Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53829 | Pla de l'Alzina Balladora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-lalzina-balladora | <p>Entorn natural on destaca el Pla de l'Alzina Balladora; es tracta d'un espai limítrof amb els municipi de Santa Maria d'Oló i Oristà, al extrem sud-oest de la zona del Pla del Vilar. L'accés es realitza per la pista de Santa Eulàlia de Riuprimer a Bujons, i es caracteritza per l'existència d'un pla i un entorn poc afectat per l'home, que comprèn el Serrat de Sant Martí, fins el Boix i els Camps de Caraüll. Cal assenyalar que el pas de diverses vies, així com la C-25, encara que sobreaixecada, ha afectat la fauna d'aquest entorn.</p> | 08129-95 | Zona del Pla del Vilar | <p>Aquest espai perifèric respondria a una zona planera apta per a les pràctiques agrícoles al municipi de Muntanyola. Es desconeix la incidència de l'activitat de l'home en aquest indret, però després de la crisi ocasionada per la fil·loxera i la consolidació de la industrialització, molts d'aquests espais es van deixar de cultivar i es van abandonar de forma definitiva.</p> | 41.9075200,2.0924200 | 424727 | 4639907 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||||||
| 53870 | Sant Genís Nou de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-nou-de-les-oliveres | <p>BRUNELLS, I. (1996). Vall de Caraüll. Revista trimestral n. 7. desembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 3 GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Genís de Caraüll al mas Oliveres os. 203' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92.</p> | XVII-XVIII | Presenta mal estat | <p>La seva orientació és respecte l'eix est-oest i l'entrada, per la banda sud del recinte, evidencia la seva adscripció al cristianisme ja en un moment avançat d'època moderna. Aquesta porta, emmarcada per llindes de pedra ben treballada i motllures en guix, contrasta amb la resta de la construcció i data de 1792, i actualment està tapiada. De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari d'un sol espai amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. Tot i així, segurament hauria tingut una petita sagristia, com ho demostra la presència d'una porta lateral tapiada, així com la presència de dos contraforts a les parets laterals exteriors. Al costat nord, aprofitant l'arc del creuer, s'hi va obrir una obertura posterior a mode de mitja arcada amb una persiana i es va habilitar l'espai com a garatge. Aquest fet queda ben testimoniat per la presència de cotxes i maquinària agrícola que encara es troben dins el recinte i que han quedat sepultats per la caiguda de la coberta. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles, combinat amb el totxo. El terra és de factura senzilla, així com l'altar, on hi consta gravada la data de 1674. El lloc també havia albergat un petit cor sobre l'entrada de l'edifici, fet de fusta, i encara conserva fragments de pintura mural, de colors primaris molt vistosos, de trets populars.</p> | 08129-136 | Zona del Pla del Vilar | <p>Aquest edifici presenta diverses modificacions arquitectòniques en la seva estructura, dificultant la seva adscripció cronològica i els seus diversos usos. Es tracta de la capella de Sant Genís nou de Caraüll, fent referència al culte de Sant Genís al proper paratge de Caraüll, i a l'existència d'una església romànica dedicada al mateix sant. L'església, segurament bastida al segle XVII, com indica la data de 1647 de l'altar, fou emprada per al culte religiós dels masos de la zona. Consta que fou reconstruïda al segle XVIII, dins l'estil barroc, com indica la data de 1792 situada a la llinda de l'entrada a 1'5 Km de les restes de l'antiga església de Sant Genís Vell. Sant Genís de Caraüll va deixar d'exercir com a parròquia i va deixar de tenir culte el 1936, durant la guerra civil, quan va ser saquejada, i cremats part dels seus ornaments. Des d'aleshores es va convertir en un cobert per estris agrícoles, per ser posteriorment espoliada i abandonada, a finals segle XX.</p> | 41.9209100,2.0983400 | 425234 | 4641388 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53870-foto-08129-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53870-foto-08129-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53870-foto-08129-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53814 | Les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-oliveres-1 | <p>IGLESIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: 438. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. YLLA-CATALÀ, G. (1982). Can Oliveres. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos que presenta una coberta a doble vessant orientada est- oest i amb teula àrabiga. La porta original de l'edifici principal es troba parcialment tapada pels diversos annexes ramaders que es disposen davant el mas i que estan mig ensorrats. Aquesta porta principal té un arc de mig punt, ben conservat i totes les finestres conserven la llinda. L'edifici actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; a l'est, ja des d'antic, i en una data indeterminada, se li va afegir diversos cossos, un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest i, entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord. A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites, amb pedra; alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment; també hi ha una porta tapiada amb totxos que correspon als estables de dins el mateix mas. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Posteriorment es va adossar un cos a la façana sud, amb un porxo al primer pis, que cobreix la façana original; els brancals del porxo i la barana estan fets amb totxos; les llindes són de bigueta. A la façana oest no es pot veure la cantonera que hi havia i és on hi ha un dipòsit adossat, bastit en pedra, i que tindria les funcions de cisterna i element de captació i distribució d'aigües.</p> | 08129-80 | Zona del Pla del Vilar | <p>La primera referència documental del mas data de l'Alta Edat Mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola i també consta com una de les cases més antigues de la Vall de Caraüll. Des dels inicis els cognomitats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment, i segurament de l'entorn. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del Pla del Vilar. També en el fogatge fet a Oristà el 1553, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó apareix el nom de Joan Oliveres, sastre. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI, moment en què es construeix Sant Genís de Caraüll nou. Aquest mas va funcionar com a unitat autàrquica fins a finals del segle XX, tenint un moment d'auge a inicis del s. XVIII, època en què es van realitzar reformes successives tant al mas com als annexes ramaders. Les últimes modificacions documentades són de la segona meitat del segle XX, moment en què s'adequa el mas a les necessitats del moment.</p> | 41.9202800,2.0986800 | 425261 | 4641318 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53814-foto-08129-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53814-foto-08129-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53814-foto-08129-80-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53891 | Tina de can Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-can-oliveres | <p>ORDEIG, R. (1974). 'La parròquia de Sant Andreu d'Oristà' a Ausa vol.7, n.79: 296. YLLA-CATALÀ, G. (1982). Tina de Can Oliveres. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII | Parcialment coberta de vegetació. | <p>Construcció de planta semicircular adossada al mur exterior de la casa i coberta amb un teulat d'una sola vessant en teula aràbiga. Aquest tipus de tina servia per conservar i emmagatzemar l'aigua.</p> | 08129-157 | Mas Oliveres. Vall de Caraüll. | <p>Estructura datada d'època moderna, adscrita al segle XVII, possiblement en el decurs de les obres d'ampliació del mas. La primera referència documental del mas data de l'Alta Edat Mitjana i situa aquest casal dins l'adscripció de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola i també consta com una de les cases més antigues de la Vall de Caraüll. Des dels inicis els cognomitats seran la família Oliveres, un topònim d'origen vegetal però que indica les pràctiques econòmiques del moment, i segurament de l'entorn. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos, sobretot del Pla del Vilar. També en el fogatge fet a Oristà el 1553, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó apareix el nom de Joan Oliveres, sastre. Aquest mas també apareix documentat en els diversos fogatges del segle XVI, moment en què es construeix Sant Genís de Caraüll nou. Aquest mas va funcionar com a unitat autàrquica fins a finals del segle XX, tenint un moment d'auge a inicis del s. XVIII, època en què es van realitzar reformes successives tant al mas com als annexes ramaders. Les últimes modificacions documentades són de la segona meitat del segle XX, moment en què s'adequa el mas a les necessitats del moment.</p> | 41.9202800,2.0986800 | 425261 | 4641318 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53891-foto-08129-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53891-foto-08129-157-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | Adossat al mur sud de la casa. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||
| 53787 | El Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boix-0 | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Mas de planta baixa, primer pis i segon pis sota teulada, segons informacions orals. Actualment es troba enrunat i cobert per abundant vegetació. Possiblement l'estructura inicial s'hauria ampliat; la tècnica constructiva emprada és la pedra, poc treballada, de mitjanes dimensions, amb un ús abundant del tapial.</p> | 08129-53 | Zona del Pla del Vilar | <p>El mas Boix, ben ubicat en els Plans del Vilar, s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII, depenent del mas Perdaltes o Oliveres. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència. La seva situació privilegiada i isolada va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest petit establiment, situat a l'extrem oest del municipi, i amb greus dificultats de comunicació terrestre.</p> | 41.9154300,2.0999100 | 425358 | 4640778 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53787-foto-08129-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53787-foto-08129-53-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53785 | Comanovella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comanovella | XII-XVIII | <p>Masia de planta rectangular formada per dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge del mas i un segon cos perpendicular al primer, utilitzat com a annexes ramaders i magatzem, i també amb les funcions de cobert. La tècnica constructiva emprada es centra en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç, deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local, que posteriorment van ser pintades de blanc. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica; la porta d'accés al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular, i tres finestres, una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular. Té un forn exterior.</p> | 08129-51 | Zona del Pla del Vilar | <p>La història de Comanovella és força recent i s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant el segle XVIII, depenent del mas Perdaltes o Oliveres. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència. La seva situació privilegiada sota el pla de Perdaltes va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest petit establiment, situat ben allunyat a la zona del Pla del Vilar.</p> | 41.9209500,2.1046500 | 425757 | 4641387 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53785-foto-08129-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53785-foto-08129-51-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53809 | Sant Genís de Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-caraull | <p>BRUNELLS, I. (1996). La Vall de Caraüll. Revista trimestral n. 7. desembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 3 JUNYENT, E. (1980-1996). Diplomatari de la Catedral de Vic. S. IX-X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. N. 368. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat ja que manquen la cobertura i part dels alçats | <p>Edifici religiós format per una capella en ruïnes que conserva algunes estructures dempeus. Resta visible una estança de planta rectangular amb les marques d'un embigat que podria marcar la presència d'un cor. Ha desaparegut tota la coberta, així com bona part dels alçats. Es tracta d'una obra feta amb murs de pedra regular, ben treballats i units amb morter de calç, o lligats amb fang; i on s'intueixen les cantonades diferenciades. Queden dempeus els murs nord i oest; la resta està molt enderrocada. Tot i la coberta vegetal amb un sotabosc de roure i alzina, es pot observar un important enderroc que segurament evidencia la presència de mes estances que acabarien de configurar la capella original. Al mur nord, s'observa l'existència d'espitlleres i un tram afegit a l'est; també hi ha un cos afegit a l'oest. Una mica més amunt també es documenta un enderroc força nombrós de petites pedres amuntegades unes sobre les altres, que podrien indicar la presència d'alguna altra estructura.</p> | 08129-75 | Vall de Caraüll. EL Pla del Vilar | <p>La vall de Caraüll es troba estretament vinculada amb el passat d'Oristà. Està situada a la capçalera de la riera de Segalers (límit amb Oristà) i forma un ample sector entre els termes de Sant Bartomeu del Grau i Santa Maria d'Oló. L'església de Sant Genís és esmentada des del 943 i 945 dins del terme del Castell d'Oristà i va ésser parròquia independent entre els segles XI i XIII i sufragània d'Oristà des del segle XV. Un document del 18 de juliol de 965 esmenta que Baldemar dóna a Sant Pere de Vic, al bisbe Ató i als canonges un alou situat al comtat de Manresa, al terme d'Oristà, dins la vall de Caraüll amb el topònim 'Karavullo'. Aquesta petita parròquia conserva poca documentació i aquesta es troba entre els bisbats de Vic i Manresa. Actualment, es troba oblidada i l'indret és poc concorregut. L'any 1682 la parròquia i la vall tenien 6 famílies i l'any 1782 hi havien 10 cases amb 62 habitants. Des del segle XIV, la vall va gaudir d'autonomia civil i es convertí en una quadra amb batlle propi, així fins l'any 1840 que fou agregada a Muntanyola. Les masies més antigues són Perdaltes, i Can Oliveres (que segons diuen va ser quarter i hospital durant la guerra del Francès. A la seva parròquia, situada al costat de Can Oliveres també hi pertanyien Caraüll, Bolbous i les Deveses, en terme municipal d'Oristà). Sant Genís de Caraüll fou reconstruïda al segle XVIII, dins l'estil barroc, a 1'5 Km de les restes de l'antiga església de Sant Genís Vell. Sant Genís de Caraüll va deixar d'exercir com a parròquia i va deixar de tenir culte el 1936, durant la guerra civil, quan va ser saquejada i cremats part dels seus ornaments.</p> | 41.9247600,2.1054400 | 425827 | 4641809 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53809-foto-08129-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53809-foto-08129-75-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53817 | Perdaltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perdaltes | XII-XVIII | <p>Masia de grans dimensions formada per un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat, i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada i un tancat. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l'arrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest. L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de mida mitjana, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annex de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest, de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llinda de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord.</p> | 08129-83 | Zona del Pla del Vilar | <p>El mas de Perdaltes, evolució etimològica de pedres altes o parts altes, es troba ben situat sobre els plans coneguts com els Camps de Perdaltes a la zona coneguda com els Plans del Vilar. La ocupació en aquest indret s'emmarca en el fenomen de la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué lloc durant l'Edat Moderna i que s'acaba evidenciant a nivell arquitectònic al llarg del segle XVIII. Aquest gran casal tenia com a masoveria o mas dependent Comanovella. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de petits propietaris, vinculats als grans grups familiars que dominen Muntanyola i que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local centrat en l'autosuficiència o una exportació centrada en un mercat d'abast local. La seva situació privilegiada i isolada va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest important establiment, situat a l'extrem oest del municipi, i amb certes dificultats de comunicació terrestre.</p> | 41.9183600,2.1107300 | 426258 | 4641094 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53817-foto-08129-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53817-foto-08129-83-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53903 | Pou de Perdaltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-perdaltes | Actualment en ús. | <p>Pou de planta circular adossat al mur de tanca del mas de Perdaltes. Aquesta estructura conserva 2 reposadors, un a cada banda de l'obertura, feta de fusta. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'entorn es troba força arranjat, ja que es troba dins el mateix recinte clos del mas, a un costat de l'era.</p> | 08129-169 | Mas Perdaltes, Vall de Caraüll. | <p>Estructura de captació hídrica vinculada a la història del mas de Perdaltes, evolució etimològica de pedres altes o parts altes, es troba ben situat sobre els plans coneguts com els Camps de Perdaltes a la zona coneguda com els Plans del Vilar. La seva situació privilegiada i isolada va afavorir la seva explotació i la consolidació d'aquest important establiment, situat a l'extrem oest del municipi, i amb certes dificultats de comunicació però amb un gran territori circumdant.</p> | 41.9184100,2.1107200 | 426258 | 4641100 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||||||
| 53871 | Pou d'aglans de Perdaltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daglans-de-perdaltes | XVI-XX | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge del camí que porta al mas Perdaltes. Es tracta d'una construcció negativa, excavada al terreny natural, de planta rectangular i de dimensions desconegudes. Actualment es troba reblerta de sediment aportat, i els antics propietaris del mas recorden que sempre ha estat així, i que de petits jugaven a desenterrar el pou. Conserva un sistema de coberta format per un teulat de doble vessant i amb algunes teules aràbigues, que sembla un afegitó posterior. Es desconeix el sistema constructiu del conjunt, tot i que sembla tractar-se de paret de pedra seca, a una sola cara vista, o lligada amb morter de calç. Actualment es troba sense ús i es desconeix la seva funcionalitat inicial.</p> | 08129-137 | Zona del Pla del Vilar | <p>Segons informadors orals de Perdaltes, es tracta d'un pou d'aglans, i s'hauria utilitzat per guardar-hi o emmagatzemar-hi aglans com a activitat recol·lectora complementària a l'activitat agrícola del mateix mas, ja fos aquest per consum humà o animal. Sí que es té constància del seu desús, al llarg de tot el segle XX, i sembla respondre a les necessitats d'abastiment d'època moderna, i la construcció de diversos annexes complementaris creant un espai o magatzem o amagatall, fins i tot un possible sil o cisterna.</p> | 41.9187000,2.1108300 | 426267 | 4641132 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53871-foto-08129-137-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53818 | Pla del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-vilar | <p>AADD. (2002). Noticiari. Revista trimestral n.29. estiu 2002. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 12.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici de planta baixa construït al Pla del Vilar. Tot i que bona part de la coberta es troba perduda, aquesta era a doble vessant i orientada d'est a oest, de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. En aquesta planta baixa es conserva la distribució interior original amb la presència de la cuina, el menjador i diverses estances i habitacions amb restes de la pintura i l'arrebossat. Les obertures estan obertes a la façana principal, ja que han estat espoliades; resten dues portes petites obertes al mur original; on al costat hi havia una porta antiga reconvertida en finestra i actualment espoliada. Tota l'estructura està arrebossada, i la llinda i el brancal del costat nord encara podrien conservar-se sota l'arrebossat del mur actual. Té una altra finestra al tram sud de la façana que podria haver estat una porta petita; conserva els brancals de pedra.</p> | 08129-84 | Zona del Pla del Vilar | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agrícola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas, però, no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'Edat Moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.9262100,2.1122700 | 426395 | 4641964 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53818-foto-08129-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53818-foto-08129-84-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Cessió del Pla del Vilar. Es té previst la cessió a favor del municipi per part del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya de la masia Pla del Vilar per dur-hi a terme les activitats que consideri convenients i amb la participació de les associacions i entitats que es considerin. En principi es preveuen accions educatives i de coneixement del medi natural, i per més endavant un pla d'aprenentatge. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53782 | Casanova de Perariera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-perariera | <p>Arxiu propi del mas Pere Riera [Sant Bartomeu del Grau). MOLERA, J. (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Portals de Pere Riera'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 24. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XIII-XVIII | Restaurada | <p>Mas que forma una petita explotació agrícola ramadera, orientat a llevant. La casa és quadrada amb teulada a dos vessants. Aquesta edificació central, composta d'un gran cos rectangular, amb tres pisos, coberta amb dues vessants i façana encarada a llevant, presenta totes les finestres i portals amb llindes de pedra treballada, algunes de les quals datades amb inscripcions. Aquest edifici, de planta quadrada i organitzat en planta baixa i un primer pis, forma part d'una masoveria del mas Pere Riera. La tècnica constructiva emprada es centra en murs de pedra sense polir, lligats amb morter de calç i arrebossats. Aquesta construcció actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; on a la zona est, ja des d'antic, se li va afegir un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest, i entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord. A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites amb pedra, ja que alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment i també hi ha una porta tapiada amb totxana. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Al segle XIX es van construir a l'entorn diversos annexes ramaders, dels quals destaca un cos a la façana est. Mentre que al costat est hi ha diversos corrals adossats; el primer es construí amb pedra i, posteriorment, es va ampliar utilitzant altre material.</p> | 08129-48 | Zona del Pla del Vilar | <p>El mas Pere-riera, juntament amb les Ferreres i l'Alovet, és una de les tres cases pairals més notables del terme de Sant Bartomeu del Grau. La construcció de la casa que s'ha preservat fins a l'actualitat és una reedificació de finals del segle XVII, sobre una base medieval del segle XIII. En la dovella central del portal hi ha inscrits l'any de 1677 i el nom Pinosa, denominació del mas abans del 1504, quan una pubilla Pinosa es va unir en matrimoni amb Pere Riera de Vic. El primer document es remunta al 1238, amb motiu del casament entre Pere Pinosa i Raimunda, filla de Pere de la Noguera de Sant Julià Sasorba, i continua el llinatge fins que l'any 1504 Simon Pinosa es casa amb el cavaller noble Pere Riera de Vic. A partir de 1750 es canvia oficialment el nom de la casa, si bé ja feia molt de temps que s'anomenava així, i serà a partir de l'època baixmedieval o moderna que sorgirà la masoveria de la Casanova de Pere Riera. El mas principal de Pere-riera, actualment, forma una gran finca d'unes 500 hectàrees que comprèn les masies de Galliners, el Solerot, la Casanova de Pere-riera i, darrerament, s'ha engrandit amb les de cal Nasi i ca l'Escolà. Tot i que la major part de la finca pertany al municipi de Sant Bartomeu del Grau, la Casanova de Pere-riera forma part del terme de Muntanyola.</p> | 41.9341900,2.1204700 | 427084 | 4642843 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53782-foto-08129-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53782-foto-08129-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53782-foto-08129-48-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53840 | Font de l'Ariet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lariet | XVI-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn immediat construït, que es caracteritza per l'existència d'un antic ariet ubicat en una petita esplanada. A peu de la pendent s'ha construït amb pedres més o menys desbastades i lligades amb abundant morter de calç, una estructura rectangular on a banda i banda es disposen uns bancs correguts, que presenten la mateixa fàbrica. La font està emmarcada per un arc de mig punt amb pedres disposades a plec de llibre i, al darrera, un mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars en forma de feixa. Al rejuntat hi ha ciment contemporani, però el morter original és de calç. A la part baixa hi ha la deu principal, plena de molsa, i un broc vessador. La font funciona correctament i l'aigua que en surt, en el moment de fer la visita, és abundant.</p> | 08129-106 | Zona del Pla del Vilar | <p>Font situada dins l'òrbita del mas la Casa Nova de Pereriera. Aquest espai es troba molt allunyat dels habituals punts on la gent anava a buscar aigua, i, actualment resta en desús. En general aquesta zona ha quedat reduïda a una zona d'aprofitament hidràulic malgrat la seva distància del mas La Casa Nova, i l'existència d'altres fonts a la zona. El pas de la Riera de Segalers havia abastit d'aigua, de forma tradicional, els masos i cases de la zona, com també a els del municipi veí d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau. El sistema emprat és el de l'aprofitament pel consum humà mentre que l'aigua sobrant era retornada a la riera i utilitzada per a regar els camps de la part més baixa. Actualment, no queda res de l'estructura de l'ariet i l'entorn de la font, en desús, que ha esdevingut una zona d'interès natural del municipi.</p> | 41.9272300,2.1206400 | 427090 | 4642071 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53840-foto-08129-106-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53836 | Font de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova-1 | XVI-XIX | <p>Font oberta a la riera de Segalers i situada a l'origen de la mateixa riera. Està ubicada en una petita placeta oberta a la Casa Nova de Pereriera o Perariera, formada per un cos rebaixat de pedra local de grans dimensions. L'estructura construïda de la font la conforma una construcció rectangular amb funcions de contrafort, de grans dimensions i on s'ubica la petita font al seu interior. Aquesta estructura està formada per un mur construït i un doble banc de pedra a mode de pedrís. Està fet amb carreus de petites dimensions, escassament treballats i disposats a forma de mur de contenció o talús, lligats amb morter. La font es situa en el centre del banc i està formada per una aixeta de metall (actualment tancada), una petita pica amb una reixa i un canal d'evacuació que actua com a distribuïdor d'aigua.</p> | 08129-102 | Zona del Pla del Vilar | <p>Font particular del mas la Casa Nova de Pereriera. Aquest espai es troba molt allunyat dels habituals punts on la gent anava a buscar aigua, i, des de sempre, aquesta zona ha quedat reduïda a una zona d'aprofitament hidràulic del mas La Casa Nova, situada a a uns 200 m de la font. El pas de la Riera de Segalers havia abastit d'aigua, de forma tradicional, els masos i cases de la zona, com també a els del municipi veí d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau. El sistema emprat és el de l'aprofitament pel consum humà, mentre que l'aigua sobrant era retornada a la riera i utilitzada per a regar els camps de la part més baixa. La moderna canalització i gestió de l'aigua en va fer variar la seva funció principal i ara pràcticament no s'utilitza.</p> | 41.9339000,2.1209900 | 427127 | 4642811 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53836-foto-08129-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53836-foto-08129-102-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53845 | Font del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cabrit | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. Necessita neteja | <p>Font propera a la Riera de Segalers, però que recull l'aigua de la vessant meridional del mateix recurs hidràulic. Aquesta petita font natural es troba ubicada sobre uns camps que porten el mateix nom, prop la Casa Nova de Pereriera o Perariera. L'estructura construïda de la font la conforma una construcció atalussada, de petites dimensions i on s'ubica l'obertura i pas de la petita font al seu interior. Aquesta estructura està formada per un mur construït amb carreus de petites dimensions, escassament treballats i disposats en forma de mur de contenció, que recorda la pedra seca, tot i que en aquest cas estan lligats amb morter. La font es situa a la part central, i està formada per un broc senzill i un petit canal d'evacuació que actua com a distribuïdor d'aigua que va a parar als camps a través d'un canal excavat al terreny natural.</p> | 08129-111 | Zona del Pla del Vilar | <p>Font secundària del mas la Casa Nova de Pereriera, ubicada als Camps de la Font del Cabrit. Aquest espai es troba a un segon pla de l'explotació d'aquest mas, i segurament era emprada per a regar els diversos camps de cultiu o com a lloc per abeurar el bestiar de forma natural. La zona es situa a l'entorn de la Riera de Segalers, de bastant cabal i que havia abastit d'aigua, de forma tradicional, els masos i cases de la zona i dels veïns municipis d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau.</p> | 41.9323000,2.1228700 | 427281 | 4642632 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53845-foto-08129-111-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es coneix com la Font del Tuixó o del Cabrit | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53872 | Collet del Cementiri dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-del-cementiri-dels-moros | <p>CASAS, J. (2005). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost a Osona). Inèdit. SALA, ROGER. (2004-2005). Projecte Lluçanès. Projecte de recerca arqueològica i explotació del Patrimoni. Inèdit.</p> | IIIaC-IVdC | Presenta cert mal estat per la seva superficialitat | <p>Turó o petita elevació conegut com el Collet del Cementiri dels Moros; aquest topònim normalment està associats a la presència d'una possible ocupació de la zona en època antiga. És una zona de bosc d'alzines i pins, amb dues zones lleugerament elevades al banda i banda del collet. El petit turó situat a ponent rebia el nom de Camp de Casilla on s'han localitzat alguns elements que cal tenir en consideració. A l'oest del Collet del Cementiri dels Moros s'han observar la presència de 5 forats de planta circular d'entre 1 i 1,20 metres de diàmetre. No es descarta la possibilitat que siguin sitges. No s'ha detectat material en superfície. L'espessa vegetació no permet realitzar una prospecció acurada. Tanmateix, estudis anteriors semblen haver observat la presència de petits fragments de ceràmica ibèrica i romana propera a aquesta zona. A l'est del collet s'ha localitat un possible mur enderrocat.</p> | 08129-138 | La Muntada | <p>El topònim collet del cementiri dels moros sembla indicar la possible existència d'estructures pre-romanes en aquest punt. Tradicionalment, aquests topònims fan referència a llocs on és possible l'existència d'elements pre-històrics o pre-romans. La prospecció en superfície no va permetre observar la presència de material ceràmic. Tanmateix, prospeccions anteriors dutes a terme per Roger Sala i Joan Casas van localitzar algun fragment de terrissa possiblement ibèrica i romana en talussos propers. Sí que es van poder observar, al cap de munt del turó situat a ponent del collet, diverses estructures circulars excavades al subsòl. És possible que pugui tractar-se d'un camp de sitges. La cronologia, però, és indeterminada. La naturalesa d'aquest tipus de jaciments fa que habitualment no es detectin restes de la seva existència en superfície, només una remoció del terreny pot permetre que aflorin materials. Si bé a l'entorn es coneixen pocs jaciments d'aquest període, les darreres prospeccions arqueològiques efectuades han permès documentar estructures similars a la zona del Permanyer. Es tracta d'una petita elevació de terreny, amb gran control visual respecte al sector d'orient i de la carretera C-154. S'ha localitzat diverses acumulacions de pedra amb fragments de tegulae que podrien correspondre a diversos enderrocs a la part més elevada del turó. A l'oest, és una zona de camps de cultiu on també s'ha pogut recollir diversos fragments de ceràmica comuna de cocció mixta i tegulae que cal situar en època romana o fins i tot ibèrica.</p> | 41.9740200,2.1261900 | 427603 | 4647261 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53872-foto-08129-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53872-foto-08129-138-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53755 | La Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muntada-0 | <p>GINER, J. (2007). Informe sobre el valor històrico-arquitectònic de la casa de la Muntada, al terme municipal de Muntanyola. Ajuntament de Muntanyola. Inèdit. YLLA-CATALÀ, G. (1989). La Muntada. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | Els annexos es troben enrunats. | <p>Masia de tres pisos de planta rectangular i coberta a dues vessants, que està construït amb murs fets de pedres irregulars i morter amb carreus ben tallats a les cantonades. Diverses construccions annexes a la façana principal formen un pati tancat al davant de la casa, que actualment es troba en mal estat amb murs mig enderrocats. Conserva elements arquitectònics de rellevància i els paraments formats per construcció de pedra i teules mostren diverses reparacions. La portalada principal es troba situada a l'est, mentre que a migdia es pot apreciar una petita porta d'accés a l'interior. Presenta diversos elements característics, com un pou o dos contraforts robustos a migdia.</p> | 08129-21 | Quadra de la Muntada | <p>La història d'aquest mas ens és força desconeguda. La història arquitectònica de la masia catalana és la de l'aparició al segle XVI d'un tipus edificatori de molta claredat estructural amb quatre parets de càrrega paral·leles que formen tres crugies perpendiculars a la façana, dues plantes, i també de molta claredat funcional i representativa; l'entrada al mig de la façana en planta baixa, distribució de les dues plantes des de la crugia central, definició de la sala de la planta primera com a peça d'apartat abocada a la façana principal; aquest tipus mostra els grans canvis en la concepció de la vida que es va gestar al llarg de la baixa edat mitjana que van fer inviable la pervivència dels habitatges formats per molt pocs espais d'ús indiferenciat propis del segles anteriors. Els documents històrics esmentats es citen a partir de la relació proporcionada per la propietària del mas. El mas de la Muntada existia ja amb aquest nom a inicis del segle XIII, moment en que a la documentació s'esmenta un mas existent de la parròquia de Sant Genís sa Devesa, sufragània de Santa Maria d'Olost. Els seus ocupants posteriors en van adoptar el nom i al principi del segle XIV els documents parlen de Maria, Berenguer o Ramon Muntada. Sembla que el mas va superar bé la crisi dels segles XIV i XV, ja que la documentació continua parlant-ne amb regularitat, i a més es fa referència a l'engrandiment de la propietat. L'1 de juliol de 1208 Maria de Nonna, Maria filla seva i Bernat de Vilarasa marit d'aquesta, van donar a Ramon de Permaier, a Maria muller seva i als seus successors perpètuament tot aquell seu mas de Muntada, amb totes les pertinences i afrontacions, que és a Santa Maria d'Olost, a la parròquia de Sant Genís, amb pacte que el milloressin a canvi d'un cens. El 13 de maig de 1309 Maria Muntada de la parròquia de Sant Vicenç sa Devesa va fer testament, reconeixia l'aixovar que li constituí a Berenguer marit seu, i feia hereu el seu nebot Ramon i després d'ell Maria sa filla. L'1 de novembre de l'any següent, els mateixos Berenguer Muntada i Ramon Muntada permutaren unes terres amb Pere Ferrer de sa Devesa i Sibila muller seva, de la parròquia de Sant Genis sa devesa; Pere Ferrer donava als Muntada, per lliure i franc alou, perpètuament, una sort de terra tocant al mas de Planes prop de l'oratori de Santa Maria, que afrontava a llevant i a tramuntana amb honor de Sespenests, a migdia amb honor del Puig, i a ponent amb honor de Planes, i els dits Muntada havien donat a Pere Ferrer i sa muller un honor també per lliure i franc alou, contingu a Puiggenebrós. L'acta quedava en poder del rector d'Olost. El 21 de març de 1368 Ramon de Peguera, cavaller senyor del Castell d'Olost i de Tornamina, que havia comprat al rei la jurisdicció criminal i el mixt imperi de la quadra de Sant Genís sa Devesa, on hi havia el mas de Muntada amb ses pertinences, per ell i els seus successors lloava, aprovava, ratificava i confirmava a Mateu Muntada i als seus successors perpètuament, tots i qualsevol privilegis, llibertats, immunitats, i exempcions que solien tenir ell dit Mateu i el seu mas la Muntada. L'acta es redactà a Olost el 9 de maig de 1377, Bernat Olost de la parròquia de Santa Maria d'Olost establia a favor d'Arnau de Tolneu, de la mateixa parròquia i als seus successors, tot el mas de Balenyà situat en dita parròquia d'Olost, de domini i franc alou de l'Hospital de Jerusalem, a canvi d'un cens. Al mas de Balenyà afrontava a llevant amb terra que posseïa el mas de Muntada, a migdia i a tramuntana amb honor del mas Prat, i a tramuntana amb honor del mas de Muntada que havia estat de possessions del mateix mas de Balenyà, però que havia canviat de mans. El 12 octubre 1506 Joan Muntadas, hereu del mas Muntada, feia testament i designava hereu Gregori nét seu, si vivia, i si no vivia i per després de la seva mort, feia hereva Francesca, néta seva, i després Damiana, també néta seva. El testament es va fer a la parròquia de Sant Hipòlit.</p> | 41.9690700,2.1306700 | 427969 | 4646708 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53755-foto-08129-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53755-foto-08129-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53755-foto-08129-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'enclavament de la Muntada també pertany a Muntanyola, es troba ubicat entre els municipis d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau, situada a la carretera de Vic a Olost. La masia de la Muntada està situada en aquest enclavament que porta el seu nom, dit també de Sant Salvador. El mas de la Muntada està situat en un emplaçament molt pròxim a la carena, lleugerament per sota la divisòria d'aigües, el cos principal és un edifici de tres plantes que té per base un quadrat lleugerament irregular, amb uns costats de longituds que oscil·len entre els 12 i 13 m i mig. La façana d'accés s'orienta al sud-est, i la coberta està resolta a dues aigües amb el carener perpendicular en aquesta façana. Hi ha un cos annex a l'edifici principal, de planta rectangular i dues altures, amb una façana amb la d'accés, i n'havia existit un altre, enderrocat de fa poc temps, amb els forats de les biguetes encara visibles sobre el tancament de l'annex conservat, que havia ocupat una sola planta; aquest volum enderrocat resolia el desnivell entre la carena immediata al conjunt pel nord-est i el pla de l'entrada al mas en planta baixa, situat ben bé una planta per sota: el mur posterior d'aquest annex s'ha conservat, i actua en aquest moment com a element de contenció. L'edifici principal s'organitza interiorment d'acord amb la lògica del mas ramader, amb la pràctica totalitat de la planta baixa destinada a acollir el bestiar i els espais destinats a l'ocupació humana concentrats en la primera i segona planta. Tot i això, l'accés principal monumentalitzat amb una porta d'arc de mig punt de dovelles considerables, es troba en la planta baixa; no sempre ha estat així. De la mateixa manera, la façana en què s'inscriu aquesta porta, que es mostra amb molta claredat com a resultat d'una sèrie d'operacions constructives successives. El mas medieval del segle XIII degué ser una construcció de dues plantes i una sola crugia, la més oriental del mas actual, amb la planta baixa encastada en part en el terreny i la planta primera accessible directament des d'aquest terreny en una posició que podria haver coincidit ja amb la que ara és la porta a la galeria de l'annex. El bloc de planta i pis tenia una façana llarga orientada al sud-oest d'una longitud que ja podria haver estat la del mas actual, o potser una mica més curta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||
| 53851 | Capella de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Pere del mas Postius, os. 204' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 93.</p> | XIV-XVIII | <p>Capella situada davant per davant de l'accés principal al mas Postius. Aquesta es troba dedicada a Sant Pere i la capella amida 5 m d'amplada i 7m de llargada. La porta fa 1'90 m d'alçada i 1'10m d'amplada. Sobre la porta hi ha un ull de bou i coronant la façana principal un campanar d'espadanya construït amb pedra local fet per l'amo actual. A la banda de llevant hi ha un ull de bou, i la coberta és a dos vents de teula aràbiga. A part de la porta principal hi ha una altra porta, oberta més tard, que comunica les dependències internes del mas amb l'interior de la capella mitjançant un pas. La capella està tancada, però el propietari ens ha comentat que està en força bon estat i que la missa que s'hi realitzava era cara l'absis. Les parets exteriors han estat picades restant visible el parament de pedres, de petites dimensions ben disposades en filades ben ordenades. Entorn format per l'era del Postius i una sèrie d'annexes ramaders.</p> | 08129-117 | Mas Postius. Zona de Puigcimós | <p>Edifici arquitectònic que forma part de la finca Postius, format per una capella dedicada a Sant Pere que respon a un edifici d'influència romànica, tot i que la seva construcció es deuria realitzar en un moment indeterminat de l'Alta o Baixa Edat Mitjana. Aquest edifici comunica amb la casa mitjançant un pont; és de planta rectangular, amb un òscul a la façana i un campanar d'espadanya a la corona. Cal assenyalar que no s'ha pogut accedir a l'interior perquè tot el conjunt està en obres. La capella hauria realitzat les funcions religioses d'ús particular del mas Postius i els dels masos de l'entorn, aquests però força disseminats.</p> | 41.8835700,2.1323500 | 428012 | 4637213 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53851-foto-08129-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53851-foto-08129-117-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53819 | Postius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/postius | <p>BRUNELLS, I. (1999). Cadastre 1767. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. BOLÓS, J.; HURTADO, V. (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau ed. Barcelona: 25. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona.</p> | XII-XVIII | Molt reformada. | <p>Edifici conegut com a mas Postius, de grans dimensions, que s'ha anat ampliant i reformant al llarg dels segles. Actualment, la façana principal és al sud-est. El cos principal està situat a l'esquerra del conjunt; conserva una gran porta adovellada amb arc de mig punt, i té una estructura de planta baixa, un primer pis i una segona planta sota teulada. Totes les cobertes són a doble vessant i orientades nord-est i sud-oest, totalment reformades. A partir d'aquest edifici inicial, amb murs de pedres disposades en filades, no regulars, fins a l'inici de la primera planta, es van anar construint diferents cossos. Enmig del rejuntat de les pedres, realitzat ja en el segle XX, encara es poden observar les cantoneres i els punts de contacte dels diferents cossos annexats. Possiblement, l'edifici original tenia una planta rectangular i una estructura de planta i dos pisos. A la façana posterior de l'edifici original encara es pot veure un tram de l'edifici original, presumiblement d'època baix medieval, en els diferents gruixos que presenta el mur, en la factura del parament i en les irregularitats en els punts de contacte d'unes estructures amb les altres. Aquest primer edifici es va ampliar inicialment cap a l'esquerra i, posteriorment, cap a la dreta. Entre els cossos més antics i els més moderns es va construir una galeria de dues plantes oberta i amb un balcó a la planta superior. És probable que el primer edifici construït davant el mas principal original, exempt, fos una masoveria del mas o un annex ramader; tot i que la documentació esmenta la presència de diversos masos dependents. En tot el conjunt hi ha diferents llindes amb inscripcions, gairebé totes esborrades, però que fan referència a diverses reformes del segle XVI i XIX. És possible que algunes de les llindes no estiguin 'in situ', que s'hagin desplaçat durant les nombroses reformes que ha patit el mas, sobretot la que s'està portant actualment a terme per convertir-lo en una casa de turisme rural. Després de la rehabilitació es van col·locar alguns elements de pedra (brancals, llindes i ampits) que possiblement s'hagin portat d'altres parts de l'edifici. A la part del darrera de la casa hi ha diverses construccions isolades a mode de bancals, fonts i mines, recentment també arranjades. A l'era hi ha diversos elements d'interès etnogràfic (abeurador, alguna pedra dels brancals i les dovelles, així com alguna eina del camp). La casa també compta amb una sèrie d'annexes ramaders, actualment utilitzats com a magatzem d'obra.</p> | 08129-85 | Zona de Puigcimós | <p>Aquesta explotació agrícola- ramadera es troba situada al límit del municipi, en una zona molt muntanyosa entre els municipis de Santa Maria d'Oló i l'Estany, i que tindrà una història paral·lela a dels altres masos de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, si bé destaca per tractar-se d'un dels masos més influents de la zona. El topònim valle Posticios apareix per primer cop al 986 en la documentació del comtat de Manresa. Es desconeix la història del mas durant bona part de l'època medieval, ja que no apareix en els documents parroquials del municipi i no conserva arxiu propi. Aquest fet es deuria donar perquè el mas, per proximitat, degué entrar ràpidament a l'òrbita del monestir de l'Estany. Les referències escrites sobre aquest mas fan referència a la presència, ja específica del topònim mas Postius o Pustius en els diversos documents de l'època moderna. El primer cop que apareix esmentat és en el fogatge de 1497 i amb una llarga presència en els segles següents, tot i que segurament aquest fou construït en un moment indeterminat de la Baixa o Alta Edat Mitjana. A partir d'aquest moment continuarà apareixen als fogatges de 1515 i 1553, i la seva presència serà una constant al llarg dels segles XVII i XVIII. Segurament d'aquest moment daten moltes de les reformes de la casa, i que són visible gràcies a l'observació dels paraments exteriors de la mateixa. En el cadastre del 1767 Domingo Postius consta com a propietari del mas Postius on vivia junt amb Silvestre Postius, jornaler. Aquest senyor també era propietari del Mas Masanell, on consta que hi vivia Pere Capdevila en qualitat de jornaler; i també consta com a propietari del mas Vilafort, que era habitat per Narcís Torras, masover i jornaler. En el cadastre del 1767, el Mas Masanell i el mas Postius consten com una sola unitat de territori i es defineixen amb espais de 252 i 12/24 quarteres, 23 quarteres de sembradura (de diverses qualitats), 8/24 quarteres d'horta, 1 quartera de boïga, 61 quarteres de bosc, 141 quarteres de pastura (de diverses qualitats) i 26 quarteres de rocals. En aquest moment el mas termenejava a llevant amb el mas Guardieta, a migdia amb el mas Senties, a ponent amb el terme de l'Estany i a tramuntana amb el terme de Sant Feliu de Terrasola. Tot i que actualment es troba deshabitada per obres d'arranjament, després de deixar de ser el gran casal, passà a ser masoveria fins a finals de segle XX.</p> | 41.8833400,2.1324100 | 428017 | 4637188 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53819-foto-08129-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53819-foto-08129-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53819-foto-08129-85-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El mas té una capella exempta però situada prop del mas, dedicada a Sant Pere. | 93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||
| 53783 | Bassa de Postius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-postius | XII-XVIII | <p>Bassa de forma rectangular situada a l'entrada del mas Postius, a la banda septentrional del turó i a un nivell inferior d'on s'assenta el mas. Té dues parets fetes amb pedra del país, unida amb morter de calç, i una és roca natural. El mur té una amplada de 90 cm i una alçada de 6 m. A la capçalera de la bassa, en el punt més estret, hi ha una escala de 5 graons que porten a una portella que hauria servit per controlar el pas de l'aigua. Cal assenyalar que sempre hi ha aigua, amb el qual s'ha creat una espècie d'ecosistema amb fauna i flora típica dels llocs humits. Es tracta d'una gran obra de captació de recursos hidràulics.</p> | 08129-49 | Postius | <p>Bassa vinculada a la presència del mas Postius i a l'abastiment de recursos hidràulics del mas, a partir de la captació de l'aigua pluvial.</p> | 41.8839900,2.1327500 | 428046 | 4637259 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53783-foto-08129-49-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53913 | Font de Canaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaleta | XVIII-XX | Actualment no porta aigua. | <p>Font situada al peu del torrent de la Casanova de la Vall just a tocar amb la Riera de Postius, on desguassa. L'estuctura de la font és força senzilla, aquesta es troba construïda al costat del torrent aprofitant un saltant del mateix i a mode de talús. Es tracta d'un mur de contenció a una sola cara vista fet de pedra de petites dimensions, ben desbastada i lligada amb morter de calç. A l'espai central hi ha una llosa, una mica més gran que les altres pedres, aquesta de formació calcària està ben treballada i presenta una inscripció on es pot llegir: Font Canaleta. L'obertura de la font es troba a la part inferior d'aquest mur i està formada per un pas circular, tot recobert de molsa i un canaló. Per aquí s'evacua l'aigua que va a parar en un petit receptacle rectangular, també construït en pedra, que facilita l'evacuació de les aigües cap al torrent de la Casanova de la Vall. L'entorn està parcialment arranjat, resten visibles alineacions de pedres fent de canal vers el torrent, al centre hi ha una taula circular de pedra, segurament afegida més tard.</p> | 08129-179 | Postius | <p>Aquesta font es troba molt apartada del nucli urbà de Muntanyola i és desconeguda per bona part de la població. Sembla formar part d'una estructura associada a la construcció i funcionament de la Casanova de la Vall, una masoveria del mas la Vall situada al peu del camí Ramader de Fontfreda. Tot aquest entorn presenta una ocupació antròpica de caire rural, sobretot agrícola i ramader, i si bé la font no es emprada per abastir d'aigua el mas, ja que aquest gaudeix de diferents sistemes d'abastiment, sí que en devia ser un element important a la zona, en general força mancada d'aigua. La llosa central que fa de cos a la font conté una inscripció on es pot llegir: Font Canaleta, però no hi consta cap data de construcció o reforma. La història i arranjament d'aquesta font s'ha de vincular a les activitats de la Casanova de la Vall però també a un pas transhumant on pararien a abeurar els ramats que es direccionessin vers el municipi veí de l'Estany, per la zona del bosc gran de Postius. Posteriorment, s'hauria arranjat l'entorn, i molt més recentment, en un context de segle XX s'hauria afegit la taula de pedra per convertir l'espai en un lloc de lleure.</p> | 41.8720000,2.1334700 | 428092 | 4635928 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53913-foto-08129-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53913-foto-08129-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53913-foto-08129-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba situada a 1Km de l'inici de la pista que porta a la Casanova de la Vall. S'accedeix des de Santa Eulàlia de Riuprimer direcció Avinyó per la BV4316, per una pista forestal a mà dreta entre el Km 1.3 i 1.4Km vers Postius i la Casanova de la Vall. Un cop a la casa cal seguir la pista, que seguint una pendent pronunciada i vers l'esquerra mena a un petit replà d'on surt un corriol que porta a la font. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53854 | Camí ramader de Vic a Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vic-a-manresa | <p>AADD. (1997). Muntanyola. Revista trimestral n. 11. desembre 1997. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 10. TORRES, J; SALVANS, J; COROMINAS, J. (2000). Els Camins Ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Col·lecció 'La ramada encantada', vol. 0. Lluçà.</p> | XIV-XIX | <p>Podria ésser el principal camí ramader del terme i, de fet, és l'únic que encara enregistra algun moviment transhumant, al menys fins a dates relativament recents. Aquest vial procedent del Vallès, probablement per més d'una via, travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció a Puig Rodó i Fontfreda, per la carena entre les rieres d'Oló i Muntanyola que, en aquesta zona, representen la partió d'aigües entre el Llobregat i el Ter, travessant el municipi de nord-oest a sud-est. Des de Fontfreda, punt d'entrada al Lluçanès, el camí segueix direcció a Alboquers, el Puig Permanyer (d'on surt el camí ramader Cadí-Montseny cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'incorpora el camí ramader Cadí-Montseny procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt, l'Hostal del Vilar, el Collet de Sant Agustí, l'Alou i Torras d'Alpens, on s'incorpora al camí que va en direcció a Castellar de n'Hug. Tot i que en el terme municipal de Muntanyola no conserva cap tram empedrat, es tracta d'una via de gran interès etnològic i patrimonial.</p> | 08129-120 | Varis | <p>Es tracta d'un camí de terra batuda que vorejant la cinglera passa per la Font Freda, i puja cap a la dreta fins a Sant Bartomeu. Tot i que aquests espais han estat molt reparats (tant per les inclemències del temps com per l'acció humana) resten ponts i altres obres civils vinculades al seu pas, així com diversos sistemes de canalització i evacuació d'aigües. Actualment, aquesta zona és objecte d'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders a través dels treballs del 'Grup de treball de transhumància del Solc', com a una més de les múltiples activitats de dinamització cultural de la comarca del Lluçanès que desenvolupa el col·lectiu 'Solc'. Al 1997, es va fer l'arranjament del camí ral de Sant Cugat de Gavadons a Fontfreda; aquesta feina va consistir en la consolidació del camí, la millora de les cunetes i el ferm i es va realitzar en el marc de millores de la xarxa de camins del Consell Comarcal d'Osona.</p> | 41.9163700,2.1352100 | 428286 | 4640853 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53854-foto-08129-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53854-foto-08129-120-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53909 | Fita del Pla del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-pla-del-vilar | XXI | <p>Monòlit fet en pedra calcària, de base quadrangular i d'1'80 m d'alçària, presenta l'escut dels Pere Riera gravat a l'espai central i format per dos martells entrellaçats dins una garlanda i amb una corona a la part superior i a sota seu la inscripció: PLA DEL VILÀ. PERA RIERA. Cal esmentar el fet que està escrit Pla del Vilà i no Pla del Vilar, topònim referenciat a la resta de fonts documentals.</p> | 08129-175 | Pla del Vilar | <p>Element senyalitzador i indicador de propietat situat a la pista que surt de l'encreuament de la BV-4316 al Km.3, que porta al Pla del Vilar, situat en terrenys de la propietat Pera Riera. Element ubicat a mitjan segle XX per part dels propietaris de la finca i gran mas de Pere Riera (Sant Bartomeu del Grau).</p> | 41.9165000,2.1352300 | 428288 | 4640867 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53909-foto-08129-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53909-foto-08129-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53847 | Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda | <p>AADD. (1996). Muntanyola. Revista trimestral n. 4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. BOLÓS, J.; HURTADO, V. (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau ed. Barcelona: 9. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 181.</p> | XVI-XX | <p>La font està al mig d'un bosc de pins i actualment raja poquet, ja que nota molt les temporades seques. Fa poc ha estat arranjada arreglant part del mur de contenció que fa de paret. Es tracta d'una estructura formada per una font a dalt, i una altra pas a baix, ja en municipi de Sant Bartomeu del Grau. L'espai està arranjat amb una plataforma empedrada formada per lloses poc desbastades de pedra local i unides amb ciment. El conjunt de la font el forma una paret de pedra seca amb un panell central on s'ubica la font, aquesta formada per un broc gros de ferro i una gran pica o abeurador de pedra que recull i distribueix les aigües sobrants. Aquestes es tornen a canalitzar i van a parar a la font inferior, de factura molt més senzilla i on hi ha una aixeta.</p> | 08129-113 | Zona del Pla del Vilar | <p>El topònim de Font Freda es documenta des del 938, i apareix com afrontació en la documentació del comtat de Manresa. La font de dalt, recentment arranjada, al 2000, conté una inscripció gravada, i que sembla una pedra aprofitada d'un altre indret, on es pot llegir: Jose Bracons Ylla, 1910. Mentre que la font de baix, més humil, té una pedra amb la data de 1980. Es desconeix el moment d'arranjament d'aquest espai, que podria haver tingut lloc a inicis del segle XX, per la data més antiga conservada. Tot l'entorn es coneix amb el nom d'aquesta font, i gairebé a sobre hi té el túnel de l'Eix Transversal, anomenat amb el mateix topònim, el Túnel de la Font Freda. Sí que podem dir que es tracta d'una font natural, no situada prop de cap casa o habitatge, però sí als peus del camí ramader de Fontfreda, del turó del mateix nom i de 939, 9 metres s.n.m. i de la carretera BV-4316 o camí tradicional de Santa Eulàlia de Riuprimer a l'Estany i Avinyó. Al 1996, el propietari de la finca de Pereriera, diu que la font estava totalment seca i perduda, potser, des de la guerra; i la va recuperar excavant una rasa fonda amb una retroexcavadora fins que va trobar la deu d'aigua per profunda, pel que va fer la font més avall per guanyar desnivell, deixant la font antiga de l'any 1910 com a sobreeixidor del dipòsit construït sota terra, al 1996. A més, va dotar-la d'una aixeta perquè no perdés aigua, es va construir una taula de pedra i es van plantar 2 avets i 1 desmai arranjant l'espai. Al cap de poc temps va aparèixer la llosa de la taula trencada i es van emportar els 2 avets amb arrel i tot, i l'aixeta també. Això explica l'estat d'abandó i el fet que s'hagi tallat el pas de vehicles motoritzats. A més de la font freda, s'havien recuperat 6 fonts més dins la finca: la Font del Cabrit, Font del Senglar, Font de la Teula, Font de la Casanova, Font de l'Ariet, Font de Sant Miquel. Totes elles amb aigua abundant.</p> | 41.9149400,2.1353200 | 428294 | 4640694 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53847-foto-08129-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53847-foto-08129-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53847-foto-08129-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Cal afamar la carretera que va de Santa Eulàlia de Riuprimer a Santa Maria d'Oló i pujar fins al coll de la Font Freda a uns 6 km de la primera població esmentada. Al punt quilomètric 13'1 hi ha un pas a mà dreta que mena a un camí. A uns 50 metres es troba la font. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53780 | Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-la-vall-0 | <p>Llibrets de Compliment Pasqual. Arxiu de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola (1255-1972). Arxiu Episcopal de Vic.</p> | XVIII-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Masia aïllada envoltada de conreus i espais ramaders formant un conjunt d'edificacions de planta rectangular orientada d'est a oest. L'edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat com a estable del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina serveix també de menjador i al primer pis s'hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta, que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d'estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, ja que resten sols els brancals de pedra i alguna llinda de fusta.</p> | 08129-46 | Zona de la Vall | <p>Les primeres evidències d'aquest mas es remeten al segle XIX, cap el 1828, tot i que segurament el seu moment constructiu pot retrocedir al segle XVIII. Cal contextualitzar aquesta construcció en un moment de recuperació demogràfica important i d'ocupació de nous espais; en aquest cas es podria parlar de l'establiment d'una masoveria del mas la Vall. Concretament, el mas es documenta en les llistes de cases dels llibrets de Compliment Pasqual de l'Arxiu de Sant Quirze i Santa Julita, al 1808; s'esmenta la Casa nova de la Vall, juntament amb la Vall, Puigcarbó, etc. Les condicions econòmiques feren minvar la productivitat del mas a la segona meitat del segle XIX, culminant amb el seu abandó ja entrat el segle XX. Aquesta situació desfavorable fou comuna a altres masos, i la causa principal es deu a la llunyania del seu emplaçament respecte les principals zones de població.</p> | 41.8719800,2.1368800 | 428375 | 4635923 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53780-foto-08129-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53780-foto-08129-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53780-foto-08129-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53853 | Capella de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Puríssima os. 206' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 93.</p> | XIV-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Capella situada al costat del mas la Rovira. Edifici de tradició romànica, orientada de migdia a nord, a causa de la pendent on es troba construïda. És totalment rectangular, sense indicació d'absis o presbiteri, i està construïda amb grossos carreus combinats amb carreuons. Al mur de migdia hi ha la porta rectangular, coronada amb una llinda semicircular, una finestra d'arc de mig punt, de petites dimensions, i un campanar d'espadanya cobert amb teula aràbiga a doble vessant i coronat per una creu de ferro. Aquest campanar presenta importants reformes a nivell estructural, combinant els carreus, les totxanes i les pedres menys desbastades. La resta de la capella també està coberta amb teula àrabiga, tot i resta visible una primera coberta en lloses de pedra. L'orientació, l'aparell i l'estructura semblen indicar que fou restaurada, ja en època medieval, tot i la factura força homogènia de la seva fàbrica.</p> | 08129-119 | Mas la Rovira. Zona de la Vall | <p>Aquesta capella es trobava dins l'antic terme del castell de Muntanyola, tot i estar en un lloc força apartat i perifèric. Des dels seus inicis, fou una capella estretament vinculada a la família propietària del mas. Tot i que es desconeix el moment de la seva construcció, aquesta sembla situar-se en un moment indeterminat de la Baixa Edat Mitjana i l'època moderna. El lloc de la Rovira apareix documentat com a antropònim a l'acta de consagració de l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, datada del 1177, i també com una de les propietats de la família Muntanyola-Montcada a mans del germà de Guillem de Montcada al mateix segle XII.</p> | 41.8630300,2.1410000 | 428707 | 4634925 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53853-foto-08129-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53853-foto-08129-119-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53808 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-2 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>El gran casal de la Rovira està format per un conjunt d'edificacions annexes on s'agrupa la zona d'habitatge i els diferents edificis agrícola- ramaders disposats al l'est i al sud del mas. L'edifici central el forma una construcció de planta quadrangular organitzada en planta i dos pisos. El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra calcària local situats en els angles. La coberta està formada per una teulada a doble vessant amb teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada adovellada que dóna accés a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'estances particulars que es troben en ambdós pisos. Es tracta d'unes escales de factura força senzilla: fàbrica de pedra amb una barana forjada. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures, totes emmarcades amb llindes de pedra de carreus ben tallats que actuen com a principal element decoratiu. De les dues finestres que s'obren a cada pis, les de la banda est van ser modificades passant a ser convertides en balcons. I la finestra inferior de la banda oest va passar a ser un finestral. Al davant de la façana principal es troben dos cossos annexes juxtaposats formats per un edifici d'una planta i terrat a sobre i un altre de planta i pis amb un petit tancat al davant, que presenten una factura més moderna. Es tracta d'una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres i l'arrebossat. El cos de més a l'oest té un ús particular, mentre el segon cos té una doble funcionalitat: la part inferior és utilitzada com a galliner, mentre que el terrat té usos més domèstics. La façana est del mas té un segon cos adossat; es tracta d'una ampliació que s'organitza en base una planta rectangular de planta i pis i un eix de simetria horitzontal, organitzat en petites finestres disposades en grups de tres, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Es tracta d'obertures de petites dimensions, a excepció d'una finestra profusament decorada amb motius gòtics que es troba situada a l'angle sud-oest. La planta baixa d'aquesta edificació seria utilitzada amb fins agrícola- ramaders, mentre que al primer pis s'ubiquen les estances d'ús domèstic del mas. A aquesta estructura s'afegeix un tercer cos de planta rectangular orientat de sud a nord organitzat en planta baixa i primer pis i on s'obren tres obertures, una a la planta baixa corresponent a un gran portal rectangular emmarcat amb llindes de pedra ben tallada i dos finestrals superiors (un dels quals actualment està tapiat). La planta baixa és utilitzada com a garatge, mentre que el primer pis actualment té funcions de sala, però hauria tingut usos de caire més agrícola: galeria o pallissa. La tècnica constructiva utilitzada segueix el modulat anterior de pedra de petits carreus bastament tallada i rejuntada amb morter amb grans llindes de pedra que emmarquen les diverses obertures. Aquesta darrera construcció està totalment buida en la seva fonamentació, ja que en aquest punt s'hi troba una gran cisterna excavada a la roca natural que dóna lloc a una petita bassa oberta amb una arcada per la banda est de l'estructura, feta de pedra de petites dimensions i rajola. El mas es troba tancat en aquest punt, fent un petit raval. Al davant hi ha una terrassa de forma rectangular de pedra natural i un mur petit de tanca de paredat carejat, l'accés el qual es realitza per una porta de fusta coberta a una sola vessant amb teula aràbiga seguida d'un mur de pedra seca que s'obre cap a l'est.</p> | 08129-74 | Zona de la Vall | <p>El gran mas de la Rovira forma un conjunt arquitectònic datable al segle XIV, tot i que l'existència del topònim es documenta al 1198, quan s'esmenten les afrontacions del castell de Muntanyola. En la resta de la documentació escrita també apareix en diversos textos de la Baixa Edat Mitjana el topònim de la Rovira, però no s'acaba de concretar l'entitat d'aquest mas ni les seves possessions. En època moderna, concretament en el fogatge de 1553, s'esmenta a Salvador Rovira, segurament el propietari de la Rovira. Aquest mas presenta una clara relació de proximitat amb el molí de la Rovira, i entroncà amb la família Muntanyola i posteriorment Montcada. A nivell constructiu, el mas de la Rovira està format per un gran mas de planta rectangular que tingué dues reformes arquitectòniques durant l'època moderna, cap a la banda est. En el mas no hi ha cap llinda gravada ni cap element que pugui donar una cronologia més exacta d'aquestes reformes.</p> | 41.8630800,2.1410200 | 428709 | 4634931 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53808-foto-08129-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53808-foto-08129-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53808-foto-08129-74-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la banda sud-oest de mas, i lleugerament separat, es troba una gran estructura rectangular, formada per diversos cossos que corresponen als annexes ramaders formats per l'actual pallissa, i les corts pel bestiar menut. Es tracta d'una construcció massissa formada per carreus de petites dimensions falcats amb rajols i pedres més petites i rejuntats amb morter, amb un alçat modern amb totxana. Possiblement aquest cos hagués tingut altres usos menys agrícoles. Més allunyats del mas encara es troben altres annexes ramaders corresponents a les corts de bestiar gran (bòvids i sus). | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||
| 53873 | Camí de Sant Salvador de Serrallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-salvador-de-serrallops | <p>CASAS, J. (2005). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost a Osona). Inèdit. TORRES, J.; SALVANS, J.; COROMINES, J. (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Lluçà.</p> | XIV-XIX | <p>Tram viari que correspon a un antic camí d'origen medieval documentat i parcialment recuperat en el decurs de les Obres de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a la C-154. Aquestes traces d'un antic camí amb estructures viàries associades es troba direcció est oest i perpendiculars al camí d'Alboquers. Resta visible part d'un paviment parcialment empedrat a mode de via o camí format per un tram de 15 metres d'un paviment o empedrat de pedres de gran dimensions, ben desbastades i d'origen local, que es troben disposades formant el camí. Resta també un conjunt de blocs de pedra que possiblement formi part d'un dels murs laterals que formen l'estructura d'aquesta possible via o camí empedrat. El punt on s'acumula més quantitat de materials és en l'encreuament entre el camí d'Alboquers i el que pren la direcció als Tossals. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via, tot i que aquests es documenten de forma intermitent, i l'actual estat de la coberta del sòl i les obres que s'hi porten a terme dificulta la seva identificació i sobretot el seguiment del traçat.</p> | 08129-139 | La Muntada | <p>La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte Constructiu de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154, ha permès recuperar la presència d'estructures viàries d'època indeterminada però amb un possible origen medieval i fins i tot anterior a la zona d'Alboquers i Sant Salvador, on es documenta part del traçat d'un antic camí. El traçat s'ha recuperat en diversos punts. Un primer punt a la Zona d'Alboquers i Sant Salvador de Serrallops. En aquest indret cal assenyalar les restes de l'antic camí empedrat amb els murs laterals que s'assenten directament sobre la roca, i les possibles estructures viàries formades per les restes d'un empedrat. El camí [...ultra strata publicam...] de Sant Salvador de Serrallops es troba documentat en un document del segle X en la qual Guillem de Balsareny dóna un alou a Sant Pere de la Seu de Vic situat davant de l'església d'Alboquers. Un segon punt a l'encreuament de camins entre el camí d'Alboquers i el de Sant Salvador de Serrallops i que es troba citat a la documentació medieval del segle X com a [..Strata publicam..]. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via.</p> | 41.9432000,2.1400700 | 428719 | 4643827 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53873-foto-08129-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53873-foto-08129-139-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53830 | Feixes de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-de-la-vall | XVI-XVIII | <p>Murs d'una sola cara vista disposats en filades sobre el mas la Vall. Es tracta d'estructures de petites dimensions situades en vessant i aterrassant terrenys poc aptes per la pràctica agrícola. El sistema constructiu respon a la construcció cega amb una sola cara vista i construïda a partir de grans carreus, de pedra local, més o menys treballats i disposats formant filades regulars. Actualment, aquests espais es trobem abandonats i en desús, situats en una pendent força pronunciada i actuant com a mur de contenció d'una peça de terra de conreu en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca i situada en una vessant muntanyenca.</p> | 08129-96 | Zona de la Vall | <p>Les pràctiques agrícoles al municipi de Muntanyola es concentren a les zones més planeres del municipi, espais de conreu que es dediquen bàsicament als productes de secà, i en aquest cas emprant el sistema de feixes. Aquest tipus d'explotació respon a una manca de terreny fèrtil i a una economia autàrquica i d'abast particular. En el municipi també es documenten illes, o espais de conreu, situats prop dels cursos dels rius o torrents i que es regien per les inundacions periòdiques, sobretot a la zona de la riera de Muntanyola. El conreu més documentat des de l'Edat Mitjana fins a finals del XIX, és el de conreu de la vinya i l'olivera. La fabricació i producció massiva d'oli i vi es pot emmarcar dins del creixement econòmic i augment demogràfic dels segles XVIII i XIX, evidenciat en tot el territori català. Aquest creixement ja arrencava del segle XVI, quan després dels greus danys causats per la pesta i la guerra contra Joan II s'inicià una progressiva recuperació. Una data important fou la de 1599, quan un privilegi reial autoritzà l'exportació de vi de collita pròpia. Aquesta cessió va marcar l'inici d'un important impuls econòmic que va girar entorn del conreu de la vinya i de l'obertura de nous mercats per aquests productes. L'augment de la viticultura farà que es redueixin les terres destinades al conreu de cereals, i que es cultivin espais fins aleshores considerats erms, canviant de forma significativa el model d'explotació tradicional. Així doncs, el segle XVIII és considerat com el segle del gran impuls comercial, i sobretot la primera meitat destacà per l'esplendor agrari, i el ja anomenat increment demogràfic. Però al segle XIX la crisi ocasionada per la fil·loxera i la consolidació de la industrialització farà que molts d'aquests conreus es deixin de cultivar i s'abandonin de forma definitiva. La vinya apareix, doncs, lligada a les terres marginals i menys productives i als petits propietaris, en un marc fonamentalment familiar.</p> | 41.8685100,2.1423000 | 428821 | 4635533 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53830-foto-08129-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53830-foto-08129-96-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53810 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-1 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. PLADEVALL, A. (1986). 'Muntanyola' a Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Osona i Ripollès). Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 102.</p> | XII-XVIII | En obres | <p>Edifici de planta rectangular organitzat en planta i dos pisos i amb entrada a la façana est i oest. La tècnica constructiva emprada en aquesta construcció utilitza el mur de paredat comú rejuntat amb argamassa i amb algunes pedres carejades i pedres cantoneres de dimensions mitjanes ben tallades. La coberta és a quatre vents sobre ràfec de llosa de pedra local i de teula aràbiga. La façana principal del conjunt es situa a l'oest; està formada per una gran portalada d'arc de mig punt, adovellada i amb un marxapeu fet d'una sola llosa de pedra, amb una orla inscrita on es pot llegir: IHS, VALL. A banda i banda es distribueixen les diferents obertures: dues finestres de petites dimensions situades a la planta baixa, també trobem tres finestres de mida mitjana emmarcades amb llindes de pedra ben tallada, la central de les quals porta un element ornamental esculpit. A sobre, al segon pis es manté l'estructura de tres finestres de dimensions més petites amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben escairats amb lleixa motllurada. A les façanes nord i sud només es disposa una filada d'obertures en vertical formades per petites finestres també emmarcades amb llindes de carreus ben treballats, substituint el paredat comú del mur. Al davant de la façana est hi ha un conjunt de construccions annexes d'una sola planta i de construcció força recent que són utilitzades per guardar els ramats. I a l'altra banda hi ha l'era amb un paviment de lloses de pedra i limitada per un petit mur de pedra.</p> | 08129-76 | Zona de la Vall | <p>Tot i que són poques les evidències conservades d'aquest mas, Mn. A. Pladevall situa la seva construcció anterior al segle XIV. D'aquest primer moment poc es coneix de l'evolució d'aquest mas, i no hi ha cap element arquitectònic que aporti nova llum. Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla, que obtindria els recursos hidràulics del mateix torrent del Sot de la Vall, i posterior Riera de Muntanyola. La primera referència documental es situa ja en època moderna, i ja en el 1553 apareix Bartomeu Vall esmentat segurament com a representant de família o cap del mas la Vall. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap a finals del segle XVIII. El mas resta deshabitat i mig enrunat, igual que els camps de conreu, emprats més com a pastures i on destaca el conjunt de les feixes de la Vall. Informació oral:Lluís de la Vall. Hi vivia amb els padrins, els pares i 7 germans, i vivien de la terra i tenien poc bestiar, diu que a Muntanyola i havia 50 o 60 caps de bestiar gros; al 1999 estava sense llum, aigua corrent ni telèfon i amb 40 caps de bestiar. L'amo de la Vall és Agustí Cirera. Diu que a la cuina hi havia un bon amagatall i que hi ha una cort amb una era enllosada i que es està abaumada, i volien aixecar totes les lloses. Menaven 40 quarteres de terra i anava de jornaler.</p> | 41.8685300,2.1451400 | 429057 | 4635533 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53810-foto-08129-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53810-foto-08129-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53810-foto-08129-76-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53880 | Font de Puigcarbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigcarbo | XIV-XX | Presenta cert mal estat | <p>Estructura hidràulica formada per una bassa, una mina i una font, aquesta recentment canalitzada per portar aigua al veí mas de Puigcarbó. Aquesta font està situada en una lleugera pendent al marge esquerra del camí que porta al mas. La seva fàbrica és força senzilla; es tracta d'una estructura de pou-mina adaptada a font de planta rectangular i construïda al marge, en una feixa. Es tracta d'un element construït amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Al davant s'obren diversos camps de pastures i a darrera un bosquet de roure i alzinar.</p> | 08129-146 | Castell de Muntanyola | <p>La font de Puigcarbó i sobretot el seu ús i funcionament s'ha de relacionar amb l'antic mas que porta el mateix nom, a causa de la seva proximitat. La primera notícia documental del mas és d'època baixmedieval, associat al molí de Puigcarbó; situat a baix la riera de Muntanyola consta aquesta explotació agrícola-ramadera. Aquesta font, segurament era coneguda i utilitzada pels diversos propietaris del mas, tot i que la factura rural de la font fa que no puguem precisar la seva cronologia ni cap altre element relacionat amb la seva construcció.</p> | 41.8719600,2.1475600 | 429261 | 4635911 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53880-foto-08129-146-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53811 | Les Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-carreres | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Mas conegut com les Carreres, constituït per dos edificis annexats formant una planta rectangular orientada est-oest, amb façana de paredat comú de pedres ben desbastades. Tota l'estructura, formada per planta baixa, primer pis i golfes, presenta una coberta a doble vessant, orientada nord- sud amb el carener perpendicular a l'era i a la façana principal. El camí d'accés al mas mena a la part del darrera de la casa, cal donar la volta i accedir per l'era. A la façana principal, disposada al sud-est, s'hi troba una portalada d'arc de mig punt adovellat. Cal destacar les finestres organitzades en grups de tres a la primera planta i una obertura sola per a les golfes. La resta d'obertures corresponen a finestres quadrangulars, la majoria de factura senzilla, tot i que algunes presenten brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. Exempts de l'edifici principal, al nord- est, hi ha diversos annexes de pedra formats per una sola planta, reformats parcialment amb totxana; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior. A la part davantera s'hi troba un petit tancat de paret comú i també emblanquinat que tanca l'accés principal, deixant una segona entrada rectangular i de factura més senzilla a la cara sud. També es pot apreciar l'existència d'estructures properes al mas i que es troben parcialment derruïdes, que podrien correspondre a annexos de la mateixa casa o estructures més antigues no identificades.</p> | 08129-77 | Zona de Puigcimós | <p>La història del mas les Carreres, tot i trobar-se molt allunyat, va estretament lligada a la de l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita i a les possessions dels Muntanyola en aquesta zona. El topònim ja apareix a 1177 a l'acta de consagració de la mateixa església parroquial, on firma com a testimoni Ponç de Carreres. La seva presència com a mas la trobem al 1159 quan es defineixen les afrontacions del Castell de Muntanyola i s'esmenta el lloc, i aquesta serà més clara en documentació a partir del segle XIII. La seva presència serà una constant en els diversos fogatges 1497, 1552 i les nombroses visites pastorals. Els habitants d'aquest mas, uns dels més influents de la parròquia, van arribar a desenvolupar un paper important en la història del municipi. El mas seguirà les vicissituds històriques de la zona amb importants daltabaixos en el decurs de les guerres remences, la guerra de la independència i les posteriors guerres carlines. Cal assenyalar que la guerra del Francès fou molt violenta a tota aquesta zona, destruint bona part dels masos de Muntanyola com la Roca.</p> | 41.8865100,2.1474600 | 429269 | 4637527 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53811-foto-08129-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53811-foto-08129-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53811-foto-08129-77-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53742 | Puigcarbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcarbo | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Puigcarbó. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVIII | És habitada esporàdicament i només una part de la casa. | <p>Masia de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, la qual és orientada a migdia i presenta un bonic portal adovellat i que conforma un edifici civil de funcions agropecuàries i amb els seus annexes ramaders. A la part dreta i formant angle recte amb el cos de la casa hi ha un cos de porxos els quals avui es troben malmesos, ja que s'han tancat amb materials moderns i han destruït l'antiga fesomia. Al davant hi ha un portal que tanca la petita lliça. A tramuntana, a nivell del primer pis, hi ha una eixida on es troba la cisterna. En aquesta mateixa part s'hi eleva un cos, més enlairat que l'altre, i cobert a dues vessants; dóna la impressió d'ésser un cos afegit, construït de forma més tarda que la masia. Es troba construïda bàsicament amb pedra.</p> | 08129-8 | Zona de la Vall | <p>Antic mas que trobem esmentat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. Fou reformat per Josep Puigcarbó a principis del XVIII (1706). Avui, degut al despoblament del món rural i a la dificultat de comunicacions, s'ha vist abandonat; només s'habita en períodes de vacances. A l'eixida de tramuntana hi ha la inscripció següent: IOSSEPH PUYCARBO 1706.</p> | 41.8708500,2.1478700 | 429286 | 4635788 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53848 | Font Podrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-podrit | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. Necessita neteja | <p>Petita font situada en una lleugera pendent al marge dret d'un afluent de la riera de Muntanyola, a la zona de la baga de Puigcarbó. La seva fàbrica és força senzilla, pràcticament inexistent; es tracta d'un aflorament natural adaptat a font, excavant una petita obertura a la roca. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua de planta quadrangular, semioberta a una plataforma en obra i amb una canya que funciona com a broc vessador. Es troba rodejada d'abundant vegetació i flora pròpia de zona de ribera de muntanya mitja i davant mateix s'hi troba ubicat un petit solar i un corriol que porta a la torrentera.</p> | 08129-114 | Zona de la Vall | <p>Espai força abandonat, i molt poc concorregut per la dificultat d'arribar-hi i per la distància en la que es troba respecte qualsevol habitatge del municipi. S'accedeix per un corriol que surt de davant del camí del Molí de Tarradellas a Puigcarbó. El coneixement i ús d'aquest espai deuria ser ben conegut pels habitants de la zona, que la batejaren amb aquest nom per motius desconeguts. El seu topònim sembla remuntar a l'època moderna. La seva proximitat a la font de les Albes doten aquest entorn d'un espai de gran interès natural i paisatgístic, que actualment es troba molt abandonat.</p> | 41.8779200,2.1483900 | 429337 | 4636573 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||||
| 53841 | Font de les Albes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-albes | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. Necessita neteja | <p>Petita font situada en una lleugera pendent prop d'un afluent de la riera de Muntanyola, a mitja carena i a la zona de la baga de Puigcarbó. La seva factura és pràcticament inexistent; es tracta d'un aflorament natural escassament freqüentat pels pastors i pagesos de la zona, excavada amb una petita obertura a la roca que té les funcions de pica per l'aprofitament de l'aigua, sense presència de cap element vessador. Es troba rodejada d'abundant vegetació, i algunes albes, així com diversa flora pròpia de zona de ribera de muntanya.</p> | 08129-107 | Zona de la Vall | <p>Espai força abandonat, i molt poc concorregut per la dificultat d'arribar-hi i per la distància en la que es troba respecte qualsevol habitatge del municipi. S'accedeix per un corriol que surt de davant del camí del Molí de Tarradellas a Puigcarbó, a mitja carena i abans del de la Font Podrit. El coneixement i ús d'aquest espai deuria ser ben conegut pels habitants de la zona, que li posaren el nom de Font de les Albes per la presència d'aquests espècimens, encara presents al lloc. La seva proximitat a Font Podrit doten aquest entorn d'un espai de gran interès natural i paisatgístic, que actualment es troba molt abandonat i en total desús.</p> | 41.8755300,2.1487900 | 429367 | 4636307 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||||
| 53806 | Puigmasanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigmasanell | <p>BRUNELLS, I. (1999). Cadastre 1767. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | En obres | <p>Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis. La situació topogràfica de l'edifici n'ha delimitat, en certa manera, la seva morfologia i el seu desenvolupament arquitectònic. Aquest es troba assentat en un petit altiplà, planer per la cara sud de l'edifici però aturonat per la façana nord, fet que ha portat a la construcció de diversos contraforts per aquesta banda. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert; la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders, i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada al sud. Aquesta façana principal, utilitzada en l'actualitat, forma part d'una reforma posterior de la casa i està formada per un cos avançat amb una teulada a una sola vessant format per tres accessos; la porta principal, de factura senzilla, que formaria part d'una prolongació de l'entrada original, i les altres dos que portarien a dependències de dimensions més reduïdes dedicades a usos diversos, a sobre de les quals s'hi troba una petita galeria. Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple, cal destacar l'ús de la pedra de petites dimensions, poc treballada, lligada amb morter, i rematada per pedres cantoneres que combinen amb la utilització de la totxana, com element decoratiu dels diversos accessos (portes i finestres). Aquest conjunt de dependències encara s'utilitza a l'actualitat com a cort per al bestiar i com a paller.</p> | 08129-72 | Zona de Puigcimós | <p>Antic mas de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita situat als peus de Puigcimós, en un espai considerat perifèric del municipi. La primera referència d'aquest mas la trobem al 1198, amb el mateix topònim, en el document de descripció de terme de la parròquia subministrada pel document de la dotació de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. A nivell arquitectònic, són pocs els elements històrics i arqueològics que permeten adscriure l'origen i la forquilla cronològica d'aquest mas. Tot i això, la seva estructura de mas, constituïda en base una planta rectangular i un desenvolupament en vertical de les diverses dependències agrícoles annexes permetria situar el seu moment constructiu en època medieval, arribant a un moment de màxima activitat en època moderna. En el cadastre del 1767, el Mas Masanell i el mas Postius consten com una sola unitat de territori i es defineixen com 252 i 12/24 quarteres, 23 quarteres de sembradura (de diverses qualitats), 8/24 quarteres d'horta, 1 quartera de boïga, 61 quarteres de bosc, 141 quarteres de pastura (de diverses qualitats) i 26 quarteres de rocals. Termenejava a llevant amb el mas Guardieta, a migdia amb el mas Senties, a ponent amb el terme de l'Estany i a tramuntana amb el terme de Sant Feliu de Terrasola.</p> | 41.8950000,2.1487300 | 429384 | 4638469 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53806-foto-08129-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53806-foto-08129-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53806-foto-08129-72-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53792 | El Molí de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-rovira | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>El molí conserva les estructures muràries, carcabà inclòs, però n'ha desaparegut la maquinària; pel que es pot observar, sembla que era un molí d'una sola mola i, per les dimensions de l'edifici conservat, havia tingut èpoques d'importància i esplendor. La construcció està formada per planta baixa, primera planta i planta sota teulada. El conjunt està format pel molí, al nord, el mas i un seguit d'edificacions annexes al sud, formant una lliça. La factura dels murs del molí i del mas són molt diferents. Al costat de llevant, per on passa la riera, s'ha acumulat un important sediment que cobreix parcialment la part baixa de l'edifici. El molí està format per planta baixa, pis i golfes, i presenta una coberta en teula aràbiga disposada sud-nord i s'ha emprat la tècnica constructiva de murs de pedra lligada amb morter de calç, cantoneres diferenciades. A la planta baixa es troba la sortida de l'aigua per l'est a través d'una estructura amb volta de mig punt; al fons es conserva el forat de la canal per on entrava l'aigua. A la primera planta hi ha una finestra tapiada a l'est, i una finestra oberta posteriorment al nord. A la planta sota teulada hi ha una finestra a l'est, elements de pedra i finestra bisellada. Al nord s'aprecien algunes estructures de pedra adossades que no es poden identificar. A la façana est s'hi adossa el mur nord del mas. Les estructures interiors de l'edifici del molí van ser modificades al construir-se l'habitatge adossat. L'altre edifici és un mas construït amb pedra local, poc desbastada i lligada amb fang i la coberta orientada sud-nord. La façana est té una porta amb llinda de fusta a la planta baixa, dues finestres a la primera planta i finestreta a la planta sota coberta. La planta superior és tota feta amb tàpia, molt ben conservada. La façana sud està formada per edificis adossats, formant la lliça, de planta baixa i planta a les estructures del costat oest. La porta presenta motllures bisellades amb una inscripció a la llinda '17 [creu] 13'; per aquesta porta s'accedeix, a causa del desnivell del terreny, a la primera planta del mas i del molí. L'abundància d'heura no permet apreciar la resta de la façana. A l'interior s'aprecien importants reformes a partir de l'edifici original del molí. L'abundant brossa d'origen vegetal acumulada a la zona, no permet veure ni el canal ni el dipòsit del molí, bé que encara se'n podrien trobar les traces amb una recerca acurada.</p> | 08129-58 | Zona de la Vall | <p>Molí situat a la capçalera de la riera de Muntanyola, juntament amb el molí de Puigcarbó. Segurament es tracta d'un molí fariner, propietat de la Riera. Aquest gran mas, fou aixecat per un germà de Guillem de Muntanyola i, per tant, amb drets senyorials sobre l'ús del molí i la seva explotació. A Muntanyola es documenta la presència de molins des del segle XII; amb tot no serà fins a l'època moderna que la Riera de Muntanyola presentarà una explotació intensiva dels seus recursos hidràulics. Aquesta activitat es deuria exhaurir a inicis d'època contemporània, quan deixen d'aparèixer a la documentació.</p> | 41.8653200,2.1493900 | 429406 | 4635173 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53792-foto-08129-58-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53832 | La Pedra Dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-dreta-1 | <p>Es coneix com el coll de la Pedra Dreta a l'existència d'unes formacions naturals que recorden un menhir o estructura megalítica i que estarien situades, segons els rumors, en aquest indret. Actualment s'ha conservat el topònim però no resta cap element associat. El camí travessa aquest entorn direcció l'Arissa, Puigmassanell o les Carreres a través d'un entorn format per alzinar muntanyenc en un paratge de gran valor ecològic.</p> | 08129-98 | Zona de Puigcimós | <p>El pas del coll de la Pedra Dreta forma part del corredor natural d'accés de la zona de Fontfreda a Puigcimós, seguint el camí ramader de Fontfreda. Aquest seria un dels camins naturals utilitzat per les primeres comunitats humanes, tant per abastir-se dels diversos recursos naturals (aigua, caça i recol·lecció) com a lloc de pas i de comunicació d'aquestes serralades. Actualment, aquest és ocupat de forma esporàdica per caminants i excursionistes.</p> | 41.8898900,2.1496700 | 429456 | 4637900 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||||||
| 53793 | El Molí de Puigcarbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-puigcarbo | <p>AADD. (2000). Muntanyola. Revista trimestral n.21. juny 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6 PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Edifici format per una construcció quadrangular que presenta una planta de petites dimensions organitzada en tres nivells diferenciats. Un primer nivell inferior, a tocar del la riera de Muntanyola, està format per una petita obertura semicircular i adovellada; un segon nivell està format per una planta baixa amb accés a la façana oest i dues petites obertures laterals; i un tercer nivell està format per una primera planta organitzada en una petita terrassa, assentada per dos pilars a la base, i quatre obertures disposades en les tres façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents accessos, deixant un espai lliure entre l'accés a la casa i l'espai sobre el torrent que és utilitzat com a hort. Aquesta construcció es basa en la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles de l'estructura com element de reforç. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal i la façana sud presenten un enguixat senzill, mentre que a les altres dues façanes la pedra apareix repicada. La distribució de la façana principal és força modesta, una petita porta d'accés 1'60 m d'altura amb llindes a la part superior com a únic element decoratiu destacable, i dues petites finestres situades al primer pis obertes amb posterioritat.</p> | 08129-59 | Zona de la Vall | <p>Molí situat a la capçalera de la riera de Muntanyola, juntament amb el molí de la Riera, ubicat més amunt. Segurament es tracta d'un molí fariner, propietat de Puigcarbó o la Riera. Aquest gran mas, fou aixecat per un germà de Guillem de Muntanyola i, per tant, amb drets senyorials sobre l'ús del molí i la seva explotació, que aprofitaria les aigües d'aquesta riera a mig baixant cap a la pla de la Vall de Muntanyola. A Muntanyola es documenta la presència de molins des del segle XII; amb tot no serà fins a l'època moderna que la Riera de Muntanyola presentarà una explotació intensiva dels seus recursos hidràulics. Aquesta activitat es deuria exhaurir a inicis d'època contemporània, quan deixen d'aparèixer a la documentació. Respecte la història contemporània, tenim que Salvador Padrós i Casals, que era pastor de la Granoia, es casa amb Josefa Rusquellas i Serra, i després de viure a cal Gira van anar a viure al molí de Puigcarbó.</p> | 41.8706600,2.1511500 | 429558 | 4635764 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53793-foto-08129-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53793-foto-08129-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53793-foto-08129-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Hi ha l'escrit dels Goig a llaor dels Padrós que parla d'aquet molí: (AADD. (2000). Muntanyola. Revista trimestral n.21. juny 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6) Només queda un munt de runa Del molí de Puigcarbó Ni una embosta, ni una engruna Ni un gemec en cap racó. Ni l'empenta de la bassa Ni el somriure de les flors | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||
| 53820 | La Guardieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardieta | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Mas de planta baixa construït al peu del camí del Puigcimós. Tot i que bona part de la coberta es troba perduda, aquesta era a doble vessant i orientada d'est a oest, de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. En aquesta planta baixa es conserva la distribució interior original tot i cobert per abundant vegetació que fa inviable la descripció. Les obertures de la façana principal han estat espoliades; resten dues portes petites obertes al mur original; al costat, hi havia una porta antiga ara reconvertida en finestra i actualment espoliada. Tota l'estructura està arrebossada i llinda i el brancal del costat nord encara podrien conservar-se sota les runes actuals.</p> | 08129-86 | Zona de Puigcimós | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agrícola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas, però, no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'Edat Moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat; bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.8958300,2.1535300 | 429783 | 4638557 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53820-foto-08129-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53820-foto-08129-86-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53743 | Tarradellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tarradellas | <p>AADD. (1999). Noticiari. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Tarradellas. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVII-XIX | Actualment en obres. | <p>Masia de planta quadrada coberta a dues vessants i amb un cos de galeries adossat a la part de migdia. En aquest sector hi ha un petit portal; la part de baix és destinada a corrals i a nivell del primer pis hi ha l'entrada principal a la casa, la qual és construïda aprofitant el desnivell. El pis superior es troba en desús perquè es troba en un estat de seguretat molt precària. La casa conserva una bonica cabanya a l'era, la qual està semi-derruïda, i el portal que condueix a l'horta és d'arc deprimit. En aquest mateix indret hi ha una masoveria, avui abandonada. És construïda amb pedra i bigues de roure. Els elements de resalt són de pedra picada.</p> | 08129-9 | Zona de la Vall | <p>Antiga masia del terme i parròquia de Muntanyola que trobem esmenada en el fogatge d'aquest nucli de l'any 1553. Fou ampliada i reformada als s XVII i XVIII i avui, degut al despoblament del món rural es troba en un estat força dolent de conservació, malgrat ésser habitada en part. L'edifici conserva altres dates inscrites en diverses llindes de portes i finestres, entre elles:1681, 1704: finestra posterior de la Casa Tarradellas 1700 (portal de l'horta). I l'any 1999 va ser fruit d'un robatori.</p> | 41.8737900,2.1555500 | 429926 | 4636108 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53743-foto-08129-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53743-foto-08129-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La gent del poble recorda que la casa fou refugi del bisbe de Vic durant la guerra civil espanyola. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||
| 53804 | Can Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farigola-1 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>L'explotació agrícola-ramadera coneguda com a Can Farigola està formada per un conjunt d'edificacions annexes on s'agrupa la zona d'habitatge i els diferents edificis agrícola-ramaders disposats al nord i a l'oest del mas. L'edifici central el forma una construcció de planta quadrangular de la qual es conserven només els basaments. El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra calcària local situats en els angles com a pedres cantoneres. A la banda sud-oest de mas, lleugerament separat, es troba els diversos cossos que corresponen als annexes ramaders en runes.</p> | 08129-70 | El Castell de Muntanyola | <p>La història de Can Farigola s'ha de posar en relació amb la ocupació humana i l'explotació agrícola-ramadera de la part interior de les serres de Muntanyola (Puigcimós i Puigsaurina) i els altres masos existents en aquesta zona La seva construcció s'emmarca amb la reorganització del territori i l'ocupació de noves zones de conreu que tingué el seu moment àlgid durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, s'establiren en aquesta zona un conjunt de propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d'abast local a inicis de l'època moderna. El topònim Farigola es pot situar durant l'època moderna, relacionat amb l'ús de noms procedents de diversos elements naturals. A nivell arquitectònic, no hi ha cap element que permeti fer recular la data de construcció del mas, tot i que per la seva entitat aquest es podria haver bastit ja durant la Baixa Edat Mitjana.</p> | 41.8791900,2.1566800 | 430026 | 4636707 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53804-foto-08129-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53804-foto-08129-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53804-foto-08129-70-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53902 | Presa de Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-de-tresserres | XX | <p>Presa edificada sobre la riera de Muntanyola, a sota el mas Tresserres. Aquesta estructura, de grans dimensions està construïda amb ciment i encofratper tal de facilitar el seu aprofitament. Es tracta d'una obra de fàbrica complexa construïda sobre el curs d'aigua per a usos particulars.</p> | 08129-168 | Mas Tresserres. Urbanització de Fontanelles. | <p>Construcció relacionada amb les necessitats de captació d'aigua de la zona, sobretot dels masos Vilafort i Tresserres a inicis mitjan segle XX, en aquest cas canalitzada a través de la Riera de Muntanyola des de la seva conca de recepció.</p> | 41.8570400,2.1570400 | 430032 | 4634247 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53902-foto-08129-168-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53823 | Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresserres | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Masia formada per un edifici civil de planta quadrada de grans dimensions i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a tres vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que els de les golfes són de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna, i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb la dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta i quatre finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres quatre finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i quatre finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos, encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració.</p> | 08129-89 | Zona de la Vall- Urbanització de Subirana | <p>El nom Tresserra apareix documentat per primer cop a Muntanyola a l'acta de consagració de l'església de Sant Quirze i Santa Julita, on consta com a testimoni un tal Babot de Tresserra. La ubicació del mas té lloc poc després, en un document de 1198 on es detallen les afrontacions del Castell de Muntanyola i s'esmenta Tresserra. Tot i això, bona part de la documentació escrita sobre el mas serà de l'època moderna. La casa forta del Tresserres apareix junt a 9 masos més en el fogatge 6 octubre de 1553, on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Quirze un tal Joan Tresserra. Aquesta família seria la propietària del mas, com ho demostren les diverses llindes inscrites amb el seu cognom. Una altra data sobre el mas l'aporta la dovella central del portal a la façana sud, concretament amb la inscripció de 1676 indicant una reforma del mas. Aquesta construcció va patir diverses ampliacions cap al sud, plasmades en els paraments exteriors dels seus murs. A la primera construcció de planta rectangular s'hi afegirà un segon cos, de dimensions més reduïdes, i finalment un tercer cos que seguirà, en la mesura possible, els mateixos patrons arquitectònics que la resta. El paper d'aquesta família fou cabdal en el desenvolupament del límit de Muntanyola i la seva relació amb els masos del terme municipal de Collsuspina, i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador del mateix mas en la reconstrucció de la veïna església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina) en època moderna. Actualment el mas manté les seves funcions principals, que continuen essent agrícola- ramaderes.</p> | 41.8587900,2.1579200 | 430107 | 4634441 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53823-foto-08129-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53823-foto-08129-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53823-foto-08129-89-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop es parla de l'existència d'unes mines de carbó, que van ser parcialment explotades al llarg del segle XIX i que foren abandonades amb les restes de vagonetes i eines a dins. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||
| 53824 | Vilafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilafort | <p>BRUNELLS, I. (1999). Cadastre 1767. Revista trimestral n. 18. setembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>Masia formada per un edifici civil de planta quadrada de grans dimensions i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquesta construcció presenta un cos de planta rectangular amb diversos cossos annexes. La coberta del mas és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia, i l'estructura completa consta de planta, primer pis i golfes. El sistema arquitectònic utilitzat es centra en la construcció de murs de pedra basta de calcària unida amb morter de calç i les obertures són llindes de pedra picada i parcialment arrebossada, sense massa elements decoratius. La façana sud d'aquest edifici civil presenta un portal d'arc apuntat i es troba flanquejat per dues finestres amb reixes de forja a la planta baixa, tres balcons (el central amb la llinda datada i dibuixada) al primer pis i tres portals. Aquests portals es troben parcialment tapiats formant finestres, el central amb arc rebaixat i motllurat amb el cap d'un monjo i una monja esculturats, de gran valor arquitectònic. Al primer pis el ràfec és de teules, i sobre el carener hi ha un carreu datat i coronat amb una creu de ferro. La façana nord presenta dues finestres a la planta i cinc al primer pis (la central amb inscripció a la llinda i ampit motllurat) i dos contraforts. La coberta, ja esmentada, presenta una cobertura de bigues, llates, rajoleta i teula aràbiga. Les diverses reformes del mas es donaren per la façana est, on es poden apreciar dues ampliacions, la primera de les quals segueix la simetria de la façana principal, i una segona que forma un cobert acabat amb material constructiu contemporani i de funcions diverses. A l'altra banda l'annex és utilitzat com a cuina. Ambdues façanes est i oest presenten adossats diversos coberts de totxana i uralita de construcció recent amb funcions de magatzem agrícola i estables per al bestiar.</p> | 08129-90 | Zona de la Vall- Urbanització de Subirana | <p>El nom Vilafort apareix documentat per primer cop a Muntanyola en un document de 1198, on es detallen les afrontacions del Castell de Muntanyola i s'esmenta aquest mas amb aquest topònim. Tot i això, bona part de la documentació escrita sobre el mas serà de l'època moderna. Aquesta casa forta, com el seu nom indica, apareix junt a 9 masos més en el fogatge 6 octubre de 1553, on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Quirze un tal Pau Vilafort. Aquesta família seria la propietària del mas com ho seran fins mitjan època moderna. Aquesta construcció va patir diverses ampliacions i reformes evidenciades en la varietat dels paraments exteriors dels seus murs. A la primera construcció de planta rectangular s'hi afegiran altres cossos, de dimensions més reduïdes. El paper d'aquesta família junt a la de Tresserres fou cabdal en el desenvolupament del límit de Muntanyola i la seva relació amb els masos del terme municipal de Collsuspina, i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador del mateix mas en la reconstrucció de la veïna església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina) en època moderna. El mas Vilafort constava de 5 quarteres i 6/24 d'un altre repartides en 6 quarteres i 6/24 de sembradura (de diversa qualitat), 4/24 de quartera d'horta, 6/24 de quartera de fruiters, 6/24 de quartera de boïga , 12 i 8/24 quarteres de bosc, 16 quarteres de pastura i 6 quarteres de rocals. Termeneja a llevant i migdia amb el terme de Tona a ponent amb el mas Tresserra i a tramuntana amb el mas Vilavendrell. En el cadastre del 1767 el propietari era Domingo Postius, del mas Postius.</p> | 41.8575000,2.1592100 | 430212 | 4634297 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53824-foto-08129-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53824-foto-08129-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53824-foto-08129-90-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53889 | Llegenda de Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-tresserres | <p>BRUNELLS, I. (1996). Muntanyola. Revista trimestral n. 7. setembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 2</p> | XVIII-XX | No massa coneguda | <p>Anys enrere era costum, pels vols de Tots Sants, quan a les cases ja havien recollit el blat de moro, fer l'espellofada abans que aquest es florís. Això es feia a la nit, un cop arreglat el bestiar i amb l'ajuda del veïnat, cada dia en una casa diferent, fins que s'havia acabat el blat de moro. Llavors es feia la castanyada amb aiguardent i després cadascú a casa seva. L'espellofada solia ser una tertúlia molt agradable on s'explicaven infinitat de contes vora del foc. Un d'aquests contes era una llegenda, la de Tresserra de Muntanyola, i que diu així: Hi havia una vegada un home que va passar la nit a Tresserra i, ja de matinada, va sentir arrossegar cadenes per l'empedrat de l'entrada. Creient que era de dia, es va llevar i, en obrir la finestra, va veure que encara era fosc. Va escoltar per saber si estava somiant o si, de debò, havia sentit cadenes arrossegant. De cop va sentir una veu que deia: -On és en Joan? -A la cort dels bous- deia una altra veu. Ell sabia que no hi havia ningú que es digués Joan a la casa i va restar perplex. Al cap de poc va tornar a sentir les mateixes veus i el mateix ròssec de cadenes. Va sortir de la cambra amb una espelma que tenia i va voler esbrinar què era el que passava quan, de sobte, una bufada misteriosa li va apagar l'espelma. Esfereït va tornar a la cambra, d'on no va sortir fins que va ser de dia. Aquell mateix matí, en trobar els de la casa, va veure que aquests es comportaven d'una manera tan natural que semblava com si ningú més no hagués sentit res. Preocupat i volent aclarir les coses va preguntar: -Que heu sentit algun afany aquesta nit? -No -Es que m'ha semblat sentir un soroll. -No en feu cas, aquesta casa ressona molt! No va preguntar res més. Només tenia ganes d'anar-se'n com més aviat millor i així ho va fer. En comentar amb els veïns l'anècdota va rebre una resposta que el va treure de dubtes. Aquesta fou la següent: A Tresserra hi havia una ànima en pena. A la nit se senten veus i cadenes, sobretot quan hi ha algun foraster. Heu vist aquella mà que hi ha a la paret de l'escala. Doncs no s'esborra amb res, ni amb calç ni rascant-la, i si sembla que s'ha esborrat, al cap de poc torna a aparèixer. Diuen que està marcada amb sang. Anys després, fent obres, varen trobar un home enterrat a la cort dels bous, que varen portar al cementiri. Des de llavors mai més s'han sentit les veus ni les cadenes i aquella mà no l'ha vist mai més ningú.</p> | 08129-155 | Mas Tresserres | <p>Bona part del llegendari popular es centra en històries relacionades amb cases abandonades i aïllades de la resta de la població. Aquest és el cas del gran mas de Tresserres; la casa actualment força inaccessible, abandonada i parcialment aterrada, es coneix també com la casa de les bruixes per part dels habitants del lloc. En aquest cas, la llegenda recula al període en què la casa era habitada, durant els segles XVIII i XIX, i la història narrada fa referència a l'existència de fantasmes i esperits i d'altres fenòmens estranys que es creu que habitaven aquests indrets.</p> | 41.8574800,2.1592700 | 430217 | 4634294 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53889-foto-08129-155-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53781 | Barraca de Puigsaurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-puigsaurina | XVIII | <p>Estructura de planta rectangular formada per dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge d'un antic mas o barraca i un segon cos perpendicular al primer, utilitzat com a annexes ramaders i magatzem. La tècnica constructiva emprada es centra en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç, deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica: la gran portalada al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular, i cinc finestres, una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular.</p> | 08129-47 | Castell de Muntanyola | <p>Edifici de factura recent, conserva alguns brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, s'hauria construït en un moment d'auge demogràfic i agrícola de Muntanyola.</p> | 41.8714900,2.1609300 | 430370 | 4635848 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53781-foto-08129-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53781-foto-08129-47-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53794 | El Peleí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pelei | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XIV-XVIII | Coberta d'abundant vegetació. | <p>Edifici civil que forma un mas de planta rectangular allargada a est i oest. La façana principal es troba orientada al sud. Aquest edifici està format per una planta i pis i es troba assentada directament sobre la roca natural. Ha perdut la coberta i bona part de l'estructura interior, així com bona part de les cantoneres i parets exteriors. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental. La coberta de la casa hauria estat a una sola vessant feta amb bigues, llates, rajolet, teula aràbiga i petits ràfecs de fusta. La façana oest és cega, ja que està completament adossada al mur est del mas, mentre que la façana est presenta un petit cos cobert a una sola vessant adossat a la planta, i una finestra de factura senzilla al primer pis.</p> | 08129-60 | El Castell de Muntanyola | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que va tenir lloc al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos. La tècnica constructiva de l'edifici tampoc permet fer gaires consideracions, a causa del seu mal estat de conservació. La fàbrica podria remuntar-se a la Baixa Edat Mitjana avançada, però va ser sense cap mena de dubte durant l'Edat Moderna que aquest petit mas va arribar a presentar una ocupació permanent. El fet d'estar habitat fins al segle XIX ha propiciat nombroses reparacions, la més significativa de les quals s'ha realitzat durant la segona meitat del segle XX, amb l'afegiment d'un cos quadrangular adossat a la façana sud i els grans annexes ramaders.</p> | 41.8887000,2.1607600 | 430375 | 4637759 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53794-foto-08129-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53794-foto-08129-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53794-foto-08129-60-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53831 | Puigsaurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigsaurina | <p>Entorn natural on destaca la presència del serrat de Puigsaurina, limitant al nord amb el Castell de Muntanyola, al sud, amb l'urbanització de la Sobirana, a l'est amb Vilavendrell i a l'oest amb el mas Tarradellas. Aquest paratge presenta molt poques traces d'activitat antròpica, tan agrícola com ramadera, i la xarxa de camins rurals es troba sovint condicionada per l'orografia pròpia d'aquest terreny, on els torrents i les valls formen la morfologia del territori i per la xarxa de masos dispersos pel territori. Aquest espai d'interès natural es concentra bàsicament, a l'entorn d'aquests torrents, on creix abundant vegetació de ribera i a prop del qual neixen diverses fonts com les de Font Podrit i les Albes.</p> | 08129-97 | El Castell de Muntanyola-Urbanització Sobirana | 41.8713900,2.1634900 | 430583 | 4635835 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||||||||
| 53837 | Font de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roca | <p>GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 183.</p> | XVI-XIX | <p>Font envoltada per un bosc de boixos, pins i roures força espès. També és coneguda com a Font de Canamera o la Font de les Urpieres i s'abasteix de la riera de Muntanyola. Al fons trobem aquesta riera i una petita presa construïda per Icona fa pocs anys inventariada amb el nom de la Presa de la Font de la Roca. L'estuctura de la font és força senzilla. Està arranjat un petit espai, on s'obre la font, format per un mur de contenció a una sola cara vista i obert en una margera, fet per carreus de pedra, de petites dimensions, ben treballats i lligats amb ciment. A l'espai central hi ha una gran llosa de pedra local, ben treballada amb una inscripció i, just a sota, l'obertura de la font indicada per una perforació circular i una pedra sobresortida i amb el canaló marcat. Per aquí surt l'aigua que va a parar en un petit receptacle rectangular, també de pedra, que facilita l'evacuació de les aigües cap a la riera de Muntanyola.</p> | 08129-103 | El Castell de Muntanyola | <p>La llosa central que fa de cos a la font conté una inscripció on es pot llegir: Tomas Roca 1898. La història i arranjament d'aquesta font s'ha de vincular al gran mas la Roca, situat sobre la carena de la mateixa muntanya. Aquest es troba documentat des de l'Alta Edat Mitjana, essent un dels masos més importants del municipi. Tot i que la llinda ens indiqui una cronologia de finals de segle XIX, la font ja deuria ser coneguda i emprada des de molt abans. Tot aquest entorn presenta una forta ocupació antròpica de caire rural, sobretot agrícola i ramader, i si bé la font no es emprada per abastir d'aigua el mas, ja que aquest gaudeix de diferents sistemes d'abastiment, sí que en devia ser un element important. Cal assenyalar que una mica més avall trobem el Molí de la Roca, així com la presència de diverses rescloses obertes a mateixa Riera de Muntanyola.</p> | 41.8807100,2.1635700 | 430599 | 4636870 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53837-foto-08129-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53837-foto-08129-103-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'hi accedeix des del punt quilomètric 3,3 Km de la carretera que va de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola; cal agafar la pista que porta al mas la Roca. Al cap d'uns 600 m de la pujada trobem un pas a la dreta amb un pal indicador de la Roca. Cal continuar recte uns 50 metres més fins trobar un segon pas a la dreta, també amb un pal indicador de 'La Roca, Les Carreres'. Cal deixar el cotxe i una mica més endavant i al cantó esquerra trobarem al mig dels arbres una petita roca que indica l'inici del camí a la font. Aquest camí, ben marcat, primer va planejant pel solell fins tombar de sobre a l'esquerra, just quan arriba al torrent. Trobem la font al cap d'uns 300 metres d'on s'ha deixat el cotxe. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml