Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53902 | Presa de Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-tresserres | XX | <p>Presa edificada sobre la riera de Muntanyola, a sota el mas Tresserres. Aquesta estructura, de grans dimensions està construïda amb ciment i encofratper tal de facilitar el seu aprofitament. Es tracta d'una obra de fàbrica complexa construïda sobre el curs d'aigua per a usos particulars.</p> | 08129-168 | Mas Tresserres. Urbanització de Fontanelles. | <p>Construcció relacionada amb les necessitats de captació d'aigua de la zona, sobretot dels masos Vilafort i Tresserres a inicis mitjan segle XX, en aquest cas canalitzada a través de la Riera de Muntanyola des de la seva conca de recepció.</p> | 41.8570400,2.1570400 | 430032 | 4634247 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53902-foto-08129-168-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53889 | Llegenda de Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-tresserres | <p>BRUNELLS, I. (1996). Muntanyola. Revista trimestral n. 7. setembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 2</p> | XVIII-XX | No massa coneguda | <p>Anys enrere era costum, pels vols de Tots Sants, quan a les cases ja havien recollit el blat de moro, fer l'espellofada abans que aquest es florís. Això es feia a la nit, un cop arreglat el bestiar i amb l'ajuda del veïnat, cada dia en una casa diferent, fins que s'havia acabat el blat de moro. Llavors es feia la castanyada amb aiguardent i després cadascú a casa seva. L'espellofada solia ser una tertúlia molt agradable on s'explicaven infinitat de contes vora del foc. Un d'aquests contes era una llegenda, la de Tresserra de Muntanyola, i que diu així: Hi havia una vegada un home que va passar la nit a Tresserra i, ja de matinada, va sentir arrossegar cadenes per l'empedrat de l'entrada. Creient que era de dia, es va llevar i, en obrir la finestra, va veure que encara era fosc. Va escoltar per saber si estava somiant o si, de debò, havia sentit cadenes arrossegant. De cop va sentir una veu que deia: -On és en Joan? -A la cort dels bous- deia una altra veu. Ell sabia que no hi havia ningú que es digués Joan a la casa i va restar perplex. Al cap de poc va tornar a sentir les mateixes veus i el mateix ròssec de cadenes. Va sortir de la cambra amb una espelma que tenia i va voler esbrinar què era el que passava quan, de sobte, una bufada misteriosa li va apagar l'espelma. Esfereït va tornar a la cambra, d'on no va sortir fins que va ser de dia. Aquell mateix matí, en trobar els de la casa, va veure que aquests es comportaven d'una manera tan natural que semblava com si ningú més no hagués sentit res. Preocupat i volent aclarir les coses va preguntar: -Que heu sentit algun afany aquesta nit? -No -Es que m'ha semblat sentir un soroll. -No en feu cas, aquesta casa ressona molt! No va preguntar res més. Només tenia ganes d'anar-se'n com més aviat millor i així ho va fer. En comentar amb els veïns l'anècdota va rebre una resposta que el va treure de dubtes. Aquesta fou la següent: A Tresserra hi havia una ànima en pena. A la nit se senten veus i cadenes, sobretot quan hi ha algun foraster. Heu vist aquella mà que hi ha a la paret de l'escala. Doncs no s'esborra amb res, ni amb calç ni rascant-la, i si sembla que s'ha esborrat, al cap de poc torna a aparèixer. Diuen que està marcada amb sang. Anys després, fent obres, varen trobar un home enterrat a la cort dels bous, que varen portar al cementiri. Des de llavors mai més s'han sentit les veus ni les cadenes i aquella mà no l'ha vist mai més ningú.</p> | 08129-155 | Mas Tresserres | <p>Bona part del llegendari popular es centra en històries relacionades amb cases abandonades i aïllades de la resta de la població. Aquest és el cas del gran mas de Tresserres; la casa actualment força inaccessible, abandonada i parcialment aterrada, es coneix també com la casa de les bruixes per part dels habitants del lloc. En aquest cas, la llegenda recula al període en què la casa era habitada, durant els segles XVIII i XIX, i la història narrada fa referència a l'existència de fantasmes i esperits i d'altres fenòmens estranys que es creu que habitaven aquests indrets.</p> | 41.8574800,2.1592700 | 430217 | 4634294 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53889-foto-08129-155-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53824 | Vilafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilafort | <p>BRUNELLS, I. (1999). Cadastre 1767. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Masia formada per un edifici civil de planta quadrada de grans dimensions i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquesta construcció presenta un cos de planta rectangular amb diversos cossos annexes. La coberta del mas és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia, i l'estructura completa consta de planta, primer pis i golfes. El sistema arquitectònic utilitzat es centra en la construcció de murs de pedra basta de calcària unida amb morter de calç i les obertures són llindes de pedra picada i parcialment arrebossada, sense massa elements decoratius. La façana sud d'aquest edifici civil presenta un portal d'arc apuntat i es troba flanquejat per dues finestres amb reixes de forja a la planta baixa, tres balcons (el central amb la llinda datada i dibuixada) al primer pis i tres portals. Aquests portals es troben parcialment tapiats formant finestres, el central amb arc rebaixat i motllurat amb el cap d'un monjo i una monja esculturats, de gran valor arquitectònic. Al primer pis el ràfec és de teules, i sobre el carener hi ha un carreu datat i coronat amb una creu de ferro. La façana nord presenta dues finestres a la planta i cinc al primer pis (la central amb inscripció a la llinda i ampit motllurat) i dos contraforts. La coberta, ja esmentada, presenta una cobertura de bigues, llates, rajoleta i teula aràbiga. Les diverses reformes del mas es donaren per la façana est, on es poden apreciar dues ampliacions, la primera de les quals segueix la simetria de la façana principal, i una segona que forma un cobert acabat amb material constructiu contemporani i de funcions diverses. A l'altra banda l'annex és utilitzat com a cuina. Ambdues façanes est i oest presenten adossats diversos coberts de totxana i uralita de construcció recent amb funcions de magatzem agrícola i estables per al bestiar.</p> | 08129-90 | Zona de la Vall- Urbanització de Subirana | <p>El nom Vilafort apareix documentat per primer cop a Muntanyola en un document de 1198, on es detallen les afrontacions del Castell de Muntanyola i s'esmenta aquest mas amb aquest topònim. Tot i això, bona part de la documentació escrita sobre el mas serà de l'època moderna. Aquesta casa forta, com el seu nom indica, apareix junt a 9 masos més en el fogatge 6 octubre de 1553, on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Quirze un tal Pau Vilafort. Aquesta família seria la propietària del mas com ho seran fins mitjan època moderna. Aquesta construcció va patir diverses ampliacions i reformes evidenciades en la varietat dels paraments exteriors dels seus murs. A la primera construcció de planta rectangular s'hi afegiran altres cossos, de dimensions més reduïdes. El paper d'aquesta família junt a la de Tresserres fou cabdal en el desenvolupament del límit de Muntanyola i la seva relació amb els masos del terme municipal de Collsuspina, i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador del mateix mas en la reconstrucció de la veïna església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina) en època moderna. El mas Vilafort constava de 5 quarteres i 6/24 d'un altre repartides en 6 quarteres i 6/24 de sembradura (de diversa qualitat), 4/24 de quartera d'horta, 6/24 de quartera de fruiters, 6/24 de quartera de boïga , 12 i 8/24 quarteres de bosc, 16 quarteres de pastura i 6 quarteres de rocals. Termeneja a llevant i migdia amb el terme de Tona a ponent amb el mas Tresserra i a tramuntana amb el mas Vilavendrell. En el cadastre del 1767 el propietari era Domingo Postius, del mas Postius.</p> | 41.8575000,2.1592100 | 430212 | 4634297 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53824-foto-08129-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53824-foto-08129-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53824-foto-08129-90-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53881 | Font del carrer Vilafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-vilafort | XVI-XVIII | Presenta mal estat | <p>Element format per un mur o bancal construït amb paredat comú de petites pedres de procedència local, escassament treballades, i disposades seguint la tècnica de la pedra seca. L'estructura, de factura rectangular, es troba assentada sobre el terreny natural quedant recolzada per la part nord-oest a un marge. Aquesta paret de pedra seca presenta una obertura rectangular de petites dimensions de forma senzilla acabada amb les mateixes pedres que la feixa. Correspon a un petit brollador o punt de captació d'aigües pluvials o de la vessant del mateix turó on s'ubica, en el barri de Fontanelles, on han quedat evidències del pas de l'aigua a través de l'imprompta de la calcificació de les parets de l'obertura. Els veïns de la zona recorden anys on l'existència d'aigua era freqüent en aquest indret, tot i que recentment no és així. Actualment, aquest indret es troba sec i el pas de l'aigua és totalment estacional.</p> | 08129-147 | Urbanització de Fontanelles | <p>L'arranjament d'aquest indret i condicionament com a font s'ha d'associar a l'important explotació antròpica de la zona, que es donà en aquest indret des del segle XIV i sobretot en època moderna. Aquest fet ve acompanyat per un augment de la població, que propicià l'aparició de noves petites explotacions i el reconeixement del territori i, per tant, la localització dels diversos punts d'obtenció de recursos hídrics.</p> | 41.8581500,2.1796300 | 431908 | 4634352 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53881-foto-08129-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53881-foto-08129-147-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53823 | Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresserres | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Masia formada per un edifici civil de planta quadrada de grans dimensions i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a tres vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que els de les golfes són de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna, i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb la dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta i quatre finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres quatre finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i quatre finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos, encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració.</p> | 08129-89 | Zona de la Vall- Urbanització de Subirana | <p>El nom Tresserra apareix documentat per primer cop a Muntanyola a l'acta de consagració de l'església de Sant Quirze i Santa Julita, on consta com a testimoni un tal Babot de Tresserra. La ubicació del mas té lloc poc després, en un document de 1198 on es detallen les afrontacions del Castell de Muntanyola i s'esmenta Tresserra. Tot i això, bona part de la documentació escrita sobre el mas serà de l'època moderna. La casa forta del Tresserres apareix junt a 9 masos més en el fogatge 6 octubre de 1553, on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Quirze un tal Joan Tresserra. Aquesta família seria la propietària del mas, com ho demostren les diverses llindes inscrites amb el seu cognom. Una altra data sobre el mas l'aporta la dovella central del portal a la façana sud, concretament amb la inscripció de 1676 indicant una reforma del mas. Aquesta construcció va patir diverses ampliacions cap al sud, plasmades en els paraments exteriors dels seus murs. A la primera construcció de planta rectangular s'hi afegirà un segon cos, de dimensions més reduïdes, i finalment un tercer cos que seguirà, en la mesura possible, els mateixos patrons arquitectònics que la resta. El paper d'aquesta família fou cabdal en el desenvolupament del límit de Muntanyola i la seva relació amb els masos del terme municipal de Collsuspina, i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador del mateix mas en la reconstrucció de la veïna església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina) en època moderna. Actualment el mas manté les seves funcions principals, que continuen essent agrícola- ramaderes.</p> | 41.8587900,2.1579200 | 430107 | 4634441 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53823-foto-08129-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53823-foto-08129-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53823-foto-08129-89-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop es parla de l'existència d'unes mines de carbó, que van ser parcialment explotades al llarg del segle XIX i que foren abandonades amb les restes de vagonetes i eines a dins. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53762 | Cista de Serra Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-serra-subirana | <p>CASTANY, J. (1982). 'Del neolític mitjà-antic al bronze final a Osona'. A Ausa X (102-104). Vic: 61-72. CRUELLS, W. (1984). Cista de Serra Subirana. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Revisat el 08/1990. CURA, M.; VILARDELL, R. (1982). 'El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya'. A Ausa X (102-104). Vic: 153-164. FONT, E. (1982). 'Pobladors d'Osona d'època neolítica'. A Ausa X (102-104). Vic: 113-120. PETIT, M.A. (1975). 'La cista de Serra Subirana Muntanyola (Barcelona)'. A Información arqueológica. Nº 17. Barcelona: 123-125. I.P.A. Diputación de Barcelona. Barcelona</p> | IV mil. | En situació de superficialitat | <p>El jaciment és situat dintre el terme de la urbanització de Fontanelles, que ha canviat radicalment part del seu paisatge original, a partir de la creació d'una nova xarxa viària, que uneix les distintes parts de la mateixa. Segons informacions de Mª A. Petit, es tracta d'una cista rectangular tancada. En la seva visita i reexcavació, ajudada pel Sr. Surroca de Moià, no pogué recuperar cap tipus de material arqueològic. L'autora de l'article dóna el jaciment com a un 'sepulcre de fossa' a partir dels seus elements arquitectònics. Com sigui que malgrat les més de quatre temptatives de localització del sepulcre, aquest no ha pogut ésser localitzat, no podem afirmar ni el tipus de jaciment ni la seva cronologia, pel que utilitzem la descrita per la srta. Mª. A. Petit, última persona que personalment visità el jaciment. El Sr. Surroca, de Moià, qui participà en la reexcavació juntament amb Mª. A. Petit, tampoc ha estat capaç, actualment, de trobar el jaciment, i segons les seves afirmacions aquest possiblement hagi desaparegut com a resultat de les noves xarxes viàries existents de la urbanització.</p> | 08129-28 | Urbanització de Subirana | <p>Zona coneguda des d'antic per la presència de dispersió de material lític i la proximitat de la Fossa d'en Terrades. En aquest sepulcre en forma de cista s'evidencia una variant local en forma poligonal de les Cambres Pirinenques, composta per 4 piles de conglomerat que sostenen una llosa de coberta. L'espai interior fa 0'5 m d'ample i una alçada d'1 m. Es tracta d'una petita cista oberta, de planta irregular amb tendència a la poligonal. Algunes de les lloses típiques han estat substituïdes per visibles blocs petris que li donen certa particularitat en el marc general del megalitisme proper. Actualment, en queda l'esquelet constituït per 4 grans pedres que tanquen una cambra de petites dimensions, conservant in situ la llosa de la coberta. No resten evidències del túmul, ja que possiblement al estar emplaçat en una zona de pendent l'erosió hauria estat molt important. Segueix una orientació est a oest, com la majoria de sepulcres. Són més aviat escasses les troballes realizades a l'entorn d'aquest conjunt, tant per l'important espoli que ha sofert la zona com per l'espès bosc que l'envolta.</p> | 41.8587900,2.1673200 | 430887 | 4634433 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53762-foto-08129-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53762-foto-08129-28-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53842 | Font de Rústiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rustiques | XX | <p>Font construïda al barri de Rústiques Muntanyola. Té per base una estructura rectangular feta de pedra de petites dimensions ben tallada i lligada amb calç en forma de banqueta d'on en surt l'aigua, i està tota arrebossada. Aquesta estructura fa unes mides aproximades de 1'5m de llarg per 0'5 m d'altura, i l'aigua surt per un petit tub, amb una aixeta temporitzadora que la condueix en una petita pica, i allà és canalitzada.</p> | 08129-108 | Muntanyola | <p>Espai arranjat pels habitants de Rústiques Muntanyola. El conjunt no presenta cap element arquitectònic que permeti datar l'estructura construïda de la font, tot i que per la seva factura és dels anys 80 de segle XX. El manteniment i arranjament d'aquest espai són d'època contemporània, i és un lloc força conegut, al estar situat al peu de carretera.</p> | 41.8589900,2.1693200 | 431053 | 4634454 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53842-foto-08129-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53842-foto-08129-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53828 | Alzina monumental de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-monumental-de-fontanelles | <p>MAH/228/2005, 2 de maig: Declaració d'arbres monumentals i actualització de l'inventari d'arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local.</p> | <p>Alzina de grans dimensions que, durant anys, ha servit de punt de referència a Muntanyola, tant pels viatgers de la zona -ja que es pot observar des de bona part del terme-, com pels propers habitants de les urbanitzacions. El seu perímetre, a un metre d'alçada de la base, és aproximadament de 4,5 - 5 metres; la seva copa mesura, linealment, poc més de 20 metres (aproximadament). Fa uns anys es creu que li va caure un llamp, al costat sud; trencant-se part del ramatge principal.</p> | 08129-94 | Urbanització de Fontanelles | <p>La gran alzina de Fontanelles es troba ubicada davant el mas que porta el mateix nom, i que és de propietat municipal. La zona es caracteritza per estar situada sobre una petita elevació o plana, que li permet a l'alzina de gaudir d'abundant llum natural. Es desconeix l'edat de l'espècimen, que de ben segur és centenari. Destaquen les arrels del mateix arbre, que es troben expandides al voltant de l'entorn més immediat i són de grans dimensions.</p> | 41.8606600,2.1802900 | 431965 | 4634630 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53828-foto-08129-94-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
| 53796 | Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontanelles | <p>AADD. (1996). Muntanyola. Revista trimestral n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 11. AADD. (1998). Muntanyola. Revista trimestral n.14. setembre 1998. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6 AADD. (2003/2004). Muntanyola. Revista trimestral n.35. hivern 2003/2004. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Queden els basaments i part de les parets perimetrals del què hauria estat un mas format per un edifici annexat formant una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades i lligades amb morter. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries. També es pot apreciar l'existència d'estructures properes destruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades.</p> | 08129-62 | Urbanització de Fontanelles | <p>Mas que dóna nom a tota la urbanització de Fontanelles, segurament l'edifici actual correspon a una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu, ben documentat en els diverses parròquies de Muntanyola. Aquesta construcció limitaria Vilavendrell i Subirana. Es pot situar en un context de petits i grans arrendataris enriquits que decideixen construir-se una casa pròpia. Aquest petit establiment s'ha d'associar a una petita explotació que es dedicaria a l'explotació cerealista i ramadera d'abast particular i els seus amos apareixen sovint a la documentació baixmedieval i moderna dels corresponents arxius laics i eclesiàstics del municipi. En el cadastre de 1767 consta que Genís Vilavendrell era amo de Fontanelles, on hi vivia Mariano Molist com a masover i jornaler, i aquest constava de 94 quarters i 9/24 d'altre repartits en 11 i 12/24 quarters de sembradura (de primera a tercera qualitat), 2/24 d'horta, 6/24 quarters de boiga, 39 i 13/24 quarters de bosc i 6 quarters de rocals. Aquest confrontava a llevant amb el terme de Tona, a ponent amb el mas Vilavendrell, a Tramuntana amb el mas Saborit i el mas Serra. La finca va ser adquirida per l'ajuntament de Muntanyola al 1996 per 10 milions de pessetes i es té previst realitzar-hi un equipament municipal.</p> | 41.8609500,2.1804500 | 431979 | 4634663 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53796-foto-08129-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53796-foto-08129-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53796-foto-08129-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Fontanelles: habitada per la família Parareda (Joan Parareda Gaja i Antonia Roca Clarà) de Vespella i estadants al mas Vilanera el 1905 amb 9 fills. Feien servir l'alzina de menjador, per fer les xerrades i algun àpat. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53746 | Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/subirana | <p>AADD. (1998). Muntanyola. Revista trimestral n. 14. setembre 1998. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6 IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Subirana. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | Recentment deshabitada, víctima d'espolis fortuïts. | <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants i construïda aprofitant el desnivell del terreny conegut com can Sobirana, Subirana o Subiranes. La façana és orientada a migdia i té un bonic portal adovellat. Al primer pis i al segon, presenten finestres decorades amb motllures gotitzants. La masia es troba en un estat d'abandó; bona part dels annexes presenten la teulada ensorrada. A tramuntana, on coincideix amb el primer pis de l'edificació, hi ha un portal d'arc convex al qual s'accedeix mitjançant una escala exterior. En aquesta part hi ha un cos adossat i cobert a una sola vessant. La masia es troba abandonada i immersa en el complex laberint de la Urbanització de Fontanellles.</p> | 08129-12 | Urbanització de Subirana | <p>Antiga masia que trobem registrada en el fogatge de 1553 del terme i parròquia de Muntanyola; consta com el mas d'en Serra Sobirana. El sector de Muntanyola s'estén per la serra de Muntanyola, que tanca per ponent la Plana de Vic, i la vall compresa entre aquesta serra i la que limita amb L'Estany, entre els masos Vall i Postius. En Genís de Vilavendrell, com consta en el cadastre de 1767, també era propietari del mas Subirana, on vivia Isidre Capdevila com a masover i jornaler; aquest mas constava de 98 quarters i 1/24 d'altre repartits en 8 i 12/24 quarters de sembradura (de primera a tercera qualitat), 2/24 d'horta, 6/24 quarters de boiga, 23 quarters de bosc, 57 quarters de pastura de diversa qualitat i 8 i 17/24 quarters de rocals. Aquest terme confronta a llevant amb el mas Fontanelles, a migdia amb el terme de Tona i a ponent i tramuntana amb el mas Vilavendrell.</p> | 41.8611600,2.1753300 | 431554 | 4634690 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53746-foto-08129-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53746-foto-08129-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53746-foto-08129-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest mas dóna nom al barri de Sobiranes o Sobirana. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53912 | Monòlit avinguda de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-avinguda-de-muntanyola | XXI | <p>Monòlit fet en pedra sorrenca, de base rectangular i d'1 m d'alçària, presenta l'escut del municipi gravat a l'espai central i a sota AJUNTAMENT DE MUNTANYOLA. L'escut, aprovat per ple municipal com a provisional i proposat pel mateix Ajuntament està representat per una muntanya al centre de l'escut, de doble cim i carena, i una corona a sobre. No té gravat</p> | 08129-178 | Encreuament Av. Muntanyola, C/Fontanelles | <p>Element urbà situat en un dels punts d'accés al municipi, a l'encreuament entre el barri de Fontanelles. Mirallà i la carretera de Múnter i Tona. Fou encarregat per l'anterior consistori, essent alcalde Ramon Llorac, l'any 2004.</p> | 41.8616200,2.1871300 | 432534 | 4634732 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53912-foto-08129-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53849 | Font de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanelles | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. | <p>Aquesta font, avui gairebé perduda i sense senyalitzar, es troba en unes feixes darrera el mas Fontanelles, a l'extrem nord de la urbanització que porta el mateix nom. Part d'aquests recursos hidràulics formen el torrent de Vilavendrell, arribant a desaiguar a la Riera de Muntanyola. L'espai ha estat arranjat amb una paret de pedra seca.</p> | 08129-115 | Urbanització de Fontanelles | <p>Es desconeix el moment inicial d'aquesta explotació aqüífera i en quin moment es va arranjar, tot i la seva clara vinculació al mas Fontanelles, clarament evidenciat per la proximitat d'ambdós elements. La presència d'ocupació antròpica en aquest indret podria haver vingut condicionat per l'existència de nombrosos recursos hidràulics de caire estacional. Aquesta brollador no sembla haver estat mai canalitzat per a l'ús de la casa. La presència d'aquest mas es documenta des d'època medieval, i no és d'estranyar que la font o brollador ja fos utilitzada en aquest moment per abastir les diverses necessitats. Actualment, l'activitat urbanística de la zona n'ha modificat el cabal. Molta gent del mateix municipi no la recorda, tot i estar ben ubicada i dins una propietat municipal.</p> | 41.8621700,2.1791800 | 431875 | 4634799 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53849-foto-08129-115-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53843 | Font de Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-subirana | XVI-XIX | Actualment l'espai es troba força abandonat i aquest racó és on abeuren els cavalls i les vaques que hi ha solts dins la finca. | <p>Brollador natural que s'obre sota unes feixes prop el mas de Sobirana. S'accedeix un cop entrat en el recinte del mas, agafant un corriol a mà esquerra i que porta a un petit altiplà on raja l'aigua de forma natural. Just al davant trobem una petita bassa, que actua de recol·lector de les aigües a causa del caràcter impermeabilitzador de l'argila i el terreny natural en aquest indret. No presenta cap element de suport antròpic.</p> | 08129-109 | Urbanització de Subirana | <p>Es desconeix el moment inicial d'aquesta explotació aqüífera i si aquesta va estar mai arranjada. La presència del mas Sobirana en aquest indret podria haver vingut condicionat per l'existència d'aquest recurs hidràulic, així com la propera font de Subirana, inventariada com a Font de Subirana 2. Aquest brollador no sembla haver estat canalitzat, i es desconeix si el mas té algun tipus de sistema procedent d'aquest punt, o d'una mica més amunt. La presència d'aquest mas es documenta des d'època medieval i no és d'estranyar que la font o brollador ja fos utilitzada en aquest moment per abastir les diverses necessitats. Actualment, i a través de la bassa natural que es forma al davant, és l'abeurador del bestiar que es troba lliure dins la finca.</p> | 41.8630000,2.1665700 | 430829 | 4634901 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53843-foto-08129-109-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'ha perdut part del camí que hi menava des del mas Subirana, tot i que aquest encara es pot intuir des de la font. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53853 | Capella de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Puríssima os. 206' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 93.</p> | XIV-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Capella situada al costat del mas la Rovira. Edifici de tradició romànica, orientada de migdia a nord, a causa de la pendent on es troba construïda. És totalment rectangular, sense indicació d'absis o presbiteri, i està construïda amb grossos carreus combinats amb carreuons. Al mur de migdia hi ha la porta rectangular, coronada amb una llinda semicircular, una finestra d'arc de mig punt, de petites dimensions, i un campanar d'espadanya cobert amb teula aràbiga a doble vessant i coronat per una creu de ferro. Aquest campanar presenta importants reformes a nivell estructural, combinant els carreus, les totxanes i les pedres menys desbastades. La resta de la capella també està coberta amb teula àrabiga, tot i resta visible una primera coberta en lloses de pedra. L'orientació, l'aparell i l'estructura semblen indicar que fou restaurada, ja en època medieval, tot i la factura força homogènia de la seva fàbrica.</p> | 08129-119 | Mas la Rovira. Zona de la Vall | <p>Aquesta capella es trobava dins l'antic terme del castell de Muntanyola, tot i estar en un lloc força apartat i perifèric. Des dels seus inicis, fou una capella estretament vinculada a la família propietària del mas. Tot i que es desconeix el moment de la seva construcció, aquesta sembla situar-se en un moment indeterminat de la Baixa Edat Mitjana i l'època moderna. El lloc de la Rovira apareix documentat com a antropònim a l'acta de consagració de l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, datada del 1177, i també com una de les propietats de la família Muntanyola-Montcada a mans del germà de Guillem de Montcada al mateix segle XII.</p> | 41.8630300,2.1410000 | 428707 | 4634925 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53853-foto-08129-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53853-foto-08129-119-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53808 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-2 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>El gran casal de la Rovira està format per un conjunt d'edificacions annexes on s'agrupa la zona d'habitatge i els diferents edificis agrícola- ramaders disposats al l'est i al sud del mas. L'edifici central el forma una construcció de planta quadrangular organitzada en planta i dos pisos. El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra calcària local situats en els angles. La coberta està formada per una teulada a doble vessant amb teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada adovellada que dóna accés a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'estances particulars que es troben en ambdós pisos. Es tracta d'unes escales de factura força senzilla: fàbrica de pedra amb una barana forjada. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures, totes emmarcades amb llindes de pedra de carreus ben tallats que actuen com a principal element decoratiu. De les dues finestres que s'obren a cada pis, les de la banda est van ser modificades passant a ser convertides en balcons. I la finestra inferior de la banda oest va passar a ser un finestral. Al davant de la façana principal es troben dos cossos annexes juxtaposats formats per un edifici d'una planta i terrat a sobre i un altre de planta i pis amb un petit tancat al davant, que presenten una factura més moderna. Es tracta d'una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres i l'arrebossat. El cos de més a l'oest té un ús particular, mentre el segon cos té una doble funcionalitat: la part inferior és utilitzada com a galliner, mentre que el terrat té usos més domèstics. La façana est del mas té un segon cos adossat; es tracta d'una ampliació que s'organitza en base una planta rectangular de planta i pis i un eix de simetria horitzontal, organitzat en petites finestres disposades en grups de tres, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Es tracta d'obertures de petites dimensions, a excepció d'una finestra profusament decorada amb motius gòtics que es troba situada a l'angle sud-oest. La planta baixa d'aquesta edificació seria utilitzada amb fins agrícola- ramaders, mentre que al primer pis s'ubiquen les estances d'ús domèstic del mas. A aquesta estructura s'afegeix un tercer cos de planta rectangular orientat de sud a nord organitzat en planta baixa i primer pis i on s'obren tres obertures, una a la planta baixa corresponent a un gran portal rectangular emmarcat amb llindes de pedra ben tallada i dos finestrals superiors (un dels quals actualment està tapiat). La planta baixa és utilitzada com a garatge, mentre que el primer pis actualment té funcions de sala, però hauria tingut usos de caire més agrícola: galeria o pallissa. La tècnica constructiva utilitzada segueix el modulat anterior de pedra de petits carreus bastament tallada i rejuntada amb morter amb grans llindes de pedra que emmarquen les diverses obertures. Aquesta darrera construcció està totalment buida en la seva fonamentació, ja que en aquest punt s'hi troba una gran cisterna excavada a la roca natural que dóna lloc a una petita bassa oberta amb una arcada per la banda est de l'estructura, feta de pedra de petites dimensions i rajola. El mas es troba tancat en aquest punt, fent un petit raval. Al davant hi ha una terrassa de forma rectangular de pedra natural i un mur petit de tanca de paredat carejat, l'accés el qual es realitza per una porta de fusta coberta a una sola vessant amb teula aràbiga seguida d'un mur de pedra seca que s'obre cap a l'est.</p> | 08129-74 | Zona de la Vall | <p>El gran mas de la Rovira forma un conjunt arquitectònic datable al segle XIV, tot i que l'existència del topònim es documenta al 1198, quan s'esmenten les afrontacions del castell de Muntanyola. En la resta de la documentació escrita també apareix en diversos textos de la Baixa Edat Mitjana el topònim de la Rovira, però no s'acaba de concretar l'entitat d'aquest mas ni les seves possessions. En època moderna, concretament en el fogatge de 1553, s'esmenta a Salvador Rovira, segurament el propietari de la Rovira. Aquest mas presenta una clara relació de proximitat amb el molí de la Rovira, i entroncà amb la família Muntanyola i posteriorment Montcada. A nivell constructiu, el mas de la Rovira està format per un gran mas de planta rectangular que tingué dues reformes arquitectòniques durant l'època moderna, cap a la banda est. En el mas no hi ha cap llinda gravada ni cap element que pugui donar una cronologia més exacta d'aquestes reformes.</p> | 41.8630800,2.1410200 | 428709 | 4634931 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53808-foto-08129-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53808-foto-08129-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53808-foto-08129-74-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la banda sud-oest de mas, i lleugerament separat, es troba una gran estructura rectangular, formada per diversos cossos que corresponen als annexes ramaders formats per l'actual pallissa, i les corts pel bestiar menut. Es tracta d'una construcció massissa formada per carreus de petites dimensions falcats amb rajols i pedres més petites i rejuntats amb morter, amb un alçat modern amb totxana. Possiblement aquest cos hagués tingut altres usos menys agrícoles. Més allunyats del mas encara es troben altres annexes ramaders corresponents a les corts de bestiar gran (bòvids i sus). | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53792 | El Molí de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-rovira | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>El molí conserva les estructures muràries, carcabà inclòs, però n'ha desaparegut la maquinària; pel que es pot observar, sembla que era un molí d'una sola mola i, per les dimensions de l'edifici conservat, havia tingut èpoques d'importància i esplendor. La construcció està formada per planta baixa, primera planta i planta sota teulada. El conjunt està format pel molí, al nord, el mas i un seguit d'edificacions annexes al sud, formant una lliça. La factura dels murs del molí i del mas són molt diferents. Al costat de llevant, per on passa la riera, s'ha acumulat un important sediment que cobreix parcialment la part baixa de l'edifici. El molí està format per planta baixa, pis i golfes, i presenta una coberta en teula aràbiga disposada sud-nord i s'ha emprat la tècnica constructiva de murs de pedra lligada amb morter de calç, cantoneres diferenciades. A la planta baixa es troba la sortida de l'aigua per l'est a través d'una estructura amb volta de mig punt; al fons es conserva el forat de la canal per on entrava l'aigua. A la primera planta hi ha una finestra tapiada a l'est, i una finestra oberta posteriorment al nord. A la planta sota teulada hi ha una finestra a l'est, elements de pedra i finestra bisellada. Al nord s'aprecien algunes estructures de pedra adossades que no es poden identificar. A la façana est s'hi adossa el mur nord del mas. Les estructures interiors de l'edifici del molí van ser modificades al construir-se l'habitatge adossat. L'altre edifici és un mas construït amb pedra local, poc desbastada i lligada amb fang i la coberta orientada sud-nord. La façana est té una porta amb llinda de fusta a la planta baixa, dues finestres a la primera planta i finestreta a la planta sota coberta. La planta superior és tota feta amb tàpia, molt ben conservada. La façana sud està formada per edificis adossats, formant la lliça, de planta baixa i planta a les estructures del costat oest. La porta presenta motllures bisellades amb una inscripció a la llinda '17 [creu] 13'; per aquesta porta s'accedeix, a causa del desnivell del terreny, a la primera planta del mas i del molí. L'abundància d'heura no permet apreciar la resta de la façana. A l'interior s'aprecien importants reformes a partir de l'edifici original del molí. L'abundant brossa d'origen vegetal acumulada a la zona, no permet veure ni el canal ni el dipòsit del molí, bé que encara se'n podrien trobar les traces amb una recerca acurada.</p> | 08129-58 | Zona de la Vall | <p>Molí situat a la capçalera de la riera de Muntanyola, juntament amb el molí de Puigcarbó. Segurament es tracta d'un molí fariner, propietat de la Riera. Aquest gran mas, fou aixecat per un germà de Guillem de Muntanyola i, per tant, amb drets senyorials sobre l'ús del molí i la seva explotació. A Muntanyola es documenta la presència de molins des del segle XII; amb tot no serà fins a l'època moderna que la Riera de Muntanyola presentarà una explotació intensiva dels seus recursos hidràulics. Aquesta activitat es deuria exhaurir a inicis d'època contemporània, quan deixen d'aparèixer a la documentació.</p> | 41.8653200,2.1493900 | 429406 | 4635173 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53792-foto-08129-58-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53763 | Fossa d'en Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-den-terrades | <p>BATISTA, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Corpus de Monumentos Megalíticos de España. Fasciculo I. Instituto de Prehistoria y Arqueologia de la Diputación Provincial de Barcelona. N. 21 (4). Barcelona. CASTANY, J. (1982). 'Del neolític mitjà-antic al bronze final a Osona'. A Ausa X (102-104). Vic: 61-72. CRUELLS, W. (1984). Fossa d'en Terrades. Inventari Patrimoni Arqueològic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Revisat el 08/1990. CURA, M.; VILARDELL, R. (1982). 'El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya'. A Ausa X (102-104). Vic: 153-164. FONT, E. (1982). 'Pobladors d'Osona d'època neolítica'. A Ausa X (102-104). Vic: 113-120. PLADELASALA, J. (1952-19544). 'Necròpolis de la Fossa d'en Terrades a Muntanyola'. a Ausa n. I. Vic: 55-56. ROVIRA, J.; CASANOVAS, A. (1999). Catàleg dels objectes prehistòrics i protohistòrics d'or, coure i bronze del Museu Episcopal de Vic. Patronat d'Estudis Osonencs i Publicacions del Museu i Biblioteca Episcopal de Vic. Vic: 57 i 108.</p> | 3000 a.C. | Desaparegut | <p>El jaciment era situat dalt d'un turó, avui desaparegut, amb base de margues eocéniques. Es traca d'una petita galeria catalana, subdividida en tres cambres, una estava totalment enllosada; estaven separades per petites lloses. La llosa de coberta reposava sobre el túmul i les seves mides eren de 5 m de llargada per 3 m d'amplada. La seva orientació era nord-oest. Segons Batista, el túmul s'aixecava sobre un petit turó natural. Dintre el material arqueològic, cal destacar la presència de fragments de campaniforme, dues tasses carenades amb apèndix de botó, així com d'altres fragments, com una peça amb nansa de mugró, vores lleugerament tancades i formes carenades. En sílex cal destacar un ganivet/falç, de secció prismàtica i retocat en ambdues bandes; una petita ascla amb retoc. En os cal destacar quatre separadors, prismàtics, amb doble perforació en V i diversos botons, en diferent estat de conservació. Completava l'aixovar personal diverses contes de collaret en pectem i en os, així com un penjant en calaita, semicircular amb incisions. En metall es cita la presència d'un anell de plom amb incisions en 'X', peça que podria procedir dels enterraments romans a la mateixa zona. En restes arqueològiques es recolliren diversos ossos llargs, una peça dental d'adult i 2 incisius d'infant, pel que sembla que l'enterrament era múltiple, almenys doble. Reforça el fet d'una possible reutilització, la presència de ceràmiques amb carenes marcades i apèndix de botó cronològicament molt posteriors a les petites mostres de ceràmica campaniforme. Pladelasala indica la presència de 7 inhumacions al megalit. Dintre de la mateixa àrea es cita la presència de dos enterraments, en llosa, medievals, així com altres dues cambres sepulcrals sense determinar-ne característiques; i junt a la llosa de l'oest del megalit uns enterraments per incineració de tipus romà. D'aquests darrers procedeix un fragment de sigil·lata aretina, una punta de sageta en bronze amb aletes i peduncle, així com 5 monedes del Baix Imperi. Segons relata Mn. Pladelasala que ho va excavar: La Fossa d'en Terrades també es coneix amb el topònim de Puig dels Moros o l'arqueta. A nivell documental a l'arxiu de la parròquia, des del segle XII, i en diverses ocasions, es refereixen al lloc, tot i que només dues vegades se'l cita expressament: al 1200, amb el nom genèric de 'archeta' i el 1687 amb el de Fossa d'en Terradas. La part principal està constituïda per una cista dolmènica, però el conjunt està format per altres tombes i d'aquí el nom de necròpolis. Es troba situada a 835 m d'alçada, en el punt més alt de les serres que pel sud-est emmarquen la plana de Vic i a molt poca distància, al nord-est, del punt on topen els termes municipals de Tona, Muntanyola i Collsuspina, al costat del camí que els uneix. La planta del monticle que, en forma de gepa, conté la necròpolis, de planta oval de 13x9 m i té una alçada de 2,20 m ocupant el centre de la placeta que l'envolta. Abans de l'excavació estava completament ple d'esbarzers, aflorant només la part superior de les lloses paral·leles situades a la capçalera de la cista nº 2. És molt probable que en aquesta placeta estigués situat el poblat prehistòric, que, al haver-se convertit més tard i fins fa poc, en terreny de conreu, ha desaparegut gairebé per complet. Per la forma estructural de les sepultures i en part també pel material contingut en elles, poden distingir-se quatre zones força ben delimitades que descrivim a continuació: La cista dolmènica assenyalada en el plànol adjunt amb el número 1, està formada per una gran pedra i sis lloses de diferents mides, força erosionades, clavades en el sòl margós, que s'aixeca un metre sobre la superfície del terreny que l'envolta. Faltava la llosa de coberta. L'entrada es troba a l'angle S. Presenta el fons enllosat , a una alçada de 1,20 m de la part superior de la gran pedra i a 0,10 m del sòl natural de margues, ocupant aquest espai terra remoguda, arqueològicament estèril.</p> | 08129-29 | Urbanització de Muntanyola | <p>El jaciment, conegut com la Fossa d'en Terrades o el Puig dels Moros, fou destruït en un 50% en el decurs d'unes obres de la urbanització en la primavera del 1981, a fi de poder anivellar uns terrenys. En el 1982 el parcel·lista del costat realitzà la mateixa operació, pel que el megàlit i túmul desaparegueren totalment. Aquest fet fou denunciat pel Servei d'Arqueologia a través del tècnic el Sr. Josep Castells, en juny del 1981. Del material recuperat en el decurs de la intervenció de Jaume Pladelasala al 1948 i dipositat al museu Episcopal de Vic destaca una punta de sageta amb aletes obliqües i peduncle central (MEV23504) de bronze, amb una longitud màxima de 37 mm, una amplada de 19 mm i una longitud d'aletes de 8 i 6 mm; mentre que la longitud del peduncle és de 21 mm i el gruix màxim és de 1'6mm. Aquesta peça pesa uns 2 grams, i fou fabricada seguint la tècnica del martelleig i poliment. Presenta un estat de conservació bo, i el metall està estable a desgrat que l'extrem d'una de les aletes apareix lleugerament fragmentat. Aquesta punta de sageta de cos triangular isoscelat amb aletes obliqües, triangulars i ben desenvolupades, juntament amb un peduncle diferenciat i d'extrem proximal arrodonit, presenta la zona medial i proximal de les aletes un acabat en bisell. L'altra peça, és una sivella de cinturó amb escotadures tancades (MEV11189) feta en bronze. Té una longitud màxima conservada de 75 mm, una amplària de 44'6 mm, i un gruix mitjà de 2mm a la plaqueta i 3mm als ganxos i un pes de 21 grams. Aquesta peça s'ha realitzat amb la tècnica de l'encunyació, l'estampació i el martelleig. Presenta una bona conservació, tot i que manquen els extres distals dels tres ganxos i la zona del pont d'una de les escotadures. Aquesta placa de sivella correspon al subtipus DIII-3 de la classificació de Cerdeño, i presenta dues perforacions per la seva fixació que foren obertes des de l'anvers al revers. Porta una decoració de petits punts estampats, tres línies horitzontals sota l'inici dels ganxos i una orla de punts tot al llarg del perímetre de la peça. També cal afegir la presència d'altres depressions circulars estampades, tres de les quals es troben sota la triple línia de petites impressions de la zona distal, i les altres quatre es mostren repartides de dues en dues a ambdós extrems dels respectius ponts de les escotadures laterals. El afaiçonament inclou un continuat, fi i ample martellejat longitudinal al llarg de tota la placa i datat a grans trets de les darreries del segle VI- segle V a.n.e. El conjunt prové del conjunt sepulcral, format per una petita galeria catalana datada del Bronze inicial.</p> | 41.8659000,2.1865800 | 432493 | 4635207 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53763-foto-08129-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53763-foto-08129-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53763-foto-08129-29-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) El recinte està dividit en dues cameres, A i B, per un parell de lloses fines i més baixes. La càmera A oferia un aspecte d'osari, ja que dins es van trobar fins a 6 cadàvers que van poder ser identificats per la mandíbula inferior que en tots ells descansava plana sobre l'enllosat del fons. També sobre aquest enllosat van aparèixer bastants fragments de ceràmica llisa, de panxa carenada, un vaset sencer de nansa amb apèndix de botó i denes de collaret de diferents tipus. A la càmara B es van trobar les restes d'un cadàver, sembla que ajupit, cobert per una llosa, amb petits fragments de vasos campaniformes al seu costat i també amb un ganivet o serra de sílex, amb retocs fins a les vores i alguns típics botons d'ós amb doble perforació en V. El cribat de les terres procedents de la cista va donar també un fragment de braçalet, de plom, amb incisions en X. El que anomenem segona zona està formada per les sepultures 2 i 3. La primera d'aquestes no va donar res en absolut. L'altre dibuixava un rectangle d'1,60 per 0,50 m, conservava, tot i que en part enfonsada, tota la coberta. En aquesta vam poder veure un cadàver d'esquenes, amb les mans creuades i amb el cap mirant cap a l'est. No va aparèixer el més mínim indici d'ofrenes. Entre aquestes i la cista megalítica hi havia altres enterraments menys treballats, amb cadàvers trobats in situ , alguns coberts per lloses. També aquí van aparèixer fragments de ceràmica llisa, barrejada amb campaniforme i fragments molt deteriorats de botons amb perforació de V. Fora de la necròpolis, però no molt lluny, s'han trobat sepultures similars però sense cap mena d'ofrena. Finalment, a la part més alta del conjunt, al costat de la gran pedra de la cista major i a poca profunditat, hi havia restes de sepultures d'incineració, romanes, en les que es van trobar sis monedes del baix imperi, una peça de cinturó i una punta de fletxa triangular, sense nervi central i amb espiga i fragments de sigil·lata i de tègula romana. Molts indicis donen la idea que la necròpolis no havia estat profanada. Els únics responsables, almenys en aquest cas, han estat els elements atmosfèrics i naturals. Pel que fa a la cronologia, sembla que s'ha de col·locar l'inici de la necròpolis al bronze final, entre el neolític i l'edat de ferro. El jaciment estava situat en zona rural i dins de la urbanització Fontanelles, a les parcel·les 9 i 10, numerades encara així i envoltat de zona de bosc de pins, roures i alzines. Excavacions: J. Pladesala i el 1958 aixecament de la planta per R. Batista. El material està dipositat al museu Episcopal de Vic. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53759 | Capella del Puríssim Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-purissim-cor | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Mare de Déu del Roser de Vilavendrell, os. 208' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 95. TORRENT, C. (1982). Capella de Vilavendrell. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XIX | <p>Edifici religiós format per la capella de la Mare de Deu del Roser o del Puríssim cor al Mas Vilavendrell. Es tracta d'una capella de nau única amb la façana orientada a llevant, i la capçalera sense absis es troba a ponent. La part de migdia es troba adossada al mas Vilavendrell i a tramuntana s'hi adossa la sagristia. El portal d'entrada és de forma rectangular amb la llinda decorada, i la façana presenta restes d'antics esgrafiats, un òcul i un campanar d'espadanya, sense campana. L'interior és cobert amb volta de creueria amb rosetons d'estuc al centre i amb cornises també d'estuc als murs.</p> | 08129-25 | Mas Vilavendrell. Fontanelles-Subirana | <p>Capella lligada a la història de l'antic mas benestant de Vilavendrell. No hem sabut trobar cap nota bibliogràfica sobre la consagració de la capella, però a jutjar per l'arquitectura, és possible que es construís al segle XIX, com indica la llinda del portal d'entrada, que és l'únic element datat del temple. És dedicada al puríssim cor de Jesús i conserva nombroses llindes amb un cor gravat. Aquest tipus d'ornamentació també el trobem a una font propera a la casa, l'element ornamental de la qual es troba al mateix mas Vilavendrell i també correspon a un cor gravat i travessat.</p> | 41.8671500,2.1714100 | 431235 | 4635358 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53759-foto-08129-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53759-foto-08129-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53739 | Vilavendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilavendrell | <p>AADD. (1986). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: 102. AADD. (1998). Muntanyola. Revista trimestral n. 14. setembre 1998. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6. IGLESIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 438. JUNYENT, E. (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic. S. IX-X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. N. 181. PLADESALA, J. (1952). La parròquia de Muntanyola a Revista Ausa vol. I pl. 153-155. TORRENT, C. (1982). Vilavendrell. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants. El portal d'entrada, per bé que es troba un xic deteriorat, presenta una llinda de forma conopial i s'hi accedeix mitjançant unes escales. Adossat a aquest cos i formant angle recte amb l'edificació hi ha un cos rectangular cobert a dues vessants, mentre que a ponent hi ha un cos de galeries la teulada de les quals és sostinguda per pilars de pedra, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular al cos de l'edificació. Aquest cos és recolzat per un gros contrafort. A l'altre costat del mas hi ha un portal que tanca la casa i les dependències agrícoles avui en desús, mentre que a la part de migdia hi ha una capella adossada a la qual s'accedeix des del mas, construïda amb pedra i alguns afegitons de maó. A la part de migdia hi ha un cos de dependències agrícoles que formen un call estret davant l'antiga casa i es on es fabriquen els formatges de Muntanyola. A través d'unes voltes es dóna a la lliça al davant de la façana actual, la qual té un portal d'arc rebaixat i es troba paral·lel al carener. Adossat a aquest cos i formant angle recte hi ha un cos de planta rectangular que a nivell del primer pis ubica galeries mentre que la part baixa és destinat al bestiar. Es cobert a dues vessants. L'estat de conservació és mitjà, ja que tant a l'interior com a l'exterior s'hi ha fet algunes reformes que desmereixen l'antiga estructura. Aquest conjunt d'edificacions corresponen a un gran mas i les seves dependències annexes. És un edifici, en origen de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri obert. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb pedres de mitjana i petites dimensions. L'entrada principal es realitza per la part posterior de la casa i es troba emmarcada amb llindes monolítiques i al damunt hi ha una petita teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur. Aquests dos cossos laterals, presenten una façanes de paredat comú i argamassa. La construcció principal és de planta quadrada orientada est-oest i coberta a dues vessants amb teula aràbiga. La façana principal no és visible en la seva totalitat, ja que està parcialment tapiada per les estructures annexades. A l'interior del cos principal trobem el vestíbul o entrada i una escala al fons que dóna accés al primer pis i a la resta de dependències privades distribuïdes al voltant de la sala principal, a partir de la qual es distribueixen les diferents sales i habitacions. El cos de la dreta es cobreix a una sola vessant, i té diverses obertures que es distribueixen de forma desigual al llarg de la façana i que han estat obertes en diferents moments constructius. El sistema constructiu és el mateix que al cos principal: petites pedres lligades amb argamassa. L'altre cos també està cobert a una sola vessant i presenta dues petites finestres al tester. Aquest cos també presenta obertures a l'exterior amb una disposició poc simètrica i aquest espai s'utilitza com a estables i magatzem. Com estructures annexes cal destacar l'existència d'una gran era situada davant la casa, i nombrós material d'interès etnològic i arqueològic al voltant.</p> | 08129-5 | Fontanelles-Subirana | <p>Casal habitat i documentat ja a l'Alta Edat Mitjana; es creu que tindria el seu origen en una antiga vil·la rural d'origen baix imperial, fet documentat per la presència d'una moneda romana. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar, però sembla ser que hi ha un cos que és més antic que el cos de davant, i que per tant fa de façana. Es conserva documentació escrita des de la Baixa Edat Mitjana en els diversos fogatges i llibres de l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Del 6 de febrer de 938 data un document on esmenta que els esposos Ennegó i Sennir, en bé de llurs ànimes i amb reserva d'usdefruit, donen a Sant Pere de la Seu de Vic, al bisbe Jordi i als Canonges, la part que els correspon d'una terra i cases situades a Sant Quirze de Muntanyola i que limiten a la serra de Venrello i amb la terra de Andeleco. Ja en el segle XII, Bernat Vilavendrell consta entre els feligresos que es comprometeren a pagar un cens anual a la parròquia, compromís que consta en el document d'acta i consagració de l'església parroquial de Muntanyola el 12 de juliol de 1177. L'edifici actual, però, és una construcció fruit de les diverses reformes sofertes al llarg del temps, amb grans reformes efectuades en època moderna junt a la construcció d'una capella particular. Aquest mas el trobem també registrat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. Més endavant, en el cadastre de 1767 consta Genís Vilavendrell, propietari del mas Vilavendrell, Fontanelles i Subirana, i consta que hi vivia amb el seu fill Segismund Vilavendrell, que feia de jornaler, i també hi consta Rafael Serra, que feia de mosso jornaler. El mas Vilavendrell constava de 216 quarteres i 12/24 d'un altre, i eren repartides en 32 quarteres de sembradura (1era a tercera qualitat), 8/24 quarter d'horta, 1 quarter de fruiters, 1 quarter de boiga (peça de terra plantada de bosc i destinada a conreus), 48 quarters de bosc i 110 quarters de pastures i 24 quarters de rocalls. Aquest mas consta que termeneja a llevant amb el mas Saborit, a migdia amb el mas Subirana (del mateix amo) a ponent amb el mas Tresserra i a tramuntana amb el mas Serra (actualment Serra-Rica). A la casa consten diverses dates constructives, totes elles dels segles XVII i XVIII, com el portal a la sala interior gravat amb la data de 1846. Actualment, el mas es troba habitat pels propietaris dels Formatges de Vilavendrell.</p> | 41.8673200,2.1714200 | 431236 | 4635377 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53739-foto-08129-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53739-foto-08129-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53739-foto-08129-5-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53834 | Formatges de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/formatges-de-muntanyola | <p>AADD. (1996). Muntanyola. Revista trimestral n. 7. setembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 2.</p> | S.XX | <p>Formatgeria artesanal amb gran tradició al municipi, i principal producte conegut i exportat del poble. Es tracta del procés i l'elaboració de tota una varietat de productes locals des de l'obtenció de la llet, a l'assentós del coall, de la llet de cabra i la fabricació de formatge fresc, mitjançant un ancestral procés del mestre formatger a la Vila Vendrell de Muntanyola. La varietat de productes comprèn els diferents graus de maduració i matissos, així com envasament i presentació d'aquests formatges amb denominació d'origen.</p> | 08129-100 | Fontanelles-Subirana | <p>La base econòmica del municipi de Muntanyola són les activitats dels sector primari, i d'aquestes destaca el tractament dels productes secundaris com és el de l'elaboració de formatges. El gran territori format per nombrosos masos autàrquics i que havia estat el motor econòmic del municipi des de la seva creació, actualment es troba en regressió, ja que a part dels masos no habitats només es conrea una dècima part del total de les terres municipals i tres quartes parts es consideren terreny forestal. Els principals conreus són productes de secà, cereals bàsicament, com la civada, l'ordi i el blat. La superfície mitjana per l'explotació és de 46 ha , si bé el 25% és format per explotacions de més de 100ha. La terra es treballa majoritàriament (86%) sota règim directe de propietat. Els propietaris dels formatges de Muntanyola, Josep Coll i Maria Mariné, resideixen al mateix mas Vilavendrell. Van començar posant cabres i provant de fer formatge de cabra i ovella, de la qual compraven la llet. La cabra havia tingut fama de ser un bestiar delicat i de domesticació difícil, però la seva llet és més assimilable que la de vaca per a les persones. Tenien 25 quarteres de Vilavendrell i 12 quarteres del mas la Roca per a les pastures, tenien 1 o 2 persones per munyir i munyien el ramat dos cops al dia; al 1996 tenien 340 cabres. La cria tenia lloc un cop a l'any, cada cabra sol portar normalment dos cabrits, i aquests se'ls venien guardant les cabrides de reposició. Avui en dia ja no tenen ramat i compren tota la llet. Per a l'elaboració del formatge d'ovella es treballa amb llet crua que s'escalfa a uns 35 graus. S'afegeix el quall, es talla la quallada i es decanta el xerigot. El procés continua amb l'emmotllament, el premsat i el salat. Després el formatge es deixa un temps a l'oreig i es posa a la cambra de conservació un mínim de 2 mesos, però és aconsellable que s'hi mantingui uns 3 o 4 sempre que estigui a la humitat i temperatura adequada. Tot i així, els formatges de cabra de tant en tant s'han de girar de banda. Hi ha tres tipus: el serrat de quilo i mig quilo, el tupí que deixem macerar amb aiguardent i el trossejat que es posa amb pots amb olives i oli d'oliva. Amb el formatge de cabra el procés és amb llet pasteuritzada. És un formatge de gust molt suau; fan formatge fresc, adobat i mató, i també fan pots amb oli d'oliva i herbes. També van treure el formatge serrat d'ovella que abans feien els pastors dels Pirineus i s'havia perdut. És el típic formatge dels Pirineus, part de la Garrotxa, d'Osona i la Cerdanya. La distribució d'aquest formatge de pagès es va iniciar anant a diferents centres i fent propaganda, i després a fires comercials i d'artesans. Actualment, el mercat s'ha ampliat estant present en moltes botigues i supermercats. Reben moltes visites de gent interessada, d'àmbit nacional i internacional, i actualment exporten a nombrosos països, com EUA. D'altra banda, la ramaderia té una major importància dins el marc econòmic de Muntanyola. S'ha experimentat un increment força destacable al llarg del 1980, sens dubte com a conseqüència de la importància de la indústria d'embotits i, sobretot formatges, els últims anys. També cal assenyalar que a Muntanyola no hi ha cap més tipus d'activitat industrial.</p> | 41.8673500,2.1718000 | 431268 | 4635380 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53834-foto-08129-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53830 | Feixes de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-de-la-vall | XVI-XVIII | <p>Murs d'una sola cara vista disposats en filades sobre el mas la Vall. Es tracta d'estructures de petites dimensions situades en vessant i aterrassant terrenys poc aptes per la pràctica agrícola. El sistema constructiu respon a la construcció cega amb una sola cara vista i construïda a partir de grans carreus, de pedra local, més o menys treballats i disposats formant filades regulars. Actualment, aquests espais es trobem abandonats i en desús, situats en una pendent força pronunciada i actuant com a mur de contenció d'una peça de terra de conreu en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca i situada en una vessant muntanyenca.</p> | 08129-96 | Zona de la Vall | <p>Les pràctiques agrícoles al municipi de Muntanyola es concentren a les zones més planeres del municipi, espais de conreu que es dediquen bàsicament als productes de secà, i en aquest cas emprant el sistema de feixes. Aquest tipus d'explotació respon a una manca de terreny fèrtil i a una economia autàrquica i d'abast particular. En el municipi també es documenten illes, o espais de conreu, situats prop dels cursos dels rius o torrents i que es regien per les inundacions periòdiques, sobretot a la zona de la riera de Muntanyola. El conreu més documentat des de l'Edat Mitjana fins a finals del XIX, és el de conreu de la vinya i l'olivera. La fabricació i producció massiva d'oli i vi es pot emmarcar dins del creixement econòmic i augment demogràfic dels segles XVIII i XIX, evidenciat en tot el territori català. Aquest creixement ja arrencava del segle XVI, quan després dels greus danys causats per la pesta i la guerra contra Joan II s'inicià una progressiva recuperació. Una data important fou la de 1599, quan un privilegi reial autoritzà l'exportació de vi de collita pròpia. Aquesta cessió va marcar l'inici d'un important impuls econòmic que va girar entorn del conreu de la vinya i de l'obertura de nous mercats per aquests productes. L'augment de la viticultura farà que es redueixin les terres destinades al conreu de cereals, i que es cultivin espais fins aleshores considerats erms, canviant de forma significativa el model d'explotació tradicional. Així doncs, el segle XVIII és considerat com el segle del gran impuls comercial, i sobretot la primera meitat destacà per l'esplendor agrari, i el ja anomenat increment demogràfic. Però al segle XIX la crisi ocasionada per la fil·loxera i la consolidació de la industrialització farà que molts d'aquests conreus es deixin de cultivar i s'abandonin de forma definitiva. La vinya apareix, doncs, lligada a les terres marginals i menys productives i als petits propietaris, en un marc fonamentalment familiar.</p> | 41.8685100,2.1423000 | 428821 | 4635533 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53830-foto-08129-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53830-foto-08129-96-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53810 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-1 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. PLADEVALL, A. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Osona i Ripollès). Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 102.</p> | XII-XVIII | En obres | <p>Edifici de planta rectangular organitzat en planta i dos pisos i amb entrada a la façana est i oest. La tècnica constructiva emprada en aquesta construcció utilitza el mur de paredat comú rejuntat amb argamassa i amb algunes pedres carejades i pedres cantoneres de dimensions mitjanes ben tallades. La coberta és a quatre vents sobre ràfec de llosa de pedra local i de teula aràbiga. La façana principal del conjunt es situa a l'oest; està formada per una gran portalada d'arc de mig punt, adovellada i amb un marxapeu fet d'una sola llosa de pedra, amb una orla inscrita on es pot llegir: IHS, VALL. A banda i banda es distribueixen les diferents obertures: dues finestres de petites dimensions situades a la planta baixa, també trobem tres finestres de mida mitjana emmarcades amb llindes de pedra ben tallada, la central de les quals porta un element ornamental esculpit. A sobre, al segon pis es manté l'estructura de tres finestres de dimensions més petites amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben escairats amb lleixa motllurada. A les façanes nord i sud només es disposa una filada d'obertures en vertical formades per petites finestres també emmarcades amb llindes de carreus ben treballats, substituint el paredat comú del mur. Al davant de la façana est hi ha un conjunt de construccions annexes d'una sola planta i de construcció força recent que són utilitzades per guardar els ramats. I a l'altra banda hi ha l'era amb un paviment de lloses de pedra i limitada per un petit mur de pedra.</p> | 08129-76 | Zona de la Vall | <p>Tot i que són poques les evidències conservades d'aquest mas, Mn. A. Pladevall situa la seva construcció anterior al segle XIV. D'aquest primer moment poc es coneix de l'evolució d'aquest mas, i no hi ha cap element arquitectònic que aporti nova llum. Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla, que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot de la Vall, i posterior Riera de Muntanyola. La primera referència documental es situa ja en època moderna, i ja en el 1553 apareix Bartomeu Vall esmentat segurament com a representant de família o cap del mas la Vall. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap a finals del segle XVIII. El mas resta deshabitat i mig enrunat, igual que els camps de conreu, emprats més com a pastures i on destaca el conjunt de les feixes de la Vall. Informació oral:Lluís de la Vall. Hi vivia amb els padrins, els pares i 7 germans, i vivien de la terra i tenien poc bestiar, diu que a Muntanyola i havia 50 o 60 caps de bestiar gros; al 1999 estava sense llum, aigua corrent ni telèfon i amb 40 caps de bestiar. L'amo de la Vall és Agustí Cirera. Diu que a la cuina hi havia un bon amagatall i que hi ha una cort amb una era enllosada i que es està abaumada, i volien aixecar totes les lloses. Menaven 40 quarteres de terra i anava de jornaler.</p> | 41.8685300,2.1451400 | 429057 | 4635533 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53810-foto-08129-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53810-foto-08129-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53810-foto-08129-76-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53821 | Saborit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saborit | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Els actuals propietaris han cobert el mas i han aterrassat la zona, afectant no solament les restes del mas sinó també l'entorn natural i paisatgístic de la zona. | <p>Conjunt d'estructures que conformen un mas. El seu estat de conservació, fins fa poc regular, ha estat recentment afectat per unes obres fetes pels propietaris de la finca. Tot i que no s'ha conservat cap element arquitectònic degut l'aterrassament i rebliment posterior que ha tingut lloc en aquest indret, cal esmentar la seva presència sota la runa per si mai s'escau realitzar una intervenció arqueològica. A través de la informació oral s'ha recuperat que la tècnica constructiva utilitzada es basa en el carreu de pedra local ben escairat i de dimensions mitjanes lligat amb morter o argamassa, sense que es puguin apreciar ni arrebossats ni cap mena d'enrajolat. També es podien observar diverses reformes i reestructuracions del mas a traves de l'observació dels seus paraments amb el tapiat de portes i finestres i l'afegiment o ampliació de la façana nord del mas.</p> | 08129-87 | Muntanyola | <p>Es coneix molt poc de la construcció del mas Saborit, tot i que aquest ja apareix esmentat en les afrontacions del Castell de Muntanyola del 1198. Les estructures conservades, però, es poden remuntar al segle XVI. Propietat formada per una casa de labranza que porta el mateix nom que la finca, i una extensió de terra de cabuda de 7 quarteres de conreu, secà i 14 quarteres de bosc, 73 quarteres d'erm i 6 quarteres de roca. Afronta a orient amb Serrarica, a migdia amb Vilavendrell i Fontanelles. Cal assenyalar que aquest mas es troba integrat en el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de la coneguda Vall de la Riera de Muntanyola. Els segles XVI i XVIII foren un moment de creixement i de desdoblament de propietats, i aquest fenomen s'evidencia amb un gran auge constructiu i una ocupació d'espais que fins ara es consideraven erms, ubicats en zones de carenes. La casa és la més allunyada del costat dret de la riera, quasi sobre el sot de Fontanelles. Actualment, les estructures constructives no són visibles, i els actuals propietaris tampoc conserven cap document al respecte.</p> | 41.8688900,2.1791800 | 431882 | 4635545 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53821-foto-08129-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53821-foto-08129-87-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53835 | Font de Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-joana | <p>Oberta a la riera de Múnter i situada a la part baixa del municipi, prop de can Puig i als peus del Serrat de la Font Joana, fent de límit amb el municipi veí de Tona. Petita font situada en una lleugera pendent prop la Riera de Múnter. La seva fàbrica és força senzilla; es tracta d'una estructura de pou-mina adaptada a font. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua i dos brancals laterals i una coberta de llosa plana, de la mateixa pedra local. Es troba rodejada de grans alzines i davant mateix hi ha una petita esplanada.</p> | 08129-101 | Múnter- Urbanització de Fontanelles | <p>Espai que, tot i estar poc arranjat, és molt concorregut per excursionistes i caminats i ofereix un bon espai d'interès natural. A l'estar allunyada de la zona urbana, molta gent hi va a passejar o fer estada, i és concorreguda tant per la gent de Múnter i Muntanyola com pels de Tona. La font no conserva cap data gravada, només un rètol indica el seu nom. Es tenen poques notícies del moment d'arranjament d'aquest espai per a l'ús humà, tot i que el topònim de Font Joana el trobem ben present en el serrat que porta aquest nom i es troba ubicat a la partió amb el municipi de Tona. Segurament, els habitants dels masos propers, Can Puig, la Casanova del Puig i els altres veïns de Múnter habilitaren aquest espai, altrament ben situat als peus de la carretera de Manresa a Malla, N-141C.</p> | 41.8691500,2.1924400 | 432983 | 4635563 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53835-foto-08129-101-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||
| 53865 | Llegenda del serrat de la Testa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-de-la-testa | <p>Informació oral: Jacint Roca de Santa Eulàlia de Riuprimer. AADD. (2001). Muntanyola. Revista trimestral n.24. març 2001. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6 'Llegenda del Serrat de la Testa'. ROVIRÓ ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell: 86.</p> | XX | Poc coneguda | <p>Segons recull Ignasi Roviró, i també esmenten alguns habitants de Muntanyola, abans, durant el temps dels gegants, la gent era molt gran i grossa. Aquesta classe de gent van ser els primers habitants que hi va haver a Muntanyola, i es creu que de l'església parroquial havien tret algun esquelet de gegant, que l'haurien enterrat allà dins junt a un tupí amb avellanes al seu costat. Al mateix municipi hi ha el Serrat de la Testa, que era el cementiri d'aquests gegants. El serrat en concret es trobava a la zona de Serra-rica, en un serrat on hi havia una pedra llarga i un escut gravat amb unes inicials. A sota aquesta pedra hi havia encara un gegant enterrat, segurament l'últim gegant que s'havia mort.</p> | 08129-131 | Muntanyola | <p>En el costumari català són molts els sistemes de coerció emprats pels adults per fer por o temor sobre aquells elements desconeguts, ben sovint relacionats amb el món dels morts o de fenòmens geogràfics o meteorològics. En aquest cas s'utilitza un element geogràfic proper i concret, amb un nom específic i impactant: El Serrat de la Testa, que fa clara referència a la presència d'un cap en aquell indret o que la formació geològica recorda aquest element.</p> | 41.8698800,2.1809100 | 432027 | 4635654 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53865-foto-08129-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53863 | Cova d'Aglans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-daglans | <p>Informació oral de Imma Brunells, Pere Bresolí i Antoni Bou.</p> | XIV-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format pel marge esquerre de l'antic camí ral, sota la carena de la urbanització de Serra-Rica, en un petit replà i a peu de l'esmentat camí. Només conserva part de la volta de la boca construïda en pedra, ben desbastada i disposada a plec de llibre. A grans trets, podem dir que es tracta d'una estructura de planta rectangular, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 5 metres de diàmetre i uns 2 metres de profunditat. Aquest element segueix les mateixes característiques arquitectòniques tradicionals dels pous d'aglans de la zona del Lluçanès, amb una cambra, una coberta en volta i una porta d'accés de petites dimensions. L'espai interior es troba buit, i ha estat parcialment acondicionat per part dels joves del poble com a espai lúdic. El sistema de coberta és de volta de mig punt ben acabada, tot i que no es pot apreciar part del seu cobriment exterior, com tampoc del parament exterior dels murs del pou, a l'estar cobert de terra. Aquest indret es coneix com la Cova d'Aglans, tot i que no es tracta de cap cova natural, ja que es correspon a una construcció semiexcavada, la gent manté aquest topònim.</p> | 08129-129 | Muntanyola | <p>Segons informadors orals, aquest espai es coneix com a Cova d'Aglans, i s'hauria utilitzat per guardar-hi o emmagatzemar-hi aglans com a activitat recol·lectora complementària a l'activitat agrícola dels diversos masos. Es desconeix si mai va estar habitat de forma estable o temporal, de l'entorn més immediat. Cal assenyalar que aquesta estructura es troba a peus de l'antic camí ral i que, per tant, no es pot descartar la presència humana des d'època medieval. Sí que es té constància que després de la Guerra civil espanyola es feia servir per aixoplugar el bestiar, sobretot els pastors de la zona, fins i tot d'amagatall, principalment de queviures i altres productes.</p> | 41.8705400,2.1813500 | 432064 | 4635727 | 08129 | Muntanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53863-foto-08129-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53863-foto-08129-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al mateix pla, i una mica més avall hi ha una altra construcció en runes. Es tracta d'un edifici rectangular de petites dimensions que presenta un basament en pedra i part en tapial. Ambdues estructures es troben a peus de l'antic camí ral i tot fa pensar que estan relacionades. Actualment, a la Cova d'Aglans s'hi ajunta el jovent del poble i esdevé un lloc de trobada puntual, sobretot als estius. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53793 | El Molí de Puigcarbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-puigcarbo | <p>AADD. (2000). Muntanyola. Revista trimestral n.21. juny 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6 PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Edifici format per una construcció quadrangular que presenta una planta de petites dimensions organitzada en tres nivells diferenciats. Un primer nivell inferior, a tocar del la riera de Muntanyola, està format per una petita obertura semicircular i adovellada; un segon nivell està format per una planta baixa amb accés a la façana oest i dues petites obertures laterals; i un tercer nivell està format per una primera planta organitzada en una petita terrassa, assentada per dos pilars a la base, i quatre obertures disposades en les tres façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents accessos, deixant un espai lliure entre l'accés a la casa i l'espai sobre el torrent que és utilitzat com a hort. Aquesta construcció es basa en la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles de l'estructura com element de reforç. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal i la façana sud presenten un enguixat senzill, mentre que a les altres dues façanes la pedra apareix repicada. La distribució de la façana principal és força modesta, una petita porta d'accés 1'60 m d'altura amb llindes a la part superior com a únic element decoratiu destacable, i dues petites finestres situades al primer pis obertes amb posterioritat.</p> | 08129-59 | Zona de la Vall | <p>Molí situat a la capçalera de la riera de Muntanyola, juntament amb el molí de la Riera, ubicat més amunt. Segurament es tracta d'un molí fariner, propietat de Puigcarbó o la Riera. Aquest gran mas, fou aixecat per un germà de Guillem de Muntanyola i, per tant, amb drets senyorials sobre l'ús del molí i la seva explotació, que aprofitaria les aigües d'aquesta riera a mig baixant cap a la pla de la Vall de Muntanyola. A Muntanyola es documenta la presència de molins des del segle XII; amb tot no serà fins a l'època moderna que la Riera de Muntanyola presentarà una explotació intensiva dels seus recursos hidràulics. Aquesta activitat es deuria exhaurir a inicis d'època contemporània, quan deixen d'aparèixer a la documentació. Respecte la història contemporània, tenim que Salvador Padrós i Casals, que era pastor de la Granoia, es casa amb Josefa Rusquellas i Serra, i després de viure a cal Gira van anar a viure al molí de Puigcarbó.</p> | 41.8706600,2.1511500 | 429558 | 4635764 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53793-foto-08129-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53793-foto-08129-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53793-foto-08129-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Hi ha l'escrit dels Goig a llaor dels Padrós que parla d'aquet molí: (AADD. (2000). Muntanyola. Revista trimestral n.21. juny 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6) Només queda un munt de runa Del molí de Puigcarbó Ni una embosta, ni una engruna Ni un gemec en cap racó. Ni l'empenta de la bassa Ni el somriure de les flors | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53742 | Puigcarbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcarbo | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Puigcarbó. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVIII | És habitada esporàdicament i només una part de la casa. | <p>Masia de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, la qual és orientada a migdia i presenta un bonic portal adovellat i que conforma un edifici civil de funcions agropecuàries i amb els seus annexes ramaders. A la part dreta i formant angle recte amb el cos de la casa hi ha un cos de porxos els quals avui es troben malmesos, ja que s'han tancat amb materials moderns i han destruït l'antiga fesomia. Al davant hi ha un portal que tanca la petita lliça. A tramuntana, a nivell del primer pis, hi ha una eixida on es troba la cisterna. En aquesta mateixa part s'hi eleva un cos, més enlairat que l'altre, i cobert a dues vessants; dóna la impressió d'ésser un cos afegit, construït de forma més tarda que la masia. Es troba construïda bàsicament amb pedra.</p> | 08129-8 | Zona de la Vall | <p>Antic mas que trobem esmentat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. Fou reformat per Josep Puigcarbó a principis del XVIII (1706). Avui, degut al despoblament del món rural i a la dificultat de comunicacions, s'ha vist abandonat; només s'habita en períodes de vacances. A l'eixida de tramuntana hi ha la inscripció següent: IOSSEPH PUYCARBO 1706.</p> | 41.8708500,2.1478700 | 429286 | 4635788 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53831 | Puigsaurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigsaurina | <p>Entorn natural on destaca la presència del serrat de Puigsaurina, limitant al nord amb el Castell de Muntanyola, al sud, amb l'urbanització de la Sobirana, a l'est amb Vilavendrell i a l'oest amb el mas Tarradellas. Aquest paratge presenta molt poques traces d'activitat antròpica, tan agrícola com ramadera, i la xarxa de camins rurals es troba sovint condicionada per l'orografia pròpia d'aquest terreny, on els torrents i les valls formen la morfologia del territori i per la xarxa de masos dispersos pel territori. Aquest espai d'interès natural es concentra bàsicament, a l'entorn d'aquests torrents, on creix abundant vegetació de ribera i a prop del qual neixen diverses fonts com les de Font Podrit i les Albes.</p> | 08129-97 | El Castell de Muntanyola-Urbanització Sobirana | 41.8713900,2.1634900 | 430583 | 4635835 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||||
| 53781 | Barraca de Puigsaurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-puigsaurina | XVIII | <p>Estructura de planta rectangular formada per dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge d'un antic mas o barraca i un segon cos perpendicular al primer, utilitzat com a annexes ramaders i magatzem. La tècnica constructiva emprada es centra en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç, deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica: la gran portalada al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular, i cinc finestres, una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular.</p> | 08129-47 | Castell de Muntanyola | <p>Edifici de factura recent, conserva alguns brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, s'hauria construït en un moment d'auge demogràfic i agrícola de Muntanyola.</p> | 41.8714900,2.1609300 | 430370 | 4635848 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53781-foto-08129-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53781-foto-08129-47-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53874 | Font de la zona Esportiva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-zona-esportiva | XXI | <p>Estructura de factura contemporània formada per una font de factura metàl·lica, de base circular, i alçat d'aproximadament 1 metre, amb un acabat estàndard. Aquesta es troba en un espai arrecerat, en un pla sobre la zona esportiva, just sobre la pista pavimentada i l'equipament municipal format pels vestidors i el bar- restaurant del municipi. Aquest espai, ha estat arranjat amb arbres i gespa, i tot l'entorn es troba adequat, amb un baixador d'accés des de les cases de la urbanització, papereres i altres elements de mobiliari urbà i nombrosos arbres, sobretot pins, encara en creixement.</p> | 08129-140 | Barri de Mirallà. Muntanyola | <p>La ubicació d'aquesta font i l'adequació d'aquest espai de lleure i esbarjo s'ha de relacionar amb l'habilitació de la zona esportiva i l'accés vers a la part superior de la urbanització de Mirallà. Com es pot apreciar per la factura, el seu arranjament pertany plenament a l'època contemporània, ja al segle XXI. Aquest espai es força concorregut tant pels infants i jubilats del poble, per la seva bona situació, com pels vianants i habitants del municipi, i es troba especialment freqüentat en el decurs de les activitats esportives.</p> | 41.8717100,2.1833900 | 432234 | 4635855 | 2004 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53874-foto-08129-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53874-foto-08129-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53880 | Font de Puigcarbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigcarbo | XIV-XX | Presenta cert mal estat | <p>Estructura hidràulica formada per una bassa, una mina i una font, aquesta recentment canalitzada per portar aigua al veí mas de Puigcarbó. Aquesta font està situada en una lleugera pendent al marge esquerra del camí que porta al mas. La seva fàbrica és força senzilla; es tracta d'una estructura de pou-mina adaptada a font de planta rectangular i construïda al marge, en una feixa. Es tracta d'un element construït amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Al davant s'obren diversos camps de pastures i a darrera un bosquet de roure i alzinar.</p> | 08129-146 | Castell de Muntanyola | <p>La font de Puigcarbó i sobretot el seu ús i funcionament s'ha de relacionar amb l'antic mas que porta el mateix nom, a causa de la seva proximitat. La primera notícia documental del mas és d'època baixmedieval, associat al molí de Puigcarbó; situat a baix la riera de Muntanyola consta aquesta explotació agrícola-ramadera. Aquesta font, segurament era coneguda i utilitzada pels diversos propietaris del mas, tot i que la factura rural de la font fa que no puguem precisar la seva cronologia ni cap altre element relacionat amb la seva construcció.</p> | 41.8719600,2.1475600 | 429261 | 4635911 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53880-foto-08129-146-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53780 | Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-vall-0 | <p>Llibrets de Compliment Pasqual. Arxiu de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola (1255-1972). Arxiu Episcopal de Vic.</p> | XVIII-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Masia aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat com a estable del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta, que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, ja que resten sols els brancals de pedra i alguna llinda de fusta.</p> | 08129-46 | Zona de la Vall | <p>Les primeres evidències d'aquest mas es remeten al segle XIX, cap el 1828, tot i que segurament el seu moment constructiu pot retrocedir al segle XVIII. Cal contextualitzar aquesta construcció en un moment de recuperació demogràfica important i d'ocupació de nous espais; en aquest cas es podria parlar de l'establiment d'una masoveria del mas la Vall. Concretament, el mas es documenta en les llistes de cases dels llibrets de Compliment Pasqual de l'Arxiu de Sant Quirze i Santa Julita, al 1808; s'esmenta la Casa nova de la Vall, juntament amb la Vall, Puigcarbó, etc. Les condicions econòmiques feren minvar la productivitat del mas a la segona meitat del segle XIX, culminant amb el seu abandó ja entrat el segle XX. Aquesta situació desfavorable fou comuna a altres masos, i la causa principal es deu a la llunyania del seu emplaçament respecte les principals zones de població.</p> | 41.8719800,2.1368800 | 428375 | 4635923 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53780-foto-08129-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53780-foto-08129-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53780-foto-08129-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53913 | Font de Canaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaleta | XVIII-XX | Actualment no porta aigua. | <p>Font situada al peu del torrent de la Casanova de la Vall just a tocar amb la Riera de Postius, on desguassa. L'estuctura de la font és força senzilla, aquesta es troba construïda al costat del torrent aprofitant un saltant del mateix i a mode de talús. Es tracta d'un mur de contenció a una sola cara vista fet de pedra de petites dimensions, ben desbastada i lligada amb morter de calç. A l'espai central hi ha una llosa, una mica més gran que les altres pedres, aquesta de formació calcària està ben treballada i presenta una inscripció on es pot llegir: Font Canaleta. L'obertura de la font es troba a la part inferior d'aquest mur i està formada per un pas circular, tot recobert de molsa i un canaló. Per aquí s'evacua l'aigua que va a parar en un petit receptacle rectangular, també construït en pedra, que facilita l'evacuació de les aigües cap al torrent de la Casanova de la Vall. L'entorn està parcialment arranjat, resten visibles alineacions de pedres fent de canal vers el torrent, al centre hi ha una taula circular de pedra, segurament afegida més tard.</p> | 08129-179 | Postius | <p>Aquesta font es troba molt apartada del nucli urbà de Muntanyola i és desconeguda per bona part de la població. Sembla formar part d'una estructura associada a la construcció i funcionament de la Casanova de la Vall, una masoveria del mas la Vall situada al peu del camí Ramader de Fontfreda. Tot aquest entorn presenta una ocupació antròpica de caire rural, sobretot agrícola i ramader, i si bé la font no es emprada per abastir d'aigua el mas, ja que aquest gaudeix de diferents sistemes d'abastiment, sí que en devia ser un element important a la zona, en general força mancada d'aigua. La llosa central que fa de cos a la font conté una inscripció on es pot llegir: Font Canaleta, però no hi consta cap data de construcció o reforma. La història i arranjament d'aquesta font s'ha de vincular a les activitats de la Casanova de la Vall però també a un pas transhumant on pararien a abeurar els ramats que es direccionessin vers el municipi veí de l'Estany, per la zona del bosc gran de Postius. Posteriorment, s'hauria arranjat l'entorn, i molt més recentment, en un context de segle XX s'hauria afegit la taula de pedra per convertir l'espai en un lloc de lleure.</p> | 41.8720000,2.1334700 | 428092 | 4635928 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53913-foto-08129-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53913-foto-08129-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53913-foto-08129-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba situada a 1Km de l'inici de la pista que porta a la Casanova de la Vall. S'accedeix des de Santa Eulàlia de Riuprimer direcció Avinyó per la BV4316, per una pista forestal a mà dreta entre el Km 1.3 i 1.4Km vers Postius i la Casanova de la Vall. Un cop a la casa cal seguir la pista, que seguint una pendent pronunciada i vers l'esquerra mena a un petit replà d'on surt un corriol que porta a la font. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53761 | Capella de la Mare de Déu de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-bona-sort | <p>DDAA.(1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. GAVIN, J.M. (1984). 'La Mare de Déu de la Bonasort, os. 210' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 95. TORRENT, C. (1982). Capella del mas Comellas. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII | L'estat de conservació és bo malgrat que ja no s'hi celebri culte. | <p>Edifici religiós format per una capella de nau única, la qual es troba orientada de nord a sud, i on la façana i portal d'entrada es situen a migdia. Aquesta presenta un portal de forma rectangular amb un òcul al damunt, únic element que l'il·lumina, i el capçer és coronat per un campanaret d'espadanya. La nau és de petites dimensions i forma un petit absis que no és visible des de fora ja que es troba adossat a la casa. Hi ha un balconet a la part dreta de la nau, amb barana de fusta i amb la part inferior decorada amb artesonat, des del qual es pot oir missa sense sortir del mas. És coberta amb volta, la qual és decorada amb estuc així com també ho és la cornisa.</p> | 08129-27 | Mas Comelles de Múnter. | <p>Capella lligada a la història del mas Comelles, que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. Aquest mas el trobem ja esmentat en el fogatge de 1533 i la capella consta des del 1640 dedicada, des d'un primer moment, a la Mare de Déu de la Bona Sort. Ni a la capella ni al mas hi ha cap dada constructiva que ens permeti datar l'època de les reformes. Malgrat l'antiguitat de la capella, a l'interior, l'element més rellevant és un quadre el qual és datat el 26 de maig de 1905, pel qual el Dr. Torres i Bages dóna permís de celebrar missa al mas Comelles, propietat de F.J. Castell i Descatllar, que es compromet a mantenir-la i conservar-la.</p> | 41.8720300,2.2224700 | 435478 | 4635860 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53761-foto-08129-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53761-foto-08129-27-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Conserva el fragment d'un retaule datat del segle XVII. Cal assenyalar que no s'ha pogut accedir al seu interior. | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53886 | Creu de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-comelles | XIV-XIX | <p>Creu de ferro situada sobre un suport en pedra i ubicada davant del mas de Comelles, a l'encreuament del camí que porta a l'entrada del mateix mas i al veí mas Fabré de la parròquia de Sant Esteve de Múnter. La creu, de metall, es troba sobre una base construïda amb pedra, actuant de suport de l'objecte mitjançant una estructura de basament, llosa i creu. La base està formada per un cos rectangular de 40 cm d'alçària fet amb carreus bastament tallats de pedra local, i disposats en filades horitzontals, lligats amb argamassa. A sobre es disposa una llosa de pedra calcària ben treballada, però erosionada, que fa la funció de taula, i just al centre s'hi troba fixada la creu de ferro. Es tracta d'una creu grega que està orientada sudest-nordoest, formada per dos peces de ferro unides a la meitat de la peça en vertical.</p> | 08129-152 | Múnter | <p>La seva estructura, de factura senzilla, és molt similar a la resta de creus de padró que es troben al municipi, des de la creu de l'ajuntament de Muntanyola fins les veïnes creus de Sant Esteve de Múnter. Es documenta com una creu de padró, en aquest cas vinculat a les processons realitzades des de Sant Esteve de Múnter La presència d'aquest tipus d'elements cal relacionar-los amb les pràctiques religioses que trobem documentades des d'època moderna, amb la realització de misses en les diverses capelles particulars, com és el cas de la capella de la Mare de Déu de la Bonasort del mateix mas.</p> | 41.8720400,2.2224500 | 435476 | 4635861 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53886-foto-08129-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53886-foto-08129-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53886-foto-08129-152-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga creu de padró de l'església de Sant Esteve de Múnter. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||
| 53754 | Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comelles-1 | <p>AADD.. (1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. AADD. (1986). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: 102. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 433. TORRENT, C. (1982). Comelles. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | L'edifici principal es troba en un estat d'abandó important. Tot i que a la resta del conjunt està en obres. | <p>Masia de planta quadrada coberta a dues vessants amb la part dreta més prolongada que l'altra. La façana es troba orientada a migdia; el carener li és perpendicular i ostenta un portal adovellat, i al damunt una finestra amb un escut, totalment esborrat. A la part esquerra hi ha una torre de planta quadrada coberta a quatre vessants, on s'hi adossa una capella. Al davant de la casa s'hi forma una lliça, la qual és enllosada. A la part dreta de l'edificació s'hi adossa un cos quadrat de planta baixa i dos pisos, el qual sembla ésser un afegitó posterior a la construcció de la casa; en aquest indret hi ha un altre portal d'accés el qual és destinat als propietaris. És construïda amb pedra, arrebossada i pintada al damunt.</p> | 08129-20 | Múnter | <p>Antiga masia que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter. La trobem esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas per aquella època Benet Comelles, obrer. No hi ha cap dada constructiva que ens permeti identificar les reformes que es degueren produir vers el XVII-XVIII, com en la majoria de masos de la contrada. El terme de Múnter comptava amb 12 famílies al 1370, 11 famílies al 1553 i 14 famílies al 1782, i amb 12 famílies al 1996. Entre els masos més antics hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles. Altres cases de la parròquia són Clavegueres, Dosrius, la Serra, la Rocassa, les Eres, can Gaja, el Solà, la Franquesa, el Bosc, can Febrer, el Colomer, el Puig, la Casanova del Puig, el Castell, la Rectoria i la Caseta del Mestre.</p> | 41.8720600,2.2225500 | 435484 | 4635864 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53754-foto-08129-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53754-foto-08129-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53754-foto-08129-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | En aquest mas, situat prop del límit amb el municipi de Tona, hi ha constància que des del 1640 hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de la Bona Sort. El mas té una antiga torre de defensa, i la capella encara guarda un retaule del segle XVII. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53777 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-5 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Mas aïllat de baixos més dos pisos amb nombrosos annexes ramaders formats per corrals pel bestiar a la part del darrera, i una pallissa situada perpendicular a la façana. La teulada aiguavessa a façana, i són poques les obertures ben marcades en aquest espai. Destaquen les llindes de les finestres de les parets laterals. A la façana hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, i quatre finestres ben marcades. Dues rosetes en relleu a fora i una a l'interior de l'arc, motllures. Al voltant, i a l'ampit i a sota d'aquest tres rossetes en relleu. A l'interior, conserva embigat de fusta i paviment de pedra.</p> | 08129-43 | Múnter | <p>La primera referència d'aquest mas la trobem al 1217, on s'esmenten els masos de Múnter, essent dels més antics juntament amb altres masos de l'entorn. Ja en època moderna les referències són més freqüents, i aquest mas apareix documentat el 1540, on es fa referència al mas Puig, al mas de la Coma (des de 1448) i quatre peces de terra des de 1448-1450. L'edifici apareix datat a la llinda d'una finestra que originalment corresponia a una porta del darrera, en el forn i a un altre punt de fora la casa amb cronologies del segle XVIII. Recentment s'hi ha afegit tota la part dreta de la casa, imitant perfectament la tipologia original i reaprofitant la llinda mencionada.</p> | 41.8725200,2.2111900 | 434542 | 4635923 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53777-foto-08129-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53777-foto-08129-43-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53744 | Serra-Rica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-rica | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Serrarica. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Informació oral: Àngel Roig i Carme Juárez. http://www.turismerural.com/casarural/osona-sud/serrarica</p> | XVII-XIX | Restaurada. | <p>Edifici civil que havia conformat una masia de grans dimensions. El cos principal està format per un edifici de tres plantes i golfes de planta rectangular i coberta a dues vessants, la vessant de migdia és més prolongada i és a la part on es fa visible un nou tram constructiu de la casa. A la part dreta de migdia sobresurt un cos més baix, que és per on té lloc l'entrada a la casa mitjançant un bonic portal adovellat on es conserva gravat IHS 1608 i diversos símbols geomètrics en forma estelar, que ens condueix al barri, espai descobert i enllosat i a l'accés actual al mas. Per la part posterior també es pot accedir a l'edifici entrant per un terrat i accedint directament a la sala principal del mas, i es creu que aquest segon accés hauria estat el principal. El portal actual d'entrada a la casa es troba al mur de ponent, dins aquest espai. Al davant s'hi distribueixen diverses dependències destinades al bestiar, avui inexistent. Davant del portal del barri hi ha un cobert de grans dimensions i poc més avall l'antiga pahissa, actualment aquests espais han estat restaurats i destinats al turisme rural. El material constructiu bàsic és la pedra, aquesta, de petites i mitjanes dimensions i de procedència local . Cal remarcar boniques finestres conopials als pisos superiors i les nombroses llindes i brancals conservats, alguns dels quals gravats amb dates d'època moderna i contemporània, on destaca una finestra situada a la part posterior, a la zona del barri, amb la marca dels Àustria. Als inicis la construcció principal estava formada per una torre de planta rectangular i tres pisos conservats, de la que en resta bona part de l'estructura, situada a l'interior del mas i una finestra romànica al pis superior. Aquesta només és visible des de l'interior i està formada per una doble obertura d'arc de punt rodó. L'estructura actual conserva bona part del mas original. Aquest s'estructura a partir d'un pis inferior amb els annexes ramaders, el primer pis amb la sala, un petit oratori ara sense culte i una galeria o pahissa, ara coberta. A l'interior es conserven nombrosos elements arquitectònics del mateix mas, destaca una llar de foc, diversos festejadors, així com alguns amagatalls emprats en els diversos conflictes bèl·lics que van afectar al país. Actualment el mas té diversos equipaments coneguts com el Freixer, l'Eugueda i Sobrevolta, dedicats al turisme rural.</p> | 08129-10 | Muntanyola | <p>Casa inclosa dins la demarcació del Castell de Muntanyola, del qual en tenim notícies del segle XI; coneguda com el mas Serra. Aquest edifici es troba ubicat en la formació rocosa sobre la llera esquerra de la riera de Muntanyola, al peu del principal camí ral i en un punt geogràfic estratègic a prop de la parròquia de Muntanyola i no massa lluny de la moderna urbanització de Fontanelles. En un inici la construcció principal estava formada per una torre de planta rectangular i tres pisos conservats, de la que en resta bona part de l'estructura, situada a l'interior del mas i una finestra romànica al pis superior. Més tard s'afegí el mas, que preserva bona part dels elements estructurals bàsics. Un pis inferior amb els annexes ramaders, el primer pis amb la sala, un petit oratori ara sense culte i una galeria, ara coberta. En un moment incert, possiblement ja en època moderna, aquest mas adoptà el topònim de Serra-Rica, amb el que es coneix actualment. Així el mas SERRARICHA el trobem esmentat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola, fou reformat i ampliat al s. XVII, com indica la dovella central del portal del barri (1608), amb diverses ampliacions a partir del segle XVII. Així consten obres generals al 1777, a partir de les llindes conservades, i més tard al s. XIX. Es té constància que els francesos cremen el mas al 1808, i són nombroses les reformes posteriors que es realitzaren al mas com ho indiquen les diverses dates gravades en llindes i brancals (1881). Destaquen les obres de 1868 a la bassa i ampliació de corts, i al 1880 amb més annexes ramaders. A finals del segle XIX la casa i propietat fou de la família Gavisans, per després de diverses vicissituds passà a ser de la família Barata i actualment és de Àngel Roig i Carme Juárez, que l'han restaurat i fet habitable.</p> | 41.8725900,2.1783400 | 431816 | 4635957 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53744-foto-08129-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53744-foto-08129-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53744-foto-08129-10-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El mas fou cremat en el decurs de la guerra del francès (1808) moment en què va desaparèixer el seu arxiu documental. | 92|93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53911 | Font de Serra-Rica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-serra-rica | <p>Informació oral: Àngel Roig i Carme Juárez.</p> | XVIII | El conjunt es troba molt ben cuidat. | <p>Font ubicada davant l'actual entrada del mas Serra-Rica, adossada a l'angle nord del mas. Aquesta font es troba en un entorn construït i s'abastia d'una bassa que tenia al darrera i de diversos sistemes de captació d'aigua de pluja. L'estructura està construïda a partir d'una planta rectangular, edificat amb pedra, local i ben desbastada, formada per grans carreus rectangulars, que es troba parcialment recolzada sobre un talús o feixa al cantó est. Presenta una coberta formada per una volta o arc de mig punt de pedres ben treballades i també de procedència local, amb una gran pica o abeurador de suport que en recull les aigües sobrants i que les canalitza de forma subterrània. A sobre la volta s'han aixecat un parell de filades més en una recent restauració i també s'ha posat una biga de reforç sota la pica. Al cos central conserva 3 obertures, dos de les quals a mode de sobreeixidor, i una que conforma l'aixeta metàl·lica que dóna, avui dia, pas a l'aigua.</p> | 08129-177 | Mas Serra-Rica | <p>Font vinculada als usos particulars del mas Serra-Rica, casa inclosa dins la demarcació del Castell de Muntanyola, del qual en tenim notícies del segle XI; el mas SERRARICHA el trobem esmentat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola, per bé que els seus orígens deuen datar de més antic. Tot i que l'estructura no conserva cap data gravada es creu que la font fou construïda o arranjada al 1868, moment en què es té constància de la bassa i ampliació de les corts pel bestiar.</p> | 41.8726500,2.1781100 | 431797 | 4635963 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53911-foto-08129-177-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53896 | Riera de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-munter | <p>El municipi és tributari hidrogràficament de la riera de Muntanyola i de la riera de Múnter formant dos espais ben diferenciats. Aquest últim forma bona part del límit del municipi i, on hi desemboquen les petites rieres o torrenteres del terme, totes elles de caire estacional, com la mateixa riera de Múnter. Aquesta riera neix sota la urbanització de Fontanelles, i es va enriquint amb corrents secundaris. La major part de l'any presenta un cabal escàs o nul, depenent de les torrenteres. En aquests entorns hi són presents la vegetació riberènca com els pollancres.</p> | 08129-162 | Zona de Múnter. | <p>La riera de Múnter deixa al descobert els antics materials de l'Eocè , molt visibles i característics de la Plana de Vic. En general és un territori de caràcter mediterrani amb una vegetació típica de la muntanya baixa i mitjana conformant un municipi de gran riquesa natural.</p> | 41.8728900,2.1962900 | 433306 | 4635976 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53896-foto-08129-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||
| 53888 | Pou del Fabré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fabre | XVI-XX | <p>Pou de planta circular que es troba situat davant l'era del mas el Fabré, formant part d'un element adscrit al mas. Aquesta estructura, de fàbrica popular, amida 3 m de perímetre exterior i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Està construït amb pedres de mida variada, de procedència local, i poc desbastada, lligades amb argamassa i abundant morter de calç. L'element presenta una coberta a doble vessant, amb un carener perpendicular a la façana de teula aràbiga. L'accés es fa a través d'una porta rectangular, de petites dimensions, i de fusta emmarcada amb totxana. També conserva un reposador, fet en obra i alguna reparació acabada també amb totxana. Al costat hi ha un safareig utilitzat per diverses tasques domèstiques amb l'aigua provinent del mateix pou.</p> | 08129-154 | Múnter | <p>Estructura construïda per proporcionar recursos hidràulics complementaris als residents de la casa de pagès del Fabré. Conserva la presència d'un reposador; aquest element, situat davant l'era del mas, queda vinculat a l'abastiment d'aigua de la propietat del mateix Fabré, tant per usos agrícoles com particulars. Aquest pou presenta una factura d'època moderna, amb nombroses reparacions en totxana. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a la mateixa època moderna, moment de construcció i funcionament del mas.</p> | 41.8735900,2.2251400 | 435701 | 4636031 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53888-foto-08129-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53888-foto-08129-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53773 | Can Fabré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabre | XII-XVIII | <p>Masia formada per dos cossos adossats i articulats al voltant d'altres dependències agrícola-ramaderes. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes de planta rectangular orientada sud-nord, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta els murs de paredat comú utilitzant pedres de petites i mitjanes dimensions lligades amb morter i pedres cantoneres, que actuen tant d'element arquitectònic com d'element decoratiu. Les obertures conformades per finestres apareixen emmarcades per carreus de pedra ben tallats i de dimensions considerables, seguint una organització en vertical. L'estructura interna del mas segueix la modulació estàndard on tota la planta inferior de la casa; estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes, i la part superior a les dependències d'ús privat. Una segona construcció, annexada a l'estructura anterior per la banda est, segueix la mateixa tècnica constructiva anterior i conforma una petita porxada. Aquest conjunt arquitectònic presenta altres estructures annexes de factura força moderna i dedicades als animals.</p> | 08129-39 | Múnter | <p>La primera referència documental del mas Fabré o Febrer la trobem en el fogatge de 1553, amb la presència del Jaume Febrer com a cap de família; tot i això, la construcció d'aquest mas podria ser anterior al segle XIV. La resta de documentació moderna conservada en el bisbat de Vic fa referència a la família Febrer com una de les més importants de la parròquia de Múnter, juntament amb el mas el Vilar de Múnter, Matavaques, etc. Els habitants del mateix mas, fins fa poc, es cognomitaven encara Febré.</p> | 41.8736000,2.2252000 | 435706 | 4636033 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53773-foto-08129-39-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53815 | Mirallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralla | <p>MADOZ, P. (1985).'Articles sobre el Principat de Catalunya' a Diccionario geografico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Ed. Curial: 153-167.</p> | XVIII | En obres | <p>Masia aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis, i amb un possible segon pis, tot i que dubtós. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat com a estable del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador, i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta, que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga i algun fragment de teula. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, i no presenten cap element rellevant.</p> | 08129-81 | Múnter-Muntanyola | <p>Mas situat entre la parròquia de Sant Esteve Múnter i la de Muntanyola, al peu de la muntanya i en una zona de plana. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar. L'edifici actual, però, és una construcció amb grans reformes efectuades al segle XVIII; i tot i que no s'observen restes d'un edifici més antic, aquest segur que es podria documentar a través d'una intervenció arqueològica. Es tractaria d'una petita explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics de la Riera de Múnter. Com assenyalava Madoz: 'entorno situado en el llano, con buena ventilación y clima saludable. Tiene 30 casas, y una iglesia parroquial dedicada a San Esteban, servida por un cura de primer ascenso. El municipio de Múnter confina con Malla, Tona y Montañola. El terreno es de mediana calidad; la parte montuosa está poblada de arbolado; le cruzan varios caminos locales, y la carretera de Vich a Manresa. Producción de trigo, maiz y legumbres, cría de ganado y caza de diferentes especies. Población de 48 vecinos, 434 almas', cap el 1848.</p> | 41.8737300,2.1897000 | 432760 | 4636074 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53815-foto-08129-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53815-foto-08129-81-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53743 | Tarradellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tarradellas | <p>AADD. (1999). Noticiari. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Tarradellas. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII-XIX | Actualment en obres. | <p>Masia de planta quadrada coberta a dues vessants i amb un cos de galeries adossat a la part de migdia. En aquest sector hi ha un petit portal; la part de baix és destinada a corrals i a nivell del primer pis hi ha l'entrada principal a la casa, la qual és construïda aprofitant el desnivell. El pis superior es troba en desús perquè es troba en un estat de seguretat molt precària. La casa conserva una bonica cabanya a l'era, la qual està semi-derruïda, i el portal que condueix a l'horta és d'arc deprimit. En aquest mateix indret hi ha una masoveria, avui abandonada. És construïda amb pedra i bigues de roure. Els elements de resalt són de pedra picada.</p> | 08129-9 | Zona de la Vall | <p>Antiga masia del terme i parròquia de Muntanyola que trobem esmenada en el fogatge d'aquest nucli de l'any 1553. Fou ampliada i reformada als s XVII i XVIII i avui, degut al despoblament del món rural es troba en un estat força dolent de conservació, malgrat ésser habitada en part. L'edifici conserva altres dates inscrites en diverses llindes de portes i finestres, entre elles:1681, 1704: finestra posterior de la Casa Tarradellas 1700 (portal de l'horta). I l'any 1999 va ser fruit d'un robatori.</p> | 41.8737900,2.1555500 | 429926 | 4636108 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53743-foto-08129-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53743-foto-08129-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La gent del poble recorda que la casa fou refugi del bisbe de Vic durant la guerra civil espanyola. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53833 | Refugi de fauna salvatge de Serra Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-de-serra-nova | <p>AADD. (2001). Muntanyola. Revista trimestral n.25. juny 2001. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8. Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals; DOGC, núm. 967 (18.03.1988); Llei 18/1988, de 28 de desembre, de modificació de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals (la modificació no afecta l'article 37 referent als refugis de fauna salvatge).</p> | S.XX | <p>Conjunt format per una residència equina i un refugi de fauna salvatge. Es tracta d'un espai tancat, en bona part, per un filat metàl·lic en propietat del mas la Serra Nova, i on es troben en llibertat diverses espècies de cèrvids, carnívors i petits mamífers, depenent de l'estació de l'any, i sota supervisió veterinària pertinent, que conviuen amb la resta d'activitats que es porten a terme al mas, bàsicament relacionats amb el món dels equins.</p> | 08129-99 | El Castell de Muntanyola | <p>Respecte la normativa dels refugis de fauna salvatge cal considerar que: 1. Els refugis de fauna salvatge són àrees limitades per a preservar la fauna. (De les àrees de protecció de fauna salvatge) 2. La declaració ha de ser atorgada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, d'ofici o a instància del propietari o propietaris del terreny, amb informe previ del Consell de Caça de Catalunya i, en cas que es tracti de terrenys inclosos en àrees privades de caça, havent fet prèviament la informació pública adient. 3. En els refugis de fauna salvatge és prohibida la caça' (DOGC, núm. 967, 18.03.1988).</p> | 41.8742800,2.1693600 | 431073 | 4636151 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53833-foto-08129-99-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | RESERVA DE FAUNA SALVATGE: es pensa en la possibilitat de declarar reserva de fauna salvatge una franja de terreny que encercli tot el perímetre del sòl urbà de Muntanyola, així com la zona de Rústiques Muntanyola i el seu perímetre, i el Sot de l'Home Mort. Les cordenades corresponen a un dels accessos a la finca. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53841 | Font de les Albes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-albes | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. Necessita neteja | <p>Petita font situada en una lleugera pendent prop d'un afluent de la riera de Muntanyola, a mitja carena i a la zona de la baga de Puigcarbó. La seva factura és pràcticament inexistent; es tracta d'un aflorament natural escassament freqüentat pels pastors i pagesos de la zona, excavada amb una petita obertura a la roca que té les funcions de pica per l'aprofitament de l'aigua, sense presència de cap element vessador. Es troba rodejada d'abundant vegetació, i algunes albes, així com diversa flora pròpia de zona de ribera de muntanya.</p> | 08129-107 | Zona de la Vall | <p>Espai força abandonat, i molt poc concorregut per la dificultat d'arribar-hi i per la distància en la que es troba respecte qualsevol habitatge del municipi. S'accedeix per un corriol que surt de davant del camí del Molí de Tarradellas a Puigcarbó, a mitja carena i abans del de la Font Podrit. El coneixement i ús d'aquest espai deuria ser ben conegut pels habitants de la zona, que li posaren el nom de Font de les Albes per la presència d'aquests espècimens, encara presents al lloc. La seva proximitat a Font Podrit doten aquest entorn d'un espai de gran interès natural i paisatgístic, que actualment es troba molt abandonat i en total desús.</p> | 41.8755300,2.1487900 | 429367 | 4636307 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
| 53768 | Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellavista | XV-XVIII | Presenta mal estat | <p>Petit mas de planta rectangular orientat oest-est i que s'organitza a l'entorn d'un petit pati emmurallat. Són diverses les dependències annexes que es distribueixen al seu voltant, la majoria de les quals són reformes posteriors. Aquesta masia presenta una estructura de planta baixa més pis amb dos accessos a la cara oest. Es tracta d'una estructura de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars combinant amb l'ús de l'obra. Els angles cantoners i les obertures, tant de portes com finestres, es troben emmarcats per carreus de petites dimensions. El mas segueix l'estructura d'entrada i cuina a la part inferior i les dependències d'ús més privat al primer pis. Al voltant del petit barri es disposen els annexes ramaders i a l'exterior es documenta un forn d'ús domèstic i un pou de factura contemporània que imita l'antiga construcció en pedra.</p> | 08129-34 | Muntanyola | <p>Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al fogatge de 1553, moment en què s'esmenta a Joan Bellavista, sense poder determinar si es tracta de Bellavista vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar durant l'Edat Mitjana, tot i que no hi ha cap evidència arquitectònica que pugui confirmar aquesta hipòtesi. Les restes conservades pertanyen a l'època moderna avançada; segurament cap el segle XVIII fou quan el mas arribà a la seva època de màxima expansió.</p> | 41.8755600,2.1923700 | 432984 | 4636275 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Casa i extensió de 55 quarteres, part de cultiu, bosc i horta. La major part erm i una petita formada per la casa, limita al l'est amb el mas Xamps, Bosch i Franquesa, al sud amb els masos Casals, Segalés i les terres anomenades Pedrosa de Segalés; a l'oest amb el mas Puigllat, i al nord amb el torrent de Segalés. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53807 | La Rocassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rocassa | <p>Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | <p>Conjunt d'edificacions organitzades al voltant del mas central de la Rocassa. L'accés al mas es fa per dues portes rectangulars, situades al nord i al nord oest, de dimensions considerables i que permeten accedir a un petit pati on es distribueixen les edificacions esmentades. L'habitatge està format per un edifici rectangular amb entrada per les façanes nord oest i que s'organitza en planta baixa i dos pisos. El fet d'estar construït sobre una lleugera pendent ha portat a la construcció d'una sobre estructura o contrafort al voltant de la planta baixa de l'edifici. La teulada és a doble vessant coberta amb teula aràbiga amb una doble cornisa, i la tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra poc treballada i lligada amb argamassa, tenint com a principal element decoratiu les llindes de portes i finestres. Les obertures de la masia es disposen en ordre simètric en tota l'estructura. A la façana principal, a la planta baixa, es disposa una porta quadrangular emmarcada per llindes de pedra ben treballada i tres obertures. Al primer pis es disposen tres balcons, les obertures dels quals són de forma rectangular i allargat, i que es troben emmarcats a la part superior per una llinda de pedra ben treballada, pedres cantoneres al voltant i una llinda inferior motllurada on es subjecta la barana. A la llinda de l'obertura central s'hi troba esculpit en pedra un motiu ornamental circular i un rellotge de sol a l'extrem sud. El segon pis s'organitza en tres obertures de dimensions mitjanes emmarcades, com a motiu decoratiu, amb pedra i amb un suport, que a la central de les quals s'hi subjecta una barana. Les obertures de la façana nord són de forma quadrangular, emmarcades amb llindes de pedra amb un tractament senzill i dimensions més petites que a la façana principal, seguint també cert ordre simètric. Les construccions annexes dedicades a les tasques agrícoles i ramaderes es disposen en dues ales construïdes a la cara est i nord del mas, i en una terrassa superior situada al nord-oest de la casa. Es tracta d'estructures rectangulars de pedra lligada amb morter i coberta de fusta i teula utilitzades principalment com estables per al bestiar.</p> | 08129-73 | Múnter | <p>Tot i que la primera referència històrica sobre el mas es sot situar en un moment indeterminat d'època medieval, la majoria de documents daten d'època moderna, com a mas de la parròquia de Sant Esteve de Múnter. Al fogatge de 1553 on trobem esmentat per primera vegada un personatge congnomitat amb el nom del mas: Joan Rocasa. La tipologia de l'edifici permetria recular la data constructiva de part del conjunt a l'època baix medieval. Les evidències arquitectòniques i constructives més immediates mostren que el mas va tenir la seva època d'esplendor durant l'època moderna. La seva situació, lleugerament elevada i amb bones terres, el convertiren en un punt privilegiat en el control del camí ral de la Plana de Vic a Manresa. Sense cap mena de dubte, aquest mas fou una de les cases fortes més destacades de la parròquia de Sant Esteve, juntament amb la resta de masos de Múnter. La història d'aquest mas es deslliga aviat del de la família; aquesta va emparentar amb diversos masos de la zona. Actualment, el mas continua essent una important explotació agrícola ramadera i s'ha remodelat gran part de l'edifici original.</p> | 41.8758600,2.2213900 | 435392 | 4636286 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53807-foto-08129-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53807-foto-08129-73-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53887 | Pou del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-camp | XVI-XX | <p>Pou de planta circular que es troba situat en un camp sota el mas El Camp, a peu del camí que porta a la Fàbrega i la Franquesa. Aquesta estructura amida 1'5 m de diàmetre interior, 6 m de perímetre exterior i les parets exteriors tenen una alçada de 1'6 m. Està bastit amb pedres de mida mitjana i variada, poc desbastades i lligades amb argamassa o morter de calç; l'estructura presenta una coberta a una vessant de teula aràbiga. La zona d'accés és poc visible, ja que dóna a l'interior del camp sembrat i està cobert per abundant vegetació i argelagues.</p> | 08129-153 | Múnter | <p>Estructura construïda per esdevenir una font de captació d'aigua secundària del mas el Camp. Aquest gran mas té una important bassa construïda i un sistema de captació d'aigües pluvials. Aquest pou permet captar aigua subterrània vinculada als veïns torrents de la riera de Múnter. Aquest element es troba situat al mig d'un camp sota el mas. Es tracta d'un pou que presenta una factura d'època moderna i que es conserva en bones condicions, a excepció d'algun element puntal. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època moderna ,moment de gran activitat econòmica agrícola-ramadera a la zona de Múnter.</p> | 41.8765900,2.2105800 | 434496 | 4636376 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53887-foto-08129-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53887-foto-08129-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,09 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml