Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53769 | Buenos Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/buenos-aires | <p>AREVALO, F.; BRUNELLS, I. (1997). Muntanyola. Revista trimestral n. 9. juny 1997. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 22. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XIX-XX | <p>Masia de petites dimensions orientada est-oest i assentada sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta principal amb dues finestres per banda, de dimensions similars i reixades, i dues obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades. Costa una placa on es pot llegir BUENOS AYRES.</p> | 08129-35 | Muntanyola | <p>La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força recent; el topònim, la fàbrica i dimensions de la casa semblen situar-la en un moment indeterminat d'època contemporània. Tal i com està ara i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. A la façana principal, les obertures conservades presenten llindes gravades amb antropònims com Buenos Ayres, d'atribució dubtosa dels quals no s'han pogut establir paral·lels, tot i que es creu que va pertànyer a un indià que havia fet fortuna a sudamèrica i s'havia establert a Muntanyola. Aquest edifici, abans de ser l'actual ajuntament, havia estat l'escola pública de Muntanyola, en la postguerra i franquisme, fins que als anys 60 tancaren i els nens anaren a les veïnes poblacions de Santa Eulàlia de Riuprimer o Tona. La primera escola fou al Vilar de Múnter, després va ser a Bons Aires, actual ajuntament. Aleshores el pis de baix estava dividit en dues parts, una era escola i l'altra ajuntament, i al pis de dalt hi vivia la mestra. De Múnter pujaven 17 nens que, juntament amb els de Muntanyola, feien un total de 40 o 50 alumnes. La majoria es portava el dinar i se'l menjaven a Cal Campaner. Això als anys 20 i 30 del segle XX, moment en què les mestres també havien estat allotjades al Sagarell. Després de Muntanyola s'anava a Malla i als 17-18 anys s'anava a Múnter de 8 a 10 del vespre amb Mn. Ramon Comas.</p> | 41.8794600,2.1786000 | 431845 | 4636719 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53769-foto-08129-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53769-foto-08129-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53769-foto-08129-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53796 | Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontanelles | <p>AADD. (1996). Muntanyola. Revista trimestral n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 11. AADD. (1998). Muntanyola. Revista trimestral n.14. setembre 1998. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6 AADD. (2003/2004). Muntanyola. Revista trimestral n.35. hivern 2003/2004. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Queden els basaments i part de les parets perimetrals del què hauria estat un mas format per un edifici annexat formant una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de petites pedres escassament treballades i lligades amb morter. La resta d'estructures constructives són més aviat precàries. També es pot apreciar l'existència d'estructures properes destruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades.</p> | 08129-62 | Urbanització de Fontanelles | <p>Mas que dóna nom a tota la urbanització de Fontanelles, segurament l'edifici actual correspon a una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu, ben documentat en els diverses parròquies de Muntanyola. Aquesta construcció limitaria Vilavendrell i Subirana. Es pot situar en un context de petits i grans arrendataris enriquits que decideixen construir-se una casa pròpia. Aquest petit establiment s'ha d'associar a una petita explotació que es dedicaria a l'explotació cerealista i ramadera d'abast particular i els seus amos apareixen sovint a la documentació baixmedieval i moderna dels corresponents arxius laics i eclesiàstics del municipi. En el cadastre de 1767 consta que Genís Vilavendrell era amo de Fontanelles, on hi vivia Mariano Molist com a masover i jornaler, i aquest constava de 94 quarters i 9/24 d'altre repartits en 11 i 12/24 quarters de sembradura (de primera a tercera qualitat), 2/24 d'horta, 6/24 quarters de boiga, 39 i 13/24 quarters de bosc i 6 quarters de rocals. Aquest confrontava a llevant amb el terme de Tona, a ponent amb el mas Vilavendrell, a Tramuntana amb el mas Saborit i el mas Serra. La finca va ser adquirida per l'ajuntament de Muntanyola al 1996 per 10 milions de pessetes i es té previst realitzar-hi un equipament municipal.</p> | 41.8609500,2.1804500 | 431979 | 4634663 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53796-foto-08129-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53796-foto-08129-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53796-foto-08129-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Fontanelles: habitada per la família Parareda (Joan Parareda Gaja i Antonia Roca Clarà) de Vespella i estadants al mas Vilanera el 1905 amb 9 fills. Feien servir l'alzina de menjador, per fer les xerrades i algun àpat. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 53809 | Sant Genís de Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-caraull | <p>BRUNELLS, I. (1996). La Vall de Caraüll. Revista trimestral n. 7. desembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 3 JUNYENT, E. (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic. S. IX-X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. N. 368. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat ja que manquen la cobertura i part dels alçats | <p>Edifici religiós format per una capella en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Resta visible una estança de planta rectangular amb les marques d'un embigat que podria marcar la presència d'un cor. Ha desaparegut tota la coberta, així com bona part dels alçats. Es tracta d'una obra feta amb murs de pedra regular, ben treballats i units amb morter de calç, o lligats amb fang; i on s'intueixen les cantonades diferenciades. Queden dempeus els murs nord i oest; la resta està molt enderrocada. Tot i la coberta vegetal amb un sotabosc de roure i alzina, es pot observar un important enderroc que segurament evidencia la presència de mes estances que acabarien de configurar la capella original. Al mur nord, s'observa l'existència d'espitlleres i un tram afegit a l'est; també hi ha un cos afegit a l'oest. Una mica més amunt també es documenta un enderroc força nombrós de petites pedres amuntegades unes sobre les altres, que podrien indicar la presència d'alguna altra estructura.</p> | 08129-75 | Vall de Caraüll. EL Pla del Vilar | <p>La vall de Caraüll es troba estretament vinculada amb el passat d'Oristà. Està situada a la capçalera de la riera de Segalers (límit amb Oristà) i forma un ample sector entre els termes de Sant Bartomeu del Grau i Santa Maria d'Oló. L'església de Sant Genís és esmentada des del 943 i 945 dins del terme del Castell d'Oristà i va ésser parròquia independent entre els segles XI i XIII i sufragània d'Oristà des del segle XV. Un document del 18 de juliol de 965 esmenta que Baldemar dóna a Sant Pere de Vic, al bisbe Ató i als canonges un alou situat al comtat de Manresa, al terme d'Oristà, dins la vall de Caraüll amb el topònim 'Karavullo'. Aquesta petita parròquia conserva poca documentació i aquesta es troba entre els bisbats de Vic i Manresa. Actualment, es troba oblidada i l'indret és poc concorregut. L'any 1682 la parròquia i la vall tenien 6 famílies i l'any 1782 hi havien 10 cases amb 62 habitants. Des del segle XIV, la vall va gaudir d'autonomia civil i es convertí en una quadra amb batlle propi, així fins l'any 1840 que fou agregada a Muntanyola. Les masies més antigues són Perdaltes, i Can Oliveres (que segons diuen va ser quarter i hospital durant la guerra del Francès. A la seva parròquia, situada al costat de Can Oliveres també hi pertanyien Caraüll, Bolbous i les Deveses, en terme municipal d'Oristà). Sant Genís de Caraüll fou reconstruïda al segle XVIII, dins l'estil barroc, a 1'5 Km de les restes de l'antiga església de Sant Genís Vell. Sant Genís de Caraüll va deixar d'exercir com a parròquia i va deixar de tenir culte el 1936, durant la guerra civil, quan va ser saquejada i cremats part dels seus ornaments.</p> | 41.9247600,2.1054400 | 425827 | 4641809 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53809-foto-08129-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53809-foto-08129-75-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53818 | Pla del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-vilar | <p>AADD. (2002). Noticiari. Revista trimestral n.29. estiu 2002. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 12.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici de planta baixa construït al Pla del Vilar. Tot i que bona part de la coberta es troba perduda, aquesta era a doble vessant i orientada d'est a oest, de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. En aquesta planta baixa es conserva la distribució interior original amb la presència de la cuina, el menjador i diverses estances i habitacions amb restes de la pintura i l'arrebossat. Les obertures estan obertes a la façana principal, ja que han estat espoliades; resten dues portes petites obertes al mur original; on al costat hi havia una porta antiga reconvertida en finestra i actualment espoliada. Tota l'estructura està arrebossada, i la llinda i el brancal del costat nord encara podrien conservar-se sota l'arrebossat del mur actual. Té una altra finestra al tram sud de la façana que podria haver estat una porta petita; conserva els brancals de pedra.</p> | 08129-84 | Zona del Pla del Vilar | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agrícola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas, però, no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'Edat Moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.9262100,2.1122700 | 426395 | 4641964 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53818-foto-08129-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53818-foto-08129-84-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Cessió del Pla del Vilar. Es té previst la cessió a favor del municipi per part del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya de la masia Pla del Vilar per dur-hi a terme les activitats que consideri convenients i amb la participació de les associacions i entitats que es considerin. En principi es preveuen accions educatives i de coneixement del medi natural, i per més endavant un pla d'aprenentatge. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53828 | Alzina monumental de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-monumental-de-fontanelles | <p>MAH/228/2005, 2 de maig: Declaració d'arbres monumentals i actualització de l'inventari d'arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local.</p> | <p>Alzina de grans dimensions que, durant anys, ha servit de punt de referència a Muntanyola, tant pels viatgers de la zona -ja que es pot observar des de bona part del terme-, com pels propers habitants de les urbanitzacions. El seu perímetre, a un metre d'alçada de la base, és aproximadament de 4,5 - 5 metres; la seva copa mesura, linealment, poc més de 20 metres (aproximadament). Fa uns anys es creu que li va caure un llamp, al costat sud; trencant-se part del ramatge principal.</p> | 08129-94 | Urbanització de Fontanelles | <p>La gran alzina de Fontanelles es troba ubicada davant el mas que porta el mateix nom, i que és de propietat municipal. La zona es caracteritza per estar situada sobre una petita elevació o plana, que li permet a l'alzina de gaudir d'abundant llum natural. Es desconeix l'edat de l'espècimen, que de ben segur és centenari. Destaquen les arrels del mateix arbre, que es troben expandides al voltant de l'entorn més immediat i són de grans dimensions.</p> | 41.8606600,2.1802900 | 431965 | 4634630 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53828-foto-08129-94-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53831 | Puigsaurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigsaurina | <p>Entorn natural on destaca la presència del serrat de Puigsaurina, limitant al nord amb el Castell de Muntanyola, al sud, amb l'urbanització de la Sobirana, a l'est amb Vilavendrell i a l'oest amb el mas Tarradellas. Aquest paratge presenta molt poques traces d'activitat antròpica, tan agrícola com ramadera, i la xarxa de camins rurals es troba sovint condicionada per l'orografia pròpia d'aquest terreny, on els torrents i les valls formen la morfologia del territori i per la xarxa de masos dispersos pel territori. Aquest espai d'interès natural es concentra bàsicament, a l'entorn d'aquests torrents, on creix abundant vegetació de ribera i a prop del qual neixen diverses fonts com les de Font Podrit i les Albes.</p> | 08129-97 | El Castell de Muntanyola-Urbanització Sobirana | 41.8713900,2.1634900 | 430583 | 4635835 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||||
| 53832 | La Pedra Dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-dreta-1 | <p>Es coneix com el coll de la Pedra Dreta a l'existència d'unes formacions naturals que recorden un menhir o estructura megalítica i que estarien situades, segons els rumors, en aquest indret. Actualment s'ha conservat el topònim però no resta cap element associat. El camí travessa aquest entorn direcció l'Arissa, Puigmassanell o les Carreres a través d'un entorn format per alzinar muntanyenc en un paratge de gran valor ecològic.</p> | 08129-98 | Zona de Puigcimós | <p>El pas del coll de la Pedra Dreta forma part del corredor natural d'accés de la zona de Fontfreda a Puigcimós, seguint el camí ramader de Fontfreda. Aquest seria un dels camins naturals utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació d'aquestes serralades. Actualment, aquest és ocupat de forma esporàdica per caminants i excursionistes.</p> | 41.8898900,2.1496700 | 429456 | 4637900 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53838 | Font de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-quirze | XVI-XIX | <p>Estructura oberta al Torrent dels Casals. Es tracta d'una font de factura simple que gairebé no té suport arquitectònic. Aquest, de factura contemporània, està format per pedres de procedència local i de dimensions petites i irregulars lligades amb ciment, presentant una estructura semi-circular assentada a una base quadrangular construïda seguint el mateix sistema. La font té una aixeta d'obertura i una petita pica d'obra coberta amb una reixa de metall; no presenta cap inscripció ni cap element de senyalització. En general és més coneguda com a font del Buenos Aires, i presenta un caràcter totalment estacional, rajant molt poc.</p> | 08129-104 | Muntanyola | <p>La ubicació d'aquesta font i l'adequació d'aquest espai de lleure i esbarjo s'ha de relacionar amb la presència de l'ajuntament en aquest indret i la seva consolidació com a espai urbà. Aquest espai és força concorregut, tant pels infants i jubilats del poble, per la seva bona situació, com pels vianants i habitants del municipi, però sobretot pels nombrosos grups d'esplai que visiten el poble durant els caps de setmana o en el decurs de les estades en el diverses cases de colònies. Es desconeix el moment de construcció d'aquest espai, si bé el seu arranjament sembla força recent, i que pot recular al moment en què l'edifici era emprat com a col·legi públic del municipi a llarg de la postguerra i el franquisme.</p> | 41.8791600,2.1795900 | 431927 | 4636685 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53838-foto-08129-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53838-foto-08129-104-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53840 | Font de l'Ariet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lariet | XVI-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn immediat construït, que es caracteritza per l'existència d'un antic ariet ubicat en una petita esplanada. A peu de la pendent s'ha construït amb pedres més o menys desbastades i lligades amb abundant morter de calç, una estructura rectangular on a banda i banda es disposen uns bancs correguts, que presenten la mateixa fàbrica. La font està emmarcada per un arc de mig punt amb pedres disposades a plec de llibre i, al darrera, un mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars en forma de feixa. Al rejuntat hi ha ciment contemporani, però el morter original és de calç. A la part baixa hi ha la deu principal, plena de molsa, i un broc vessador. La font funciona correctament i l'aigua que en surt, en el moment de fer la visita, és abundant.</p> | 08129-106 | Zona del Pla del Vilar | <p>Font situada dins l'òrbita del mas la Casa Nova de Pereriera. Aquest espai es troba molt allunyat dels habituals punts on la gent anava a buscar aigua, i, actualment resta en desús. En general aquesta zona ha quedat reduïda a una zona d'aprofitament hidràulic malgrat la seva distància del mas La Casa Nova, i l'existència d'altres fonts a la zona. El pas de la Riera de Segalers havia abastit d'aigua, de forma tradicional, els masos i cases de la zona, com també a els del municipi veí d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau. El sistema emprat és el de l'aprofitament pel consum humà mentre que l'aigua sobrant era retornada a la riera i utilitzada per a regar els camps de la part més baixa. Actualment, no queda res de l'estructura de l'ariet i l'entorn de la font, en desús, que ha esdevingut una zona d'interès natural del municipi.</p> | 41.9272300,2.1206400 | 427090 | 4642071 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53840-foto-08129-106-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53842 | Font de Rústiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rustiques | XX | <p>Font construïda al barri de Rústiques Muntanyola. Té per base una estructura rectangular feta de pedra de petites dimensions ben tallada i lligada amb calç en forma de banqueta d'on en surt l'aigua, i està tota arrebossada. Aquesta estructura fa unes mides aproximades de 1'5m de llarg per 0'5 m d'altura, i l'aigua surt per un petit tub, amb una aixeta temporitzadora que la condueix en una petita pica, i allà és canalitzada.</p> | 08129-108 | Muntanyola | <p>Espai arranjat pels habitants de Rústiques Muntanyola. El conjunt no presenta cap element arquitectònic que permeti datar l'estructura construïda de la font, tot i que per la seva factura és dels anys 80 de segle XX. El manteniment i arranjament d'aquest espai són d'època contemporània, i és un lloc força conegut, al estar situat al peu de carretera.</p> | 41.8589900,2.1693200 | 431053 | 4634454 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53842-foto-08129-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53842-foto-08129-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53849 | Font de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanelles | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. | <p>Aquesta font, avui gairebé perduda i sense senyalitzar, es troba en unes feixes darrera el mas Fontanelles, a l'extrem nord de la urbanització que porta el mateix nom. Part d'aquests recursos hidràulics formen el torrent de Vilavendrell, arribant a desaiguar a la Riera de Muntanyola. L'espai ha estat arranjat amb una paret de pedra seca.</p> | 08129-115 | Urbanització de Fontanelles | <p>Es desconeix el moment inicial d'aquesta explotació aqüífera i en quin moment es va arranjar, tot i la seva clara vinculació al mas Fontanelles, clarament evidenciat per la proximitat d'ambdós elements. La presència d'ocupació antròpica en aquest indret podria haver vingut condicionat per l'existència de nombrosos recursos hidràulics de caire estacional. Aquesta brollador no sembla haver estat mai canalitzat per a l'ús de la casa. La presència d'aquest mas es documenta des d'època medieval, i no és d'estranyar que la font o brollador ja fos utilitzada en aquest moment per abastir les diverses necessitats. Actualment, l'activitat urbanística de la zona n'ha modificat el cabal. Molta gent del mateix municipi no la recorda, tot i estar ben ubicada i dins una propietat municipal.</p> | 41.8621700,2.1791800 | 431875 | 4634799 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53849-foto-08129-115-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53854 | Camí ramader de Vic a Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vic-a-manresa | <p>AADD. (1997). Muntanyola. Revista trimestral n. 11. desembre 1997. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 10. TORRES, J; SALVANS, J; COROMINAS, J. (2000). Els Camins Ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Col·lecció 'La ramada encantada', vol. 0. Lluçà.</p> | XIV-XIX | <p>Podria ésser el principal camí ramader del terme i, de fet, és l'únic que encara enregistra algun moviment transhumant, al menys fins a dates relativament recents. Aquest vial procedent del Vallès, probablement per més d'una via, travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció a Puig Rodó i Fontfreda, per la carena entre les rieres d'Oló i Muntanyola que, en aquesta zona, representen la partió d'aigües entre el Llobregat i el Ter, travessant el municipi de nord-oest a sud-est. Des de Fontfreda, punt d'entrada al Lluçanès, el camí segueix direcció a Alboquers, el Puig Permanyer (d'on surt el camí ramader Cadí-Montseny cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'incorpora el camí ramader Cadí-Montseny procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt, l'Hostal del Vilar, el Collet de Sant Agustí, l'Alou i Torras d'Alpens, on s'incorpora al camí que va en direcció a Castellar de n'Hug. Tot i que en el terme municipal de Muntanyola no conserva cap tram empedrat, es tracta d'una via de gran interès etnològic i patrimonial.</p> | 08129-120 | Varis | <p>Es tracta d'un camí de terra batuda que vorejant la cinglera passa per la Font Freda, i puja cap a la dreta fins a Sant Bartomeu. Tot i que aquests espais han estat molt reparats (tant per les inclemències del temps com per l'acció humana) resten ponts i altres obres civils vinculades al seu pas, així com diversos sistemes de canalització i evacuació d'aigües. Actualment, aquesta zona és objecte d'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders a través dels treballs del 'Grup de treball de transhumància del Solc', com a una més de les múltiples activitats de dinamització cultural de la comarca del Lluçanès que desenvolupa el col·lectiu 'Solc'. Al 1997, es va fer l'arranjament del camí ral de Sant Cugat de Gavadons a Fontfreda; aquesta feina va consistir en la consolidació del camí, la millora de les cunetes i el ferm i es va realitzar en el marc de millores de la xarxa de camins del Consell Comarcal d'Osona.</p> | 41.9163700,2.1352100 | 428286 | 4640853 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53854-foto-08129-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53854-foto-08129-120-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53857 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-17 | XIX.XX | <p>Fons documental de formació recent on s'hi conserven els documents generats per la mateixa administració municipal i on també es recullen altres testimonis documentals del municipi des de mitjan segle XX. Aquest conjunt presenta dos fons documentals diferenciats dins la documentació pròpiament municipal, principalment formats per la documentació del Jutjat de Pau i la del Registre Civil. El fons municipal es divideix en: l'Administració general de comptes i manaments documentada a partir de 1900 fins a l'actualitat; Obres i Urbanisme des de 1980; el Diari d'Intervenció d'Ingressos des del 1931; els Llibres d'Actes des de 1902; Comptabilitat i Hisenda des de 1853. Un altre conjunt documental tracta el tema de la Sanitat des de 1950. Un apartat de seguretat pública que comprèn des del Servei militar i quintes fins a la instrucció pública, i que es troba documentat a partir del 1903. Un altre volum documental recull el tema de les Eleccions Municipals, sobretot a partir de 1977, en endavant. També es tracten aspectes generals sobre la població: el padró municipal d'habitants des de 1980, els diversos certificats emesos des de 1972. Un altre conjunt important el forma el Jutjat de Pau, documentat des del 1884, junt a la correspondència vària tramesa des de 1948. L'arxiu municipal també consta d'un petit fons fotogràfic variat amb imatges sobre el municipi, els seus indrets i elements arquitectònics; i també alguns aspectes de la vida quotidiana i rural, tot i que hi manca un fons cultural.</p> | 08129-123 | Ajuntament de Muntanyola | <p>L'arxiu municipal de Muntanyola és un fons documental força modern, amb documents que no reculen de mitjans del segle XIX, concretament fins al 1840, moment de la definitiva creació dels municipis moderns. Aquest fet s'ha de relacionar amb les característiques del propi municipi i la seva història i la fragmentació que ha sofert tot aquest territori des dels seus inicis, amb una dualitat parroquial formada per la parròquia de Sant Esteve Múnter i la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, la dualitat castral dels Castells de Muntanyola i de Múnter i la forta presència del Monestir de l'Estany. En temps moderns, el municipi constava com agregat de Santa Eulàlia de Riuprimer, depenent en gran mesura d'altres poblacions veïnes com Tona i Malla. La gran dispersió de la població en diferents masos i parròquies va portar a la disgregació de les fonts documentals a mans eclesiàstiques i a particulars i va dificultar la creació d'un fons unitari.</p> | 41.8794600,2.1786000 | 431845 | 4636719 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53861 | Festa de l'Arbre i la fira de la Natura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-i-la-fira-de-la-natura | XX | <p>Aquesta fira, juntament amb la Festa en honor a Sant Isidre (15 de maig) i la Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita (16 de juny), conforma la celebració col·lectiva i popular més important del municipi. Aquesta iniciativa, de factura recent, es celebra al març (canviant de cap de setmana depenent de les edicions) i ha incentivat la socialització de bona part dels habitants. No és, per tant, casualitat que aquesta festa principal sigui, precisament, la Festa de l'Arbre; és una forma molt clara de deixar constància de què es vol fer un creixement sostenible d'un entorn bàsicament boscós. Si hi ha alguna cosa que precisament diferencia Muntanyola d'altres pobles petits, és això últim: el seu paisatge, el seu entorn, el contacte amb el medi que l'envolta, el respecte a la natura i la integració amb ella. La festa de l'Arbre i la fira de la Natura és, a dia d'avui, una festa consolidada. Les activitats es centren en l'establiment de paradetes de productes naturals, organització d'excursions per la natura, una fira ramadera, xerrades i taules rodones; així com l'elaboració de diversos menjars populars (xocolatades, esmorzars amb vedella) i concerts. Al 2007, entre les activitats hi va haver una primera trobada de pastors, el segon concurs de tal·la i esbrancada d'arbres i una demostració de tir amb arc.</p> | 08129-127 | Muntanyola | <p>Celebració de recent establiment a partir d'una iniciativa municipal. A causa de l'alt grau de dispersió dels habitatges en urbanitzacions i masos aïllats, i per tal de motivar la cooperació i la socialització dels habitants de Muntanyola, així com atreure públic, des de 1997 es porta a terme la Festa de l'Arbre i la Fira de la Natura. Les primeres dades de població es remunten a finals del segle XV, quan el terme, aleshores format per bona part de les terres dels actuals municipis que l'envolten, tenia unes 32 famílies. Aquest nombre s'incrementà fins a 41 al llarg del segle XVI i a principi del segle XVII, ja hi havia uns 238 h. Al començament del segle XVIII, la població era pràcticament la mateixa que cent anys enrere, però des d'aleshores experimentà un cert increment, tot i que no és fins al començament del segle XIX que es donen els màxims ritmes de creixement. Actualment la població passa per un creixement sostenible, però la cohesió social només serà factible a partir d'iniciatives d'aquest tipus.</p> | 41.8779100,2.1777300 | 431771 | 4636548 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53861-foto-08129-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53861-foto-08129-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53863 | Cova d'Aglans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-daglans | <p>Informació oral de Imma Brunells, Pere Bresolí i Antoni Bou.</p> | XIV-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format pel marge esquerre de l'antic camí ral, sota la carena de la urbanització de Serra-Rica, en un petit replà i a peu de l'esmentat camí. Només conserva part de la volta de la boca construïda en pedra, ben desbastada i disposada a plec de llibre. A grans trets, podem dir que es tracta d'una estructura de planta rectangular, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 5 metres de diàmetre i uns 2 metres de profunditat. Aquest element segueix les mateixes característiques arquitectòniques tradicionals dels pous d'aglans de la zona del Lluçanès, amb una cambra, una coberta en volta i una porta d'accés de petites dimensions. L'espai interior es troba buit, i ha estat parcialment acondicionat per part dels joves del poble com a espai lúdic. El sistema de coberta és de volta de mig punt ben acabada, tot i que no es pot apreciar part del seu cobriment exterior, com tampoc del parament exterior dels murs del pou, a l'estar cobert de terra. Aquest indret es coneix com la Cova d'Aglans, tot i que no es tracta de cap cova natural, ja que es correspon a una construcció semiexcavada, la gent manté aquest topònim.</p> | 08129-129 | Muntanyola | <p>Segons informadors orals, aquest espai es coneix com a Cova d'Aglans, i s'hauria utilitzat per guardar-hi o emmagatzemar-hi aglans com a activitat recol·lectora complementària a l'activitat agrícola dels diversos masos. Es desconeix si mai va estar habitat de forma estable o temporal, de l'entorn més immediat. Cal assenyalar que aquesta estructura es troba a peus de l'antic camí ral i que, per tant, no es pot descartar la presència humana des d'època medieval. Sí que es té constància que després de la Guerra civil espanyola es feia servir per aixoplugar el bestiar, sobretot els pastors de la zona, fins i tot d'amagatall, principalment de queviures i altres productes.</p> | 41.8705400,2.1813500 | 432064 | 4635727 | 08129 | Muntanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53863-foto-08129-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53863-foto-08129-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al mateix pla, i una mica més avall hi ha una altra construcció en runes. Es tracta d'un edifici rectangular de petites dimensions que presenta un basament en pedra i part en tapial. Ambdues estructures es troben a peus de l'antic camí ral i tot fa pensar que estan relacionades. Actualment, a la Cova d'Aglans s'hi ajunta el jovent del poble i esdevé un lloc de trobada puntual, sobretot als estius. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53865 | Llegenda del serrat de la Testa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-de-la-testa | <p>Informació oral: Jacint Roca de Santa Eulàlia de Riuprimer. AADD. (2001). Muntanyola. Revista trimestral n.24. març 2001. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6 'Llegenda del Serrat de la Testa'. ROVIRÓ ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell: 86.</p> | XX | Poc coneguda | <p>Segons recull Ignasi Roviró, i també esmenten alguns habitants de Muntanyola, abans, durant el temps dels gegants, la gent era molt gran i grossa. Aquesta classe de gent van ser els primers habitants que hi va haver a Muntanyola, i es creu que de l'església parroquial havien tret algun esquelet de gegant, que l'haurien enterrat allà dins junt a un tupí amb avellanes al seu costat. Al mateix municipi hi ha el Serrat de la Testa, que era el cementiri d'aquests gegants. El serrat en concret es trobava a la zona de Serra-rica, en un serrat on hi havia una pedra llarga i un escut gravat amb unes inicials. A sota aquesta pedra hi havia encara un gegant enterrat, segurament l'últim gegant que s'havia mort.</p> | 08129-131 | Muntanyola | <p>En el costumari català són molts els sistemes de coerció emprats pels adults per fer por o temor sobre aquells elements desconeguts, ben sovint relacionats amb el món dels morts o de fenòmens geogràfics o meteorològics. En aquest cas s'utilitza un element geogràfic proper i concret, amb un nom específic i impactant: El Serrat de la Testa, que fa clara referència a la presència d'un cap en aquell indret o que la formació geològica recorda aquest element.</p> | 41.8698800,2.1809100 | 432027 | 4635654 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53865-foto-08129-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53873 | Camí de Sant Salvador de Serrallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-salvador-de-serrallops | <p>CASAS, J. (2005). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost a Osona). Inèdit. TORRES, J.; SALVANS, J.; COROMINES, J. (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Lluçà.</p> | XIV-XIX | <p>Tram viari que correspon a un antic camí d'origen medieval documentat i parcialment recuperat en el decurs de les Obres de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a la C-154. Aquestes traces d'un antic camí amb estructures viàries associades es troba direcció est oest i perpendiculars al camí d'Alboquers. Resta visible part d'un paviment parcialment empedrat a mode de via o camí format per un tram de 15 metres d'un paviment o empedrat de pedres de gran dimensions, ben desbastades i d'origen local, que es troben disposades formant el camí. Resta també un conjunt de blocs de pedra que possiblement formi part d'un dels murs laterals que formen l'estructura d'aquesta possible via o camí empedrat. El punt on s'acumula més quantitat de materials és en l'encreuament entre el camí d'Alboquers i el que pren la direcció als Tossals. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via, tot i que aquests es documenten de forma intermitent, i l'actual estat de la coberta del sòl i les obres que s'hi porten a terme dificulta la seva identificació i sobretot el seguiment del traçat.</p> | 08129-139 | La Muntada | <p>La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte Constructiu de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154, ha permès recuperar la presència d'estructures viàries d'època indeterminada però amb un possible origen medieval i fins i tot anterior a la zona d'Alboquers i Sant Salvador, on es documenta part del traçat d'un antic camí. El traçat s'ha recuperat en diversos punts. Un primer punt a la Zona d'Alboquers i Sant Salvador de Serrallops. En aquest indret cal assenyalar les restes de l'antic camí empedrat amb els murs laterals que s'assenten directament sobre la roca, i les possibles estructures viàries formades per les restes d'un empedrat. El camí [...ultra strata publicam...] de Sant Salvador de Serrallops es troba documentat en un document del segle X en la qual Guillem de Balsareny dóna un alou a Sant Pere de la Seu de Vic situat davant de l'església d'Alboquers. Un segon punt a l'encreuament de camins entre el camí d'Alboquers i el de Sant Salvador de Serrallops i que es troba citat a la documentació medieval del segle X com a [..Strata publicam..]. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via.</p> | 41.9432000,2.1400700 | 428719 | 4643827 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53873-foto-08129-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53873-foto-08129-139-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53874 | Font de la zona Esportiva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-zona-esportiva | XXI | <p>Estructura de factura contemporània formada per una font de factura metàl·lica, de base circular, i alçat d'aproximadament 1 metre, amb un acabat estàndard. Aquesta es troba en un espai arrecerat, en un pla sobre la zona esportiva, just sobre la pista pavimentada i l'equipament municipal format pels vestidors i el bar- restaurant del municipi. Aquest espai, ha estat arranjat amb arbres i gespa, i tot l'entorn es troba adequat, amb un baixador d'accés des de les cases de la urbanització, papereres i altres elements de mobiliari urbà i nombrosos arbres, sobretot pins, encara en creixement.</p> | 08129-140 | Barri de Mirallà. Muntanyola | <p>La ubicació d'aquesta font i l'adequació d'aquest espai de lleure i esbarjo s'ha de relacionar amb l'habilitació de la zona esportiva i l'accés vers a la part superior de la urbanització de Mirallà. Com es pot apreciar per la factura, el seu arranjament pertany plenament a l'època contemporània, ja al segle XXI. Aquest espai es força concorregut tant pels infants i jubilats del poble, per la seva bona situació, com pels vianants i habitants del municipi, i es troba especialment freqüentat en el decurs de les activitats esportives.</p> | 41.8717100,2.1833900 | 432234 | 4635855 | 2004 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53874-foto-08129-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53874-foto-08129-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53875 | Pont de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-laliberch | XIV-XVIII | <p>Pont format per un ull d'arc escarser fet amb pedra local, de petites dimensions i ben desbastada. L'arc reposa en uns pilars fets amb la mateixa tècnica constructiva amb el basament en pedra i part del parament, tant d'aigües amunt com d'aigües avall, en pedra lligada amb argamassa. Tota l'estructura es troba coberta per l'abundant vegetació de ribera, tant característica dels torrents afins a la Riera de Muntanyola i de la mateixa riera, que dificulta la visualització total del pont i la seva fàbrica. La solera també es troba coberta de terra i vegetació i no conserva cap barana ni sistema de protecció.</p> | 08129-141 | Muntanyola | <p>Segons la tradició oral, és el pont més antic del municipi i per ell hi passava el camí ral que pujava per la banda de Santa Eulàlia de Riuprimer, tot i que de ben segur hi hauria algun altre pont que també travessés la riera de Muntanyola per després accedir cap a Cal Ros i el Vilardell. D'aquest pont cal destacar l'arc de punt rodó amb volta de pedra que conserva i la seva factura unitària, tot i les nombroses reparacions que solen tenir aquest tipus d'obra civil.</p> | 41.9009300,2.1839100 | 432308 | 4639099 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquesta estructura es troba situada paral·lela a l'actual carretera que puja de Santa Eulàlia de Riuprimer, en un replà on hi ha uns contenidors, davant de l'Aliberch, però a l'altre costat de la carretera. | 94|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53877 | Creu de les Escoles Velles de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-escoles-velles-de-munter | XIV-XIX | <p>Creu de ferro ubicada a les proximitats de Sant Esteve de Múnter, davant les escoles velles, i emprada com a Padró. La creu, de metall, es troba sobre una base de pedra rectangular, més ampla a la part inferior que a la superior, actuant de suport de l'objecte mitjançant una estructura de base, columna i suport. Aquest cos es troba recolzat sobre una estructura lítica en forma de columna que reposa en una llosa rectangular i de base plana a la part superior; i un peu o basament en morter de calç i ciment a la part inferior. Aquest cos es troba bastament treballat, i la matèria primera és la coneguda com a pedra local. Tota l'estructura de la creu amida 1,30 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita, d'uns 20 cm d'amplada per uns 20 cm de llarg. La creu està orientada sudest-nordoest; es tracta d'una creu grega que està formada per dues peces de ferro unides a la meitat de la peça en vertical i disposada sobre una barra de ferro sobreaixecat.</p> | 08129-143 | Múnter | <p>La seva estructura, de factura senzilla, no ens dóna gaires pistes sobre la seva cronologia i construcció. Es documenta com una creu de padró associada a l'antiga església parroquial de Sant Esteve de Múnter juntament amb la creu de Comelles i la creu del Vilar, ja desapareguda. La gent de Múnter encara recorda haver participat en aquest tipus de celebracions (processons i lletanies). Aquest element es troba a peus del turó del Castell de Múnter, i al mateix camí que permet pujar al castell des del mas el Castell de Múnter; així doncs, la creu sembla també estar situada a la vora del camí, amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual, tot format part de l'equipament del recinte cultural del mateix Sant Esteve.</p> | 41.8778800,2.2149300 | 434858 | 4636515 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga creu de padró de l'església de Sant Esteve de Múnter. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||
| 53881 | Font del carrer Vilafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-vilafort | XVI-XVIII | Presenta mal estat | <p>Element format per un mur o bancal construït amb paredat comú de petites pedres de procedència local, escassament treballades, i disposades seguint la tècnica de la pedra seca. L'estructura, de factura rectangular, es troba assentada sobre el terreny natural quedant recolzada per la part nord-oest a un marge. Aquesta paret de pedra seca presenta una obertura rectangular de petites dimensions de forma senzilla acabada amb les mateixes pedres que la feixa. Correspon a un petit brollador o punt de captació d'aigües pluvials o de la vessant del mateix turó on s'ubica, en el barri de Fontanelles, on han quedat evidències del pas de l'aigua a través de l'imprompta de la calcificació de les parets de l'obertura. Els veïns de la zona recorden anys on l'existència d'aigua era freqüent en aquest indret, tot i que recentment no és així. Actualment, aquest indret es troba sec i el pas de l'aigua és totalment estacional.</p> | 08129-147 | Urbanització de Fontanelles | <p>L'arranjament d'aquest indret i condicionament com a font s'ha d'associar a l'important explotació antròpica de la zona, que es donà en aquest indret des del segle XIV i sobretot en època moderna. Aquest fet ve acompanyat per un augment de la població, que propicià l'aparició de noves petites explotacions i el reconeixement del territori i, per tant, la localització dels diversos punts d'obtenció de recursos hídrics.</p> | 41.8581500,2.1796300 | 431908 | 4634352 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53881-foto-08129-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53881-foto-08129-147-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53889 | Llegenda de Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-tresserres | <p>BRUNELLS, I. (1996). Muntanyola. Revista trimestral n. 7. setembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 2</p> | XVIII-XX | No massa coneguda | <p>Anys enrere era costum, pels vols de Tots Sants, quan a les cases ja havien recollit el blat de moro, fer l'espellofada abans que aquest es florís. Això es feia a la nit, un cop arreglat el bestiar i amb l'ajuda del veïnat, cada dia en una casa diferent, fins que s'havia acabat el blat de moro. Llavors es feia la castanyada amb aiguardent i després cadascú a casa seva. L'espellofada solia ser una tertúlia molt agradable on s'explicaven infinitat de contes vora del foc. Un d'aquests contes era una llegenda, la de Tresserra de Muntanyola, i que diu així: Hi havia una vegada un home que va passar la nit a Tresserra i, ja de matinada, va sentir arrossegar cadenes per l'empedrat de l'entrada. Creient que era de dia, es va llevar i, en obrir la finestra, va veure que encara era fosc. Va escoltar per saber si estava somiant o si, de debò, havia sentit cadenes arrossegant. De cop va sentir una veu que deia: -On és en Joan? -A la cort dels bous- deia una altra veu. Ell sabia que no hi havia ningú que es digués Joan a la casa i va restar perplex. Al cap de poc va tornar a sentir les mateixes veus i el mateix ròssec de cadenes. Va sortir de la cambra amb una espelma que tenia i va voler esbrinar què era el que passava quan, de sobte, una bufada misteriosa li va apagar l'espelma. Esfereït va tornar a la cambra, d'on no va sortir fins que va ser de dia. Aquell mateix matí, en trobar els de la casa, va veure que aquests es comportaven d'una manera tan natural que semblava com si ningú més no hagués sentit res. Preocupat i volent aclarir les coses va preguntar: -Que heu sentit algun afany aquesta nit? -No -Es que m'ha semblat sentir un soroll. -No en feu cas, aquesta casa ressona molt! No va preguntar res més. Només tenia ganes d'anar-se'n com més aviat millor i així ho va fer. En comentar amb els veïns l'anècdota va rebre una resposta que el va treure de dubtes. Aquesta fou la següent: A Tresserra hi havia una ànima en pena. A la nit se senten veus i cadenes, sobretot quan hi ha algun foraster. Heu vist aquella mà que hi ha a la paret de l'escala. Doncs no s'esborra amb res, ni amb calç ni rascant-la, i si sembla que s'ha esborrat, al cap de poc torna a aparèixer. Diuen que està marcada amb sang. Anys després, fent obres, varen trobar un home enterrat a la cort dels bous, que varen portar al cementiri. Des de llavors mai més s'han sentit les veus ni les cadenes i aquella mà no l'ha vist mai més ningú.</p> | 08129-155 | Mas Tresserres | <p>Bona part del llegendari popular es centra en històries relacionades amb cases abandonades i aïllades de la resta de la població. Aquest és el cas del gran mas de Tresserres; la casa actualment força inaccessible, abandonada i parcialment aterrada, es coneix també com la casa de les bruixes per part dels habitants del lloc. En aquest cas, la llegenda recula al període en què la casa era habitada, durant els segles XVIII i XIX, i la història narrada fa referència a l'existència de fantasmes i esperits i d'altres fenòmens estranys que es creu que habitaven aquests indrets.</p> | 41.8574800,2.1592700 | 430217 | 4634294 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53889-foto-08129-155-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53890 | Llegenda de la guerra del Francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-guerra-del-frances | <p>BRUNELLS, I. (2000). La guerra del Francès. Revista trimestral n.20. març 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8.</p> | XIX | <p>L'ocupació francesa de la Plana de Vic fou una realitat i una tragèdia, entre 1809 i 1812; cinc vegades les tropes franceses trepitjaren la Plana de Vic i la saquejaren, mentre la gent que podia, fugia cap a les muntanyes deixant la ciutat de Vic i les poblacions a mercè del saqueig i dels incendis de la tropa. Això, conjuntament amb les contribucions de guerra amb homes i diners, la misèria i les epidèmies que patí la comarca entre 1810 i 1820, foren la causa d'una davallada del poblament i d'una paralització de la indústria. Els francesos també varen arribar al poble, segurament perseguint fugitius, ja que Muntanyola sempre ha estat un bon lloc per amagar-se. Quan els francesos van arribar a l'església no s'ho varen pensar gaire per encendre el foc i disposar-se a cremar-la. El primer en entrar va ser el capità però, de sobte, mirant l'altar major es va fixar la imatge dels nostres Patrons, i tot seguit va demanar pel nom d'aquests a algú del poble, i en saber que es tractava de Sant Quirze i Santa Julita el capità va caure de genolls a terra i va dir les paraules: 'ora pro nobis', i amb aquesta posició s'hi va estar una bona estona, mentre la tropa esperava a fora amb les torxes enceses. De cop i volta es va aixecar i va donar l'ordre que apaguessin el foc i que respectessin l'església. Els habitants de Muntanyola es feien creus del que veien i un es va apropar al capità i li va demanar perquè havia canviat la seva intenció, i el capità amb els ulls humits li va explicar que en sentir el nom de Julita s'enrecordà de la seva mare que així es deia, i feia molt de temps que no l'havia vist i la gran devoció que aquesta tenia per la Santa. I heus aquí que degut aquest fet, aquell dia la nostra parròquia es va salvar de l'incendi i la destrucció.</p> | 08129-156 | Muntanyola | <p>La guerra del Francès, que tingué lloc entre Espanya i França a inicis del segle XIX, va tenir importants repercussions en el territori català, i Muntanyola, tot i ser un municipi apartat, va patir les mateixes vicissituds que la resta de municipis veïns de la Plana de Vic. Entre 1809 i 1812, cinc vegades les tropes franceses passaren per la zona afectant a les poblacions principals i a les fortificacions, com el castell de Centelles o el castell d'Orís, però també als grans masos i a la resta de la població de forma sistemàtica. A partir de l'execució de ràtzies adquirien provisions en els diversos masos i prenien les corresponents mesures correctores; principalment es tractava de saquejos i incendis, sobretot d'edificis religiosos i de les grans propietats latifundistes. La història narrada en la llegenda està reflectida en un quadre que està penjat al costat de l'altar de la Puríssima, on es veu el capità francès agenollat; es desconeix l'autoria i en quina data es va realitzar, però es pot atribuir al fenomen cultural del romanticisme del mateix segle XIX.</p> | 41.8784000,2.1774800 | 431751 | 4636602 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53895 | Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-muntanyola | <p>L'antiga demarcació de Muntanyola té com a centre la vall de la riera de Muntanyola que, juntament amb la riera de Santa Eulàlia de Riuprimer, conflueix pels rodals del mas Torroella, per drenar al riu Mèder. La riera de Muntanyola es troba formada pels rierols de Tresserra i el Saborit, que s'uneixen als peus del mas del Castell. La riera de Muntanyola constitueix un referent orogràfic important a partir de la qual s'organitzen els principals eixos de comunicació poblacional de Muntanyola.</p> | 08129-161 | Vall de Muntanyola. | <p>La vall de la riera de Muntanyola és un territori de caràcter mediterrani on la vegetació és bàsicament l'alzinar i la roureda de caràcter litoral. Tot i això, l'accentuat relleu i la diversitat geològica del municipi, junt als diversos cursos d'aigua permanents han fet de Muntanyola un dels municipis de gran riquesa natural.</p> | 41.8871000,2.1755000 | 431596 | 4637570 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53895-foto-08129-161-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53896 | Riera de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-munter | <p>El municipi és tributari hidrogràficament de la riera de Muntanyola i de la riera de Múnter formant dos espais ben diferenciats. Aquest últim forma bona part del límit del municipi i, on hi desemboquen les petites rieres o torrenteres del terme, totes elles de caire estacional, com la mateixa riera de Múnter. Aquesta riera neix sota la urbanització de Fontanelles, i es va enriquint amb corrents secundaris. La major part de l'any presenta un cabal escàs o nul, depenent de les torrenteres. En aquests entorns hi són presents la vegetació riberènca com els pollancres.</p> | 08129-162 | Zona de Múnter. | <p>La riera de Múnter deixa al descobert els antics materials de l'Eocè , molt visibles i característics de la Plana de Vic. En general és un territori de caràcter mediterrani amb una vegetació típica de la muntanya baixa i mitjana conformant un municipi de gran riquesa natural.</p> | 41.8728900,2.1962900 | 433306 | 4635976 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53896-foto-08129-162-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53897 | Festa Major de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-munter | <p>Aquesta Festa Major és força celebrada pels habitants de la zona de Múnter. Es tracta d'una festa de caire tradicional realitzada a l'entorn de la parròquia de Sant Esteve de Múnter. Els actes, tot i que repartits en més d'un dia, solen ser freqüentats pels mateixos parroquians i habitants de la zona i municipis veïns (sobretot Tona i Malla). En les diverses celebracions, els actes religiosos són els que hi tenen major cabuda, tot i que també hi ha espectacles pels infants i ball.</p> | 08129-163 | Zona de Múnter. | <p>La festa major de Múnter es feia al 26 de desembre, per Sant Esteve però es va canviar al 3 d'agost, dia del Cos de Sant Esteve pel fred i perquè la gent gaudís més de la festivitat. La seva realització està vinculada a la dualitat parroquial del mateix municipi i a l'orografia de la zona, que ha dotat la zona de Múnter d'una especificitat i autonomia pròpia.</p> | 41.8784000,2.1774800 | 431751 | 4636602 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 53898 | Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p>AADD. (1998). Muntanyola. Revista trimestral n. 13. juny 1998. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. AADD. (2001). Muntanyola. Revista trimestral n.25. juny 2001. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8. AMADES, J. (1950). Costumari Català. Vol. I. Barcelona.</p> | <p>La Festa de Sant Quirze és força celebrada pels habitants de la zona de Muntanyola esdevenint la principal festa major del municipi. Es tracta d'una festa de caire tradicional realitzada a l'entorn de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola celebrada els dies 15,16 i 17 de juny. Els actes, repartits en més d'un dia, es centren en actes infantils, jocs japonesos, jocs de cucanya, sardanes i concerts. Documentat des de mitjan segle XX, abans es centrava entorn nombrosos actes religiosos.</p> | 08129-164 | Muntanyola | <p>La Festa Major de Muntanyola té lloc el dia dels patrons de Sant Quirze i Santa Julita. Altres municipis com Calella, Pineda de Mar i Durro també celebren la festa el 16 de juny de Sant Quirze i Santa Julita. El costumari de Joan Amades diu que Sant Quirze és l'advocat de la mandra i el patró dels ganduls. El tenien per protector i per advocat els qui vivien sense treballar, els quals hom diu que cada dia al matí en llevar-se li deien 7 oracions especials per demanar-li que els mantingués la mandra dient: Feina fuig, manda no em deixis, caldera acosta't i que Sant Quirze me la porti. A mitjan segle XX la Festa Major consisita en un repic de campanes, al dia seguent hi havia missa matinal a les 7 h, després ofici i sermó amb l'assistència de les autoritats, i processó. A les 12 hores sardanes i a les 15.30 concert, i 17 hores, sardanes, seguit de l'enlairament del globus i sorteig del cabrit. Actualment els actes són nombrosos i diversos, amb abundants innovacions que canvien cada any. Per la festa major de 1998 es va inaugurar els vestuaris de la zona esportiva i la font. Programa festa major: sardinada, jocs de cucanya, ball de festa major, ofici i arrossada i audició de sardanes.</p> | 41.8784000,2.1774800 | 431751 | 4636602 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53899 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre | <p>La festa tenia lloc el 15 de maig o cap de setmana més proper i es celebrava junt la veïna població de Santa Eulàlia de Riuprimer, població on encara es celebra. Els actes tradicionalment s'inicien amb una missa en honor al Sant, l'endemà hi sol haver activitats diverses per a tots els públics i edats. Des de representacions de teatre, interncanvi de plaques de cava, el concurs de dibuix infantil, etc. Els elements més destacats són el passa carrer, el sopar i el ball.</p> | 08129-165 | Muntanyola. | <p>S'hant vinculat a la pagesia catalana junt a Sant Galderic, agricultor de Vievile, el Carcasses (Roselló), que va néixer l'any 830 i va morir l'any 900. Canonitzat a Narbona el 990, la seva tomba era venerada a Miralpeix. L'any 1035 les seves relíquies es van traslladar a Sant Martí de Canigó i en època de sequera se'l baixava fins a la plana de Perpinyà o fins al mar. Desprès de la Guerra dels Segadors i del Tractat dels Pirineus (1659), la monarquia hispànica i la francesa es reparteixen el territori català i Galderic es queda a la Catalunya Nord. Sant Isidre, va ser el segon sant dels pagesos. Nascut a Madrid a finals del segle XI, va morir el 15 de maig de l'any 1130 i la seva llegenda es va estendre per tota Castella on s'afirmava que mentre ell anava a missa, els seus bous llauraven en la terra del seu senyor Don Juan de Vargas guiats per un àngel invisible. Quatre segles després, el Rei Felip III, patia una greu malaltia i per curar-lo, es va organitzar una processó per traslladar les relíquies de Sant Isidre de Madrid fins el dormitori del Rei a Casabirios del Monte. Felip III es va recuperar i la família reial va promoure la seva canonització que va arribar l'any 1622. El seu patronatge es va estendre de Castella a tots els territoris de la monarquia hispànica. No saben com ni quan els pagesos de la zona van triar com a representant al sant i cada 15 de maig paraven la seva activitat per celebrar una bona festa. El dia festiu consistia en una missa, al migdia, un bon dinar a casa com correspon als dies de festa grossa i per la tarda ball amenitzat per una orquestra. Després d'alguns anys d'interval, amb l'arribada de la democràcia, la Festa va ser recuperada, però quan Muntanyola es va separar de Santa Eulàlia de Riuprimer i va constituir-se en un municipi independent va deixar-se de fer una altra vegada.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Sense accés | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 53901 | Presa de la Caseta d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-la-caseta-den-serra | XX | <p>Presa edificada sobre el torrent del Castell de Muntanyola, més amunt de la Caseta d'en Serra. Aquesta estructura, de grans dimensions està construïda amb ciment i encofrat i contenia les aigües del riu per tal de facilitar el seu aprofitament. Es tracta d'una obra de fàbrica complexa construïda transversalment al curs d'aigua per tal d'elevar-ne el nivell i fer-ne ús comunitari.</p> | 08129-167 | Torrent del Castell de Muntanyola. | <p>Aquesta estructura doncs, s'ha de relacionar amb la necessitat de captació d'aigua al municipi del Muntanyola a mitjan segle XX, aquesta sempre canalitzada a través de la Riera de Muntanyola.</p> | 41.8805000,2.1692700 | 431072 | 4636842 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 53902 | Presa de Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-tresserres | XX | <p>Presa edificada sobre la riera de Muntanyola, a sota el mas Tresserres. Aquesta estructura, de grans dimensions està construïda amb ciment i encofratper tal de facilitar el seu aprofitament. Es tracta d'una obra de fàbrica complexa construïda sobre el curs d'aigua per a usos particulars.</p> | 08129-168 | Mas Tresserres. Urbanització de Fontanelles. | <p>Construcció relacionada amb les necessitats de captació d'aigua de la zona, sobretot dels masos Vilafort i Tresserres a inicis mitjan segle XX, en aquest cas canalitzada a través de la Riera de Muntanyola des de la seva conca de recepció.</p> | 41.8570400,2.1570400 | 430032 | 4634247 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53902-foto-08129-168-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53907 | Monòlit plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-placa-de-lesglesia | XXI | <p>Monòlit fet en pedra sorrenca, de base rectangular i d'1 m d'alçària, presenta l'escut del municipi gravat a l'espai central i a sota gravat hi ha la llegenda: AJUNTAMENT DE MUNTANYOLA. L'escut, aprovat per ple municipal com a provisional i proposat pel mateix Ajuntament està representat per una muntanya al centre de l'escut, de doble cim i carena, i una corona a sobre.</p> | 08129-173 | Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola | <p>Element urbà inaugurat el dia de la Festa de l'Arbre de 2007 per l'alcalde Ramon Llorà, per ornamentar l'accés al municipi venint de Santa Eulàlia de Riuprimer.</p> | 41.8778400,2.1775500 | 431756 | 4636540 | 2007 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53907-foto-08129-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53912 | Monòlit avinguda de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-avinguda-de-muntanyola | XXI | <p>Monòlit fet en pedra sorrenca, de base rectangular i d'1 m d'alçària, presenta l'escut del municipi gravat a l'espai central i a sota AJUNTAMENT DE MUNTANYOLA. L'escut, aprovat per ple municipal com a provisional i proposat pel mateix Ajuntament està representat per una muntanya al centre de l'escut, de doble cim i carena, i una corona a sobre. No té gravat</p> | 08129-178 | Encreuament Av. Muntanyola, C/Fontanelles | <p>Element urbà situat en un dels punts d'accés al municipi, a l'encreuament entre el barri de Fontanelles. Mirallà i la carretera de Múnter i Tona. Fou encarregat per l'anterior consistori, essent alcalde Ramon Llorac, l'any 2004.</p> | 41.8616200,2.1871300 | 432534 | 4634732 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53912-foto-08129-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53856 | Arxiu de Pau Vilardell de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-pau-vilardell-de-muntanyola | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XV-XIX | <p>Es conserva part de l'arxiu personal de Pau Vilardell de Muntanyola. Es tracta d'un recull d'actes notarials formats per una unitat documental en paper del segon terç del segle XVII i dels diversos actes de patrimoni del 1629 al 1635. Aquests documents estan vinculats a la figura de Pau Vilardell, hereu del mas Vilardell cap el segle XVII, de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Aquest fons es troba recollit a l'Arxiu Episcopal de Vic dins els fons personals o patrimonials de diversos personatges osonencs.</p> | 08129-122 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>El mas Vilardell és un dels masos més antics documentats al municipi de Muntanyola; es troba situat a la baga de Muntanyola, sobre la riera que porta el mateix nom, i conserva abundant documentació moderna i contemporània del mas i els seus habitants a través dels arxius religiosos, com és el fons de l'arxiu episcopal de Vic i l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 53858 | Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-munter | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XI-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Múnter es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Es conserven 67 unitats documentals en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1300 al 1960 del segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que és un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1552-1885. 3 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1598-1726. 1 unitat; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Múnter entre el 1565 i el 1906. 5 unitat documental; paper; volum. Defuncions entre 1750 i 1910 en 2 unitats documentals. Les celebracions i aniversaris entre 1753 i 1878 en 2 unitats. L'administració de l'obra entre 1687 i 1845, en 3 unitats; Les nombroses visites pastorals entre 1687 i 1668 en 2 unitats paper. Les diverses Consuetes del segle XVII: 1599 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documentació referent a Comptes i factures, entre 1501-1909, i conservades en una 4 unitat documental; paper; volum. Com també un inventari parroquial del 1801. Llevadors de rendes apuntats entre 1601 i 1900. 3 unitats documentals; paper; volum i lligall. Les fundacions i causes pies del 1588 al 1820 organitzat en 2 unitats documentals. La correspondència del 1806 al 1871 en 1 unitat documental. La documentació de diverses confraries: La del Roser, la de Nostra Senyora de la Candela i la de Sant Isidre entre 1592 i 1816 en 4 unitats documentals. La de Nostra Senyora de la Candela en tres unitats documentals més. Documents associats a l'administració vària notarial i datats d'entre el 1601 a 1900 en 2 unitats documentals; paper; volum. Els manuals notarials de 1332 a 1662 en 11 unitats documentals. Els diversos capítols matrimonials de 1337-1807, organitzats en 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1337-1943. 7 unitats documentals; paper; volum i lligall. Actes notarials del 1366 al 1736 en una unitat documental; paper; lligall. Un altre bloc de Registre de documents del 1701 al 1800 en una altra unitat documental; així com la Vària Notarial de 1737 a 1824 en dos unitats documentals. I pergamins del 1300 al 1608.</p> | 08129-124 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>L'arxiu paroquial de Sant Esteve de Múnter és fruit de la documentació recollida de l'església parroquial que porta el mateix nom. En origen el conjunt es va formar a la zona de Múnter, pronunciada com a Munta, apareix documentat al 929 com a villa de Montari, i en altres documents com a Motabri. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigit abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Aquests, a mitjan segle XIII eren de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, i després passaren als Montcada i a partir del 1293, a la família Brull. Per successió familiar, al segle XV, passaren als Alta-riba de Riudeperes i als seus descendents, nomenats comtes de Múnter al 1698. Actualment, encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. L'església de Sant Esteve de Múnter fou renovada al segle XII i transformada, amb elements barrocs, al segle XVII. Té encara l'absis romànic ben conservat i també una bona part dels murs de la nau i la base del campanar. Del castell situat sobre el mas del Castellar, resten alguns paraments del segle XIII. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53858-foto-08129-124-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53859 | Arxiu Parroquial de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XI-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Es conserven 114 unitats documentals en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1101 al 1960 del segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que és un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1496-1890. 9 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1764-1960. 5 unitats; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Muntanyola entre el 1568 i el 1941. 8 unitat documental; paper; volum. Vària Sacramental entre 1779 i 1947, en 3 unitats documentals. Les celebracions i aniversaris entre 1643 i 1914 en 7 unitats. L'administració de l'obra entre 1643 i 1914, en 7 unitats; Les nombroses visites pastorals entre 1693 i 1690 en 5 unitats paper. Les diverses Consuetes del segle XVII: 1605-1957 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documentació referent a Comptes i factures, entre 1601-2000, i conservades en una 2 unitat documental; paper; volum. Llevadors de rendes apuntats entre 1601 i 1959. 5 unitats documentals; paper; volum i lligall. Les fundacions i causes pies del 1601 al 1890 organitzat en 5 unitats documentals. La correspondència del 1720 al 1972 en 3 unitats. El Cens Parroquial del 1701 al 2000 en 1 unitat documental. La documentació de diverses confraries: la del Bací de les Ànimes (1707-1959), la del Roser (1716-1928) i altres en 12 unitats, i dels anys 1693 a 1960. (12 unitat documental; paper; volum). Documents associats als Manuals notarials i datats d'entre el 1345 a 1724 en 13 unitats documentals; paper; volum. Els diversos capítols matrimonials de 1538-1666, organitzats en 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1648 i 1800. 1 unitats documental; paper; volum i lligall. Vària notarial amb una cronologia que comprèn del 1701 al 2000. s. XVIII-XIX. 1 unitat documental; paper; lligall. Així com un registre de documents del 1101 al 170, en una unitat documental, i tres unitats en vària notarial del 1401 al 2000, i una unitat de pergamí del 1255 al 1590.</p> | 08129-125 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>L'arxiu paroquial de Sant Quirze de Muntanyola és fruit de la documentació recollida de l'església parroquial que porta el mateix nom. L'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita es troba a 807 m d'altitud, dalt de la serra, però abocada a la vall interior del terme. Aquesta església ja existia al 938 i fou renovada i consagrada de nou al 1177. L'església actual fou totalment reconstruïda al 1727, sense que s'endevini cap element visible de l'església anterior. Formen part del conjunt la col·lecció de retaules dels tallers Rai Gros de Vic, i també el retaule major fet per un mestre italià Lorenzo Mercanti el 1809. El conjunt fou restaurat des del 1989 per la Diputació de Barcelona. D'aquesta zona destaquen els masos de Tresserra, Fontanelles, Serra-Rica, Vilavendrell, Puigllat, la Vall, la Roca, la Riera, l'Aliberch i el Castell, així com el Dalmau.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53859-foto-08129-125-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53862 | Pica a Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-a-santa-maria-de-lestany | XII | <p>Pica d'estructura ovalada i de base circular que presenta un rebaix intern en forma de semicercle on es disposaria l'aigua beneïda. A l'exterior la decoració està formada per un esculpit de línies paral·leles entre elles i que convergeixen al centre inferior de la peça. Aquestes es troben força erosionades i gastades pel pas del temps. Es tracta d'un gran bloc de pedra calcària, ben treballada i de dimensions mitjanes que oscil·len entre 0'5 m per 40 cm. Aquest pilar, de forma hexagonal, es troba situat dins l'església de Santa Maria de l'Estany i ha perdut part de la base, peu o pedestal on aniria encaixada.</p> | 08129-128 | Monestir de Santa Maria de l'Estany | <p>Històricament i associat a la simbologia cristiana, apareixen una sèrie d'objectes d'un marcat ús litúrgic, com és el cas de les piques o beneiteries. Aquestes peces ornamentals i de caire monumental podien presentar diverses morfologies, abarcant des de peces d'orfebreria a peces esculpides amb un tractament més o menys elaborat. Les piques pròpiament de pedra apareixen en un moment indeterminat de l'Alta Edat Mitjana, relacionades amb el poder eclesiàstic i sobretot la litúrgia de la missa. Serà en els segles XIV i XV que es documentaran de forma regular aquests tipus d'elements arquitectònics; tot i això, molt pocs elements estan datats o es poden datar. La pica, originària de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, es troba actualment al monestir de Santa Maria de l'Estany, tot i que és de cronologia força inexacta, ja que només en queda el basament en pedra. A grans trets, però, es podria atribuir, pel seu treball de la pedra, a l'Edat Mitjana, un romànic tardà.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53862-foto-08129-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53862-foto-08129-128-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 53879 | Retaules de l'església de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaules-de-lesglesia-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p>BRUNELLS, I. (1999). Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Revista trimestral n. 19. desembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6. CASTELLANO, A.; VILA, J.M. (1995). Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Notícia històrica. Memòria 1990-1992. SPAL. Diputació de Barcelona. Barcelona: 144 i ss. GASOL, R.M. (1992). Informe de les pràctiques de restauració realitzades a l'església de Sant Quirze i Santa Julita, Muntanyola (Osona). 1 al 5 de juny de 2002. Inèdit. GASOL, R.M.; MARQUÈS, M.; PAYÀS, C. (1990). Informe dels sondeigs practicats en les pintures murals de les capelles de la Concepció i Sant Sebastià de l'església de Sant Quirze de Muntanyola. Novembre 1990. GONZÁLEZ, A. (1993). Restauración de la iglésia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola Objetivos y criterios a III Simposi sobre restauració monumental. Barcelona. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. JUNYENT, E. (1980). La ciutat de Vic i la seva Història. Ed. Curial. Documents de Cultura, 13. LOPEZ, A. (1993). Resultados de la investigación histórico-arqueológica en la iglesia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola a III Simposi sobre restauració monumental. Barcelona. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. MARTINELL, C. (1963). Arquitectura i escultura barroques a Catalunya. Barroc acadèmic (1731-1810). Monumenta Cataloniae, vol. XII. Barcelona Alpha. TRIADÓ, J.R. (1984). L'època del barroc s. XVII-XVIII. Història de l'art català. Vol. V. Barcelona. Ed. 62.</p> | XVII-XIX | <p>Els elements decoratius més significatius són els revestiments pictòrics dels murs (marbrejats amb pintures jaspiades) i els retaules, de fusta policromada i daurada, d'estil barroc i neoclàssic. El retaule major (St. Quirze i Sta. Julita), és el més significatiu, i d'estil barroc català de mitjan segle XVIII. Sobre un sòcol d'uns 30 cm., trobem el basament, el cos principal, amb columnes cilíndriques corínties (marbrejat negre i daurat) i una gran fornícula central. L'àtic és de silueta moguda i exuberant ornamentació. Els sants titulars són en fornícules, i la resta sobre mènsules flanquejades per columnes. Santa Julita vesteix capa i mantell, sosté la palma del martiri, un ganivet o espasa, i la serra de fuster. La mà esquerra reposa, protectora, sobre St. Quirze, que amb el braç dret sobre el pit sosté la creu, i amb l'altra mà, la palma. A la part central hi ha l'altar amb la graonada de base per al sagrari, una caixa curvilínia amb rocalles i volutes, i una porteta pintada amb dos àngels custodis. A l'interior, en daurat, trobem un arbre amb fulles estilitzades. El retaule de Sant Isidre, plateresc, té dos cossos sobre un alt basament, que conté l'altar. Dinamisme gràcies als ornaments naturalistes (figures, caps humans i d'àngels, animals i vegetals) i rocalles. En cada registre hi ha una fornícula amb les imatges, destacant St. Isidre que s'eleva al pis superior, per mitjà de la cúpula. A la dreta trobem Sant Francesc d'Assís, i Sant Antoni de Pàdua a l'esquerra, St. Jaume, St. Joan Baptista i St. Miquel arcàngel (recol·locat després de 1.984). Les imatges, típicament barroques i de gran realisme, semblen d'un taller local. En St. Isidre, la postura, posició de les extremitats i els plecs de la túnica inspiren moviment; amb cabell llarg i barbat, sosté a la dreta el bastó. El retaule de la Immaculada Concepció, típic del barroc evolucionat del XVIII, té 3 cossos on destaca la fornícula amb la Mare de Déu. Els cossos, amb plafons rectangulars, són daurats i amb decoracions vegetals estilitzades. El remat és un gran plafó emmarcat per pilastres i estriades i volutes, i un escut superior amb data 1797. La imatge de la Puríssima és l'única imatge original conservada, estilitzada i seguint el classicisme de final de segle. Elevada sobre l'esfera terrestre, amb expressió de recolliment, mirada baixa i mans unides al pit. El retaule de la capella del Santíssim (segle XIX), d'estructura simple, té basament, cos i àtic format per un frontó semicircular; de simplificació arquitectònica i ornamental. El cos superior d'influència neoclàssica de finals segle XVIII i inicis del XIX. El sagrari té el St. Crist a la creu, i els pedestals estan decorats amb iconografia en relleu relativa a la Passió. La talla del Sant Crist sembla l'original encarregada al mestre Pere Quadras el 1800, i la imatge dels Dolors és una escultura de concepció clàssica. El retaule del Roser, obra de Pere Quadras, amb una concepció arquitectònica i artística entre el barroc acadèmic i el triomf del neoclassicisme. Amb tres cossos, i de composició unitària, amb una gran fornícula central, de cànons clàssics. El frontó de l'àtic és triangular. La mesa de l'altar és un paral·lelepípede amb decoracions en relleu, i a cada extrem una pilastra de fust estriat. La Mare de Déu del Roser, va vestida amb túnica rosa, mantell blau amb sanefa perimètrica daurada i mantellina blanca que li cobreix el cap; el nen apareix seminu. Pel retaule de Sant Sebastià, el 1.750 es fa un pagament per a l'altar de Nostra Senyora de Gràcia, dit comunament ' de St. Sebastià'. Té la mateixa estructura que el Santíssim. La mesa fa al·lusió a l'arcàngel Rafael. Sobre dos pedestals i dos graons centrals hi ha St. Sebastià (i els desapareguts St. Antoni de Pàdua i St. Roc). Columnes de fust cilíndric i llis. Amb decoracions daurades amb fulles d'acant i volutes i un fris amb sanefes curvilínies. Hi ha marbrejats de tons marrons. Sant Sebastià està concebut amb un cert realisme.</p> | 08129-145 | Muntanyola | <p>Ens consta que al segle XVI l'església tenia 4 altars, l'altar major dedicat a Sant Quirze i Sta. Julita, amb l'ara, un retaule i el sagrari, a més d'altres ornaments (calzes, missals, creus, corones..). A partir del 1589 es documenta un altar sota l'advocació de la Mare de Déu del Roser (tenim documentada una cofradia el 1.593), el de Maria Magdalena (documentat el segle XIV) i un altre dedicat a Santa Maria, Sant Roc i Sant Sebastià. La configuració de l'església es completava amb el cor, situat en un pis elevat sobre el tram més occidental de la nau i la substitució al 1595 de l'antiga escala d'accés per una nova de cargol. La difusió i popularitat del culte del Roser a finals del segle XVI, va portar a la construcció d'una capella nova per donar rellevància al nou altar. Al contracte, que data cap al 1.575, es determinava que havia de tenir arcs doblers, torners i clau, i una espitllera per donar claror a l'interior. S'havia de deixar llesta per al culte, amb la pavimentació, l'emblanquinament de les parets i la col·locació de l'altar el dia de la Mare de Déu d'agost de 1576. A l'abril de 1578 els obrers fan efectiu el pagament. L'altar de Santa Maria, Sant Roc i Sant Sebastià, en el que es devia integrar l'antic benefici de Santa Maria, va ser instal·lat en la paret sud de l'església, enfront la capella nova. Coincidint amb aquestes reformes, es van fer una sèrie de millores com ara el repintat dels altars o la substitució de l'antiga paret del cementiri per una de nova. D'altra banda, el 1593 es va clausurar l'antiga porta del fossar, que en aquell moment comunicava amb la rectoria, que va ser substituïda, cap al 1593 per una altra de nova situada a nivell del cor. Amb la construcció de successives capelles laterals, al segle XVII, apareixen noves advocacions i nous cultes al llarg d'un període de desenvolupament de la pietat popular. A començament de segle XVIII, Vic i les poblacions properes tenen un important creixement demogràfic i menestral iniciat el segle anterior i interromput per la Guerra de Successió. Això implicà una important activitat constructiva, amb ampliació i reformes a molts edificis religiosos, com és el nostre cas. L'església fou totalment reconstruïda al 1727, sense que s'endevini cap element visible de l'església anterior. Formen part del conjunt la col·lecció de retaules dels tallers Real Gros de Vic, i també el retaule major fet per un mestre italià Lorenzo Mercanti el 1809. Els retaules del temple de Muntanyola avui conservats van ser realitzats entre el 1668 i el 1804. El més antic és el de Sant Isidre, encarregat a l'escultor de Vic Francesc Janer, el 2 de febrer de 1668. El 1762 es paguen 70 lliures per daurar el retaule i el 1798 es fa una taula per a l'altar. L'any 1767 es van pagar la quantitat de 50 lliures, a compte de les 600 que especificava el contracte, per un retaule a l'altar major. El 1776, es van donar 56 lliures, 1 sou i 3 diners per daurar-lo. Es desconeix el nom de l'escultor del retaule, però és ben probable que es tracti del mateix que va fer el retaule de la Concepció uns anys més tard, en Pere Antoni Soler, de Vic, atès que presenten característiques comunes tant formals, estilístiques com tècniques. L'any 1782, els administradors de la capella de la Concepció van encarregar la construcció d'un retaule a l'escultor de Vic, Pere Antoni Soler. El 1787 es parla de daurar i emblanquinar dit retaule. El 1797, Felip Basil, pintor i daurador de Vic, va ser contractat per daurar el retaule i pintar la capella de la Concepció. El 1800 es va construir la capella del Sant Crist, una administració sota l'advocació de la Mare de Déu dels Dolors. El 28 de desembre del mateix any es va encarregar a Pere Quadras, escultor de Vic, el retaule del Sant Crist, i al 1801 es va donar per acabat. Al 1801 els administradors de la confraria del Roser van contractar a Pere Quadras per fer el retaule. El 1804, el mateix escultor, va realitzar la construcció del retaule de Sant Sebastià.</p> | 41.8784200,2.1775200 | 431754 | 4636604 | varis | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53879-foto-08129-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53879-foto-08129-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53879-foto-08129-145-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Pere Quadras, Francesc Janer, Pere Antoni Soler i Felip Basil. | L'església original fou profundament reformada a la 1era. meitat del segle XVIII amb l'assessorament de l'escultor Josep Morató i Soler, membre del taller de la família Morató, un dels més prolífics del país. Inspirat en els models arquitectònics del segle XVII, de nau única amb capelles laterals. La construcció dels diferents retaules de l'església al llarg dels segles XVIII i XIX ha permès establir dues modalitats estilístiques segons l'evolució de la retaulística de l'Osona. Per una banda, la tradicional en retícula, com és el retaule de Sant Isidre, plenament barroc: distribució en retícula, columnes salomòniques, exuberància ornamental amb figures d'àngels i humanes, relleus, garlandes i motius vegetals diversos. Per una altra, els retaules del Santíssim Sagrament, del Roser i Sant Sebastià, construïts a inicis del segle XIX, amb un canvi estilístic amb tendència al classicisme: simplificació estructural, formal i decorativa, la fornícula central envaeix el cos superior i els elements arquitectònics en diferents plans aporten corporeïtat i produeixen un efecte de clar-obscur. Pel què fa a l'autoria dels retaules, les figures originals del retaule Major van ser fetes pels mateixos mestres que pocs anys més tard van fer les del retaule de la Concepció; és a dir, Pere Anton Soler (escultor) i Felip Basil (daurador i pintor). El retaule de la Immaculada Concepció va ser encarregat a Pere Anton Soler el 5 de maig de 1782 i s'acaba el 1797 ja que Felip Basil el va daurar i va pintar la capella on estava destinat. El retaule del Santíssim Sagrament, l'any 1800, les administradores de la capella del Sant Crist i de la Mare de Déu dels Dolors encarreguen a l'escultor de Vic Pere Quadras la realització d'un retaule amb la imatge d'un Sant Crist. El retaule de la Mare de Déu del Roser ( del qual es conserva el contracte) va ser encarregat al mateix autor per 450 lliures barcelonines el desembre de 1801. El 21 d'octubre de 1804 es va fer un contracte al mateix escultor per fer dos bustos amb les verges santa Llúcia i santa Bàrbara. Amb la mateixa data es va fer el contracte a l'escultor per la realització del retaule de Sant Sebastià pel preu de 395 lliures barcelonines. L'últim pagament a l'escultor va ser realitzat el 1813. El conjunt fou restaurat des del 1989 per la Diputació de Barcelona, i a finals del maig de 1998 es van iniciar les obres de restauració del retaule de Sant Sebastià i de l'altar del santíssim o capella fonda de l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita, subvencionat per la Diputació. La intervenció del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona al 1984 va comprovar que tots els paraments interiors estaven revestits d'una pintura mural llisa, feta al tremp de cola o a l'oli, sense elements figuratius ni cap altre motiu ornamental i els presents són figuratius, geomètrics o florals. Amb aquestes solucions decoratives s'intentava aconseguir sensació de riquesa a través de la imitació d'ordes arquitectònics i de materials nobles com el marbre i els jaspis de diferents colors. A Muntanyola els murs i les voltes de les capelles estaven profusament decorats amb una clara tendència a l'horror vacui, i la iconografia representada està relacionada amb l'advocació de cada capella. Tota la decoració mural de Muntanyola va anar desapareixent al llarg del segle XIX i XX sota diversos emblanquinats. L'església conserva una trona, situada a la part central del temple, adossada al pilar existent entre les capelles de Sant Isidre i la Mare de Déu del Roser. S'hi puja a través d'una escala amb barrots tornejats de fusta que parteix de l'espai de la capella del Roser. En planta té una forma d'octògon que s'encasta al pilar. Per la base forma un vèrtex agut i per sobre es cobreix amb un dosseret de fusta, mentre que les cares estan decorades amb panells en forma de rombe. | 96|98|99|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||
| 53908 | Arxiu del monestir de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-monestir-de-lestany | X-XX | No està catalogat en la seva totalitat. | <p>En aquest arxiu es conserva abundant documentació referent a Muntanyola, sobretot a partir del segle XII, al tractar-se d'una de les propietats del mateix monestir. El Castell de Muntanyola i el seu terme castral entraren a la baixa edat mitjana a formar part de l'òrbita del monestir de l'Estany i aquesta vinculació és encara present avui en dia. Destaca el Capbreu i altres documents referents als límits i afrontaments amb Muntanyola. Conjunt documental que resta pendent de catalogació i estudi.</p> | 08129-174 | Monestir de l'Estany | <p>El monestir de Santa Maria de l'Estany situat al nucli de la població de l'Estany, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080 i el seu claustre és una de les joies del romànic Català. En les antigues dependències abacials hi ha el museu on es mostra un conjunt d'objectes, alguns pertanyents al monestir i d'altres que els veïns del poble hi han aportat. En una de les sales es guarda l'arxiu amb documentació des del segle XI del monestir que sés testimoni de la seva llarga història. Actualment bona part de l'arxiu documental també es guarda a les dependències de l'arxiu del Bisbat de Vic.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53908-foto-08129-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53908-foto-08129-174-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53735 | Mas el Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-castell | <p>AADD. (1997). Muntanyola. Revista trimestral n. 8. març 1997. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7 CATALÀ, P. et ali. (1973). 'Castell de Muntanyola' a Els castells catalans, volum IV. Rafael Dalmau, editor. Barcelona: 862-866. IGLÉSIAS, J. (1979). 'El fogatge de 1553' estudi i transcripció. Barcelona: 438. TORRENT, C. (1982). Castell de Muntanyola. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. PLADEVALL, A. (1971). 'Els orígens de la família Montcada' a Ausa, vol. 6 n.69-70. Vic: 308-319. PLADEVALL, A. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Osona i Ripollès). Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 102. RIU, M. (1982). 'El paper dels castra en la redistribució de l'hàbitat al comtat d'Osona'. A Ausa X n.102/104. Vic: 401-409.</p> | X-XX | L'estat de conservació és bo malgrat alguns afegitons i les nombroses reparacions que a sofert al llarg dels segles. | <p>El mas el Castell o el Castell de Muntanyola està format per un edifici principal i nombrosos annexes ramaders. En general, el conjunt arquitectònic principal està bastit per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants, amb el portal orientat a sud-oest i adovellat amb un escut gravat amb un castell i la data de 1748. A la part dreta hi ha unes voltes avui destinades a corrals, formades per nombroses reformes, algunes de les quals datades amb llindes gravades amb les dates de 1634 i 1753. S'accedeix a aquest sector de l'edificació mitjançant un portal que tanca la lliça i sota uns arcs de totxana que sostenen al damunt unes galeries de dos pisos cobertes a dues vessants. Al damunt del portal adovellat, el qual no és troba al centre de l'edificació sinó proper al cos adossat, hi ha una finestra amb motllures d'influència gòtica i nombrosos ampits reutilitzats que emmarquen finestres i balcons i semblen procedir d'altres punts del mateix mas o del castell. A tot el conjunt són apreciables alguns fonaments de murs de contenció de defensa i alguns finestrals amb llinda aprofitada d'una obertura més antiga. A la part de tramuntana hi ha un altre portal que coincideix a nivell de primer pis. En aquest mur cal destacar-hi unes finestres esculturades en les quals hi ha la silueta d'un castell i que haurien format part de l'original castell de Muntanyola.</p> | 08129-1 | El Castell de Muntanyola | <p>El mas va reemplaçar l'antic Castell de Muntanyola. És en una posició dominant, i al costat s'hi erigí una capella documentada des del segle XI. L'octubre de 1023 apareix el topònim Muntanyola en un empenyorament de diversos castells que signa Guilemus de Montagnola (dit també Guillem de Vacarisses i Guillem de Montcada, el tronc de la dinastia Montcada). El 22 octubre de 1013, en l'acta de consagració de St. Feliu de Vacarisses, signa ' Guilielmo, vicario de Montannola'. Entre els anys 1.029 i 1033 Guillem de Muntanyola començà a adoptar el cognom de Montcada. En morí Guillem, es reparteix el domini del castell entre els seus tres fills, Ramon Guillem de Montcada, Bernat Guillem (ardiaca de Barcelona) i Reinard o Renard Guillem de la Roca. El primer dels germans mor vers el 1075, comportant discussions entre el fill Berenguer Ramon de Montcada i els seus tiets. El 1084, els dos oncles donaren al nebot la tercera part del castell, amb la condició que si moria sense fills, un cop morta l'esposa, aquesta part passaria als fills de Renard Guillem. El 1089, l'ardiaca Bernat Guillem de Montcada va cedir als canonges i a l'església de Barcelona la seva tercera part del castell de Muntanyola, amb el pacte que ell la tindria en vida i un cop mort passaria al seu nebot el clergue Renard i mort aquest, seria lliurada a Barcelona. Entre 1101 i 1136 apareix Berenguer Ramon de Montcada amb la possessió d'un terç del castell, i les altres dues parts en poder de Ramon Renard i Guillem Renard. Al segon quart del segle XII, el castell passa a ser domini del monestir de Santa Maria de l'Estany. L'any 1137 Ramon Renard fa donació de les dues terceres parts del castell a l'Estany i al seu prior Guillem. El 1166 Guillem Ramon de Montcada, amb els seus fills Guillem i Ramon i el seu germà Ot empenyoren al monestir la part que els correspon del castell. Una part de la família es continua cognominant Muntanyola; el 1177 Pere de Muntanyola signa l'acta de consagració de Sant Quirze i Santa Julita. Al 1191, els Montcada van recuperar el castell, ja que en aquest any consta que Guillem Montcada i Guillelma, i el seu fill Guillem tornaren a fer-ne penyora al mateix monestir. El 14 de juny de 1190 Guillem Ramon de Montcada ven definitivament tots els drets i dominis que posseïa sobre el castell i terme de Muntanyola al monestir de l'Estany. Pel què fa a la castlania, apareix la família Castell o Castelló, documentada al 1260 en els capítols matrimonials entre Berenguer de Castell i Elissendis d'Oló. Al 1288 l'infeudat de la castlania és Galceran de Rosanes, fill de Bernat de Rosanes i Elissendis, que fa una permuta i la batllia de la castlania passa a Guillem de Vilardell, ciutadà de Barcelona. Al segle XIV Jaume II ven la jurisdicció de Muntanyola a l'abat Berenguer de Riudeperes i a l'Estany, de nou. I al 1324 consta com a batlle del castell Jaume de Postius. Aquest mateix any fou dirimida per arbitratge entre l'Estany i Guillem de Castell i el seu fill Oliver una qüestió sobre els drets del castell on es deia que des de temps immemorials la família Castell exercia en feu del monestir unes atribucions que no els eren reconegudes. Un dels drets al·legats era el de nomenar el batlle, pel que resulta que els Castell tenien subinfeudada la castlania, en aquell moment a Alamanda de Muntanyola. I al 1346 hi ha Guillem Castell com a castlà, mentre que al 1353 és Blanca Castell casada amb Felip de Dosrius la que ven la castlania un altre cop al monestir de l'Estany. El terratrèmol del 24 de maig del 1448 destrueix de forma important el castell i la capella de Sant Pere. Al 1458, el procurador de l'Estany arrenda a Bernat Grau el castell de Muntanyola, detallant que ha de refer el castell i la vida del paratge. El castell passarà a ser un mas, com consta en el fogatge de 1553. En el capbreu del 1645, s'esmenta el mas Castell. El mas, segurament ampliat i reformat el segle XVIII, esdevindrà un dels més importants de la zona fins entrat el segle XX.</p> | 41.8786300,2.1690500 | 431052 | 4636635 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53735-foto-08129-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53735-foto-08129-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53735-foto-08129-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest castell, convertit en masia s'aixeca al centre de la vall de Muntanyola, sobre una petita elevació força apta per la defensa, la qual veu confluir, al seu peu, les rieres o torrents de Saborit i de Tresserra, que conformen la riera de Muntanyola que discorre pel centre de la vall. El mas el Castell té encara alguns finestrals amb elements esculpits, va reemplaçar l'antic castell de Muntanyola enderrocat pel terratrèmol del 1448. El conjunt té una posició dominant al centre de la vall, al costat hi ha una capella, ara sense culte, dedicada a Sant Pere, que ja existia al 1023 i que fou reedificada al 1770. | 85|92|93|94|95|96|98 | 46 | 1.2 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||
| 53736 | Castell de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-munter | <p>CATALÀ, P. et ali. (1973). 'Castell de Múnter' a Els castells catalans, volum IV. Rafael Dalmau, editor. Barcelona: 862-866. CATALÀ, P. (1982). Castell de Múnter. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. DDAA.(1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. ORDEIG, R. (1982). 'Villae, viae i stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. A Ausa X, n.102-104. Vic: 387-400. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. PLADEVALL, A. (1972). El comtat d'Osona a mig segle XIV. Barcelona. PLADEVALL, A. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Osona i Ripollès). Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 1102. RIU, M. (1982). 'El paper dels castra en la redistribució de l'hàbitat al comtat d'Osona'. A Ausa X n.102/104. Vic: 401-409.</p> | X | Només resta un mur visible associat a aquesta construcció. | <p>El castell s'aixeca dalt d'un petit puig situat al costat de l'església de Sant Esteve de Múnter, enfront el Km 43 de la carretera N-141 de Manresa a Vic, a uns 200 m de la carretera. Aquest castell es troba a la part oriental de l'actual terme de Muntanyola. En concret la zona de Múnter s'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigida abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Després d'uns inicis foscos i potser lligats al domini dels Muntanyola- Montcada, formà terme propi i de nou s'uní al municipi de Muntanyola a inicis del segle XIX. Són ben pocs els vestigis que ens han pervingut de la construcció medieval del castell, erigit dalt un turó. Al començament del segle XX l'arquitecte Josep Maria Pericas va dibuixar un croquis en el qual féu constar els elements que encara eren visibles. Entre els principals elements que encara resten dempeus figura un pany de mur que corona el cim més alt del turó, i que possiblement forma part d'una estança. El mur és molt gruixut i deixa veure un aparell ben agençat, fet amb carreuons escantonats i ben disposats en filades uniformes. L'estat en què es troben les restes no permet fer altres precisions.</p> | 08129-2 | Múnter | <p>Múnter apareix documentat al 929 com a vil·la de Montari, i en altres documents com a Motabri. En la cita més antiga coneguda, a l'any 929, Gontericus i la seva dona Todega venen al levita Elisagar i a Hodone la terra que tenen per compra, i que es troba 'in comitatum Ausona in terminio de villa de Montari'; els primers esments no al·ludeixen pròpiament el castell. Així, del terme de la 'villa de Montari' hi ha vàries referències. Al 939, els mateixos Elisagar i Odó compren un altre immoble al terme de villa de Montari. Al 943 Ennevigia ven a Odó una altra terra 'in comitatu Eusona in villa Montabri'. Són nombrosos els documents on s'esmenta com Odó i la seva dona Hercolde van adquirint diverses terres en aquest paratge. Encara al 960 Albarus i la seva dona venen a Arieldes les vinyes i terres que tenen 'in apendicio de villa de Montmabri'. Al 1143, en el testament sacramental de Pere Bernat, es fa al·lusió al seu feu de Montar; i no serà fins al 1274 que s'esmenta directament el castell de Múnter, quan Bernat de Santa Oliva, procurador de Berenguera, vídua de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, manifesta que Arnau de Mur, sots-veguer d'Osona, ha de donar en nom del rei la potestat del castell de Múnter a l'esmentada Berenguera per raó del seu dot d'esponsalici. L'any següent, el castell consta en possessió de Bernat de Riera, o de Sarriera, en principi ja difunt, i al més de març d'aquest any es fa constar la presència, com a senyor, de Gastó de Montcada. Gastó tenia el castell per donació dels marmessors de Bernat de Riera, a manament d'aquest. El castell va esdevenir una propietat més del vescomte de Bearn, Gastó de Montcada fins el 1290, quan morí i heretà els dominis la seva filla Guillema. El 1293, la documentació ens diu que la propietat requeia en el cavaller Guillem del Brull, o Desbrull, família que continuà en el domini, el seu fill Ramon Brull en fou l'hereu fins que morí al 1347 i Pere del Brull, el seu germà, fou el marmessor i tutor de Bernat, que més tard heretà el Castell. Del 1350 data un inventari del castell ordenat per Beatriu, vídua de Ramon i mare de Guillement. Més endavant, a favor de Bernat III de Cabrera el rei Pere el Cerimoniós creà l'1 de març de 1356 el comtat d'Osona, establint lo castell de Múnter en alou de Macià des Bruy, mentre que la resta i tota la jurisdicció passa a ser del comte i del veguer, si s'escau, amb vassallatge d'host i cavalcada. En el fogatge de 1365-1370 el Castell de Múnter, d'en Bruy o Brull, reuneix 12 focs. Poc després al 1383 consten els capítols matrimonials de Ramon del Brull, com a senyor del castell de Múnter que es casa amb Clara, filla de Guillem de Malla. I dos anys després consta la venda del castell a Berenguer de Vilagaià. El juny de 1428 Bernat de Vilagaià hereta el terme i castell de Múnter del seu pare Bernat de Vilagaià, cavaller i doctor habitant de Barcelona. Després passarà a Elieta de Vilalleons, casada amb Bernat Guillem d'Altarriba, esdevenint propietat dels Altarriba de Sant Martí de Riudeperes. Amb Bernat Guillem d'Altarriba, aquest castell va fer segurament servei durant la guerra contra Joan II. El desembre del 1510 la possessió passà a Beatriu de Miramón, vídua de Llorenç d'Altarriba, fins que morí al 1529 i passà al seu fill Llorenç, casat amb Aldonça Alamany i Descatllar. I al 1549 Àngela d'Altarriba es casà amb Ponç Descatllar. Per parentiu, l'herència la rebé Albina Alamany-Descatllar, qui es casà amb Pere de Clariana-Seva. El 1693, a Miquel de Clariana li fou concedit el títol de comte de Plegamans, denominació canviada el 1698 per la de comte de Múnter. Els seus descendents foren nomenats comtes de Múnter com consta al 1698. El segle XVII Múnter apareix com a lloc de Baró, i al 1782 es detalla que el domini el té la Comtessa de Sentmenat i Descatllar. Actualment, encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. El castell quedà en runes, per la manca d'obres de manteniment, fins esdevenir inhabitable ja al segle XVIII.</p> | 41.8779400,2.2161800 | 434962 | 4636521 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53736-foto-08129-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53736-foto-08129-2-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El castell de Múnter no era un castell termenat, ja que en la documentació antiga no apareix mai el terme del castell de Múnter, car ja en el primer document del lloc, de l'any 929, pel qual Gonteric i la seva muller Tadega vengueren al levita Elisagar i a Odó una terra situada al comtat d'Osona, en el terme de la vila de Múnter (Montari); no obstant això el castell ja devia ésser aixecat car l'afrontació septentrional corresponia al Castellet. Durant el mateix segle X se seguiren fent vendes en aquest indret, sempre situant els béns venuts a la vila de Múnter. Per la documentació no sabem res del seu domini eminent, si corresponia als comtes de Barcelona o a un aprisiador important, únicament sabem que al 1001 es vengueren unes terres situades al terme de la vila de Múnter que havien estat comprades anteriorment als comtes Ramon Borrell i Ermessenda. Malgrat tot, creiem que els senyors alodials eren els Muntanyola-Montacada, i els comtes de Barcelona no rebien vassallatge per aquest castell ni pel de Muntanyola. Aquests senyors no els trobem documentats fins al darrer quart del segle XIII, únicament el 1143 es cita l'existència d'un personatge anomenat Pere Bertran de Múnter, però sense referència al castell o al terme de Múnter, que seria un castlà. El 1274-75 hi ha un document relacionat amb un conflicte entre Gastó de Montcada, vescomte de Bearn, i Berenguera, vídua de Bernat de Riera, ciutadà de Vic. Aquest ciutadà de Vic tenia el castell de Múnter, no sabem per quins drets, i vers l'any 1274 els marmessors del seu testament donaren el castell a Gastó de Montcada, però la vídua Berenguera el reclamà per dret d'esponsalici i els tribunals li donaren la raó. El 1274 el procurador de Berenguera demanà al veguer d'Osona que donés la potestat del castell de Múnter a Berenguera, i es feu l'acte de prendre possessió del castell i els homes del castell de Múnter feren acte d'homenatge i fidelitat a la seva senyora. Aquest domini, o per compra dels drets de la vídua o per mort d'aquesta, passà a Gastó de Montcada i després a Guilleuma de Montcada. Tot aquest conflicte serveix per a deduir que el Castell de Múnter devia ser un castell satèl·lit de Muntanyola i el domini era conjunt; per tant, segons les vicissituds del castell de Muntanyola, els senyors alodials eren els Muntanyola que després prengueren el nom de Montcada. Però, cap a finals del segle XII, el castell de Múnter es devia separar del castell principal, que passà al monestir de l'Estany, i per això quedà en mans de la família Montcada que devia tenir-hi un feudatari com a castlà, el qual degué vendre a Bernat Riera els seus drets, i aquest -que no devia tenir descendència- els cedí al senyor del castell Gastó de Montcada. El castell de Múnter sortí aviat del domini Montcada, car el 1293 ja era propietat del cavaller Guillem del Brull. L'any 1358, segons declaració del vescomte de Cabrera, la família Brull tenia la propietat alodial i la jurisdicció civil, mentre que la criminal corresponia al veguer d'Osona però era exercida pel vescomte com a comte d'Osona, càrrec que rebé el 1356 del rei Pere el Cerimoniós, si bé el 1364 li fou confiscat i no fou tornada als seus descendents en les restitucions que el rei els féu posteriorment. Durant el segle XV la família Brull s'entroncà amb l'Alta-Riba, i en el segle següent amb la Descatllar. El 1698 la família rebé el títol de comtes de Múnter i el 1754 per casament passà a la família Sentmenat. Múnter, és pronunciat pels habitants com a Munta. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||
| 53737 | Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quirze-i-santa-julita-de-muntanyola | <p>AADD. (1986). 'Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola' a Catalunya Romànica. Osona II. Vol: III: 424-427. CASTELLANO, A; VILA, J.M. (1996). Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, notícia històrica'. Quaderns Científics i Tècnics, n.8. Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona: 71-91. GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, os. 199' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 91. GONZÁLEZ, A. (1993). 'Restauración de la iglésia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola. Objetivos y criterios'. III Simposi sobre restauració monumental. Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A. (1993). 'Restauración de la iglésia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola. Objetivos y criterios'. Quaderns Científics i Tècnics n.5. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A. (1993). 'La restauración didáctiva de la iglésia de Sant Quirze de Muntanyola' a Informes de la Construcción n. 427. LACUESTA, R.; SUREDA, M.J. (1998). 'La decoració del temple de Sant Quirze i Santa Julita a partir del segle XVIII'. Quaderns Científics i Tècnics, n.8. Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona: 93-118. LOPEZ, A. (1993). 'Resultados de la investigación histórico-arqueológica en la iglesia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola'. A Quaderns Científics i Tècnics, n.5. Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona. LOPEZ, A. (1998). 'Muntanyola. Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola' a Catalunya Romànica vol. XXVII. Visió de síntesis, restauracions i noves troballes. Barcelona: 207-208. PLADELASALA, J. (1952-1953). La parròquia de Muntanyola. Ausa, 1. Vic: 153-157. PLADEVALL, A. (1981). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol.1. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona: 102. TORRENT, C. (1982). Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVIII | L'estat de conservació és bo tant pel que fa a les estructures com l'interior,i conserva una bona col·lecció de retaules. | <p>Edifici religiós de nau única amb la capçalera orientada a llevant, la qual no té absis; el portal d'entrada es troba a ponent, que és rectangular, construït amb dovelles de pedra calcària, i al damunt s'hi forma un frontis triangular amb una fornícula que ubica les imatges de Sant Quirze i Santa Julita; al damunt hi ha un òcul. Al sud-est hi ha el campanar de torre, adossat i cobert a quatre vessants. A la part de migdia l'església s'uneix a la rectoria. A l'interior, la nau, presenta capelles laterals; les de la part esquerre es comuniquen entre si, i són cobertes amb volta quatripartita amb un medalló al centre. La nau està dividida en quatre trams, a cada un dels quals s'hi descriuen formes ovals amb decoracions d'estuc. L'església de Muntanyola, és un edifici de planta rectangular orientat segons l'eix llevant ponent amb capelles laterals a tot el llarg de la nau, sense absis, amb una porta d'entrada neoclàssica oberta al costat de ponent. Tot el seu interior respon a l'estil neoclàssic, així com la majoria de la decoració, rica i amb rellevants altars barrocs. A l'exterior, l'església és de factura simple, observant els diferents aparells dels murs hom pot veure que ha estat feta en diverses èpoques. L'època romànica és molt incerta, per l'aparell ordenat regular i amb pedres ben carejades dels murs del costat est i part del costat oest; es podria assegurar que són d'època romànica i pertanyen a la primitiva església, malgrat que no s'hi pugui veure cap detall ornamental ni forma constructiva característica del romànic.</p> | 08129-3 | Muntanyola | <p>L'església parroquial de St. Quirze i Sta. Julita de Muntanyola es trobava a l'antic terme del castell de Muntanyola. La primera cita la trobem l'any 983, quan Guisard donà a l'església de Sant Pere de Vic una vinya situada en el terme de Sant Quirze, a Muntanyola. Del primer temple pre-romànic es van descobrir, durant els treballs arqueològics, la capçalera trapezoïdal, restes dels murs d'una sola nau i restes d'un paviment de calç sobre l'argila natural. També es localitzaren, a la base del campanar actual, vestigis d'una torre cilíndrica anterior a la construcció del segon temple romànic. Tot i la hipòtesi que es tractés d'un campanar, la porta enlairada denota més una funció defensiva. Es descarta que es tracti d'una part del castell documentat el 1.013 i tradicionalment associat al mas anomenat el Castell, més allunyat del temple. A la segona meitat del segle XII, el temple fou renovat i consagrat l'any 1177. D'aquesta fase se'n coneix l'absis allargassat (cobert amb volta de forn), restes dels gruixuts murs de la nau única (suposadament coberta amb volta de canó), i l'arrencament d'un arc de mig punt (una porta). Durant unes obres de restauració es va trobar un capitell romànic esculpit per dues cares, que podria procedir d'una hipotètica portalada amb arquivoltes sostingudes per columnes, com és típic de la contrada. És probable que en aquest nou temple romànic, més ample, s'incorporés com a campanar la torre cilíndrica descrita, ja unida a la nova fàbrica, ja que el 1.592 tenim notícies d'una porta d'accés des del campanar a l'església. És possible que l'església hagués posseït una espadanya recolzada al capcer occidental, ja que, de fet, el 1733 es va reparar la campana que antigament es trobava sobre la volta de l'església. Aquest element característic es podria associar a una estructura apareguda al subsòl de l'actual capella de Sant Isidre, al nord-oest del temple. Aquesta estructura, semblant a un podi de pedra i adossada a la fàbrica en època medieval, hauria pogut servir com a base d'una hipotètica escala d'accés a la cadireta. Pel què fa a l'interior, el paviment romànic era de terra barrejada amb calç, i al centre del presbiteri hi havia un altar col·locat sobre un pilar. Les parets conservades presentaven un arrebossat de calç poc gruixut, sense conservar restes de policromia visibles, ja que algunes zones estaven molt reformades. L'església actual fou totalment reconstruïda al 1727, sense que s'endevini cap element visible de l'església anterior. Adquirí un aspecte molt diferent a l'anterior, amb la construcció de diverses capelles, al llarg del segle XVII, com la del Roser, la de St. Isidre i la de la Concepció. Cap al 1707, es va bastir la nova capçalera, flanquejada per la sagristia, a migdia, i la capella del Sant Crist, a tramuntana. Finalment, en 1729-32, es va dur a terme una reforma general del temple seguint l'estil barroc, que li va donar l'aparença actual i que va ser complementada amb la col·locació progressiva d'un conjunt de retaules, el més modern dels quals es va instal·lar el 1804 a la capella de Sant Sebastià. L'acta de consagració i l'excavació de l'església donen a entendre que, de bon començament, disposava de l'altar dels sants titulars ( St. Quirze i Sta. Julita) i d'un altre dedicat a la Verge Maria. Aquest darrer, tot i ser esmentat sovint en la documentació posterior, no va deixar vestigis arquitectònics apreciables, cosa que ens fa suposar que podria haver estat dins l'àmplia capçalera o en alguna fornícula oberta en les parets de la nau.</p> | 41.8784000,2.1774800 | 431751 | 4636602 | 1732 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53737-foto-08129-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53737-foto-08129-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53737-foto-08129-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Tenim notícies de la seva existència l'any 938 i fou renovada i consagrada de nou el 1177. En l'acta de consagració (el 30 de juliol de 1177 presidida pel bisbe d'Osona) s'esmenten diferents donacions, delmes i primícies, s'estableixen els termes de la parroquia, s'autoritza la sagrera i es fa relació dels assistents que signen l'acta. Malgrat els seus orígens romànics, no s'observa cap element d'aquest estil, ja que durant el segle XVIII fou transformada i reconstruïda a la manera barroca. Dins aquest estil conserva una unitat, ja que l'interior és decorat amb cinc retaules barrocs del taller dels Real i Gros. L'altar major s'atribueix a Lorenzo Mercanti, mestre italià. Té cura de l'església el rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, el qual hi celebra missa una vegada al mes. Les obres de restauració d'aquesta església van ser portades a terme entre el 1984 i el 1992 pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte A. González Moreno-Navarro. L'excavació de l'església es va realitzar principalment al llarg de l'any 1989, sota la direcció de M. Clua Mercadal i de qui subscriu. El 1991, es van realitzar diverses intervencions en punts concrets, dirigides per J.M. Vila Carabasa i X. Fierro Macía. El resultat de tots aquests treballs ha posat en relleu la presència de nombrosos vestigis medievals, tant a la fàbrica com al subsòl del temple, els quals han permès de traçar les grans línies de la seva evolució en aquella època. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||
| 53738 | Sant Esteve de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-munter | <p>AADD. (1986). 'Sant Esteve de Múnter' a Catalunya Romànica. Osona II. Vol: III: 427-428. DDAA.(1996). Muntanyola. Revista trimestral. n.4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Esteve de Múnter, os. 209' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 94. GUDIOL, J. (1909). 'Excursió a Múnter'. Gaceta Montanyesa n. 416. Vic. JUNYENT, E. (1945). 'Itinerario histórico de las parroquias del Obispado' a Hoja Parroquial. Vic. 7 d'octubre de 1945. ORDEIG, R. (1982). 'Villae, viae i stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. A Ausa X, n.102-104. Vic: 387-400. PLADEVALL, A. (1981). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol.1. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona: 102. TORRENT, C. (1982). Sant Esteve de Múnter. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | X-XVII | <p>L'església de Sant Esteve de Múnter, és un edifici d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, en el qual les finestres han estat cegades. Aquest edifici religiós està format per una nau única amb l'absis orientat a llevant i amb un portal el qual es troba orientat a migdia i al damunt del qual hi ha un òcul tapiat. La nau s'il·lumina mitjançant unes finestres rectangulars situades a la part alta de la nau. A la part sud-est de l'absis hi ha afegida una sagristia. Les parets laterals estan obertes formant quatre fornícules, dues a cada banda, per ubicar quatre altars laterals. A la quarta part de la volta pel cantó de ponent es veu un reforçament de volta de punt d'ametlla i unes parets per aguantar el campanar de base quadrada que, tot i la seva esveltesa i altura, avui té una configuració barroca, tradicional a la Plana de Vic. L'interior és cobert amb volta de canó i el cor amb volta d'ogiva; la part de sota ho és amb arc rebaixat. Les cornises són decorades amb estuc. Les quatre capelles laterals estan decorades amb retaules, així com l'absis. L'estat de conservació és mitjà tant d'estructura com la pintura de les parets. A la paret del fons de l'església hi ha un cos entremig amb la rectoria que serveix per a comunicar-se amb ella i per a pujar sobre la volta al peu del campanar. A la part de migdia hi ha una porta d'entrada rectangular, amb un marc de pedra picada amb despeçat barroc i carreu encoixinat particular. Les parets de l'absis i el mur de tramuntana són els més sencers i responen a l'obra original; el carreu és petit i molt irregular. Als peus de l'església al sector de tramuntana hi ha un campanar de torre adossat, cobert a quatre vessants i coronat amb una creu. El campanar de l'església és contemporani; la part superior està modificada i adherida a una escala que fou construïda al 1728. A causa de l'empenta del campanar sobre la volta i paret de migjorn, es va construir un contrafort escalonat i de mides considerables. En conjunt el temple està molt reformat i exhibeix una part important d'elements barrocs, els quals contrasten amb els elements romànics originals.</p> | 08129-4 | Múnter | <p>Aquesta església es trobava dins l'antic terme de la vila de Múnter i del castell que s'hi va construir a prop. L'església aviat degué assumir les funcions parroquials que encara té actualment, bé que està lligada al veí municipi de Malla per no tenir sacerdot propi. El lloc de Múnter, amb la vila i el castell, apareixen documentats al 929, quan Gonteric i la seva muller Tadega vengueren al levita Elisagar i a Odó una terra situada al comtat d'Osona, al terme de la vila de Múnter (Montari), afrontant pel costat septentrional amb el castellet. L'església apareix per primer cop documentada l'any 965, quan una dona anomenada Fredesinda, i els seus fills, vengueren a Odó i a la seva muller Ercolda diversos béns situats al comtat d'Osona, a vila de Múnter; aquestes possessions afrontaven per llevant amb la casa de Sant Esteve. Les funcions parroquials de la mateixa església no es documenten fins el 1191 quan Guanalgod i la seva muller Adaledis i llurs fills empenyoraren a Amat i a la seva muller Estefania i a llurs fills una peça de terra o de vinya al comtat d'Osona, a la parròquia de Sant Esteve, al lloc anomenat Matavaques, i encara es confirmen en les llistes parroquials anteriors a l'any 1154. Tenim documentades diverses obres dutes a terme en aquest edifici, que fou renovat el segle XII. A més de l'altar del sant patró de l'església, s'hi venerava l'altar de Santa Maria, documentat al 1357. L'any 1564 consta que Ramon Puig va fer el retaule de l'altar major, que amb el temps va ser substituït per un altre de neoclàssic. L'any 1579 Bernat Toll esculpí un altre retaule, el qual era dedicat segurament a la Mare de Déu del Roser, molt semblant al de Malla. La porta d'entrada, tot i que encara resta emplaçada al seu lloc primitiu, fou modificada l'any 1613, moment en què també s'abarrocà la decoració del temple. Actualment, encara té l'absis romànic ben conservat, així com bona part dels murs de la nau. El campanar, que és contemporani de l'església, sobre la bòveda del fons, té la part superior modificada i és adherit a una escala, que fou construïda el 1728. L'any 1918 s'ensorrà la primitiva coberta, que fou substituïda per una altra que no s'avé amb l'estil de l'edifici, que exhibeix en conjunt una part important d'elements abarrocats, entre els elements romànics originals. Com indica el portal, orientat a migdia, el recinte està construït A HONOR A ST ESTEVE 1613. Múnter, després de deslligar-se dels Montcada, formà terme propi fins l'any 1840, en què es va unir de nou a Muntanyola. Aquest terme comptava amb 12 famílies al 1370, 11 famílies al 1553 i 14 famílies al 1782, i amb 12 famílies al 1996. Entre els masos més antics hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles. Altres cases de la parròquia són Clavegueres, Dosrius, la Serra, la Rocassa, les Eres, can Gaja, el Solà, la Franquesa, el Bosc, can Febrer, el Colomer, el Puig, la Casanova del Puig, el Castell, la Rectoria i la Caseta del Mestre.</p> | 41.8784900,2.2131900 | 434714 | 4636585 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53738-foto-08129-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53738-foto-08129-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53738-foto-08129-4-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Situada enmig d'una vall i en posició alterosa sobre un rost, encerclada per les muntanyes del Clascar de Malla, serrat del Vilar i el Pla de Tona, centra un escampall de masies de les quals és parròquia. S'accedeix per la carretera N-141 de Manresa a Vic, al Km 45 es troba a mà esquerra, l'edifici es troba a 500 m de la carretera. En aquesta zona es documenta la presència de camins des del segle X, concretament en relació amb el terme del Castell d'Orsal (Malla), es fa referència a les vil·les de Múnter (25 gener de 929), Montells superior, Orsal i Vilarrubia, a més dels vil·lars Mulieremala i Fachlione. Per aquí, per Múnter, travessava l'estrada o camí 'que pergit ad domum Sancti Stefani' (30 de març de 988), és a dir que es dirigia cap a l'església de Sant Esteve de Múnter i la 'strada qui dispergit ad ipsa roca de Ermenardo' (3 juny 965). L'església de Sant Esteve de Múnter fou erigida al 929, al costat d'una vila rural o villa Montari i en un pujolet que hi ha a prop s'hi erigí un castell que esdevingué centre jurisdiccional del terme. Múnter fou sempre un terme petit, que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 el 1533 i el 14 el 1782. L'església fou renovada al s. XII i transformada i ampliada segons les necessitats de l'època al XVII. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53739 | Vilavendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilavendrell | <p>AADD. (1986). Muntanyola a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: 102. AADD. (1998). Muntanyola. Revista trimestral n. 14. setembre 1998. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6. IGLESIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 438. JUNYENT, E. (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic. S. IX-X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. N. 181. PLADESALA, J. (1952). La parròquia de Muntanyola a Revista Ausa vol. I pl. 153-155. TORRENT, C. (1982). Vilavendrell. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants. El portal d'entrada, per bé que es troba un xic deteriorat, presenta una llinda de forma conopial i s'hi accedeix mitjançant unes escales. Adossat a aquest cos i formant angle recte amb l'edificació hi ha un cos rectangular cobert a dues vessants, mentre que a ponent hi ha un cos de galeries la teulada de les quals és sostinguda per pilars de pedra, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular al cos de l'edificació. Aquest cos és recolzat per un gros contrafort. A l'altre costat del mas hi ha un portal que tanca la casa i les dependències agrícoles avui en desús, mentre que a la part de migdia hi ha una capella adossada a la qual s'accedeix des del mas, construïda amb pedra i alguns afegitons de maó. A la part de migdia hi ha un cos de dependències agrícoles que formen un call estret davant l'antiga casa i es on es fabriquen els formatges de Muntanyola. A través d'unes voltes es dóna a la lliça al davant de la façana actual, la qual té un portal d'arc rebaixat i es troba paral·lel al carener. Adossat a aquest cos i formant angle recte hi ha un cos de planta rectangular que a nivell del primer pis ubica galeries mentre que la part baixa és destinat al bestiar. Es cobert a dues vessants. L'estat de conservació és mitjà, ja que tant a l'interior com a l'exterior s'hi ha fet algunes reformes que desmereixen l'antiga estructura. Aquest conjunt d'edificacions corresponen a un gran mas i les seves dependències annexes. És un edifici, en origen de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri obert. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb pedres de mitjana i petites dimensions. L'entrada principal es realitza per la part posterior de la casa i es troba emmarcada amb llindes monolítiques i al damunt hi ha una petita teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur. Aquests dos cossos laterals, presenten una façanes de paredat comú i argamassa. La construcció principal és de planta quadrada orientada est-oest i coberta a dues vessants amb teula aràbiga. La façana principal no és visible en la seva totalitat, ja que està parcialment tapiada per les estructures annexades. A l'interior del cos principal trobem el vestíbul o entrada i una escala al fons que dóna accés al primer pis i a la resta de dependències privades distribuïdes al voltant de la sala principal, a partir de la qual es distribueixen les diferents sales i habitacions. El cos de la dreta es cobreix a una sola vessant, i té diverses obertures que es distribueixen de forma desigual al llarg de la façana i que han estat obertes en diferents moments constructius. El sistema constructiu és el mateix que al cos principal: petites pedres lligades amb argamassa. L'altre cos també està cobert a una sola vessant i presenta dues petites finestres al tester. Aquest cos també presenta obertures a l'exterior amb una disposició poc simètrica i aquest espai s'utilitza com a estables i magatzem. Com estructures annexes cal destacar l'existència d'una gran era situada davant la casa, i nombrós material d'interès etnològic i arqueològic al voltant.</p> | 08129-5 | Fontanelles-Subirana | <p>Casal habitat i documentat ja a l'Alta Edat Mitjana; es creu que tindria el seu origen en una antiga vil·la rural d'origen baix imperial, fet documentat per la presència d'una moneda romana. La casa presenta diferents etapes constructives difícils de precisar, però sembla ser que hi ha un cos que és més antic que el cos de davant, i que per tant fa de façana. Es conserva documentació escrita des de la Baixa Edat Mitjana en els diversos fogatges i llibres de l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Del 6 de febrer de 938 data un document on esmenta que els esposos Ennegó i Sennir, en bé de llurs ànimes i amb reserva d'usdefruit, donen a Sant Pere de la Seu de Vic, al bisbe Jordi i als Canonges, la part que els correspon d'una terra i cases situades a Sant Quirze de Muntanyola i que limiten a la serra de Venrello i amb la terra de Andeleco. Ja en el segle XII, Bernat Vilavendrell consta entre els feligresos que es comprometeren a pagar un cens anual a la parròquia, compromís que consta en el document d'acta i consagració de l'església parroquial de Muntanyola el 12 de juliol de 1177. L'edifici actual, però, és una construcció fruit de les diverses reformes sofertes al llarg del temps, amb grans reformes efectuades en època moderna junt a la construcció d'una capella particular. Aquest mas el trobem també registrat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. Més endavant, en el cadastre de 1767 consta Genís Vilavendrell, propietari del mas Vilavendrell, Fontanelles i Subirana, i consta que hi vivia amb el seu fill Segismund Vilavendrell, que feia de jornaler, i també hi consta Rafael Serra, que feia de mosso jornaler. El mas Vilavendrell constava de 216 quarteres i 12/24 d'un altre, i eren repartides en 32 quarteres de sembradura (1era a tercera qualitat), 8/24 quarter d'horta, 1 quarter de fruiters, 1 quarter de boiga (peça de terra plantada de bosc i destinada a conreus), 48 quarters de bosc i 110 quarters de pastures i 24 quarters de rocalls. Aquest mas consta que termeneja a llevant amb el mas Saborit, a migdia amb el mas Subirana (del mateix amo) a ponent amb el mas Tresserra i a tramuntana amb el mas Serra (actualment Serra-Rica). A la casa consten diverses dates constructives, totes elles dels segles XVII i XVIII, com el portal a la sala interior gravat amb la data de 1846. Actualment, el mas es troba habitat pels propietaris dels Formatges de Vilavendrell.</p> | 41.8673200,2.1714200 | 431236 | 4635377 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53739-foto-08129-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53739-foto-08129-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53739-foto-08129-5-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53740 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-4 | <p>AADD. (2000). Muntanyola. Revista trimestral n.21. juny 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). La Roca. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. http://www.esplai.org/federacio/entitats/mev/ceca.htm</p> | XII-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants, i que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. A la part de migdia hi ha un cos de dependències agrícoles que forma un call estret davant l'antiga casa, sobreaixecat a mode de terrassa. A través d'unes voltes es dóna a la lliça al davant de la façana actual, la qual té un portal d'arc rebaixat i es troba paral·lel al carener. Adossat a aquest cos i formant angle recte hi ha un cos de planta rectangular que a nivell del primer pis ubica galeries, mentre que la part baixa és destinada al bestiar. Es cobert a dues vessants. L'estat de conservació és mitjà ja que tant a l'interior com a l'exterior s'hi ha fet algunes reformes que desmereixen l'antiga estructura. Construïda amb lleves de pedra i els elements de resalt de pedra picada. Aquest conjunt d'edificacions corresponen a un gran mas i les seves dependències annexes. És un edifici, de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri tancat amb mur i portalada d'accés. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb pedres de mitjana i petites dimensions. L'entrada es realitza per la portalada del barri, emmarcada amb llindes monolítiques i al damunt hi ha una petita teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur. La resta del mur de tancament del barri el formen la resta de dependències. Aquests dos cossos laterals presenten una façanes de paredat comú i argamassa. La construcció principal és de planta quadrada orientada est-oest i coberta a dues vessants amb teula aràbiga. La façana principal no és visible en la seva totalitat, ja que està parcialment tapiada per les estructures annexades. L'accés es realitza per una portalada d'arc de mig punt adovellada amb carreus i pedres ben tallades, i la resta de la façana s'organitza amb tres obertures, situades al primer pis emmarcades amb llindes de pedra local de grans dimensions i una repisa. A l'interior del cos principal trobem el vestíbul o entrada on s'hi ubica un gran cup per fer vi i una escala al fons que dóna accés al primer pis i a la resta de dependències privades distribuïdes al voltant de la sala principal, a partir de la qual es distribueixen les diferents sales. El cos de la dreta es cobreix a una sola vessant, té diverses obertures que es distribueixen de forma desigual al llarg de la façana i que han estat obertes en diferents moments constructius. A la façana que dóna a l'interior del pati, es troba l'accés a aquest recinte utilitzat com a estables. El sistema constructiu és el mateix que al cos principal: amb l'ús de petites pedres lligades amb argamassa. L'altre cos també està cobert a una sola vessant i presenta dues petites finestres al tester. Aquest cos també presenta obertures a l'exterior amb una disposició poc simètrica; aquest espai s'utilitza com a estables i magatzem. Són moltes les reformes i reparacions realitzades en aquest mas, totes les estructures presenten un aixecament de la teulada, que en el cas del cos principal també va consistir en una prolongació aquesta estructura direcció sud. Com a estructures annexes, cal destacar l'existència d'una gran era situada davant la casa, un safareig i un paller. L'era és un espai obert de grans dimensions fet de carreus de pedra. L'estructura del pou és de planta rectangular construïda amb grans carreus, més o menys ben escairats de pedra local, i col·locades de forma lleugerament inclinada. Finalment, el paller està format per una estructura de dos pisos amb contrafort de pedres de petites dimensions ben treballades i poc lligades que actualment encara manté les funcions de paller i magatzem. També conserva una part de corts per al bestiar ubicades a est i nord-est del mas i tot i que han estat arranjades hi consta una llinda gravada amb el nom de 'Miquel Roca any 1810 i 1836'.</p> | 08129-6 | El Castell de Muntanyola | <p>Segons el document de dotació de la parròquia de Muntanyola en motiu de la consagració de l'església realitzada el 12 de juliol de 1177, en Guillem Alfanec fou donant del cens del mas la Roca. Aquest gran mas, situat estratègicament sobre el camí ral de Muntanyola, hauria estat una gran casa forta, fins i tot alguns elements arquitectònics fan pensar en l'existència d'una antiga torre de defensa, actualment absorbida pels annexos del mas i la masoveria. La Roca consta en la documentació alt i baix medieval de Muntanyola a través dels seus propietaris i les seves transaccions, ja bé com a partícips o com a testimonis de nombroses transaccions. Trobem també esmentat en Roca en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. La casa conserva nombroses llindes, ampits i rajoles amb dates marcades i amb el nom del propietari, sempre fent referència a un membre de la família Roca. A la part inferior es conserven les dates de 1835 i 1864, i un banc de missa que té gravat ROCA 1815. La part de la cuina conserva la data de 1815. Segons les llindes del mas, aquest fou cremat per la guerra del francès l'any 1809. Aquestes paraules consten a la llinda d'una porta del primer pis: FOU CREMAT PER LO EXERCIT FRANCES LO ANY 1809 Y TORNAT EDIFICAR LO AÑ 1815; així mateix consten les dates de 1836, 1819, 1804, 1824, etc. A partir d'aleshores es va anar edificant en diverses etapes al llarg del segle XIX. Aquest mas, com la majoria de masos del municipi, gaudia d'una cisterna interior a la qual s'accedia per un pou construït i ubicat en un pis superior; aquesta recollia l'aigua de la pluja de les diverses teulades. En el cas de la Roca, aquest pou es troba ara ubicat al pati de davant la masoveria. Actualment, ha perdut les funcions de masia i s'ha convertit en casa de colònies. Ja en època contemporània i durant la guerra civil espanyola s'hi anava a buscar el racionament i després, a la postguerra, s'anava a l'Aliberch. Aquest mas també es caracteritza per haver ajudat a amagar la gent durant les diverses guerres sofertes, i consten diverses habitacions que haurien funcionat d'amagatall, ja que tenen accessos restringits. També conserva una habitació coneguda com l'Habitació de la Passejada, on es conserva un llit amb dossell, així com diversos festejadors. Més recentment, al 12 novembre 1956, es va inaugurar el primer telèfon del municipi al Mas la Roca.</p> | 41.8845200,2.1677100 | 430947 | 4637290 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53740-foto-08129-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53740-foto-08129-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53740-foto-08129-6-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 92|94|95|98|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 53741 | Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dalmau | <p>AADD. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal. (Osona i Ripollès). Barcelona: 106. AADD. (2000). Muntanyola. Revista trimestral n. 22. setembre 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). El Dalmau. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. http://www.eldalmau.com/</p> | XII-XVIII | <p>Estil civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, en la qual hi ha un gran portal adovellat de pedra qque es caracteritza pel seu color rogenc. Aquest portal es troba descentrat del centre de la façana. A la part dreta hi ha un cos de construcció recent que fou l'antic porxo de tres pisos. Adossat a aquest hi ha una cabanya. La casa està construïda aprofitant el desnivell del terreny, i està envoltada per un mur de pedra amb dos portals d'accés a la lliça. Algunes de les reformes realitzades no han respectat l'estructura original de part del mas. Construïda bàsicament amb pedra, la façana conserva restes d'arrebossat.</p> | 08129-7 | El Castell de Muntanyola | <p>Segons ens han explicat els propietaris la masia, havia tingut més de 20 masoveries per les rodalies. Avui conserva només l'Arissa, un mas rònec a poca distància del mas. Entre les que va perdre figuren: les Planes (Collsacabra), Ventallola (Santa Eulàlia de Riuprimer), Torrents ( Santa Eulàlia de Riuprimer), etc. La casa conserva documentació que fa referència al segle XIII. Es manté el mateix llinatge dels Dalmau, per bé que es va perdre el cognom a la passada generació. Otorgament a Joan Dalmau del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona: El 27 de gener de 1679 es reuneixen Jaume Rovira com a batlle, Jaume Roca com a jurat i Josep Tresserra com a jurat i Pere Castell com a Jurat. D'altra banda, Joan Dalmau veí de Muntanyola i pertanyent a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, ha estat citat per part del notari públic Vicens i del notari Joan Francesc Vila en representació del rei Carles II qui a atorgat a Joan Dalmau, en data de 30 de febrer de 1678 el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona. Amb el privilegi de gaudir de tota la franquesa, llibertats, preheminèncias, igual que totes les persones de estaments militars de ciutadans honrats de Barcelona. Han de gaudir d'això, ell i llurs bens siguin franques o immunes i ha de rebre el tracte de ciutadà honrat de Barcelona ell i llurs descendents de via masculina. Queda lliure de servituds i devents de les cases i bens que posseeix dins el terme de Muntanyola. I si no és així, recau contra el batlle i jurats i els seus descendents en el càrrec, guanys, gastos i despresa i la pena de mil florins d'or d'Aragó. Es dóna permís per habitar en el terme de Muntanyola a Joan Dalmau com a ciutadà honrat de Barcelona el dia 27 de gener de 1679. Fou registrat en el registre verbal comú de la vegueria de Vic i Osona el dia 25 de febrer de 1679 i així Joan Dalmau es convertí en l'únic ciutadà honrat de Barcelona de Muntanyola. La denominació de ciutadà honrat de Barcelona es generalitzà a partir del segle XIV. Aquests posseïen propietats rústiques, figurant en la comissió de propietaris rurals establerta al segle XV per fer cara a l'agitació remença. Posseïdors de fortuna monetària invertien en vaixells i en negocis mercantils però lentament sanaren decantant a aplicar el capital en títols del deute públic municipal. Gestionaven el govern municipal fins l'entrada de mercaders, artistes i menestrals. L'any 1510 la matrícula de ciutadans honrats de Barcelona comptava amb un centenar de membres, els equiparava als cavallers en tots llurs privilegis, fora el de pertànyer al braç militar. Van establir lligams de sang i arribaren a construir una sola classe dirigent urbana, es regien per les normes de cavalleria i portaven armes i ostentaven blasó. El primogènit es mantenia en l'establiment de ciutadà honrat i els fills menors entraven a formar part de l'estament militar. La concessió de privilegis de ciutadà honrat a partir del segle XVI motivà la diferenciació entre el ciutadà insaculat o de matrícula, el de privilegi o rescripte. Al principat els de privilegi foren equiparats als de matrícula a partir del 1620.</p> | 41.8994400,2.1744600 | 431523 | 4638941 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53741-foto-08129-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53741-foto-08129-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53741-foto-08129-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El mas conserva el forn d'una bòbila i rajols cuits en el mateix. Té la capella de Sant Isidre, a la qual s'accedeix des del mas. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53742 | Puigcarbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcarbo | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Puigcarbó. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVIII | És habitada esporàdicament i només una part de la casa. | <p>Masia de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, la qual és orientada a migdia i presenta un bonic portal adovellat i que conforma un edifici civil de funcions agropecuàries i amb els seus annexes ramaders. A la part dreta i formant angle recte amb el cos de la casa hi ha un cos de porxos els quals avui es troben malmesos, ja que s'han tancat amb materials moderns i han destruït l'antiga fesomia. Al davant hi ha un portal que tanca la petita lliça. A tramuntana, a nivell del primer pis, hi ha una eixida on es troba la cisterna. En aquesta mateixa part s'hi eleva un cos, més enlairat que l'altre, i cobert a dues vessants; dóna la impressió d'ésser un cos afegit, construït de forma més tarda que la masia. Es troba construïda bàsicament amb pedra.</p> | 08129-8 | Zona de la Vall | <p>Antic mas que trobem esmentat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. Fou reformat per Josep Puigcarbó a principis del XVIII (1706). Avui, degut al despoblament del món rural i a la dificultat de comunicacions, s'ha vist abandonat; només s'habita en períodes de vacances. A l'eixida de tramuntana hi ha la inscripció següent: IOSSEPH PUYCARBO 1706.</p> | 41.8708500,2.1478700 | 429286 | 4635788 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 53743 | Tarradellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tarradellas | <p>AADD. (1999). Noticiari. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Tarradellas. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII-XIX | Actualment en obres. | <p>Masia de planta quadrada coberta a dues vessants i amb un cos de galeries adossat a la part de migdia. En aquest sector hi ha un petit portal; la part de baix és destinada a corrals i a nivell del primer pis hi ha l'entrada principal a la casa, la qual és construïda aprofitant el desnivell. El pis superior es troba en desús perquè es troba en un estat de seguretat molt precària. La casa conserva una bonica cabanya a l'era, la qual està semi-derruïda, i el portal que condueix a l'horta és d'arc deprimit. En aquest mateix indret hi ha una masoveria, avui abandonada. És construïda amb pedra i bigues de roure. Els elements de resalt són de pedra picada.</p> | 08129-9 | Zona de la Vall | <p>Antiga masia del terme i parròquia de Muntanyola que trobem esmenada en el fogatge d'aquest nucli de l'any 1553. Fou ampliada i reformada als s XVII i XVIII i avui, degut al despoblament del món rural es troba en un estat força dolent de conservació, malgrat ésser habitada en part. L'edifici conserva altres dates inscrites en diverses llindes de portes i finestres, entre elles:1681, 1704: finestra posterior de la Casa Tarradellas 1700 (portal de l'horta). I l'any 1999 va ser fruit d'un robatori.</p> | 41.8737900,2.1555500 | 429926 | 4636108 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53743-foto-08129-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53743-foto-08129-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La gent del poble recorda que la casa fou refugi del bisbe de Vic durant la guerra civil espanyola. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 53744 | Serra-Rica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-rica | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Serrarica. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Informació oral: Àngel Roig i Carme Juárez. http://www.turismerural.com/casarural/osona-sud/serrarica</p> | XVII-XIX | Restaurada. | <p>Edifici civil que havia conformat una masia de grans dimensions. El cos principal està format per un edifici de tres plantes i golfes de planta rectangular i coberta a dues vessants, la vessant de migdia és més prolongada i és a la part on es fa visible un nou tram constructiu de la casa. A la part dreta de migdia sobresurt un cos més baix, que és per on té lloc l'entrada a la casa mitjançant un bonic portal adovellat on es conserva gravat IHS 1608 i diversos símbols geomètrics en forma estelar, que ens condueix al barri, espai descobert i enllosat i a l'accés actual al mas. Per la part posterior també es pot accedir a l'edifici entrant per un terrat i accedint directament a la sala principal del mas, i es creu que aquest segon accés hauria estat el principal. El portal actual d'entrada a la casa es troba al mur de ponent, dins aquest espai. Al davant s'hi distribueixen diverses dependències destinades al bestiar, avui inexistent. Davant del portal del barri hi ha un cobert de grans dimensions i poc més avall l'antiga pahissa, actualment aquests espais han estat restaurats i destinats al turisme rural. El material constructiu bàsic és la pedra, aquesta, de petites i mitjanes dimensions i de procedència local . Cal remarcar boniques finestres conopials als pisos superiors i les nombroses llindes i brancals conservats, alguns dels quals gravats amb dates d'època moderna i contemporània, on destaca una finestra situada a la part posterior, a la zona del barri, amb la marca dels Àustria. Als inicis la construcció principal estava formada per una torre de planta rectangular i tres pisos conservats, de la que en resta bona part de l'estructura, situada a l'interior del mas i una finestra romànica al pis superior. Aquesta només és visible des de l'interior i està formada per una doble obertura d'arc de punt rodó. L'estructura actual conserva bona part del mas original. Aquest s'estructura a partir d'un pis inferior amb els annexes ramaders, el primer pis amb la sala, un petit oratori ara sense culte i una galeria o pahissa, ara coberta. A l'interior es conserven nombrosos elements arquitectònics del mateix mas, destaca una llar de foc, diversos festejadors, així com alguns amagatalls emprats en els diversos conflictes bèl·lics que van afectar al país. Actualment el mas té diversos equipaments coneguts com el Freixer, l'Eugueda i Sobrevolta, dedicats al turisme rural.</p> | 08129-10 | Muntanyola | <p>Casa inclosa dins la demarcació del Castell de Muntanyola, del qual en tenim notícies del segle XI; coneguda com el mas Serra. Aquest edifici es troba ubicat en la formació rocosa sobre la llera esquerra de la riera de Muntanyola, al peu del principal camí ral i en un punt geogràfic estratègic a prop de la parròquia de Muntanyola i no massa lluny de la moderna urbanització de Fontanelles. En un inici la construcció principal estava formada per una torre de planta rectangular i tres pisos conservats, de la que en resta bona part de l'estructura, situada a l'interior del mas i una finestra romànica al pis superior. Més tard s'afegí el mas, que preserva bona part dels elements estructurals bàsics. Un pis inferior amb els annexes ramaders, el primer pis amb la sala, un petit oratori ara sense culte i una galeria, ara coberta. En un moment incert, possiblement ja en època moderna, aquest mas adoptà el topònim de Serra-Rica, amb el que es coneix actualment. Així el mas SERRARICHA el trobem esmentat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola, fou reformat i ampliat al s. XVII, com indica la dovella central del portal del barri (1608), amb diverses ampliacions a partir del segle XVII. Així consten obres generals al 1777, a partir de les llindes conservades, i més tard al s. XIX. Es té constància que els francesos cremen el mas al 1808, i són nombroses les reformes posteriors que es realitzaren al mas com ho indiquen les diverses dates gravades en llindes i brancals (1881). Destaquen les obres de 1868 a la bassa i ampliació de corts, i al 1880 amb més annexes ramaders. A finals del segle XIX la casa i propietat fou de la família Gavisans, per després de diverses vicissituds passà a ser de la família Barata i actualment és de Àngel Roig i Carme Juárez, que l'han restaurat i fet habitable.</p> | 41.8725900,2.1783400 | 431816 | 4635957 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53744-foto-08129-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53744-foto-08129-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53744-foto-08129-10-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El mas fou cremat en el decurs de la guerra del francès (1808) moment en què va desaparèixer el seu arxiu documental. | 92|93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 53745 | Capella de Sant Pere del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-del-castell | <p>AADD. (1986). Muntanyola. Gran Geografia Comarcal (Osona i Ripollès)- Barcelona: 102 GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Pere del Castell, os. 200' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92. TORRENT, C. (1982). Sant Pere del Castell de Muntanyola. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII-XIX | Tot i que la capella és d'una sola nau, aquesta es troba dividida en dos pisos, i és en el segon pis on es conserva part de la coberta amb volta de creueria. | <p>Edifici de tradició religiosa formada per una capella de nau única sense absis i amb la capçalera orientada a llevant, amb un òcul a la part de ponent. El portal es troba a migdia i la sagristia sobresurt a la part esquerra de la nau. Tota l'estructura es troba coberta amb volta de creueria. La capella ha perdut la seva funció original i ha estat dividida verticalment en dos pisos. Al mur de migdia, per l'exterior, s'hi ha construït una escala que dóna a nivell del primer pis amb un portal que amb llinda de roure amb una inscripció perduda. A més de l'òcul de ponent, hi ha una altra obertura rectangular al mur de migdia i a llevant.</p> | 08129-11 | El Castell de Muntanyola | <p>Capella situada a pocs metres del mas que va substituir l'antic castell de Muntanyola, enderrocat pel terratrèmol de 1448. Les primeres notícies de la capella, dedicada a Sant Pere, daten del 1023, quan arran d'un plet uns testimonis juraren haver estat presents quan Guillem de Montcada i el seu germà Ramon ardiaca varen donar al seu altre germà Bernat (documentat com 'Bernado Ruvirensi' al 1022) tots els drets que tenien i devien tenir a Súria. Segons els testimonis, la donació havia tingut lloc a l'església de Sant Pere de Muntanyola, esmentada com 'in ecclesia Sancti Petri de Montaniola' que era l'església del Castell. Cap al 1300, consta que Guillem de Castell va fundar un benefici a l'església de Sant Pere. Fou reedificada al s. XVII, quan es va refer també el portal de migdia i al XIX (1824); és fàcil que s'hi perdés el culte, ja que aquesta data correspon al portal de migdia situat al primer pis, per tal d'emprar el recinte com a dependència agrícola.</p> | 41.8787400,2.1691400 | 431059 | 4636647 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53745-foto-08129-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53745-foto-08129-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53745-foto-08129-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|102|94 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||
| 53746 | Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/subirana | <p>AADD. (1998). Muntanyola. Revista trimestral n. 14. setembre 1998. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6 IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Subirana. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | Recentment deshabitada, víctima d'espolis fortuïts. | <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular coberta a dues vessants i construïda aprofitant el desnivell del terreny conegut com can Sobirana, Subirana o Subiranes. La façana és orientada a migdia i té un bonic portal adovellat. Al primer pis i al segon, presenten finestres decorades amb motllures gotitzants. La masia es troba en un estat d'abandó; bona part dels annexes presenten la teulada ensorrada. A tramuntana, on coincideix amb el primer pis de l'edificació, hi ha un portal d'arc convex al qual s'accedeix mitjançant una escala exterior. En aquesta part hi ha un cos adossat i cobert a una sola vessant. La masia es troba abandonada i immersa en el complex laberint de la Urbanització de Fontanellles.</p> | 08129-12 | Urbanització de Subirana | <p>Antiga masia que trobem registrada en el fogatge de 1553 del terme i parròquia de Muntanyola; consta com el mas d'en Serra Sobirana. El sector de Muntanyola s'estén per la serra de Muntanyola, que tanca per ponent la Plana de Vic, i la vall compresa entre aquesta serra i la que limita amb L'Estany, entre els masos Vall i Postius. En Genís de Vilavendrell, com consta en el cadastre de 1767, també era propietari del mas Subirana, on vivia Isidre Capdevila com a masover i jornaler; aquest mas constava de 98 quarters i 1/24 d'altre repartits en 8 i 12/24 quarters de sembradura (de primera a tercera qualitat), 2/24 d'horta, 6/24 quarters de boiga, 23 quarters de bosc, 57 quarters de pastura de diversa qualitat i 8 i 17/24 quarters de rocals. Aquest terme confronta a llevant amb el mas Fontanelles, a migdia amb el terme de Tona i a ponent i tramuntana amb el mas Vilavendrell.</p> | 41.8611600,2.1753300 | 431554 | 4634690 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53746-foto-08129-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53746-foto-08129-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53746-foto-08129-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest mas dóna nom al barri de Sobiranes o Sobirana. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc