Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93019 | Masoveria del Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-castell-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ESPADALER I PARCERISAS<span lang='CA'><span><span><span><span> (1989, juny): </span></span></span>Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu</span></span>- Revista</span></span></span><br /> <span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>L’antiga masia coneguda amb el nom de Masoveria del Castell de Montesquiu està ubicada a tocar del mateix castell, a pocs metres al nord-est. A tocar de l’antiga masia també hi trobem la Cabanya del Castell, aquest edifici havia estat un paller del mas i, per tant, del castell, i avui dia reconvertida en sala d’exposicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masoveria conserva l’estructura de l’antiga casa de pagès, tot i que adaptada als actuals usos com a edifici administratiu del Parc del Castell de Montesquiu. La reforma per a aquestes noves funcionalitats ha conservat la seva fisonomia exterior i, fins i tot, interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici de planta rectangular, formada pe planta baixa, planta primera i planta sota coberta o golfes, té teulada a quatre vessants, amb el carener orientat més o menys nord-sud. La façana principal obra cap migdia, on trobem l’accés principal. Al costat de llevant hi ha dos volums afegits, un cos que ocupa tots els nivells d’alçada, a la meitat nord d’aquesta façana i un cos que conforma un porxo a planta baixa i un balcó-terrassa coberta a manera de galeria a nivell de la planta primera. Ambdós, amb coberta a un vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici està bastit amb murs de pedra, en conjunt de tall força irregular, tot i que amb les cantoneres formades per blocs de pedra més ben tallats i amb peces més grans respecte de la resta de material que conformen els murs. La casa està construïda en un terreny en desnivell fet que determina que l’alçada visible de les seves façanes no sigui el mateix, així, la façana lateral oest té un nivell menys. Pel que fa a les obertures, actualment compta amb diferents portes d’accés, a la façana principal, però també dues a la façana posterior i la lateral(??). La porta principal, a la façana sud, és una obertura rectangular de muntants de grans carreus de pedra ben tallada i polida, i llinda de biga de fusta. Per contra a la façana posterior, la nord, hi trobem dues portes d’accés, d’obertura amb llinda d’arc rebaixat fet de lloses posades a ple de llibre. La majoria de finestres són de configuració senzilla, en destaquen les de la façana sud, que majoritàriament són de brancals de pedra també més ben escairada i polida, i en alguns casos també llinda monolítica i/o ampit de pedra, tot i que en algunes és resultat de la reforma recent que regularitza més o menys els acabats de la façana. També a la façana est hi trobem una finestra amb acabats similars als de la façana sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de l’edifici mostren traces d’obertures actualment tapiades, exemple de l’evolució de la seva arquitectura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior, reformat, conserva elements que permeten identificar part de l’antiga distribució, així com observar testimonis arquitectònics del seu passat com a masia.</span></span></span></p> | 08131-2 | Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span>Aquesta antiga casa de pagès, apareix anomenada de diferents maneres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva funció originària era la de masoveria del Castell de Montesquiu, casa que acollia doncs la família de masovers del castell. Sembla que es va bastir a inicis del segle XIX, probablement per i en època de la família Safont de Vic propietària del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També va mantenir aquest ús com a masoveria, mentre el castell estava a mans de la família Juncadella. És en l’època que el castell passa a la Diputació de Barcelona, que es converteix en edifici de serveis i administratiu, primer del Parc Comarcal del Ripollès, i avui en dia del Parc del Castell de Montesquiu. </span></span></span></p> | 42.1136113,2.2126437 | 434909 | 4662690 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En època que l’edifici era d’ús del Parc Comarcal del Ripollès, va ser utilitzat com a biblioteca del parc, amb uns 1500 títol. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||||||
| 94708 | Pont de la Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-fabrica-0 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | No es pot accedir a la passarel·la. Actualment la fàbrica tèxtil no està en funcionament. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una palanca simple, d’estructura metàl·lica suportada en els estreps i un pilar central de formigó armat; té la característica que és tancada, amb parets laterals amb plaques de metacrilat i la coberta de fibrociment. Les mides són entorn a 60 metres de llargada i una amplada interior d’1,5 metres aproximadament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>És un pont d’ús intern, que permetia la comunicació entre els edificis de la fàbrica, pròpiament dels espais d’ús industrial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Tal i com passa amb la colònia la Farga de Bebié, aquesta passarel·la també forma part de dos termes municipals, així, la banda sud correspon a Montesquiu, i la banda nord, a les Llosses.</span></span></span></span></p> | 08131-64 | A la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. Emplaçat comunicant les zones industrials del complex. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edmond Bebié, fundador de la Farga de Bebié, va adquirir les propietats del Molí de Rocafiguera i de la Farga Vella entre els anys 1865 i 1866; de seguida es va iniciar la construcció de la fàbrica i colònia, posant-se en funcionament al 1899. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Sembla que l’origen d’aquests palanca és arran de l’ampliació de la fàbrica de la Farga de Bebié amb la construcció de la Fàbrica Nova, posada en funcionament l’any 1917. El pont unia ambdues fàbriques, i era a través del qual es traspassava el producte manufacturat per a passar les darreres fases del procés abans de donar-lo per acabat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En origen hi havia una passarel·la coberta que es va endur l’aiguat de l’any 1940. Després de la riuada, es va reconstruir amb una palanca simple sense pilars de suport. Entre a finals dels cinquanta del segle XX i principis dels seixanta, es va canviar per l’actual estructura. </span></span></span></span></p> | 42.1300523,2.2066174 | 434428 | 4664520 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La passarel·la, anomenada Pont de la Fàbrica, està a uns 138 metres aigües amunt de la palanca o pont de la Casa, en una zona no accessible i d’ús restringit. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||||||
| 94715 | Fons de l'Arxiu parroquial de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-montesquiu | XIX-XX | El fons es va veure afectat per una plaga de tèrmits que va destruir una part de la documentació. | <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu parroquial de Santa Maria de Montesquiu es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. Compta amb documentació del 1849 al 2004, amb un total de 44 unitat documentals, entre paper, volums i lligalls. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La documentació que conté és des de que l’església de Santa Maria de Montesquiu es va independitzar de la de Sant Quirze de Besora l’any 1878; compta també amb alguna documentació anterior, comptes, testaments,.. També compta amb documentació de l’església de la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></p> | 08131-71 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic, Barcelona | <p><span><span><span>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic compta amb un conjunt documental i bibliogràfic d’interès, tant pel seu volum com pel ventall cronològic que abasta. Està format per la documentació generada per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic durant dotze segles; també té altres fons no eclesiàstics destacats, els quals s’han anat recopilant durant anys i de l’àmbit territorial del bisbat. La Biblioteca Episcopal és reconeguda pel volum i antiguitat dels seus fons, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1973, quan els fons encara estaven a la Rectoria de Montesquiu, sembla que es veié afectat per una plaga de tèrmits </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació va ingressar a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic el 28 i 29 d’abril de 2005, provinent de la parròquia. Consta que malgrat que la parròquia comptava amb llibres independents abans de la independència de la parròquia de Sant Quirze, aquests no s’han conservat.</span></span></span></p> | 42.1091683,2.2093959 | 434636 | 4662200 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La part actual de documentació que està en ús, és a la parròquia. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||||||
| 94716 | Fons de Montesquiu a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montesquiu-a-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'>l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona custodia diversa documentació relacionada amb el Castell de Montesquiu, arran de la donació de la família Juncadella a la institució. Consta que hi ha la següent documentació:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Diari d’Emili Juncadella: Es tracta </span><span lang='CA'>d’un quadern escrit a mà pel propi Emili Juncadella que ell titula <em>Recuerdos de mis excursiones en montaña</em>. En aquest quadern narra 20 excursions que va fer entre 1908 i 1913. El llibre no ha sigut publicat, però sí hi ha un fulletó editat per la Diputació de Barcelona amb motiu d’una exposició sobre la passió excursionista d’aquest personatge amb fotografies fetes per ell mateix. Aquest fulletó es titula <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915</em> i recull alguns dels textos del quadern anomenat anteriorment.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>-</span></span></span></span><span lang='CA'>C</span><span lang='CA'>ol·lecció de 1500 plaques estereoscòpiques fetes pel propi Emili Juncadella, aficionat a la fotografia. Les plaques estan retolades pel propi Juncadella i recullen les imatges que va fer durant les seves excursions al Pirineus i en els seus viatges a l’Àfrica, i altres indrets.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Memòria del treball (2009): Condicionament de la col·lecció de Pergamins del fons patrimonial del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Descripció fitxa NODAC del Fons de Pergamins de l’Arxiu del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> | 08131-72 | Arxiu General de la Diputació de Barcelona. C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | 42.1132715,2.2120375 | 434859 | 4662653 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació ha estat facilitada pel personal de l’Arxiu General de la Diputació. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||||||||
| 94721 | Festa de la Farga Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-farga-bebie | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | Actualment s'ha perdut la festa, únicament es conserva una missa i irregularment. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de la Colònia la Farga de Bebié es celebrava entorn al 16 de juliol, coincidint amb la festivitat de la patrona de l’església de la colònia, la Mare de Déu del Carme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des dels seus inicis es celebraven diversitat d’actes, segons les possibilitats de cada moment, a èpoques amb molt esplendor, amb envelat i guarniments, i assistència de grans orquestres. El programa d’actes comptava a més del ball i concerts, amb activitats per la canalla, la missa amb cantada de goigs,... A mitjans de segle XX es van anar afegint altres actes que van tenir molt èxit, com l’exhibició de patinatge artístic, els castells de focs, alguns anys concursos de sardanes,... Cada any, hi assistien i hi participaven els amos de l’empresa, els quals eren els encarregats d’obrir en ball a la pista. Inicialment era la comissió de festes que s’encarregava de preparar uns actes amb el suport econòmic de l’empresa. Durant els anys noranta del segle XX i posteriors, es va continuar mantenint la festa, a mesura que van anar quedant menys habitants a la colònia els actes es van anar reduint, tot i que va continuar-se celebrant (VIÑETA, 2002: 97-106).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els darrers anys, i sempre que ha estat possible, s’ha procurat mantenir una missa amb cantada de goigs i un dinar de germanor entre antigues persones residents a la colònia.</span></span></span></span></p> | 08131-77 | A la colònia la Farga de Bebié. | <p><span lang='CA'><span><span>El període de màxim esplendor de la festa va ser a mitjans del segle XX i fins als anys 80 de segle XX.</span></span></span></p> | 42.1311245,2.2039773 | 434211 | 4664641 | 08131 | Montesquiu | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||||||
| 94722 | Goigs Verge Immaculada de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-verge-immaculada-de-montesquiu | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs a la Verge Immaculada Patrona de la parròquia de Montesquiu, del Bisbat de Vic, utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a aquesta Mare de Déu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El document consultat és de Lletra i música de Mn. Adjutori Vilalta. Impresos a una sola tinta en blau, sense que hi consti el taller ni la data. El document inclou a la part superior a un costat, el títol del goig amb la imatge de la Mare de Déu al centre; la lletra en dues columnes i, a la part inferior, la partitura de la música del goig; el document es mostra decorat amb un emmarcament d'una garlanda amb espigues. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-78 | A l’església parroquial. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs es canten al menys durant la celebració de la Festa Major, coincidint amb la Missa major el dia de la festivitat de la patrona, el 8 de desembre, la Immaculada Concepció. Actualment la Verge que hi ha presidint l’altar és la Verge Assumpta que es celebra al 15 d’agost.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al llarg de l’any coincidint amb altres diades assenyalades s’han cantat els goigs en honor a la Verge.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1091525,2.2093938 | 434635 | 4662198 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||||||||
| 94723 | Goigs a la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-carme-0 | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | La cantada de goig a Santa Carme es manté molt testimonialment. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs a la Mare de Déu del Carme de la Farga de Bebié, pertanyent a la parròquia de Montesquiu, del Bisbat de Vic, utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a aquesta Mare de Déu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El document consultat és de Lletra i música de Mn. Adjutori Vilalta. Impresos a una sola tinta en negra, Impresos a Ripoll, a la impremta Santa Maria l’any 1961. Hi consta que el tiratge va se destinat als “Amics dels Goigs”. El document inclou a la centre de la part superior la imatge de la Mare de Déu i a sota el títol del goig; a continuació la lletra, i a sota la música, a la part inferior l’Oremus. La lletra és de Sebastià Sanz i la Música de Mn. Enric Bonada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al document es concreta que és amb llicència eclesiàstica de l’excel·lentíssim Bisbe de Vic, Dr. Ramon Masnou i Boixeda, el 28 de setembre de 1960, tot concedint indulgència als fidels que cantessin o resessin els goigs (VIÑETA, 2002: 111-113).</span></span></span></span></p> | 08131-79 | A l’església de la Farga de Bebié i a l’església parroquial. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs es cantaven al menys durant la celebració de la Festa Major de la colònia de la Farga de Bebié, coincidint amb la Missa major el dia de la festivitat de la patrona, el 16 de juliol. Els darrers anys sempre que s’ha pogut fer missa a l’església s’ha fet cantada de goigs. Darrerament, sembla que també a l’església parroquial de Santa Maria de Montesquiu coincidint amb la data de la festa de la Mare de Déu del Carme i l’homenatge a la gent gran.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1311195,2.2039921 | 434212 | 4664641 | 08131 | Montesquiu | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||||||
| 94730 | Gorg del Pla de l'hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-pla-de-lhort | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El petit gorg del Pla de l'Hort és a la riera de la Solana, prop de la casa que li dóna nom (avui Centre de Desenvolupament Forestal). En un petit salt que conforma una placa de roca al pas de les aigües del curs fluvial, definint una petita basseta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-86 | Al Parc del Castell de Montesquiu. A la riera de la Solana, aigües avall d’on hi ha la casa de la Solana. | 42.1163835,2.2126776 | 434915 | 4662998 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||||||||||
| 94732 | Riera de la Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-solana | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La riera creua part del territori del Parc del Castell de Montesquiu en sentit nord-est a sud, sud-oest, a vessar les aigües al Ter a l’alçada de la central hidroelèctrica, l’antic carbur de baix. Discorre per una vall pronunciada, en un vessant de la qual hi ha l’antiga masia que dóna nom a la riera. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Sembla que aquesta riera “també és coneguda amb el nom de riera del Mall dels Ferrers, per les cases de ferrers que hi havia a la capçalera. A causa del clima humit d'aquestes contrades, vessa aigua tot l'any a la riba esquerra del riu Ter, tot i que no deixa de tenir un cert règim torrencial, amb sobtades crescudes, sobretot després de les tempestes de final d'estiu. La presència de l'aigua afavoreix una vegetació pròpia dels marges de rius i torrents: salzes, verns i plàtans, i alimenta diverses fonts, com ara la font del Plàtan, que es troba al costat de la riera, aigües avall” (</span></span></span></span></span><a href='https://itineraris-senyalitzats.diba.cat/dibaparcs/points/view/el-gorg-del-pla-de-l-hort'><span><span><span><span>https://itineraris-senyalitzats.diba.cat/dibaparcs/points/view/el-gorg-del-pla-de-l-hort</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-88 | Al Parc del Castell de Montesquiu. A la riera de la Solana, aigües avall d’on hi ha la casa de la Solana. | 42.1180904,2.2148692 | 435098 | 4663186 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al peu de la riera prop de la via del tren, hi ha la font Codineta, on també hi ha un pont que permet creuar el curs fluvial en aquest punt. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||||||||||
| 94737 | Col·lecció d'objectes del CDRM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-cdrm | XIX-XX | Alguns objectes requeririen una actuació per assegurar-ne la seva conservació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció està ubicada a la planta primera del Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu, es tracta d’un conjunt divers, amb objectes de caire etnològic: una massa de fusta, una falç, un projectil de la Guerra Civil,... amb algun moble, com uns escriptoris. I també algunes peces artístiques, entre les quals un quadre de Domènec Soler Gili d’un retrat de Josep Genollà i un Tapis de Garcia Barrios. La col·lecció resta pendent de classificar i documentar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-93 | A l'edifici de l'antic Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció d’objectes, junt amb l’arxiu de documents, cartells, programes, imatges, etc. es va anar formant per iniciativa del grup de persones que estaven al capdavant del Centre de Recerca i Documentació de Montesquiu. El conjunt es va anar nodrint a partir de la crida feta a la població, i gràcies a la col·laboració de molta gent es va poder anar aplegant aquesta mostra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1097580,2.2099812 | 434685 | 4662265 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||||||||
| 94741 | Arada de rodes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arada-de-rodes | XX | Té parts laminades i afectades per l'efecte de l'oxidació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una arada de ferro de rodes, també coneguda com a brabant”. L’eina està col·locada sobre una gran llosa encastada al pla que hi ha davant de la Casa Nova del Castell, a l’antiga era. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest tipus d’arada té dues pales, dues ganivetes i dues relles. Era emprada per obrir els solcs a la terra a certa profunditat. L’arada era tirada per bestiar, una mula, euga,.. i conduïda per una persona que la guiava mitjançant l’esteva. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08131-97 | A l’exterior de la Casa Nova del Castell Montesquiu, al pla de l’era del davant de la casa. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta eina va ser molt emprada al camp català fins ben entrat el XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1142892,2.2165278 | 435231 | 4662763 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||||||||
| 93439 | Centre Obrer Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-obrer-recreatiu | <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de dues plantes de forma irregular, amb coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest edifici està bastit amb la façana principal enretirada del frontal del carrer respecte dels edificis dels costats, quedant un espai a manera de placeta on hi havia l’antiga Font de la Bomba. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, la planta baixa compta amb unes obertures de tall senzill, sense elements arquitectònics ni decoratius visibles, d’una banda, una gran obertura central amb porta de garatge que dóna a un espai ampli que actualment té funcions de magatzem de la brigada, i al costat de llevant una porta que dóna a l’escala d’accés a la planta primera. A la planta segona trobem tres obertures, una que obra a un balcó amb voladís al centre i a costat i costat dues finestres; totes elles són obertures emmarcades amb maó massís posat de pla, que als muntats està disposat format un encadellat. El maó vist és l’element decoratiu que conserva la façana (encara que no és de la primera fase de construcció); a més de la seva presència a les obertures, també el trobem a les cantoneres, visibles a partir de la planta primera, i també a la part superior de la façana, remarcant-la a mode de frontó, amb una faixa horitzontal a nivell de forjat i a la cornisa de la teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La volumetria original de l’edifici conserva les parets de pedra i a l’interior de la planta baixa es conserva un gran arc rebaixat de maó massís original. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta primera acull l’arxiu històric municipal, format per dos espais, una sala emprada sobretot com espai expositiu i una altra sala més petita que custòdia documents de l’arxiu històric. Durant anys també va acollir l’entitat Cercle de Documentació i de Recerca Històrica de Montesquiu, impulsors de la constitució d’un fons documental i gestors de l’Arxiu Històric Municipal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’edifici podem observar-hi materials constructius actuals fruit de les ampliacions i reformes realitzades entre finals del segle XX i principis del XXI.</span></span></span></p> | 08131-8 | Plaça de la República, 15 | <p><span><span><span>Originàriament aquest edifici va ser bastit com a seu de la Societat Centre Obrer Recreatiu de Montesquiu; entitat que es va crear el 25 de maig 1900, segons els seus estatuts fundacionals. El 1920 l’entitat va ser desnonada del local que tenia llogat, davant d’aquesta situació i de la dificultat de trobar un nou espai, van estar a punt de dissoldre la societat, finalment, van prendre la decisió de comprar uns terrenys i bastir el seu propi edifici. La primera parcel·la que va adquirir l’entitat data del 2 d’octubre de 1921, la segona del 22 d’octubre del 1927. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de l’edifici es va realitzar a partir de la compra d’una primera parcel·la i va anar ampliant-se amb l’adquisició de les parcel·les limítrofs, en total tres parcel·les. Els plànols per la construcció de l’edifici van anar a càrrec de l’aparellador d’obres de Vic, Manuel Anglada i Vilardebó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El seu nom va canviar-se en diferents moments, després de la Guerra Civil, al 1941 se l’anomenava “Salon-Teatre de FET y de las JONS de Montesquiu”, i al 1947 “Centro de Educación y Descanso”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de la seva història va acollir diferents activitats culturals i d’oci, especialment teatre i ball. Durant la darrera època abans d’entrar en un període de desús, va estar destinat a cinema junt amb altres activitats fins ben bé mitjans dels anys 80 del segle XX.</span></span></span></p> | 42.1097337,2.2100121 | 434687 | 4662261 | 1921 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-pc080058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-pc080222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-centre-obrer.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-facana-centre-obrer.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un dels socis fundadors de l’entitat va ser Josep Genollà. L’Arxiu Històric Municipal conserva uns plànols del 15 de febrer de 1927, sota la denominació del “Salon de Cinematografo del Centro Obrero Recreativo de Montesquiu”.Fins l’any 2001 la façana estava decorada amb una pintura artística, actualment desapareguda (es pot veure en una de les imatges antigues incloses a la fitxa).Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||
| 94710 | Escut del castell 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> | XVII? | Presenta algunes parts malmeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, defineix una forma rectangular, un carreu, amb el contorn perfilat amb una senzilla motllura angular que delimita el relleu esculpit. La peça està força malmesa en el detall del relleu. Compta amb dues figures humanes, dos infants bessons, col·locades dretes una a cada extrem, que suporten un escut, la part inferior amb unes franges horitzontal i la superior altres elements geomètrics.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-66 | A l’interior del Castell de Montesquiu, a la planta baixa. | 42.1137116,2.2122579 | 434877 | 4662702 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94710-p8250046.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La part inferior podria correspondre a l’heràldica dels Besora. | 96 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 94711 | Escut del castell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). </span></span></span></span>Inèdit.</p> | XVII | L'estat en general és bo, tot i que les inclemències meteorològiques han anat degradant algunes parts. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental, en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, de color ocre clar, la peça està encastada a la dovella central de l’arc de mig punt de la portalada adovellada d’accés principal al castell. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La peça mostra un escut central suportat per uns bessons amb túnica, un a cada costat. La imatge que sostenen les figures humanes és un castell de tres torres amb merlets, amb la del mig més gran i més alta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-67 | A la portalada d’accés a l’interior del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es creu que pot ser de l’època medieval o moderna, probablement del segle XVII en època de Lluís Descatllar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132627,2.2119019 | 434847 | 4662652 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300363.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | BCIN | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que pot conservar restes de policromia. | 94|85 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||
| 94712 | Escut del castell 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> | XVIII | L’escut ha perdut algunes parts, especialment detalls del relleu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental força elaborat, està esculpit en baix relleu i amb inscripció gravada un gran bloc de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El relleu mostra un escut amb corona de marquès, compta amb una brodadura llisa que rodeja l’escut, és dividit en dos flancs; dins cada flanc, al costat esquerra, un lleó, i al costat dret, una torra. A la part inferior hi ha una medalla i una inscripció, entre altres elements decoratius que custodien l’escut. La inscripció es pot llegir: “El excelentísimo señor conde de Santa Coloma y de Cifuentes, Marqués de Besora & (...) & C día 20 de Abril de 1790”.</span></span></span></span></span></p> | 08131-68 | A l’interior de la planta baixa del Castell de Montesquiu, al costat mateix de la portalada d’accés. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cronologia que indica l’escut, 1790, ens situa al llinatge dels Descatllar, a l’època de Gaietà. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132780,2.2119135 | 434848 | 4662654 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300285.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93018 | Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montesquiu-0 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CATALÀ ROCA, Pere: Castells Catalans</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-<span lang='CA'><span><span><span><span>ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana</span>. <span><span>Barcelona. L</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>'Avenç, cop. 1993.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-<span lang='CA'><span><span><span><span>ESPADALER I PARCERISAS, (1989, juny): </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>-</span></span></span><span><span><span> - Revista</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VVAA (1987): CATALUNYA ROMÀNICA. VOL. X RIPOLLÈS. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-s/d (2003): <a href='https://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/XMontesquiu&searchscope=171&SORT=D/XMontesquiu&searchscope=171&SORT=D&SUBKEY=Montesquiu/37%2C66%2C66%2CB/frameset&FF=XMontesquiu&searchscope=171&SORT=D&37%2C37%2C'><span><span><span><span><span>Mirabilia sunt opera tua Domine: Emilio Juncadella, muntanyenc: 1908/1915</span></span></span></span></span></a>. <span lang='CA'><span><span><span><span>Barcelona : Diputació de Barcelona. Àrea d'espais Naturals. Xarxa de Parcs Naturals 2003</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIII-XX | <p><span><span><span>El castell es troba emplaçat en un turó boscós tot dominant el riu Ter (que discorre per la vessant oest). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici prismàtic, de planta rectangular, format per tres nivells més una part de planta semisoterrània, i amb un coronament de merlets a les façanes . El volum principal del castell té una capella dedicada a Santa Bàrbara, adossada a l’extrem est de la façana principal, la sud, i un altre cos adossat a la part posterior, a la façana nord, que configura una terrassa a nivell de planta primera. L’accés és a través d’un pati tancat o baluard davant la façana que s’obre a migdia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de les façanes estan bastits amb un parament de carreus majoritàriament allargats, poc escairats, amb peces més grans i més ben acabades a les cantoneres. En conjunt, mostra uns registres d’obertures força homogeni i uniforme, a la planta baixa i semisoterrània amb petites finestres de tipus espitllera; a la planta primera és on trobem les finestres d’obertura més gran i amb uns acabats més treballats, amb muntants, llindes i ampits de pedra ben tallada, polida i motllurada; al darrer nivell, les obertures també estan emmarcades per carreus ben tallats i polits. Es poden observar algunes finestres que són de factura més antiga i altres que semblen resultat del període de unificació del conjunt. A la façana est hi trobem una finestra espitllerada amb una llinda en arc lobulat. A la façana sud, la principal, trobem a nivell de planta baixa, alineada a l’eix central, la porta principal d’accés, una obertura en arc de mig punt de dovelles i muntants ben polits i treballats amb motllura a l’angle interior. A la dovella central, a la clau, hi ha una decoració d’un escut suportat per bessons. Per sobre de la porta, concretament al darrer nivell, hi ha un matacà que sobresurt i destaca en el conjunt de la façana. L’interior s’organitza a l’entorn d’un pati central, el qual va ser obert a inicis dels segle XX, on hi ha l’escala principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa trobem el pati principal entorn al qual s’organitza l’interior del castell. A nivell de planta baixa s’entra a diversos espais entre els que destaquen l’antiga presó (a una cota inferior), on actualment es projecta l’audiovisual, la capella que conserva un retaule i diversos elements decoratius, l’espai d’acollida i botiga<span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A través de l’escala noble s’accedeix als pisos superiors. El pis principal té dos nivells diferenciats, al primer nivell trobem un espai que acull objectes de cuina i un menjador. Al segon nivell tenim diferents espais entre els que destaquen la sala, diverses saletes i les cambres dormitori. Al segon pis trobem altres cambres relacionades amb la Sra. Juncadella i l’accés a la terrassa afegida a la façana nord. Aquests espais estan preparats per la visita guiada de públic, amb un discurs museogràfic que permet contemplar com vivia (el mobiliari, objectes, espais del servei i el dels senyors,..) d’una família burgesa catalana de finals de segle XIX i inicis del XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, l’espai que queda a les golfes està destinat al Centre de Recursos del Castell de Montesquiu, amb quatre aules i una sala d’actes per a noranta persones.</span></span></span></p> | 08131-1 | Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span>El castell de Montesquiu respon al tipus de castell que s’anomena i identifica com a casal o “domus”, aquest depenia i estava situat dins el terme del castell de Besora. Els Besora eren nobles locals, els quals van començar a figurar com a vicaris o veguers dels comtes de Besalú dels del segle X. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Documentalment, les primers notícies conegudes es remunten al 1285 quan consta referenciada com a “domus” de Montesquiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del 1285 i fins el 1337, la “domus” estava infeudada a la família Conanglell, que la tenia pels castlans, els Besora. És al 1337 “quan Ramon de Conanglell prometé a Jaume de Besora i a la seva muller, que des del dia de Sant Joan Baptista a vuit anys, si volien comprar-li la casa forta de Montesquiu, situada al lloc anomenat la plaça de Besora, i l’honor de la Ribera, situades ambdues a la parròquia de Sant Quirze de Besora, ell estava disposat a vendre’ls-ho per 2.600 sous. Aquesta oferta degué ésser acceptada, ja que la família Conanglell no es troba més en la domus de Montesquiu, i, en canvi, són els Besora els únics protagonistes del domini de la Domus de Montesquiu” (VVAA, 1987: 30).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir d’aquí els Besora van recuperar els drets sobre el castell i</span> van convertir la “domus” en un casal de residència familiar; inicialment hi feien estada esporàdica però amb el temps es convertir en el lloc de residència habitual, <span>especialment a partir de quan el castell de Besora no es trobava en bones condicions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al 1390 el castell passà a Gilabert de Canet, senyor de Besora, Montesquiu i Canet (Maresme), fill de la Marquesa de Besora i d’Arnau de Canet. Gilabert de Canet va participà en la defensa de Catalunya contra la invasió del comte d’Armanyac (1389-90), va ser ambaixador de la reina Maria davant el comte de Foix, s’encarregà de la defensa del Berguedà i l’alt Urgell i es revoltà el 1413 contra Ferran d’Antequera a favors de Jaume d’Urgell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>De fet, la domus de Montesquiu va anar guanyant importància, i fins i tot apareix referenciada junt amb el castell de Besora, n’és un exemple la restitució feta pel rei a Gilabert de Canet del castell de Besora i la casa forta de Montesquiu, feta l’any 1419. Al 1420 el rei ordenà al veguer de Vic que, com que Gilabert de Canet no havia lliurat al veguer el castell de Besora i la domus de Montesquiu, els hi prengués i els donés a Dalmau Sacirera. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els Besora anaren canviant de nom debut als casaments de les pubilles. El 1425 el castell passà als Peguera, que el tingueren durant un segle. El 1525 passà als Descatllar, descendents del matrimoni entre Marquesa de Peguera amb Ponç Descatllar i de Móra. Restà en mans dels Descatllar fins l’any 1760 (destaca la figura de Lluís Descatllar i Desbac 1596 – 1645; també Narcís Descatllar i de Sarriera 1626-1707). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II va afectar considerablement la domus de Montesquiu; es restaurà un cop aclarida la possessió del castell de Besora i del seu terme. Al 1540 es va fer un inventari del castell de Montesquiu que documenta que la domus era habitada pels Besora i que estava proveïda de tot el necessari. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1760 Joan II de Queralt i de Pinós, setè comte de Santa Coloma, heretà el marquesat de Besora; aquest es casà amb la rica hereva María Luisa de Silva y González de Castejón. En morí Joan II el 1803 els títols passaren a Joan III de Queralt i de Silva, cavaller del Toisó d’Or, majordom major d’Isabel II i senador; aquest va vendre el castell de Montesquiu a la família vigatana de comerciants, Safont, que s’havien enriquit pels subministraments a l’exèrcit. Josep Safont i Lluch instal·lat a Madrid, heretà els negocis del seu pare el 1841, arrendà a l’Estat el paper oficials, participà a la construcció del ferrocarril d’Aranjuez, instal·là al palau de Monteleón una de les millors foneries metal·lúrgiques del seu temps, explotà una mica de ferro a Toledo i un banc. En morí sense descendència, el seu germà Jaume va vendre el castell de Montesquiu a la família Juncadella cap al 1890. Així, </span>els comtes de Santa Coloma, consten com els darrers senyors jurisdiccionals del terme, a partir de llavors passà a mans particulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Jeroni Juncadella i Casanovas, era fabricant i un dels fundadors del Crèdit Hipotecari i Mercantil (1864). El fill Emili Juncadella i Oliva va engegar la restauració de l’edifici entre 1917 i 1920. Va ser afusellat el 19 juliol de 1936 a Barcelona, acusat d’haver finançat l’aixecament del general Franco. Durant els fets d’octubre de 1934 l’ajuntament va protegir les propietats dels Juncadella, però el 4 de setembre de 1936 van ser incautades. En els fets de maig de 1937 el castell va patir l’únic assalt que se li coneix.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1917 i el 1920 en època d’Emili Juncadella, el castell va ser restaurat tot aportant-li un aspecte més casteller. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1971, Mercè Jucadella i Vidal-Ribas, va deixar el castell com a llegat a la Diputació de Barcelona, que n’és la propietària del 80% de les terres del municipi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 27 de juny de 1985 s’aprovà la creació del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> | 42.1132267,2.2119248 | 434849 | 4662649 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-p8250001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-p8250050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-p8250006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-img20220825124950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-img20220825125525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-castell-de-montesquiu-antic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-panoramica-antiga-castell.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Renaixement|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN|Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les façanes i en el conjunt dels murs, es poden observar i entreveure traces que testimonien l’evolució arquitectònica de l’edifici, mostrant empremtes del que devia ser l’edifici abans de la uniformització del conjunt.A la planta baixa, també hi ha un audiovisual i acompanyat d’objectes que expliquen diferents moments de la història del castell, especialment de l’època medieval.Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 85|93|95|106 | 45 | 1.1 | 1760|1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 94869 | Capella del Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-montesquiu | <p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CATALÀ ROCA, Pere: Castells Catalans</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS, (1989, juny): Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu- - Revista</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-VVAA (1987): CATALUNYA ROMÀNICA. VOL. X RIPOLLÈS. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVII | <p><span><span><span>La capella del Castell de Montesquiu està situada adossada a la façana principal del monument, concretament a l’angle sud-est. L’església compta amb accés directe des de l’exterior i també amb comunicació des de l’interior del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una petita capella, d’una sola nau de planta rectangular amb coberta de volta de canó molt lleugerament apuntada. La coberta conforma un terrat pla amb accés des de dependències de la planta primera. A la part superior de la façana de llevant hi ha una petita espadanya que conté la campana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Exteriorment es mostra com una construcció de planta rectangular de murs de carreus de mides diverses, amb restes de revestiment de morter. La porta d’accés des de l’exterior, al mur de ponent, és de muntants de carreus i llinda plana monolítica, tots ben tallats i polits. Damunt d’aquesta portalada, hi ha una fornícula, decorada amb elements geomètrics i florals, a l’interior hi trobem una escultura de Santa Bàrbara, patrona de la capella. També a la façana principal hi ha una petita finestreta. A la façana de llevant hi ha altres finestretes que faciliten la il·luminació de l’interior, amb vitralls decoratius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, trobem un arrambador de rajola policromada del segle XVII, decorada amb motius geomètrics, vegetals i florals, i amb algunes escenes de la vida de Santa Bàrbara. La porta d’accés i comunicació amb l’interior del castell, i les d’accés a la part posterior de l’altar (a manera de sagristia), així com una de les finestres, estan decorades amb guixeries amb motius vegetals i florals, també amb alguns elements geomètrics, i el símbol de Maria Mare de Déu, a la porta d’accés amb les dependències del castell, i el símbol d’alfa i omega a les de la sagristia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Compta amb un altar d’estil barroc, amb la mesa i a sobre el retaule; aquest és format per diferents nivells, al cos central hi ha fornícules, cadascuna flanquejada per columnes salomòniques, i a l’àtic, una altra fornícula. Tot ell compta amb relleus que mostren motius sobretot vegetals i florals, junt amb diversos caps d’àngels, també amb elements arquitectònics que delimiten cada part del retaule. Està acabat pintat amb policromia i sobretot daurat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella conserva mobiliari, objectes ornamentals, litúrgics, d’ús pràctic,.. </span></span></span></p> | 08131-110 | Al Parc Natural del Castell de Montesquiu. La capella està adossada a l’angle sud-est de la façana principal del castell. | <p><span><span><span>Els orígens del castell de Montesquiu es remunten a l’època medieval, entre els segles X i XI, quan devia haver-hi una torre de vigilància per controlar la zona de pas del riu Ter. Al llarg dels segles, el castell va experimentar canvis considerables; durant el període medieval es tractaria d’un castell tipus domus o casa forta. Més tard, entorn a les darreries del segle XV es va adaptar a residència senyorial, convertint l’antiga domus en un castell. Les modificacions es van anar succeint al llarg de la seva història, amb canvis destacats també al llarg del segle XVI i XVII, en època de la nissaga Descatllar i també a les primeres dècades del segle XX quan estava a mans de la família Juncadella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Descatllar va fer construir la capella del castell, la qual fou consagrada el dia 13 d’abril de 1642, sota l’advocació de Santa Bàrbara. Aquesta església sembla que va substituir una petita capella anterior, segurament d’època medieval, la qual devia estar situada molt a prop de l’edifici del castell però exempta. Als inventaris que es conserven del castell, hi ha documentades les obres i les reformes a la capella entre 1638-1642.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data 12 de març de 1382, trobem un document sobre una requisició, en que Francesca, muller del difunt Guillem Sala, senyor del castell de Dos Castells reclama al veguer i jutge de Vic la seva assignació com a tutora de les filles del seu marit (ACRI-ACM: 1349/4, núm. 84 calaix 1 Sora, 2200). S’hi referencia la capella sobre la domus de Montesquiu, constituïda sota la parròquia de Besora. Hem de pensar que podria tractaria d’aquella primera capella del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 18 de gener 1390 consta en un document de venda feta per Berenguer de Cumbis de la parròquia de Sant Quirze de Besora, que ven a Ramon Codina, rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu, el mas Ravell i el mas Mascaltrà, de la parròquia de Santa Maria de Besora per 190 sous barcelonesos (ACRI-ACM: 1349/29; Besora 7 núm. 33). El 9 de febrer de 1436, en una acta de reconeixement, trobem que Guillem Codina i el seu fill Pere Codina, de Sant Quirze de Besora, reconeix i defineix a Ramon Codina rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu, els masos Ravell i Malastacia, que són adjunts situats a la parròquia de Santa Maria de Besora (ACRI-ACM: 1342/31, Besora 4 núm. 43). En aquests dos documents es referencia l’existència d’un rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el testament d’Isabel Descatllar de 21 de maig de 1535 hi apareix dins el seu llegat la donació de la capella de Santa Bàrbara. (BC, Fons Querlat, Llibre 8/8, núm. 2286, data 1680)</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la visita pastoral datada el 20 de desembre de 1619 (ABEV, Fons XM1, Llibre 1212 pàg. 235) es fa relació de la visita per part de Don Antonius Vallespir a la capella de Santa Bàrbara del Castell de Montesquiu, llavors barri de Sant Quirze de Besora. Consta que té un altar amb el seu retaule, ornamentat, amb els frontals amb tela i vellut, amb dues imatges als costat una Santa Bàrbara i l’altra de Santa Magdalena, amb les armes dels Descatllar al mig, senyors, del castell de Montesquiu i el de Besora. Costa amb la lapida conservada i sacralitzada, amb un crist petitó; també hi consten altres ornaments, com làmpada, canelobres de ferro i també una pau de falta amb la imatge del” ecce homus”. També un missal petitó en un faristol de fusta. Calze i patena de plata, dos corporals en bon estat amb tafetà carmesí sota nova guarnida amb fil d’or, també una casulla de cotonet blau amb un passament de plata, una altra casulla molt vella, altres peces de roba (camis, amit i cinyell tot bo). Es documenta també un benefici fundat per Arnau Guillem de Besora per 25 misses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data 10 d’agost de 1645, en un còdex de Lluís Descatllar (ACA, Diversos, Queralt, Lligalls, 3; Llibre: Besora 3, Doc. 20), es documenten sintèticament les propietats que es troben sota la jurisdicció del senyor Lluís Descatllar, i també es deixa constància que demana als seus hereus que acabin de daurar el retaule de la capella de Santa Bàrbara.</span></span></span></p> | 42.1131073,2.2120817 | 434862 | 4662635 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300412.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN|Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 45 | 1.1 | 1760|1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93021 | Capella del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-2 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XIX | L’interior presenta humitats importants. Pel seu estat de conservació sembla que té molt poc ús. | <p><span><span><span>La capella del cementiri municipal està disposada enfront la porta principal d’accés, i, més concretament, emplaçada a la part nord-est del conjunt, bastida adossada al mur posterior en la seva part central. Aquesta ubicació li atorga una posició preeminent en el complex funerari. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una petita capella d’estil neoromànic, de planta irregular, amb una nau central closa amb absis i amb capelles laterals, una per banda, a tocar de l’absis central i que ocupen gran part de l’amplada de cadascuna de les façanes laterals; la teulada és a dues vessants de teula àrab. L’edifici destaca per la seva alçada, està construïda a partir de murs de petits carreus de pedra escairats, visible únicament a la façana principal, la superfície de la resta de façanes es troben cobertes amb un revestiment de morter. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és orientada al sud-oest, a nivell ornamental mostra una faixa que sobresurt lleugerament del pla del frontis en el contorn de les cantonades i en el perfil de la teulada, és del mateix material i acabat que tota la façana. A tocar de la cornisa de la teulada, aquesta faixa mostra una decoració que simula unes arcuacions cegues que recorden l’estil romànic llombard. La portalada d’accés és de llinda en arc de mig punt, decorada amb una motllura senzilla de mitja canya perfilant les dovelles a manera de guardapols; també compta amb uns capitells motllurats a les impostes. Damunt la porta, trobem una finestra també adovellada de decoració més simple que la porta però seguint el mateix estil. La façana principal es corona per damunt la teulada amb una creu de pedra al centre. La capella compta amb altres finestres situades al absis laterals, molt estretes i allargades, també d’arc de mig punt però sense que sigui visible cap tipus de decoració. Les diverses finestres compten amb vitralls, tot i que, parcialment malmesos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot l’edifici compta amb un fris perimetral decorat amb maons disposats formant un dentat de serra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior és cobert amb voltes, per una volta bufada a la part central amb arcs de mig punt motllurats a les interseccions amb les voltes de l’absis i de les capelles laterals; aquests arcs són motllurats i finalitzen a la zona de les impostes amb petits capitells decorats. Conserva diverses restes de pintures força malmeses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al presbiteri hi ha un altar senzill, amb una imatge de la Mare de Déu dels Dolors representant la pietat i darrera una creu de fusta molt simple, formada per dos taulons de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A cada capella lateral hi ha conservat un sarcòfag de marbre, una caixa suportada sobre quatre columnes amb capitells esculpits amb decoracions vegetals i florals. Ambdues caixes són similars però la decoració i contingut de la placa frontal són diferents. Amb elements arquitectònics d’estil neogòtic i historicista, columnes, capitells, pinacles,.. amb un frontó amb un arc conopial en el que al timpà hi ha l’abreviació “R.I.P.A.” (<em>“Requiescat in pace in aeternum</em>”). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sarcòfag del costat més de tramuntana, entrant a l’esquerra, conté la següent inscripció: “EN AQUEST SARCOFACH DE MARBRE ESPERA LA RESURRECCIÓ DELS MORTS EL CADAVER DE MARIA ANNA ESPADALER Y ARIMANY DE PARRAMON, FILLA DE JUSEPH ESPADALER Y MARIA ARIMANY, FERVOROSA CRISTIANA BENEFACTORA DE LA IGLESIA PRROQUIAL DE MONTESQUIU. R.I.P. A S. QUIRZE DE BESORA EL 8 OCTUBRE 1852 (DUES CREUS) 8 MAIG 1911”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I al sarcòfag del costat oposat, més meridional, entrant a la dreta, conté la següent inscripció: “EN AQUEST SARCOFACH DE MARBRE ESPERA LA RESURRECCIÓ DELS MORTS EL CADAVER DE RAMON PARRAMON Y MARTI, FILL DE LLORENS PARRAMON Y FRANCISCA MARTI, PIADOS BENEFACTOR DE LA IGLESIA PRROQUIAL DE MONTESQUIU. R.I.P. A MONTESQUIU EL 30 AGOST 1841 (?) (DUES CREUS) EL 20 MARS 1911”.</span></span></span></p> | 08131-4 | Passeig de Sora, s/n | <p><span><span><span>La capella del cementiri de Montesquiu es degué construir a darreria del segle XX. El cementiri es degué construir el 1891, segons la data que hi ha indicada a la portalada d’accés. En el moment de construcció del cementiri i la seva capella, el poble encara formava part del municipi de Sant Quirze de Besora, tot i això, ja des de bon inici, la capella del cementiri depenia de la parròquia de Montesquiu. Segons el que es després del text publicat a la Vanguardia del 5 de setembre de 1899, sembla que la capella es degué construir aquest any.</span></span></span></p> <p>Així, La Vanguardia del dia 5 de setembre de 1899 publicava la següent informació sobre la capella del cementiri de Montesquiu:</p> <p><em>'La capilla del Cementerio de Montesquiu se ha construido gracias al desprendimiento de los acaudalados consortes Don Ramón Parramón y Doña Ana Espadaler, en la que no se ha omitido gasto alguno especialmente en el decorado. </em></p> <p><em>Este se ha ejecutado de tal manera y con tal gusto artístico que sorprende agradablemente al visitante. </em></p> <p><em>La mencionada capilla, construida en forma de cruz, ostenta en el altar una magnífica Dolorosa de tamaño natural, de artística escultura.</em></p> <p><em>En las paredes de los lados se ven unos frescos primorosamente pintados por el artista señor García y Vives, de la casa Trujols y Bargalló de Barcelona, con una corrección admirable; el de la derecha representa la Oración de Jesús en el Huerto, y el de la izquierda la muerte de San José.</em></p> <p><em>La capilla recibe luz por tres magníficos ventanales en los que se ven en vidrios transparentes el Sagrado Corazón de Jesús, San Ramón Nonato y Santa Ana, patronos dos dos últimos de los piadosos donantes.' [La Vanguardia, 5/9/1899].</em></p> <p>Els sarcòfags van realitzar-se al taller marbrista 'Vives i Albareda', va ser un dels tallers escultors que van treballar per Domènech i Montaner.</p> | 42.1099581,2.2053412 | 434301 | 4662291 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93021-p2050188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93021-p2050195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93021-p2050236.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93022 | Ajuntament de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament de Montesquiu consta de dues plantes, que es distribueixen a l’entorn d’un pati interior. La façana principal obra a la Plaça de la República i compta també amb una façana lateral que afronta al carrer Sant Boi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la construcció del nou consistori, a més dels estances i necessitats pròpies d’un ajuntament, es va projectar un edifici que també acollís altres espais, a fi de cobrir necessitats diverses del poble. Així, a la planta baixa s’hi van dissenyar els espais necessaris per disposar-hi el dispensari municipal, el local per a jutjat de pau, el local per a reunions d’entitats de la vila, un habitatge de reduïdes dimensions, el local de correus, el garatge i magatzems per l’agutzil, el local també per l’agutzil, lavabos, així com una sala d’actes amb local annex per a magatzem, vestuari, sala d’espera, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A planta primera hi ha les dependències pròpies del consistori, despatx d’alcaldia, despatx de secretaria, sala de juntes i de reunions, sala de plens, oficines administratives, arxiu municipal, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La teulada és majoritàriament a dues vessants, en sobresurt una petita coberta també a dues aigües disposada perpendicular a la resta i que emfatitza l’entrada principal a l’edifici. Aquest accés dona pas a l’escala que porta a la planta primera i a la sala d’actes de la planta baixa junt amb altres espais d’aquest part de l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, com s’ha esmentat, trobem l’entrada principal, aquesta és caracteritzada per una gran obertura que s’alça fins quasi el nivell de cornisa i que és flanquejada per dues altes columnes de formigó; damunt l’obertura hi ha el nom “AJUNTAMENT” i un escut del municipi amb la data 198<span>3</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’aquesta façana en destaca també una porxada amb obertures en arc de mig punt; aquesta ocupa gran part del frontis a nivell de planta baixa, tot creant un espai de pas cobert i a través del qual s’entra al pati interior i a altres dependències que es troben a aquest nivell. De la planta primera en destaca el balcó de la sala de plens, amb les banderes, de majors dimensions respecte la resta, amb un voladís corregut que ocupa les dues de les obertures centrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pati interior de l’edifici es va dissenyar amb la possibilitat de disposar d’un espai públic recollit que al mateix temps permetés poder-hi realitzar determinats actes i activitats a l’aire lliure; en aquest pati hi trobem també un altre escut decorat una de les parets. I a la part posterior, un petit jardí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici també compta amb una escala secundària que permet l’accés a espais com l’antic habitatge i la sala de reunions, per facilitar-ne el seu ús independent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és feta a partir de materials moderns, entre els quals el formigó vist i el ferro.</span></span></span></p> | 08131-5 | Pl. de la República, 1-2. 08585 Montesquiu | <p><span><span><span>L’actual edifici de l’Ajuntament de Montesquiu s’alça al lloc on es localitzava l’antiga casa consistorial. D’aquell edifici no se’n conserva res, era una casa propietat de la Diputació de Barcelona, que fou cedit en propietat a l’Ajuntament de Montesquiu el 17 de setembre de 1980. L’estat de conservació de l’edifici, amb certes deficiències, humitats, esquerdes, i sense les condicions de seguretat necessàries, així com amb unes estances de dimensions no adequades per als usos administratius i socials del consistori, varen determinar tirar endavant un nou projecte en la mateixa ubicació, considerada molt adequada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte de la nova Casa de la Vila a Montesquiu va anar a càrrec dels arquitectes Jacint Raurell i Bernadà i Sebastià Solà i Bach, i data de l’any 1983. Per a la seva construcció va caldre enderrocar el fins llavors edifici de l’Ajuntament i uns magatzems annexes. La licitació de les obres per la construcció de la casa consistorial de Montesquiu, es va publicar al DOGC número 484 del 9 de novembre de 1984, amb un preu de licitació de 32.536.000 pessetes. Les obres van anar a càrrec del contractista Carlos Espona Serrat, i es van desenvolupar entre el 1984 i el 1985.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte de l’edifici respon a una concepció funcional i racional, tot recollint i adaptant les necessitats pròpies d’un edifici consistorial junt amb altres necessitats del poble.</span></span></span></p> | 42.1100245,2.2096377 | 434657 | 4662294 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300479.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p8260422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300508.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93440 | La Ferreria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-vella | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Edifici situat al cap del carrer, amb dues façanes visibles, la principal que afronta al carrer Camí Ral i una altra a la Plaça de la República. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular, consta de planta baixa, primera i sota coberta, té teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, al carrer Camí Ral. És un edifici bastit amb murs de paredat de pedra de tall irregular, amb blocs més o menys escairats a les cantoneres, almenys fins a forjat del sostre de la planta primera, a partir d’aquí el material constructiu és lleugerament diferent tot i que continua essent amb pedra, segurament resultat de les reformes realitzades al segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal hi trobem la portalada adovellada d’accés a l’interior, es tracta d’un element arquitectònic contemporani, realitzat amb pedra amb un escut, un element decoratiu (una creu grega dins un cercle amb una base a mode de pedestal) i la data 1981 a la dovella de la clau, any de la reforma total de l’edifici. La resta d’obertures d’aquesta façana són finestres, una a la planta baixa i dues a cadascun dels altres dos nivells, les dimensions són decreixents, essent més reduïdes les de la planta superior. A nivell ornamental compten amb emmarcament de pedra ben tallada i polida, amb muntants de carreus, llinda plana monolítica i ampits motllurats; les llindes de la planta primera tenen dates incises i elements decoratius amb una creu al centre de la data, a la llinda més nord l’any 1722 i a la més meridional, la data 1741. A la façana hi trobem dues plaques, d’una banda, la que indica el nom de la casa, La Ferreria Vella, i d’altra banda, una en la que consta “Aquesta casa, que té el més antic dels seus documents signats el dia 11 de juny de 1558 va ésser heretada per Manela Cruells i Vidal l’any 1904 i restaurada pels seus fills l’any 1981”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana lateral que dona a la Plaça de la República és de mur de pedra sense obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al reclau que conforma una petita placeta davant l’edifici del Centre Obrer, hi afronta una petita façana posterior d’aquest edifici. Es tracta d’un frontis estret, amb una obertura per planta, tres en total, un portal adovellat de configuració contemporània a la planta baixa, i una finestra a la resta, són de muntants, ampits i llindes de pedra tallada i polida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la restauració de l’edifici es va mantenir la fesomia i els elements arquitectònics existents. </span></span></span></p> | 08131-9 | Camí Ral, 4 | <p><span><span><span>Aquest edifici és reconegut com la casa més antiga conservada i coneguda documentalment de Montesquiu. Tal i com s’indica a la placa de la seva façana consta que existia al 1558 moment en que era una ferreria situada al peu del camí ral que comunicava Barcelona passant per Vic i vers Ripoll i continuant cap a la Cerdanya. El camí ral i les construccions que s’hi van anar bastint al seu redós, com aquesta ferreria i un hostal, van ser l’origen del poble de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segona Antoni Pladevall: “El primer ferrer que s’establí a Montesquiu era fill del ferrer que regentava la ferreria d’Aiguafreda. Segons pergamí de l’11 de juny de 1558, en Joan Vila, ferrer, hereu i propietari de la casa, vina i hort de la ferreria, situada prop del molí de Montesquiu, dins la parròquia de Sant Quirze de Besora, per a les seves necessitats, va manllevar un censal de 9 lliures a Segimon Sovelles i a Guillem Muntades, obrers-parroquials de l’església de Sant Sadurní de Sovelles” (PLADEVALL, 1978, 26).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta tal i com es recull de les referències bibliogràfiques d’un edifici almenys existent al segle XVI al qual s’hi van realitzar reformes al segle XVIII, testimoniat amb les dates de les llindes de les finestres, i les darreres obres de reforma del segle XX.</span></span></span></p> | 42.1099346,2.2101161 | 434697 | 4662284 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-p8260375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-p73004682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-p8260377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-p8260413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-pc080061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-ferreria-vella-antiga.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest immoble que és considerat un dels edificis que donen origen al poble. La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93441 | Santa Maria de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-DALMAU I ARGEMIR, Delfí: Campanars Parroquials de Torre de Catalunya.[Consulta en línia: <a href='http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7619'>http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7619</a> ]</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. Sant Hipòlit de Voltregà: Impremta Planàs.</span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>L’edifici és de planta rectangular amb teulada a dues aigües de teula àrab, orientada de nord-est a sud-oest amb la façana principal mirant a ponent, al carrer Travessera de l’Església. El campanar està ubicat als peus de l’església, a l’angle més nord de la façana principal, tot i que lleugerament enretirat respecte del frontis. Al costat nord de l’església, adossat al presbiteri, hi ha un volum de planta rectangular, d’un sol nivell i coberta a dos vessants, corresponent a la sagristia (perpendicular a l’eix de l’església). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior és d’una sola nau amb capelles laterals, té coberta interior de volta de creueria dividida per trams (amb arcs de nervadures i claus de volta), amb corredors i capelles laterals a cada costat. L’altar major és majoritàriament decorat amb pintura sobre el mur mostrant elements arquitectònics que acullen diferents escenes de la vida de Maria, amb una escultura de la Mare de Déu, damunt una peanya a la part central de l’altar i també dues escultures de sants, una a cada extrem dels laterals de l’altar. L’altar major originari fou destruït durant la Guerra Civil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les capelles laterals hi trobem altres altars, imatges de Sants, de Jesucrist i de la Mare de Déu. Als peus hi ha la pica baptismal a un costat i a l’altre, l’escala d’accés al Cor i al campanar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de l’església són de paredat de pedra. La façana és d’estil neoromànic, bastida amb carreus més aviat petits i ben escairats. Al centre de la façana trobem el portal, és de mig punt amb una arquivolta protegida per un ràfec angular; a sobre hi ha un finestral de tres obertures amb arc de mig punt, amb la finestra central més alta. A la part superior del frontis trobem una cornisa angular amb un fris d’arcs cecs sobre mènsules; els extrems de la façana, a la zona de les cantoneres, són decorats amb pilastres a maneres de lesenes, compta també amb un sòcol de pedra carreuada. La façana és coronada amb una creu de pedra al centre, a la línia del carener.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar té la base de planta quadrada, damunt es converteix en un volum vuitavat dividit en dos per una motllura. Compta amb un rellotge d’esfera a la banda de la façana principal. Al pis superior hi ha quatre finestres en arc de mig punt i amb balustrada, on hi ha les campanes,; a nivell decoratiu també té una motllura senzilla que recorre tot el perímetre a l’alçada de les impostes dels arcs. El campanar es clou amb una cornisa i un terrat amb balustrada amb pinacles als angles. Els murs del campanar estan arrebossats deixant vistos els carreus de les cantoneres des de la base fins al tram de les finestres, a la resta no hi ha revestiment i és visible l’aparell dels murs. La balustrada tant de les finestres com del terrat és de material ceràmic.</span></span></span></p> | 08131-10 | Travessera de l'Església, 3. | <p><span><span><span>El 14 de juny de 1709 a Vic es firmà un document per l’erecció de la capella de la Concepció, origen de la futura parròquia de Montesquiu. Aquest document fou redactat pel notari de Vic Pere Pau Abadal i firmat pel Vicari General del Bisbat, Jaume Cortada, el rector de Sant Quirze de Besora, Quirze Espadaler, i els 43 caps de casa, propietaris del moment. El document inclou una llarga llista de clàusules i condicions sobre l’edificació de la capella dedicada a la Puríssima Concepció al lloc de Montesquiu així com el seu estat jurídic. Es deixava constància que la capella seria sempre del rector de Sant Quirze de Besora i dels seus successors, el rector no tenia obligació de celebrar-hi oficis excepte els dies de precepte o festius, o aquelles misses fundades acceptades voluntàriament pel propi rector, entre altres. (PLADEVALL: 1978, pàg. 37-52)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la seva construcció consta que hi van treballar els caps de casa de la població de franc i que el senyor del terme va contribuir amb diners i donà permís per extreure gratuïtament fusta, pedra, sorra, calç i el que convingués del seu territori.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va bastir una edificació que permetia acollir bé tota la població, es creu que pensant que en el futur pogués tenir sacerdot, no una simple capella sinó una veritable església. En data 1735 ja s’hi deia missa, per tant, es pot pensar que ja estava construïda. El campanar es va fer més tard, consta que es va concloure el 1788. La façana original sembla que devia restar amb un aspecte més pobre i inacabada, i no va ser fins el 1912 que es va construir l’actual façana d’estil historicista (PLADEVALL, 1978: 37-52). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1762 i el 1855 hi ha una àmplia documentació recollida que deixa testimoni de les disputes continuades entre els feligresos de Montesquiu que sol·licitaven una missa setmanal i un sacerdot que residís a Montesquiu, i la negativa dels rectors de Sant Quirze de Besora, els quals no volien perdre aquell sector de la seva parròquia (PLADEVALL, 1978: 37-52). Al llarg d’aquests anys els feligresos de Montesquiu, sovint recolzats pel senyor del Castell, van anar fent sol·licituds acompanyades, entre altres, de compromisos com fer-se càrrec de mantenir amb cura l’església, dels ornaments i objectes per al culte, i fins i tot, procurar habitatge digne amb casa i hort pel vicari, tot plegat amb l’objectiu d’aconseguir convertir l’església en parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De fet, en data 1790 es va aprovar la creació de la vicaria. El 5 de juliol de 1794 veïns de Montesquiu compren una casa amb el seu hort per a residència del vicari, qui sembla que hi començà a residir el 3 d’agost de 1791. Els veïns de Montesquiu van aconseguir un pas mes, tot i que l’església continuava sotmesa a la parroquial de Sant Quirze de Besora.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’expedient per la creació de noves parròquies del Bisbat de Vic, que incloïa la de Montesquiu, data del 1855, però no va ser fins el 1868 que es va publicar l’ordre. Els esdeveniments i la inestabilitat política del moment van fer endarrerir el moment, així, va ser l’any 1878 que es va assolir definitivament la independència parroquial (PLADEVALL, 1978: 37-52).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1887 i el 1888 es fa fer la Rectoria, feta per Marià Bigas. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de la façana principal i de la sagristia es va fer l'any 1912 i va ser finançada per la família Parramon, en època de Mn. Josep Parer, qui va encarregar l'obra gràcies a un llegat de la família esmentada. </span></span></span></p> <p>Les imatges de les campanes i la imatge antiga han estat facilitades per l'Ajuntament de Montesquiu.</p> <p> </p> | 42.1091878,2.2094520 | 434640 | 4662202 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93441-p8260226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93441-p8260227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93441-p8260214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93441-p8260223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93441-p8260349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93441-campanes6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93441-campanes10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93441-trav-esglesia-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’expedient de la creació de la parròquia data del 1855, tot i que no es realitzà fins el 1878. Les raons recollides en l’expedient es refereixen al volum de població que havia assolit Montesquiu i a la relativa distància fins a l’església parroquial situada al nucli de Sant Quirze de Besora, fet dificultava l’assistència a persones malaltes o grans, especialment a l’hivern o en períodes de pluges, havent de ser necessari creuar el riu per poder assistir a missa a Sant Quirze. Algunes imatges antigues permeten veure que durant una època el campanar va tenir un pis més, sobre el nivell de la balustrada; era de planta més petita i coberta a quatre aigües, amb obertures a cada paret (CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014), 2015: 12-13).El campanar compta amb tres campanes, dues de grans i una de petita, la campana petita no té cap nom. Les dues campanes grans estan gravades. La que mira cap a Sant Quirze hi consta el nom de Ramon Parramon i Maria Ana Espadaler. La campana que mira cap a Ripoll també hi posa els mateixos noms junt amb el del primer capellà que hi va haver a la parròquia de Montesquiu, Marià Bigas. Aquestes dues campanes grans es coneixen amb els noms de Ramona i Marianna, porten la data de 1902 gravada. Van ser fetes per una empresa d'Olot que va guanyar la medalla d'or a l'exposició universal de Barcelona de 1888 (segons les informacions gravades a la campana). Aquestes dues campanes van ser adquirides per Mn. Josep Parer l'any 1912 amb un llegat fet dels Parramon o 'Gimona'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93445 | El Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solei-0 | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Els habitatges estan sense ús i són visibles algunes parts deteriorades. | <p><span><span><span>Conjunt de diversos blocs d’habitatges, en origen cinc blocs amb diversos pisos a cada edifici. Estan construïts en una zona que actualment està envoltada de bosc. La seva distribució és formant una mena de carrer, amb dos blocs a un costat i tres a l’altre, i a la part posterior, més nord-est) hi havia horts i casetes per guardar les eines, la llenya o per bestiar petit (aviram, conills,..). En origen els blocs seguint una estructura similar, que en alguns es va modificar amb els anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A grans línies són edificis de dos nivells, planta baixa i planta pis, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a les façanes principals. La coberta és de teula àrab i té un ràfec suportat per caps de biga de fusta. L’acabat de les façanes és de sòcol de pedra i parets arrebossades amb morter ocre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A les façanes que miren al nord-est hi ha unes grans obertures que, a manera de porxo, acullen les portes d’accés als diferents pisos; als de la planta pis s’hi accedeix a partir d’una escala de trams situada en aquest espai porxat. A la façana oposada, hi havia un mena d’eixida als extrems dels angles; a planta baixa eren amb accés a l’interior dels habitatges i escala per sortir a l’exterior i a planta primera a manera de galeria coberta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dos dels edificis de pisos de la part sud-oest es van modificar per ser convertits en residència per noies; els dos blocs es van unir i es reformaren per adaptar-se a les necessitats de residència, amb espais comuns, entre altres.</span></span></span></p> | 08131-14 | A la zona nord del terme municipal. A la colònia la Farga de Bebié, a la part més meridional del conjunt. | <p><span><span><span>Aquest conjunt d’edificis es va edificar a principis dels anys 50 del segle XX, amb la finalitat d’acollir la nova arribada de persones per treballar a la fàbrica (VIÑETA, 2002: 63). Els pisos es van anar ocupant gradualment a mesura que van anar arribant nous treballadors, els primers pisos es van poder ocupar a l’any 1955 i el darrer pis de l’últim bloc es va lliurar al 1962.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons recull Paquita Viñeta (VIÑETA, 2002: 63), els preus del lloguer d’aquests habitatges anaven de les 15 a les 28 pessetes a la setmana, segons el nombre d’habitacions i el ingressos de cada família; preu que augmentava si tenien galliner.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja als anys 60 del segle XX, dos dels blocs del cantó de baix es van modificar per acollir una residència de dones. Les dones vingudes a la colònia per treballar a la fàbrica, se’ls demanava que tinguessin l’edat mínima per poder treballar que era de 16 anys, havien de pagar el lloguer corresponent i tenien els mateixos drets que la resta de treballadors segons categoria i tipus de feina. La majoria de dones arribades a la residència venien de Galícia i Lleó . Aquesta residència va ser gestionada per la Institució Magdalena Aulina, també anomenada “Señoritas Operarias Parroquiales” (VIÑETA, 2002: 153). </span></span></span></p> | 42.1277264,2.2045934 | 434258 | 4664264 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240228.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-06 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Alguns aspectes del complex mostra una tipologia constructiva i d’acabats que s’atribueix a un estil suís, degut a l’origen dels propietaris de la Farga de Bebié.En la denominació d'aquest barri de la Farga de Bebié s'ha emprat la forma el Solei, molt utilitzada per la gent de Montesquiu, i com a forma proposada pel Consistori. Aquest barri, també es troba referenciat en diverses publicacions com el Solell. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||
| 93446 | Can Bota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bota | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Casa situada a l’extrem nord del nucli urbà, bastida en una zona en desnivell, fet que determina l’accés a peu pla en les dues plantes inferiors. És de planta quadrangular amb coberta a dos vessants de teula àrab amb el carener orientat nord-sud; compta amb un nivell semisoterrani, la planta baixa amb accés principal a través de la façana principal que obra a l’oest, la que dóna a la carretera, i la planta primera. Actualment té la superfície de les seves façanes arrebossades, fet que no permet veure el material constructiu. La casa compta amb el volum principal al qual s’adossen diversos annexes, entre els quals trobem, a la façana sud, el cos que clou amb un terrat a planta primera, o un garatge a la banda oposada. </span></span></span></p> <p>De l'edifici destaca, a la façana posterior, la de llevant, una porta d'accés al nivell semisoterrani i una finestra a la planta pis, situada sobre la porta. Ambdues són de muntants i llindes planes de carreus de pedra ben tallats, polits i motllurats als angles; totes dues presenten la data 1769, la de la porta amb una creu patent dins un cercle i damunt un peu, i la de la finestra, amb el monograma de Maria. La data de la finestra es troba dins una mena de frontó perfilat per una motllura en relleu mixtilini.</p> <p><span><span><span>L’edifici compta amb una galeria a la façana de ponent, la qual al nivell de la plana primera és de tres obertures en arcs carpanells.</span></span></span></p> | 08131-15 | A tocar de la carretera de Ribes, a l'extrem nord del nucli de la població. A prop de les piscines i de la zona d'esbarjo la Font d'en Nando. | <p>L'edifici es degué bastir al segle XVIII, segons les dates que consten a les llindes d'una porta i una finestra, on hi ha gravada la data de 1769.</p> <p><span><span><span>La tipologia de decoració de la llinda de la façana posterior és similar a altres exemples que trobem al poble, també amb dates del segle XVIII (1770 i 1771), moment de creixement important del poble.</span></span></span></p> | 42.1122612,2.2069261 | 434435 | 4662545 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-p73005522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-p73005292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-p73005492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-llinda-can-bota-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-llinda-can-bota-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-llinda-can-bota.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-can-bota.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. La imatge antiga fou realitzada des de l'altra banda del riu, a la zona de la fàbrica del Carbur; en primer terme es pot veure la passera del Carbur (una de les diverses palanques que ha tingut al llarg dels anys) i Can Bota al fons, més a l'esquerra de la imatge també és visible Cal Moliner. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93447 | Cal Guitoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guitoner | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>El Guitoner està situat a les afores del poble, a peu de l’antiga carretera de Montesquiu a Ripoll. Es tracta d’un edifici plurifamiliar format per dos habitatges independents adossats (també compta amb un altre habitatge a la part posterior); consta de planta baixa i planta primera, amb coberta a dos vessants i carener paral·lel a l’eix de la façana principal que dona al nord-est, a la carretera. L’edifici que es descriu és el que està situat a peu de carretera, tot i tractar-se de dos habitatges, presenta un acabat força similar però mostra certes diferències entre la meitat més nord i la més sud. En conjunt es tracta d’una construcció bastida combinant maó massís amb paredat de pedra irregular als murs. A la part nord, les cantoneres són de carreus de pedra només desbastats; per contra, a la part sud, les cantoneres són de maó massís i també trobem maó massís formant unes faixes horitzontals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al conjunt de les obertures de la façana principal, aquestes són de línies rectes i estan emmarcades amb maó massís. A la planta primera trobem quatre obertures que obren a balcons de voladís, tots amb baranes de ferro amb barrots senzills i motius decoratius amb volutes a la part superior de la barana. També de la façana principal, a nivell de la planta primera, hi ha dos elements decoratius situats encastats al mur, a un costat, una imatge pintada dins un cercle que mostra una persona bevent amb porró, i a l’altre costat, un animal, probablement un lleó, en baix relleu damunt una cartel·la que indica l’any 1926.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici té un volum adossat a manera de tribuna a la façana sud; en aquest costat de migdia, hi trobem un clos amb un portal que permet l’accés al conjunt des d'aquest extrem i també a la resta de construccions posteriors. D’altra banda, a la part nord, també hi ha un altre volum annex a l'edifici, i al costat, un altre portal d'accés al conjunt, tot de factura posterior. </span></span></span></p> | 08131-16 | A peu de la carretera C-17z, al punt quilomètric 84. | <p><span><span><span>La tipologia de construcció pot correspondre a un edifici bastit a les primeres dècades del segle XX, probablement l'any 1926 segons s’indica en una cartel·la a la façana de la casa. Es va construir a peu de carretera de Barcelona a Ripoll, quedant situada entre el poble de Montesquiu i la colònia de la Farga de Bebié. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons es recull a través de fonts orals, l'edifici havia fet funcions de fonda i hostal.</span></span></span></p> | 42.1148981,2.2037289 | 434173 | 4662840 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-p7300541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-p7300536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-p7300539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-p7300545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-cal-guitoner-antic-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Guitoner consta esmentat en el llibre de Paquita Viñeta en l’apartat que relaciona els habitatges de la fàbrica. La imatge antiga ha estat facilitada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93450 | Les Escoles Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles-velles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>- ANGLADA, Albert ( 2005) <em>Història del poble de Montesquiu</em>. Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (2011) <em>L’ensenyament a Montesquiu (1875-1975)</em>. Témenos Edicions. Barcelona</span></a><span lang='CA'>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>-SERRALLONGA, Joan; Espadaler, Ramon; Vilardell, Lluis (1990) <em>Sant Quirze de Besora, imatges per a una història</em>. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. </span></span></span></p> | XX | Actualment no està en ús, pendent de reforma. | <p><span><span><span>L’edifici de les antigues escoles és de planta quadrangular, és una construcció a quatre vents tot i que sobretot són visibles dues façanes, la que obra al carrer i la que dóna al pati de l’escola. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici consta de planta baixa, planta primera i unes golfes, té coberta a dues vessants amb teula àrab amb el carener orientat nord-sud. L’edifici actual és el resultat d’un primer edifici del 1894 i les reformes d’ampliació i adequació per ser adaptat com escola pública l’any 1936, moment en que es van fer més grans les obertures, portes i finestres, i remodelar les façanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ambdues façanes principals mostren una tipologia d’acabat que les uniformitza, tot i que amb trets diferenciadors en la distribució i forma d’obertures de cada frontis. La superfície de les façanes és arrebossada amb acabat en pintat ocre, les dues façanes mostren un sòcol de pedra, les finestres mostren una mateixa tipologia d’ampit de pedra, de baranes de ferro de secció circular, i unes faixes de pedra lleugerament sobresortides del plom del mur que uneixen les llindes de les diferents obertures de la planta baixa i la primera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de ponent, la que dóna directament a peu de carrer, les obertures estan repartides uniforme i simètricament en els tres nivells de planta, amb quatre registres per planta. Es diferencia a la planta baixa per ser on hi ha la porta d’accés des del carrer, aquesta és de tall rectangular per bé que coronada amb un frontó triangular amb cornisa, al centre del qual hi ha pintat el nom “ESCOLES”; aquest frontó és suportat sobre pilastres de secció rectangular amb base i capitell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana sud, la principal que obra al pati, trobem a planta baixa la porta d’accés, flanquejada per dos finestrals a un costat i tres a l’altre. Totes de tall rectangular, per bé que les dels extrems de mida de llum lleugerament més petites. La planta primera destaca de tot el conjunt per tenir unes grans obertures que donen a un balcó; dues portalades amb llinda en arc de mig punt al centre i a banda i banda, un gran finestral també en arc de mig rebaixat i, als extrems, una finestra de línies rectes. En aquestes obertures, la faixa que uneix les llindes mostra un carreu sobresortit a manera de motllura al punt de les impostes. Pel que fa al balcó, és de voladís corregut que ocupa quasi tota l’amplada de la façana, el voladís té una motllura senzilla als angles, i barana de ferro amb barrots verticals i una franja horitzontal a manera de sòcol i sota el passamà, té decoracions de volutes molt senzilles en alguns dels barrots. Al nivell de les golfes únicament hi ha dues finestres, situades al centre i més petites que la resta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés per aquesta façana és a través d’una rampa de poca alçada amb una barana de pedra a cada costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de llevant segueix una línia similar a la de ponent, per contra, la façana nord és més secundària i té un acabat de paret mitgera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior de les façanes principals, hi ha un voladís pla a manera de ràfec, amb l’extrem de l’angle amb motllura feta en maó massís. Finalment, ambdues façanes són coronades per una mena de frontó format per la combinació de línies rectes i corbes, el qual és clos amb maó massís a la part superior, remata l’estructura uns pinacles globulars, a mode de gerro, dos als extrems de la part central de cada frontó i dos als pilars dels angles. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’escala interior d’accés a les plantes superiors, planta primera i golfes, és una escala de trams que compta amb un lucernari a la coberta. Les aules estaven distribuïdes en diversos espais de la planta baixa i primera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1936 es van afegir les columnes de ferro a l’interior dels espais més grans per reforçar i suportar la jàssera principal; al mateix any també es van construir els sanitaris a l’exterior, adossats a la façana de tramuntana.</span></span></span></span></p> | 08131-19 | Travessera de l'església, 11 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La notícia més antiga d’una escola a Montesquiu és del 8 de novembre de 1760, quan Gaietà Descatllar i Desbanc, senyor del castell de Montesquiu, va fundar en escriptura pública davant notari, un “magisteri de llegir, escriure i gramàtica a la Parròquia de Sant Quirze de Besora”. El 1790, els nous senyors del castell van reconèixer aquesta donació. La fundació establia l’ensenyament de la lectura i l’escriptura, la gramàtica i la doctrina cristiana. (Molina, 2011: 215)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al llarg dels segles XIX i XX es documenta la necessitat de comptar amb una escola pública adequada pels infants del poble de Montesquiu. Consta que el 1823 el vicari de Montesquiu impartia escola. El 1859 el capellà Pere Torrella Plans de Montesquiu era qui donava classes en un edifici de Llorenç Parramon a la carretera de Ribes. (Molina, 2011: 215)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 12 de juny de 1859 es va fundar l’escola “El Convento” de les “Hermanas de la Divina Pastora de S. Quirico”, destinada a les nenes, edifici que també acollia un asil pels pobres. El 1880, la Junta local d’Ensenyament proposa a l’Ajuntament demanar al Governador la creació d’una escola elemental per a nenes a Montesquiu (Molina, 2011: 215-216).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant el període de 1875-1931, les escoles públiques estaven en pisos de lloguer que pagava l’ajuntament; eren uns espais que no tenien les condicions adequades per fer-se servir d’escola. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Degut a que les peticions per la creació d’una escola en condicions a Montesquiu, no eren ateses, va sorgir la iniciativa de construir un nou edifici amb aportacions públiques i privades. El 1892 el rector de Montesquiu, Marià Bigas, va cedir una part de l’hort de l’església, al carrer Travessera de l’Església, per a la construcció de l’edifici. El nou edifici escolar es va començar a construir el 1891 i es va acabar el 1894, gràcies als recursos públics i privats, finalment, però, es va destinar a ensenyament confessional (Molina, 2011: 216).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El nou edifici escolar acollia infants de la classe més benestants, per contra els fills dels treballadors seguien anant a l’escola pública de la carretera de Ribes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del 1892 fins el 1920, les religioses de la Divina Pastora feien classes a la planta baixa i residien al primer pis. En marxar aquestes religioses l’edifici va romandre tancat més d’un any. El van reobrir les Dominiques de l’Anunciata, que van fer escola amb ensenyament femení i parvulari mixt. (Molina, 2011: 217).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1929, una comissió formada per l’inspector en cap i un arquitecte de la Junta Provincial van visitar Montesquiu per buscar terrenys on construir dues escoles públiques unitàries i habitatges pels mestres. El 16 de març de 1932 es determina fer l’escola amb un pressupost de 19.368,64 pessetes, amb una part subvencionada per l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora. El 1933 es va aprovar el projecte de l’arquitecte Sr. Faura, però el mateix any s’abandonà l’obra i no es va arribar a construir pel fet de coincidir en el moment en que Montesquiu es va independitzar de Sant Quirze de Besora (Molina, 2011: 217). En aquest context, els esforços es van concentrar en la recuperació de l’edifici de les Escoles Velles. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En aquest moment de la República, quan es volia tornar a utilitzar l’edifici de les Escoles velles com a escola municipal, l’Ajuntament es va adonar l’edifici constava registrat a nom de l’església. Amb l’esclat de la Guerra Civil el 1936, la Comissió Gestora de l’Ajuntament va ordenar requisar l’edifici de les Escoles el dia 20 de juliol, retornant l’edifici al poble i moment en que les religioses dominiques van haver d’abandonar l’edifici. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El mes d’agost, el president de l’Ajuntament proposà reformar l’edifici convertir-lo en una escola nacional de nens i nenes, i així poder abandonar l’edifici llogat de la carretera de Ribes. La necessitat de disposar d’escola pública en condicions era indispensable per atendre el volum creixent de la població, en aquell moment al nucli hi havia 63 nens de 6 a 13 anys d’edat, 34 de 3 a 5 anys, i 65 nenes de 6 a 13 anys (Molina, 2011: 218). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant la República va canviar considerablement el concepte d’escola i l’educació, essent la política educativa una de les prioritats del govern; context en el que l’Ajuntament de Montesquiu va comprar dues parcel·les al costat del pati de l’escola per ampliar-la, encarregant el projecte de rehabilitació i reforma a l’arquitecte Manuel Puig. El projecte prèvia l’ampliació de les aules, es dotava de laboratori, biblioteca, despatx, entre altres, i s’instal·laven lavabos a les dues planes, es feien més grans les portes i finestres per donar més llum natural, s’arranja la teulada i es remodelen les façanes, que és l’estructura que ha arribat als nostres dies (Molina, 2011: 219).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’escola va funcionar com a escola republicana fins el febrer del 1939, quan les tropes franquistes van ocupar el poble. L’escola pública es va tornar a traslladar a l’antiga ubicació, i les Escoles Velles van destinar-se a escola catòlica (Molina, 2011: 219).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Encara que l’Ajuntament havia requisat l’edifici de l’escola en època de la República, no va registrar-ne la propietat i va seguir estant a nom de l’església. Això va generar un conflicte amb el Bisbat, fent que l’Ajuntament portés el cas als tribunals, sense èxit. Al 1954, l’edifici va ser ocupat per les germanes Franciscanes (Molina, 2011: 221).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir del gener de 1955, les escoles nacionals, tornaran als edificis de la carreta de Ribes número 9, de lloguer, en un edifici que continuava sense ser adequat per a les funcions i necessitats d’una escola (Molina, 2011: 221). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1962 van ser les Religioses Seglars Teresianes que s’instal·laren a l’edifici de les escoles, impartint classe a nenes de primària (Molina, 2011: 221).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El curs 1967-68 es traslladen totes les classes de nenes de l’escola pública a l’antic edifici de les Escoles Velles, i el curs 1968-69 la resta d’alumnes. A partir de llavors i gràcies a l’acord de la Junta Local d’Ensenyament Primari, les escoles nacionals públiques van estar ubicades a l’edifici de les Escoles Velles, en l’acta que ho recull consta que el trasllat es fa al local que era propietat conjunta de la Parròquia i l’Ajuntament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Finalment, l’any 1993 es va traslladar l’escola als nous edificis construïts per la Generalitat de Catalunya. A partir de llavors, l’edifici va quedar sense aquest ús i des de l’any 2001 l’edifici roman tancat.</span></span></span></span></p> | 42.1086821,2.2095908 | 434651 | 4662145 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93450-p8260268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93450-p8260232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93450-p8260270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93450-queniuram-035-edifici-escola.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de dades històriques així com les informacions d’aquest apartat, han estat recopilades a partir del llibre de José Antonio Molina “L’ensenyament a Montesquiu (1875-1975)”, publicat a Témenos Edicions l’any 2011.Segons consta a l’esmentat llibre de José Antonio Molina, l’edifici inicial de les Escoles Velles va ser construït entre el 1891 i el 1894 gràcies a la participació amb donatius i jornals de treball dels habitants de Montesquiu, que van considerar que el nou edifici era propietat de tot el poble. “Per la seva construcció es van emprar materials que es troben en el medi natural dels voltants: còdols i sorra de riu, pedres de la muntanya, bigam de fusta de pi roig dels boscos de la contrada. Tot seguint una planificació i tipificació pròpia d’aquella època quant a grossària dels murs de càrrega, a l’obertura de portes i finestres als quatre vents i amb una esplèndida galeria situada a la paret sud, on s’obre un pati. Les parets exteriors eren de pedra vista sense arrebossar. Consta de tres planes, de les quals dues són habitables i la tercera constitueix les golfes o mansarda” (Molina, 211: 2017). Duran l’època franquista es va modificar la façana de l’edifici per eliminar les inscripcions que feien al·lusió a que era una escola pública unificada (Molina, 2011: 219).El 1996 l’ajuntament de Montesquiu va cedir la finca on hi havia la casa del metge, el pati de les escoles i l’edifici de les dutxes, que eren de la seva propietat, ja que els havia comprat el 1936, per construir l’actual residència de gent gran “Els Tells”.Els anys 2000 i 2001 es va utilitzar una aula de les Escoles Velles per fer de llar d’infants, “Els Putxinel·lis”, que més tard es va traslladar al Parc de la Pèrgola. La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||
| 93451 | Edifici unifamiliar C/ de l'Església, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-unifamiliar-c-de-lesglesia-1 | <p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Edifici unifamiliar emplaçat en una parcel·la que fa cantonera a dos carrers; compta amb una part de pati al cantó de la Travessera de l’Església. L’edifici és de planta rectangular, amb una part del volum de la casa de major alçada, planta baixa i dos pisos, i una part, la que dona al pati, de menor alçada, formant dos nivells de galeries cobertes i grans finestrals vers el pati. L’edifici està cobert per teulada de teula àrab a dues vessants, per bé que a dues alçades diferents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El volum principal, el de major alçada, és el volum central de l’habitatge original, aquest conserva elements arquitectònics remarcables. Destacant les obertures emmarcades amb carreus ben tallats i polits, de llindes plantes monolítiques, algunes amb decoració i/o dates incises, i amb ampits d’acabats més o menys treballats. A la façana que afronta a la Travessera de l’Església, trobem una finestra a planta baixa amb ampit amb acabat arrodonit; a la planta primera, una altra finestra més elaborada, té els angles treballats al biaix i ampit motllurat, a la llinda hi ha a inscripció que sembla indicar “IAVME MIRO” i a sobre, la data 1764, tot amb una creu entre mig. Al darrer nivell d’aquest frontis una finestra sense elements decoratius visibles. A la façana del costat nord, que afronta al carrer de l’Església, tenim a planta baixa una porta avui convertida en finestra, però de la que s’observen els muntats fets de carreus fins a nivell de paviment, té els angles interiors, tant de brancals com de llinda, tallats al biaix; a la llinda hi ha gravat l’any 1763, també amb una creu al mig de la data. A la planta primera trobem una altra finestra de configuració similar a la que trobem a la façana de llevant en el mateix nivell; en aquest cas, sense que es pugui identificar cap inscripció o data a la llinda. La resta d’obertures són de tall senzill sense elements arquitectònics visibles a destacar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de les façanes mostren un acabat arrebossat i pintat, sense que sigui visible el material constructiu, tanmateix, pel tipus de cronologia indicada a les llindes així com per l’amplada visible a les obertures, hem de pensar que es tracta de murs de pedra.</span></span></span></p> | 08131-20 | C/ de l'Església, 1 amb Travessera Església, 2 | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se en època barroca, a mitjans del segle XVIII, segons s’indiquen en les llindes de les seves obertures (1763 i 1764). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està emplaçat en un dels eixos principals del poble, al davant de l’església parroquial, en uns carrers paral·lels al camí ral i camí de Sant Boi, que constitueixen els vials a partir dels quals es va originar el primer nucli de població. Els carrers amb als que fa cantonada l’edifici, es devien configurar urbanísticament sobretot a partir del segle XVIII coincidint amb un període de creixement important del poble.</span></span></span></p> | 42.1091722,2.2091220 | 434613 | 4662200 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260220.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93452 | Casa C/Sant Boi, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-csant-boi-38 | <p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Edifici situat a un extrem del carrer, disposa de dues façanes visibles des del carrer, una façana posterior i una que comparteix mitgera amb l’edifici veí. Es tracta d’una construcció de planta rectangular, consta de planta baixa, dos plantes pis i un darrer nivell sota coberta, té teulada a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel al carrer i el ràfec de la teulada suportat per caps de biga de fusta. La façana principal és la que afronta al carrer Sant Boi, quedant orientada a migdia. La superfície de les parets mostra un acabat arrebossat i pintat que no permet veure el material constructiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal té una distribució d’obertures en tres eixos verticals, els dos dels extrems mostren unes característiques similars, amb presència de carreus de pedra al seu emmarcament, per contra les obertures del centre tenen una distribució més irregular, són de tall rectangular senzill i un acabat diferent, sense que siguin visibles elements arquitectònics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest frontis, a la planta baixa, trobem la porta d’accés a l’extrem de ponent, que constitueix l’element més distintiu de l’edifici. Els muntats són de carreus de pedra disposats en cadena i la llinda és plana monolítica, tot amb els angles motllurats; a la llinda, la motllura conforma un mena d’arc conopial que conté decoracions florals i vegetals en relleu i les lletres R – A, a un costat, i a l’altre, C – U (?). Aquesta tipologia d’acabat i de treball a muntats i llinda, excepte les decoracions del frontó que delimita l’arc, el trobem a les dues obertures dels balcons del primer pis, en el cas de l’obertura de sobre la porta hi ha la data 1770 inscrita a l’interior de l’arc. Al segon pis es reprodueix el mateix acabat, en aquest cas a dues finestres, aquestes amb ampit de pedra amb acabat motllurat. A la planta de sota coberta hi ha dues úniques finestres, aquestes són més senzilles però igualment mostren carreus als brancals amb acabat polit i els angles treballats al biaix, a la finestra de ponent també amb llinda de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral la majoria d’obertures són senzilles sense elements arquitectònics visibles, únicament s’observa una finestra al primer pis que és emmarcada amb carreus de pedra ben tallada i polida, també de llinda plana monolítica, en aquest cas sense elements ornamentals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici compta amb un cos annex a la façana posterior que configura una mena de galeria coberta i un nivell de terrat al segon pis. </span></span></span></p> | 08131-21 | C/Sant Boi, 38. | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se en època barroca, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures entorn a l’any 1770.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el camí ral van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint uns primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1091717,2.2078108 | 434505 | 4662201 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260154.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93453 | Casa C/Nou, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cnou-19 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici unifamiliar, construït entre mitgeres, de planta rectangular i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer; el voladís és suportat damunt de caps de biga de fusta amb els extrems motllurats. La parcel·la que ocupa l’edifici és de planta allargada ocupada per l’edifici i un pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa de dos eixos verticals d’obertures, el de l’extrem més sud molt més destacat per l’elaboració i treball ornamental de les llindes. A cada planta hi ha dues obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de migdia, a la planta baixa, hi ha la portalada d’accés, és de muntants fets amb carreus, disposats en cadena, ben tallats i polits, que suporten una gran llinda plana monolítica; aquesta està decorada amb un relleu, realitzat a la mateixa pedra, d’una Mare de Déu acompanyada de motius vegetals dins un cercle, i una inscripció distribuïda a banda i banda, que indica “AVE MARIA SIN / PECADO CONCEBIDA” dins una cartel·la, i a sota, una data no del tot llegible (17??) del segle XVIII. Damunt la portalada hi ha un finestral amb una llinda, també plana monolítica, que està ornamentada amb un relleu d’un cor amb llances, amb una creu grega al damunt i al seu voltant, motius vegetals i geomètrics, tot dins un rectangle, això a la part central i a costat i costat rombes dins quadrats; als carreus dels muntants també es reprodueixen els rombes i a l’ampit, formes circulars. La finestra del darrer nivell és formada per quatre grans carreus ben tallats i polits, un per costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord, l’obertura de planta baixa i la de planta pis són de llinda plana monolítica sobre carreus als muntants, amb ampit de pedra més ben tallat i acabat a la planta pis; la llinda de la planta baixa mostra una inscripció dins una cartel·la, molt malmesa (PER? - ??) i en mig una decoració, una forma que fa de base al damunt de la qual hi ha una creu llatina. La finestra del pis no té decoracions ni inscripcions, i la del nivell sota coberta és la única que no té carreus ni altres elements de pedra visibles que l’emmarquin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</span></span></span></p> | 08131-22 | C/Nou, 19. | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se en època barroca, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures a l’any mil set-cents.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el Camí ral, el Carrer de Sant Boi i els immediatament paral·lels, que inclou el Carrer Nou, van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint els primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població, origen del poble de Montesquiu. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1088144,2.2100740 | 434691 | 4662159 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260334.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93454 | Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-carme | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | En conjunt l’aspecte visible és bo, tot i que hi ha algunes parts que es troben malmeses. | <p><span><span><span>Església d’una nau orientada aproximadament est-oest i absis a l’altar, al costat de ponent, la nau té coberta a dues aigües de teula ceràmica, amb un ràfec decoratiu que recórrer tot el contorn. Davant la façana principal d’accés hi ha un porxo fet amb pilars de pedra, i coberta de bigues de fusta i a sobre, teula àrab. A l’angle sud, s’alça el campanar que destaca per la seva alçada, és de base quadrangular, amb finestres als diferents nivells i obertures més grans al nivell que acullen les campanes, té teulada a dues aigües de teula àrab. Al costat sud hi ha una nau més baixa, amb coberta a un sol vessant i amb accés independent, seguint la línia estilística de tot el conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’acabat exterior és en base a la combinació de pedra vista i arrebossat amb acabat pintat blanc de les parets; la pedra la trobem a les cantoneres, pilastres i contraforts que hi ha distribuïts en els murs laterals, també a les obertures, el mur d’accés, el sòcol de l’edifici i també al darrer nivell del campanar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal damunt la porta d’accés i per sobre la teulada del porxo hi ha una escultura d’un àngel alat al centre, corona l’angle de la coberta una creu metàl·lica amb una M de Maria dins un cercle.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, hi ha una Mare de Déu del Carme damunt una peanya que presideix l’altar, patrona de l’església. Al lateral sud hi ha una Santa Teresina del Nen Jesús i una “Stella Maris”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt compta també amb unes construccions que van ser emprades com a rectoria i escola, construïdes uns anys després de l’església.</span></span></span></p> | 08131-23 | A la zona nord del terme municipal, a la Farga de Bebié. | <p><span><span><span>En origen, els habitants de la colònia la Farga de Bebié havien de desplaçar-se a les respectives parròquies per poder assistir a missa, els que vivien a la banda dreta del riu, la que pertany a les Llosses, a la parròquia de Sovelles, i els feligresos de la banda esquerra, a Sant Quirze de Besora i Montesquiu. Aquesta situació que dificultava poder assistir a missa, va determinar que els habitants de la colònia sol·licitessin un espai per usos religiosos, petició que va ser atesa per l’empresa. Així al 5 de febrer de 1927 es va obrir i beneir un espai d’oratori a la fàbrica. Poc després el rector de Montesquiu va sol·licitar al bisbe poder celebrar-hi missa cada diumenge (VIÑETA, 2002: 107). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1943 la colònia va passar a tenir capellà propi, Mn. Josep Rovira Tenas (VIÑETA, 2002: 108).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis dels anys 50 del segle XX els habitants feligresos de la colònia, van sol·licitar a l’empresa Bebié la construcció d’una església adequada a les necessitats de la colònia. La benedicció i col·locació de la primera pedra es va fer el 6 de març de 1955, en època de Mn. Jaume Lladó. Les obres s van posar en marxa de seguida, van anar a càrrec de l’arquitecte Gil Nerot, el constructor Joan Serradell i l’enginyer Abril.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església es va inaugurar el 16 de juliol de 1958, dedicada a la Mare de Déu del Carme. La rectoria s’hi va annexar uns anys més tard (VIÑETA, 2002: 114).</span></span></span></p> | 42.1311357,2.2039919 | 434212 | 4664643 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-pa100620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-pa100717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-pa100614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-pa100618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93454-p5240236.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les quatre campanes porten els noms de Trinitats, Maria a Monte Carmelo, Josepha i Antònia M. Claret (VIÑETA, 2002: 111). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||
| 93455 | Cooperativa l'Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-lamistat | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2015): L’Amistat. Cooperativa obrera de consum. Montesquiu. Imprès a Maideu, SL: Ripoll</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2022): Montesquiu: poble obrer i republicà (1931-1939). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici situat a l’encreuament de dos carrers, determinant que compti amb dues façanes que afrontin als respectius vials. L’edifici mostra planta en forma de “L”, consta de planta baixa, planta primera i unes petites golfes o espai sota coberta. Té coberta general a dues vessants amb els careners paral·lels als carrers, excepte en dos trams on destaca una part de la teulada a tres vessants, perpendicular a la línia global de teulada, determinant també una alçada i acabat de la façana diferent en aquests punts. El ràfec de la teulada mostra un voladís recolzat sobre mènsules de biga de fusta que atorguen una tret decoratiu a l’edifici. A l’extrem</span></span></span></p> <p><span><span><span>A grans línies les obertures són senzilles. Destaca un llarg balcó corregut amb voladís que recórrer part de les dues façanes; a nivell decoratiu presenta una motllura senzilla al voladís i amb una barana de ferro que combina barrots senzills alternats amb altres de corbats, junt amb volutes ornamentals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes presenten un acabat arrebossat i pintat; en una de les façanes laterals, es pot observar el material constructiu de les parets, realitzat amb paredat de pedra combinat amb maó massís a les cantoneres i emmarcant les obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem nord del carrer Travessera de l’Església hi ha un dels coberts o magatzem, aquest és de planta baixa seguint un mateix estil i acabat del conjunt de l’edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cooperativa l’Amistat es manté activa i oberta a la planta baixa de l’edifici, amb accés a través del carrer Travessera de l’Església. </span></span></span></p> | 08131-24 | Travessera de l'Església, 18. | <p><span><span><span>L’origen de la cooperativa es situa a l’any 1920 quan un grup d’obrers de Montesquiu es van reunir a la Font Codineta per parlar sobre la creació d’una cooperativa de consum en un context en que les famílies treballadores estaven sotmeses a una pressió salarial important que en dificultava la subsistència. La recessió en la que es trobava la indústria catalana just després de la finalització de la Primera Guerra Mundial, va generar una situació d’enduriment de les condicions laborals de la classe obrera, en paral·lel les lluites sindicals es van radicalitzar, hi va haver diverses vagues, algunes molt conegudes, amb l’objectiu de millorar la vida i condicions de la classe treballadora, es van congelar els salaris, els preus dels aliments van augmentar,... </span></span></span></p> <p><span><span><span>Arran d’aquella reunió, un grup de persones van tirar endavant la creació de la Cooperativa l’Amistat que es va legalitzar l’abril de 1920.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primera local que va llogar la cooperativa eren uns baixos a la Carretera de Ribes per fer servir de magatzem i punt de venda, inicialment amb obertura els caps de setmana per al servei dels associats. Les feines es feien entre els socis, s’ho repartien per torns, no hi havia dependents a sou. L’èxit i el bon funcionament del moment, amb un context propici, van conduir a la decisió de construir un edifici propi de la cooperativa, el lloc escollit va ser un solar a les afores del nucli antic, a la continuació de la Travessera de l’Església. En aquell context, es va optar no només per dotar-se d’activitat de botiga, sinó que es plantejar i construir una planta més a sobre per a fer-hi un cafè i una sala de ball per l’esbarjo dels socis. Tot plegat ocorria l’any 1928.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els serveis que oferia la cooperativa també es van ampliar amb la fundació d’una germandat de socors mutus per assistir a les famílies associades en cas de malaltia o defunció. Aquesta decisió va venir promoguda per les informacions rebudes d’altres membres de la Federació de Cooperatives. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la república es van adaptar els estatuts de l’entitat a la nova situació, en un context en ell que la Generalitat de Catalunya fomentava el cooperativisme obrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta que el 13 de juny de 1931 es redactà un nou reglament de la secció de socors sobre malalties, invalidesa pel treball i pensions per a la vellesa de la cooperativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Guerra civil va suposar entrar en un període d’incertesa, especialment a causa de l’escassetat de productes bàsics. També la postguerra va ser una etapa molt complicada, sobretot perquè hi havia persones que pressionaven perquè es tanqués i il·legalitzés la botiga, al·legant la competència que suposava per altres comerços. Era una època que també les revenges, cercar apropiar-se l’edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’agost de 1939 es va haver de canviar el nom per adaptar-se a la nova legislació. La Ley de Cooperatives de l’any 1942 va suposar una modificació important de les funcions i serveis que oferia la cooperativa, a partir de llavors es va prohibir la tasca d’associació entre les cooperatives, la formació a les persones associades,.. fent que fossin simples unitats econòmiques; situació que va fer que la cooperativa passés per una etapa econòmica complicada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el temps es va anar recuperant econòmicament i fins i tot es van portar a terme tasques de reforma, des de pintar l’interior de la botiga, instal·lar nous prestatges, comprar una cambra frigorífica, construir un magatzem per la llenys i el carbó, augmentar les matances de porc per poder donar servei a l’augment de demanda d’embotit, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta que a l’any 1952 es va reparar la façana de l’edifici, el mateix any es va tornar a encunyar moneda social. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1967 es va ampliar l’edifici pel costat del carrer Rossinyol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1969i el 1970 el mal estat de les bigues del sostre de la botiga, que cedien amb el pes del volum de persones que s’hi aplegaven, van obligar a construir una pista de ball a la planta baixa, moment que s’adquirí un terreny adjacent. Tot plegat deixava la cooperativa en una situació econòmica complicada, d’endeutament. Aquesta situació econòmica, va determinar que la celebració del seu cinquantè aniversari no fos de la manera que es volia.</span></span></span></p> | 42.1083030,2.2095574 | 434649 | 4662103 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-p8260273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-p8260278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-p8260274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-p8260280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-coopertiva-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-carrer-santiago-rusinol-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93456 | Farga de Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-de-bebie | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | Hi ha molts habitatges i altres edificis sense ús. | <p> </p> <p><span><span><span>La colònia la Farga Bebié forma part de dos municipis, Montesquiu i les Llosses, corresponents a les comarques d’Osona i Ripollès respectivament, a més, queda distribuïda també entre dues províncies, Barcelona i Girona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El complex industrial tèxtil fundat el 1895 per l’empresari suís Edmond Bebié, està compost per dues fàbriques, la vella a la banda dreta i la nova a l’esquerra, blocs d’habitatges distribuïts també a banda i banda del riu, dues torres pels amos, una església, l’estació del tren, i també un espai de lleure amb pista poliesportiva i unes fonts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona de la riba dreta, de les Llosses, va ser la que es va ocupar primer, no només amb la fàbrica sinó també amb els blocs d’habitatges, que es van anar construint gradualment a mesura que es requerien més pisos per acollir treballadors. La riba dreta és la que va concentrar els negocis i diversos establiments de la colònia, des de la fonda, botigues de menjar i altres coses per la llar, merceria, entre altres, també hi havia el cinema, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica vella, situada al municipi veí de les Llosses, queda emplaçada entre el riu Ter i la carretera, consta d’una gran nau de dues plantes. Els blocs d’habitatges més antics són els del Tibidabo, a redós i per sobre de la carretera. Seguiren els edificis dels Sunyers, situats a la part més alta; i més tard, el barri de la Balconada del Ter. Aquesta riba del riu també hi ha les torres dels amos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona de Montesquiu s’hi va bastir la fàbrica nova, formada per diversos volums d’edificis, destaca la façana de l’edifici que dóna entrada al conjunt de la fàbrica nova, és 1917 i va acollir, entre altres, la Caserna de la Guardia civil. Al costat de llevant, hi ha altres dependències on a més d’alguns habitatges, també s’hi va instal·lar durant un temps les escoles, un oratori religiós fins la construcció de l’església, un establiment destinat a bar i sala de festes, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A aquesta riba esquerra del riu s’hi van bastir els edificis de Conangle, d’estil suís; posteriorment l’església dedicada a la Mare de Déu del Carme, l’estació del tren i els blocs d’habitatges del Solei, una part dels quals reformarien com a residència per dones. Aquesta part de Montesquiu també és on hi havia una extensió àmplia d’horts, a continuació dels blocs de Conangle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A cavall dels dos municipis i comarques, hi ha diversos ponts que comuniquen la colònia, de dimensions i usos diferents, el pont de l’entrada, el pont de la fàbrica, el pont dit de la casa. A l’indret també hi ha el pont del tren de la línia de ferrocarril Barcelona- Puigcerdà, situat a una cota per sobre de la colònia.</span></span></span></p> | 08131-25 | A l’extrem nord del terme municipal. A l’entorn d’uns meandres que conforma el riu Ter en aquesta zona. | <p><span><span><span>El fundador de la Farga de Bebié, Edmond Bebié Wild, era un enginyer suís, que tenia una fàbrica de filats de llana moguda per la força hidràulica a Zuric. El seu fill Ernest, qui va compartir estudis amb un jove de Vic, va conèixer les possibilitats de la zona del riu Ter per la instal·lació de fàbriques, curs fluvial on ja s’havien començar a construir algunes fàbriques de la mà d’industrials catalans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Edmond Bebié va recórrer el riu Ter, cercant un emplaçament adequat per construir-hi una fàbrica de filats. El suís va adquirir l’antic molí de Rocafiguera que també era conegut com el molí de la Farga vella, farga que s’havia reconvertit en molí fariner. Aquest era propietat de la família del mas Rocafiguera de Sora. Entre 1895 i 1896, l’enginyer va comprar 400 hectàrees de terreny a banda i banda del riu Ter, incloent l’antic molí, en una zona molt estratègica aprofitant el meandre que conformava el riu. La Farga de Bebié va ser iniciar-se de la mà d’Edmond Bebié l’any 1895, la fàbrica va començar a funcionar el 1899.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de la fàbrica es va iniciar ràpidament i també dels edificis de la colònia. Es va haver de fer una obra hidràulica d’envergadura que va permetre aprofitar la concessió de 6.000 l/s, amb el canal de la Cúbia (Les Llosses), de 450 metres de recorregut i quasi tot soterrat, amb la finalitat d’aconseguir un salt de 10,5 m de desnivell per generar inicialment una potència de 600 CV que posteriorment passarien a 1000 CV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Primera Guerra Mundial va suposar una etapa de creixement de la producció important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1917 es va ampliar les instal·lacions de la fàbrica, amb la construcció de la fàbrica nova a la riba esquerra del riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El creixement i importància de la colònia va anar creixent fins al punt que es va plantejar la segregació dels municipis de les Llosses i en aquell moment de Sant Quirze de Besora, entorn l’any 1927, amb la voluntat d’esdevenir municipi propi, finalment no es va acceptar la petició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La riuada de l’any 1940 va afectar considerablement la colònia, especialment la banda de les Llosses, l’aigua es va emportar la Fonda, una part important dels habitatges d’aquest costat i l’escola. També es va haver de reconstruir el pont de l’entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix la producció va continuar augmentant als any 40 del segle XX, una època de gran creixement, que amb les reformes de la maquinària obligades per l’aiguat, van suposar poder atendre una demanda superior. Època en que es va ampliar la colònia, també es va posar en funcionament el cinema, el cafè, la perruqueria, un forn de pa, que ampliava els serveis existents fins al moment. Continuarien amb la construcció de nous blocs d’habitatges al costat de Montesquiu i l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Empresa Bebié S.A. va entrar en suspensió de pagaments i va acabar la seva activitat a la Farga de Bebié el 1978. Pere Rovira, empresari català vinculat a la indústria vinícola va agafar el relleu de la fàbrica de la Farga fins a la dècada dels anys noranta del segle XX, quan també entrà en suspensió de pagaments, en una època en hi va haver una extensa i important crisi del tèxtil a Catalunya. Tot i això, la Farga de Bebié va continuar amb activitat tèxtil durant un temps.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2008 finalitzava l’activitat productiva de la fàbrica. Actualment gran part de les construccions estan sense ús i en procés d’abandonament, excepte alguns habitatges i les centrals hidroelèctriques que es troben en ple funcionament, produint energia elèctrica (SERRA, 2000: 241-253).</span></span></span></p> | 42.1305698,2.2055542 | 434340 | 4664579 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-p5240200.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Farga de Bebié va esdevenir una colònia tèxtil important i emblemàtica en el conjunt de les colònies tèxtils de Catalunya, i especialment del riu Ter. Aquest va ser coneguda amb el nom de la colònia dels Suïssos atenent a l’origen del fundador, Edmond Bebié.Actualment, després d’haver passat per altres mans propietats, l’empresa manté el nom de Bebié.Com s’ha indicat la Farga de Bebié és una colònia que es troba a cavall de dos municipis, de fet, el gran volum d’edificis es concentren al terme de les Llosses, tanmateix s’ha procurat indicar els elements més remarcables d’un costat i l’altre, sempre però tenint present que només una part és del municipi de Montesquiu. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||
| 93457 | Carrer de Sant Boi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-boi | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer Sant Boi transcorre i creua tot el nucli urbà d’est a oest, s’inicia a la plaça principal del poble, la Plaça de la República i fins l’extrem oest del nucli. De fet, en època que hi havia el pont metàl·lic, connectava amb aquest directament, esdevenint una via de comunicació important del poble, i un camí històric de comunicació vers altres poblacions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, excepte la part més de ponent, de fet conserva cases de constitució antiga fins unes cases després de creuar la carretera però la resta, és de configuració contemporània, sense que segueixi la línia constructiva i urbanística de la resta. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La majoria dels edificis que trobem en aquest carrer, fins poques cases després de la carretera vers ponent, ocupen parcel·les molt variades, amb amplades molt diverses. Els edificis estan configurats per una estructura de planta baixa i una planta pis o dues plantes pis (la majoria), també hi ha algun exemple amb un nivell més (de golfes o sota coberta).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La majoria d’edificis en els que el material constructiu dels murs és visible, podem veure que estem davant d’un gran nombre de cases bastides amb murs de paredat de pedra combinat amb maó massís, sobretot a les obertures però també en cantoneres,.. Hi ha diversos exemples d’obertures de llindes i muntats de pedra. També trobem edificis amb acabat arrebossat i pintat, amb diferents exemples on el tractament de la superfície, els elements arquitectònics i decoratius de les façanes són més elaborats, responen a una tipologia d’edifici més eclèctic, probablement ocupat per famílies menestrals. Molts dels edificis d'origen mostren baranes, reixes i alguns altres elements de forja. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El gran volum d'edificis són de construcció de mitjans i finals del segle XIX i primeres dècades del segle XX. Es tracta d'un tipus d'edificis, bàsicament destinats a comerç a la planta baixa i habitatges a les plantes superiors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Després de la carretera en sentit ponent, trobem dos edificis clarament diferenciats per la seva tipologia constructiva, dels més antics del carrer, un dels quals data del segle XVIII amb unes obertures amb llindes i muntats de pedra treballades i amb decoracions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Així, a gran trets hi ha dos tipus d’edificis, els que són més antics, edificats amb murs de pedra (amb acabat arrebossat i pintat) i amb obertures emmarcades per carreus i llindes ben treballades, polides i sovint amb decoracions o dates incises, i altres, que són de combinació de murs de pedra amb maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-26 | A la zona central del poble, travessa el nucli urbà d’est a oest. | <p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Sant Boi deu correspondre a les primeres ocupacions junt amb el Camí Ral, el carrer Nou i el carrer de la Plaçola. A partir dels primers eixos de camins antics es van anar construint unes primeres cases que esdevindrien l’origen del poble de Montesquiu. A l’entorn dels quals s’anirien definint altres vials més o menys paral·lels, que per venda de les parcel·les permetria anar assentant població a l’indret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Molts edificis d’aquest carrer testimonien la importància que va tenir aquest carrer en el conjunt del poble, un eix comercial molt important durant gran part del segle XX, amb gran diversitat d’establiments i botigues. </span></span></span></p> | 42.1092803,2.2084355 | 434557 | 4662213 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260175.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260363.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260198.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-sant-boi-1960-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-sant-boi-1960-c.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93458 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-9 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer de Nou transcorre des del Carrer Sant Boi, molt a prop de la plaça de la República, fins la confluència amb la Travessera de l’Església a l’alçada de la Font dels Tells. El carrer presenta una lleu corba en el seu traçat seguint la topografia del terreny i la mateixa inclinació que fa el riu. Ens indica i testimonia una ocupació antiga del vial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, construïdes sobretot entre els segles XVIII i XIX, tot i que també hi ha alguna obra posterior. La majoria dels habitatges que trobem en aquest carrer presenten estructura de planta baixa i dos pisos, tot i que també trobem uns quants edificis de només dos nivells, planta baixa i planta pis. Hi ha un habitatge que només és de planta baixa. En alguns casos trobem algun garatge al costat de la casa, i excepcionalment, alguns edificis, molt pocs, tenen pati al costat; el més habitual és que els edificis estiguin ocupant una parcel·la que permet tenir un tros de pati a la part posterior. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Diverses cases encara conserven la seva estructura original de plantes i també d’acabat de les façanes (algunes reformades conservant l’estil). Així, a gran trets hi ha dos tipus d’edificis, els que són més antics, edificats amb murs de pedra (amb acabat arrebossat i pintat) i amb obertures emmarcades per carreus i llindes ben treballades, polides i sovint amb decoracions o dates incises, i altres, que són de combinació de murs de pedra amb maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els edificis més destacables són dels números 17 al 39, on trobem més exemples de construccions del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-27 | Al nucli del poble, a la part de llevant, entre el carrer de Sant Boi i el carrer Santiago Rusiñol. Paral•lel al riu i al carrer Camí Ral. | <p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Nou deu correspondre a les primeres ocupacions junt amb el Camí Ral, el carrer Sant Boi i el carrer de la Plaçola. A partir dels primers eixos de camins antics es van anar construint unes primeres cases que esdevindrien l’origen del poble de Montesquiu. A l’entorn dels quals s’anirien definint altres vials més o menys paral·lels, que per venda de les parcel·les permetria anar assentant població a l’indret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se i créixer urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1089765,2.2099921 | 434685 | 4662178 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260360.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93459 | Llinda Travessera de l'Església, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-travessera-de-lesglesia-10 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Llinda conservada en una casa entre mitgeres del carrer Travessera de l’Església. Es tracta d’una llinda monolítica de forma rectangular, que es troba sobre una finestra de la planta baixa. A la part central té esculpit en baix relleu una mena d’escut ovalat, a l’interior hi ha gravat el monograma de Jesucrist “IHS”, coronat amb una creu llatina com a símbol del Calvari. A un costat de l’escut hi ha el nom JOSEP RIBAS i a l’altre, SASTRA i la data 1690.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici compta amb una porta d’accés emmarcada amb carreus ben tallats i buixardats que semblen reutilitzats. De fet, l’edifici presenta unes característiques i té una aparença que fa pensar que els números 10, 12 i 14 podrien haver estat un mateix edifici que es transformar i dividir.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-28 | Travessera de l'Església, 10. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La construcció d'aquesta casa coincideix amb l’època de formació del nucli que acabaria originant el poble de Montesquiu, tot i que el creixement i la configuració urbanística dels primers carrers es va donar especialment a partir del segle XVIII, coincidint amb una època de creixement generalitzat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1087646,2.2093686 | 434633 | 4662154 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93459-p8260254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93459-p8260259.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93459-p8260261.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||||
| 93461 | Edifici C/Nou, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-cnou-29 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici unifamiliar, construït entre mitgeres, de planta rectangular i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües, de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer, i amb ràfec de taulons de fusta sobre senzills caps de biga de fusta. L’edifici és desenvolupa sobre una parcel·la de planta rectangular allargada, amb la casa i un pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, la que afronta al carrer, compta amb dues obertures per planta, les de la dreta disposades alineades verticalment, i a les de l’esquerra disposades de manera irregular. Les obertures es redueixen en mides de baix cap a dalt, més grans a planta baixa i més petites a sota coberta, també el seu acabat és més remarcable i pren més importància a planta baixa. A planta baixa, al costat esquerre, hi ha la portalada d’accés, és de muntants de carreus i llinda planta monolítica, tots ben tallat, polit amb buixarda i amb els angles interiors tallats al biaix; a la llinda hi consta gravada la data 1806 amb una creu patent damunt un triangle, a manera de mont del Calvari, i amb el nom LLORENS FONT, repartit a costat i costat de la data i a sobre PARAIRE. Al costat de la porta d’entrada hi ha una finestra, de llindes i muntants amb el mateix acabat que la porta, i un ampit de pedra sobresortit i amb els angles més o menys arrodonits. A la planta primera, damunt la porta trobem una finestra també emmarcada amb carreus, llinda i ampit de pedra, similar a la planta baixa, tot i que els muntants els carreus són amb una disposició menys regular; al costat dret, una finestra, més senzilla, només amb ampit de pedra amb els angles motllurats. Al darrer nivell, ambdues finestres són de tall senzill, obertures rectangulars sense elements arquitectònics visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color verd.</span></span></span></p> | 08131-29 | C/Nou, 29. | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se molt a principis de segle XIX, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures, l’any 1806. L’edifici esdevé una mostra segurament d’una casa menestral de l’època, típica d’entorn al segle XVIII i XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el Camí ral, el Carrer de Sant Boi i els immediatament paral·lels, que inclou el Carrer Nou, van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint els primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població, origen del poble de Montesquiu. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1085117,2.2101123 | 434694 | 4662126 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93461-p8260312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93461-p8260315.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93462 | Rodes de molí de Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rodes-de-moli-de-cal-moliner | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PAYÀS I BLASI, M.Àngels Payàs (s/d): La Farga de Bebié, un model de colònia tèxtil”, a Taleia. Ripoll. [Consultat en línia: 1/10/2022]</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal de l’edifici conegut amb el nom de Cal Moliner, situat a la Carretera de Ribes, hi ha dues rodes de molí encastades a la façana, integrades en el mur de l’edifici de manera ornamental. Les peces estan posades al nivell de la planta baixa, una a cada banda de la porta principal d’accés.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La del costat dret mirant la façana és de pedra de tipus conglomerat, d’una sola peça. La roda que hi ha al costat esquerre, és de pedra de calcària, tipus travertí, és de diferents peces unides i conserva el cèrcol metàl·lic del contorn. Ambdues peces se’ls hi va col·locar una argolla al centre. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-30 | Carretera de Ribes, 44. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquestes peces es troben ubicades en un edifici bastit al segle XIX, concretament al 1896 segons consta a la llinda de la porta d’entrada a la casa. L’edifici és conegut com Cal Moliner, remetent a l’ofici del propietari de la casa, Joan Tubau i Vilageliu, en el moment de la seva construcció. Consta que va ser moliner del molí de Rocafiguera i molí de la Farga Vella, on es va instal·lar la fàbrica de la Farga de Bebié. La finca del molí es va vendre a Edmond Bebié, fundador de la fàbrica, entorn a 1865. De fet, la darrera matrícula industrial del molí de Rocafiguera és de l’any 1894. Consta que les rodes provenien del molí de Rocafiguera (PAYÀS, S/D: 10). </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1112384,2.2072794 | 434463 | 4662431 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93462-p8260484.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93462-p8260490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93462-p8260495.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93463 | Llinda de Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-moliner | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PAYÀS I BLASI, M.Àngels Payàs (s/d): La Farga de Bebié, un model de colònia tèxtil”, a Taleia. Ripoll. [Consultat en línia: 1/10/2022]</span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Llinda de la porta principal d’accés a Cal Moliner, situada a la façana de ponent, la que obra a la carretera. Es tracta d’una llinda plana monolítica hexagonal, de forma allargada tendint a rectangle, amb els angles interiors treballats al biaix. La peça es mostra ben tallada i amb acabat polit. A la part central hi ha les inicials J. T. V. i la data 1896 gravat dins un rectangle; a cada costat hi ha també gravades eines.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda està suportada damunt grans carreus de pedra treballats amb el mateix acabat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal de l’edifici conegut amb el nom de Cal Moliner, situat a la Carretera de Ribes, també hi ha dues rodes de molí encastades a la façana, a banda i banda de la porta.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-31 | Carretera de Ribes, 44. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici és conegut com Cal Moliner, remetent a l’ofici del propietari de la casa, Joan Tubau i Vilageliu, en el moment de la seva construcció, les mateixes inicials que hi ha a la llinda. Es tracta d’un edifici bastit al segle XIX, concretament al 1896 segons consta a la llinda.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El propietari de l’aquell moment, consta que va ser el darrer moliner del molí de Rocafiguera o de la Farga Vella, on es va instal·lar la fàbrica de la Farga de Bebié. La finca del molí es va vendre a Edmond Bebié, fundador de la fàbrica, entorn a 1865. De fet, la darrera matrícula industrial del molí de Rocafiguera és de l’any 1894. Consta que les rodes provenien del molí de Rocafiguera (PAYÀS, S/D: 10). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1112363,2.2072732 | 434462 | 4662431 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93463-p8260491.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93463-p8260489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93463-p8260497.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93465 | Cementiri de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XIX | El recinte funerari està ben conservat, la capella presenta alguns problemes d’humitat i l’interior es veu descuidat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un recinte de planta pentagonal delimitat per murs de paredat comú. La portalada d'accés al recinte està conformada per una estructura que defineix una obertura acabada en arc de mig punt; la construcció és de murs de pedra combinat amb maó massís als angles de l’obertura i a les impostes on descansa el frontó que corona l’accés, aquest té un ràfec de teulada decorat amb material ceràmic, teula i maó. Al frontó hi ha la inscripció CEMENTIRI MUNICIPAL amb una creu central al mig. La porta és de dos batents i una tarja fixa a la part superior, de ferro i planxa, amb barrots i decoracions de línies rectes i corbes, a la part superior hi hala data 1891. A costat i costat de l’estructura d’accés, una part del mur és coronat per ràfecs més simulant una coberta a dos vessants. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al recinte hi ha la capella, d’estil neoromànic, disposada enfront la porta d’accés al cementiri, quedant emplaçada a la part nord-est del conjunt, bastida adossada al mur posterior. En una posició preeminent dins el recinte funerari. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'espai interior està enjardinat i el solquen diversos camins que segueixen el peu de les zones on hi ha els nínxols ordenats adossats als murs perimetrals, excepte a la banda on hi ha l’església que no n’hi ha, i compta també uns blocs de nínxols a la part central. La part del voltant de la capella és ocupada per sepultures al terra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-33 | Al final del Passeig de Sora. | <p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri de Montesquiu es degué construir a darreria del segle XX, entorn al 1891, segons la data que consta a la portalada d’accés. En el moment de construcció del cementiri i la seva capella, el poble encara formava part del municipi de Sant Quirze de Besora, tot i això, ja des de bon inici, la capella del cementiri depenia de la parròquia de Montesquiu. </span></span></span></span></p> | 42.1099974,2.2054327 | 434309 | 4662295 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050235.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93466 | Estació del ferrocarril La Farga de Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril-la-farga-de-bebie | <p><span lang='CA'>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></p> <p><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></p> <p><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent.<span> </span>Ripoll: Maideu, SL.</span></p> <p><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></p> <p><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></p> <p><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></p> <p><span lang='CA'>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></p> <p><span lang='CA'>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></p> <p> </p> | XX | Tot i que l'edifici de l'estació antiga es conserva dempeus, es troba abandonada i amb parts malmeses. | <p><span lang='CA'>L’antiga estació de tren de la Farga de Bebié és un edifici de planta rectangular aïllat, a quatre façanes, i teulada a quatre aigües, per bé que a la coberta hi ha algun volum sobresortit a cadascuna de les vessants, cos que conté una finestra en cada cas. La construcció té planta baixa, planta pis i planta sota coberta. La teulada és coberta amb teula plana; tot el contorn del ràfec mostra unes motllures que recorren tot el perímetre del voladís. </span></p> <p><span lang='CA'>Les finestres compten amb una franja que delimita el contorn de l’obertura, la distribució al frontis és simètrica, tot i que amb diferents acabats a planta baixa i respecte de la planta pis. A planta baixa trobem al centre tres obertures, la porta d’accés amb una finestra a cada costat, totes amb llinda en arc de mig punt, contrastant amb la resta d’obertures que són de línies rectes. A planta baixa també hi ha dues finestres geminades a cada lateral. A la planta pis, tres finestres amb les mateixes mides i acabat, distribuïdes regularment i amb porticons exteriors de fusta.</span></p> <p><span lang='CA'>Als angles de les cantoneres i al sòcol trobem pedra vista que sobresurt del plom dels murs de les façanes. Les parets tenen acabat arrebossat ocre i pintat en blanc al contorn de les obertures, i verd a les fusteries de les obertures.</span></p> <p><span lang='CA'>Damunt la porta d’entrada a les oficines, centrat en el frontis, hi ha un rètol que indica LA FARGA DE BEBIÉ, amb faroles de l’època a costat i costat.</span></p> <p><span lang='CA'>L’edifici mostra un estil que s’ha tipificat d’influència suïssa pel país d’origen del fundador de la fàbrica i colònia, Edmond Bebié.</span></p> <p><span lang='CA'>La planta baixa era ocupada per la sala d’espera, les oficines del cap d’estació i de la resta del personal, la taquilla, la paqueteria,.. i la planta pis era destinada a habitatge.</span></p> <p><span lang='CA'>Al voltant hi ha diverses restes d’altres construccions i d’estructures, avui dia en diferents estadis d’afectació i difícil identificació, que formaven part del conjunt; també hi ha les restes de la bàscula. </span></p> <p><span lang='CA'>Al peu de l’accés a l’estació venint de la fàbrica hi ha uns edificis que havien estat destinats, entre altres, a magatzems del cotó. Són unes dues naus annexes de planta allargada, de planta baixa i coberta a dues vessants. A l’extrem sud hi ha un petit edifici independent corresponent a antics serveis.</span></p> | 08131-34 | A la zona nord del terme municipal, a la part sud de la colònia la Farga de Bebié, prop de la Fàbrica | <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, el mateix any va iniciar la construcció de la línia que uniria aquestes poblacions. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’existència del ferrocarril a l’indret escollit per la construcció de la fàbrica de la Farga de Bebié, suposava un element important alhora d’escollir l’emplaçament, pensant que podria esdevenir un mitjà de transport important de les matèria primera i els productes elaborats a la fàbrica (VIÑETA, 2002: 49).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bebié va sol·licitar fer un enllaç que facilités l’accés al ferrocarril, concretament una carretera d’accés i la construcció de les vies ferroviàries per l’enllaç al quilòmetre 97 de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. Els plànols de l’obra daten del 5 de maig de 1920, van anar a càrrec de l’empresa Tanner&Eigemhee, obra que es va poder portar a terme. Consta que el primer vagó que va fer parada a la Farga de Bebié va ser l’any 1920, tot i que no va tenir funcions de baixador de viatgers fins l’any 1933 (VIÑETA, 2002: 49-50).</span></span></span></p> <p>Aquesta estació i alguns altres edificis de la colònia de la Farga Bebié s'han descrit com d'estil suís, per la tipologia arquitectònica i estilística en els acabats, en record de l'arquitectura tradicional del país d'origen de l'empresari fundador, Edmond Bebié.</p> | 42.1296432,2.2036661 | 434184 | 4664477 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100677.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-la-farga-de-bebie-6estacio.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’actual baixador de la Farga de Bebié està situat al davant dels edificis dels magatzems.La imatge antiga ha estat facilitada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||
| 93473 | Resclosa de Can Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-trinxet | XIX | <p><span><span><span>La resclosa de la fàbrica de Can Trinxet es situa entorn a uns 775 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica, que està ubicada al terme municipal de Sant Quirze de Besora. De fet, l’inici del canal i les comportes d’entrada es troben al límit del terme municipal de Montesquiu, però ja dins el municipi veí de Sant Quirze de Besora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una resclosa de planta corbada, amb una part en diagonal al riu i l’altra meitat, aproximadament en paral·lel, prenent forma de canal i conduint l’aigua per gravetat vers l’inici del canal, situat a la banda esquerra del riu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa segurament feta de pedres unides amb ciment, compta amb un acabat en formigó, de 2 metres d’alçada i uns 130 metres de llargada (ALAYÓ, 2017: 515).</span></span></span></p> | 08131-37 | Al riu Ter, a llevant del poble, ubicada a l'alçada del nucli urbà. Prop del pont que permet anar al Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span>Aquesta resclosa va ser dissenyada per desviar l’aigua cap a la fàbrica tèxtil de Can Trinxet i de la Verneda. La concessió per a l’aprofitament de l’aigua va ser concedit l’any 1858.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera fàbrica tèxtil va ser construïda per Josep Domingo, l’any 1858, a l’indret on hi havia hagut un molí, hi fundà la fàbrica de la Verneda de Sant Quirze de Besora. La fàbrica també era coneguda com Can Trinxet, o Can Tomàs (ALAYÓ, 2017: 515). Al 1887 la fàbrica canvià de mans, passant a la Societat Carroggio, Trinxet y Cía. Al 1921 fou adquirida per una nova societat, Estanislau Tomás i Fill. La raó social tornar a canviar l’any 1941 a Tèxtil Tomàs, que l’explotà fins el 1990, quan va ser absorbida per Gossypium. L’any 1993 la fàbrica tèxtil tanca definitivament, des de llavors continua funcionant com a central elèctrica.</span></span></span></p> | 42.1092962,2.2115260 | 434812 | 4662213 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93473-pc080089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93473-pc080092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93473-pc080114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93473-pc080099.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La resclosa crea una gran bassa a l’alçada del poble de Montesquiu. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93474 | Pont de l'Entrada / Pont de la Farga de Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lentrada-pont-de-la-farga-de-bebie | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un pont de traçat recte, amb dos arcs rebaixats i suportats sobre els estreps i un pilar central. El pilar és de plana ovalada i bastit amb carreuó. Els estreps de fet estan encaixats en els murs de pedra de contenció de cada costat del riu, murs també. Les voltes i els arcs semblen de formigó armat. Compta amb baranes també construïdes de carreus de pedra amb lloses coronant la part superior. Un element que acompanya al pont són les banderes de l’empresa de la colònia la Farga de Bebié, i a la cara de ponent del pont, el nom de Bebié en lletres metàl·liques vermelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pont permet la comunicació entre les dues bandes de la fàbrica i colònia de la Farga de Bebié, la qual està distribuïda a costat i costat del riu Ter. Permet accedir a la banda esquerra del riu, a la Fàbrica Nova, el barri de Conangle i el del Solei, l’església de la Mare de Déu del Carme o a l’estació de la Farga. Com la Farga de Bebié, el pont també forma part de dos termes municipals, així, la banda sud del pont correspon a Montesquiu, i la banda nord, a les Llosses.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08131-38 | A la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’empresari suís Edmond Bebié, fundador de la Farga de Bebié, va adquirir les propietats del Molí de Rocafiguera i de la Farga Vella entre els anys 1865 i 1866; de seguida es va iniciar la construcció de la fàbrica i colònia, posant-se en funcionament al 1899. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La ocupació a la banda esquerra del riu Ter per part de la Farga de Bebié, com a mínim és de quan es va construir la Fàbrica Nova, aquesta va entrar en funcionament l’any 1917.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els anys 1927 i 1928 la línia del tren que passa per la Farga es va electrificar a 1500 V en corrent continu, permeten que es posessin en funcionament trens automotors. Això, va determinar que s’hagués de canviar el pont al seu pas per la Farga de Bebié per un que pogués suportar el pes dels nous trens. L’empresa Bebié va comprar a la Cia. Caminos de Hierro del Norte de España el pont de ferro del tren que volia substituir, i el va instal·lar a l’emplaçament de l’actual Pont de l’Entrada. Aquell pont va quedar destruït per la riuada del 17 d’octubre de 1940, comportant que fos substituït per l’actual pont de pedra (VIÑETA, 2002: 50). Després de l’aiguat, l’empresa es va posar ràpidament a reconstruir els danys ocasionats per la riuada, entre els quals, la construcció d’aquest nou pont de pedra que comuniqués ambdues bandes del riu, bastit als quaranta del segle XX. </span></span></span></span></p> | 42.1315924,2.2041973 | 434229 | 4664693 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93474-pa100627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93474-pa100723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93474-la-farga-de-bebie-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93474-la-farga.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93475 | Pont del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-tren | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un pont de traçat recte, amb una llargada entorn a 75 o 80 metres. Està format per quatre alts pilars de pedra excepte la part superior que és de formigó. La base dels pilars és planta ovalada i la resta del pilar de planta quadrada i secció trapezoïdal, aquests suporten un tauler metàl·lic, amb barana també metàl·lica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’alçada des del curs del riu Ter és d’uns 25 metres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pont queda emplaçat en el límit entre els termes municipals de Montesquiu, a la banda més sud, i les Lloses, al costat més nord. Prop de l’inici del pont pel costat de Montesquiu, hi ha l’andana de la Farga i l’antiga Estació, a la banda oposada hi ha un túnel de curt recorregut, ja dins el terme de la comarca del Ripollès, anomenat el túnel de la Farga.</span></span></span></span></p> | 08131-39 | A l'extrem nord el terme municipal. A l’alçada de la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les primeres informacions que parlen de projectar una línia que unís Barcelona amb Sant Joan de les Abadesses, amb l’objectiu de transportar carbó de les mines de la zona d’Ogassa i Surroca, data de l’any 1844. La seva construcció va passar per diverses fases, canvis d’empresa,.. que van anar provocant diversos endarreriments.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers que va iniciar la construcció de la línia a l’any 1851. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va tornar-hi a haver un canvi de concessió per a la construcció i explotació de la línia que faltava fins Sant Joan de les Abadesses, se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876 i finalment el tram fins Sant Joan de les Abadesses es posava en funcionament l’any 1880. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1904 arran d’un tractat entre Espanya i França es va acordar crear dues noves línies transpirinenques, una de les quals suposava la continuació d’aquesta línia de Barcelona a Vic i Sant Joan de les Abadesses, connectant Ripoll amb la Tor de Querol. Al 1919 es connectava amb Ribes de Freser i el 1922 amb la Molina i Puigcerdà. No seria fins el 1929 que es connectaria amb la Tor de Querol. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els anys 1927 i 1928 la línia del tren que passa per la Farga es va electrificar a 1500 V en corrent continu, permeten que es posessin en funcionament trens automotors. Això, va determinar que s’hagués de canviar el pont al seu pas per la Farga de Bebié per un que pogués suportar el pes dels nous trens. Aquell pont primer pont metàl·lic va ser adquirit per l’empresa de la Farga de Bebié, que el va instal·lar a la zona de l’actual Pont de l’Entrada, era un pont de bigues amb gelosia metàl·lica (VIÑETA, 2002: 50). L’aiguat del 1940 el va destruir, riuada que també va malmetre el pont del tren. Després de l’aiguat i durant molt de temps, la línia del ferrocarril va quedar interrompuda; els trens que venien de Barcelona finalitzaven el trajecte a la caseta de la Farga, i els provinents de Ripoll també havien d’aturar-se abans del tram destruït (VIÑETA, 2002: 131).</span></span></span></span></p> | 42.1314501,2.2049289 | 434290 | 4664677 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100637.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-la-farga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-la-farga-de-bebie-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per sota del pont, a més del riu Ter, hi ha la Farga de Bebié, fàbrica i colònia, també hi ha al seu entorn tres ponts més (ponts i palanques), i la carretera C-152a. Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93476 | Pont de la Casa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-casa | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | L'estructura i especialment el taulell del pont presenten parts deteriorades i algunes malmeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una palanca o pont per a ús de persones a peu. És de traçat recte, amb un tauler de bigues de ferro i fusta al damunt recolzat sobre estreps i un pilar central que sembla de formigó (o de base de pedra revestida de formigó). Té baranes de biguetes de ferro i un reixat també metàl·lic. El pilar central és de base tendint a ovalada amb angles, i alçat troncocònic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La palanca permetia la comunicació a peu entre les dues bandes de la colònia de la Farga de Bebié, la qual està distribuïda a costat i costat del riu Ter. Tal i com passa amb la colònia la Farga de Bebié, el pont també forma part de dos termes municipals, així, la banda sud del pont correspon a Montesquiu, i la banda nord, a les Llosses.</span></span></span></span></p> | 08131-40 | A la Farga de Bebié, sobre el riu Ter. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’empresari suís, Edmond Bebié, fundador de la Farga de Bebié, va adquirir les propietats del Molí de Rocafiguera i de la Farga Vella entre els anys 1865 i 1866; de seguida es va iniciar la construcció de la fàbrica i colònia, posant-se en funcionament al 1899. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La ocupació a la banda esquerra del riu Ter per part de la Farga de Bebié, com a mínim és de quan es va construir la Fàbrica Nova, aquesta va entrar en funcionament l’any 1917. L’ampliació de la Farga al costat de Montesquiu va suposar la necessària construcció de ponts que comuniquessin ambdues bandes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La riuada del 17 d’octubre de 1940 va destruir edificis d’habitatges, parts de la fàbrica, i els ponts que unien ambdues bandes de la colònia (VIÑETA, 2002: 130-131). Després de l’aiguat, l’empresa es va posar ràpidament a reconstruir els danys ocasionats per la riuada, entre els quals, la construcció d’aquesta palanca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’altra banda més nord de la palanca, al costat de les Llosses, hi havia la Llar d’infants, la qual en l’època de la seva creació, als anys 50 del segle XX, era anomenada “casa-cuna” (VIÑETA, 2002: 152); sembla que és el que va donar peu a aquesta denominació de la palanca.</span></span></span></span></p> | 42.1311423,2.2057791 | 434360 | 4664642 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93476-pa100648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93476-pa100701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93476-p5240247.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93561 | Espai la Pèrgola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-la-pergola | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un espai adequat per al descans, el lleure i l'esbarjo, anomenat la Pèrgola. L'indret </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>és ombrívol i fresc, amb una gran pèrgola central que li dóna nom, envoltat d’arbres, sobretot plataners. La zona està enjardinada i condicionada amb bancs, també hi ha un parc infantil. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La pèrgola esdevé l'element distintiu del lloc, és una estructura de pilars de ciment encofrat amb bigues laminades de fusta i biguetes metàl·liques que suporten les voltes de material traslúcid. El paviment és de formigó lliscat amb un gran escut de Montesquiu al centre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Està situat a peu del riu Ter, entre el curs fluvial i el carrer Plaçola, amb l’escola a un extrem i l’accés a la piscina i la zona de la font d’en Nando a l’altre. Al costat del riu, hi ha un passeig que s’estén riu avall i en el que hi ha diversos panells informatius sobre el patrimoni natural de l’entorn, la flora i la fauna, la xarxa de camins, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-42 | Al carrer de la Plaçola, a la zona de la Pèrgola. | 42.1113624,2.2081947 | 434538 | 4662444 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p8260448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300515.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||||
| 93564 | Font d'en Nando | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-nando | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta font es troba al parc anomenat zona d’esbarjo de la Font d’en Nando, concretament a la zona central al costat de ponent. Es tracta d’una font bastida en pedres de riu lligades amb ciment. La construcció compta amb un pilar de secció quadrangular al qual descansa un arc, sota el qual hi ha una columna de poca alçada on hi ha l’aixeta de la font; aquesta queda dins una mena de pica on cau l’aigua. Al frontal de l’arc hi ha el nom de la font feta amb material metàl·lic.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-45 | 42.1130410,2.2061784 | 434374 | 4662632 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260465.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260471.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona on està ubicada la font és lloc allargat i planer, amb un gran nombre d’arbres plantats que afavoreixen que el lloc sigui ombrívol i fresc. A l’indret hi ha taules i bancs, unes de pedra i altres de fusta, repartides per l’espai. També una pista esportiva i elements fixes per la pràctica d’exercicis físics.El lloc queda al costat de la piscina municipal i a peu del riu Ter, per on hi ha condicionat un passeig que s’estén riu avall i en el que hi ha diversos panells informatius sobre el patrimoni natural de l’entorn, la flora i la fauna, la xarxa de camins, etc. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||||
| 93565 | Monòlit a Mossèn Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-mossen-jacint-verdaguer | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un monòlit situat a la part inicial de la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. El frontal de la pedra està desbastat i hi ha una placa metàl·lica, de coure, amb la imatge de l’escriptor en baix relleu, acompanyat del diferents textos: a un costat, “Estudiant i mosso”, a l’altre, “El poeta del poble. Verdaguer 1845-1902”, i a la part inferior, “Poeta i fangador sóc i faig una feina tant neta que fango com un poeta i escric com un fangador”. A sota, hi ha l’any 1982 i la signatura de l’autor, Francesc Tenas. El perfil de la imatge està decorat amb un marc amb impressions de formes florals.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la plaça on està ubicada compta amb una zona de parc infantil, bancs, una font, un estany ornamental, bancs, arbres i espai verd. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-46 | Plaça Mossèn Jacint Verdaguer. | 42.1089467,2.2069829 | 434436 | 4662177 | 1982 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93565-p8260139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93565-p8260140.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Francesc Tenas | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93566 | Font dels Tells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-tells | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font situada en una estructura a manera de caseta, concretament una construcció de planta quadrangular, amb coberta a quatre aigües de teula àrab coronada amb un pinacle. La teulada té un ràfec decorat amb una sanefa feta amb maó i suportat sobre caps de biga de fusta. A la part superior del frontal del davant hi ha el nom de la font amb lletres metàl·liques. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’edifici compta amb una mena de porxo definit per obertures en arc de mig punt, que protegeixen el frontal de la font. Al frontis hi ha a la part superior una fornícula amb un enrajolat de to groguenc decorat amb una Mare de Déu amb l’infant i un àngel alat a cada costat (Perpetu Socors), i protegida per una reixa metàl·lica. A sota hi ha les aixetes de la font, compta amb dues aixetes actuals, però conserva les dues peces antigues, formades per un cap amb forma d’animal que té a la boca, el canó de sortida d’aigua. L’aigua cau sobre una pica, avui dia amb acabat enlluït de ciment.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A la paret posterior hi ha una porta que permet l'accés a l'antic pou que alimentava la font. Antigament sembla que hi havia una manovella o algun altre mecanisme que servia per bombejar l'aigua, aquesta estava situada a una façana lateral i protegida per una petita coberta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’espai on hi ha la font, definit pel creuament del tres carrers, està delimitat en part per un mur de poca alçada i una barana de fusta a la part posterior de la font, on hi ha un espai enjardinat amb flors i plantes aromàtiques. A la part del davant, uns arbres ofereixen ombra a la placeta de la font, amb bancs per al descans.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-47 | A l’extrem sud del nucli urbà, en el creuament dels carrers Nou, Travessera de l’Església i Santiago Rusiñol. | <p>Segons fonts orals, antigament la font rebia el nom de la 'Font del Pèrpetuo Socorro', imatge que hi ha a la fornícula; es deia també que la font servia per protegir-se d'una epidèmia.</p> <p>La font es va construir al 1941. </p> | 42.1081209,2.2098314 | 434671 | 4662083 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260289.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-font-perpetu-socor1941.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta font està ubicada a tocar d’edificis emblemàtics del poble, com les Escoles Velles o la Cooperativa l’Amistat, i en el creuament de vies de comunicació antigues com el Carrer Nou i la Travessera de l’Església. Aquesta font junt amb la de la Bomba, situada davant el Centre Obrer i Recreatiu, deuen ser les fonts públiques més antigues del nucli urbà.La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93567 | Font de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-carretera-0 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font situada en un espai que defineix una petita placeta entre dos edificis a la carretera. L’estructura de la font està bastida en pedra, compta amb un mur frontal coronat en forma triangular, amb coberta a dues aigües. Al part baixa del frontal hi ha una pica de formes motllurades amb un frontis de formes mixtilínies en el que hi ha dues aixetes. A sobre una peça quadrada també de pedra amb l’escut antic de Montesquiu en relleu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-48 | A la Carretera de Ribes, entre el número 17 i el 19. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’estructura de la font i l’entorn va ser reformat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La font està situada a la carretera de Ribes, una via important de comunicació que creua el terme municipal de nord a sud, i que, fins la construcció de la nova C-17, constituïa l’eix viari de comunicació entre Barcelona i Ripoll. La carretera data del segle XIX i va suposar una gran millora en les comunicacions pel poble, afavorint el seu creixement i millorant les possibilitats de desenvolupament econòmic i social. </span></span></span></span></p> | 42.1088304,2.2080845 | 434527 | 4662163 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260089.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93568 | Font de la Bomba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bomba | <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font situada davant l’edifici de l’antic Centre Obrer i Recreatiu està emplaçada adossada a la paret mitgera de l’edifici número 1 del carrer de Sant Boi. Es tracta d’una font conformada per un frontal en arc de mig punt, on hi ha dues aixetes, i amb el contorn amb carreus de pedra a manera de dovelles. A la part baixa hi ha una pica que recull l’aigua. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’espai del davant del Centre Obrer i Recreatiu defineix una placeta ja que aquest edifici queda enretirat respecte de les façanes dels edificis dels costats. A la placeta hi ha arbres i està condicionat com a espai de descans i continuïtat de la plaça de la República. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-49 | Plaça de la República, 15. Davant de l’edifici de l’antic Centre Recreatiu i Obrer. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment, aquest espai ha estat reformat i millorat. Abans de la darrera actuació hi havia un espai rectangular al paviment del davant de la font, amb l’antic escut de Montesquiu dibuixat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, la font estava emplaçada just davant de la façana de l’edifici del Centre Obrer i Recreatiu. Imatges antigues permeten veure que era una font amb una estructura construïda que definia una construcció de planta rectangular amb una coberta piramidal, a quatre aigües, i coronada per un pinacle globular. Comptava amb dues aixetes i a la part baixa una pica. A la part superior del frontal hi havia una decoració feta a partir de rajoles amb l’any 1922 al centre (CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU, 2015: 68).</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La font rebé el nom de la Bomba perquè antigament funcionava amb un mecanisme, manxa o bomba mecànica, que bombejava l’aigua d’un pou (MOLINA, 2019: 175).</span></span></span></p> | 42.1098017,2.2098844 | 434677 | 4662269 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-pc080046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-pc080048.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-font-de-la-bomba.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu, s'hi pot veure l'aspecte de l'antiga Font de la Bomba. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93569 | Monument a la Batalla de Montesquiu 1714 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-batalla-de-montesquiu-1714 | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un monument realitzat formant una estructura vertical. Sobre una base de formigó hi ha una planxa metàl·lica vertical que la part superior es converteix amb quatre barres simbolitzant la senyera i a la part baixa, un bloc de pedra amb una placa amb el text “EN MEMÒRIA DELS DEFENSORS DE LES LLIBERTATS DE CATALUNYA A LA BATALLA DE MONTESQUIU. 20 de març de 1714”, i a sota, Tricentenari 22 de març de 2014. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-50 | A la plaça de la República, a l'extrem sud. | 42.1099607,2.2100258 | 434689 | 4662287 | 2014 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300504.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 73,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc