 | 4607546 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||
53144 | Camí de l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-langel | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | Camí que va des de Monistrol de Montserrat fins al monestir de Sant Benet. Surt del camí de l'Àngel i passa per la capella de l'Àngel. El camí en un començament conserva part de l'empedrat de l'antic camí ral, i passa per damunt d'un túnel del cremallera. | 08127-120 | Parc natural de Montserrat | 41.6139500,1.8338500 | 402840 | 4607572 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||||
53077 | Via Crucis del monestir de Santa Maria de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-crucis-del-monestir-de-santa-maria-de-montserrat | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. | XX | Les esllavissades i el vandalisme han fet que s'hagin hagut de substituir algunes escultures. | El camí s'inicia a la plaça de l'Abat Oliba, i segueix un recorregut a l'ombra d'un alzinar. Al llarg del camí hi ha un Via Crucis monumental, amb escultures identificant les catorze estacions. Actualment algunes de les estacions han estat substituïdes per esteles. | 08127-53 | A l'entorn del monestir de Santa Maria de Montserrat | El Via crucis original va ser aixecat entre 1904 i 1919, per Enric Sagnier i Eduard Mercader, amb escultures d'Eusebi Arnau. Va ser destruït durant la guerra civil; d'aquesta època només es conserva la capella de la Soledat o de la Dolorosa (amb pintures de Darius Vilàs) i una escultura de Josep Llimona. En els anys cinquanta es va projectar un nou Viacrucis, amb la intervenció de Francesc Folguera. | 41.5920400,1.8344700 | 402859 | 4605138 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53077-foto-08127-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53077-foto-08127-53-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 106|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
53181 | Barraca de vinya al camí del Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-del-piteu | Està ensorrada parcialment. | Barraca de pedra seca, de planta circular, amb el sostre format per lloses primers i llargues, recolzades unes damunt les altres; per damunt hi ha terra i lliris. A l'interior s'hi havia fet foc, fet que ha ennegrit una part de les pedres. | 08127-157 | Camí del Piteu | 41.6209100,1.8340300 | 402865 | 4608344 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53181-foto-08127-157-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||
53079 | L'abat Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/labat-oliba | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Escultura de bronze dedicada a l'abat Oliba, que hi apareix assegut en una seu al respatller de la qual hi ha una representació dels campanars dels monestirs de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. La mà esquerra sosté uns plànols, que representen l'antiga església de Montserrat, i amb la dreta fa un gest de benvinguda. | 08127-55 | Al voltant del monestir de Montserrat (plaça de l'Abat Oliba) | Des de 1931 es considera l'abat Oliba com a fundador de Montserrat. | 41.5920600,1.8350400 | 402906 | 4605140 | 1992 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Manuel Cusachs | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
53094 | Cel·les | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celles | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIII-XX | Les cel·les actuals són una evolució de les antigues, en les quals es van allotjar, durant segles, els pelegrins que anaven a Montserrat. L'edifici actual, contemporani, és un edifici de planta baixa i set pisos, amb la façana principal arrebossada, i amb diferents fileres de finestres. A la planta baixa, que s'obre amb diferents arcades, hi ha diferents serveis pels visitants. Les actuals cel·les són apartaments totalment equipats. | 08127-70 | En la zona urbanitzada a l'entorn del monestir, a la plaça de l'Abat Oliba | Es pot considerar qaue al segle XIV Montserrat ja feia molts anys que havia entrat en els cercles dels grans santuaris i dels centres de pelegrinatge més famosos del món cristià occidental. A més de la gent del país, hi pujaven romeus provinents d'una gran part de la Península i de les regions properes de l'altre vessant dels Pirineus. S'havia convertit també en lloc gairebé obligat de visita per als pelegrins de Sant Jaume de Galícia procedents d'Itàlia, per als qui feien els camins del Llenguadoc i per als qui, procedents de les Illes o d'altres contrades de la Mediterrània, començaven el pelegrinatge al port de Barcedlona. Els camins de Montserrat anaven plens de pelegrins. Per facilitar-los l'accés, els priors de Montserrat havien fet construjir el majestuós pont de pedra sobre el riu Llobregat, a l'alçada de Monistrol. El rei Pere III de Catalunya i Aragó, per la seva part, havia fet manat adobar els camins de la muntanya de Montserrat i erigir en el camí de Collbató a Montserrat set creus de pedra coronades amb relleus de l'escultor Pere Moragues que representaven els set goigs i els set dolors terrenals de la Mere de Déu per acompanyar de manera pietosa i evocadora els qui feien la costa de Montserrat. L'autoritat reial vetllava també pels pelegrins, i en controlava la procedència política i l'ordre públic per mitjà de guiatges i salvaguardes personals i col·lectives, concedides i renovades per tots els monarques des de Jaume I. L'afluència taumatúrgica de Montserrat atreia també un bon nombre de pelegrins, sovint xacrosos. L'afluència continuada dels romeus i les aglomeracions en ocasió de pelegrinatges col·lectius o de les principals festes anyals comportaven, en un indret tan singular i aïllat, uns serveis d'acolliment material que durant tot el segle XIV hom anà adequant a les noves necessitats, d'acord amb les possibilitats, els mitjans i l'estil propis del santuari. Al costat de l'avituallament gratuït als romeus, hi havia plantejat el problema de l'hostalatge, agreujat per l'especial clima de Montserrat. | 41.5922100,1.8351100 | 402912 | 4605157 | 1200-195 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53094-foto-08127-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53094-foto-08127-70-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
53133 | Muralla de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XV-XIX | Es tracta d'un fragment | A la plaça de Santa Maria, a la dreta, hi ha un fragment de l'antiga muralla. Al seu bell mig, el portal d'entrada amb l'escut de Montserrat datat de l'any 1565. Per aquest portal renaixentista s'accedeix a la Pujada de Nostra Senyora, que porta a la plaça de Santa Maria. | 08127-109 | Zona urbana al voltant del monestir de Montserrat, a la plaça de l'Abat Oliba | Després de la primera arribada, pacífica, dels francesos, la Junta Superior de Catalunya decretà la fortificació de Montserrat. En signar l'acta, hom signà la destrucció del santuari. Era el mes de maig de l'any 1810. El santuari es convertí en caserna i fortalesa. La inèpcia que tria el santuari per a 'plaza de armas' presidí les obres de fortificació. Un estimoni ocular (el doctor Gibert, de Monistrol), anotà 'Feren venir ingeniers perquè disposassen lo modo de fortificar, però com tots los que vingueren eren una colla d'ignorants, encara que los mudaren vàries vegades mai no adelantaren res, sinó fer gastos crescudíssims a la província; i sempre feren pataqueries i coses inútils, com a ala fi es demostrà'. Els francesos es presentaren a Montserrat per segona vegada el 1811. La tercera vinguda dels francesos va ser el 28 de juliol de 1812. En abandonar el lloc, el dia 31 de juliol, col·locaren grans quantitats de pólvora en llocs estratègics i volaren el monestir. | 41.5922300,1.8354700 | 402942 | 4605158 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53133-foto-08127-109-1.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
53134 | Escut de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-montserrat | <p>Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XVI | <p>Escut de Montserrat que corona el fragment de muralla que dóna accés a les escales que porten a la plaça de Santa Maria. L'escut està acabat amb una corona, i a la seva part inferior hi ha una inscripció que permet datar-lo: 'Anno 1565'</p> | 08127-110 | Muralla d'accés al monestir de Montserrat | 41.5922300,1.8354700 | 402942 | 4605158 | 1565 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53134-foto-08127-110-1.jpg | Legal | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95 | 47 | 1.3 | 1769 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||
53160 | Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XX | Escultura feta amb cinc blocs de pedra de dos colors i tonalitats ben diferenciades. L'element central i més destacat és una creu en pedra gris, amb una forma que recorda una estrella, feta amb tres blocs i de superfície llisa. La creu està encastada en un monòlit de pedra, de tonalitats daurades, de superfície molt porosa i amb una incisió a la part superior per col·locar el braç inferior de la creu. La part superior de l'escultura està rematada per un bloc de la mateixa pedra, amb la mateixa resolució formal. Els diferents blocs estan fixats amb grans cargols metàl·lics, que serveixen per a crear contrastos amb els materials. Es tracta d'una escultura esvelta i sòbria, amb un alt domini de la tècnica i una molt gran escrupulositat formal. L'autor ha combinat elements de tensió i ha buscat els contrastos, tant en les formes com en els materials, fent destacar l'estilitzada figura com la puresa de les línies. L'obra expressa pel seu simbolisme un element de victòria de Crist sobre el Mal. | 08127-136 | A l'entorn del monestir de Montserrat, a la plaça de Sant Miquel | El monument està dedicat a Sant Miquel, patró de la muntanya de Montserrat; el nom de l'arcàngel significa 'Qui com Déu', i per entendre l'obra cal llegir l'Apocalipsi 12 (a partir del versicle 7). | 41.5921200,1.8356700 | 402959 | 4605146 | 1962 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53160-foto-08127-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53160-foto-08127-136-2.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep M. Subirachs | 108|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
53183 | Barraca de vinya al Piteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-piteu | Barraca de pedra seca, de planta circular. La porta té una llinda formada per tres lloses de mida considerable, col·locades paral·lelament. En general, les pedres amb les quals està construïda són de conglomerat pinyolenc i de dimensions considerables, encara que n'hi ha de més petites que serveixen per tapar forats o falcar les més grans. | 08127-159 | Zona del Piteu | 41.6218700,1.8352500 | 402968 | 4608449 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53183-foto-08127-159-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
53159 | Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jordi | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Escultura feta amb un bloc de marbre travertí. L'obra representa la imatge de Sant Jordi com a cavaller, amb armadura, espasa a la mà esquerra i escut a la dreta. La figura està col·locada en un nínxol (jugant amb la dialèctica concau-convex) rematat en forma d'arc. A un costat, i a mitja alçada, una inscripció recorda la instal·lació de la imatge: 'Montserrat, símbol de la nostra identitat nacional, avui. 1976-1986. Amb la col·laboració del Banc de Sabadell' | 08127-135 | A l'entorn del monestir de Montserrat, a la plaça de Santa Maria | Sant Jordi és el patró de diverses nacions i territoris, entre els quals hi ha Catalunya. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui patró dels cavallers es deu a l'ajut que va donar el Sant al rei Pere I l'any 1904. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués el Sant: Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria, sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge ja és esmentat a principis del segle XIX. | 41.5926400,1.8358500 | 402975 | 4605204 | 1986 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53159-foto-08127-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53159-foto-08127-135-2.jpg | Inexistent | Cubisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Josep M. Subirachs | 108|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
53135 | Hotel Abat Cisneros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-abat-cisneros | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Rovira Jimeno, J.M. (1977) 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes. | XVI-XVIII | Edifici de parets estucades, amb planta baixa i quatre pisos, i cobertes de teula. | 08127-111 | A la zona urbana de l'entorn del monestir, damunt la plaça de Santa Maria | Aques espai servia per a acollir-hi els pelegrins des del segle XVI. A la façana es pot observar un bloc de pedra amb la inscripció 'Año 1567', amb grafia de l'època. La construcció actual es pot datar a finals del segle XIX. | 41.5931100,1.8360400 | 402991 | 4605255 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53135-foto-08127-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53135-foto-08127-111-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
53130 | El Pinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinyo | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | Conjunt d'edificacions amb diversos cossos, destinats a l'activitat agrícola. El cos principal, destinat a residència és de planta baixa i dues plantes, amb coberta a dues aigües i un cert aspecte turriforme. Els eixos de composició vertical són tres, un de central i dos laterals, un a cada costat. | 08127-106 | Afores del nucli urbà. Entre la carena del Pinyó i el Rossinyol | Durant el segle XVIII Monistrol de Montserrat augmenta la seva població considerablement (gairebé el 400%). Una de les causes d'aquest creixement pot ser l'important augment de terres conreables, i va permetre l'aparició de masies com el Pinyó. | 41.6189300,1.8356900 | 403001 | 4608123 | 1800-195 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53130-foto-08127-106-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
53080 | Creu gòtica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-gotica | <p>Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | <p>Creu de pedra de 147 x 75 cm (nus i creu) situada damunt una columna octogonal. A l'anvers hi ha la representació de la crucifixió, amb quatre caps d'àngel, i al revers la Mare de Déu amb el Nen i la serra, acompanyada de quatre àngels amb arpes als braços. El nus també és ornamentat, amb cinc sants i tres emblemes de Montserrat.</p> | 08127-56 | A l'entorn del monestir de Montserrat, a la plaça de Santa Maria | <p>En alguns casos, com aquest, les creus assenyalaven el punt d'arribada d'un camí. Aquesta creu es trobava davant la porta del monestir, però va ser traslladada.</p> | 41.5930300,1.8362800 | 403011 | 4605246 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53080-foto-08127-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53080-foto-08127-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53080-foto-08127-56-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-21 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||
53096 | Fons del Museu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-montserrat | <p>Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Les obres del Museu de Montserrat es troben dividides en sis col·leccions diferenciades. Les peces exposades són més de 1.300, que abracen un període cronològic ampli (des del segle XXII a.C. fins el XXI). Les col·leccions són les següents: - Arqueologia de l'Orient Bíblic: peces de les cultures de Mesopotàmia, Egipte, Grècia, Terra Santa i Xipre. - Iconografia sobre la Mare de Déu de Montserrat: obres que testimonien l'evolució en la representació de la Mare de Déu al llarg del temps. - Iconografia bizantina: mostra d'icones bizantines i eslaves. - Orfebreria: objectes litúrgics dels segles XV al XX. - Pintura del segle XIII al XVIII: amb obres d'artistes com Berruguete, el Greco, Caravaggio, Luca Giordano, Tiépolo, etc. - Pintura dels segles XIX i XX: col·lecció d'obres representatives de la pintura catalana (d'artistes com Fortuny, Casas, Rusiñol, Nonell, Mir, etc), de l'impressionisme francès (d'artistes com Monet, Sisley, Degas, etc), i una mostra gràfica d'artistes com Chagall, Braque, le Corbussier, Miró, Dalí, Picasso, Tàpies, etc. Les peces s'exposen a l'edifici projectat per Josep Puig i Cadafalch, l'any 1929, dins el projecte de reforma de les places del monestir.</p> | 08127-72 | Monestir de Montserrat | <p>Montserrat va perdre gairebé tot el seu patrimoni durant la Guerra Napoleònica, però des de la restauració del monestir, l'any 1844, el Museu ha aplegat un conjunt valuós d'objectes artístics molt diversos, la majoria són donacions de particulars (amb el desig que les peces siguin accessibles als visitants de Montserrat). L'arribada de les col·leccions italianes i de l'Orient Bíblic van ser possibles gràcies a la intervenció del P. Bonaventura Ubach.</p> | 41.5927700,1.8363900 | 403020 | 4605217 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53096-foto-08127-72-3.jpg | Física | Prehistòric|Antic|Grec|Medieval|Bizantí|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Realisme|Impressionisme|Modernisme|Noucentisme|Avantguardes|Cubisme|Surrealisme|Abstracció|Expressionisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 76|80|82|85|86|93|94|95|96|98|99|103|104|105|106|107|108|109|111|2138 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
53162 | Gos de la casilla del cremallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gos-de-la-casilla-del-cremallera | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Masats i Llover, Joan (1982). 'El cremallera de Montserrat. Centenari de la seva fundació, 1882-1982'. Castellbell i el Vilar. | Es conserva el record del gos de la casilla, però actualment no hi ha el gos. | El gos de la 'casilla' és, tal vegada, l'únic gos guardabarreres que ha existit al món. En total n'hi hagut una trentena. L'últim guardabarreres, Joan Jorba, en va tenir vuit. Al llarg del temps va anar evolucionant la seva indumentària, i es convertí en un reclam: se'l destacava sobre un pedestal que portava publicitat de la casa Calisay, amb un cartell amb el nom de KU-KI (o BO-BI), ulleres, gorra de plat i un vestit de capa. | 08127-138 | Muntanya de Montserrat, en l'antic pas a nivell del cremallera de Montserrat | No se sap quan va començar la tradició, però sí que ja era a la línia almenys des de 1898. Segurament va començar amb el primer empleat que hi fou destinat, que tenia un gos al qual ensenyà a posar-se al mig de la carretera quan passava el tren. Amb el temps es van popularitzar el gos i el lloc, i la gent començà a tirar-li algun cèntim. El 1957 es va clausurar la línia, i fins 1982, quan va desaparèixer l'últim guardabarreres, el gosset va ser motiu d'atracció de turismes i autocars. | 41.6119700,1.8360500 | 403020 | 4607349 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Damunt el pas a nivell on hi havia el gos de la casilla del cremallera actualment hi ha el 'Pont del pas a nivell' | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||
53085 | Restes del claustre gòtic del monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-claustre-gotic-del-monestir-de-montserrat | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Serra, Rosa (1985). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV | Només es conserven les restes del que hauria estat un claustre gòtic. | Obra del final del gòtic català, que manté la delicadesa i sobrietat del període anterior. Les columnes són fines, i els capitells porten decoració floral i també éssers fantàstics (caps d'homes i dones amb cossos d'animals fantàstics), caps de frares amb caputxa amb cos de bèstia i ales de ratpenat. Destaca un capitell que representa una mena de ball format per homes i dones despullats, mentre un músic toca el sac de gemecs. Unes mènsules ostenten els emblemes de Montserrat i el del mecenes sostinguts per àngels. En un segon nivell del mateix claustre els capitells són més senzills, amb arcades rebaixades formant arcs carpanells. | 08127-61 | Al conjunt del monestir | El claustre és la construcció més luxosa que es va fer a Montserrat durant aquesta època i que ha perdurat, en part, fins els nostres dies. La seva obra respon a la necessitat de dotar als monjos d'un marc arquitectònic adequat per a resguardar la seva intimitat. Durant la guerra del francès va quedar malmès, i al segle XIX el seu estat podia considerar-se ruinós. No obstant això, van guardar-se moltes peces, fet que va permetre la seva reconstrucció l'any 1955, amb l'assessorament de Camil Pallàs. | 41.5933100,1.8367200 | 403048 | 4605277 | 1476 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53085-foto-08127-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53085-foto-08127-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53085-foto-08127-61-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Jaume Alfonso | L'autor era un mestre de cases que l'any 1480 va treballar a Santa Maria del Pi, a Barcelona, i que també va treballar al convent dels Jerònims de la Vall d'Hebron, entre d'altres obres destacades. També va participar de forma activa en el bàndol del condestable Pere de Portugal en la guerra civil catalana. | 93|85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||
53089 | Places del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/places-del-monestir | Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes | XX | A la part exterior del monestir es distribueixen diverses places que serveixen per a ordenar el conjunt d'edificis en l'orografia escarpada de la muntanya. La plaça de Santa Maria n'és la principal i la que dóna accés al monestir. Les places presenten diferents nivells d'alçades, que se salven amb rampes i graons. Al voltant d'aquestes places hi ha l'edifici de l'Escolania, l'hotel Abat Cisneros, el claustre gòtic, el monestir, el Museu de Montserrat i edificis de serveis. El tancament de la plaça de Santa Maria és obra de l'arquitecte Francesc Folguera, i es fa a través d'unes arcades que van alternant una sèrie de nínxols amb escultures col·locades a dins, dedicades als sants fundadors dels instituts religiosos que s'han relacionat amb Montserrat: Sant Joan Baptista de la Salle, Santa Teresa, Josep de Calassanç, Sant Enric d'Ossó i Sant Vicenç de Paul. | 08127-65 | A l'entorn del monestir de Santa Maria de Montserrat | L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5930900,1.8367200 | 403048 | 4605252 | 1929 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53089-foto-08127-65-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Puig i Cadafalch | 106|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
53122 | Santa Creu o de Santa Helena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-o-de-santa-helena | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XII-XV | Molt reconstruïda | Dalt d'uns penya-segats, a recer d'una balma, es troba una petita ermita, formada per dues petites dependències. Posseïa tres cisternes. L'ermita va ser destruïda durant la guerra del Francès; el que es pot veure avui dia és una reconstrucció. | 08127-98 | Zona de Sant Salvador o la Tebaida | Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes. Va ser destruïda durant la geurra del Francès, i reconstruïda recentment. En aquesta ermita va estar el P. Benet d'Aragó, que esdevingué famós: d'infant fou escolà al monestir de Montserrat i, molt jove, ingressà a l'ermita de la Santa Creu, que habità seixanta-set anys. Els monjos del seu temps escriviren un llibre sobre les seves virtuts i gravaren uns dístics que recordaven l'altíssima perfecció assolida en aquell humil habitacle. | 41.5947400,1.8368500 | 403061 | 4605436 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53122-foto-08127-98-1.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Per la seva proximitat al Monestir, solien habitar-la els ermitans més vells. Fou aterrada durant la guerra del Francès per evitar que l'ocupessin les tropes napoleòniques. Convertit el santuari en 'plaza de armas', es fortificà. Les obres començaren el 17 de maig de 1810 amb l'enderrocament de l'antiga capella de Sant Miquel i l'ermita de la Santa Creu. | 92|93|98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
53137 | Façana del monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-del-monestir-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Façana de pedra polida, sense decoració supèrflua i totalment funcional. Destaquen tres grans arcades en un nivell superior, que emmarquen una espaiosa balconada i que estan decorades amb relleus de l'escultor Joan Rebull. El relleu de l'esquerra evoca la figura de Sant Benet, pare dels monjos i patró d'Europa. El Sant, representat frontalment i amb les mans aixecades i obertes, està envoltat del pare abat, amb el bàcul, i els monjos de perfil (amb un d'ells apropant un calze). A la part de sota del relleu hi ha la frase 'Sanctus Benedictus Europae Pater'. El relleu del centre representa la proclamació del dogma de l'Assumpció de Maria per part del Papa Pius XII. La Verge, amb la mateixa postura en què està representat Sant Benet, està envoltada per dos monjos que fan el gest benedictí d'acolliment amb les mans. A sota, el Papa Pius XII acompanyat d'alts membres de l'Església: un porta el bàcul, un altre uns plànols i la resta, ciris a les mans. A la part baixa del relleu hi ha la frase 'O Felix Roma Magistra Veritatis'. A sota, quatre panells amb relleus emmarquen la porta central del balcó: representen els monjos en diverses facetes: un com a sacerdot fent missa amb un escolà, un altre monjo acompanyant a un minyó escorta, un altre com a constructor amb un escolà al costat i la Verge de Montserrat al fons, i l'últim com a acollidor dels joves cristians. El relleu de la dreta és Sant Jordi amb una representació dels monjos que van morir tràgicament durant la guerra civil. El material constructiu principal és la pedra de la mateixa muntanya, i es pot apreciar el conglomerat, malgrat que s'hagi polit. A la part alta es llegeix la frase llatina 'Urb Jerusalem Beata Dicta Pacis Visio', que apareix en la Bíblia força vegades i fa referència a la Jerusatlem celestial. | 08127-113 | A l'entrada del recinte de la basílica, per la plaça de Santa Maria | L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5931900,1.8369200 | 403065 | 4605263 | 1942-68 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53137-foto-08127-113-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc Folguera i Grassi | 120 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
53125 | Mur antic sobre el monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-antic-sobre-el-monestir-de-montserrat | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV - XVIII | Només queden algunes restes | En un gran espadat, damunt el monestir, es pot observar al cim d'una de les grans roques que s'hi troben, un petit muret de pedra. Quan hom el mira des de dalt pot observar que ens trobem davant d'un terrassament del terreny que està format per tres murs que aconseguiren crear un espai de circulació relativament gran. Es tracta d'un tipus d'estructura que es repeteix en diverses ermites. Es troba relativament a prop de Sant Dimes i el seu domini sobre el monestir de Santa Maria és total. | 08127-101 | Sobre el monestir de Montserrat | 41.5943900,1.8369900 | 403072 | 4605397 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
53136 | Portal gòtic al monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-gotic-al-monestir | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XV | Portal gòtic a l'accés al vestíbul de la basílica de Montserrat. És una de les portes d'accés a la cambra d'exposició d'exvots, que normalment està tancada. Presenta tres columnes (amb els seus respectius capitells) a banda i banda de la porta, i està coronat per dos tipus d'arcs diferents: un primer arc escarsser i, per damunt, un arc trilobulat amb decoració geomètrica. | 08127-112 | A l'entrada del recinte de la basílica, per la plaça de Santa Maria | 41.5932200,1.8370900 | 403079 | 4605267 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53136-foto-08127-112-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
53042 | Santa Maria de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-montserrat | Aragon, Antoni i Lalueza, Jordi (2002). 'Passejades per Montserrat. Excursions fàcils pel Parc Natural'. Barcelona: Pòrtic guies. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. (2006). 'Montserrat. Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Mapa i guia excursionista'. Alpina - GeoEstel. | XI-XX | El conjunt del monestir de Santa Maria de Montserrat és format per dos blocs d'edificis amb funcions diferenciades: d'una part hi hauria la basílica (amb les dependències monacals)I i de l'altra els edificis destinats a acollir i atendre els pelegrins i visitants, amb establiments hotelers i de restauració, i espais informatius. El conjunt és irregular, per diferents motius, entre els quals hi ha el terreny accidentat damunt el qual s'assenta el conjunt, i les diferents èpoques en les quals s'ha construït. La basílica és d'una sola nau al voltant de la qual hi ha diverses capelles, i a la capçalera hi ha el cor i l'altar major, damunt el qual hi ha el cambril de la Mare de Déu. El claustre és de dos pisos sostinguts per columnes de pedra. El pis inferior comunica amb el jardí i disposa d'una font central. A la part exterior, diverses places ordenen el conjunt d'edificis. | 08127-18 | Muntanya de Montserrat | L'any 888 el comte Guifré el Pilós donà al monestir de Ripoll la petita ermita montserratina de Santa Maria. L'any 1025, l'abat Oliba fundà en aquella ermita el monestir de Montserrat, al càrrec del qual posà una petita comunitat de monjos benedictins que depenien de Ripoll. Al llarg dels segles, el monestir ha estat regit per diverses mans, i no s'ha pogut escapar dels avatars de la història. De resultes de la guerra napoleònica i dels fets polítics posteriors, que culminaren l'any 1835 amb el tancament del monestir, l'edifici, amb el seu llegat bibliogràfic de valor incalculable, va ser saquejat i destruït. Reconstruït poc després, ha perdurat fins els nostres dies. La comunitat religiosa tampoc no va poder evitar perdre els efectes d'uns dels episodis més tristos de la nostra història recent, la guerra civil, amb la mort de vint-i-cinc monjos. A causa de la destrucció que va patir, el monestir no té un gran valor arquitectònic (excepte parts com el claustre gòtic), però la seva importància rau en el fet del que representa per a la cultura catalana. | 41.5932600,1.8371200 | 403081 | 4605271 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53042-foto-08127-18-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Noucentisme|Racionalisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El monestir de Santa Maria de Montserrat, dins d'uns orígens humils, ha esdevingut el santuari marià de Catalunya i la seva Mare de Déu ha estat reconeguda com a patrona de les terres catalanes. Al llarg del temps ha estat un rellevant focus de la cultura catalana.Destaca especialment el fons pictòric o escultòric del seu museu, amb obres de gran valor. La biblioteca també constitueix un patrimoni cultural molt valuós. Un altre dels valors del monestir és l'Escolania, una escola de formació musical d'arrels antiquíssimes (considerada la més antiga d'Europa) i de sòlid prestigi internacional. | 92|93|94|95|96|98|99|105|106|120|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
53164 | El Virolai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-virolai | www.escolania.cat | XIX | Himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat la primera estrofa del qual comença amb els versos 'Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel', i que fan que sigui conegut també amb el nom del 'Rosa d'abril'. La lletra del Virolai fou composta per Mn. Jacint Verdaguer i fou publicada en el programa del certamen artístic i musical celebrat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, el 1880. En el mateix programa s'oferia el premi d'un flabiol d'or amb esmalts a la millor melodia popular que s'adaptés al text de Verdaguer. El 25 d'abril del mateix any fou declarada guanyadora -enmig d'una setantena de composicions- la melodia de Josep Rodoreda. El text de la composició és el següent: Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel. Amb serra d'or els angelets serraren eixos turons per fer-vos un palau. Reina del Cel que els Serafins baixaren, deu-nos abric dins vostre mantell blau. Alba naixent d'estrelles coronada, Ciutat de Déu que somnià David, a vostres peus la lluna s'és posada, el sol sos raigs vos dóna per vestit. Dels catalans sempre sereu Princesa, dels espanyols Estrella d'Orient, sigueu pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors el port de salvament. Doneu consol a qui la pàtria enyora sens veure mai els cims de Montserrat; en terra i mar oïu a qui us implora, torneu a Déu els cors que l'han deixat. Mística Font de l'aigua de la vida, rageu del Cel al cor de mon país; dons i virtuts deixeu-li per florida; feu-ne, si us plau, el vostre paradís. Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen! ditxós el cor que s'obri a vostra llum! Roser del Cel, que els serafins voltegen, a ma oració doneu vostre perfum. Cedre gentil, del Líbano corona, Arbre d'encens, Palmera de Sion, el fruit sagrat que vostre amor ens dóna és Jesucrist, el Redemptor del món. Amb vostre nom comença nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí: sien per tots l'escala de la glòria eixos penyals coberts de romaní. Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel. | 08127-140 | Monestir de Montserrat | 41.5932600,1.8371200 | 403081 | 4605271 | 1880 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | De la lletra: Mn. Jacint Verdaguer. De la música: Josep Rodoreda | 105 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
53169 | Goigs de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XIX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. El text dels goigs a la Mare de Déu de Montserrat diu així: Puix floriu com una Rosa / en el cor del Principat: / Mireu-nos sempre amorosa. / Princesa de Montserrat. Quan Jesús en creu expira / angelets amb serra d'or / serraven vostra cadira, / gentil Reina de l'amor: / us la feren tan hermosa / que hi seguéreu de bon grat. / Mireu-nos... Barcelona us ha tinguda / com sa perla un ric anell, / més del moro combatuda / vol salvar tan ric joiell; / la muntanya s'és desclosa / per tenir-lo ben guardat: / Mireu-nos... Les estrelles us mostraven / molts dissabtes a uns pastors, / mentre els àngels les baixaven / tot cantant himnes a cors. / D'aqueix cel que en terra us posa / vol gosar-ne el bon Prelat. / Mireu-nos... Vostra olor de primavera / va guiant-lo al lloc feliç / on floríeu, Rosa vera / del roser del paradís. / El perfum d'aqueixa Rosa / per lo món serà escampat: / Mireu-nos... En sos braços us ha presa, / plorant llàgrimes d'amor, / per portar-vos a Manresa / on tindreu retaule d'or. / Processó majestuosa / va cantant per el serrat: / Mireu-nos... Arribant a on sou ara, / no volent passar avant, / com que sou la nostra Mare, / voleu veure'ns d'aquí estant, / a sa Mare bondadosa / Déu per fills ens ha donat: / Mireu-nos... En vostra santa capella / us vingué a veure Colon, / i potser fóreu l'estrella / que el guiàreu al Nou món. / Quan els peus d'Espanya posa, / Vós un temple hi heu fundat: / Mireu-nos... A Joan d'Àustria guiàreu / les aigües de Lepant, / amb ses naus allí enfonsàreu / a Mahoma agonitzant. / Amb la creu victoriosa / la mitja lluna ha eclipsat: / Mireu-nos... Sant Ignasi de Loyola / fundà amb Vós la Companyia: / i aprengué en la vostra escola / qui fundà l'Escola Pia: / de Nolasc guia animosa, / molts captius heu lliberat: / Mireu-nos... Des del cim d'eixa muntanya, / beneïu nostre país, / beneïu tota Espanya, / feu-ne vostre paradís. / Dels fidels Pastora hermosa, /beneïu vostre ramat: / Mireu-nos... Puix floriu com una Rosa / en el cor del Principat: / Mireu-nos sempre amorosa, / Princesa de Montserrat. | 08127-145 | Monestir de Montserrat | 41.5932600,1.8371200 | 403081 | 4605271 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53169-foto-08127-145-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | De la lletra, Jacint Verdaguer; de la música, P. Ireneu M. Segarra | 105 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
53088 | Sepulcre de Bernat de Vilamarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-bernat-de-vilamari | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVI | El sepulcre actual és una recomposició de l'original. | Sepulcre de marbre, amb forma d'arc triomfal, amb la part central ocupada pel sarcòfag amb la imatge jacent de l'almirall, representant com si estigués dormint, inclinat cap a l'espectador i amb el cap reposant sobre l'elm. La caixa porta decoració de trofeus i dofins i una inscripció 'Vixit ut semper viveret' (visqué per viure sempre). També formen part del conjunt la representació de les tres virtuts teologals (fe, esperança i caritat) i les quatre cardinals (justícia, fortalesa, temperança i prudència). | 08127-64 | Porxada del Monestir de Santa Maria de Montserrat | Bernat de Vilamarí va ser nomenat almirall de Nàpols el 1502, i va morir el 1512. Era fill de Bernat de Vilamarí, que havia estat capità general de l'armada i governador del Roselló. Intervingué en diverses accions a la costa italiana en servei d'Alfons IV. Feta la pau amb Gènova, passà del servei de Ferran I de Nàpols al de Joan II de Catalunya - Aragó. El seu sepulcre és d'estil renaixentista, i va ser malmès per les tropes napoleòniques. | 41.5931600,1.8372300 | 403090 | 4605260 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53088-foto-08127-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53088-foto-08127-64-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
53087 | Sepulcre de don Joan d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-don-joan-darago | Laplana, Josep de C. (2001). 'Montserrat, mill anys d'art i història'. Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial. Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. | XVI | Malgrat la restauració a la qual va ser sotmès, no es conserven íntegrament totes les parts del sepulcre. | Sepulcre de marbre, amb forma d'edicle, amb una volta acassetonada sostinguda per dues columnes i pilastres amb basament i entaulament. A dalt s'observa l'escena de l'Adoració dels Reis, amb figures estilitzades.El comte està retratat com un jove (tot i que va morir amb setanta-un anys), amb vestit militar i en actitud de genuflexió, mirant la Mare de Déu. Dues figures agenollades sotenen l'escut d'armes del difunt. | 08127-63 | Porxada del Monestir de Santa Maria de Montserrat | El sepulcre va ser encarregat per Joan d'Aragó (nebot del rei Ferran el Catòlic), quan era virrei a Nàpols; va voler ser retratat jove i en actitut orant mirant la Mare de Déu de Montserrat. El va fer instal·lar a Montserrat, i l'ocupà l'any 1528, quan morí. Durant la guerra del Francès, la sepultura va ser profanada i les escultures mutilades. El monument va ser restaurat l'any 1956. | 41.5931900,1.8372600 | 403093 | 4605263 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53087-foto-08127-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53087-foto-08127-63-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 95|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,52 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/