Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53837 | Font de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roca | <p>GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 183.</p> | XVI-XIX | <p>Font envoltada per un bosc de boixos, pins i roures força espès. També és coneguda com a Font de Canamera o la Font de les Urpieres i s'abasteix de la riera de Muntanyola. Al fons trobem aquesta riera i una petita presa construïda per Icona fa pocs anys inventariada amb el nom de la Presa de la Font de la Roca. L'estuctura de la font és força senzilla. Està arranjat un petit espai, on s'obre la font, format per un mur de contenció a una sola cara vista i obert en una margera, fet per carreus de pedra, de petites dimensions, ben treballats i lligats amb ciment. A l'espai central hi ha una gran llosa de pedra local, ben treballada amb una inscripció i, just a sota, l'obertura de la font indicada per una perforació circular i una pedra sobresortida i amb el canaló marcat. Per aquí surt l'aigua que va a parar en un petit receptacle rectangular, també de pedra, que facilita l'evacuació de les aigües cap a la riera de Muntanyola.</p> | 08129-103 | El Castell de Muntanyola | <p>La llosa central que fa de cos a la font conté una inscripció on es pot llegir: Tomas Roca 1898. La història i arranjament d'aquesta font s'ha de vincular al gran mas la Roca, situat sobre la carena de la mateixa muntanya. Aquest es troba documentat des de l'Alta Edat Mitjana, essent un dels masos més importants del municipi. Tot i que la llinda ens indiqui una cronologia de finals de segle XIX, la font ja deuria ser coneguda i emprada des de molt abans. Tot aquest entorn presenta una forta ocupació antròpica de caire rural, sobretot agrícola i ramader, i si bé la font no es emprada per abastir d'aigua el mas, ja que aquest gaudeix de diferents sistemes d'abastiment, sí que en devia ser un element important. Cal assenyalar que una mica més avall trobem el Molí de la Roca, així com la presència de diverses rescloses obertes a mateixa Riera de Muntanyola.</p> | 41.8807100,2.1635700 | 430599 | 4636870 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53837-foto-08129-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53837-foto-08129-103-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'hi accedeix des del punt quilomètric 3,3 Km de la carretera que va de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola; cal agafar la pista que porta al mas la Roca. Al cap d'uns 600 m de la pujada trobem un pas a la dreta amb un pal indicador de la Roca. Cal continuar recte uns 50 metres més fins trobar un segon pas a la dreta, també amb un pal indicador de 'La Roca, Les Carreres'. Cal deixar el cotxe i una mica més endavant i al cantó esquerra trobarem al mig dels arbres una petita roca que indica l'inici del camí a la font. Aquest camí, ben marcat, primer va planejant pel solell fins tombar de sobre a l'esquerra, just quan arriba al torrent. Trobem la font al cap d'uns 300 metres d'on s'ha deixat el cotxe. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53838 | Font de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-quirze | XVI-XIX | <p>Estructura oberta al Torrent dels Casals. Es tracta d'una font de factura simple que gairebé no té suport arquitectònic. Aquest, de factura contemporània, està format per pedres de procedència local i de dimensions petites i irregulars lligades amb ciment, presentant una estructura semi-circular assentada a una base quadrangular construïda seguint el mateix sistema. La font té una aixeta d'obertura i una petita pica d'obra coberta amb una reixa de metall; no presenta cap inscripció ni cap element de senyalització. En general és més coneguda com a font del Buenos Aires, i presenta un caràcter totalment estacional, rajant molt poc.</p> | 08129-104 | Muntanyola | <p>La ubicació d'aquesta font i l'adequació d'aquest espai de lleure i esbarjo s'ha de relacionar amb la presència de l'ajuntament en aquest indret i la seva consolidació com a espai urbà. Aquest espai és força concorregut, tant pels infants i jubilats del poble, per la seva bona situació, com pels vianants i habitants del municipi, però sobretot pels nombrosos grups d'esplai que visiten el poble durant els caps de setmana o en el decurs de les estades en el diverses cases de colònies. Es desconeix el moment de construcció d'aquest espai, si bé el seu arranjament sembla força recent, i que pot recular al moment en què l'edifici era emprat com a col·legi públic del municipi a llarg de la postguerra i el franquisme.</p> | 41.8791600,2.1795900 | 431927 | 4636685 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53838-foto-08129-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53838-foto-08129-104-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53839 | Font de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laliberch | XVI-XIX | <p>Construcció que correspon a un pou mina ubicada prop de la casa i masia del Mas Aliberch, actual casa de colònies. Aquesta font, situada als peus de la Riera de Muntanyola, ha estat arranjada pels diversos propietaris del mas, i més recentment canalitzada. Es tracta d'una estructura semicircular, construïda amb pedra de la zona, de petites dimensions i carreus molt poc treballats lligats amb morter de calç. La coberta presenta una forma de falsa cúpula de morfologia semiesfèrica; la boca de la font és de factura senzilla, formant un element rectangular on s'obre un broc vessador. Es desconeix l'afluència hídrica de la font, que actualment encara es troba en ús i abasteix, tot i que de forma esporàdica, el mateix mas.</p> | 08129-105 | Zona de l'Aliberch | <p>A la riera de Muntanyola es documenten nombroses fonts, sempre vinculades a grans establiments rurals, com és el cas del mas Aliberch. L'aigua d'aquesta font, actualment estacional, proveïa part de l'aigua d'aquest complex agrícola i ramader, tant per al consum humà dels seus habitants com també servia per abeurar els animals i regar una horta petita, situada entre el mas i la mateixa riera. La seva construcció s'ha d'associar a la ocupació humana de la zona i a la necessitat de recursos hidràulics, i pot recular a l'Edat Mitjana, moment en què ja es documenta el mas. L'estructura que veiem actualment segurament forma part d'una reforma d'època moderna, concretament del s. XVIII, moment de gran auge demogràfic i important activitat constructiva a tot el territori.</p> | 41.8992900,2.1830700 | 432237 | 4638917 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53839-foto-08129-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53839-foto-08129-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53840 | Font de l'Ariet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lariet | XVI-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn immediat construït, que es caracteritza per l'existència d'un antic ariet ubicat en una petita esplanada. A peu de la pendent s'ha construït amb pedres més o menys desbastades i lligades amb abundant morter de calç, una estructura rectangular on a banda i banda es disposen uns bancs correguts, que presenten la mateixa fàbrica. La font està emmarcada per un arc de mig punt amb pedres disposades a plec de llibre i, al darrera, un mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars en forma de feixa. Al rejuntat hi ha ciment contemporani, però el morter original és de calç. A la part baixa hi ha la deu principal, plena de molsa, i un broc vessador. La font funciona correctament i l'aigua que en surt, en el moment de fer la visita, és abundant.</p> | 08129-106 | Zona del Pla del Vilar | <p>Font situada dins l'òrbita del mas la Casa Nova de Pereriera. Aquest espai es troba molt allunyat dels habituals punts on la gent anava a buscar aigua, i, actualment resta en desús. En general aquesta zona ha quedat reduïda a una zona d'aprofitament hidràulic malgrat la seva distància del mas La Casa Nova, i l'existència d'altres fonts a la zona. El pas de la Riera de Segalers havia abastit d'aigua, de forma tradicional, els masos i cases de la zona, com també a els del municipi veí d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau. El sistema emprat és el de l'aprofitament pel consum humà mentre que l'aigua sobrant era retornada a la riera i utilitzada per a regar els camps de la part més baixa. Actualment, no queda res de l'estructura de l'ariet i l'entorn de la font, en desús, que ha esdevingut una zona d'interès natural del municipi.</p> | 41.9272300,2.1206400 | 427090 | 4642071 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53840-foto-08129-106-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53841 | Font de les Albes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-albes | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. Necessita neteja | <p>Petita font situada en una lleugera pendent prop d'un afluent de la riera de Muntanyola, a mitja carena i a la zona de la baga de Puigcarbó. La seva factura és pràcticament inexistent; es tracta d'un aflorament natural escassament freqüentat pels pastors i pagesos de la zona, excavada amb una petita obertura a la roca que té les funcions de pica per l'aprofitament de l'aigua, sense presència de cap element vessador. Es troba rodejada d'abundant vegetació, i algunes albes, així com diversa flora pròpia de zona de ribera de muntanya.</p> | 08129-107 | Zona de la Vall | <p>Espai força abandonat, i molt poc concorregut per la dificultat d'arribar-hi i per la distància en la que es troba respecte qualsevol habitatge del municipi. S'accedeix per un corriol que surt de davant del camí del Molí de Tarradellas a Puigcarbó, a mitja carena i abans del de la Font Podrit. El coneixement i ús d'aquest espai deuria ser ben conegut pels habitants de la zona, que li posaren el nom de Font de les Albes per la presència d'aquests espècimens, encara presents al lloc. La seva proximitat a Font Podrit doten aquest entorn d'un espai de gran interès natural i paisatgístic, que actualment es troba molt abandonat i en total desús.</p> | 41.8755300,2.1487900 | 429367 | 4636307 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||||
| 53842 | Font de Rústiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rustiques | XX | <p>Font construïda al barri de Rústiques Muntanyola. Té per base una estructura rectangular feta de pedra de petites dimensions ben tallada i lligada amb calç en forma de banqueta d'on en surt l'aigua, i està tota arrebossada. Aquesta estructura fa unes mides aproximades de 1'5m de llarg per 0'5 m d'altura, i l'aigua surt per un petit tub, amb una aixeta temporitzadora que la condueix en una petita pica, i allà és canalitzada.</p> | 08129-108 | Muntanyola | <p>Espai arranjat pels habitants de Rústiques Muntanyola. El conjunt no presenta cap element arquitectònic que permeti datar l'estructura construïda de la font, tot i que per la seva factura és dels anys 80 de segle XX. El manteniment i arranjament d'aquest espai són d'època contemporània, i és un lloc força conegut, al estar situat al peu de carretera.</p> | 41.8589900,2.1693200 | 431053 | 4634454 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53842-foto-08129-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53842-foto-08129-108-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53843 | Font de Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-subirana | XVI-XIX | Actualment l'espai es troba força abandonat i aquest racó és on abeuren els cavalls i les vaques que hi ha solts dins la finca. | <p>Brollador natural que s'obre sota unes feixes prop el mas de Sobirana. S'accedeix un cop entrat en el recinte del mas, agafant un corriol a mà esquerra i que porta a un petit altiplà on raja l'aigua de forma natural. Just al davant trobem una petita bassa, que actua de recol·lector de les aigües a causa del caràcter impermeabilitzador de l'argila i el terreny natural en aquest indret. No presenta cap element de suport antròpic.</p> | 08129-109 | Urbanització de Subirana | <p>Es desconeix el moment inicial d'aquesta explotació aqüífera i si aquesta va estar mai arranjada. La presència del mas Sobirana en aquest indret podria haver vingut condicionat per l'existència d'aquest recurs hidràulic, així com la propera font de Subirana, inventariada com a Font de Subirana 2. Aquest brollador no sembla haver estat canalitzat, i es desconeix si el mas té algun tipus de sistema procedent d'aquest punt, o d'una mica més amunt. La presència d'aquest mas es documenta des d'època medieval i no és d'estranyar que la font o brollador ja fos utilitzada en aquest moment per abastir les diverses necessitats. Actualment, i a través de la bassa natural que es forma al davant, és l'abeurador del bestiar que es troba lliure dins la finca.</p> | 41.8630000,2.1665700 | 430829 | 4634901 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53843-foto-08129-109-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'ha perdut part del camí que hi menava des del mas Subirana, tot i que aquest encara es pot intuir des de la font. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53844 | Font del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-dalmau | <p>GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 182.</p> | XVI-XIX | <p>Font ben arranjada pels amos del Dalmau que presenta un entorn ajardinat i es troba al davant d'una gran bassa. El tub de la font està fet amb una boixa. Quan hi ha períodes de sequera, l'aigua de la font s'utilitza per altres usos, ja que està canalitzada. Actualment, l'estructura està formada per una paret de pedra a una cara vista i recolzada sobre un talús o feixa on s'ha construït un petit teulat a doble vessant i teula aràbiga protegint la font. Aquesta es troba a l'interior, sota un volta o arc de mig punt de totxana disposada radialment, i un gran receptacle a mode de pica o abeurador que en recull les aigües sobrants i que les porta a la bassa; disposada tot seguit, però a un nivell lleugerament inferior. Just sobre el broc es conserva una rajola decorativa en blau i blanc que ha estat posada per l'actual propietari.</p> | 08129-110 | El Castell de Muntanyola | <p>Conserva una inscripció que amb prou feines es llegeix i que posa 1861. La resta de l'estructura ha estat recentment arranjada. Cal assenyalar, però, que el mas Dalmau es documenta des de l'Alta Edat Mitjana, i que els recursos hidràulics del mas ja es deurien planificar des d'un primer moment. L'actual estructura de la font només sembla indicar una reforma del segle XIX, però la gran bassa, excavada a la roca, i recentment vallada, i l'espai de safareig i recull d'aigües sobrants per a regar els camps del davant, semblen de factura antiga.</p> | 41.8991200,2.1745900 | 431533 | 4638905 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53844-foto-08129-110-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés és molt fàcil, ja que la font és al davant mateix de la casa de Dalmau. Per accedir a la casa cal agafar el pas al punt quilomètric 2'4 m de la carretera de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola, al cantó de ponent. Al cap d'uns 800 metres cal deixar una pista a la dreta que porta al mas l'Arissa i a 300 metres més cal arribar al mas Dalmau; la font es troba sobre la bassa i a peu del camí. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53845 | Font del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cabrit | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. Necessita neteja | <p>Font propera a la Riera de Segalers, però que recull l'aigua de la vessant meridional del mateix recurs hidràulic. Aquesta petita font natural es troba ubicada sobre uns camps que porten el mateix nom, prop la Casa Nova de Pereriera o Perariera. L'estructura construïda de la font la conforma una construcció atalussada, de petites dimensions i on s'ubica l'obertura i pas de la petita font al seu interior. Aquesta estructura està formada per un mur construït amb carreus de petites dimensions, escassament treballats i disposats en forma de mur de contenció, que recorda la pedra seca, tot i que en aquest cas estan lligats amb morter. La font es situa a la part central, i està formada per un broc senzill i un petit canal d'evacuació que actua com a distribuïdor d'aigua que va a parar als camps a través d'un canal excavat al terreny natural.</p> | 08129-111 | Zona del Pla del Vilar | <p>Font secundària del mas la Casa Nova de Pereriera, ubicada als Camps de la Font del Cabrit. Aquest espai es troba a un segon pla de l'explotació d'aquest mas, i segurament era emprada per a regar els diversos camps de cultiu o com a lloc per abeurar el bestiar de forma natural. La zona es situa a l'entorn de la Riera de Segalers, de bastant cabal i que havia abastit d'aigua, de forma tradicional, els masos i cases de la zona i dels veïns municipis d'Oristà i Sant Bartomeu del Grau.</p> | 41.9323000,2.1228700 | 427281 | 4642632 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53845-foto-08129-111-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es coneix com la Font del Tuixó o del Cabrit | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53846 | Font del Vilar de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-de-munter | XVI-XIX | <p>Font situada prop del torrent del Vilar de Múnter. Aquest torrent neix a la zona de la creu de la Miranda i el Serrat del Vilar, i després de passar pel Pla del Vilar surt del municipi direcció Malla. La font es troba prop de la casa del Vilar i té les funcions d'abastiment d'aigua de la casa. Es tracta d'una petita font situada en una lleugera pendent prop la casa i a peu del torrent, amb una estructura força senzilla a mode de pou-mina adaptada a font. La seva planta és rectangular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada, formada per un cos central i una pica per la distribució de l'aigua, així com un petit canal d'evacuació. Al costat hi ha una taula i uns bancs de pedra que permeten gaudir de l'indret.</p> | 08129-112 | Múnter | <p>Espai que, tot i ser reduït, és molt concorregut per excursionistes i caminants, i ofereix un bon espai d'interès natural. A l'estar allunyada de la zona urbana, molta gent hi va a passejar o fer estada, i és concorreguda tant per la gent de Múnter i Muntanyola com pels de Tona. La font no conserva cap data gravada, només un rètol indica el seu nom. Es tenen poques notícies del moment d'arranjament d'aquest espai per a l'ús humà, tot i que el topònim fa clara referència al veí mas del Vilar, i són els seus amos els que la mantenen neta i arranjada.</p> | 41.8838700,2.2150100 | 434871 | 4637180 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53846-foto-08129-112-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53847 | Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda | <p>AADD. (1996). Muntanyola. Revista trimestral n. 4. març 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 7. BOLÓS, J.; HURTADO, V. (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau ed. Barcelona: 9. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 181.</p> | XVI-XX | <p>La font està al mig d'un bosc de pins i actualment raja poquet, ja que nota molt les temporades seques. Fa poc ha estat arranjada arreglant part del mur de contenció que fa de paret. Es tracta d'una estructura formada per una font a dalt, i una altra pas a baix, ja en municipi de Sant Bartomeu del Grau. L'espai està arranjat amb una plataforma empedrada formada per lloses poc desbastades de pedra local i unides amb ciment. El conjunt de la font el forma una paret de pedra seca amb un panell central on s'ubica la font, aquesta formada per un broc gros de ferro i una gran pica o abeurador de pedra que recull i distribueix les aigües sobrants. Aquestes es tornen a canalitzar i van a parar a la font inferior, de factura molt més senzilla i on hi ha una aixeta.</p> | 08129-113 | Zona del Pla del Vilar | <p>El topònim de Font Freda es documenta des del 938, i apareix com afrontació en la documentació del comtat de Manresa. La font de dalt, recentment arranjada, al 2000, conté una inscripció gravada, i que sembla una pedra aprofitada d'un altre indret, on es pot llegir: Jose Bracons Ylla, 1910. Mentre que la font de baix, més humil, té una pedra amb la data de 1980. Es desconeix el moment d'arranjament d'aquest espai, que podria haver tingut lloc a inicis del segle XX, per la data més antiga conservada. Tot l'entorn es coneix amb el nom d'aquesta font, i gairebé a sobre hi té el túnel de l'Eix Transversal, anomenat amb el mateix topònim, el Túnel de la Font Freda. Sí que podem dir que es tracta d'una font natural, no situada prop de cap casa o habitatge, però sí als peus del camí ramader de Fontfreda, del turó del mateix nom i de 939, 9 metres s.n.m. i de la carretera BV-4316 o camí tradicional de Santa Eulàlia de Riuprimer a l'Estany i Avinyó. Al 1996, el propietari de la finca de Pereriera, diu que la font estava totalment seca i perduda, potser, des de la guerra; i la va recuperar excavant una rasa fonda amb una retroexcavadora fins que va trobar la deu d'aigua per profunda, pel que va fer la font més avall per guanyar desnivell, deixant la font antiga de l'any 1910 com a sobreeixidor del dipòsit construït sota terra, al 1996. A més, va dotar-la d'una aixeta perquè no perdés aigua, es va construir una taula de pedra i es van plantar 2 avets i 1 desmai arranjant l'espai. Al cap de poc temps va aparèixer la llosa de la taula trencada i es van emportar els 2 avets amb arrel i tot, i l'aixeta també. Això explica l'estat d'abandó i el fet que s'hagi tallat el pas de vehicles motoritzats. A més de la font freda, s'havien recuperat 6 fonts més dins la finca: la Font del Cabrit, Font del Senglar, Font de la Teula, Font de la Casanova, Font de l'Ariet, Font de Sant Miquel. Totes elles amb aigua abundant.</p> | 41.9149400,2.1353200 | 428294 | 4640694 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53847-foto-08129-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53847-foto-08129-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53847-foto-08129-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Cal afamar la carretera que va de Santa Eulàlia de Riuprimer a Santa Maria d'Oló i pujar fins al coll de la Font Freda a uns 6 km de la primera població esmentada. Al punt quilomètric 13'1 hi ha un pas a mà dreta que mena a un camí. A uns 50 metres es troba la font. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53848 | Font Podrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-podrit | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. Necessita neteja | <p>Petita font situada en una lleugera pendent al marge dret d'un afluent de la riera de Muntanyola, a la zona de la baga de Puigcarbó. La seva fàbrica és força senzilla, pràcticament inexistent; es tracta d'un aflorament natural adaptat a font, excavant una petita obertura a la roca. La seva planta és circular, construïda amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Té una pica per la distribució de l'aigua de planta quadrangular, semioberta a una plataforma en obra i amb una canya que funciona com a broc vessador. Es troba rodejada d'abundant vegetació i flora pròpia de zona de ribera de muntanya mitja i davant mateix s'hi troba ubicat un petit solar i un corriol que porta a la torrentera.</p> | 08129-114 | Zona de la Vall | <p>Espai força abandonat, i molt poc concorregut per la dificultat d'arribar-hi i per la distància en la que es troba respecte qualsevol habitatge del municipi. S'accedeix per un corriol que surt de davant del camí del Molí de Tarradellas a Puigcarbó. El coneixement i ús d'aquest espai deuria ser ben conegut pels habitants de la zona, que la batejaren amb aquest nom per motius desconeguts. El seu topònim sembla remuntar a l'època moderna. La seva proximitat a la font de les Albes doten aquest entorn d'un espai de gran interès natural i paisatgístic, que actualment es troba molt abandonat.</p> | 41.8779200,2.1483900 | 429337 | 4636573 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||||
| 53849 | Font de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanelles | XVI-XIX | Presenta cert mal estat. | <p>Aquesta font, avui gairebé perduda i sense senyalitzar, es troba en unes feixes darrera el mas Fontanelles, a l'extrem nord de la urbanització que porta el mateix nom. Part d'aquests recursos hidràulics formen el torrent de Vilavendrell, arribant a desaiguar a la Riera de Muntanyola. L'espai ha estat arranjat amb una paret de pedra seca.</p> | 08129-115 | Urbanització de Fontanelles | <p>Es desconeix el moment inicial d'aquesta explotació aqüífera i en quin moment es va arranjar, tot i la seva clara vinculació al mas Fontanelles, clarament evidenciat per la proximitat d'ambdós elements. La presència d'ocupació antròpica en aquest indret podria haver vingut condicionat per l'existència de nombrosos recursos hidràulics de caire estacional. Aquesta brollador no sembla haver estat mai canalitzat per a l'ús de la casa. La presència d'aquest mas es documenta des d'època medieval, i no és d'estranyar que la font o brollador ja fos utilitzada en aquest moment per abastir les diverses necessitats. Actualment, l'activitat urbanística de la zona n'ha modificat el cabal. Molta gent del mateix municipi no la recorda, tot i estar ben ubicada i dins una propietat municipal.</p> | 41.8621700,2.1791800 | 431875 | 4634799 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53849-foto-08129-115-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53850 | Capella de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-sagrada-familia | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Sagrada Família, os. 201' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92.</p> | XIV-XVIII | <p>Edifici religiós format per una capella d'una sola nau coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. El portal es troba al centre de l'edificació; aquest permet l'accés a un espai rectangular cobert amb cúpula, tota pintada i ornamentada. Es conserva l'altar dedicat a la sagrada família, així com diversos elements litúrgics, i dos bancs per pregar. Al nord només hi ha una finestreta que permet l'accés a la llum natural. Sota els ràfecs dels murs laterals hi ha carteles, i els angles ostenten una profusa decoració ornamental. El parament està fet amb pedra local i morter arrebossat, i la coberta amb bigues de fusta i teula. Construcció d'una sola nau amb planta rectangular i coberta a dues vessants que es troba situada en un petit desnivell del terreny que afecta l'estructura i distribueix l'espai en dos nivells, en el superior del quals s'hi troba ubicada la capella. De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. La capçalera de la capella presenta una estructura rectangular i al seu parament interior, parcialment arrebossat, s'hi observa l'existència d'una antiga obertura interior actualment tapiada. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles.</p> | 08129-116 | Mas Aliberch. Zona de l'Aliberch | <p>La història de la capella es troba lligada a la del mas Aliberch. Aquest espai religiós format per una capella d'una sola nau coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Era emprada pels habitants del mas, però també pels religiosos de Vic que hi feien estades. Aquest edifici presenta diverses modificacions arquitectòniques en la seva estructura, dificultant la seva adscripció cronològica i els seus diversos usos. La modificació més significativa es troba a la part del sostre i la teulada, afectant de forma significativa la coberta de la capella; si bé es pot datar d'època moderna en el marc de sorgiment de les nombroses capelles particulars adscrites als grans masos del territori català.</p> | 41.8989900,2.1841700 | 432328 | 4638883 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53850-foto-08129-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53850-foto-08129-116-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53851 | Capella de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Pere del mas Postius, os. 204' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 93.</p> | XIV-XVIII | <p>Capella situada davant per davant de l'accés principal al mas Postius. Aquesta es troba dedicada a Sant Pere i la capella amida 5 m d'amplada i 7m de llargada. La porta fa 1'90 m d'alçada i 1'10m d'amplada. Sobre la porta hi ha un ull de bou i coronant la façana principal un campanar d'espadanya construït amb pedra local fet per l'amo actual. A la banda de llevant hi ha un ull de bou, i la coberta és a dos vents de teula aràbiga. A part de la porta principal hi ha una altra porta, oberta més tard, que comunica les dependències internes del mas amb l'interior de la capella mitjançant un pas. La capella està tancada, però el propietari ens ha comentat que està en força bon estat i que la missa que s'hi realitzava era cara l'absis. Les parets exteriors han estat picades restant visible el parament de pedres, de petites dimensions ben disposades en filades ben ordenades. Entorn format per l'era del Postius i una sèrie d'annexes ramaders.</p> | 08129-117 | Mas Postius. Zona de Puigcimós | <p>Edifici arquitectònic que forma part de la finca Postius, format per una capella dedicada a Sant Pere que respon a un edifici d'influència romànica, tot i que la seva construcció es deuria realitzar en un moment indeterminat de l'Alta o Baixa Edat Mitjana. Aquest edifici comunica amb la casa mitjançant un pont; és de planta rectangular, amb un òscul a la façana i un campanar d'espadanya a la corona. Cal assenyalar que no s'ha pogut accedir a l'interior perquè tot el conjunt està en obres. La capella hauria realitzat les funcions religioses d'ús particular del mas Postius i els dels masos de l'entorn, aquests però força disseminats.</p> | 41.8835700,2.1323500 | 428012 | 4637213 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53851-foto-08129-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53851-foto-08129-117-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53852 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-2 | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Mare de Déu del Carme, os. 205' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 93.</p> | XIV-XIX | <p>Capella situada en una habitació interior del mas. Aquest espai es troba obert a la sala principal del gran mas la Roca, i l'accés es realitza per una porta rectangular coronada amb brancals i llindes formats per pedres de grans dimensions i ben treballades i que corresponen a la reforma que tingué el mas després de la repressió de la guerra del Francès el 1808. Tota aquesta planta del mas fou reedificada de nou, com consta en nombroses llindes inscrites de la sala. La capella està formada per una petita estança rectangular d'escasses dimensions, on es guarden diversos elements litúrgics i un petit altaret dedicat a la Mare de Déu del Carme. L'habitació només té una petita obertura rectangular a mode de finestra i no contempla cap element ornamental ni en el sostre ni en la resta de l'habitació.</p> | 08129-118 | Mas la Roca. El Castell de Muntanyola | <p>Capella que fou bastida i planificada després de la Guerra del Francès, al 1808, quan s'iniciaren les obres de reforma del mas la Roca, després d'un important incendi que patí aquest conjunt arquitectònic a causa d'un atac francès. Segurament, el mas la Roca hauria tingut abans una capella o oratori en les seves estances o en un edifici annex; si era així, aquest no es conserva a l'actualitat. Sembla lògic pensar també que les dependències cremades albergaven aquest espai que fou reedificat de nou a partir de 1808. Com s'ha assenyalat, la capella no presenta cap element arquitectònic significatiu, i està formada per una petita estança rectangular on es disposa l'altar. El masover ens va ressenyar que la capella havia estat víctima de més d'un espoli, i que part del material litúrgic havia estat robat a finals de segle XX.</p> | 41.8845200,2.1677100 | 430947 | 4637290 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53852-foto-08129-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53852-foto-08129-118-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53853 | Capella de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Puríssima os. 206' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 93.</p> | XIV-XVIII | Presenta cert mal estat | <p>Capella situada al costat del mas la Rovira. Edifici de tradició romànica, orientada de migdia a nord, a causa de la pendent on es troba construïda. És totalment rectangular, sense indicació d'absis o presbiteri, i està construïda amb grossos carreus combinats amb carreuons. Al mur de migdia hi ha la porta rectangular, coronada amb una llinda semicircular, una finestra d'arc de mig punt, de petites dimensions, i un campanar d'espadanya cobert amb teula aràbiga a doble vessant i coronat per una creu de ferro. Aquest campanar presenta importants reformes a nivell estructural, combinant els carreus, les totxanes i les pedres menys desbastades. La resta de la capella també està coberta amb teula àrabiga, tot i resta visible una primera coberta en lloses de pedra. L'orientació, l'aparell i l'estructura semblen indicar que fou restaurada, ja en època medieval, tot i la factura força homogènia de la seva fàbrica.</p> | 08129-119 | Mas la Rovira. Zona de la Vall | <p>Aquesta capella es trobava dins l'antic terme del castell de Muntanyola, tot i estar en un lloc força apartat i perifèric. Des dels seus inicis, fou una capella estretament vinculada a la família propietària del mas. Tot i que es desconeix el moment de la seva construcció, aquesta sembla situar-se en un moment indeterminat de la Baixa Edat Mitjana i l'època moderna. El lloc de la Rovira apareix documentat com a antropònim a l'acta de consagració de l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, datada del 1177, i també com una de les propietats de la família Muntanyola-Montcada a mans del germà de Guillem de Montcada al mateix segle XII.</p> | 41.8630300,2.1410000 | 428707 | 4634925 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53853-foto-08129-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53853-foto-08129-119-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53854 | Camí ramader de Vic a Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vic-a-manresa | <p>AADD. (1997). Muntanyola. Revista trimestral n. 11. desembre 1997. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 10. TORRES, J; SALVANS, J; COROMINAS, J. (2000). Els Camins Ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Col·lecció 'La ramada encantada', vol. 0. Lluçà.</p> | XIV-XIX | <p>Podria ésser el principal camí ramader del terme i, de fet, és l'únic que encara enregistra algun moviment transhumant, al menys fins a dates relativament recents. Aquest vial procedent del Vallès, probablement per més d'una via, travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció a Puig Rodó i Fontfreda, per la carena entre les rieres d'Oló i Muntanyola que, en aquesta zona, representen la partió d'aigües entre el Llobregat i el Ter, travessant el municipi de nord-oest a sud-est. Des de Fontfreda, punt d'entrada al Lluçanès, el camí segueix direcció a Alboquers, el Puig Permanyer (d'on surt el camí ramader Cadí-Montseny cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'incorpora el camí ramader Cadí-Montseny procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt, l'Hostal del Vilar, el Collet de Sant Agustí, l'Alou i Torras d'Alpens, on s'incorpora al camí que va en direcció a Castellar de n'Hug. Tot i que en el terme municipal de Muntanyola no conserva cap tram empedrat, es tracta d'una via de gran interès etnològic i patrimonial.</p> | 08129-120 | Varis | <p>Es tracta d'un camí de terra batuda que vorejant la cinglera passa per la Font Freda, i puja cap a la dreta fins a Sant Bartomeu. Tot i que aquests espais han estat molt reparats (tant per les inclemències del temps com per l'acció humana) resten ponts i altres obres civils vinculades al seu pas, així com diversos sistemes de canalització i evacuació d'aigües. Actualment, aquesta zona és objecte d'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders a través dels treballs del 'Grup de treball de transhumància del Solc', com a una més de les múltiples activitats de dinamització cultural de la comarca del Lluçanès que desenvolupa el col·lectiu 'Solc'. Al 1997, es va fer l'arranjament del camí ral de Sant Cugat de Gavadons a Fontfreda; aquesta feina va consistir en la consolidació del camí, la millora de les cunetes i el ferm i es va realitzar en el marc de millores de la xarxa de camins del Consell Comarcal d'Osona.</p> | 41.9163700,2.1352100 | 428286 | 4640853 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53854-foto-08129-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53854-foto-08129-120-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53855 | Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-0 | <p>MADOZ, P. (1985).'Articles sobre el Principat de Catalunya' a Diccionario geografico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Ed. Curial: 153-167.</p> | XIV-XX | Presenta cert mal estat | <p>Edifici que s'havia emprat com a punt d'extracció de pedra calcària amb l'objectiu de fer-ne guix. Quan l'explotació ja no era viable o els propietaris/ explotadors ja no podien de fer-se'n càrrec, la pedrera s'abandonava. Aquest fet va facilitar l'abandonament precipitat de moltes explotacions des d'època moderna, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. A grans trets, es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa, així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. En el cas de Muntanyola, aquestes explotacions són força excepcionals, i sempre de caire local. Aquestes van deixar de funcionar amb l'aparició d'un mercat de major abast a menor inversió i aquest fet, junt a una reducció de la població, també van propiciar l'oblit d'aquests espais.</p> | 08129-121 | Múnter | <p>Antiga pedrera d'extracció de guix a cel obert que proveïa de material calcari diversos masos, sempre dins un mercat d'abast local, particular. Segons informacions orals, hi havia hagut més punts d'extracció de guix, avui tots abandonats i de difícil ubicació. Aquestes explotacions es troben en un estat de conservació molt precari i, en la majoria dels casos, coberts d'una espessa vegetació. Aquests afloraments geològics de base calcària es troben i trobaven en punts específics del municipi, ja es tractés d'una explotació permanent o a mode de prova; la gent del poble en recorda més d'un, sempre situats prop dels forns, per tal de fer més fàcil el transport de la pedra. En alguns punts del municipi es van donar les condicions òptimes per desenvolupar aquesta indústria centrada en l'explotació de la calç: proximitat al bosc, ja que la llenya era un element molt important, pedra calcària abundant, proximitat a la plana i per tant les bones comunicacions, i per últim, el personal que feia feines de temporada i que, per tant, esporàdicament podia quedar lliure per a treballar de calciner. Aquesta activitat, ben documentada fins a mitjan segle XX, presenta una forquilla cronològica que pot recular fins època moderna. Com ressenyava Madoz, en el seu viatge, Muntanyola gaudeix de 'El terreno es de buena calidad, la parte montuosa contiene canteras de yeso, y está poblada de pinos, encinas fresnos y matorrales, le cruzan varios caminos locales y la carretera que conduce de Vich a Barcelona. Produción de trigo, legumbres y maiz; cria de ganado y caza de divesas erspecies. Polbación de 32 vecinos, 203 almas'.</p> | 41.8793600,2.2192900 | 435221 | 4636676 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53855-foto-08129-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53855-foto-08129-121-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53856 | Arxiu de Pau Vilardell de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-pau-vilardell-de-muntanyola | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XV-XIX | <p>Es conserva part de l'arxiu personal de Pau Vilardell de Muntanyola. Es tracta d'un recull d'actes notarials formats per una unitat documental en paper del segon terç del segle XVII i dels diversos actes de patrimoni del 1629 al 1635. Aquests documents estan vinculats a la figura de Pau Vilardell, hereu del mas Vilardell cap el segle XVII, de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Aquest fons es troba recollit a l'Arxiu Episcopal de Vic dins els fons personals o patrimonials de diversos personatges osonencs.</p> | 08129-122 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>El mas Vilardell és un dels masos més antics documentats al municipi de Muntanyola; es troba situat a la baga de Muntanyola, sobre la riera que porta el mateix nom, i conserva abundant documentació moderna i contemporània del mas i els seus habitants a través dels arxius religiosos, com és el fons de l'arxiu episcopal de Vic i l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||||
| 53857 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-17 | XIX.XX | <p>Fons documental de formació recent on s'hi conserven els documents generats per la mateixa administració municipal i on també es recullen altres testimonis documentals del municipi des de mitjan segle XX. Aquest conjunt presenta dos fons documentals diferenciats dins la documentació pròpiament municipal, principalment formats per la documentació del Jutjat de Pau i la del Registre Civil. El fons municipal es divideix en: l'Administració general de comptes i manaments documentada a partir de 1900 fins a l'actualitat; Obres i Urbanisme des de 1980; el Diari d'Intervenció d'Ingressos des del 1931; els Llibres d'Actes des de 1902; Comptabilitat i Hisenda des de 1853. Un altre conjunt documental tracta el tema de la Sanitat des de 1950. Un apartat de seguretat pública que comprèn des del Servei militar i quintes fins a la instrucció pública, i que es troba documentat a partir del 1903. Un altre volum documental recull el tema de les Eleccions Municipals, sobretot a partir de 1977, en endavant. També es tracten aspectes generals sobre la població: el padró municipal d'habitants des de 1980, els diversos certificats emesos des de 1972. Un altre conjunt important el forma el Jutjat de Pau, documentat des del 1884, junt a la correspondència vària tramesa des de 1948. L'arxiu municipal també consta d'un petit fons fotogràfic variat amb imatges sobre el municipi, els seus indrets i elements arquitectònics; i també alguns aspectes de la vida quotidiana i rural, tot i que hi manca un fons cultural.</p> | 08129-123 | Ajuntament de Muntanyola | <p>L'arxiu municipal de Muntanyola és un fons documental força modern, amb documents que no reculen de mitjans del segle XIX, concretament fins al 1840, moment de la definitiva creació dels municipis moderns. Aquest fet s'ha de relacionar amb les característiques del propi municipi i la seva història i la fragmentació que ha sofert tot aquest territori des dels seus inicis, amb una dualitat parroquial formada per la parròquia de Sant Esteve Múnter i la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, la dualitat castral dels Castells de Muntanyola i de Múnter i la forta presència del Monestir de l'Estany. En temps moderns, el municipi constava com agregat de Santa Eulàlia de Riuprimer, depenent en gran mesura d'altres poblacions veïnes com Tona i Malla. La gran dispersió de la població en diferents masos i parròquies va portar a la disgregació de les fonts documentals a mans eclesiàstiques i a particulars i va dificultar la creació d'un fons unitari.</p> | 41.8794600,2.1786000 | 431845 | 4636719 | 08129 | Muntanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||||
| 53858 | Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-munter | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XI-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Múnter es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Es conserven 67 unitats documentals en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1300 al 1960 del segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que és un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1552-1885. 3 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1598-1726. 1 unitat; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Múnter entre el 1565 i el 1906. 5 unitat documental; paper; volum. Defuncions entre 1750 i 1910 en 2 unitats documentals. Les celebracions i aniversaris entre 1753 i 1878 en 2 unitats. L'administració de l'obra entre 1687 i 1845, en 3 unitats; Les nombroses visites pastorals entre 1687 i 1668 en 2 unitats paper. Les diverses Consuetes del segle XVII: 1599 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documentació referent a Comptes i factures, entre 1501-1909, i conservades en una 4 unitat documental; paper; volum. Com també un inventari parroquial del 1801. Llevadors de rendes apuntats entre 1601 i 1900. 3 unitats documentals; paper; volum i lligall. Les fundacions i causes pies del 1588 al 1820 organitzat en 2 unitats documentals. La correspondència del 1806 al 1871 en 1 unitat documental. La documentació de diverses confraries: La del Roser, la de Nostra Senyora de la Candela i la de Sant Isidre entre 1592 i 1816 en 4 unitats documentals. La de Nostra Senyora de la Candela en tres unitats documentals més. Documents associats a l'administració vària notarial i datats d'entre el 1601 a 1900 en 2 unitats documentals; paper; volum. Els manuals notarials de 1332 a 1662 en 11 unitats documentals. Els diversos capítols matrimonials de 1337-1807, organitzats en 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1337-1943. 7 unitats documentals; paper; volum i lligall. Actes notarials del 1366 al 1736 en una unitat documental; paper; lligall. Un altre bloc de Registre de documents del 1701 al 1800 en una altra unitat documental; així com la Vària Notarial de 1737 a 1824 en dos unitats documentals. I pergamins del 1300 al 1608.</p> | 08129-124 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>L'arxiu paroquial de Sant Esteve de Múnter és fruit de la documentació recollida de l'església parroquial que porta el mateix nom. En origen el conjunt es va formar a la zona de Múnter, pronunciada com a Munta, apareix documentat al 929 com a villa de Montari, i en altres documents com a Motabri. S'estén per la Plana entre Tona i Malla i arriba fins a dalt de la serra, a l'indret de Cal Ros de Múnter. En aquest petit terme, originat en una vila rural, fou erigit abans del 929 una església dedicada a Sant Esteve, i en un petit pujol s'alçà un castell que esdevingué el centre jurisdiccional del terme. Aquests, a mitjan segle XIII eren de Bernat de Riera, ciutadà de Vic, i després passaren als Montcada i a partir del 1293, a la família Brull. Per successió familiar, al segle XV, passaren als Alta-riba de Riudeperes i als seus descendents, nomenats comtes de Múnter al 1698. Actualment, encara té aquest títol la família marquesal dels Sentmenat. Múnter fou sempre un terme petit que comptava amb dotze famílies l'any 1370, 11 famílies el 1553 i 14 al 1782, cens que manté fins als anys 80 del segle XX. L'església de Sant Esteve de Múnter fou renovada al segle XII i transformada, amb elements barrocs, al segle XVII. Té encara l'absis romànic ben conservat i també una bona part dels murs de la nau i la base del campanar. Del castell situat sobre el mas del Castellar, resten alguns paraments del segle XIII. Entre els masos més antics d'aquesta zona hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53858-foto-08129-124-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya i han de ser produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya. Els documents de més de 100 anys produïts o rebuts per una persona física també formen part del patrimoni documental català. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53859 | Arxiu Parroquial de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p>GROS, M.S.; MASNOU, J. M.; ORDEIG, R. 1997. Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XI-XX | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Es conserven 114 unitats documentals en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del 1101 al 1960 del segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna i contemporània. Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Cal assenyalar que és un registre elaborat a partir de la descripció del catàleg antic i que es troba pendent de revisió. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: Llibres sacramentals: Baptismes documentats entre 1496-1890. 9 unitats documentals; paper; volum. Confirmacions enregistrades entre 1764-1960. 5 unitats; paper; volum. Matrimonis realitzats a l'església parroquial de Muntanyola entre el 1568 i el 1941. 8 unitat documental; paper; volum. Vària Sacramental entre 1779 i 1947, en 3 unitats documentals. Les celebracions i aniversaris entre 1643 i 1914 en 7 unitats. L'administració de l'obra entre 1643 i 1914, en 7 unitats; Les nombroses visites pastorals entre 1693 i 1690 en 5 unitats paper. Les diverses Consuetes del segle XVII: 1605-1957 (Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta). 1 unitat documental; paper; volum. La documentació referent a Comptes i factures, entre 1601-2000, i conservades en una 2 unitat documental; paper; volum. Llevadors de rendes apuntats entre 1601 i 1959. 5 unitats documentals; paper; volum i lligall. Les fundacions i causes pies del 1601 al 1890 organitzat en 5 unitats documentals. La correspondència del 1720 al 1972 en 3 unitats. El Cens Parroquial del 1701 al 2000 en 1 unitat documental. La documentació de diverses confraries: la del Bací de les Ànimes (1707-1959), la del Roser (1716-1928) i altres en 12 unitats, i dels anys 1693 a 1960. (12 unitat documental; paper; volum). Documents associats als Manuals notarials i datats d'entre el 1345 a 1724 en 13 unitats documentals; paper; volum. Els diversos capítols matrimonials de 1538-1666, organitzats en 2 unitats documentals; paper; volum i lligall. Els testaments documentats entre 1648 i 1800. 1 unitats documental; paper; volum i lligall. Vària notarial amb una cronologia que comprèn del 1701 al 2000. s. XVIII-XIX. 1 unitat documental; paper; lligall. Així com un registre de documents del 1101 al 170, en una unitat documental, i tres unitats en vària notarial del 1401 al 2000, i una unitat de pergamí del 1255 al 1590.</p> | 08129-125 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>L'arxiu paroquial de Sant Quirze de Muntanyola és fruit de la documentació recollida de l'església parroquial que porta el mateix nom. L'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita es troba a 807 m d'altitud, dalt de la serra, però abocada a la vall interior del terme. Aquesta església ja existia al 938 i fou renovada i consagrada de nou al 1177. L'església actual fou totalment reconstruïda al 1727, sense que s'endevini cap element visible de l'església anterior. Formen part del conjunt la col·lecció de retaules dels tallers Rai Gros de Vic, i també el retaule major fet per un mestre italià Lorenzo Mercanti el 1809. El conjunt fou restaurat des del 1989 per la Diputació de Barcelona. D'aquesta zona destaquen els masos de Tresserra, Fontanelles, Serra-Rica, Vilavendrell, Puigllat, la Vall, la Roca, la Riera, l'Aliberch i el Castell, així com el Dalmau.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53859-foto-08129-125-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53861 | Festa de l'Arbre i la fira de la Natura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-i-la-fira-de-la-natura | XX | <p>Aquesta fira, juntament amb la Festa en honor a Sant Isidre (15 de maig) i la Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita (16 de juny), conforma la celebració col·lectiva i popular més important del municipi. Aquesta iniciativa, de factura recent, es celebra al març (canviant de cap de setmana depenent de les edicions) i ha incentivat la socialització de bona part dels habitants. No és, per tant, casualitat que aquesta festa principal sigui, precisament, la Festa de l'Arbre; és una forma molt clara de deixar constància de què es vol fer un creixement sostenible d'un entorn bàsicament boscós. Si hi ha alguna cosa que precisament diferencia Muntanyola d'altres pobles petits, és això últim: el seu paisatge, el seu entorn, el contacte amb el medi que l'envolta, el respecte a la natura i la integració amb ella. La festa de l'Arbre i la fira de la Natura és, a dia d'avui, una festa consolidada. Les activitats es centren en l'establiment de paradetes de productes naturals, organització d'excursions per la natura, una fira ramadera, xerrades i taules rodones; així com l'elaboració de diversos menjars populars (xocolatades, esmorzars amb vedella) i concerts. Al 2007, entre les activitats hi va haver una primera trobada de pastors, el segon concurs de tal·la i esbrancada d'arbres i una demostració de tir amb arc.</p> | 08129-127 | Muntanyola | <p>Celebració de recent establiment a partir d'una iniciativa municipal. A causa de l'alt grau de dispersió dels habitatges en urbanitzacions i masos aïllats, i per tal de motivar la cooperació i la socialització dels habitants de Muntanyola, així com atreure públic, des de 1997 es porta a terme la Festa de l'Arbre i la Fira de la Natura. Les primeres dades de població es remunten a finals del segle XV, quan el terme, aleshores format per bona part de les terres dels actuals municipis que l'envolten, tenia unes 32 famílies. Aquest nombre s'incrementà fins a 41 al llarg del segle XVI i a principi del segle XVII, ja hi havia uns 238 h. Al començament del segle XVIII, la població era pràcticament la mateixa que cent anys enrere, però des d'aleshores experimentà un cert increment, tot i que no és fins al començament del segle XIX que es donen els màxims ritmes de creixement. Actualment la població passa per un creixement sostenible, però la cohesió social només serà factible a partir d'iniciatives d'aquest tipus.</p> | 41.8779100,2.1777300 | 431771 | 4636548 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53861-foto-08129-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53861-foto-08129-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53862 | Pica a Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-a-santa-maria-de-lestany | XII | <p>Pica d'estructura ovalada i de base circular que presenta un rebaix intern en forma de semicercle on es disposaria l'aigua beneïda. A l'exterior la decoració està formada per un esculpit de línies paral·leles entre elles i que convergeixen al centre inferior de la peça. Aquestes es troben força erosionades i gastades pel pas del temps. Es tracta d'un gran bloc de pedra calcària, ben treballada i de dimensions mitjanes que oscil·len entre 0'5 m per 40 cm. Aquest pilar, de forma hexagonal, es troba situat dins l'església de Santa Maria de l'Estany i ha perdut part de la base, peu o pedestal on aniria encaixada.</p> | 08129-128 | Monestir de Santa Maria de l'Estany | <p>Històricament i associat a la simbologia cristiana, apareixen una sèrie d'objectes d'un marcat ús litúrgic, com és el cas de les piques o beneiteries. Aquestes peces ornamentals i de caire monumental podien presentar diverses morfologies, abarcant des de peces d'orfebreria a peces esculpides amb un tractament més o menys elaborat. Les piques pròpiament de pedra apareixen en un moment indeterminat de l'Alta Edat Mitjana, relacionades amb el poder eclesiàstic i sobretot la litúrgia de la missa. Serà en els segles XIV i XV que es documentaran de forma regular aquests tipus d'elements arquitectònics; tot i això, molt pocs elements estan datats o es poden datar. La pica, originària de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, es troba actualment al monestir de Santa Maria de l'Estany, tot i que és de cronologia força inexacta, ja que només en queda el basament en pedra. A grans trets, però, es podria atribuir, pel seu treball de la pedra, a l'Edat Mitjana, un romànic tardà.</p> | 41.8779600,2.1773500 | 431740 | 4636554 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53862-foto-08129-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53862-foto-08129-128-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53863 | Cova d'Aglans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-daglans | <p>Informació oral de Imma Brunells, Pere Bresolí i Antoni Bou.</p> | XIV-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format pel marge esquerre de l'antic camí ral, sota la carena de la urbanització de Serra-Rica, en un petit replà i a peu de l'esmentat camí. Només conserva part de la volta de la boca construïda en pedra, ben desbastada i disposada a plec de llibre. A grans trets, podem dir que es tracta d'una estructura de planta rectangular, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 5 metres de diàmetre i uns 2 metres de profunditat. Aquest element segueix les mateixes característiques arquitectòniques tradicionals dels pous d'aglans de la zona del Lluçanès, amb una cambra, una coberta en volta i una porta d'accés de petites dimensions. L'espai interior es troba buit, i ha estat parcialment acondicionat per part dels joves del poble com a espai lúdic. El sistema de coberta és de volta de mig punt ben acabada, tot i que no es pot apreciar part del seu cobriment exterior, com tampoc del parament exterior dels murs del pou, a l'estar cobert de terra. Aquest indret es coneix com la Cova d'Aglans, tot i que no es tracta de cap cova natural, ja que es correspon a una construcció semiexcavada, la gent manté aquest topònim.</p> | 08129-129 | Muntanyola | <p>Segons informadors orals, aquest espai es coneix com a Cova d'Aglans, i s'hauria utilitzat per guardar-hi o emmagatzemar-hi aglans com a activitat recol·lectora complementària a l'activitat agrícola dels diversos masos. Es desconeix si mai va estar habitat de forma estable o temporal, de l'entorn més immediat. Cal assenyalar que aquesta estructura es troba a peus de l'antic camí ral i que, per tant, no es pot descartar la presència humana des d'època medieval. Sí que es té constància que després de la Guerra civil espanyola es feia servir per aixoplugar el bestiar, sobretot els pastors de la zona, fins i tot d'amagatall, principalment de queviures i altres productes.</p> | 41.8705400,2.1813500 | 432064 | 4635727 | 08129 | Muntanyola | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53863-foto-08129-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53863-foto-08129-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al mateix pla, i una mica més avall hi ha una altra construcció en runes. Es tracta d'un edifici rectangular de petites dimensions que presenta un basament en pedra i part en tapial. Ambdues estructures es troben a peus de l'antic camí ral i tot fa pensar que estan relacionades. Actualment, a la Cova d'Aglans s'hi ajunta el jovent del poble i esdevé un lloc de trobada puntual, sobretot als estius. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53864 | Mare de Déu del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-pi | XX | <p>Abans d'accedir al mas Dalmau, a peu d'un petit turó que queda a mà dreta de la carretera, hi ha un pi on s'hi ha esculpit una imatge d'una Mare de Déu. Aquesta figura es troba a mig tronc central, en un espai on l'escorça ha estat prèviament extreta. El tronc presenta algunes perforacions de picots i també té processionària. Aquest fet demostra que l'estat de salut de l'arbre no és el més idoni. Es tracta d'un exemplar de tronc molt llarg, i força alt, amidant aproximadament uns 19-20m, amb una volta de copa de 2,65m, un diàmetre de 0,84 m, una volta de soca: 3,30 m i una capçada d'uns 20 m. Aquest exemplar presenta una alçada de la primera ramificació a 10 m i destaca sobre la resta de pins que es troben a l'entorn. La imatge esculpida és el bust d'una verge d'uns 20 cm per 20 cm, d'estil popular i amb un acabat allisat.</p> | 08129-130 | El Castell de Muntanyola | <p>Els propietaris del Dalmau recorden l'existència d'aquest element figuratiu, però no saben en quin moment va ser treballat, ja que fins fa poc el mas no estava habitat i s'emprava només com a segona residència. Per la factura i el tipus d'acabat poc acurat, es tracta d'una obra d'estil popular, possiblement realitzada per algun pastor o algun visitant que freqüentava l'indret. Bona part de la població en desconeix la seva existència.</p> | 41.8986500,2.1755700 | 431614 | 4638852 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||||||
| 53865 | Llegenda del serrat de la Testa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-de-la-testa | <p>Informació oral: Jacint Roca de Santa Eulàlia de Riuprimer. AADD. (2001). Muntanyola. Revista trimestral n.24. març 2001. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6 'Llegenda del Serrat de la Testa'. ROVIRÓ ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell: 86.</p> | XX | Poc coneguda | <p>Segons recull Ignasi Roviró, i també esmenten alguns habitants de Muntanyola, abans, durant el temps dels gegants, la gent era molt gran i grossa. Aquesta classe de gent van ser els primers habitants que hi va haver a Muntanyola, i es creu que de l'església parroquial havien tret algun esquelet de gegant, que l'haurien enterrat allà dins junt a un tupí amb avellanes al seu costat. Al mateix municipi hi ha el Serrat de la Testa, que era el cementiri d'aquests gegants. El serrat en concret es trobava a la zona de Serra-rica, en un serrat on hi havia una pedra llarga i un escut gravat amb unes inicials. A sota aquesta pedra hi havia encara un gegant enterrat, segurament l'últim gegant que s'havia mort.</p> | 08129-131 | Muntanyola | <p>En el costumari català són molts els sistemes de coerció emprats pels adults per fer por o temor sobre aquells elements desconeguts, ben sovint relacionats amb el món dels morts o de fenòmens geogràfics o meteorològics. En aquest cas s'utilitza un element geogràfic proper i concret, amb un nom específic i impactant: El Serrat de la Testa, que fa clara referència a la presència d'un cap en aquell indret o que la formació geològica recorda aquest element.</p> | 41.8698800,2.1809100 | 432027 | 4635654 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53865-foto-08129-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53866 | Carbonera de la Festa de l'Arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-la-festa-de-larbre | XXI | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge del camí que porta de l'església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola al trencant de Buenos Aires i a les urbanitzacions. Es tracta d'una estructura de caràcter perible, formada per una planta rectangular suportada amb un pal de suport realitzat amb fusta local, i tot de matolls i fusta a mode de coberta a dues vessants. Aquesta segueix les mateixes característiques arquitectòniques tradicionals de planta rectangular i coberta en V invertida, parcialment excavada a terra, i amb una estructura aèria de caràcter efímer. L'accés o la boca es situa a la part inferior de l'estructura, tenint com a funció principal permetre alimentar el foc i recollir les cendres, i a l'interior hi queda una cambra per a disposar-hi els tions de fusta que s'han de convertir en carbó, després d'un llarg procés de cocció en sumort.</p> | 08129-132 | Muntanyola | <p>Un dels recursos més preuats del bosc ha estat el carbó. L'activitat de transformar la fusta en carbó mitjançant una lenta combustió és documenta des de temps remots. La documentació d'aquest ofici de caire temporal la trobem a partir dels segles XVIII i XIX, com a complement de les tasques agrícoles o altres activitats estacionals. A causa de les llargues temporades en que els carboners havien de fer vida al bosc, aquests desenvoluparen tota una cultura carbonera evidenciada per les construccions en pedra seca d'estructures de caire perible conegudes com les barraques de carboners. La funció bàsica de la barraca era d'aixopluc i per a dormir, tot i que també es feia servir de magatzem; es construïa en un lloc a recer i ben a prop de les piles. El sistema constructiu utilitzat per fer una barraca tenia com a eix vertebrador una barra de 5 metres clavada per un extrem a terra (biga serradera) agafada per darrera a un marge fent esquena d'ase, i al davant s'enforcava amb dues forquetes de 2 metres que s'obrien en angle per clavar-se al sòl. A la biga central s'hi recolzaven un seguit de branques, es tapava amb terra i s'impermeabilitzava perquè no hi passés l'aigua. El davant es tapava en pedra, menys pel costat on es feia el portal. Aquest es cobria amb una tanca o feix de ginesta ben atapeït, i també es deixava a la coberta un forat per la xemeneia. A l'interior es situava el jaç per dormir, al centre, un suport que servia de seient i al davant, on hi havia el foc per fer el menjar. El treball del carboner tenia diverses parts. Primer, acordava amb el propietari el preu del tros de bosc a carbonejar, i el propietari havia de negociar aquest preu amb el negociant o intermediari ,que era el que comprava el carbó. Un cop acordat, el carboner hi posava els jornalers, coneguts també com a picadors o migfeiners, que es dedicaven a arreplegar la llenya i fer les piles, com també de coure-la i lligar les sàrries d'espart. Després de tot el procés de cuita que requeria un gran coneixement i control de la combustió, es seleccionava el carbó, segons la seva qualitat, i es procedia a la seva comercialització. Aquest ofici deixà com elements patrimonials, a part de les ja esmentades barraques de carboner, les eines utilitzades, les places carboneres on s'hi havia fet el carbó, i una xarxa de comunicacions d'abast local molt important. En aquest cas es tracta d'una construcció feta durant la Festa de l'Arbre del 2005 i que s'ha deixat de forma permanent als plans del Campaner com element d'interès etnològic.</p> | 41.8778100,2.1782500 | 431814 | 4636536 | 2005 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53866-foto-08129-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53868 | Font de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-riera | XVI-XVIII | <p>Font ubicada davant el mas la Riera, a l'altre costat del camí que porta davant la casa, aprofitant una pendent natural. Aquest espai presenta un entorn construït a partir d'una planta rectangular i que parteix d'un pou-mina que té al darrera i que capta l'aigua de la pluja, i que desguassa de la vessant muntanyosa. L'estructura està construïda per un rectangle a mode de caseta de pedra, local i ben desbastada, i parcialment recolzada sobre un talús o feixa per la banda oest, on s'ha construït un petit cobert en pedra protegint la font. Aquesta es troba a un segon nivell, més a l'interior, sota un volta o arc de mig punt de pedres ben treballades i també de procedència local, fent una forma de caseta amb una gran pica de suport o abeurador que en recull les aigües sobrants i que les canalitza de forma subterrània. El conjunt es troba molt ben cuidat i es conserva una llosa on hi ha una inscripció gravada, tot i la presència d'abundant vegetació a la banda sud-oest del conjunt.</p> | 08129-134 | El Castell de Muntanyola | <p>Conserva una inscripció força esborrada que esmenta a algun membre de la família Riera i la data de 188.. La resta de l'estructura es troba força ben conservada. Tot el conjunt, així com les diverses estructures associades al mas Rovira, es documenten des de l'Alta Edat Mitjana; aquest fet permet pensar que bona part dels recursos hidràulics del mas ja es deurien planificar des d'aquest primer moment. L'actual estructura de la font només sembla indicar una reforma del segle XIX, però tota l'estructura sembla de factura més antiga.</p> | 41.8863200,2.1715600 | 431268 | 4637486 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53868-foto-08129-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53868-foto-08129-134-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53869 | Forns del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-dalmau | XIV-XIX | Presenta cert mal estat | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format pel marge del camí sota el mas el Dalmau. Es tracta d'una doble estructura de planta rectangular amb dues boques d'accés obertes a la part inferior del conjunt. Tota la construcció es troba assentada sobre el terreny natural, i presenta unes mesures considerables, fent una llargada d'uns 5 metres per una alçada de 2m conservats i unes obertures de 0'60 cm aproximadament. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de teuleria tradicionals de planta rectangular amb cambra de cocció i graella, amb un suport en volta. La boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc, així com estabilitzar i unificar la cocció. En aquest cas, el bon estat de conservació de l'estructura permet documentar tota la graella i estructura interna del forn a excepció de la volta, que es troba enrunada. La part superior, doncs, resta oberta, i coberta per abundant vegetació. Tot el cos està bastit amb pedres de petites dimensions ben desbastades i travades, de procedència local, lligades amb morter de calç, i en algun tram només amb pedra seca.</p> | 08129-135 | El Castell de Muntanyola | <p>El forn de rajols és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció i la fabricació de teules i altre material constructiu. Aquesta s'obté a partir de l'argila tractada, que és un dels materials geològics predominants, a la natura, tot i que la zona de Muntanyola no es caracteritza per la seva presència. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural amb una estructura aèria complementària, aquesta en pocs casos conservada. La construcció està limitada pels costats per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior sol presentar una estructura de coberta de tipologia cariada, formada per un sostre de pedres, o de llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi el material a coure. La cocció la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1000 ºC. Per aconseguir les temperatures necessàries per la transformació de l'argila. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. El producte, un cop acabat, s'emprava per a consum particular o es podia arribar a exportar a un mercat de caire local. En general, aquestes estructures de combustió les trobem isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època medieval fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'element data d'un moment indeterminat d'època baix medieval o moderna, associat a unes obres de reforma de la masia i la necessitat de material, en general.</p> | 41.8997300,2.1743600 | 431515 | 4638973 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53869-foto-08129-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53869-foto-08129-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53869-foto-08129-135-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'hi accedeix per una pista que passa per darrera la casa que s'agafa entre el mas Dalmau i la casa de turisme rural del costat, queda sota uns marges, a uns 30 metres escassos de la casa. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53870 | Sant Genís Nou de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-nou-de-les-oliveres | <p>BRUNELLS, I. (1996). Vall de Caraüll. Revista trimestral n. 7. desembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 3 GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Genís de Caraüll al mas Oliveres os. 203' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 92.</p> | XVII-XVIII | Presenta mal estat | <p>La seva orientació és respecte l'eix est-oest i l'entrada, per la banda sud del recinte, evidencia la seva adscripció al cristianisme ja en un moment avançat d'època moderna. Aquesta porta, emmarcada per llindes de pedra ben treballada i motllures en guix, contrasta amb la resta de la construcció i data de 1792, i actualment està tapiada. De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari d'un sol espai amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. Tot i així, segurament hauria tingut una petita sagristia, com ho demostra la presència d'una porta lateral tapiada, així com la presència de dos contraforts a les parets laterals exteriors. Al costat nord, aprofitant l'arc del creuer, s'hi va obrir una obertura posterior a mode de mitja arcada amb una persiana i es va habilitar l'espai com a garatge. Aquest fet queda ben testimoniat per la presència de cotxes i maquinària agrícola que encara es troben dins el recinte i que han quedat sepultats per la caiguda de la coberta. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles, combinat amb el totxo. El terra és de factura senzilla, així com l'altar, on hi consta gravada la data de 1674. El lloc també havia albergat un petit cor sobre l'entrada de l'edifici, fet de fusta, i encara conserva fragments de pintura mural, de colors primaris molt vistosos, de trets populars.</p> | 08129-136 | Zona del Pla del Vilar | <p>Aquest edifici presenta diverses modificacions arquitectòniques en la seva estructura, dificultant la seva adscripció cronològica i els seus diversos usos. Es tracta de la capella de Sant Genís nou de Caraüll, fent referència al culte de Sant Genís al proper paratge de Caraüll, i a l'existència d'una església romànica dedicada al mateix sant. L'església, segurament bastida al segle XVII, com indica la data de 1647 de l'altar, fou emprada per al culte religiós dels masos de la zona. Consta que fou reconstruïda al segle XVIII, dins l'estil barroc, com indica la data de 1792 situada a la llinda de l'entrada a 1'5 Km de les restes de l'antiga església de Sant Genís Vell. Sant Genís de Caraüll va deixar d'exercir com a parròquia i va deixar de tenir culte el 1936, durant la guerra civil, quan va ser saquejada, i cremats part dels seus ornaments. Des d'aleshores es va convertir en un cobert per estris agrícoles, per ser posteriorment espoliada i abandonada, a finals segle XX.</p> | 41.9209100,2.0983400 | 425234 | 4641388 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53870-foto-08129-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53870-foto-08129-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53870-foto-08129-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53871 | Pou d'aglans de Perdaltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daglans-de-perdaltes | XVI-XX | <p>Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per el marge del camí que porta al mas Perdaltes. Es tracta d'una construcció negativa, excavada al terreny natural, de planta rectangular i de dimensions desconegudes. Actualment es troba reblerta de sediment aportat, i els antics propietaris del mas recorden que sempre ha estat així, i que de petits jugaven a desenterrar el pou. Conserva un sistema de coberta format per un teulat de doble vessant i amb algunes teules aràbigues, que sembla un afegitó posterior. Es desconeix el sistema constructiu del conjunt, tot i que sembla tractar-se de paret de pedra seca, a una sola cara vista, o lligada amb morter de calç. Actualment es troba sense ús i es desconeix la seva funcionalitat inicial.</p> | 08129-137 | Zona del Pla del Vilar | <p>Segons informadors orals de Perdaltes, es tracta d'un pou d'aglans, i s'hauria utilitzat per guardar-hi o emmagatzemar-hi aglans com a activitat recol·lectora complementària a l'activitat agrícola del mateix mas, ja fos aquest per consum humà o animal. Sí que es té constància del seu desús, al llarg de tot el segle XX, i sembla respondre a les necessitats d'abastiment d'època moderna, i la construcció de diversos annexes complementaris creant un espai o magatzem o amagatall, fins i tot un possible sil o cisterna.</p> | 41.9187000,2.1108300 | 426267 | 4641132 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53871-foto-08129-137-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53872 | Collet del Cementiri dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-del-cementiri-dels-moros | <p>CASAS, J. (2005). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost a Osona). Inèdit. SALA, ROGER. (2004-2005). Projecte Lluçanès. Projecte de recerca arqueològica i explotació del Patrimoni. Inèdit.</p> | IIIaC-IVdC | Presenta cert mal estat per la seva superficialitat | <p>Turó o petita elevació conegut com el Collet del Cementiri dels Moros; aquest topònim normalment està associats a la presència d'una possible ocupació de la zona en època antiga. És una zona de bosc d'alzines i pins, amb dues zones lleugerament elevades al banda i banda del collet. El petit turó situat a ponent rebia el nom de Camp de Casilla on s'han localitzat alguns elements que cal tenir en consideració. A l'oest del Collet del Cementiri dels Moros s'han observar la presència de 5 forats de planta circular d'entre 1 i 1,20 metres de diàmetre. No es descarta la possibilitat que siguin sitges. No s'ha detectat material en superfície. L'espessa vegetació no permet realitzar una prospecció acurada. Tanmateix, estudis anteriors semblen haver observat la presència de petits fragments de ceràmica ibèrica i romana propera a aquesta zona. A l'est del collet s'ha localitat un possible mur enderrocat.</p> | 08129-138 | La Muntada | <p>El topònim collet del cementiri dels moros sembla indicar la possible existència d'estructures pre-romanes en aquest punt. Tradicionalment, aquests topònims fan referència a llocs on és possible l'existència d'elements pre-històrics o pre-romans. La prospecció en superfície no va permetre observar la presència de material ceràmic. Tanmateix, prospeccions anteriors dutes a terme per Roger Sala i Joan Casas van localitzar algun fragment de terrissa possiblement ibèrica i romana en talussos propers. Sí que es van poder observar, al cap de munt del turó situat a ponent del collet, diverses estructures circulars excavades al subsòl. És possible que pugui tractar-se d'un camp de sitges. La cronologia, però, és indeterminada. La naturalesa d'aquest tipus de jaciments fa que habitualment no es detectin restes de la seva existència en superfície, només una remoció del terreny pot permetre que aflorin materials. Si bé a l'entorn es coneixen pocs jaciments d'aquest període, les darreres prospeccions arqueològiques efectuades han permès documentar estructures similars a la zona del Permanyer. Es tracta d'una petita elevació de terreny, amb gran control visual respecte al sector d'orient i de la carretera C-154. S'ha localitzat diverses acumulacions de pedra amb fragments de tegulae que podrien correspondre a diversos enderrocs a la part més elevada del turó. A l'oest, és una zona de camps de cultiu on també s'ha pogut recollir diversos fragments de ceràmica comuna de cocció mixta i tegulae que cal situar en època romana o fins i tot ibèrica.</p> | 41.9740200,2.1261900 | 427603 | 4647261 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53872-foto-08129-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53872-foto-08129-138-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||
| 53873 | Camí de Sant Salvador de Serrallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-salvador-de-serrallops | <p>CASAS, J. (2005). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost a Osona). Inèdit. TORRES, J.; SALVANS, J.; COROMINES, J. (2000). Els camins ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Lluçà.</p> | XIV-XIX | <p>Tram viari que correspon a un antic camí d'origen medieval documentat i parcialment recuperat en el decurs de les Obres de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a la C-154. Aquestes traces d'un antic camí amb estructures viàries associades es troba direcció est oest i perpendiculars al camí d'Alboquers. Resta visible part d'un paviment parcialment empedrat a mode de via o camí format per un tram de 15 metres d'un paviment o empedrat de pedres de gran dimensions, ben desbastades i d'origen local, que es troben disposades formant el camí. Resta també un conjunt de blocs de pedra que possiblement formi part d'un dels murs laterals que formen l'estructura d'aquesta possible via o camí empedrat. El punt on s'acumula més quantitat de materials és en l'encreuament entre el camí d'Alboquers i el que pren la direcció als Tossals. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via, tot i que aquests es documenten de forma intermitent, i l'actual estat de la coberta del sòl i les obres que s'hi porten a terme dificulta la seva identificació i sobretot el seguiment del traçat.</p> | 08129-139 | La Muntada | <p>La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte Constructiu de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154, ha permès recuperar la presència d'estructures viàries d'època indeterminada però amb un possible origen medieval i fins i tot anterior a la zona d'Alboquers i Sant Salvador, on es documenta part del traçat d'un antic camí. El traçat s'ha recuperat en diversos punts. Un primer punt a la Zona d'Alboquers i Sant Salvador de Serrallops. En aquest indret cal assenyalar les restes de l'antic camí empedrat amb els murs laterals que s'assenten directament sobre la roca, i les possibles estructures viàries formades per les restes d'un empedrat. El camí [...ultra strata publicam...] de Sant Salvador de Serrallops es troba documentat en un document del segle X en la qual Guillem de Balsareny dóna un alou a Sant Pere de la Seu de Vic situat davant de l'església d'Alboquers. Un segon punt a l'encreuament de camins entre el camí d'Alboquers i el de Sant Salvador de Serrallops i que es troba citat a la documentació medieval del segle X com a [..Strata publicam..]. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via.</p> | 41.9432000,2.1400700 | 428719 | 4643827 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53873-foto-08129-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53873-foto-08129-139-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53874 | Font de la zona Esportiva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-zona-esportiva | XXI | <p>Estructura de factura contemporània formada per una font de factura metàl·lica, de base circular, i alçat d'aproximadament 1 metre, amb un acabat estàndard. Aquesta es troba en un espai arrecerat, en un pla sobre la zona esportiva, just sobre la pista pavimentada i l'equipament municipal format pels vestidors i el bar- restaurant del municipi. Aquest espai, ha estat arranjat amb arbres i gespa, i tot l'entorn es troba adequat, amb un baixador d'accés des de les cases de la urbanització, papereres i altres elements de mobiliari urbà i nombrosos arbres, sobretot pins, encara en creixement.</p> | 08129-140 | Barri de Mirallà. Muntanyola | <p>La ubicació d'aquesta font i l'adequació d'aquest espai de lleure i esbarjo s'ha de relacionar amb l'habilitació de la zona esportiva i l'accés vers a la part superior de la urbanització de Mirallà. Com es pot apreciar per la factura, el seu arranjament pertany plenament a l'època contemporània, ja al segle XXI. Aquest espai es força concorregut tant pels infants i jubilats del poble, per la seva bona situació, com pels vianants i habitants del municipi, i es troba especialment freqüentat en el decurs de les activitats esportives.</p> | 41.8717100,2.1833900 | 432234 | 4635855 | 2004 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53874-foto-08129-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53874-foto-08129-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53875 | Pont de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-laliberch | XIV-XVIII | <p>Pont format per un ull d'arc escarser fet amb pedra local, de petites dimensions i ben desbastada. L'arc reposa en uns pilars fets amb la mateixa tècnica constructiva amb el basament en pedra i part del parament, tant d'aigües amunt com d'aigües avall, en pedra lligada amb argamassa. Tota l'estructura es troba coberta per l'abundant vegetació de ribera, tant característica dels torrents afins a la Riera de Muntanyola i de la mateixa riera, que dificulta la visualització total del pont i la seva fàbrica. La solera també es troba coberta de terra i vegetació i no conserva cap barana ni sistema de protecció.</p> | 08129-141 | Muntanyola | <p>Segons la tradició oral, és el pont més antic del municipi i per ell hi passava el camí ral que pujava per la banda de Santa Eulàlia de Riuprimer, tot i que de ben segur hi hauria algun altre pont que també travessés la riera de Muntanyola per després accedir cap a Cal Ros i el Vilardell. D'aquest pont cal destacar l'arc de punt rodó amb volta de pedra que conserva i la seva factura unitària, tot i les nombroses reparacions que solen tenir aquest tipus d'obra civil.</p> | 41.9009300,2.1839100 | 432308 | 4639099 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53875-foto-08129-141-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquesta estructura es troba situada paral·lela a l'actual carretera que puja de Santa Eulàlia de Riuprimer, en un replà on hi ha uns contenidors, davant de l'Aliberch, però a l'altre costat de la carretera. | 94|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53876 | Rec de l'Aliberch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-laliberch | XIV-XX | <p>Per sota de Cal Ros de Muntanyola, creuant el mateix camí d'accés, es conserva part del canal pel qual transcorria el rec que abastia d'aigua la bassa del molí de l'Aliberch. El canal, amb una part important visible, amida uns 300 m de llargada i 35 m amplada. Es tracta d'una construcció en alguns trams excavada a la roca natural i que fent una lleu pendent discorre paral·lel a la pendent. Actualment es troba parcialment cobert per la vegetació, tot i que encara és visible i en funcionament, i es pot seguir part del seu recorregut. Al llarg del seu camí compta amb sobreeixidors per si baixa massa quantitat d'aigua i en algun tram circula sobre un mur de pedres reforçat. L'aigua sobrant s'aprofita i rega els diversos camps de l'entorn, o sinó es canalitza en algun punt proper a l'Aliberch.</p> | 08129-142 | Muntanyola | <p>El rec començava en una resclosa un xic més avall del torrent de sota cal Ros de Múnter i a l'altra banda de la carena sobre la riera de Muntanyola. Portava aigua al molí de l'Aliberch, el funcionament del qual trobem ben documentat des d'època moderna. Un cop aquest molí ja havia utilitzat l'aigua, aquesta era conduïda cap als últims camps de sota el mas Aliberch i desguassava a la mateixa riera de Muntanyola. Tot i que el canal ha estat arranjat diverses vegades i encara es troba en funcionament, es desconeix el moment exacte de la seva construcció, aquesta ben associada al molí de l'Aliberch, datat d'època moderna.</p> | 41.9000200,2.1857900 | 432463 | 4638996 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53876-foto-08129-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53876-foto-08129-142-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53877 | Creu de les Escoles Velles de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-escoles-velles-de-munter | XIV-XIX | <p>Creu de ferro ubicada a les proximitats de Sant Esteve de Múnter, davant les escoles velles, i emprada com a Padró. La creu, de metall, es troba sobre una base de pedra rectangular, més ampla a la part inferior que a la superior, actuant de suport de l'objecte mitjançant una estructura de base, columna i suport. Aquest cos es troba recolzat sobre una estructura lítica en forma de columna que reposa en una llosa rectangular i de base plana a la part superior; i un peu o basament en morter de calç i ciment a la part inferior. Aquest cos es troba bastament treballat, i la matèria primera és la coneguda com a pedra local. Tota l'estructura de la creu amida 1,30 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita, d'uns 20 cm d'amplada per uns 20 cm de llarg. La creu està orientada sudest-nordoest; es tracta d'una creu grega que està formada per dues peces de ferro unides a la meitat de la peça en vertical i disposada sobre una barra de ferro sobreaixecat.</p> | 08129-143 | Múnter | <p>La seva estructura, de factura senzilla, no ens dóna gaires pistes sobre la seva cronologia i construcció. Es documenta com una creu de padró associada a l'antiga església parroquial de Sant Esteve de Múnter juntament amb la creu de Comelles i la creu del Vilar, ja desapareguda. La gent de Múnter encara recorda haver participat en aquest tipus de celebracions (processons i lletanies). Aquest element es troba a peus del turó del Castell de Múnter, i al mateix camí que permet pujar al castell des del mas el Castell de Múnter; així doncs, la creu sembla també estar situada a la vora del camí, amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual, tot format part de l'equipament del recinte cultural del mateix Sant Esteve.</p> | 41.8778800,2.2149300 | 434858 | 4636515 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53877-foto-08129-143-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga creu de padró de l'església de Sant Esteve de Múnter. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||
| 53878 | Creu de l'església de Múnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lesglesia-de-munter | XV-XX | <p>Creu de ferro amb basament de pedra situada dins el recinte de l'església de Sant Esteve de Múnter, al replà de les escales i dins l'antic cementiri. La creu, de metall, es troba sobre una base quadrangular de pedra de color roig d'uns 50 cm d'amplària, a sobre de la qual es disposa una pedra plana a mode de taulell sobresortit i a sobre una columna octogonal, esvelta i afuada, en un estat de conservació regular, sobre de la qual s'hi troba la creu de ferro més llarga a la part inferior formant una creu llatina. Tota l'estructura de la creu amida aproximadament 1'30 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita d'uns 35 cm d'amplària per uns 45 cm de llarg i la creu està orientada nordest-sudest.</p> | 08129-144 | Múnter | <p>Per la seva ubicació, dins el cementiri vell de Múnter, aquesta creu es troba clarament relacionada amb les funcions litúrgiques d'aquesta parròquia, tenint una doble funcionalitat com a creu de padró i com element d'identificació espiritual de l'entorn més immediat de l'església. El seu paper com element senyalitzador queda ben palès per la seva factura i fàbrica, tot i que la composició actual ha estat modificada en diverses ocasions. Forma part d'una de les creus de padró situades a l'entorn de Múnter.</p> | 41.8784400,2.2132400 | 434718 | 4636579 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53878-foto-08129-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53878-foto-08129-144-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al costat hi ha una creu de fusta, de dimensions considerables, suportada per un basament en pedres i ciment que correspon a un arranjament de tot aquest espai que tingué lloc als anys 90 del segle XX i any 2000 amb el trasllat del cementiri de l'església parroquial. Possiblement es tractava d'una creu situada dins el temple i que es va decidir monumentalitzar disposant-la a l'exterior. | 94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||
| 53879 | Retaules de l'església de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaules-de-lesglesia-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p>BRUNELLS, I. (1999). Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Revista trimestral n. 19. desembre 1999. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6. CASTELLANO, A.; VILA, J.M. (1995). Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola. Notícia històrica. Memòria 1990-1992. SPAL. Diputació de Barcelona. Barcelona: 144 i ss. GASOL, R.M. (1992). Informe de les pràctiques de restauració realitzades a l'església de Sant Quirze i Santa Julita, Muntanyola (Osona). 1 al 5 de juny de 2002. Inèdit. GASOL, R.M.; MARQUÈS, M.; PAYÀS, C. (1990). Informe dels sondeigs practicats en les pintures murals de les capelles de la Concepció i Sant Sebastià de l'església de Sant Quirze de Muntanyola. Novembre 1990. GONZÁLEZ, A. (1993). Restauración de la iglésia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola Objetivos y criterios a III Simposi sobre restauració monumental. Barcelona. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. JUNYENT, E. (1980). La ciutat de Vic i la seva Història. Ed. Curial. Documents de Cultura, 13. LOPEZ, A. (1993). Resultados de la investigación histórico-arqueológica en la iglesia de Sant Quirze y Santa Julita de Muntanyola a III Simposi sobre restauració monumental. Barcelona. Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. MARTINELL, C. (1963). Arquitectura i escultura barroques a Catalunya. Barroc acadèmic (1731-1810). Monumenta Cataloniae, vol. XII. Barcelona Alpha. TRIADÓ, J.R. (1984). L'època del barroc s. XVII-XVIII. Història de l'art català. Vol. V. Barcelona. Ed. 62.</p> | XVII-XIX | <p>Els elements decoratius més significatius són els revestiments pictòrics dels murs (marbrejats amb pintures jaspiades) i els retaules, de fusta policromada i daurada, d'estil barroc i neoclàssic. El retaule major (St. Quirze i Sta. Julita), és el més significatiu, i d'estil barroc català de mitjan segle XVIII. Sobre un sòcol d'uns 30 cm., trobem el basament, el cos principal, amb columnes cilíndriques corínties (marbrejat negre i daurat) i una gran fornícula central. L'àtic és de silueta moguda i exuberant ornamentació. Els sants titulars són en fornícules, i la resta sobre mènsules flanquejades per columnes. Santa Julita vesteix capa i mantell, sosté la palma del martiri, un ganivet o espasa, i la serra de fuster. La mà esquerra reposa, protectora, sobre St. Quirze, que amb el braç dret sobre el pit sosté la creu, i amb l'altra mà, la palma. A la part central hi ha l'altar amb la graonada de base per al sagrari, una caixa curvilínia amb rocalles i volutes, i una porteta pintada amb dos àngels custodis. A l'interior, en daurat, trobem un arbre amb fulles estilitzades. El retaule de Sant Isidre, plateresc, té dos cossos sobre un alt basament, que conté l'altar. Dinamisme gràcies als ornaments naturalistes (figures, caps humans i d'àngels, animals i vegetals) i rocalles. En cada registre hi ha una fornícula amb les imatges, destacant St. Isidre que s'eleva al pis superior, per mitjà de la cúpula. A la dreta trobem Sant Francesc d'Assís, i Sant Antoni de Pàdua a l'esquerra, St. Jaume, St. Joan Baptista i St. Miquel arcàngel (recol·locat després de 1.984). Les imatges, típicament barroques i de gran realisme, semblen d'un taller local. En St. Isidre, la postura, posició de les extremitats i els plecs de la túnica inspiren moviment; amb cabell llarg i barbat, sosté a la dreta el bastó. El retaule de la Immaculada Concepció, típic del barroc evolucionat del XVIII, té 3 cossos on destaca la fornícula amb la Mare de Déu. Els cossos, amb plafons rectangulars, són daurats i amb decoracions vegetals estilitzades. El remat és un gran plafó emmarcat per pilastres i estriades i volutes, i un escut superior amb data 1797. La imatge de la Puríssima és l'única imatge original conservada, estilitzada i seguint el classicisme de final de segle. Elevada sobre l'esfera terrestre, amb expressió de recolliment, mirada baixa i mans unides al pit. El retaule de la capella del Santíssim (segle XIX), d'estructura simple, té basament, cos i àtic format per un frontó semicircular; de simplificació arquitectònica i ornamental. El cos superior d'influència neoclàssica de finals segle XVIII i inicis del XIX. El sagrari té el St. Crist a la creu, i els pedestals estan decorats amb iconografia en relleu relativa a la Passió. La talla del Sant Crist sembla l'original encarregada al mestre Pere Quadras el 1800, i la imatge dels Dolors és una escultura de concepció clàssica. El retaule del Roser, obra de Pere Quadras, amb una concepció arquitectònica i artística entre el barroc acadèmic i el triomf del neoclassicisme. Amb tres cossos, i de composició unitària, amb una gran fornícula central, de cànons clàssics. El frontó de l'àtic és triangular. La mesa de l'altar és un paral·lelepípede amb decoracions en relleu, i a cada extrem una pilastra de fust estriat. La Mare de Déu del Roser, va vestida amb túnica rosa, mantell blau amb sanefa perimètrica daurada i mantellina blanca que li cobreix el cap; el nen apareix seminu. Pel retaule de Sant Sebastià, el 1.750 es fa un pagament per a l'altar de Nostra Senyora de Gràcia, dit comunament ' de St. Sebastià'. Té la mateixa estructura que el Santíssim. La mesa fa al·lusió a l'arcàngel Rafael. Sobre dos pedestals i dos graons centrals hi ha St. Sebastià (i els desapareguts St. Antoni de Pàdua i St. Roc). Columnes de fust cilíndric i llis. Amb decoracions daurades amb fulles d'acant i volutes i un fris amb sanefes curvilínies. Hi ha marbrejats de tons marrons. Sant Sebastià està concebut amb un cert realisme.</p> | 08129-145 | Muntanyola | <p>Ens consta que al segle XVI l'església tenia 4 altars, l'altar major dedicat a Sant Quirze i Sta. Julita, amb l'ara, un retaule i el sagrari, a més d'altres ornaments (calzes, missals, creus, corones..). A partir del 1589 es documenta un altar sota l'advocació de la Mare de Déu del Roser (tenim documentada una cofradia el 1.593), el de Maria Magdalena (documentat el segle XIV) i un altre dedicat a Santa Maria, Sant Roc i Sant Sebastià. La configuració de l'església es completava amb el cor, situat en un pis elevat sobre el tram més occidental de la nau i la substitució al 1595 de l'antiga escala d'accés per una nova de cargol. La difusió i popularitat del culte del Roser a finals del segle XVI, va portar a la construcció d'una capella nova per donar rellevància al nou altar. Al contracte, que data cap al 1.575, es determinava que havia de tenir arcs doblers, torners i clau, i una espitllera per donar claror a l'interior. S'havia de deixar llesta per al culte, amb la pavimentació, l'emblanquinament de les parets i la col·locació de l'altar el dia de la Mare de Déu d'agost de 1576. A l'abril de 1578 els obrers fan efectiu el pagament. L'altar de Santa Maria, Sant Roc i Sant Sebastià, en el que es devia integrar l'antic benefici de Santa Maria, va ser instal·lat en la paret sud de l'església, enfront la capella nova. Coincidint amb aquestes reformes, es van fer una sèrie de millores com ara el repintat dels altars o la substitució de l'antiga paret del cementiri per una de nova. D'altra banda, el 1593 es va clausurar l'antiga porta del fossar, que en aquell moment comunicava amb la rectoria, que va ser substituïda, cap al 1593 per una altra de nova situada a nivell del cor. Amb la construcció de successives capelles laterals, al segle XVII, apareixen noves advocacions i nous cultes al llarg d'un període de desenvolupament de la pietat popular. A començament de segle XVIII, Vic i les poblacions properes tenen un important creixement demogràfic i menestral iniciat el segle anterior i interromput per la Guerra de Successió. Això implicà una important activitat constructiva, amb ampliació i reformes a molts edificis religiosos, com és el nostre cas. L'església fou totalment reconstruïda al 1727, sense que s'endevini cap element visible de l'església anterior. Formen part del conjunt la col·lecció de retaules dels tallers Real Gros de Vic, i també el retaule major fet per un mestre italià Lorenzo Mercanti el 1809. Els retaules del temple de Muntanyola avui conservats van ser realitzats entre el 1668 i el 1804. El més antic és el de Sant Isidre, encarregat a l'escultor de Vic Francesc Janer, el 2 de febrer de 1668. El 1762 es paguen 70 lliures per daurar el retaule i el 1798 es fa una taula per a l'altar. L'any 1767 es van pagar la quantitat de 50 lliures, a compte de les 600 que especificava el contracte, per un retaule a l'altar major. El 1776, es van donar 56 lliures, 1 sou i 3 diners per daurar-lo. Es desconeix el nom de l'escultor del retaule, però és ben probable que es tracti del mateix que va fer el retaule de la Concepció uns anys més tard, en Pere Antoni Soler, de Vic, atès que presenten característiques comunes tant formals, estilístiques com tècniques. L'any 1782, els administradors de la capella de la Concepció van encarregar la construcció d'un retaule a l'escultor de Vic, Pere Antoni Soler. El 1787 es parla de daurar i emblanquinar dit retaule. El 1797, Felip Basil, pintor i daurador de Vic, va ser contractat per daurar el retaule i pintar la capella de la Concepció. El 1800 es va construir la capella del Sant Crist, una administració sota l'advocació de la Mare de Déu dels Dolors. El 28 de desembre del mateix any es va encarregar a Pere Quadras, escultor de Vic, el retaule del Sant Crist, i al 1801 es va donar per acabat. Al 1801 els administradors de la confraria del Roser van contractar a Pere Quadras per fer el retaule. El 1804, el mateix escultor, va realitzar la construcció del retaule de Sant Sebastià.</p> | 41.8784200,2.1775200 | 431754 | 4636604 | varis | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53879-foto-08129-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53879-foto-08129-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53879-foto-08129-145-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Pere Quadras, Francesc Janer, Pere Antoni Soler i Felip Basil. | L'església original fou profundament reformada a la 1era. meitat del segle XVIII amb l'assessorament de l'escultor Josep Morató i Soler, membre del taller de la família Morató, un dels més prolífics del país. Inspirat en els models arquitectònics del segle XVII, de nau única amb capelles laterals. La construcció dels diferents retaules de l'església al llarg dels segles XVIII i XIX ha permès establir dues modalitats estilístiques segons l'evolució de la retaulística de l'Osona. Per una banda, la tradicional en retícula, com és el retaule de Sant Isidre, plenament barroc: distribució en retícula, columnes salomòniques, exuberància ornamental amb figures d'àngels i humanes, relleus, garlandes i motius vegetals diversos. Per una altra, els retaules del Santíssim Sagrament, del Roser i Sant Sebastià, construïts a inicis del segle XIX, amb un canvi estilístic amb tendència al classicisme: simplificació estructural, formal i decorativa, la fornícula central envaeix el cos superior i els elements arquitectònics en diferents plans aporten corporeïtat i produeixen un efecte de clar-obscur. Pel què fa a l'autoria dels retaules, les figures originals del retaule Major van ser fetes pels mateixos mestres que pocs anys més tard van fer les del retaule de la Concepció; és a dir, Pere Anton Soler (escultor) i Felip Basil (daurador i pintor). El retaule de la Immaculada Concepció va ser encarregat a Pere Anton Soler el 5 de maig de 1782 i s'acaba el 1797 ja que Felip Basil el va daurar i va pintar la capella on estava destinat. El retaule del Santíssim Sagrament, l'any 1800, les administradores de la capella del Sant Crist i de la Mare de Déu dels Dolors encarreguen a l'escultor de Vic Pere Quadras la realització d'un retaule amb la imatge d'un Sant Crist. El retaule de la Mare de Déu del Roser ( del qual es conserva el contracte) va ser encarregat al mateix autor per 450 lliures barcelonines el desembre de 1801. El 21 d'octubre de 1804 es va fer un contracte al mateix escultor per fer dos bustos amb les verges santa Llúcia i santa Bàrbara. Amb la mateixa data es va fer el contracte a l'escultor per la realització del retaule de Sant Sebastià pel preu de 395 lliures barcelonines. L'últim pagament a l'escultor va ser realitzat el 1813. El conjunt fou restaurat des del 1989 per la Diputació de Barcelona, i a finals del maig de 1998 es van iniciar les obres de restauració del retaule de Sant Sebastià i de l'altar del santíssim o capella fonda de l'església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita, subvencionat per la Diputació. La intervenció del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona al 1984 va comprovar que tots els paraments interiors estaven revestits d'una pintura mural llisa, feta al tremp de cola o a l'oli, sense elements figuratius ni cap altre motiu ornamental i els presents són figuratius, geomètrics o florals. Amb aquestes solucions decoratives s'intentava aconseguir sensació de riquesa a través de la imitació d'ordes arquitectònics i de materials nobles com el marbre i els jaspis de diferents colors. A Muntanyola els murs i les voltes de les capelles estaven profusament decorats amb una clara tendència a l'horror vacui, i la iconografia representada està relacionada amb l'advocació de cada capella. Tota la decoració mural de Muntanyola va anar desapareixent al llarg del segle XIX i XX sota diversos emblanquinats. L'església conserva una trona, situada a la part central del temple, adossada al pilar existent entre les capelles de Sant Isidre i la Mare de Déu del Roser. S'hi puja a través d'una escala amb barrots tornejats de fusta que parteix de l'espai de la capella del Roser. En planta té una forma d'octògon que s'encasta al pilar. Per la base forma un vèrtex agut i per sobre es cobreix amb un dosseret de fusta, mentre que les cares estan decorades amb panells en forma de rombe. | 96|98|99|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||
| 53880 | Font de Puigcarbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigcarbo | XIV-XX | Presenta cert mal estat | <p>Estructura hidràulica formada per una bassa, una mina i una font, aquesta recentment canalitzada per portar aigua al veí mas de Puigcarbó. Aquesta font està situada en una lleugera pendent al marge esquerra del camí que porta al mas. La seva fàbrica és força senzilla; es tracta d'una estructura de pou-mina adaptada a font de planta rectangular i construïda al marge, en una feixa. Es tracta d'un element construït amb pedra local, de petites dimensions i ben tallada. Al davant s'obren diversos camps de pastures i a darrera un bosquet de roure i alzinar.</p> | 08129-146 | Castell de Muntanyola | <p>La font de Puigcarbó i sobretot el seu ús i funcionament s'ha de relacionar amb l'antic mas que porta el mateix nom, a causa de la seva proximitat. La primera notícia documental del mas és d'època baixmedieval, associat al molí de Puigcarbó; situat a baix la riera de Muntanyola consta aquesta explotació agrícola-ramadera. Aquesta font, segurament era coneguda i utilitzada pels diversos propietaris del mas, tot i que la factura rural de la font fa que no puguem precisar la seva cronologia ni cap altre element relacionat amb la seva construcció.</p> | 41.8719600,2.1475600 | 429261 | 4635911 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53880-foto-08129-146-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53881 | Font del carrer Vilafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-vilafort | XVI-XVIII | Presenta mal estat | <p>Element format per un mur o bancal construït amb paredat comú de petites pedres de procedència local, escassament treballades, i disposades seguint la tècnica de la pedra seca. L'estructura, de factura rectangular, es troba assentada sobre el terreny natural quedant recolzada per la part nord-oest a un marge. Aquesta paret de pedra seca presenta una obertura rectangular de petites dimensions de forma senzilla acabada amb les mateixes pedres que la feixa. Correspon a un petit brollador o punt de captació d'aigües pluvials o de la vessant del mateix turó on s'ubica, en el barri de Fontanelles, on han quedat evidències del pas de l'aigua a través de l'imprompta de la calcificació de les parets de l'obertura. Els veïns de la zona recorden anys on l'existència d'aigua era freqüent en aquest indret, tot i que recentment no és així. Actualment, aquest indret es troba sec i el pas de l'aigua és totalment estacional.</p> | 08129-147 | Urbanització de Fontanelles | <p>L'arranjament d'aquest indret i condicionament com a font s'ha d'associar a l'important explotació antròpica de la zona, que es donà en aquest indret des del segle XIV i sobretot en època moderna. Aquest fet ve acompanyat per un augment de la població, que propicià l'aparició de noves petites explotacions i el reconeixement del territori i, per tant, la localització dels diversos punts d'obtenció de recursos hídrics.</p> | 41.8581500,2.1796300 | 431908 | 4634352 | 08129 | Muntanyola | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53881-foto-08129-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53881-foto-08129-147-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53882 | Pou del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-dalmau | XIV-XX | <p>Pou de planta circular, que amida 1'2 m de diàmetre interior, 4 m de perímetre exterior, i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Es troba cobert amb una teulada realitzada a partir de l'aproximació de filades en pedra. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'obertura és feta de fusta, té una alçada d'1m i una amplada de 65 cm. Aquest element és actualment emprat pels propietaris del mas Dalmau, per abastir d'aigua a la propietat, junt a la bassa i un pou interior.</p> | 08129-148 | Castell de Muntanyola | <p>Estructura associada a l'abastiment d'aigua de la propietat del mas el Dalmau. Es tracta d'un pou que presenta una factura recent, però que reemplaça un altre que hi havia al mateix indret. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època baixmedieval, ja que el mas Dalmau és un dels antics masos del terme de Muntanyola. La reparació que es pot apreciar actualment ha estat feta a inicis de segle XXI pels mateixos amos del mas.</p> | 41.8995000,2.1750700 | 431574 | 4638947 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53882-foto-08129-148-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El pou es troba darrera la casa, a la zona nord-est, sota un talús i prop d'uns camps de pastures situats al costat dels jardins del mateix mas. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53883 | Pou del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-vilar | XIV-XX | <p>Pou de planta circular, que amida 1'1 m de diàmetre interior, 5 m de perímetre exterior, i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Cobert a dos vents amb una coberta de tipus àrab. Aquesta estructura conserva 2 reposadors, de 65 cm d'alçada, un a cada banda de l'obertura, feta de fusta. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç. L'entorn es troba força arranjat, ja que a prop s'hi troba la font del Vilar i el camí que porta al mateix mas del Vilar.</p> | 08129-149 | Múnter | <p>Estructura construïda per proporcionar aigua als residents a la casa de pagès del Vilar de Múnter. Conserva la presència de reposadors, i l'ús de lloses a la coberta i una estructura sencera de planta circular. Aquest element, situat al costat de la Font del Vilar i del torrent entre el Vilar i la Serra, resta vinculat a l'abastiment d'aigua de la propietat d'aquest mas. Es tracta d'un pou que presenta una factura d'època moderna, però que es conserva en bones condicions, a excepció de la coberta. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època baixmedieval, ja que el Vilar de Múnter és un dels antics masos de la parròquia de Múnter.</p> | 41.8835600,2.2155400 | 434914 | 4637146 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53883-foto-08129-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53883-foto-08129-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El pou es troba al costat dret del camí que porta al Vilar de Múnter, un cop s'ha passat el trencat de la Serra i s'arriba al torrent entre ambdós masos. Aquesta estructura és ben visible des del mateix camí, però per veure la font, cal acostar-se al mateix pou. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53884 | Refugi de can Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-can-vilardell | XIV-XX | Parcialment enrunat | <p>Aquesta estructura es troba situada en un marge al peu del camí vell que pujava a Muntanyola per Vilardell. Aprofitant el desnivell natural al costat del mas Vilardell, després de la bassa i prop de dos pals d'electricitat, es troba aquest element parcialment enrunat i cobert de vegetació i bardisses. Pel que resta visible, només conserva part de la volta construïda en pedra, ben desbastada i disposada a plecs de llibre mitjançant el sistema de coberta de volta de mig punt ben acabada, tot i que no es pot apreciar part del seu cobriment exterior, com tampoc del parament exterior dels murs del pou, a l'estar cobert de terra. A grans trets, es tracta d'una estructura de planta rectangular, excavada parcialment al terreny natural, ja que no es documenta parament exterior. Aquesta construcció, com la Cova d'Aglans, segueix les mateixes característiques arquitectòniques tradicionals dels pous d'aglans de la zona del Lluçanès, amb una cambra, una coberta en volta i una porta d'accés, en el present cas tampoc conservada.</p> | 08129-150 | El Vilardell | <p>Aquesta estructura és coneguda com el refugi, i es creu que durant la guerra civil espanyola s'hi havia guardat queviures i persones. Tipològicament, sembla correspondre a un pou d'aglans; aquest tipus d'espais, de grans dimensions, són habituals en zones muntanyoses especialitzades en l'explotació dels recursos del bosc, i una de les tasques dels bosquerols, juntament amb les carboneres i diverses explotacions, era la recol·lecció dels aglans, i és considerada com activitat recol·lectora complementària a l'activitat agrícola dels diversos masos propers. En aquest cas el Vilardell, el Sagarell i Can Riera dels Assençaments o cal Ros.</p> | 41.8885300,2.1834700 | 432259 | 4637722 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53884-foto-08129-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53885 | Teuleria del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-bosc | XVI-XIX | Parcialment enrunat | <p>Construcció parcialment enrunada i situada al peu del camí al mas Bosc, al marge dret del turó on s'aixeca la casa i tallada pel mateix camí. D'aquesta estructura de cocció es conserva únicament la cambra baixa, on es localitza la caldera i boca d'entrada del combustible; així com part de les parets laterals. Tot el forn està reblert de runa de la mateixa estructura i de la sedimentació que ha tingut lloc en aquest indret. Resta visible una alçada aproximada de 0'60 m i una amplària de 2 m conservada. A l'entorn més immediat és localitzen abundants fragments de teula fragmentada.</p> | 08129-151 | Múnter | <p>Estructura situada prop el mas el Bosc i que podria haver funcionat de forma temporal com a teuleria del mateix mas. En aquest forn es courien diversos objectes realitzats amb argila i posteriorment cuits en una sola cocció oxidant o reductora. Normalment s'aplica aquesta definició a les peces realitzades sense esmalt o amb vernís de monococció. Les olles o pots, plats, gots i una llista interminable de peces, són les que tradicionalment es denominen terrisseria. Tot i que en aquest cas es pot parlar d'una producció centrada en les teules. Les peces s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a partir de motlles (en el cas del mas Roca, encara es conserva un motlle en fusta per a fer teules). Anaven a buscar l'argila a l'argiler i la preparaven, la deixaven assecar al sol, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó - procés pel qual es depurava l'argila. Mitjançant aquesta operació, s'aconseguia un llac, que un cop es deixava reposar, permetia l'obtenció la matèria primera per fer les diferents peces, pastaven i assaonaven un cop l'argila s'havia pastat i es trobava ja prou bé es pastava la quantitat que es volia, per treballar aquell dia o en aquell moment. Un cop l'argila estava preparada, fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta i posteriorment es posaven a coure. L'activitat d'aquest forn s'ha de relacionar amb el funcionament del mas Bosc i de la resta de masos de la parròquia de Múnter, en època moderna, entre els segles XVII-XIX, i respon a les necessitats de reforma o construcció d'aquestes explotacions. La cuita de rajols era una de les activitats econòmiques relativament freqüents a la zona fins a mitjan del segle passat, i d'aquesta activitat resta algun testimoni de rajoleries i forns en el mateix municipi, però també en municipis veïns com Tona, on hi havia certa tradició.</p> | 41.8793200,2.2057400 | 434097 | 4636682 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53885-foto-08129-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53885-foto-08129-151-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||||||
| 53886 | Creu de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-comelles | XIV-XIX | <p>Creu de ferro situada sobre un suport en pedra i ubicada davant del mas de Comelles, a l'encreuament del camí que porta a l'entrada del mateix mas i al veí mas Fabré de la parròquia de Sant Esteve de Múnter. La creu, de metall, es troba sobre una base construïda amb pedra, actuant de suport de l'objecte mitjançant una estructura de basament, llosa i creu. La base està formada per un cos rectangular de 40 cm d'alçària fet amb carreus bastament tallats de pedra local, i disposats en filades horitzontals, lligats amb argamassa. A sobre es disposa una llosa de pedra calcària ben treballada, però erosionada, que fa la funció de taula, i just al centre s'hi troba fixada la creu de ferro. Es tracta d'una creu grega que està orientada sudest-nordoest, formada per dos peces de ferro unides a la meitat de la peça en vertical.</p> | 08129-152 | Múnter | <p>La seva estructura, de factura senzilla, és molt similar a la resta de creus de padró que es troben al municipi, des de la creu de l'ajuntament de Muntanyola fins les veïnes creus de Sant Esteve de Múnter. Es documenta com una creu de padró, en aquest cas vinculat a les processons realitzades des de Sant Esteve de Múnter La presència d'aquest tipus d'elements cal relacionar-los amb les pràctiques religioses que trobem documentades des d'època moderna, amb la realització de misses en les diverses capelles particulars, com és el cas de la capella de la Mare de Déu de la Bonasort del mateix mas.</p> | 41.8720400,2.2224500 | 435476 | 4635861 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53886-foto-08129-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53886-foto-08129-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53886-foto-08129-152-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Antiga creu de padró de l'església de Sant Esteve de Múnter. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | |||||
| 53887 | Pou del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-camp | XVI-XX | <p>Pou de planta circular que es troba situat en un camp sota el mas El Camp, a peu del camí que porta a la Fàbrega i la Franquesa. Aquesta estructura amida 1'5 m de diàmetre interior, 6 m de perímetre exterior i les parets exteriors tenen una alçada de 1'6 m. Està bastit amb pedres de mida mitjana i variada, poc desbastades i lligades amb argamassa o morter de calç; l'estructura presenta una coberta a una vessant de teula aràbiga. La zona d'accés és poc visible, ja que dóna a l'interior del camp sembrat i està cobert per abundant vegetació i argelagues.</p> | 08129-153 | Múnter | <p>Estructura construïda per esdevenir una font de captació d'aigua secundària del mas el Camp. Aquest gran mas té una important bassa construïda i un sistema de captació d'aigües pluvials. Aquest pou permet captar aigua subterrània vinculada als veïns torrents de la riera de Múnter. Aquest element es troba situat al mig d'un camp sota el mas. Es tracta d'un pou que presenta una factura d'època moderna i que es conserva en bones condicions, a excepció d'algun element puntal. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a l'època moderna ,moment de gran activitat econòmica agrícola-ramadera a la zona de Múnter.</p> | 41.8765900,2.2105800 | 434496 | 4636376 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53887-foto-08129-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53887-foto-08129-153-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 | ||||||||||
| 53888 | Pou del Fabré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fabre | XVI-XX | <p>Pou de planta circular que es troba situat davant l'era del mas el Fabré, formant part d'un element adscrit al mas. Aquesta estructura, de fàbrica popular, amida 3 m de perímetre exterior i les parets exteriors tenen una alçada de 1'7 m. Està construït amb pedres de mida variada, de procedència local, i poc desbastada, lligades amb argamassa i abundant morter de calç. L'element presenta una coberta a doble vessant, amb un carener perpendicular a la façana de teula aràbiga. L'accés es fa a través d'una porta rectangular, de petites dimensions, i de fusta emmarcada amb totxana. També conserva un reposador, fet en obra i alguna reparació acabada també amb totxana. Al costat hi ha un safareig utilitzat per diverses tasques domèstiques amb l'aigua provinent del mateix pou.</p> | 08129-154 | Múnter | <p>Estructura construïda per proporcionar recursos hidràulics complementaris als residents de la casa de pagès del Fabré. Conserva la presència d'un reposador; aquest element, situat davant l'era del mas, queda vinculat a l'abastiment d'aigua de la propietat del mateix Fabré, tant per usos agrícoles com particulars. Aquest pou presenta una factura d'època moderna, amb nombroses reparacions en totxana. Es desconeix el moment de la seva construcció, tot i que aquesta es pot adscriure a la mateixa època moderna, moment de construcció i funcionament del mas.</p> | 41.8735900,2.2251400 | 435701 | 4636031 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53888-foto-08129-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53888-foto-08129-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc