Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
93561 | Espai la Pèrgola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-la-pergola | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un espai adequat per al descans, el lleure i l'esbarjo, anomenat la Pèrgola. L'indret </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>és ombrívol i fresc, amb una gran pèrgola central que li dóna nom, envoltat d’arbres, sobretot plataners. La zona està enjardinada i condicionada amb bancs, també hi ha un parc infantil. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La pèrgola esdevé l'element distintiu del lloc, és una estructura de pilars de ciment encofrat amb bigues laminades de fusta i biguetes metàl·liques que suporten les voltes de material traslúcid. El paviment és de formigó lliscat amb un gran escut de Montesquiu al centre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Està situat a peu del riu Ter, entre el curs fluvial i el carrer Plaçola, amb l’escola a un extrem i l’accés a la piscina i la zona de la font d’en Nando a l’altre. Al costat del riu, hi ha un passeig que s’estén riu avall i en el que hi ha diversos panells informatius sobre el patrimoni natural de l’entorn, la flora i la fauna, la xarxa de camins, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-42 | Al carrer de la Plaçola, a la zona de la Pèrgola. | 42.1113624,2.2081947 | 434538 | 4662444 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p8260448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300515.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
93562 | Font de Mercè Juncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-merce-juncadella | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta font es troba al jardí del Castell de Montesquiu, situat a peu del castell pel costat de migdia. L’estructura de la font és un mur de pedra allargat i de poca alçada, amb la part central rematada amb forma d’arc de mig punt delimitada per uns carreus de pedra. A la part central del frontal hi ha una pedra encastada que sobresurt i constitueix el vessador de l’aigua. A la base hi ha una estructura de forma semicircular a manera de pica que recull l’aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-43 | A pocs metres al sud del Castell de Montesquiu, a peu del camí d'accés. | 42.1123575,2.2121998 | 434871 | 4662552 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300242.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 51 | 2.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
93563 | Font del Castell Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-xic | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font constituïda per un mur allargat a manera de mur de contenció, fet amb grans blocs de pedra escairats i amb peces més planes en forma de llosa a la part superior. Al centre hi ha una pedra disposades en vertical que conforma el frontal de la font, on hi ha l’aixeta. L’aigua vessa a una pica amb reixa amb una mica de paviment de lloses al voltant. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està molt a prop del castell en una zona d’esbarjo força planer, amb algunes taules i elements de mobiliari, en un entorn envoltat d’arbres. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-44 | Al Parc del Castell de Montesquiu, a l’Àrea d’esplai de la Font del Castell Xic. A pocs metres al nord-est del Castell de Montesquiu, a peu de la pista. | 42.1141202,2.2140835 | 435028 | 4662746 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100564.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100559.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
93564 | Font d'en Nando | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-nando | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta font es troba al parc anomenat zona d’esbarjo de la Font d’en Nando, concretament a la zona central al costat de ponent. Es tracta d’una font bastida en pedres de riu lligades amb ciment. La construcció compta amb un pilar de secció quadrangular al qual descansa un arc, sota el qual hi ha una columna de poca alçada on hi ha l’aixeta de la font; aquesta queda dins una mena de pica on cau l’aigua. Al frontal de l’arc hi ha el nom de la font feta amb material metàl·lic.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-45 | 42.1130410,2.2061784 | 434374 | 4662632 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260465.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260471.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona on està ubicada la font és lloc allargat i planer, amb un gran nombre d’arbres plantats que afavoreixen que el lloc sigui ombrívol i fresc. A l’indret hi ha taules i bancs, unes de pedra i altres de fusta, repartides per l’espai. També una pista esportiva i elements fixes per la pràctica d’exercicis físics.El lloc queda al costat de la piscina municipal i a peu del riu Ter, per on hi ha condicionat un passeig que s’estén riu avall i en el que hi ha diversos panells informatius sobre el patrimoni natural de l’entorn, la flora i la fauna, la xarxa de camins, etc. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
93565 | Monòlit a Mossèn Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-mossen-jacint-verdaguer | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un monòlit situat a la part inicial de la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. El frontal de la pedra està desbastat i hi ha una placa metàl·lica, de coure, amb la imatge de l’escriptor en baix relleu, acompanyat del diferents textos: a un costat, “Estudiant i mosso”, a l’altre, “El poeta del poble. Verdaguer 1845-1902”, i a la part inferior, “Poeta i fangador sóc i faig una feina tant neta que fango com un poeta i escric com un fangador”. A sota, hi ha l’any 1982 i la signatura de l’autor, Francesc Tenas. El perfil de la imatge està decorat amb un marc amb impressions de formes florals.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la plaça on està ubicada compta amb una zona de parc infantil, bancs, una font, un estany ornamental, bancs, arbres i espai verd. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-46 | Plaça Mossèn Jacint Verdaguer. | 42.1089467,2.2069829 | 434436 | 4662177 | 1982 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93565-p8260139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93565-p8260140.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Francesc Tenas | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
93569 | Monument a la Batalla de Montesquiu 1714 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-batalla-de-montesquiu-1714 | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un monument realitzat formant una estructura vertical. Sobre una base de formigó hi ha una planxa metàl·lica vertical que la part superior es converteix amb quatre barres simbolitzant la senyera i a la part baixa, un bloc de pedra amb una placa amb el text “EN MEMÒRIA DELS DEFENSORS DE LES LLIBERTATS DE CATALUNYA A LA BATALLA DE MONTESQUIU. 20 de març de 1714”, i a sota, Tricentenari 22 de març de 2014. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-50 | A la plaça de la República, a l'extrem sud. | 42.1099607,2.2100258 | 434689 | 4662287 | 2014 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
94709 | Font de la plaça Mossèn Cinto Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-mossen-cinto-verdaguer | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font pública situada en un parc, compta amb una estructura bastida amb combinació de pedra i maó massís. L’element principal és un mur de pedra que conforma el frontal rectangular de la font, on hi ha l’aixeta i a la base una pica bastida en maó massís. A la part posterior, una pilar de pedra adossat al mur principal, amb una altra pica com l’anterior. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la plaça on està ubicada compta amb una zona de parc infantil, bancs, una font o estany ornamental, bancs, arbres i espai verd. A l’extrem est de la plaça hi ha un monòlit en homenatge a Mossèn Jacint Verdaguer. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-65 | A l’extrem oest del nucli urbà. | 42.1088799,2.2067255 | 434415 | 4662170 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94709-p8260143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94709-p8260147.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
94710 | Escut del castell 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> | XVII? | Presenta algunes parts malmeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, defineix una forma rectangular, un carreu, amb el contorn perfilat amb una senzilla motllura angular que delimita el relleu esculpit. La peça està força malmesa en el detall del relleu. Compta amb dues figures humanes, dos infants bessons, col·locades dretes una a cada extrem, que suporten un escut, la part inferior amb unes franges horitzontal i la superior altres elements geomètrics.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-66 | A l’interior del Castell de Montesquiu, a la planta baixa. | 42.1137116,2.2122579 | 434877 | 4662702 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94710-p8250046.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La part inferior podria correspondre a l’heràldica dels Besora. | 96 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
94716 | Fons de Montesquiu a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montesquiu-a-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'>l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona custodia diversa documentació relacionada amb el Castell de Montesquiu, arran de la donació de la família Juncadella a la institució. Consta que hi ha la següent documentació:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Diari d’Emili Juncadella: Es tracta </span><span lang='CA'>d’un quadern escrit a mà pel propi Emili Juncadella que ell titula <em>Recuerdos de mis excursiones en montaña</em>. En aquest quadern narra 20 excursions que va fer entre 1908 i 1913. El llibre no ha sigut publicat, però sí hi ha un fulletó editat per la Diputació de Barcelona amb motiu d’una exposició sobre la passió excursionista d’aquest personatge amb fotografies fetes per ell mateix. Aquest fulletó es titula <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915</em> i recull alguns dels textos del quadern anomenat anteriorment.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>-</span></span></span></span><span lang='CA'>C</span><span lang='CA'>ol·lecció de 1500 plaques estereoscòpiques fetes pel propi Emili Juncadella, aficionat a la fotografia. Les plaques estan retolades pel propi Juncadella i recullen les imatges que va fer durant les seves excursions al Pirineus i en els seus viatges a l’Àfrica, i altres indrets.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Memòria del treball (2009): Condicionament de la col·lecció de Pergamins del fons patrimonial del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Descripció fitxa NODAC del Fons de Pergamins de l’Arxiu del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> | 08131-72 | Arxiu General de la Diputació de Barcelona. C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | 42.1132715,2.2120375 | 434859 | 4662653 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació ha estat facilitada pel personal de l’Arxiu General de la Diputació. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||||
94724 | Mirador del Serrat de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-serrat-de-la-rovira | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un mirador situat en una alçada de 711 metres sobre el nivell del mar, en un punt que conforma un balcó natural amb vistes vers el Castell de Montesquiu, la serra de Bellmunt i el Montseny. Des del mirador, si el dia es clar, es pot veure el Matagalls, les Agudes, el turó de l’Home, el Salt de la Minyona, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El lloc on s’ha habilitat el mirador és un entorn planer en un punt prou alt amb bones vistes sobretot cap al sud i l’est. Al lloc s’hi van instal·lar baranes de fusta delimitadores de l’espai, una passera de fusta per accedir al mirador, i un panell indicador que permet identificar i ubicar les principals serres i pic visibles des del lloc. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’indret on està ubicat està envoltat de massa forestal de pi roig i roure a les solanes, i fageda a les obagues, d’especial interès és l’obaga del Revell, en terme de Sant Quirze de Besora, situat en el camí del castell de Montesquiu al castell de Besora. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-80 | Al Parc del Castell de Montesquiu. | 42.1183413,2.2115752 | 434826 | 4663216 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100511.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
94726 | Riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter-0 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El riu Ter creua el terme municipal de Montesquiu de nord a sud, dividint el territori en dos. Al seu pas pel municipi el curs fluvial rep l’aigua de torrents i rieres, en especial menció a la riera de la Solana i la riera de Sora. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Ter és el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut i una superfície de conca de 3.010 km2; transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà. Neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la llera hi creix la característica vegetació de ribera, com verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. Oferint hàbitat a nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. Tal i com queda testimoniat al seu pas pel municipi de Montesquiu, on les seves aigües van ser aprofitades des de l’època baix medieval per molins fariners, a l’època preindustrial amb fargues i altres molins, tot d’infraestructures i petites manufactures que s’anirien bastint a redós. A l’època industrial van aparèixer nombroses fàbriques tèxtils que es van anar instal·lat a la zona, al municipi la Farga de Bebié esdevenint una de les grans colònies tèxtils del riu Ter, també la resclosa i canal de can Trinxet (al terme de Sant Quirze de Besora, així com per fer funcionar dues fàbriques de carbur. L’explotació industrial del riu al terme continua funcionant, actualment com a centrals elèctriques. A més dels usos industrials el Ter també ofereix usos naturals i socials, grans zones d’hortes han estat regades amb les seves aigües. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El costat del riu al seu pas pel poble de Montesquiu ha estat zona de passeig habitual, actualment amb un entorn que ha millorat l’entorn de peu del riu, adequant-lo al passeig i oferint informació de la flora i fauna que hi ha.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La presència del riu Ter a la zona ha estat un element determinant per la creació del primer nucli de població. A la vegada el curs fluvial ha condicionat la població, depenent de Sant Quirze de Besora fins la seva independència l’any 1934, havent de creuar el riu per arribar a la capital del municipi en aquella època. El nombre de ponts que hi ha al terme sobre el riu Ter, testimonien també que el curs fluvial esdevé també un element divisor que cal minimitzar amb la construcció d’infraestructures que permetin connectar els dos costats del municipi.</span></span></span></span></span></p> | 08131-82 | Creua el terme municipal de nord a sud. | 42.1114808,2.2089987 | 434606 | 4662457 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-p8260455.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||
94727 | Horts de la vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-vila | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els horts s’ubiquen en una extensa zona planera al sud de les antigues dependències del Carbur de Baix, avui central hidroelèctrica de Montesquiu. Ocupen aproximadament uns 10.400 m2. El lloc està compartimentat per parcel·les allargades, amb un carrer principal al mig i altres de transversals, hi ha també el carrer que portava a la passarel·la que comunicava directament el poble amb els horts. Aquesta palanca va ser destruïda per uns aiguats i resta pendent de reconstrucció. La manca d’aquesta passarel·la dificulta poder accedir als horts, havent de fer una volta considerable pel parc per poder-hi arribar amb seguretat. Al costat de llevant hi ha la via del tren que no facilita poder accedir per aquest extrem. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els horts es reguen amb l’aigua que condueix el canal del carbur de baix a l’indret. El lloc esdevé un espai de salut, de socialització i d’obtenció de fruits conreats pels propis veïns i veïnes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-83 | Al costat esquerre del riu Ter, a l’altra banda del nucli i al sud de la fàbrica del carbur de baix. | 42.1121401,2.2094923 | 434647 | 4662529 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94727-p5030106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94727-p5030108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94727-p5030113.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Àrees d’horts com aquesta aporten un element molt enriquidor, no només econòmicament, sinó també socialment i poden afavorir la biodiversitat natural.Històricament aquests horts han estat conreats per gent del poble, hi havia una altres horts a la zona de Conangle, al sud del barri, que eren treballats per gent de la colònia, avui emprat com a camp agrícola. | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
94729 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-7 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està formada per un mur de pedra baix a manera de banc i al centre una part del mur més alta, on hi ha encastada una peça metàl·lica rectangular vertical, amb l’aixeta a la part superior. L’aigua vessa en una reixa enmig d’una petita part pavimentada. El mur de la font està bastit adossat a un marge que fa el terreny en aquest punt. L’indret té una mica de desnivell tot i que la font està a la zona més planera, envoltada de roures. El lloc queda amb vistes al poble de Montesquiu i vers ponent.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-85 | Al costat mateix de la carretera que puja al Castell de Montesquiu des del pont al sud del carrer Santiago Rusiñol. | 42.1087218,2.2120820 | 434857 | 4662148 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300008.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
94730 | Gorg del Pla de l'hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-pla-de-lhort | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El petit gorg del Pla de l'Hort és a la riera de la Solana, prop de la casa que li dóna nom (avui Centre de Desenvolupament Forestal). En un petit salt que conforma una placa de roca al pas de les aigües del curs fluvial, definint una petita basseta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-86 | Al Parc del Castell de Montesquiu. A la riera de la Solana, aigües avall d’on hi ha la casa de la Solana. | 42.1163835,2.2126776 | 434915 | 4662998 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||||||
94732 | Riera de la Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-solana | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La riera creua part del territori del Parc del Castell de Montesquiu en sentit nord-est a sud, sud-oest, a vessar les aigües al Ter a l’alçada de la central hidroelèctrica, l’antic carbur de baix. Discorre per una vall pronunciada, en un vessant de la qual hi ha l’antiga masia que dóna nom a la riera. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Sembla que aquesta riera “també és coneguda amb el nom de riera del Mall dels Ferrers, per les cases de ferrers que hi havia a la capçalera. A causa del clima humit d'aquestes contrades, vessa aigua tot l'any a la riba esquerra del riu Ter, tot i que no deixa de tenir un cert règim torrencial, amb sobtades crescudes, sobretot després de les tempestes de final d'estiu. La presència de l'aigua afavoreix una vegetació pròpia dels marges de rius i torrents: salzes, verns i plàtans, i alimenta diverses fonts, com ara la font del Plàtan, que es troba al costat de la riera, aigües avall” (</span></span></span></span></span><a href='https://itineraris-senyalitzats.diba.cat/dibaparcs/points/view/el-gorg-del-pla-de-l-hort'><span><span><span><span>https://itineraris-senyalitzats.diba.cat/dibaparcs/points/view/el-gorg-del-pla-de-l-hort</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-88 | Al Parc del Castell de Montesquiu. A la riera de la Solana, aigües avall d’on hi ha la casa de la Solana. | 42.1180904,2.2148692 | 435098 | 4663186 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al peu de la riera prop de la via del tren, hi ha la font Codineta, on també hi ha un pont que permet creuar el curs fluvial en aquest punt. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||||
94733 | Font de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-farga | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font bastida en una estructura de pedra, queda emplaçada davant la façana principal de la fàbrica nova, a centrada l’extrem de la pista. Consta d’una mur que configura el frontal de l’estructura de la font, coronada en forma d’arc de mig punt. Al centre del frontal hi ha una forma de fornícula plana, dins la qual hi ha l’aixeta, i a la base una pica de pedra. Aquest font, de fet, està formada per dues cares, amb una aixeta a cada banda, tot de configuració molt similar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El seu emplaçament és en un indret amb arbres caducifolis que li ofereixen ombra i fresca a l’època de calor. La pista era un espai d’esbarjo, lleure i també punt de trobada per Festa Major o en altres ocasions, de la gent de la colònia de la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-89 | A la Farga de Bebié, davant la fàbrica nova. | 42.1307238,2.2054100 | 434329 | 4664596 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94733-pa100652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94733-pa100704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
94734 | Màquina trituradora de pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-trituradora-de-pedres | XIX-XX | <p>Es tracta d'una màquina trituradora de pedres de ferro colat que es conserva a la Farga Bebié, està ubicada just a sota del pont del tren, al costat de la pista esportiva que hi ha davant la Fàbrica Nova.</p> <p>A la màquina hi ha la referència 'BLAKE MARSDEN STONE BREAKER H.R. MARSDEN PATENTEE&SOLE MAKER LEEDS ENGLANT'. Tal i com indica el nom és una peça de fabricació anglesa, de la que es desconeix la seva data de fabricació, tot i que sembla que podria ser de finals del segle XIX.</p> <p> La màquina està col·locada sobre una base de totxanes i formigó.</p> | 08131-90 | A la Farga de Bebié, al costat de la pista que hi ha davant la Fàbrica Nova. | 42.1312174,2.2049567 | 434292 | 4664651 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94734-pa100633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94734-pa100634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94734-pa100636.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
94735 | Passeig del riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-del-riu-ter | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’entorn immediat al riu Ter al seu pas pel nucli de Montesquiu hi ha un passeig que discorre paral·lel al curs fluvial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest és un camí planer amb la meitat més nord, des del costat de la plaça de la República aproximadament, amb presència d’arbres caducifolis que afavoreixen que el lloc sigui un entorn molt fresc i ombrívol. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Vers el sud, cap al nou parc infantil, el passeig s’ha adequat recentment, és planer, condicionat amb panells informatius de la fauna i flora (espècies d’ocells, fauna de riu, flora de ribera, etc.) que es pot identificar i observar a l’entorn del riu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-91 | Al nucli urbà, paral•lel al riu. | 42.1098414,2.2106357 | 434739 | 4662273 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080085.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||
94740 | Pou de les Planeses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-planeses | XVIII -XIX | Presenta algunes parts de l’estructura malmeses. Actualment a l'estructura hi ha crescut vegetació. | 08131-96 | Aproximadament uns 115 metres al nord-est de la masia Les Planeses, situat al peu del camí. | 42.1215043,2.2104713 | 434737 | 4663568 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100548.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d’un pou d’aigua que presenta una planta circular amb un diàmetre de 90 cm aproximadament. La seva fàbrica és composta per carreus desbastats. L'accés al pou es realitzava per mitjà d'una obertura amb els muntants de carreus ben tallats i polits, llinda de fusta senzilla, i una gran llosa a la zona de l'ampit. A la part baixa del frontal i a costat i costat de l’obertura hi ha una llosa per banda sobresortida, on poder recolzar els cubells. L’estructura està coberta amb teulada a un vessant. A la part posterior del pou, hi ha adossada una bassa amb acabat de ciment enlluït. Per les característiques i la tipologia semblaria tractar-se d'una obra de factura moderna, probablement de finals del segle XVIII o començaments del XIX. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
94783 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-3 | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font del Castell està situada a l’inici del camí que condueix a la Casa Nova del Castell des de la carretera d’accés al Castell de Montesquiu, a la conflueixen la carretera que de Montesquiu i la de Sant Quirze de Besora.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està situada a la part baixa d’una de les façanes laterals d’un petit edifici; aquest és de planta quadrangular, bastit amb murs de pedres, obertures de maó i coberta a dues aigües de teula àrab. L’estructura on hi ha la font pròpiament, defineix una planta rectangular, queda rebaixada en el terreny natural. Els murs que delimiten l’espai de la font, són bastits amb pedres irregulars. El mur que custòdia la font, té una obertura en arc rebaixat formant una volta, a cada extrem lateral hi ha una pica de pedra, i al fons una decoració amb rajola policromada, força malmesa, i protegida per una reixa metàl·lica. A la part baixa hi ha el frontal amb el brollador de l’aigua que vessa en una pica de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-101 | Al Parc del Castell de Montesquiu, al peu del camí que puja cap a la Casa Nova del Castell. | 42.1123095,2.2143683 | 435050 | 4662545 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-p7300439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94783-font-del-castell-xic.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
93464 | Pont de les Codines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-codines | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XVII | El pont mostra algunes parts fetes malbé, especialment les parts laterals, li manquen les baranes; també té gran part de l'estructura coberta amb vegetació que hi ha crescut i que afecta a la seva conservació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Pont de pedra que permet travessar la riera de Sora, a la zona limítrof dels municipis de Sora i Montesquiu. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta d’un pont d’un sol ull d’arc rebaixat fet amb carreus de pedra als angles més ben treballats, a la resta de mur i massissat són pedres més irregulars o només desbastades unides amb morter de calç. És de poca alçada, actualment sense baranes però consta que n’havia tingut, eren de mur de pedra. El perfil superior del tauler del pont és lleugerament apuntat, conserva el paviment de pedres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les seves dimensions aproximades són de cinc metres de llargada, entorn a dos metres d’amplada i una mica més de metre i mig d’alçada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-32 | Està situat al mateix límit del terme municipal de Montesquiu amb Sora. A la zona nord-oest del terme municipal, a la riera de Sora, sota la masia de les Codines. Dins els límits del Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span lang='CA'><span><span><span>El pont formava part de l’antic camí que comunicava les comarques d’Osona i el Ripollès. Consta referenciat com a pont medieval romànic, tot i que la tipologia constructiva sembla correspondre a un pont que podria haver estat bastit en època barroca, probablement al segle XVII. </span></span></span></span></p> | 42.1183692,2.1952615 | 433477 | 4663232 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93464-p1170003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93464-p1170010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93464-p1170014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93464-p1170019.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya situa el pont al període barroc, al segle XVII. Al web del Parc del Castell de Montesquiu s'indica que és un pont romànic. | 119|94 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
94721 | Festa de la Farga Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-farga-bebie | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | Actualment s'ha perdut la festa, únicament es conserva una missa i irregularment. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de la Colònia la Farga de Bebié es celebrava entorn al 16 de juliol, coincidint amb la festivitat de la patrona de l’església de la colònia, la Mare de Déu del Carme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des dels seus inicis es celebraven diversitat d’actes, segons les possibilitats de cada moment, a èpoques amb molt esplendor, amb envelat i guarniments, i assistència de grans orquestres. El programa d’actes comptava a més del ball i concerts, amb activitats per la canalla, la missa amb cantada de goigs,... A mitjans de segle XX es van anar afegint altres actes que van tenir molt èxit, com l’exhibició de patinatge artístic, els castells de focs, alguns anys concursos de sardanes,... Cada any, hi assistien i hi participaven els amos de l’empresa, els quals eren els encarregats d’obrir en ball a la pista. Inicialment era la comissió de festes que s’encarregava de preparar uns actes amb el suport econòmic de l’empresa. Durant els anys noranta del segle XX i posteriors, es va continuar mantenint la festa, a mesura que van anar quedant menys habitants a la colònia els actes es van anar reduint, tot i que va continuar-se celebrant (VIÑETA, 2002: 97-106).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els darrers anys, i sempre que ha estat possible, s’ha procurat mantenir una missa amb cantada de goigs i un dinar de germanor entre antigues persones residents a la colònia.</span></span></span></span></p> | 08131-77 | A la colònia la Farga de Bebié. | <p><span lang='CA'><span><span>El període de màxim esplendor de la festa va ser a mitjans del segle XX i fins als anys 80 de segle XX.</span></span></span></p> | 42.1311245,2.2039773 | 434211 | 4664641 | 08131 | Montesquiu | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||
94704 | Travessera Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/travessera-esglesia | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XVIII -XX | <p><span><span><span>El tram de major interès a nivell històric és el que va des del carrer del carrer de l’Església fins la plaça dels Tells. Aquest tram de carrer fins les escoles velles presenta una amplada molt menor a la resta, testimoniant que és el tram de configuració més antiga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tram de carrer acull uns quants edificis d’habitatges, especialment al costat oest del carrer, són edificis de planta baixa, i una o dues plantes pis, la majoria són cases unifamiliars d’una alçada força similar. Trobem obertures emmarcades per muntats i llindes monolítiques, amb algun exemple amb data incisa, concretament del segle XVIII. Els murs de les façanes presenten acabat arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La importància d’aquest carrer rau no només en la tipologia de cases existents, sinó també amb el fet ser un carrer amb edificis destacables de la història del poble, com l’església parroquial, la Cooperativa l’Amistat i les Escoles Velles.</span></span></span></p> | 08131-60 | A la zona est del nucli urbà, entre el carrer de l’Església i el passeig del Ter. | <p><span lang='CA'><span><span>Part de la traça d’aquest carrer és de configuració almenys del segle XVIII, data documentada en alguna de les llindes dels edificis que en formen part. El traçat del vial es devia començar a ocupar en aquest segle en un període de creixement important de població i que va requerir l’estructuració urbanística i parcel·lació de nous carrers per acollir la creixent demanda de solars per construir nous habitatges.</span></span></span></p> | 42.1089882,2.2092918 | 434627 | 4662180 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94704-p8260251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94704-p8260228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94704-p8260234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94704-trav-esglesia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94704-trav.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
94741 | Arada de rodes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arada-de-rodes | XX | Té parts laminades i afectades per l'efecte de l'oxidació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una arada de ferro de rodes, també coneguda com a brabant”. L’eina està col·locada sobre una gran llosa encastada al pla que hi ha davant de la Casa Nova del Castell, a l’antiga era. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest tipus d’arada té dues pales, dues ganivetes i dues relles. Era emprada per obrir els solcs a la terra a certa profunditat. L’arada era tirada per bestiar, una mula, euga,.. i conduïda per una persona que la guiava mitjançant l’esteva. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08131-97 | A l’exterior de la Casa Nova del Castell Montesquiu, al pla de l’era del davant de la casa. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta eina va ser molt emprada al camp català fins ben entrat el XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1142892,2.2165278 | 435231 | 4662763 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||
94739 | Casilla del Carbur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-del-carbur | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | L’edifici està abandonat, amb la teulada ensorrada i moltes parts de l’estructura malmeses. | <p><span><span><span>Es tracta d’una petita caseta situada a peu de via al seu pas per la riera de la Solana aproximadament. L’edifici era de planta baixa i planta pis, amb coberta a dos vessants; comptava amb altres construccions annexes a costat i costat, disposades en paral·lel a la via. L’estructura és de murs de pedra i maó massís, amb les parets arrebossades i pintades. Les obertures i les cantoneres mostren una faixa que sobresurt lleugerament de manera ornamental. A l’edifici hi vivia un treballador del ferrocarril que s’encarregava del pas de via d’aquest punt entre altres tasques de manteniment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta zona hi ha un pas que permet creuar la via del tren, comunicant el camí que del Castell de Montesquiu baixa fins a l’antiga fàbrica del Carbur de Baix. Aquest pas a més, és el que era emprat per anar al poble de Montesquiu, ja que passant per l’antic passeig que hi havia en aquesta zona es podia creuar el riu Ter a través del pont metàl·lic o de ferro.</span></span></span></p> | 08131-95 | A prop de la Central del Carbur de Baix, a la banda est de la via. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, el mateix any va iniciar la construcció de la línia que uniria aquestes poblacions. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1142835,2.2084636 | 434564 | 4662768 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030165.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Més al nord hi ha una altra Casilla anomenada de les Planeses, propera a l'antiga àrea d'acampada de les Planeses. | 98 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
93595 | Col·lecció de mobiliari i objectes del Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari-i-objectes-del-castell-de-montesquiu | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2016): Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu. Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural. Inèdit.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció està formada per objectes molt diversos, els quals majoritàriament havien format par de la casa, resultat bàsicament de la donació de Mercè Juncadella. En total consta de 211 objectes que formen part del fons Artístic de la Diputació de Barcelona, dels quals 86 estan documentats i 125 pendents de documentar. A més de les 1500 plaques de fotografies estereoscòpiques conservades a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Inclou una extensa mostra de mobiliari de tipus noucentista: llits, tauletes, armaris, caixes de núvia, miralls, calaixeres, làmpades, taules, cadires,.., acompanyat d’un nombre important de quadres, pintura sobre llenç, disposats a les parets de diferents estances, amb alguns retrats de la família Juncadella. Compta també amb una variada mostra d’objectes de petites dimensions, també objectes de casa, com rellotges, roba de casa, objectes de cuina, ombrel·les,.. Una part de peces etnològiques, com selles de muntar, eines i maquinària del camp, així com objectes vinculats a les aficions d’Emili Juncadella, trofeus de cas, màquina de fotografiar estereoscòpica, armes,...</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Del mobiliari destaquen un parell d’escriptoris amb incrustacions, cinc caixes de núvia, una caixa forta de tres panys, una taula d’escacs i una dotzena de cadires i butaques d’estil ferrandí, isabelí i historicista.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Dels quadres, destaquen els retrats d’Emili i Mercè Juncadella, i també una vista de Montesquiu de l’any 1951. Hi ha un retrat d’un infant vestit de cadet i fumant puro, de principis de segle XX, que podria correspondre a un membre de la família Juncadella. La resta són bodegons, paisatges i naures mortes, d’autors molt diversos, Domingo Soler, Josep Llovera, Sotomayor, Vidal Quadres,... Entre els quals, destaca un quadre de Josep M. Vayreda i una representació de les vespres sicilianes pintada de Casanova. A nivell d’objectes ornamentals, també hi ha un conjunt d’escultures de marbre i de bronze, i litografies originàries de París que inclou una sèrie sobre la història d’Esther.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció també compta amb un conjunt d’armes destacables, dues escopetes, dos trabucs, una pistola i una ballesta amb quatre fletxes. Entre els objectes menors té interès la col·lecció de ventalls de Mercè Juncadella.</span></span></span></span></span></p> | 08131-52 | Al Castell de Montesquiu, en diferents estances del monument. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt permet copsar els interessos i gustos d’una família típica de l’alta burgesia catalana, a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, de la darrera etapa del castell en mans dels Juncadella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132785,2.2120288 | 434858 | 4662654 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250045.jpg | Física | Isabelí|Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades s’han extret de l’estudi “Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu “, elaborat per Maria del Agua Cortés Elía, de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 100|106|116|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
94713 | Col·lecció de plaques estereoscòpiques d’Emili Juncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-plaques-estereoscopiques-demili-juncadella | <p><span><span><span><span lang='CA'>-s/n (2003): <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915.</em> Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals, Parc del Castell de Montesquiu (Catàleg de l’exposició).</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La col·lecció està formada per 1500 plaques de fotografies estereoscòpiques conservades a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Les plaques van ser fetes </span></span><span lang='CA'>pel propi Emili Juncadella, qui fou afeccionat a la fotografia. Estan retolades pel propi Juncadella i recullen les imatges que va fer durant les seves excursions al Pirineus i en els seus viatges a l’Àfrica, l’Índia, Granada, Galícia, Florència o Carcassona, altres indrets. També inclou imatges del viatge en creuer que va fer a bord del vaixell Chenonceaux amb escala a diferents punt com Suez, Jaipur, Ceilan,..</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del conjunt destaquen els quasi cinc-cents vidres fotogràfics de temàtica muntanyenca, moltes corresponents a excursions que Juncadella va recollir i explicar en un quadern anomenat <span>“Mirabilia sunt opera tua Domine”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les plaques estan impreses en sistema anàglif, cosa que amb ulleres d’efecte 3D es poden visualitzar amb una visió semblant a com es miraven aquest tipus de fotografia a l’inici del segle XX.</span></span></span></span></p> | 08131-69 | A l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt permet copsar els interessos i gustos d’una família típica de l’alta burgesia catalana, a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, de la darrera etapa del castell en mans dels Juncadella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella (1885-1936) va ser un personatge de la burgesia catalana que fou darrer propietari del Castell de Montesquiu, fou conegut per les facetes d’enginyer industrial, empresari, polític,.. també fou un apassionat de l’aventura, els viatges i la fotografia, origen d’aquesta col·lecció. Va visitar països com Àsia meridional i Àfrica, però també va ser un gran pirineista, amb ascensions als Pirineus catalans i aragonesos, als Pics d’Europa, especialment entre els anys 1910 i 1927.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132300,2.2120469 | 434859 | 4662649 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94713-p8250039.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sota la denominació “Mirabilia sunt opera tua Domine” hi ha hagut instal·lada una exposició que permet copsar la figura d’Emili Juncadella en la seva vessant de muntanyenc, aventurer i fotògraf. Entre altres, a l’exposició hi ha una mostra d’objectes vinculats a aquestes facetes, inclou càmeres fotogràfiques, reproduccions d’algunes de les fotografies, llibretes, esquis, raquetes de neu, piolets, un aparell per visualitzar les imatges estereoscòpiques, entre molts d’altres. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
93594 | Gegants de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-montesquiu | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els gegants de Monistrol de Calders estan formats per dues figures, una masculina i una femenina, el Roc i la Núria. Ambdues figures van ser realitzades l'any 2009, tant el gegant com la geganta tenen una alçada de 3 m.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les figures representa una parella tradicional de pagesos catalans, un hereu i una pubilla, amb vestits de mudar seguint uns trets típics del vestit tradicional català. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-51 | Pl. de la República, 1-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els gegants de Montesquiu es van construir el 2009. La parella surt a ballar en motiu de la Festa Major, a principis de desembre, quan celebren la seva Trobada Gegantera i també en altres dates i indrets del territori català.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1100510,2.2095823 | 434652 | 4662297 | 2009 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93594-img20230207145212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93594-img20230207145216.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
94723 | Goigs a la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-carme-0 | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | La cantada de goig a Santa Carme es manté molt testimonialment. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs a la Mare de Déu del Carme de la Farga de Bebié, pertanyent a la parròquia de Montesquiu, del Bisbat de Vic, utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a aquesta Mare de Déu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El document consultat és de Lletra i música de Mn. Adjutori Vilalta. Impresos a una sola tinta en negra, Impresos a Ripoll, a la impremta Santa Maria l’any 1961. Hi consta que el tiratge va se destinat als “Amics dels Goigs”. El document inclou a la centre de la part superior la imatge de la Mare de Déu i a sota el títol del goig; a continuació la lletra, i a sota la música, a la part inferior l’Oremus. La lletra és de Sebastià Sanz i la Música de Mn. Enric Bonada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al document es concreta que és amb llicència eclesiàstica de l’excel·lentíssim Bisbe de Vic, Dr. Ramon Masnou i Boixeda, el 28 de setembre de 1960, tot concedint indulgència als fidels que cantessin o resessin els goigs (VIÑETA, 2002: 111-113).</span></span></span></span></p> | 08131-79 | A l’església de la Farga de Bebié i a l’església parroquial. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs es cantaven al menys durant la celebració de la Festa Major de la colònia de la Farga de Bebié, coincidint amb la Missa major el dia de la festivitat de la patrona, el 16 de juliol. Els darrers anys sempre que s’ha pogut fer missa a l’església s’ha fet cantada de goigs. Darrerament, sembla que també a l’església parroquial de Santa Maria de Montesquiu coincidint amb la data de la festa de la Mare de Déu del Carme i l’homenatge a la gent gran.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1311195,2.2039921 | 434212 | 4664641 | 08131 | Montesquiu | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||
94722 | Goigs Verge Immaculada de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-verge-immaculada-de-montesquiu | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs a la Verge Immaculada Patrona de la parròquia de Montesquiu, del Bisbat de Vic, utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a aquesta Mare de Déu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El document consultat és de Lletra i música de Mn. Adjutori Vilalta. Impresos a una sola tinta en blau, sense que hi consti el taller ni la data. El document inclou a la part superior a un costat, el títol del goig amb la imatge de la Mare de Déu al centre; la lletra en dues columnes i, a la part inferior, la partitura de la música del goig; el document es mostra decorat amb un emmarcament d'una garlanda amb espigues. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-78 | A l’església parroquial. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs es canten al menys durant la celebració de la Festa Major, coincidint amb la Missa major el dia de la festivitat de la patrona, el 8 de desembre, la Immaculada Concepció. Actualment la Verge que hi ha presidint l’altar és la Verge Assumpta que es celebra al 15 d’agost.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al llarg de l’any coincidint amb altres diades assenyalades s’han cantat els goigs en honor a la Verge.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1091525,2.2093938 | 434635 | 4662198 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||||||
94718 | Quadern 'Recuerdos de mis excursiones en montaña' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadern-recuerdos-de-mis-excursiones-en-montana | <p><span><span><span><span lang='CA'>-s/n (2003): <em>(Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915.</em> Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals, Parc del Castell de Montesquiu (Catàleg de l’exposició).</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona custodia un dietari o queden d’Emili Juncadella, darrer propietari del Castell de Montesquiu. Es considera un document singular i d’interès, per la narració de les excursions i també perquè està </span><span lang='CA'>escrit a mà pel propi Emili Juncadella. El titulà <em>Recuerdos de mis excursiones en montaña</em>. En el quadern recull i narra minuciosament un total de 20 excursions que va fer entre 1908 i 1913. El document consta de </span><span lang='CA'><span><span><span><span>cent vint-i-vuit pàgines amb lletra anglesa, que ens permet apropar-nos a una manera molt determinada de practicar i comprendre l'excursionisme, ben allunyada de l'actual. Ens permet copsar el mon dels guies de muntanya de l’època, al transport dels estris,.. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Entre altres, el quadern inclou excursions als Pirineus, passejades pel Montseny, la pujada a Núria des de Ribes de Freser, excursions per la Vall d’Aran, ascensos als Encantats, Gavarnie, Sacroux, Gours-Blancs, Aneto, Crabioules,Puy-Lané, Cregüeña, Maladeta, Els Encantats, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El llibre no ha sigut publicat, però hi ha un fulletó editat per la Diputació de Barcelona amb motiu d’una exposició sobre la passió excursionista d’aquest personatge amb fotografies fetes per ell mateix. Aquest fulletó es titula <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915</em> i recull alguns dels textos de l’esmentat quadern. El títol de l’exposició, actualment permanent a una de les dependències del castell, fa referència a una </span><span lang='CA'><span><span><span><span>exclamació en llatí,</span></span></span></span></span><span lang='CA'> les que </span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella</span></span></span></span></span><span lang='CA'> comença el quadern.</span></span></span></span></p> | 08131-74 | Arxiu General de la Diputació de Barcelona, C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella (1885-1936) va ser un personatge de la burgesia catalana que fou darrer propietari del Castell de Montesquiu, fou conegut per les facetes d’enginyer industrial, empresari, polític,.. també fou un apassionat de l’aventura, els viatges i la fotografia, origen d’aquesta col·lecció. Va visitar països com Àsia meridional i Àfrica, però també va ser un gran pirineista, amb ascensions als Pirineus catalans i aragonesos, als Pics d’Europa, especialment entre els anys 1910 i 1927.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132524,2.2120381 | 434859 | 4662651 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94718-p8250042.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La col·lecció de fotografies estereoscòpiques d’Emili Juncadella constitueixen un fons gràfic molt important, que acompanyat del quadern esdevé un complement i document històric destacable, de la passió muntanyenca i viatgera del Sr. Juncadella, un reflex d’unes passions que només podia permetre’s determinades persones de la burgesia del principis de segle XX. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
93651 | Escultures d'Enric Pla Monferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultures-denric-pla-monferrer | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2016): Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu. Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural. </span></span></span></span>Inèdit.</p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’exterior del castell de Montesquiu, als jardins, hi ha tres escultures obra de l’Enric Pla Montferrer. Aquestes estan cedides en dipòsit al castell pel mateix artista.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’obra anomenada “A poètica 1995 – 2005”, de l’any 1999, és una escultura en acer patinable (o Corten) tallat,, que representa una “a” amb una llarga cua, en la que hi ha gravats uns versos de Miquel Martí i Pol. L’autor cerca reivindicar el treball, manual i intel·lectual, i també al poeta osonenc, amb una mena d’homenatge (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ). Els versos que hi ha gravats són un fragment del poema <em>A manera de J. V. Foix</em>, publicat al recull <em>La fàbrica</em> de Miquel Martí i Pol. L’escultura “A poètica” està ubicada a la part posterior de la Masoveria del Castell. Aquesta obra està situada al costat de la Masoveria del Castell, a tocar de la façana posterior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una altra peça la trobem a la banda sud, està configurada amb un bloc rectangular de ciment amb una peça metàl·lica representant unes banyes de brau, fetes en acer de tipus Corten; aquestes banyes estan col·locades a un dels extrems superiors. Aqueta peça està situada al davant de la Masoveria del Castell.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'altra obra és una escultura formada per tres cubs metàl·lics pintats de vermell distribuïts en una zona d'arbres, a una distància aproximada d'uns 20 metres, en un pla del jardí.</p> | 08131-53 | Al Castell de Montesquiu, a l’espai exterior immediat que envolta el castell i la Masoveria del Castell. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Enric Pla i Montferrer va néixer a Llucà (Osona) l’any 1969. Va cursar estudis artístics a l’Escola de Belles Arts de Vic, amb els s’especialitzà amb la forja. Estudià amb Josep Plandiura al Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor. Té una llarga carrera en la vessant més tradicional de la forja, combinada amb la part més artística de tractament escultòric, vessant que reivindica com un art de ple dret. La Generalitat de Catalunya li atorgà el títol oficial de Mestre forjador l’any 2009, des de l’any 2000 té un taller a Alpens. De la seva trajectòria, també es pot destacar que compta amb diverses escultures en espais públics, també ha col·laborat en la restauració d’obres modernistes de Puig i Cadafalch o la participació en la construcció de la Sagrada Família (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 2006 va fer una exposició monogràfica al Parc del Castell de Montesquiu que volia mostrar la seva trajectòria. Un cop finalitzada, les tres obres del tercer apartat de l’exposició, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona, on les trobem avui dia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1137023,2.2129478 | 434934 | 4662700 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300147.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Enric Pla i Montferrer | Situat davant de l’accés al castell, és representa El sistema solar, un conjunt format per nou peces, cadascuna és una peça vertical de planxa metàl·lica que conté la representació de cadascun dels planetes i una amb el Sol, obra del mateix autor. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
94698 | Col·lecció El sistema solar d'Enric Pla Montferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-el-sistema-solar-denric-pla-montferrer | <p><span><span><span><a href='https://www.diba.cat/web/fons-art/-/6028-enric-pla'>https://www.diba.cat/web/fons-art/-/6028-enric-pla</a> </span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='http://www.montferrer.cat/'><span><span><span><span>http://www.montferrer.cat/</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html'><span><span><span><span>http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/els-jardins-del-castell-de-montesquiu-acullen-la-representacio-del-sistema-solar-a-escala'><span><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/els-jardins-del-castell-de-montesquiu-acullen-la-representacio-del-sistema-solar-a-escala</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><a href='http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html'>http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’exterior del castell de Montesquiu, als jardins, hi ha diverses escultures obra de l’Enric Pla Montferrer. Entre aquestes, hi ha un conjunt de nou peces anomenat “Representació del sistema solar a escala” a manera d’exposició. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Consta de vuit planxes verticals, cadascuna amb un rectangle foradat on hi ha col·locada la representació de cada planeta i el Sol a escala. Cada peça inclou a la planxa unes dades bàsiques: el nom, la distància al Sol, el radi mitjà, la massa i la inclinació de l’eix de rotació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció permet copsar i comprendre les diferents grandàries dels planetes, entendre la magnitud de l’Univers. El conjunt és com una maqueta del sistema solar, amb el Sol i els planetes reduïts a 550 milions de vegades més petits.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-54 | Al Castell de Montesquiu, a l’espai exterior immediat que envolta el castell, davant la façana de llevant. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Enric Pla i Montferrer va néixer a Llucà (Osona) l’any 1969. Va cursar estudis artístics a l’Escola de Belles Arts de Vic, amb els s’especialitzà amb la forja. Estudià amb Josep Plandiura al Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor. Té una llarga carrera en la vessant més tradicional de la forja, combinada amb la part més artística de tractament escultòric, vessant que reivindica com un art de ple dret. La Generalitat de Catalunya li atorgà el títol oficial de Mestre forjador l’any 2009, des de l’any 2000 té un taller a Alpens. De la seva trajectòria, també es pot destacar que compta amb diverses escultures en espais públics, també ha col·laborat en la restauració d’obres modernistes de Puig i Cadafalch o la participació en la construcció de la Sagrada Família (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 2006 va fer una exposició monogràfica al Parc del Castell de Montesquiu que volia mostrar la seva trajectòria. Un cop finalitzada, les tres obres del tercer apartat de l’exposició, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona, on les trobem avui dia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1129883,2.2123095 | 434881 | 4662622 | 2012 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300279.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
94711 | Escut del castell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). </span></span></span></span>Inèdit.</p> | XVII | L'estat en general és bo, tot i que les inclemències meteorològiques han anat degradant algunes parts. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental, en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, de color ocre clar, la peça està encastada a la dovella central de l’arc de mig punt de la portalada adovellada d’accés principal al castell. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La peça mostra un escut central suportat per uns bessons amb túnica, un a cada costat. La imatge que sostenen les figures humanes és un castell de tres torres amb merlets, amb la del mig més gran i més alta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-67 | A la portalada d’accés a l’interior del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es creu que pot ser de l’època medieval o moderna, probablement del segle XVII en època de Lluís Descatllar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132627,2.2119019 | 434847 | 4662652 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300363.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | BCIN | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que pot conservar restes de policromia. | 94|85 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
94737 | Col·lecció d'objectes del CDRM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-cdrm | XIX-XX | Alguns objectes requeririen una actuació per assegurar-ne la seva conservació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció està ubicada a la planta primera del Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu, es tracta d’un conjunt divers, amb objectes de caire etnològic: una massa de fusta, una falç, un projectil de la Guerra Civil,... amb algun moble, com uns escriptoris. I també algunes peces artístiques, entre les quals un quadre de Domènec Soler Gili d’un retrat de Josep Genollà i un Tapis de Garcia Barrios. La col·lecció resta pendent de classificar i documentar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-93 | A l'edifici de l'antic Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció d’objectes, junt amb l’arxiu de documents, cartells, programes, imatges, etc. es va anar formant per iniciativa del grup de persones que estaven al capdavant del Centre de Recerca i Documentació de Montesquiu. El conjunt es va anar nodrint a partir de la crida feta a la població, i gràcies a la col·laboració de molta gent es va poder anar aplegant aquesta mostra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1097580,2.2099812 | 434685 | 4662265 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||
94712 | Escut del castell 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> | XVIII | L’escut ha perdut algunes parts, especialment detalls del relleu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental força elaborat, està esculpit en baix relleu i amb inscripció gravada un gran bloc de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El relleu mostra un escut amb corona de marquès, compta amb una brodadura llisa que rodeja l’escut, és dividit en dos flancs; dins cada flanc, al costat esquerra, un lleó, i al costat dret, una torra. A la part inferior hi ha una medalla i una inscripció, entre altres elements decoratius que custodien l’escut. La inscripció es pot llegir: “El excelentísimo señor conde de Santa Coloma y de Cifuentes, Marqués de Besora & (...) & C día 20 de Abril de 1790”.</span></span></span></span></span></p> | 08131-68 | A l’interior de la planta baixa del Castell de Montesquiu, al costat mateix de la portalada d’accés. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cronologia que indica l’escut, 1790, ens situa al llinatge dels Descatllar, a l’època de Gaietà. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132780,2.2119135 | 434848 | 4662654 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300285.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
94717 | Fons del Castell de Montesquiu a l'Arxiu Comarcal del Ripollès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-castell-de-montesquiu-a-larxiu-comarcal-del-ripolles | <p>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS (1989, juny): Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu- Revista</p> | XI-XIX | Alguns documents presenten alguna patologia. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu Comarcal del Ripollès custodia documentació del Castell de Montesquiu, concretament en l’apartat de fons patrimonials hi ha el Fons Castell de Montesquiu, 1075-s.XX. Així, aquest important fons per la història del Castell i per extensió del municipi de Montesquiu, té documentació que remunta al darrer quarts de segle XI. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A grans línies, al fons hi ha documentació en paper de administrativa de Mercè Juncadella (correspondència, contribucions, assegurances, documentació de cases de la propietat, els boscos, el salt d’aigua, altres edificis situats fora del municipi, entre molts d’altres). Documents del castell i de la família Descatllar a partir de 1503. Documentació relativa a esglésies del castell, del poble de Sant Quirze de Besora i de Montesquiu, així com de l’església de Montesquiu, documentació de la propietat de Saderra, Besora, el testament de Joan Figuera de 1672, processos judicials de diferents segles, dietaris de la Mercè Juncadella, documents de l’època de la família Safont, entre molts d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El fons compta amb un volum important de pergamins, un total de 639. Aquests estan classificats sota la denominació de Besora (1075-1844) i constitueixen el gruix més important, també Sora (1175-1832), Montesquiu (1302-1829), Catllar (1182-s. XV), Saderra ( 1235-s.XVII), entre altres corresponents a esglésies o altres temàtiques. </span></span></span></span></span></span></p> | 08131-73 | Arxiu Comarcal del Ripollès, C/ Raval de l'Hospital 2 - 17500 Ripoll (Ripollès) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI) forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, des de la seva inauguració l’any 2001. Està situat al que havia estat originàriament l’hospital de Ripoll, la primera notícia d’aquell edifici data del 1573, quan per iniciativa de l’abat del monestir de Ripoll i amb aportacions de la població, es va construir l’edifici emplaçat llavors, a la vora del camí ral. Fins als anys 80 del segle XX va anar tenint funcions, la darrera etapa com a residència geriàtrica fins als anys 80 del segle XX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Posteriorment es reformaria totalment per adaptar-lo i condicionar-lo als usos actuals, dotant-lo de totes les sales i espais necessaris. Compta amb</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> prop de 5000 metres lineals per dipositar-hi documents, dels quals poc més de 1000 estan ocupats pels diversos fons ingressats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132423,2.2120195 | 434857 | 4662650 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Regular | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona i a les oficines del Parc del Castell de Montesquiu, disposen d’una còpia digitalitzada de la documentació medieval. Resta pendent de fer una còpia digitalitzada de la documentació del segle XIX-XX, corresponent a l’arxiu dels Juncadella. | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
94714 | Fons de l'Arxiu municipal de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-montesquiu | XX | <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu municipal de Montesquiu es conserva a l'edifici de l'Ajuntament, en un dipòsits situat a la planta primera. Consta de 130 metres lineals amb 3.923 unitats de descripció en caixes de documentació classificades per diferents temes, la majoria daten des de la creació del municipi l’any 1934 fins a l'actualitat. Compta amb alguna documentació anterior, molt poca, que es remunta fins al 1921. El gran gruix dels fons documentals que conté són documentació básica i propia de l’administració local, també de la Societat d’Habitatge de Montesquiu (1994 – 2009, 1,03 m.)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu està organitzat per temes segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya: 1. Acció i òrgans de govern, 2. Organització i gestió administrativa, 3. Personal, 4. Patrimoni, 5. Recursos econòmics i financers, 6. Urbanisme, obres i mobilitat, 7. Sostenibilitat i medi ambient, 8. Ordenació i promoció de l'activitat econòmica, 9. Població i eleccions, 10. Serveis culturals, de l'esport i el lleure, 11. Serveis per a l'educació, 12. Serveis per al benestar i la salut, i 13. Seguretat i protecció de la ciutadania. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més del fons del propi Ajuntament, l'Arxiu compta amb fons públics no municipals, concretament del Jutjat de Pau de Montesquiu (0,34 m.) i també, fons privats corresponents a la Delegació Local de FET y de las JONS (0,10 m.).</span></span></span></span></span></span></p> | 08131-70 | A la planta primera de l’edifici de l’Ajuntament de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>No consten actuacions arxivístiques específiques ni es coneixen instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que va realitzar l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el febrer i el maig de 1998. Des de l’any 2006 l’Ajuntament de Montesquiu està adherit al conveni del Programa de Manteniment de l’Arxiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La documentació municipal corresponent a Montesquiu d’abans de la creació del Municipi és al fons de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, municipi al qual pertanyia fins la seva independència.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1100408,2.2096802 | 434660 | 4662296 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94714-p2070077.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’arxiu municipal resta pendent d’acollir el fons anomenat del Centre de Documentació i Recerca Històrica de Montesquiu, que durant temps s’ha conegut també com a Arxiu Històric de Montesquiu. Compta amb una destacada col·lecció d’imatges, sobretot còpies de particulars arran d’una crida feta per l’entitat, també programes de festes del poble, entre altra documentació, i algunes publicacions. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
93462 | Rodes de molí de Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rodes-de-moli-de-cal-moliner | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PAYÀS I BLASI, M.Àngels Payàs (s/d): La Farga de Bebié, un model de colònia tèxtil”, a Taleia. Ripoll. [Consultat en línia: 1/10/2022]</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal de l’edifici conegut amb el nom de Cal Moliner, situat a la Carretera de Ribes, hi ha dues rodes de molí encastades a la façana, integrades en el mur de l’edifici de manera ornamental. Les peces estan posades al nivell de la planta baixa, una a cada banda de la porta principal d’accés.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La del costat dret mirant la façana és de pedra de tipus conglomerat, d’una sola peça. La roda que hi ha al costat esquerre, és de pedra de calcària, tipus travertí, és de diferents peces unides i conserva el cèrcol metàl·lic del contorn. Ambdues peces se’ls hi va col·locar una argolla al centre. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-30 | Carretera de Ribes, 44. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquestes peces es troben ubicades en un edifici bastit al segle XIX, concretament al 1896 segons consta a la llinda de la porta d’entrada a la casa. L’edifici és conegut com Cal Moliner, remetent a l’ofici del propietari de la casa, Joan Tubau i Vilageliu, en el moment de la seva construcció. Consta que va ser moliner del molí de Rocafiguera i molí de la Farga Vella, on es va instal·lar la fàbrica de la Farga de Bebié. La finca del molí es va vendre a Edmond Bebié, fundador de la fàbrica, entorn a 1865. De fet, la darrera matrícula industrial del molí de Rocafiguera és de l’any 1894. Consta que les rodes provenien del molí de Rocafiguera (PAYÀS, S/D: 10). </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1112384,2.2072794 | 434463 | 4662431 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93462-p8260484.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93462-p8260490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93462-p8260495.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
94792 | Camí del Castell de Montesquiu al Castell de Besora i Santa Maria de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-i-santa-maria-de-besora | <p><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/'><span><span><span>https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-montesquiu-santa-maria-de-besora-ges-bisaura-11938635'><span><span><span>https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-montesquiu-santa-maria-de-besora-ges-bisaura-11938635</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats'><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats</span></span></span></a></span></span></span></p> <p> </p> | XII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí antic que comunica el Castell de Montesquiu i Santa Maria de Besora, passant pel Castell de Besora. Actualment senyalitzat com a GR 151 (part de l’etapa 13) i SL-C-129. Actualment el camí compta amb una part del recorregut que és pista asfaltada i la resta, pista de terra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El tram d’aquest antic camí que discorre pel terme municipal de Montesquiu, va des del Castell de Montesquiu seguint la pista asfaltada que surt del mateix pàrquing fins a passar al costat de la Font del Castell Xic, on continuem per la pista fins una bassa d’aigua (la Casa Nova del Castell queda sota del camí). Just després de la bassa, hi ha una bifurcació, seguim pel camí principal, el de la dreta (el trencall de l’esquerra és per on es pot tornar si es vol fer la ruta circular senyalitzada com a SL-C-129). Seguirem el camí principal, que aviat deixa el terme municipal de Montesquiu per entrar al de Sant Quirze de Besora i més endavant a Santa Maria de Besora, passa pel Pla del Revell fins a continuar cap al poble de Santa Maria de Besora. Poc abans d’arribar-hi hi ha un turó al sud del camí on es localitzen les restes del Castell de Besora, per pujar-hi cal seguir les indicacions del sender local SL-C-129. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El camí de comunicació entre el Castell de Montesquiu i la població de Santa Maria de Besora compta amb altres variants dins el Parc del Castell de Montesquiu. De fet, si es segueix la ruta circular indicada anteriorment, SL-C-129, es pot tornar de Santa Maria al Castell de Montesquiu pel camí que passa per l’Obaga del Pla del Revell.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els camins tradicionals habitualment compten amb camins que enllacen aquest camí principal amb les masies de la zona, o per connectar vers altres direccions o poblacions, n’és un exemple el camí de la Solana que a la seva vegada també permet connectar amb la masia de les Planeses, i continuar cap a l’ermita de Sant Moí (seguint les indicacions del PR-C- 214 o SL-C-130)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>D’altra banda, el GR 151 o Camí Oliba, té continuïtat des del pàrquing del castell vers el nord, seguint la senyalització del GR i les del SL-C-130 que discorre pel camí que va més o menys paral·lel al riu, passant pel pont de la Font Codineta cap a la Font de les Planeses i continuar fins la Farga de Bebié, per seguir fora del municipi cap a Ripoll.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-108 | Al Parc del Castell de Montesquiu, creua part del territori del parc d’est a oest aproximadament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí que comunicava els Castells de Montesquiu i el Castell de Besora, actualment en runes, i documentat des del segle IX, i fins la població de Santa Maria de Besora, constituint un camí històric originari almenys d’època medieval. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest camí tradicional coincideix amb un tram del GR 151, el Camí Oliba. Es tracta d’un sender homologat de Gran Recorregut que discorre per les comarques del Bages, Osona i el Ripollès, comunicant Montserrat i els Pirineus, tot passant per poblacions com Manresa, Vic, Ripoll o Sant Joan de les Abadesses. Permet descobrir monuments emblemàtics de l’art romànic català i gaudir de paisatges de gran valor de mitja muntanya. El nom del GR s’inspira en els orígens de Catalunya, quan personatges com el bisbe i abat Oliba van repoblar i cristianitzar aquestes terres, amb esglésies i monestirs. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1145878,2.2152482 | 435125 | 4662797 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94792-p7300240.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment forma part d’una ruta senyalitzada que es pot fer circular seguint altres camins. L’etapa 13 de GR 151, dins el terme de Montesquiu, és un tram més aviat curt, de no gaire dificultat i amb algun desnivell. Aquesta etapa comunica La Farga de Bebié amb Santa Maria de Besora, passant pel Castell de Montesquiu. Així, una part d’aquesta etapa, passa pel camí tradicional que comunicava els dos castells, Montesquiu i Besora passant pel Pla del Revell. | 94|98 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
94700 | La Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova-3 | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La fàbrica nova té una façana d'estil monumental. Les portes i el finestral de la planta baixa són coronats per un fris que sosté grans finestrals d'arc de mig punt del pis superiors. El cos central destaca per la inscripció de l'empresa 'Edmond Bebié S.A.' i pel coronament a tall de frontó semicircular.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La façana és de la fàbrica nova és orientada vers el nord-oest. A la planta baixa trobem grans finestrals de forma rectangular, aquests tenen un guardapols de línies rectes sobre mènsules. Damunt de cada finestral, a nivell de planta segona, es desenvolupen altres finestres, en aquest cas, acabades en arc de mig punt. Al mig de la façana hi ha una petita porta d’accés a l’interior. A cada extrem lateral de la façana principal trobem, a la planta baixa, una gran obertura amb porta de tipus garatge per l’accés de camions, i damunt, una obertura que trenca la línia de la resta de finestrals de la planta superior, en aquest cas, és rectangular i obra a un balcó de voladís amb barana d’obra o pedra, sobre mènsules. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la part superior del frontis hi ha un voladís que ocupa tota l’amplada de la façana. Clou el conjunt un frontó, disposat a la part central, acabat amb un arc mixtilini al centre del qual hi ha una creu blanca dins sobre un fons vermell recordant la bandera suïssa, i a la part baixa del frontó, la inscripció “HILADOS EDMUNOD BEBIÉ S.A. TORCIDOS”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Darrera aquesta façana hi ha unes grans naus fabrils, a l’extrem de ponent hi ha unes quantes construccions que van acollir dependències per a usos diversos, des de l’oratori religiós (abans de que es construís l’església), espais destinats a aules, un economat, uns habitatges, el club d’hoquei amb espai de bar amb billar, sala de televisió, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-56 | A la part nord del terme municipal, a la Farga de Bebié, al meandre que forma el riu en aquest extrem. Quedant emplaçada al marge esquerre del riu Ter. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 1865 Edmond Bebié va comprar la finca del molí de Rocafiguera, també anomenat la Farga Vella, terres que amb els anys va anar ampliant. De seguida va començar les obres de la fàbrica i la colònia, al 1899 es va posar en funcionament la fàbrica tèxtil destinada a filats de cotó. Les instal·lacions fabrils es van ampliar el 1917 amb aquesta segona fàbrica, anomenada la fàbrica nova.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquestes dependències de la fàbrica es van destinar sobretot a la part d’acabat i retorts del fil; les primeres fases es feien a la fàbrica vella, el material es passava a través d’una passarel·la sobre el riu Ter a aquesta fàbrica, on s’acabava el procés i finalment es preparava per al seu transport. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2008 finalitzava l’activitat productiva de la fàbrica. Actualment gran part de les construccions estan sense ús i en procés d’abandonament, excepte alguns habitatges i les centrals hidroelèctriques que es troben en ple funcionament, produint energia elèctrica.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 42.1306167,2.2054943 | 434335 | 4664584 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94700-pa100706.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
94793 | Camí del Castell de Montesquiu a Sant Moí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-montesquiu-a-sant-moi | <p><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/etapa/sl-c-130/'><span><span><span>https://senders.feec.cat/etapa/sl-c-130/</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/'>https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/</a></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats'><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats</span></span></span></a></span></span></span></p> | XII-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí tradicional que comunica el Castell de Montesquiu i Sant Moí al municipi de Santa Maria de Besora. Actualment aquest camí està senyalitzat com a sender local circular SL-C-130, amb un recorregut de sud a nord i al contrari, de tornada al Castell. Des del Castell de Montesquiu es dirigeix a l’antic mas la Solana, per continuar en sentit nord, vers la masia de les Planeses. Segueix per un corriol que baixa fins a creuar el torrent de les Dous, deixant el terme municipal de Montesquiu per entrar a Santa Maria de Besora. Continua fins a arribar a la pista que porta als Bufadors, es segueix aquesta pista per l’esquerra fins a arribar a l’ermita de Sant Moí. De tornada el camí segueix fins a baixar cap a creuar el Ter a la Farga de Bebié, on enllacem amb el GR 151. Aquest ens torna a portar a entrar a Montesquiu tornant a creuar el Ter per continuar pel camí que es dirigeix al Castell passant per la Fàbrica Nova de la Farge de Bebié, el barri del Solei, i continuant cap a la font de les Planeses i més endavant el pont i la font Codineta, i al cap de poc s’arriba de nou al Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El camí passa per paisatges sobretot de bosc, creuant majoritàriament zones obagues, però també per camps de conreu a banda i banda, al costat de les Planeses; es creua algun pont i cursos fluvials. També es gaudeix d’elements de patrimoni cultural de períodes molt diversos, des de l’església de Sant Moí de finals del segle X, amb un estil preromànic o romànic primitiu, fins a patrimoni industrial a la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-109 | Al Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta d’un camí que comunicava d’una banda el Castell de Montesquiu amb Sant Moí, podent ser d’origen medieval. També en època moderna i contemporània aquest camí era emprat per les famílies que vivien a les masies del voltant del castell per anar a l’església de Sant Moí i també com a camí que permetia enllaçar cap al nord amb Ripoll i altres poblacions. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Al llarg del segle XX, la ruta que discorre més a prop del riu Ter i de la via del tren, era el camí emprat per la gent del nucli de Montesquiu, per anar a l’ermita de Sant Moí en motiu d’aplecs, però també per anar a la Font de les Planeses per fer-hi alguna fontada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1219729,2.2112346 | 434801 | 4663620 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-pa100513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-pa100532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300097.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-08-06 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
93459 | Llinda Travessera de l'Església, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-travessera-de-lesglesia-10 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Llinda conservada en una casa entre mitgeres del carrer Travessera de l’Església. Es tracta d’una llinda monolítica de forma rectangular, que es troba sobre una finestra de la planta baixa. A la part central té esculpit en baix relleu una mena d’escut ovalat, a l’interior hi ha gravat el monograma de Jesucrist “IHS”, coronat amb una creu llatina com a símbol del Calvari. A un costat de l’escut hi ha el nom JOSEP RIBAS i a l’altre, SASTRA i la data 1690.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici compta amb una porta d’accés emmarcada amb carreus ben tallats i buixardats que semblen reutilitzats. De fet, l’edifici presenta unes característiques i té una aparença que fa pensar que els números 10, 12 i 14 podrien haver estat un mateix edifici que es transformar i dividir.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-28 | Travessera de l'Església, 10. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La construcció d'aquesta casa coincideix amb l’època de formació del nucli que acabaria originant el poble de Montesquiu, tot i que el creixement i la configuració urbanística dels primers carrers es va donar especialment a partir del segle XVIII, coincidint amb una època de creixement generalitzat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1087646,2.2093686 | 434633 | 4662154 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93459-p8260254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93459-p8260259.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93459-p8260261.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
94744 | Llinda Travessera de l'Església, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-travessera-de-lesglesia-6 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | Presenta la superfície una mica degradada. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Llinda situada al primer pis de la façana principal de la casa número 6 de la Travessera de l’Església. Es tracta d’una llinda plana monolítica, de forma rectangular, amb els angles interiors treballats amb una línia fina que perfi</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>la l’angle a manera de motllura. La peça es mostra ben tallada i amb acabat polit, tot i que la part on hi ha la inscripció gravada està degradada i no facilita una bona comprensió del contingut. La inscripció de la part superior no es llegeix bé del tot, podria ser el nom del propietari, i a sota, hi consta “paraire” i la data 1693 o 1698.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda està suportada damunt carreus de pedra amb el mateix treball i amb la superfície polida ben conservada. Té ampit de pedra amb una base amb motllura molt simple.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-100 | Travessera de l'Església, 6. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La façana principal de l’edifici on hi ha aquesta llinda mostra una estructura i tipologia d’obertures que dóna testimoni de la transformació d’aquest edifici, originari del segle XVII (tal i com s’indica a la llinda) però reformat contemporàniament, atorgant-li la configuració i acabats que veiem avui. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici es situa en un carrer de traçat antic, testimoniat per l’existència d’alguns edificis del segle XVII i XVIII.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1088850,2.2093018 | 434628 | 4662168 | 1693 o 1698 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94744-p8260241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94744-p8260243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94744-p8260238.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la façana de l’edifici hi podem veure un altra llinda d’interès, també a la planta pis, però a l’extrem contrari, els carreus són d’acabat polit i regular i al centre de la llinda hi ha un rebaix al mig del qual sobresurt un relleu amb una forma circular.L’edifici és de planta rectangular, de planta baixa, pis i sota coberta, amb teulada a dos vessants i carener paral·lel a l’eix del carrer. La superfície de les parets és arrebossat i pintat. A més de les obertures descrites, al darrer nivell hi ha dues finestres amb ampit de pedra sense més elements visibles a destacar. La resta d’obertures són senzilles. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
94743 | Edifici Camí Ral 10 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-cami-ral-10-i-12 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici doble corresponent als números 10 i 12 del Carrer Camí Ral, ambdós mostren una composició i acabats que semblarien respondre a la possibilitat que haguessin format una unitat, un únic edifici. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La planta d’ambdós edificis junts és allargada, consta de planta baixa, planta pis i planta sota coberta, té teulada de teula àrab a dues aigües i carener paral·lel a l’eix del carrer. Destaca la composició i treball de les obertures de planta baixa i planta pis; amb portes i finestres de llindes planes monolítiques sobre muntants de carreus de pedra, tot ben tallat, polit i treballat als angles interiors amb motllures i ornamentacions a llindes, sobretot de la planta primera. Les dues finestres de l’extrem més nord, tant a planta baixa com a planta pis, són més petites i amb carreus més senzills. El segon eix vertical d’obertures pel costat nord, és on hi ha les dues peces remarcables; a planta baixa correspon a una de les portes d’accés i semblaria la porta originària, i a sobre, una obertura que dóna a un balcó de voladís de rajola sobre perfils metàl·lics i tirants corbats. La llinda d’aquest balcó té una motllura en relleu mixtilini que dibuixa una mena de frontó a l’interior del qual hi ha gravada la data 1771 i una creu enmig. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A les altres tres línies verticals d’obertures, s’hi observa un mateix tractament similar a cada planta, a la baixa amb un gran carreu per llinda (amb la superfície molt laminada a les tres, i amb restes de relleu en una d’elles). A la planta pis, totes tenen ampit motllurat i les llindes mostren un rebaix amb una format triangular graonada i al mig una creu patent en relleu. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les obertures de la planta sota coberta són ben diferents, més senzilles. La façana mostra un sòcol de pedres de riu i la resta de la superfície arrebossada i amb acabat pintat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-99 | Carrer Camí Ral, 10 i 12 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda indica una data del segle XVIII, un període de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat i que a Montesquiu es testimonia amb diversos exemples d’edificis d’aquesta època. De fet, als carrers del nucli antic es poden observar diferents llindes de cronologies d’aquest segle. En aquest vial concretament es considera que la ocupació s’inicia almenys al segle XVI, data en que consta documentada la Ferreria Vella. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest carrer constitueix la fossilització de l’antic traçat del camí en la trama urbana. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1096517,2.2104238 | 434721 | 4662252 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260396.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260411.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
94742 | Llinda de l’edifici del Carrer Plaçola 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ledifici-del-carrer-placola-4 | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Llinda situada al primer pis de la façana principal de la casa número 4 del carrer Plaçola. Es tracta d’una llinda plana monolítica, de forma rectangle, amb els angles interiors treballats al biaix. La peça es mostra ben tallada i amb acabat polit amb buixarda. A la part central hi ha una creu patent sobre una mena base, i a costat i costat, la data 1769 a la part superior, i a sota, LLORENS POUS. La llinda està suportada damunt grans carreus de pedra treballats amb el mateix acabat. L’obertura dóna a un balcó de voladís, amb barana de ferro de barrots senzills i volutes sota el passamà i el sòcol.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-98 | Carrer Plaçola, 4. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda indica una data del segle XVIII, un període de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat i que a Montesquiu es testimonia amb diversos exemples d’edificis d’aquesta època. De fet, als carrers del nucli antic es poden observar diferents llindes de cronologies d’aquest segle.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1103166,2.2093045 | 434629 | 4662328 | 1769 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94742-p8260430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94742-p8260431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94742-p8260429.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La façana principal de l’edifici on hi ha aquesta llinda té una distribució regular d’obertures, dues per planta, disposades alineades, les de planta baixa i planta pis emmarcades amb carreus de pedra tallada i acabat polit. Els murs són de pedra. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
94786 | Edifici Carrer Sant Boi, 17 - 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-boi-17-19 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes pis i una planta sota cober</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>ta. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El ritme de les obertures presenta una marcada simetria, excepte a la planta baixa, adaptada per a usos comercials i amb les portes d’accés a les caixes d’escala; tot i que sense trencar l’eix vertical de les o<span>bertures. Hi ha quatre obertures per planta, a la primera i segona, cascuna obra a balcons amb volada i suportats per mènsules; les baranes són de barrots metàl·lics decorats amb volutes al sòcol i sota el passamà. Al darrer nivell, hi ha finestres geminades de poca alçada flaquejades per unes mènsules que, seguint el disseny de la resta de nivells, en aquest cas suporten la cornisa. El ritme vertical està marcat per unes faixes que emmarquen les obertures i que també trobem a manera de pilastres als extrems de la façana. D’altra banda, el ritme horitzontal </span><span>es remarca </span><span>amb unes faixes horitzontals motllurades, tant a nivell del forjat de cada planta com a la cornisa que corona la façana, en aquest cas més elaborada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les obertures d’accés a les caixes d’escala són de tall rectangular senzill, amb una tarja a sobre, amb reixa metàl·lica; les dels comerços, més amples i reformades a les necessitats de l’establiment.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La superfície es presenta acabada amb un arrebossat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-103 | Carrer Sant Boi, 17 - 19 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici està situat en el principal eix comercial del poble, el qual es va desenvolupar al llarg de les primeres dècades del segle XX i molt actiu durant gran part del segle XX. Coincidint amb una època en que la població havia crescut considerablement, tant urbanísticament com demogràficament. La presència d’importants fàbriques tèxtils al peu del riu Ter va afavorir el creixement i assentament de població, que acudia a treballar a les indústries cosa que també va comportar un augment i diversificació de comerços, per tal d’atendre a totes les necessitats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El carrer on s’ubica l’edifici és de configuració més antiga, segons es testimonia en alguns edificis amb elements arquitectònics anteriors al segle XX, almenys segle XVII i XVIII. A finals del segle XIX i principis del segle XX es degué incrementar l’ocupació de solars disponibles o modificar edificis existents. Aquest edifici correspon a un tipus de disseny que es pot circumscriure a les principis del segle XX, sense que es tingui constància de la data exacta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Un dels establiments que ocupava un dels local de la planta baixa, consta que hi era des del 1917, segons s'indica en el seu rètol (Ca l'Arcís, Carnissers des del 1917). </p> | 42.1094979,2.2091839 | 434618 | 4662237 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260205.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Al mateix carrer hi ha dues altres finques amb un tractament molt similar de les seves façanes, són els números 26 i 29. Ambdues ocupen una parcel·la molt menor, i les seves façanes són més estretes, una amb una sola obertura per planta i l’altra, amb dues obertures, tanmateix hi podem observar un disseny i patró decoratiu que presenta clares similituds. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
94788 | Edifici Carrer Sant Boi, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-boi-31 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes pis i una planta sota cober</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>ta. La teulada és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. El ràfec de la teulada és suportat damunt caps de biga, compta amb travessers de fusta i a sobre rajoles amb decoració geomètrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana compta amb tres obertures per planta, disposades regularment i alineades verticalment. El conjunt mostra una clara homogeneïtzació, excepte a la planta baixa, adaptada per a usos comercials i amb la porta que obra a la caixa d’escala d’accés als pisos. Aquesta porta és de <span>tall rectangular senzill i té una tarja a sobre, amb reixa metàl·lica amb les inicials A. S. I la data 1926; una de les portes dels locals comercials conserva un rètol antic on s’indica “Carniceria”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ala planta primera, trobem dues obertures que donen a un balcó de volada correguda i baranes de ferro; al costat de llevant amb una finestra. Les obertures estan marcades amb una faixa a tot el seu contorn, de la mateixa manera que a la planta baixa. Al pis segon, les tres finestres mostren el mateix disseny, l’obertura acaba en llinda en arc de mig punt. En aquest cas, la faixa del contorn de cada finestra defineix una forma arquitectònica més elaborada, amb unes falses pilastres als laterals de cada finestra, un coronament i un ampit amb un petit graonat. Al nivell sota teulada, hi ha tres obertures en forma de rombe. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana compta amb unes motllures decoratives a manera de cornisa a la línia de cada forjat. El tractament de la superfície de la façana és arrebossat i pintat en coloracions ocres, també compta amb una sanefa esgrafiada sota les motllures horitzontals. </span></span></span></span></span></span></p> | 08131-104 | Carrer Sant Boi, 31 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici està situat en el principal eix comercial del poble, el qual es va desenvolupar al llarg de les primeres dècades del segle XX i molt actiu durant gran part del segle XX. Coincidint amb una època en que la població havia crescut considerablement, tant urbanísticament com demogràficament. La presència d’importants fàbriques tèxtils al peu del riu Ter va afavorir el creixement i assentament de població, que acudia a treballar a les indústries cosa que també va comportar un augment i diversificació de comerços, per tal d’atendre a totes les necessitats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El carrer on s’ubica l’edifici és de configuració més antiga, segons es testimonia en alguns edificis amb elements arquitectònics anteriors al segle XX, almenys segle XVII i XVIII. A finals del segle XIX i principis del segle XX es degué incrementar l’ocupació de solars disponibles o modificar edificis existents.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1092899,2.2085980 | 434570 | 4662214 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260173.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
94789 | Edifici Carretera de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carretera-de-ribes | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici plurifamiliar de pisos situat a la confluència de tres carrers, amb façana a cada vial, la principal afronta a la Carretera de Ribes, mirant a ponent. Es tracta d’un immoble de planta quadrangular, constituït per planta semisoterrània, planta baixa, dues plantes pis i una planta sota coberta o golfes. La coberta és de teula àrab a tres vessants. L’emplaçament de l’immoble en una parcel·la en un indret en desnivell, amb el carrer de l’església que fa pujada des de la part baixa fins la carretera, determina que l’edifici tingui diferents alçades a les seves façanes, així, a la façana del carrer de Núria compta amb una planta més.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les façanes es caracteritzen per la tipologia constructiva, basada en la combinació de murs de pedres de formes i mides irregulars, amb molta presència de còdols de riu, junt amb el maó massís. El maó el trobem emmarcant les obertures, majoritàriament col·locat a plec de llibre a les llindes formants arcs rebaixats i als muntants de les obertures disposats en cadena. També trobem unes faixes de maó col·locades de manera decorativa seguint les línies de forjat del pisos i al ràfec de la coberta, creant un graonat. A la façana principal, a la portalada d’accés a l’interior, al mig de la llinda en arc fet de maons hi ha una dovella de pedra tallada a la clau amb les inicials I.T.N. (?) i la data 1891. La distribució de les obertures d’aquest frontis principal és regular, amb tres eixos verticals disposades una sobre l’altre. Amb l’eix central més destacat, és on hi ha la porta d’entrada i als dos pisos un balcó amb un petit voladís. La resta de balcons són ampitadors, amb baranes de ferro senzilles. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana lateral, al carrer de l’Església, hi destaquen dos nivells de galeries situades al primer i segon pis; són d’arcs rebaixats amb senzilles impostes, tot de maó, recolzats sobre els murs als extrems i pilars entre mig.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-105 | Carretera de Ribes, 24 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici forma part d’una tipologia constructiva habitual de cap a finals del segle XIX i principis del XX, identificat amb un estil d’època industrial, pels materials emprats i per la coincidència cronològica. Un estil constructiu amb materials vistos, sense gaires ornamentacions, del qual en trobem diversos exemples a Montesquiu, similars, més senzills o amb un disseny més elaborat. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La construcció de l’immoble es situa en un període cronològic de creixement urbanístic i demogràfic, afavorit per la millora de les infraestructures que passen pel poble, com és la pròpia carretera, la qual va contribuir a l’edificació de solars que hi afronten. En una època també en que es comencen a instal·lar fàbriques tèxtils al municipi, llavors Sant Quirze de Besora, i al cap de poc també a Montesquiu; indústries situades estratègicament per aprofitar l’aigua del riu Ter per fer funcionar les fàbriques. Situació que comportà una necessitat de nous habitatges per acollir l’augment poblacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1090323,2.2083572 | 434550 | 4662185 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260093.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260077.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
94784 | Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moliner-5 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PAYÀS I BLASI, M.Àngels Payàs (s/d): La Farga de Bebié, un model de colònia tèxtil”, a Taleia. Ripoll. [Consultat en línia: 1/10/2022]</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges situat a la confluència de la Carretera de Ribes amb el Carrer Cal Moliner, la façana principal és la que afronta a la carretera de Ribes, mirant a ponent. Es tracta d’un immoble de planta quadrangular, constituït per planta semisoterrània, planta baixa i dues plantes. La coberta és de teula àrab a quatre vessants, amb un cos que sobresurt a la part central de la teulada, segurament corresponent al badalot d’escala. Aquest volum és cobert també a quatre vessants i coronat amb dos pinacles globulars.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’immoble està ubicat en una parcel·la en desnivell, fet que determina que l’edifici tingui diferents alçades a les seves façanes, així, la façana posterior, la que mira a llevant, compta amb una planta més.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els murs de les façanes estan construïts emprant la combinació de pedra i maó. Els panys de mur són de pedra, amb molta presència de còdols de riu; destaquen dues rodes de molí encastades al mur de la façana principal. També hi ha carreus als angles de la façana posterior. Per contra, les cantoneres de la façana principal són de maó massís. Aquest material el trobem a les obertures de l’edifici excepte a la porta principal, que és de carreus als muntants i llinda plana monolítica (hi consta la data 1896 gravada); la resta d’obertures estan emmarcades amb maó massís, formant les llindes i disposats en cadena als muntants. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal, coincidint amb la línia dels forjats, hi ha una petita cornisa feta amb maó. L’edifici compta amb una cornisa suportada per uns permòdols, tot fet amb maó massís; a sobre hi ha un voladís de factura recent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal les obertures estan distribuïdes regularment, tres per planta i alineades verticalment. A la planta baixa, trobem la porta al centre i finestres a cada costat; a la planta primera obertures formant balcons de voladís amb barana de barrots de ferro amb volutes al sòcol; al darrer nivell, finestres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana posterior la distribució d’obertures és menys regular, si que compta amb tres obertures per planta. A les dues plantes inferiors, són finestres i estan alineades verticalment. A la planta primera, trobem dos balcons i una petita finestreta. Al darrer nivell destaca un balcó corregut de certa llargada al que obren dues de les portes i la finestra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La façana lateral sud té un edifici adossat; mostra algunes obertures que han estat transformades, i compta amb una terrassa al primer pis, i balcons i finestres al segon. A la façana lateral nord hi ha poques obertures i petites.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-102 | Carretera de Ribes, 44. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici és conegut com Cal Moliner, remetent a l’ofici del propietari de la casa, Joan Tubau i Vilageliu, en el moment de la seva construcció, les mateixes inicials que hi ha a la llinda. Es tracta d’un edifici bastit al segle XIX, concretament al 1896 segons consta a la llinda.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>El propietari de l’aquell moment, consta que va ser el darrer moliner del molí de Rocafiguera o de la Farga Vella, on es va instal·lar la fàbrica de la Farga de Bebié. La finca del molí es va vendre a Edmond Bebié, fundador de la fàbrica, entorn a 1865. De fet, la darrera matrícula industrial del molí de Rocafiguera és de l’any 1894. Consta que les rodes provenien del molí de Rocafiguera (PAYÀS, S/D: 10). </span></span></span></span></p> | 42.1112370,2.2073131 | 434466 | 4662431 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260494.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Adossat a la façana lateral sud de Cal Moliner hi ha un edifici, de planta rectangular allargada i teulada a dues vessants; és només de planta baixa a nivell de carretera i conforma dos habitatges. La façana segueix el mateix patró estilístic que l’edifici de Cal Moliner. El terrat de la planta primera de la façana sud de Cal Moliner es desenvolupa a la coberta d’aquest edifici. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml