Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53872 | Collet del Cementiri dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-del-cementiri-dels-moros | <p>CASAS, J. (2005). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost a Osona). Inèdit. SALA, ROGER. (2004-2005). Projecte Lluçanès. Projecte de recerca arqueològica i explotació del Patrimoni. Inèdit.</p> | IIIaC-IVdC | Presenta cert mal estat per la seva superficialitat | <p>Turó o petita elevació conegut com el Collet del Cementiri dels Moros; aquest topònim normalment està associats a la presència d'una possible ocupació de la zona en època antiga. És una zona de bosc d'alzines i pins, amb dues zones lleugerament elevades al banda i banda del collet. El petit turó situat a ponent rebia el nom de Camp de Casilla on s'han localitzat alguns elements que cal tenir en consideració. A l'oest del Collet del Cementiri dels Moros s'han observar la presència de 5 forats de planta circular d'entre 1 i 1,20 metres de diàmetre. No es descarta la possibilitat que siguin sitges. No s'ha detectat material en superfície. L'espessa vegetació no permet realitzar una prospecció acurada. Tanmateix, estudis anteriors semblen haver observat la presència de petits fragments de ceràmica ibèrica i romana propera a aquesta zona. A l'est del collet s'ha localitat un possible mur enderrocat.</p> | 08129-138 | La Muntada | <p>El topònim collet del cementiri dels moros sembla indicar la possible existència d'estructures pre-romanes en aquest punt. Tradicionalment, aquests topònims fan referència a llocs on és possible l'existència d'elements pre-històrics o pre-romans. La prospecció en superfície no va permetre observar la presència de material ceràmic. Tanmateix, prospeccions anteriors dutes a terme per Roger Sala i Joan Casas van localitzar algun fragment de terrissa possiblement ibèrica i romana en talussos propers. Sí que es van poder observar, al cap de munt del turó situat a ponent del collet, diverses estructures circulars excavades al subsòl. És possible que pugui tractar-se d'un camp de sitges. La cronologia, però, és indeterminada. La naturalesa d'aquest tipus de jaciments fa que habitualment no es detectin restes de la seva existència en superfície, només una remoció del terreny pot permetre que aflorin materials. Si bé a l'entorn es coneixen pocs jaciments d'aquest període, les darreres prospeccions arqueològiques efectuades han permès documentar estructures similars a la zona del Permanyer. Es tracta d'una petita elevació de terreny, amb gran control visual respecte al sector d'orient i de la carretera C-154. S'ha localitzat diverses acumulacions de pedra amb fragments de tegulae que podrien correspondre a diversos enderrocs a la part més elevada del turó. A l'oest, és una zona de camps de cultiu on també s'ha pogut recollir diversos fragments de ceràmica comuna de cocció mixta i tegulae que cal situar en època romana o fins i tot ibèrica.</p> | 41.9740200,2.1261900 | 427603 | 4647261 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53872-foto-08129-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53872-foto-08129-138-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53755 | La Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muntada-0 | <p>GINER, J. (2007). Informe sobre el valor històrico-arquitectònic de la casa de la Muntada, al terme municipal de Muntanyola. Ajuntament de Muntanyola. Inèdit. YLLA-CATALÀ, G. (1989). La Muntada. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | Els annexos es troben enrunats. | <p>Masia de tres pisos de planta rectangular i coberta a dues vessants, que està construït amb murs fets de pedres irregulars i morter amb carreus ben tallats a les cantonades. Diverses construccions annexes a la façana principal formen un pati tancat al davant de la casa, que actualment es troba en mal estat amb murs mig enderrocats. Conserva elements arquitectònics de rellevància i els paraments formats per construcció de pedra i teules mostren diverses reparacions. La portalada principal es troba situada a l'est, mentre que a migdia es pot apreciar una petita porta d'accés a l'interior. Presenta diversos elements característics, com un pou o dos contraforts robustos a migdia.</p> | 08129-21 | Quadra de la Muntada | <p>La història d'aquest mas ens és força desconeguda. La història arquitectònica de la masia catalana és la de l'aparició al segle XVI d'un tipus edificatori de molta claredat estructural amb quatre parets de càrrega paral·leles que formen tres crugies perpendiculars a la façana, dues plantes, i també de molta claredat funcional i representativa; l'entrada al mig de la façana en planta baixa, distribució de les dues plantes des de la crugia central, definició de la sala de la planta primera com a peça d'apartat abocada a la façana principal; aquest tipus mostra els grans canvis en la concepció de la vida que es va gestar al llarg de la baixa edat mitjana que van fer inviable la pervivència dels habitatges formats per molt pocs espais d'ús indiferenciat propis del segles anteriors. Els documents històrics esmentats es citen a partir de la relació proporcionada per la propietària del mas. El mas de la Muntada existia ja amb aquest nom a inicis del segle XIII, moment en que a la documentació s'esmenta un mas existent de la parròquia de Sant Genís sa Devesa, sufragània de Santa Maria d'Olost. Els seus ocupants posteriors en van adoptar el nom i al principi del segle XIV els documents parlen de Maria, Berenguer o Ramon Muntada. Sembla que el mas va superar bé la crisi dels segles XIV i XV, ja que la documentació continua parlant-ne amb regularitat, i a més es fa referència a l'engrandiment de la propietat. L'1 de juliol de 1208 Maria de Nonna, Maria filla seva i Bernat de Vilarasa marit d'aquesta, van donar a Ramon de Permaier, a Maria muller seva i als seus successors perpètuament tot aquell seu mas de Muntada, amb totes les pertinences i afrontacions, que és a Santa Maria d'Olost, a la parròquia de Sant Genís, amb pacte que el milloressin a canvi d'un cens. El 13 de maig de 1309 Maria Muntada de la parròquia de Sant Vicenç sa Devesa va fer testament, reconeixia l'aixovar que li constituí a Berenguer marit seu, i feia hereu el seu nebot Ramon i després d'ell Maria sa filla. L'1 de novembre de l'any següent, els mateixos Berenguer Muntada i Ramon Muntada permutaren unes terres amb Pere Ferrer de sa Devesa i Sibila muller seva, de la parròquia de Sant Genis sa devesa; Pere Ferrer donava als Muntada, per lliure i franc alou, perpètuament, una sort de terra tocant al mas de Planes prop de l'oratori de Santa Maria, que afrontava a llevant i a tramuntana amb honor de Sespenests, a migdia amb honor del Puig, i a ponent amb honor de Planes, i els dits Muntada havien donat a Pere Ferrer i sa muller un honor també per lliure i franc alou, contingu a Puiggenebrós. L'acta quedava en poder del rector d'Olost. El 21 de març de 1368 Ramon de Peguera, cavaller senyor del Castell d'Olost i de Tornamina, que havia comprat al rei la jurisdicció criminal i el mixt imperi de la quadra de Sant Genís sa Devesa, on hi havia el mas de Muntada amb ses pertinences, per ell i els seus successors lloava, aprovava, ratificava i confirmava a Mateu Muntada i als seus successors perpètuament, tots i qualsevol privilegis, llibertats, immunitats, i exempcions que solien tenir ell dit Mateu i el seu mas la Muntada. L'acta es redactà a Olost el 9 de maig de 1377, Bernat Olost de la parròquia de Santa Maria d'Olost establia a favor d'Arnau de Tolneu, de la mateixa parròquia i als seus successors, tot el mas de Balenyà situat en dita parròquia d'Olost, de domini i franc alou de l'Hospital de Jerusalem, a canvi d'un cens. Al mas de Balenyà afrontava a llevant amb terra que posseïa el mas de Muntada, a migdia i a tramuntana amb honor del mas Prat, i a tramuntana amb honor del mas de Muntada que havia estat de possessions del mateix mas de Balenyà, però que havia canviat de mans. El 12 octubre 1506 Joan Muntadas, hereu del mas Muntada, feia testament i designava hereu Gregori nét seu, si vivia, i si no vivia i per després de la seva mort, feia hereva Francesca, néta seva, i després Damiana, també néta seva. El testament es va fer a la parròquia de Sant Hipòlit.</p> | 41.9690700,2.1306700 | 427969 | 4646708 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53755-foto-08129-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53755-foto-08129-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53755-foto-08129-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'enclavament de la Muntada també pertany a Muntanyola, es troba ubicat entre els municipis d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau, situada a la carretera de Vic a Olost. La masia de la Muntada està situada en aquest enclavament que porta el seu nom, dit també de Sant Salvador. El mas de la Muntada està situat en un emplaçament molt pròxim a la carena, lleugerament per sota la divisòria d'aigües, el cos principal és un edifici de tres plantes que té per base un quadrat lleugerament irregular, amb uns costats de longituds que oscil·len entre els 12 i 13 m i mig. La façana d'accés s'orienta al sud-est, i la coberta està resolta a dues aigües amb el carener perpendicular en aquesta façana. Hi ha un cos annex a l'edifici principal, de planta rectangular i dues altures, amb una façana amb la d'accés, i n'havia existit un altre, enderrocat de fa poc temps, amb els forats de les biguetes encara visibles sobre el tancament de l'annex conservat, que havia ocupat una sola planta; aquest volum enderrocat resolia el desnivell entre la carena immediata al conjunt pel nord-est i el pla de l'entrada al mas en planta baixa, situat ben bé una planta per sota: el mur posterior d'aquest annex s'ha conservat, i actua en aquest moment com a element de contenció. L'edifici principal s'organitza interiorment d'acord amb la lògica del mas ramader, amb la pràctica totalitat de la planta baixa destinada a acollir el bestiar i els espais destinats a l'ocupació humana concentrats en la primera i segona planta. Tot i això, l'accés principal monumentalitzat amb una porta d'arc de mig punt de dovelles considerables, es troba en la planta baixa; no sempre ha estat així. De la mateixa manera, la façana en què s'inscriu aquesta porta, que es mostra amb molta claredat com a resultat d'una sèrie d'operacions constructives successives. El mas medieval del segle XIII degué ser una construcció de dues plantes i una sola crugia, la més oriental del mas actual, amb la planta baixa encastada en part en el terreny i la planta primera accessible directament des d'aquest terreny en una posició que podria haver coincidit ja amb la que ara és la porta a la galeria de l'annex. El bloc de planta i pis tenia una façana llarga orientada al sud-oest d'una longitud que ja podria haver estat la del mas actual, o potser una mica més curta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 53873 | Camí de Sant Salvador de Serrallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-salvador-de-serrallops | <p>CASAS, J. (2005). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost a Osona). Inèdit. TORRES, J.; SALVANS, J.; COROMINES, J. (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Lluçà.</p> | XIV-XIX | <p>Tram viari que correspon a un antic camí d'origen medieval documentat i parcialment recuperat en el decurs de les Obres de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a la C-154. Aquestes traces d'un antic camí amb estructures viàries associades es troba direcció est oest i perpendiculars al camí d'Alboquers. Resta visible part d'un paviment parcialment empedrat a mode de via o camí format per un tram de 15 metres d'un paviment o empedrat de pedres de gran dimensions, ben desbastades i d'origen local, que es troben disposades formant el camí. Resta també un conjunt de blocs de pedra que possiblement formi part d'un dels murs laterals que formen l'estructura d'aquesta possible via o camí empedrat. El punt on s'acumula més quantitat de materials és en l'encreuament entre el camí d'Alboquers i el que pren la direcció als Tossals. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via, tot i que aquests es documenten de forma intermitent, i l'actual estat de la coberta del sòl i les obres que s'hi porten a terme dificulta la seva identificació i sobretot el seguiment del traçat.</p> | 08129-139 | La Muntada | <p>La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte Constructiu de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154, ha permès recuperar la presència d'estructures viàries d'època indeterminada però amb un possible origen medieval i fins i tot anterior a la zona d'Alboquers i Sant Salvador, on es documenta part del traçat d'un antic camí. El traçat s'ha recuperat en diversos punts. Un primer punt a la Zona d'Alboquers i Sant Salvador de Serrallops. En aquest indret cal assenyalar les restes de l'antic camí empedrat amb els murs laterals que s'assenten directament sobre la roca, i les possibles estructures viàries formades per les restes d'un empedrat. El camí [...ultra strata publicam...] de Sant Salvador de Serrallops es troba documentat en un document del segle X en la qual Guillem de Balsareny dóna un alou a Sant Pere de la Seu de Vic situat davant de l'església d'Alboquers. Un segon punt a l'encreuament de camins entre el camí d'Alboquers i el de Sant Salvador de Serrallops i que es troba citat a la documentació medieval del segle X com a [..Strata publicam..]. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via.</p> | 41.9432000,2.1400700 | 428719 | 4643827 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53873-foto-08129-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53873-foto-08129-139-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53782 | Casanova de Perariera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-perariera | <p>Arxiu propi del mas Pere Riera [Sant Bartomeu del Grau). MOLERA, J. (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Portals de Pere Riera'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 24. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XVIII | Restaurada | <p>Mas que forma una petita explotació agrícola ramadera, orientat a llevant. La casa és quadrada amb teulada a dos vessants. Aquesta edificació central, composta d'un gran cos rectangular, amb tres pisos, coberta amb dues vessants i façana encarada a llevant, presenta totes les finestres i portals amb llindes de pedra treballada, algunes de les quals datades amb inscripcions. Aquest edifici, de planta quadrada i organitzat en planta baixa i un primer pis, forma part d'una masoveria del mas Pere Riera. La tècnica constructiva emprada es centra en murs de pedra sense polir, lligats amb morter de calç i arrebossats. Aquesta construcció actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; on a la zona est, ja des d'antic, se li va afegir un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest, i entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord. A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites amb pedra, ja que alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment i també hi ha una porta tapiada amb totxana. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Al segle XIX es van construir a l'entorn diversos annexes ramaders, dels quals destaca un cos a la façana est. Mentre que al costat est hi ha diversos corrals adossats; el primer es construí amb pedra i, posteriorment, es va ampliar utilitzant altre material.</p> | 08129-48 | Zona del Pla del Vilar | <p>El mas Pere-riera, juntament amb les Ferreres i l'Alovet, és una de les tres cases pairals més notables del terme de Sant Bartomeu del Grau. La construcció de la casa que s'ha preservat fins a l'actualitat és una reedificació de finals del segle XVII, sobre una base medieval del segle XIII. En la dovella central del portal hi ha inscrits l'any de 1677 i el nom Pinosa, denominació del mas abans del 1504, quan una pubilla Pinosa es va unir en matrimoni amb Pere Riera de Vic. El primer document es remunta al 1238, amb motiu del casament entre Pere Pinosa i Raimunda, filla de Pere de la Noguera de Sant Julià Sasorba, i continua el llinatge fins que l'any 1504 Simon Pinosa es casa amb el cavaller noble Pere Riera de Vic. A partir de 1750 es canvia oficialment el nom de la casa, si bé ja feia molt de temps que s'anomenava així, i serà a partir de l'època baixmedieval o moderna que sorgirà la masoveria de la Casanova de Pere Riera. El mas principal de Pere-riera, actualment, forma una gran finca d'unes 500 hectàrees que comprèn les masies de Galliners, el Solerot, la Casanova de Pere-riera i, darrerament, s'ha engrandit amb les de cal Nasi i ca l'Escolà. Tot i que la major part de la finca pertany al municipi de Sant Bartomeu del Grau, la Casanova de Pere-riera forma part del terme de Muntanyola.</p> | 41.9341900,2.1204700 | 427084 | 4642843 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53782-foto-08129-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53782-foto-08129-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53782-foto-08129-48-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53836 | Font de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova-1 | XVI-XIX | <p>Font oberta a la riera de Segalers i situada a l'origen de la mateixa riera. Està ubicada en una petita placeta oberta a la Casa Nova de Pereriera o Perariera, formada per un cos rebaixat de pedra local de grans dimensions. L'estructura construïda de la font la conforma una construcció rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Aquesta estructura està formada per un mur construït i un doble banc de pedra a mode de pedrís. Està fet amb carreus de petites dimensions, escassament treballats i disposats a forma de mur de contenció o talús, lligats amb morter. La font es situa en el centre del banc i està formada per una aixeta de metall (actualment tancada), una petita pica amb una reixa i un canal d'evacuació que actua com a distribuïdor d'aigua.</p> | 08129-102 | Zona del Pla del Vilar | <p>Font particular del mas la Casa Nova de Pereriera. Aquest espai es troba molt allunyat dels habituals punts on la gent anava a buscar aigua, i, des de sempre, aquesta zona ha quedat reduïda a una zona d'aprofitament hidràulic del mas La Casa Nova, situada a a uns 200 m de la font. El pas de la Riera de Segalers havia abastit d'aigua, de forma tradicional, els masos i cases de la zona, com també a els del municipi veí d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau. El sistema emprat és el de l'aprofitament pel consum humà, mentre que l'aigua sobrant era retornada a la riera i utilitzada per a regar els camps de la part més baixa. La moderna canalització i gestió de l'aigua en va fer variar la seva funció principal i ara pràcticament no s'utilitza.</p> | 41.9339000,2.1209900 | 427127 | 4642811 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53836-foto-08129-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53836-foto-08129-102-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53845 | Font del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cabrit | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. Necessita neteja | <p>Font propera a la Riera de Segalers, però que recull l'aigua de la vessant meridional del mateix recurs hidràulic. Aquesta petita font natural es troba ubicada sobre uns camps que porten el mateix nom, prop la Casa Nova de Pereriera o Perariera. L'estructura construïda de la font la conforma una construcció atalussada, de petites dimensions i on s'ubica l'obertura i pas de la petita font al seu interior. Aquesta estructura està formada per un mur construït amb carreus de petites dimensions, escassament treballats i disposats en forma de mur de contenció, que recorda la pedra seca, tot i que en aquest cas estan lligats amb morter. La font es situa a la part central, i està formada per un broc senzill i un petit canal d'evacuació que actua com a distribuïdor d'aigua que va a parar als camps a través d'un canal excavat al terreny natural.</p> | 08129-111 | Zona del Pla del Vilar | <p>Font secundària del mas la Casa Nova de Pereriera, ubicada als Camps de la Font del Cabrit. Aquest espai es troba a un segon pla de l'explotació d'aquest mas, i segurament era emprada per a regar els diversos camps de cultiu o com a lloc per abeurar el bestiar de forma natural. La zona es situa a l'entorn de la Riera de Segalers, de bastant cabal i que havia abastit d'aigua, de forma tradicional, els masos i cases de la zona i dels veïns municipis d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau.</p> | 41.9323000,2.1228700 | 427281 | 4642632 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53845-foto-08129-111-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es coneix com la Font del Tuixó o del Cabrit | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53840 | Font de l'Ariet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lariet | XVI-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn immediat construït, que es caracteritza per l'existència d'un antic ariet ubicat en una petita esplanada. A peu de la pendent s'ha construït amb pedres més o menys desbastades i lligades amb abundant morter de calç, una estructura rectangular on a banda i banda es disposen uns bancs correguts, que presenten la mateixa fàbrica. La font està emmarcada per un arc de mig punt amb pedres disposades a plec de llibre i, al darrera, un mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars en forma de feixa. Al rejuntat hi ha ciment contemporani, però el morter original és de calç. A la part baixa hi ha la deu principal, plena de molsa, i un broc vessador. La font funciona correctament i l'aigua que en surt, en el moment de fer la visita, és abundant.</p> | 08129-106 | Zona del Pla del Vilar | <p>Font situada dins l'òrbita del mas la Casa Nova de Pereriera. Aquest espai es troba molt allunyat dels habituals punts on la gent anava a buscar aigua, i, actualment resta en desús. En general aquesta zona ha quedat reduïda a una zona d'aprofitament hidràulic malgrat la seva distància del mas La Casa Nova, i l'existència d'altres fonts a la zona. El pas de la Riera de Segalers havia abastit d'aigua, de forma tradicional, els masos i cases de la zona, com també a els del municipi veí d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau. El sistema emprat és el de l'aprofitament pel consum humà mentre que l'aigua sobrant era retornada a la riera i utilitzada per a regar els camps de la part més baixa. Actualment, no queda res de l'estructura de l'ariet i l'entorn de la font, en desús, que ha esdevingut una zona d'interès natural del municipi.</p> | 41.9272300,2.1206400 | 427090 | 4642071 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53840-foto-08129-106-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53818 | Pla del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-vilar | <p>AADD. (2002). Noticiari. Revista trimestral n.29. estiu 2002. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 12.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici de planta baixa construït al Pla del Vilar. Tot i que bona part de la coberta es troba perduda, aquesta era a doble vessant i orientada d'est a oest, de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. En aquesta planta baixa es conserva la distribució interior original amb la presència de la cuina, el menjador i diverses estances i habitacions amb restes de la pintura i l'arrebossat. Les obertures estan obertes a la façana principal, ja que han estat espoliades; resten dues portes petites obertes al mur original; on al costat hi havia una porta antiga reconvertida en finestra i actualment espoliada. Tota l'estructura està arrebossada, i la llinda i el brancal del costat nord encara podrien conservar-se sota l'arrebossat del mur actual. Té una altra finestra al tram sud de la façana que podria haver estat una porta petita; conserva els brancals de pedra.</p> | 08129-84 | Zona del Pla del Vilar | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agrícola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas, però, no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'Edat Moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.9262100,2.1122700 | 426395 | 4641964 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53818-foto-08129-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53818-foto-08129-84-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Cessió del Pla del Vilar. Es té previst la cessió a favor del municipi per part del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya de la masia Pla del Vilar per dur-hi a terme les activitats que consideri convenients i amb la participació de les associacions i entitats que es considerin. En principi es preveuen accions educatives i de coneixement del medi natural, i per més endavant un pla d'aprenentatge. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53809 | Sant Genís de Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-caraull | <p>BRUNELLS, I. (1996). La Vall de Caraüll. Revista trimestral n. 7. desembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 3 JUNYENT, E. (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic. S. IX-X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. N. 368. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat ja que manquen la cobertura i part dels alçats | <p>Edifici religiós format per una capella en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Resta visible una estança de planta rectangular amb les marques d'un embigat que podria marcar la presència d'un cor. Ha desaparegut tota la coberta, així com bona part dels alçats. Es tracta d'una obra feta amb murs de pedra regular, ben treballats i units amb morter de calç, o lligats amb fang; i on s'intueixen les cantonades diferenciades. Queden dempeus els murs nord i oest; la resta està molt enderrocada. Tot i la coberta vegetal amb un sotabosc de roure i alzina, es pot observar un important enderroc que segurament evidencia la presència de mes estances que acabarien de configurar la capella original. Al mur nord, s'observa l'existència d'espitlleres i un tram afegit a l'est; també hi ha un cos afegit a l'oest. Una mica més amunt també es documenta un enderroc força nombrós de petites pedres amuntegades unes sobre les altres, que podrien indicar la presència d'alguna altra estructura.</p> | 08129-75 | Vall de Caraüll. EL Pla del Vilar | <p>La vall de Caraüll es troba estretament vinculada amb el passat d'Oristà. Està situada a la capçalera de la riera de Segalers (límit amb Oristà) i forma un ample sector entre els termes de Sant Bartomeu del Grau i Santa Maria d'Oló. L'església de Sant Genís és esmentada des del 943 i 945 dins del terme del Castell d'Oristà i va ésser parròquia independent entre els segles XI i XIII i sufragània d'Oristà des del segle XV. Un document del 18 de juliol de 965 esmenta que Baldemar dóna a Sant Pere de Vic, al bisbe Ató i als canonges un alou situat al comtat de Manresa, al terme d'Oristà, dins la vall de Caraüll amb el topònim 'Karavullo'. Aquesta petita parròquia conserva poca documentació i aquesta es troba entre els bisbats de Vic i Manresa. Actualment, es troba oblidada i l'indret és poc concorregut. L'any 1682 la parròquia i la vall tenien 6 famílies i l'any 1782 hi havien 10 cases amb 62 habitants. Des del segle XIV, la vall va gaudir d'autonomia civil i es convertí en una quadra amb batlle propi, així fins l'any 1840 que fou agregada a Muntanyola. Les masies més antigues són Perdaltes, i Can Oliveres (que segons diuen va ser quarter i hospital durant la guerra del Francès. A la seva parròquia, situada al costat de Can Oliveres també hi pertanyien Caraüll, Bolbous i les Deveses, en terme municipal d'Oristà). Sant Genís de Caraüll fou reconstruïda al segle XVIII, dins l'estil barroc, a 1'5 Km de les restes de l'antiga església de Sant Genís Vell. Sant Genís de Caraüll va deixar d'exercir com a parròquia i va deixar de tenir culte el 1936, durant la guerra civil, quan va ser saquejada i cremats part dels seus ornaments.</p> | 41.9247600,2.1054400 | 425827 | 4641809 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53809-foto-08129-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53809-foto-08129-75-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53785 | Comanovella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comanovella | XII-XVIII | <p>Masia de planta rectangular formada per dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge del mas i un segon cos perpendicular al primer, utilitzat com a annexes ramaders i magatzem, i també amb les funcions de cobert. La tècnica constructiva emprada es centra en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç, deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local, que posteriorment van ser pintades de blanc. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica; la porta d'accés al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular, i tres finestres, una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular. Té un forn exterior.</p> | 08129-51 | Zona del Pla del Vilar | <p>La història de Comanovella és força recent i s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII, depenent del mas Perdaltes o Oliveres. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència. La seva situació privilegiada sota el pla de Perdaltes va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest petit establiment, situat ben allunyat a la zona del Pla del Vilar.</p> | 41.9209500,2.1046500 | 425757 | 4641387 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53785-foto-08129-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53785-foto-08129-51-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53870 | Sant Genís Nou de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-nou-de-les-oliveres | <p>BRUNELLS, I. (1996). Vall de Caraüll. Revista trimestral n. 7. desembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 3 GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Genís de Caraüll al mas Oliveres os. 203' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92.</p> | XVII-XVIII | Presenta mal estat | <p>La seva orientació és respecte l'eix est-oest i l'entrada, per la banda sud del recinte, evidencia la seva adscripció al cristianisme ja en un moment avançat d'època moderna. Aquesta porta, emmarcada per llindes de pedra ben treballada i motllures en guix, contrasta amb la resta de la construcció i data de 1792, i actualment està tapiada. De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari d'un sol espai amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. Tot i així, segurament hauria tingut una petita sagristia, com ho demostra la presència d'una porta lateral tapiada, així com la presència de dos contraforts a les parets laterals exteriors. Al costat nord, aprofitant l'arc del creuer, s'hi va obrir una obertura posterior a mode de mitja arcada amb una persiana i es va habilitar l'espai com a garatge. Aquest fet queda ben testimoniat per la presència de cotxes i maquinària agrícola que encara es troben dins el recinte i que han quedat sepultats per la caiguda de la coberta. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles, combinat amb el totxo. El terra és de factura senzilla, així com l'altar, on hi consta gravada la data de 1674. El lloc també havia albergat un petit cor sobre l'entrada de l'edifici, fet de fusta, i encara conserva fragments de pintura mural, de colors primaris molt vistosos, de trets populars.</p> | 08129-136 | Zona del Pla del Vilar | <p>Aquest edifici presenta diverses modificacions arquitectòniques en la seva estructura, dificultant la seva adscripció cronològica i els seus diversos usos. Es tracta de la capella de Sant Genís nou de Caraüll, fent referència al culte de Sant Genís al proper paratge de Caraüll, i a l'existència d'una església romànica dedicada al mateix sant. L'església, segurament bastida al segle XVII, com indica la data de 1647 de l'altar, fou emprada per al culte religiós dels masos de la zona. Consta que fou reconstruïda al segle XVIII, dins l'estil barroc, com indica la data de 1792 situada a la llinda de l'entrada a 1'5 Km de les restes de l'antiga església de Sant Genís Vell. Sant Genís de Caraüll va deixar d'exercir com a parròquia i va deixar de tenir culte el 1936, durant la guerra civil, quan va ser saquejada, i cremats part dels seus ornaments. Des d'aleshores es va convertir en un cobert per estris agrícoles, per ser posteriorment espoliada i abandonada, a finals segle XX.</p> | 41.9209100,2.0983400 | 425234 | 4641388 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53870-foto-08129-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53870-foto-08129-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53870-foto-08129-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53814 | Les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-oliveres-1 | <p>IGLESIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 438. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. YLLA-CATALÀ, G. (1982). Can Oliveres. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos que presenta una coberta a doble vessant orientada est- oest i amb teula àrabiga. La porta original de l'edifici principal es troba parcialment tapada pels diversos annexes ramaders que es disposen davant el mas i que estan mig ensorrats. Aquesta porta principal té un arc de mig punt, ben conservat i totes les finestres conserven la llinda. L'edifici actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; a l'est, ja des d'antic, i en una data indeterminada, se li va afegir diversos cossos, un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest i, entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord. A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites, amb pedra; alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment; també hi ha una porta tapiada amb totxos que correspon als estables de dins el mateix mas. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Posteriorment es va adossar un cos a la façana sud, amb un porxo al primer pis, que cobreix la façana original; els brancals del porxo i la barana estan fets amb totxos; les llindes són de bigueta. A la façana oest no es pot veure la cantonera que hi havia i és on hi ha un dipòsit adossat, bastit en pedra, i que tindria les funcions de cisterna i element de captació i distribució d'aigües.</p> | 08129-80 | Zona del Pla del Vilar | <p>La primera referència documental del mas data de l'Alta Edat Mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola i també consta com una de les cases més antigues de la Vall de Caraüll. Des dels inicis els cognomitats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment, i segurament de l'entorn. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del Pla del Vilar. També en el fogatge fet a Oristà el 1553, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó apareix el nom de Joan Oliveres, sastre. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI, moment en què es construeix Sant Genís de Caraüll nou. Aquest mas va funcionar com a unitat autàrquica fins a finals del segle XX, tenint un moment d'auge a inicis del s. XVIII, època en què es van realitzar reformes successives tant al mas com als annexes ramaders. Les últimes modificacions documentades són de la segona meitat del segle XX, moment en què s'adequa el mas a les necessitats del moment.</p> | 41.9202800,2.0986800 | 425261 | 4641318 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53814-foto-08129-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53814-foto-08129-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53814-foto-08129-80-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53891 | Tina de can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-can-oliveres | <p>ORDEIG, R. (1974). 'La parròquia de Sant Andreu d'Oristà' a Ausa vol.7, n.79: 296. YLLA-CATALÀ, G. (1982). Tina de Can Oliveres. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII | Parcialment coberta de vegetació. | <p>Construcció de planta semicircular adossada al mur exterior de la casa i coberta amb un teulat d'una sola vessant en teula aràbiga. Aquest tipus de tina servia per conservar i emmagatzemar l'aigua.</p> | 08129-157 | Mas Oliveres. Vall de Caraüll. | <p>Estructura datada d'època moderna, adscrita al segle XVII, possiblement en el decurs de les obres d'ampliació del mas. La primera referència documental del mas data de l'Alta Edat Mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola i també consta com una de les cases més antigues de la Vall de Caraüll. Des dels inicis els cognomitats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment, i segurament de l'entorn. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del Pla del Vilar. També en el fogatge fet a Oristà el 1553, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó apareix el nom de Joan Oliveres, sastre. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI, moment en què es construeix Sant Genís de Caraüll nou. Aquest mas va funcionar com a unitat autàrquica fins a finals del segle XX, tenint un moment d'auge a inicis del s. XVIII, època en què es van realitzar reformes successives tant al mas com als annexes ramaders. Les últimes modificacions documentades són de la segona meitat del segle XX, moment en què s'adequa el mas a les necessitats del moment.</p> | 41.9202800,2.0986800 | 425261 | 4641318 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53891-foto-08129-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53891-foto-08129-157-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | Adossat al mur sud de la casa. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 53871 | Pou d'aglans de Perdaltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daglans-de-perdaltes | XVI-XX | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge del camí que porta al mas Perdaltes. Es tracta d'una construcció negativa, excavada al terreny natural, de planta rectangular i de dimensions desconegudes. Actualment es troba reblerta de sediment aportat, i els antics propietaris del mas recorden que sempre ha estat així, i que de petits jugaven a desenterrar el pou. Conserva un sistema de coberta format per un teulat de doble vessant i amb algunes teules aràbigues, que sembla un afegitó posterior. Es desconeix el sistema constructiu del conjunt, tot i que sembla tractar-se de paret de pedra seca, a una sola cara vista, o lligada amb morter de calç. Actualment es troba sense ús i es desconeix la seva funcionalitat inicial.</p> | 08129-137 | Zona del Pla del Vilar | <p>Segons informadors orals de Perdaltes, es tracta d'un pou d'aglans, i s'hauria utilitzat per guardar-hi o emmagatzemar-hi aglans com a activitat recol·lectora complementària a l'activitat agrícola del mateix mas, ja fos aquest per consum humà o animal. Sí que es té constància del seu desús, al llarg de tot el segle XX, i sembla respondre a les necessitats d'abastiment d'època moderna, i la construcció de diversos annexes complementaris creant un espai o magatzem o amagatall, fins i tot un possible sil o cisterna.</p> | 41.9187000,2.1108300 | 426267 | 4641132 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53871-foto-08129-137-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53903 | Pou de Perdaltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-perdaltes | Actualment en ús. | <p>Pou de planta circular adossat al mur de tanca del mas de Perdaltes. Aquesta estructura conserva 2 reposadors, un a cada banda de l'obertura, feta de fusta. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'entorn es troba força arranjat, ja que es troba dins el mateix recinte clos del mas, a un costat de l'era.</p> | 08129-169 | Mas Perdaltes, Vall de Caraüll. | <p>Estructura de captació hídrica vinculada a la història del mas de Perdaltes, evolució etimològica de pedres altes o parts altes, es troba ben situat sobre els plans coneguts com els Camps de Perdaltes a la zona coneguda com els Plans del Vilar. La seva situació privilegiada i isolada va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest important establiment, situat a l'extrem oest del municipi, i amb certes dificultats de comunicació però amb un gran territori circumdant.</p> | 41.9184100,2.1107200 | 426258 | 4641100 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53817 | Perdaltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perdaltes | XII-XVIII | <p>Masia de grans dimensions formada per un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat, i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada i un tancat. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l'arrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest. L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de mida mitjana, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annex de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest, de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llinda de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord.</p> | 08129-83 | Zona del Pla del Vilar | <p>El mas de Perdaltes, evolució etimològica de pedres altes o parts altes, es troba ben situat sobre els plans coneguts com els Camps de Perdaltes a la zona coneguda com els Plans del Vilar. La ocupació en aquest indret s'emmarca en el fenomen de la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant l'Edat Moderna i que s'acaba evidenciant a nivell arquitectònic al llarg del segle XVIII. Aquest gran casal tenia com a masoveria o mas dependent Comanovella. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris, vinculats als grans grups familiars que dominen Muntanyola i que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència o una exportació centrada en un mercat d'abast local. La seva situació privilegiada i isolada va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest important establiment, situat a l'extrem oest del municipi, i amb certes dificultats de comunicació terrestre.</p> | 41.9183600,2.1107300 | 426258 | 4641094 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53817-foto-08129-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53817-foto-08129-83-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53909 | Fita del Pla del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-pla-del-vilar | XXI | <p>Monòlit fet en pedra calcària, de base quadrangular i d'1'80 m d'alçària, presenta l'escut dels Pere Riera gravat a l'espai central i format per dos martells entrellaçats dins una garlanda i amb una corona a la part superior i a sota seu la inscripció: PLA DEL VILÀ. PERA RIERA. Cal esmentar el fet que està escrit Pla del Vilà i no Pla del Vilar, topònim referenciat a la resta de fonts documentals.</p> | 08129-175 | Pla del Vilar | <p>Element senyalitzador i indicador de propietat situat a la pista que surt de l'encreuament de la BV-4316 al Km.3, que porta al Pla del Vilar, situat en terrenys de la propietat Pera Riera. Element ubicat a mitjan segle XX per part dels propietaris de la finca i gran mas de Pere Riera (Sant Bartomeu del Grau).</p> | 41.9165000,2.1352300 | 428288 | 4640867 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53909-foto-08129-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53909-foto-08129-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53854 | Camí ramader de Vic a Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vic-a-manresa | <p>AADD. (1997). Muntanyola. Revista trimestral n. 11. desembre 1997. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 10. TORRES, J; SALVANS, J; COROMINAS, J. (2000). Els Camins Ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Col·lecció 'La ramada encantada', vol. 0. Lluçà.</p> | XIV-XIX | <p>Podria ésser el principal camí ramader del terme i, de fet, és l'únic que encara enregistra algun moviment transhumant, al menys fins a dates relativament recents. Aquest vial procedent del Vallès, probablement per més d'una via, travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció a Puig Rodó i Fontfreda, per la carena entre les rieres d'Oló i Muntanyola que, en aquesta zona, representen la partió d'aigües entre el Llobregat i el Ter, travessant el municipi de nord-oest a sud-est. Des de Fontfreda, punt d'entrada al Lluçanès, el camí segueix direcció a Alboquers, el Puig Permanyer (d'on surt el camí ramader Cadí-Montseny cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'incorpora el camí ramader Cadí-Montseny procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt, l'Hostal del Vilar, el Collet de Sant Agustí, l'Alou i Torras d'Alpens, on s'incorpora al camí que va en direcció a Castellar de n'Hug. Tot i que en el terme municipal de Muntanyola no conserva cap tram empedrat, es tracta d'una via de gran interès etnològic i patrimonial.</p> | 08129-120 | Varis | <p>Es tracta d'un camí de terra batuda que vorejant la cinglera passa per la Font Freda, i puja cap a la dreta fins a Sant Bartomeu. Tot i que aquests espais han estat molt reparats (tant per les inclemències del temps com per l'acció humana) resten ponts i altres obres civils vinculades al seu pas, així com diversos sistemes de canalització i evacuació d'aigües. Actualment, aquesta zona és objecte d'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders a través dels treballs del 'Grup de treball de transhumància del Solc', com a una més de les múltiples activitats de dinamització cultural de la comarca del Lluçanès que desenvolupa el col·lectiu 'Solc'. Al 1997, es va fer l'arranjament del camí ral de Sant Cugat de Gavadons a Fontfreda; aquesta feina va consistir en la consolidació del camí, la millora de les cunetes i el ferm i es va realitzar en el marc de millores de la xarxa de camins del Consell Comarcal d'Osona.</p> | 41.9163700,2.1352100 | 428286 | 4640853 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53854-foto-08129-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53854-foto-08129-120-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53787 | El Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boix-0 | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Mas de planta baixa, primer pis i segon pis sota teulada, segons informacions orals. Actualment es troba enrunat i cobert per abundant vegetació. Possiblement l'estructura inicial s'hauria ampliat; la tècnica constructiva emprada és la pedra, poc treballada, de mitjanes dimensions, amb un ús abundant del tapial.</p> | 08129-53 | Zona del Pla del Vilar | <p>El mas Boix, ben ubicat en els Plans del Vilar, s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII, depenent del mas Perdaltes o Oliveres. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència. La seva situació privilegiada i isolada va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest petit establiment, situat a l'extrem oest del municipi, i amb greus dificultats de comunicació terrestre.</p> | 41.9154300,2.0999100 | 425358 | 4640778 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53787-foto-08129-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53787-foto-08129-53-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53847 | Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda | <p>AADD. (1996). Muntanyola. Revista trimestral n. 4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. BOLÓS, J.; HURTADO, V. (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau ed. Barcelona: 9. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 181.</p> | XVI-XX | <p>La font està al mig d'un bosc de pins i actualment raja poquet, ja que nota molt les temporades seques. Fa poc ha estat arranjada arreglant part del mur de contenció que fa de paret. Es tracta d'una estructura formada per una font a dalt, i una altra pas a baix, ja en municipi de Sant Bartomeu del Grau. L'espai està arranjat amb una plataforma empedrada formada per lloses poc desbastades de pedra local i unides amb ciment. El conjunt de la font el forma una paret de pedra seca amb un panell central on s'ubica la font, aquesta formada per un broc gros de ferro i una gran pica o abeurador de pedra que recull i distribueix les aigües sobrants. Aquestes es tornen a canalitzar i van a parar a la font inferior, de factura molt més senzilla i on hi ha una aixeta.</p> | 08129-113 | Zona del Pla del Vilar | <p>El topònim de Font Freda es documenta des del 938, i apareix com afrontació en la documentació del comtat de Manresa. La font de dalt, recentment arranjada, al 2000, conté una inscripció gravada, i que sembla una pedra aprofitada d'un altre indret, on es pot llegir: Jose Bracons Ylla, 1910. Mentre que la font de baix, més humil, té una pedra amb la data de 1980. Es desconeix el moment d'arranjament d'aquest espai, que podria haver tingut lloc a inicis del segle XX, per la data més antiga conservada. Tot l'entorn es coneix amb el nom d'aquesta font, i gairebé a sobre hi té el túnel de l'Eix Transversal, anomenat amb el mateix topònim, el Túnel de la Font Freda. Sí que podem dir que es tracta d'una font natural, no situada prop de cap casa o habitatge, però sí als peus del camí ramader de Fontfreda, del turó del mateix nom i de 939, 9 metres s.n.m. i de la carretera BV-4316 o camí tradicional de Santa Eulàlia de Riuprimer a l'Estany i Avinyó. Al 1996, el propietari de la finca de Pereriera, diu que la font estava totalment seca i perduda, potser, des de la guerra; i la va recuperar excavant una rasa fonda amb una retroexcavadora fins que va trobar la deu d'aigua per profunda, pel que va fer la font més avall per guanyar desnivell, deixant la font antiga de l'any 1910 com a sobreeixidor del dipòsit construït sota terra, al 1996. A més, va dotar-la d'una aixeta perquè no perdés aigua, es va construir una taula de pedra i es van plantar 2 avets i 1 desmai arranjant l'espai. Al cap de poc temps va aparèixer la llosa de la taula trencada i es van emportar els 2 avets amb arrel i tot, i l'aixeta també. Això explica l'estat d'abandó i el fet que s'hagi tallat el pas de vehicles motoritzats. A més de la font freda, s'havien recuperat 6 fonts més dins la finca: la Font del Cabrit, Font del Senglar, Font de la Teula, Font de la Casanova, Font de l'Ariet, Font de Sant Miquel. Totes elles amb aigua abundant.</p> | 41.9149400,2.1353200 | 428294 | 4640694 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53847-foto-08129-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53847-foto-08129-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53847-foto-08129-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Cal afamar la carretera que va de Santa Eulàlia de Riuprimer a Santa Maria d'Oló i pujar fins al coll de la Font Freda a uns 6 km de la primera població esmentada. Al punt quilomètric 13'1 hi ha un pas a mà dreta que mena a un camí. A uns 50 metres es troba la font. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53829 | Pla de l'Alzina Balladora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-lalzina-balladora | <p>Entorn natural on destaca el Pla de l'Alzina Balladora; es tracta d'un espai limítrof amb els municipi de Santa Maria d'Oló i Oristà, al extrem sud-oest de la zona del Pla del Vilar. L'accés es realitza per la pista de Santa Eulàlia de Riuprimer a Bujons, i es caracteritza per l'existència d'un pla i un entorn poc afectat per l'home, que comprèn el Serrat de Sant Martí, fins el Boix i els Camps de Caraüll. Cal assenyalar que el pas de diverses vies, així com la C-25, encara que sobreaixecada, ha afectat la fauna d'aquest entorn.</p> | 08129-95 | Zona del Pla del Vilar | <p>Aquest espai perifèric respondria a una zona planera apta per a les pràctiques agrícoles al municipi de Muntanyola. Es desconeix la incidència de l'activitat de l'home en aquest indret, però després de la crisi ocasionada per la fil·loxera i la consolidació de la industrialització, molts d'aquests espais es van deixar de cultivar i es van abandonar de forma definitiva.</p> | 41.9075200,2.0924200 | 424727 | 4639907 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53812 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-0 | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Edifici conegut amb el topònim de les Comes; es tracta d'una construcció de planta quadrada amb coberta a doble vessant orientada de nord a sud. És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur. L'estructura està formada per planta baixa i una planta sota coberta. Aquesta organització és força habitual en petites masoveries, on a la planta baixa hi havia els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxana. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra d'origen local. Les bigues de fusta s'han substituït parcialment per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per el pendent del terreny, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament. Encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en obra nova i totxana, de factura molt recent.</p> | 08129-78 | Zona de les Comes | <p>El topònim d'aquest mas o petita explotació agrícola no apareix en la documentació baix medieval i moderna conservada en el municipi de Muntanyola, possiblement pel fet de tractar-se d'un agregat fent partió amb Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer. La construcció del mateix segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies. I no és d'estranyar que aquest edifici sorgís com a masoveria, tant per les seves reduïdes dimensions com pel fet d'estar a recer d'una zona muntanyosa amb pocs recursos tant hidràulics com de terres, mal comunicat amb Muntanyola. Recentment els masovers actuals van patir un incendi de poca entitat i el mas va quedar afectat.</p> | 41.9051000,2.1936300 | 433119 | 4639554 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53812-foto-08129-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53812-foto-08129-78-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53875 | Pont de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-laliberch | XIV-XVIII | <p>Pont format per un ull d'arc escarser fet amb pedra local, de petites dimensions i ben desbastada. L'arc reposa en uns pilars fets amb la mateixa tècnica constructiva amb el basament en pedra i part del parament, tant d'aigües amunt com d'aigües avall, en pedra lligada amb argamassa. Tota l'estructura es troba coberta per l'abundant vegetació de ribera, tant característica dels torrents afins a la Riera de Muntanyola i de la mateixa riera, que dificulta la visualització total del pont i la seva fàbrica. La solera també es troba coberta de terra i vegetació i no conserva cap barana ni sistema de protecció.</p> | 08129-141 | Muntanyola | <p>Segons la tradició oral, és el pont més antic del municipi i per ell hi passava el camí ral que pujava per la banda de Santa Eulàlia de Riuprimer, tot i que de ben segur hi hauria algun altre pont que també travessés la riera de Muntanyola per després accedir cap a Cal Ros i el Vilardell. D'aquest pont cal destacar l'arc de punt rodó amb volta de pedra que conserva i la seva factura unitària, tot i les nombroses reparacions que solen tenir aquest tipus d'obra civil.</p> | 41.9009300,2.1839100 | 432308 | 4639099 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquesta estructura es troba situada paral·lela a l'actual carretera que puja de Santa Eulàlia de Riuprimer, en un replà on hi ha uns contenidors, davant de l'Aliberch, però a l'altre costat de la carretera. | 94|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53876 | Rec de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-laliberch | XIV-XX | <p>Per sota de Cal Ros de Muntanyola, creuant el mateix camí d'accés, es conserva part del canal pel qual transcorria el rec que abastia d'aigua la bassa del molí de l'Aliberch. El canal, amb una part important visible, amida uns 300 m de llargada i 35 m amplada. Es tracta d'una construcció en alguns trams excavada a la roca natural i que fent una lleu pendent discorre paral·lel a la pendent. Actualment es troba parcialment cobert per la vegetació, tot i que encara és visible i en funcionament, i es pot seguir part del seu recorregut. Al llarg del seu camí compta amb sobreeixidors per si baixa massa quantitat d'aigua i en algun tram circula sobre un mur de pedres reforçat. L'aigua sobrant s'aprofita i rega els diversos camps de l'entorn, o sinó es canalitza en algun punt proper a l'Aliberch.</p> | 08129-142 | Muntanyola | <p>El rec començava en una resclosa un xic més avall del torrent de sota cal Ros de Múnter i a l'altra banda de la carena sobre la riera de Muntanyola. Portava aigua al molí de l'Aliberch, el funcionament del qual trobem ben documentat des d'època moderna. Un cop aquest molí ja havia utilitzat l'aigua, aquesta era conduïda cap als últims camps de sota el mas Aliberch i desguassava a la mateixa riera de Muntanyola. Tot i que el canal ha estat arranjat diverses vegades i encara es troba en funcionament, es desconeix el moment exacte de la seva construcció, aquesta ben associada al molí de l'Aliberch, datat d'època moderna.</p> | 41.9000200,2.1857900 | 432463 | 4638996 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53876-foto-08129-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53876-foto-08129-142-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53869 | Forns del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-dalmau | XIV-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format pel marge del camí sota el mas el Dalmau. Es tracta d'una doble estructura de planta rectangular amb dues boques d'accés obertes a la part inferior del conjunt. Tota la construcció es troba assentada sobre el terreny natural, i presenta unes mesures considerables, fent una llargada d'uns 5 metres per una alçada de 2m conservats i unes obertures de 0'60 cm aproximadament. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de teuleria tradicionals de planta rectangular amb cambra de cocció i graella, amb un suport en volta. La boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc, així com estabilitzar i unificar la cocció. En aquest cas, el bon estat de conservació de l'estructura permet documentar tota la graella i estructura interna del forn a excepció de la volta, que es troba enrunada. La part superior, doncs, resta oberta, i coberta per abundant vegetació. Tot el cos està bastit amb pedres de petites dimensions ben desbastades i travades, de procedència local, lligades amb morter de calç, i en algun tram només amb pedra seca.</p> | 08129-135 | El Castell de Muntanyola | <p>El forn de rajols és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció i la fabricació de teules i altre material constructiu. Aquesta s'obté a partir de l'argila tractada, que és un dels materials geològics predominants, a la natura, tot i que la zona de Muntanyola no es caracteritza per la seva presència. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural amb una estructura aèria complementària, aquesta en pocs casos conservada. La construcció està limitada pels costats per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior sol presentar una estructura de coberta de tipologia cariada, formada per un sostre de pedres, o de llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi el material a coure. La cocció la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1000 ºC. Per aconseguir les temperatures necessàries per la transformació de l'argila. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. El producte, un cop acabat, s'emprava per a consum particular o es podia arribar a exportar a un mercat de caire local. En general, aquestes estructures de combustió les trobem isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època medieval fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'element data d'un moment indeterminat d'època baix medieval o moderna, associat a unes obres de reforma de la masia i la necessitat de material, en general.</p> | 41.8997300,2.1743600 | 431515 | 4638973 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53869-foto-08129-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53869-foto-08129-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53869-foto-08129-135-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'hi accedeix per una pista que passa per darrera la casa que s'agafa entre el mas Dalmau i la casa de turisme rural del costat, queda sota uns marges, a uns 30 metres escassos de la casa. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53882 | Pou del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-dalmau | XIV-XX | <p>Pou de planta circular, que amida 1'2 m de diàmetre interior, 4 m de perímetre exterior, i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Es troba cobert amb una teulada realitzada a partir de l'aproximació de filades en pedra. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'obertura és feta de fusta, té una alçada d'1m i una amplada de 65 cm. Aquest element és actualment emprat pels propietaris del mas Dalmau, per abastir d'aigua a la propietat, junt a la bassa i un pou interior.</p> | 08129-148 | Castell de Muntanyola | <p>Estructura associada a l'abastiment d'aigua de la propietat del mas el Dalmau. Es tracta d'un pou que presenta una factura recent, però que reemplaça un altre que hi havia al mateix indret. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època baixmedieval, ja que el mas Dalmau és un dels antics masos del terme de Muntanyola. La reparació que es pot apreciar actualment ha estat feta a inicis de segle XXI pels mateixos amos del mas.</p> | 41.8995000,2.1750700 | 431574 | 4638947 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53882-foto-08129-148-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El pou es troba darrera la casa, a la zona nord-est, sota un talús i prop d'uns camps de pastures situats al costat dels jardins del mateix mas. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53741 | Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dalmau | <p>AADD. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal. (Osona i Ripollès). Barcelona: 106. AADD. (2000). Muntanyola. Revista trimestral n. 22. setembre 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). El Dalmau. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. http://www.eldalmau.com/</p> | XII-XVIII | <p>Estil civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, en la qual hi ha un gran portal adovellat de pedra qque es caracteritza pel seu color rogenc. Aquest portal es troba descentrat del centre de la façana. A la part dreta hi ha un cos de construcció recent que fou l'antic porxo de tres pisos. Adossat a aquest hi ha una cabanya. La casa està construïda aprofitant el desnivell del terreny, i està envoltada per un mur de pedra amb dos portals d'accés a la lliça. Algunes de les reformes realitzades no han respectat l'estructura original de part del mas. Construïda bàsicament amb pedra, la façana conserva restes d'arrebossat.</p> | 08129-7 | El Castell de Muntanyola | <p>Segons ens han explicat els propietaris la masia, havia tingut més de 20 masoveries per les rodalies. Avui conserva només l'Arissa, un mas rònec a poca distància del mas. Entre les que va perdre figuren: les Planes (Collsacabra), Ventallola (Santa Eulàlia de Riuprimer), Torrents ( Santa Eulàlia de Riuprimer), etc. La casa conserva documentació que fa referència al segle XIII. Es manté el mateix llinatge dels Dalmau, per bé que es va perdre el cognom a la passada generació. Otorgament a Joan Dalmau del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona: El 27 de gener de 1679 es reuneixen Jaume Rovira com a batlle, Jaume Roca com a jurat i Josep Tresserra com a jurat i Pere Castell com a Jurat. D'altra banda, Joan Dalmau veí de Muntanyola i pertanyent a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, ha estat citat per part del notari públic Vicens i del notari Joan Francesc Vila en representació del rei Carles II qui a atorgat a Joan Dalmau, en data de 30 de febrer de 1678 el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona. Amb el privilegi de gaudir de tota la franquesa, llibertats, preheminèncias, igual que totes les persones de estaments militars de ciutadans honrats de Barcelona. Han de gaudir d'això, ell i llurs bens siguin franques o immunes i ha de rebre el tracte de ciutadà honrat de Barcelona ell i llurs descendents de via masculina. Queda lliure de servituds i devents de les cases i bens que posseeix dins el terme de Muntanyola. I si no és així, recau contra el batlle i jurats i els seus descendents en el càrrec, guanys, gastos i despresa i la pena de mil florins d'or d'Aragó. Es dóna permís per habitar en el terme de Muntanyola a Joan Dalmau com a ciutadà honrat de Barcelona el dia 27 de gener de 1679. Fou registrat en el registre verbal comú de la vegueria de Vic i Osona el dia 25 de febrer de 1679 i així Joan Dalmau es convertí en l'únic ciutadà honrat de Barcelona de Muntanyola. La denominació de ciutadà honrat de Barcelona es generalitzà a partir del segle XIV. Aquests posseïen propietats rústiques, figurant en la comissió de propietaris rurals establerta al segle XV per fer cara a l'agitació remença. Posseïdors de fortuna monetària invertien en vaixells i en negocis mercantils però lentament sanaren decantant a aplicar el capital en títols del deute públic municipal. Gestionaven el govern municipal fins l'entrada de mercaders, artistes i menestrals. L'any 1510 la matrícula de ciutadans honrats de Barcelona comptava amb un centenar de membres, els equiparava als cavallers en tots llurs privilegis, fora el de pertànyer al braç militar. Van establir lligams de sang i arribaren a construir una sola classe dirigent urbana, es regien per les normes de cavalleria i portaven armes i ostentaven blasó. El primogènit es mantenia en l'establiment de ciutadà honrat i els fills menors entraven a formar part de l'estament militar. La concessió de privilegis de ciutadà honrat a partir del segle XVI motivà la diferenciació entre el ciutadà insaculat o de matrícula, el de privilegi o rescripte. Al principat els de privilegi foren equiparats als de matrícula a partir del 1620.</p> | 41.8994400,2.1744600 | 431523 | 4638941 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53741-foto-08129-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53741-foto-08129-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53741-foto-08129-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El mas conserva el forn d'una bòbila i rajols cuits en el mateix. Té la capella de Sant Isidre, a la qual s'accedeix des del mas. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53760 | Capella de Sant Isidre al mas Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-isidre-al-mas-dalmau | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Joan Baptista del Dalmau, os. 202' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Capella de Sant Isidre al mas Dalmau. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | <p>Edifici religiós exempt, situat al costat del mas Dalmau. Aquest presenta una obertura al sud, i per tant a l'exterior del mas, i un altre accés interior. Es tracta d'una petita capella a la qual s'accedeix des del primer pis del mas Dalmau, que dóna al cor de la capella. És de nau única i sense absis. El portal d'entrada és orientat a llevant. S'il·lumina mitjançant unes finestres rectangulars que s'obren als murs de la nau. A l'interior hi ha un petit altaret dedicat a Sant Francesc. A sota el cor hi ha un petita sagristia. L'interior és decorat amb estucs i pintat. Es construïda amb pedra i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual té un portal rectangular descentrat.</p> | 08129-26 | El Castell de Muntanyola | <p>Capella situada al costat del Mas Dalmau, al mur de migdia; és dedicada a Sant Isidre, patró de la pagesia. Per les llindes dels portals i finestres suposem que fou construïda al XVII, contemporàniament a les reformes del mas. No tenim notícies de si la capella era anterior. Dades constructives: Joan Dalmau (1675) portal (1675) finestra</p> | 41.8993300,2.1744400 | 431521 | 4638929 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53760-foto-08129-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53760-foto-08129-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53760-foto-08129-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53839 | Font de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laliberch | XVI-XIX | <p>Construcció que correspon a un pou mina ubicada prop de la casa i masia del Mas Aliberch, actual casa de colònies. Aquesta font, situada als peus de la Riera de Muntanyola, ha estat arranjada pels diversos propietaris del mas, i més recentment canalitzada. Es tracta d'una estructura semicircular, construïda amb pedra de la zona, de petites dimensions i carreus molt poc treballats lligats amb morter de calç. La coberta presenta una forma de falsa cúpula de morfologia semiesfèrica; la boca de la font és de factura senzilla, formant un element rectangular on s'obre un broc vessador. Es desconeix l'afluència hídrica de la font, que actualment encara es troba en ús i abasteix, tot i que de forma esporàdica, el mateix mas.</p> | 08129-105 | Zona de l'Aliberch | <p>A la riera de Muntanyola es documenten nombroses fonts, sempre vinculades a grans establiments rurals, com és el cas del mas Aliberch. L'aigua d'aquesta font, actualment estacional, proveïa part de l'aigua d'aquest complex agrícola i ramader, tant per al consum humà dels seus habitants com també servia per abeurar els animals i regar una horta petita, situada entre el mas i la mateixa riera. La seva construcció s'ha d'associar a la ocupació humana de la zona i a la necessitat de recursos hidràulics, i pot recular a l'Edat Mitjana, moment en què ja es documenta el mas. L'estructura que veiem actualment segurament forma part d'una reforma d'època moderna, concretament del s. XVIII, moment de gran auge demogràfic i important activitat constructiva a tot el territori.</p> | 41.8992900,2.1830700 | 432237 | 4638917 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53839-foto-08129-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53839-foto-08129-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53844 | Font del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-dalmau | <p>GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 182.</p> | XVI-XIX | <p>Font ben arranjada pels amos del Dalmau que presenta un entorn ajardinat i es troba al davant d'una gran bassa. El tub de la font està fet amb una boixa. Quan hi ha períodes de sequera, l'aigua de la font s'utilitza per altres usos, ja que està canalitzada. Actualment, l'estructura està formada per una paret de pedra a una cara vista i recolzada sobre un talús o feixa on s'ha construït un petit teulat a doble vessant i teula aràbiga protegint la font. Aquesta es troba a l'interior, sota un volta o arc de mig punt de totxana disposada radialment, i un gran receptacle a mode de pica o abeurador que en recull les aigües sobrants i que les porta a la bassa; disposada tot seguit, però a un nivell lleugerament inferior. Just sobre el broc es conserva una rajola decorativa en blau i blanc que ha estat posada per l'actual propietari.</p> | 08129-110 | El Castell de Muntanyola | <p>Conserva una inscripció que amb prou feines es llegeix i que posa 1861. La resta de l'estructura ha estat recentment arranjada. Cal assenyalar, però, que el mas Dalmau es documenta des de l'Alta Edat Mitjana, i que els recursos hidràulics del mas ja es deurien planificar des d'un primer moment. L'actual estructura de la font només sembla indicar una reforma del segle XIX, però la gran bassa, excavada a la roca, i recentment vallada, i l'espai de safareig i recull d'aigües sobrants per a regar els camps del davant, semblen de factura antiga.</p> | 41.8991200,2.1745900 | 431533 | 4638905 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53844-foto-08129-110-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés és molt fàcil, ja que la font és al davant mateix de la casa de Dalmau. Per accedir a la casa cal agafar el pas al punt quilomètric 2'4 m de la carretera de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola, al cantó de ponent. Al cap d'uns 800 metres cal deixar una pista a la dreta que porta al mas l'Arissa i a 300 metres més cal arribar al mas Dalmau; la font es troba sobre la bassa i a peu del camí. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53893 | Molí de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-laliberch | <p>Edifici format per una construcció quadrangular que presenta una planta de petites dimensions organitzada en tres nivells diferenciats. Un primer nivell inferior format per una petita obertura semicircular i adovellada; un segon nivell format per una planta baixa amb accés a la façana oest i dues petites obertures laterals; i un tercer nivell conformat per una primera planta organitzada en una petita terrassa, assentada per dos pilars a la base, i quatre obertures disposades en les tres façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents accessos deixant un espai lliure entre l'accés al mas Aliberch de Baix i l'espai que era utilitzat com a hort i regadiu. Aquesta construcció es basa en la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles de l'estructura com element de reforç. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal i la façana sud presenten un enguixat senzill, mentre que a les altres dues façanes la pedra apareix repicada. El propietari conserva diversos elements que havien format part del funcionament del molí.</p> | 08129-159 | Mas Aliberch de Baix. | <p>Per la seva proximitat a la Riera de Muntanyola, aquest molí juntament amb el Molí de la Roca i el Molí de Puigcarbó formen un complex moliner que estava sota el control del senyor de Muntanyola fins època moderna. La primera referència documental del mas Aliberch de baix data del 1240, i situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Les primeres referències les trobem amb Pere Aliberch; ja al segle XIII els propietaris seran la mateixa família, documentats entre 1245 i 1251. A partir d'aquí, els cognominats seran la família Aliberch, actualment encara propietaris del mas. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos a la zona. Els seus membres es diuen amos de les possessions i persones dels masos Aliberch superior i Aliberch inferior de Muntanyola. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia, on destaquen els noms dels masos més importants de la zona. Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques, el mas, i bona part de les dependències, va ser refet a inicis del s. XIX, concretament cap el 1808, després de la guerra del Francès. Les últimes reformes documentades són de principis del segle XX.</p> | 41.8991100,2.1841700 | 432328 | 4638896 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53893-foto-08129-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53893-foto-08129-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53893-foto-08129-159-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53798 | L'Aliberch de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laliberch-de-baix | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553. http://www.accac.cat/public/index.php?seccio=cases&id=75</p> | XII-XIX | <p>Masia de grans dimensions que es troba dins d'una propietat que engloba el mas Aliberch de Dalt, a la zona d'accés a la vall de la Riera de Muntanyola. És un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat, i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l'arrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest. L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures, totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. El mas segueix la distribució clàssica d'entrada, i al voltant d'aquest espai es distribueixen les diferents sales, bàsicament les quadres, un espai comunitari amb una llar de foc, formant un espai de menjador. Al fons d'aquest mateix vestíbul es situa una petita escala de factura senzilla i de pedra que permet l'accés a les dependències privades del mas: una gran sala central i la resta d'habitacions d'ús privat juntament amb altres dependències d'ús bàsic. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de mida mitjana, amb el mateix tractament ornamental que les altres.</p> | 08129-64 | Zona de l'Aliberch | <p>La primera referència documental del mas Aliberch de baix data del 1240, i situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Les primeres referències les trobem amb Pere Aliberch; ja al segle XIII els propietaris seran la mateixa família, documentats entre 1245 i 1251. A partir d'aquí, els cognomitats seran la família Aliberch, actualment encara propietaris del mas. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos a la zona. Els seus membres es diuen amos de les possessions i persones dels masos Aliberch superior i Aliberch inferior de Muntanyola. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia, d'on es destaquen els noms dels masos més importants de la zona. Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques, el mas va ser refet a inicis del s. XIX, concretament cap el 1808, després de la guerra del Francés. Les últimes reformes documentades són de principis del segle XX. Per la seva particular situació estratègico-geogràfica, controlant l'accés a la vall de la Riera de Muntanyola, aquest mas ha constituït un enclavament important de la zona, també pel fet d'estar situada sobre un antic eix de comunicacions que s'evidencia amb l'existència d'un complex d'hospedatge situat més endavant al lloc conegut com l'hostalet. Aquesta domus pertany actualment a la mateixa família Aliberch que es dedica principalment a la casa de Colònies que porta el mateix nom.</p> | 41.8989900,2.1841700 | 432328 | 4638883 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53798-foto-08129-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53798-foto-08129-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53798-foto-08129-64-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El conjunt del gran mas Aliberch es troba complementat amb una petita capella dedicada a la Sagrada Família i diverses dependències agrícola-ramaderes. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53850 | Capella de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-sagrada-familia | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Sagrada Família, os. 201' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92.</p> | XIV-XVIII | <p>Edifici religiós format per una capella d'una sola nau coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. El portal es troba al centre de l'edificació; aquest permet l'accés a un espai rectangular cobert amb cúpula, tota pintada i ornamentada. Es conserva l'altar dedicat a la sagrada família, així com diversos elements litúrgics, i dos bancs per pregar. Al nord només hi ha una finestreta que permet l'accés a la llum natural. Sota els ràfecs dels murs laterals hi ha carteles, i els angles ostenten una profusa decoració ornamental. El parament està fet amb pedra local i morter arrebossat, i la coberta amb bigues de fusta i teula. Construcció d'una sola nau amb planta rectangular i coberta a dues vessants que es troba situada en un petit desnivell del terreny que afecta l'estructura i distribueix l'espai en dos nivells, en el superior del quals s'hi troba ubicada la capella. De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. La capçalera de la capella presenta una estructura rectangular i al seu parament interior, parcialment arrebossat, s'hi observa l'existència d'una antiga obertura interior actualment tapiada. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles.</p> | 08129-116 | Mas Aliberch. Zona de l'Aliberch | <p>La història de la capella es troba lligada a la del mas Aliberch. Aquest espai religiós format per una capella d'una sola nau coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Era emprada pels habitants del mas, però també pels religiosos de Vic que hi feien estades. Aquest edifici presenta diverses modificacions arquitectòniques en la seva estructura, dificultant la seva adscripció cronològica i els seus diversos usos. La modificació més significativa es troba a la part del sostre i la teulada, afectant de forma significativa la coberta de la capella; si bé es pot datar d'època moderna en el marc de sorgiment de les nombroses capelles particulars adscrites als grans masos del territori català.</p> | 41.8989900,2.1841700 | 432328 | 4638883 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53850-foto-08129-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53850-foto-08129-116-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53905 | Bassa del Molí de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-laliberch | XIV-XVIII | <p>Bassa construïda en una pendent d'una zona terrassada en uns camps darrera el mas Aliberch de Baix. Aquesta estructura es troba parcialment excavada a la roca natural i parcialment construïda. A la part construïda de la bassa es van utilitzar els carreus de petites dimensions de pedra local, bastament treballada i lligada amb ciment, combinada amb maons i maçoneria tot revestit amb un arrebossat. Al tenir una estructura aterrassada el mur nord és molt més alt que la resta, i el desnivell es salva amb un aterrassament escalonat de les parets situades a l'est i a l'oest. Tot i que la bassa presenta una estructura rectangular, a l'extrem nord-oest es troba la infraestructura d'evaquació que fa les tasques de captació i punt de sortida així com de sobreeixidor. Actualment la bassa està plena i abasteix d'aigua a l'Aliberch, tot i que de forma provisional.</p> | 08129-171 | Mas Aliberch de baix. | <p>El mas Aliberch de Baix forma part dels masos històrics de l'antiga parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. L'evolució del mas i els seus habitants es remunta a l'edat mitjana i amb pervivències durant l'època moderna i contemporània, però és sobretot durant els segles XVII i XVIII que trobem una gran activitat constructiva en aquesta zona. La construcció de la bassa i el seu arranjament van lligats a la història del mas, tot i que la seva fàbrica pertanyi plenament a l'època contemporània, al tractar-se d'una estructura encara en ús. La captació d'aigua devia ser una de les activitats bàsiques per assegurar la supervivència d'aquest assentament en cas de sequera i permetia abastir el molí de l'Aliberch, situat sota el mateix mas. Aquesta bassa s'ha de relacionar a la construcció d'un canal que portaria aigua corrent al mateix mas i desguassa a la riera de Muntanyola.</p> | 41.8988900,2.1842000 | 432330 | 4638872 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53905-foto-08129-171-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53864 | Mare de Déu del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-pi | XX | <p>Abans d'accedir al mas Dalmau, a peu d'un petit turó que queda a mà dreta de la carretera, hi ha un pi on s'hi ha esculpit una imatge d'una Mare de Déu. Aquesta figura es troba a mig tronc central, en un espai on l'escorça ha estat prèviament extreta. El tronc presenta algunes perforacions de picots i també té processionària. Aquest fet demostra que l'estat de salut de l'arbre no és el més idoni. Es tracta d'un exemplar de tronc molt llarg, i força alt, amidant aproximadament uns 19-20m, amb una volta de copa de 2,65m, un diàmetre de 0,84 m, una volta de soca: 3,30 m i una capçada d'uns 20 m. Aquest exemplar presenta una alçada de la primera ramificació a 10 m i destaca sobre la resta de pins que es troben a l'entorn. La imatge esculpida és el bust d'una verge d'uns 20 cm per 20 cm, d'estil popular i amb un acabat allisat.</p> | 08129-130 | El Castell de Muntanyola | <p>Els propietaris del Dalmau recorden l'existència d'aquest element figuratiu, però no saben en quin moment va ser treballat, ja que fins fa poc el mas no estava habitat i s'emprava només com a segona residència. Per la factura i el tipus d'acabat poc acurat, es tracta d'una obra d'estil popular, possiblement realitzada per algun pastor o algun visitant que freqüentava l'indret. Bona part de la població en desconeix la seva existència.</p> | 41.8986500,2.1755700 | 431614 | 4638852 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53799 | L'Aliberch de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laliberch-de-dalt | <p>Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Masia de planta rectangular orientada de oest a est, en un replà o elevació superior dins el conjunt arquitectònic format per el mas Aliberch de Baix. La distribució d'aquest mas segueix una estructura de baixos més pis i golfes amb una coberta a doble vessant, aiguavessant als costats, sobre ràfec de llosa local. Els murs són de paredat comú, amb algunes pedres carejades i rejuntat de morter, d'on destaca la presència de grans pedres cantoneres, situades als angles del mas. A la façana central trobem la portalada amb una llinda monolítica i brancals de carreus ben treballats; a ambdues bandes s'obren també un seguit d'obertures rectangulars, una per banda, i quatre finestres a la resta de pisos, de tamany similar amb llinda monolítica i brancals de carreus ben tallats i de lleixa motllurada, que acaben d'organitzar simètricament la façana. La distribució interna del mas ha estat parcialment alterada al convertir tot aquest edifici en estables pel bestiar, concretament bòvids. El cos afegit de la dreta de la façana principal, és de planta rectangular, de petites dimensions i amb coberta a dues vessants també utilitzat per a les funcions ramaderes. Davant l'edifici hi ha un petit espai obert o era que actualment ha perdut el seu ús.</p> | 08129-65 | Zona de l'Aliberch | <p>La història i genealogia de l'anomenat mas Aliberch de dalt es troba estretament lligat al gran mas Aliberch de baix, actual casa de colònies, situada a un nivell inferior de l'altre edifici ja citat. Les evidències documentals del mas Aliberch de dalt es remunten al fogatge del 1553, moment en que apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola d'on es destaquen els noms de: Aliberch Subirà i Aliberch Jussà. L'aparició d'aquest topònim 'jussà' indica la possible existència d'un segon mas, també pertanyent a la família Aliberch situat més o menys a prop de l'anterior i que podria correspondre al mas inventariat. La família Aliberch fou una de les famílies més importants de la zona de Muntanyola, atresorant gran quantitat de béns i propietats des de l'Edat Mitjana fins època moderna. Pel mas Aliberch de baix, la primera referència documental la trobem al 1240, moment en què es situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Muntanyola. Aquest mas havia estat identificat com el possible casal o vil·la baixmedieval, esmentada en diversos moments en la documentació i que no ha estat localitzada. No es conserva documentació concreta per el Aliberch de dalt, però tant per les evidències arquitectòniques com pels paral·lels establerts amb l'altre mas, es pot dir que hauria experimentat una època de revifallla econòmica cap els segles XVII i XVIII, moment en què s'ampliaren les estructures arquitectòniques del conjunt i es crearen diversos annexes ramaders.</p> | 41.8985800,2.1854700 | 432435 | 4638837 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53799-foto-08129-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53799-foto-08129-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53799-foto-08129-65-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53800 | L'Arissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larissa | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis amb un desenvolupament arquitectònic en horitzontal. L'edifici es troba assentat en un petit altiplà de marga amb les diverses terres de conreu al voltant i prop el mas Dalmau. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant. La distribució interna del mas també segueix el model establert; la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders, i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal presenta diverses obertures realitzades de forma irregular en tot el seu tram, repartides quatre al primer pis i dues a la planta baixa. Cal destacar que la fàbrica d'aquestes obertures és força senzilla i no presenta cal element ornamental destacat. La porta principal, també presenta una factura força senzilla, és rectangular i es troba pintada de blanc. El mas va patir una ampliació important que segueix el mateix mòdul de planta baixa i primer pis en obra moderna. Els annexes agrícoles i ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple, combinen l'ús de la pedra amb el de la totxana i presenten una coberta a una sola vessant.</p> | 08129-66 | Castell de Muntanyola | <p>Masoveria lligada a la història del mas Dalmau. Aquest mas sembla tenir un origen que es remunta a la Baixa Edat Mitjana, en un moment d'ocupació de nous territoris i d'ampliació de les explotacions. Aquest apareix successivament a la documentació en els diversos llibres de naixements, matrimonis i defuncions, tot i que aquest mas no va assolir la importància política i econòmica d'altres masos de la zona de Muntanyola. A nivell estructural, presenta nombroses reformes, la gran majoria datables en el transcurs del segle XVIII o ja dins el segle XIX. Actualment és una masoveria, el propietari ha mantingut l'estructura del mas, amb molt poques reformes, i els masovers mantenen part dels terrenys conreables, bàsicament els horts i amb petits caps de bestiar.</p> | 41.8966300,2.1776200 | 431782 | 4638626 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53800-foto-08129-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53800-foto-08129-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53800-foto-08129-66-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53776 | Can Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleo | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici de planta gairebé quadrada format per una estructura de planta baixa, primer pis i golfes o sota teulada. La coberta és a doble vessant orientada nord-sud. Als murs presenta una fàbrica formada per carreus de pedra de mesures diverses, desbastades, lligades amb fang; i restes d'arrebossat amb morter de calç. Sembla que inicialment podria haver-hi hagut una casa de dimensions més petites, i amb la porta centrada, formant un primer edifici de planta baixa i planta sota coberta, i que posteriorment s'amplià cap a l'est. La porta i les finestres no són de l'edifici original. La porta principal, amb brancals de pedra, té una llinda monolítica amb la inscripció '17 I [una 'M' i una 'A' superposades, damunt la 'A' hi ha una creu] S 24', data en la que es devien fer les primeres reformes importants; damunt la llinda hi ha un arc de descàrrega amb pedres disposades a plec de llibre; damunt hi ha una finestra amb brancals de pedra i ampit i llinda monolítics. A la dreta de la porta, al cos afegit, hi ha una petita finestra amb elements monolítics i al damunt, a la primera planta, una finestra semblant a la de sobre la porta, però una mica més petita i l'ampit modificat. La planta sota coberta correspon a una represa, aixecant la teulada, mentre que a la façana est s'observa clarament el nivell de la primera teulada. Les finestres són de maó massís i llinda de fusta. A la façana est també hi ha una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra. A l'interior de la planta baixa del mas l'accés a les diferents dependències es fa a través de portes amb brancals de pedra i llinda monolítica. Adossat a la façana oest hi ha dos cossos més, de planta baixa, corresponents a corrals i pallissa força modificats. A migdia hi ha un cos afegit, de planta baixa, que servia de corral, fet en pedra i ara molt modificat. A la façana nord hi ha diverses finestres de maó massís i un cos afegit construït amb totxanes.</p> | 08129-42 | Zona del Vilardell | <p>Aquest topònim no apareix a la documentació de l'església parroquial de Muntanyola fins entrada l'època moderna. L'any 1780 el mas va passar a ser propietat del mas la Riera, esdevenint una masoveria. Aquest mas formaria part de les segones explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona, amb una cronologia del segle XVI o anterior. La documentació sobre aquest mas és força parca, i no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta segurament el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb sota coberta a doble vessant, i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos addicionals de difícil adscripció, associats al creixement del mas i de la família, en un context d'època moderna.</p> | 41.8961600,2.1912000 | 432908 | 4638563 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53820 | La Guardieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardieta | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Mas de planta baixa construït al peu del camí del Puigcimós. Tot i que bona part de la coberta es troba perduda, aquesta era a doble vessant i orientada d'est a oest, de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. En aquesta planta baixa es conserva la distribució interior original tot i cobert per abundant vegetació que fa inviable la descripció. Les obertures de la façana principal han estat espoliades; resten dues portes petites obertes al mur original; al costat, hi havia una porta antiga ara reconvertida en finestra i actualment espoliada. Tota l'estructura està arrebossada i llinda i el brancal del costat nord encara podrien conservar-se sota les runes actuals.</p> | 08129-86 | Zona de Puigcimós | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agrícola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas, però, no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'Edat Moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat; bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.8958300,2.1535300 | 429783 | 4638557 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53820-foto-08129-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53820-foto-08129-86-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53806 | Puigmasanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigmasanell | <p>BRUNELLS, I. (1999). Cadastre 1767. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | En obres | <p>Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis. La situació topogràfica de l'edifici n'ha delimitat, en certa manera, la seva morfologia i el seu desenvolupament arquitectònic. Aquest es troba assentat en un petit altiplà, planer per la cara sud de l'edifici però aturonat per la façana nord, fet que ha portat a la construcció de diversos contraforts per aquesta banda. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert; la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders, i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal, utilitzada en l'actualitat, forma part d'una reforma posterior de la casa i està formada per un cos avançat amb una teulada a una sola vessant format per tres accessos; la porta principal, de factura senzilla, que formaria part d'una prolongació de l'entrada original, i les altres dos que portarien a dependències de dimensions més reduïdes dedicades a usos diversos, a sobre de les quals s'hi troba una petita galeria. Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple, cal destacar l'ús de la pedra de petites dimensions, poc treballada, lligada amb morter, i rematada per pedres cantoneres que combinen amb la utilització de la totxana, com element decoratiu dels diversos accessos (portes i finestres). Aquest conjunt de dependències encara s'utilitza a l'actualitat com a cort per al bestiar i com a paller.</p> | 08129-72 | Zona de Puigcimós | <p>Antic mas de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita situat als peus de Puigcimós, en un espai considerat perifèric del municipi. La primera referència d'aquest mas la trobem al 1198, amb el mateix topònim, en el document de descripció de terme de la parròquia subministrada pel document de la dotació de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. A nivell arquitectònic, són pocs els elements històrics i arqueològics que permeten adscriure l'origen i la forquilla cronològica d'aquest mas. Tot i això, la seva estructura de mas, constituïda en base una planta rectangular i un desenvolupament en vertical de les diverses dependències agrícoles annexes permetria situar el seu moment constructiu en època medieval, arribant a un moment de màxima activitat en època moderna. En el cadastre del 1767, el Mas Masanell i el mas Postius consten com una sola unitat de territori i es defineixen com 252 i 12/24 quarteres, 23 quarteres de sembradura (de diverses qualitats), 8/24 quarteres d'horta, 1 quartera de boïga, 61 quarteres de bosc, 141 quarteres de pastura (de diverses qualitats) i 26 quarteres de rocals. Termenejava a llevant amb el mas Guardieta, a migdia amb el mas Senties, a ponent amb el terme de l'Estany i a tramuntana amb el terme de Sant Feliu de Terrasola.</p> | 41.8950000,2.1487300 | 429384 | 4638469 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53806-foto-08129-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53806-foto-08129-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53806-foto-08129-72-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53771 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-7 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Aquest mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati al davant i una petita era. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una d'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola, i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. La teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana; mentre que al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de mida mitjana, mentre que l'obertura central fou convertida en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem. Els únics cossos annexos al mas el formen un petit magatzem, adossat al mateix edifici pel cantó sud-oest.</p> | 08129-37 | Zona del Vilardell | <p>Les notícies històriques de cal Ros són força recents, enfront cal Ros de Múnter, situat a l'altra parròquia. Per la seva tipologia, aquest mas es pot ubicar a mitjan del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim de 'cal Ros' es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria de la zona de Múnter. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.8947600,2.1823300 | 432171 | 4638415 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53778 | Can Riera dels Assençaments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-dels-assencaments | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Nomenclàtor de la Província de Barcelona. 1860. Llibrets de l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola (1255-1972). 101 unitats en paper i pergamí. Arxiu Episcopal de Vic. http://www.canriera.com/</p> | XII-XVIII | <p>Mas de planta quadrada amb coberta a doble vessant de teula aràbiga disposada en direcció nord-sud. Es tracta d'un habitatge format per dues construccions de planta rectangular, unides per l'interior, i fetes en dues etapes diferents, com es pot observar segons el diferent nivell constructiu aplicat. L'estructura s'organitza en planta baixa, primera planta i pis sota coberta; seguint la organització dels masos tradicionals. A la planta baixa hi havia hagut els corrals i la façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; i el parament est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxo. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra local ben desbastada, mentre que les nombroses bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida que actualment es troba amortitzada com a espai ramader. El conjunt encara manté bona part de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva el paviment de pedres.</p> | 08129-44 | Zona del Vilardell | <p>Edifici construït sobre un petit turó entre el camí dels sagraments i el camí a l'Aliberch. Tot i que es té molt poca documentació d'aquest mas amb aquest topònim, la factura sembla indicar la seva construcció en un moment incert de l'època moderna. Es desconeixen els diversos propietaris que ha tingut el mas, però sí que sabem que en el segle XIX consta com Riera dels asensaments. Altra informació la proporcionen els diversos llibrets de l'arxiu episcopal de Sant Quirze i Santa Julita, que esmenten habitants congnominats Riera, en aquesta zona. I també apareix en el Nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860 com a Masia casa de labranza. Actualment l'espai ha estat arranjat i adequat per a fer-hi activitats de turisme rural com a lloc de residència de pagès.</p> | 41.8931100,2.1843500 | 432337 | 4638230 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53775 | Can Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guell | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | <p>Mas conegut com Can Güell, situat sobre una petita esplanada a l'obaga sobre l'Aliberch, s'hi accedeix des d'una pista que porta de l'ajuntament a l'Aliberch i que es bifurca al Sot de l'Om per anar pel Camí dels Sagraments. L'edifici força gran, està format per un cos principal, de planta quadrada, i està format per dos pisos, dels quals un no en conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. La teulada conservada hauria estat de doble vessant. Els annexos ramaders es disposen al voltant del cos principal, i també es troben parcialment enrunats. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva alguna de les obertures, tot i que no s'observa cap inscripció marcada; algunes presenten l'ampit, la llinda i els brancals de pedra amb arestes bisellades.</p> | 08129-41 | Zona del Vilardell | <p>Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix, segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies.</p> | 41.8930300,2.1901700 | 432819 | 4638217 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53775-foto-08129-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53775-foto-08129-41-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53816 | Miramarges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miramarges | XII-XVIII | <p>Edifici de planta baixa, pis i golfes construït al peu del camí de l'Aliberch al Vilardell. Es tracta d'una construcció amb teulada a doble vessant i orientada d'est a oest, de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. En aquesta planta baixa es conserva la distribució interior original amb la presència de la cuina, el menjador i diverses estances i habitacions. Destaca l'aprofitament de la irregularitatdel terreny i l'absència d'una porta a la façana principal. Les obertures estan obertes a les 4 façanes i estan formades per brancals i ampits de mida diversa. La tècnica constructiva és la pedra, de petites i mitjanes dimensions ben treballada i lligada amb morter, amb les pedres cantoneres diferenciades. A la finca s'han realitzat recentment petites obres de manteniment, com és el cas de la façana posterior i d'adequació.</p> | 08129-82 | Zona del Vilardell | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agrícola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas, però, no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'Edat Moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.8926100,2.1806000 | 432025 | 4638178 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53816-foto-08129-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53816-foto-08129-82-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53795 | El Sot de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sot-de-lom | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XVIII-XX | <p>Element format per un mur o bancal construït amb paredat comú de petites pedres de procedència local, escassament treballades, i disposades seguint la tècnica de la pedra seca. L'estructura es troba assentada sobre el terreny natural, quedant recolzada per la part nord-oest a un marge. Aquesta paret de pedra seca presenta una obertura rectangular de petites dimensions de forma senzilla, sense acabats ornamentals i ben acabada amb les mateixes pedres que la feixa. Correspon a un petit espai o barraca on el pagès que conreava aquests bancals deixava guardades les eines o el càntir. La presència d'un om al costat de l'estructura sembla indicar l'existència d'aigua abundant en aquest indret, fet que no descarta la presència d'una antiga font o punt d'acumulació natural d'aigua en aquest indret, totalment estacional i actualment sec, com passa en altres punts del municipi.</p> | 08129-61 | Zona del Vilardell | <p>La construcció d'aquest element s'ha d'associar a l'important explotació agrícola de la zona que es donà en aquest indret des del segle XIV. Aquest fet ve acompanyat per un augment de la població que propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos, fenomen ben documentat en la colonització d'aquesta serra entre l'Aliberch i el Sagarell. Aquest element, junt amb l'om que hi ha al costat, donen nom a tot l'entorn i documenten la pràctica agrícola intensiva d'aquest espai a través de feixes i bancals on es conreava tradicionalment l'olivera o la vinya.</p> | 41.8916300,2.1851700 | 432403 | 4638065 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53795-foto-08129-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53795-foto-08129-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53790 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-2 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Masia de planta quadrada, organitzada en planta baixa i primer pis. El conjunt presenta una coberta a doble vessant disposada d'est a oest, que està parcialment sobre elevada respecte el seu inici. La tècnica constructiva emprada es centra en murs de pedra sense polir; a la primera planta els murs interiors són de tàpia i, els exteriors, de pedra placada. La porta original de l'edifici és actualment a l'interior del conjunt, amagada per un cos adossat a la façana sud; aquest tenia un arc de mig punt, destruït al construir el cos adossat, tot i que encara conserva els brancals de pedra. Aquesta construcció actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple on, a la zona est, ja des d'antic, se li va afegir un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest, i entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord. A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites, amb pedra, ja que alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment, i també hi ha una porta tapiada amb totxana. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Al segle XX es van construir a l'entorn diversos annexes ramaders, dels quals destaca un cos a la façana est. Els brancals del porxo i la barana estan fets amb totxos; les llindes són de bigueta. Al costat est hi ha diversos corrals adossats; el primer es construí amb pedra i, posteriorment, es va ampliar utilitzant la totxana com a element de construcció; la porta inicial va ser tapiada amb pedres en el moment de fer aquesta ampliació.</p> | 08129-56 | Castell de Muntanyola | <p>Una primera referència documental la trobem en la documentació del segle XVIII, on s'esmenta a un tal Mas, propietari del mas. La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força antiga i, per tant, pot ser que abans el conjunt tingués un altre nom. Actualment la família que encara ho porta es cognomina Mas. L'edifici no presenta cap llinda marcada ni es conserva documentació antiga a la casa. Tot i això, cal assenyalar la seva ubicació privilegiada, sobre la riera de Muntanyola entre els masos de la Roca, la Riera o el Dalmau.</p> | 41.8916000,2.1691900 | 431077 | 4638074 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53790-foto-08129-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53790-foto-08129-56-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53797 | Can Freixenet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-freixenet | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>L'explotació agrícola-ramadera coneguda com a Can Freixenet està formada per un conjunt d'edificacions annexes on s'agrupa la zona d'habitatge i els diferents edificis agrícola-ramaders disposats al nord i a l'oest del mas. L'edifici central el forma una construcció de planta quadrangular organitzada en planta i dos pisos. El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra calcària local situats en els angles com a pedres cantoneres. La coberta està formada per una teulada a doble vessant amb teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada que dóna accés a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'estances particulars que es troben en ambdós pisos seguint l'estructura modular de cuina i annexes al pis inferior i les estances més privades i la sala al primer pis. La façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures, totes emmarcades amb llindes força austeres. Les obertures es disposen de forma irregular al llarg d'aquesta façana: dues al primer pis i una al segon pis. Al costat oest de la façana principal es troben un cos annexat format per un edifici d'una planta i pis i que presenta una factura més moderna. Es tracta d'una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres i l'arrebossat. La planta baixa d'aquesta edificació és utilitzada amb fins agrícola- ramaders, mentre que el primer pis perllongaria les estances d'ús domèstic del mas.</p> | 08129-63 | El Castell de Muntanyola | <p>La història de Can Freixenet o Cal Freixanet s'ha de posar en relació amb la ocupació humana de la part alta de la serra de Puigsaurina i els masos existents en aquesta zona com la Farigola o el Peleí. La seva construcció s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué el seu moment àlgid durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local a inicis de l'època moderna. El topònim Freixenet sembla d'origen antroponímic i es pot situar durant l'època moderna, relacionat amb l'ús de noms procedents de diversos elements naturals ex. Farigola, la Roca, etc. A nivell arquitectònic no hi ha cap element que permeti fer recular la data de construcció del mas, tot i que per la seva entitat aquest es podria haver bastit ja durant la baixa edat mitjana.</p> | 41.8911500,2.1809200 | 432050 | 4638015 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53797-foto-08129-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53797-foto-08129-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53797-foto-08129-63-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53832 | La Pedra Dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-dreta-1 | <p>Es coneix com el coll de la Pedra Dreta a l'existència d'unes formacions naturals que recorden un menhir o estructura megalítica i que estarien situades, segons els rumors, en aquest indret. Actualment s'ha conservat el topònim però no resta cap element associat. El camí travessa aquest entorn direcció l'Arissa, Puigmassanell o les Carreres a través d'un entorn format per alzinar muntanyenc en un paratge de gran valor ecològic.</p> | 08129-98 | Zona de Puigcimós | <p>El pas del coll de la Pedra Dreta forma part del corredor natural d'accés de la zona de Fontfreda a Puigcimós, seguint el camí ramader de Fontfreda. Aquest seria un dels camins naturals utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació d'aquestes serralades. Actualment, aquest és ocupat de forma esporàdica per caminants i excursionistes.</p> | 41.8898900,2.1496700 | 429456 | 4637900 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53826 | Creu de la Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-miranda | XVI-XIX | <p>Creu situada prop el Serrat del Vilar, visible des de bona part del municipi per la seva altitud i dimensions. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada d'uns 50 cm., formada per un mur de pedra de petites dimensions, ben desbastades i disposades en filades regulars. Aquesta base està reforçada amb carreus de pedra local lligats amb morter de calç. L'estructura pròpia de la creu, de pedra plana, és de factura senzilla i presenta una secció rectangular ben estilitzada i de traç minimalista formada per diverses peces falcades. La creu està orientada sudoest-nordest i és ben visible a tota la contrada.</p> | 08129-92 | Múnter | <p>És habitual la col·locació de creus o elements senyalitzants al costat dels camins o en punts rellevants del municipi i de certa altitud. Es desconeix si existia una altra creu anterior. Aquesta creu es troba ubicada en el camí que porta des de la Miranda (Vic) a cal Ros de Múnter o el Vilar, i posteriorment cap a Muntanyola o a Múnter, seguint l'antic camí vell de Muntanyola.</p> | 41.8887700,2.2099900 | 434459 | 4637728 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||
| 53794 | El Peleí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pelei | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XIV-XVIII | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Edifici civil que forma un mas de planta rectangular allargada a est i oest. La façana principal es troba orientada al sud. Aquest edifici està format per una planta i pis i es troba assentada directament sobre la roca natural. Ha perdut la coberta i bona part de l'estructura interior, així com bona part de les cantoneres i parets exteriors. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental. La coberta de la casa hauria estat a una sola vessant feta amb bigues, llates, rajolet, teula aràbiga i petits ràfecs de fusta. La façana oest és cega, ja que està completament adossada al mur est del mas, mentre que la façana est presenta un petit cos cobert a una sola vessant adossat a la planta, i una finestra de factura senzilla al primer pis.</p> | 08129-60 | El Castell de Muntanyola | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que va tenir lloc al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires consideracions, a causa del seu mal estat de conservació. La fàbrica podria remuntar-se a la Baixa Edat Mitjana avançada, però va ser sense cap mena de dubte durant l'Edat Moderna que aquest petit mas va arribar a presentar una ocupació permanent. El fet d'estar habitat fins al segle XIX ha propiciat nombroses reparacions, la més significativa de les quals s'ha realitzat durant la segona meitat del segle XX, amb l'afegiment d'un cos quadrangular adossat a la façana sud i els grans annexes ramaders.</p> | 41.8887000,2.1607600 | 430375 | 4637759 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53794-foto-08129-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53794-foto-08129-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53794-foto-08129-60-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.