Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80945 | Molí del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sola-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | sembla abandonat i cobert parcialment de vegetació. | Petita construcció de planta rectangular, formada per un nivell semisoterrani que correspondria amb el carcabà i un nivell de planta baixa; l'estructura és de murs de pedres irregulars amb grans blocs a les cantoneres, més o menys escairats i polits. La coberta és a dues aigües amb teula àrab. Compta amb una porta d'accés a la façana sud. A la part semisoterrània es pot veure l'obertura del carcabà, per on sortia l'aigua, es tracta d'una petita i senzilla obertura emmarcada amb el mateix paredat dels murs i amb una bloc de pedra allargat com a llinda. A la feixa situada damunt de la parcel·la on hi ha aquesta construcció, encara si pot observar la traça i restes de la bassa del molí; la qual rebia l'aigua del torrent de Sant Joan. | 08128-11 | A l'inici de la urbanització del Solà, a l'extrem sud del carrer del Molí. | En època medieval el molí formava part del que era el mas Guardiola, corresponent a l'actual rectoria. La concessió d'explotació de l'aigua de la riera de Sant Joan per part del Senyor de Calders a l'esmentat mas Guardiola, data del 1440, tot i que sembla que ja s'utilitzava amb anterioritat per fer anar el molí. En època moderna es van unir per núpcies els masos Guardiola i Solà, cosa que provocà que el molí passés a rebre la denominació del mas el Solà. | 41.7584500,2.0141300 | 418044 | 4623427 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80945-foto-08128-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els darrers temps l'edifici era emprat com a magatzem.Les notícies recollides en la bibliografia i la informació oral recull que aquest molí era anomenat el molí de dalt, ja que el conjunt comptava amb un altre molí avui desaparegut i que era anomenat el molí de baix; aquest estava situat a la zona de l'Avinguda Dr. Tarrés. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81100 | Gorg de Saladic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-saladic | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Gorg format a la riera de Sant Joan, aigües amunt del poble, sota de la masia que rep el mateix nom, Saladic i prop de les restes que s'identifiquen amb el possible molí d'en Saladic. La riera conforma una bassa força arrodonida, a manera de gorg. És lloc concorregut a l'estiu com a zona de bany. | 08128-166 | A la riera de Sant Joan, aigües amunt del Molí d'en Saladic, just per sota de la Masia Saladic. | 41.7556500,2.0224100 | 418729 | 4623109 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81100-foto-08128-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81100-foto-08128-166-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 81089 | Codro Llampat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codro-llampat | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | afectat per l'erosió propocada pels fenòmens meteoròlogics. | Es tracta d'una roca singular coneguda al poble sota la denominació de codro Llampat, és un bloc de conglomerat que té una forma tendint a cúbica. El codro està situat damunt una placa de roca sorrenca que té una lleugera inclinació. A la part inferior s'hi va construir una paret de pedra seca, aprofitant el roc per fer una petita barraca. | 08128-155 | A la zona central del municipi, al lloc anomenat Solell del Codro Llampat. | 41.7603200,2.0250400 | 418953 | 4623625 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom de codro el reben un seguit de pedres singulars que es caracteritzen per alguna forma peculiar que facilita que se les denomini i distingeixi. Sembla que la utilització del nom codro és específic de Monistrol de Calders.Segons recull la tradició oral sembla que rep el nom perquè en algun moment rebé l'impacte d'un llamp.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 81190 | Barraca del Candelària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-candelaria | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6393) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta és orientada a ponent i de llinda plana monolítica. | 08128-256 | A la zona central-nord-occidental del Sot de l'Arç, a llevant del Gorg de Saladic. | 41.7531800,2.0260700 | 419030 | 4622831 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81190-foto-08128-256-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81233 | Barraca del Baltasar a la Soleia de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-baltasar-a-la-soleia-de-la-casa-nova-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6311) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada parcialment al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud. | 08128-299 | A la zona de la Soleia de la Casa Nova, prop del camí que porta al Pla del Trullars. | 41.7500400,2.0190900 | 418446 | 4622489 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81233-foto-08128-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81233-foto-08128-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81233-foto-08128-299-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Baltasar disposava de tres barraques en diferents zones de Monistrol de Calders. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81277 | Barraca 1 del Marsalinu al Racó del Rovell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-marsalinu-al-raco-del-rovell | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6742) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda monolítica orientada al nord-est. | 08128-343 | A la zona dels Salerots, vers el nord-est del nucli urbà. | 41.7630400,2.0235600 | 418834 | 4623928 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 81092 | Codro del Serrat de la Trompa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codro-del-serrat-de-la-trompa | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | afectat per l'erosió propocada pels fenòmens meteoròlogics. | Es tracta d'una roca singular que pren una forma característica com a efecte de l'erosió. De fet són dos blocs de pedra sorrenca, l'un situat damunt de l'altre. El bloc inferior té una forma més aviat vertical, amb una amplada menor respecte del bloc superior. En el bloc superior s'hi identifiquen alguns forats i marques incises. | 08128-158 | A la zona est del terme, al Serrat de la Trompa, prop del límit municipal amb Granera. | 41.7416300,2.0293300 | 419287 | 4621546 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es localitza en una zona de difícil accés, a l'extrem d'un tall de roca.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 80939 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-2 | -BENET I CLARÀ, Albert, JUNYENT I MAYDEU, Francesc i MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Pere de la Mussarra', a Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVI-XX | Es tracta d'un gran conjunt arquitectònic que ha sofert nombroses intervencions al llarg del temps, amb canvis d'ubicació d'elements arquitectònics importants la qual cosa dificulta una lectura coherent del conjunt. Les diferents construccions estan edificades tot adaptant-se al terreny i configurant una planta del conjunt més o menys de forma allargada, de sud-est a nord-oest, en el qual trobem la casa, pallers, coberts destinats a magatzem o corts, l'actual masoveria, i també una capella. Diverses de les construccions queden disposades dins un recinte clos per un mur de tancament de pedra, el qual compta amb més d'un portal d'accés. El portal principal dóna obertura a un pati o era amb construccions destinades a magatzems als laterals i a la part frontal, l'edifici principal, la casa, la qual queda situada a la zona central de tot el conjunt. La casa, l'edifici residencial principal, és de planta rectangular amb construccions adossades, s'articula en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules a dues vessants i carener en paral·lel a la façana que és orientada a llevant. El portal d'accés de la façana principal és adovellat formant un arc de mig punt, en la mateixa façana s'observen diverses finestres amb emmarcaments de pedra i llinda monolítica. La façana oposada i les laterals han estat molt modificades amb la incorporació d'elements constructius de diversa procedència (finestrals gòtics, reixes de ferro forjat, etc.) la qual cosa atorga al conjunt un aspecte senyorívol. A la façana sud, hi ha un rellotge de sol esgrafiat, força malmès. De les dependències annexes destaquen dos grans arcs apuntats realitzats amb grans dovelles regulars en uns murs realitzats amb paredat comú. Al costat nord de la casa hi ha una petita capella, situada a l'extrem més septentrional de l'era que es configura en aquesta zona. | 08128-5 | A la zona oest del terme, a la Serra de Mussarra. | El mas el Bosc apareix esmentat en època medieval, al segle XII, en concret en una donació del 1112 feta pels senyors de Calders als monjos de Sant Benet de Bages. Posteriorment, en el fogatges de 1497 i de 1553 hi consta referenciat el cognom Bosc a Monistrol de Calders, dins la vegueria de Manresa. Tot i això, el volum principal de la casa sembla correspondre a un edifici d'època renaixentista, bastit segurament pels volts de 1570, segons la data que consta a la dovella de la porta principal d'accés a la casa. Al llarg dels segles XVII i XVIII la casa experimentà diverses reformes i ampliacions. Al segle XVIII el mas passà a mans de la Comunitat de Preveres de Moià, la qual a finals d'aquesta centúria hi realitzà obres d'ampliació. També compta amb diverses actuacions realitzades al segle XX; període en el qual s'incorporà a l'edifici diferents pedres i elements arquitectònics d'altres masies, sembla que la majoria de masies properes enrunades. Documentalment és habitual que consti esmentada només com el Bosc, tot i això en alguns documents apareix amb l'afegit de Mussarra. | 41.7537700,2.0014400 | 416983 | 4622920 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80939-foto-08128-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80939-foto-08128-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici de la casa i la resta de dependències disposen de diversitat d'elements i peces arquitectòniques d'un ampli ventall cronològic, moltes de les quals sembla que no són originàries de la masia. Accés per pista forestal. | 94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80935 | Sant Pere de Mussarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-mussarra | -BENET I CLARÀ, Albert, JUNYENT I MAYDEU, Francesc i MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Pere de la Mussarra', a Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XX | Es tracta d'una església romànica recentment restaurada. Edifici d'una nau, amb absis semicircular a llevant (refet, només se'n conservava la traça), fins a la seva reconstrucció conservava els murs sud, nord i oest, i havia perdut la volta de canó. Els murs conservats fins la seva reforma actual, mostren un aparell format per carreus rectangulars disposats en filades força regulars i conserva dues obertures, una al mur sud i l'altra al mur nord, totes dues d'arc de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus. La porta d'accés és situada al mur nord (per bé que conserva la porta més antiga al mur sud, fent funcions de finestra coberta amb un vitrall); ambdues portes ja existien, la més antiga és del mur septentrional. Actualment damunt del portal d'entrada s'hi ha bastit una espadanya d'un ull que acull una campana. L'interior ha estat cobert amb una teulada a un vessant, a la nau es pot oberservar l'arrencament d'un arc a la zona de contacte amb el desaparegut absis, segurament corresponent a un arc triomfal. Avui l'espai del presbiteri ha estat refet, s'hi ha col·locat un altar i la paret s'ha decorat amb pintures murals. | 08128-1 | A la zona oest del terme, prop del límit amb Talamanca. | Església romànica documentada des de l'any 1026; la majoria de notícies de l'època medieval es corresponen a mencions referents a afrontacions territorials. Posteriorment, ja al segle XVII apareix esmentada en diversos documents de visites pastorals; la bibliografia esmenta que en algunes de les visites pastorals (s. XVIII) es fa recordatori al propietari de la masia Mussarra de l'obligació de mantenir neta l'església, així com al fet que no la pot utilitzar com a magatzem ni fer-hi entrar animals (BENET, A.; JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984)). Al llarg del segle XIX no s'hi celebrava culte i era emprada com a magatzem i estable de la masia. Durant els anys 2008 i 2009 els propietaris del mas Mussarra va portar a terme la reconstrucció i adequació de l'església. | 41.7450500,1.9985600 | 416732 | 4621955 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80935-foto-08128-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80935-foto-08128-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80935-foto-08128-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els propietaris actuals van rehabilitar la capella, la van fer consagrar novament i actualment s'hi poden celebrar misses. | 85|92 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80948 | Mussarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mussarra | -BENET I CLARÀ, Albert, JUNYENT I MAYDEU, Francesc i MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Pere de la Mussarra', a Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XVI | Estructura arquitectònica a quatre vents que conserva elements d'època medieval malgrat les darreres reformes que han afegit elements com finestres, contraforts, etc. Es tracta d'un edifici de planta rectangular organitzat en alçat en planta baixa, un pis i golfes. En principi només constava de dos nivells i l'espai de les golfes és el resultat d'una remunta posterior tal i com mostra l'organització de carreus de la façana i la partició de la coberta. Cal destacar que la part més antiga de la casa son els murs de la façana principal, uns murs realitzats a base de filades de petits carreus de pedra força regulars, la qual cosa li atorga un caràcter medieval. La coberta és de teules a tres vessants ja que una d'elles ha estat partida per la remunta de les golfes; el carener es disposa perpendicularment a la façana. El portal d'accés és adovellat de mig punt amb dovelles regulars que arrenquen d'uns brancals organitzats amb grans carreus de pedra ben tallats i escairats. A la planta baixa també es localitza una finestra amb els emmarcaments de pedra monolítica a la llinda i a l'ampit. Cal a dir que aquesta finestra és de nova construcció ja que no hi és present en antigues imatges de la masia. Les finestres de la planta pis també tenen les mateixes característiques. A la planta de les golfes presenta una petita finestra a la zona del capcer. Tant les dues façanes laterals com la posterior han estat objecte de reformes que probablement han desvirtuat l'aspecte original. Així, a la posterior s'observa un volum afegit, conssitent en un porxo amb terrassa amb barana de ferro de disseny senzill entre matxons de carreus de pedra. El porxo està format per quatre arcs de mig punt adovellats, al costat del qual es disposen uns contraforts que també es localitzen a les façanes laterals. Les finestres segueixen les característiques pròpies de les obertures de tradició medieval, amb un ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana i llinda monolítica que descansa damunt brancals de carreus de pedra escairada. A l'interior de la masia es conserva algun arc apuntat, part d'un mur amb 'opus spicatum' , junt amb altres elements d'interès. A pocs metres del mas es localitza la capella de Sant Pere amb restes d'època romànica que fan del lloc de Mussarra un dels més antics del municipi. La masia compta amb altres volums destinats a masoveria i coberts o magatzems. | 08128-14 | A la zona oest del terme, prop del límit amb Talamanca. | Les notícies referides a Mussarra es remunten a l'època medieval, en concret les referències són a l'església de Sant Pere de Mussarra, documentada al segle XI, depenent en aquella època del monestir de Sant Benet de Bages, domini que es mantingué fins el segle XVII. Al fogatge de 1553 consta la referència al cognom Mussarra, dins Monistrol de Calders a la partida de Manresa. Es creu que el mas potser contemporani a l'església de Sant Pere, tot i que l'edifici actual seria el resultat de les diferents fases constructives que pot haver experimentat i en el que s'hi poden observar elements de diferents períodes, tot i que manté una estructura força uniforme. | 41.7450800,1.9981800 | 416701 | 4621958 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80948-foto-08128-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80948-foto-08128-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80948-foto-08128-14-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les primeres notícies al lloc de Mussarra de l'època medieval, es troben sota la forma 'Almuçarra' (tot i que escrit de formes diverses), topònim d'origen àrab. | 95|96|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81096 | Cova de l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lermita-0 | http://caudelguille.net/caus/541-ermita-cova | Es tracta d'una cova que es localitza en una zona rocosa de gresos amb parets molt estratificades; es tracta d'una cavitat d'una sola galeria, amb un recorregut aproximat d'uns 7,5 metres. A la zona de la boca de la cova hi ha una figuera que ajuda a ubicar la cavitat. | 08128-162 | A la zona sud-est del terme municipal, accés a partir del corriol que va al Serrat del Moro. | 41.7374400,2.0268500 | 419075 | 4621083 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Situada prop de la balma i tomba de l'Ermità. De difícil accés i localització.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 81030 | Font del Ciscu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ciscu | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XX | La font està situada en un marge a peu de la riera de Sant Joan, a la seva ribera esquerra, just a tocar del gual que permet el creuament de la riera per arribar al Molí d'en Sala. Es tracta d'una font que compta amb un petit frontal obrat en pedra i morter en el que hi ha una petita fornícula coronada a manera de coberta de dos vessants; a la part central de la cavitat hi ha el brollador de l'aigua. Al costat mateix, en un petit mur perpendicular al frontal esmentat anteriorment, hi ha un altre tub de sortida d'aigua. | 08128-96 | A peu de la riera de Sant Joan, pocs metres al sud del Molí d'en Sala. | 41.7568800,2.0255300 | 418990 | 4623242 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81030-foto-08128-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81030-foto-08128-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 80942 | Mas Guardiola / La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guardiola-la-rectoria | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XVIII | L'església parroquial i l'actual casa rectoral formen un conjunt arquitectònic que al llarg dels anys s'han anat juxtaposant. Els volums de la Casa Rectoral es corresponen amb l'antiga masia anomenada Mas Guardiola, documentada des del segle XII, i que en certa manera embolcalla la capçalera de l'església que té els seus orígens en l'època medieval (segles XI-XII). Modernament el mas Guardiola va passar a ser l'habitatge del rector tot ampliant els volums construïts i formant un cos indissociable de l'església. L'estructura principal del mas, és de planta basilical i de tres nivells en alçat; l'accés a l'interior s'efectua a través d'un gran portal de mig punt, adovellat, on es pot apreciar la següent inscripció tot seguint la corba de l'arc de mig punt: 'AVE MARIA PURISSIMA / SENS PECAT CONCEBUDA'. Aquest portal dóna accés a una zona de vestíbul cobert per una volta rebaixada. La construcció de la nau lateral de l'església amaga part de la façana del mas. Exteriorment presenta diverses obertures amb un tractament similar pel que fa als emmarcaments. És a dir, ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana, brancals a base de carreus ben tallats i llindes monolítiques, i algunes amb petits elements ornamentals. Exteriorment s'observa una ampliació dels volums construïts de poc valor arquitectònic, però bastits damunt antics murs de pedra. A l'interior es conserven els espais antigament destinats a celler, forn, premsa, tines, etc. Alguns dels quals estan coberts per voltes rebaixades. Cal fer esment i destacar la presència d'un mur de planta arrodonida i carreuat regular que es pot observar des de l'interior de la planta baixa, el qual per dimensions i ubicació es correspondria amb la cara exterior de l'absis de l'església medieval. També són remarcables altres elements com són un tram de mur bastit amb 'opus spicatum' i un arc apuntat. L'accés al primer pis es realitza a través d'una escala de dos trams; el primer pis segueix l'estructura de volums de la planta baixa, és a dir, una gran sala central amb estances a cada costat. | 08128-8 | Al centre del nucli urbà; Plaça de l'Església, 1. | Els orígens del mas Guardiola es remunten a l'època medieval, constant documentat al segle XII. Pel que fa a l'església, aquesta és d'origen romànic, dels segles XI-XII. La pròpia ubicació del mas, adossat a l'església parroquial sembla que seria determinant perquè en època moderna passés a ser la rectoria. Tot i els orígens medievals de la casa, la fisonomia general exterior està centrada per l'obra d'època moderna, junt amb ampliacions posteriors, tot i que part de la seva estructura conserva restes de l'edifici originari i de les diferents fases i períodes constructius que han atorgat l'aspecte global de l'edifici. En aquest sentit, tal i com s'ha esmentat a l'apartat de descripció, la planta baixa acull estructures i elements que caldria acabar de determinar-ne les cronologies, però entre les quals hi ha un mur de planta arrodonida que sembla que podria correspondre a l'absis de la església romànica, també es conserva un tros de mur fet amb 'opus spicatum', un arc apuntat, llindes i muntants d'obertures destacables, un forn, una tina, entre altres elements, que poden correspondre a un ampli ventall cronològic entre els segles XII i XVI-XVIII. Sembla que a nivell de planta primera també es conserven elements d'interès d'època moderna. El mas Guardiola es considera un dels masos més antics del poble, tal i com s'ha esmentat, consta documentat des del segle XII, època que es trobava en mans de la família Guardiola; hi ha la hipòtesi que al mas hi hagués hagut una guàrdia o torre de defensa, que podria haver determinat el nom de la masia i nissaga. Els Guardiola van rebre la concessió, per part del senyor de Calders, de l'explotació de l'aigua de la riera de Sant Joan, al 1440; tot i que sembla que ja en feien ús per fer funcionar un molí propietat del mas (sembla que correspondria amb un dels molins que amb el temps s'anomenaria molí del Solà). A finals del segle XVI l'hereva del mas Guardiola va contraure núpcies amb el del mas el Solà, un dels altres importants masos del poble. La unió de les dues famílies. La família Guardiola-Solà acabà instal·lant-se de manera definitiva a la masia el Solà, havent-hi realitzat obres d'ampliació. Sembla que entorn al 1700 el mas Guardiola va passar a ser rectoria i finalment passant a ser propietat de la parròquia. | 41.7597000,2.0142100 | 418052 | 4623566 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80942-foto-08128-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80942-foto-08128-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80942-foto-08128-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-21 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 80936 | Sant Feliu de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-monistrol-de-calders | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XVIII | L'església parroquial es mostra com a part d'un conjunt edificat format per l'església i la rectoria (antic mas Guardiola), comptant amb diversos volums construïts adossats; un conjunt que és el resultat de diverses ampliacions d'edificis preexistents així com de canvis d'ús de la masia. L'església és un temple de tres naus, amb orientació més o menys est-oest, amb un destacat campanar adossat a la façana principal (a l'angle sud-oest) i edificat en el segle XVIII. Pel que fa al campanar, és de base quadrada s'alça a dos nivells, és a dir, mentre que a la base la planta és quadrada, a partir de la cota de la coberta de la façana, els quatre angles són roms amb el reforç de grans carreus ben tallats i escairats que contrasta amb el paredat comú dels murs del campanar. Una balustrada remata la part superior amb quatre pinacles. A cadascuna de les quatre cares es localitzen sengles obertures rematades per arcs de mig punt. Modernament s'han incorporat un rellotge mecànic que dóna a dues cares i que ocupen part de la superfície de dues de les finestres. A la base i a la façana de migdia es localitza un rellotge de sol gravat en una llosa amb la data de 1640 la qual, molt probablement, provingui d'un edifici més antic. Pel que fa a la façana principal, al costat mateix de la base del campanar se situa la portada d'accés a l'interior del temple, a la qual s'accedeix mitjançant una escala que disposa d'una rampa d'accés lateral; el portal és d'estil barroc, amb pilastres a costat i costat i a la llinda elements decoratius formant motllures corbades; damunt de la porta se situa una fornícula amb la imatge de Sant Feliu portador de la palma i una roda de molí a la seva dreta com a símbols del seu martiri. Sobre el portal hi ha una rosassa i al costat de ponent de la façana, una petita finestreta. L'interior de l'església presenta una planta de tres naus separades per pilars i arcs de mig punt cobertes per voltes, també de mig punt, amb ornamentacions barroques simulant elements sustentants, nervadures de guix, etc. convenientment revestits amb tonalitats més fosques per tal de ressaltar-los de les tonalitats de les voltes. Val a dir que els pilars de separació de les naus estan realitzats amb grans carreus de pedra així com també les pilastres de les naus laterals. A la zona del presbiteri s'obre un pas que dóna a la sagristia i des de aquesta es pot accedir a l'actual rectoria on es pot observar parcialment l'antic absis medieval embolcallat per les construccions actuals. A la nau més occidental i ja en el segle XIX, s'hi afegí una estructura de planta rectangular anomenada capella fonda que conte el Santíssim, realitzada amb murs de paredat comú amb carreus ben tallats i escairats a les cantoneres. Coberta d'aquesta capella és amb teules a dues aigües i carener transversal respecte la nau lateral, disposa de tres petits òculs emmarcats amb obra de maó massís. La coberta principal del temple és de teules i malgrat les tres naus dels espais interiors presenta dues vessants amb el carener oriental transversalment vers la façana de l'església. | 08128-2 | Al centre del nucli urbà; Plaça de l'Església, s/n. | Les notícies documentals referides a l'església de Sant Feliu de Monistrol de Calders es remunten a inicis del segle XII; concretament, la primera notícia coneguda data del 1105. Tot i el seu origen romànic, en la seva imatge actual és molt destacada i visible l'obra de reforma i ampliació barroca. En origen, l'església devia ser d'una nau (orientada est-oest) amb absis semicircular, posteriorment s'ampliaria i es convertiria en un temple de tres naus amb campanar de torre a l'angle sud-oest. El rellotge de sol amb la data 1640 es creu que podria ser un element recol·locat. Probablement del 1780 data la construcció del campanar, segons la data inscrita en la dovella d'una obertura de la torre. En època moderna es degué afegir la sagristia a l'extrem sud-est i ja al segle XIX, es construí la capella fonda, la del Santíssim. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80936-foto-08128-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80936-foto-08128-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80936-foto-08128-2-3.jpg | Legal | Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 80938 | Ca la Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-miquela | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XIX | en conjunt es troba en bon estat, tot i que part de les seves façanes i probablement dels nivells superiors requeririen d'una actuació de rehabilitació. | Es tracta d'un edifici dividit en dos volums, cadascun d'ells amb un tractament arquitectònic totalment diferenciat. El primer volum, el principal i més gran, és de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa i dos nivells més, amb una coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. El segon nivell d'aquest volum és una remunta, la qual cosa es pot observar clarament gràcies a l'obra dels murs perimetrals. Mentre que la planta baixa i el primer pis els paraments estan fets a base de carreus de pedra formant a voltes filades irregulars o bé un paredat comú, a la planta segona els paraments són de maó massís sense cap tipus de revestiment. La façana visible d'aquest volum (la nord), a la planta baixa presenta tres finestres de posició irregular, mentre que a cadascuna de les plantes superiors, mostra quatre eixos verticals d'obertures (finestres). Totes les obertures són senzilles i no disposen de cap element decoratiu destacable. Pel que fa a l'interior de la planta baixa (que acull un bar), aquesta compta amb coberta de volta feta en pedra tosca. En relació al segon volum, aquest s'adossa al primer pel costat nord-oest, a la façana principal i a manera de cos de porxo i galeria; aquest també s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, això sí, amb una cota de coberta inferior. També està cobert per teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel respecte l'eix longitudinal de tot l'edifici. La planta baixa d'aquest volum la conforma un porxo amb dos arcs de mig punt rebaixats realitzats amb dovelles de pedra que descansen en brancals definits pel paredat comú dels paraments. El porxo disposa d'una coberta singular, a base d'una volta de mocador, de pedra tosca, que s'adossa a la façana del primer volum tot amagant, en part, l'antiga porta d'accés a dit volum. Aquesta porta presenta una factura noble, amb uns brancals de carreus de pedra regulars, ben tallats i escairats amb motllures al cantell, els quals suporten una llinda monolítica de pedra amb el cantell també motllurat. A la façana i a nivell del primer pis s'observa una finestra amb els emmarcaments monolítics, de pedra, amb l'ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Al costat d'aquesta finestra s'observa com l'obra dels paraments podria ser el d'una finestra tapiada. En el segon pis i gairebé a la zona del capcer s'observen dues senzilles finestres sense cap element decoratiu remarcable. A la façana que dona a la plaça i al primer pis s'observa un senzill balcó ampitador sense emmarcaments remarcables i rematat per una llinda en forma d'arc rebaixat. La barana és de ferro de disseny senzill amb barrots verticals i passamà simple. El segon pis presenta dues obertures tot simulant una galeria de dues obertures, una d'elles tapiada, rematades per un arc de mig punt i amb una barana de ferro de les mateixes característiques que es disposen en el balcó del pis inferior. L'obra dels murs exteriors son de pedra formant un paredat comú a voltes revestit amb un arrebossat simple, força malmès, i altres trams, com per exemple els paraments al costat del balcó, que presenten un aplacat de peces quadrades regulars, probablement ceràmiques. | 08128-4 | Al centre del poble. Plaça de la pedrera, 6. | L'edifici de Ca la Miquela es considera que es correspon amb la ubicació de l'església documentada com a Sant Joan del Solà, capella dedicada a Sant Joan Baptista, i que consta com a capella privada propietat de la família Solà, successors dels Guardiola (del proper mas el Solà, situat vers el sud i a l'altra banda de la riera de Sant Joan). La nissaga Solà hi tenia dret d'enterrament i benefici. Del 1844 consta instrument notarial de compra venda per part de la família Solà a Ramon Comas, mestre d'obres de Granera, de les restes de l'antiga església, les quals sembla que serien aprofitades en la construcció d'un nou immoble. En conjunt, la major part visible de l'edifici respon a una construcció d'època moderna, segurament dels segles XVII i XVIII (sembla que aprofitant restes de l'edifici anterior), encara que amb reformes i segurament una ampliació posterior, probablement part de l'estructura pot ser del segle XIX arran de la compra de l'edifici per part de Ramon Comas; tanmateix, esmentar que part del mur nord visible exteriorment, s'ha identificat, per part de diversos historiadors, com a possibles restes de l'església medieval de Sant Joan del Solà o de Guardiola. La capella de Sant Joan de Guardiola o del Solà, que depenia del mas Guardiola i després del Solà, consta documentada ja en època medieval (en notícies del 1206 i 1315, segons les fonts). Bibliogràficament consten diferents referències que vinculen l'emplaçament de Ca la Miquela (o Bar 'Sport') i possiblement part de l'estructura dels murs de la planta baixa amb l'església, es deu a que consta en la documentació que la capella distava 200 vares (poc menys d'un metre) de l'església parroquial. Al llarg del segle XVIII consten referències en documents notarials en els que la capella hi apareix esmentada com a límit d'afrontacions o referent físic, en la ubicació de peces de terres, cases,.. En documents de venda, àpoques, etc. (ACA, Pere Pujol, Notari públic de Moià, Manual 1722-1723; Josep Bussanya, Notari públic de Moià, Manual 1777; Francesc Vilarrúbia, Notari públic de Moià, Manual comú, 1818; Josep Ribot de Morató, Notari públic de Moià, Manual comú, 1843-1844). Es conserva el document (ACA, Josep Ribot de Morató, Notari públic de Moià, Manual comú, 1843-1844) del 1844, de venda de la capella per part de D. Joan Baró del Solà, amo i possessor del Mas Solà de Guardiola, de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders, a Ramon Comas, mestre de cases; en el document es fa menció a l'estat ruïnós de la capella, fet que impedia poder-hi celebrar missa, esmentant que feia dos anys que havia caigut la volta, quedant únicament les quatre parets dempeus, tot i que malmeses. També hi consta que la capella es troba separada de la casa del Solà, a l'altra banda de la riera, i que la capella exteriorment, tenia una llargada de 74 pams de llevant a ponent i de migdia a tramuntana per la part posterior de 30 pams; fent menció a les diferents afrontacions. Es fa referència a que D. Joan Baró del Solà té la capella com a amo de la casa del Solà de Guardiola, de Monistrol de Calders, per línia successòria directa a D. Isabel de Guardiola, que ja la posseïa l'any 1444, i a ella li pertanyia per títols legítims i per possessió antiga i immemorial dels seus predecessors. | 41.7600000,2.0134700 | 417991 | 4623600 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80938-foto-08128-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80938-foto-08128-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80938-foto-08128-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'origen del nom de Ca la Miquela el trobem amb Miquela Mundet, muller de Ramon Comas, mestre d'obres de Granera, qui pels volts de 1844 va adquirir les restes de l'antic edifici existent a l'indret, sembla que corresponents a l'antiga església de Sant Joan, i hi construí una casa de planta baixa i dos pisos. (ERILL, G.; GUAL, J.; MANENT, Ll. (2006): 14)L'immoble allotja el Bar Sport als seus baixos, d'aquí que l'edifici sigui conegut i referenciat també amb nom de l'establiment. Es creu que aquest edifici es troba ubicat a l'indret on hi havia l'antiga església d'origen medieval de Sant Joan i que pot conservar part de la seva estructura, bàsicament en el perímetre del volum principal i especialment en el parament del mur nord de l'edifici. Raó per la qual, a més de la denominació de Ca la Miquela, també es citi com antiga capella de Sant Joan. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81097 | Salt de la Baga Cerdana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-baga-cerdana | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Es tracta d'un salt d'aigua situat al Torrent de la Baga Cerdana, també anomenat Riera de l'Om. Aquest salt queda ubicat uns 500 metres al nord-oest de la masia de la Coma. El salt és provocat per un tall abrupte del terreny en la llera del curs fluvial del torrent. El salt és d'entorn als vint metres d'alçada, estant conformat en una gran placa de roca que a la vegada forma una balma a la part inferior. Segons expliquen els veïns aquest balmat era emprat com a lloc de pas pels habitants de la Coma quan el cabal de la riera Golarda no els permetia creuar-la. Als peus del salt s'ha format un gorg. | 08128-163 | Al nord del terme municipal i també al nord de la masia la Coma. | 41.7848000,2.0281800 | 419245 | 4626340 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81097-foto-08128-163-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autors de les imatges: Jordi Miralles Ferrer i Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 81090 | Codro Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codro-bolet | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | afectat per l'erosió propocada pels fenòmens meteoròlogics. | Es tracta d'una roca singular corresponent a un bloc de forma arrodonida, de roca sedimentària (conglomerat) assentat en una veta de margues que ha facilitat l'erosió d'aquesta part, i que ha afavorit que la forma arrodonida del bloc destaqui damunt d'una petita base com a punt de suport. La seva ubicació i forma ha determinat que se l'anomeni com a codro Bolet. | 08128-156 | Al nord-est del nucli urbà, a la zona de Pumanyà, prop del camí de Marfà. | 41.7696600,2.0402200 | 420227 | 4624647 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 81243 | Fons de Monistrol de Calders a l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-monistrol-de-calders-a-larxiu-comarcal-del-bages | http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/bages/ | XIX-XX | En el fons de l'Arxiu Comarcal del Bages es localitza documentació i notícies documentals del municipi de Monistrol de Calders, però no com a fons específic sinó formant part d'altres fons. És el cas dels Llibres de Comptadories d'Hipoteques de Manresa que en diferents llibres s'hi localitzen un bon nombre de referències a escriptures de terres, cases, horts, finques, etc. que formen part del municipi de Monistrol de Calders i datades bàsicament del segle XVIII. Tanmateix, a l'Arxiu hi ha el fons del Districte Notarial de Manresa, amb documentació entre el 1251 i el 2010, i el fons de Notaries foranes, amb documents datats entre el 1343 i el 1833; fons en els quals es pot localitzar documentació referida a Monistrol de Calders. A més a més, en els fons d'institucions es custodia documentació referent a la Cambra Agrària Local de Monistrol de Calders, del 1947-1994; inclou els estatuts aprovats a l'octubre de 1979. | 08128-309 | Arxiu Comarcal del Bages. Via de Sant Ignasi, 40, 08241 Manresa | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 81242 | Fons de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders a l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-parroquia-de-sant-feliu-de-monistrol-de-calders-a-larxiu-episcopal-de-vic | http://www.abev.net/ | XIX-XX | El fons de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic no és molt extens i inclou documentació des de la segona meitat del segle XIX en endavant. Concretament compta amb Llibres sacramentals: dos llibres de Baptismes i Confirmacions (1878-1902; 1903-1935), un llibre de Casaments (1857-1878) i un llibre de Defuncions (1878-1936). En el fons també hi ha documentació escassa referent a l'administració civil del terme de Monistrol de Calders, corresponent a relacions jurades de finques rústiques i ramaderia (ca. 1880?). | 08128-308 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En altres fons de l'Arxiu Episcopal es pot localitzar informació sobre Monistrol de Calders, encara que no forma part específicament del fons del municipi; bàsicament la sèrie de visites pastorals que inclouen les visites a la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Caldes des de 1331 a 1857. | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 81246 | Ca l'Espardenyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespardenyer-1 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XIX-XX | pendent de rehabilitació o enderroc. | Edifici d'habitatges a quatre vents llevat de l'extrem sud est on comparteix mitgera amb un altra edificació veïna. De planta rectangular, s'organitza en alçat en planta baixa, planta pis i golfes, amb una coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat perpendicularment al carrer del Torrent. L'accés a l'interior es realitza mitjançant els portals situats a dit carrer, concretament tres portals de diferent factura que confirmen les nombroses intervencions que ha sofert l'edifici al llarg del temps. Tots tres disposen d'emmarcaments realitzats amb maó massís i llindes escarseres realitzades amb maó de pla o bé col·locats al sardinell, la qual cosa indica les diferències temporals. Aquesta façana disposa d'una obertura a la planta pis amb emmarcaments de grans carreus de pedra als brancals, llinda monolítica i ampit, també monolític, motllurat sobresortint lleugerament de la línia de façana. Al costat d'aquesta finestra s'observa el paredat d'una segona obertura amb grans carreus de pedra. A la segona planta (golfes) i a la zona del capcer es disposa d'una obertura amb brancals de grans carreus de pedra i llinda escarsera de maons de pla. En general, els murs de càrrega de l'edifici s'estructuren a base d'un paredat comú amb uns forjats de bigues de tronc de fusta. Als extrems de la façana del carrer del Torrent es disposen cantoneres de reforç realitzades amb grans carreus de pedra escairada. La façana del sud est de l'edifici és la que ha sofert majors transformacions, sobretot a la planta baixa on es poden veure restes d'una estructura adossada, avui dia desapareguda, i a la planta baixa unes obertures tapiades amb llindes de maó. Les obertures del primer nivells són el resultat d'una substitució d'antigues estructures de les quals es poden observar restes de carreus que conformaven els brancals al costat de balcons ampitadors sense barana i mig paredats. A la segona planta s'observen tres obertures formant una galeria i rematades per arcs escarsers realitzats amb maons col·locats de pla. L'estructura dels murs de càrrega és la mateixa, és a dir, de paredat comú. Els baixos de la façana del carrer de Sant Llogari no disposen de cap obertura mentre que la primera i segona plantes disposen de dues finestres alineades i conformades, les del segon nivell, per brancals d'obra de fàbrica de maó massís i llindes de maó de pla, mentre que les del primer nivell són més senzilles, amb llinda plana sense cap emmarcament remarcable. El primer nivell disposa a més d'una tercera obertura: un balcó ampitador amb brancals format per grans carreus de pedra escairats que suporten una llinda monolítica, també de pedra, i que disposa d'una barana de ferro simple amb barrots verticals i passamà senzill. | 08128-312 | C/ Sant Llogari, 2 | Una de les primeres notícies documentals amb referència a la construcció de la casa és la declaració jurada que va fer la propietària de la casa davant l'Ajuntament l'any 1952, on afirmava que la seva construcció datava, aproximadament, de l'any 1600. Amb tot, però, cal ser prudents ja que seria bo poder confirmar aquesta data amb documentació més precisa. Des d'inicis del segle XIX consten referències cadastrals de la finca. La primera notícia descriptiva de la casa és de l'època que pertanyia a la família Sanfeliu, en un testament de l'any 1862 explicita la casa com una 'casa de dos solars al carrer Sant Llogari amb hort contigu' de la seva propietat. La família Sanfeliu van ser els propietaris des de 1810 fins a la dècada de 1870 els quals es dedicaven al treball de camp, majoritàriament la vinya. A partir de 1880 l'edifici apareix esmentat en diversa documentació amb el nom de Cal Montserrat, probablement fent menció a Josep Montserrat Saladic, hereu de Cal Saladic i on consta que tenia un cup en aquest indret. L'any 1882 l'edifici apareix descrit als fulls de contribució urbana com una casa de dues plantes i propietat d'un resident a Castellar del Vallès. A partir d'aquest moment l'edifici apareix diverses vegades al padró municipal sent propietat de diversos personatges, fins al final de la dècada de 1920 on Jaume Catot i Orpina, d'ofici espardenyer, que serà el que donarà nom a l'edifici i que s'ha conservat fins a l'actualitat. Durant tot el segle XX la casa passà per diversos llogaters: Pius Camprubí Fornells el 1940 (jornaler), Carme Ponsa i Estrada el 1950 (indústria tèxtil), etc. Finalment, el 23 de gener de 2007 l'Ajuntament de Monistrol de Calders adquirí Ca l'Espardenyer. | 41.7602000,2.0148800 | 418109 | 4623621 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81010 | Cal Ferrer Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-manel | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat | XVII-XVIII | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules, a dues vessants, amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. De fa poc restaurada, la finca conserva elements d'antigues obertures distribuïdes per la façana. A la planta baixa se situen diverses obertures de las quals destaca un gran portal amb brancals realitzats amb grans carreus de pedra ben tallats i escairats que suporten una gran llinda monolítica, de pedra, amb la següent inscripció: '1673'. Les altres dues obertures de la planta baixa no tenen cap interès específic. A la planta primera s'observen tres finestres amb elements medievals, és a dir, ampits motllurats que sobresurten de la línia de revestiment de la façana, brancals de grans carreus de pedra i llindes, també de pedra, monolítiques. En una de les llindes hi ha inscrita la data de '1727'. A la darrera planta es disposen tres finestres de factura moderna i un balcó ampitador amb una barana de disseny simple. El ràfec de la coberta disposa d'un modern canaló de recollida d'aigües pluvials. Es revestiment de la façana presenta una zona de sòcol amb un arrebossat rústec i la resta fins a la cota de la coberta està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color més clar presentant, en conjunt, una marcada bicromia. | 08128-76 | C/ Sastre, 9. | Aquest edifici està construït en una de les primeres zones que es parcel·laren per ampliar el poble, posterior a la zona de la sagrera, eren unes terres que havien format part de la finca i heretat del mas el Bosc. Les cases que es construïren entre la carretera de Sabadell a Prats i la riera de Sant Joan, conformarien el nucli conegut com poble avall. La urbanització d'aquesta zona, inicialment el carrer Nou, seguint per parcel·les cap l'actual carrer del Sastre, té origen al segle XVII i durant el XVIII. Les característiques arquitectòniques de l'edifici de Cal Ferrer Manel són un exemple d'aquest període de creixement urbanístic. En l'edifici podem observar una llinda del segle XVII i una del XVIII, segurament testimonis de diferents fases constructives de l'edifici. Sembla que el nom li ve donat perquè a la casa hi havia residit un ferrer. | 41.7590500,2.0107400 | 417763 | 4623497 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81010-foto-08128-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81010-foto-08128-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81010-foto-08128-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 80958 | Cal Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marfa | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XIX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres, organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos i coberta de teules organitzada en dos vessants amb el carener situat transversalment respecte la façana. L'edifici es troba construït adossat al terreny natural, la paret de roca natural que configura un La disposició de les obertures en façana i les inscripcions en relleu d'algunes de les llindes demostren el grau de reformes que ha tingut l'edifici al llarg del temps. Així, a la planta baixa, les obertures s'organitzen de la següent manera: dos grans portals i tres finestres disposades alternativament. Els dos portals són de característiques ben diferents, el més meridional disposa d'una llinda adovellada en forma d'arc de mig punt i brancals de carreus de pedra escairats. El segon portal disposa motllures de mitja canya al cantell dels brancals i a la llinda, on hi ha un interessant relleu que mostra diverses eines de ferrer (inclusa, martells, ferradura, tenalles, etc.) disposades a cada costat del relleu d'una creu, sota de la qual es pot llegir 'JAVME PVIGMARTI FERRER 1778'. Les tres finestres d'aquesta planta baixa són senzilles i disposen de reixes de ferro de disseny senzill, amb emmarcaments de carreus de pedra als brancals i a la llinda. A la primera planta es disposen quatre finestres de característiques similars, amb ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, brancals de carreus motllurats al cantell i llindes monolítiques, tres de les quals incorporen les següents inscripcions: 'De mano y Pluma De Jo / seph Puig Marti Farrer / Vuy dia 12 De lañ /1741'. 'Juseph puigmarti farrer / dia 2 de maix de 1749'. 'JAVME PUIG MARTI / FERRER 1776'. En aquest nivell i centrat respecte l'amplada de la façana hi ha un rellotge de sol de disseny senzill esgrafiat damunt el revestiment que incorpora la data de 1892. Amb les dates d'aquestes tres inscripcions i del rellotge de sol es posa de manifest les nombroses modificacions que ha sofert l'edifici majoritàriament durant del segle XVIII. A la darrera planta es localitza un balcó ampitador flanquejat per dues finestres de característiques similars a les de la planta inferior, és a dir, emmarcaments de pedra amb ampits motllurats, llindes rectes monolítiques muntades damunt brancals de grans carreus de pedra ben tallats i escairats. La barana del balcó és de ferro, de disseny senzill. Els murs exteriors són de paredat comú i la façana disposa d'un revestiment senzill fet a base d'un arrebossat simple. Pel que fa als interiors, consta que la plana baixa conserva espais que eren destinats al bestiar (estables), tines per al vi, entre altres; la planta primera per a ús d'habitatge i la darrera, les golfes situades sota coberta. | 08128-24 | Carrer Fèlix Estrada Saladich, 13. | Les característiques arquitectòniques de l'edifici, junt amb la cronologia que indiquen algunes de les llindes de la casa, permeten apuntar que l'edifici existia al segle XVII, i que al llarg dels segles posteriors, sobretot el segle XVIII i XIX, va experimentar obres d'ampliació i altres actuacions de reforma o millora. Segons consta publicat, a l'interior de la casa es conserva una llinda amb la data 1615 (de fet és la inscripció més antiga coneguda d'edificis del poble). Tal com indiquen les llindes, la casa va ser propietat de la nissaga Puigmartí, llinatge que perdurà durant anys a l'edifici; sembla que durant gran part de la seva història es van dedicar a l'ofici de ferrer; almenys fins el segle XVIII, ofici testimoniat també en les representacions d'objectes propis d'aquest ofici en algunes de les llindes. El cognom Puigmartí apareix en diversitat de documents dels segles XVIII i també XIX, entre els quals hi consta algun ferrer. La nissaga Puigmartí va esdevenir una destacada família del poble, en marxar cap a Barcelona, la casa va passar per diverses mans. A inicis del segle XX a la casa s'hi van instal·lar les monges Carmelites, període en el que es realitzaren algunes actuacions de reforma per tal d'adaptar alguns espais com a dependències per l'ensenyament. | 41.7594600,2.0121600 | 417882 | 4623541 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80958-foto-08128-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80958-foto-08128-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80958-foto-08128-24-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal dir que les característiques arquitectòniques i la cronologia de l'edifici fan pensar que en origen es deuria correspondre amb una casa aïllada, tipus masia, a la qual posteriorment s'adossaren altres edificis, segurament a partir de la configuració i creixement urbanístic del carrer on es troba ubicat. Cosa que fa pensar que Cal Marfà deu ser una de les primeres cases del nucli urbà d'aquesta zona. La casa de Cal Marfà havia rebut altres noms, entre els quals Cal Ferrer Vell. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80971 | Llinda de Cal Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-marfa | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII-XVIII | Llinda d'una de les dues portes d'entrada a la casa de Cal Marfà, concretament l'accés situat més a la part més meridional de la façana. Es tracta d'una llinda plana monolítica, que per la part superior mostra un acabat en forma triangular. La llinda compta amb una cartel·la lleugerament sobresortida en la que hi podem observar un text i diversos elements dibuixats per incisió. A la part central hi ha una creu llatina sobre una base i a costat i costat diversos objecte i eines relacionats amb els ferrers: una enclusa, un martell, una destral, una falç, unes tenalles, un podall i una ferradura, entre altres; a la part inferior, el text 'JAUME PUIGMARTÍ FERRER 1778'. L'angle inferior de la llinda, igual que els muntants que completen l'emmarcament de la porta són decorats amb motllura arrodonida senzilla. | 08128-37 | Carrer Fèlix Estrada Saladich, 13. | La casa del carrer Fèlix Estrada Saladic número 13, actualment rep el nom de Cal Marfà, tot i que anteriorment era coneguda com Cal Ferrer degut a que la família que hi vivia es dedicava a aquest ofici. El conjunt de llindes presents a la façana així ho referencien i especialment la llinda de la porta, en la que es representen diverses eines i objectes relacionats amb els ferrers. Les llindes de la façana tenen inscrites diferents dates del segle XVIII, que va de l'any 1741 al 1778. aquestes dates ens indiquen una reforma destacada de la façana i segurament del conjunt de la casa en aquest període, dues de les llindes són dels anys 40 i dues altres dels anys 70 del segle XVIII. La llinda interior corresponen a inicis del segle XVII tindria relació amb una altra fase constructiva, potser relacionada amb el moment de construcció de la casa pròpiament. | 41.7594600,2.0121600 | 417882 | 4623541 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80971-foto-08128-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80971-foto-08128-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80971-foto-08128-37-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El poble de Monistrol de Calders compta amb una extensa i destacada quantitat de llindes amb gravats a les façanes de moltes cases, essent les llindes de Cal Marfà unes de les peces més rellevants.Concretament, la casa de Cal Marfà compta amb cinc llindes amb inscripcions o gravats, de les quals quatre son ubicades a la façana principal de la casa i una a l'interior. A part de la llinda descrita a l'apartat de descripció, les tres llindes restants de la façana estan situades a nivell de la planta primera, totes són llindes planes monolítiques, per bé que amb diversos tractaments decoratius en els angles, unes amb motllures corbades amb acabats diferents i una amb l'angle treballat al biaix, totes aquestes són llindes corresponents a obertures de finestres. Una de les llindes té la inscripció 'Juseph Puig Martí Farrer - a 2 de maix de 1749'; una segona llinda conté la inscripció gravada 'Jaume Puig Martí - Ferrer 1776' i al mig del text una creu; la tercera llinda té el text 'De mano y pluma de Jo-seph Puig Martí Farrer - Vuy dia 12 de 1 del añ - 1741', entre mig del text hi ha una creu damunt del símbol de Maria i dalt de tot sembla que hi havia algun altre element dibuixat tot ornamentant la lletra 'y' del text.Pel que fa a la llinda interior, segons consta a la bibliografia (PIÑERO, PERARNAU: 1993) aquesta és la més antiga, amb una inscripció, en cursiva, que parla d'un Puig, i està datada al 1615. De fet, es considera que es tracta de la inscripció més antiga del nucli urbà de Monistrol. Les inscripcions de les llindes fan referència a la família Puigmarti, una nissaga de ferrers que es va instal·lar al mas i que n'eren els propietaris al segle XVIII. | 96|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80986 | Rellotge de sol de Cal Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-marfa | www.gnomonica.cat | XIX | Rellotge de sol de vareta fet en base a pintura negre sobre el mateix arrebossat de la façana principal de l'edifici, és del tipus vertical declinant amb orientació sud-est. Les línies horaries són de 5 a 3, amb línies més curtes per a les mitges hores i encara més curts pels quarts; els nombres són en xifres aràbigues. El dibuix del rellotge pren forma similar a un escut dins un rectangle, a cada angle interior del rectangle hi ha una hexafòlia. A la part superior i sota una petita creu hi ha la data '1892' inscrita. | 08128-52 | Carrer Fèlix Estrada Saladich, 13. | Antigament, la casa de Cal Marfà era coneguda amb el nom de Cal Ferrer degut a que entre els segles XVII i XVIII, la família Puigmartí que hi residia es dedicaven a ferrers. | 41.7594600,2.0121600 | 417882 | 4623541 | 1892 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80986-foto-08128-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80986-foto-08128-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Marfà consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número 16776. El número de referència de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Soceitat Catalana de Gnomònica és el 5105. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81013 | Cal Leiandru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-leiandru | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. Http://www.xerolit.cat | XVIII | Es tracta d'un edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos amb una coberta de teules a dues vessants i amb el carener orientat en paral·lel al carrer. L'edifici consta de dos volums, un dels quals està enretirat de la línia de façana, el qual es correspon a una construcció amb elements més antics. El primer volum conté la porta principal d'accés a l'interior, que disposa de brancals realitzats amb grans carreus de pedra amb el cantell bisellat i una llinda en forma d'arc escarser realitzada amb diverses filades de maó massís. Damunt aquesta porta se situa un balcó amb llosa d'obra i barana de ferro amb perfils verticals helicoïdals i passamà simple. L'obertura de dit balcó és simple i no presenta cap element decoratiu o estructural destacable. Al costat mateix hi ha una senzilla finestra. A la segona planta, a la zona de golfes, es disposa una sola finestra amb emmarcaments de pedra monolítica (brancals i ampit) i llinda recta. Els murs presenten l'estructura d'un senzill paredat comú i és probable que les dues obertures de la primera planta siguin el resultat d'alguna reforma. Pel que fa al segon volum que està enretirat de la línia de façana, presenta un portal a la planta baixa amb brancals de carreus de pedra ben tallada i escairada que suporten una gran llinda monolítica, també de pedra. A la planta pis es disposa d'una finestra amb emmarcaments notables; és a dir, amb brancals de carreus de pedra ben tallats amb el cantell motllurat que suporten una llinda monolítica també amb el cantell motllurat. L'ampit és monolític motllurat i sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la planta superior hi ha una obertura obrada amb posterioritat, amb emmarcaments d'obra de maó massís i una fusteria que ocupa la meitat de la llum de l'obertura. Els paraments també són de carreus de pedra formant un paredat comú força rústec. La superfície de façana corresponent a la planta baixa presenta un revestiment a base d'un arrebossat simple. | 08128-79 | Carrer Fèlix Estrada i Saladich, 9-11 | L'edifici es troba ubicat al carrer Fèlix Estrada i Saladich, anteriorment anomenat carrer del Ferrer, ja que a poca distància hi havia un taller de ferrer concretament a Cal Marfà. En origen, aquest carrer havia format part del carrer Nou, era una continuació del mateix carrer Nou i carrer Sastre; de fet, resseguint l'antic camí de Calders. La urbanització del que s'anomena Poble Avall i que inclou, entre altres, els esmentats carrers Nou, Sastre i Ferrer (avui Fèlix Estrada Saladich) s'inicia al segle XVII. La casa conserva elements que poden correspondre al segle XVIII amb reformes posteriors, tot i que no es pot descartar que sigui originària del període inicial de parcel·lació i construcció del carrer al segle XVII. | 41.7593500,2.0120000 | 417868 | 4623529 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81013-foto-08128-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81013-foto-08128-79-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 80973 | Llinda de Ca l'Estudiant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-lestudiant | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII | La llinda de Ca l'Estudiant, està situada a la planta baixa, concretament coronant la porta principal; es tracta d'una llinda plana monolítica amb una motllura senzilla a l'angle inferior, el qual es mostra acabat en punt rodó. En el frontal hi ha inscrita la data 1683, al centre de la qual s'observa una mena d'escut coronat de traça esquemàtica, dins el qual hi ha eines pròpies dels mestres de cases: un martell, un compàs i un angle. | 08128-39 | Carrer Nou, 15 i 17. | La pròpia referència de la llinda porta a pensar que la casa pot ser originària de finals del segle XVII. | 41.7595200,2.0103200 | 417729 | 4623550 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80973-foto-08128-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80973-foto-08128-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80973-foto-08128-39-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons consta a la bibliografia, anteriorment Ca l'Estudiant també era coneguda com a Cal Dretxu. | 96|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81011 | Cal Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-plans | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat | XVII-XVIII | actualment està sense ús, amb les obertures tapiades; sembla que l'interior està ensorrat i en general, l'estructura conservada està degradant-se. | Es tracta d'un edifici format per una estructura principal, organitzada en alçat en planta baixa i pis, a la que s'hi adossa una precària construcció de només un nivell. La coberta del cos principal és de teules, formant dues vessants i amb el carener orientat en paral·lel al carrer. L'edifici adossat té una coberta de teules formant una sola vessant orientada transversalment al carrer. Els murs presenten l'estructura d'un paredat comú amb petits carreus a voltes disposats en filades. Disposa d'un portal i una finestra a la planta baixa, mentre que a la planta pis es disposen dues finestres de les mateixes característiques i una tercera, més petita, producte, molt probablement d'una reforma. Totes les obertures estan tapiades i presenten les mateixes característiques, és a dir, emmarcaments de pedra ben tallada i escairada, monolítica a les llindes i als ampits de les finestres que estan motllurats i que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la llinda monolítica del portal d'entrada hi ha la inscripció de la següent data: '1698', i a una de les finestres de la planta pis hi ha la següent data inscrita: '1701'. L'estructura adossada presenta bàsicament uns murs de totxana i escassos panys de murs de paredat comú. Disposa d'un portal modern sense cap element destacable, i el que sembla ser un gran finestral avui dia tapiat. | 08128-77 | Carrer Nou, 19 | La casa compta amb dues dates inscrites en llindes de la façana principal, que ens indiquen que degué bastir-se entre finals del segle XVII i inicis del XVIII (1698 i 1701). Aquesta cronologia concorda amb el període d'urbanització de la zona i més concretament del carrer Nou, essent una de les primeres àrees d'ampliació del poble de Monistrol de Calders. | 41.7596600,2.0103600 | 417732 | 4623565 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81011-foto-08128-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81011-foto-08128-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81011-foto-08128-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que el nom de Cal Plans prové de la família que hi residí al segle XVIII i que dóna nom a la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81230 | Llinda de Cal Xei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-xei | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII | Llinda plana monolítica que corona l'obertura principal d'accés a la casa, es tracta d'una llinda que forma part d'un conjunt uniforme amb els muntants que constitueixen la portalada principal. En aquest sentit es tracta de blocs tallats regularment, amb acabat polit i els angles interns amb motllura de mitja canya. A la llinda destaca la data 1708 gravada en grans números que ocupen gran part de l'amplada de la peça. | 08128-296 | Carrer Sant Llogari, 13 | Element del segle XVIII segons la data que s'indica en la mateixa llinda, segurament corresponent al moment de construcció de la casa que coincideix en l'època de màxim creixement i desenvolupament urbanístic de diferents carrers del poble de Monistrol de Calders, entre els quals el de Sant Llogari. | 41.7599300,2.0156100 | 418169 | 4623590 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81230-foto-08128-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81230-foto-08128-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81230-foto-08128-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba ubicada en una casa entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes superiors, amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel al carrer. La porta està situada a la part central de la planta baixa. La resta d'obertures tant de planta baixa com de les plantes superiors són de traçat recte sense elements arquitectònics visibles, segurament en gran part degut a reformes recents. A planta primera destaca un balcó amb voladís.Es tracta d'una tipologia de casa que reprodueix en un format força coincident en altres edificis del carrer Sant Llogari. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81231 | Cal Blancu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blancu | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | Edifici ubicat en un cap de carreró, comptant amb tres façanes visibles i un quart costat que comparteix mitgera amb la casa veïna. La casa és de planta rectangular, amb tres nivells de planta (planta baixa i dues plantes superiors, potser també disposa d'un nivell sota coberta); la teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel al carrer; la superfície de la façana compta amb un revestiment simple i amb acabat pintat. La façana principal obra al carrer Sant Llogari, en la qual hi ha dues obertures a planta baixa, la porta d'accés i una finestreta, tot de disseny simple sense cap element arquitectònic visible; en els altres dos nivells, una sola obertura per planta, a la primera un balcó amb voladís i sobre una finestreta, totes dues de llinda plana monolítica i muntants amb carreus ben tallats i polits, la finestra té ampit sobresortit amb una motllura senzilla. A la façana lateral, destaca el mur vist de pedres irregulars, en el que s'hi adossa una escala exterior de graons de pedra que permet assolir la porta d'accés a nivell de planta primera; aquesta obertura és de llinda plana monolítica i brancals també de carreus ben tallats i polits; al seu costat una finestra de configuració recent. En aquesta façana es pot identificar una petita remunta a nivell de coberta. Pel que fa a la façana posterior, la qual obra al carrer Xic, compta amb menys alçat degut a que aquest carrer es troba a una cota superior; el tractament de les obertures i superfície d'aquesta façana són similars a la del carrer Sant Llogari, en aquet cas amb dues obertures per planta, a la planta baixa una porta d'accés amb llinda i muntants amb els angles treballats al biaix; a la planta superior també hi ha una finestra emmarcada en carreus ben tallats i polits, les altres són obertures senzilles. | 08128-297 | Carrer Sant Llogari, 15 | Es tracta d'un format de casa que esdevé un exemple tipològic del tractament de diversos edificis que formen part del Carrer de Sant Llogari. La urbanització del carrer es comença a configurar especialment a inicis del segle XVIII, tot i que especialment al llarg del segle XVIII i amb continuïtat vers el segle XIX, encara que amb algunes cases de construcció anterior. | 41.7598900,2.0157100 | 418177 | 4623586 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81231-foto-08128-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81231-foto-08128-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81231-foto-08128-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que la majoria de les cases del Carrer de Sant Llogari que compten amb accés posterior pel carrer Xic, mostren una tipologia força similar, de la qual aquesta és lleugerament diferent, probablement per trobar-se fent cantonada amb un petit pas o carreró que comunica el Carrer de Sant Llogari amb el Carrer Xic. Tot i això manté també l'accés posterior a l'interior de l'edifici a nivell de planta primera. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81251 | Cal Jep Dó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jep-do | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat/fitxesmonistrol/Cal%20Jep%20D%C3%B3.html | XVIII | Edifici entre mitgeres, format per planta baixa, primera i sota-coberta; la teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel al carrer. La façana principal obra al carrer de Sant Llogari, compta amb diverses obertures a nivell de la planta baixa; a la zona central la portalada principal d'accés, emmarcada en llinda plana monolítica sobre brancals de carreus tot ben tallat i polit i els angles tallats al biaix, la superfície de la llinda està erosionada i parcialment laminada fet que no permet una bona lectura de les dades gravades, s'identifica el que sembla 'PVI(G....) MARTÍ'; a un costat, una porta de més amplada i a l'altre costat dues finestretes, una de les quals és com a resultat del cegat parcial d'una porta. A planta primera destaca al centre una obertura que obra a un balcó amb voladís de pedra i barana de ferro, situat sobre la vertical de la porta principal, i flanquejat per una finestra a cada costat, totes tres obertures són de llindes de pedra ben tallada i polida. Al darrer nivell, trobem unes obertures de llinda en arc de mig punt, concretament dues a cada extrem de la façana, avui tancades amb fusteria però segurament corresponents a una antiga galeria oberta; a la part central, una petita finestra i una obertura de balcó amb ampit de ferro sense voladís. La superfície de la façana té revestiment simple i acabat pintat, alguns petits despreniments permeten veure el material de pedra que conforma els murs de la façana. A la façana posterior, hi ha accés directe a nivell de planta primera; algunes cases d'aquest carrer comptaven amb celler i tines, probablement amb accés des de la façana posterior. | 08128-317 | Carrer Sant Llogari, 5 | Edifici bastit a inicis del segle XVIII, coincidint amb l'època de desenvolupament urbanístic del Carrer de Sant Llogari, que tingué continuïtat fins durant tot aquest segle XVIII i fins al segle XIX. Esdevenint part de la segona gran fase de creixement urbanístic del poble de Monistrol de Calders. La tipologia arquitectònica de l'edifici es reprodueix amb força similituds en altres immobles del mateix carrer. Segons les dades recollides per Gustau Erill, la casa fou construïda després del 1758 per part de la família Puigmartí, que en mantingué la propietat fins mitjans del segle XIX, quan per núpcies l'hereva Puigmartí s'uní a la família Carrió, família que posteriorment en mantindria la propietat. La casa consta referenciada documentalment al 1868. | 41.7601600,2.0152100 | 418136 | 4623616 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La denominació de la casa prové l'evolució del sobrenom amb que era conegut Josep Puigmartí i Soler, Dó (1783); dues generacions posteriors Josep Carrió i Puigmartí, era anomenat el Jep de Cal Dó. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81229 | Cal Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llogari | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII | Edifici entre mitgeres, compta amb planta baixa, primera i sota-coberta; la teulada és a dos vessants amb el carener paral·lel al carrer. La façana principal obra al carrer de Sant Llogari, compta amb dues obertures a planta baixa, la portalada principal d'accés, emmarcada en llinda plana monolítica sobre brancals de carreus tot ben tallat i polit, amb la data 1708 gravada a la llinda; al costat, una porta de configuració recent. A planta primera hi ha dues portes que obren a balcons amb voladís, de característiques lleugerament diferents; la del costat més de ponent l'obertura té llinda i brancals també de carreus ben tallats i polits, amb els angles treballats al biaix, a la llinda hi ha la inscripció 'LLOGARI PVITG MARTÍ 1769', el voladís del balcó té una motllura senzilla i barana de ferro forjat; el balcó situat sobre la porta principal d'accés compta amb una obertura de configuració simple. Al darrer nivell, trobem una finestra simple, sense elements arquitectònics visibles, i al costat, una obertura doble de llinda en arc de mig punt, tampoc són visibles elements arquitectònics ni materials constructius; és probable que les obertures del darrer nivell siguin el resultat de la transformació d'un espai d'eixida. La superfície de la façana té revestiment simple i acabat pintat. A la façana posterior, hi ha accés directe a nivell de planta primera, destacant que compta amb un espai davant la façana a manera de zona de magatzem; sembla que algunes cases d'aquest carrer comptaven amb celler i tines, probablement amb accés des de la façana posterior. | 08128-295 | Carrer Sant Llogari, 7 | Edifici bastit a inicis del segle XVIII, coincidint amb l'època de desenvolupament urbanístic del Carrer de Sant Llogari, que tingué continuïtat fins durant tot aquest segle XVIII i fins al segle XIX. Esdevenint part de la segona gran fase de creixement urbanístic del poble de Monistrol de Calders. La tipologia arquitectònica de l'edifici es reprodueix amb força similituds en altres immobles del mateix carrer. | 41.7600800,2.0153100 | 418144 | 4623607 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81229-foto-08128-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81229-foto-08128-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81229-foto-08128-295-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que la majoria de les cases del Carrer de Sant Llogari que compten amb accés posterior pel carrer Xic, mostren una tipologia força similar, de la qual aquesta és lleugerament diferent, probablement per trobar-se fent cantonada amb un petit pas o carreró que comunica el Carrer de Sant Llogari amb el Carrer Xic. Tot i això manté també l'accés posterior a l'interior de l'edifici a nivell de planta primera.Al costat de la porta principal d'accés hi ha unes rajoles ceràmiques pintades en blau sobre blau, en que s'hi indica el nom 'CAL LLOGARI'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81012 | Cal Rellotger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rellotger | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat | XVII-XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos i amb una coberta de teules, a dues vessants, amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. Aquesta presenta un disseny d'obertures força regular, amb dos eixos verticals ben definits. Així, a la planta baixa presenta dos portals, l'un dona accés al vestíbul de la caixa d'escala i l'altre a un local. El portal principal disposa de emmarcaments realitzats amb grans carreus de pedra en els brancals, amb els cantells motllurats, que suporten una llinda monolítica, també de pedra i motllurada, que duu la inscripció de la data de '1698' al centre de la llinda. El portal del local no disposa de cap tipus d'emmarcament remarcable. En el primer pis se situen un balcó amb llosa de pedra d'escàs voladís i amb el cantell motllurat, i una finestra. La barana del balcó és de ferro de disseny senzill probablement obrada modernament en el moment de la darrera rehabilitació de l'edifici. L'obertura del balcó té els emmarcaments idèntics als del portal de la planta baixa, és a dir, brancals motllurats de grans carreus de pedra i llinda monolítica també de pedra i motllurada. La finestra també disposa d'uns emmarcaments de les mateixes característiques amb un ampit motllurat monolític que sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la darrera planta s'observen dues finestres, més petites, amb uns emmarcaments idèntics. El ràfec de la coberta no és massa pronunciat i està realitzat a base de teules damunt d'una filada de maons massissos col·locats de pla. Els murs presenten un aparell de carreus petits de pedra formant un paredat comú. El conjunt hagi estat objecte d'una moderna rehabilitació. | 08128-78 | Carrer Sastre, 13 | La casa compta amb la data 1698 inscrita en una llindade la façana principal, segurament testimoni del període de construcció de l'edifici a finals del segle XVII; tot i que la casa també ha estat sotmesa a modificacions posteriors i també una reforma recent. La cronologia de construcció concorda amb el període d'urbanització de la zona i més concretament del carrer Nou i del carrer Sastre (antigament aquest darrer era part del mateix carrer Nou, rebia el mateix nom), essent una de les primeres àrees d'ampliació del poble de Monistrol de Calders. El nom de Cal Rellotger prové del fet que durant el segle XVIII, la família propietària, de cognom Pineda, van dedicar-se a aquest ofici; segons recull Gustau Erill, 'tant Sebastià Pineda i Reixach com el seu fill Josep Pineda i Casasanpera s'especialitzaren en la construcció de rellotges a partir de l'ofici de fuster que exercies; el segon fill del primer, germà del segon, de nom Francesc, aprengué específicament l'ofici de relloter, tot i que s'establí fora de Monistrol de Calders' (http://www.xerolit.cat/fitxesmonistrol/Cal%20Rellotger.html) | 41.7589400,2.0104800 | 417741 | 4623485 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81012-foto-08128-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81012-foto-08128-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81012-foto-08128-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Anteriorment, a inicis del segle XIX la casa consta registrada com casa Xicotet. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81009 | Ca l'Estiraguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestiraguers | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII | seria convenient una actuació de rehabilitació. | Es tracta d'un edifici format per un volum principal, al qual, amb el pas del temps, s'hi ha anat adossant diverses construccions tot transformant-lo. El cos principal, de planta rectangular, s'articula en alçat en planta baixa, un pis i golfes, amb una coberta de teules de dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. A la zona més meridional d'aquest cos s'adossen un seguit d'estructures que no segueixen un patró constructiu; es tracta d'uns coberts i un volum de planta baixa que s'adossa a la façana, amb terrassa transitable i que sobresurt de la línia de rasant de la façana. Pel que fa a la façana del cos principal que afronta al carrer, aquesta no presenta una organització d'obertures regular sinó que és el resultat, molt probablement, de diverses transformacions. Així, una de les dues portes d'accés a la planta baixa presenta brancals de carreus de pedra i una gran llinda monolítica, aquesta obertura ha estat modificada i reduïda a la meitat de l'amplada original (és la porta situada just sota mateix del balcó-terrassa). La segona porta és de factura moderna, a manera de garatge. El volum de planta baixa adossat a la façana és una construcció feta amb murs de paredat comú i una porta més aviat senzilla. La coberta, com ja s'ha dit, és plana, i forma una terrassa que enllaça amb un balcó que recorre part de la façana que afronta al carrer. El balcó disposa d'un voladís realitzat amb una moderna obra de biguetes de ferro i revoltons de maó de pla. La barana del balcó - terrassa és de disseny senzill, amb barrots verticals de secció rectangular i passamà simple, instal·lada entre dos matxons d'obra. A l'alçada del primer pis s'observen tres finestres i una porta situades a la zona del balcó- terrassa, quatre obertures sense emmarcaments remarcables amb llinda recte. Una cinquena obertura, situada fora de la zona del balcó, presenta uns emmarcaments interessants; uns brancals realitzats amb grans carreus de pedra ben tallats i escairats, un ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, i una llinda monolítica amb la inscripció '17 IHS 2?', una probable data de construcció o reforma on la darrera xifra no es pot llegir. Al nivell superior i a la zona més meridional s'obre una galeria de dos arcs rebaixats, dos arcs força rústecs envoltats d'uns murs obrats amb un paredat comú amb zones on el revestiment ha desaparegut; aquest nivell compta amb una altra finestra de disseny simple, sense elements destacables. A la cantonera meridional s'hi adossa un cobert de dues plantes sense murs de tancament, amb forjats de bigues de tronc de fusta i coberta de teules d'una sola vessant. A la planta segona s'observa una barana de ferro que enllaça amb la del balcó-terrassa i que segueix la mateixa tipologia. A la façana lateral, orientada a ponent, s'articulen diverses obertures més aviat senzilles, tot i que hi ha la traça d'alguna obertura de un brancals de carreus treballats al biaix, totalment transformada; a la segona planta destaca la continuació d'obertures de la galeria, amb dos arcs rebaixats de les mateixes característiques de la façana principal. Tots els murs presenten un paredat comú amb zones revestides amb un arrebossat simple. Davant d'aquesta façana de ponent s'obren horts i al costat nord s'hi adossa una construcció, que sembla que havia estat destinada a corts i magatzem. | 08128-75 | Carrer Sastre, 28. | Aquest edifici està construït en una de les primeres zones que es parcel·laren per ampliar el poble, posterior a la zona de la sagrera, eren unes terres que havien format part de la finca i heretat del mas el Bosc. Les cases que es construïren entre la carretera de Sabadell a Prats i la riera de Sant Joan, conformarien el nucli conegut com poble avall. La urbanització d'aquesta zona, inicialment el carrer Nou, seguint per parcel·les cap l'actual carrer del Sastre, té origen al segle XVII i durant el XVIII. Les característiques arquitectòniques de l'edifici de Ca l'Estiragués encaixen en aquest període constructiu, de fet, la casa té una llinda a la façana principal amb una data de les primeres dècades del segle XVIII; tot i això, l'immoble mostra algunes modificacions realitzades posteriorment. | 41.7588900,2.0100100 | 417702 | 4623480 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81009-foto-08128-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81009-foto-08128-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81009-foto-08128-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80960 | Centre Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-parroquial-2 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta a dues aigües realitzades amb plaques de fibrociment ondulat i amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. Els murs exteriors són de paredat comú, irregular, tot ressaltant els emmarcaments de les obertures que estan realitzats amb obra de maó vist per tal de crear una bicromia que dóna caràcter a la façana. L'organització d'obertures és força simètrica, amb tres eixos verticals de portals a la planta baixa i a la planta superior, dues finestres que flanquegen un balcó ampitador. Els portals del baixos disposen del mateix tractament formal, és a dir, brancals de maó massís amb llinda en forma d'arc de ferradura, també de maó massís. El portal central és una mica més gran i sembla ser que ha estat objecte de modificacions ja que la zona interna de l'arc ha estat tapiat i revestit amb un arrebossat senzill tot emmarcant un escut de pedra artificial. En dit escut s'observa la silueta de l'església de Sant Feliu sobrer les quatre barres emmarcat en un cercle que l'envolta la següent llegenda: 'CENTRE PARROQUIAL / MONISTROL DE CALDERS'. Les tres obertures de la planta superior disposen de llindes en forma d'arc escarser i com en el cas de la planta baixa, la central és més ampla, a més de presentar la tipologia de balcó ampitador, amb una barana en forma de balustrada amb motius geomètrics realitzada amb pedra artificial. Corona la façana una cornisa contínua simple, lleugerament motllurada. | 08128-26 | Carrer de l'Església, 3. | Edifici construït als anys trenta del segle XX, sembla que la façana és obra de l'any 1934, concretament del mestre d'obres Josep Pla, conegut amb el nom del Farràs, qui era admirador de l'arquitectura àrab, fet que es testimoniaria en l'ús d'algunes estructures o elements arquitectònics que recorden l'estil moresc. El mateix mestre de cases sembla que actuar en les obres de reforma i ampliació de la masia la Païssa, en la que també hi ha combinació de murs de pedra amb maó massís en els emmarcaments d'obertures. L'edifici actualment té funcions de sala de teatre, tot i que sembla que originàriament havia acollit una escola parroquial, i posteriorment, una sala de cinema. | 41.7598400,2.0135800 | 418000 | 4623582 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80960-foto-08128-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80960-foto-08128-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80960-foto-08128-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'emplaçament que ocupa aquest edifici és on anteriorment hi havia Ca l'Erola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80959 | Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-7 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | Es tracta d'un edifici d'habitatges resultant d'una rehabilitació que ha transformat notablement el seu aspecte original. De planta rectangular s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener situat en paral·lel al carrer de la Vinya. Tot sembla indicar que ha estat objecte d'una intervenció força profunda. Així, a la part posterior s'observa un cos d'edifici que sobresurt en alçat de la resta, la qual cosa fa suposar una remunta. Els murs exterior estan formats per filades de petits carreus de pedra fins a l'alçada del forjat de la planta baixa (aproximadament), disposant de paredat comú a la resta de l'edifici. Documentació gràfica antiga mostra com l'obra dels murs perimetrals de l'edifici són de tàpia a partir de la primera planta, la qual cosa demostra el grau d'intervenció en l'edifici. La cantonera aixamfranada també és el resultat de la darrera intervenció, ja que antigues imatges mostren una cantonera formant angle. La disposició de les obertures de la façana principal no es correspon amb l'original. En l'actualitat presenta, a la planta baixa, un portal d'accés a l'edifici en forma d'arc de mig punt realitzat amb grans dovelles que descansen en uns brancals realitzats amb grans carreus i de cantells bisellats. A la primera planta es disposen tres finestres de característiques similars, amb emmarcaments de pedra, amb llindes i ampits monolítics, on hi destaca la llinda de la finestra central (situada damunt del portal) on hi té gravada la següent inscripció: 'FRANSCICO PONSA MES / TRA DE CASAS ANY 1773'. També destaquen els ampits monolítics d'aquestes tres finestres, motllurats i que sobresurten lleugerament de la línia de façana. A la darrera planta també es disposen tres finestres alineades amb les de la planta inferior i amb emmarcaments similars llevat dels ampits que no sobresurten de la línia de façana ni mostren motllures. La façana lateral presenta una finestra a la primera planta i un balcó ampitador a la segona, dues obertures centrades respecte l'amplada de la façana i disposen d'emmarcaments amb llindes i ampits monolítics. La façana posterior correspon al cos d'edifici que sobresurt en alçat, presenta una organització d'obertures irregular amb tres portals a la planta baixa, amb brancals realitzats amb grans carreus de pedra i llindes rectes. A la primera planta es disposen tres finestres sense cap element destacable. A la segona planta presenta l'estructura de galeria amb tres obertures (finestres parelles) rematades per una llinda comuna, probablement d'obra aplacada de fusta. | 08128-25 | Carrer de la Vinya, 1. | Tal i com assenyala una llinda d'una finestra de la façana principal, la casa deu ser obra del segle XVIII, 1773 segons la inscripció de la llinda; moment que coincidiria amb un període amb la urbanització de gran part del carrer de la Vinya i en conjunt, en un segle en que s'experimentà un gran creixement del poble. | 41.7607500,2.0136600 | 418008 | 4623683 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80959-foto-08128-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80959-foto-08128-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80959-foto-08128-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici està ubicat a l'extrem de ponent del carrer de la Vinya, fent cantonada amb el carrer del Call.Sembla que el nom de la casa es podria deure al fet que era propietari, d'ofici mestre de cases. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80972 | Llinda de Ca la Bet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-la-bet | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII | Es tracta d'una llinda situada a la planta baixa, coronant la porta d'entrada a la casa, es correspon amb una peça rectangular monolítica amb l'angle inferior treballat al biaix. Compta amb la inscripció «AN 1673» i, al centre de la data, el dibuix gravat d'unes tisores obertes. La presència d'aquest objecte a la llinda porta a pensar que en aquesta casa havia hagut un sastre; de fet, a més del nom del carrer del sastre, on hi ha ubicada la casa, consta que antigament també s'anomenava així la casa. | 08128-38 | Carrer del Sastre, 11. | La pròpia referència de la llinda porta a pensar que la casa pot ser originària de finals del segle XVII, tot i que en l'actualitat s'hi ha dut a terme una reforma important. | 41.7590100,2.0106300 | 417754 | 4623493 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80972-foto-08128-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80972-foto-08128-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80972-foto-08128-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici també consta escrit com a Ca l'Avet. | 119|96 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 80974 | Llindes de Cal Llirac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-cal-llirac | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII | A la façana principal Cal Llirac hi trobem dues llindes amb inscripcions. Una a la porta principal i l'altra al balcó del primer pis. Es tracta de dues llindes planes monolítiques amb motllura senzilla a l'angle interior, mostrant un acabat arrodonit, acabat que també es reprodueix en els muntants d'ambdues obertures. Pel que fa a la llinda de la porta principal, mostra al centre un dibuix gravat de difícil interpretació, en la bibliografia s'esmenta a manera d'hipòtesis que podria representar una bota de cama alta i cosa que podria indentificar-se amb la casa d'un cuireter. Aquesta llinda té la data inscrita la data 1685, amb el dibuix al centre i amb petits rombes entre les xifres. Pel que fa la llinda de l'obertura de la planta primera, la qual dóna al un balcó, mostra la inscripció 'IASINTO» junt amb altres lletres a costat i costat del dibuix central. De fet, a la part central de la llinda hi ha rebaixat un quadrat dins el qual, en relleu, hi ha la data '1686' i al centre de la qual es desenvolupa un dibuix consistent en una creu sobre una base quadrangualar amb una aspa dins i damunt de tot una forma que sembla correspondre a un animal alat esquemàtic. | 08128-40 | Carrer del Sastre, 20. | Les referències a les dates 1685 i 1686 en dues de les llindes de la casa, ens indiquen que la casa pot ser originària d'aquest moment. De fet, de finals del segle XVII consten diverses referències en llindes de la zona del poble avall, on es localitza aquesta casa. | 41.7590100,2.0103800 | 417733 | 4623493 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80974-foto-08128-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80974-foto-08128-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80974-foto-08128-40-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81252 | Carreu de Cal Pere Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreu-de-cal-pere-cinto | XVII | Carreu situat a l'angle nord-est de la casa de Cal Pere Cinto, es tracta d'un bloc de pedra ben tallat i polit, en el qual hi ha una inscripció al costat de llevant de la cantonera. Tot i que sembla que el gravat podria correspondre a una data no queda del tot clar, podria ser un 161(8). | 08128-318 | Carrer del Serrat, 14 | 41.7599400,2.0122800 | 417892 | 4623595 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81252-foto-08128-318-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El carreu està situada en un edifici de planta baixa, primera i sota coberta, bastit en murs de pedra; algunes de les obertures són amb muntants de carreus de pedra tot i que la majoria amb llindes de maó massís, segurament resultat d'alguna modificació posterior. La casa destaca per sobresortir de la línia de façanes de les cases contigues que hi ha vers l'oest. | 96 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||
| 80937 | Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-martir-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII | Petita capelleta caracteritzada per les seves reduïdes dimensions, aproximadament de tres metres de llargada per dos metres d'amplada. L'edifici és de planta rectangular, orientat aproximadament est-oest, amb murs de pedra i coberta a dues vessants amb lloses. La porta d'accés està situada al mur est, és de tipologia senzilla, amb muntants de carreus i llinda plana monolítica sense elements ornamentals. També a l'extrem de llevant, i per damunt de la teulada s'alça una espadanya obrada en pedres i morter, d'una sola obertura, i sobre la qual hi ha una petita creu metàl·lica. Els murs exteriors, excepte el de la façana principal, mostren un acabat en pintura blanca. L'interior és una petita nau amb coberta de volta; al fons, a la paret de l'altar hi ha una petita fornícula que custodia una escultura de Sant Pere i una petita lleixa a manera de mesa encastada a la paret. Les parets interiors compten amb un revestiment de morter i pintura blanca. | 08128-3 | Dalt d'una carena que s'alça a l'oest del poble i a pocs metres al nord del Serrat del Llogari. | La devoció per la capella està arrelada al municipi; fa anys, eren habituals les processons, benedicció del terme i altres cerimònies a la capella de Sant Pere Màrtir. Coincidint amb el dia de Sant Pere era tradició fer-hi una foguera que es deia que era per protegir de les pedregades. És un indret habitual de pas en passejades i de caminades populars. Les característiques arquitectòniques de l'edifici poden correspondre a una obra de barroc rural del segle XVII. | 41.7582100,2.0032300 | 417138 | 4623411 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80937-foto-08128-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80937-foto-08128-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80937-foto-08128-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La capella es troba ubicada dalt d'una carena a la zona de la Serra de les Abrines, a l'extrem est d'un coll situat entre el Serrat del Llogari i el Serrat del Rellotger, just en un indret amb molt bones vistes vers el poble i tota la vall de la riera de Sant Joan, entre altres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81079 | Goigs de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-feliu | https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/06/goigs-al-martir-sant-feliu-patro-de.html | XIX-XX | Els goigs de Sant Feliu Africà mantenen el mateix text que s'utilitzen en altres parròquies. El text rememora el martiri que patí el sant a les terres gironines i la intervenció divina que el salvà a la zona de l'actual Sant Feliu de Guíxols. Es conserven tres documents dels goigs molt similars corresponents a la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders. El document més antic és imprès amb tinta negra, a Manresa a la Impremta de Pau Roca l'any 1858. A la part central superior, entre mig del títol dels goigs hi ha un gravat del sant que inclou els atribuïts habituals, la palma de martiri i amb la roda de molí penjada al coll, a costat i costat del dibuix central és ornamentat amb elements florals i garlandes emmarcant el text i a la part central vertical del text. En els altres dos exemplars, el text dels goigs i els dibuixos dels gravats són els mateixos, el document que sembla més antic no inclou data i va se imprès per J. Sallent a Sabadell. Pel que fa al document més recent va ser imprès per La Noogràfica l'any 1977, és a dues tintes, tot negre excepte la garlanda i dibuixos disposats a costat i costat del sant, en els que es representen elements de l'església parroquial, en color rogenc. El document del 1977 compta amb el text del preguem lleugerament diferent, bàsicament amb un llenguatge més actualitzat. Una altra diferència d'aquest document és que a la part inferior s'hi inclou la partitura de la tornada i les estrofes. | 08128-145 | Església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders | El cant dels goigs es realitza a l'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders en la celebració de la missa en motiu de la Festa Major. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81079-foto-08128-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81079-foto-08128-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sant Feliu l'Africà va ser un màrtir gironí, del qual es celebra la seva festivitat el dia 1 d'agost, data de la Festa Major de Monistrol de Calders. | 98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81080 | Goigs de Sant Bonifaci i Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bonifaci-i-sant-amanc | https://algunsgoigs.blogspot.com/search?q=Bonifaci+i+aman%C3%A7 http://bibliogoigs.blogspot.com/2018/07/goigs-dels-sants-bonifaci-i-amanc.html SOCIAS BATET, Immaculada (2007): Els Abadal, un llinatge de gravadors. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XVIII-XX | actualment no es té constància que es mantingui la tradició de cantar aquests goigs. | Goigs en honor als màrtirs Sant Bonifaci i Sant Amanç, dels quals es conserven dos exemplars un del segle XVIII i l'altre del XIX; el text dels goigs és el mateix, tot i que en la versió més moderna està actualitzada, i l'estructura decorativa dels documents és similar (amb diferents gravats dels sants, de les garlandes i demés elements ornamentals). Segons consta al subtítol de la capçalera dels documents dels goigs, la parròquia de Monistrol de Calders venerava les relíquies d'aquests sants. En el document més antic diu així: 'Las quals relíquies se veneran en la parroquia de Monistrol de Caldés. Any 1753'. El text diu: Puix que ja en lo etern descans / de Deu lograu tants favors; / Siau nostres protectors / Bonifaci, y Sant Amans. / Vostres noms vos acreditan / per benefactors amats, / quedant tots aconsolats los pobres, que vos visitan; /Puix á tots ab llargas máns / los repartiu los tresors. / ( ...) Vostras Reliquias venera / tot Monistrol de Caldés, / per Protectors vos ha pres, / y en celebrarvos se esmera; / Procurem tots ser amants / de tant insignes tresors. / Lo Poble de Monistrol / vos ha pres per Advocats, / de Llamps, Pedra, y Tempestas / guardatnos ab tot consol, / Al Vi, Blat, y demes grans / cullim per vostres favors, / Gran alivio experimentam / ab vostras Reliquias Santas, / fructificant mes las plantas / des de que ellas gosam, / Estas Montanyas, y Plans / dónant grans, fruyts, ab tals flors. / Siau nostres. / Tornada / Puix feu prodigis tan grans, / y cantám vostres llahors / Siau nostres protectors / Bonifaci, y Sant Amáns. L'exemplar del document dels goigs a Sant Bonifaci i Sant Amanç del segle XVIII és imprès a tinta negra en un document de mida foli aproximadament. Compta amb una decoració a manera de garlanda que emmarca el document; a la part central el text del goig també compta amb unes altres franges decoratives disposades en vertica. A la part superior, ocupant l'espai central, hi ha un gravat representant les imatges dels sants, amb el títol dels goigs a banda i banda; el dibuix A la part inferior del goig hi ha l'oremus i la referencia de l'impressor i any, concretament Manresa, per Andreu Abadal l'any 1753. El dibuix dels sants podria ser un gravat del segle XVII obra de Pere Abadal. Pel que fa als goigs del segle XIX, mostra una estructura similar a l'anterior, tot i que actualitzada al moment. Tal i com indica el mateix document, van ser impresos a Manresa, a la Impremta de Roca, al carrer de Sant Miquel, 45, l'any 1870. | 08128-146 | Església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders | Tal i com diu la lletra, els cants dels goigs a Sant Bonifaci i Sant Amanç devien ser cantats com a protector en contra les tempestes (boira, pedra i llamps) i protector dels conreus i els seus fruits (vi, blat i altres grans); de tal manera si refereix el text del 1753: '(...)Perço Deu vos ha apropists / contra neula, pedra y llamps; / y per preservar los camps / de pedra, y tempestats. / Per lo que tots los Christians / vos dónan culto, y hornors, (...)'. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81080-foto-08128-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81080-foto-08128-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81080-foto-08128-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons consta als goigs, a l'església parroquial de Monistrol de Calders es guardaven i veneraven unes relíquies dels sants. La festivitat de Sant Bonifici i Sant Amanç és el dia 2 de juliol. | 98|94 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81245 | Ofici de picapedrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-picapedrer | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. -SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. -SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa. -SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa. | XIX-XX | tot i la llarga tradició que hi ha hagut el municipi, són molt pocs els picapedrers que mantenen en ús la tradició. | El treball de la pedra en les seves diferents vessants, l'extracció i l'elaboració de material final, com tallat de blocs, construcció de peces arquitectòniques o ornamentals, va ser una activitat molt arrelada al municipi de Monistrol de Calders. El municipi compta amb diverses pedreres escampades per territori; avui la gran majoria sense activitat extractiva. La pedra predominant a la zona és del tipus sorrenc, tot i això, consta que en alguna pedrera també s'havia extret pedra calcària però en poca quantitat. En el terme es localitzen antigues pedreres de dimensions i volum d'explotació molt divers, en aquest sentit hi havia pedreres més aviat petites, com pot ser la de la Beresma i altres amb un volum de treball a gran escala com la de Pumanyà o la de la Païssa (del Jornet). La gran majoria de pedreres, o almenys les que han deixat més empremta en el territori es localitzen especialment a la meitat més nord del municipi, amb altres punts importants també per l'àrea més de ponent. A grans trets, el treball extractiu s'iniciava deixant al descobert un flanc de pedra on començaven a treballar els trencadors; aquests havien de tallar la pedra i fer-ne grans blocs que anomenaven daus. Per aconseguir-ho es realitzaven uns solcs o forats allargats on s'introduïen uns tascons primer de fusta que es mullaven amb aigua fins que es dilatava i feia trencar la pedra, però més tard també amb tascons de ferro que eren colpejats amb el mall fins que es desprenia el dau. Quan els blocs eren massa grans, aquests s'havien de tornar a partir amb el mateix sistema. Amb el temps, aquest procés es modificaria, passant a emprar pólvora que degudament col·locada i fent explotar provoca el trencament de la roca. Un cop obtinguts els blocs o daus aquests s'havien de tallar en peces de mides més petites per tal que els picapedrers poguessin treballar-hi. La feina del picapedrer consistia en transformar els blocs de pedra en els elements a punt de col·locar, ajudats de diferents eines, unes més emprades per donar forma i altres per els acabats i treball més fi, estris com l'escarpa i martell, l'escoda, el punxó, la buixarda, la gardina, el cisell, la grípia, la maça,... El procés de convertir el bloc de pedra amb la peça requerida, passa per diferents fases, com s'ha esmentat i a grans trets, primer donar forma i després polir, i en alguns casos, ornamentar o afegir inscripcions, dates o dibuixos. El tipus de material i peces elaborades tradicionalment pels picapedrers era molt variat i s'engloba en dos grans tipus, un més específic en la construcció d'edificis, com les cantoneres o carreus dels angles de cases o altres edificis, elements arquitectònics tals com carreus per muntants, llindes o ampits, entre altres tipus de peces amb motllura; d'altra banda, també feien altres elements i peces més genèriques, com carreus, pilars, graons, etc. | 08128-311 | Monistrol de Calders | Al municipi de Monistrol de Calders la tradició de treball de la pedra hi ha estat molt arrelada, evolucionant d'una època en que l'activitat era totalment manual cap a una feina més mecanitzada en diferents fases del seu procés de treball, sense excloure que encara es mantingui viva la tècnica i els mètodes de treballs artesanals entre alguns picapedrers. La vinculació del treball de la pedra amb el municipi es deu al fet que compta matèria primera de qualitat en el seu terme municipal, tant es així, que durant part del segle XX van haver-hi diverses pedreres actives simultàniament. L'extracció de la pedra i elaboració de material petri va anar evolucionant segons les tècniques de treball de cada època. En períodes més reculats l'extracció i treball també hi era molt present, fet que queda testimoniat en les diferents cases, masies i altres edificis del municipi i poblacions veïnes. En aquest sentit, passejant pels carrers de Monistrol és clarament visible la gran quantitat l'elements arquitectònics existents en les façanes de la majoria d'edificis, sobretot emmarcaments d'obertures, llindes, brancals i ampits, entre altres peces, moltes de les quals amb alguns elements decoratius, encara que en general més aviat senzills, i en diversos exemples amb dates, textos curts i/o dibuixos simples. En el cas del municipi de Monistrol de Calders, el treball de la pedra, a més, és present en la tècnica de treball més popular, la pedra seca; aquest mètode de treball de la pedra estava àmpliament estesa i queda testimoniat en la gran quantitat de barraques de vinya distribuïdes arreu del terme municipal. En aquest cas, és una tècnica específica que no contempla l'extracció i el tallat de la pedra, ja que en aquesta tècnica s'utilitza el material que es troba al territori, únicament s'escapça mínimament alguna pedra per tal de que es pugui col·locar bé, i inclou sobretot la feina, la tècnica de construcció sense morter, en sec, ja sigui barraques, marges o altres elements i estructures. | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Obert | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El senyor Jaume Sala és un dels pocs monistrolencs que manté viva l'activitat de picapedrer al municipi.Actualment al municipi de Monistrol de Calders es manté activa una pedrera, la Pedrera d'en Sala; en l'època de màxim treball extractiu van arribar a haver-hi una desena de zones d'extracció, tot i que no sabem amb exactitud quantes van arribar a funcionar simultàniament. El gran volum d'explotació de les pedreres està documentat sobretot des de finals del segle XIX i fins a finals del segle XX, amb diferents intensitats de treball. Cal dir, que tot i això el municipi ha comptat amb pedreres en temps molt més reculats, es fa difícil concretar i més quan l'aprofitament del material proper per la construcció dels edificis s'ha fet arreu, comportant en alguns casos l'obertura de petites pedreres properes per exemple als masos; en aquest sentit, s'emprava el material del que es disposava, calia utilitzar el que es tenia a mà. Tot i això, el fet que la pedra de Monistrol de Calders sigui de certa qualitat va afavorir que s'introduís al municipi la feina de picapedrer, tant en extracció de pedra com del treball posterior. Es desconeix el moment inicial d'explotació industrial de la pedra al terme, però si que queda constància que la gran empenta en l'extracció i en la obertura de pedreres va venir afavorit amb la construcció de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès; d'una banda, perquè es va posar en marxa una de les grans pedreres per tal d'abastir de material per la construcció dels ponts, i de l'altra, perquè amb l'obertura de la carretera es va facilitar el transport d'aquest material; amb els anys, les millores tècniques en els mètodes extractius facilitarien l'increment de les zones d'extracció. Fet que va afavorir que molts veïns es dediquessin a l'ofici de manera habitual i altres, més puntualment, en alguns casos com a complement de la feina al camp.El fet de disposar de bon material al territori fa que algunes de les zones antigues d'extracció de material, el que podrien ser pedreres per la construcció d'una masia, posteriorment fossin explotades per la venda del material. En aquest sentit, i com passava a pràcticament arreu del territori, ja en època medieval hi havia pedreres que s'obrien pràcticament només per la construcció d'una masia, i es reutilitzava en les successives obres de reforma i ampliació, en el cas que es requerís de material petri. | 119 | 60 | 4.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81033 | Miner (Sísif) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miner-sisif | XX | Damunt d'una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra gris, s'habilita una estructura abstracte formada per diversos blocs de pedra calcària, reproduint figures geomètriques, que enllacen entre elles. Les diverses peces estan unides conformant una única figura amb disposició vertical amb una clara intencionalitat de destacar-ne la volumetria. L'obra mesura 180 x 190 cm. El material emprat és pedra calcària de Colmenar. | 08128-99 | Plaça de la Pedrera | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7601100,2.0133500 | 417981 | 4623612 | 1968 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81033-foto-08128-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81033-foto-08128-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | César Montaña García | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81008 | Cal Pere Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-negre | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XIX | Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules formant dues vessants i amb el carener situat transversalment respecte el carrer o façana principal. A la planta baixa destaca un cos d'edifici adossat, com si es tractés d'un porxo, amb coberta plana transitable, que ocupa una part de l'amplada de la façana. La porta d'accés a l'interior és simple, amb una llinda en forma d'arc escarser realitzada amb sis filades de maó massís de pla que arrenca d'un brancals realitzats amb grans carreus de pedra. L'altra obertura dels baixos és un segon portal, de llinda recte i amb tota probabilitat obrat posteriorment, que no té cap element remarcable. Pel que fa al cos d'edifici adossat, mostra un arc rebaixat realitzat amb carreus de pedra regulars, tapiat amb obra que imita grans carreus de pedra tosca col·locats al trencajunt. Dit arc emmarca una finestra i una porta de disseny molt senzill; la finestra està defensada per una reixa de ferro simple. Al primer nivell es disposen quatre finestres, dues d'elles amb emmarcaments de pedra i ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. El segon nivell presenta un balcó ampitador situat a l'eix del portal de la planta baixa, amb una reixa de ferro de disseny simple, és a dir, barrots verticals i passamà, també metàl·lic. A cada costat del balcó es disposen sengles finestres que no disposen de cap element remarcable. Els murs de la façana presenten un revestiment rústic a base d'un arrebossat simple, força malmès, que deixen veure els paraments realitzats amb paredat comú. | 08128-74 | Plaça de la Pedrera, 4. | Edifici ubicat a la zona coneguda com la sagrera, espai que conformaria el nucli originari del poble de Monistrol de Calders, amb l'església a poca distància. Es tracta d'un edifici bastit segurament entre el segle XVIII i XIX, tot i que amb algunes reformes. El cos adossat a l'extrem nord de la façana principal, que mostra uns arcs actualment parcialment tapiats i que té unes característiques a manera de porxo, sembla que podrien haver estat part d'una antiga fassina. S'esmenta que al poble a més de la fassina coneguda com el porxo del rector, n'hi havia dues més, una de les quals podria estar ubicada en aquest edifici (o proper a aquest). | 41.7599000,2.0134800 | 417992 | 4623589 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81008-foto-08128-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81008-foto-08128-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 81102 | Font del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rossinyol-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | la font es troba coberta de sediment. | Es tracta d'una font d'abastiment d'aigua de la masia el Rossinyol; actualment es troba molt coberta de terra i vegetació, fet que dificulta la seva identificació. A l'indret hi ha presència d'humitat i sovint d'aigua fet que facilita la seva localització. | 08128-168 | Situada a uns 140 metres al nord-est de la masia el Rossinyol. | 41.7316000,2.0134800 | 417956 | 4620447 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Està situada a molt poca distància del forn d'obra del Rossinyol i a peu d'un camí.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||||||
| 81103 | Font dels Planters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-planters | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Es tracta d'una font situada en un racó a tocar d'un angle format per una roca i un marge de pedra seca. Al lloc hi ha un tub encastat a la paret que permet la sortida de l'aigua. El lloc és frescal i cobert de molsa. | 08128-169 | Situada a la part alta de la Llandriga, quedant a ponent del Forn del Peneta. | 41.7593000,2.0066500 | 417423 | 4623529 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||||||
| 81255 | Fita del Coll de Sant Llogari (Monistrol de Calders - Castellcir - Castellterçol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-coll-de-sant-llogari-monistrol-de-calders-castellcir-castelltercol | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII | té la superfície erosionada. | Fita de delimitació dels termes municipals de Monistrol de Calders, Castellcir i Castellterçol; es tracta d'una peça monolítica encastada al terreny natural en el punt d'unió i contacte dels tres termes municipals. És un bloc de pedra treballat formant una peça allargada col·locada verticalment amb la part superior acabada més o menys en forma de punxa o triangular. En una de les cares, la que correspondria a Castellterçol, s'hi identifica una figura que sembla un castell, identificatiu del terme senyorial. Els altres elements o lletres de la resta de cares de la fita són menys visibles; semblaria que hi ha una M que podria correspondre a Moià, coincidint amb la cara orientada a Castellcir. | 08128-321 | Situada al Coll de Sant Llogari, a l'extrem central de llevant del terme municipal. | El municipi de Monistrol de Calders es va conformar l'any 1934, concretament el 5 de juliol, com a resultat de la segregació del veí municipi de Calders. Les característiques de la fita fan pensar que podria ser una termena força antiga, potser del segle XVIII. | 41.7610900,2.0535500 | 421324 | 4623684 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81255-foto-08128-321-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||
| 81189 | Barraca 1 del Serrat de Pumanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-serrat-de-pumanya | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6555) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta rectangular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud-oest. | 08128-255 | a Pumanyà, a l'extrem est de la carena que hi ha al costat de llevant turó on hi ha la masia. | 41.7694700,2.0373600 | 419989 | 4624629 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81189-foto-08128-255-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81193 | Barraca del Calbet (Soleia de Pumanyà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-calbet-soleia-de-pumanya | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6565) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en bon estat però amb vegetació pel voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta tendint a circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. | 08128-259 | a Pumanyà, al costat de llevant turó on hi ha la masia, al peu del camí. | 41.7683400,2.0373700 | 419988 | 4624504 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81193-foto-08128-259-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | ||||||||
| 81070 | Superfície esfèrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/superficie-esferica | XX | Damunt d'una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra, s'habilita una estructura abstracte formada per diferents parts metàl·liques unides. L'escultura és d'aliatge d'alumini i magnesi, mesura 250 x 160 cm aproximadament. | 08128-136 | a l'Avinguda del Dr. Pere Tarrés. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7597700,2.0126200 | 417920 | 4623575 | 1970 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81070-foto-08128-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81070-foto-08128-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Vicente Larrea Gayarre | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.