Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
80954 El Rossinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rossinyol -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRER I ALÒS, Ll. (1996): Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. XV-XIX Es tracta d'un gran casalot compost per diversos volums que s'han anat construint al llarg del temps al voltant d'un cos principal més antic. Aquest cos principal, de planta rectangular, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat transversalment respecte l'actual façana principal. Al conjunt s'hi accedeix a través de dos portals, instal·lats en una tanca perimetral existent al costat de tramuntana; el portal principal està situat al mur nord de la tanca i al costat de l'estructura d'una petita capella, de la qual un dels murs serveix com a part del mur de la tanca perimetral. Dit portal disposa d'una gran llinda monolítica de pedra muntada damunt uns brancals realitzats amb grans carreus. A través del portal s'accedeix a un pati presidit per l'actual façana principal de la casa; en aquest clos hi ha un banc de pedra que aprofita una llinda monolítica amb la data 1708 incisa. Els paraments d'aquesta façana principal, orientada al nord, estan fets a base de carreus de pedra irregulars disposats formant un paredat comú i s'observen, però, tirades de cantoneres embotides en els murs, la qual cosa denota l'existència d'ampliacions d'una construcció preexistent. A la planta baixa es disposen tres portals de diferent estructura; el primer d'ells és adovellat i en forma d'arc de mig punt que carrega damunt uns brancals de grans carreus ben tallats i escairats; el segon, amb la llinda monolítica muntada damunt uns brancals de grans carreus; el tercer portal és més senzill i disposa d'una llinda de fusta damunt brancals de carreus irregulars. Entre aquest dos darrers portals es localitza una quarta obertura que no està situada arran de terra, sinó lleugerament més elevada, està rematada per un arc escarser amb dovelles de de pedres desbastades; aquesta obertura obra a un petit espai cobert per una volta rebaixada de pedra que es devia tractar d'un antic punt de càrrega i descàrrega del celler i/o de les tines, conservant-se encara al seu interior elements visibles com una tina o una premsa. Pel que fa a les obertures dels nivells de planta primera i segona, presenten quatre eixos verticals d'obertures amb les mateixes característiques: finestres amb ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, brancals de grans carreus de pedra i llindes monolítiques. Altres finestres de les mateixes característiques, però més petites, completen les obertures d'aquesta façana. A la façana posterior, la sud, s'observa també que el volum principal compta amb dos cossos laterals adossats, part dels quals al nivell de planta primera s'han condicionat com a terrasses de moderna factura; al costat nord-oest hi ha l'estructura d'un pou d'aigua amb accés des de la terrassa. La façana està revestida amb un arrebossat simple, presenta diverses obertures de diferent estructura, balcons ampitadors, finestres goticitzants, grans arcs de mig punt, etc.. 08128-20 a l'extrem sud del terme municipal. La masia el Rossinyol mostra diverses fases constructives que assenyalen una dilatada evolució arquitectònica que ocupa un ampli ventall cronològic, des d'època medieval fins actuacions contemporànies. La fisonomia actual es correspon sobretot a les important obres de reforma i ampliació realitzades al llarg del segle XVIII (coincidint amb un període d'augment de població i desenvolupament agrari, entre altres), fet que es constata amb l'existència d'algunes llindes amb dates incises del segle XVIII, i les obres del segle XIX, com la construcció del mur de tancament del pati, la capella i el pavimentat de l'era. Els orígens del mas es remunten a l'època medieval, període del qual és probable que es conservin restes en part de les estructures de la casa, especialment a la zona de planta baixa. D'aquest període consta la referència publicada que cita a un Feliu de Rossinyol com a testimoni en una escriptura de venda del 1444. En els fogatges de 1497 i 1553 consten referenciats Bartomeu Rossinyol i Pere Rossinyol, respectivament, que testimonien l'existència i ocupació del mas. En la bibliografia (PERARNAU; PIÑERO: 1993,75) es fa menció a que al 1614 es realitza alguna actuació de reforma. Documentalment l'indret del Rossinyol, el seu termenal, i el llinatge apareixen citats en diversos documents, especialment en època moderna. Al segle XVIII la família propietària perdria el nom del llinatge, passant al cognom Gamissans, en unir-se a aquesta família per núpcies de la pubilla, passant a portar els cognoms Gamisans Rossinyol. Aquesta família és coneguda per la figura del monjo de Montserrat, Gregori Estrada Gamissans, qui fou un gran musicòleg, i del qual s'ha escrit que va passar la infància al mas. Als anys 30 del segle XX, el mas va ser comprat per Fèlix Escales, director d'una entitat bancària i qui fou nomenat president de la Generalitat a l'octubre del 1934, arran de l'empresonament del govern republicà del 1934. Sembla que es deu a aquest personatge l'existència i conservació de la interessant biblioteca. El mas el Rossinyol fou confiscat durant el 1936 pel govern municipal revolucionari de Monistrol de Calders. La família recuperà el mas l'any 1939. Pels volts dels anys 80 del segle XX el mas canviaria novament de mans. 41.7307800,2.0149900 418080 4620354 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-3.jpg Inexistent Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En una llinda de la zona alta d'aquest frontal sud es pot llegir la data de 1797. Davant i als peus de la façana posterior, trobem una estructura baixa, d'un sol nivell de planta, de moderna construcció, on en una llinda es pot llegir la data de 1788. Sembla que en els interiors hi havia els estables, el celler i tines a la planta baixa, i estances destinades a habitatge a la planta primera; també més modernament la planta sota coberta, les golfes s'habilitaren com espai residencial. La casa principal és d'ús de residència dels propietaris i la part més de llevant dels masovers. Sembla que l'estructura principal es conserva en bon estat, mantenint elements com forjats, pintures, etc., de l'època d'esplendor del mas. La diversitat d'elements arquitectònics, de materials constructius i d'acabats, així com l'existència volums i estructures que es sobreposen o adossen a altres volums anteriors, constaten que és el resultat de diferents fases constructives. El conjunt compta amb altres estructures i elements propis d'una gran masia, com un paller, magatzems, corts, entre altres. Destacar que l'era, de dimensions considerables, queda emplaçada davant de la casa, entre el mur de tanca del costat de tramuntana i el paller, situat una metres més al nord; aquesta conserva el paviment enrajolat.En la bibliografia es referencia l'existència d'una completa i ben conservada biblioteca. 94|96|98|119|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
80963 Mare de Déu de Montserrat del Rossinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat-del-rossinyol -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRER I ALÒS, Ll. (1996): Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. XIX Es tracta d'una senzilla capella d'una sola nau, de reduïdes dimensions i de planta rectangular, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la nau. Un dels murs laterals fa de mur de tanca del barri del mas. Els murs són de paredat comú amb grans carreus escairats fent de cantonera amb un portal d'accés amb brancals de grans carreus de pedra motllurats al cantell que suporten gran llinda monolítica, també motllurada, on es pot llegir la següent inscripció: 'FRANco CAMISANS / Y RUCIÑOL AÑ 1832'. Més amunt de la llinda i gairebé a la zona del capcer se situa una petita finestra amb emmarcaments de pedra. El ràfec de la coberta està decorat amb permòdols realitzats amb maó massís col·locat de cantell. La façana principal és coronada, damunt del carener, per una estructura metàl·lica amb una creu de ferro forjat a capdamunt, element que serveix de suport d'una petita campana. L'interior presenta una coberta en forma d'arc de mig punt (volta de canó) decorada amb pintures que simulen cassetons a la zona del presbiteri. L'altar és abarrocat, centrat per la imatge de la Mare de Déu amb en Nen Jesús a la falda. També es poden observar dues escultures que presenten dos sants de mig cos que guarden relíquies al seu interior. 08128-29 al mas el Rossinyol, al davant de la façana principal de la casa, a l'extrem nord-est del pati. Capella privada construïda per iniciativa de la família propietària de la finca i mas el Rossinyol al segle XIX. Consta que en origen la capella era dedicada a la Mare de Déu del Carme. Sembla que el canvi d'advocació de l'església pot tenir a veure amb el vincle de la família propietària del mas amb el monestir de Montserrat, ja que el pare Gregori Estrada Gamissans, qui va fer estada al mas durant la seva infància, fou monjo de Montserrat. 41.7309000,2.0150700 418087 4620368 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-06-21 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El número de fitxa d'inventari de la Generalitat de Catalunya fa referència al mas, no únicament a la capella. 119|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81102 Font del Rossinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rossinyol-0 -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. la font es troba coberta de sediment. Es tracta d'una font d'abastiment d'aigua de la masia el Rossinyol; actualment es troba molt coberta de terra i vegetació, fet que dificulta la seva identificació. A l'indret hi ha presència d'humitat i sovint d'aigua fet que facilita la seva localització. 08128-168 Situada a uns 140 metres al nord-est de la masia el Rossinyol. 41.7316000,2.0134800 417956 4620447 08128 Monistrol de Calders Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Està situada a molt poca distància del forn d'obra del Rossinyol i a peu d'un camí.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
80982 Forn d'obra del Rossinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-rossinyol -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. XVIII-XX en el moment de la visita s'havia fet una neteja exterior i interior de l'estructura; en no trobar-se en ús l'estructura es va malmetent amb el pas del temps. Es tracta d'un forn d'obra de planta rectangular, bastit en un terreny en desnivell; l'estructura és en part excavada en el propi terreny natural i part construida per murs de pedra amb poc morter. La façana principal compta amb dues obertures en arc rebaixat obrades amb pedra desbastada. Actualment és visible part de l'espai interior del forn, concretament de l'espai on es col·locava el material d'obra per coure. 08128-48 a la sud del terme municipal, al nord-oest de la masia el Rossinyol. La masia el Rossinyol mostra una àmplia evolució cronològica testimoniada en diferents fases constructives de reforma i ampliació de la casa i els edificis annexes que conformen el conjunt del mas, documentat ja des de l'època medieval. En aquest sentit, es molt probable que el forn d'obra correspongui al període de reformes més contemporànies, des de finals del segle XVIII, XIX o XX. Aquest tipus d'estructures sovint eren reconstruides i reutilitzades al llarg de diferents segles. 41.7319400,2.0135000 417958 4620485 08128 Monistrol de Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga És molt habitual que els forns d'obra es construeixin en zones en desnivell a fi de facilitar l'accés a les diferents cambres, la de combustió per la part més baixa del terreny i la de cocció, situada a la part superior i amb accés des del nivell de terreny situat a una cota més alta. 119|98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
80950 L'Otzetó https://patrimonicultural.diba.cat/element/lotzeto -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. XVII-XVIII les restes conservades de la masia són molt escasses. Les restes conservades de l'antiga masia són molt escasses, únicament restes de part dels murs perimetrals, podent identificar la traça d'algun dels murs i alguna de les cantoneres. Consta que les pedres de la masia es van vendre a l'amo del mas el Bosc, que les emprà en l'ampliació dels edificis d'aquella masia a la segona meitat del segle XX. L'element que es manté més ben conservat és una tina de planta circular de la masia, tot i que molt coberta de sediment. 08128-16 a la zona sud del terme municipal. La ubicació de l'Otzetó és en una zona molt pròxima al límit del terme municipal amb Granera; de fet, a aquest municipi pertany la masia de l'Otzet, de la qual depenia l'Otzetó. En diferents documents dels segles XVII i XVIII apareixen mencions a la nissaga l'Otzet, i referències a la mateixa masia, així com alguna a l'Otzetó. Cal dir que el capmàs, sovint consta esmentat com a l'Otzet Sobirà, en contraposició a l'Otzetó que també apareix com l'Otzet Jussà. La masia va estar habitada fins a mitjans del segle XX. 41.7334400,2.0247600 418896 4620641 08128 Monistrol de Calders Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80950-foto-08128-16-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot 98|119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81271 Barraca del Pau Joanet al Rossinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pau-joanet-al-rossinyol Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6038) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que parcialment adossada al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud; damunt la porta hi ha una petita obertura. 08128-337 uns 130 metres al nord nord-oest de la masia el Rossinyol, al peus d'unes feixes. 41.7337800,2.0142400 418022 4620688 08128 Monistrol de Calders Difícil Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81101 Font dels Tres Pins o de Sant Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-tres-pins-o-de-sant-jordi -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. XIX-XX Es tracta d'una font situada en un entorn natural, en una zona boscosa, tot i això, la font compta amb una estructura construïda conformada per dos murs de pedra que actuen a manera de murs de contenció del terreny, a la confluència dels quals, quedant ubicada en una zona central hi ha una fornícula a l'interior de la qual hi ha la font. La fornícula és amb llinda de mig punt, tot obrat en pedra i maó, al centre del frontal hi ha unes rajoles decoratives en que hi ha dibuixat un Sant Jordi dalt d'un cavall matant el drac. La zona està condicionada amb una taula i bancs. El lloc està cuidat. 08128-167 uns centenars de metres al nord de la masia el Rossinyol, al peu d'un camí forestal. 41.7341200,2.0162600 418190 4620724 08128 Monistrol de Calders Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81101-foto-08128-167-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
80983 Forn de calç del Rossinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-rossinyol XVIII-XIX encara manté força sencera l'estructura, tot i que hi ha algun despreniment i l'interior s'ha anat omplint de sediment. Restes d'un forn tradicional de calç, del qual es conserva visible part de la cambra de cocció, de planta lleugerament ovalada, d'entorn a tres metres de diàmetre i més de dos metres d'alçada; es tracta d'una cambra excavada en el terreny natural, al costat més nord conserva un parell de filades de carreus com a coronament de l'estructura. Actualment té part de l'interior cobert de sediments i vegetació, especialment al davant del que seria la zona d'accés a l'espai de combustió, per on es carregaria de llenya per anar alimentant el foc. Des de l'interior del forn es pot identificar el que sembla la boca d'accés a la cambra de combustió. Les parets de l'estructura mostren la coloració habitual per l'efecte de l'acció del foc. 08128-49 a la sud del terme municipal, al nord-oest de la masia el Rossinyol. Es desconeix la data de construcció i utilització d'aquest forn, el fet que la masia el Rossinyol vagi experimentar importants obres d'ampliació i reforma al llarg dels segles XVIII i XIX, poden portar a pensar que es correspongui a una estructura d'aquest període, bastit a fi de subministrar material per les obres de la casa. 41.7344800,2.0118700 417826 4620768 08128 Monistrol de Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80983-foto-08128-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80983-foto-08128-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80983-foto-08128-49-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les restes del forn estan situades a pocs metres sobre el camí que discorre per aquesta zona, al costat mateix d'una petita rasa que conforma un torrent habitualment sec. 119|98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81149 Barraca 1 de la Bauma Freda https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-bauma-freda Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6144) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. 08128-215 a la dreta de la riera de l'Om, prop de la Bauma Freda, vers llevant. 41.7355000,2.0248100 418903 4620869 08128 Monistrol de Calders Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81149-foto-08128-215-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81188 Barraca del Carnerol https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carnerol Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6136) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX mostra alguns petits esfondraments. Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que en part adossada al terreny natural, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, amb la porta orientada al sud i de llinda plana monolítica. 08128-254 a la zona sud-est del terme municipal, al costat dret de la riera de l'Om. 41.7362400,2.0284200 419204 4620948 08128 Monistrol de Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81188-foto-08128-254-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81247 La Bauma Freda https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-freda -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. Gran balmat conformat en una zona de roca d'aglomerat situada en un meandre de la riera de l'Om, compta amb una gran visera de roca sota la qual s'obra una amplia obertura orientada a migdia. L'espai del balmat és allargat, d'amplada i alçada considerable. Té molt bona orientació i situada a tocar del torrent. A l'interior s'hi observen escasses restes de murs. 08128-313 a la zona sud-est del terme municipal. A tocar de la riera de l'Om, al vessant nord de la costa. 41.7362400,2.0235700 418801 4620953 08128 Monistrol de Calders Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81247-foto-08128-313-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A la denominació s'empra la forma bauma, la qual s'utilitza habitualment a la zona.Autors de les imatges: Jordi Gual Purtí i Gustau Erill Pinyot. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81155 Barraca de la Bauma de l'Ermità https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-bauma-de-lermita Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6137) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX l'estructura està sencera però té vegetació que l'amaga parcialment; algunes parts del mur mostren poca estabilitat. Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica i brancals formats per grans blocs a la meitat inferior amb orientació al sud. 08128-221 a la zona de l'Otzetó, a la dreta de la riera de l'Om, prop de la Bauma de l'Ermità. 41.7366500,2.0270600 419092 4620995 08128 Monistrol de Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81155-foto-08128-221-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81150 Barraca 2 de la Bauma Freda https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-bauma-freda Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6146) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX té una part de la coberta i dels murs del costat oest esfondrada. Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. 08128-216 a la dreta de la riera de l'Om, damunt la Bauma Freda, a poca distància. 41.7368300,2.0241400 418849 4621018 08128 Monistrol de Calders Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81150-foto-08128-216-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
80995 Balma i tombes de l'Ermità https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-tombes-de-lermita -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRANDO I ROIG, A. (1992): Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Monografies Vallesanes, 18. Editorial Ègara. Terrassa. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. Http://caudelguille.net/caus/541-ermita-cova http://www.geb.cat/balma-freda-monistrol-de-calders-moianes/ les restes es troben abandonades i sense cap mena d'actuació de consolidació o conservació. Es tracta d'una balma amb restes d'estructures de murs i damunt la qual, en la mateixa roca hi ha una tomba excavada. La balma és de dimensions considerables amb l'obertura orientada a ponent, en la que s'hi localitzen diversos murs de pedra, d'una banda, les restes d'un mur bastit en paral·lel a la balma, a manera de tancament o façana, i a l'interior restes d'alguna construcció, semblaria alguna compartimentació de l'espai interior. La balma està conformada per una única cavitat, amb una fondària entorn als 7,5 metres. Pel que fa a la tomba, situada a la part superior de la mateixa roca que conforma la balma, es correpon a una tomba rebaixada en el mateix terreny natural, és de planta lleugerament trapezoïdal, amb els angles arrodonits; les mides aproximades són: 2 metres de llargada, 0,60 metres d'amplada i uns 0,40 metres màxims de profunditat; mostra una orientació aproximadament est-oest. La roca on es localitza la balma i la tomba és del tipus gres. 08128-61 a l'àrea sud-est del terme municipal i al sud del Serrat de la Trompa. La tipologia de la tomba podria correspondre a una cronologia alt-medieval dels segles VIII-IX (FERRANDO:1992), tot i que caldria estudis més aprofundits per acabar de precisar-ne la cronologia. Pel que fa a la balma encara és més complicada la seva atribució cronològica, ja que els models d'hàbitat en balma són molt amplis, no hi ha cap estudi específic realitzat que permeti aportar dades concretes per la seva adscripció cronològica. Es creu que pot estar relacionada amb la presència de la tomba, per tant, podria ser de cronologia alt medieval, sense que es pugui descartar una extensa perduració d'ocupació al llarg dels segles, encara que sigui de manera esporàdica i per a usos diversos, i molt possiblements en ocupacions temporals. També resta pendent d'estudi la possible vinculació amb la molt propera cova de l'Ermità, en relació a la qual s'ha escrit que podria tenir una ocupació estacional alternada amb la balma segons el període de l'any. 41.7369400,2.0278800 419160 4621026 08128 Monistrol de Calders Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Concretament a la zona hi trobem tres elements a diferenciar, la balma, la tomba i la cova de l'Ermità; a la fitxa es descriuen la balma i la tomba per la seva proximitat, la cova es descriu en una altra fitxa.El corriol que porta a la balma es pren a la zona de la masia l'Otzet, és un sender que porta a la carena del Serrat del Moro, alguns trams són poc fresats, el darrer tram és a través d'una ampla pista que discorre sota el camí, des d'aquesta pista es gira vers l'esquerra fins arribar a la balma.Actualment, la balma és emprada com a lloc de resguard de caixes d'abelles. 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81096 Cova de l'Ermità https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lermita-0 http://caudelguille.net/caus/541-ermita-cova Es tracta d'una cova que es localitza en una zona rocosa de gresos amb parets molt estratificades; es tracta d'una cavitat d'una sola galeria, amb un recorregut aproximat d'uns 7,5 metres. A la zona de la boca de la cova hi ha una figuera que ajuda a ubicar la cavitat. 08128-162 A la zona sud-est del terme municipal, accés a partir del corriol que va al Serrat del Moro. 41.7374400,2.0268500 419075 4621083 08128 Monistrol de Calders Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Situada prop de la balma i tomba de l'Ermità. De difícil accés i localització.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81083 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-2 <p>-AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Ed. Diputació de Barcelona. -DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Pla d'ús públic del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. -DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2019). Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: Passejades guiades 2019. Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat. Espais Naturals i Medi Ambient. (Fullet informatiu rutes 2019) -HERNÁNDEZ, J.; MELERO, J.; GRAU, J. (2011): VII Monografies de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona, Àrea de Presidència, Direcció de Comunicació i Àrea d'Espais Naturals. -LORENZO, C.; FERNANDEZ, I. (2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Ed. Diputació de Barcelona. https://parcs.diba.cat/web/SantLlorenc</p> XX <p>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana, s'estén per gran part de les comarques del Bages, del Vallès Occidental i el Moianès, ocupant un total de 13.694 hectàrees. Els municipis que el componen són: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses. El municipi de Monistrol de Calders compta amb 325,69 ha del seu territori que formen part del Parc Natural, concretament s'estén de la part central cap al sud del terme municipal. El parc està format per dos grans massissos muntanyosos que li donen nom i formen una mateixa entitat orogràfica i geològica, el de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, que conflueixen al Coll d'Estenalles. Com a cims més destacats, a Sant Llorenç de Munt, trobem el Montcau, de 1.056 metres d'alçada i la Mola, de 1.103 metres d'alçada; pel que fa a la Serra de l'Obac, destaquen el Castellsapera de 939,3 metres, el turó de Castellar, de 931 metres i el de les Tres Creus de 929,7 metres. El parc està limitat a l'oest per la riera de les Arenes, un afluent de la riera de Rubí, a l'est pel riu Ripoll, al sud pel pla de Terrassa-Sabadell i pel nord fins al Montcau. La hidrografia és complexa, amb un entramat de barrancs, torrents, rieres i torrenteres que alimenten els dos rius principals, el riu Ripoll que desaigua al Besòs i la riera de les Arenes que ho fa al Llobregat. De fet, entre les capçades dels dos cims més alts del parc es situa la divisòria d'aigües entre la conca del Besòs i la del Llobregat. L'orografia d'aquest paisatge és el resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre els conglomerats, gresos i lutites que es van dipositar durant els períodes Eocè-Oligocè. Per això trobem un terreny rocós, escarpat, amb cingleres i falles profundes o canals ben conegudes. En aquest sentit, destaquen les potents masses de conglomerats, en gran part calcaris, conformats per cims escarpats i vessants força tallats, prenent especial relleu grans diàclasis formant cingles i agulles que han quedat separades per acció de l'erosió. La climatologia és del tipus mediterrani subhumit, fet que determina el tipus de vegetació i fauna que hi és present. Al territori del parc poden diferenciar-se dos dominis de vegetació, d'una banda, el de l'alzina litoral, ocupat bàsicament per pinedes calcícoles de pi blanc, i d'altra banda, el de l'alzina interior o montà amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis; entre algunes espècies, a destacar que trobem la pinassa (Pinus nigra), el pi roig (Pinus sylvestris) i l'alzina, (Quercus ilex) amb arboç (Arbutus unedo) o el bruc del gènere Erica. L'ocupació humana al territori que ocupa el parc és documentada des de la Prehistòria; en quant a nuclis de població, compta amb diversitat de nuclis originats a l'Alta Edat Mitjana. Les poblacions que formen part del parc, així com el conjunt del territori, experimentà un increment en el nombre d'habitants i de retruc en el volum d'edificis construïts a partir del segle XVII i especialment del XVIII, coincidint amb un augment poblacional arreu del territori català. Repartits pel territori trobem nombroses capelles, ermites, masos, algun monestir, junt amb altres elements patrimonials de caire més popular resultat de l'acció antròpica sobre el territori, en són un clar exemple la construcció de marges per suportar les feixes o terrasses per plantar-hi vinya, les barraques de vinya, tines, trulls, de forns de calç, forns d'obra o teuleries, les traces d'antigues places carboneres, pous de glaç, fonts i altres tipus de construccions.</p> 08128-149 bàsicament la part sud del terme municipal; s'inicia al sud del poble. <p>L'any 1932 la Generalitat republicana incorpora aquest espai en el planejament, degut al seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció. L'any 1936 s' inclou en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona. Des del 1972 el massís de Sant Llorenç està protegit per un Pla especial d'ordenació que ha promogut la Diputació de Barcelona, dictant mesures legals de protecció i conservació en un Pla d'Ordenació fet per la Diputació de Barcelona i delimitant l'àrea del parc (la publicació de la seva aprovació és en el BOE núm. 87, d'11 d'abril de 1973). L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. L'any 1987 la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc; i publicada la seva modificació en el DOGC 827 de 10 d'abril de 1987). Actualment, després d'una darrera ampliació de protecció (decret 328/1992 de 14 de desembre; aprovat definitivament en el DOGC 2721, del 9 de setembre de 1998), el Pla especial arriba a les 13.694 hectàrees, distribuïdes en 12 municipis de tres comarques diferents. A la comarca del Bages, Monistrol de Calders, Mura, El Pont de Vilomara, Talamanca i Sant Vicenç de Castellet. Al Vallès Occidental, Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Terrassa.</p> 41.7377500,2.0129700 417921 4621130 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81083-foto-08128-149-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-01-29 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La gran diversitat de biòtops, associada al manteniment de recursos nutricionals del territori i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui considerat un excepcional refugi per a moltes espècies de la fauna mediterrània. El característic relleu present al parc, amb gran quantitat de parets rocoses que faciliten la presència de comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Es considera com una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraaetus fasciatus. Al municipi del Monistrol de Calders, el parc té un petit Punt d'Informació ubicat al centre del poble, concretament a la Plaça de la Pedrera; obert els matins dels dissabtes, diumenges i festius des del 2 de març al 25 de juliol, i del 6 de setembre al 13 de desembre. En el parc hi ha diversos centres d'interpretació i punts d'informació repartits pels diferents municipis que l'integren; a través d'aquests, s'ofereixen diferents tipus de recursos i activitats per conèixer millor el parc, com itineraris, exposicions permanents, visites guiades, així com altres activitats complementàries i més puntuals. De la mateixa manera que tots els Parcs Naturals de Catalunya, el Parc Naturals de la Serra del Munt i l'Obac també forma part de la Xarxa Natura 2000, Declarat com a Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014 (el número identificador de la corresponent fitxa és el ES5110010). 98 2153 5.1 1785 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
80967 Casalot del Serrat dels Ermots del Coll https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-del-serrat-dels-ermots-del-coll -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. en procés d'enderroc. Les restes d'aquesta masia permeten identificar la planta de la casa principal, que és de planta rectangular i que conserva una alçat molt divers dels seus murs; la part més alta conservada és fins al que correspondria la planta primera, per contra en alguns punts el mur es troba pràcticament ensorrat. Es tracta de murs de paredat comú amb carreus desbastats de mides diverses i algunes pedres irregulars, a les cantoneres blocs més ben tallats i de mides més grans. L'edifici està bastit en una zona en desnivell, adossant-se per una de les parets al terreny natural. La masia constaria almenys de dos edificis, un a pocs metres de l'altre, i orientats vers el sud. Les construccions estan situades en la zona més planera d'una carena que obra cap a migdia i que forma part del Serrat dels Ermots del Coll. 08128-33 a tocar del límit del terme municipal amb Granera. Es desconeix el nom exacte d'aquesta masia, per bé, que sembla que podria ser una masoveria de la masia del Coll (del terme municipal de Granera). No es conserven elements visibles en l'estructura que permeten concretar una cronologia, tot i que el tipus de murs conservats pot correspndre a una mas d'època moderna, potser del segle XVIII. 41.7395100,2.0359200 419832 4621304 XVIII 08128 Monistrol de Calders Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80967-foto-08128-33-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga la masia consta com a Casalot de la Llegenda a la viquipèdia, tot i que no es coneix el nom exacte de la casa. El nom que rep a la fitxa és en relació a la seva ubicació geogràfica dins el municipi, en concret al Serrat dels Ermots del Coll.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
80949 L'Om https://patrimonicultural.diba.cat/element/lom-2 -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. les estructures de la masia estan abandonades i en procés d'enderroc. La gran majoria de construccions que conformaven la masia es troben ensorrades; actualment només es conserva el volum d'un edifici, tot i que sense teulada. Es tracta d'edifici de planta rectangular, format per planta baixa i planta primera situada directament sota la coberta, la teulada era a dues aigües. L'estructura està bastida amb pedra ben tallada a les cantoneres i peces més petites i irregulars conformant els murs; destaca el portal d'entrada format per una obertura en arc de mig punt de dovelles i carreus als muntants de pedra ben tallada i polida que ressalta en el conjunt, entres, per tractar-se d'una tipus de pedra d'una tonalitat més clara respecte de la resta de material. Damunt la porta d'entrada hi ha un finestral emmarcat amb material petri de les mateixes característiques que el conjunt dels murs. Sembla que aquest edifici havia estat utilitzat com a pallissa, tot i que en algun període es degué emprar com habitatge. Prop de la pallissa es conserva també una tina del mas, és de planta circulat, feta amb carreus de pedra ben tallats i polits, i amb restes de l'encaironat a l'interior. Sembla que entre aquests dos elements és on hi havia les estructures corresponents a la casa i a estables, corts o altres dependències complementàries del mas. 08128-15 a l'àrea central de la zona sud del terme municipal. La primera notícia documental referenciada sobre aquest mas és del 1513, quan Pere Joan Om va comprar el mas d'Antoni Torra. La família Om va tenir en propietat el mas fins el 1811, moment en que degut a necessitats econòmiques es van vendre el mas als propietaris del mas el Solà. Durant el segle XVIII i XIX consten diferents referències documentals al mas l'Om, a algunes terres propietat de la família, bàsicament vendes de peces de terra o perquè apareix esmentat com a referència a límits de propietats. Consta que la masia la Casa Nova depenia de l'Om, sembla que probablement es construí per un fill cabaler. Consta que pels volts dels anys 60 del segle XX encara es conservava una part important dels murs de la casa i dels estables. 41.7396600,2.0207400 418570 4621335 08128 Monistrol de Calders Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80949-foto-08128-15-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81253 Pou de l'Om https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lom tot i que encara es manté gran part de l'estructura aèria del pou, aquesta està parcialment ensorrada. Estructura d'un pou d'aigua de planta circular, bastida en mur fet de pedres de tall irregular i mides diverses, tot unit amb morter de calç. El pou es troba emplaçat al vessant sud-est de l'indret on hi havia la masia i on es localitzen les restes del paller, a una distància entorn als 25 metres. Es conserva parcialment la part superior i aèria del pou. 08128-319 a l'àrea central de la zona sud del terme municipal, vers el sud-est de les restes de la masia l'Om. 41.7396800,2.0211900 418607 4621337 08128 Monistrol de Calders Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81005 Pedrera de Mussarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-mussarra -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat/pedreres.html XX no té activitat extractiva de fa molts anys. Es tracta d'una antiga pedrera de pedra sorrenca, amb dos grans fronts d'extracció visibles; una àrea d'actuació té uns cent metres de llargada i orientat est a oest , i l'altre, de nord a sud, amb un front d'extracció més curt. La zona d'explotació és clarament identificable degut als talls verticals que han quedat visibles en el terreny natural. 08128-71 situada a peu del camí que des del coll de Lligabosses porta cap al mas Mussarra. L'activitat extractiva en aquesta pedrera es va iniciar pels volts de l'any 1942 de la mà dels germans Pere i Joan Jornet de Castellgalí. Durant els primers anys de treball, la bibliografia recull que molts monistrolencs, a més d'altres feines, també realitzaven treballs temporals a la pedrera per tal de completar el seu sou, fent que en alguns moment la pedrera arribés a comptar amb cinquanta treballadors. En la bibliografia també s'esmenta que d'aquesta explotació va sortir la pedra que es va emprar per construir l'església de Crist Rei i per reconstruir la del Carme,ambdues de Manresa, també pedra per l'Hospital de la Vall d'Hebron, junt amb d'altres obres públiques especialment durant el franquisme. L'any 1947 els germans Jornet es van separar a nivell empresarial; Pere, el gran impulsor de l'activitat minera de la pedra a Monistrol, va iniciar l'activitat extractiva a la pedrera del Bosc, relativament a prop d'aquesta. 41.7407200,2.0020300 417015 4621470 08128 Monistrol de Calders Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81092 Codro del Serrat de la Trompa https://patrimonicultural.diba.cat/element/codro-del-serrat-de-la-trompa -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. afectat per l'erosió propocada pels fenòmens meteoròlogics. Es tracta d'una roca singular que pren una forma característica com a efecte de l'erosió. De fet són dos blocs de pedra sorrenca, l'un situat damunt de l'altre. El bloc inferior té una forma més aviat vertical, amb una amplada menor respecte del bloc superior. En el bloc superior s'hi identifiquen alguns forats i marques incises. 08128-158 A la zona est del terme, al Serrat de la Trompa, prop del límit municipal amb Granera. 41.7416300,2.0293300 419287 4621546 08128 Monistrol de Calders Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Es localitza en una zona de difícil accés, a l'extrem d'un tall de roca.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81217 Barraca del Picol al Sot de l'Hort de l'Om https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-picol-al-sot-de-lhort-de-lom Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6178) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, adossada lleugerament al marge pel costat de ponent, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. Compta amb una petita espitllera i una fornícula a l'interior. 08128-283 passades les restes de la masia l'Om, a tocar i sobre el camí en direcció al Sot de l'Hort de l'Om. 41.7428700,2.0253600 418958 4621687 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81217-foto-08128-283-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81192 Barraca 2 de la Carena de Puigllobató https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-carena-de-puigllobato Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6217) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX en bon estat però amb vegetació pel voltant. Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. 08128-258 a la zona central de la meitat sud del municipi, en el vessant nord-est de la carena de Puigllobató. 41.7432700,2.0143300 418041 4621742 08128 Monistrol de Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81192-foto-08128-258-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
80993 Dolmen del Pla del Trullars https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-pla-del-trullars -DAURA, A.; GALOBART,J. (1982): 'L'arqueologia al Bages'. Les Fonts, Quaderns de Recerca i Divulgació, núm. 5. Manresa: Col·legi de Doctors i llicenciats. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. III-II aC Monument megalític del tipus dolmen consistent en una cambra sepulcral, l'estructura visible actualment és el resultat d'una restitució realitzada l'any 2005. Es tracta d'un dolmen de cambra simple, amb una caixa de planta rectangular formada per grans lloses falcades a terra i una gran llosa de coberta. Al voltant de la cambra sepulcral es reconstruí un túmul de pedra i terres de planta circular. 08128-59 al sud-est del terme municipal, dalt del Pla del Trullars. Les primeres referències científiques de l'estructura són de l'any 1920 per part del Centre Excursionista de Vic. A finals dels anys 50 del segle XX es va dur a terme un estudi i documentació planimètrica i gràfica de la mà de Ricard Bautista. El 2003, després de l'important incendi que afectà la zona, es va realitzar una excavació arqueològica a fi de recollir el màxim d'informació possible per tal de poder incloure el monument dins una ruta turístico-cultural. Entre febrer i març del 2005 es va dur a terme una nova intervenció arqueològica consistents en la reconstrucció del monument. 41.7448400,2.0346700 419735 4621897 08128 Monistrol de Calders Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80993-foto-08128-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80993-foto-08128-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80993-foto-08128-59-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les lloses que mancaven per la reconstrucció del dolmen van ser substituides per peces properes a la zona. 79|78 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81187 Barraca 3 del Calbet al Pla de Trullars https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-calbet-al-pla-de-trullars Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6088) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX Barraca de pedra seca del tipus aïllada geminada, la del costat més nord era per l'animal. El conjunt d'ambdues formen una planta rectangular, tot i que amb alguns dels angles arrodonits (bàsicament els de la barraca principal). La barraca principal té l'espai interior de planta circular, és de coberta de falsa cúpula, amb porta de llinda plana monolítica orientada al nord-est. La barrca de l'animal té planta interior rectangular, amb coberta actualment de bigues de fusta, lloses i terra; la porta té la mateixa orientació que la barraca principal. Ha estat restaurada. 08128-253 a la zona est del terme municipal, al vessant oriental del Pla de Trullars, prop del camí. 41.7448300,2.0322900 419537 4621898 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81187-foto-08128-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81187-foto-08128-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81187-foto-08128-253-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81152 Barraca de la bauma de les Coses de Mussarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-bauma-de-les-coses-de-mussarra Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6323) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX part de l'estructura es troba esfondrada. Barraca de pedra seca construïda aprofitant una bauma, del tipus terrera, de planta irregular, amb l'obertura d'accés al costat de llevant. 08128-218 al costat nord-est de la Pedrera de Mussarra, a la zona de la finca del Bosc. 41.7450600,2.0048800 417258 4621950 08128 Monistrol de Calders Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81152-foto-08128-218-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81186 Barraca 2 del Calbet al Pla de Trullars https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-calbet-al-pla-de-trullars Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6114) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a ponent. 08128-252 a la zona est del terme municipal, al vessant oriental del Pla del Trullars. 41.7453300,2.0316600 419485 4621954 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81186-foto-08128-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81186-foto-08128-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81186-foto-08128-252-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
80935 Sant Pere de Mussarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-mussarra -BENET I CLARÀ, Albert, JUNYENT I MAYDEU, Francesc i MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Pere de la Mussarra', a Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. XII-XX Es tracta d'una església romànica recentment restaurada. Edifici d'una nau, amb absis semicircular a llevant (refet, només se'n conservava la traça), fins a la seva reconstrucció conservava els murs sud, nord i oest, i havia perdut la volta de canó. Els murs conservats fins la seva reforma actual, mostren un aparell format per carreus rectangulars disposats en filades força regulars i conserva dues obertures, una al mur sud i l'altra al mur nord, totes dues d'arc de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus. La porta d'accés és situada al mur nord (per bé que conserva la porta més antiga al mur sud, fent funcions de finestra coberta amb un vitrall); ambdues portes ja existien, la més antiga és del mur septentrional. Actualment damunt del portal d'entrada s'hi ha bastit una espadanya d'un ull que acull una campana. L'interior ha estat cobert amb una teulada a un vessant, a la nau es pot oberservar l'arrencament d'un arc a la zona de contacte amb el desaparegut absis, segurament corresponent a un arc triomfal. Avui l'espai del presbiteri ha estat refet, s'hi ha col·locat un altar i la paret s'ha decorat amb pintures murals. 08128-1 A la zona oest del terme, prop del límit amb Talamanca. Església romànica documentada des de l'any 1026; la majoria de notícies de l'època medieval es corresponen a mencions referents a afrontacions territorials. Posteriorment, ja al segle XVII apareix esmentada en diversos documents de visites pastorals; la bibliografia esmenta que en algunes de les visites pastorals (s. XVIII) es fa recordatori al propietari de la masia Mussarra de l'obligació de mantenir neta l'església, així com al fet que no la pot utilitzar com a magatzem ni fer-hi entrar animals (BENET, A.; JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984)). Al llarg del segle XIX no s'hi celebrava culte i era emprada com a magatzem i estable de la masia. Durant els anys 2008 i 2009 els propietaris del mas Mussarra va portar a terme la reconstrucció i adequació de l'església. 41.7450500,1.9985600 416732 4621955 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80935-foto-08128-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80935-foto-08128-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80935-foto-08128-1-3.jpg Inexistent Medieval|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Els propietaris actuals van rehabilitar la capella, la van fer consagrar novament i actualment s'hi poden celebrar misses. 85|92 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
80948 Mussarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/mussarra -BENET I CLARÀ, Albert, JUNYENT I MAYDEU, Francesc i MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1984): 'Sant Pere de la Mussarra', a Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana S. A., 1984. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. XII-XVI Estructura arquitectònica a quatre vents que conserva elements d'època medieval malgrat les darreres reformes que han afegit elements com finestres, contraforts, etc. Es tracta d'un edifici de planta rectangular organitzat en alçat en planta baixa, un pis i golfes. En principi només constava de dos nivells i l'espai de les golfes és el resultat d'una remunta posterior tal i com mostra l'organització de carreus de la façana i la partició de la coberta. Cal destacar que la part més antiga de la casa son els murs de la façana principal, uns murs realitzats a base de filades de petits carreus de pedra força regulars, la qual cosa li atorga un caràcter medieval. La coberta és de teules a tres vessants ja que una d'elles ha estat partida per la remunta de les golfes; el carener es disposa perpendicularment a la façana. El portal d'accés és adovellat de mig punt amb dovelles regulars que arrenquen d'uns brancals organitzats amb grans carreus de pedra ben tallats i escairats. A la planta baixa també es localitza una finestra amb els emmarcaments de pedra monolítica a la llinda i a l'ampit. Cal a dir que aquesta finestra és de nova construcció ja que no hi és present en antigues imatges de la masia. Les finestres de la planta pis també tenen les mateixes característiques. A la planta de les golfes presenta una petita finestra a la zona del capcer. Tant les dues façanes laterals com la posterior han estat objecte de reformes que probablement han desvirtuat l'aspecte original. Així, a la posterior s'observa un volum afegit, conssitent en un porxo amb terrassa amb barana de ferro de disseny senzill entre matxons de carreus de pedra. El porxo està format per quatre arcs de mig punt adovellats, al costat del qual es disposen uns contraforts que també es localitzen a les façanes laterals. Les finestres segueixen les característiques pròpies de les obertures de tradició medieval, amb un ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana i llinda monolítica que descansa damunt brancals de carreus de pedra escairada. A l'interior de la masia es conserva algun arc apuntat, part d'un mur amb 'opus spicatum' , junt amb altres elements d'interès. A pocs metres del mas es localitza la capella de Sant Pere amb restes d'època romànica que fan del lloc de Mussarra un dels més antics del municipi. La masia compta amb altres volums destinats a masoveria i coberts o magatzems. 08128-14 A la zona oest del terme, prop del límit amb Talamanca. Les notícies referides a Mussarra es remunten a l'època medieval, en concret les referències són a l'església de Sant Pere de Mussarra, documentada al segle XI, depenent en aquella època del monestir de Sant Benet de Bages, domini que es mantingué fins el segle XVII. Al fogatge de 1553 consta la referència al cognom Mussarra, dins Monistrol de Calders a la partida de Manresa. Es creu que el mas potser contemporani a l'església de Sant Pere, tot i que l'edifici actual seria el resultat de les diferents fases constructives que pot haver experimentat i en el que s'hi poden observar elements de diferents períodes, tot i que manté una estructura força uniforme. 41.7450800,1.9981800 416701 4621958 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80948-foto-08128-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80948-foto-08128-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80948-foto-08128-14-3.jpg Inexistent Renaixement|Barroc|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les primeres notícies al lloc de Mussarra de l'època medieval, es troben sota la forma 'Almuçarra' (tot i que escrit de formes diverses), topònim d'origen àrab. 95|96|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81127 Barraca 12 de la Baga de Can Dat https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12-de-la-baga-de-can-dat Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8024) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX part de la coberta esfondrada i té força vegetació que la cobreix. Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, és de planta rectangular, amb la porta de llinda plana monolítica orientada al sud. 08128-193 a la zona sud-est de la Baga del Coll, prop del límit del terme municipal. 41.7457500,2.0414100 420296 4621992 08128 Monistrol de Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81127-foto-08128-193-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81167 Font de l'Hort de l'Om https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-lom -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. Font fruit d'una surgència natural que brolla en una raconada formant una font de bassal. La font està situada al lloc anomenat Hort de l'Om, en una raconada a la capçalera del torrent que porta el mateix nom. Destinada sobretot a aigua de rec. 08128-233 a la zona sud-est del terme municipal, la part de llevant del Collet de la Baga de l'Om. 41.7459200,2.0292900 419289 4622022 08128 Monistrol de Calders Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81167-foto-08128-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81167-foto-08128-233-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Vers el nord-est del lloc on es trobava l'antiga masia de l'Om. 119 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81146 Barraca del Toia al Pla de Trullars https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-toia-al-pla-de-trullars Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6046) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud; els brancals de la porta tenen menys amplada a la part superior, mostrant una obertura que tendeix a forma d'arc primitiu. 08128-212 a la zona del Sot del Perer, per sobre del camí del Pla de Trullars, a tocar dels camps. 41.7464300,2.0308300 419417 4622077 08128 Monistrol de Calders Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81146-foto-08128-212-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81126 Barraca 11 de la Baga de Can Dat https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11-de-la-baga-de-can-dat Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6240) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX es troba en avançat estat d'esfondrament. Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb la porta orientada a ponent. 08128-192 a la vall del torrent de la Baga del Coll, a la part alta i a la dreta del torrent. 41.7466100,2.0414800 420303 4622087 08128 Monistrol de Calders Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81126-foto-08128-192-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81111 Barraca del Xei al Pla de Trullars https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-xei-al-pla-de-trullars Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6247) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula,amb porta de llinda plana formada per dues lloses (sembla que en orígen era una única llosa que es fracturà) i encarada al sud. 08128-177 a la zona del Sot del Perer, per sobre del camí del Pla de Trullars, a tocar dels camps. 41.7465400,2.0312600 419453 4622089 08128 Monistrol de Calders Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81111-foto-08128-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81111-foto-08128-177-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81195 Barraca del Calbet al Torrent de la Cucalera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-calbet-al-torrent-de-la-cucalera Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 8127) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX esfondrament parcial de la coberta. Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. 08128-261 al sud de la urbanització la Masia del Solà, prop del Torrent de Cucalera, per sota la B-124. 41.7471800,2.0105400 417731 4622180 08128 Monistrol de Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81195-foto-08128-261-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81125 Barraca 10 de la Baga de Can Dat https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10-de-la-baga-de-can-dat Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6241) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX té la coberta esfondrada. Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta circular, amb porta de llinda plana monolítica orientada a ponent. 08128-191 a la vall del torrent de la Baga del Coll. 41.7479600,2.0403600 420212 4622238 08128 Monistrol de Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81125-foto-08128-191-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81259 Mas Tullars https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tullars les restes conservades visibles són escasses, tot i que hi ha un volum destacat d'enderroc. Restes d'una construcció situada a la zona del Pla del Trullars, entorn a uns 400 metres al nord de l'indret on hi ha el Dolmen del Pla del Trullars. Les restes visibles consisteixen en les traces d'uns murs bastits en pedres desbastades de mides diverses, també s'hi pot observar l'angle de la cantonera d'algun mur; compta a més, amb un volum d'enderroc que pot cobrir més estructures. 08128-325 seguint la pista del Pla del Trullars, passats uns 400 m després del dolmen, a prop del camí. Es creu que les restes podrien correspondre amb una masia d'origen antic, Gustau Erill ha recopil·lat algunes referències documentals que esmenten el mas. El nom del mas passà a donar nom al Pla del Trullars, designant el pla inclinat on hi havia les quintanes del mas. 41.7480500,2.0330700 419606 4622255 08128 Monistrol de Calders Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les restes s'ubiquen en un dels indrets més destacats del municipi, essent la zona on es conserven les restes del Dolmen del Pla del Trullars.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81120 Barraca 1 de la Serra del Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-serra-del-bosc Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6235) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX hi ha vegetació que pot afectar l'estructura. Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, té la porta de llinda plana monolítica encarada al sud. 08128-186 a la zona de sud-est del terme municipal, prop del límit amb Granera. 41.7481500,2.0424500 420386 4622257 08128 Monistrol de Calders Difícil Regular Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.A la zona central de l'extrem de llevant del terme municipal, prop del límit amb Granera. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81107 Barraca 2 de l'Andreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-landreu Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6120) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX en ruïnes, conserva la planta però ha perdut part de l'estructura. Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, aprofitant el desnivell del terreny per la seva construcció; la porta està encarada al sud. Està parcialment esfondrada, no conserva la coberta. 08128-173 a la zona occidental de la Soleia de la Casa Nova, a peu del camí a la masia. Codi Amics de la pedra: banslc2 41.7482000,2.0170400 418273 4622287 08128 Monistrol de Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81107-foto-08128-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81107-foto-08128-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81107-foto-08128-173-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'Andreu tenia dues barraques situades pròximes l'una de l'altra. 119|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81223 Barraca 1 de l'Esquirol https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-lesquirol Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6268) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX Barraca de pedra seca del tipus terrera de marge, sense que l'estructura sobresurti del frontal del marge; l'espai interior de la barraca és dins el marge definint una planta interna ovalada i coberta de falsa cúpula; la porta d'accés és de llinda en arc d'angle format per dues lloses i té orientació al sud-est. Al costat més de llevant, en el mateix marge hi ha una escala amb graons de pedra per pujar a la feixa de sobre la barraca. 08128-289 a la zona est de la soleia de la Casa Nova, al peu del camí del Pla del Trullars. 41.7483700,2.0250000 418935 4622298 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81223-foto-08128-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81223-foto-08128-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81223-foto-08128-289-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81225 Barraca de l'Estanquer https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lestanquer Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6269) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX hi ha vegetació que la cobreix parcialment i mostra algun signe de deteriorament. Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que parcialment adossada al marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud-oest. 08128-291 a la zona central de la Soleia de la Casa Nova, per sobre del camí del Trullars. 41.7485300,2.0238500 418840 4622317 08128 Monistrol de Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81225-foto-08128-291-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81106 Barraca 1 de l'Andreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-landreu Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6017) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. Compta amb dues petites espitlleres. Restaurada. 08128-172 al sud-est de les restes de la masia la Casa Nova, a peu del camí de la font de la Casa Nova. 41.7485200,2.0183200 418380 4622321 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81106-foto-08128-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81106-foto-08128-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81106-foto-08128-172-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'Andreu tenia dues barraques situades pròximes l'una de l'altra. 119|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81124 Barraca 9 de la Baga de Can Dat https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9-de-la-baga-de-can-dat Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6242) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX mostra part de la coberta esfondrada. Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta circular, amb porta de llinda plana monolítica orientada a ponent. 08128-190 a la vall del torrent de la Baga del Coll. 41.7489500,2.0408700 420255 4622348 08128 Monistrol de Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81124-foto-08128-190-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81214 Barraca 2 del Caterina https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-caterina Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6265) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que adossada al marge del terreny natural, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. Restaurada. 08128-280 a la Soleia de la Casa Nova, a peu del camí del Pla del Trullars. 41.7489900,2.0215400 418648 4622370 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81214-foto-08128-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81214-foto-08128-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81214-foto-08128-280-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81175 Barraca 1 del Joan a la Soleia de la Casa Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-joan-a-la-soleia-de-la-casa-nova Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6299) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX amb vegetació que la cobreix parcialment i que afecta la seva estructura. Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta més o menys rectangular tot i que lleugerament irregular, amb porta de llinda plana monolítica orientada al sud. 08128-241 al sud-est de la urbanització de la masia del Solà i al nord-est de les runes de la Casa Nova. 41.7491700,2.0206900 418578 4622391 08128 Monistrol de Calders Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81175-foto-08128-241-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81224 Barraca de l'Estudiant a la Soleia de la Casa Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lestudiant-a-la-soleia-de-la-casa-nova Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6296) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, adossada al marge del terreny per la part posterior, de planta tendint a circular tot i que exteriorment la façana té un frontal força recte; té coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. Restaurada 08128-290 a la zona de ponent de la Soleia de la Casa Nova, a l'est de les runes del mas i a peu del camí. 41.7492000,2.0182300 418373 4622396 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81224-foto-08128-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81224-foto-08128-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81224-foto-08128-290-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81234 Barraca 2 del Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-joan Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6270) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX mostra alguns signes de deteriorament, hi ha força vegetació pel seu voltant. Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada al terreny natural, de planta rectangular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al ponent. 08128-300 a la Soleia de la Casa Nova, situada en unes feixes per sobre del camí del Pla del Trullars. 41.7492600,2.0228700 418759 4622399 08128 Monistrol de Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81234-foto-08128-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81234-foto-08128-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81234-foto-08128-300-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81236 Barraca de Ca la Xica https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-xica Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6026) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX mostra alguns petit esfondrament. Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada a un marge, de planta rectangular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al llevant. El mur del davant de la barraca mostra una frontal recte i a un extrem un angle fins a adossar-se al mur, la planta interior tendeix a circular. 08128-302 a la zona de la Casa Nova, per sota de les restes de la casa, al costat de llevant. 41.7492800,2.0179000 418346 4622406 08128 Monistrol de Calders Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81236-foto-08128-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81236-foto-08128-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81236-foto-08128-302-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
81235 Barraca del Jep Dó a la Soleia de la Casa Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-jep-do-a-la-soleia-de-la-casa-nova Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6271) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html XIX-XX Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada parcialment al marge del terreny, de planta el·líptica, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada a l'oest. 08128-301 a la Soleia dela Casa Nova, prop i sobre del camí que porta al Pla del Trullars. 41.7493500,2.0221800 418702 4622409 08128 Monistrol de Calders Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81235-foto-08128-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81235-foto-08128-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81235-foto-08128-301-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Al web els Amics de la pedra, consta anomenada com a Barraca del Païssa. 119|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
80940 La Casa Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-6 -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. XVIII abandonada i en procés d'enderroc, tot i que encara conserva un alçat important de gran part dels seus murs. Les restes de la masia la Casa Nova s'alcen dalt d'un turó envoltat de camps de vinya, alguns abandonats, i zona boscosa pel costat més de tramuntada. Es conserva un alçat considerable de les seves façanes, per bé que es troba en un avançat estat d'enderroc. Els murs són de carreus desbastats i pedres irregulars, amb algunes obertures visibles emmarcades amb llindes de pedra monolítica, muntants i ampits també de pedra. Les restes mostren que la casa era orientada al sud, conformava una planta rectangular amb cossos adossats, sembla que de planta baixa, planta primera i unes golfes. Encara es pot observar la boca del forn de pa, les escales interiors de pedra, entre altres elements. 08128-6 al sud-est de la urbanització del Solà, dalt d'un turó prop de la pista forestal al Pla del Trullars La masia la Casa Nova sembla correspondre a una construcció del segle XVIII; consta que es bastí pel fill cabaler del mas l'Om, de fet en la documentació sovint consta com a la Casa Nova de l'Om. 41.7493400,2.0174800 418311 4622413 08128 Monistrol de Calders Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80940-foto-08128-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80940-foto-08128-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80940-foto-08128-6-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5