Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53767 | Jaciment paleontològic de Sant Quirze de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-sant-quirze-de-muntanyola | <p>CHECA L.; CASANOVAS MªL. (1990): El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas. Paleontologia i Evolució. 23 (1989-1990), 17-39 . CHECA L. (1995): Los perisodáctilos (Ungulata, Mammalia) del Eoceno catalán. Tesis Doctoral. Departamento de Biologia Animal, Facultad de Biologia, Universidad Central de Barcelona. TomoI. 383 pp. CHECA L. (1997): Los perisodáctilos (Ungulata, Mammalia) del Eoceno catalán. Paleontologia i Evolució. 30-31, 149-234. GALOBART, A. (1999). Memòria de la recuperació d'un bloc de margues amb les restes d'un Paleotèrid a Muntanyola (Osona). Servei d'Arqueologia. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. MOLERA, S. (2000). Sant Quirze. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. REMY, J.A. (1967): Les paleotheridae (Perissodactyla) de la faune de Mammiferes de Fons 1 (Eocene superieur). Palaeovertebrata, vol 1, fasc 1, 1-46.</p> | Molt malmés | <p>El bloc recuperat amb les restes del paleotèrid te unes mides de 60x55x30 centímetres. Aquest fòssil pertany a la classe dels cèrvids i es tracta d'una peça de dimensions mitjanes respecte altres exemplars de la seva espècie amb unes mesures aproximades de 30 cm de llargada per uns 15 cm d'amplada. El material identificat correspon a dues mandíbules, la branca esquerra conserva el caní, els tres premolars i dos molars; la dreta conserva els tres premolars i el primer molar. Dels maxil·lars es conserven un fragment de maxil·lar esquerre amb les dents premolar 3, premolar 4 i molar 1 més les arrels del premolar 2. De la banda dreta s'ha recuperat un premolar 3 aïllat i un fragment de maxil·lar amb els molars 2 i 3. Així mateix s'observen diversos elements pertanyents al crani, però que es troben molt malmesos sent impossible una determinació anatòmica concreta. Les mesures realitzades en les dents mandibulars i maxil·lars, així com la morfologia general de les dents ens permeten realitzar una adscripció provisional del material a l'espècie Palaeotherium magnum.</p> | 08129-33 | Muntanyola | <p>Al novembre de l'any 1996, es va realitzar la intervenció paleontològica consistent en la recollida de restes identificades en uns enderrocs propers a l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. La actuació es va realitzar al mateix any i la restauració va ser completada al 1998. L'avís de l'existència de les restes del vertebrat varen ser donades pel secretari de l'Ajuntament de Muntanyola, al observar entre els enderrocs deixats per unes obres, restes que podrien correspondre a elements cranials de un vertebrat. El abocador de runes improvisat es troba al costat de la carretera que porta al nucli de Muntanyola, es per això que no es va poder esbrinar el lloc d'origen de les restes. L'actuació va consistir en la càrrega del bloc de margues amb els fòssils en el vehicle del Institut de Paleontologia i una observació de la resta de blocs dipositats en el abocador improvisat. El material va ser restaurat pel mateix equip de l'Institut de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell a mans d'Àngel Galobart. Dipòsit del material: Institut de Paleontologia de Sabadell. Tot i que no es pot saber exactament la cronologia de les restes si que es va realitzar una aproximació al context geològic del paleotèrid, degut al fet de que per la sedimentologia del bloc es dedueix una procedència propera al lloc de trobada. Muntanyola es troba just en el trànsit entre el Eocè superior i l'Oligocè inferior, tenint molt a prop la localitat amb microfòsils de Sant Cugat de Gabadons, que encara es troba en el Eocè superior. Tant el jaciment de Sant Cugat de Gabadons com el de Muntanyola es troben en l'anomenada Conca de Moià. Aquesta conca esta datada en el Lattorfià superior que correspon a una edat de Priabonià (mes/menys 35 milions d'anys). A nivell bioestratrigràfic la MP 19. El llistat faunístic d'aquesta localitat és el següent (Checa i Casanovas, 1990): Marsupials (Peratherium sp.), Primats (Pseudoloris reguanti, Necrolemur sp., Microchoerus ornatus), Rosegadors (Pairomys crusafonti, Theridomys golpei, Pseudoltinomys cuvier, Elfomys cfr. Nanus, Gliravus sp.), Artiodàctils (Moiachoerus simpsoni, Dichodon cfr., Dichodon cervium, Xiphodon gracile). És destacable en la aquesta llista l'absència de Perissodàctils en la conca de Moià, de forma que el present fòssil correspon a un nou taxó per aquesta conca de l'Eocè superior. El perissodàctils formaren una variada fauna durant el paleogen, sent el grup dominant, al menys en quant a espècies fòssils recuperades. Durant el paleocè es comptabilitzen 17 famílies, en tant que actualment nomes en resten quatre (èquids, tapirs, rinoceronts i hidràcids) amb un total de 27 espècies. Clàssicament els perissodàctils formen dos superfamílies exclusivament fòssils: el Paleohípids (Equioidea) i els tapiroides (Ceratomorpha), grup en el que queden inclosos els tapírids i els rinoceròtids. Algun autor reuneix totes les formes europees de Paleohípids en una mateixa família que es la Paleotheridae, tot i que la discusió de les relacions filogenètiques d'aquest grup continua actualment. Durant l'eocè superior (zones MP 17-20) del gènere Palaeotherium queden les següents espècies: P. magnum, P. medium (ques subsisteix fins i tot fins la MP 21, després de la denominada Grand Coupure), P. curtum, P. crassum (que només es troba en les zones MP 18 i MP 19) i P. crusafonti que només s'ha trobat al jaciment de Roc de Santa.</p> | 41.8783400,2.1775400 | 431756 | 4636596 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53767-foto-08129-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53767-foto-08129-33-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 124 | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||
| 53828 | Alzina monumental de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-monumental-de-fontanelles | <p>MAH/228/2005, 2 de maig: Declaració d'arbres monumentals i actualització de l'inventari d'arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local.</p> | <p>Alzina de grans dimensions que, durant anys, ha servit de punt de referència a Muntanyola, tant pels viatgers de la zona -ja que es pot observar des de bona part del terme-, com pels propers habitants de les urbanitzacions. El seu perímetre, a un metre d'alçada de la base, és aproximadament de 4,5 - 5 metres; la seva copa mesura, linealment, poc més de 20 metres (aproximadament). Fa uns anys es creu que li va caure un llamp, al costat sud; trencant-se part del ramatge principal.</p> | 08129-94 | Urbanització de Fontanelles | <p>La gran alzina de Fontanelles es troba ubicada davant el mas que porta el mateix nom, i que és de propietat municipal. La zona es caracteritza per estar situada sobre una petita elevació o plana, que li permet a l'alzina de gaudir d'abundant llum natural. Es desconeix l'edat de l'espècimen, que de ben segur és centenari. Destaquen les arrels del mateix arbre, que es troben expandides al voltant de l'entorn més immediat i són de grans dimensions.</p> | 41.8606600,2.1802900 | 431965 | 4634630 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53828-foto-08129-94-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||||||
| 53829 | Pla de l'Alzina Balladora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-lalzina-balladora | <p>Entorn natural on destaca el Pla de l'Alzina Balladora; es tracta d'un espai limítrof amb els municipi de Santa Maria d'Oló i Oristà, al extrem sud-oest de la zona del Pla del Vilar. L'accés es realitza per la pista de Santa Eulàlia de Riuprimer a Bujons, i es caracteritza per l'existència d'un pla i un entorn poc afectat per l'home, que comprèn el Serrat de Sant Martí, fins el Boix i els Camps de Caraüll. Cal assenyalar que el pas de diverses vies, així com la C-25, encara que sobreaixecada, ha afectat la fauna d'aquest entorn.</p> | 08129-95 | Zona del Pla del Vilar | <p>Aquest espai perifèric respondria a una zona planera apta per a les pràctiques agrícoles al municipi de Muntanyola. Es desconeix la incidència de l'activitat de l'home en aquest indret, però després de la crisi ocasionada per la fil·loxera i la consolidació de la industrialització, molts d'aquests espais es van deixar de cultivar i es van abandonar de forma definitiva.</p> | 41.9075200,2.0924200 | 424727 | 4639907 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||||||||
| 53831 | Puigsaurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigsaurina | <p>Entorn natural on destaca la presència del serrat de Puigsaurina, limitant al nord amb el Castell de Muntanyola, al sud, amb l'urbanització de la Sobirana, a l'est amb Vilavendrell i a l'oest amb el mas Tarradellas. Aquest paratge presenta molt poques traces d'activitat antròpica, tan agrícola com ramadera, i la xarxa de camins rurals es troba sovint condicionada per l'orografia pròpia d'aquest terreny, on els torrents i les valls formen la morfologia del territori i per la xarxa de masos dispersos pel territori. Aquest espai d'interès natural es concentra bàsicament, a l'entorn d'aquests torrents, on creix abundant vegetació de ribera i a prop del qual neixen diverses fonts com les de Font Podrit i les Albes.</p> | 08129-97 | El Castell de Muntanyola-Urbanització Sobirana | 41.8713900,2.1634900 | 430583 | 4635835 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||||||||
| 53832 | La Pedra Dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-dreta-1 | <p>Es coneix com el coll de la Pedra Dreta a l'existència d'unes formacions naturals que recorden un menhir o estructura megalítica i que estarien situades, segons els rumors, en aquest indret. Actualment s'ha conservat el topònim però no resta cap element associat. El camí travessa aquest entorn direcció l'Arissa, Puigmassanell o les Carreres a través d'un entorn format per alzinar muntanyenc en un paratge de gran valor ecològic.</p> | 08129-98 | Zona de Puigcimós | <p>El pas del coll de la Pedra Dreta forma part del corredor natural d'accés de la zona de Fontfreda a Puigcimós, seguint el camí ramader de Fontfreda. Aquest seria un dels camins naturals utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació d'aquestes serralades. Actualment, aquest és ocupat de forma esporàdica per caminants i excursionistes.</p> | 41.8898900,2.1496700 | 429456 | 4637900 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||||||||
| 53835 | Font de Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-joana | <p>Oberta a la riera de Múnter i situada a la part baixa del municipi, prop de can Puig i als peus del Serrat de la Font Joana, fent de límit amb el municipi veí de Tona. Petita font situada en una lleugera pendent prop la Riera de Múnter. La seva fàbrica és força senzilla; es tracta d'una estructura de pou-mina adaptada a font. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua i dos brancals laterals i una coberta de llosa plana, de la mateixa pedra local. Es troba rodejada de grans alzines i davant mateix hi ha una petita esplanada.</p> | 08129-101 | Múnter- Urbanització de Fontanelles | <p>Espai que, tot i estar poc arranjat, és molt concorregut per excursionistes i caminats i ofereix un bon espai d'interès natural. A l'estar allunyada de la zona urbana, molta gent hi va a passejar o fer estada, i és concorreguda tant per la gent de Múnter i Muntanyola com pels de Tona. La font no conserva cap data gravada, només un rètol indica el seu nom. Es tenen poques notícies del moment d'arranjament d'aquest espai per a l'ús humà, tot i que el topònim de Font Joana el trobem ben present en el serrat que porta aquest nom i es troba ubicat a la partió amb el municipi de Tona. Segurament, els habitants dels masos propers, Can Puig, la Casanova del Puig i els altres veïns de Múnter habilitaren aquest espai, altrament ben situat als peus de la carretera de Manresa a Malla, N-141C.</p> | 41.8691500,2.1924400 | 432983 | 4635563 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53835-foto-08129-101-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||||||
| 53893 | Molí de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-laliberch | <p>Edifici format per una construcció quadrangular que presenta una planta de petites dimensions organitzada en tres nivells diferenciats. Un primer nivell inferior format per una petita obertura semicircular i adovellada; un segon nivell format per una planta baixa amb accés a la façana oest i dues petites obertures laterals; i un tercer nivell conformat per una primera planta organitzada en una petita terrassa, assentada per dos pilars a la base, i quatre obertures disposades en les tres façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents accessos deixant un espai lliure entre l'accés al mas Aliberch de Baix i l'espai que era utilitzat com a hort i regadiu. Aquesta construcció es basa en la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles de l'estructura com element de reforç. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal i la façana sud presenten un enguixat senzill, mentre que a les altres dues façanes la pedra apareix repicada. El propietari conserva diversos elements que havien format part del funcionament del molí.</p> | 08129-159 | Mas Aliberch de Baix. | <p>Per la seva proximitat a la Riera de Muntanyola, aquest molí juntament amb el Molí de la Roca i el Molí de Puigcarbó formen un complex moliner que estava sota el control del senyor de Muntanyola fins època moderna. La primera referència documental del mas Aliberch de baix data del 1240, i situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Les primeres referències les trobem amb Pere Aliberch; ja al segle XIII els propietaris seran la mateixa família, documentats entre 1245 i 1251. A partir d'aquí, els cognominats seran la família Aliberch, actualment encara propietaris del mas. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos a la zona. Els seus membres es diuen amos de les possessions i persones dels masos Aliberch superior i Aliberch inferior de Muntanyola. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia, on destaquen els noms dels masos més importants de la zona. Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques, el mas, i bona part de les dependències, va ser refet a inicis del s. XIX, concretament cap el 1808, després de la guerra del Francès. Les últimes reformes documentades són de principis del segle XX.</p> | 41.8991100,2.1841700 | 432328 | 4638896 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53893-foto-08129-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53893-foto-08129-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53893-foto-08129-159-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||||
| 53895 | Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-muntanyola | <p>L'antiga demarcació de Muntanyola té com a centre la vall de la riera de Muntanyola que, juntament amb la riera de Santa Eulàlia de Riuprimer, conflueix pels rodals del mas Torroella, per drenar al riu Mèder. La riera de Muntanyola es troba formada pels rierols de Tresserra i el Saborit, que s'uneixen als peus del mas del Castell. La riera de Muntanyola constitueix un referent orogràfic important a partir de la qual s'organitzen els principals eixos de comunicació poblacional de Muntanyola.</p> | 08129-161 | Vall de Muntanyola. | <p>La vall de la riera de Muntanyola és un territori de caràcter mediterrani on la vegetació és bàsicament l'alzinar i la roureda de caràcter litoral. Tot i això, l'accentuat relleu i la diversitat geològica del municipi, junt als diversos cursos d'aigua permanents han fet de Muntanyola un dels municipis de gran riquesa natural.</p> | 41.8871000,2.1755000 | 431596 | 4637570 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53895-foto-08129-161-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||||||
| 53896 | Riera de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-munter | <p>El municipi és tributari hidrogràficament de la riera de Muntanyola i de la riera de Múnter formant dos espais ben diferenciats. Aquest últim forma bona part del límit del municipi i, on hi desemboquen les petites rieres o torrenteres del terme, totes elles de caire estacional, com la mateixa riera de Múnter. Aquesta riera neix sota la urbanització de Fontanelles, i es va enriquint amb corrents secundaris. La major part de l'any presenta un cabal escàs o nul, depenent de les torrenteres. En aquests entorns hi són presents la vegetació riberènca com els pollancres.</p> | 08129-162 | Zona de Múnter. | <p>La riera de Múnter deixa al descobert els antics materials de l'Eocè , molt visibles i característics de la Plana de Vic. En general és un territori de caràcter mediterrani amb una vegetació típica de la muntanya baixa i mitjana conformant un municipi de gran riquesa natural.</p> | 41.8728900,2.1962900 | 433306 | 4635976 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53896-foto-08129-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||||||
| 53897 | Festa Major de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-munter | <p>Aquesta Festa Major és força celebrada pels habitants de la zona de Múnter. Es tracta d'una festa de caire tradicional realitzada a l'entorn de la parròquia de Sant Esteve de Múnter. Els actes, tot i que repartits en més d'un dia, solen ser freqüentats pels mateixos parroquians i habitants de la zona i municipis veïns (sobretot Tona i Malla). En les diverses celebracions, els actes religiosos són els que hi tenen major cabuda, tot i que també hi ha espectacles pels infants i ball.</p> | 08129-163 | Zona de Múnter. | <p>La festa major de Múnter es feia al 26 de desembre, per Sant Esteve però es va canviar al 3 d'agost, dia del Cos de Sant Esteve pel fred i perquè la gent gaudís més de la festivitat. La seva realització està vinculada a la dualitat parroquial del mateix municipi i a l'orografia de la zona, que ha dotat la zona de Múnter d'una especificitat i autonomia pròpia.</p> | 41.8784000,2.1774800 | 431751 | 4636602 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||||||||
| 53898 | Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p>AADD. (1998). Muntanyola. Revista trimestral n. 13. juny 1998. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. AADD. (2001). Muntanyola. Revista trimestral n.25. juny 2001. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8. AMADES, J. (1950). Costumari Català. Vol. I. Barcelona.</p> | <p>La Festa de Sant Quirze és força celebrada pels habitants de la zona de Muntanyola esdevenint la principal festa major del municipi. Es tracta d'una festa de caire tradicional realitzada a l'entorn de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola celebrada els dies 15,16 i 17 de juny. Els actes, repartits en més d'un dia, es centren en actes infantils, jocs japonesos, jocs de cucanya, sardanes i concerts. Documentat des de mitjan segle XX, abans es centrava entorn nombrosos actes religiosos.</p> | 08129-164 | Muntanyola | <p>La Festa Major de Muntanyola té lloc el dia dels patrons de Sant Quirze i Santa Julita. Altres municipis com Calella, Pineda de Mar i Durro també celebren la festa el 16 de juny de Sant Quirze i Santa Julita. El costumari de Joan Amades diu que Sant Quirze és l'advocat de la mandra i el patró dels ganduls. El tenien per protector i per advocat els qui vivien sense treballar, els quals hom diu que cada dia al matí en llevar-se li deien 7 oracions especials per demanar-li que els mantingués la mandra dient: Feina fuig, manda no em deixis, caldera acosta't i que Sant Quirze me la porti. A mitjan segle XX la Festa Major consisita en un repic de campanes, al dia seguent hi havia missa matinal a les 7 h, després ofici i sermó amb l'assistència de les autoritats, i processó. A les 12 hores sardanes i a les 15.30 concert, i 17 hores, sardanes, seguit de l'enlairament del globus i sorteig del cabrit. Actualment els actes són nombrosos i diversos, amb abundants innovacions que canvien cada any. Per la festa major de 1998 es va inaugurar els vestuaris de la zona esportiva i la font. Programa festa major: sardinada, jocs de cucanya, ball de festa major, ofici i arrossada i audició de sardanes.</p> | 41.8784000,2.1774800 | 431751 | 4636602 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||||||
| 53899 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre | <p>La festa tenia lloc el 15 de maig o cap de setmana més proper i es celebrava junt la veïna població de Santa Eulàlia de Riuprimer, població on encara es celebra. Els actes tradicionalment s'inicien amb una missa en honor al Sant, l'endemà hi sol haver activitats diverses per a tots els públics i edats. Des de representacions de teatre, interncanvi de plaques de cava, el concurs de dibuix infantil, etc. Els elements més destacats són el passa carrer, el sopar i el ball.</p> | 08129-165 | Muntanyola. | <p>S'hant vinculat a la pagesia catalana junt a Sant Galderic, agricultor de Vievile, el Carcasses (Roselló), que va néixer l'any 830 i va morir l'any 900. Canonitzat a Narbona el 990, la seva tomba era venerada a Miralpeix. L'any 1035 les seves relíquies es van traslladar a Sant Martí de Canigó i en època de sequera se'l baixava fins a la plana de Perpinyà o fins al mar. Desprès de la Guerra dels Segadors i del Tractat dels Pirineus (1659), la monarquia hispànica i la francesa es reparteixen el territori català i Galderic es queda a la Catalunya Nord. Sant Isidre, va ser el segon sant dels pagesos. Nascut a Madrid a finals del segle XI, va morir el 15 de maig de l'any 1130 i la seva llegenda es va estendre per tota Castella on s'afirmava que mentre ell anava a missa, els seus bous llauraven en la terra del seu senyor Don Juan de Vargas guiats per un àngel invisible. Quatre segles després, el Rei Felip III, patia una greu malaltia i per curar-lo, es va organitzar una processó per traslladar les relíquies de Sant Isidre de Madrid fins el dormitori del Rei a Casabirios del Monte. Felip III es va recuperar i la família reial va promoure la seva canonització que va arribar l'any 1622. El seu patronatge es va estendre de Castella a tots els territoris de la monarquia hispànica. No saben com ni quan els pagesos de la zona van triar com a representant al sant i cada 15 de maig paraven la seva activitat per celebrar una bona festa. El dia festiu consistia en una missa, al migdia, un bon dinar a casa com correspon als dies de festa grossa i per la tarda ball amenitzat per una orquestra. Després d'alguns anys d'interval, amb l'arribada de la democràcia, la Festa va ser recuperada, però quan Muntanyola es va separar de Santa Eulàlia de Riuprimer i va constituir-se en un municipi independent va deixar-se de fer una altra vegada.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Sense accés | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||||||
| 53903 | Pou de Perdaltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-perdaltes | Actualment en ús. | <p>Pou de planta circular adossat al mur de tanca del mas de Perdaltes. Aquesta estructura conserva 2 reposadors, un a cada banda de l'obertura, feta de fusta. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'entorn es troba força arranjat, ja que es troba dins el mateix recinte clos del mas, a un costat de l'era.</p> | 08129-169 | Mas Perdaltes, Vall de Caraüll. | <p>Estructura de captació hídrica vinculada a la història del mas de Perdaltes, evolució etimològica de pedres altes o parts altes, es troba ben situat sobre els plans coneguts com els Camps de Perdaltes a la zona coneguda com els Plans del Vilar. La seva situació privilegiada i isolada va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest important establiment, situat a l'extrem oest del municipi, i amb certes dificultats de comunicació però amb un gran territori circumdant.</p> | 41.9184100,2.1107200 | 426258 | 4641100 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||||||
| 53763 | Fossa d'en Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-den-terrades | <p>BATISTA, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Corpus de Monumentos Megalíticos de España. Fasciculo I. Instituto de Prehistoria y Arqueologia de la Diputación Provincial de Barcelona. N. 21 (4). Barcelona. CASTANY, J. (1982). 'Del neolític mitjà-antic al bronze final a Osona'. A Ausa X (102-104). Vic: 61-72. CRUELLS, W. (1984). Fossa d'en Terrades. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Revisat el 08/1990. CURA, M.; VILARDELL, R. (1982). 'El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya'. A Ausa X (102-104). Vic: 153-164. FONT, E. (1982). 'Pobladors d'Osona d'època neolítica'. A Ausa X (102-104). Vic: 113-120. PLADELASALA, J. (1952-19544). 'Necròpolis de la Fossa d'en Terrades a Muntanyola'. a Ausa n. I. Vic: 55-56. ROVIRA, J.; CASANOVAS, A. (1999). Catàleg dels objectes prehistòrics i protohistòrics d'or, coure i bronze del Museu Episcopal de Vic. Patronat d'Estudis Osonencs i Publicacions del Museu i Biblioteca Episcopal de Vic. Vic: 57 i 108.</p> | 3000 a.C. | Desaparegut | <p>El jaciment era situat dalt d'un turó, avui desaparegut, amb base de margues eocéniques. Es traca d'una petita galeria catalana, subdividida en tres cambres, una estava totalment enllosada; estaven separades per petites lloses. La llosa de coberta reposava sobre el túmul i les seves mides eren de 5 m de llargada per 3 m d'amplada. La seva orientació era nord-oest. Segons Batista, el túmul s'aixecava sobre un petit turó natural. Dintre el material arqueològic, cal destacar la presència de fragments de campaniforme, dues tasses carenades amb apèndix de botó, així com d'altres fragments, com una peça amb nansa de mugró, vores lleugerament tancades i formes carenades. En sílex cal destacar un ganivet/falç, de secció prismàtica i retocat en ambdues bandes; una petita ascla amb retoc. En os cal destacar quatre separadors, prismàtics, amb doble perforació en V i diversos botons, en diferent estat de conservació. Completava l'aixovar personal diverses contes de collaret en pectem i en os, així com un penjant en calaita, semicircular amb incisions. En metall es cita la presència d'un anell de plom amb incisions en 'X', peça que podria procedir dels enterraments romans a la mateixa zona. En restes arqueològiques es recolliren diversos ossos llargs, una peça dental d'adult i 2 incisius d'infant, pel que sembla que l'enterrament era múltiple, almenys doble. Reforça el fet d'una possible reutilització, la presència de ceràmiques amb carenes marcades i apèndix de botó cronològicament molt posteriors a les petites mostres de ceràmica campaniforme. Pladelasala indica la presència de 7 inhumacions al megalit. Dintre de la mateixa àrea es cita la presència de dos enterraments, en llosa, medievals, així com altres dues cambres sepulcrals sense determinar-ne característiques; i junt a la llosa de l'oest del megalit uns enterraments per incineració de tipus romà. D'aquests darrers procedeix un fragment de sigil·lata aretina, una punta de sageta en bronze amb aletes i peduncle, així com 5 monedes del Baix Imperi. Segons relata Mn. Pladelasala que ho va excavar: La Fossa d'en Terrades també es coneix amb el topònim de Puig dels Moros o l'arqueta. A nivell documental a l'arxiu de la parròquia, des del segle XII, i en diverses ocasions, es refereixen al lloc, tot i que només dues vegades se'l cita expressament: al 1200, amb el nom genèric de 'archeta' i el 1687 amb el de Fossa d'en Terradas. La part principal està constituïda per una cista dolmènica, però el conjunt està format per altres tombes i d'aquí el nom de necròpolis. Es troba situada a 835 m d'alçada, en el punt més alt de les serres que pel sud-est emmarquen la plana de Vic i a molt poca distància, al nord-est, del punt on topen els termes municipals de Tona, Muntanyola i Collsuspina, al costat del camí que els uneix. La planta del monticle que, en forma de gepa, conté la necròpolis, de planta oval de 13x9 m i té una alçada de 2,20 m ocupant el centre de la placeta que l'envolta. Abans de l'excavació estava completament ple d'esbarzers, aflorant només la part superior de les lloses paral·leles situades a la capçalera de la cista nº 2. És molt probable que en aquesta placeta estigués situat el poblat prehistòric, que, al haver-se convertit més tard i fins fa poc, en terreny de conreu, ha desaparegut gairebé per complet. Per la forma estructural de les sepultures i en part també pel material contingut en elles, poden distingir-se quatre zones força ben delimitades que descrivim a continuació: La cista dolmènica assenyalada en el plànol adjunt amb el número 1, està formada per una gran pedra i sis lloses de diferents mides, força erosionades, clavades en el sòl margós, que s'aixeca un metre sobre la superfície del terreny que l'envolta. Faltava la llosa de coberta. L'entrada es troba a l'angle S. Presenta el fons enllosat , a una alçada de 1,20 m de la part superior de la gran pedra i a 0,10 m del sòl natural de margues, ocupant aquest espai terra remoguda, arqueològicament estèril.</p> | 08129-29 | Urbanització de Muntanyola | <p>El jaciment, conegut com la Fossa d'en Terrades o el Puig dels Moros, fou destruït en un 50% en el decurs d'unes obres de la urbanització en la primavera del 1981, a fi de poder anivellar uns terrenys. En el 1982 el parcel·lista del costat realitzà la mateixa operació, pel que el megàlit i túmul desaparegueren totalment. Aquest fet fou denunciat pel Servei d'Arqueologia a través del tècnic el Sr. Josep Castells, en juny del 1981. Del material recuperat en el decurs de la intervenció de Jaume Pladelasala al 1948 i dipositat al museu Episcopal de Vic destaca una punta de sageta amb aletes obliqües i peduncle central (MEV23504) de bronze, amb una longitud màxima de 37 mm, una amplada de 19 mm i una longitud d'aletes de 8 i 6 mm; mentre que la longitud del peduncle és de 21 mm i el gruix màxim és de 1'6mm. Aquesta peça pesa uns 2 grams, i fou fabricada seguint la tècnica del martelleig i poliment. Presenta un estat de conservació bo, i el metall està estable a desgrat que l'extrem d'una de les aletes apareix lleugerament fragmentat. Aquesta punta de sageta de cos triangular isoscelat amb aletes obliqües, triangulars i ben desenvolupades, juntament amb un peduncle diferenciat i d'extrem proximal arrodonit, presenta la zona medial i proximal de les aletes un acabat en bisell. L'altra peça, és una sivella de cinturó amb escotadures tancades (MEV11189) feta en bronze. Té una longitud màxima conservada de 75 mm, una amplària de 44'6 mm, i un gruix mitjà de 2mm a la plaqueta i 3mm als ganxos i un pes de 21 grams. Aquesta peça s'ha realitzat amb la tècnica de l'encunyació, l'estampació i el martelleig. Presenta una bona conservació, tot i que manquen els extres distals dels tres ganxos i la zona del pont d'una de les escotadures. Aquesta placa de sivella correspon al subtipus DIII-3 de la classificació de Cerdeño, i presenta dues perforacions per la seva fixació que foren obertes des de l'anvers al revers. Porta una decoració de petits punts estampats, tres línies horitzontals sota l'inici dels ganxos i una orla de punts tot al llarg del perímetre de la peça. També cal afegir la presència d'altres depressions circulars estampades, tres de les quals es troben sota la triple línia de petites impressions de la zona distal, i les altres quatre es mostren repartides de dues en dues a ambdós extrems dels respectius ponts de les escotadures laterals. El afaiçonament inclou un continuat, fi i ample martellejat longitudinal al llarg de tota la placa i datat a grans trets de les darreries del segle VI- segle V a.n.e. El conjunt prové del conjunt sepulcral, format per una petita galeria catalana datada del Bronze inicial.</p> | 41.8659000,2.1865800 | 432493 | 4635207 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53763-foto-08129-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53763-foto-08129-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53763-foto-08129-29-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) El recinte està dividit en dues cameres, A i B, per un parell de lloses fines i més baixes. La càmera A oferia un aspecte d'osari, ja que dins es van trobar fins a 6 cadàvers que van poder ser identificats per la mandíbula inferior que en tots ells descansava plana sobre l'enllosat del fons. També sobre aquest enllosat van aparèixer bastants fragments de ceràmica llisa, de panxa carenada, un vaset sencer de nansa amb apèndix de botó i denes de collaret de diferents tipus. A la càmara B es van trobar les restes d'un cadàver, sembla que ajupit, cobert per una llosa, amb petits fragments de vasos campaniformes al seu costat i també amb un ganivet o serra de sílex, amb retocs fins a les vores i alguns típics botons d'ós amb doble perforació en V. El cribat de les terres procedents de la cista va donar també un fragment de braçalet, de plom, amb incisions en X. El que anomenem segona zona està formada per les sepultures 2 i 3. La primera d'aquestes no va donar res en absolut. L'altre dibuixava un rectangle d'1,60 per 0,50 m, conservava, tot i que en part enfonsada, tota la coberta. En aquesta vam poder veure un cadàver d'esquenes, amb les mans creuades i amb el cap mirant cap a l'est. No va aparèixer el més mínim indici d'ofrenes. Entre aquestes i la cista megalítica hi havia altres enterraments menys treballats, amb cadàvers trobats in situ , alguns coberts per lloses. També aquí van aparèixer fragments de ceràmica llisa, barrejada amb campaniforme i fragments molt deteriorats de botons amb perforació de V. Fora de la necròpolis, però no molt lluny, s'han trobat sepultures similars però sense cap mena d'ofrena. Finalment, a la part més alta del conjunt, al costat de la gran pedra de la cista major i a poca profunditat, hi havia restes de sepultures d'incineració, romanes, en les que es van trobar sis monedes del baix imperi, una peça de cinturó i una punta de fletxa triangular, sense nervi central i amb espiga i fragments de sigil·lata i de tègula romana. Molts indicis donen la idea que la necròpolis no havia estat profanada. Els únics responsables, almenys en aquest cas, han estat els elements atmosfèrics i naturals. Pel que fa a la cronologia, sembla que s'ha de col·locar l'inici de la necròpolis al bronze final, entre el neolític i l'edat de ferro. El jaciment estava situat en zona rural i dins de la urbanització Fontanelles, a les parcel·les 9 i 10, numerades encara així i envoltat de zona de bosc de pins, roures i alzines. Excavacions: J. Pladesala i el 1958 aixecament de la planta per R. Batista. El material està dipositat al museu Episcopal de Vic. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||
| 53872 | Collet del Cementiri dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-del-cementiri-dels-moros | <p>CASAS, J. (2005). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost a Osona). Inèdit. SALA, ROGER. (2004-2005). Projecte Lluçanès. Projecte de recerca arqueològica i explotació del Patrimoni. Inèdit.</p> | IIIaC-IVdC | Presenta cert mal estat per la seva superficialitat | <p>Turó o petita elevació conegut com el Collet del Cementiri dels Moros; aquest topònim normalment està associats a la presència d'una possible ocupació de la zona en època antiga. És una zona de bosc d'alzines i pins, amb dues zones lleugerament elevades al banda i banda del collet. El petit turó situat a ponent rebia el nom de Camp de Casilla on s'han localitzat alguns elements que cal tenir en consideració. A l'oest del Collet del Cementiri dels Moros s'han observar la presència de 5 forats de planta circular d'entre 1 i 1,20 metres de diàmetre. No es descarta la possibilitat que siguin sitges. No s'ha detectat material en superfície. L'espessa vegetació no permet realitzar una prospecció acurada. Tanmateix, estudis anteriors semblen haver observat la presència de petits fragments de ceràmica ibèrica i romana propera a aquesta zona. A l'est del collet s'ha localitat un possible mur enderrocat.</p> | 08129-138 | La Muntada | <p>El topònim collet del cementiri dels moros sembla indicar la possible existència d'estructures pre-romanes en aquest punt. Tradicionalment, aquests topònims fan referència a llocs on és possible l'existència d'elements pre-històrics o pre-romans. La prospecció en superfície no va permetre observar la presència de material ceràmic. Tanmateix, prospeccions anteriors dutes a terme per Roger Sala i Joan Casas van localitzar algun fragment de terrissa possiblement ibèrica i romana en talussos propers. Sí que es van poder observar, al cap de munt del turó situat a ponent del collet, diverses estructures circulars excavades al subsòl. És possible que pugui tractar-se d'un camp de sitges. La cronologia, però, és indeterminada. La naturalesa d'aquest tipus de jaciments fa que habitualment no es detectin restes de la seva existència en superfície, només una remoció del terreny pot permetre que aflorin materials. Si bé a l'entorn es coneixen pocs jaciments d'aquest període, les darreres prospeccions arqueològiques efectuades han permès documentar estructures similars a la zona del Permanyer. Es tracta d'una petita elevació de terreny, amb gran control visual respecte al sector d'orient i de la carretera C-154. S'ha localitzat diverses acumulacions de pedra amb fragments de tegulae que podrien correspondre a diversos enderrocs a la part més elevada del turó. A l'oest, és una zona de camps de cultiu on també s'ha pogut recollir diversos fragments de ceràmica comuna de cocció mixta i tegulae que cal situar en època romana o fins i tot ibèrica.</p> | 41.9740200,2.1261900 | 427603 | 4647261 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53872-foto-08129-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53872-foto-08129-138-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||
| 53762 | Cista de Serra Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-serra-subirana | <p>CASTANY, J. (1982). 'Del neolític mitjà-antic al bronze final a Osona'. A Ausa X (102-104). Vic: 61-72. CRUELLS, W. (1984). Cista de Serra Subirana. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Revisat el 08/1990. CURA, M.; VILARDELL, R. (1982). 'El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya'. A Ausa X (102-104). Vic: 153-164. FONT, E. (1982). 'Pobladors d'Osona d'època neolítica'. A Ausa X (102-104). Vic: 113-120. PETIT, M.A. (1975). 'La cista de Serra Subirana Muntanyola (Barcelona)'. A Información arqueológica. Nº 17. Barcelona: 123-125. I.P.A. Diputación de Barcelona. Barcelona</p> | IV mil. | En situació de superficialitat | <p>El jaciment és situat dintre el terme de la urbanització de Fontanelles, que ha canviat radicalment part del seu paisatge original, a partir de la creació d'una nova xarxa viària, que uneix les distintes parts de la mateixa. Segons informacions de Mª A. Petit, es tracta d'una cista rectangular tancada. En la seva visita i reexcavació, ajudada pel Sr. Surroca de Moià, no pogué recuperar cap tipus de material arqueològic. L'autora de l'article dóna el jaciment com a un 'sepulcre de fossa' a partir dels seus elements arquitectònics. Com sigui que malgrat les més de quatre temptatives de localització del sepulcre, aquest no ha pogut ésser localitzat, no podem afirmar ni el tipus de jaciment ni la seva cronologia, pel que utilitzem la descrita per la srta. Mª. A. Petit, última persona que personalment visità el jaciment. El Sr. Surroca, de Moià, qui participà en la reexcavació juntament amb Mª. A. Petit, tampoc ha estat capaç, actualment, de trobar el jaciment, i segons les seves afirmacions aquest possiblement hagi desaparegut com a resultat de les noves xarxes viàries existents de la urbanització.</p> | 08129-28 | Urbanització de Subirana | <p>Zona coneguda des d'antic per la presència de dispersió de material lític i la proximitat de la Fossa d'en Terrades. En aquest sepulcre en forma de cista s'evidencia una variant local en forma poligonal de les Cambres Pirinenques, composta per 4 piles de conglomerat que sostenen una llosa de coberta. L'espai interior fa 0'5 m d'ample i una alçada d'1 m. Es tracta d'una petita cista oberta, de planta irregular amb tendència a la poligonal. Algunes de les lloses típiques han estat substituïdes per visibles blocs petris que li donen certa particularitat en el marc general del megalitisme proper. Actualment, en queda l'esquelet constituït per 4 grans pedres que tanquen una cambra de petites dimensions, conservant in situ la llosa de la coberta. No resten evidències del túmul, ja que possiblement al estar emplaçat en una zona de pendent l'erosió hauria estat molt important. Segueix una orientació est a oest, com la majoria de sepulcres. Són més aviat escasses les troballes realizades a l'entorn d'aquest conjunt, tant per l'important espoli que ha sofert la zona com per l'espès bosc que l'envolta.</p> | 41.8587900,2.1673200 | 430887 | 4634433 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53762-foto-08129-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53762-foto-08129-28-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||
| 53764 | Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/munter | <p>CRUELLS, W. (1990). Jaciment de Múnter. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. MOLIST, M. (1984). Jaciment de Múnter. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. MOLIST, M.; BUXÓ, D. (1981). Noves troballes de vas campaniforme a la comarca d'Osona. Ausa, vol. IX. Vic: 241-248.</p> | IV mil. | Materials dipositats al Museu Episcopal de Vic. | <p>Aquest jaciment, descobert i prospeccionat per Mn. Pladelasala, es localitza en un pla format per sediments quaternaris, que cobreixen el sòcol rocós de margues. Aquest pla, de dimensions mitjanes, té el seu accés pel costat sud, a partir de la masia de les Eres. Aquí, l'erosió ha posat al descobert un tall de sediments de forta potència ( 1,5-2m d'alçada), en el qual es recullen fragments de ceràmica, sense observar-se clarament cap estrat arqueològic o restes d'estructures. En el pla pròpiament dit, lloc d'on provenen la major part de les troballes, segons Mn. Pladelasala, no s'observa l'aflorament de cap tipus d'element arquitectònic, a excepció de varies lloses, una d'elles clavada verticalment, però sense constituir cap estructura clara. Aquest pla està limitat al costat est pel llit d'una riera, posant al descobert les margues tan característiques de la Plana de Vic. Pels costats nord i oest, els camps de cultiu i un espès bosc respectivament, limiten la que sembla ésser l'àrea del jaciment. El material arqueològic recollit es pot dividir en dos grups de clara diferència cronològica/cultural: un lot de ceràmiques, totes elles a mà, del que destacarien 4 fragments d'un vas campaniforme, amb carena alta, vora oberta i fons rodó, decorat per bandes de reticulat. Varis fragments més de vasos i bols campaniformes amb decoració incisa. Diversos fragments de vasos decorats amb cordons impresos, sobreposats o llisos. Es recolliren també una rascadora i una lamina de sílex blanc. Un segon conjunt constituït per ceràmiques tornejades de pastes roges o taronges i grises. S'hi distingeix un fragment de vora sigil·lata i una nansa d'àmfora iberorromana. L'estudi més detallat precisa que els materials provenen de la parròquia de Múnter, no gaire lluny de la masia de les Eres i estudiats i publicats per Miquel Molist i Dolors Buxó, que actualment es troben al Museu Episcopal de Vic. Els fragments foren recollits en superfície, en un petit pla envoltat dels clàssics turons de margues que trobem en el paisatge de la Plana. En aquest pla no s'observa cap indici d'estructura; desconeixem, doncs, si es tracta d'una zona d'hàbitat o bé pot correspondre a possibles enterraments. Es parla d'estació de Múnter, com a nom genèric per denominar aquest jaciment, que esperem que futures investigacions precisaran amb major claredat.</p> | 08129-30 | Múnter | <p>El terme municipal de Muntanyola presenta ocupació humana des de temps prehistòrics. En el decurs del segle XIX i inici del XX, molts erudits i estudiosos centraren el seu camp d'estudi a la història local. Aquest és el cas de les prospeccions i excavacions fetes principalment per Jaume Pladelasala i Eduard Junyent, tots dos mossens del Bisbat de Vic. Aquests portaren a terme una excavació i prospecció realitzada al 1960, per Mn. J. Pladelasala. I al 1964, una nova prospecció de Mn. J. Pladelasala i Mn. E. Junyent. A grans trets, el terme de Muntanyola, de 40,42 Km2, es troba estès al sector de ponent de la Plana de Vic, al límit entre el Moianès i les primeres serralades del Lluçanès. És un municipi de muntanya. Limita al nord amb el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer i amb Vic. A l'est termeneja amb Malla, al sud-est amb Tona, al sud amb Collsuspina i Moià i a l'oest amb els termes de l'Estany i Santa Maria d'Oló. El municipi de Muntanyola havia comprès els antics termes de Múnter, Malla, Sentfores, Santa Eulàlia de Riuprimer i Gurb; conserva com a reminiscència d'aquestes antigues municipalitats un enclavament a les terres de la Plana, el mas de les Comes, situat dins el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer, i dos enclavaments en terres del Lluçanès entre els termes d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau, anomenat de Caraüll i un altre anomenat de la Muntada, entre Santa Maria d'Oló, Santa Eulàlia de Riuprimer, Oristà i Sant Bartomeu del Grau. Aquest ampli territori ha gaudit de la ocupació humana en diverses èpoques i moments històrics concrets.</p> | 41.8804400,2.2134200 | 434735 | 4636801 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53764-foto-08129-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53764-foto-08129-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53764-foto-08129-30-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Context: en la part baixa de la vessant sud-est del Serrat del Vilà, gairebé en el seu contacte amb la Plana. Es situa a proximitat de la masia de les Eres, essent actualment terreny erm envoltat de bosc i camp de cultiu. Les dades sobre el material recollit és la següent: - 4 fragments d'una bol de ceràmica campaniforme, amb carena alta, vora lleugerament inclinada a l'exterior. El fons seria rodó. Decoració incisa. A la part alta del vas (per sobre la carena), dues bandes paral·leles horitzontals, decorades amb motiu reticulat. A la part inferior, dues bandes obliqües paral·leles amb el mateix motiu reticulat. Superfície: d'un color negrós, acabat polit a les dues cares. Pasta de color marró fosc, desgreixant abundant de tamany mig i format bàsicament per quars i feldspats. Gruix (paret): 7mm- diàmetre: 135 mm. Núm. D'inventari: Mu. 1. Conservat al M.E.V. Figura 1. - 1 fragment de vora de bol campaniforme. Decoració incisa, formada per bandes horitzontals reomplertes de petites incisions en sentit vertical que s'intercalen amb línies horitzontals incises simples. Superfície: color rogenc, acabat allisat fi a l'interior i a l'exterior més groller. Pasta compacta, amb poc desgreixant de petit tamany formada bàsicament per mica, quars i calcites. Gruix (paret): 5 mm Núm. D'inventari: Mu. 2. Conservat al M.E.V. Figura 2. - 1 fragment de vas campaniforme de forma indeterminable. Decoració incisa, formada per una banda reomplerta de petites incisions envoltada per línies simples, acabant amb una sèrie de triangles reomplerts de línies obliqües incises. Superfície: color marró clar, l'acabat no es pot apreciar pel seu mal estat de conservació. Pasta compacta, amb poc desgreixant i de tamany petit, color gris. Núm d'inventari: Mu. 3. Conservat al M.E.V. Figura 3. -1 fragment de vas campaniforme de forma indeterminable. Decoració incisa, formada per tres línies horitzontals incises, amb petites incisions verticals en les línies alternes. Superfície: color gris fosc amb acabat polit. Pasta de color marró fosc, amb desgreixant de gran tamany i format majorment per calcites. Gruix (paret): 8 mm. Núm. D'inventari: Mu. 7. Conservat al M.E.V.- figura 4. -1 fragment de vas campaniforme de forma indeterminable. Decoració incisa, formada per línies obliqües paral·leles, coronades per una línia de simples punts. Superfície: color gris fosc, amb acabat polit. Pasta, de la mateixa tonalitat, compacta, amb poc desgreixant i de petit tamany. Núm. D'inventari: Mu. 8 Conservat al M.E.V. Figura 5. En la mateixa estació foren recollits diferents fragments de ceràmica, normalment de reduïdes dimensions i en molt mal estat de conservació, degut a l'erosió. Els podem dividir en dos grans grups: ceràmica a mà i la fabricada amb ajut del torn. En el primer grup, el més nombrós, cal destacar fragments d'un gran vas, amb la superfície exterior ornada per cordons per pessic- amb impressions de motiu digital-unglar. Un fragment de vas, amb vora inclinada a l'exterior i llavi arrodonit, en el qual presenta impressions digitals-unglars de petites dimensions. Un altre fragment de la part superior d'un vas amb lleugera carena i vora lleugerament inclinada a l'exterior. Una rascadora de sílex gris i una fulla de sílex blanc amb retoc abrupte invers s'hi poden incloure pel seu caràcter arcaic. En el grup de ceràmica a torn, en nombre molt més reduït, destacaríem la presència d'un fragment de nansa d'àmfora ibèrico-romana, així com un fragment de vora de plat de terra sigil·lata. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||
| 53833 | Refugi de fauna salvatge de Serra Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-de-serra-nova | <p>AADD. (2001). Muntanyola. Revista trimestral n.25. juny 2001. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8. Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals; DOGC, núm. 967 (18.03.1988); Llei 18/1988, de 28 de desembre, de modificació de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals (la modificació no afecta l'article 37 referent als refugis de fauna salvatge).</p> | S.XX | <p>Conjunt format per una residència equina i un refugi de fauna salvatge. Es tracta d'un espai tancat, en bona part, per un filat metàl·lic en propietat del mas la Serra Nova, i on es troben en llibertat diverses espècies de cèrvids, carnívors i petits mamífers, depenent de l'estació de l'any, i sota supervisió veterinària pertinent, que conviuen amb la resta d'activitats que es porten a terme al mas, bàsicament relacionats amb el món dels equins.</p> | 08129-99 | El Castell de Muntanyola | <p>Respecte la normativa dels refugis de fauna salvatge cal considerar que: 1. Els refugis de fauna salvatge són àrees limitades per a preservar la fauna. (De les àrees de protecció de fauna salvatge) 2. La declaració ha de ser atorgada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, d'ofici o a instància del propietari o propietaris del terreny, amb informe previ del Consell de Caça de Catalunya i, en cas que es tracti de terrenys inclosos en àrees privades de caça, havent fet prèviament la informació pública adient. 3. En els refugis de fauna salvatge és prohibida la caça' (DOGC, núm. 967, 18.03.1988).</p> | 41.8742800,2.1693600 | 431073 | 4636151 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53833-foto-08129-99-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | RESERVA DE FAUNA SALVATGE: es pensa en la possibilitat de declarar reserva de fauna salvatge una franja de terreny que encercli tot el perímetre del sòl urbà de Muntanyola, així com la zona de Rústiques Muntanyola i el seu perímetre, i el Sot de l'Home Mort. Les cordenades corresponen a un dels accessos a la finca. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||
| 53834 | Formatges de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/formatges-de-muntanyola | <p>AADD. (1996). Muntanyola. Revista trimestral n. 7. setembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 2.</p> | S.XX | <p>Formatgeria artesanal amb gran tradició al municipi, i principal producte conegut i exportat del poble. Es tracta del procés i l'elaboració de tota una varietat de productes locals des de l'obtenció de la llet, a l'assentós del coall, de la llet de cabra i la fabricació de formatge fresc, mitjançant un ancestral procés del mestre formatger a la Vila Vendrell de Muntanyola. La varietat de productes comprèn els diferents graus de maduració i matissos, així com envasament i presentació d'aquests formatges amb denominació d'origen.</p> | 08129-100 | Fontanelles-Subirana | <p>La base econòmica del municipi de Muntanyola són les activitats dels sector primari, i d'aquestes destaca el tractament dels productes secundaris com és el de l'elaboració de formatges. El gran territori format per nombrosos masos autàrquics i que havia estat el motor econòmic del municipi des de la seva creació, actualment es troba en regressió, ja que a part dels masos no habitats només es conrea una dècima part del total de les terres municipals i tres quartes parts es consideren terreny forestal. Els principals conreus són productes de secà, cereals bàsicament, com la civada, l'ordi i el blat. La superfície mitjana per l'explotació és de 46 ha , si bé el 25% és format per explotacions de més de 100ha. La terra es treballa majoritàriament (86%) sota règim directe de propietat. Els propietaris dels formatges de Muntanyola, Josep Coll i Maria Mariné, resideixen al mateix mas Vilavendrell. Van començar posant cabres i provant de fer formatge de cabra i ovella, de la qual compraven la llet. La cabra havia tingut fama de ser un bestiar delicat i de domesticació difícil, però la seva llet és més assimilable que la de vaca per a les persones. Tenien 25 quarteres de Vilavendrell i 12 quarteres del mas la Roca per a les pastures, tenien 1 o 2 persones per munyir i munyien el ramat dos cops al dia; al 1996 tenien 340 cabres. La cria tenia lloc un cop a l'any, cada cabra sol portar normalment dos cabrits, i aquests se'ls venien guardant les cabrides de reposició. Avui en dia ja no tenen ramat i compren tota la llet. Per a l'elaboració del formatge d'ovella es treballa amb llet crua que s'escalfa a uns 35 graus. S'afegeix el quall, es talla la quallada i es decanta el xerigot. El procés continua amb l'emmotllament, el premsat i el salat. Després el formatge es deixa un temps a l'oreig i es posa a la cambra de conservació un mínim de 2 mesos, però és aconsellable que s'hi mantingui uns 3 o 4 sempre que estigui a la humitat i temperatura adequada. Tot i així, els formatges de cabra de tant en tant s'han de girar de banda. Hi ha tres tipus: el serrat de quilo i mig quilo, el tupí que deixem macerar amb aiguardent i el trossejat que es posa amb pots amb olives i oli d'oliva. Amb el formatge de cabra el procés és amb llet pasteuritzada. És un formatge de gust molt suau; fan formatge fresc, adobat i mató, i també fan pots amb oli d'oliva i herbes. També van treure el formatge serrat d'ovella que abans feien els pastors dels Pirineus i s'havia perdut. És el típic formatge dels Pirineus, part de la Garrotxa, d'Osona i la Cerdanya. La distribució d'aquest formatge de pagès es va iniciar anant a diferents centres i fent propaganda, i després a fires comercials i d'artesans. Actualment, el mercat s'ha ampliat estant present en moltes botigues i supermercats. Reben moltes visites de gent interessada, d'àmbit nacional i internacional, i actualment exporten a nombrosos països, com EUA. D'altra banda, la ramaderia té una major importància dins el marc econòmic de Muntanyola. S'ha experimentat un increment força destacable al llarg del 1980, sens dubte com a conseqüència de la importància de la indústria d'embotits i, sobretot formatges, els últims anys. També cal assenyalar que a Muntanyola no hi ha cap més tipus d'activitat industrial.</p> | 41.8673500,2.1718000 | 431268 | 4635380 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53834-foto-08129-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||
| 53736 | Castell de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-munter | <p>CATALÀ, P. et ali. (1973). 'Castell de Múnter' a Els castells catalans, volum IV. Rafael Dalmau, editor. Barcelona: 862-866. CATALÀ, P. (1982). Castell de Múnter. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. DDAA.(1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. ORDEIG, R. (1982). 'Villae, viae i stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. A Ausa X, n.102-104. Vic: 387-400. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. PLADEVALL, A. (1972). El comtat d'Osona a mig segle XIV. Barcelona. PLADEVALL, A. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Osona i Ripollès). Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 1102. RIU, M. (1982). 'El paper dels castra en la redistribució de l'hàbitat al comtat d'Osona'. A Ausa X n.102/104. Vic: 401-409.</p> | X | Només resta un mur visible associat a aquesta construcció. | <p>El castell s'aixeca dalt d'un petit puig situat al costat de l'església de Sant Esteve de Múnter, enfront el Km 43 de la carretera N-141 de Manresa a Vic, a uns 200 m de la carretera. Aquest castell es troba a la part oriental de l'actual terme de Muntanyola. En concret la zona de Múnter s'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Després d'uns inicis foscos i potser lligats al domini dels Muntanyola- Montcada, formà terme propi i de nou s'uní al municipi de Muntanyola a inicis del segle XIX. Són ben pocs els vestigis que ens han pervingut de la construcció medieval del castell, erigit dalt un turó. Al començament del segle XX l'arquitecte Josep Maria Pericas va dibuixar un croquis en el qual féu constar els elements que encara eren visibles. Entre els principals elements que encara resten dempeus figura un pany de mur que corona el cim més alt del turó, i que possiblement forma part d'una estança. El mur és molt gruixut i deixa veure un aparell ben agençat, fet amb carreuons escantonats i ben disposats en filades uniformes. L'estat en què es troben les restes no permet fer altres precisions.</p> | 08129-2 | Múnter | <p>Múnter apareix documentat al 929 com a vil·la de Montari, i en altres documents com a Motabri. En la cita més antiga coneguda, a l'any 929, Gontericus i la seva dona Todega venen al levita Elisagar i a Hodone la terra que tenen per compra, i que es troba 'in comitatum Ausona in terminio de villa de Montari'; els primers esments no al·ludeixen pròpiament el castell. Així, del terme de la 'villa de Montari' hi ha vàries referències. Al 939, els mateixos Elisagar i Odó compren un altre immoble al terme de villa de Montari. Al 943 Ennevigia ven a Odó una altra terra 'in comitatu Eusona in villa Montabri'. Són nombrosos els documents on s'esmenta com Odó i la seva dona Hercolde van adquirint diverses terres en aquest paratge. Encara al 960 Albarus i la seva dona venen a Arieldes les vinyes i terres que tenen 'in apendicio de villa de Montmabri'. Al 1143, en el testament sacramental de Pere Bernat, es fa al·lusió al seu feu de Montar; i no serà fins al 1274 que s'esmenta directament el castell de Múnter, quan Bernat de Santa Oliva, procurador de Berenguera, vídua de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, manifesta que Arnau de Mur, sots-veguer d'Osona, ha de donar en nom del rei la potestat del castell de Múnter a l'esmentada Berenguera per raó del seu dot d'esponsalici. L'any següent, el castell consta en possessió de Bernat de Riera, o de Sarriera, en principi ja difunt, i al més de març d'aquest any es fa constar la presència, com a senyor, de Gastó de Montcada. Gastó tenia el castell per donació dels marmessors de Bernat de Riera, a manament d'aquest. El castell va esdevenir una propietat més del vescomte de Bearn, Gastó de Montcada fins el 1290, quan morí i heretà els dominis la seva filla Guillema. El 1293, la documentació ens diu que la propietat requeia en el cavaller Guillem del Brull, o Desbrull, família que continuà en el domini, el seu fill Ramon Brull en fou l'hereu fins que morí al 1347 i Pere del Brull, el seu germà, fou el marmessor i tutor de Bernat, que més tard heretà el Castell. Del 1350 data un inventari del castell ordenat per Beatriu, vídua de Ramon i mare de Guillement. Més endavant, a favor de Bernat III de Cabrera el rei Pere el Cerimoniós creà l'1 de març de 1356 el comtat d'Osona, establint lo castell de Múnter en alou de Macià des Bruy, mentre que la resta i tota la jurisdicció passa a ser del comte i del veguer, si s'escau, amb vassallatge d'host i cavalcada. En el fogatge de 1365-1370 el Castell de Múnter, d'en Bruy o Brull, reuneix 12 focs. Poc després al 1383 consten els capítols matrimonials de Ramon del Brull, com a senyor del castell de Múnter que es casa amb Clara, filla de Guillem de Malla. I dos anys després consta la venda del castell a Berenguer de Vilagaià. El juny de 1428 Bernat de Vilagaià hereta el terme i castell de Múnter del seu pare Bernat de Vilagaià, cavaller i doctor habitant de Barcelona. Després passarà a Elieta de Vilalleons, casada amb Bernat Guillem d'Altarriba, esdevenint propietat dels Altarriba de Sant Martí de Riudeperes. Amb Bernat Guillem d'Altarriba, aquest castell va fer segurament servei durant la guerra contra Joan II. El desembre del 1510 la possessió passà a Beatriu de Miramón, vídua de Llorenç d'Altarriba, fins que morí al 1529 i passà al seu fill Llorenç, casat amb Aldonça Alamany i Descatllar. I al 1549 Àngela d'Altarriba es casà amb Ponç Descatllar. Per parentiu, l'herència la rebé Albina Alamany-Descatllar, qui es casà amb Pere de Clariana-Seva. El 1693, a Miquel de Clariana li fou concedit el títol de comte de Plegamans, denominació canviada el 1698 per la de comte de Múnter. Els seus descendents foren nomenats comtes de Múnter com consta al 1698. El segle XVII Múnter apareix com a lloc de Baró, i al 1782 es detalla que el domini el té la Comtessa de Sentmenat i Descatllar. Actualment, encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. El castell quedà en runes, per la manca d'obres de manteniment, fins esdevenir inhabitable ja al segle XVIII.</p> | 41.8779400,2.2161800 | 434962 | 4636521 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53736-foto-08129-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53736-foto-08129-2-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El castell de Múnter no era un castell termenat, ja que en la documentació antiga no apareix mai el terme del castell de Múnter, car ja en el primer document del lloc, de l'any 929, pel qual Gonteric i la seva muller Tadega vengueren al levita Elisagar i a Odó una terra situada al comtat d'Osona, en el terme de la vila de Múnter (Montari); no obstant això el castell ja devia ésser aixecat car l'afrontació septentrional corresponia al Castellet. Durant el mateix segle X se seguiren fent vendes en aquest indret, sempre situant els béns venuts a la vila de Múnter. Per la documentació no sabem res del seu domini eminent, si corresponia als comtes de Barcelona o a un aprisiador important, únicament sabem que al 1001 es vengueren unes terres situades al terme de la vila de Múnter que havien estat comprades anteriorment als comtes Ramon Borrell i Ermessenda. Malgrat tot, creiem que els senyors alodials eren els Muntanyola-Montacada, i els comtes de Barcelona no rebien vassallatge per aquest castell ni pel de Muntanyola. Aquests senyors no els trobem documentats fins al darrer quart del segle XIII, únicament el 1143 es cita l'existència d'un personatge anomenat Pere Bertran de Múnter, però sense referència al castell o al terme de Múnter, que seria un castlà. El 1274-75 hi ha un document relacionat amb un conflicte entre Gastó de Montcada, vescomte de Bearn, i Berenguera, vídua de Bernat de Riera, ciutadà de Vic. Aquest ciutadà de Vic tenia el castell de Múnter, no sabem per quins drets, i vers l'any 1274 els marmessors del seu testament donaren el castell a Gastó de Montcada, però la vídua Berenguera el reclamà per dret d'esponsalici i els tribunals li donaren la raó. El 1274 el procurador de Berenguera demanà al veguer d'Osona que donés la potestat del castell de Múnter a Berenguera, i es feu l'acte de prendre possessió del castell i els homes del castell de Múnter feren acte d'homenatge i fidelitat a la seva senyora. Aquest domini, o per compra dels drets de la vídua o per mort d'aquesta, passà a Gastó de Montcada i després a Guilleuma de Montcada. Tot aquest conflicte serveix per a deduir que el Castell de Múnter devia ser un castell satèl·lit de Muntanyola i el domini era conjunt; per tant, segons les vicissituds del castell de Muntanyola, els senyors alodials eren els Muntanyola que després prengueren el nom de Montcada. Però, cap a finals del segle XII, el castell de Múnter es devia separar del castell principal, que passà al monestir de l'Estany, i per això quedà en mans de la família Montcada que devia tenir-hi un feudatari com a castlà, el qual degué vendre a Bernat Riera els seus drets, i aquest -que no devia tenir descendència- els cedí al senyor del castell Gastó de Montcada. El castell de Múnter sortí aviat del domini Montcada, car el 1293 ja era propietat del cavaller Guillem del Brull. L'any 1358, segons declaració del vescomte de Cabrera, la família Brull tenia la propietat alodial i la jurisdicció civil, mentre que la criminal corresponia al veguer d'Osona però era exercida pel vescomte com a comte d'Osona, càrrec que rebé el 1356 del rei Pere el Cerimoniós, si bé el 1364 li fou confiscat i no fou tornada als seus descendents en les restitucions que el rei els féu posteriorment. Durant el segle XV la família Brull s'entroncà amb l'Alta-Riba, i en el segle següent amb la Descatllar. El 1698 la família rebé el títol de comtes de Múnter i el 1754 per casament passà a la família Sentmenat. Múnter, és pronunciat pels habitants com a Munta. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||
| 53738 | Sant Esteve de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-munter | <p>AADD. (1986). 'Sant Esteve de Múnter' a Catalunya Romànica. Osona II. Vol: III: 427-428. DDAA.(1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Esteve de Múnter, os. 209' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 94. GUDIOL, J. (1909). 'Excursió a Múnter'. Gaceta Montanyesa n. 416. Vic. JUNYENT, E. (1945). 'Itinerario histórico de las parroquias del Obispado' a Hoja Parroquial. Vic. 7 d'octubre de 1945. ORDEIG, R. (1982). 'Villae, viae i stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. A Ausa X, n.102-104. Vic: 387-400. PLADEVALL, A. (1981). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol.1. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona: 102. TORRENT, C. (1982). Sant Esteve de Múnter. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | X-XVII | <p>L'església de Sant Esteve de Múnter, és un edifici d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, en el qual les finestres han estat cegades. Aquest edifici religiós està format per una nau única amb l'absis orientat a llevant i amb un portal el qual es troba orientat a migdia i al damunt del qual hi ha un òcul tapiat. La nau s'il·lumina mitjançant unes finestres rectangulars situades a la part alta de la nau. A la part sud-est de l'absis hi ha afegida una sagristia. Les parets laterals estan obertes formant quatre fornícules, dues a cada banda, per ubicar quatre altars laterals. A la quarta part de la volta pel cantó de ponent es veu un reforçament de volta de punt d'ametlla i unes parets per aguantar el campanar de base quadrada que, tot i la seva esveltesa i altura, avui té una configuració barroca, tradicional a la Plana de Vic. L'interior és cobert amb volta de canó i el cor amb volta d'ogiva; la part de sota ho és amb arc rebaixat. Les cornises són decorades amb estuc. Les quatre capelles laterals estan decorades amb retaules, així com l'absis. L'estat de conservació és mitjà tant d'estructura com la pintura de les parets. A la paret del fons de l'església hi ha un cos entremig amb la rectoria que serveix per a comunicar-se amb ella i per a pujar sobre la volta al peu del campanar. A la part de migdia hi ha una porta d'entrada rectangular, amb un marc de pedra picada amb despeçat barroc i carreu encoixinat particular. Les parets de l'absis i el mur de tramuntana són els més sencers i responen a l'obra original; el carreu és petit i molt irregular. Als peus de l'església al sector de tramuntana hi ha un campanar de torre adossat, cobert a quatre vessants i coronat amb una creu. El campanar de l'església és contemporani; la part superior està modificada i adherida a una escala que fou construïda al 1728. A causa de l'empenta del campanar sobre la volta i paret de migjorn, es va construir un contrafort escalonat i de mides considerables. En conjunt el temple està molt reformat i exhibeix una part important d'elements barrocs, els quals contrasten amb els elements romànics originals.</p> | 08129-4 | Múnter | <p>Aquesta església es trobava dins l'antic terme de la vila de Múnter i del castell que s'hi va construir a prop. L'església aviat degué assumir les funcions parroquials que encara té actualment, bé que està lligada al veí municipi de Malla per no tenir sacerdot propi. El lloc de Múnter, amb la vila i el castell, apareixen documentats al 929, quan Gonteric i la seva muller Tadega vengueren al levita Elisagar i a Odó una terra situada al comtat d'Osona, al terme de la vila de Múnter (Montari), afrontant pel costat septentrional amb el castellet. L'església apareix per primer cop documentada l'any 965, quan una dona anomenada Fredesinda, i els seus fills, vengueren a Odó i a la seva muller Ercolda diversos béns situats al comtat d'Osona, a vila de Múnter; aquestes possessions afrontaven per llevant amb la casa de Sant Esteve. Les funcions parroquials de la mateixa església no es documenten fins el 1191 quan Guanalgod i la seva muller Adaledis i llurs fills empenyoraren a Amat i a la seva muller Estefania i a llurs fills una peça de terra o de vinya al comtat d'Osona, a la parròquia de Sant Esteve, al lloc anomenat Matavaques, i encara es confirmen en les llistes parroquials anteriors a l'any 1154. Tenim documentades diverses obres dutes a terme en aquest edifici, que fou renovat el segle XII. A més de l'altar del sant patró de l'església, s'hi venerava l'altar de Santa Maria, documentat al 1357. L'any 1564 consta que Ramon Puig va fer el retaule de l'altar major, que amb el temps va ser substituït per un altre de neoclàssic. L'any 1579 Bernat Toll esculpí un altre retaule, el qual era dedicat segurament a la Mare de Déu del Roser, molt semblant al de Malla. La porta d'entrada, tot i que encara resta emplaçada al seu lloc primitiu, fou modificada l'any 1613, moment en què també s'abarrocà la decoració del temple. Actualment, encara té l'absis romànic ben conservat, així com bona part dels murs de la nau. El campanar, que és contemporani de l'església, sobre la bòveda del fons, té la part superior modificada i és adherit a una escala, que fou construïda el 1728. L'any 1918 s'ensorrà la primitiva coberta, que fou substituïda per una altra que no s'avé amb l'estil de l'edifici, que exhibeix en conjunt una part important d'elements abarrocats, entre els elements romànics originals. Com indica el portal, orientat a migdia, el recinte està construït A HONOR A ST ESTEVE 1613. Múnter, després de deslligar-se dels Montcada, formà terme propi fins l'any 1840, en què es va unir de nou a Muntanyola. Aquest terme comptava amb 12 famílies al 1370, 11 famílies al 1553 i 14 famílies al 1782, i amb 12 famílies al 1996. Entre els masos més antics hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles. Altres cases de la parròquia són Clavegueres, Dosrius, la Serra, la Rocassa, les Eres, can Gaja, el Solà, la Franquesa, el Bosc, can Febrer, el Colomer, el Puig, la Casanova del Puig, el Castell, la Rectoria i la Caseta del Mestre.</p> | 41.8784900,2.2131900 | 434714 | 4636585 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53738-foto-08129-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53738-foto-08129-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53738-foto-08129-4-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situada enmig d'una vall i en posició alterosa sobre un rost, encerclada per les muntanyes del Clascar de Malla, serrat del Vilar i el Pla de Tona, centra un escampall de masies de les quals és parròquia. S'accedeix per la carretera N-141 de Manresa a Vic, al Km 45 es troba a mà esquerra, l'edifici es troba a 500 m de la carretera. En aquesta zona es documenta la presència de camins des del segle X, concretament en relació amb el terme del Castell d'Orsal (Malla), es fa referència a les vil·les de Múnter (25 gener de 929), Montells superior, Orsal i Vilarrubia, a més dels vil·lars Mulieremala i Fachlione. Per aquí, per Múnter, travessava l'estrada o camí 'que pergit ad domum Sancti Stefani' (30 de març de 988), és a dir que es dirigia cap a l'església de Sant Esteve de Múnter i la 'strada qui dispergit ad ipsa roca de Ermenardo' (3 juny 965). L'església de Sant Esteve de Múnter fou erigida al 929, al costat d'una vila rural o villa Montari i en un pujolet que hi ha a prop s'hi erigí un castell que esdevingué centre jurisdiccional del terme. Múnter fou sempre un terme petit, que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 el 1533 i el 14 el 1782. L'església fou renovada al s. XII i transformada i ampliada segons les necessitats de l'època al XVII. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||
| 53735 | Mas el Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-castell | <p>AADD. (1997). Muntanyola. Revista trimestral n. 8. març 1997. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7 CATALÀ, P. et ali. (1973). 'Castell de Muntanyola' a Els castells catalans, volum IV. Rafael Dalmau, editor. Barcelona: 862-866. IGLÉSIAS, J. (1979). 'El fogatge de 1553' estudi i transcripció. Barcelona: 438. TORRENT, C. (1982). Castell de Muntanyola. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. PLADEVALL, A. (1971). 'Els orígens de la família Montcada' a Ausa, vol. 6 n.69-70. Vic: 308-319. PLADEVALL, A. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Osona i Ripollès). Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 102. RIU, M. (1982). 'El paper dels castra en la redistribució de l'hàbitat al comtat d'Osona'. A Ausa X n.102/104. Vic: 401-409.</p> | X-XX | L'estat de conservació és bo malgrat alguns afegitons i les nombroses reparacions que a sofert al llarg dels segles. | <p>El mas el Castell o el Castell de Muntanyola està format per un edifici principal i nombrosos annexes ramaders. En general, el conjunt arquitectònic principal està bastit per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants, amb el portal orientat a sud-oest i adovellat amb un escut gravat amb un castell i la data de 1748. A la part dreta hi ha unes voltes avui destinades a corrals, formades per nombroses reformes, algunes de les quals datades amb llindes gravades amb les dates de 1634 i 1753. S'accedeix a aquest sector de l'edificació mitjançant un portal que tanca la lliça i sota uns arcs de totxana que sostenen al damunt unes galeries de dos pisos cobertes a dues vessants. Al damunt del portal adovellat, el qual no és troba al centre de l'edificació sinó proper al cos adossat, hi ha una finestra amb motllures d'influència gòtica i nombrosos ampits reutilitzats que emmarquen finestres i balcons i semblen procedir d'altres punts del mateix mas o del castell. A tot el conjunt són apreciables alguns fonaments de murs de contenció de defensa i alguns finestrals amb llinda aprofitada d'una obertura més antiga. A la part de tramuntana hi ha un altre portal que coincideix a nivell de primer pis. En aquest mur cal destacar-hi unes finestres esculturades en les quals hi ha la silueta d'un castell i que haurien format part de l'original castell de Muntanyola.</p> | 08129-1 | El Castell de Muntanyola | <p>El mas va reemplaçar l'antic Castell de Muntanyola. És en una posició dominant, i al costat s'hi erigí una capella documentada des del segle XI. L'octubre de 1023 apareix el topònim Muntanyola en un empenyorament de diversos castells que signa Guilemus de Montagnola (dit també Guillem de Vacarisses i Guillem de Montcada, el tronc de la dinastia Montcada). El 22 octubre de 1013, en l'acta de consagració de St. Feliu de Vacarisses, signa ' Guilielmo, vicario de Montannola'. Entre els anys 1.029 i 1033 Guillem de Muntanyola començà a adoptar el cognom de Montcada. En morí Guillem, es reparteix el domini del castell entre els seus tres fills, Ramon Guillem de Montcada, Bernat Guillem (ardiaca de Barcelona) i Reinard o Renard Guillem de la Roca. El primer dels germans mor vers el 1075, comportant discussions entre el fill Berenguer Ramon de Montcada i els seus tiets. El 1084, els dos oncles donaren al nebot la tercera part del castell, amb la condició que si moria sense fills, un cop morta l'esposa, aquesta part passaria als fills de Renard Guillem. El 1089, l'ardiaca Bernat Guillem de Montcada va cedir als canonges i a l'església de Barcelona la seva tercera part del castell de Muntanyola, amb el pacte que ell la tindria en vida i un cop mort passaria al seu nebot el clergue Renard i mort aquest, seria lliurada a Barcelona. Entre 1101 i 1136 apareix Berenguer Ramon de Montcada amb la possessió d'un terç del castell, i les altres dues parts en poder de Ramon Renard i Guillem Renard. Al segon quart del segle XII, el castell passa a ser domini del monestir de Santa Maria de l'Estany. L'any 1137 Ramon Renard fa donació de les dues terceres parts del castell a l'Estany i al seu prior Guillem. El 1166 Guillem Ramon de Montcada, amb els seus fills Guillem i Ramon i el seu germà Ot empenyoren al monestir la part que els correspon del castell. Una part de la família es continua cognominant Muntanyola; el 1177 Pere de Muntanyola signa l'acta de consagració de Sant Quirze i Santa Julita. Al 1191, els Montcada van recuperar el castell, ja que en aquest any consta que Guillem Montcada i Guillelma, i el seu fill Guillem tornaren a fer-ne penyora al mateix monestir. El 14 de juny de 1190 Guillem Ramon de Montcada ven definitivament tots els drets i dominis que posseïa sobre el castell i terme de Muntanyola al monestir de l'Estany. Pel què fa a la castlania, apareix la família Castell o Castelló, documentada al 1260 en els capítols matrimonials entre Berenguer de Castell i Elissendis d'Oló. Al 1288 l'infeudat de la castlania és Galceran de Rosanes, fill de Bernat de Rosanes i Elissendis, que fa una permuta i la batllia de la castlania passa a Guillem de Vilardell, ciutadà de Barcelona. Al segle XIV Jaume II ven la jurisdicció de Muntanyola a l'abat Berenguer de Riudeperes i a l'Estany, de nou. I al 1324 consta com a batlle del castell Jaume de Postius. Aquest mateix any fou dirimida per arbitratge entre l'Estany i Guillem de Castell i el seu fill Oliver una qüestió sobre els drets del castell on es deia que des de temps immemorials la família Castell exercia en feu del monestir unes atribucions que no els eren reconegudes. Un dels drets al·legats era el de nomenar el batlle, pel que resulta que els Castell tenien subinfeudada la castlania, en aquell moment a Alamanda de Muntanyola. I al 1346 hi ha Guillem Castell com a castlà, mentre que al 1353 és Blanca Castell casada amb Felip de Dosrius la que ven la castlania un altre cop al monestir de l'Estany. El terratrèmol del 24 de maig del 1448 destrueix de forma important el castell i la capella de Sant Pere. Al 1458, el procurador de l'Estany arrenda a Bernat Grau el castell de Muntanyola, detallant que ha de refer el castell i la vida del paratge. El castell passarà a ser un mas, com consta en el fogatge de 1553. En el capbreu del 1645, s'esmenta el mas Castell. El mas, segurament ampliat i reformat el segle XVIII, esdevindrà un dels més importants de la zona fins entrat el segle XX.</p> | 41.8786300,2.1690500 | 431052 | 4636635 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53735-foto-08129-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53735-foto-08129-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53735-foto-08129-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest castell, convertit en masia s'aixeca al centre de la vall de Muntanyola, sobre una petita elevació força apta per la defensa, la qual veu confluir, al seu peu, les rieres o torrents de Saborit i de Tresserra, que conformen la riera de Muntanyola que discorre pel centre de la vall. El mas el Castell té encara alguns finestrals amb elements esculpits, va reemplaçar l'antic castell de Muntanyola enderrocat pel terratrèmol del 1448. El conjunt té una posició dominant al centre de la vall, al costat hi ha una capella, ara sense culte, dedicada a Sant Pere, que ja existia al 1023 i que fou reedificada al 1770. | 85|92|93|94|95|96|98 | 46 | 1.2 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||
| 53908 | Arxiu del monestir de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-monestir-de-lestany | X-XX | No està catalogat en la seva totalitat. | <p>En aquest arxiu es conserva abundant documentació referent a Muntanyola, sobretot a partir del segle XII, al tractar-se d'una de les propietats del mateix monestir. El Castell de Muntanyola i el seu terme castral entraren a la baixa edat mitjana a formar part de l'òrbita del monestir de l'Estany i aquesta vinculació és encara present avui en dia. Destaca el Capbreu i altres documents referents als límits i afrontaments amb Muntanyola. Conjunt documental que resta pendent de catalogació i estudi.</p> | 08129-174 | Monestir de l'Estany | <p>El monestir de Santa Maria de l'Estany situat al nucli de la població de l'Estany, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080 i el seu claustre és una de les joies del romànic Català. En les antigues dependències abacials hi ha el museu on es mostra un conjunt d'objectes, alguns pertanyents al monestir i d'altres que els veïns del poble hi han aportat. En una de les sales es guarda l'arxiu amb documentació des del segle XI del monestir que sés testimoni de la seva llarga història. Actualment bona part de l'arxiu documental també es guarda a les dependències de l'arxiu del Bisbat de Vic.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53908-foto-08129-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53908-foto-08129-174-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||
| 53765 | Jaciment de Sant Quirze de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-quirze-de-muntanyola | <p>BRUNELLS, I. (1997). La sagrera Muntanyola. Revista trimestral n. 9. juny 1997. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 14. CLUA I MERCADAL, M. (1989). Excavacions a l'església de Sant Quirze de Muntanyola A dins Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII): I. La intervenció arquitectònica:II. La recerca arqueológica. Quaderns científics i tècnics, 3, Barcelona: Diputació de Barcelona, 1991, pl 177-182. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. YLLA-CATALÀ, G. (1991). Jaciment de l'església de Sant Quirze. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XI-XVIII | Es trobava en mal estat | <p>Jaciment situat a l'entorn de l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola i al seu subsòl, i correspon a una àrea de necròpolis. Les úniques tombes documentades, per ara, estan situades al nord de l'edifici, i que es van excavar en explorar el subsòl de les capelles laterals. Al costat sud, on hi ha la casa rectoral, que no ha estat objecte de treballs, és molt possible que se'n puguin trobar més. Les sepultures eren de dues menes, de fossa, corresponents a nens, i de cista o capsa de lloses, que contenien adults. Aquest segon tipus és propi dels segles XII i XIII, i s'adiu molt bé amb el període que descrivim. Igualment, cal indicar que les cistes més properes a l'església respectaven escrupolosament un basament allargat paral·lel a la façana septentrional a la qual s'adossava. Desconeixem la funció d'aquest element, tot i que, atesa la datació de les sepultures, s'ha de considerar gairebé coetani del temple romànic. Pel que fa a la resta de la sagrera, estesa com és costum al voltant del temple, a ponent de la nau es va localitzar una tomba d'inhumació de fossa, orientada d'est a oest, posterior a l'edifici que ens ocupa i immediatament anterior al de la fase següent. S'ha d'afegir que, al llarg d'aquesta primera etapa, l'església no va ser l'única construcció que hi havia al lloc de Muntanyola. Al sud-est del temple s'alçava una torre aproximadament cilíndrica, amb una porta enlairada, situada també al sud-est. Vestigis molt significatius d'aquesta torre, entre ells la porta, han arribat fins a nosaltres amagats per la casa rectoral actualment annexa a l'església. La seva identificació, amb tot, és senzilla, ja que es troben a la base del campanar.</p> | 08129-31 | Muntanyola | <p>La intervenció arqueològica fou realitzada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona a mans de Maria Clua Mercadal, l'any 1989. Va permetre documentar que l'església de Sant Quirze i Santa Julita havia tingut 4 fases arquitectòniques ben diferenciades: un primer nivell preromànic, amb la capçalera trapezoïdal i algunes restes de la nau datat del segle X; un segon nivell romànic, amb capçalera rodona i restes de la nau que han servit de fonamentació de les etapes posteriors i amb una sèrie de caràcters típics del moment com les sitges; una altra fase a comença al s. XVI, moment en què es fan tot tipus de remodelacions i s'obren les capelles al nord; i una darrera fase d'estil barroc, que correspon al moment del més gran esplendor artístic de l'església. Respecte a l'església preromànica, a sota del presbiteri, es va descobrir una sèrie de murs solidaris, els quals formaven la planta de la primitiva capçalera trapezoïdal; eren fets de reble lligat amb morter de calç i es recolzaven sobre el terreny verge. La planta de la nau única també es va definir. Les parets de migdia i tramuntana, encara que molt arrasades, conservaven el traçat; eren bastides com les del presbiteri. Del tancament occidental no s'han conservat restes tangibles, però es va poder fixar la situació. També es conserven les restes, en planta i alçat, d'una torre de base circular, que estava situada a migjorn de l'edifici preromànic. L'església romànica era de dimensions més grans, tenia una capçalera semicircular de pedra lligada amb morter. Les parets de tramuntana i migjorn i el mur de tancament, a ponent, eren de la mateixa mena que la capçalera, amb una amplada mitja d'un metre. La porta d'accés estava situada a la façana sud. Al llarg de la segona fase es van obrir cinc sitges, les quals es van excavar totalment. A l'exterior del temple hi havia la necròpolis, de la qual resta el testimoni d'un mur de carreus regulars adossat a la paret de tramuntana. També s'han trobat una sèrie d'enterraments de cista coberts per lloses, al sector de tramuntana. El primer esment de la sagrera és del 1177; la següent referència és del 1643, concretament d'un tros que es trobava davant la porta de l'església. El recinte estava clos amb una tanca força precària com ressenya la visita pastoral de 1671, on es mana prendre mesures perquè el bestiar no entri a l'interior del cementiri. El 1676 es va decidir fer una nova paret al cementiri que anés des del cantó de la sagristia fins a l'altra paret del recinte, per alliberar un tros de la primitiva sagrera, i deixar-lo per a usos profans. Al 1684 es va ordenar de nou arreglar la paret del cementiri i col·locar un reixat a les entrades. Al 1786 la paret del fossar va ser rebaixada per tal d'evitar les humitats que produïa a l'església, i per aquest mateix problema al 1816 es va rebaixar tot el nivell de la sagrera. Al 1871, una circular del Bisbat comunicava al Rector de Muntanyola que arran d'una Real Ordre del 16 juliol de 1871, era possible que el municipi demandés al Rector habilitar una part del cementiri per a difunts no catòlics. Es recomanava que el rector convencés a l'ajuntament de la necessitat de comprar un terreny nou al costat del recinte sagrat, i en cas de no acceptar-ho que es delimités un espai dins el cementiri catòlic separat per una tanca i un accés propi. Al 1899 es van construir unes rengleres de nínxols a la part oriental del cementiri. Al 1915 la Cúria Eclesiàstica de Vic va donar permís per suprimir la part del cementiri que anava des de l'entrada de l'església a la casa rectoral, i del tros comprès entre la mateixa entrada i el camí públic. En la darrera intervenció duta a terme per la Diputació de Barcelona, es va adequar aquest espai, allunyant el camí de l'església, recuperant la cota original del terreny en aquesta zona, que es va delimitar prolongant el mur del mateix cementiri. A més, va permetre crear una rampa suau fins a l'entrada del cementiri (1991).</p> | 41.8784700,2.1776400 | 431764 | 4636610 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53765-foto-08129-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53765-foto-08129-31-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||
| 53766 | Necròpolis de Sant Esteve del Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-esteve-del-munter | <p>AADD. (1986). 'Sant Esteve del Múnter'. Dins Catalunya romànica Osona II, vol. III, Barcelona: 429-430. MOLERA, S. (2000). Necròpolis de Sant Esteve de Múnter. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XI-XVIII | Molt deteriorat | <p>Durant les obres d'ampliació del cementiri del Múnter per la zona de llevant, fora de l'àrea delimitada pels murs de la necròpolis, varen aparèixer les restes d'un enterrament en fossa simple que devia formar part de la sagrera de l'església de Sant Esteve. Les restes humanes estaven en posició de decúbit supí i no contenien aixovar significatiu. La tomba ha estat datada en època medieval.</p> | 08129-32 | Múnter | <p>El trasllat del cementiri de Múnter va ser aprovat per l'ajuntament de Muntanyola al 1996 amb una actuació aprovada pel bienni 96/97 per la rehabilitació de l'església i entorn del cementiri. La intervenció arqueològica va ser realitzada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona a mans de l'arqueòleg Àlvar Caixal al 1999, i al 2000 Marta Pujol va realitzar l'estudi antropològic. El primer document que coneixem de l'església de Sant Esteve del Múnter és de l'any 1119. Sabem que durant el segle XII es renova l'edifici, el 1613 es va canviar la porta d'entrada i el 1918 es va ensorrar la coberta original. Les restes procedents de l'excavació arqueològica van ser datades d'època medieval.</p> | 41.8785100,2.2134500 | 434736 | 4636587 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53766-foto-08129-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53766-foto-08129-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53766-foto-08129-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Per arribar a l'església de Sant Esteve del Muntar cal agafar la carretera de Collsuspina i Manresa (N-141) a l'alçada de Malla. Un cop fets un parell de km, trobem un trencant asfaltat a mà dreta que ens porta a la casa del Puig. Cal agafar aquesta pista, seguir-la al llarg d'un km i arribarem a l'església romànica del Múnter. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||
| 53858 | Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-munter | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XI-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Múnter es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Es conserven 67 unitats documentals en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1300 al 1960 del segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que és un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1552-1885. 3 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1598-1726. 1 unitat; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Múnter entre el 1565 i el 1906. 5 unitat documental; paper; volum. Defuncions entre 1750 i 1910 en 2 unitats documentals. Les celebracions i aniversaris entre 1753 i 1878 en 2 unitats. L'administració de l'obra entre 1687 i 1845, en 3 unitats; Les nombroses visites pastorals entre 1687 i 1668 en 2 unitats paper. Les diverses Consuetes del segle XVII: 1599 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documentació referent a Comptes i factures, entre 1501-1909, i conservades en una 4 unitat documental; paper; volum. Com també un inventari parroquial del 1801. Llevadors de rendes apuntats entre 1601 i 1900. 3 unitats documentals; paper; volum i lligall. Les fundacions i causes pies del 1588 al 1820 organitzat en 2 unitats documentals. La correspondència del 1806 al 1871 en 1 unitat documental. La documentació de diverses confraries: La del Roser, la de Nostra Senyora de la Candela i la de Sant Isidre entre 1592 i 1816 en 4 unitats documentals. La de Nostra Senyora de la Candela en tres unitats documentals més. Documents associats a l'administració vària notarial i datats d'entre el 1601 a 1900 en 2 unitats documentals; paper; volum. Els manuals notarials de 1332 a 1662 en 11 unitats documentals. Els diversos capítols matrimonials de 1337-1807, organitzats en 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1337-1943. 7 unitats documentals; paper; volum i lligall. Actes notarials del 1366 al 1736 en una unitat documental; paper; lligall. Un altre bloc de Registre de documents del 1701 al 1800 en una altra unitat documental; així com la Vària Notarial de 1737 a 1824 en dos unitats documentals. I pergamins del 1300 al 1608.</p> | 08129-124 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>L'arxiu paroquial de Sant Esteve de Múnter és fruit de la documentació recollida de l'església parroquial que porta el mateix nom. En origen el conjunt es va formar a la zona de Múnter, pronunciada com a Munta, apareix documentat al 929 com a villa de Montari, i en altres documents com a Motabri. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigit abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Aquests, a mitjan segle XIII eren de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, i després passaren als Montcada i a partir del 1293, a la família Brull. Per successió familiar, al segle XV, passaren als Alta-riba de Riudeperes i als seus descendents, nomenats comtes de Múnter al 1698. Actualment, encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. L'església de Sant Esteve de Múnter fou renovada al segle XII i transformada, amb elements barrocs, al segle XVII. Té encara l'absis romànic ben conservat i també una bona part dels murs de la nau i la base del campanar. Del castell situat sobre el mas del Castellar, resten alguns paraments del segle XIII. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53858-foto-08129-124-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||
| 53859 | Arxiu Parroquial de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XI-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Es conserven 114 unitats documentals en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1101 al 1960 del segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que és un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1496-1890. 9 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1764-1960. 5 unitats; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Muntanyola entre el 1568 i el 1941. 8 unitat documental; paper; volum. Vària Sacramental entre 1779 i 1947, en 3 unitats documentals. Les celebracions i aniversaris entre 1643 i 1914 en 7 unitats. L'administració de l'obra entre 1643 i 1914, en 7 unitats; Les nombroses visites pastorals entre 1693 i 1690 en 5 unitats paper. Les diverses Consuetes del segle XVII: 1605-1957 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documentació referent a Comptes i factures, entre 1601-2000, i conservades en una 2 unitat documental; paper; volum. Llevadors de rendes apuntats entre 1601 i 1959. 5 unitats documentals; paper; volum i lligall. Les fundacions i causes pies del 1601 al 1890 organitzat en 5 unitats documentals. La correspondència del 1720 al 1972 en 3 unitats. El Cens Parroquial del 1701 al 2000 en 1 unitat documental. La documentació de diverses confraries: la del Bací de les Ànimes (1707-1959), la del Roser (1716-1928) i altres en 12 unitats, i dels anys 1693 a 1960. (12 unitat documental; paper; volum). Documents associats als Manuals notarials i datats d'entre el 1345 a 1724 en 13 unitats documentals; paper; volum. Els diversos capítols matrimonials de 1538-1666, organitzats en 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1648 i 1800. 1 unitats documental; paper; volum i lligall. Vària notarial amb una cronologia que comprèn del 1701 al 2000. s. XVIII-XIX. 1 unitat documental; paper; lligall. Així com un registre de documents del 1101 al 170, en una unitat documental, i tres unitats en vària notarial del 1401 al 2000, i una unitat de pergamí del 1255 al 1590.</p> | 08129-125 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>L'arxiu paroquial de Sant Quirze de Muntanyola és fruit de la documentació recollida de l'església parroquial que porta el mateix nom. L'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita es troba a 807 m d'altitud, dalt de la serra, però abocada a la vall interior del terme. Aquesta església ja existia al 938 i fou renovada i consagrada de nou al 1177. L'església actual fou totalment reconstruïda al 1727, sense que s'endevini cap element visible de l'església anterior. Formen part del conjunt la col·lecció de retaules dels tallers Rai Gros de Vic, i també el retaule major fet per un mestre italià Lorenzo Mercanti el 1809. El conjunt fou restaurat des del 1989 per la Diputació de Barcelona. D'aquesta zona destaquen els masos de Tresserra, Fontanelles, Serra-Rica, Vilavendrell, Puigllat, la Vall, la Roca, la Riera, l'Aliberch i el Castell, així com el Dalmau.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53859-foto-08129-125-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||
| 53862 | Pica a Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-a-santa-maria-de-lestany | XII | <p>Pica d'estructura ovalada i de base circular que presenta un rebaix intern en forma de semicercle on es disposaria l'aigua beneïda. A l'exterior la decoració està formada per un esculpit de línies paral·leles entre elles i que convergeixen al centre inferior de la peça. Aquestes es troben força erosionades i gastades pel pas del temps. Es tracta d'un gran bloc de pedra calcària, ben treballada i de dimensions mitjanes que oscil·len entre 0'5 m per 40 cm. Aquest pilar, de forma hexagonal, es troba situat dins l'església de Santa Maria de l'Estany i ha perdut part de la base, peu o pedestal on aniria encaixada.</p> | 08129-128 | Monestir de Santa Maria de l'Estany | <p>Històricament i associat a la simbologia cristiana, apareixen una sèrie d'objectes d'un marcat ús litúrgic, com és el cas de les piques o beneiteries. Aquestes peces ornamentals i de caire monumental podien presentar diverses morfologies, abarcant des de peces d'orfebreria a peces esculpides amb un tractament més o menys elaborat. Les piques pròpiament de pedra apareixen en un moment indeterminat de l'Alta Edat Mitjana, relacionades amb el poder eclesiàstic i sobretot la litúrgia de la missa. Serà en els segles XIV i XV que es documentaran de forma regular aquests tipus d'elements arquitectònics; tot i això, molt pocs elements estan datats o es poden datar. La pica, originària de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, es troba actualment al monestir de Santa Maria de l'Estany, tot i que és de cronologia força inexacta, ja que només en queda el basament en pedra. A grans trets, però, es podria atribuir, pel seu treball de la pedra, a l'Edat Mitjana, un romànic tardà.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53862-foto-08129-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53862-foto-08129-128-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||||
| 53798 | L'Aliberch de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laliberch-de-baix | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553. http://www.accac.cat/public/index.php?seccio=cases&id=75</p> | XII-XIX | <p>Masia de grans dimensions que es troba dins d'una propietat que engloba el mas Aliberch de Dalt, a la zona d'accés a la vall de la Riera de Muntanyola. És un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat, i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l'arrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest. L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures, totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. El mas segueix la distribució clàssica d'entrada, i al voltant d'aquest espai es distribueixen les diferents sales, bàsicament les quadres, un espai comunitari amb una llar de foc, formant un espai de menjador. Al fons d'aquest mateix vestíbul es situa una petita escala de factura senzilla i de pedra que permet l'accés a les dependències privades del mas: una gran sala central i la resta d'habitacions d'ús privat juntament amb altres dependències d'ús bàsic. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de mida mitjana, amb el mateix tractament ornamental que les altres.</p> | 08129-64 | Zona de l'Aliberch | <p>La primera referència documental del mas Aliberch de baix data del 1240, i situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Les primeres referències les trobem amb Pere Aliberch; ja al segle XIII els propietaris seran la mateixa família, documentats entre 1245 i 1251. A partir d'aquí, els cognomitats seran la família Aliberch, actualment encara propietaris del mas. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos a la zona. Els seus membres es diuen amos de les possessions i persones dels masos Aliberch superior i Aliberch inferior de Muntanyola. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia, d'on es destaquen els noms dels masos més importants de la zona. Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques, el mas va ser refet a inicis del s. XIX, concretament cap el 1808, després de la guerra del Francés. Les últimes reformes documentades són de principis del segle XX. Per la seva particular situació estratègico-geogràfica, controlant l'accés a la vall de la Riera de Muntanyola, aquest mas ha constituït un enclavament important de la zona, també pel fet d'estar situada sobre un antic eix de comunicacions que s'evidencia amb l'existència d'un complex d'hospedatge situat més endavant al lloc conegut com l'hostalet. Aquesta domus pertany actualment a la mateixa família Aliberch que es dedica principalment a la casa de Colònies que porta el mateix nom.</p> | 41.8989900,2.1841700 | 432328 | 4638883 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53798-foto-08129-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53798-foto-08129-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53798-foto-08129-64-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El conjunt del gran mas Aliberch es troba complementat amb una petita capella dedicada a la Sagrada Família i diverses dependències agrícola-ramaderes. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||
| 53803 | La Caseta d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-den-serra | <p>AADD. (2000). Muntanyola. Revista trimestral n.20. març 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8 PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XIX | <p>Mas format per una construcció de base rectangular, distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà, ben assentada i, a nivell constructiu, recentment restaurada. Resten les llindes de la porta d'entrada i la disposició de les obertures i estances del mas. A nivell estructural sí que es pot intuir la disposició d'una galeria o porxada al primer pis de la casa, junt a les habitacions i altres estances del mas, mentre que a la planta baixa es disposa la cuina, menjador i altres espais comunitaris. La teulada és a doble vessant i presenta una coberta de teula aràbiga, recentment reformada. La façana principal es troba orientada al sud. En aquesta façana també s'obren diverses obertures, totes de factura força senzilla. La casa del costat, de disposició similar, és de factura recent, i els annexes ramaders es troben separats, situats a peu del camí del Castell de Muntanyola. A la part de migdia s'hi adossa un altre cos que data de principis de segle; correspon a la façana actual amb un portal rectangular i dues finestres, al primer pis hi ha tres arcades i dues finestres. A llevant s'hi adossa un cos de construcció més recent. A ponent s'observen les tres fases constructives fetes amb diferent aparell.</p> | 08129-69 | El Castell de Muntanyola | <p>Edifici que conforma una tradicional masoveria, en aquest cas associada al mas la Serra, actual mas Serra-rica, i ja amb aquest nom la trobem registrada en un llistat de masies alt medievals del 1198. En el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 també apareix com a Masia casa de labranza. Inicialment era un petit mas, de planta quadrada, reformat el 1833, que va ser ampliat per la banda de migdia i nord. En una entrevista realitzada a Teresa Fontdevila i Castany de la Caseta d'en Serra s'esmenten les activitats agropecuàries del mas. Tenien vaques, ovelles i bous i feien el pa perquè hi havia un forn en actiu. El sector de Muntanyola s'estén per la serra de Muntanyola, que tanca per ponent la Plana de Vic, i la vall compresa entre aquesta serra i la que limita amb l'Estany, entre els masos Vall i Postius.</p> | 41.8809300,2.1690600 | 431055 | 4636890 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53803-foto-08129-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53803-foto-08129-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53803-foto-08129-69-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||
| 53739 | Vilavendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilavendrell | <p>AADD. (1986). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: 102. AADD. (1998). Muntanyola. Revista trimestral n. 14. setembre 1998. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6. IGLESIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 438. JUNYENT, E. (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic. S. IX-X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. N. 181. PLADESALA, J. (1952). La parròquia de Muntanyola a Revista Ausa vol. I pl. 153-155. TORRENT, C. (1982). Vilavendrell. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants. El portal d'entrada, per bé que es troba un xic deteriorat, presenta una llinda de forma conopial i s'hi accedeix mitjançant unes escales. Adossat a aquest cos i formant angle recte amb l'edificació hi ha un cos rectangular cobert a dues vessants, mentre que a ponent hi ha un cos de galeries la teulada de les quals és sostinguda per pilars de pedra, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular al cos de l'edificació. Aquest cos és recolzat per un gros contrafort. A l'altre costat del mas hi ha un portal que tanca la casa i les dependències agrícoles avui en desús, mentre que a la part de migdia hi ha una capella adossada a la qual s'accedeix des del mas, construïda amb pedra i alguns afegitons de maó. A la part de migdia hi ha un cos de dependències agrícoles que formen un call estret davant l'antiga casa i es on es fabriquen els formatges de Muntanyola. A través d'unes voltes es dóna a la lliça al davant de la façana actual, la qual té un portal d'arc rebaixat i es troba paral·lel al carener. Adossat a aquest cos i formant angle recte hi ha un cos de planta rectangular que a nivell del primer pis ubica galeries mentre que la part baixa és destinat al bestiar. Es cobert a dues vessants. L'estat de conservació és mitjà, ja que tant a l'interior com a l'exterior s'hi ha fet algunes reformes que desmereixen l'antiga estructura. Aquest conjunt d'edificacions corresponen a un gran mas i les seves dependències annexes. És un edifici, en origen de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri obert. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb pedres de mitjana i petites dimensions. L'entrada principal es realitza per la part posterior de la casa i es troba emmarcada amb llindes monolítiques i al damunt hi ha una petita teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur. Aquests dos cossos laterals, presenten una façanes de paredat comú i argamassa. La construcció principal és de planta quadrada orientada est-oest i coberta a dues vessants amb teula aràbiga. La façana principal no és visible en la seva totalitat, ja que està parcialment tapiada per les estructures annexades. A l'interior del cos principal trobem el vestíbul o entrada i una escala al fons que dóna accés al primer pis i a la resta de dependències privades distribuïdes al voltant de la sala principal, a partir de la qual es distribueixen les diferents sales i habitacions. El cos de la dreta es cobreix a una sola vessant, i té diverses obertures que es distribueixen de forma desigual al llarg de la façana i que han estat obertes en diferents moments constructius. El sistema constructiu és el mateix que al cos principal: petites pedres lligades amb argamassa. L'altre cos també està cobert a una sola vessant i presenta dues petites finestres al tester. Aquest cos també presenta obertures a l'exterior amb una disposició poc simètrica i aquest espai s'utilitza com a estables i magatzem. Com estructures annexes cal destacar l'existència d'una gran era situada davant la casa, i nombrós material d'interès etnològic i arqueològic al voltant.</p> | 08129-5 | Fontanelles-Subirana | <p>Casal habitat i documentat ja a l'Alta Edat Mitjana; es creu que tindria el seu origen en una antiga vil·la rural d'origen baix imperial, fet documentat per la presència d'una moneda romana. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar, però sembla ser que hi ha un cos que és més antic que el cos de davant, i que per tant fa de façana. Es conserva documentació escrita des de la Baixa Edat Mitjana en els diversos fogatges i llibres de l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Del 6 de febrer de 938 data un document on esmenta que els esposos Ennegó i Sennir, en bé de llurs ànimes i amb reserva d'usdefruit, donen a Sant Pere de la Seu de Vic, al bisbe Jordi i als Canonges, la part que els correspon d'una terra i cases situades a Sant Quirze de Muntanyola i que limiten a la serra de Venrello i amb la terra de Andeleco. Ja en el segle XII, Bernat Vilavendrell consta entre els feligresos que es comprometeren a pagar un cens anual a la parròquia, compromís que consta en el document d'acta i consagració de l'església parroquial de Muntanyola el 12 de juliol de 1177. L'edifici actual, però, és una construcció fruit de les diverses reformes sofertes al llarg del temps, amb grans reformes efectuades en època moderna junt a la construcció d'una capella particular. Aquest mas el trobem també registrat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. Més endavant, en el cadastre de 1767 consta Genís Vilavendrell, propietari del mas Vilavendrell, Fontanelles i Subirana, i consta que hi vivia amb el seu fill Segismund Vilavendrell, que feia de jornaler, i també hi consta Rafael Serra, que feia de mosso jornaler. El mas Vilavendrell constava de 216 quarteres i 12/24 d'un altre, i eren repartides en 32 quarteres de sembradura (1era a tercera qualitat), 8/24 quarter d'horta, 1 quarter de fruiters, 1 quarter de boiga (peça de terra plantada de bosc i destinada a conreus), 48 quarters de bosc i 110 quarters de pastures i 24 quarters de rocalls. Aquest mas consta que termeneja a llevant amb el mas Saborit, a migdia amb el mas Subirana (del mateix amo) a ponent amb el mas Tresserra i a tramuntana amb el mas Serra (actualment Serra-Rica). A la casa consten diverses dates constructives, totes elles dels segles XVII i XVIII, com el portal a la sala interior gravat amb la data de 1846. Actualment, el mas es troba habitat pels propietaris dels Formatges de Vilavendrell.</p> | 41.8673200,2.1714200 | 431236 | 4635377 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53739-foto-08129-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53739-foto-08129-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53739-foto-08129-5-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||
| 53741 | Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dalmau | <p>AADD. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal. (Osona i Ripollès). Barcelona: 106. AADD. (2000). Muntanyola. Revista trimestral n. 22. setembre 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). El Dalmau. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. http://www.eldalmau.com/</p> | XII-XVIII | <p>Estil civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, en la qual hi ha un gran portal adovellat de pedra qque es caracteritza pel seu color rogenc. Aquest portal es troba descentrat del centre de la façana. A la part dreta hi ha un cos de construcció recent que fou l'antic porxo de tres pisos. Adossat a aquest hi ha una cabanya. La casa està construïda aprofitant el desnivell del terreny, i està envoltada per un mur de pedra amb dos portals d'accés a la lliça. Algunes de les reformes realitzades no han respectat l'estructura original de part del mas. Construïda bàsicament amb pedra, la façana conserva restes d'arrebossat.</p> | 08129-7 | El Castell de Muntanyola | <p>Segons ens han explicat els propietaris la masia, havia tingut més de 20 masoveries per les rodalies. Avui conserva només l'Arissa, un mas rònec a poca distància del mas. Entre les que va perdre figuren: les Planes (Collsacabra), Ventallola (Santa Eulàlia de Riuprimer), Torrents ( Santa Eulàlia de Riuprimer), etc. La casa conserva documentació que fa referència al segle XIII. Es manté el mateix llinatge dels Dalmau, per bé que es va perdre el cognom a la passada generació. Otorgament a Joan Dalmau del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona: El 27 de gener de 1679 es reuneixen Jaume Rovira com a batlle, Jaume Roca com a jurat i Josep Tresserra com a jurat i Pere Castell com a Jurat. D'altra banda, Joan Dalmau veí de Muntanyola i pertanyent a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, ha estat citat per part del notari públic Vicens i del notari Joan Francesc Vila en representació del rei Carles II qui a atorgat a Joan Dalmau, en data de 30 de febrer de 1678 el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona. Amb el privilegi de gaudir de tota la franquesa, llibertats, preheminèncias, igual que totes les persones de estaments militars de ciutadans honrats de Barcelona. Han de gaudir d'això, ell i llurs bens siguin franques o immunes i ha de rebre el tracte de ciutadà honrat de Barcelona ell i llurs descendents de via masculina. Queda lliure de servituds i devents de les cases i bens que posseeix dins el terme de Muntanyola. I si no és així, recau contra el batlle i jurats i els seus descendents en el càrrec, guanys, gastos i despresa i la pena de mil florins d'or d'Aragó. Es dóna permís per habitar en el terme de Muntanyola a Joan Dalmau com a ciutadà honrat de Barcelona el dia 27 de gener de 1679. Fou registrat en el registre verbal comú de la vegueria de Vic i Osona el dia 25 de febrer de 1679 i així Joan Dalmau es convertí en l'únic ciutadà honrat de Barcelona de Muntanyola. La denominació de ciutadà honrat de Barcelona es generalitzà a partir del segle XIV. Aquests posseïen propietats rústiques, figurant en la comissió de propietaris rurals establerta al segle XV per fer cara a l'agitació remença. Posseïdors de fortuna monetària invertien en vaixells i en negocis mercantils però lentament sanaren decantant a aplicar el capital en títols del deute públic municipal. Gestionaven el govern municipal fins l'entrada de mercaders, artistes i menestrals. L'any 1510 la matrícula de ciutadans honrats de Barcelona comptava amb un centenar de membres, els equiparava als cavallers en tots llurs privilegis, fora el de pertànyer al braç militar. Van establir lligams de sang i arribaren a construir una sola classe dirigent urbana, es regien per les normes de cavalleria i portaven armes i ostentaven blasó. El primogènit es mantenia en l'establiment de ciutadà honrat i els fills menors entraven a formar part de l'estament militar. La concessió de privilegis de ciutadà honrat a partir del segle XVI motivà la diferenciació entre el ciutadà insaculat o de matrícula, el de privilegi o rescripte. Al principat els de privilegi foren equiparats als de matrícula a partir del 1620.</p> | 41.8994400,2.1744600 | 431523 | 4638941 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53741-foto-08129-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53741-foto-08129-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53741-foto-08129-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El mas conserva el forn d'una bòbila i rajols cuits en el mateix. Té la capella de Sant Isidre, a la qual s'accedeix des del mas. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||
| 53750 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-0 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). La Serra. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XII-XVIII | <p>Masia l'estructura de la qual és un xic complexa, tant de planta com d'alçat. La façana principal es troba orientada a migdia; en aquest indret el cos és cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, amb un cos de porxos adossat a la part esquerra, on la vessant del cos es prolonga. Al davant s'hi formen dependències agrícoles que, junt amb un portal, tanquen la lliça. A ponent s'hi descriuen tres cossos graonats, el de la part nord més elevat. L'estat de conservació és mitjà i es troba força abandonada. A l'era s'hi conserva una interessant construcció circular destinada a guardar el 'boll'. És construïda bàsicament en pedra.</p> | 08129-16 | Múnter | <p>Mas antic que es troba al sector de Múnter i del qual no en tenim cap notícia documental, llevat d'una dada constructiva datada al XVIII, el 1782.</p> | 41.8824800,2.2160900 | 434959 | 4637025 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53750-foto-08129-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53750-foto-08129-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53750-foto-08129-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||
| 53751 | Matavaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matavaques | <p>AADD. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal. (Osona i Ripollès). Barcelona: 106 IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 433. TORRENT, C. (1982). Matavaques. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, en la qual hi ha un portal adovellat orientat a migdia; a la part superior hi ha una finestra de tipus conopial i de pedra calcària tova. La casa és de grans dimensions i està construïda íntegrament en pedra i ha estat reformada recentment. A la part esquerra hi ha un cos afegit i cobert a dues vessants. A llevant hi ha un altre cos annex. Malgrat haver estat reformada i pintada manté la típica estructura de casa pairal.</p> | 08129-17 | Múnter | <p>Antiga masia que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. La trobem esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas per aquella època NOFRE MATHA VACAS; malgrat que canviï la grafia del nom és el mateix. Segurament, el rector de l'església de Sant Esteve, a la segona meitat del XVI, procedia d'aquest mas, ja que trobem registrat en el mateix fogatge a mossèn Jaume Matha Vacas. El mas, com indica el portal d'entrada fou reformat al XVI (1565).</p> | 41.8791800,2.2256600 | 435750 | 4636652 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53751-foto-08129-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53751-foto-08129-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53751-foto-08129-17-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||
| 53771 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-7 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Aquest mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati al davant i una petita era. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una d'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola, i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. La teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana; mentre que al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de mida mitjana, mentre que l'obertura central fou convertida en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem. Els únics cossos annexos al mas el formen un petit magatzem, adossat al mateix edifici pel cantó sud-oest.</p> | 08129-37 | Zona del Vilardell | <p>Les notícies històriques de cal Ros són força recents, enfront cal Ros de Múnter, situat a l'altra parròquia. Per la seva tipologia, aquest mas es pot ubicar a mitjan del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim de 'cal Ros' es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria de la zona de Múnter. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.8947600,2.1823300 | 432171 | 4638415 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||
| 53772 | Cal Ros de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-munter | XII-XVIII | <p>Mas conegut com a Can Ros o Can Ros de Múnter. Es tracta d'una explotació agrícola-ramadera situada a la plana de Múnter, al peu del camí antic de Muntanyola. Aquest edifici és de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada nord-sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. Estructura formada per planta baixa i una planta sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries, on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada pel pendent del terreny, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres.</p> | 08129-38 | Múnter | <p>Les primeres referències històriques sobre can Ros o cal Ros de Múnter les trobem en els diversos fogatges tant del 1497 com el de 1553, així com en les nombroses visites pastorals del bisbe de Vic a Sant Esteve de Múnter. Aquest mas sembla tenir un origen que es remunta a la Baixa Edat Mitjana, en un moment d'ocupació de nous territoris i d'ampliació de les explotacions. Aquest apareix successivament a la documentació en els diversos llibres de naixements, matrimonis i defuncions, tot i que aquest mas no va assolir la importància política i econòmica d'altres masos de la zona com Matavaques, Dosrius, etc. A nivell estructural presenta nombroses reformes, la gran majoria datables en el transcurs del segle XVIII o ja dins el segle XIX. Actualment és una masoveria; el propietari ha mantingut l'estructura del mas, amb molt poques reformes, i els masovers mantenen part dels terrenys conreables, bàsicament els horts, però no tenen bestiar.</p> | 41.8816200,2.1965200 | 433334 | 4636945 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53772-foto-08129-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53772-foto-08129-38-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||||
| 53773 | Can Fabré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabre | XII-XVIII | <p>Masia formada per dos cossos adossats i articulats al voltant d'altres dependències agrícola-ramaderes. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes de planta rectangular orientada sud-nord, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta els murs de paredat comú utilitzant pedres de petites i mitjanes dimensions lligades amb morter i pedres cantoneres, que actuen tant d'element arquitectònic com d'element decoratiu. Les obertures conformades per finestres apareixen emmarcades per carreus de pedra ben tallats i de dimensions considerables, seguint una organització en vertical. L'estructura interna del mas segueix la modulació estàndard on tota la planta inferior de la casa; estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes, i la part superior a les dependències d'ús privat. Una segona construcció, annexada a l'estructura anterior per la banda est, segueix la mateixa tècnica constructiva anterior i conforma una petita porxada. Aquest conjunt arquitectònic presenta altres estructures annexes de factura força moderna i dedicades als animals.</p> | 08129-39 | Múnter | <p>La primera referència documental del mas Fabré o Febrer la trobem en el fogatge de 1553, amb la presència del Jaume Febrer com a cap de família; tot i això, la construcció d'aquest mas podria ser anterior al segle XIV. La resta de documentació moderna conservada en el bisbat de Vic fa referència a la família Febrer com una de les més importants de la parròquia de Múnter, juntament amb el mas el Vilar de Múnter, Matavaques, etc. Els habitants del mateix mas, fins fa poc, es cognomitaven encara Febré.</p> | 41.8736000,2.2252000 | 435706 | 4636033 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||||
| 53774 | Can Gaja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaja | XII-XVIII | <p>Edifici de planta rectangular amb un segon cos adossat a mode de dependència annexa, orientada de sud-oest i adaptada al turó de margues de fons de Plana, on s'aixeca. Els murs són de paredat comú, amb carreus de pedra local treballats bastament i amb pedres de dimensions més grans a les cantoneres. L'estructura s'organitza en base a planta baixa i primer pis amb una entrada i la cuina a planta baixa, i les habitacions al primer pis amb els interiors arrebossats. Les obertures utilitzant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i disposades a diferents alçades. Tot i tractar-se d'un mas de petites dimensions, al voltant es poden veure diversos annexes ramaders.</p> | 08129-40 | Múnter | <p>Edifici situat al costat de l'església parroquial de Múnter.Tot i que aquesta casa ha estat molt reformada, segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat a tot aquest entorn de sabrera. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura ni cap element de relació amb el seu topònim.</p> | 41.8776700,2.2150500 | 434868 | 4636492 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53774-foto-08129-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53774-foto-08129-40-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||||
| 53775 | Can Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guell | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | <p>Mas conegut com Can Güell, situat sobre una petita esplanada a l'obaga sobre l'Aliberch, s'hi accedeix des d'una pista que porta de l'ajuntament a l'Aliberch i que es bifurca al Sot de l'Om per anar pel Camí dels Sagraments. L'edifici força gran, està format per un cos principal, de planta quadrada, i està format per dos pisos, dels quals un no en conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. La teulada conservada hauria estat de doble vessant. Els annexos ramaders es disposen al voltant del cos principal, i també es troben parcialment enrunats. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva alguna de les obertures, tot i que no s'observa cap inscripció marcada; algunes presenten l'ampit, la llinda i els brancals de pedra amb arestes bisellades.</p> | 08129-41 | Zona del Vilardell | <p>Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix, segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies.</p> | 41.8930300,2.1901700 | 432819 | 4638217 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53775-foto-08129-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53775-foto-08129-41-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||
| 53776 | Can Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleo | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici de planta gairebé quadrada format per una estructura de planta baixa, primer pis i golfes o sota teulada. La coberta és a doble vessant orientada nord-sud. Als murs presenta una fàbrica formada per carreus de pedra de mesures diverses, desbastades, lligades amb fang; i restes d'arrebossat amb morter de calç. Sembla que inicialment podria haver-hi hagut una casa de dimensions més petites, i amb la porta centrada, formant un primer edifici de planta baixa i planta sota coberta, i que posteriorment s'amplià cap a l'est. La porta i les finestres no són de l'edifici original. La porta principal, amb brancals de pedra, té una llinda monolítica amb la inscripció '17 I [una 'M' i una 'A' superposades, damunt la 'A' hi ha una creu] S 24', data en la que es devien fer les primeres reformes importants; damunt la llinda hi ha un arc de descàrrega amb pedres disposades a plec de llibre; damunt hi ha una finestra amb brancals de pedra i ampit i llinda monolítics. A la dreta de la porta, al cos afegit, hi ha una petita finestra amb elements monolítics i al damunt, a la primera planta, una finestra semblant a la de sobre la porta, però una mica més petita i l'ampit modificat. La planta sota coberta correspon a una represa, aixecant la teulada, mentre que a la façana est s'observa clarament el nivell de la primera teulada. Les finestres són de maó massís i llinda de fusta. A la façana est també hi ha una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra. A l'interior de la planta baixa del mas l'accés a les diferents dependències es fa a través de portes amb brancals de pedra i llinda monolítica. Adossat a la façana oest hi ha dos cossos més, de planta baixa, corresponents a corrals i pallissa força modificats. A migdia hi ha un cos afegit, de planta baixa, que servia de corral, fet en pedra i ara molt modificat. A la façana nord hi ha diverses finestres de maó massís i un cos afegit construït amb totxanes.</p> | 08129-42 | Zona del Vilardell | <p>Aquest topònim no apareix a la documentació de l'església parroquial de Muntanyola fins entrada l'època moderna. L'any 1780 el mas va passar a ser propietat del mas la Riera, esdevenint una masoveria. Aquest mas formaria part de les segones explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona, amb una cronologia del segle XVI o anterior. La documentació sobre aquest mas és força parca, i no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta segurament el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb sota coberta a doble vessant, i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos addicionals de difícil adscripció, associats al creixement del mas i de la família, en un context d'època moderna.</p> | 41.8961600,2.1912000 | 432908 | 4638563 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||
| 53777 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-5 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Mas aïllat de baixos més dos pisos amb nombrosos annexes ramaders formats per corrals pel bestiar a la part del darrera, i una pallissa situada perpendicular a la façana. La teulada aiguavessa a façana, i són poques les obertures ben marcades en aquest espai. Destaquen les llindes de les finestres de les parets laterals. A la façana hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, i quatre finestres ben marcades. Dues rosetes en relleu a fora i una a l'interior de l'arc, motllures. Al voltant, i a l'ampit i a sota d'aquest tres rossetes en relleu. A l'interior, conserva embigat de fusta i paviment de pedra.</p> | 08129-43 | Múnter | <p>La primera referència d'aquest mas la trobem al 1217, on s'esmenten els masos de Múnter, essent dels més antics juntament amb altres masos de l'entorn. Ja en època moderna les referències són més freqüents, i aquest mas apareix documentat el 1540, on es fa referència al mas Puig, al mas de la Coma (des de 1448) i quatre peces de terra des de 1448-1450. L'edifici apareix datat a la llinda d'una finestra que originalment corresponia a una porta del darrera, en el forn i a un altre punt de fora la casa amb cronologies del segle XVIII. Recentment s'hi ha afegit tota la part dreta de la casa, imitant perfectament la tipologia original i reaprofitant la llinda mencionada.</p> | 41.8725200,2.2111900 | 434542 | 4635923 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53777-foto-08129-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53777-foto-08129-43-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||
| 53778 | Can Riera dels Assençaments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-dels-assencaments | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Nomenclàtor de la Província de Barcelona. 1860. Llibrets de l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola (1255-1972). 101 unitats en paper i pergamí. Arxiu Episcopal de Vic. http://www.canriera.com/</p> | XII-XVIII | <p>Mas de planta quadrada amb coberta a doble vessant de teula aràbiga disposada en direcció nord-sud. Es tracta d'un habitatge format per dues construccions de planta rectangular, unides per l'interior, i fetes en dues etapes diferents, com es pot observar segons el diferent nivell constructiu aplicat. L'estructura s'organitza en planta baixa, primera planta i pis sota coberta; seguint la organització dels masos tradicionals. A la planta baixa hi havia hagut els corrals i la façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; i el parament est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxo. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra local ben desbastada, mentre que les nombroses bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida que actualment es troba amortitzada com a espai ramader. El conjunt encara manté bona part de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva el paviment de pedres.</p> | 08129-44 | Zona del Vilardell | <p>Edifici construït sobre un petit turó entre el camí dels sagraments i el camí a l'Aliberch. Tot i que es té molt poca documentació d'aquest mas amb aquest topònim, la factura sembla indicar la seva construcció en un moment incert de l'època moderna. Es desconeixen els diversos propietaris que ha tingut el mas, però sí que sabem que en el segle XIX consta com Riera dels asensaments. Altra informació la proporcionen els diversos llibrets de l'arxiu episcopal de Sant Quirze i Santa Julita, que esmenten habitants congnominats Riera, en aquesta zona. I també apareix en el Nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860 com a Masia casa de labranza. Actualment l'espai ha estat arranjat i adequat per a fer-hi activitats de turisme rural com a lloc de residència de pagès.</p> | 41.8931100,2.1843500 | 432337 | 4638230 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||
| 53779 | Mas el Castell de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-castell-de-munter | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Edifici exempt amb coberta a dues vessants orientades nord a sud i amb el carener perpendicular a la façana. El conjunt està format per planta baixa i un primer pis. La façana principal és oberta a l'est, mentre que la a façana sud, després de 1940, s'hi va adossar una estructura, de planta i pis i amb un porxo a zona de la primera planta. Totes les obertures es troben emmarcades, així, les portes i finestres conserven els brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. A la porta principal hi ha una llinda amb la inscripció '1789'. A la dreta de la porta, a la planta baixa, es conserva una finestra esqueixada. La tècnica constructiuva emprada i visible en els murs exteriors és la pedra, ben desbastada i disposada a la planta baixa, i de tàpia al pis superior. A la resta de l'estuctura, la pedra és irregular, sense polir, i està lligada amb fang. Els murs interiors tenen un sòcol de pedra fins a 1,30 m. d'alçària i, la resta, està construït amb tàpia. Al nord-est hi ha una sèrie d'annexes ramaders, formats per unes corts en pedra, només de planta baixa i reformades parcialment amb totxo; Tota l'estructura ha estat parcialment arrebossada de nou i no es pot veure el parament exterior.</p> | 08129-45 | Múnter | <p>Només hi ha la referència de la data a la llinda '1789', i les característiques formals dels brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, sembla que l'estructura inicial havia de ser més petita que l'actual, en pedra, tot i que la restauració que s'ha fet del conjunt no permet definir-la. Aquest mas es troba situat dins el grup d'explotacions agrícola-ramaderes de la zona de Múnter. La zona de Múnter, pronunciada com a Munta, apareix documentat al 929 com a villa de Montari, i en altres documents com a Motabri. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dant de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Aquests, a mitjan segle XIII, eren de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, i després passaren als Montcada i a partir del 1293, a la família Brull. Per successió familiar al segle XV passaren als Alta-riba de Riudeperes i als seus descendents, nomenats comtes de Múnter al 1698. Actualment encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. L'església de Sant Esteve de Múnter fou renovada al segle XII i transformada, amb elements barrocs, al segle XVII. Té encara l'absis romànic ben conservat i també una bona part dels murs de la nau i la base del campanar. Del castell situat sobre el mas del Castellar, resten alguns paraments del segle XIII. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> | 41.8778500,2.2148200 | 434849 | 4636512 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53779-foto-08129-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53779-foto-08129-45-2.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||
| 53783 | Bassa de Postius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-postius | XII-XVIII | <p>Bassa de forma rectangular situada a l'entrada del mas Postius, a la banda septentrional del turó i a un nivell inferior d'on s'assenta el mas. Té dues parets fetes amb pedra del país, unida amb morter de calç, i una és roca natural. El mur té una amplada de 90 cm i una alçada de 6 m. A la capçalera de la bassa, en el punt més estret, hi ha una escala de 5 graons que porten a una portella que hauria servit per controlar el pas de l'aigua. Cal assenyalar que sempre hi ha aigua, amb el qual s'ha creat una espècie d'ecosistema amb fauna i flora típica dels llocs humits. Es tracta d'una gran obra de captació de recursos hidràulics.</p> | 08129-49 | Postius | <p>Bassa vinculada a la presència del mas Postius i a l'abastiment de recursos hidràulics del mas, a partir de la captació de l'aigua pluvial.</p> | 41.8839900,2.1327500 | 428046 | 4637259 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53783-foto-08129-49-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||||
| 53784 | Clavegueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clavegueres | XII-XVIII | <p>Masia formada per tres cossos adossats i articulats davant un espai obert o era. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta les parets arrebossades, a causa de les recents reformes efectuades. Les obertures es disposen en finestres de factura senzilla i de dimensions mitjanes. La porta d'accés és rectangular. Sobre la portalada principal hi ha un balcó i la resta de finestres. L'interior ha estat força malmès. Les dues altres construccions són més baixes. La seva planta és rectangular i la coberta és a una sola vessant, seguint una estructura de planta baixa i pis. Els murs d'aquesta edificació són de paredat comú i amb pedres cantoneres; amb una disposició regular de les obertures i deixant entreveure alguna ampliació o remodelació. Tota la planta inferior d'aquestes estructures annexes de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes. Aquest conjunt arquitectònic tripartit presenta altres estructures annexes, que s'han d'associar a activitats de caire bàsicament agrícola.</p> | 08129-50 | Múnter | <p>L'origen del topònim d'aquest mas és desconegut, i sembla tenir certa connotació pejorativa. La seva construcció es pot situar en el decurs de l'Edat Mitjana, segurament cap el segle XIV, moment de gran augment demogràfic de la zona de Múnter. Tot i això, actualment, a causa de les importants reformes efectuades, no resta cap evidència constructiva que permeti deduir la seva antiguitat. La zona de Múnter apareix documentada al 929 com a villa de Montari, tot i que presenta ocupació humana des del neolític final. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> | 41.8814200,2.2225800 | 435496 | 4636903 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53784-foto-08129-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53784-foto-08129-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53784-foto-08129-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||||
| 53785 | Comanovella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comanovella | XII-XVIII | <p>Masia de planta rectangular formada per dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge del mas i un segon cos perpendicular al primer, utilitzat com a annexes ramaders i magatzem, i també amb les funcions de cobert. La tècnica constructiva emprada es centra en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç, deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local, que posteriorment van ser pintades de blanc. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica; la porta d'accés al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular, i tres finestres, una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular. Té un forn exterior.</p> | 08129-51 | Zona del Pla del Vilar | <p>La història de Comanovella és força recent i s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII, depenent del mas Perdaltes o Oliveres. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència. La seva situació privilegiada sota el pla de Perdaltes va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest petit establiment, situat ben allunyat a la zona del Pla del Vilar.</p> | 41.9209500,2.1046500 | 425757 | 4641387 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53785-foto-08129-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53785-foto-08129-51-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||||
| 53786 | Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dosrius | <p>Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | <p>Masia aïllada i protegida per un mur de contenció fet de pedra seca i bastament lligat amb morter. Es tracta d'un mas isolat amb una sèrie d'estructures annexes, unes quadres i una pallissa. L'edifici principal està format per un cos rectangular de planta baixa i primer pis amb obertures rectangulars ordenades simètricament al llarg de la façana en grups de dos. Aquest cos presenta un annex a la banda sud format per un cos elevat amb contraforts que suporta una galeria a sobre, actualment coberta. Al mur lateral hi ha finestra adintellada i dues finestretes, una espitllerada. Tres contraforts reforcen l'altíssim mur de migdia, un d'ells destruït. La teulada aiguavessa a la façana, on hi ha forats que van servir per encastar bigues de fusta. La llinda de la porta principal porta la data de 1793. A la dreta hi ha una altra porta on els muntants formen un arc en funció de mènsula. A l'interior es conserva una porta amb arc conopial amb tres rosetes i motllures. Els propietaris del mas han intentat mantenir l'estructura original; amb tot es veu a través dels paraments les diverses reformes que ha sofert aquest mas. Davant de la casa es troba una petita era de lloses construïda i la pahissa i quadres. Aquests annexes presenten una factura més senzilla; es tracta d'edificis d'una sola planta amb diverses obertures cobertes amb una coberta de teula aràbiga d'una sola vessant. Les pedres són de petites i mitjanes dimensions, poc desbastades i amb clares evidències d'importants reformes i modificacions amb desploms i reparacions.</p> | 08129-52 | Múnter | <p>L'edifici conserva una dovella amb la data de 1793 a la porta de la façana principal, però aquest cos principal sembla més antic, possiblement de la primera meitat del segle XVII, tot i que el mas apareix esmentat en l'abundant documentació parroquial des del segle XIII com a mas de Sant Esteve de Múnter. El mas anirà apareixen en la documentació baix medieval i moderna formant part dels dominis dels Montcada a Múnter, i l'any 1540 amb el mas Dosrius, amb altres masos del la zona. En el fogatge de 1553 apareix com a cap de casa Joan Dosrius, i aquestes referències es faran més o menys contínues al llarg de l'època moderna i contemporània, esdevenint un dels masos més influents de la zona. El desenvolupament dels nucli a l'entorn de l'església de Sant Esteva va donar-se simultàniament al procés de reocupació dels masos rònecs que havien estat desocupats des de la Baixa Edat Mitjana, així com de la recolonització dels espais agraris abandonats, permetent l'expansió i creixement de bona part d'aquestes unitats d'explotació agrícola i ramadera.</p> | 41.8785800,2.2252700 | 435717 | 4636585 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53786-foto-08129-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53786-foto-08129-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53786-foto-08129-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||
| 53787 | El Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boix-0 | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Mas de planta baixa, primer pis i segon pis sota teulada, segons informacions orals. Actualment es troba enrunat i cobert per abundant vegetació. Possiblement l'estructura inicial s'hauria ampliat; la tècnica constructiva emprada és la pedra, poc treballada, de mitjanes dimensions, amb un ús abundant del tapial.</p> | 08129-53 | Zona del Pla del Vilar | <p>El mas Boix, ben ubicat en els Plans del Vilar, s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII, depenent del mas Perdaltes o Oliveres. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència. La seva situació privilegiada i isolada va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest petit establiment, situat a l'extrem oest del municipi, i amb greus dificultats de comunicació terrestre.</p> | 41.9154300,2.0999100 | 425358 | 4640778 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53787-foto-08129-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53787-foto-08129-53-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | |||||||||
| 53789 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-3 | XII-XVIII | <p>Edifici de planta rectangular format per planta i pis, amb un segon cos adossat a mode de dependència orientada de sud-oest. L'estructura original presenta nombroses remodelacions en obra nova. Els murs són de paredat comú amb carreus de pedra local treballats bastament combinant amb obra. El mas s'estructura en planta baixa i primer pis amb una entrada i la cuina a planta baixa i les habitacions al primer pis seguint un patró constructiu estable. Les obertures es realitzen mitjançant un aparell de carreus ben tallats de diferents tamanys i es troben distribuïdes a diferents alçades. Tot i tractar-se d'un mas de petites dimensions al voltant es poden veure diversos annexes destinats a les diverses tasques agrícoles i ramaderes.</p> | 08129-55 | Múnter | <p>Tot i que no tenim cap més evidència documental ni arquitectònica, es pot afirmar que la construcció d'aquest mas es pot remuntar a l'època moderna. Aquesta construcció de factura senzilla es trobava a l'eix de comunicació de la parròquia de Múnter i al peu del camí de la Plana de Vic al moianès i Manresa. La seva construcció també s'ha d'associar a un moment d'augment demogràfic de tot aquest entorn. El seu creixement es relaciona a la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos propers, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a l'autoconsum, sempre vinculats als grans masos del sector de Múnter.</p> | 41.8790500,2.2082000 | 434301 | 4636650 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53789-foto-08129-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53789-foto-08129-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53789-foto-08129-55-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 | ||||||||||
| 53790 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-2 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Masia de planta quadrada, organitzada en planta baixa i primer pis. El conjunt presenta una coberta a doble vessant disposada d'est a oest, que està parcialment sobre elevada respecte el seu inici. La tècnica constructiva emprada es centra en murs de pedra sense polir; a la primera planta els murs interiors són de tàpia i, els exteriors, de pedra placada. La porta original de l'edifici és actualment a l'interior del conjunt, amagada per un cos adossat a la façana sud; aquest tenia un arc de mig punt, destruït al construir el cos adossat, tot i que encara conserva els brancals de pedra. Aquesta construcció actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple on, a la zona est, ja des d'antic, se li va afegir un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest, i entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord. A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites, amb pedra, ja que alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment, i també hi ha una porta tapiada amb totxana. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Al segle XX es van construir a l'entorn diversos annexes ramaders, dels quals destaca un cos a la façana est. Els brancals del porxo i la barana estan fets amb totxos; les llindes són de bigueta. Al costat est hi ha diversos corrals adossats; el primer es construí amb pedra i, posteriorment, es va ampliar utilitzant la totxana com a element de construcció; la porta inicial va ser tapiada amb pedres en el moment de fer aquesta ampliació.</p> | 08129-56 | Castell de Muntanyola | <p>Una primera referència documental la trobem en la documentació del segle XVIII, on s'esmenta a un tal Mas, propietari del mas. La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força antiga i, per tant, pot ser que abans el conjunt tingués un altre nom. Actualment la família que encara ho porta es cognomina Mas. L'edifici no presenta cap llinda marcada ni es conserva documentació antiga a la casa. Tot i això, cal assenyalar la seva ubicació privilegiada, sobre la riera de Muntanyola entre els masos de la Roca, la Riera o el Dalmau.</p> | 41.8916000,2.1691900 | 431077 | 4638074 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53790-foto-08129-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53790-foto-08129-56-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,09 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.