API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
94740	Pou de les Planeses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-planeses		XVIII -XIX	Presenta algunes parts de l’estructura malmeses. Actualment a l'estructura hi ha crescut vegetació.		08131-96	Aproximadament uns 115 metres al nord-est de la masia Les Planeses, situat al peu del camí.		42.1215043,2.2104713	434737	4663568		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100533.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100536.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100538.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100539.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100543.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100544.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100546.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100548.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Altres	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Es tracta d’un pou d’aigua que presenta una planta circular amb un diàmetre de 90 cm aproximadament. La seva fàbrica és composta per carreus desbastats. L'accés al pou es realitzava per mitjà d'una obertura amb els muntants de carreus ben tallats i polits, llinda de fusta senzilla, i una gran llosa a la zona de l'ampit. A la part baixa del frontal i a costat i costat de l’obertura hi ha una llosa per banda sobresortida, on poder recolzar els cubells. L’estructura està coberta amb teulada a un vessant. A la part posterior del pou, hi ha adossada una bassa amb acabat de ciment enlluït. Per les característiques i la tipologia semblaria tractar-se d'una obra de factura moderna, probablement de finals del segle XVIII o començaments del XIX.	98\|94	47	1.3	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93456	Farga de Bebié	https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-de-bebie	<p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p>	XIX-XX	Hi ha molts habitatges i altres edificis sense ús.	<p> </p> <p><span><span><span>La colònia la Farga Bebié forma part de dos municipis, Montesquiu i les Llosses, corresponents a les comarques d’Osona i Ripollès respectivament, a més, queda distribuïda també entre dues províncies, Barcelona i Girona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El complex industrial tèxtil fundat el 1895 per l’empresari suís Edmond Bebié, està compost per dues fàbriques, la vella a la banda dreta i la nova a l’esquerra, blocs d’habitatges distribuïts també a banda i banda del riu, dues torres pels amos, una església, l’estació del tren, i també un espai de lleure amb pista poliesportiva i unes fonts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona de la riba dreta, de les Llosses, va ser la que es va ocupar primer, no només amb la fàbrica sinó també amb els blocs d’habitatges, que es van anar construint gradualment a mesura que es requerien més pisos per acollir treballadors. La riba dreta és la que va concentrar els negocis i diversos establiments de la colònia, des de la fonda, botigues de menjar i altres coses per la llar, merceria, entre altres, també hi havia el cinema, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica vella, situada al municipi veí de les Llosses, queda emplaçada entre el riu Ter i la carretera, consta d’una gran nau de dues plantes. Els blocs d’habitatges més antics són els del Tibidabo, a redós i per sobre de la carretera. Seguiren els edificis dels Sunyers, situats a la part més alta; i més tard, el barri de la Balconada del Ter. Aquesta riba del riu també hi ha les torres dels amos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona de Montesquiu s’hi va bastir la fàbrica nova, formada per diversos volums d’edificis, destaca la façana de l’edifici que dóna entrada al conjunt de la fàbrica nova, és 1917 i va acollir, entre altres, la Caserna de la Guardia civil. Al costat de llevant, hi ha altres dependències on a més d’alguns habitatges, també s’hi va instal·lar durant un temps les escoles, un oratori religiós fins la construcció de l’església, un establiment destinat a bar i sala de festes, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A aquesta riba esquerra del riu s’hi van bastir els edificis de Conangle, d’estil suís; posteriorment l’església dedicada a la Mare de Déu del Carme, l’estació del tren i els blocs d’habitatges del Solei, una part dels quals reformarien com a residència per dones. Aquesta part de Montesquiu també és on hi havia una extensió àmplia d’horts, a continuació dels blocs de Conangle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A cavall dels dos municipis i comarques, hi ha diversos ponts que comuniquen la colònia, de dimensions i usos diferents, el pont de l’entrada, el pont de la fàbrica, el pont dit de la casa. A l’indret també hi ha el pont del tren de la línia de ferrocarril Barcelona- Puigcerdà, situat a una cota per sobre de la colònia.</span></span></span></p>	08131-25	A l’extrem nord del terme municipal. A l’entorn d’uns meandres que conforma el riu Ter en aquesta zona.	<p><span><span><span>El fundador de la Farga de Bebié, Edmond Bebié Wild, era un enginyer suís, que tenia una fàbrica de filats de llana moguda per la força hidràulica a Zuric. El seu fill Ernest, qui va compartir estudis amb un jove de Vic, va conèixer les possibilitats de la zona del riu Ter per la instal·lació de fàbriques, curs fluvial on ja s’havien començar a construir algunes fàbriques de la mà d’industrials catalans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Edmond Bebié va recórrer el riu Ter, cercant un emplaçament adequat per construir-hi una fàbrica de filats. El suís va adquirir l’antic molí de Rocafiguera que també era conegut com el molí de la Farga vella, farga que s’havia reconvertit en molí fariner. Aquest era propietat de la família del mas Rocafiguera de Sora. Entre 1895 i 1896, l’enginyer va comprar 400 hectàrees de terreny a banda i banda del riu Ter, incloent l’antic molí, en una zona molt estratègica aprofitant el meandre que conformava el riu. La Farga de Bebié va ser iniciar-se de la mà d’Edmond Bebié l’any 1895, la fàbrica va començar a funcionar el 1899.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de la fàbrica es va iniciar ràpidament i també dels edificis de la colònia. Es va haver de fer una obra hidràulica d’envergadura que va permetre aprofitar la concessió de 6.000 l/s, amb el canal de la Cúbia (Les Llosses), de 450 metres de recorregut i quasi tot soterrat, amb la finalitat d’aconseguir un salt de 10,5 m de desnivell per generar inicialment una potència de 600 CV que posteriorment passarien a 1000 CV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Primera Guerra Mundial va suposar una etapa de creixement de la producció important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1917 es va ampliar les instal·lacions de la fàbrica, amb la construcció de la fàbrica nova a la riba esquerra del riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El creixement i importància de la colònia va anar creixent fins al punt que es va plantejar la segregació dels municipis de les Llosses i en aquell moment de Sant Quirze de Besora, entorn l’any 1927, amb la voluntat d’esdevenir municipi propi, finalment no es va acceptar la petició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La riuada de l’any 1940 va afectar considerablement la colònia, especialment la banda de les Llosses, l’aigua es va emportar la Fonda, una part important dels habitatges d’aquest costat i l’escola. També es va haver de reconstruir el pont de l’entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix la producció va continuar augmentant als any 40 del segle XX, una època de gran creixement, que amb les reformes de la maquinària obligades per l’aiguat, van suposar poder atendre una demanda superior. Època en que es va ampliar la colònia, també es va posar en funcionament el cinema, el cafè, la perruqueria, un forn de pa, que ampliava els serveis existents fins al moment. Continuarien amb la construcció de nous blocs d’habitatges al costat de Montesquiu i l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Empresa Bebié S.A. va entrar en suspensió de pagaments i va acabar la seva activitat a la Farga de Bebié el 1978. Pere Rovira, empresari català vinculat a la indústria vinícola va agafar el relleu de la fàbrica de la Farga fins a la dècada dels anys noranta del segle XX, quan també entrà en suspensió de pagaments, en una època en hi va haver una extensa i important crisi del tèxtil a Catalunya. Tot i això, la Farga de Bebié va continuar amb activitat tèxtil durant un temps.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2008 finalitzava l’activitat productiva de la fàbrica. Actualment gran part de les construccions estan sense ús i en procés d’abandonament, excepte alguns habitatges i les centrals hidroelèctriques que es troben en ple funcionament, produint energia elèctrica (SERRA, 2000: 241-253).</span></span></span></p>	42.1305698,2.2055542	434340	4664579		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100706.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100719.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100723.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-p5240200.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La Farga de Bebié va esdevenir una colònia tèxtil important i emblemàtica en el conjunt de les colònies tèxtils de Catalunya, i especialment del riu Ter. Aquest va ser coneguda amb el nom de la colònia dels Suïssos atenent a l’origen del fundador, Edmond Bebié.Actualment, després d’haver passat per altres mans propietats, l’empresa manté el nom de Bebié.Com s’ha indicat la Farga de Bebié és una colònia que es troba a cavall de dos municipis, de fet, el gran volum d’edificis es concentren al terme de les Llosses, tanmateix s’ha procurat indicar els elements més remarcables d’un costat i l’altre, sempre però tenint present que només una part és del municipi de Montesquiu.	98	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93466	Estació del ferrocarril La Farga de Bebié	https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril-la-farga-de-bebie	<p><span lang='CA'>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></p> <p><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></p> <p><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent.<span> </span>Ripoll: Maideu, SL.</span></p> <p><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></p> <p><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></p> <p><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></p> <p><span lang='CA'>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></p> <p><span lang='CA'>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></p> <p> </p>	XX	Tot i que l'edifici de l'estació antiga es conserva dempeus, es troba abandonada i amb parts malmeses.	<p><span lang='CA'>L’antiga estació de tren de la Farga de Bebié és un edifici de planta rectangular aïllat, a quatre façanes, i teulada a quatre aigües, per bé que a la coberta hi ha algun volum sobresortit a cadascuna de les vessants, cos que conté una finestra en cada cas. La construcció té planta baixa, planta pis i planta sota coberta. La teulada és coberta amb teula plana; tot el contorn del ràfec mostra unes motllures que recorren tot el perímetre del voladís. </span></p> <p><span lang='CA'>Les finestres compten amb una franja que delimita el contorn de l’obertura, la distribució al frontis és simètrica, tot i que amb diferents acabats a planta baixa i respecte de la planta pis. A planta baixa trobem al centre tres obertures, la porta d’accés amb una finestra a cada costat, totes amb llinda en arc de mig punt, contrastant amb la resta d’obertures que són de línies rectes. A planta baixa també hi ha dues finestres geminades a cada lateral. A la planta pis, tres finestres amb les mateixes mides i acabat, distribuïdes regularment i amb porticons exteriors de fusta.</span></p> <p><span lang='CA'>Als angles de les cantoneres i al sòcol trobem pedra vista que sobresurt del plom dels murs de les façanes. Les parets tenen acabat arrebossat ocre i pintat en blanc al contorn de les obertures, i verd a les fusteries de les obertures.</span></p> <p><span lang='CA'>Damunt la porta d’entrada a les oficines, centrat en el frontis, hi ha un rètol que indica LA FARGA DE BEBIÉ, amb faroles de l’època a costat i costat.</span></p> <p><span lang='CA'>L’edifici mostra un estil que s’ha tipificat d’influència suïssa pel país d’origen del fundador de la fàbrica i colònia, Edmond Bebié.</span></p> <p><span lang='CA'>La planta baixa era ocupada per la sala d’espera, les oficines del cap d’estació i de la resta del personal, la taquilla, la paqueteria,.. i la planta pis era destinada a habitatge.</span></p> <p><span lang='CA'>Al voltant hi ha diverses restes d’altres construccions i d’estructures, avui dia en diferents estadis d’afectació i difícil identificació, que formaven part del conjunt; també hi ha les restes de la bàscula. </span></p> <p><span lang='CA'>Al peu de l’accés a l’estació venint de la fàbrica hi ha uns edificis que havien estat destinats, entre altres, a magatzems del cotó. Són unes dues naus annexes de planta allargada, de planta baixa i coberta a dues vessants. A l’extrem sud hi ha un petit edifici independent corresponent a antics serveis.</span></p>	08131-34	A la zona nord del terme municipal, a la part sud de la colònia la Farga de Bebié, prop de la Fàbrica	<p><span><span><span><span lang='CA'>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, el mateix any va iniciar la construcció de la línia que uniria aquestes poblacions. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’existència del ferrocarril a l’indret escollit per la construcció de la fàbrica de la Farga de Bebié, suposava un element important alhora d’escollir l’emplaçament, pensant que podria esdevenir un mitjà de transport important de les matèria primera i els productes elaborats a la fàbrica (VIÑETA, 2002: 49).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bebié va sol·licitar fer un enllaç que facilités l’accés al ferrocarril, concretament una carretera d’accés i la construcció de les vies ferroviàries per l’enllaç al quilòmetre 97 de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. Els plànols de l’obra daten del 5 de maig de 1920, van anar a càrrec de l’empresa Tanner&Eigemhee, obra que es va poder portar a terme. Consta que el primer vagó que va fer parada a la Farga de Bebié va ser l’any 1920, tot i que no va tenir funcions de baixador de viatgers fins l’any 1933 (VIÑETA, 2002: 49-50).</span></span></span></p> <p>Aquesta estació i alguns altres edificis de la colònia de la Farga Bebié s'han descrit com d'estil suís, per la tipologia arquitectònica i estilística en els acabats, en record de l'arquitectura tradicional del país d'origen de l'empresari fundador, Edmond Bebié.</p>	42.1296432,2.2036661	434184	4664477		08131	Montesquiu	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100674.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100677.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100696.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-la-farga-de-bebie-6estacio.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Sense ús	Inexistent	2023-10-01 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		L’actual baixador de la Farga de Bebié està situat al davant dels edificis dels magatzems.La imatge antiga ha estat facilitada per l'Ajuntament de Montesquiu.	98	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94735	Passeig del riu Ter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-del-riu-ter		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’entorn immediat al riu Ter al seu pas pel nucli de Montesquiu hi ha un passeig que discorre paral·lel al curs fluvial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest és un camí planer amb la meitat més nord, des del costat de la plaça de la República aproximadament, amb presència d’arbres caducifolis que afavoreixen que el lloc sigui un entorn molt fresc i ombrívol. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Vers el sud, cap al nou parc infantil, el passeig s’ha adequat recentment, és planer, condicionat amb panells informatius de la fauna i flora (espècies d’ocells, fauna de riu, flora de ribera, etc.) que es pot identificar i observar a l’entorn del riu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-91	Al nucli urbà, paral•lel al riu.		42.1098414,2.2106357	434739	4662273		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080097.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080096.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080085.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94698	Col·lecció El sistema solar d'Enric Pla Montferrer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-el-sistema-solar-denric-pla-montferrer	<p><span><span><span><a href='https://www.diba.cat/web/fons-art/-/6028-enric-pla'>https://www.diba.cat/web/fons-art/-/6028-enric-pla</a> </span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='http://www.montferrer.cat/'><span><span><span><span>http://www.montferrer.cat/</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html'><span><span><span><span>http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/els-jardins-del-castell-de-montesquiu-acullen-la-representacio-del-sistema-solar-a-escala'><span><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/els-jardins-del-castell-de-montesquiu-acullen-la-representacio-del-sistema-solar-a-escala</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><a href='http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html'>http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’exterior del castell de Montesquiu, als jardins, hi ha diverses escultures obra de l’Enric Pla Montferrer. Entre aquestes, hi ha un conjunt de nou peces anomenat “Representació del sistema solar a escala” a manera d’exposició. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Consta de vuit planxes verticals, cadascuna amb un rectangle foradat on hi ha col·locada la representació de cada planeta i el Sol a escala. Cada peça inclou a la planxa unes dades bàsiques: el nom, la distància al Sol, el radi mitjà, la massa i la inclinació de l’eix de rotació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció permet copsar i comprendre les diferents grandàries dels planetes, entendre la magnitud de l’Univers. El conjunt és com una maqueta del sistema solar, amb el Sol i els planetes reduïts a 550 milions de vegades més petits.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-54	Al Castell de Montesquiu, a l’espai exterior immediat que envolta el castell, davant la façana de llevant.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Enric Pla i Montferrer va néixer a Llucà (Osona) l’any 1969. Va cursar estudis artístics a l’Escola de Belles Arts de Vic, amb els s’especialitzà amb la forja. Estudià amb Josep Plandiura al Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor. Té una llarga carrera en la vessant més tradicional de la forja, combinada amb la part més artística de tractament escultòric, vessant que reivindica com un art de ple dret. La Generalitat de Catalunya li atorgà el títol oficial de Mestre forjador l’any 2009, des de l’any 2000 té un taller a Alpens. De la seva trajectòria, també es pot destacar que compta amb diverses escultures en espais públics, també ha col·laborat en la restauració d’obres modernistes de Puig i Cadafalch o la participació en la construcció de la Sagrada Família (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 2006 va fer una exposició monogràfica al Parc del Castell de Montesquiu que volia mostrar la seva trajectòria. Un cop finalitzada, les tres obres del tercer apartat de l’exposició, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona, on les trobem avui dia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1129883,2.2123095	434881	4662622	2012	08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300228.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300232.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300269.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300279.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	53	2.3	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93651	Escultures d'Enric Pla Monferrer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultures-denric-pla-monferrer	<p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2016): Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu. Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural. </span></span></span></span>Inèdit.</p>	XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’exterior del castell de Montesquiu, als jardins, hi ha tres escultures obra de l’Enric Pla Montferrer. Aquestes estan cedides en dipòsit al castell pel mateix artista.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’obra anomenada “A poètica 1995 – 2005”, de l’any 1999, és una escultura en acer patinable (o Corten) tallat,, que representa una “a” amb una llarga cua, en la que hi ha gravats uns versos de Miquel Martí i Pol. L’autor cerca reivindicar el treball, manual i intel·lectual, i també al poeta osonenc, amb una mena d’homenatge (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ). Els versos que hi ha gravats són un fragment del poema <em>A manera de J. V. Foix</em>, publicat al recull <em>La fàbrica</em> de Miquel Martí i Pol. L’escultura “A poètica” està ubicada a la part posterior de la Masoveria del Castell. Aquesta obra està situada al costat de la Masoveria del Castell, a tocar de la façana posterior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una altra peça la trobem a la banda sud, està configurada amb un bloc rectangular de ciment amb una peça metàl·lica representant unes banyes de brau, fetes en acer de tipus Corten; aquestes banyes estan col·locades a un dels extrems superiors. Aqueta peça està situada al davant de la Masoveria del Castell.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'altra obra és una escultura formada per tres cubs metàl·lics pintats de vermell distribuïts en una zona d'arbres, a una distància aproximada d'uns 20 metres, en un pla del jardí.</p>	08131-53	Al Castell de Montesquiu, a l’espai exterior immediat que envolta el castell i la Masoveria del Castell.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Enric Pla i Montferrer va néixer a Llucà (Osona) l’any 1969. Va cursar estudis artístics a l’Escola de Belles Arts de Vic, amb els s’especialitzà amb la forja. Estudià amb Josep Plandiura al Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor. Té una llarga carrera en la vessant més tradicional de la forja, combinada amb la part més artística de tractament escultòric, vessant que reivindica com un art de ple dret. La Generalitat de Catalunya li atorgà el títol oficial de Mestre forjador l’any 2009, des de l’any 2000 té un taller a Alpens. De la seva trajectòria, també es pot destacar que compta amb diverses escultures en espais públics, també ha col·laborat en la restauració d’obres modernistes de Puig i Cadafalch o la participació en la construcció de la Sagrada Família (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 2006 va fer una exposició monogràfica al Parc del Castell de Montesquiu que volia mostrar la seva trajectòria. Un cop finalitzada, les tres obres del tercer apartat de l’exposició, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona, on les trobem avui dia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1137023,2.2129478	434934	4662700		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300173.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300194.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300187.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300221.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300209.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300225.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300160.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300151.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300147.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Enric Pla i Montferrer	Situat davant de l’accés al castell, és representa El sistema solar, un conjunt format per nou peces, cadascuna és una peça vertical de planxa metàl·lica que conté la representació de cadascun dels planetes i una amb el Sol, obra del mateix autor.	98	52	2.2	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93562	Font de Mercè Juncadella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-merce-juncadella		XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta font es troba al jardí del Castell de Montesquiu, situat a peu del castell pel costat de migdia. L’estructura de la font és un mur de pedra allargat i de poca alçada, amb la part central rematada amb forma d’arc de mig punt delimitada per uns carreus de pedra. A la part central del frontal hi ha una pedra encastada que sobresurt i constitueix el vessador de l’aigua. A la base hi ha una estructura de forma semicircular a manera de pica que recull l’aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-43	A pocs metres al sud del Castell de Montesquiu, a peu del camí d'accés.		42.1123575,2.2121998	434871	4662552		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300246.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300241.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300245.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300242.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			119\|98	51	2.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93564	Font d'en Nando	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-nando	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta font es troba al parc anomenat zona d’esbarjo de la Font d’en Nando, concretament a la zona central al costat de ponent. Es tracta d’una font bastida en pedres de riu lligades amb ciment. La construcció compta amb un pilar de secció quadrangular al qual descansa un arc, sota el qual hi ha una columna de poca alçada on hi ha l’aixeta de la font; aquesta queda dins una mena de pica on cau l’aigua. Al frontal de l’arc hi ha el nom de la font feta amb material metàl·lic.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-45			42.1130410,2.2061784	434374	4662632		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260473.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260474.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260465.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260459.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260466.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260471.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La zona on està ubicada la font és lloc allargat i planer, amb un gran nombre d’arbres plantats que afavoreixen que el lloc sigui ombrívol i fresc. A l’indret hi ha taules i bancs, unes de pedra i altres de fusta, repartides per l’espai. També una pista esportiva i elements fixes per la pràctica d’exercicis físics.El lloc queda al costat de la piscina municipal i a peu del riu Ter, per on hi ha condicionat un passeig que s’estén riu avall i en el que hi ha diversos panells informatius sobre el patrimoni natural de l’entorn, la flora i la fauna, la xarxa de camins, etc.	119\|98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94725	Parc del Castell de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-castell-de-montesquiu		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Parc del castell de Montesquiu està entre el límit geogràfic que divideix les comarques d’Osona i el Ripollès, a la dita subcomarca el Bisaura, i a cavall de dues províncies, Barcelona i Girona. Ocupa territori de cinc termes municipals, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà. A nivell natural el parc destaca especialment pels boscos de roure, faig i pi roig.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Parc forma part de l’EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigscalm-Bellmunt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A més del patrimoni natural, el parc és reconegut pel seu patrimoni cultural, en primer terme amb el Castell de Montesquiu que li dóna nom, situat dins el terme de Montesquiu. Junt també amb un seguit de masies (les Planeses, la Masoveria del Castell, la Casanova del Castell, la Solana, les Codines,.) i altres elements, com el pont de les Codines, que configuren un ric patrimoni cultural, també de tradició vinculada a la pagesia, al treball del territori i la creació d’un paisatge agrícola, ramader i forestal. Els orígens documentals del castell permeten situar l’ocupació del lloc a l’època medieval, tanmateix les característiques del territori, els cursos fluvials,.. esdevenen un entorn que segurament ha estat ocupat de molt més antic, malgrat no es conservin evidències arqueològiques documentades.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El parc compta amb una xarxa de senders que permeten recórrer per diversos indrets, amb graus de diferent dificultat i exigència. Al parc, dins el terme de Montesquiu s’hi ubiquen els equipaments centrals, des del propi castell que compta amb una museïtzació i visites guiades, fins a les oficines del parc situades a la masoveria, un equipament per exposicions conformat en una antiga cabanya, un centre de desenvolupament forestal, una casa de colònies junt amb uns terrenys d’acampada, una masoveria amb activitat agrícola i ramadera, i també amb algunes fonts i espais condicionats per al descans.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-81	Ocupa gran part del terme municipal del Montesquiu.	<p><span><span><span><span lang='CA'>La propietat del Castell de Montesquiu van ser cedides per Emili Juncadella a la Diputació de Barcelona l’any 1976, a partir d’aquí la institució va començar a treballar en l’estudi, la conservació i valorització dels elements històrics, arquitectònics, naturals,... Aquesta cessió esdevindria l’origen de la creació del Parc del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El parc forma part de la xarxa d’espais gestionats per l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La superfície total protegida del Parc del Castell de Montesquiu, entre els diferents municipis és de 546 hectàrees, dividit en dues parts pel riu Ter, gran part del terme municipal de Montesquiu forma part del parc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El Pla Especial que regula el parc es va aprovar l’any 1986, està gestionat i participat per un Consell Coordinador amb dos representants de la Diputació de Barcelona, presidència i vicepresidència, dos representants de la Generalitat de Catalunya, i els alcaldes dels municipis del parc. Des d’un acord de novembre del 1999 també hi és convidat a participar a les reunions l’alcalde Vidrà, amb veu però sense vot.</span></span></span></span></p>	42.1135655,2.2124654	434895	4662686		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94725-pa100500.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94725-p2050292.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94725-p8250050.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	Xarxa natura 2000	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Al parc s’hi poden realitzar nombroses activitats per lliure o dirigides, compta amb programes educatius, visites guiades, activitats de poesia als parcs, ral·lis fotogràfics,... El Pla especial del Parc del Castell de Montesquiu va ser aprovat en data 30 de juliol de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 755 de 20 d'octubre de 1986 i modificat en data en data 2 d'abril de 1998 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2.672 de 2 de juliol de 1998.	98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94703	Carrer Camí Ral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-cami-ral	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer Camí Ral transcorre en sentit nord-sud, des del Carrer Santiago Rusiñol fins la plaça de la República.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un carrer que tal com indica el nom és el testimoni fossilitzat en la trama urbana del poble de Montesquiu de l’antic camí ral, de Barcelona a la Cerdanya. Aquest vial està poc edificat, el tram més sud no hi ha edificis, aquest es concentren a la meitat més nord i sobretot al cantó oest. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els edificis són de planta baixa, planta pis i una segona planta o planta sota coberta, la majoria són de murs de pedra amb acabat arrebossat i pintat (a la Ferreria l’aparell del mur és vist), i predominantment amb obertures emmarcades amb carreus als muntants, llindes planes monolítiques que en alguns casos estan decorades o tenen dates gravades, i ampit també de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En aquest carrer hi trobem edificis, com la Ferreria Vella, originària de mitjans del segle XVI amb reformes al segle XVIII, el número 22 en el que a la llinda de la porta d’entrada hi consta l’any 1666, o els edificis números 10, 12 i 14 amb llindes on s’indiquen cronologies del segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>En aquest carrer hi ha l’edifici conegut amb el nom de la Ferreria, es considera que correspon a la casa més antiga coneguda i documentada de la zona del nucli de Montesquiu, la cronologia es remunta almenys a mitjans del segle XVI. Aquest edifici es va reformar al segle XVIII (també al segle XX) en una època de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat, i que, a Montesquiu, queda palès amb un nombre destacat de construccions que es van bastir en aquest segle. En aquest període es van construir a redós de diversos camins antics, els quals en el moment constituïen les principals vies de comunicació que creuaven per aquesta zona i en alguns dels quals es conserven edificis de l’època, alguns amb llindes sobretot del segle XVIII. Així, es van anar ocupant parcel·les al Camí Ral, al Camí de Sant Boi (avui Carrer de Sant Boi), així com a la plaça i la plaçola (continuació del camí ral, segurament també alguns edificis que avui no es conserven a la zona on hi ha l’actual ajuntament), al carrer Nou, al carrer de l’Església i a la Travessera de l’Església. </span></span></span></span></span></p>	08131-59	A la zona est del nucli urbà, paral·lel al riu Ter. Té orientació nord-sud.	<p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Camí Ral s'origina a partir de la construcció d'unes primers cases a redós de l'antic camí ral, entre les quals s'han documentat ja al segle XVI l'antiga Ferreria, un molí,... </span></span></span><span><span><span> Junt amb aquest vial i el carrer de Sant Boi es degueren anar produint les primeres ocupacions de solars per la construcció de cases; aquests i el carrer Nou, carrer de la Plaçola, carrer de l'Església,.. van anar definint un nucli de població que seria l'origen del poble de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest camí ral correspon a la via de comunicació entre Vic i Ripoll, i, per extensió, amb Barcelona vers el sud i amb la Cerdanya cap al nord. </span></span></span></span></span></p> <p> </p>	42.1095188,2.2105416	434731	4662238		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260387.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260398.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260385.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		En aquest carrer també hi ha l’edifici de l’Escorxador municipal, una construcció bastida amb murs de pedra combinat amb maó massís a les cantores i a l’emmarcament de les obertures, és de planta baixa i coberta de teula àrab.A l’extrem nord i al costat est del carrer hi ha el safareig públic.	98\|119\|94	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93457	Carrer de Sant Boi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-boi	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p>	XVII-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer Sant Boi transcorre i creua tot el nucli urbà d’est a oest, s’inicia a la plaça principal del poble, la Plaça de la República i fins l’extrem oest del nucli. De fet, en època que hi havia el pont metàl·lic, connectava amb aquest directament, esdevenint una via de comunicació important del poble, i un camí històric de comunicació vers altres poblacions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, excepte la part més de ponent, de fet conserva cases de constitució antiga fins unes cases després de creuar la carretera però la resta, és de configuració contemporània, sense que segueixi la línia constructiva i urbanística de la resta. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La majoria dels edificis que trobem en aquest carrer, fins poques cases després de la carretera vers ponent, ocupen parcel·les molt variades, amb amplades molt diverses. Els edificis estan configurats per una estructura de planta baixa i una planta pis o dues plantes pis (la majoria), també hi ha algun exemple amb un nivell més (de golfes o sota coberta).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La majoria d’edificis en els que el material constructiu dels murs és visible, podem veure que estem davant d’un gran nombre de cases bastides amb murs de paredat de pedra combinat amb maó massís, sobretot a les obertures però també en cantoneres,.. Hi ha diversos exemples d’obertures de llindes i muntats de pedra. També trobem edificis amb acabat arrebossat i pintat, amb diferents exemples on el tractament de la superfície, els elements arquitectònics i decoratius de les façanes són més elaborats, responen a una tipologia d’edifici més eclèctic, probablement ocupat per famílies menestrals. Molts dels edificis d'origen mostren baranes, reixes i alguns altres elements de forja. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El gran volum d'edificis són de construcció de mitjans i finals del segle XIX i primeres dècades del segle XX. Es tracta d'un tipus d'edificis, bàsicament destinats a comerç a la planta baixa i habitatges a les plantes superiors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Després de la carretera en sentit ponent, trobem dos edificis clarament diferenciats per la seva tipologia constructiva, dels més antics del carrer, un dels quals data del segle XVIII amb unes obertures amb llindes i muntats de pedra treballades i amb decoracions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Així, a gran trets hi ha dos tipus d’edificis, els que són més antics, edificats amb murs de pedra (amb acabat arrebossat i pintat) i amb obertures emmarcades per carreus i llindes ben treballades, polides i sovint amb decoracions o dates incises, i altres, que són de combinació de murs de pedra amb maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-26	A la zona central del poble, travessa el nucli urbà d’est a oest.	<p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Sant Boi deu correspondre a les primeres ocupacions junt amb el Camí Ral, el carrer Nou i el carrer de la Plaçola. A partir dels primers eixos de camins antics es van anar construint unes primeres cases que esdevindrien l’origen del poble de Montesquiu. A l’entorn dels quals s’anirien definint altres vials més o menys paral·lels, que per venda de les parcel·les permetria anar assentant població a l’indret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Molts edificis d’aquest carrer testimonien la importància que va tenir aquest carrer en el conjunt del poble, un eix comercial molt important durant gran part del segle XX, amb gran diversitat d’establiments i botigues. </span></span></span></p>	42.1092803,2.2084355	434557	4662213		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260157.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260189.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260175.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260190.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260363.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260164.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260160.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260209.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260198.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-sant-boi-1960-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-sant-boi-1960-c.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Social	Inexistent	2023-10-01 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu.	98\|119\|94	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93458	Carrer Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-9	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer de Nou transcorre des del Carrer Sant Boi, molt a prop de la plaça de la República, fins la confluència amb la Travessera de l’Església a l’alçada de la Font dels Tells. El carrer presenta una lleu corba en el seu traçat seguint la topografia del terreny i la mateixa inclinació que fa el riu. Ens indica i testimonia una ocupació antiga del vial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, construïdes sobretot entre els segles XVIII i XIX, tot i que també hi ha alguna obra posterior. La majoria dels habitatges que trobem en aquest carrer presenten estructura de planta baixa i dos pisos, tot i que també trobem uns quants edificis de només dos nivells, planta baixa i planta pis. Hi ha un habitatge que només és de planta baixa. En alguns casos trobem algun garatge al costat de la casa, i excepcionalment, alguns edificis, molt pocs, tenen pati al costat; el més habitual és que els edificis estiguin ocupant una parcel·la que permet tenir un tros de pati a la part posterior. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Diverses cases encara conserven la seva estructura original de plantes i també d’acabat de les façanes (algunes reformades conservant l’estil). Així, a gran trets hi ha dos tipus d’edificis, els que són més antics, edificats amb murs de pedra (amb acabat arrebossat i pintat) i amb obertures emmarcades per carreus i llindes ben treballades, polides i sovint amb decoracions o dates incises, i altres, que són de combinació de murs de pedra amb maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els edificis més destacables són dels números 17 al 39, on trobem més exemples de construccions del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-27	Al nucli del poble, a la part de llevant, entre el carrer de Sant Boi i el carrer Santiago Rusiñol. Paral•lel al riu i al carrer Camí Ral.	<p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Nou deu correspondre a les primeres ocupacions junt amb el Camí Ral, el carrer Sant Boi i el carrer de la Plaçola. A partir dels primers eixos de camins antics es van anar construint unes primeres cases que esdevindrien l’origen del poble de Montesquiu. A l’entorn dels quals s’anirien definint altres vials més o menys paral·lels, que per venda de les parcel·les permetria anar assentant població a l’indret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se i créixer urbanísticament.</span></span></span></p>	42.1089765,2.2099921	434685	4662178		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260309.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260324.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260318.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260350.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260351.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260352.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260360.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Social	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98\|119\|94	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94730	Gorg del Pla de l'hort	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-pla-de-lhort				<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El petit gorg del Pla de l'Hort és a la riera de la Solana, prop de la casa que li dóna nom (avui Centre de Desenvolupament Forestal). En un petit salt que conforma una placa de roca al pas de les aigües del curs fluvial, definint una petita basseta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-86	Al Parc del Castell de Montesquiu. A la riera de la Solana, aigües avall d’on hi ha la casa de la Solana.		42.1163835,2.2126776	434915	4662998		08131	Montesquiu	Difícil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94726	Riu Ter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter-0	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El riu Ter creua el terme municipal de Montesquiu de nord a sud, dividint el territori en dos. Al seu pas pel municipi el curs fluvial rep l’aigua de torrents i rieres, en especial menció a la riera de la Solana i la riera de Sora. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Ter és el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut i una superfície de conca de 3.010 km2; transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà. Neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la llera hi creix la característica vegetació de ribera, com verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. Oferint hàbitat a nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. Tal i com queda testimoniat al seu pas pel municipi de Montesquiu, on les seves aigües van ser aprofitades des de l’època baix medieval per molins fariners, a l’època preindustrial amb fargues i altres molins, tot d’infraestructures i petites manufactures que s’anirien bastint a redós. A l’època industrial van aparèixer nombroses fàbriques tèxtils que es van anar instal·lat a la zona, al municipi la Farga de Bebié esdevenint una de les grans colònies tèxtils del riu Ter, també la resclosa i canal de can Trinxet (al terme de Sant Quirze de Besora, així com per fer funcionar dues fàbriques de carbur. L’explotació industrial del riu al terme continua funcionant, actualment com a centrals elèctriques. A més dels usos industrials el Ter també ofereix usos naturals i socials, grans zones d’hortes han estat regades amb les seves aigües. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El costat del riu al seu pas pel poble de Montesquiu ha estat zona de passeig habitual, actualment amb un entorn que ha millorat l’entorn de peu del riu, adequant-lo al passeig i oferint informació de la flora i fauna que hi ha.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La presència del riu Ter a la zona ha estat un element determinant per la creació del primer nucli de població. A la vegada el curs fluvial ha condicionat la població, depenent de Sant Quirze de Besora fins la seva independència l’any 1934, havent de creuar el riu per arribar a la capital del municipi en aquella època. El nombre de ponts que hi ha al terme sobre el riu Ter, testimonien també que el curs fluvial esdevé també un element divisor que cal minimitzar amb la construcció d’infraestructures que permetin connectar els dos costats del municipi.</span></span></span></span></span></p>	08131-82	Creua el terme municipal de nord a sud.		42.1114808,2.2089987	434606	4662457		08131	Montesquiu	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080087.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080109.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080255.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-p8260455.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Productiu	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93594	Gegants de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-montesquiu		XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els gegants de Monistrol de Calders estan formats per dues figures, una masculina i una femenina, el Roc i la Núria. Ambdues figures van ser realitzades l'any 2009, tant el gegant com la geganta tenen una alçada de 3 m.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les figures representa una parella tradicional de pagesos catalans, un hereu i una pubilla, amb vestits de mudar seguint uns trets típics del vestit tradicional català. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-51	Pl. de la República, 1-2	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els gegants de Montesquiu es van construir el 2009. La parella surt a ballar en motiu de la Festa Major, a principis de desembre, quan celebren la seva Trobada Gegantera i també en altres dates i indrets del territori català.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1100510,2.2095823	434652	4662297	2009	08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93594-img20230207145212.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93594-img20230207145216.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	53	2.3	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94723	Goigs a la Mare de Déu del Carme	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-carme-0	<p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p>	XX	La cantada de goig a Santa Carme es manté molt testimonialment.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs a la Mare de Déu del Carme de la Farga de Bebié, pertanyent a la parròquia de Montesquiu, del Bisbat de Vic, utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a aquesta Mare de Déu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El document consultat és de Lletra i música de Mn. Adjutori Vilalta. Impresos a una sola tinta en negra, Impresos a Ripoll, a la impremta Santa Maria l’any 1961. Hi consta que el tiratge va se destinat als “Amics dels Goigs”. El document inclou a la centre de la part superior la imatge de la Mare de Déu i a sota el títol del goig; a continuació la lletra, i a sota la música, a la part inferior l’Oremus. La lletra és de Sebastià Sanz i la Música de Mn. Enric Bonada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al document es concreta que és amb llicència eclesiàstica de l’excel·lentíssim Bisbe de Vic, Dr. Ramon Masnou i Boixeda, el 28 de setembre de 1960, tot concedint indulgència als fidels que cantessin o resessin els goigs (VIÑETA, 2002: 111-113).</span></span></span></span></p>	08131-79	A l’església de la Farga de Bebié i a l’església parroquial.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs es cantaven al menys durant la celebració de la Festa Major de la colònia de la Farga de Bebié, coincidint amb la Missa major el dia de la festivitat de la patrona, el 16 de juliol. Els darrers anys sempre que s’ha pogut fer missa a l’església s’ha fet cantada de goigs. Darrerament, sembla que també a l’església parroquial de Santa Maria de Montesquiu coincidint amb la data de la festa de la Mare de Déu del Carme i l’homenatge a la gent gran.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1311195,2.2039921	434212	4664641		08131	Montesquiu	Obert	Regular		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				62	4.4		24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94722	Goigs Verge Immaculada de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-verge-immaculada-de-montesquiu		XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs a la Verge Immaculada Patrona de la parròquia de Montesquiu, del Bisbat de Vic, utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a aquesta Mare de Déu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El document consultat és de Lletra i música de Mn. Adjutori Vilalta. Impresos a una sola tinta en blau, sense que hi consti el taller ni la data. El document inclou a la part superior a un costat, el títol del goig amb la imatge de la Mare de Déu al centre; la lletra en dues columnes i, a la part inferior, la partitura de la música del goig; el document es mostra decorat amb un emmarcament d'una garlanda amb espigues. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-78	A l’església parroquial.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs es canten al menys durant la celebració de la Festa Major, coincidint amb la Missa major el dia de la festivitat de la patrona, el 8 de desembre, la Immaculada Concepció. Actualment la Verge que hi ha presidint l’altar és la Verge Assumpta que es celebra al 15 d’agost.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al llarg de l’any coincidint amb altres diades assenyalades s’han cantat els goigs en honor a la Verge.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1091525,2.2093938	434635	4662198		08131	Montesquiu	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				62	4.4		24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94727	Horts de la vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-vila				<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els horts s’ubiquen en una extensa zona planera al sud de les antigues dependències del Carbur de Baix, avui central hidroelèctrica de Montesquiu. Ocupen aproximadament uns 10.400 m2. El lloc està compartimentat per parcel·les allargades, amb un carrer principal al mig i altres de transversals, hi ha també el carrer que portava a la passarel·la que comunicava directament el poble amb els horts. Aquesta palanca va ser destruïda per uns aiguats i resta pendent de reconstrucció. La manca d’aquesta passarel·la dificulta poder accedir als horts, havent de fer una volta considerable pel parc per poder-hi arribar amb seguretat. Al costat de llevant hi ha la via del tren que no facilita poder accedir per aquest extrem. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els horts es reguen amb l’aigua que condueix el canal del carbur de baix a l’indret. El lloc esdevé un espai de salut, de socialització i d’obtenció de fruits conreats pels propis veïns i veïnes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-83	Al costat esquerre del riu Ter, a l’altra banda del nucli i al sud de la fàbrica del carbur de baix.		42.1121401,2.2094923	434647	4662529		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94727-p5030106.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94727-p5030108.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94727-p5030113.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Productiu	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Àrees d’horts com aquesta aporten un element molt enriquidor, no només econòmicament, sinó també socialment i poden afavorir la biodiversitat natural.Històricament aquests horts han estat conreats per gent del poble, hi havia una altres horts a la zona de Conangle, al sud del barri, que eren treballats per gent de la colònia, avui emprat com a camp agrícola.	98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93561	Espai la Pèrgola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-la-pergola	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un espai adequat per al descans, el lleure i l'esbarjo, anomenat la Pèrgola. L'indret </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>és ombrívol i fresc, amb una gran pèrgola central que li dóna nom, envoltat d’arbres, sobretot plataners. La zona està enjardinada i condicionada amb bancs, també hi ha un parc infantil. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La pèrgola esdevé l'element distintiu del lloc, és una estructura de pilars de ciment encofrat amb bigues laminades de fusta i biguetes metàl·liques que suporten les voltes de material traslúcid. El paviment és de formigó lliscat amb un gran escut de Montesquiu al centre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Està situat a peu del riu Ter, entre el curs fluvial i el carrer Plaçola, amb l’escola a un extrem i l’accés a la piscina i la zona de la font d’en Nando a l’altre. Al costat del riu, hi ha un passeig que s’estén riu avall i en el que hi ha diversos panells informatius sobre el patrimoni natural de l’entorn, la flora i la fauna, la xarxa de camins, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-42	Al carrer de la Plaçola, a la zona de la Pèrgola.		42.1113624,2.2081947	434538	4662444		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300525.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300526.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p8260448.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300515.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93465	Cementiri de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-montesquiu	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XIX	El recinte funerari està ben conservat, la capella presenta alguns problemes d’humitat i l’interior es veu descuidat.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un recinte de planta pentagonal delimitat per murs de paredat comú. La portalada d'accés al recinte està conformada per una estructura que defineix una obertura acabada en arc de mig punt; la construcció és de murs de pedra combinat amb maó massís als angles de l’obertura i a les impostes on descansa el frontó que corona l’accés, aquest té un ràfec de teulada decorat amb material ceràmic, teula i maó. Al frontó hi ha la inscripció CEMENTIRI MUNICIPAL amb una creu central al mig. La porta és de dos batents i una tarja fixa a la part superior, de ferro i planxa, amb barrots i decoracions de línies rectes i corbes, a la part superior hi hala data 1891. A costat i costat de l’estructura d’accés, una part del mur és coronat per ràfecs més simulant una coberta a dos vessants. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al recinte hi ha la capella, d’estil neoromànic, disposada enfront la porta d’accés al cementiri, quedant emplaçada a la part nord-est del conjunt, bastida adossada al mur posterior. En una posició preeminent dins el recinte funerari. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'espai interior està enjardinat i el solquen diversos camins que segueixen el peu de les zones on hi ha els nínxols ordenats adossats als murs perimetrals, excepte a la banda on hi ha l’església que no n’hi ha, i compta també uns blocs de nínxols a la part central. La part del voltant de la capella és ocupada per sepultures al terra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-33	Al final del Passeig de Sora.	<p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri de Montesquiu es degué construir a darreria del segle XX, entorn al 1891, segons la data que consta a la portalada d’accés. En el moment de construcció del cementiri i la seva capella, el poble encara formava part del municipi de Sant Quirze de Besora, tot i això, ja des de bon inici, la capella del cementiri depenia de la parròquia de Montesquiu. </span></span></span></span></p>	42.1099974,2.2054327	434309	4662295		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050257.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050220.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050247.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050176.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050235.jpg	Inexistent	Neoclàssic\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			99\|116\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94710	Escut del castell 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-1	<p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p>	XVII?	Presenta algunes parts malmeses.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, defineix una forma rectangular, un carreu, amb el contorn perfilat amb una senzilla motllura angular que delimita el relleu esculpit. La peça està força malmesa en el detall del relleu. Compta amb dues figures humanes, dos infants bessons, col·locades dretes una a cada extrem, que suporten un escut, la part inferior amb unes franges horitzontal i la superior altres elements geomètrics.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-66	A l’interior del Castell de Montesquiu, a la planta baixa.		42.1137116,2.2122579	434877	4662702		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94710-p8250046.jpg	Legal i física	Barroc	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Cultural	BCIN	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La part inferior podria correspondre a l’heràldica dels Besora.	96	52	2.2	1760	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94712	Escut del castell 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-3	<p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p>	XVIII	L’escut ha perdut algunes parts, especialment detalls del relleu.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental força elaborat, està esculpit en baix relleu i amb inscripció gravada un gran bloc de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El relleu mostra un escut amb corona de marquès, compta amb una brodadura llisa que rodeja l’escut, és dividit en dos flancs; dins cada flanc, al costat esquerra, un lleó, i al costat dret, una torra. A la part inferior hi ha una medalla i una inscripció, entre altres elements decoratius que custodien l’escut. La inscripció es pot llegir: “El excelentísimo señor conde de Santa Coloma y de Cifuentes, Marqués de Besora & (...) & C día 20 de Abril de 1790”.</span></span></span></span></span></p>	08131-68	A l’interior de la planta baixa del Castell de Montesquiu, al costat mateix de la portalada d’accés.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cronologia que indica l’escut, 1790, ens situa al llinatge dels Descatllar, a l’època de Gaietà. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1132780,2.2119135	434848	4662654		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300284.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300285.jpg	Legal i física	Barroc\|Modern	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Cultural	BCIN	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			96\|94	52	2.2	1760	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94711	Escut del castell 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-2	<p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). </span></span></span></span>Inèdit.</p>	XVII	L'estat en general és bo, tot i que les inclemències meteorològiques han anat degradant algunes parts.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental, en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, de color ocre clar, la peça està encastada a la dovella central de l’arc de mig punt de la portalada adovellada d’accés principal al castell. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La peça mostra un escut central suportat per uns bessons amb túnica, un a cada costat. La imatge que sostenen les figures humanes és un castell de tres torres amb merlets, amb la del mig més gran i més alta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-67	A la portalada d’accés a l’interior del Castell de Montesquiu.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es creu que pot ser de l’època medieval o moderna, probablement del segle XVII en època de Lluís Descatllar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1132627,2.2119019	434847	4662652		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300362.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300286.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300363.jpg	Legal i física	Modern\|Medieval	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Ornamental	BCIN	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Sembla que pot conservar restes de policromia.	94\|85	52	2.2	1760	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94724	Mirador del Serrat de la Rovira	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-serrat-de-la-rovira		XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un mirador situat en una alçada de 711 metres sobre el nivell del mar, en un punt que conforma un balcó natural amb vistes vers el Castell de Montesquiu, la serra de Bellmunt i el Montseny. Des del mirador, si el dia es clar, es pot veure el Matagalls, les Agudes, el turó de l’Home, el Salt de la Minyona, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El lloc on s’ha habilitat el mirador és un entorn planer en un punt prou alt amb bones vistes sobretot cap al sud i l’est. Al lloc s’hi van instal·lar baranes de fusta delimitadores de l’espai, una passera de fusta per accedir al mirador, i un panell indicador que permet identificar i ubicar les principals serres i pic visibles des del lloc. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’indret on està ubicat està envoltat de massa forestal de pi roig i roure a les solanes, i fageda a les obagues, d’especial interès és l’obaga del Revell, en terme de Sant Quirze de Besora, situat en el camí del castell de Montesquiu al castell de Besora. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-80	Al Parc del Castell de Montesquiu.		42.1183413,2.2115752	434826	4663216		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100506.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100509.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100511.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93569	Monument a la Batalla de Montesquiu 1714	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-batalla-de-montesquiu-1714		XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un monument realitzat formant una estructura vertical. Sobre una base de formigó hi ha una planxa metàl·lica vertical que la part superior es converteix amb quatre barres simbolitzant la senyera i a la part baixa, un bloc de pedra amb una placa amb el text “EN MEMÒRIA DELS DEFENSORS DE LES LLIBERTATS DE CATALUNYA A LA BATALLA DE MONTESQUIU. 20 de març de 1714”, i a sota, Tricentenari 22 de març de 2014. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-50	A la plaça de la República, a l'extrem sud.		42.1099607,2.2100258	434689	4662287	2014	08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300475.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300497.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300504.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93565	Monòlit a Mossèn Jacint Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-mossen-jacint-verdaguer		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un monòlit situat a la part inicial de la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. El frontal de la pedra està desbastat i hi ha una placa metàl·lica, de coure, amb la imatge de l’escriptor en baix relleu, acompanyat del diferents textos: a un costat, “Estudiant i mosso”, a l’altre, “El poeta del poble. Verdaguer 1845-1902”, i a la part inferior, “Poeta i fangador sóc i faig una feina tant neta que fango com un poeta i escric com un fangador”. A sota, hi ha l’any 1982 i la signatura de l’autor, Francesc Tenas. El perfil de la imatge està decorat amb un marc amb impressions de formes florals.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la plaça on està ubicada compta amb una zona de parc infantil, bancs, una font, un estany ornamental, bancs, arbres i espai verd. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-46	Plaça Mossèn Jacint Verdaguer.		42.1089467,2.2069829	434436	4662177	1982	08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93565-p8260139.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93565-p8260140.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Francesc Tenas		98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94741	Arada de rodes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arada-de-rodes		XX	Té parts laminades i afectades per l'efecte de l'oxidació.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una arada de ferro de rodes, també coneguda com a brabant”. L’eina està col·locada sobre una gran llosa encastada al pla que hi ha davant de la Casa Nova del Castell, a l’antiga era. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest tipus d’arada té dues pales, dues ganivetes i dues relles. Era emprada per obrir els solcs a la terra a certa profunditat. L’arada era tirada per bestiar, una mula, euga,.. i conduïda per una persona que la guiava mitjançant l’esteva. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08131-97	A l’exterior de la Casa Nova del Castell Montesquiu, al pla de l’era del davant de la casa.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta eina va ser molt emprada al camp català fins ben entrat el XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1142892,2.2165278	435231	4662763		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular		Inexistent		Patrimoni moble	Objecte	Pública	Ornamental		2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				52	2.2		24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94733	Font de la Farga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-farga		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font bastida en una estructura de pedra, queda emplaçada davant la façana principal de la fàbrica nova, a centrada l’extrem de la pista. Consta d’una mur que configura el frontal de l’estructura de la font, coronada en forma d’arc de mig punt. Al centre del frontal hi ha una forma de fornícula plana, dins la qual hi ha l’aixeta, i a la base una pica de pedra. Aquest font, de fet, està formada per dues cares, amb una aixeta a cada banda, tot de configuració molt similar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El seu emplaçament és en un indret amb arbres caducifolis que li ofereixen ombra i fresca a l’època de calor. La pista era un espai d’esbarjo, lleure i també punt de trobada per Festa Major o en altres ocasions, de la gent de la colònia de la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-89	A la Farga de Bebié, davant la fàbrica nova.		42.1307238,2.2054100	434329	4664596		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94733-pa100652.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94733-pa100704.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	47	1.3	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93563	Font del Castell Xic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-xic		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font constituïda per un mur allargat a manera de mur de contenció, fet amb grans blocs de pedra escairats i amb peces més planes en forma de llosa a la part superior. Al centre hi ha una pedra disposades en vertical que conforma el frontal de la font, on hi ha l’aixeta. L’aigua vessa a una pica amb reixa amb una mica de paviment de lloses al voltant. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està molt a prop del castell en una zona d’esbarjo força planer, amb algunes taules i elements de mobiliari, en un entorn envoltat d’arbres. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-44	Al Parc del Castell de Montesquiu, a l’Àrea d’esplai de la Font del Castell Xic. A pocs metres al nord-est del Castell de Montesquiu, a peu de la pista.		42.1141202,2.2140835	435028	4662746		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100561.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100564.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100559.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			119\|98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94709	Font de la plaça Mossèn Cinto Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-mossen-cinto-verdaguer		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font pública situada en un parc, compta amb una estructura bastida amb combinació de pedra i maó massís. L’element principal és un mur de pedra que conforma el frontal rectangular de la font, on hi ha l’aixeta i a la base una pica bastida en maó massís. A la part posterior, una pilar de pedra adossat al mur principal, amb una altra pica com l’anterior. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la plaça on està ubicada compta amb una zona de parc infantil, bancs, una font o estany ornamental, bancs, arbres i espai verd. A l’extrem est de la plaça hi ha un monòlit en homenatge a Mossèn Jacint Verdaguer. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-65	A l’extrem oest del nucli urbà.		42.1088799,2.2067255	434415	4662170		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94709-p8260143.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94709-p8260147.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93567	Font de la carretera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-carretera-0	<p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font situada en un espai que defineix una petita placeta entre dos edificis a la carretera. L’estructura de la font està bastida en pedra, compta amb un mur frontal coronat en forma triangular, amb coberta a dues aigües. Al part baixa del frontal hi ha una pica de formes motllurades amb un frontis de formes mixtilínies en el que hi ha dues aixetes. A sobre una peça quadrada també de pedra amb l’escut antic de Montesquiu en relleu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-48	A la Carretera de Ribes, entre el número 17 i el 19.	<p><span><span><span><span lang='CA'>L’estructura de la font i l’entorn va ser reformat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La font està situada a la carretera de Ribes, una via important de comunicació que creua el terme municipal de nord a sud, i que, fins la construcció de la nova C-17, constituïa l’eix viari de comunicació entre Barcelona i Ripoll. La carretera data del segle XIX i va suposar una gran millora en les comunicacions pel poble, afavorint el seu creixement i millorant les possibilitats de desenvolupament econòmic i social. </span></span></span></span></p>	42.1088304,2.2080845	434527	4662163		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260085.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260087.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260089.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93566	Font dels Tells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-tells	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font situada en una estructura a manera de caseta, concretament una construcció de planta quadrangular, amb coberta a quatre aigües de teula àrab coronada amb un pinacle. La teulada té un ràfec decorat amb una sanefa feta amb maó i suportat sobre caps de biga de fusta. A la part superior del frontal del davant hi ha el nom de la font amb lletres metàl·liques. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’edifici compta amb una mena de porxo definit per obertures en arc de mig punt, que protegeixen el frontal de la font. Al frontis hi ha a la part superior una fornícula amb un enrajolat de to groguenc decorat amb una Mare de Déu amb l’infant i un àngel alat a cada costat (Perpetu Socors), i protegida per una reixa metàl·lica. A sota hi ha les aixetes de la font, compta amb dues aixetes actuals, però conserva les dues peces antigues, formades per un cap amb forma d’animal que té a la boca, el canó de sortida d’aigua. L’aigua cau sobre una pica, avui dia amb acabat enlluït de ciment.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A la paret posterior hi ha una porta que permet l'accés a l'antic pou que alimentava la font. Antigament sembla que hi havia una manovella o algun altre mecanisme que servia per bombejar l'aigua, aquesta estava situada a una façana lateral i protegida per una petita coberta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’espai on hi ha la font, definit pel creuament del tres carrers, està delimitat en part per un mur de poca alçada i una barana de fusta a la part posterior de la font, on hi ha un espai enjardinat amb flors i plantes aromàtiques. A la part del davant, uns arbres ofereixen ombra a la placeta de la font, amb bancs per al descans.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-47	A l’extrem sud del nucli urbà, en el creuament dels carrers Nou, Travessera de l’Església i Santiago Rusiñol.	<p>Segons fonts orals, antigament la font rebia el nom de la 'Font del Pèrpetuo Socorro', imatge que hi ha a la fornícula; es deia també que la font servia per protegir-se d'una epidèmia.</p> <p>La font es va construir al 1941. </p>	42.1081209,2.2098314	434671	4662083		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260289.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260291.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260293.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260296.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260357.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-font-perpetu-socor1941.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Aquesta font està ubicada a tocar d’edificis emblemàtics del poble, com les Escoles Velles o la Cooperativa l’Amistat, i en el creuament de vies de comunicació antigues com el Carrer Nou i la Travessera de l’Església. Aquesta font junt amb la de la Bomba, situada davant el Centre Obrer i Recreatiu, deuen ser les fonts públiques més antigues del nucli urbà.La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu.	98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94736	Jardins del Castell de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-castell-de-montesquiu	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’uns jardins situat a la zona d’accés al castell, creant un entorn agradable per al passeig. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al voltant castell, especialment al costat que mira cap a Montesquiu es van plantar tot un seguit d’arbres que actualment tenen una alçada considerable, alguns centenaris, fins i tot fan difícil veure el castell des del poble de Montesquiu. Actualment, hi trobem una variada mostra d’espècies, sobretot de coníferes d’arreu del Món. A més, l’entorn més immediat al castell compta també amb una zona menys boscosa i més enjardinada, destacant just al davant de la façana sud, una zona amb arbustos, amb una feixa superior, planera, amb formes dissenyades a partir d’arbustos, amb una mena d’estil afrancesat senzill. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-92	Al Parc del Castell de Montesquiu, al voltant i en especial al davant del castell pel costat sud.	<p><span><span><span><span lang='CA'>La família Juncadella, ja des de principis de segle XIX, va portar a terme una tasca important de transformació del paisatge de l’entorn del castell. Amb la creació d’un jardí i la plantació de diferents espècies d’arbres per tenir una mica de bosquet al voltant mateix de la residència. </span></span></span></span></p> <p> </p>	42.1129394,2.2119565	434852	4662616		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94736-p7300163.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94736-p7300345.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94736-p7300388.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94736-p7300414.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94736-p7300417.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Científic/Cultural	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Al bosc del voltant del castell hi podem trobar una àmplia diversitat d’espècies, constitueix un interessant arborètum amb un total d’uns 28 exemplars de coníferes de diferents indrets, com calocedre, cedre de l’Himalaia o de l’Atles,..; estant repartides entre 12 gèneres i 4 famílies. En aquest bosc s’hi han anat plantant exemplars nous d’espècies que ampliïn la mostra de coníferes existents.	98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93595	Col·lecció de mobiliari i objectes del Castell de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari-i-objectes-del-castell-de-montesquiu	<p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2016): Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu. Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural. Inèdit.</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció està formada per objectes molt diversos, els quals majoritàriament havien format par de la casa, resultat bàsicament de la donació de Mercè Juncadella. En total consta de 211 objectes que formen part del fons Artístic de la Diputació de Barcelona, dels quals 86 estan documentats i 125 pendents de documentar. A més de les 1500 plaques de fotografies estereoscòpiques conservades a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Inclou una extensa mostra de mobiliari de tipus noucentista: llits, tauletes, armaris, caixes de núvia, miralls, calaixeres, làmpades, taules, cadires,.., acompanyat d’un nombre important de quadres, pintura sobre llenç, disposats a les parets de diferents estances, amb alguns retrats de la família Juncadella. Compta també amb una variada mostra d’objectes de petites dimensions, també objectes de casa, com rellotges, roba de casa, objectes de cuina, ombrel·les,.. Una part de peces etnològiques, com selles de muntar, eines i maquinària del camp, així com objectes vinculats a les aficions d’Emili Juncadella, trofeus de cas, màquina de fotografiar estereoscòpica, armes,...</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Del mobiliari destaquen un parell d’escriptoris amb incrustacions, cinc caixes de núvia, una caixa forta de tres panys, una taula d’escacs i una dotzena de cadires i butaques d’estil ferrandí, isabelí i historicista.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Dels quadres, destaquen els retrats d’Emili i Mercè Juncadella, i també una vista de Montesquiu de l’any 1951. Hi ha un retrat d’un infant vestit de cadet i fumant puro, de principis de segle XX, que podria correspondre a un membre de la família Juncadella. La resta són bodegons, paisatges i naures mortes, d’autors molt diversos, Domingo Soler, Josep Llovera, Sotomayor, Vidal Quadres,... Entre els quals, destaca un quadre de Josep M. Vayreda i una representació de les vespres sicilianes pintada de Casanova. A nivell d’objectes ornamentals, també hi ha un conjunt d’escultures de marbre i de bronze, i litografies originàries de París que inclou una sèrie sobre la història d’Esther.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció també compta amb un conjunt d’armes destacables, dues escopetes, dos trabucs, una pistola i una ballesta amb quatre fletxes. Entre els objectes menors té interès la col·lecció de ventalls de Mercè Juncadella.</span></span></span></span></span></p>	08131-52	Al Castell de Montesquiu, en diferents estances del monument.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt permet copsar els interessos i gustos d’una família típica de l’alta burgesia catalana, a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, de la darrera etapa del castell en mans dels Juncadella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1132785,2.2120288	434858	4662654		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250008.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250009.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250016.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250017.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250026.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250023.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250030.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250040.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250043.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250045.jpg	Física	Isabelí\|Noucentisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Les dades s’han extret de l’estudi “Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu “, elaborat per Maria del Agua Cortés Elía, de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.	100\|106\|116\|98	53	2.3	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94737	Col·lecció d'objectes del CDRM	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-cdrm		XIX-XX	Alguns objectes requeririen una actuació per assegurar-ne la seva conservació.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció està ubicada a la planta primera del Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu, es tracta d’un conjunt divers, amb objectes de caire etnològic: una massa de fusta, una falç, un projectil de la Guerra Civil,... amb algun moble, com uns escriptoris. I també algunes peces artístiques, entre les quals un quadre de Domènec Soler Gili d’un retrat de Josep Genollà i un Tapis de Garcia Barrios. La col·lecció resta pendent de classificar i documentar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-93	A l'edifici de l'antic Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció d’objectes, junt amb l’arxiu de documents, cartells, programes, imatges, etc. es va anar formant per iniciativa del grup de persones que estaven al capdavant del Centre de Recerca i Documentació de Montesquiu. El conjunt es va anar nodrint a partir de la crida feta a la població, i gràcies a la col·laboració de molta gent es va poder anar aplegant aquesta mostra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1097580,2.2099812	434685	4662265		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular		Física		Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Cultural		2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				53	2.3		24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94731	Font de les Planeses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-planeses	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font de les Planeses està formada per una estructura feta amb murs de pedra, queda emplaçada adossada a un marge del terreny natural. La font està flanquejada per dos murs laterals que delimiten l’espai, aquests compten amb una part baixa a manera de banc. El frontal de la font, situat a la zona central, és de mur de pedra amb coronament en arc de mig punt, a la part superior una fornícula rectangular, i a la part baixa el brollador de l’aigua que vessa sobre una pica feta al paviment.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’indret hi ha pollancres i altres arbres que ofereixen un entorn ombrívol. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-87	Al Parc del Castell de Montesquiu. Al vessant oest de la masia del camí que porta fins la Casella de les Planeses.	<p><span><span><span><span lang='CA'>La font ha estat freqüentada durant dècades, sobretot per veïns i veïnes del poble de Montesquiu i de la Farga de Bebié, que hi acudien a fer fontades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al 2015 i 2016 es van iniciar els treballs per arranjar la font amb la participació de membres del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals, aquest van tenir continuïtat durant el 2022.</span></span></span></span></p>	42.1208872,2.2058182	434352	4663504		08131	Montesquiu	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-p7300078.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-p7300081.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-p7300085.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-p7300089.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-p7300092.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94731-font-planseses.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu.	98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94783	Font del Castell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-3		XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font del Castell està situada a l’inici del camí que condueix a la Casa Nova del Castell des de la carretera d’accés al Castell de Montesquiu, a la conflueixen la carretera que de Montesquiu i la de Sant Quirze de Besora.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està situada a la part baixa d’una de les façanes laterals d’un petit edifici; aquest és de planta quadrangular, bastit amb murs de pedres, obertures de maó i coberta a dues aigües de teula àrab. L’estructura on hi ha la font pròpiament, defineix una planta rectangular, queda rebaixada en el terreny natural. Els murs que delimiten l’espai de la font, són bastits amb pedres irregulars. El mur que custòdia la font, té una obertura en arc rebaixat formant una volta, a cada extrem lateral hi ha una pica de pedra, i al fons una decoració amb rajola policromada, força malmesa, i protegida per una reixa metàl·lica. A la part baixa hi ha el frontal amb el brollador de l’aigua que vessa en una pica de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-101	Al Parc del Castell de Montesquiu, al peu del camí que puja cap a la Casa Nova del Castell.		42.1123095,2.2143683	435050	4662545		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300422.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300419.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300420.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300425.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300426.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300430.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300434.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300439.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-font-del-castell-xic.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu.	119\|98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94729	Font del Roure	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-7		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està formada per un mur de pedra baix a manera de banc i al centre una part del mur més alta, on hi ha encastada una peça metàl·lica rectangular vertical, amb l’aixeta a la part superior. L’aigua vessa en una reixa enmig d’una petita part pavimentada. El mur de la font està bastit adossat a un marge que fa el terreny en aquest punt. L’indret té una mica de desnivell tot i que la font està a la zona més planera, envoltada de roures. El lloc queda amb vistes al poble de Montesquiu i vers ponent.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-85	Al costat mateix de la carretera que puja al Castell de Montesquiu des del pont al sud del carrer Santiago Rusiñol.		42.1087218,2.2120820	434857	4662148		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300008.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94728	Font Codineta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-codineta	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XIX-XX	La font no raja i les estructures que formaven part del conjunt es troben parcialment destruïdes.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està ubicada al peu de la riera de la Solana. Actualment l’estructura i els elements que la conformaven estan molt malmesos. Queda emplaçada just sota el pont que porta cap a les Planeses de la zona del Carbur, o del Forat dels Encantats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al lloc hi podem veure uns murs de pedra que defineixen un espai rectangular adossat a la roca natural, amb unes escales de pocs graons per accedir-hi, és on hi havia el broc de l’aigua de la font. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Damunt l’espai de la font hi ha una fornícula situada encastada a l’estrep del pont que hi ha en aquest indret i que queda per damunt de la font. Aquesta fornícula és en base a pilastres que suporten un frontó d’arc rebaixat, a la part central hi ha la inscripció referida a la nostra senyora de la Mercè, sembla que hi havia una imatge de Santa Mercè, en honor a Mercè Juncadella, propietària del lloc. Actualment, al seu interior no s’hi conserva cap imatge. Al voltant immediat de la font hi ha restes d’altres murs que formaven part de bancs i taules que hi havia a l’indret. Aigües amunt hi ha un petit dipòsit que devia alimentar la font.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El lloc es caracteritza també per l’existència del pont del camí d’antic camí de les Planeses, és un pont de pilar central fet de murs de pedra i amb el tauler suportat als estreps i al pilar, aquest és de bigues metàl·liques i formigó.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-84	A la ribera esquerra de la riera de la Solana.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Imatges antigues permeten copsar que l’indret era freqüentat per gent del poble que hi acudia a fer fontades.</span></span></span></span></p>	42.1144206,2.2096516	434662	4662782		08131	Montesquiu	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030046.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030063.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030043.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030035.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030070.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-font-codineta-1927.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Sense ús	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu, data del 1927.	98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93568	Font de la Bomba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bomba	<p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font situada davant l’edifici de l’antic Centre Obrer i Recreatiu està emplaçada adossada a la paret mitgera de l’edifici número 1 del carrer de Sant Boi. Es tracta d’una font conformada per un frontal en arc de mig punt, on hi ha dues aixetes, i amb el contorn amb carreus de pedra a manera de dovelles. A la part baixa hi ha una pica que recull l’aigua. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’espai del davant del Centre Obrer i Recreatiu defineix una placeta ja que aquest edifici queda enretirat respecte de les façanes dels edificis dels costats. A la placeta hi ha arbres i està condicionat com a espai de descans i continuïtat de la plaça de la República. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-49	Plaça de la República, 15. Davant de l’edifici de l’antic Centre Recreatiu i Obrer.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment, aquest espai ha estat reformat i millorat. Abans de la darrera actuació hi havia un espai rectangular al paviment del davant de la font, amb l’antic escut de Montesquiu dibuixat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, la font estava emplaçada just davant de la façana de l’edifici del Centre Obrer i Recreatiu. Imatges antigues permeten veure que era una font amb una estructura construïda que definia una construcció de planta rectangular amb una coberta piramidal, a quatre aigües, i coronada per un pinacle globular. Comptava amb dues aixetes i a la part baixa una pica. A la part superior del frontal hi havia una decoració feta a partir de rajoles amb l’any 1922 al centre (CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU, 2015: 68).</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La font rebé el nom de la Bomba perquè antigament funcionava amb un mecanisme, manxa o bomba mecànica, que bombejava l’aigua d’un pou (MOLINA, 2019: 175).</span></span></span></p>	42.1098017,2.2098844	434677	4662269		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-pc080046.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-pc080048.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-font-de-la-bomba.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2023-10-01 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu, s'hi pot veure l'aspecte de l'antiga Font de la Bomba.	98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94732	Riera de la Solana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-solana				<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La riera creua part del territori del Parc del Castell de Montesquiu en sentit nord-est a sud, sud-oest, a vessar les aigües al Ter a l’alçada de la central hidroelèctrica, l’antic carbur de baix. Discorre per una vall pronunciada, en un vessant de la qual hi ha l’antiga masia que dóna nom a la riera. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Sembla que aquesta riera “també és coneguda amb el nom de riera del Mall dels Ferrers, per les cases de ferrers que hi havia a la capçalera. A causa del clima humit d'aquestes contrades, vessa aigua tot l'any a la riba esquerra del riu Ter, tot i que no deixa de tenir un cert règim torrencial, amb sobtades crescudes, sobretot després de les tempestes de final d'estiu. La presència de l'aigua afavoreix una vegetació pròpia dels marges de rius i torrents: salzes, verns i plàtans, i alimenta diverses fonts, com ara la font del Plàtan, que es troba al costat de la riera, aigües avall” (</span></span></span></span></span><a href='https://itineraris-senyalitzats.diba.cat/dibaparcs/points/view/el-gorg-del-pla-de-l-hort'><span><span><span><span>https://itineraris-senyalitzats.diba.cat/dibaparcs/points/view/el-gorg-del-pla-de-l-hort</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-88	Al Parc del Castell de Montesquiu. A la riera de la Solana, aigües avall d’on hi ha la casa de la Solana.		42.1180904,2.2148692	435098	4663186		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Al peu de la riera prop de la via del tren, hi ha la font Codineta, on també hi ha un pont que permet creuar el curs fluvial en aquest punt.		2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
93462	Rodes de molí de Cal Moliner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rodes-de-moli-de-cal-moliner	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PAYÀS I BLASI, M.Àngels Payàs (s/d): La Farga de Bebié, un model de colònia tèxtil”, a Taleia. Ripoll. [Consultat en línia: 1/10/2022]</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal de l’edifici conegut amb el nom de Cal Moliner, situat a la Carretera de Ribes, hi ha dues rodes de molí encastades a la façana, integrades en el mur de l’edifici de manera ornamental. Les peces estan posades al nivell de la planta baixa, una a cada banda de la porta principal d’accés.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La del costat dret mirant la façana és de pedra de tipus conglomerat, d’una sola peça. La roda que hi ha al costat esquerre, és de pedra de calcària, tipus travertí, és de diferents peces unides i conserva el cèrcol metàl·lic del contorn. Ambdues peces se’ls hi va col·locar una argolla al centre. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-30	Carretera de Ribes, 44.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquestes peces es troben ubicades en un edifici bastit al segle XIX, concretament al 1896 segons consta a la llinda de la porta d’entrada a la casa. L’edifici és conegut com Cal Moliner, remetent a l’ofici del propietari de la casa, Joan Tubau i Vilageliu, en el moment de la seva construcció. Consta que va ser moliner del molí de Rocafiguera i molí de la Farga Vella, on es va instal·lar la fàbrica de la Farga de Bebié. La finca del molí es va vendre a Edmond Bebié, fundador de la fàbrica, entorn a 1865. De fet, la darrera matrícula industrial del molí de Rocafiguera és de l’any 1894. Consta que les rodes provenien del molí de Rocafiguera (PAYÀS, S/D: 10). </span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1112384,2.2072794	434463	4662431		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93462-p8260484.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93462-p8260490.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93462-p8260495.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			119\|98	47	1.3	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94792	Camí del Castell de Montesquiu al Castell de Besora i Santa Maria de Besora	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-i-santa-maria-de-besora	<p><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/'><span><span><span>https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-montesquiu-santa-maria-de-besora-ges-bisaura-11938635'><span><span><span>https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-montesquiu-santa-maria-de-besora-ges-bisaura-11938635</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats'><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats</span></span></span></a></span></span></span></p> <p> </p>	XII-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí antic que comunica el Castell de Montesquiu i Santa Maria de Besora, passant pel Castell de Besora. Actualment senyalitzat com a GR 151 (part de l’etapa 13) i SL-C-129. Actualment el camí compta amb una part del recorregut que és pista asfaltada i la resta, pista de terra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El tram d’aquest antic camí que discorre pel terme municipal de Montesquiu, va des del Castell de Montesquiu seguint la pista asfaltada que surt del mateix pàrquing fins a passar al costat de la Font del Castell Xic, on continuem per la pista fins una bassa d’aigua (la Casa Nova del Castell queda sota del camí). Just després de la bassa, hi ha una bifurcació, seguim pel camí principal, el de la dreta (el trencall de l’esquerra és per on es pot tornar si es vol fer la ruta circular senyalitzada com a SL-C-129). Seguirem el camí principal, que aviat deixa el terme municipal de Montesquiu per entrar al de Sant Quirze de Besora i més endavant a Santa Maria de Besora, passa pel Pla del Revell fins a continuar cap al poble de Santa Maria de Besora. Poc abans d’arribar-hi hi ha un turó al sud del camí on es localitzen les restes del Castell de Besora, per pujar-hi cal seguir les indicacions del sender local SL-C-129. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El camí de comunicació entre el Castell de Montesquiu i la població de Santa Maria de Besora compta amb altres variants dins el Parc del Castell de Montesquiu. De fet, si es segueix la ruta circular indicada anteriorment, SL-C-129, es pot tornar de Santa Maria al Castell de Montesquiu pel camí que passa per l’Obaga del Pla del Revell.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els camins tradicionals habitualment compten amb camins que enllacen aquest camí principal amb les masies de la zona, o per connectar vers altres direccions o poblacions, n’és un exemple el camí de la Solana que a la seva vegada també permet connectar amb la masia de les Planeses, i continuar cap a l’ermita de Sant Moí (seguint les indicacions del PR-C- 214 o SL-C-130)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>D’altra banda, el GR 151 o Camí Oliba, té continuïtat des del pàrquing del castell vers el nord, seguint la senyalització del GR i les del SL-C-130 que discorre pel camí que va més o menys paral·lel al riu, passant pel pont de la Font Codineta cap a la Font de les Planeses i continuar fins la Farga de Bebié, per seguir fora del municipi cap a Ripoll.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-108	Al Parc del Castell de Montesquiu, creua part del territori del parc d’est a oest aproximadament.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí que comunicava els Castells de Montesquiu i el Castell de Besora, actualment en runes, i documentat des del segle IX, i fins la població de Santa Maria de Besora, constituint un camí històric originari almenys d’època medieval. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest camí tradicional coincideix amb un tram del GR 151, el Camí Oliba. Es tracta d’un sender homologat de Gran Recorregut que discorre per les comarques del Bages, Osona i el Ripollès, comunicant Montserrat i els Pirineus, tot passant per poblacions com Manresa, Vic, Ripoll o Sant Joan de les Abadesses. Permet descobrir monuments emblemàtics de l’art romànic català i gaudir de paisatges de gran valor de mitja muntanya. El nom del GR s’inspira en els orígens de Catalunya, quan personatges com el bisbe i abat Oliba van repoblar i cristianitzar aquestes terres, amb esglésies i monestirs. </span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1145878,2.2152482	435125	4662797		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94792-p7300240.jpg	Legal	Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social	Xarxa natura 2000	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Actualment forma part d’una ruta senyalitzada que es pot fer circular seguint altres camins. L’etapa 13 de GR 151, dins el terme de Montesquiu, és un tram més aviat curt, de no gaire dificultat i amb algun desnivell. Aquesta etapa comunica La Farga de Bebié amb Santa Maria de Besora, passant pel Castell de Montesquiu. Així, una part d’aquesta etapa, passa pel camí tradicional que comunicava els dos castells, Montesquiu i Besora passant pel Pla del Revell.	94\|98	49	1.5	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94793	Camí del Castell de Montesquiu a Sant Moí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-montesquiu-a-sant-moi	<p><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/etapa/sl-c-130/'><span><span><span>https://senders.feec.cat/etapa/sl-c-130/</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/'>https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/</a></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats'><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats</span></span></span></a></span></span></span></p>	XII-XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí tradicional que comunica el Castell de Montesquiu i Sant Moí al municipi de Santa Maria de Besora. Actualment aquest camí està senyalitzat com a sender local circular SL-C-130, amb un recorregut de sud a nord i al contrari, de tornada al Castell. Des del Castell de Montesquiu es dirigeix a l’antic mas la Solana, per continuar en sentit nord, vers la masia de les Planeses. Segueix per un corriol que baixa fins a creuar el torrent de les Dous, deixant el terme municipal de Montesquiu per entrar a Santa Maria de Besora. Continua fins a arribar a la pista que porta als Bufadors, es segueix aquesta pista per l’esquerra fins a arribar a l’ermita de Sant Moí. De tornada el camí segueix fins a baixar cap a creuar el Ter a la Farga de Bebié, on enllacem amb el GR 151. Aquest ens torna a portar a entrar a Montesquiu tornant a creuar el Ter per continuar pel camí que es dirigeix al Castell passant per la Fàbrica Nova de la Farge de Bebié, el barri del Solei, i continuant cap a la font de les Planeses i més endavant el pont i la font Codineta, i al cap de poc s’arriba de nou al Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El camí passa per paisatges sobretot de bosc, creuant majoritàriament zones obagues, però també per camps de conreu a banda i banda, al costat de les Planeses; es creua algun pont i cursos fluvials. També es gaudeix d’elements de patrimoni cultural de períodes molt diversos, des de l’església de Sant Moí de finals del segle X, amb un estil preromànic o romànic primitiu, fins a patrimoni industrial a la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-109	Al Parc del Castell de Montesquiu.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta d’un camí que comunicava d’una banda el Castell de Montesquiu amb Sant Moí, podent ser d’origen medieval. També en època moderna i contemporània aquest camí era emprat per les famílies que vivien a les masies del voltant del castell per anar a l’església de Sant Moí i també com a camí que permetia enllaçar cap al nord amb Ripoll i altres poblacions. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Al llarg del segle XX, la ruta que discorre més a prop del riu Ter i de la via del tren, era el camí emprat per la gent del nucli de Montesquiu, per anar a l’ermita de Sant Moí en motiu d’aplecs, però també per anar a la Font de les Planeses per fer-hi alguna fontada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1219729,2.2112346	434801	4663620		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-pa100513.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-pa100532.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300047.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300060.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300065.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300068.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300097.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social	Xarxa natura 2000	2023-08-06 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			94\|98\|85	49	1.5	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94743	Edifici Camí Ral 10 i 12	https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-cami-ral-10-i-12	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici doble corresponent als números 10 i 12 del Carrer Camí Ral, ambdós mostren una composició i acabats que semblarien respondre a la possibilitat que haguessin format una unitat, un únic edifici. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La planta d’ambdós edificis junts és allargada, consta de planta baixa, planta pis i planta sota coberta, té teulada de teula àrab a dues aigües i carener paral·lel a l’eix del carrer. Destaca la composició i treball de les obertures de planta baixa i planta pis; amb portes i finestres de llindes planes monolítiques sobre muntants de carreus de pedra, tot ben tallat, polit i treballat als angles interiors amb motllures i ornamentacions a llindes, sobretot de la planta primera. Les dues finestres de l’extrem més nord, tant a planta baixa com a planta pis, són més petites i amb carreus més senzills. El segon eix vertical d’obertures pel costat nord, és on hi ha les dues peces remarcables; a planta baixa correspon a una de les portes d’accés i semblaria la porta originària, i a sobre, una obertura que dóna a un balcó de voladís de rajola sobre perfils metàl·lics i tirants corbats. La llinda d’aquest balcó té una motllura en relleu mixtilini que dibuixa una mena de frontó a l’interior del qual hi ha gravada la data 1771 i una creu enmig. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A les altres tres línies verticals d’obertures, s’hi observa un mateix tractament similar a cada planta, a la baixa amb un gran carreu per llinda (amb la superfície molt laminada a les tres, i amb restes de relleu en una d’elles). A la planta pis, totes tenen ampit motllurat i les llindes mostren un rebaix amb una format triangular graonada i al mig una creu patent en relleu. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les obertures de la planta sota coberta són ben diferents, més senzilles. La façana mostra un sòcol de pedres de riu i la resta de la superfície arrebossada i amb acabat pintat. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-99	Carrer Camí Ral, 10 i 12	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda indica una data del segle XVIII, un període de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat i que a Montesquiu es testimonia amb diversos exemples d’edificis d’aquesta època. De fet, als carrers del nucli antic es poden observar diferents llindes de cronologies d’aquest segle. En aquest vial concretament es considera que la ocupació s’inicia almenys al segle XVI, data en que consta documentada la Ferreria Vella. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest carrer constitueix la fossilització de l’antic traçat del camí en la trama urbana. </span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1096517,2.2104238	434721	4662252		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260391.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260387.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260394.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260396.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260411.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94788	Edifici Carrer Sant Boi, 31	https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-boi-31	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes pis i una planta sota cober</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>ta. La teulada és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. El ràfec de la teulada és suportat damunt caps de biga, compta amb travessers de fusta i a sobre rajoles amb decoració geomètrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana compta amb tres obertures per planta, disposades regularment i alineades verticalment. El conjunt mostra una clara homogeneïtzació, excepte a la planta baixa, adaptada per a usos comercials i amb la porta que obra a la caixa d’escala d’accés als pisos. Aquesta porta és de <span>tall rectangular senzill i té una tarja a sobre, amb reixa metàl·lica amb les inicials A. S. I la data 1926; una de les portes dels locals comercials conserva un rètol antic on s’indica “Carniceria”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ala planta primera, trobem dues obertures que donen a un balcó de volada correguda i baranes de ferro; al costat de llevant amb una finestra. Les obertures estan marcades amb una faixa a tot el seu contorn, de la mateixa manera que a la planta baixa. Al pis segon, les tres finestres mostren el mateix disseny, l’obertura acaba en llinda en arc de mig punt. En aquest cas, la faixa del contorn de cada finestra defineix una forma arquitectònica més elaborada, amb unes falses pilastres als laterals de cada finestra, un coronament i un ampit amb un petit graonat. Al nivell sota teulada, hi ha tres obertures en forma de rombe. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana compta amb unes motllures decoratives a manera de cornisa a la línia de cada forjat. El tractament de la superfície de la façana és arrebossat i pintat en coloracions ocres, també compta amb una sanefa esgrafiada sota les motllures horitzontals. </span></span></span></span></span></span></p>	08131-104	Carrer Sant Boi, 31	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici està situat en el principal eix comercial del poble, el qual es va desenvolupar al llarg de les primeres dècades del segle XX i molt actiu durant gran part del segle XX. Coincidint amb una època en que la població havia crescut considerablement, tant urbanísticament com demogràficament. La presència d’importants fàbriques tèxtils al peu del riu Ter va afavorir el creixement i assentament de població, que acudia a treballar a les indústries cosa que també va comportar un augment i diversificació de comerços, per tal d’atendre a totes les necessitats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El carrer on s’ubica l’edifici és de configuració més antiga, segons es testimonia en alguns edificis amb elements arquitectònics anteriors al segle XX, almenys segle XVII i XVIII. A finals del segle XIX i principis del segle XX es degué incrementar l’ocupació de solars disponibles o modificar edificis existents.</span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1092899,2.2085980	434570	4662214		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260164.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260165.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260168.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260173.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			106\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94786	Edifici Carrer Sant Boi, 17 - 19	https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-boi-17-19	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes pis i una planta sota cober</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>ta. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El ritme de les obertures presenta una marcada simetria, excepte a la planta baixa, adaptada per a usos comercials i amb les portes d’accés a les caixes d’escala; tot i que sense trencar l’eix vertical de les o<span>bertures. Hi ha quatre obertures per planta, a la primera i segona, cascuna obra a balcons amb volada i suportats per mènsules; les baranes són de barrots metàl·lics decorats amb volutes al sòcol i sota el passamà. Al darrer nivell, hi ha finestres geminades de poca alçada flaquejades per unes mènsules que, seguint el disseny de la resta de nivells, en aquest cas suporten la cornisa. El ritme vertical està marcat per unes faixes que emmarquen les obertures i que també trobem a manera de pilastres als extrems de la façana. D’altra banda, el ritme horitzontal </span><span>es remarca </span><span>amb unes faixes horitzontals motllurades, tant a nivell del forjat de cada planta com a la cornisa que corona la façana, en aquest cas més elaborada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les obertures d’accés a les caixes d’escala són de tall rectangular senzill, amb una tarja a sobre, amb reixa metàl·lica; les dels comerços, més amples i reformades a les necessitats de l’establiment.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La superfície es presenta acabada amb un arrebossat.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-103	Carrer Sant Boi, 17 - 19	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici està situat en el principal eix comercial del poble, el qual es va desenvolupar al llarg de les primeres dècades del segle XX i molt actiu durant gran part del segle XX. Coincidint amb una època en que la població havia crescut considerablement, tant urbanísticament com demogràficament. La presència d’importants fàbriques tèxtils al peu del riu Ter va afavorir el creixement i assentament de població, que acudia a treballar a les indústries cosa que també va comportar un augment i diversificació de comerços, per tal d’atendre a totes les necessitats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El carrer on s’ubica l’edifici és de configuració més antiga, segons es testimonia en alguns edificis amb elements arquitectònics anteriors al segle XX, almenys segle XVII i XVIII. A finals del segle XIX i principis del segle XX es degué incrementar l’ocupació de solars disponibles o modificar edificis existents. Aquest edifici correspon a un tipus de disseny que es pot circumscriure a les principis del segle XX, sense que es tingui constància de la data exacta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Un dels establiments que ocupava un dels local de la planta baixa, consta que hi era des del 1917, segons s'indica en el seu rètol (Ca l'Arcís, Carnissers des del 1917). </p>	42.1094979,2.2091839	434618	4662237		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260192.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260199.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260200.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260205.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-07-31 00:00:00			Al mateix carrer hi ha dues altres finques amb un tractament molt similar de les seves façanes, són els números 26 i 29. Ambdues ocupen una parcel·la molt menor, i les seves façanes són més estretes, una amb una sola obertura per planta i l’altra, amb dues obertures, tanmateix hi podem observar un disseny i patró decoratiu que presenta clares similituds.	106\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94784	Cal Moliner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moliner-5	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PAYÀS I BLASI, M.Àngels Payàs (s/d): La Farga de Bebié, un model de colònia tèxtil”, a Taleia. Ripoll. [Consultat en línia: 1/10/2022]</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges situat a la confluència de la Carretera de Ribes amb el Carrer Cal Moliner, la façana principal és la que afronta a la carretera de Ribes, mirant a ponent. Es tracta d’un immoble de planta quadrangular, constituït per planta semisoterrània, planta baixa i dues plantes. La coberta és de teula àrab a quatre vessants, amb un cos que sobresurt a la part central de la teulada, segurament corresponent al badalot d’escala. Aquest volum és cobert també a quatre vessants i coronat amb dos pinacles globulars.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’immoble està ubicat en una parcel·la en desnivell, fet que determina que l’edifici tingui diferents alçades a les seves façanes, així, la façana posterior, la que mira a llevant, compta amb una planta més.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els murs de les façanes estan construïts emprant la combinació de pedra i maó. Els panys de mur són de pedra, amb molta presència de còdols de riu; destaquen dues rodes de molí encastades al mur de la façana principal. També hi ha carreus als angles de la façana posterior. Per contra, les cantoneres de la façana principal són de maó massís. Aquest material el trobem a les obertures de l’edifici excepte a la porta principal, que és de carreus als muntants i llinda plana monolítica (hi consta la data 1896 gravada); la resta d’obertures estan emmarcades amb maó massís, formant les llindes i disposats en cadena als muntants. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal, coincidint amb la línia dels forjats, hi ha una petita cornisa feta amb maó. L’edifici compta amb una cornisa suportada per uns permòdols, tot fet amb maó massís; a sobre hi ha un voladís de factura recent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal les obertures estan distribuïdes regularment, tres per planta i alineades verticalment. A la planta baixa, trobem la porta al centre i finestres a cada costat; a la planta primera obertures formant balcons de voladís amb barana de barrots de ferro amb volutes al sòcol; al darrer nivell, finestres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana posterior la distribució d’obertures és menys regular, si que compta amb tres obertures per planta. A les dues plantes inferiors, són finestres i estan alineades verticalment. A la planta primera, trobem dos balcons i una petita finestreta. Al darrer nivell destaca un balcó corregut de certa llargada al que obren dues de les portes i la finestra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La façana lateral sud té un edifici adossat; mostra algunes obertures que han estat transformades, i compta amb una terrassa al primer pis, i balcons i finestres al segon. A la façana lateral nord hi ha poques obertures i petites.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-102	Carretera de Ribes, 44.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici és conegut com Cal Moliner, remetent a l’ofici del propietari de la casa, Joan Tubau i Vilageliu, en el moment de la seva construcció, les mateixes inicials que hi ha a la llinda. Es tracta d’un edifici bastit al segle XIX, concretament al 1896 segons consta a la llinda.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>El propietari de l’aquell moment, consta que va ser el darrer moliner del molí de Rocafiguera o de la Farga Vella, on es va instal·lar la fàbrica de la Farga de Bebié. La finca del molí es va vendre a Edmond Bebié, fundador de la fàbrica, entorn a 1865. De fet, la darrera matrícula industrial del molí de Rocafiguera és de l’any 1894. Consta que les rodes provenien del molí de Rocafiguera (PAYÀS, S/D: 10). </span></span></span></span></p>	42.1112370,2.2073131	434466	4662431		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260489.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260480.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260481.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260494.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Adossat a la façana lateral sud de Cal Moliner hi ha un edifici, de planta rectangular allargada i teulada a dues vessants; és només de planta baixa a nivell de carretera i conforma dos habitatges. La façana segueix el mateix patró estilístic que l’edifici de Cal Moliner. El terrat de la planta primera de la façana sud de Cal Moliner es desenvolupa a la coberta d’aquest edifici.	98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94789	Edifici Carretera de Ribes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carretera-de-ribes	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici plurifamiliar de pisos situat a la confluència de tres carrers, amb façana a cada vial, la principal afronta a la Carretera de Ribes, mirant a ponent. Es tracta d’un immoble de planta quadrangular, constituït per planta semisoterrània, planta baixa, dues plantes pis i una planta sota coberta o golfes. La coberta és de teula àrab a tres vessants. L’emplaçament de l’immoble en una parcel·la en un indret en desnivell, amb el carrer de l’església que fa pujada des de la part baixa fins la carretera, determina que l’edifici tingui diferents alçades a les seves façanes, així, a la façana del carrer de Núria compta amb una planta més.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les façanes es caracteritzen per la tipologia constructiva, basada en la combinació de murs de pedres de formes i mides irregulars, amb molta presència de còdols de riu, junt amb el maó massís. El maó el trobem emmarcant les obertures, majoritàriament col·locat a plec de llibre a les llindes formants arcs rebaixats i als muntants de les obertures disposats en cadena. També trobem unes faixes de maó col·locades de manera decorativa seguint les línies de forjat del pisos i al ràfec de la coberta, creant un graonat. A la façana principal, a la portalada d’accés a l’interior, al mig de la llinda en arc fet de maons hi ha una dovella de pedra tallada a la clau amb les inicials I.T.N. (?) i la data 1891. La distribució de les obertures d’aquest frontis principal és regular, amb tres eixos verticals disposades una sobre l’altre. Amb l’eix central més destacat, és on hi ha la porta d’entrada i als dos pisos un balcó amb un petit voladís. La resta de balcons són ampitadors, amb baranes de ferro senzilles. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana lateral, al carrer de l’Església, hi destaquen dos nivells de galeries situades al primer i segon pis; són d’arcs rebaixats amb senzilles impostes, tot de maó, recolzats sobre els murs als extrems i pilars entre mig.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-105	Carretera de Ribes, 24	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici forma part d’una tipologia constructiva habitual de cap a finals del segle XIX i principis del XX, identificat amb un estil d’època industrial, pels materials emprats i per la coincidència cronològica. Un estil constructiu amb materials vistos, sense gaires ornamentacions, del qual en trobem diversos exemples a Montesquiu, similars, més senzills o amb un disseny més elaborat. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La construcció de l’immoble es situa en un període cronològic de creixement urbanístic i demogràfic, afavorit per la millora de les infraestructures que passen pel poble, com és la pròpia carretera, la qual va contribuir a l’edificació de solars que hi afronten. En una època també en que es comencen a instal·lar fàbriques tèxtils al municipi, llavors Sant Quirze de Besora, i al cap de poc també a Montesquiu; indústries situades estratègicament per aprofitar l’aigua del riu Ter per fer funcionar les fàbriques. Situació que comportà una necessitat de nous habitatges per acollir l’augment poblacional.</span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1090323,2.2083572	434550	4662185		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260093.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260100.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260075.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260077.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32
94700	La Fàbrica Nova	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova-3	<p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La fàbrica nova té una façana d'estil monumental. Les portes i el finestral de la planta baixa són coronats per un fris que sosté grans finestrals d'arc de mig punt del pis superiors. El cos central destaca per la inscripció de l'empresa 'Edmond Bebié S.A.' i pel coronament a tall de frontó semicircular.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La façana és de la fàbrica nova és orientada vers el nord-oest. A la planta baixa trobem grans finestrals de forma rectangular, aquests tenen un guardapols de línies rectes sobre mènsules. Damunt de cada finestral, a nivell de planta segona, es desenvolupen altres finestres, en aquest cas, acabades en arc de mig punt. Al mig de la façana hi ha una petita porta d’accés a l’interior. A cada extrem lateral de la façana principal trobem, a la planta baixa, una gran obertura amb porta de tipus garatge per l’accés de camions, i damunt, una obertura que trenca la línia de la resta de finestrals de la planta superior, en aquest cas, és rectangular i obra a un balcó de voladís amb barana d’obra o pedra, sobre mènsules. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la part superior del frontis hi ha un voladís que ocupa tota l’amplada de la façana. Clou el conjunt un frontó, disposat a la part central, acabat amb un arc mixtilini al centre del qual hi ha una creu blanca dins sobre un fons vermell recordant la bandera suïssa, i a la part baixa del frontó, la inscripció “HILADOS EDMUNOD BEBIÉ S.A. TORCIDOS”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Darrera aquesta façana hi ha unes grans naus fabrils, a l’extrem de ponent hi ha unes quantes construccions que van acollir dependències per a usos diversos, des de l’oratori religiós (abans de que es construís l’església), espais destinats a aules, un economat, uns habitatges, el club d’hoquei amb espai de bar amb billar, sala de televisió, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-56	A la part nord del terme municipal, a la Farga de Bebié, al meandre que forma el riu en aquest extrem. Quedant emplaçada al marge esquerre del riu Ter.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 1865 Edmond Bebié va comprar la finca del molí de Rocafiguera, també anomenat la Farga Vella, terres que amb els anys va anar ampliant. De seguida va començar les obres de la fàbrica i la colònia, al 1899 es va posar en funcionament la fàbrica tèxtil destinada a filats de cotó. Les instal·lacions fabrils es van ampliar el 1917 amb aquesta segona fàbrica, anomenada la fàbrica nova.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquestes dependències de la fàbrica es van destinar sobretot a la part d’acabat i retorts del fil; les primeres fases es feien a la fàbrica vella, el material es passava a través d’una passarel·la sobre el riu Ter a aquesta fàbrica, on s’acabava el procés i finalment es preparava per al seu transport. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2008 finalitzava l’activitat productiva de la fàbrica. Actualment gran part de les construccions estan sense ús i en procés d’abandonament, excepte alguns habitatges i les centrals hidroelèctriques que es troben en ple funcionament, produint energia elèctrica.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	42.1306167,2.2054943	434335	4664584		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100651.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100649.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100653.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100658.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100706.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			106\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-06 09:32

Estadístiques 2026

Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 70,03 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús