Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53743 | Tarradellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tarradellas | <p>AADD. (1999). Noticiari. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Tarradellas. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII-XIX | Actualment en obres. | <p>Masia de planta quadrada coberta a dues vessants i amb un cos de galeries adossat a la part de migdia. En aquest sector hi ha un petit portal; la part de baix és destinada a corrals i a nivell del primer pis hi ha l'entrada principal a la casa, la qual és construïda aprofitant el desnivell. El pis superior es troba en desús perquè es troba en un estat de seguretat molt precària. La casa conserva una bonica cabanya a l'era, la qual està semi-derruïda, i el portal que condueix a l'horta és d'arc deprimit. En aquest mateix indret hi ha una masoveria, avui abandonada. És construïda amb pedra i bigues de roure. Els elements de resalt són de pedra picada.</p> | 08129-9 | Zona de la Vall | <p>Antiga masia del terme i parròquia de Muntanyola que trobem esmenada en el fogatge d'aquest nucli de l'any 1553. Fou ampliada i reformada als s XVII i XVIII i avui, degut al despoblament del món rural es troba en un estat força dolent de conservació, malgrat ésser habitada en part. L'edifici conserva altres dates inscrites en diverses llindes de portes i finestres, entre elles:1681, 1704: finestra posterior de la Casa Tarradellas 1700 (portal de l'horta). I l'any 1999 va ser fruit d'un robatori.</p> | 41.8737900,2.1555500 | 429926 | 4636108 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53743-foto-08129-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53743-foto-08129-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La gent del poble recorda que la casa fou refugi del bisbe de Vic durant la guerra civil espanyola. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53745 | Capella de Sant Pere del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-del-castell | <p>AADD. (1986). Muntanyola. Gran Geografia Comarcal (Osona i Ripollès)- Barcelona: 102 GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Pere del Castell, os. 200' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92. TORRENT, C. (1982). Sant Pere del Castell de Muntanyola. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII-XIX | Tot i que la capella és d'una sola nau, aquesta es troba dividida en dos pisos, i és en el segon pis on es conserva part de la coberta amb volta de creueria. | <p>Edifici de tradició religiosa formada per una capella de nau única sense absis i amb la capçalera orientada a llevant, amb un òcul a la part de ponent. El portal es troba a migdia i la sagristia sobresurt a la part esquerra de la nau. Tota l'estructura es troba coberta amb volta de creueria. La capella ha perdut la seva funció original i ha estat dividida verticalment en dos pisos. Al mur de migdia, per l'exterior, s'hi ha construït una escala que dóna a nivell del primer pis amb un portal que amb llinda de roure amb una inscripció perduda. A més de l'òcul de ponent, hi ha una altra obertura rectangular al mur de migdia i a llevant.</p> | 08129-11 | El Castell de Muntanyola | <p>Capella situada a pocs metres del mas que va substituir l'antic castell de Muntanyola, enderrocat pel terratrèmol de 1448. Les primeres notícies de la capella, dedicada a Sant Pere, daten del 1023, quan arran d'un plet uns testimonis juraren haver estat presents quan Guillem de Montcada i el seu germà Ramon ardiaca varen donar al seu altre germà Bernat (documentat com 'Bernado Ruvirensi' al 1022) tots els drets que tenien i devien tenir a Súria. Segons els testimonis, la donació havia tingut lloc a l'església de Sant Pere de Muntanyola, esmentada com 'in ecclesia Sancti Petri de Montaniola' que era l'església del Castell. Cap al 1300, consta que Guillem de Castell va fundar un benefici a l'església de Sant Pere. Fou reedificada al s. XVII, quan es va refer també el portal de migdia i al XIX (1824); és fàcil que s'hi perdés el culte, ja que aquesta data correspon al portal de migdia situat al primer pis, per tal d'emprar el recinte com a dependència agrícola.</p> | 41.8787400,2.1691400 | 431059 | 4636647 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53745-foto-08129-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53745-foto-08129-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53745-foto-08129-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|102|94 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||
| 53793 | El Molí de Puigcarbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-puigcarbo | <p>AADD. (2000). Muntanyola. Revista trimestral n.21. juny 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6 PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Edifici format per una construcció quadrangular que presenta una planta de petites dimensions organitzada en tres nivells diferenciats. Un primer nivell inferior, a tocar del la riera de Muntanyola, està format per una petita obertura semicircular i adovellada; un segon nivell està format per una planta baixa amb accés a la façana oest i dues petites obertures laterals; i un tercer nivell està format per una primera planta organitzada en una petita terrassa, assentada per dos pilars a la base, i quatre obertures disposades en les tres façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents accessos, deixant un espai lliure entre l'accés a la casa i l'espai sobre el torrent que és utilitzat com a hort. Aquesta construcció es basa en la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles de l'estructura com element de reforç. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal i la façana sud presenten un enguixat senzill, mentre que a les altres dues façanes la pedra apareix repicada. La distribució de la façana principal és força modesta, una petita porta d'accés 1'60 m d'altura amb llindes a la part superior com a únic element decoratiu destacable, i dues petites finestres situades al primer pis obertes amb posterioritat.</p> | 08129-59 | Zona de la Vall | <p>Molí situat a la capçalera de la riera de Muntanyola, juntament amb el molí de la Riera, ubicat més amunt. Segurament es tracta d'un molí fariner, propietat de Puigcarbó o la Riera. Aquest gran mas, fou aixecat per un germà de Guillem de Muntanyola i, per tant, amb drets senyorials sobre l'ús del molí i la seva explotació, que aprofitaria les aigües d'aquesta riera a mig baixant cap a la pla de la Vall de Muntanyola. A Muntanyola es documenta la presència de molins des del segle XII; amb tot no serà fins a l'època moderna que la Riera de Muntanyola presentarà una explotació intensiva dels seus recursos hidràulics. Aquesta activitat es deuria exhaurir a inicis d'època contemporània, quan deixen d'aparèixer a la documentació. Respecte la història contemporània, tenim que Salvador Padrós i Casals, que era pastor de la Granoia, es casa amb Josefa Rusquellas i Serra, i després de viure a cal Gira van anar a viure al molí de Puigcarbó.</p> | 41.8706600,2.1511500 | 429558 | 4635764 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53793-foto-08129-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53793-foto-08129-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53793-foto-08129-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Hi ha l'escrit dels Goig a llaor dels Padrós que parla d'aquet molí: (AADD. (2000). Muntanyola. Revista trimestral n.21. juny 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6) Només queda un munt de runa Del molí de Puigcarbó Ni una embosta, ni una engruna Ni un gemec en cap racó. Ni l'empenta de la bassa Ni el somriure de les flors | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53818 | Pla del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-vilar | <p>AADD. (2002). Noticiari. Revista trimestral n.29. estiu 2002. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 12.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici de planta baixa construït al Pla del Vilar. Tot i que bona part de la coberta es troba perduda, aquesta era a doble vessant i orientada d'est a oest, de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. En aquesta planta baixa es conserva la distribució interior original amb la presència de la cuina, el menjador i diverses estances i habitacions amb restes de la pintura i l'arrebossat. Les obertures estan obertes a la façana principal, ja que han estat espoliades; resten dues portes petites obertes al mur original; on al costat hi havia una porta antiga reconvertida en finestra i actualment espoliada. Tota l'estructura està arrebossada, i la llinda i el brancal del costat nord encara podrien conservar-se sota l'arrebossat del mur actual. Té una altra finestra al tram sud de la façana que podria haver estat una porta petita; conserva els brancals de pedra.</p> | 08129-84 | Zona del Pla del Vilar | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agrícola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas, però, no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'Edat Moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.9262100,2.1122700 | 426395 | 4641964 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53818-foto-08129-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53818-foto-08129-84-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Cessió del Pla del Vilar. Es té previst la cessió a favor del municipi per part del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya de la masia Pla del Vilar per dur-hi a terme les activitats que consideri convenients i amb la participació de les associacions i entitats que es considerin. En principi es preveuen accions educatives i de coneixement del medi natural, i per més endavant un pla d'aprenentatge. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53769 | Buenos Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/buenos-aires | <p>AREVALO, F.; BRUNELLS, I. (1997). Muntanyola. Revista trimestral n. 9. juny 1997. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 22. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XIX-XX | <p>Masia de petites dimensions orientada est-oest i assentada sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta principal amb dues finestres per banda, de dimensions similars i reixades, i dues obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades. Costa una placa on es pot llegir BUENOS AYRES.</p> | 08129-35 | Muntanyola | <p>La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera és força recent; el topònim, la fàbrica i dimensions de la casa semblen situar-la en un moment indeterminat d'època contemporània. Tal i com està ara i per la documentació conservada tant dels cadastres com del bisbat de Vic, aquest mas no seria posterior al s. XIX. A la façana principal, les obertures conservades presenten llindes gravades amb antropònims com Buenos Ayres, d'atribució dubtosa dels quals no s'han pogut establir paral·lels, tot i que es creu que va pertànyer a un indià que havia fet fortuna a sudamèrica i s'havia establert a Muntanyola. Aquest edifici, abans de ser l'actual ajuntament, havia estat l'escola pública de Muntanyola, en la postguerra i franquisme, fins que als anys 60 tancaren i els nens anaren a les veïnes poblacions de Santa Eulàlia de Riuprimer o Tona. La primera escola fou al Vilar de Múnter, després va ser a Bons Aires, actual ajuntament. Aleshores el pis de baix estava dividit en dues parts, una era escola i l'altra ajuntament, i al pis de dalt hi vivia la mestra. De Múnter pujaven 17 nens que, juntament amb els de Muntanyola, feien un total de 40 o 50 alumnes. La majoria es portava el dinar i se'l menjaven a Cal Campaner. Això als anys 20 i 30 del segle XX, moment en què les mestres també havien estat allotjades al Sagarell. Després de Muntanyola s'anava a Malla i als 17-18 anys s'anava a Múnter de 8 a 10 del vespre amb Mn. Ramon Comas.</p> | 41.8794600,2.1786000 | 431845 | 4636719 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53769-foto-08129-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53769-foto-08129-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53769-foto-08129-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53856 | Arxiu de Pau Vilardell de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-pau-vilardell-de-muntanyola | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XV-XIX | <p>Es conserva part de l'arxiu personal de Pau Vilardell de Muntanyola. Es tracta d'un recull d'actes notarials formats per una unitat documental en paper del segon terç del segle XVII i dels diversos actes de patrimoni del 1629 al 1635. Aquests documents estan vinculats a la figura de Pau Vilardell, hereu del mas Vilardell cap el segle XVII, de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Aquest fons es troba recollit a l'Arxiu Episcopal de Vic dins els fons personals o patrimonials de diversos personatges osonencs.</p> | 08129-122 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>El mas Vilardell és un dels masos més antics documentats al municipi de Muntanyola; es troba situat a la baga de Muntanyola, sobre la riera que porta el mateix nom, i conserva abundant documentació moderna i contemporània del mas i els seus habitants a través dels arxius religiosos, com és el fons de l'arxiu episcopal de Vic i l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||
| 53857 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-17 | XIX.XX | <p>Fons documental de formació recent on s'hi conserven els documents generats per la mateixa administració municipal i on també es recullen altres testimonis documentals del municipi des de mitjan segle XX. Aquest conjunt presenta dos fons documentals diferenciats dins la documentació pròpiament municipal, principalment formats per la documentació del Jutjat de Pau i la del Registre Civil. El fons municipal es divideix en: l'Administració general de comptes i manaments documentada a partir de 1900 fins a l'actualitat; Obres i Urbanisme des de 1980; el Diari d'Intervenció d'Ingressos des del 1931; els Llibres d'Actes des de 1902; Comptabilitat i Hisenda des de 1853. Un altre conjunt documental tracta el tema de la Sanitat des de 1950. Un apartat de seguretat pública que comprèn des del Servei militar i quintes fins a la instrucció pública, i que es troba documentat a partir del 1903. Un altre volum documental recull el tema de les Eleccions Municipals, sobretot a partir de 1977, en endavant. També es tracten aspectes generals sobre la població: el padró municipal d'habitants des de 1980, els diversos certificats emesos des de 1972. Un altre conjunt important el forma el Jutjat de Pau, documentat des del 1884, junt a la correspondència vària tramesa des de 1948. L'arxiu municipal també consta d'un petit fons fotogràfic variat amb imatges sobre el municipi, els seus indrets i elements arquitectònics; i també alguns aspectes de la vida quotidiana i rural, tot i que hi manca un fons cultural.</p> | 08129-123 | Ajuntament de Muntanyola | <p>L'arxiu municipal de Muntanyola és un fons documental força modern, amb documents que no reculen de mitjans del segle XIX, concretament fins al 1840, moment de la definitiva creació dels municipis moderns. Aquest fet s'ha de relacionar amb les característiques del propi municipi i la seva història i la fragmentació que ha sofert tot aquest territori des dels seus inicis, amb una dualitat parroquial formada per la parròquia de Sant Esteve Múnter i la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, la dualitat castral dels Castells de Muntanyola i de Múnter i la forta presència del Monestir de l'Estany. En temps moderns, el municipi constava com agregat de Santa Eulàlia de Riuprimer, depenent en gran mesura d'altres poblacions veïnes com Tona i Malla. La gran dispersió de la població en diferents masos i parròquies va portar a la disgregació de les fonts documentals a mans eclesiàstiques i a particulars i va dificultar la creació d'un fons unitari.</p> | 41.8794600,2.1786000 | 431845 | 4636719 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
| 53858 | Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-munter | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XI-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Múnter es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Es conserven 67 unitats documentals en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1300 al 1960 del segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que és un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1552-1885. 3 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1598-1726. 1 unitat; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Múnter entre el 1565 i el 1906. 5 unitat documental; paper; volum. Defuncions entre 1750 i 1910 en 2 unitats documentals. Les celebracions i aniversaris entre 1753 i 1878 en 2 unitats. L'administració de l'obra entre 1687 i 1845, en 3 unitats; Les nombroses visites pastorals entre 1687 i 1668 en 2 unitats paper. Les diverses Consuetes del segle XVII: 1599 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documentació referent a Comptes i factures, entre 1501-1909, i conservades en una 4 unitat documental; paper; volum. Com també un inventari parroquial del 1801. Llevadors de rendes apuntats entre 1601 i 1900. 3 unitats documentals; paper; volum i lligall. Les fundacions i causes pies del 1588 al 1820 organitzat en 2 unitats documentals. La correspondència del 1806 al 1871 en 1 unitat documental. La documentació de diverses confraries: La del Roser, la de Nostra Senyora de la Candela i la de Sant Isidre entre 1592 i 1816 en 4 unitats documentals. La de Nostra Senyora de la Candela en tres unitats documentals més. Documents associats a l'administració vària notarial i datats d'entre el 1601 a 1900 en 2 unitats documentals; paper; volum. Els manuals notarials de 1332 a 1662 en 11 unitats documentals. Els diversos capítols matrimonials de 1337-1807, organitzats en 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1337-1943. 7 unitats documentals; paper; volum i lligall. Actes notarials del 1366 al 1736 en una unitat documental; paper; lligall. Un altre bloc de Registre de documents del 1701 al 1800 en una altra unitat documental; així com la Vària Notarial de 1737 a 1824 en dos unitats documentals. I pergamins del 1300 al 1608.</p> | 08129-124 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>L'arxiu paroquial de Sant Esteve de Múnter és fruit de la documentació recollida de l'església parroquial que porta el mateix nom. En origen el conjunt es va formar a la zona de Múnter, pronunciada com a Munta, apareix documentat al 929 com a villa de Montari, i en altres documents com a Motabri. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigit abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Aquests, a mitjan segle XIII eren de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, i després passaren als Montcada i a partir del 1293, a la família Brull. Per successió familiar, al segle XV, passaren als Alta-riba de Riudeperes i als seus descendents, nomenats comtes de Múnter al 1698. Actualment, encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. L'església de Sant Esteve de Múnter fou renovada al segle XII i transformada, amb elements barrocs, al segle XVII. Té encara l'absis romànic ben conservat i també una bona part dels murs de la nau i la base del campanar. Del castell situat sobre el mas del Castellar, resten alguns paraments del segle XIII. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53858-foto-08129-124-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53859 | Arxiu Parroquial de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XI-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Es conserven 114 unitats documentals en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1101 al 1960 del segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que és un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1496-1890. 9 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1764-1960. 5 unitats; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Muntanyola entre el 1568 i el 1941. 8 unitat documental; paper; volum. Vària Sacramental entre 1779 i 1947, en 3 unitats documentals. Les celebracions i aniversaris entre 1643 i 1914 en 7 unitats. L'administració de l'obra entre 1643 i 1914, en 7 unitats; Les nombroses visites pastorals entre 1693 i 1690 en 5 unitats paper. Les diverses Consuetes del segle XVII: 1605-1957 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documentació referent a Comptes i factures, entre 1601-2000, i conservades en una 2 unitat documental; paper; volum. Llevadors de rendes apuntats entre 1601 i 1959. 5 unitats documentals; paper; volum i lligall. Les fundacions i causes pies del 1601 al 1890 organitzat en 5 unitats documentals. La correspondència del 1720 al 1972 en 3 unitats. El Cens Parroquial del 1701 al 2000 en 1 unitat documental. La documentació de diverses confraries: la del Bací de les Ànimes (1707-1959), la del Roser (1716-1928) i altres en 12 unitats, i dels anys 1693 a 1960. (12 unitat documental; paper; volum). Documents associats als Manuals notarials i datats d'entre el 1345 a 1724 en 13 unitats documentals; paper; volum. Els diversos capítols matrimonials de 1538-1666, organitzats en 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1648 i 1800. 1 unitats documental; paper; volum i lligall. Vària notarial amb una cronologia que comprèn del 1701 al 2000. s. XVIII-XIX. 1 unitat documental; paper; lligall. Així com un registre de documents del 1101 al 170, en una unitat documental, i tres unitats en vària notarial del 1401 al 2000, i una unitat de pergamí del 1255 al 1590.</p> | 08129-125 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>L'arxiu paroquial de Sant Quirze de Muntanyola és fruit de la documentació recollida de l'església parroquial que porta el mateix nom. L'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita es troba a 807 m d'altitud, dalt de la serra, però abocada a la vall interior del terme. Aquesta església ja existia al 938 i fou renovada i consagrada de nou al 1177. L'església actual fou totalment reconstruïda al 1727, sense que s'endevini cap element visible de l'església anterior. Formen part del conjunt la col·lecció de retaules dels tallers Rai Gros de Vic, i també el retaule major fet per un mestre italià Lorenzo Mercanti el 1809. El conjunt fou restaurat des del 1989 per la Diputació de Barcelona. D'aquesta zona destaquen els masos de Tresserra, Fontanelles, Serra-Rica, Vilavendrell, Puigllat, la Vall, la Roca, la Riera, l'Aliberch i el Castell, així com el Dalmau.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53859-foto-08129-125-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53908 | Arxiu del monestir de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-monestir-de-lestany | X-XX | No està catalogat en la seva totalitat. | <p>En aquest arxiu es conserva abundant documentació referent a Muntanyola, sobretot a partir del segle XII, al tractar-se d'una de les propietats del mateix monestir. El Castell de Muntanyola i el seu terme castral entraren a la baixa edat mitjana a formar part de l'òrbita del monestir de l'Estany i aquesta vinculació és encara present avui en dia. Destaca el Capbreu i altres documents referents als límits i afrontaments amb Muntanyola. Conjunt documental que resta pendent de catalogació i estudi.</p> | 08129-174 | Monestir de l'Estany | <p>El monestir de Santa Maria de l'Estany situat al nucli de la població de l'Estany, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080 i el seu claustre és una de les joies del romànic Català. En les antigues dependències abacials hi ha el museu on es mostra un conjunt d'objectes, alguns pertanyents al monestir i d'altres que els veïns del poble hi han aportat. En una de les sales es guarda l'arxiu amb documentació des del segle XI del monestir que sés testimoni de la seva llarga història. Actualment bona part de l'arxiu documental també es guarda a les dependències de l'arxiu del Bisbat de Vic.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53908-foto-08129-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53908-foto-08129-174-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53875 | Pont de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-laliberch | XIV-XVIII | <p>Pont format per un ull d'arc escarser fet amb pedra local, de petites dimensions i ben desbastada. L'arc reposa en uns pilars fets amb la mateixa tècnica constructiva amb el basament en pedra i part del parament, tant d'aigües amunt com d'aigües avall, en pedra lligada amb argamassa. Tota l'estructura es troba coberta per l'abundant vegetació de ribera, tant característica dels torrents afins a la Riera de Muntanyola i de la mateixa riera, que dificulta la visualització total del pont i la seva fàbrica. La solera també es troba coberta de terra i vegetació i no conserva cap barana ni sistema de protecció.</p> | 08129-141 | Muntanyola | <p>Segons la tradició oral, és el pont més antic del municipi i per ell hi passava el camí ral que pujava per la banda de Santa Eulàlia de Riuprimer, tot i que de ben segur hi hauria algun altre pont que també travessés la riera de Muntanyola per després accedir cap a Cal Ros i el Vilardell. D'aquest pont cal destacar l'arc de punt rodó amb volta de pedra que conserva i la seva factura unitària, tot i les nombroses reparacions que solen tenir aquest tipus d'obra civil.</p> | 41.9009300,2.1839100 | 432308 | 4639099 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquesta estructura es troba situada paral·lela a l'actual carretera que puja de Santa Eulàlia de Riuprimer, en un replà on hi ha uns contenidors, davant de l'Aliberch, però a l'altre costat de la carretera. | 94|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53887 | Pou del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-camp | XVI-XX | <p>Pou de planta circular que es troba situat en un camp sota el mas El Camp, a peu del camí que porta a la Fàbrega i la Franquesa. Aquesta estructura amida 1'5 m de diàmetre interior, 6 m de perímetre exterior i les parets exteriors tenen una alçada de 1'6 m. Està bastit amb pedres de mida mitjana i variada, poc desbastades i lligades amb argamassa o morter de calç; l'estructura presenta una coberta a una vessant de teula aràbiga. La zona d'accés és poc visible, ja que dóna a l'interior del camp sembrat i està cobert per abundant vegetació i argelagues.</p> | 08129-153 | Múnter | <p>Estructura construïda per esdevenir una font de captació d'aigua secundària del mas el Camp. Aquest gran mas té una important bassa construïda i un sistema de captació d'aigües pluvials. Aquest pou permet captar aigua subterrània vinculada als veïns torrents de la riera de Múnter. Aquest element es troba situat al mig d'un camp sota el mas. Es tracta d'un pou que presenta una factura d'època moderna i que es conserva en bones condicions, a excepció d'algun element puntal. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època moderna ,moment de gran activitat econòmica agrícola-ramadera a la zona de Múnter.</p> | 41.8765900,2.2105800 | 434496 | 4636376 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53887-foto-08129-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53887-foto-08129-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53901 | Presa de la Caseta d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-la-caseta-den-serra | XX | <p>Presa edificada sobre el torrent del Castell de Muntanyola, més amunt de la Caseta d'en Serra. Aquesta estructura, de grans dimensions està construïda amb ciment i encofrat i contenia les aigües del riu per tal de facilitar el seu aprofitament. Es tracta d'una obra de fàbrica complexa construïda transversalment al curs d'aigua per tal d'elevar-ne el nivell i fer-ne ús comunitari.</p> | 08129-167 | Torrent del Castell de Muntanyola. | <p>Aquesta estructura doncs, s'ha de relacionar amb la necessitat de captació d'aigua al municipi del Muntanyola a mitjan segle XX, aquesta sempre canalitzada a través de la Riera de Muntanyola.</p> | 41.8805000,2.1692700 | 431072 | 4636842 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||
| 53902 | Presa de Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-tresserres | XX | <p>Presa edificada sobre la riera de Muntanyola, a sota el mas Tresserres. Aquesta estructura, de grans dimensions està construïda amb ciment i encofratper tal de facilitar el seu aprofitament. Es tracta d'una obra de fàbrica complexa construïda sobre el curs d'aigua per a usos particulars.</p> | 08129-168 | Mas Tresserres. Urbanització de Fontanelles. | <p>Construcció relacionada amb les necessitats de captació d'aigua de la zona, sobretot dels masos Vilafort i Tresserres a inicis mitjan segle XX, en aquest cas canalitzada a través de la Riera de Muntanyola des de la seva conca de recepció.</p> | 41.8570400,2.1570400 | 430032 | 4634247 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53902-foto-08129-168-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53861 | Festa de l'Arbre i la fira de la Natura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-i-la-fira-de-la-natura | XX | <p>Aquesta fira, juntament amb la Festa en honor a Sant Isidre (15 de maig) i la Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita (16 de juny), conforma la celebració col·lectiva i popular més important del municipi. Aquesta iniciativa, de factura recent, es celebra al març (canviant de cap de setmana depenent de les edicions) i ha incentivat la socialització de bona part dels habitants. No és, per tant, casualitat que aquesta festa principal sigui, precisament, la Festa de l'Arbre; és una forma molt clara de deixar constància de què es vol fer un creixement sostenible d'un entorn bàsicament boscós. Si hi ha alguna cosa que precisament diferencia Muntanyola d'altres pobles petits, és això últim: el seu paisatge, el seu entorn, el contacte amb el medi que l'envolta, el respecte a la natura i la integració amb ella. La festa de l'Arbre i la fira de la Natura és, a dia d'avui, una festa consolidada. Les activitats es centren en l'establiment de paradetes de productes naturals, organització d'excursions per la natura, una fira ramadera, xerrades i taules rodones; així com l'elaboració de diversos menjars populars (xocolatades, esmorzars amb vedella) i concerts. Al 2007, entre les activitats hi va haver una primera trobada de pastors, el segon concurs de tal·la i esbrancada d'arbres i una demostració de tir amb arc.</p> | 08129-127 | Muntanyola | <p>Celebració de recent establiment a partir d'una iniciativa municipal. A causa de l'alt grau de dispersió dels habitatges en urbanitzacions i masos aïllats, i per tal de motivar la cooperació i la socialització dels habitants de Muntanyola, així com atreure públic, des de 1997 es porta a terme la Festa de l'Arbre i la Fira de la Natura. Les primeres dades de població es remunten a finals del segle XV, quan el terme, aleshores format per bona part de les terres dels actuals municipis que l'envolten, tenia unes 32 famílies. Aquest nombre s'incrementà fins a 41 al llarg del segle XVI i a principi del segle XVII, ja hi havia uns 238 h. Al començament del segle XVIII, la població era pràcticament la mateixa que cent anys enrere, però des d'aleshores experimentà un cert increment, tot i que no és fins al començament del segle XIX que es donen els màxims ritmes de creixement. Actualment la població passa per un creixement sostenible, però la cohesió social només serà factible a partir d'iniciatives d'aquest tipus.</p> | 41.8779100,2.1777300 | 431771 | 4636548 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53861-foto-08129-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53861-foto-08129-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53897 | Festa Major de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-munter | <p>Aquesta Festa Major és força celebrada pels habitants de la zona de Múnter. Es tracta d'una festa de caire tradicional realitzada a l'entorn de la parròquia de Sant Esteve de Múnter. Els actes, tot i que repartits en més d'un dia, solen ser freqüentats pels mateixos parroquians i habitants de la zona i municipis veïns (sobretot Tona i Malla). En les diverses celebracions, els actes religiosos són els que hi tenen major cabuda, tot i que també hi ha espectacles pels infants i ball.</p> | 08129-163 | Zona de Múnter. | <p>La festa major de Múnter es feia al 26 de desembre, per Sant Esteve però es va canviar al 3 d'agost, dia del Cos de Sant Esteve pel fred i perquè la gent gaudís més de la festivitat. La seva realització està vinculada a la dualitat parroquial del mateix municipi i a l'orografia de la zona, que ha dotat la zona de Múnter d'una especificitat i autonomia pròpia.</p> | 41.8784000,2.1774800 | 431751 | 4636602 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||||
| 53898 | Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p>AADD. (1998). Muntanyola. Revista trimestral n. 13. juny 1998. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. AADD. (2001). Muntanyola. Revista trimestral n.25. juny 2001. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8. AMADES, J. (1950). Costumari Català. Vol. I. Barcelona.</p> | <p>La Festa de Sant Quirze és força celebrada pels habitants de la zona de Muntanyola esdevenint la principal festa major del municipi. Es tracta d'una festa de caire tradicional realitzada a l'entorn de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola celebrada els dies 15,16 i 17 de juny. Els actes, repartits en més d'un dia, es centren en actes infantils, jocs japonesos, jocs de cucanya, sardanes i concerts. Documentat des de mitjan segle XX, abans es centrava entorn nombrosos actes religiosos.</p> | 08129-164 | Muntanyola | <p>La Festa Major de Muntanyola té lloc el dia dels patrons de Sant Quirze i Santa Julita. Altres municipis com Calella, Pineda de Mar i Durro també celebren la festa el 16 de juny de Sant Quirze i Santa Julita. El costumari de Joan Amades diu que Sant Quirze és l'advocat de la mandra i el patró dels ganduls. El tenien per protector i per advocat els qui vivien sense treballar, els quals hom diu que cada dia al matí en llevar-se li deien 7 oracions especials per demanar-li que els mantingués la mandra dient: Feina fuig, manda no em deixis, caldera acosta't i que Sant Quirze me la porti. A mitjan segle XX la Festa Major consisita en un repic de campanes, al dia seguent hi havia missa matinal a les 7 h, després ofici i sermó amb l'assistència de les autoritats, i processó. A les 12 hores sardanes i a les 15.30 concert, i 17 hores, sardanes, seguit de l'enlairament del globus i sorteig del cabrit. Actualment els actes són nombrosos i diversos, amb abundants innovacions que canvien cada any. Per la festa major de 1998 es va inaugurar els vestuaris de la zona esportiva i la font. Programa festa major: sardinada, jocs de cucanya, ball de festa major, ofici i arrossada i audició de sardanes.</p> | 41.8784000,2.1774800 | 431751 | 4636602 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||
| 53826 | Creu de la Miranda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-miranda | XVI-XIX | <p>Creu situada prop el Serrat del Vilar, visible des de bona part del municipi per la seva altitud i dimensions. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada d'uns 50 cm., formada per un mur de pedra de petites dimensions, ben desbastades i disposades en filades regulars. Aquesta base està reforçada amb carreus de pedra local lligats amb morter de calç. L'estructura pròpia de la creu, de pedra plana, és de factura senzilla i presenta una secció rectangular ben estilitzada i de traç minimalista formada per diverses peces falcades. La creu està orientada sudoest-nordest i és ben visible a tota la contrada.</p> | 08129-92 | Múnter | <p>És habitual la col·locació de creus o elements senyalitzants al costat dels camins o en punts rellevants del municipi i de certa altitud. Es desconeix si existia una altra creu anterior. Aquesta creu es troba ubicada en el camí que porta des de la Miranda (Vic) a cal Ros de Múnter o el Vilar, i posteriorment cap a Muntanyola o a Múnter, seguint l'antic camí vell de Muntanyola.</p> | 41.8887700,2.2099900 | 434459 | 4637728 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53826-foto-08129-92-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||
| 53827 | Creu de Bons Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-bons-aires | XII-XVIII | <p>Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny, en un petit pla al camí d'accés a l'ajuntament de Muntanyola. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix al terreny natural i aixecada sobre un suport monolític aixecat en un cos construït. La creu, de metall, està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 40 cm., 40 cm d'ample. Està formada per una creu llatina per dos cossos de ferro amb les arestes treballades fent motllura i es troba orientada del sud est al nord oest.</p> | 08129-93 | Muntanyola | <p>Aquest element, per la seva tipologia i morfologia, pot pertànyer a l'època moderna i haver funcionat de forma coetània com a creu de pedró de l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita en època moderna. A grans trets, cal assenyalar que la funcionalitat i ús d'aquesta creu podia haver estat diversa. La seva factura en ferro, poc treballat, i el seu suport poc ornamental la cataloguen més com a creu de padró.</p> | 41.8786300,2.1786100 | 431845 | 4636627 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53827-foto-08129-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53827-foto-08129-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53827-foto-08129-93-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga creu de padró de l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||
| 53862 | Pica a Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-a-santa-maria-de-lestany | XII | <p>Pica d'estructura ovalada i de base circular que presenta un rebaix intern en forma de semicercle on es disposaria l'aigua beneïda. A l'exterior la decoració està formada per un esculpit de línies paral·leles entre elles i que convergeixen al centre inferior de la peça. Aquestes es troben força erosionades i gastades pel pas del temps. Es tracta d'un gran bloc de pedra calcària, ben treballada i de dimensions mitjanes que oscil·len entre 0'5 m per 40 cm. Aquest pilar, de forma hexagonal, es troba situat dins l'església de Santa Maria de l'Estany i ha perdut part de la base, peu o pedestal on aniria encaixada.</p> | 08129-128 | Monestir de Santa Maria de l'Estany | <p>Històricament i associat a la simbologia cristiana, apareixen una sèrie d'objectes d'un marcat ús litúrgic, com és el cas de les piques o beneiteries. Aquestes peces ornamentals i de caire monumental podien presentar diverses morfologies, abarcant des de peces d'orfebreria a peces esculpides amb un tractament més o menys elaborat. Les piques pròpiament de pedra apareixen en un moment indeterminat de l'Alta Edat Mitjana, relacionades amb el poder eclesiàstic i sobretot la litúrgia de la missa. Serà en els segles XIV i XV que es documentaran de forma regular aquests tipus d'elements arquitectònics; tot i això, molt pocs elements estan datats o es poden datar. La pica, originària de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, es troba actualment al monestir de Santa Maria de l'Estany, tot i que és de cronologia força inexacta, ja que només en queda el basament en pedra. A grans trets, però, es podria atribuir, pel seu treball de la pedra, a l'Edat Mitjana, un romànic tardà.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53862-foto-08129-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53862-foto-08129-128-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53864 | Mare de Déu del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-pi | XX | <p>Abans d'accedir al mas Dalmau, a peu d'un petit turó que queda a mà dreta de la carretera, hi ha un pi on s'hi ha esculpit una imatge d'una Mare de Déu. Aquesta figura es troba a mig tronc central, en un espai on l'escorça ha estat prèviament extreta. El tronc presenta algunes perforacions de picots i també té processionària. Aquest fet demostra que l'estat de salut de l'arbre no és el més idoni. Es tracta d'un exemplar de tronc molt llarg, i força alt, amidant aproximadament uns 19-20m, amb una volta de copa de 2,65m, un diàmetre de 0,84 m, una volta de soca: 3,30 m i una capçada d'uns 20 m. Aquest exemplar presenta una alçada de la primera ramificació a 10 m i destaca sobre la resta de pins que es troben a l'entorn. La imatge esculpida és el bust d'una verge d'uns 20 cm per 20 cm, d'estil popular i amb un acabat allisat.</p> | 08129-130 | El Castell de Muntanyola | <p>Els propietaris del Dalmau recorden l'existència d'aquest element figuratiu, però no saben en quin moment va ser treballat, ja que fins fa poc el mas no estava habitat i s'emprava només com a segona residència. Per la factura i el tipus d'acabat poc acurat, es tracta d'una obra d'estil popular, possiblement realitzada per algun pastor o algun visitant que freqüentava l'indret. Bona part de la població en desconeix la seva existència.</p> | 41.8986500,2.1755700 | 431614 | 4638852 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||
| 53877 | Creu de les Escoles Velles de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-escoles-velles-de-munter | XIV-XIX | <p>Creu de ferro ubicada a les proximitats de Sant Esteve de Múnter, davant les escoles velles, i emprada com a Padró. La creu, de metall, es troba sobre una base de pedra rectangular, més ampla a la part inferior que a la superior, actuant de suport de l'objecte mitjançant una estructura de base, columna i suport. Aquest cos es troba recolzat sobre una estructura lítica en forma de columna que reposa en una llosa rectangular i de base plana a la part superior; i un peu o basament en morter de calç i ciment a la part inferior. Aquest cos es troba bastament treballat, i la matèria primera és la coneguda com a pedra local. Tota l'estructura de la creu amida 1,30 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita, d'uns 20 cm d'amplada per uns 20 cm de llarg. La creu està orientada sudest-nordoest; es tracta d'una creu grega que està formada per dues peces de ferro unides a la meitat de la peça en vertical i disposada sobre una barra de ferro sobreaixecat.</p> | 08129-143 | Múnter | <p>La seva estructura, de factura senzilla, no ens dóna gaires pistes sobre la seva cronologia i construcció. Es documenta com una creu de padró associada a l'antiga església parroquial de Sant Esteve de Múnter juntament amb la creu de Comelles i la creu del Vilar, ja desapareguda. La gent de Múnter encara recorda haver participat en aquest tipus de celebracions (processons i lletanies). Aquest element es troba a peus del turó del Castell de Múnter, i al mateix camí que permet pujar al castell des del mas el Castell de Múnter; així doncs, la creu sembla també estar situada a la vora del camí, amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual, tot format part de l'equipament del recinte cultural del mateix Sant Esteve.</p> | 41.8778800,2.2149300 | 434858 | 4636515 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga creu de padró de l'església de Sant Esteve de Múnter. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||
| 53878 | Creu de l'església de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lesglesia-de-munter | XV-XX | <p>Creu de ferro amb basament de pedra situada dins el recinte de l'església de Sant Esteve de Múnter, al replà de les escales i dins l'antic cementiri. La creu, de metall, es troba sobre una base quadrangular de pedra de color roig d'uns 50 cm d'amplària, a sobre de la qual es disposa una pedra plana a mode de taulell sobresortit i a sobre una columna octogonal, esvelta i afuada, en un estat de conservació regular, sobre de la qual s'hi troba la creu de ferro més llarga a la part inferior formant una creu llatina. Tota l'estructura de la creu amida aproximadament 1'30 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita d'uns 35 cm d'amplària per uns 45 cm de llarg i la creu està orientada nordest-sudest.</p> | 08129-144 | Múnter | <p>Per la seva ubicació, dins el cementiri vell de Múnter, aquesta creu es troba clarament relacionada amb les funcions litúrgiques d'aquesta parròquia, tenint una doble funcionalitat com a creu de padró i com element d'identificació espiritual de l'entorn més immediat de l'església. El seu paper com element senyalitzador queda ben palès per la seva factura i fàbrica, tot i que la composició actual ha estat modificada en diverses ocasions. Forma part d'una de les creus de padró situades a l'entorn de Múnter.</p> | 41.8784400,2.2132400 | 434718 | 4636579 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53878-foto-08129-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53878-foto-08129-144-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al costat hi ha una creu de fusta, de dimensions considerables, suportada per un basament en pedres i ciment que correspon a un arranjament de tot aquest espai que tingué lloc als anys 90 del segle XX i any 2000 amb el trasllat del cementiri de l'església parroquial. Possiblement es tractava d'una creu situada dins el temple i que es va decidir monumentalitzar disposant-la a l'exterior. | 94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||
| 53886 | Creu de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-comelles | XIV-XIX | <p>Creu de ferro situada sobre un suport en pedra i ubicada davant del mas de Comelles, a l'encreuament del camí que porta a l'entrada del mateix mas i al veí mas Fabré de la parròquia de Sant Esteve de Múnter. La creu, de metall, es troba sobre una base construïda amb pedra, actuant de suport de l'objecte mitjançant una estructura de basament, llosa i creu. La base està formada per un cos rectangular de 40 cm d'alçària fet amb carreus bastament tallats de pedra local, i disposats en filades horitzontals, lligats amb argamassa. A sobre es disposa una llosa de pedra calcària ben treballada, però erosionada, que fa la funció de taula, i just al centre s'hi troba fixada la creu de ferro. Es tracta d'una creu grega que està orientada sudest-nordoest, formada per dos peces de ferro unides a la meitat de la peça en vertical.</p> | 08129-152 | Múnter | <p>La seva estructura, de factura senzilla, és molt similar a la resta de creus de padró que es troben al municipi, des de la creu de l'ajuntament de Muntanyola fins les veïnes creus de Sant Esteve de Múnter. Es documenta com una creu de padró, en aquest cas vinculat a les processons realitzades des de Sant Esteve de Múnter La presència d'aquest tipus d'elements cal relacionar-los amb les pràctiques religioses que trobem documentades des d'època moderna, amb la realització de misses en les diverses capelles particulars, com és el cas de la capella de la Mare de Déu de la Bonasort del mateix mas.</p> | 41.8720400,2.2224500 | 435476 | 4635861 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53886-foto-08129-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53886-foto-08129-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53886-foto-08129-152-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga creu de padró de l'església de Sant Esteve de Múnter. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||
| 53892 | Escut del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell | XVIII | <p>Element situat a la dovella central de la porta principal del mas el Castell de Muntanyola. En aquesta peça està gravat un edifici format per una gran portalada i organitzat en tres pisos coronat per tres torres amb la data de 1748 a sota seu. Els motius gravats estan en força bon estat de conservació i l'element fa referència a l'antic castell que es trobava ubicat en el mateix indret.</p> | 08129-158 | Mas el Castell de Muntanyola. | <p>El mas el Castell va reemplaçar l'antic Castell de Muntanyola, que fou enderrocat durant el terratrèmol de 1448 i fou segurament ampliat i reformat al segle XVIII, com indica el portal d'entrada i els porxos. El primitiu castell fou seu de la família Montcada fins que al segon quart del segle XII va passar a ser domini del monestir de Santa Maria de l'Estany, el qual ja tenia béns importants dins el terme del castell. L'any 1137 Ramon Renard de la Roca i la seva esposa Solastendis van fer donació de les dues terceres parts del castell amb monestir canonical de l'Estany i al seu prior Guillem. Serà una generació més tard, el 1166, que Guillem Ramon de Montcada senescal, amb els seus fills Guillem i Ramon i el seu germà Ot empenyoren al monestir la part que els correspon del castell. Un fet cabdal que afecta de forma important el castell de Muntanyola és el terratrèmol del 24 de maig del 1448 que destrueix de forma important el castell i la capella de Sant Pere. Al 1458, el procurador de l'Estany arrenda a Bernat Grau el castell de Muntanyola, i en el document de vinculació es detalla que l'arrendatari ha de refer l'edifici. És en aquests moments que el castell passarà a ser un simple mas, com consta en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. I, més tard, en el capbreu del 1645, s'esmenta el mas Castell, però no es fa cap menció a cap dret ni cap tribut de guarda. Això sí, esdevenint un dels masos més importants de la zona fins entrat el segle XX. L'element fitxat correspon a la reforma efectuada al segle XVIII, com ho demostra la data de 1748 gravada a la llinda de la porta principal.</p> | 41.8785900,2.1690800 | 431054 | 4636630 | 1748 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53892-foto-08129-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53892-foto-08129-158-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 96|94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||
| 53907 | Monòlit plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-placa-de-lesglesia | XXI | <p>Monòlit fet en pedra sorrenca, de base rectangular i d'1 m d'alçària, presenta l'escut del municipi gravat a l'espai central i a sota gravat hi ha la llegenda: AJUNTAMENT DE MUNTANYOLA. L'escut, aprovat per ple municipal com a provisional i proposat pel mateix Ajuntament està representat per una muntanya al centre de l'escut, de doble cim i carena, i una corona a sobre.</p> | 08129-173 | Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola | <p>Element urbà inaugurat el dia de la Festa de l'Arbre de 2007 per l'alcalde Ramon Llorà, per ornamentar l'accés al municipi venint de Santa Eulàlia de Riuprimer.</p> | 41.8778400,2.1775500 | 431756 | 4636540 | 2007 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53907-foto-08129-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53909 | Fita del Pla del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-pla-del-vilar | XXI | <p>Monòlit fet en pedra calcària, de base quadrangular i d'1'80 m d'alçària, presenta l'escut dels Pere Riera gravat a l'espai central i format per dos martells entrellaçats dins una garlanda i amb una corona a la part superior i a sota seu la inscripció: PLA DEL VILÀ. PERA RIERA. Cal esmentar el fet que està escrit Pla del Vilà i no Pla del Vilar, topònim referenciat a la resta de fonts documentals.</p> | 08129-175 | Pla del Vilar | <p>Element senyalitzador i indicador de propietat situat a la pista que surt de l'encreuament de la BV-4316 al Km.3, que porta al Pla del Vilar, situat en terrenys de la propietat Pera Riera. Element ubicat a mitjan segle XX per part dels propietaris de la finca i gran mas de Pere Riera (Sant Bartomeu del Grau).</p> | 41.9165000,2.1352300 | 428288 | 4640867 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53909-foto-08129-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53909-foto-08129-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53912 | Monòlit avinguda de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-avinguda-de-muntanyola | XXI | <p>Monòlit fet en pedra sorrenca, de base rectangular i d'1 m d'alçària, presenta l'escut del municipi gravat a l'espai central i a sota AJUNTAMENT DE MUNTANYOLA. L'escut, aprovat per ple municipal com a provisional i proposat pel mateix Ajuntament està representat per una muntanya al centre de l'escut, de doble cim i carena, i una corona a sobre. No té gravat</p> | 08129-178 | Encreuament Av. Muntanyola, C/Fontanelles | <p>Element urbà situat en un dels punts d'accés al municipi, a l'encreuament entre el barri de Fontanelles. Mirallà i la carretera de Múnter i Tona. Fou encarregat per l'anterior consistori, essent alcalde Ramon Llorac, l'any 2004.</p> | 41.8616200,2.1871300 | 432534 | 4634732 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53912-foto-08129-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53768 | Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellavista | XV-XVIII | Presenta mal estat | <p>Petit mas de planta rectangular orientat oest-est i que s'organitza a l'entorn d'un petit pati emmurallat. Són diverses les dependències annexes que es distribueixen al seu voltant, la majoria de les quals són reformes posteriors. Aquesta masia presenta una estructura de planta baixa més pis amb dos accessos a la cara oest. Es tracta d'una estructura de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars combinant amb l'ús de l'obra. Els angles cantoners i les obertures, tant de portes com finestres, es troben emmarcats per carreus de petites dimensions. El mas segueix l'estructura d'entrada i cuina a la part inferior i les dependències d'ús més privat al primer pis. Al voltant del petit barri es disposen els annexes ramaders i a l'exterior es documenta un forn d'ús domèstic i un pou de factura contemporània que imita l'antiga construcció en pedra.</p> | 08129-34 | Muntanyola | <p>Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al fogatge de 1553, moment en què s'esmenta a Joan Bellavista, sense poder determinar si es tracta de Bellavista vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar durant l'Edat Mitjana, tot i que no hi ha cap evidència arquitectònica que pugui confirmar aquesta hipòtesi. Les restes conservades pertanyen a l'època moderna avançada; segurament cap el segle XVIII fou quan el mas arribà a la seva època de màxima expansió.</p> | 41.8755600,2.1923700 | 432984 | 4636275 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53768-foto-08129-34-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Casa i extensió de 55 quarteres, part de cultiu, bosc i horta. La major part erm i una petita formada per la casa, limita al l'est amb el mas Xamps, Bosch i Franquesa, al sud amb els masos Casals, Segalés i les terres anomenades Pedrosa de Segalés; a l'oest amb el mas Puigllat, i al nord amb el torrent de Segalés. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53781 | Barraca de Puigsaurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-puigsaurina | XVIII | <p>Estructura de planta rectangular formada per dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge d'un antic mas o barraca i un segon cos perpendicular al primer, utilitzat com a annexes ramaders i magatzem. La tècnica constructiva emprada es centra en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç, deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica: la gran portalada al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular, i cinc finestres, una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular.</p> | 08129-47 | Castell de Muntanyola | <p>Edifici de factura recent, conserva alguns brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, s'hauria construït en un moment d'auge demogràfic i agrícola de Muntanyola.</p> | 41.8714900,2.1609300 | 430370 | 4635848 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53781-foto-08129-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53781-foto-08129-47-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53783 | Bassa de Postius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-postius | XII-XVIII | <p>Bassa de forma rectangular situada a l'entrada del mas Postius, a la banda septentrional del turó i a un nivell inferior d'on s'assenta el mas. Té dues parets fetes amb pedra del país, unida amb morter de calç, i una és roca natural. El mur té una amplada de 90 cm i una alçada de 6 m. A la capçalera de la bassa, en el punt més estret, hi ha una escala de 5 graons que porten a una portella que hauria servit per controlar el pas de l'aigua. Cal assenyalar que sempre hi ha aigua, amb el qual s'ha creat una espècie d'ecosistema amb fauna i flora típica dels llocs humits. Es tracta d'una gran obra de captació de recursos hidràulics.</p> | 08129-49 | Postius | <p>Bassa vinculada a la presència del mas Postius i a l'abastiment de recursos hidràulics del mas, a partir de la captació de l'aigua pluvial.</p> | 41.8839900,2.1327500 | 428046 | 4637259 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53783-foto-08129-49-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53819 | Postius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/postius | <p>BRUNELLS, I. (1999). Cadastre 1767. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. BOLÓS, J.; HURTADO, V. (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau ed. Barcelona: 25. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona.</p> | XII-XVIII | Molt reformada. | <p>Edifici conegut com a mas Postius, de grans dimensions, que s'ha anat ampliant i reformant al llarg dels segles. Actualment, la façana principal és al sud-est. El cos principal està situat a l'esquerra del conjunt; conserva una gran porta adovellada amb arc de mig punt, i té una estructura de planta baixa, un primer pis i una segona planta sota teulada. Totes les cobertes són a doble vessant i orientades nord-est i sud-oest, totalment reformades. A partir d'aquest edifici inicial, amb murs de pedres disposades en filades, no regulars, fins a l'inici de la primera planta, es van anar construint diferents cossos. Enmig del rejuntat de les pedres, realitzat ja en el segle XX, encara es poden observar les cantoneres i els punts de contacte dels diferents cossos annexats. Possiblement, l'edifici original tenia una planta rectangular i una estructura de planta i dos pisos. A la façana posterior de l'edifici original encara es pot veure un tram de l'edifici original, presumiblement d'època baix medieval, en els diferents gruixos que presenta el mur, en la factura del parament i en les irregularitats en els punts de contacte d'unes estructures amb les altres. Aquest primer edifici es va ampliar inicialment cap a l'esquerra i, posteriorment, cap a la dreta. Entre els cossos més antics i els més moderns es va construir una galeria de dues plantes oberta i amb un balcó a la planta superior. És probable que el primer edifici construït davant el mas principal original, exempt, fos una masoveria del mas o un annex ramader; tot i que la documentació esmenta la presència de diversos masos dependents. En tot el conjunt hi ha diferents llindes amb inscripcions, gairebé totes esborrades, però que fan referència a diverses reformes del segle XVI i XIX. És possible que algunes de les llindes no estiguin 'in situ', que s'hagin desplaçat durant les nombroses reformes que ha patit el mas, sobretot la que s'està portant actualment a terme per convertir-lo en una casa de turisme rural. Després de la rehabilitació es van col·locar alguns elements de pedra (brancals, llindes i ampits) que possiblement s'hagin portat d'altres parts de l'edifici. A la part del darrera de la casa hi ha diverses construccions isolades a mode de bancals, fonts i mines, recentment també arranjades. A l'era hi ha diversos elements d'interès etnogràfic (abeurador, alguna pedra dels brancals i les dovelles, així com alguna eina del camp). La casa també compta amb una sèrie d'annexes ramaders, actualment utilitzats com a magatzem d'obra.</p> | 08129-85 | Zona de Puigcimós | <p>Aquesta explotació agrícola- ramadera es troba situada al límit del municipi, en una zona molt muntanyosa entre els municipis de Santa Maria d'Oló i l'Estany, i que tindrà una història paral·lela a dels altres masos de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, si bé destaca per tractar-se d'un dels masos més influents de la zona. El topònim valle Posticios apareix per primer cop al 986 en la documentació del comtat de Manresa. Es desconeix la història del mas durant bona part de l'època medieval, ja que no apareix en els documents parroquials del municipi i no conserva arxiu propi. Aquest fet es deuria donar perquè el mas, per proximitat, degué entrar ràpidament a l'òrbita del monestir de l'Estany. Les referències escrites sobre aquest mas fan referència a la presència, ja específica del topònim mas Postius o Pustius en els diversos documents de l'època moderna. El primer cop que apareix esmentat és en el fogatge de 1497 i amb una llarga presència en els segles següents, tot i que segurament aquest fou construït en un moment indeterminat de la Baixa o Alta Edat Mitjana. A partir d'aquest moment continuarà apareixen als fogatges de 1515 i 1553, i la seva presència serà una constant al llarg dels segles XVII i XVIII. Segurament d'aquest moment daten moltes de les reformes de la casa, i que són visible gràcies a l'observació dels paraments exteriors de la mateixa. En el cadastre del 1767 Domingo Postius consta com a propietari del mas Postius on vivia junt amb Silvestre Postius, jornaler. Aquest senyor també era propietari del Mas Masanell, on consta que hi vivia Pere Capdevila en qualitat de jornaler; i també consta com a propietari del mas Vilafort, que era habitat per Narcís Torras, masover i jornaler. En el cadastre del 1767, el Mas Masanell i el mas Postius consten com una sola unitat de territori i es defineixen amb espais de 252 i 12/24 quarteres, 23 quarteres de sembradura (de diverses qualitats), 8/24 quarteres d'horta, 1 quartera de boïga, 61 quarteres de bosc, 141 quarteres de pastura (de diverses qualitats) i 26 quarteres de rocals. En aquest moment el mas termenejava a llevant amb el mas Guardieta, a migdia amb el mas Senties, a ponent amb el terme de l'Estany i a tramuntana amb el terme de Sant Feliu de Terrasola. Tot i que actualment es troba deshabitada per obres d'arranjament, després de deixar de ser el gran casal, passà a ser masoveria fins a finals de segle XX.</p> | 41.8833400,2.1324100 | 428017 | 4637188 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53819-foto-08129-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53819-foto-08129-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53819-foto-08129-85-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El mas té una capella exempta però situada prop del mas, dedicada a Sant Pere. | 93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||
| 53833 | Refugi de fauna salvatge de Serra Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-de-serra-nova | <p>AADD. (2001). Muntanyola. Revista trimestral n.25. juny 2001. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 8. Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals; DOGC, núm. 967 (18.03.1988); Llei 18/1988, de 28 de desembre, de modificació de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals (la modificació no afecta l'article 37 referent als refugis de fauna salvatge).</p> | S.XX | <p>Conjunt format per una residència equina i un refugi de fauna salvatge. Es tracta d'un espai tancat, en bona part, per un filat metàl·lic en propietat del mas la Serra Nova, i on es troben en llibertat diverses espècies de cèrvids, carnívors i petits mamífers, depenent de l'estació de l'any, i sota supervisió veterinària pertinent, que conviuen amb la resta d'activitats que es porten a terme al mas, bàsicament relacionats amb el món dels equins.</p> | 08129-99 | El Castell de Muntanyola | <p>Respecte la normativa dels refugis de fauna salvatge cal considerar que: 1. Els refugis de fauna salvatge són àrees limitades per a preservar la fauna. (De les àrees de protecció de fauna salvatge) 2. La declaració ha de ser atorgada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, d'ofici o a instància del propietari o propietaris del terreny, amb informe previ del Consell de Caça de Catalunya i, en cas que es tracti de terrenys inclosos en àrees privades de caça, havent fet prèviament la informació pública adient. 3. En els refugis de fauna salvatge és prohibida la caça' (DOGC, núm. 967, 18.03.1988).</p> | 41.8742800,2.1693600 | 431073 | 4636151 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53833-foto-08129-99-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | RESERVA DE FAUNA SALVATGE: es pensa en la possibilitat de declarar reserva de fauna salvatge una franja de terreny que encercli tot el perímetre del sòl urbà de Muntanyola, així com la zona de Rústiques Muntanyola i el seu perímetre, i el Sot de l'Home Mort. Les cordenades corresponen a un dels accessos a la finca. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53834 | Formatges de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/formatges-de-muntanyola | <p>AADD. (1996). Muntanyola. Revista trimestral n. 7. setembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 2.</p> | S.XX | <p>Formatgeria artesanal amb gran tradició al municipi, i principal producte conegut i exportat del poble. Es tracta del procés i l'elaboració de tota una varietat de productes locals des de l'obtenció de la llet, a l'assentós del coall, de la llet de cabra i la fabricació de formatge fresc, mitjançant un ancestral procés del mestre formatger a la Vila Vendrell de Muntanyola. La varietat de productes comprèn els diferents graus de maduració i matissos, així com envasament i presentació d'aquests formatges amb denominació d'origen.</p> | 08129-100 | Fontanelles-Subirana | <p>La base econòmica del municipi de Muntanyola són les activitats dels sector primari, i d'aquestes destaca el tractament dels productes secundaris com és el de l'elaboració de formatges. El gran territori format per nombrosos masos autàrquics i que havia estat el motor econòmic del municipi des de la seva creació, actualment es troba en regressió, ja que a part dels masos no habitats només es conrea una dècima part del total de les terres municipals i tres quartes parts es consideren terreny forestal. Els principals conreus són productes de secà, cereals bàsicament, com la civada, l'ordi i el blat. La superfície mitjana per l'explotació és de 46 ha , si bé el 25% és format per explotacions de més de 100ha. La terra es treballa majoritàriament (86%) sota règim directe de propietat. Els propietaris dels formatges de Muntanyola, Josep Coll i Maria Mariné, resideixen al mateix mas Vilavendrell. Van començar posant cabres i provant de fer formatge de cabra i ovella, de la qual compraven la llet. La cabra havia tingut fama de ser un bestiar delicat i de domesticació difícil, però la seva llet és més assimilable que la de vaca per a les persones. Tenien 25 quarteres de Vilavendrell i 12 quarteres del mas la Roca per a les pastures, tenien 1 o 2 persones per munyir i munyien el ramat dos cops al dia; al 1996 tenien 340 cabres. La cria tenia lloc un cop a l'any, cada cabra sol portar normalment dos cabrits, i aquests se'ls venien guardant les cabrides de reposició. Avui en dia ja no tenen ramat i compren tota la llet. Per a l'elaboració del formatge d'ovella es treballa amb llet crua que s'escalfa a uns 35 graus. S'afegeix el quall, es talla la quallada i es decanta el xerigot. El procés continua amb l'emmotllament, el premsat i el salat. Després el formatge es deixa un temps a l'oreig i es posa a la cambra de conservació un mínim de 2 mesos, però és aconsellable que s'hi mantingui uns 3 o 4 sempre que estigui a la humitat i temperatura adequada. Tot i així, els formatges de cabra de tant en tant s'han de girar de banda. Hi ha tres tipus: el serrat de quilo i mig quilo, el tupí que deixem macerar amb aiguardent i el trossejat que es posa amb pots amb olives i oli d'oliva. Amb el formatge de cabra el procés és amb llet pasteuritzada. És un formatge de gust molt suau; fan formatge fresc, adobat i mató, i també fan pots amb oli d'oliva i herbes. També van treure el formatge serrat d'ovella que abans feien els pastors dels Pirineus i s'havia perdut. És el típic formatge dels Pirineus, part de la Garrotxa, d'Osona i la Cerdanya. La distribució d'aquest formatge de pagès es va iniciar anant a diferents centres i fent propaganda, i després a fires comercials i d'artesans. Actualment, el mercat s'ha ampliat estant present en moltes botigues i supermercats. Reben moltes visites de gent interessada, d'àmbit nacional i internacional, i actualment exporten a nombrosos països, com EUA. D'altra banda, la ramaderia té una major importància dins el marc econòmic de Muntanyola. S'ha experimentat un increment força destacable al llarg del 1980, sens dubte com a conseqüència de la importància de la indústria d'embotits i, sobretot formatges, els últims anys. També cal assenyalar que a Muntanyola no hi ha cap més tipus d'activitat industrial.</p> | 41.8673500,2.1718000 | 431268 | 4635380 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53834-foto-08129-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53836 | Font de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova-1 | XVI-XIX | <p>Font oberta a la riera de Segalers i situada a l'origen de la mateixa riera. Està ubicada en una petita placeta oberta a la Casa Nova de Pereriera o Perariera, formada per un cos rebaixat de pedra local de grans dimensions. L'estructura construïda de la font la conforma una construcció rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Aquesta estructura està formada per un mur construït i un doble banc de pedra a mode de pedrís. Està fet amb carreus de petites dimensions, escassament treballats i disposats a forma de mur de contenció o talús, lligats amb morter. La font es situa en el centre del banc i està formada per una aixeta de metall (actualment tancada), una petita pica amb una reixa i un canal d'evacuació que actua com a distribuïdor d'aigua.</p> | 08129-102 | Zona del Pla del Vilar | <p>Font particular del mas la Casa Nova de Pereriera. Aquest espai es troba molt allunyat dels habituals punts on la gent anava a buscar aigua, i, des de sempre, aquesta zona ha quedat reduïda a una zona d'aprofitament hidràulic del mas La Casa Nova, situada a a uns 200 m de la font. El pas de la Riera de Segalers havia abastit d'aigua, de forma tradicional, els masos i cases de la zona, com també a els del municipi veí d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau. El sistema emprat és el de l'aprofitament pel consum humà, mentre que l'aigua sobrant era retornada a la riera i utilitzada per a regar els camps de la part més baixa. La moderna canalització i gestió de l'aigua en va fer variar la seva funció principal i ara pràcticament no s'utilitza.</p> | 41.9339000,2.1209900 | 427127 | 4642811 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53836-foto-08129-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53836-foto-08129-102-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53839 | Font de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laliberch | XVI-XIX | <p>Construcció que correspon a un pou mina ubicada prop de la casa i masia del Mas Aliberch, actual casa de colònies. Aquesta font, situada als peus de la Riera de Muntanyola, ha estat arranjada pels diversos propietaris del mas, i més recentment canalitzada. Es tracta d'una estructura semicircular, construïda amb pedra de la zona, de petites dimensions i carreus molt poc treballats lligats amb morter de calç. La coberta presenta una forma de falsa cúpula de morfologia semiesfèrica; la boca de la font és de factura senzilla, formant un element rectangular on s'obre un broc vessador. Es desconeix l'afluència hídrica de la font, que actualment encara es troba en ús i abasteix, tot i que de forma esporàdica, el mateix mas.</p> | 08129-105 | Zona de l'Aliberch | <p>A la riera de Muntanyola es documenten nombroses fonts, sempre vinculades a grans establiments rurals, com és el cas del mas Aliberch. L'aigua d'aquesta font, actualment estacional, proveïa part de l'aigua d'aquest complex agrícola i ramader, tant per al consum humà dels seus habitants com també servia per abeurar els animals i regar una horta petita, situada entre el mas i la mateixa riera. La seva construcció s'ha d'associar a la ocupació humana de la zona i a la necessitat de recursos hidràulics, i pot recular a l'Edat Mitjana, moment en què ja es documenta el mas. L'estructura que veiem actualment segurament forma part d'una reforma d'època moderna, concretament del s. XVIII, moment de gran auge demogràfic i important activitat constructiva a tot el territori.</p> | 41.8992900,2.1830700 | 432237 | 4638917 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53839-foto-08129-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53839-foto-08129-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53842 | Font de Rústiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rustiques | XX | <p>Font construïda al barri de Rústiques Muntanyola. Té per base una estructura rectangular feta de pedra de petites dimensions ben tallada i lligada amb calç en forma de banqueta d'on en surt l'aigua, i està tota arrebossada. Aquesta estructura fa unes mides aproximades de 1'5m de llarg per 0'5 m d'altura, i l'aigua surt per un petit tub, amb una aixeta temporitzadora que la condueix en una petita pica, i allà és canalitzada.</p> | 08129-108 | Muntanyola | <p>Espai arranjat pels habitants de Rústiques Muntanyola. El conjunt no presenta cap element arquitectònic que permeti datar l'estructura construïda de la font, tot i que per la seva factura és dels anys 80 de segle XX. El manteniment i arranjament d'aquest espai són d'època contemporània, i és un lloc força conegut, al estar situat al peu de carretera.</p> | 41.8589900,2.1693200 | 431053 | 4634454 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53842-foto-08129-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53842-foto-08129-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53843 | Font de Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-subirana | XVI-XIX | Actualment l'espai es troba força abandonat i aquest racó és on abeuren els cavalls i les vaques que hi ha solts dins la finca. | <p>Brollador natural que s'obre sota unes feixes prop el mas de Sobirana. S'accedeix un cop entrat en el recinte del mas, agafant un corriol a mà esquerra i que porta a un petit altiplà on raja l'aigua de forma natural. Just al davant trobem una petita bassa, que actua de recol·lector de les aigües a causa del caràcter impermeabilitzador de l'argila i el terreny natural en aquest indret. No presenta cap element de suport antròpic.</p> | 08129-109 | Urbanització de Subirana | <p>Es desconeix el moment inicial d'aquesta explotació aqüífera i si aquesta va estar mai arranjada. La presència del mas Sobirana en aquest indret podria haver vingut condicionat per l'existència d'aquest recurs hidràulic, així com la propera font de Subirana, inventariada com a Font de Subirana 2. Aquest brollador no sembla haver estat canalitzat, i es desconeix si el mas té algun tipus de sistema procedent d'aquest punt, o d'una mica més amunt. La presència d'aquest mas es documenta des d'època medieval i no és d'estranyar que la font o brollador ja fos utilitzada en aquest moment per abastir les diverses necessitats. Actualment, i a través de la bassa natural que es forma al davant, és l'abeurador del bestiar que es troba lliure dins la finca.</p> | 41.8630000,2.1665700 | 430829 | 4634901 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53843-foto-08129-109-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'ha perdut part del camí que hi menava des del mas Subirana, tot i que aquest encara es pot intuir des de la font. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53844 | Font del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-dalmau | <p>GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 182.</p> | XVI-XIX | <p>Font ben arranjada pels amos del Dalmau que presenta un entorn ajardinat i es troba al davant d'una gran bassa. El tub de la font està fet amb una boixa. Quan hi ha períodes de sequera, l'aigua de la font s'utilitza per altres usos, ja que està canalitzada. Actualment, l'estructura està formada per una paret de pedra a una cara vista i recolzada sobre un talús o feixa on s'ha construït un petit teulat a doble vessant i teula aràbiga protegint la font. Aquesta es troba a l'interior, sota un volta o arc de mig punt de totxana disposada radialment, i un gran receptacle a mode de pica o abeurador que en recull les aigües sobrants i que les porta a la bassa; disposada tot seguit, però a un nivell lleugerament inferior. Just sobre el broc es conserva una rajola decorativa en blau i blanc que ha estat posada per l'actual propietari.</p> | 08129-110 | El Castell de Muntanyola | <p>Conserva una inscripció que amb prou feines es llegeix i que posa 1861. La resta de l'estructura ha estat recentment arranjada. Cal assenyalar, però, que el mas Dalmau es documenta des de l'Alta Edat Mitjana, i que els recursos hidràulics del mas ja es deurien planificar des d'un primer moment. L'actual estructura de la font només sembla indicar una reforma del segle XIX, però la gran bassa, excavada a la roca, i recentment vallada, i l'espai de safareig i recull d'aigües sobrants per a regar els camps del davant, semblen de factura antiga.</p> | 41.8991200,2.1745900 | 431533 | 4638905 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53844-foto-08129-110-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés és molt fàcil, ja que la font és al davant mateix de la casa de Dalmau. Per accedir a la casa cal agafar el pas al punt quilomètric 2'4 m de la carretera de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola, al cantó de ponent. Al cap d'uns 800 metres cal deixar una pista a la dreta que porta al mas l'Arissa i a 300 metres més cal arribar al mas Dalmau; la font es troba sobre la bassa i a peu del camí. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53845 | Font del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cabrit | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. Necessita neteja | <p>Font propera a la Riera de Segalers, però que recull l'aigua de la vessant meridional del mateix recurs hidràulic. Aquesta petita font natural es troba ubicada sobre uns camps que porten el mateix nom, prop la Casa Nova de Pereriera o Perariera. L'estructura construïda de la font la conforma una construcció atalussada, de petites dimensions i on s'ubica l'obertura i pas de la petita font al seu interior. Aquesta estructura està formada per un mur construït amb carreus de petites dimensions, escassament treballats i disposats en forma de mur de contenció, que recorda la pedra seca, tot i que en aquest cas estan lligats amb morter. La font es situa a la part central, i està formada per un broc senzill i un petit canal d'evacuació que actua com a distribuïdor d'aigua que va a parar als camps a través d'un canal excavat al terreny natural.</p> | 08129-111 | Zona del Pla del Vilar | <p>Font secundària del mas la Casa Nova de Pereriera, ubicada als Camps de la Font del Cabrit. Aquest espai es troba a un segon pla de l'explotació d'aquest mas, i segurament era emprada per a regar els diversos camps de cultiu o com a lloc per abeurar el bestiar de forma natural. La zona es situa a l'entorn de la Riera de Segalers, de bastant cabal i que havia abastit d'aigua, de forma tradicional, els masos i cases de la zona i dels veïns municipis d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau.</p> | 41.9323000,2.1228700 | 427281 | 4642632 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53845-foto-08129-111-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es coneix com la Font del Tuixó o del Cabrit | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 53846 | Font del Vilar de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-de-munter | XVI-XIX | <p>Font situada prop del torrent del Vilar de Múnter. Aquest torrent neix a la zona de la creu de la Miranda i el Serrat del Vilar, i després de passar pel Pla del Vilar surt del municipi direcció Malla. La font es troba prop de la casa del Vilar i té les funcions d'abastiment d'aigua de la casa. Es tracta d'una petita font situada en una lleugera pendent prop la casa i a peu del torrent, amb una estructura força senzilla a mode de pou-mina adaptada a font. La seva planta és rectangular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada, formada per un cos central i una pica per la distribució de l'aigua, així com un petit canal d'evacuació. Al costat hi ha una taula i uns bancs de pedra que permeten gaudir de l'indret.</p> | 08129-112 | Múnter | <p>Espai que, tot i ser reduït, és molt concorregut per excursionistes i caminants, i ofereix un bon espai d'interès natural. A l'estar allunyada de la zona urbana, molta gent hi va a passejar o fer estada, i és concorreguda tant per la gent de Múnter i Muntanyola com pels de Tona. La font no conserva cap data gravada, només un rètol indica el seu nom. Es tenen poques notícies del moment d'arranjament d'aquest espai per a l'ús humà, tot i que el topònim fa clara referència al veí mas del Vilar, i són els seus amos els que la mantenen neta i arranjada.</p> | 41.8838700,2.2150100 | 434871 | 4637180 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53846-foto-08129-112-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53848 | Font Podrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-podrit | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. Necessita neteja | <p>Petita font situada en una lleugera pendent al marge dret d'un afluent de la riera de Muntanyola, a la zona de la baga de Puigcarbó. La seva fàbrica és força senzilla, pràcticament inexistent; es tracta d'un aflorament natural adaptat a font, excavant una petita obertura a la roca. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua de planta quadrangular, semioberta a una plataforma en obra i amb una canya que funciona com a broc vessador. Es troba rodejada d'abundant vegetació i flora pròpia de zona de ribera de muntanya mitja i davant mateix s'hi troba ubicat un petit solar i un corriol que porta a la torrentera.</p> | 08129-114 | Zona de la Vall | <p>Espai força abandonat, i molt poc concorregut per la dificultat d'arribar-hi i per la distància en la que es troba respecte qualsevol habitatge del municipi. S'accedeix per un corriol que surt de davant del camí del Molí de Tarradellas a Puigcarbó. El coneixement i ús d'aquest espai deuria ser ben conegut pels habitants de la zona, que la batejaren amb aquest nom per motius desconeguts. El seu topònim sembla remuntar a l'època moderna. La seva proximitat a la font de les Albes doten aquest entorn d'un espai de gran interès natural i paisatgístic, que actualment es troba molt abandonat.</p> | 41.8779200,2.1483900 | 429337 | 4636573 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||||
| 53868 | Font de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-riera | XVI-XVIII | <p>Font ubicada davant el mas la Riera, a l'altre costat del camí que porta davant la casa, aprofitant una pendent natural. Aquest espai presenta un entorn construït a partir d'una planta rectangular i que parteix d'un pou-mina que té al darrera i que capta l'aigua de la pluja, i que desguassa de la vessant muntanyosa. L'estructura està construïda per un rectangle a mode de caseta de pedra, local i ben desbastada, i parcialment recolzada sobre un talús o feixa per la banda oest, on s'ha construït un petit cobert en pedra protegint la font. Aquesta es troba a un segon nivell, més a l'interior, sota un volta o arc de mig punt de pedres ben treballades i també de procedència local, fent una forma de caseta amb una gran pica de suport o abeurador que en recull les aigües sobrants i que les canalitza de forma subterrània. El conjunt es troba molt ben cuidat i es conserva una llosa on hi ha una inscripció gravada, tot i la presència d'abundant vegetació a la banda sud-oest del conjunt.</p> | 08129-134 | El Castell de Muntanyola | <p>Conserva una inscripció força esborrada que esmenta a algun membre de la família Riera i la data de 188.. La resta de l'estructura es troba força ben conservada. Tot el conjunt, així com les diverses estructures associades al mas Rovira, es documenten des de l'Alta Edat Mitjana; aquest fet permet pensar que bona part dels recursos hidràulics del mas ja es deurien planificar des d'aquest primer moment. L'actual estructura de la font només sembla indicar una reforma del segle XIX, però tota l'estructura sembla de factura més antiga.</p> | 41.8863200,2.1715600 | 431268 | 4637486 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53868-foto-08129-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53868-foto-08129-134-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53876 | Rec de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-laliberch | XIV-XX | <p>Per sota de Cal Ros de Muntanyola, creuant el mateix camí d'accés, es conserva part del canal pel qual transcorria el rec que abastia d'aigua la bassa del molí de l'Aliberch. El canal, amb una part important visible, amida uns 300 m de llargada i 35 m amplada. Es tracta d'una construcció en alguns trams excavada a la roca natural i que fent una lleu pendent discorre paral·lel a la pendent. Actualment es troba parcialment cobert per la vegetació, tot i que encara és visible i en funcionament, i es pot seguir part del seu recorregut. Al llarg del seu camí compta amb sobreeixidors per si baixa massa quantitat d'aigua i en algun tram circula sobre un mur de pedres reforçat. L'aigua sobrant s'aprofita i rega els diversos camps de l'entorn, o sinó es canalitza en algun punt proper a l'Aliberch.</p> | 08129-142 | Muntanyola | <p>El rec començava en una resclosa un xic més avall del torrent de sota cal Ros de Múnter i a l'altra banda de la carena sobre la riera de Muntanyola. Portava aigua al molí de l'Aliberch, el funcionament del qual trobem ben documentat des d'època moderna. Un cop aquest molí ja havia utilitzat l'aigua, aquesta era conduïda cap als últims camps de sota el mas Aliberch i desguassava a la mateixa riera de Muntanyola. Tot i que el canal ha estat arranjat diverses vegades i encara es troba en funcionament, es desconeix el moment exacte de la seva construcció, aquesta ben associada al molí de l'Aliberch, datat d'època moderna.</p> | 41.9000200,2.1857900 | 432463 | 4638996 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53876-foto-08129-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53876-foto-08129-142-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53880 | Font de Puigcarbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigcarbo | XIV-XX | Presenta cert mal estat | <p>Estructura hidràulica formada per una bassa, una mina i una font, aquesta recentment canalitzada per portar aigua al veí mas de Puigcarbó. Aquesta font està situada en una lleugera pendent al marge esquerra del camí que porta al mas. La seva fàbrica és força senzilla; es tracta d'una estructura de pou-mina adaptada a font de planta rectangular i construïda al marge, en una feixa. Es tracta d'un element construït amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Al davant s'obren diversos camps de pastures i a darrera un bosquet de roure i alzinar.</p> | 08129-146 | Castell de Muntanyola | <p>La font de Puigcarbó i sobretot el seu ús i funcionament s'ha de relacionar amb l'antic mas que porta el mateix nom, a causa de la seva proximitat. La primera notícia documental del mas és d'època baixmedieval, associat al molí de Puigcarbó; situat a baix la riera de Muntanyola consta aquesta explotació agrícola-ramadera. Aquesta font, segurament era coneguda i utilitzada pels diversos propietaris del mas, tot i que la factura rural de la font fa que no puguem precisar la seva cronologia ni cap altre element relacionat amb la seva construcció.</p> | 41.8719600,2.1475600 | 429261 | 4635911 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53880-foto-08129-146-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53882 | Pou del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-dalmau | XIV-XX | <p>Pou de planta circular, que amida 1'2 m de diàmetre interior, 4 m de perímetre exterior, i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Es troba cobert amb una teulada realitzada a partir de l'aproximació de filades en pedra. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'obertura és feta de fusta, té una alçada d'1m i una amplada de 65 cm. Aquest element és actualment emprat pels propietaris del mas Dalmau, per abastir d'aigua a la propietat, junt a la bassa i un pou interior.</p> | 08129-148 | Castell de Muntanyola | <p>Estructura associada a l'abastiment d'aigua de la propietat del mas el Dalmau. Es tracta d'un pou que presenta una factura recent, però que reemplaça un altre que hi havia al mateix indret. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època baixmedieval, ja que el mas Dalmau és un dels antics masos del terme de Muntanyola. La reparació que es pot apreciar actualment ha estat feta a inicis de segle XXI pels mateixos amos del mas.</p> | 41.8995000,2.1750700 | 431574 | 4638947 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53882-foto-08129-148-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El pou es troba darrera la casa, a la zona nord-est, sota un talús i prop d'uns camps de pastures situats al costat dels jardins del mateix mas. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53883 | Pou del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-vilar | XIV-XX | <p>Pou de planta circular, que amida 1'1 m de diàmetre interior, 5 m de perímetre exterior, i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Cobert a dos vents amb una coberta de tipus àrab. Aquesta estructura conserva 2 reposadors, de 65 cm d'alçada, un a cada banda de l'obertura, feta de fusta. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'entorn es troba força arranjat, ja que a prop s'hi troba la font del Vilar i el camí que porta al mateix mas del Vilar.</p> | 08129-149 | Múnter | <p>Estructura construïda per proporcionar aigua als residents a la casa de pagès del Vilar de Múnter. Conserva la presència de reposadors, i l'ús de lloses a la coberta i una estructura sencera de planta circular. Aquest element, situat al costat de la Font del Vilar i del torrent entre el Vilar i la Serra, resta vinculat a l'abastiment d'aigua de la propietat d'aquest mas. Es tracta d'un pou que presenta una factura d'època moderna, però que es conserva en bones condicions, a excepció de la coberta. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època baixmedieval, ja que el Vilar de Múnter és un dels antics masos de la parròquia de Múnter.</p> | 41.8835600,2.2155400 | 434914 | 4637146 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53883-foto-08129-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53883-foto-08129-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El pou es troba al costat dret del camí que porta al Vilar de Múnter, un cop s'ha passat el trencat de la Serra i s'arriba al torrent entre ambdós masos. Aquesta estructura és ben visible des del mateix camí, però per veure la font, cal acostar-se al mateix pou. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 53888 | Pou del Fabré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fabre | XVI-XX | <p>Pou de planta circular que es troba situat davant l'era del mas el Fabré, formant part d'un element adscrit al mas. Aquesta estructura, de fàbrica popular, amida 3 m de perímetre exterior i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Està construït amb pedres de mida variada, de procedència local, i poc desbastada, lligades amb argamassa i abundant morter de calç. L'element presenta una coberta a doble vessant, amb un carener perpendicular a la façana de teula aràbiga. L'accés es fa a través d'una porta rectangular, de petites dimensions, i de fusta emmarcada amb totxana. També conserva un reposador, fet en obra i alguna reparació acabada també amb totxana. Al costat hi ha un safareig utilitzat per diverses tasques domèstiques amb l'aigua provinent del mateix pou.</p> | 08129-154 | Múnter | <p>Estructura construïda per proporcionar recursos hidràulics complementaris als residents de la casa de pagès del Fabré. Conserva la presència d'un reposador; aquest element, situat davant l'era del mas, queda vinculat a l'abastiment d'aigua de la propietat del mateix Fabré, tant per usos agrícoles com particulars. Aquest pou presenta una factura d'època moderna, amb nombroses reparacions en totxana. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a la mateixa època moderna, moment de construcció i funcionament del mas.</p> | 41.8735900,2.2251400 | 435701 | 4636031 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53888-foto-08129-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53888-foto-08129-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 53893 | Molí de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-laliberch | <p>Edifici format per una construcció quadrangular que presenta una planta de petites dimensions organitzada en tres nivells diferenciats. Un primer nivell inferior format per una petita obertura semicircular i adovellada; un segon nivell format per una planta baixa amb accés a la façana oest i dues petites obertures laterals; i un tercer nivell conformat per una primera planta organitzada en una petita terrassa, assentada per dos pilars a la base, i quatre obertures disposades en les tres façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents accessos deixant un espai lliure entre l'accés al mas Aliberch de Baix i l'espai que era utilitzat com a hort i regadiu. Aquesta construcció es basa en la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles de l'estructura com element de reforç. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal i la façana sud presenten un enguixat senzill, mentre que a les altres dues façanes la pedra apareix repicada. El propietari conserva diversos elements que havien format part del funcionament del molí.</p> | 08129-159 | Mas Aliberch de Baix. | <p>Per la seva proximitat a la Riera de Muntanyola, aquest molí juntament amb el Molí de la Roca i el Molí de Puigcarbó formen un complex moliner que estava sota el control del senyor de Muntanyola fins època moderna. La primera referència documental del mas Aliberch de baix data del 1240, i situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Les primeres referències les trobem amb Pere Aliberch; ja al segle XIII els propietaris seran la mateixa família, documentats entre 1245 i 1251. A partir d'aquí, els cognominats seran la família Aliberch, actualment encara propietaris del mas. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos a la zona. Els seus membres es diuen amos de les possessions i persones dels masos Aliberch superior i Aliberch inferior de Muntanyola. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia, on destaquen els noms dels masos més importants de la zona. Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques, el mas, i bona part de les dependències, va ser refet a inicis del s. XIX, concretament cap el 1808, després de la guerra del Francès. Les últimes reformes documentades són de principis del segle XX.</p> | 41.8991100,2.1841700 | 432328 | 4638896 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53893-foto-08129-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53893-foto-08129-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53893-foto-08129-159-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||
| 53903 | Pou de Perdaltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-perdaltes | Actualment en ús. | <p>Pou de planta circular adossat al mur de tanca del mas de Perdaltes. Aquesta estructura conserva 2 reposadors, un a cada banda de l'obertura, feta de fusta. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'entorn es troba força arranjat, ja que es troba dins el mateix recinte clos del mas, a un costat de l'era.</p> | 08129-169 | Mas Perdaltes, Vall de Caraüll. | <p>Estructura de captació hídrica vinculada a la història del mas de Perdaltes, evolució etimològica de pedres altes o parts altes, es troba ben situat sobre els plans coneguts com els Camps de Perdaltes a la zona coneguda com els Plans del Vilar. La seva situació privilegiada i isolada va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest important establiment, situat a l'extrem oest del municipi, i amb certes dificultats de comunicació però amb un gran territori circumdant.</p> | 41.9184100,2.1107200 | 426258 | 4641100 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,09 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml