Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
53735 Mas el Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-castell <p>AADD. (1997). Muntanyola. Revista trimestral n. 8. març 1997. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7 CATALÀ, P. et ali. (1973). 'Castell de Muntanyola' a Els castells catalans, volum IV. Rafael Dalmau, editor. Barcelona: 862-866. IGLÉSIAS, J. (1979). 'El fogatge de 1553' estudi i transcripció. Barcelona: 438. TORRENT, C. (1982). Castell de Muntanyola. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. PLADEVALL, A. (1971). 'Els orígens de la família Montcada' a Ausa, vol. 6 n.69-70. Vic: 308-319. PLADEVALL, A. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Osona i Ripollès). Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 102. RIU, M. (1982). 'El paper dels castra en la redistribució de l'hàbitat al comtat d'Osona'. A Ausa X n.102/104. Vic: 401-409.</p> X-XX L'estat de conservació és bo malgrat alguns afegitons i les nombroses reparacions que a sofert al llarg dels segles. <p>El mas el Castell o el Castell de Muntanyola està format per un edifici principal i nombrosos annexes ramaders. En general, el conjunt arquitectònic principal està bastit per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants, amb el portal orientat a sud-oest i adovellat amb un escut gravat amb un castell i la data de 1748. A la part dreta hi ha unes voltes avui destinades a corrals, formades per nombroses reformes, algunes de les quals datades amb llindes gravades amb les dates de 1634 i 1753. S'accedeix a aquest sector de l'edificació mitjançant un portal que tanca la lliça i sota uns arcs de totxana que sostenen al damunt unes galeries de dos pisos cobertes a dues vessants. Al damunt del portal adovellat, el qual no és troba al centre de l'edificació sinó proper al cos adossat, hi ha una finestra amb motllures d'influència gòtica i nombrosos ampits reutilitzats que emmarquen finestres i balcons i semblen procedir d'altres punts del mateix mas o del castell. A tot el conjunt són apreciables alguns fonaments de murs de contenció de defensa i alguns finestrals amb llinda aprofitada d'una obertura més antiga. A la part de tramuntana hi ha un altre portal que coincideix a nivell de primer pis. En aquest mur cal destacar-hi unes finestres esculturades en les quals hi ha la silueta d'un castell i que haurien format part de l'original castell de Muntanyola.</p> 08129-1 El Castell de Muntanyola <p>El mas va reemplaçar l'antic Castell de Muntanyola. És en una posició dominant, i al costat s'hi erigí una capella documentada des del segle XI. L'octubre de 1023 apareix el topònim Muntanyola en un empenyorament de diversos castells que signa Guilemus de Montagnola (dit també Guillem de Vacarisses i Guillem de Montcada, el tronc de la dinastia Montcada). El 22 octubre de 1013, en l'acta de consagració de St. Feliu de Vacarisses, signa ' Guilielmo, vicario de Montannola'. Entre els anys 1.029 i 1033 Guillem de Muntanyola començà a adoptar el cognom de Montcada. En morí Guillem, es reparteix el domini del castell entre els seus tres fills, Ramon Guillem de Montcada, Bernat Guillem (ardiaca de Barcelona) i Reinard o Renard Guillem de la Roca. El primer dels germans mor vers el 1075, comportant discussions entre el fill Berenguer Ramon de Montcada i els seus tiets. El 1084, els dos oncles donaren al nebot la tercera part del castell, amb la condició que si moria sense fills, un cop morta l'esposa, aquesta part passaria als fills de Renard Guillem. El 1089, l'ardiaca Bernat Guillem de Montcada va cedir als canonges i a l'església de Barcelona la seva tercera part del castell de Muntanyola, amb el pacte que ell la tindria en vida i un cop mort passaria al seu nebot el clergue Renard i mort aquest, seria lliurada a Barcelona. Entre 1101 i 1136 apareix Berenguer Ramon de Montcada amb la possessió d'un terç del castell, i les altres dues parts en poder de Ramon Renard i Guillem Renard. Al segon quart del segle XII, el castell passa a ser domini del monestir de Santa Maria de l'Estany. L'any 1137 Ramon Renard fa donació de les dues terceres parts del castell a l'Estany i al seu prior Guillem. El 1166 Guillem Ramon de Montcada, amb els seus fills Guillem i Ramon i el seu germà Ot empenyoren al monestir la part que els correspon del castell. Una part de la família es continua cognominant Muntanyola; el 1177 Pere de Muntanyola signa l'acta de consagració de Sant Quirze i Santa Julita. Al 1191, els Montcada van recuperar el castell, ja que en aquest any consta que Guillem Montcada i Guillelma, i el seu fill Guillem tornaren a fer-ne penyora al mateix monestir. El 14 de juny de 1190 Guillem Ramon de Montcada ven definitivament tots els drets i dominis que posseïa sobre el castell i terme de Muntanyola al monestir de l'Estany. Pel què fa a la castlania, apareix la família Castell o Castelló, documentada al 1260 en els capítols matrimonials entre Berenguer de Castell i Elissendis d'Oló. Al 1288 l'infeudat de la castlania és Galceran de Rosanes, fill de Bernat de Rosanes i Elissendis, que fa una permuta i la batllia de la castlania passa a Guillem de Vilardell, ciutadà de Barcelona. Al segle XIV Jaume II ven la jurisdicció de Muntanyola a l'abat Berenguer de Riudeperes i a l'Estany, de nou. I al 1324 consta com a batlle del castell Jaume de Postius. Aquest mateix any fou dirimida per arbitratge entre l'Estany i Guillem de Castell i el seu fill Oliver una qüestió sobre els drets del castell on es deia que des de temps immemorials la família Castell exercia en feu del monestir unes atribucions que no els eren reconegudes. Un dels drets al·legats era el de nomenar el batlle, pel que resulta que els Castell tenien subinfeudada la castlania, en aquell moment a Alamanda de Muntanyola. I al 1346 hi ha Guillem Castell com a castlà, mentre que al 1353 és Blanca Castell casada amb Felip de Dosrius la que ven la castlania un altre cop al monestir de l'Estany. El terratrèmol del 24 de maig del 1448 destrueix de forma important el castell i la capella de Sant Pere. Al 1458, el procurador de l'Estany arrenda a Bernat Grau el castell de Muntanyola, detallant que ha de refer el castell i la vida del paratge. El castell passarà a ser un mas, com consta en el fogatge de 1553. En el capbreu del 1645, s'esmenta el mas Castell. El mas, segurament ampliat i reformat el segle XVIII, esdevindrà un dels més importants de la zona fins entrat el segle XX.</p> 41.8786300,2.1690500 431052 4636635 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53735-foto-08129-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53735-foto-08129-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53735-foto-08129-1-3.jpg Legal Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Aquest castell, convertit en masia s'aixeca al centre de la vall de Muntanyola, sobre una petita elevació força apta per la defensa, la qual veu confluir, al seu peu, les rieres o torrents de Saborit i de Tresserra, que conformen la riera de Muntanyola que discorre pel centre de la vall. El mas el Castell té encara alguns finestrals amb elements esculpits, va reemplaçar l'antic castell de Muntanyola enderrocat pel terratrèmol del 1448. El conjunt té una posició dominant al centre de la vall, al costat hi ha una capella, ara sense culte, dedicada a Sant Pere, que ja existia al 1023 i que fou reedificada al 1770. 85|92|93|94|95|96|98 46 1.2 1771 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53736 Castell de Múnter https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-munter <p>CATALÀ, P. et ali. (1973). 'Castell de Múnter' a Els castells catalans, volum IV. Rafael Dalmau, editor. Barcelona: 862-866. CATALÀ, P. (1982). Castell de Múnter. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. DDAA.(1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. ORDEIG, R. (1982). 'Villae, viae i stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. A Ausa X, n.102-104. Vic: 387-400. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. PLADEVALL, A. (1972). El comtat d'Osona a mig segle XIV. Barcelona. PLADEVALL, A. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Osona i Ripollès). Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 1102. RIU, M. (1982). 'El paper dels castra en la redistribució de l'hàbitat al comtat d'Osona'. A Ausa X n.102/104. Vic: 401-409.</p> X Només resta un mur visible associat a aquesta construcció. <p>El castell s'aixeca dalt d'un petit puig situat al costat de l'església de Sant Esteve de Múnter, enfront el Km 43 de la carretera N-141 de Manresa a Vic, a uns 200 m de la carretera. Aquest castell es troba a la part oriental de l'actual terme de Muntanyola. En concret la zona de Múnter s'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Després d'uns inicis foscos i potser lligats al domini dels Muntanyola- Montcada, formà terme propi i de nou s'uní al municipi de Muntanyola a inicis del segle XIX. Són ben pocs els vestigis que ens han pervingut de la construcció medieval del castell, erigit dalt un turó. Al començament del segle XX l'arquitecte Josep Maria Pericas va dibuixar un croquis en el qual féu constar els elements que encara eren visibles. Entre els principals elements que encara resten dempeus figura un pany de mur que corona el cim més alt del turó, i que possiblement forma part d'una estança. El mur és molt gruixut i deixa veure un aparell ben agençat, fet amb carreuons escantonats i ben disposats en filades uniformes. L'estat en què es troben les restes no permet fer altres precisions.</p> 08129-2 Múnter <p>Múnter apareix documentat al 929 com a vil·la de Montari, i en altres documents com a Motabri. En la cita més antiga coneguda, a l'any 929, Gontericus i la seva dona Todega venen al levita Elisagar i a Hodone la terra que tenen per compra, i que es troba 'in comitatum Ausona in terminio de villa de Montari'; els primers esments no al·ludeixen pròpiament el castell. Així, del terme de la 'villa de Montari' hi ha vàries referències. Al 939, els mateixos Elisagar i Odó compren un altre immoble al terme de villa de Montari. Al 943 Ennevigia ven a Odó una altra terra 'in comitatu Eusona in villa Montabri'. Són nombrosos els documents on s'esmenta com Odó i la seva dona Hercolde van adquirint diverses terres en aquest paratge. Encara al 960 Albarus i la seva dona venen a Arieldes les vinyes i terres que tenen 'in apendicio de villa de Montmabri'. Al 1143, en el testament sacramental de Pere Bernat, es fa al·lusió al seu feu de Montar; i no serà fins al 1274 que s'esmenta directament el castell de Múnter, quan Bernat de Santa Oliva, procurador de Berenguera, vídua de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, manifesta que Arnau de Mur, sots-veguer d'Osona, ha de donar en nom del rei la potestat del castell de Múnter a l'esmentada Berenguera per raó del seu dot d'esponsalici. L'any següent, el castell consta en possessió de Bernat de Riera, o de Sarriera, en principi ja difunt, i al més de març d'aquest any es fa constar la presència, com a senyor, de Gastó de Montcada. Gastó tenia el castell per donació dels marmessors de Bernat de Riera, a manament d'aquest. El castell va esdevenir una propietat més del vescomte de Bearn, Gastó de Montcada fins el 1290, quan morí i heretà els dominis la seva filla Guillema. El 1293, la documentació ens diu que la propietat requeia en el cavaller Guillem del Brull, o Desbrull, família que continuà en el domini, el seu fill Ramon Brull en fou l'hereu fins que morí al 1347 i Pere del Brull, el seu germà, fou el marmessor i tutor de Bernat, que més tard heretà el Castell. Del 1350 data un inventari del castell ordenat per Beatriu, vídua de Ramon i mare de Guillement. Més endavant, a favor de Bernat III de Cabrera el rei Pere el Cerimoniós creà l'1 de març de 1356 el comtat d'Osona, establint lo castell de Múnter en alou de Macià des Bruy, mentre que la resta i tota la jurisdicció passa a ser del comte i del veguer, si s'escau, amb vassallatge d'host i cavalcada. En el fogatge de 1365-1370 el Castell de Múnter, d'en Bruy o Brull, reuneix 12 focs. Poc després al 1383 consten els capítols matrimonials de Ramon del Brull, com a senyor del castell de Múnter que es casa amb Clara, filla de Guillem de Malla. I dos anys després consta la venda del castell a Berenguer de Vilagaià. El juny de 1428 Bernat de Vilagaià hereta el terme i castell de Múnter del seu pare Bernat de Vilagaià, cavaller i doctor habitant de Barcelona. Després passarà a Elieta de Vilalleons, casada amb Bernat Guillem d'Altarriba, esdevenint propietat dels Altarriba de Sant Martí de Riudeperes. Amb Bernat Guillem d'Altarriba, aquest castell va fer segurament servei durant la guerra contra Joan II. El desembre del 1510 la possessió passà a Beatriu de Miramón, vídua de Llorenç d'Altarriba, fins que morí al 1529 i passà al seu fill Llorenç, casat amb Aldonça Alamany i Descatllar. I al 1549 Àngela d'Altarriba es casà amb Ponç Descatllar. Per parentiu, l'herència la rebé Albina Alamany-Descatllar, qui es casà amb Pere de Clariana-Seva. El 1693, a Miquel de Clariana li fou concedit el títol de comte de Plegamans, denominació canviada el 1698 per la de comte de Múnter. Els seus descendents foren nomenats comtes de Múnter com consta al 1698. El segle XVII Múnter apareix com a lloc de Baró, i al 1782 es detalla que el domini el té la Comtessa de Sentmenat i Descatllar. Actualment, encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. El castell quedà en runes, per la manca d'obres de manteniment, fins esdevenir inhabitable ja al segle XVIII.</p> 41.8779400,2.2161800 434962 4636521 08129 Muntanyola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53736-foto-08129-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53736-foto-08129-2-2.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach El castell de Múnter no era un castell termenat, ja que en la documentació antiga no apareix mai el terme del castell de Múnter, car ja en el primer document del lloc, de l'any 929, pel qual Gonteric i la seva muller Tadega vengueren al levita Elisagar i a Odó una terra situada al comtat d'Osona, en el terme de la vila de Múnter (Montari); no obstant això el castell ja devia ésser aixecat car l'afrontació septentrional corresponia al Castellet. Durant el mateix segle X se seguiren fent vendes en aquest indret, sempre situant els béns venuts a la vila de Múnter. Per la documentació no sabem res del seu domini eminent, si corresponia als comtes de Barcelona o a un aprisiador important, únicament sabem que al 1001 es vengueren unes terres situades al terme de la vila de Múnter que havien estat comprades anteriorment als comtes Ramon Borrell i Ermessenda. Malgrat tot, creiem que els senyors alodials eren els Muntanyola-Montacada, i els comtes de Barcelona no rebien vassallatge per aquest castell ni pel de Muntanyola. Aquests senyors no els trobem documentats fins al darrer quart del segle XIII, únicament el 1143 es cita l'existència d'un personatge anomenat Pere Bertran de Múnter, però sense referència al castell o al terme de Múnter, que seria un castlà. El 1274-75 hi ha un document relacionat amb un conflicte entre Gastó de Montcada, vescomte de Bearn, i Berenguera, vídua de Bernat de Riera, ciutadà de Vic. Aquest ciutadà de Vic tenia el castell de Múnter, no sabem per quins drets, i vers l'any 1274 els marmessors del seu testament donaren el castell a Gastó de Montcada, però la vídua Berenguera el reclamà per dret d'esponsalici i els tribunals li donaren la raó. El 1274 el procurador de Berenguera demanà al veguer d'Osona que donés la potestat del castell de Múnter a Berenguera, i es feu l'acte de prendre possessió del castell i els homes del castell de Múnter feren acte d'homenatge i fidelitat a la seva senyora. Aquest domini, o per compra dels drets de la vídua o per mort d'aquesta, passà a Gastó de Montcada i després a Guilleuma de Montcada. Tot aquest conflicte serveix per a deduir que el Castell de Múnter devia ser un castell satèl·lit de Muntanyola i el domini era conjunt; per tant, segons les vicissituds del castell de Muntanyola, els senyors alodials eren els Muntanyola que després prengueren el nom de Montcada. Però, cap a finals del segle XII, el castell de Múnter es devia separar del castell principal, que passà al monestir de l'Estany, i per això quedà en mans de la família Montcada que devia tenir-hi un feudatari com a castlà, el qual degué vendre a Bernat Riera els seus drets, i aquest -que no devia tenir descendència- els cedí al senyor del castell Gastó de Montcada. El castell de Múnter sortí aviat del domini Montcada, car el 1293 ja era propietat del cavaller Guillem del Brull. L'any 1358, segons declaració del vescomte de Cabrera, la família Brull tenia la propietat alodial i la jurisdicció civil, mentre que la criminal corresponia al veguer d'Osona però era exercida pel vescomte com a comte d'Osona, càrrec que rebé el 1356 del rei Pere el Cerimoniós, si bé el 1364 li fou confiscat i no fou tornada als seus descendents en les restitucions que el rei els féu posteriorment. Durant el segle XV la família Brull s'entroncà amb l'Alta-Riba, i en el segle següent amb la Descatllar. El 1698 la família rebé el títol de comtes de Múnter i el 1754 per casament passà a la família Sentmenat. Múnter, és pronunciat pels habitants com a Munta. 92|85 1754 1.4 1771 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53737 Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quirze-i-santa-julita-de-muntanyola <p>AADD. (1986). 'Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola' a Catalunya Romànica. Osona II. Vol: III: 424-427. CASTELLANO, A; VILA, J.M. (1996). Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, notícia històrica'. Quaderns Científics i Tècnics, n.8. Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona: 71-91. GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, os. 199' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 91. GONZÁLEZ, A. (1993). 'Restauración de la iglésia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola. Objetivos y criterios'. III Simposi sobre restauració monumental. Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A. (1993). 'Restauración de la iglésia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola. Objetivos y criterios'. Quaderns Científics i Tècnics n.5. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A. (1993). 'La restauración didáctiva de la iglésia de Sant Quirze de Muntanyola' a Informes de la Construcción n. 427. LACUESTA, R.; SUREDA, M.J. (1998). 'La decoració del temple de Sant Quirze i Santa Julita a partir del segle XVIII'. Quaderns Científics i Tècnics, n.8. Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona: 93-118. LOPEZ, A. (1993). 'Resultados de la investigación histórico-arqueológica en la iglesia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola'. A Quaderns Científics i Tècnics, n.5. Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona. LOPEZ, A. (1998). 'Muntanyola. Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola' a Catalunya Romànica vol. XXVII. Visió de síntesis, restauracions i noves troballes. Barcelona: 207-208. PLADELASALA, J. (1952-1953). La parròquia de Muntanyola. Ausa, 1. Vic: 153-157. PLADEVALL, A. (1981). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol.1. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona: 102. TORRENT, C. (1982). Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVIII L'estat de conservació és bo tant pel que fa a les estructures com l'interior,i conserva una bona col·lecció de retaules. <p>Edifici religiós de nau única amb la capçalera orientada a llevant, la qual no té absis; el portal d'entrada es troba a ponent, que és rectangular, construït amb dovelles de pedra calcària, i al damunt s'hi forma un frontis triangular amb una fornícula que ubica les imatges de Sant Quirze i Santa Julita; al damunt hi ha un òcul. Al sud-est hi ha el campanar de torre, adossat i cobert a quatre vessants. A la part de migdia l'església s'uneix a la rectoria. A l'interior, la nau, presenta capelles laterals; les de la part esquerre es comuniquen entre si, i són cobertes amb volta quatripartita amb un medalló al centre. La nau està dividida en quatre trams, a cada un dels quals s'hi descriuen formes ovals amb decoracions d'estuc. L'església de Muntanyola, és un edifici de planta rectangular orientat segons l'eix llevant ponent amb capelles laterals a tot el llarg de la nau, sense absis, amb una porta d'entrada neoclàssica oberta al costat de ponent. Tot el seu interior respon a l'estil neoclàssic, així com la majoria de la decoració, rica i amb rellevants altars barrocs. A l'exterior, l'església és de factura simple, observant els diferents aparells dels murs hom pot veure que ha estat feta en diverses èpoques. L'època romànica és molt incerta, per l'aparell ordenat regular i amb pedres ben carejades dels murs del costat est i part del costat oest; es podria assegurar que són d'època romànica i pertanyen a la primitiva església, malgrat que no s'hi pugui veure cap detall ornamental ni forma constructiva característica del romànic.</p> 08129-3 Muntanyola <p>L'església parroquial de St. Quirze i Sta. Julita de Muntanyola es trobava a l'antic terme del castell de Muntanyola. La primera cita la trobem l'any 983, quan Guisard donà a l'església de Sant Pere de Vic una vinya situada en el terme de Sant Quirze, a Muntanyola. Del primer temple pre-romànic es van descobrir, durant els treballs arqueològics, la capçalera trapezoïdal, restes dels murs d'una sola nau i restes d'un paviment de calç sobre l'argila natural. També es localitzaren, a la base del campanar actual, vestigis d'una torre cilíndrica anterior a la construcció del segon temple romànic. Tot i la hipòtesi que es tractés d'un campanar, la porta enlairada denota més una funció defensiva. Es descarta que es tracti d'una part del castell documentat el 1.013 i tradicionalment associat al mas anomenat el Castell, més allunyat del temple. A la segona meitat del segle XII, el temple fou renovat i consagrat l'any 1177. D'aquesta fase se'n coneix l'absis allargassat (cobert amb volta de forn), restes dels gruixuts murs de la nau única (suposadament coberta amb volta de canó), i l'arrencament d'un arc de mig punt (una porta). Durant unes obres de restauració es va trobar un capitell romànic esculpit per dues cares, que podria procedir d'una hipotètica portalada amb arquivoltes sostingudes per columnes, com és típic de la contrada. És probable que en aquest nou temple romànic, més ample, s'incorporés com a campanar la torre cilíndrica descrita, ja unida a la nova fàbrica, ja que el 1.592 tenim notícies d'una porta d'accés des del campanar a l'església. És possible que l'església hagués posseït una espadanya recolzada al capcer occidental, ja que, de fet, el 1733 es va reparar la campana que antigament es trobava sobre la volta de l'església. Aquest element característic es podria associar a una estructura apareguda al subsòl de l'actual capella de Sant Isidre, al nord-oest del temple. Aquesta estructura, semblant a un podi de pedra i adossada a la fàbrica en època medieval, hauria pogut servir com a base d'una hipotètica escala d'accés a la cadireta. Pel què fa a l'interior, el paviment romànic era de terra barrejada amb calç, i al centre del presbiteri hi havia un altar col·locat sobre un pilar. Les parets conservades presentaven un arrebossat de calç poc gruixut, sense conservar restes de policromia visibles, ja que algunes zones estaven molt reformades. L'església actual fou totalment reconstruïda al 1727, sense que s'endevini cap element visible de l'església anterior. Adquirí un aspecte molt diferent a l'anterior, amb la construcció de diverses capelles, al llarg del segle XVII, com la del Roser, la de St. Isidre i la de la Concepció. Cap al 1707, es va bastir la nova capçalera, flanquejada per la sagristia, a migdia, i la capella del Sant Crist, a tramuntana. Finalment, en 1729-32, es va dur a terme una reforma general del temple seguint l'estil barroc, que li va donar l'aparença actual i que va ser complementada amb la col·locació progressiva d'un conjunt de retaules, el més modern dels quals es va instal·lar el 1804 a la capella de Sant Sebastià. L'acta de consagració i l'excavació de l'església donen a entendre que, de bon començament, disposava de l'altar dels sants titulars ( St. Quirze i Sta. Julita) i d'un altre dedicat a la Verge Maria. Aquest darrer, tot i ser esmentat sovint en la documentació posterior, no va deixar vestigis arquitectònics apreciables, cosa que ens fa suposar que podria haver estat dins l'àmplia capçalera o en alguna fornícula oberta en les parets de la nau.</p> 41.8784000,2.1774800 431751 4636602 1732 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53737-foto-08129-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53737-foto-08129-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53737-foto-08129-3-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Tenim notícies de la seva existència l'any 938 i fou renovada i consagrada de nou el 1177. En l'acta de consagració (el 30 de juliol de 1177 presidida pel bisbe d'Osona) s'esmenten diferents donacions, delmes i primícies, s'estableixen els termes de la parroquia, s'autoritza la sagrera i es fa relació dels assistents que signen l'acta. Malgrat els seus orígens romànics, no s'observa cap element d'aquest estil, ja que durant el segle XVIII fou transformada i reconstruïda a la manera barroca. Dins aquest estil conserva una unitat, ja que l'interior és decorat amb cinc retaules barrocs del taller dels Real i Gros. L'altar major s'atribueix a Lorenzo Mercanti, mestre italià. Té cura de l'església el rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, el qual hi celebra missa una vegada al mes. Les obres de restauració d'aquesta església van ser portades a terme entre el 1984 i el 1992 pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte A. González Moreno-Navarro. L'excavació de l'església es va realitzar principalment al llarg de l'any 1989, sota la direcció de M. Clua Mercadal i de qui subscriu. El 1991, es van realitzar diverses intervencions en punts concrets, dirigides per J.M. Vila Carabasa i X. Fierro Macía. El resultat de tots aquests treballs ha posat en relleu la presència de nombrosos vestigis medievals, tant a la fàbrica com al subsòl del temple, els quals han permès de traçar les grans línies de la seva evolució en aquella època. 92|94|96|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53738 Sant Esteve de Múnter https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-munter <p>AADD. (1986). 'Sant Esteve de Múnter' a Catalunya Romànica. Osona II. Vol: III: 427-428. DDAA.(1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Esteve de Múnter, os. 209' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 94. GUDIOL, J. (1909). 'Excursió a Múnter'. Gaceta Montanyesa n. 416. Vic. JUNYENT, E. (1945). 'Itinerario histórico de las parroquias del Obispado' a Hoja Parroquial. Vic. 7 d'octubre de 1945. ORDEIG, R. (1982). 'Villae, viae i stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. A Ausa X, n.102-104. Vic: 387-400. PLADEVALL, A. (1981). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol.1. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona: 102. TORRENT, C. (1982). Sant Esteve de Múnter. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> X-XVII <p>L'església de Sant Esteve de Múnter, és un edifici d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, en el qual les finestres han estat cegades. Aquest edifici religiós està format per una nau única amb l'absis orientat a llevant i amb un portal el qual es troba orientat a migdia i al damunt del qual hi ha un òcul tapiat. La nau s'il·lumina mitjançant unes finestres rectangulars situades a la part alta de la nau. A la part sud-est de l'absis hi ha afegida una sagristia. Les parets laterals estan obertes formant quatre fornícules, dues a cada banda, per ubicar quatre altars laterals. A la quarta part de la volta pel cantó de ponent es veu un reforçament de volta de punt d'ametlla i unes parets per aguantar el campanar de base quadrada que, tot i la seva esveltesa i altura, avui té una configuració barroca, tradicional a la Plana de Vic. L'interior és cobert amb volta de canó i el cor amb volta d'ogiva; la part de sota ho és amb arc rebaixat. Les cornises són decorades amb estuc. Les quatre capelles laterals estan decorades amb retaules, així com l'absis. L'estat de conservació és mitjà tant d'estructura com la pintura de les parets. A la paret del fons de l'església hi ha un cos entremig amb la rectoria que serveix per a comunicar-se amb ella i per a pujar sobre la volta al peu del campanar. A la part de migdia hi ha una porta d'entrada rectangular, amb un marc de pedra picada amb despeçat barroc i carreu encoixinat particular. Les parets de l'absis i el mur de tramuntana són els més sencers i responen a l'obra original; el carreu és petit i molt irregular. Als peus de l'església al sector de tramuntana hi ha un campanar de torre adossat, cobert a quatre vessants i coronat amb una creu. El campanar de l'església és contemporani; la part superior està modificada i adherida a una escala que fou construïda al 1728. A causa de l'empenta del campanar sobre la volta i paret de migjorn, es va construir un contrafort escalonat i de mides considerables. En conjunt el temple està molt reformat i exhibeix una part important d'elements barrocs, els quals contrasten amb els elements romànics originals.</p> 08129-4 Múnter <p>Aquesta església es trobava dins l'antic terme de la vila de Múnter i del castell que s'hi va construir a prop. L'església aviat degué assumir les funcions parroquials que encara té actualment, bé que està lligada al veí municipi de Malla per no tenir sacerdot propi. El lloc de Múnter, amb la vila i el castell, apareixen documentats al 929, quan Gonteric i la seva muller Tadega vengueren al levita Elisagar i a Odó una terra situada al comtat d'Osona, al terme de la vila de Múnter (Montari), afrontant pel costat septentrional amb el castellet. L'església apareix per primer cop documentada l'any 965, quan una dona anomenada Fredesinda, i els seus fills, vengueren a Odó i a la seva muller Ercolda diversos béns situats al comtat d'Osona, a vila de Múnter; aquestes possessions afrontaven per llevant amb la casa de Sant Esteve. Les funcions parroquials de la mateixa església no es documenten fins el 1191 quan Guanalgod i la seva muller Adaledis i llurs fills empenyoraren a Amat i a la seva muller Estefania i a llurs fills una peça de terra o de vinya al comtat d'Osona, a la parròquia de Sant Esteve, al lloc anomenat Matavaques, i encara es confirmen en les llistes parroquials anteriors a l'any 1154. Tenim documentades diverses obres dutes a terme en aquest edifici, que fou renovat el segle XII. A més de l'altar del sant patró de l'església, s'hi venerava l'altar de Santa Maria, documentat al 1357. L'any 1564 consta que Ramon Puig va fer el retaule de l'altar major, que amb el temps va ser substituït per un altre de neoclàssic. L'any 1579 Bernat Toll esculpí un altre retaule, el qual era dedicat segurament a la Mare de Déu del Roser, molt semblant al de Malla. La porta d'entrada, tot i que encara resta emplaçada al seu lloc primitiu, fou modificada l'any 1613, moment en què també s'abarrocà la decoració del temple. Actualment, encara té l'absis romànic ben conservat, així com bona part dels murs de la nau. El campanar, que és contemporani de l'església, sobre la bòveda del fons, té la part superior modificada i és adherit a una escala, que fou construïda el 1728. L'any 1918 s'ensorrà la primitiva coberta, que fou substituïda per una altra que no s'avé amb l'estil de l'edifici, que exhibeix en conjunt una part important d'elements abarrocats, entre els elements romànics originals. Com indica el portal, orientat a migdia, el recinte està construït A HONOR A ST ESTEVE 1613. Múnter, després de deslligar-se dels Montcada, formà terme propi fins l'any 1840, en què es va unir de nou a Muntanyola. Aquest terme comptava amb 12 famílies al 1370, 11 famílies al 1553 i 14 famílies al 1782, i amb 12 famílies al 1996. Entre els masos més antics hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles. Altres cases de la parròquia són Clavegueres, Dosrius, la Serra, la Rocassa, les Eres, can Gaja, el Solà, la Franquesa, el Bosc, can Febrer, el Colomer, el Puig, la Casanova del Puig, el Castell, la Rectoria i la Caseta del Mestre.</p> 41.8784900,2.2131900 434714 4636585 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53738-foto-08129-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53738-foto-08129-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53738-foto-08129-4-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Situada enmig d'una vall i en posició alterosa sobre un rost, encerclada per les muntanyes del Clascar de Malla, serrat del Vilar i el Pla de Tona, centra un escampall de masies de les quals és parròquia. S'accedeix per la carretera N-141 de Manresa a Vic, al Km 45 es troba a mà esquerra, l'edifici es troba a 500 m de la carretera. En aquesta zona es documenta la presència de camins des del segle X, concretament en relació amb el terme del Castell d'Orsal (Malla), es fa referència a les vil·les de Múnter (25 gener de 929), Montells superior, Orsal i Vilarrubia, a més dels vil·lars Mulieremala i Fachlione. Per aquí, per Múnter, travessava l'estrada o camí 'que pergit ad domum Sancti Stefani' (30 de març de 988), és a dir que es dirigia cap a l'església de Sant Esteve de Múnter i la 'strada qui dispergit ad ipsa roca de Ermenardo' (3 juny 965). L'església de Sant Esteve de Múnter fou erigida al 929, al costat d'una vila rural o villa Montari i en un pujolet que hi ha a prop s'hi erigí un castell que esdevingué centre jurisdiccional del terme. Múnter fou sempre un terme petit, que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 el 1533 i el 14 el 1782. L'església fou renovada al s. XII i transformada i ampliada segons les necessitats de l'època al XVII. 92|94|96|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53739 Vilavendrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilavendrell <p>AADD. (1986). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: 102. AADD. (1998). Muntanyola. Revista trimestral n. 14. setembre 1998. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6. IGLESIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 438. JUNYENT, E. (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic. S. IX-X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. N. 181. PLADESALA, J. (1952). La parròquia de Muntanyola a Revista Ausa vol. I pl. 153-155. TORRENT, C. (1982). Vilavendrell. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XII-XVIII <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants. El portal d'entrada, per bé que es troba un xic deteriorat, presenta una llinda de forma conopial i s'hi accedeix mitjançant unes escales. Adossat a aquest cos i formant angle recte amb l'edificació hi ha un cos rectangular cobert a dues vessants, mentre que a ponent hi ha un cos de galeries la teulada de les quals és sostinguda per pilars de pedra, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular al cos de l'edificació. Aquest cos és recolzat per un gros contrafort. A l'altre costat del mas hi ha un portal que tanca la casa i les dependències agrícoles avui en desús, mentre que a la part de migdia hi ha una capella adossada a la qual s'accedeix des del mas, construïda amb pedra i alguns afegitons de maó. A la part de migdia hi ha un cos de dependències agrícoles que formen un call estret davant l'antiga casa i es on es fabriquen els formatges de Muntanyola. A través d'unes voltes es dóna a la lliça al davant de la façana actual, la qual té un portal d'arc rebaixat i es troba paral·lel al carener. Adossat a aquest cos i formant angle recte hi ha un cos de planta rectangular que a nivell del primer pis ubica galeries mentre que la part baixa és destinat al bestiar. Es cobert a dues vessants. L'estat de conservació és mitjà, ja que tant a l'interior com a l'exterior s'hi ha fet algunes reformes que desmereixen l'antiga estructura. Aquest conjunt d'edificacions corresponen a un gran mas i les seves dependències annexes. És un edifici, en origen de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri obert. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb pedres de mitjana i petites dimensions. L'entrada principal es realitza per la part posterior de la casa i es troba emmarcada amb llindes monolítiques i al damunt hi ha una petita teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur. Aquests dos cossos laterals, presenten una façanes de paredat comú i argamassa. La construcció principal és de planta quadrada orientada est-oest i coberta a dues vessants amb teula aràbiga. La façana principal no és visible en la seva totalitat, ja que està parcialment tapiada per les estructures annexades. A l'interior del cos principal trobem el vestíbul o entrada i una escala al fons que dóna accés al primer pis i a la resta de dependències privades distribuïdes al voltant de la sala principal, a partir de la qual es distribueixen les diferents sales i habitacions. El cos de la dreta es cobreix a una sola vessant, i té diverses obertures que es distribueixen de forma desigual al llarg de la façana i que han estat obertes en diferents moments constructius. El sistema constructiu és el mateix que al cos principal: petites pedres lligades amb argamassa. L'altre cos també està cobert a una sola vessant i presenta dues petites finestres al tester. Aquest cos també presenta obertures a l'exterior amb una disposició poc simètrica i aquest espai s'utilitza com a estables i magatzem. Com estructures annexes cal destacar l'existència d'una gran era situada davant la casa, i nombrós material d'interès etnològic i arqueològic al voltant.</p> 08129-5 Fontanelles-Subirana <p>Casal habitat i documentat ja a l'Alta Edat Mitjana; es creu que tindria el seu origen en una antiga vil·la rural d'origen baix imperial, fet documentat per la presència d'una moneda romana. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar, però sembla ser que hi ha un cos que és més antic que el cos de davant, i que per tant fa de façana. Es conserva documentació escrita des de la Baixa Edat Mitjana en els diversos fogatges i llibres de l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Del 6 de febrer de 938 data un document on esmenta que els esposos Ennegó i Sennir, en bé de llurs ànimes i amb reserva d'usdefruit, donen a Sant Pere de la Seu de Vic, al bisbe Jordi i als Canonges, la part que els correspon d'una terra i cases situades a Sant Quirze de Muntanyola i que limiten a la serra de Venrello i amb la terra de Andeleco. Ja en el segle XII, Bernat Vilavendrell consta entre els feligresos que es comprometeren a pagar un cens anual a la parròquia, compromís que consta en el document d'acta i consagració de l'església parroquial de Muntanyola el 12 de juliol de 1177. L'edifici actual, però, és una construcció fruit de les diverses reformes sofertes al llarg del temps, amb grans reformes efectuades en època moderna junt a la construcció d'una capella particular. Aquest mas el trobem també registrat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. Més endavant, en el cadastre de 1767 consta Genís Vilavendrell, propietari del mas Vilavendrell, Fontanelles i Subirana, i consta que hi vivia amb el seu fill Segismund Vilavendrell, que feia de jornaler, i també hi consta Rafael Serra, que feia de mosso jornaler. El mas Vilavendrell constava de 216 quarteres i 12/24 d'un altre, i eren repartides en 32 quarteres de sembradura (1era a tercera qualitat), 8/24 quarter d'horta, 1 quarter de fruiters, 1 quarter de boiga (peça de terra plantada de bosc i destinada a conreus), 48 quarters de bosc i 110 quarters de pastures i 24 quarters de rocalls. Aquest mas consta que termeneja a llevant amb el mas Saborit, a migdia amb el mas Subirana (del mateix amo) a ponent amb el mas Tresserra i a tramuntana amb el mas Serra (actualment Serra-Rica). A la casa consten diverses dates constructives, totes elles dels segles XVII i XVIII, com el portal a la sala interior gravat amb la data de 1846. Actualment, el mas es troba habitat pels propietaris dels Formatges de Vilavendrell.</p> 41.8673200,2.1714200 431236 4635377 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53739-foto-08129-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53739-foto-08129-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53739-foto-08129-5-3.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 93|94|98|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53740 La Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-4 <p>AADD. (2000). Muntanyola. Revista trimestral n.21. juny 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). La Roca. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. http://www.esplai.org/federacio/entitats/mev/ceca.htm</p> XII-XX <p>Conjunt arquitectònic format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants, i que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. A la part de migdia hi ha un cos de dependències agrícoles que forma un call estret davant l'antiga casa, sobreaixecat a mode de terrassa. A través d'unes voltes es dóna a la lliça al davant de la façana actual, la qual té un portal d'arc rebaixat i es troba paral·lel al carener. Adossat a aquest cos i formant angle recte hi ha un cos de planta rectangular que a nivell del primer pis ubica galeries, mentre que la part baixa és destinada al bestiar. Es cobert a dues vessants. L'estat de conservació és mitjà ja que tant a l'interior com a l'exterior s'hi ha fet algunes reformes que desmereixen l'antiga estructura. Construïda amb lleves de pedra i els elements de resalt de pedra picada. Aquest conjunt d'edificacions corresponen a un gran mas i les seves dependències annexes. És un edifici, de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri tancat amb mur i portalada d'accés. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb pedres de mitjana i petites dimensions. L'entrada es realitza per la portalada del barri, emmarcada amb llindes monolítiques i al damunt hi ha una petita teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur. La resta del mur de tancament del barri el formen la resta de dependències. Aquests dos cossos laterals presenten una façanes de paredat comú i argamassa. La construcció principal és de planta quadrada orientada est-oest i coberta a dues vessants amb teula aràbiga. La façana principal no és visible en la seva totalitat, ja que està parcialment tapiada per les estructures annexades. L'accés es realitza per una portalada d'arc de mig punt adovellada amb carreus i pedres ben tallades, i la resta de la façana s'organitza amb tres obertures, situades al primer pis emmarcades amb llindes de pedra local de grans dimensions i una repisa. A l'interior del cos principal trobem el vestíbul o entrada on s'hi ubica un gran cup per fer vi i una escala al fons que dóna accés al primer pis i a la resta de dependències privades distribuïdes al voltant de la sala principal, a partir de la qual es distribueixen les diferents sales. El cos de la dreta es cobreix a una sola vessant, té diverses obertures que es distribueixen de forma desigual al llarg de la façana i que han estat obertes en diferents moments constructius. A la façana que dóna a l'interior del pati, es troba l'accés a aquest recinte utilitzat com a estables. El sistema constructiu és el mateix que al cos principal: amb l'ús de petites pedres lligades amb argamassa. L'altre cos també està cobert a una sola vessant i presenta dues petites finestres al tester. Aquest cos també presenta obertures a l'exterior amb una disposició poc simètrica; aquest espai s'utilitza com a estables i magatzem. Són moltes les reformes i reparacions realitzades en aquest mas, totes les estructures presenten un aixecament de la teulada, que en el cas del cos principal també va consistir en una prolongació aquesta estructura direcció sud. Com a estructures annexes, cal destacar l'existència d'una gran era situada davant la casa, un safareig i un paller. L'era és un espai obert de grans dimensions fet de carreus de pedra. L'estructura del pou és de planta rectangular construïda amb grans carreus, més o menys ben escairats de pedra local, i col·locades de forma lleugerament inclinada. Finalment, el paller està format per una estructura de dos pisos amb contrafort de pedres de petites dimensions ben treballades i poc lligades que actualment encara manté les funcions de paller i magatzem. També conserva una part de corts per al bestiar ubicades a est i nord-est del mas i tot i que han estat arranjades hi consta una llinda gravada amb el nom de 'Miquel Roca any 1810 i 1836'.</p> 08129-6 El Castell de Muntanyola <p>Segons el document de dotació de la parròquia de Muntanyola en motiu de la consagració de l'església realitzada el 12 de juliol de 1177, en Guillem Alfanec fou donant del cens del mas la Roca. Aquest gran mas, situat estratègicament sobre el camí ral de Muntanyola, hauria estat una gran casa forta, fins i tot alguns elements arquitectònics fan pensar en l'existència d'una antiga torre de defensa, actualment absorbida pels annexos del mas i la masoveria. La Roca consta en la documentació alt i baix medieval de Muntanyola a través dels seus propietaris i les seves transaccions, ja bé com a partícips o com a testimonis de nombroses transaccions. Trobem també esmentat en Roca en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. La casa conserva nombroses llindes, ampits i rajoles amb dates marcades i amb el nom del propietari, sempre fent referència a un membre de la família Roca. A la part inferior es conserven les dates de 1835 i 1864, i un banc de missa que té gravat ROCA 1815. La part de la cuina conserva la data de 1815. Segons les llindes del mas, aquest fou cremat per la guerra del francès l'any 1809. Aquestes paraules consten a la llinda d'una porta del primer pis: FOU CREMAT PER LO EXERCIT FRANCES LO ANY 1809 Y TORNAT EDIFICAR LO AÑ 1815; així mateix consten les dates de 1836, 1819, 1804, 1824, etc. A partir d'aleshores es va anar edificant en diverses etapes al llarg del segle XIX. Aquest mas, com la majoria de masos del municipi, gaudia d'una cisterna interior a la qual s'accedia per un pou construït i ubicat en un pis superior; aquesta recollia l'aigua de la pluja de les diverses teulades. En el cas de la Roca, aquest pou es troba ara ubicat al pati de davant la masoveria. Actualment, ha perdut les funcions de masia i s'ha convertit en casa de colònies. Ja en època contemporània i durant la guerra civil espanyola s'hi anava a buscar el racionament i després, a la postguerra, s'anava a l'Aliberch. Aquest mas també es caracteritza per haver ajudat a amagar la gent durant les diverses guerres sofertes, i consten diverses habitacions que haurien funcionat d'amagatall, ja que tenen accessos restringits. També conserva una habitació coneguda com l'Habitació de la Passejada, on es conserva un llit amb dossell, així com diversos festejadors. Més recentment, al 12 novembre 1956, es va inaugurar el primer telèfon del municipi al Mas la Roca.</p> 41.8845200,2.1677100 430947 4637290 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53740-foto-08129-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53740-foto-08129-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53740-foto-08129-6-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Social 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 92|94|95|98|119|85 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53741 Dalmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/dalmau <p>AADD. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal. (Osona i Ripollès). Barcelona: 106. AADD. (2000). Muntanyola. Revista trimestral n. 22. setembre 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). El Dalmau. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. http://www.eldalmau.com/</p> XII-XVIII <p>Estil civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, en la qual hi ha un gran portal adovellat de pedra qque es caracteritza pel seu color rogenc. Aquest portal es troba descentrat del centre de la façana. A la part dreta hi ha un cos de construcció recent que fou l'antic porxo de tres pisos. Adossat a aquest hi ha una cabanya. La casa està construïda aprofitant el desnivell del terreny, i està envoltada per un mur de pedra amb dos portals d'accés a la lliça. Algunes de les reformes realitzades no han respectat l'estructura original de part del mas. Construïda bàsicament amb pedra, la façana conserva restes d'arrebossat.</p> 08129-7 El Castell de Muntanyola <p>Segons ens han explicat els propietaris la masia, havia tingut més de 20 masoveries per les rodalies. Avui conserva només l'Arissa, un mas rònec a poca distància del mas. Entre les que va perdre figuren: les Planes (Collsacabra), Ventallola (Santa Eulàlia de Riuprimer), Torrents ( Santa Eulàlia de Riuprimer), etc. La casa conserva documentació que fa referència al segle XIII. Es manté el mateix llinatge dels Dalmau, per bé que es va perdre el cognom a la passada generació. Otorgament a Joan Dalmau del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona: El 27 de gener de 1679 es reuneixen Jaume Rovira com a batlle, Jaume Roca com a jurat i Josep Tresserra com a jurat i Pere Castell com a Jurat. D'altra banda, Joan Dalmau veí de Muntanyola i pertanyent a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, ha estat citat per part del notari públic Vicens i del notari Joan Francesc Vila en representació del rei Carles II qui a atorgat a Joan Dalmau, en data de 30 de febrer de 1678 el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona. Amb el privilegi de gaudir de tota la franquesa, llibertats, preheminèncias, igual que totes les persones de estaments militars de ciutadans honrats de Barcelona. Han de gaudir d'això, ell i llurs bens siguin franques o immunes i ha de rebre el tracte de ciutadà honrat de Barcelona ell i llurs descendents de via masculina. Queda lliure de servituds i devents de les cases i bens que posseeix dins el terme de Muntanyola. I si no és així, recau contra el batlle i jurats i els seus descendents en el càrrec, guanys, gastos i despresa i la pena de mil florins d'or d'Aragó. Es dóna permís per habitar en el terme de Muntanyola a Joan Dalmau com a ciutadà honrat de Barcelona el dia 27 de gener de 1679. Fou registrat en el registre verbal comú de la vegueria de Vic i Osona el dia 25 de febrer de 1679 i així Joan Dalmau es convertí en l'únic ciutadà honrat de Barcelona de Muntanyola. La denominació de ciutadà honrat de Barcelona es generalitzà a partir del segle XIV. Aquests posseïen propietats rústiques, figurant en la comissió de propietaris rurals establerta al segle XV per fer cara a l'agitació remença. Posseïdors de fortuna monetària invertien en vaixells i en negocis mercantils però lentament sanaren decantant a aplicar el capital en títols del deute públic municipal. Gestionaven el govern municipal fins l'entrada de mercaders, artistes i menestrals. L'any 1510 la matrícula de ciutadans honrats de Barcelona comptava amb un centenar de membres, els equiparava als cavallers en tots llurs privilegis, fora el de pertànyer al braç militar. Van establir lligams de sang i arribaren a construir una sola classe dirigent urbana, es regien per les normes de cavalleria i portaven armes i ostentaven blasó. El primogènit es mantenia en l'establiment de ciutadà honrat i els fills menors entraven a formar part de l'estament militar. La concessió de privilegis de ciutadà honrat a partir del segle XVI motivà la diferenciació entre el ciutadà insaculat o de matrícula, el de privilegi o rescripte. Al principat els de privilegi foren equiparats als de matrícula a partir del 1620.</p> 41.8994400,2.1744600 431523 4638941 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53741-foto-08129-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53741-foto-08129-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53741-foto-08129-7-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach El mas conserva el forn d'una bòbila i rajols cuits en el mateix. Té la capella de Sant Isidre, a la qual s'accedeix des del mas. 94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53742 Puigcarbó https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcarbo <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Puigcarbó. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVIII És habitada esporàdicament i només una part de la casa. <p>Masia de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, la qual és orientada a migdia i presenta un bonic portal adovellat i que conforma un edifici civil de funcions agropecuàries i amb els seus annexes ramaders. A la part dreta i formant angle recte amb el cos de la casa hi ha un cos de porxos els quals avui es troben malmesos, ja que s'han tancat amb materials moderns i han destruït l'antiga fesomia. Al davant hi ha un portal que tanca la petita lliça. A tramuntana, a nivell del primer pis, hi ha una eixida on es troba la cisterna. En aquesta mateixa part s'hi eleva un cos, més enlairat que l'altre, i cobert a dues vessants; dóna la impressió d'ésser un cos afegit, construït de forma més tarda que la masia. Es troba construïda bàsicament amb pedra.</p> 08129-8 Zona de la Vall <p>Antic mas que trobem esmentat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. Fou reformat per Josep Puigcarbó a principis del XVIII (1706). Avui, degut al despoblament del món rural i a la dificultat de comunicacions, s'ha vist abandonat; només s'habita en períodes de vacances. A l'eixida de tramuntana hi ha la inscripció següent: IOSSEPH PUYCARBO 1706.</p> 41.8708500,2.1478700 429286 4635788 08129 Muntanyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53743 Tarradellas https://patrimonicultural.diba.cat/element/tarradellas <p>AADD. (1999). Noticiari. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Tarradellas. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVII-XIX Actualment en obres. <p>Masia de planta quadrada coberta a dues vessants i amb un cos de galeries adossat a la part de migdia. En aquest sector hi ha un petit portal; la part de baix és destinada a corrals i a nivell del primer pis hi ha l'entrada principal a la casa, la qual és construïda aprofitant el desnivell. El pis superior es troba en desús perquè es troba en un estat de seguretat molt precària. La casa conserva una bonica cabanya a l'era, la qual està semi-derruïda, i el portal que condueix a l'horta és d'arc deprimit. En aquest mateix indret hi ha una masoveria, avui abandonada. És construïda amb pedra i bigues de roure. Els elements de resalt són de pedra picada.</p> 08129-9 Zona de la Vall <p>Antiga masia del terme i parròquia de Muntanyola que trobem esmenada en el fogatge d'aquest nucli de l'any 1553. Fou ampliada i reformada als s XVII i XVIII i avui, degut al despoblament del món rural es troba en un estat força dolent de conservació, malgrat ésser habitada en part. L'edifici conserva altres dates inscrites en diverses llindes de portes i finestres, entre elles:1681, 1704: finestra posterior de la Casa Tarradellas 1700 (portal de l'horta). I l'any 1999 va ser fruit d'un robatori.</p> 41.8737900,2.1555500 429926 4636108 08129 Muntanyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53743-foto-08129-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53743-foto-08129-9-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach La gent del poble recorda que la casa fou refugi del bisbe de Vic durant la guerra civil espanyola. 98|119|94 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53744 Serra-Rica https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-rica <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Serrarica. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Informació oral: Àngel Roig i Carme Juárez. http://www.turismerural.com/casarural/osona-sud/serrarica</p> XVII-XIX Restaurada. <p>Edifici civil que havia conformat una masia de grans dimensions. El cos principal està format per un edifici de tres plantes i golfes de planta rectangular i coberta a dues vessants, la vessant de migdia és més prolongada i és a la part on es fa visible un nou tram constructiu de la casa. A la part dreta de migdia sobresurt un cos més baix, que és per on té lloc l'entrada a la casa mitjançant un bonic portal adovellat on es conserva gravat IHS 1608 i diversos símbols geomètrics en forma estelar, que ens condueix al barri, espai descobert i enllosat i a l'accés actual al mas. Per la part posterior també es pot accedir a l'edifici entrant per un terrat i accedint directament a la sala principal del mas, i es creu que aquest segon accés hauria estat el principal. El portal actual d'entrada a la casa es troba al mur de ponent, dins aquest espai. Al davant s'hi distribueixen diverses dependències destinades al bestiar, avui inexistent. Davant del portal del barri hi ha un cobert de grans dimensions i poc més avall l'antiga pahissa, actualment aquests espais han estat restaurats i destinats al turisme rural. El material constructiu bàsic és la pedra, aquesta, de petites i mitjanes dimensions i de procedència local . Cal remarcar boniques finestres conopials als pisos superiors i les nombroses llindes i brancals conservats, alguns dels quals gravats amb dates d'època moderna i contemporània, on destaca una finestra situada a la part posterior, a la zona del barri, amb la marca dels Àustria. Als inicis la construcció principal estava formada per una torre de planta rectangular i tres pisos conservats, de la que en resta bona part de l'estructura, situada a l'interior del mas i una finestra romànica al pis superior. Aquesta només és visible des de l'interior i està formada per una doble obertura d'arc de punt rodó. L'estructura actual conserva bona part del mas original. Aquest s'estructura a partir d'un pis inferior amb els annexes ramaders, el primer pis amb la sala, un petit oratori ara sense culte i una galeria o pahissa, ara coberta. A l'interior es conserven nombrosos elements arquitectònics del mateix mas, destaca una llar de foc, diversos festejadors, així com alguns amagatalls emprats en els diversos conflictes bèl·lics que van afectar al país. Actualment el mas té diversos equipaments coneguts com el Freixer, l'Eugueda i Sobrevolta, dedicats al turisme rural.</p> 08129-10 Muntanyola <p>Casa inclosa dins la demarcació del Castell de Muntanyola, del qual en tenim notícies del segle XI; coneguda com el mas Serra. Aquest edifici es troba ubicat en la formació rocosa sobre la llera esquerra de la riera de Muntanyola, al peu del principal camí ral i en un punt geogràfic estratègic a prop de la parròquia de Muntanyola i no massa lluny de la moderna urbanització de Fontanelles. En un inici la construcció principal estava formada per una torre de planta rectangular i tres pisos conservats, de la que en resta bona part de l'estructura, situada a l'interior del mas i una finestra romànica al pis superior. Més tard s'afegí el mas, que preserva bona part dels elements estructurals bàsics. Un pis inferior amb els annexes ramaders, el primer pis amb la sala, un petit oratori ara sense culte i una galeria, ara coberta. En un moment incert, possiblement ja en època moderna, aquest mas adoptà el topònim de Serra-Rica, amb el que es coneix actualment. Així el mas SERRARICHA el trobem esmentat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola, fou reformat i ampliat al s. XVII, com indica la dovella central del portal del barri (1608), amb diverses ampliacions a partir del segle XVII. Així consten obres generals al 1777, a partir de les llindes conservades, i més tard al s. XIX. Es té constància que els francesos cremen el mas al 1808, i són nombroses les reformes posteriors que es realitzaren al mas com ho indiquen les diverses dates gravades en llindes i brancals (1881). Destaquen les obres de 1868 a la bassa i ampliació de corts, i al 1880 amb més annexes ramaders. A finals del segle XIX la casa i propietat fou de la família Gavisans, per després de diverses vicissituds passà a ser de la família Barata i actualment és de Àngel Roig i Carme Juárez, que l'han restaurat i fet habitable.</p> 41.8725900,2.1783400 431816 4635957 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53744-foto-08129-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53744-foto-08129-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53744-foto-08129-10-3.jpg Inexistent Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach El mas fou cremat en el decurs de la guerra del francès (1808) moment en què va desaparèixer el seu arxiu documental. 92|93|94|95|98|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53745 Capella de Sant Pere del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-del-castell <p>AADD. (1986). Muntanyola. Gran Geografia Comarcal (Osona i Ripollès)- Barcelona: 102 GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Pere del Castell, os. 200' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92. TORRENT, C. (1982). Sant Pere del Castell de Muntanyola. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVII-XIX Tot i que la capella és d'una sola nau, aquesta es troba dividida en dos pisos, i és en el segon pis on es conserva part de la coberta amb volta de creueria. <p>Edifici de tradició religiosa formada per una capella de nau única sense absis i amb la capçalera orientada a llevant, amb un òcul a la part de ponent. El portal es troba a migdia i la sagristia sobresurt a la part esquerra de la nau. Tota l'estructura es troba coberta amb volta de creueria. La capella ha perdut la seva funció original i ha estat dividida verticalment en dos pisos. Al mur de migdia, per l'exterior, s'hi ha construït una escala que dóna a nivell del primer pis amb un portal que amb llinda de roure amb una inscripció perduda. A més de l'òcul de ponent, hi ha una altra obertura rectangular al mur de migdia i a llevant.</p> 08129-11 El Castell de Muntanyola <p>Capella situada a pocs metres del mas que va substituir l'antic castell de Muntanyola, enderrocat pel terratrèmol de 1448. Les primeres notícies de la capella, dedicada a Sant Pere, daten del 1023, quan arran d'un plet uns testimonis juraren haver estat presents quan Guillem de Montcada i el seu germà Ramon ardiaca varen donar al seu altre germà Bernat (documentat com 'Bernado Ruvirensi' al 1022) tots els drets que tenien i devien tenir a Súria. Segons els testimonis, la donació havia tingut lloc a l'església de Sant Pere de Muntanyola, esmentada com 'in ecclesia Sancti Petri de Montaniola' que era l'església del Castell. Cap al 1300, consta que Guillem de Castell va fundar un benefici a l'església de Sant Pere. Fou reedificada al s. XVII, quan es va refer també el portal de migdia i al XIX (1824); és fàcil que s'hi perdés el culte, ja que aquesta data correspon al portal de migdia situat al primer pis, per tal d'emprar el recinte com a dependència agrícola.</p> 41.8787400,2.1691400 431059 4636647 08129 Muntanyola Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53745-foto-08129-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53745-foto-08129-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53745-foto-08129-11-3.jpg Legal Contemporani|Eclecticisme|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98|102|94 45 1.1 1781 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53746 Subirana https://patrimonicultural.diba.cat/element/subirana <p>AADD. (1998). Muntanyola. Revista trimestral n. 14. setembre 1998. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6 IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Subirana. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVI-XIX Recentment deshabitada, víctima d'espolis fortuïts. <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants i construïda aprofitant el desnivell del terreny conegut com can Sobirana, Subirana o Subiranes. La façana és orientada a migdia i té un bonic portal adovellat. Al primer pis i al segon, presenten finestres decorades amb motllures gotitzants. La masia es troba en un estat d'abandó; bona part dels annexes presenten la teulada ensorrada. A tramuntana, on coincideix amb el primer pis de l'edificació, hi ha un portal d'arc convex al qual s'accedeix mitjançant una escala exterior. En aquesta part hi ha un cos adossat i cobert a una sola vessant. La masia es troba abandonada i immersa en el complex laberint de la Urbanització de Fontanellles.</p> 08129-12 Urbanització de Subirana <p>Antiga masia que trobem registrada en el fogatge de 1553 del terme i parròquia de Muntanyola; consta com el mas d'en Serra Sobirana. El sector de Muntanyola s'estén per la serra de Muntanyola, que tanca per ponent la Plana de Vic, i la vall compresa entre aquesta serra i la que limita amb L'Estany, entre els masos Vall i Postius. En Genís de Vilavendrell, com consta en el cadastre de 1767, també era propietari del mas Subirana, on vivia Isidre Capdevila com a masover i jornaler; aquest mas constava de 98 quarters i 1/24 d'altre repartits en 8 i 12/24 quarters de sembradura (de primera a tercera qualitat), 2/24 d'horta, 6/24 quarters de boiga, 23 quarters de bosc, 57 quarters de pastura de diversa qualitat i 8 i 17/24 quarters de rocals. Aquest terme confronta a llevant amb el mas Fontanelles, a migdia amb el terme de Tona i a ponent i tramuntana amb el mas Vilavendrell.</p> 41.8611600,2.1753300 431554 4634690 08129 Muntanyola Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53746-foto-08129-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53746-foto-08129-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53746-foto-08129-12-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Aquest mas dóna nom al barri de Sobiranes o Sobirana. 94|98|119|93 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53747 La Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-3 <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). La Riera. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVI-XIX <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular construïda damunt el desnivell del terreny. Tota l'estructura conserva nombrosos afegits i reparacions i conserva una coberta a dues vessants amb el carener esquerre més prolongat que l'altre, el qual abriga un afegitó de la casa que es troba a la part de migdia. El portal és adovellat i al davant s'hi forma un petit barri; per sota l'afegitó abans esmentat es surt del recinte del barri cap al mur de llevant de la casa. A tramuntana, corresponent al primer pis, hi ha un portal amb decoracions gotitzants, el qual segons ens han comentat els propietaris procedeix d'un altre indret de la mateixa casa; per aquí s'accedeix a la casa. A ponent hi ha un altre portal que tanca la lliça. La casa es troba envoltada per nombroses dependències agrícoles.</p> 08129-13 El Castell de Muntanyola <p>Antic mas que, segons ens han comentat els propietaris, conserva pergamins que fan referència al mas i que daten del s. XII. Aquests documents fan referència a capítols matrimonials i a l'establiment d'una vinya. Aquest mas el trobem registrat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. Té una masoveria que és el mas 'La Guardieta'. Fou reformat al XIX i la darrera intervenció correspon al 1943, moment en què es varen fer algunes reformes de poc encert, sobretot a l'interior del mas. Els propietaris conserven encara el cognom RIERA. El sector de Muntanyola s'estén per la serra de Muntanyola, que tanca per ponent la Plana de Vic, i la vall compresa entre aquesta serra i la que limita amb l'Estany, entre els masos Vall i Postius. L'antiga demarcació de Muntanyola té com a centre la vall de la riera de Muntanyola que, juntament amb la riera de Santa Eulàlia de Riuprimer, a la qual desguassa sota el mas Torroella, formen el riu Mèder. La riera de Muntanyola es troba formada pels rierals de Tresserra i el Saborit, que s'uneixen als peus del mas del Castell.</p> 41.8862400,2.1717900 431287 4637477 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53747-foto-08129-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53747-foto-08129-13-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach És construïda bàsicament en pedra, a l'interior s'han fet moltes reformes. Cal remarca la imatge de Santa Julita que conserva el mas, de talla i policromada. 94|98|119|93 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53748 Puigllat https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigllat <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Puigllat. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVI-XIX <p>Edifici civil format per una masia de grans dimensions que forma un cos unitari. Es de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada a llevant. Té un portal rectangular, la data del qual és il·legible. Consta de planta baixa i primer pis, i a la part dreta hi ha un cos afegit de planta rectangular. Al davant de la lliça de la casa hi ha un gros cobert sostingut per contraforts. Malgrat l'unitat de la casa pels carreus i tipus de construcció, observem una ampliació lateral. A la part nord hi ha un balcó. L'estat de conservació és bo. A la part posterior, annexionat per una mena de túnel, hi ha un altre cos.</p> 08129-14 Muntanyola <p>Antic mas que trobem registrat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola, per bé que la transcripció de J. Iglesies, al nostre entendre, sigui inexacta, ja que transcriu PUIGLAR. El sector de Muntanyola s'estén per la serra de Muntanyola, que tanca per ponent la Plana de Vic, i la vall compresa entre aquesta serra i la que limita amb l'Estany, entre els masos Vall i Postius. En la documentació del nomenclàtor consta com: Casa de labranza señalada de numero 95 y que tiene una cabida de 9 cuarteras un cuartán terreno cultivo, cuarenta y cuatro cuarteras, yermo y cuatro cuarteras, tres cuartanes rocas equivalente a 30 ha 79 areas, que linda a oriente con honores del manso Segalés, a poniente con el manso Serrarica, al norte con el manso Segarell.</p> 41.8772200,2.1873800 432571 4636463 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53748-foto-08129-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53748-foto-08129-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53748-foto-08129-14-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|98|119|93 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53749 El Solà https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-1 <p>TORRENT, C. (1982). Can Soler. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVI-XIX L'estat de conservació és bo. <p>Masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, la qual es orientada a ponent; al damunt hi ha una finestra que presenta motllures gotitzants. A la part esquerra s'hi adossa un cos formant angle recte amb l'edificació, i al primer pis s'hi obren unes galeries. A llevant el mur està sostingut per un contrafort. A la part nova es distingeixen clarament dos trams constructius pel tipus d'aparell emprat. És construïda bàsicament amb pedra. Al davant s'hi forma una piscina. Malgrat les darreres reformes que han convertit el mas en xalet, conserva encara la típica estructura de casa pairal.</p> 08129-15 Múnter <p>Masia que es troba situada a redós de l'antiga parròquia de Sant Esteve de Múnter. Malgrat no tenir-se cap dada documental, el portal d'entrada ens indica la data de construcció o de reforma que data del segle XVI (1564).</p> 41.8784700,2.2124300 434651 4636583 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53749-foto-08129-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53749-foto-08129-15-2.jpg Inexistent Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|95|98|119|93 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53750 La Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-0 <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). La Serra. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XII-XVIII <p>Masia l'estructura de la qual és un xic complexa, tant de planta com d'alçat. La façana principal es troba orientada a migdia; en aquest indret el cos és cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, amb un cos de porxos adossat a la part esquerra, on la vessant del cos es prolonga. Al davant s'hi formen dependències agrícoles que, junt amb un portal, tanquen la lliça. A ponent s'hi descriuen tres cossos graonats, el de la part nord més elevat. L'estat de conservació és mitjà i es troba força abandonada. A l'era s'hi conserva una interessant construcció circular destinada a guardar el 'boll'. És construïda bàsicament en pedra.</p> 08129-16 Múnter <p>Mas antic que es troba al sector de Múnter i del qual no en tenim cap notícia documental, llevat d'una dada constructiva datada al XVIII, el 1782.</p> 41.8824800,2.2160900 434959 4637025 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53750-foto-08129-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53750-foto-08129-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53750-foto-08129-16-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53751 Matavaques https://patrimonicultural.diba.cat/element/matavaques <p>AADD. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal. (Osona i Ripollès). Barcelona: 106 IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 433. TORRENT, C. (1982). Matavaques. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XII-XVIII <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, en la qual hi ha un portal adovellat orientat a migdia; a la part superior hi ha una finestra de tipus conopial i de pedra calcària tova. La casa és de grans dimensions i està construïda íntegrament en pedra i ha estat reformada recentment. A la part esquerra hi ha un cos afegit i cobert a dues vessants. A llevant hi ha un altre cos annex. Malgrat haver estat reformada i pintada manté la típica estructura de casa pairal.</p> 08129-17 Múnter <p>Antiga masia que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. La trobem esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas per aquella època NOFRE MATHA VACAS; malgrat que canviï la grafia del nom és el mateix. Segurament, el rector de l'església de Sant Esteve, a la segona meitat del XVI, procedia d'aquest mas, ja que trobem registrat en el mateix fogatge a mossèn Jaume Matha Vacas. El mas, com indica el portal d'entrada fou reformat al XVI (1565).</p> 41.8791800,2.2256600 435750 4636652 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53751-foto-08129-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53751-foto-08129-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53751-foto-08129-17-3.jpg Inexistent Gòtic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 93|94|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53752 El Vilar de Múnter https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-de-munter <p>AADD. (1986). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: 102. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 433. TORRENT, C. (1982). El Vilar de Múnter. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVI-XIX <p>Masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, la qual es troba orientada a llevant, on hi ha un portal adovellat. Al primer pis hi ha una finestra amb decoracions gotitzants. Al damunt del portal adovellat, mutilant-lo en part, hi ha un balcó que fou construït vers els anys quaranta i que ha malmès el portal i segurament la finestra de tipus gotitzant que feia parella amb l'altra. El material constructiu bàsic és la pedra; la casa està envoltada de dependències agrícoles, les quals són de pedra i no malmeten l'aspecte de l'antiga pairalia. L'estat de conservació és bo. A ponent hi ha un cos de construcció més baixa que ubica uns porxos orientats a migdia sostinguts per pilars de pedra.</p> 08129-18 Múnter <p>Antiga masia que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. La trobem esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas en aquella època en BERNAT VILAR. La cognominació encara es manté, i el mas és habitat pels mateixos propietaris, els Vilar. Altres masoveries de mateix mas : el Bosch, la Gaja, Dosrius.</p> 41.8838600,2.2155400 434915 4637179 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53752-foto-08129-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53752-foto-08129-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53752-foto-08129-18-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach El mas conserva nombrosa documentació formada per dietaris de pagès i informació del mas. 94|98|119|93 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53753 El Camp https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camp-0 <p>AADD. (1986). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: 102. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 433. TORRENT, C. (1982). El Camp. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVI-XIX Algunes de les dependències del mas evidencien certa inestabilitat en la construcció. <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, la qual té un portal adovellat i al damunt una finestra decorada. A la part esquerre hi ha un cos annexionat. A la part dreta i formant angle recte s'hi adossa un cos de porxos coberts a dues vessants i amb el carener perpendicular a l'edificació, el qual és sostingut per uns pilars de maó. Hi ha un portal que tanca la lliça i les dependències agrícoles. És construïda amb pedra fins a nivell del primer pis i el segon és de tàpia, que es troba en un estat precari de conservació. Malgrat tot, l'estat de la masia és força bo.</p> 08129-19 Múnter <p>Antiga masia que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. La trobem esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas en aquella època SALVADOR CAMP. Fou ell segurament qui reformà el mas, com indica la dovella central del portal CAMP 1568. Aquest mas també fou reformat al XVIII (1787).</p> 41.8766800,2.2106100 434498 4636386 08129 Muntanyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53753-foto-08129-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53753-foto-08129-19-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53754 Comelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/comelles-1 <p>AADD.. (1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. AADD. (1986). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: 102. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 433. TORRENT, C. (1982). Comelles. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVI-XIX L'edifici principal es troba en un estat d'abandó important. Tot i que a la resta del conjunt està en obres. <p>Masia de planta quadrada coberta a dues vessants amb la part dreta més prolongada que l'altra. La façana es troba orientada a migdia; el carener li és perpendicular i ostenta un portal adovellat, i al damunt una finestra amb un escut, totalment esborrat. A la part esquerra hi ha una torre de planta quadrada coberta a quatre vessants, on s'hi adossa una capella. Al davant de la casa s'hi forma una lliça, la qual és enllosada. A la part dreta de l'edificació s'hi adossa un cos quadrat de planta baixa i dos pisos, el qual sembla ésser un afegitó posterior a la construcció de la casa; en aquest indret hi ha un altre portal d'accés el qual és destinat als propietaris. És construïda amb pedra, arrebossada i pintada al damunt.</p> 08129-20 Múnter <p>Antiga masia que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. La trobem esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas per aquella època Benet Comelles, obrer. No hi ha cap dada constructiva que ens permeti identificar les reformes que es degueren produir vers el XVII-XVIII, com en la majoria de masos de la contrada. El terme de Múnter comptava amb 12 famílies al 1370, 11 famílies al 1553 i 14 famílies al 1782, i amb 12 famílies al 1996. Entre els masos més antics hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles. Altres cases de la parròquia són Clavegueres, Dosrius, la Serra, la Rocassa, les Eres, can Gaja, el Solà, la Franquesa, el Bosc, can Febrer, el Colomer, el Puig, la Casanova del Puig, el Castell, la Rectoria i la Caseta del Mestre.</p> 41.8720600,2.2225500 435484 4635864 08129 Muntanyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53754-foto-08129-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53754-foto-08129-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53754-foto-08129-20-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach En aquest mas, situat prop del límit amb el municipi de Tona, hi ha constància que des del 1640 hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de la Bona Sort. El mas té una antiga torre de defensa, i la capella encara guarda un retaule del segle XVII. 98|119|94 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53755 La Muntada https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muntada-0 <p>GINER, J. (2007). Informe sobre el valor històrico-arquitectònic de la casa de la Muntada, al terme municipal de Muntanyola. Ajuntament de Muntanyola. Inèdit. YLLA-CATALÀ, G. (1989). La Muntada. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVI-XIX Els annexos es troben enrunats. <p>Masia de tres pisos de planta rectangular i coberta a dues vessants, que està construït amb murs fets de pedres irregulars i morter amb carreus ben tallats a les cantonades. Diverses construccions annexes a la façana principal formen un pati tancat al davant de la casa, que actualment es troba en mal estat amb murs mig enderrocats. Conserva elements arquitectònics de rellevància i els paraments formats per construcció de pedra i teules mostren diverses reparacions. La portalada principal es troba situada a l'est, mentre que a migdia es pot apreciar una petita porta d'accés a l'interior. Presenta diversos elements característics, com un pou o dos contraforts robustos a migdia.</p> 08129-21 Quadra de la Muntada <p>La història d'aquest mas ens és força desconeguda. La història arquitectònica de la masia catalana és la de l'aparició al segle XVI d'un tipus edificatori de molta claredat estructural amb quatre parets de càrrega paral·leles que formen tres crugies perpendiculars a la façana, dues plantes, i també de molta claredat funcional i representativa; l'entrada al mig de la façana en planta baixa, distribució de les dues plantes des de la crugia central, definició de la sala de la planta primera com a peça d'apartat abocada a la façana principal; aquest tipus mostra els grans canvis en la concepció de la vida que es va gestar al llarg de la baixa edat mitjana que van fer inviable la pervivència dels habitatges formats per molt pocs espais d'ús indiferenciat propis del segles anteriors. Els documents històrics esmentats es citen a partir de la relació proporcionada per la propietària del mas. El mas de la Muntada existia ja amb aquest nom a inicis del segle XIII, moment en que a la documentació s'esmenta un mas existent de la parròquia de Sant Genís sa Devesa, sufragània de Santa Maria d'Olost. Els seus ocupants posteriors en van adoptar el nom i al principi del segle XIV els documents parlen de Maria, Berenguer o Ramon Muntada. Sembla que el mas va superar bé la crisi dels segles XIV i XV, ja que la documentació continua parlant-ne amb regularitat, i a més es fa referència a l'engrandiment de la propietat. L'1 de juliol de 1208 Maria de Nonna, Maria filla seva i Bernat de Vilarasa marit d'aquesta, van donar a Ramon de Permaier, a Maria muller seva i als seus successors perpètuament tot aquell seu mas de Muntada, amb totes les pertinences i afrontacions, que és a Santa Maria d'Olost, a la parròquia de Sant Genís, amb pacte que el milloressin a canvi d'un cens. El 13 de maig de 1309 Maria Muntada de la parròquia de Sant Vicenç sa Devesa va fer testament, reconeixia l'aixovar que li constituí a Berenguer marit seu, i feia hereu el seu nebot Ramon i després d'ell Maria sa filla. L'1 de novembre de l'any següent, els mateixos Berenguer Muntada i Ramon Muntada permutaren unes terres amb Pere Ferrer de sa Devesa i Sibila muller seva, de la parròquia de Sant Genis sa devesa; Pere Ferrer donava als Muntada, per lliure i franc alou, perpètuament, una sort de terra tocant al mas de Planes prop de l'oratori de Santa Maria, que afrontava a llevant i a tramuntana amb honor de Sespenests, a migdia amb honor del Puig, i a ponent amb honor de Planes, i els dits Muntada havien donat a Pere Ferrer i sa muller un honor també per lliure i franc alou, contingu a Puiggenebrós. L'acta quedava en poder del rector d'Olost. El 21 de març de 1368 Ramon de Peguera, cavaller senyor del Castell d'Olost i de Tornamina, que havia comprat al rei la jurisdicció criminal i el mixt imperi de la quadra de Sant Genís sa Devesa, on hi havia el mas de Muntada amb ses pertinences, per ell i els seus successors lloava, aprovava, ratificava i confirmava a Mateu Muntada i als seus successors perpètuament, tots i qualsevol privilegis, llibertats, immunitats, i exempcions que solien tenir ell dit Mateu i el seu mas la Muntada. L'acta es redactà a Olost el 9 de maig de 1377, Bernat Olost de la parròquia de Santa Maria d'Olost establia a favor d'Arnau de Tolneu, de la mateixa parròquia i als seus successors, tot el mas de Balenyà situat en dita parròquia d'Olost, de domini i franc alou de l'Hospital de Jerusalem, a canvi d'un cens. Al mas de Balenyà afrontava a llevant amb terra que posseïa el mas de Muntada, a migdia i a tramuntana amb honor del mas Prat, i a tramuntana amb honor del mas de Muntada que havia estat de possessions del mateix mas de Balenyà, però que havia canviat de mans. El 12 octubre 1506 Joan Muntadas, hereu del mas Muntada, feia testament i designava hereu Gregori nét seu, si vivia, i si no vivia i per després de la seva mort, feia hereva Francesca, néta seva, i després Damiana, també néta seva. El testament es va fer a la parròquia de Sant Hipòlit.</p> 41.9690700,2.1306700 427969 4646708 08129 Muntanyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53755-foto-08129-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53755-foto-08129-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53755-foto-08129-21-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach L'enclavament de la Muntada també pertany a Muntanyola, es troba ubicat entre els municipis d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau, situada a la carretera de Vic a Olost. La masia de la Muntada està situada en aquest enclavament que porta el seu nom, dit també de Sant Salvador. El mas de la Muntada està situat en un emplaçament molt pròxim a la carena, lleugerament per sota la divisòria d'aigües, el cos principal és un edifici de tres plantes que té per base un quadrat lleugerament irregular, amb uns costats de longituds que oscil·len entre els 12 i 13 m i mig. La façana d'accés s'orienta al sud-est, i la coberta està resolta a dues aigües amb el carener perpendicular en aquesta façana. Hi ha un cos annex a l'edifici principal, de planta rectangular i dues altures, amb una façana amb la d'accés, i n'havia existit un altre, enderrocat de fa poc temps, amb els forats de les biguetes encara visibles sobre el tancament de l'annex conservat, que havia ocupat una sola planta; aquest volum enderrocat resolia el desnivell entre la carena immediata al conjunt pel nord-est i el pla de l'entrada al mas en planta baixa, situat ben bé una planta per sota: el mur posterior d'aquest annex s'ha conservat, i actua en aquest moment com a element de contenció. L'edifici principal s'organitza interiorment d'acord amb la lògica del mas ramader, amb la pràctica totalitat de la planta baixa destinada a acollir el bestiar i els espais destinats a l'ocupació humana concentrats en la primera i segona planta. Tot i això, l'accés principal monumentalitzat amb una porta d'arc de mig punt de dovelles considerables, es troba en la planta baixa; no sempre ha estat així. De la mateixa manera, la façana en què s'inscriu aquesta porta, que es mostra amb molta claredat com a resultat d'una sèrie d'operacions constructives successives. El mas medieval del segle XIII degué ser una construcció de dues plantes i una sola crugia, la més oriental del mas actual, amb la planta baixa encastada en part en el terreny i la planta primera accessible directament des d'aquest terreny en una posició que podria haver coincidit ja amb la que ara és la porta a la galeria de l'annex. El bloc de planta i pis tenia una façana llarga orientada al sud-oest d'una longitud que ja podria haver estat la del mas actual, o potser una mica més curta. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53756 La Fàbrega https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega-0 <p>AADD. (1986). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: 102. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 433. TORRENT, C. (1982). La Fàbrega. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVI-XIX En obres <p>Masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual es troba orientada a migdia i ostenta un bonic portal adovellat, al damunt del qual hi ha finestres de tipus conopial. Ambdós elements són de pedra, mentre que l'aparell constructiu del mas és de pedra més fosca. Adossat a la part esquerra hi ha un cos de galeries sostingut per grosses parets de pedra a la part baixa i pilars de totxo al pis superior, el qual és cobert a una sola vessant. L'accés a la lliça es produeix mitjançant un portal d'arc de mig punt que passa per sota el porxo i ens condueix al davant de la casa.</p> 08129-22 Múnter <p>Antiga masia que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. La trobem esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas per aquella època MIQUEL FABREGA. Fou per aquesta època que es degué reformar el mas, com indica la dovella central de portal FABREGA 1586. Al s. XVIII (1777) es reformà de nou.</p> 41.8772700,2.2070700 434205 4636454 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53756-foto-08129-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53756-foto-08129-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53756-foto-08129-22-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|98|119|93 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53757 Cal Campaner https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-2 <p>AADD. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal. (Osona i Ripollès). Barcelona: 106. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Rectoria de Sant Quirze de Muntanyola. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVI-XX Restaurada i necessita manteniment <p>Edifici civil conegut a la població com a Cal Campaner, i també per ser la rectoria de l'església parroquial. Es tracta d'una construcció formada per una casa de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana, la qual és orientada a ponent. La vessant de llevant és més prolongada que l'altra. Es troba adossada al mur de migdia de l'església parroquial. Presenta un cos de galeries orientat a migdia i adossat al temple. A la part posterior hi ha un hort que es troba al costat del cementiri. Consta de planta baixa i dos pisos; el portal d'entrada és de forma rectangular amb la llinda decorada, amb elements d'iconografia eclesiàstica. S'hi ha construït annexes per tal d'habilitar-los com a casa de colònies, fet que ha destruït un xic l'antiga estructura. És construïda amb pedra amb afegitons de totxo.</p> 08129-23 Muntanyola <p>Pel fet de ser la rectoria i trobar-se adossada al cos de l'església parroquial, la seva història va estretament unida a la de la mateixa església. Les primeres notícies de l'església de Sant Quirze daten del X, però al XII fou reformada i consagrada de nou. L'església es va reconstruir durant la primera meitat del segle XVIII. Testimoniat en diverses inscripcions en llindes de la rectoria, que fou reformada ensems que l'església. Com indica la llinda del portal, al 1784 és quan s'inicià un important període de reformes. Altres dades són del 1789 en el balcó tapiat, i en finestres el 1789, el 1790 i el 1789. Fins als anys 80 del segle XX no estava habitada pel rector sinó pel campaner i d'aquí heretà el nom. Per part del càrrec rectoral, es documenten a l'indret una mongia (1306), una vicaria (1346) i una sagristia (1346). Al 1347, els parroquians de Muntanyola venen a Jaume Guitart, prevere, monjo i vicari, la sagristia de la mateixa parròquia amb tots els seus drets i rèdits per un període de 6 anys. També s'esmenten alguns beneficis, a l'any 1346, en un testament es fa donació d'un octau d'ordi a l'altar de santa Maria, i un altre al de Sant Pere del Castell (església sufragaria de Sant Quirze). Finalment, a partir de 1370, es documenta l'existència d'un segon benefici fundat a la mateixa església, en aquest cas sota l'advocació de Santa Magdalena. Ens trobem, en ple segle XV, davant una comunitat parroquial plenament constituïda i organitzada al voltant d'una església que aparentment no ha sofert gaires modificacions estructurals des de la seva fundació. Aquest fet es demostra clarament en l'acta de la visita pastoral del 1442; en ella s'indica que a part de l'altar major dedicat a Sant Quirze a Santa Julita n'hi ha un altre dedicat a Santa Magdalena. La següent referència que tenim de la rectoria data de 1537. A les darreries del mateix segle, l'any 1592, en una nova visita pastoral, es manà al Rector que tanqués el portal que comunicava l'església amb la rectoria a nivell de planta baixa, on hi havia l'estable que ocasionava males olors a l'interior del temple. A la vegada, es donava permís al Rector per obrir un nou portal a l'alçada del cor, que havia d'anar a càrrec seu. El novembre de l'any següent es manà que en el lloc on hi havia hagut la porta de comunicació de l'església i la Rectoria es col·loqués una reixa tancada amb pany i clau. No hi ha més notícies fins a finals del segle XVII, al 1696, quan el representant Episcopal va manar realitzar-hi algunes obres, que no s'especifiquen. No serà fins a mitjan segle XIX, al 1842, quan es registren una sèrie d'obres a la casa degudes al canvi de rector. Les reparacions van afectar tot l'edifici, i la seva descripció per plantes, permet conèixer la distribució de les diferents estances. Es van repassar i arreglar les teulades. A l'alçada del segon pis es va enrajolar la cambra del Vicari. A la primera planta, es van col·locar lloses per a la llar de foc, i adobar i anivellar el paviment de la galeria. A la planta baixa es va repassar el graner, la pallissa, el rebost, la cort i el celler. També s'esmenten millores en unes estances que hi havia sota la galeria. Entre les obres destaca la construcció d'una cort, l'arranjament de l'estable, on es va col·locar una llinda al portal que donava a l'hort. També es van fer alguns treballs de fusteria, com la renovació de portes i finestres i part de l'embigat, aquestes va ser sufragades pel rector. Es van fer noves reformes al 1863, amb l'entrada d'un nou rector, i van afectar la cambra del vicari i les diverses finestres. També es va preveure elevar els pilars del porxo i l'aixecament de baranes. Una altra reparació fa esment de la lliça, on es va haver de fer nova una paret, juntament amb el graner. I l'any 1865 es va fer el portal principal de la lliça. Durant el segle XX consta la instal·lació de l'enllumenat d'acelitè al 1949 i la renovació de tota la teulada, i unes intervencions a la galeria l'any 1959.</p> 41.8782500,2.1775900 431760 4636586 08129 Muntanyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53757-foto-08129-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53757-foto-08129-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53757-foto-08129-23-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53758 Rectoria de Sant Esteve de Múnter https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-esteve-de-munter <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona 433. TORRENT, C. (1982). Rectoria de Sant Esteve de Múnter. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVI-XIX Restaurada en part <p>Edifici civil en forma de masia de planta rectangular coberta a dues vessants i adossada a l'església parroquial per la part de ponent. El portal principal es troba situat a migdia i forma grosses dovelles amb la dovella central decorada. Les finestres del primer pis tenen decoracions conopials. El mur de migdia és emparat per un contrafort. Al sector de tramuntana hi ha un altre portal d'accés amb un petit jardí al davant. L'estat de conservació és bo. És construïda amb pedra i arrebossada al damunt en alguns sectors, sobretot a la part de ponent que ha estat recentment restaurada.</p> 08129-24 Múnter <p>Ha perdut les funcions de rectoria i s'habita només esporàdicament. L'interior ha perdut l'antiga estructura degut a les modernes reformes. Antic mas lligat a la història de l'església parroquial, la qual és documentada des del 929 i fou ampliada als segles XII i XVII. Tenim notícies de la rectoria en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter, en el qual es registra a Mossèn JAUME MATHA VACAS. El mateix rector fou qui féu reformes a la rectoria i el trobem escrit en el portal d'entrada, a la dovella central: MATAVACAS RE. 1568. Com podem observar la grafia canvia però el nom és el mateix. Aquesta edificació, segons consta a la llinda, fou reformada de nou al segles XVIII: RIERA RENOVA 1788.</p> 41.8783800,2.2129500 434694 4636572 08129 Muntanyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53758-foto-08129-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53758-foto-08129-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53758-foto-08129-24-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|98|93 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53759 Capella del Puríssim Cor https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-purissim-cor <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Mare de Déu del Roser de Vilavendrell, os. 208' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 95. TORRENT, C. (1982). Capella de Vilavendrell. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XIX <p>Edifici religiós format per la capella de la Mare de Deu del Roser o del Puríssim cor al Mas Vilavendrell. Es tracta d'una capella de nau única amb la façana orientada a llevant, i la capçalera sense absis es troba a ponent. La part de migdia es troba adossada al mas Vilavendrell i a tramuntana s'hi adossa la sagristia. El portal d'entrada és de forma rectangular amb la llinda decorada, i la façana presenta restes d'antics esgrafiats, un òcul i un campanar d'espadanya, sense campana. L'interior és cobert amb volta de creueria amb rosetons d'estuc al centre i amb cornises també d'estuc als murs.</p> 08129-25 Mas Vilavendrell. Fontanelles-Subirana <p>Capella lligada a la història de l'antic mas benestant de Vilavendrell. No hem sabut trobar cap nota bibliogràfica sobre la consagració de la capella, però a jutjar per l'arquitectura, és possible que es construís al segle XIX, com indica la llinda del portal d'entrada, que és l'únic element datat del temple. És dedicada al puríssim cor de Jesús i conserva nombroses llindes amb un cor gravat. Aquest tipus d'ornamentació també el trobem a una font propera a la casa, l'element ornamental de la qual es troba al mateix mas Vilavendrell i també correspon a un cor gravat i travessat.</p> 41.8671500,2.1714100 431235 4635358 08129 Muntanyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53759-foto-08129-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53759-foto-08129-25-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53760 Capella de Sant Isidre al mas Dalmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-isidre-al-mas-dalmau <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Joan Baptista del Dalmau, os. 202' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Capella de Sant Isidre al mas Dalmau. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVI-XIX <p>Edifici religiós exempt, situat al costat del mas Dalmau. Aquest presenta una obertura al sud, i per tant a l'exterior del mas, i un altre accés interior. Es tracta d'una petita capella a la qual s'accedeix des del primer pis del mas Dalmau, que dóna al cor de la capella. És de nau única i sense absis. El portal d'entrada és orientat a llevant. S'il·lumina mitjançant unes finestres rectangulars que s'obren als murs de la nau. A l'interior hi ha un petit altaret dedicat a Sant Francesc. A sota el cor hi ha un petita sagristia. L'interior és decorat amb estucs i pintat. Es construïda amb pedra i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual té un portal rectangular descentrat.</p> 08129-26 El Castell de Muntanyola <p>Capella situada al costat del Mas Dalmau, al mur de migdia; és dedicada a Sant Isidre, patró de la pagesia. Per les llindes dels portals i finestres suposem que fou construïda al XVII, contemporàniament a les reformes del mas. No tenim notícies de si la capella era anterior. Dades constructives: Joan Dalmau (1675) portal (1675) finestra</p> 41.8993300,2.1744400 431521 4638929 08129 Muntanyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53760-foto-08129-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53760-foto-08129-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53760-foto-08129-26-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53761 Capella de la Mare de Déu de la Bona Sort https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-bona-sort <p>DDAA.(1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. GAVIN, J.M. (1984). 'La Mare de Déu de la Bonasort, os. 210' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 95. TORRENT, C. (1982). Capella del mas Comellas. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XVII L'estat de conservació és bo malgrat que ja no s'hi celebri culte. <p>Edifici religiós format per una capella de nau única, la qual es troba orientada de nord a sud, i on la façana i portal d'entrada es situen a migdia. Aquesta presenta un portal de forma rectangular amb un òcul al damunt, únic element que l'il·lumina, i el capçer és coronat per un campanaret d'espadanya. La nau és de petites dimensions i forma un petit absis que no és visible des de fora ja que es troba adossat a la casa. Hi ha un balconet a la part dreta de la nau, amb barana de fusta i amb la part inferior decorada amb artesonat, des del qual es pot oir missa sense sortir del mas. És coberta amb volta, la qual és decorada amb estuc així com també ho és la cornisa.</p> 08129-27 Mas Comelles de Múnter. <p>Capella lligada a la història del mas Comelles, que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. Aquest mas el trobem ja esmentat en el fogatge de 1533 i la capella consta des del 1640 dedicada, des d'un primer moment, a la Mare de Déu de la Bona Sort. Ni a la capella ni al mas hi ha cap dada constructiva que ens permeti datar l'època de les reformes. Malgrat l'antiguitat de la capella, a l'interior, l'element més rellevant és un quadre el qual és datat el 26 de maig de 1905, pel qual el Dr. Torres i Bages dóna permís de celebrar missa al mas Comelles, propietat de F.J. Castell i Descatllar, que es compromet a mantenir-la i conservar-la.</p> 41.8720300,2.2224700 435478 4635860 08129 Muntanyola Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53761-foto-08129-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53761-foto-08129-27-2.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Conserva el fragment d'un retaule datat del segle XVII. Cal assenyalar que no s'ha pogut accedir al seu interior. 96|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53762 Cista de Serra Subirana https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-serra-subirana <p>CASTANY, J. (1982). 'Del neolític mitjà-antic al bronze final a Osona'. A Ausa X (102-104). Vic: 61-72. CRUELLS, W. (1984). Cista de Serra Subirana. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Revisat el 08/1990. CURA, M.; VILARDELL, R. (1982). 'El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya'. A Ausa X (102-104). Vic: 153-164. FONT, E. (1982). 'Pobladors d'Osona d'època neolítica'. A Ausa X (102-104). Vic: 113-120. PETIT, M.A. (1975). 'La cista de Serra Subirana Muntanyola (Barcelona)'. A Información arqueológica. Nº 17. Barcelona: 123-125. I.P.A. Diputación de Barcelona. Barcelona</p> IV mil. En situació de superficialitat <p>El jaciment és situat dintre el terme de la urbanització de Fontanelles, que ha canviat radicalment part del seu paisatge original, a partir de la creació d'una nova xarxa viària, que uneix les distintes parts de la mateixa. Segons informacions de Mª A. Petit, es tracta d'una cista rectangular tancada. En la seva visita i reexcavació, ajudada pel Sr. Surroca de Moià, no pogué recuperar cap tipus de material arqueològic. L'autora de l'article dóna el jaciment com a un 'sepulcre de fossa' a partir dels seus elements arquitectònics. Com sigui que malgrat les més de quatre temptatives de localització del sepulcre, aquest no ha pogut ésser localitzat, no podem afirmar ni el tipus de jaciment ni la seva cronologia, pel que utilitzem la descrita per la srta. Mª. A. Petit, última persona que personalment visità el jaciment. El Sr. Surroca, de Moià, qui participà en la reexcavació juntament amb Mª. A. Petit, tampoc ha estat capaç, actualment, de trobar el jaciment, i segons les seves afirmacions aquest possiblement hagi desaparegut com a resultat de les noves xarxes viàries existents de la urbanització.</p> 08129-28 Urbanització de Subirana <p>Zona coneguda des d'antic per la presència de dispersió de material lític i la proximitat de la Fossa d'en Terrades. En aquest sepulcre en forma de cista s'evidencia una variant local en forma poligonal de les Cambres Pirinenques, composta per 4 piles de conglomerat que sostenen una llosa de coberta. L'espai interior fa 0'5 m d'ample i una alçada d'1 m. Es tracta d'una petita cista oberta, de planta irregular amb tendència a la poligonal. Algunes de les lloses típiques han estat substituïdes per visibles blocs petris que li donen certa particularitat en el marc general del megalitisme proper. Actualment, en queda l'esquelet constituït per 4 grans pedres que tanquen una cambra de petites dimensions, conservant in situ la llosa de la coberta. No resten evidències del túmul, ja que possiblement al estar emplaçat en una zona de pendent l'erosió hauria estat molt important. Segueix una orientació est a oest, com la majoria de sepulcres. Són més aviat escasses les troballes realizades a l'entorn d'aquest conjunt, tant per l'important espoli que ha sofert la zona com per l'espès bosc que l'envolta.</p> 41.8587900,2.1673200 430887 4634433 08129 Muntanyola Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53762-foto-08129-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53762-foto-08129-28-2.jpg Inexistent Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53763 Fossa d'en Terrades https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-den-terrades <p>BATISTA, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Corpus de Monumentos Megalíticos de España. Fasciculo I. Instituto de Prehistoria y Arqueologia de la Diputación Provincial de Barcelona. N. 21 (4). Barcelona. CASTANY, J. (1982). 'Del neolític mitjà-antic al bronze final a Osona'. A Ausa X (102-104). Vic: 61-72. CRUELLS, W. (1984). Fossa d'en Terrades. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Revisat el 08/1990. CURA, M.; VILARDELL, R. (1982). 'El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya'. A Ausa X (102-104). Vic: 153-164. FONT, E. (1982). 'Pobladors d'Osona d'època neolítica'. A Ausa X (102-104). Vic: 113-120. PLADELASALA, J. (1952-19544). 'Necròpolis de la Fossa d'en Terrades a Muntanyola'. a Ausa n. I. Vic: 55-56. ROVIRA, J.; CASANOVAS, A. (1999). Catàleg dels objectes prehistòrics i protohistòrics d'or, coure i bronze del Museu Episcopal de Vic. Patronat d'Estudis Osonencs i Publicacions del Museu i Biblioteca Episcopal de Vic. Vic: 57 i 108.</p> 3000 a.C. Desaparegut <p>El jaciment era situat dalt d'un turó, avui desaparegut, amb base de margues eocéniques. Es traca d'una petita galeria catalana, subdividida en tres cambres, una estava totalment enllosada; estaven separades per petites lloses. La llosa de coberta reposava sobre el túmul i les seves mides eren de 5 m de llargada per 3 m d'amplada. La seva orientació era nord-oest. Segons Batista, el túmul s'aixecava sobre un petit turó natural. Dintre el material arqueològic, cal destacar la presència de fragments de campaniforme, dues tasses carenades amb apèndix de botó, així com d'altres fragments, com una peça amb nansa de mugró, vores lleugerament tancades i formes carenades. En sílex cal destacar un ganivet/falç, de secció prismàtica i retocat en ambdues bandes; una petita ascla amb retoc. En os cal destacar quatre separadors, prismàtics, amb doble perforació en V i diversos botons, en diferent estat de conservació. Completava l'aixovar personal diverses contes de collaret en pectem i en os, així com un penjant en calaita, semicircular amb incisions. En metall es cita la presència d'un anell de plom amb incisions en 'X', peça que podria procedir dels enterraments romans a la mateixa zona. En restes arqueològiques es recolliren diversos ossos llargs, una peça dental d'adult i 2 incisius d'infant, pel que sembla que l'enterrament era múltiple, almenys doble. Reforça el fet d'una possible reutilització, la presència de ceràmiques amb carenes marcades i apèndix de botó cronològicament molt posteriors a les petites mostres de ceràmica campaniforme. Pladelasala indica la presència de 7 inhumacions al megalit. Dintre de la mateixa àrea es cita la presència de dos enterraments, en llosa, medievals, així com altres dues cambres sepulcrals sense determinar-ne característiques; i junt a la llosa de l'oest del megalit uns enterraments per incineració de tipus romà. D'aquests darrers procedeix un fragment de sigil·lata aretina, una punta de sageta en bronze amb aletes i peduncle, així com 5 monedes del Baix Imperi. Segons relata Mn. Pladelasala que ho va excavar: La Fossa d'en Terrades també es coneix amb el topònim de Puig dels Moros o l'arqueta. A nivell documental a l'arxiu de la parròquia, des del segle XII, i en diverses ocasions, es refereixen al lloc, tot i que només dues vegades se'l cita expressament: al 1200, amb el nom genèric de 'archeta' i el 1687 amb el de Fossa d'en Terradas. La part principal està constituïda per una cista dolmènica, però el conjunt està format per altres tombes i d'aquí el nom de necròpolis. Es troba situada a 835 m d'alçada, en el punt més alt de les serres que pel sud-est emmarquen la plana de Vic i a molt poca distància, al nord-est, del punt on topen els termes municipals de Tona, Muntanyola i Collsuspina, al costat del camí que els uneix. La planta del monticle que, en forma de gepa, conté la necròpolis, de planta oval de 13x9 m i té una alçada de 2,20 m ocupant el centre de la placeta que l'envolta. Abans de l'excavació estava completament ple d'esbarzers, aflorant només la part superior de les lloses paral·leles situades a la capçalera de la cista nº 2. És molt probable que en aquesta placeta estigués situat el poblat prehistòric, que, al haver-se convertit més tard i fins fa poc, en terreny de conreu, ha desaparegut gairebé per complet. Per la forma estructural de les sepultures i en part també pel material contingut en elles, poden distingir-se quatre zones força ben delimitades que descrivim a continuació: La cista dolmènica assenyalada en el plànol adjunt amb el número 1, està formada per una gran pedra i sis lloses de diferents mides, força erosionades, clavades en el sòl margós, que s'aixeca un metre sobre la superfície del terreny que l'envolta. Faltava la llosa de coberta. L'entrada es troba a l'angle S. Presenta el fons enllosat , a una alçada de 1,20 m de la part superior de la gran pedra i a 0,10 m del sòl natural de margues, ocupant aquest espai terra remoguda, arqueològicament estèril.</p> 08129-29 Urbanització de Muntanyola <p>El jaciment, conegut com la Fossa d'en Terrades o el Puig dels Moros, fou destruït en un 50% en el decurs d'unes obres de la urbanització en la primavera del 1981, a fi de poder anivellar uns terrenys. En el 1982 el parcel·lista del costat realitzà la mateixa operació, pel que el megàlit i túmul desaparegueren totalment. Aquest fet fou denunciat pel Servei d'Arqueologia a través del tècnic el Sr. Josep Castells, en juny del 1981. Del material recuperat en el decurs de la intervenció de Jaume Pladelasala al 1948 i dipositat al museu Episcopal de Vic destaca una punta de sageta amb aletes obliqües i peduncle central (MEV23504) de bronze, amb una longitud màxima de 37 mm, una amplada de 19 mm i una longitud d'aletes de 8 i 6 mm; mentre que la longitud del peduncle és de 21 mm i el gruix màxim és de 1'6mm. Aquesta peça pesa uns 2 grams, i fou fabricada seguint la tècnica del martelleig i poliment. Presenta un estat de conservació bo, i el metall està estable a desgrat que l'extrem d'una de les aletes apareix lleugerament fragmentat. Aquesta punta de sageta de cos triangular isoscelat amb aletes obliqües, triangulars i ben desenvolupades, juntament amb un peduncle diferenciat i d'extrem proximal arrodonit, presenta la zona medial i proximal de les aletes un acabat en bisell. L'altra peça, és una sivella de cinturó amb escotadures tancades (MEV11189) feta en bronze. Té una longitud màxima conservada de 75 mm, una amplària de 44'6 mm, i un gruix mitjà de 2mm a la plaqueta i 3mm als ganxos i un pes de 21 grams. Aquesta peça s'ha realitzat amb la tècnica de l'encunyació, l'estampació i el martelleig. Presenta una bona conservació, tot i que manquen els extres distals dels tres ganxos i la zona del pont d'una de les escotadures. Aquesta placa de sivella correspon al subtipus DIII-3 de la classificació de Cerdeño, i presenta dues perforacions per la seva fixació que foren obertes des de l'anvers al revers. Porta una decoració de petits punts estampats, tres línies horitzontals sota l'inici dels ganxos i una orla de punts tot al llarg del perímetre de la peça. També cal afegir la presència d'altres depressions circulars estampades, tres de les quals es troben sota la triple línia de petites impressions de la zona distal, i les altres quatre es mostren repartides de dues en dues a ambdós extrems dels respectius ponts de les escotadures laterals. El afaiçonament inclou un continuat, fi i ample martellejat longitudinal al llarg de tota la placa i datat a grans trets de les darreries del segle VI- segle V a.n.e. El conjunt prové del conjunt sepulcral, format per una petita galeria catalana datada del Bronze inicial.</p> 41.8659000,2.1865800 432493 4635207 08129 Muntanyola Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53763-foto-08129-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53763-foto-08129-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53763-foto-08129-29-3.jpg Inexistent Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach (Continuació descripció) El recinte està dividit en dues cameres, A i B, per un parell de lloses fines i més baixes. La càmera A oferia un aspecte d'osari, ja que dins es van trobar fins a 6 cadàvers que van poder ser identificats per la mandíbula inferior que en tots ells descansava plana sobre l'enllosat del fons. També sobre aquest enllosat van aparèixer bastants fragments de ceràmica llisa, de panxa carenada, un vaset sencer de nansa amb apèndix de botó i denes de collaret de diferents tipus. A la càmara B es van trobar les restes d'un cadàver, sembla que ajupit, cobert per una llosa, amb petits fragments de vasos campaniformes al seu costat i també amb un ganivet o serra de sílex, amb retocs fins a les vores i alguns típics botons d'ós amb doble perforació en V. El cribat de les terres procedents de la cista va donar també un fragment de braçalet, de plom, amb incisions en X. El que anomenem segona zona està formada per les sepultures 2 i 3. La primera d'aquestes no va donar res en absolut. L'altre dibuixava un rectangle d'1,60 per 0,50 m, conservava, tot i que en part enfonsada, tota la coberta. En aquesta vam poder veure un cadàver d'esquenes, amb les mans creuades i amb el cap mirant cap a l'est. No va aparèixer el més mínim indici d'ofrenes. Entre aquestes i la cista megalítica hi havia altres enterraments menys treballats, amb cadàvers trobats in situ , alguns coberts per lloses. També aquí van aparèixer fragments de ceràmica llisa, barrejada amb campaniforme i fragments molt deteriorats de botons amb perforació de V. Fora de la necròpolis, però no molt lluny, s'han trobat sepultures similars però sense cap mena d'ofrena. Finalment, a la part més alta del conjunt, al costat de la gran pedra de la cista major i a poca profunditat, hi havia restes de sepultures d'incineració, romanes, en les que es van trobar sis monedes del baix imperi, una peça de cinturó i una punta de fletxa triangular, sense nervi central i amb espiga i fragments de sigil·lata i de tègula romana. Molts indicis donen la idea que la necròpolis no havia estat profanada. Els únics responsables, almenys en aquest cas, han estat els elements atmosfèrics i naturals. Pel que fa a la cronologia, sembla que s'ha de col·locar l'inici de la necròpolis al bronze final, entre el neolític i l'edat de ferro. El jaciment estava situat en zona rural i dins de la urbanització Fontanelles, a les parcel·les 9 i 10, numerades encara així i envoltat de zona de bosc de pins, roures i alzines. Excavacions: J. Pladesala i el 1958 aixecament de la planta per R. Batista. El material està dipositat al museu Episcopal de Vic. 78|79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53764 Múnter https://patrimonicultural.diba.cat/element/munter <p>CRUELLS, W. (1990). Jaciment de Múnter. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. MOLIST, M. (1984). Jaciment de Múnter. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. MOLIST, M.; BUXÓ, D. (1981). Noves troballes de vas campaniforme a la comarca d'Osona. Ausa, vol. IX. Vic: 241-248.</p> IV mil. Materials dipositats al Museu Episcopal de Vic. <p>Aquest jaciment, descobert i prospeccionat per Mn. Pladelasala, es localitza en un pla format per sediments quaternaris, que cobreixen el sòcol rocós de margues. Aquest pla, de dimensions mitjanes, té el seu accés pel costat sud, a partir de la masia de les Eres. Aquí, l'erosió ha posat al descobert un tall de sediments de forta potència ( 1,5-2m d'alçada), en el qual es recullen fragments de ceràmica, sense observar-se clarament cap estrat arqueològic o restes d'estructures. En el pla pròpiament dit, lloc d'on provenen la major part de les troballes, segons Mn. Pladelasala, no s'observa l'aflorament de cap tipus d'element arquitectònic, a excepció de varies lloses, una d'elles clavada verticalment, però sense constituir cap estructura clara. Aquest pla està limitat al costat est pel llit d'una riera, posant al descobert les margues tan característiques de la Plana de Vic. Pels costats nord i oest, els camps de cultiu i un espès bosc respectivament, limiten la que sembla ésser l'àrea del jaciment. El material arqueològic recollit es pot dividir en dos grups de clara diferència cronològica/cultural: un lot de ceràmiques, totes elles a mà, del que destacarien 4 fragments d'un vas campaniforme, amb carena alta, vora oberta i fons rodó, decorat per bandes de reticulat. Varis fragments més de vasos i bols campaniformes amb decoració incisa. Diversos fragments de vasos decorats amb cordons impresos, sobreposats o llisos. Es recolliren també una rascadora i una lamina de sílex blanc. Un segon conjunt constituït per ceràmiques tornejades de pastes roges o taronges i grises. S'hi distingeix un fragment de vora sigil·lata i una nansa d'àmfora iberorromana. L'estudi més detallat precisa que els materials provenen de la parròquia de Múnter, no gaire lluny de la masia de les Eres i estudiats i publicats per Miquel Molist i Dolors Buxó, que actualment es troben al Museu Episcopal de Vic. Els fragments foren recollits en superfície, en un petit pla envoltat dels clàssics turons de margues que trobem en el paisatge de la Plana. En aquest pla no s'observa cap indici d'estructura; desconeixem, doncs, si es tracta d'una zona d'hàbitat o bé pot correspondre a possibles enterraments. Es parla d'estació de Múnter, com a nom genèric per denominar aquest jaciment, que esperem que futures investigacions precisaran amb major claredat.</p> 08129-30 Múnter <p>El terme municipal de Muntanyola presenta ocupació humana des de temps prehistòrics. En el decurs del segle XIX i inici del XX, molts erudits i estudiosos centraren el seu camp d'estudi a la història local. Aquest és el cas de les prospeccions i excavacions fetes principalment per Jaume Pladelasala i Eduard Junyent, tots dos mossens del Bisbat de Vic. Aquests portaren a terme una excavació i prospecció realitzada al 1960, per Mn. J. Pladelasala. I al 1964, una nova prospecció de Mn. J. Pladelasala i Mn. E. Junyent. A grans trets, el terme de Muntanyola, de 40,42 Km2, es troba estès al sector de ponent de la Plana de Vic, al límit entre el Moianès i les primeres serralades del Lluçanès. És un municipi de muntanya. Limita al nord amb el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer i amb Vic. A l'est termeneja amb Malla, al sud-est amb Tona, al sud amb Collsuspina i Moià i a l'oest amb els termes de l'Estany i Santa Maria d'Oló. El municipi de Muntanyola havia comprès els antics termes de Múnter, Malla, Sentfores, Santa Eulàlia de Riuprimer i Gurb; conserva com a reminiscència d'aquestes antigues municipalitats un enclavament a les terres de la Plana, el mas de les Comes, situat dins el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer, i dos enclavaments en terres del Lluçanès entre els termes d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau, anomenat de Caraüll i un altre anomenat de la Muntada, entre Santa Maria d'Oló, Santa Eulàlia de Riuprimer, Oristà i Sant Bartomeu del Grau. Aquest ampli territori ha gaudit de la ocupació humana en diverses èpoques i moments històrics concrets.</p> 41.8804400,2.2134200 434735 4636801 08129 Muntanyola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53764-foto-08129-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53764-foto-08129-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53764-foto-08129-30-3.jpg Inexistent Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Context: en la part baixa de la vessant sud-est del Serrat del Vilà, gairebé en el seu contacte amb la Plana. Es situa a proximitat de la masia de les Eres, essent actualment terreny erm envoltat de bosc i camp de cultiu. Les dades sobre el material recollit és la següent: - 4 fragments d'una bol de ceràmica campaniforme, amb carena alta, vora lleugerament inclinada a l'exterior. El fons seria rodó. Decoració incisa. A la part alta del vas (per sobre la carena), dues bandes paral·leles horitzontals, decorades amb motiu reticulat. A la part inferior, dues bandes obliqües paral·leles amb el mateix motiu reticulat. Superfície: d'un color negrós, acabat polit a les dues cares. Pasta de color marró fosc, desgreixant abundant de tamany mig i format bàsicament per quars i feldspats. Gruix (paret): 7mm- diàmetre: 135 mm. Núm. D'inventari: Mu. 1. Conservat al M.E.V. Figura 1. - 1 fragment de vora de bol campaniforme. Decoració incisa, formada per bandes horitzontals reomplertes de petites incisions en sentit vertical que s'intercalen amb línies horitzontals incises simples. Superfície: color rogenc, acabat allisat fi a l'interior i a l'exterior més groller. Pasta compacta, amb poc desgreixant de petit tamany formada bàsicament per mica, quars i calcites. Gruix (paret): 5 mm Núm. D'inventari: Mu. 2. Conservat al M.E.V. Figura 2. - 1 fragment de vas campaniforme de forma indeterminable. Decoració incisa, formada per una banda reomplerta de petites incisions envoltada per línies simples, acabant amb una sèrie de triangles reomplerts de línies obliqües incises. Superfície: color marró clar, l'acabat no es pot apreciar pel seu mal estat de conservació. Pasta compacta, amb poc desgreixant i de tamany petit, color gris. Núm d'inventari: Mu. 3. Conservat al M.E.V. Figura 3. -1 fragment de vas campaniforme de forma indeterminable. Decoració incisa, formada per tres línies horitzontals incises, amb petites incisions verticals en les línies alternes. Superfície: color gris fosc amb acabat polit. Pasta de color marró fosc, amb desgreixant de gran tamany i format majorment per calcites. Gruix (paret): 8 mm. Núm. D'inventari: Mu. 7. Conservat al M.E.V.- figura 4. -1 fragment de vas campaniforme de forma indeterminable. Decoració incisa, formada per línies obliqües paral·leles, coronades per una línia de simples punts. Superfície: color gris fosc, amb acabat polit. Pasta, de la mateixa tonalitat, compacta, amb poc desgreixant i de petit tamany. Núm. D'inventari: Mu. 8 Conservat al M.E.V. Figura 5. En la mateixa estació foren recollits diferents fragments de ceràmica, normalment de reduïdes dimensions i en molt mal estat de conservació, degut a l'erosió. Els podem dividir en dos grans grups: ceràmica a mà i la fabricada amb ajut del torn. En el primer grup, el més nombrós, cal destacar fragments d'un gran vas, amb la superfície exterior ornada per cordons per pessic- amb impressions de motiu digital-unglar. Un fragment de vas, amb vora inclinada a l'exterior i llavi arrodonit, en el qual presenta impressions digitals-unglars de petites dimensions. Un altre fragment de la part superior d'un vas amb lleugera carena i vora lleugerament inclinada a l'exterior. Una rascadora de sílex gris i una fulla de sílex blanc amb retoc abrupte invers s'hi poden incloure pel seu caràcter arcaic. En el grup de ceràmica a torn, en nombre molt més reduït, destacaríem la presència d'un fragment de nansa d'àmfora ibèrico-romana, així com un fragment de vora de plat de terra sigil·lata. 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53765 Jaciment de Sant Quirze de Muntanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-quirze-de-muntanyola <p>BRUNELLS, I. (1997). La sagrera Muntanyola. Revista trimestral n. 9. juny 1997. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 14. CLUA I MERCADAL, M. (1989). Excavacions a l'església de Sant Quirze de Muntanyola A dins Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica:II. La recerca arqueológica. Quaderns científics i tècnics, 3, Barcelona: Diputació de Barcelona, 1991, pl 177-182. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. YLLA-CATALÀ, G. (1991). Jaciment de l'església de Sant Quirze. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XI-XVIII Es trobava en mal estat <p>Jaciment situat a l'entorn de l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola i al seu subsòl, i correspon a una àrea de necròpolis. Les úniques tombes documentades, per ara, estan situades al nord de l'edifici, i que es van excavar en explorar el subsòl de les capelles laterals. Al costat sud, on hi ha la casa rectoral, que no ha estat objecte de treballs, és molt possible que se'n puguin trobar més. Les sepultures eren de dues menes, de fossa, corresponents a nens, i de cista o capsa de lloses, que contenien adults. Aquest segon tipus és propi dels segles XII i XIII, i s'adiu molt bé amb el període que descrivim. Igualment, cal indicar que les cistes més properes a l'església respectaven escrupolosament un basament allargat paral·lel a la façana septentrional a la qual s'adossava. Desconeixem la funció d'aquest element, tot i que, atesa la datació de les sepultures, s'ha de considerar gairebé coetani del temple romànic. Pel que fa a la resta de la sagrera, estesa com és costum al voltant del temple, a ponent de la nau es va localitzar una tomba d'inhumació de fossa, orientada d'est a oest, posterior a l'edifici que ens ocupa i immediatament anterior al de la fase següent. S'ha d'afegir que, al llarg d'aquesta primera etapa, l'església no va ser l'única construcció que hi havia al lloc de Muntanyola. Al sud-est del temple s'alçava una torre aproximadament cilíndrica, amb una porta enlairada, situada també al sud-est. Vestigis molt significatius d'aquesta torre, entre ells la porta, han arribat fins a nosaltres amagats per la casa rectoral actualment annexa a l'església. La seva identificació, amb tot, és senzilla, ja que es troben a la base del campanar.</p> 08129-31 Muntanyola <p>La intervenció arqueològica fou realitzada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona a mans de Maria Clua Mercadal, l'any 1989. Va permetre documentar que l'església de Sant Quirze i Santa Julita havia tingut 4 fases arquitectòniques ben diferenciades: un primer nivell preromànic, amb la capçalera trapezoïdal i algunes restes de la nau datat del segle X; un segon nivell romànic, amb capçalera rodona i restes de la nau que han servit de fonamentació de les etapes posteriors i amb una sèrie de caràcters típics del moment com les sitges; una altra fase a comença al s. XVI, moment en què es fan tot tipus de remodelacions i s'obren les capelles al nord; i una darrera fase d'estil barroc, que correspon al moment del més gran esplendor artístic de l'església. Respecte a l'església preromànica, a sota del presbiteri, es va descobrir una sèrie de murs solidaris, els quals formaven la planta de la primitiva capçalera trapezoïdal; eren fets de reble lligat amb morter de calç i es recolzaven sobre el terreny verge. La planta de la nau única també es va definir. Les parets de migdia i tramuntana, encara que molt arrasades, conservaven el traçat; eren bastides com les del presbiteri. Del tancament occidental no s'han conservat restes tangibles, però es va poder fixar la situació. També es conserven les restes, en planta i alçat, d'una torre de base circular, que estava situada a migjorn de l'edifici preromànic. L'església romànica era de dimensions més grans, tenia una capçalera semicircular de pedra lligada amb morter. Les parets de tramuntana i migjorn i el mur de tancament, a ponent, eren de la mateixa mena que la capçalera, amb una amplada mitja d'un metre. La porta d'accés estava situada a la façana sud. Al llarg de la segona fase es van obrir cinc sitges, les quals es van excavar totalment. A l'exterior del temple hi havia la necròpolis, de la qual resta el testimoni d'un mur de carreus regulars adossat a la paret de tramuntana. També s'han trobat una sèrie d'enterraments de cista coberts per lloses, al sector de tramuntana. El primer esment de la sagrera és del 1177; la següent referència és del 1643, concretament d'un tros que es trobava davant la porta de l'església. El recinte estava clos amb una tanca força precària com ressenya la visita pastoral de 1671, on es mana prendre mesures perquè el bestiar no entri a l'interior del cementiri. El 1676 es va decidir fer una nova paret al cementiri que anés des del cantó de la sagristia fins a l'altra paret del recinte, per alliberar un tros de la primitiva sagrera, i deixar-lo per a usos profans. Al 1684 es va ordenar de nou arreglar la paret del cementiri i col·locar un reixat a les entrades. Al 1786 la paret del fossar va ser rebaixada per tal d'evitar les humitats que produïa a l'església, i per aquest mateix problema al 1816 es va rebaixar tot el nivell de la sagrera. Al 1871, una circular del Bisbat comunicava al Rector de Muntanyola que arran d'una Real Ordre del 16 juliol de 1871, era possible que el municipi demandés al Rector habilitar una part del cementiri per a difunts no catòlics. Es recomanava que el rector convencés a l'ajuntament de la necessitat de comprar un terreny nou al costat del recinte sagrat, i en cas de no acceptar-ho que es delimités un espai dins el cementiri catòlic separat per una tanca i un accés propi. Al 1899 es van construir unes rengleres de nínxols a la part oriental del cementiri. Al 1915 la Cúria Eclesiàstica de Vic va donar permís per suprimir la part del cementiri que anava des de l'entrada de l'església a la casa rectoral, i del tros comprès entre la mateixa entrada i el camí públic. En la darrera intervenció duta a terme per la Diputació de Barcelona, es va adequar aquest espai, allunyant el camí de l'església, recuperant la cota original del terreny en aquesta zona, que es va delimitar prolongant el mur del mateix cementiri. A més, va permetre crear una rampa suau fins a l'entrada del cementiri (1991).</p> 41.8784700,2.1776400 431764 4636610 08129 Muntanyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53765-foto-08129-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53765-foto-08129-31-2.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53766 Necròpolis de Sant Esteve del Múnter https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-esteve-del-munter <p>AADD. (1986). 'Sant Esteve del Múnter'. Dins Catalunya romànica Osona II, vol. III, Barcelona: 429-430. MOLERA, S. (2000). Necròpolis de Sant Esteve de Múnter. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> XI-XVIII Molt deteriorat <p>Durant les obres d'ampliació del cementiri del Múnter per la zona de llevant, fora de l'àrea delimitada pels murs de la necròpolis, varen aparèixer les restes d'un enterrament en fossa simple que devia formar part de la sagrera de l'església de Sant Esteve. Les restes humanes estaven en posició de decúbit supí i no contenien aixovar significatiu. La tomba ha estat datada en època medieval.</p> 08129-32 Múnter <p>El trasllat del cementiri de Múnter va ser aprovat per l'ajuntament de Muntanyola al 1996 amb una actuació aprovada pel bienni 96/97 per la rehabilitació de l'església i entorn del cementiri. La intervenció arqueològica va ser realitzada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona a mans de l'arqueòleg Àlvar Caixal al 1999, i al 2000 Marta Pujol va realitzar l'estudi antropològic. El primer document que coneixem de l'església de Sant Esteve del Múnter és de l'any 1119. Sabem que durant el segle XII es renova l'edifici, el 1613 es va canviar la porta d'entrada i el 1918 es va ensorrar la coberta original. Les restes procedents de l'excavació arqueològica van ser datades d'època medieval.</p> 41.8785100,2.2134500 434736 4636587 08129 Muntanyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53766-foto-08129-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53766-foto-08129-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53766-foto-08129-32-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Per arribar a l'església de Sant Esteve del Muntar cal agafar la carretera de Collsuspina i Manresa (N-141) a l'alçada de Malla. Un cop fets un parell de km, trobem un trencant asfaltat a mà dreta que ens porta a la casa del Puig. Cal agafar aquesta pista, seguir-la al llarg d'un km i arribarem a l'església romànica del Múnter. 94|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53767 Jaciment paleontològic de Sant Quirze de Muntanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-sant-quirze-de-muntanyola <p>CHECA L.; CASANOVAS MªL. (1990): El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas. Paleontologia i Evolució. 23 (1989-1990), 17-39 . CHECA L. (1995): Los perisodáctilos (Ungulata, Mammalia) del Eoceno catalán. Tesis Doctoral. Departamento de Biologia Animal, Facultad de Biologia, Universidad Central de Barcelona. TomoI. 383 pp. CHECA L. (1997): Los perisodáctilos (Ungulata, Mammalia) del Eoceno catalán. Paleontologia i Evolució. 30-31, 149-234. GALOBART, A. (1999). Memòria de la recuperació d'un bloc de margues amb les restes d'un Paleotèrid a Muntanyola (Osona). Servei d'Arqueologia. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. MOLERA, S. (2000). Sant Quirze. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. REMY, J.A. (1967): Les paleotheridae (Perissodactyla) de la faune de Mammiferes de Fons 1 (Eocene superieur). Palaeovertebrata, vol 1, fasc 1, 1-46.</p> Molt malmés <p>El bloc recuperat amb les restes del paleotèrid te unes mides de 60x55x30 centímetres. Aquest fòssil pertany a la classe dels cèrvids i es tracta d'una peça de dimensions mitjanes respecte altres exemplars de la seva espècie amb unes mesures aproximades de 30 cm de llargada per uns 15 cm d'amplada. El material identificat correspon a dues mandíbules, la branca esquerra conserva el caní, els tres premolars i dos molars; la dreta conserva els tres premolars i el primer molar. Dels maxil·lars es conserven un fragment de maxil·lar esquerre amb les dents premolar 3, premolar 4 i molar 1 més les arrels del premolar 2. De la banda dreta s'ha recuperat un premolar 3 aïllat i un fragment de maxil·lar amb els molars 2 i 3. Així mateix s'observen diversos elements pertanyents al crani, però que es troben molt malmesos sent impossible una determinació anatòmica concreta. Les mesures realitzades en les dents mandibulars i maxil·lars, així com la morfologia general de les dents ens permeten realitzar una adscripció provisional del material a l'espècie Palaeotherium magnum.</p> 08129-33 Muntanyola <p>Al novembre de l'any 1996, es va realitzar la intervenció paleontològica consistent en la recollida de restes identificades en uns enderrocs propers a l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. La actuació es va realitzar al mateix any i la restauració va ser completada al 1998. L'avís de l'existència de les restes del vertebrat varen ser donades pel secretari de l'Ajuntament de Muntanyola, al observar entre els enderrocs deixats per unes obres, restes que podrien correspondre a elements cranials de un vertebrat. El abocador de runes improvisat es troba al costat de la carretera que porta al nucli de Muntanyola, es per això que no es va poder esbrinar el lloc d'origen de les restes. L'actuació va consistir en la càrrega del bloc de margues amb els fòssils en el vehicle del Institut de Paleontologia i una observació de la resta de blocs dipositats en el abocador improvisat. El material va ser restaurat pel mateix equip de l'Institut de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell a mans d'Àngel Galobart. Dipòsit del material: Institut de Paleontologia de Sabadell. Tot i que no es pot saber exactament la cronologia de les restes si que es va realitzar una aproximació al context geològic del paleotèrid, degut al fet de que per la sedimentologia del bloc es dedueix una procedència propera al lloc de trobada. Muntanyola es troba just en el trànsit entre el Eocè superior i l'Oligocè inferior, tenint molt a prop la localitat amb microfòsils de Sant Cugat de Gabadons, que encara es troba en el Eocè superior. Tant el jaciment de Sant Cugat de Gabadons com el de Muntanyola es troben en l'anomenada Conca de Moià. Aquesta conca esta datada en el Lattorfià superior que correspon a una edat de Priabonià (mes/menys 35 milions d'anys). A nivell bioestratrigràfic la MP 19. El llistat faunístic d'aquesta localitat és el següent (Checa i Casanovas, 1990): Marsupials (Peratherium sp.), Primats (Pseudoloris reguanti, Necrolemur sp., Microchoerus ornatus), Rosegadors (Pairomys crusafonti, Theridomys golpei, Pseudoltinomys cuvier, Elfomys cfr. Nanus, Gliravus sp.), Artiodàctils (Moiachoerus simpsoni, Dichodon cfr., Dichodon cervium, Xiphodon gracile). És destacable en la aquesta llista l'absència de Perissodàctils en la conca de Moià, de forma que el present fòssil correspon a un nou taxó per aquesta conca de l'Eocè superior. El perissodàctils formaren una variada fauna durant el paleogen, sent el grup dominant, al menys en quant a espècies fòssils recuperades. Durant el paleocè es comptabilitzen 17 famílies, en tant que actualment nomes en resten quatre (èquids, tapirs, rinoceronts i hidràcids) amb un total de 27 espècies. Clàssicament els perissodàctils formen dos superfamílies exclusivament fòssils: el Paleohípids (Equioidea) i els tapiroides (Ceratomorpha), grup en el que queden inclosos els tapírids i els rinoceròtids. Algun autor reuneix totes les formes europees de Paleohípids en una mateixa família que es la Paleotheridae, tot i que la discusió de les relacions filogenètiques d'aquest grup continua actualment. Durant l'eocè superior (zones MP 17-20) del gènere Palaeotherium queden les següents espècies: P. magnum, P. medium (ques subsisteix fins i tot fins la MP 21, després de la denominada Grand Coupure), P. curtum, P. crassum (que només es troba en les zones MP 18 i MP 19) i P. crusafonti que només s'ha trobat al jaciment de Roc de Santa.</p> 41.8783400,2.1775400 431756 4636596 08129 Muntanyola Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53767-foto-08129-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53767-foto-08129-33-3.jpg Inexistent Paleògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 124 1792 5.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53768 Bellavista https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellavista XV-XVIII Presenta mal estat <p>Petit mas de planta rectangular orientat oest-est i que s'organitza a l'entorn d'un petit pati emmurallat. Són diverses les dependències annexes que es distribueixen al seu voltant, la majoria de les quals són reformes posteriors. Aquesta masia presenta una estructura de planta baixa més pis amb dos accessos a la cara oest. Es tracta d'una estructura de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars combinant amb l'ús de l'obra. Els angles cantoners i les obertures, tant de portes com finestres, es troben emmarcats per carreus de petites dimensions. El mas segueix l'estructura d'entrada i cuina a la part inferior i les dependències d'ús més privat al primer pis. Al voltant del petit barri es disposen els annexes ramaders i a l'exterior es documenta un forn d'ús domèstic i un pou de factura contemporània que imita l'antiga construcció en pedra.</p> 08129-34 Muntanyola <p>Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al fogatge de 1553, moment en què s'esmenta a Joan Bellavista, sense poder determinar si es tracta de Bellavista vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar durant l'Edat Mitjana, tot i que no hi ha cap evidència arquitectònica que pugui confirmar aquesta hipòtesi. Les restes conservades pertanyen a l'època moderna avançada; segurament cap el segle XVIII fou quan el mas arribà a la seva època de màxima expansió.</p> 41.8755600,2.1923700 432984 4636275 08129 Muntanyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach Casa i extensió de 55 quarteres, part de cultiu, bosc i horta. La major part erm i una petita formada per la casa, limita al l'est amb el mas Xamps, Bosch i Franquesa, al sud amb els masos Casals, Segalés i les terres anomenades Pedrosa de Segalés; a l'oest amb el mas Puigllat, i al nord amb el torrent de Segalés. 94|98|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53769 Buenos Aires https://patrimonicultural.diba.cat/element/buenos-aires <p>AREVALO, F.; BRUNELLS, I. (1997). Muntanyola. Revista trimestral n. 9. juny 1997. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 22. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> XIX-XX <p>Masia de petites dimensions orientada est-oest i assentada sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta principal amb dues finestres per banda, de dimensions similars i reixades, i dues obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades. Costa una placa on es pot llegir BUENOS AYRES.</p> 08129-35 Muntanyola <p>La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força recent; el topònim, la fàbrica i dimensions de la casa semblen situar-la en un moment indeterminat d'època contemporània. Tal i com està ara i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. A la façana principal, les obertures conservades presenten llindes gravades amb antropònims com Buenos Ayres, d'atribució dubtosa dels quals no s'han pogut establir paral·lels, tot i que es creu que va pertànyer a un indià que havia fet fortuna a sudamèrica i s'havia establert a Muntanyola. Aquest edifici, abans de ser l'actual ajuntament, havia estat l'escola pública de Muntanyola, en la postguerra i franquisme, fins que als anys 60 tancaren i els nens anaren a les veïnes poblacions de Santa Eulàlia de Riuprimer o Tona. La primera escola fou al Vilar de Múnter, després va ser a Bons Aires, actual ajuntament. Aleshores el pis de baix estava dividit en dues parts, una era escola i l'altra ajuntament, i al pis de dalt hi vivia la mestra. De Múnter pujaven 17 nens que, juntament amb els de Muntanyola, feien un total de 40 o 50 alumnes. La majoria es portava el dinar i se'l menjaven a Cal Campaner. Això als anys 20 i 30 del segle XX, moment en què les mestres també havien estat allotjades al Sagarell. Després de Muntanyola s'anava a Malla i als 17-18 anys s'anava a Múnter de 8 a 10 del vespre amb Mn. Ramon Comas.</p> 41.8794600,2.1786000 431845 4636719 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53769-foto-08129-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53769-foto-08129-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53769-foto-08129-35-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53771 Cal Ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-7 <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> XII-XVIII <p>Aquest mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati al davant i una petita era. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una d'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola, i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. La teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana; mentre que al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de mida mitjana, mentre que l'obertura central fou convertida en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem. Els únics cossos annexos al mas el formen un petit magatzem, adossat al mateix edifici pel cantó sud-oest.</p> 08129-37 Zona del Vilardell <p>Les notícies històriques de cal Ros són força recents, enfront cal Ros de Múnter, situat a l'altra parròquia. Per la seva tipologia, aquest mas es pot ubicar a mitjan del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim de 'cal Ros' es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria de la zona de Múnter. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> 41.8947600,2.1823300 432171 4638415 08129 Muntanyola Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53772 Cal Ros de Múnter https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-munter XII-XVIII <p>Mas conegut com a Can Ros o Can Ros de Múnter. Es tracta d'una explotació agrícola-ramadera situada a la plana de Múnter, al peu del camí antic de Muntanyola. Aquest edifici és de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una planta sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries, on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada pel pendent del terreny, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> 08129-38 Múnter <p>Les primeres referències històriques sobre can Ros o cal Ros de Múnter les trobem en els diversos fogatges tant del 1497 com el de 1553, així com en les nombroses visites pastorals del bisbe de Vic a Sant Esteve de Múnter. Aquest mas sembla tenir un origen que es remunta a la Baixa Edat Mitjana, en un moment d'ocupació de nous territoris i d'ampliació de les explotacions. Aquest apareix successivament a la documentació en els diversos llibres de naixements, matrimonis i defuncions, tot i que aquest mas no va assolir la importància política i econòmica d'altres masos de la zona com Matavaques, Dosrius, etc. A nivell estructural presenta nombroses reformes, la gran majoria datables en el transcurs del segle XVIII o ja dins el segle XIX. Actualment és una masoveria; el propietari ha mantingut l'estructura del mas, amb molt poques reformes, i els masovers mantenen part dels terrenys conreables, bàsicament els horts, però no tenen bestiar.</p> 41.8816200,2.1965200 433334 4636945 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53772-foto-08129-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53772-foto-08129-38-2.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53773 Can Fabré https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabre XII-XVIII <p>Masia formada per dos cossos adossats i articulats al voltant d'altres dependències agrícola-ramaderes. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes de planta rectangular orientada sud-nord, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta els murs de paredat comú utilitzant pedres de petites i mitjanes dimensions lligades amb morter i pedres cantoneres, que actuen tant d'element arquitectònic com d'element decoratiu. Les obertures conformades per finestres apareixen emmarcades per carreus de pedra ben tallats i de dimensions considerables, seguint una organització en vertical. L'estructura interna del mas segueix la modulació estàndard on tota la planta inferior de la casa; estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes, i la part superior a les dependències d'ús privat. Una segona construcció, annexada a l'estructura anterior per la banda est, segueix la mateixa tècnica constructiva anterior i conforma una petita porxada. Aquest conjunt arquitectònic presenta altres estructures annexes de factura força moderna i dedicades als animals.</p> 08129-39 Múnter <p>La primera referència documental del mas Fabré o Febrer la trobem en el fogatge de 1553, amb la presència del Jaume Febrer com a cap de família; tot i això, la construcció d'aquest mas podria ser anterior al segle XIV. La resta de documentació moderna conservada en el bisbat de Vic fa referència a la família Febrer com una de les més importants de la parròquia de Múnter, juntament amb el mas el Vilar de Múnter, Matavaques, etc. Els habitants del mateix mas, fins fa poc, es cognomitaven encara Febré.</p> 41.8736000,2.2252000 435706 4636033 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53774 Can Gaja https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaja XII-XVIII <p>Edifici de planta rectangular amb un segon cos adossat a mode de dependència annexa, orientada de sud-oest i adaptada al turó de margues de fons de Plana, on s'aixeca. Els murs són de paredat comú, amb carreus de pedra local treballats bastament i amb pedres de dimensions més grans a les cantoneres. L'estructura s'organitza en base a planta baixa i primer pis amb una entrada i la cuina a planta baixa, i les habitacions al primer pis amb els interiors arrebossats. Les obertures utilitzant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i disposades a diferents alçades. Tot i tractar-se d'un mas de petites dimensions, al voltant es poden veure diversos annexes ramaders.</p> 08129-40 Múnter <p>Edifici situat al costat de l'església parroquial de Múnter.Tot i que aquesta casa ha estat molt reformada, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat a tot aquest entorn de sabrera. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura ni cap element de relació amb el seu topònim.</p> 41.8776700,2.2150500 434868 4636492 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53774-foto-08129-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53774-foto-08129-40-2.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53775 Can Güell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guell <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> XII-XVIII <p>Mas conegut com Can Güell, situat sobre una petita esplanada a l'obaga sobre l'Aliberch, s'hi accedeix des d'una pista que porta de l'ajuntament a l'Aliberch i que es bifurca al Sot de l'Om per anar pel Camí dels Sagraments. L'edifici força gran, està format per un cos principal, de planta quadrada, i està format per dos pisos, dels quals un no en conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. La teulada conservada hauria estat de doble vessant. Els annexos ramaders es disposen al voltant del cos principal, i també es troben parcialment enrunats. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva alguna de les obertures, tot i que no s'observa cap inscripció marcada; algunes presenten l'ampit, la llinda i els brancals de pedra amb arestes bisellades.</p> 08129-41 Zona del Vilardell <p>Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix, segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies.</p> 41.8930300,2.1901700 432819 4638217 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53775-foto-08129-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53775-foto-08129-41-2.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53776 Can Lleó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleo <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> XII-XVIII <p>Edifici de planta gairebé quadrada format per una estructura de planta baixa, primer pis i golfes o sota teulada. La coberta és a doble vessant orientada nord-sud. Als murs presenta una fàbrica formada per carreus de pedra de mesures diverses, desbastades, lligades amb fang; i restes d'arrebossat amb morter de calç. Sembla que inicialment podria haver-hi hagut una casa de dimensions més petites, i amb la porta centrada, formant un primer edifici de planta baixa i planta sota coberta, i que posteriorment s'amplià cap a l'est. La porta i les finestres no són de l'edifici original. La porta principal, amb brancals de pedra, té una llinda monolítica amb la inscripció '17 I [una 'M' i una 'A' superposades, damunt la 'A' hi ha una creu] S 24', data en la que es devien fer les primeres reformes importants; damunt la llinda hi ha un arc de descàrrega amb pedres disposades a plec de llibre; damunt hi ha una finestra amb brancals de pedra i ampit i llinda monolítics. A la dreta de la porta, al cos afegit, hi ha una petita finestra amb elements monolítics i al damunt, a la primera planta, una finestra semblant a la de sobre la porta, però una mica més petita i l'ampit modificat. La planta sota coberta correspon a una represa, aixecant la teulada, mentre que a la façana est s'observa clarament el nivell de la primera teulada. Les finestres són de maó massís i llinda de fusta. A la façana est també hi ha una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra. A l'interior de la planta baixa del mas l'accés a les diferents dependències es fa a través de portes amb brancals de pedra i llinda monolítica. Adossat a la façana oest hi ha dos cossos més, de planta baixa, corresponents a corrals i pallissa força modificats. A migdia hi ha un cos afegit, de planta baixa, que servia de corral, fet en pedra i ara molt modificat. A la façana nord hi ha diverses finestres de maó massís i un cos afegit construït amb totxanes.</p> 08129-42 Zona del Vilardell <p>Aquest topònim no apareix a la documentació de l'església parroquial de Muntanyola fins entrada l'època moderna. L'any 1780 el mas va passar a ser propietat del mas la Riera, esdevenint una masoveria. Aquest mas formaria part de les segones explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona, amb una cronologia del segle XVI o anterior. La documentació sobre aquest mas és força parca, i no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta segurament el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb sota coberta a doble vessant, i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos addicionals de difícil adscripció, associats al creixement del mas i de la família, en un context d'època moderna.</p> 41.8961600,2.1912000 432908 4638563 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53777 Can Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-5 <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> XII-XVIII <p>Mas aïllat de baixos més dos pisos amb nombrosos annexes ramaders formats per corrals pel bestiar a la part del darrera, i una pallissa situada perpendicular a la façana. La teulada aiguavessa a façana, i són poques les obertures ben marcades en aquest espai. Destaquen les llindes de les finestres de les parets laterals. A la façana hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, i quatre finestres ben marcades. Dues rosetes en relleu a fora i una a l'interior de l'arc, motllures. Al voltant, i a l'ampit i a sota d'aquest tres rossetes en relleu. A l'interior, conserva embigat de fusta i paviment de pedra.</p> 08129-43 Múnter <p>La primera referència d'aquest mas la trobem al 1217, on s'esmenten els masos de Múnter, essent dels més antics juntament amb altres masos de l'entorn. Ja en època moderna les referències són més freqüents, i aquest mas apareix documentat el 1540, on es fa referència al mas Puig, al mas de la Coma (des de 1448) i quatre peces de terra des de 1448-1450. L'edifici apareix datat a la llinda d'una finestra que originalment corresponia a una porta del darrera, en el forn i a un altre punt de fora la casa amb cronologies del segle XVIII. Recentment s'hi ha afegit tota la part dreta de la casa, imitant perfectament la tipologia original i reaprofitant la llinda mencionada.</p> 41.8725200,2.2111900 434542 4635923 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53777-foto-08129-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53777-foto-08129-43-2.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53778 Can Riera dels Assençaments https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-dels-assencaments <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Nomenclàtor de la Província de Barcelona. 1860. Llibrets de l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola (1255-1972). 101 unitats en paper i pergamí. Arxiu Episcopal de Vic. http://www.canriera.com/</p> XII-XVIII <p>Mas de planta quadrada amb coberta a doble vessant de teula aràbiga disposada en direcció nord-sud. Es tracta d'un habitatge format per dues construccions de planta rectangular, unides per l'interior, i fetes en dues etapes diferents, com es pot observar segons el diferent nivell constructiu aplicat. L'estructura s'organitza en planta baixa, primera planta i pis sota coberta; seguint la organització dels masos tradicionals. A la planta baixa hi havia hagut els corrals i la façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; i el parament est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxo. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra local ben desbastada, mentre que les nombroses bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida que actualment es troba amortitzada com a espai ramader. El conjunt encara manté bona part de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva el paviment de pedres.</p> 08129-44 Zona del Vilardell <p>Edifici construït sobre un petit turó entre el camí dels sagraments i el camí a l'Aliberch. Tot i que es té molt poca documentació d'aquest mas amb aquest topònim, la factura sembla indicar la seva construcció en un moment incert de l'època moderna. Es desconeixen els diversos propietaris que ha tingut el mas, però sí que sabem que en el segle XIX consta com Riera dels asensaments. Altra informació la proporcionen els diversos llibrets de l'arxiu episcopal de Sant Quirze i Santa Julita, que esmenten habitants congnominats Riera, en aquesta zona. I també apareix en el Nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860 com a Masia casa de labranza. Actualment l'espai ha estat arranjat i adequat per a fer-hi activitats de turisme rural com a lloc de residència de pagès.</p> 41.8931100,2.1843500 432337 4638230 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53779 Mas el Castell de Múnter https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-castell-de-munter XII-XVIII Presenta cert mal estat <p>Edifici exempt amb coberta a dues vessants orientades nord a sud i amb el carener perpendicular a la façana. El conjunt està format per planta baixa i un primer pis. La façana principal és oberta a l'est, mentre que la a façana sud, després de 1940, s'hi va adossar una estructura, de planta i pis i amb un porxo a zona de la primera planta. Totes les obertures es troben emmarcades, així, les portes i finestres conserven els brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. A la porta principal hi ha una llinda amb la inscripció '1789'. A la dreta de la porta, a la planta baixa, es conserva una finestra esqueixada. La tècnica constructiuva emprada i visible en els murs exteriors és la pedra, ben desbastada i disposada a la planta baixa, i de tàpia al pis superior. A la resta de l'estuctura, la pedra és irregular, sense polir, i està lligada amb fang. Els murs interiors tenen un sòcol de pedra fins a 1,30 m. d'alçària i, la resta, està construït amb tàpia. Al nord-est hi ha una sèrie d'annexes ramaders, formats per unes corts en pedra, només de planta baixa i reformades parcialment amb totxo; Tota l'estructura ha estat parcialment arrebossada de nou i no es pot veure el parament exterior.</p> 08129-45 Múnter <p>Només hi ha la referència de la data a la llinda '1789', i les característiques formals dels brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, sembla que l'estructura inicial havia de ser més petita que l'actual, en pedra, tot i que la restauració que s'ha fet del conjunt no permet definir-la. Aquest mas es troba situat dins el grup d'explotacions agrícola-ramaderes de la zona de Múnter. La zona de Múnter, pronunciada com a Munta, apareix documentat al 929 com a villa de Montari, i en altres documents com a Motabri. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dant de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Aquests, a mitjan segle XIII, eren de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, i després passaren als Montcada i a partir del 1293, a la família Brull. Per successió familiar al segle XV passaren als Alta-riba de Riudeperes i als seus descendents, nomenats comtes de Múnter al 1698. Actualment encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. L'església de Sant Esteve de Múnter fou renovada al segle XII i transformada, amb elements barrocs, al segle XVII. Té encara l'absis romànic ben conservat i també una bona part dels murs de la nau i la base del campanar. Del castell situat sobre el mas del Castellar, resten alguns paraments del segle XIII. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> 41.8778500,2.2148200 434849 4636512 08129 Muntanyola Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53779-foto-08129-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53779-foto-08129-45-2.jpg Inexistent Modern|Barroc|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|96|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53780 Casanova de la Vall https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-vall-0 <p>Llibrets de Compliment Pasqual. Arxiu de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola (1255-1972). Arxiu Episcopal de Vic.</p> XVIII-XIX Presenta cert mal estat <p>Masia aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat com a estable del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta, que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, ja que resten sols els brancals de pedra i alguna llinda de fusta.</p> 08129-46 Zona de la Vall <p>Les primeres evidències d'aquest mas es remeten al segle XIX, cap el 1828, tot i que segurament el seu moment constructiu pot retrocedir al segle XVIII. Cal contextualitzar aquesta construcció en un moment de recuperació demogràfica important i d'ocupació de nous espais; en aquest cas es podria parlar de l'establiment d'una masoveria del mas la Vall. Concretament, el mas es documenta en les llistes de cases dels llibrets de Compliment Pasqual de l'Arxiu de Sant Quirze i Santa Julita, al 1808; s'esmenta la Casa nova de la Vall, juntament amb la Vall, Puigcarbó, etc. Les condicions econòmiques feren minvar la productivitat del mas a la segona meitat del segle XIX, culminant amb el seu abandó ja entrat el segle XX. Aquesta situació desfavorable fou comuna a altres masos, i la causa principal es deu a la llunyania del seu emplaçament respecte les principals zones de població.</p> 41.8719800,2.1368800 428375 4635923 08129 Muntanyola Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53780-foto-08129-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53780-foto-08129-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53780-foto-08129-46-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53781 Barraca de Puigsaurina https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-puigsaurina XVIII <p>Estructura de planta rectangular formada per dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge d'un antic mas o barraca i un segon cos perpendicular al primer, utilitzat com a annexes ramaders i magatzem. La tècnica constructiva emprada es centra en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç, deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica: la gran portalada al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular, i cinc finestres, una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular.</p> 08129-47 Castell de Muntanyola <p>Edifici de factura recent, conserva alguns brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, s'hauria construït en un moment d'auge demogràfic i agrícola de Muntanyola.</p> 41.8714900,2.1609300 430370 4635848 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53781-foto-08129-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53781-foto-08129-47-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53782 Casanova de Perariera https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-perariera <p>Arxiu propi del mas Pere Riera [Sant Bartomeu del Grau). MOLERA, J. (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Portals de Pere Riera'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 24. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> XIII-XVIII Restaurada <p>Mas que forma una petita explotació agrícola ramadera, orientat a llevant. La casa és quadrada amb teulada a dos vessants. Aquesta edificació central, composta d'un gran cos rectangular, amb tres pisos, coberta amb dues vessants i façana encarada a llevant, presenta totes les finestres i portals amb llindes de pedra treballada, algunes de les quals datades amb inscripcions. Aquest edifici, de planta quadrada i organitzat en planta baixa i un primer pis, forma part d'una masoveria del mas Pere Riera. La tècnica constructiva emprada es centra en murs de pedra sense polir, lligats amb morter de calç i arrebossats. Aquesta construcció actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; on a la zona est, ja des d'antic, se li va afegir un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest, i entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord. A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites amb pedra, ja que alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment i també hi ha una porta tapiada amb totxana. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Al segle XIX es van construir a l'entorn diversos annexes ramaders, dels quals destaca un cos a la façana est. Mentre que al costat est hi ha diversos corrals adossats; el primer es construí amb pedra i, posteriorment, es va ampliar utilitzant altre material.</p> 08129-48 Zona del Pla del Vilar <p>El mas Pere-riera, juntament amb les Ferreres i l'Alovet, és una de les tres cases pairals més notables del terme de Sant Bartomeu del Grau. La construcció de la casa que s'ha preservat fins a l'actualitat és una reedificació de finals del segle XVII, sobre una base medieval del segle XIII. En la dovella central del portal hi ha inscrits l'any de 1677 i el nom Pinosa, denominació del mas abans del 1504, quan una pubilla Pinosa es va unir en matrimoni amb Pere Riera de Vic. El primer document es remunta al 1238, amb motiu del casament entre Pere Pinosa i Raimunda, filla de Pere de la Noguera de Sant Julià Sasorba, i continua el llinatge fins que l'any 1504 Simon Pinosa es casa amb el cavaller noble Pere Riera de Vic. A partir de 1750 es canvia oficialment el nom de la casa, si bé ja feia molt de temps que s'anomenava així, i serà a partir de l'època baixmedieval o moderna que sorgirà la masoveria de la Casanova de Pere Riera. El mas principal de Pere-riera, actualment, forma una gran finca d'unes 500 hectàrees que comprèn les masies de Galliners, el Solerot, la Casanova de Pere-riera i, darrerament, s'ha engrandit amb les de cal Nasi i ca l'Escolà. Tot i que la major part de la finca pertany al municipi de Sant Bartomeu del Grau, la Casanova de Pere-riera forma part del terme de Muntanyola.</p> 41.9341900,2.1204700 427084 4642843 08129 Muntanyola Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53782-foto-08129-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53782-foto-08129-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53782-foto-08129-48-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|98|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53783 Bassa de Postius https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-postius XII-XVIII <p>Bassa de forma rectangular situada a l'entrada del mas Postius, a la banda septentrional del turó i a un nivell inferior d'on s'assenta el mas. Té dues parets fetes amb pedra del país, unida amb morter de calç, i una és roca natural. El mur té una amplada de 90 cm i una alçada de 6 m. A la capçalera de la bassa, en el punt més estret, hi ha una escala de 5 graons que porten a una portella que hauria servit per controlar el pas de l'aigua. Cal assenyalar que sempre hi ha aigua, amb el qual s'ha creat una espècie d'ecosistema amb fauna i flora típica dels llocs humits. Es tracta d'una gran obra de captació de recursos hidràulics.</p> 08129-49 Postius <p>Bassa vinculada a la presència del mas Postius i a l'abastiment de recursos hidràulics del mas, a partir de la captació de l'aigua pluvial.</p> 41.8839900,2.1327500 428046 4637259 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53783-foto-08129-49-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53784 Clavegueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/clavegueres XII-XVIII <p>Masia formada per tres cossos adossats i articulats davant un espai obert o era. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta les parets arrebossades, a causa de les recents reformes efectuades. Les obertures es disposen en finestres de factura senzilla i de dimensions mitjanes. La porta d'accés és rectangular. Sobre la portalada principal hi ha un balcó i la resta de finestres. L'interior ha estat força malmès. Les dues altres construccions són més baixes. La seva planta és rectangular i la coberta és a una sola vessant, seguint una estructura de planta baixa i pis. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Tota la planta inferior d'aquestes estructures annexes de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes. Aquest conjunt arquitectònic tripartit presenta altres estructures annexes, que s'han d'associar a activitats de caire bàsicament agrícola.</p> 08129-50 Múnter <p>L'origen del topònim d'aquest mas és desconegut, i sembla tenir certa connotació pejorativa. La seva construcció es pot situar en el decurs de l'Edat Mitjana, segurament cap el segle XIV, moment de gran augment demogràfic de la zona de Múnter. Tot i això, actualment, a causa de les importants reformes efectuades, no resta cap evidència constructiva que permeti deduir la seva antiguitat. La zona de Múnter apareix documentada al 929 com a villa de Montari, tot i que presenta ocupació humana des del neolític final. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> 41.8814200,2.2225800 435496 4636903 08129 Muntanyola Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53784-foto-08129-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53784-foto-08129-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53784-foto-08129-50-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
53785 Comanovella https://patrimonicultural.diba.cat/element/comanovella XII-XVIII <p>Masia de planta rectangular formada per dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge del mas i un segon cos perpendicular al primer, utilitzat com a annexes ramaders i magatzem, i també amb les funcions de cobert. La tècnica constructiva emprada es centra en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç, deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local, que posteriorment van ser pintades de blanc. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica; la porta d'accés al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular, i tres finestres, una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular. Té un forn exterior.</p> 08129-51 Zona del Pla del Vilar <p>La història de Comanovella és força recent i s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII, depenent del mas Perdaltes o Oliveres. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència. La seva situació privilegiada sota el pla de Perdaltes va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest petit establiment, situat ben allunyat a la zona del Pla del Vilar.</p> 41.9209500,2.1046500 425757 4641387 08129 Muntanyola Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53785-foto-08129-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53785-foto-08129-51-2.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-28 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 94|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-14 09:47
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 163,38 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/