Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93022 | Ajuntament de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament de Montesquiu consta de dues plantes, que es distribueixen a l’entorn d’un pati interior. La façana principal obra a la Plaça de la República i compta també amb una façana lateral que afronta al carrer Sant Boi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la construcció del nou consistori, a més dels estances i necessitats pròpies d’un ajuntament, es va projectar un edifici que també acollís altres espais, a fi de cobrir necessitats diverses del poble. Així, a la planta baixa s’hi van dissenyar els espais necessaris per disposar-hi el dispensari municipal, el local per a jutjat de pau, el local per a reunions d’entitats de la vila, un habitatge de reduïdes dimensions, el local de correus, el garatge i magatzems per l’agutzil, el local també per l’agutzil, lavabos, així com una sala d’actes amb local annex per a magatzem, vestuari, sala d’espera, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A planta primera hi ha les dependències pròpies del consistori, despatx d’alcaldia, despatx de secretaria, sala de juntes i de reunions, sala de plens, oficines administratives, arxiu municipal, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La teulada és majoritàriament a dues vessants, en sobresurt una petita coberta també a dues aigües disposada perpendicular a la resta i que emfatitza l’entrada principal a l’edifici. Aquest accés dona pas a l’escala que porta a la planta primera i a la sala d’actes de la planta baixa junt amb altres espais d’aquest part de l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, com s’ha esmentat, trobem l’entrada principal, aquesta és caracteritzada per una gran obertura que s’alça fins quasi el nivell de cornisa i que és flanquejada per dues altes columnes de formigó; damunt l’obertura hi ha el nom “AJUNTAMENT” i un escut del municipi amb la data 198<span>3</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’aquesta façana en destaca també una porxada amb obertures en arc de mig punt; aquesta ocupa gran part del frontis a nivell de planta baixa, tot creant un espai de pas cobert i a través del qual s’entra al pati interior i a altres dependències que es troben a aquest nivell. De la planta primera en destaca el balcó de la sala de plens, amb les banderes, de majors dimensions respecte la resta, amb un voladís corregut que ocupa les dues de les obertures centrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pati interior de l’edifici es va dissenyar amb la possibilitat de disposar d’un espai públic recollit que al mateix temps permetés poder-hi realitzar determinats actes i activitats a l’aire lliure; en aquest pati hi trobem també un altre escut decorat una de les parets. I a la part posterior, un petit jardí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici també compta amb una escala secundària que permet l’accés a espais com l’antic habitatge i la sala de reunions, per facilitar-ne el seu ús independent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és feta a partir de materials moderns, entre els quals el formigó vist i el ferro.</span></span></span></p> | 08131-5 | Pl. de la República, 1-2. 08585 Montesquiu | <p><span><span><span>L’actual edifici de l’Ajuntament de Montesquiu s’alça al lloc on es localitzava l’antiga casa consistorial. D’aquell edifici no se’n conserva res, era una casa propietat de la Diputació de Barcelona, que fou cedit en propietat a l’Ajuntament de Montesquiu el 17 de setembre de 1980. L’estat de conservació de l’edifici, amb certes deficiències, humitats, esquerdes, i sense les condicions de seguretat necessàries, així com amb unes estances de dimensions no adequades per als usos administratius i socials del consistori, varen determinar tirar endavant un nou projecte en la mateixa ubicació, considerada molt adequada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte de la nova Casa de la Vila a Montesquiu va anar a càrrec dels arquitectes Jacint Raurell i Bernadà i Sebastià Solà i Bach, i data de l’any 1983. Per a la seva construcció va caldre enderrocar el fins llavors edifici de l’Ajuntament i uns magatzems annexes. La licitació de les obres per la construcció de la casa consistorial de Montesquiu, es va publicar al DOGC número 484 del 9 de novembre de 1984, amb un preu de licitació de 32.536.000 pessetes. Les obres van anar a càrrec del contractista Carlos Espona Serrat, i es van desenvolupar entre el 1984 i el 1985.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte de l’edifici respon a una concepció funcional i racional, tot recollint i adaptant les necessitats pròpies d’un edifici consistorial junt amb altres necessitats del poble.</span></span></span></p> | 42.1100245,2.2096377 | 434657 | 4662294 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300479.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p8260422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300508.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 94738 | Antic Pont de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-ferro | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2009): La Família Portús, víctima de la represión franquista. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XIX | Les restes estan molt desaparegudes i difícils de localitzar. | <p><span><span><span>L’anomenat Pont de Ferro o Metàl·lic es trobava situat sobre el riu Ter al seu pas per la població de Montesquiu; permetia la connexió entre les dues vores del Ter, des del Camí ral al passeig arbrat del camí de Llaers. A la vegada esdevenia una infraestructura cabdal per la comunicació del nucli del poble amb el Carbur de Baix, el Castell i l’accés cap a Sant Quirze de Besora. La riuada de l’any 1940 va emportar-se l’estructura del pont i, actualment, sembla que només es conserva ser part de l’estrep o mur del costat de ponent (nota: comprovar si queden restes del mur de l’estrep de llevant). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que es pot observar en imatges antigues, es tractava d’un pont de ferro reblonat amb una estructura de gelosia d’enreixat més aviat simple, formant creu del tipus Sant Andreu en l’acabat de les baranes. El tauler del pont era suportat per dos estreps formats a partir de murs de pedra i un piló central de planta ovalada i secció lleugerament troncocònica. </span></span></span></p> | 08131-94 | A la ribera del riu Ter, a tocar de l'edifici de l'antiga Fonda (Plaça de la República, 9-10) i a l'altra banda del riu, al final dels Horts de la Vila. | <p><span><span><span>La palanca era el camí habitual de comunicació entre Montesquiu i Llaers i Besora. Al novembre de 1892 l’Ajuntament, llavors pertanyent a Sant Quirze de Besora, va prendre la decisió de reconstruir la palanca o pont amb fusta de pi de melis, davant la demanda feta un any abans pels veïns de Montesquiu. No va ser fins l’agost del 1893 que es va portar a terme la reconstrucció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Poc temps després, en data 22 de març de 1899, la família Juncadella va sol·licitar a l’Ajuntament de Sant Quirze poder canviar aquella palanca per un pont metàl·lic, amb el benentès que seria d’utilitat pública. A més, del pont també es va fer un passeig vora el Ter. Segons consta a la bibliografia el pont es va construir als tallers de la coneguda Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (</span>CERCLE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014), 2015:15)<span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Pont Metàl·lic va queda destruït amb la riuada de l’any 1940, la qual va afectar greument el municipi de Montesquiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins l’any 1989 que es va inaugurar un nou pont que comunicaria el poble amb la zona de llevant, l’accés al Castell de Montesquiu i Parc homònim; la ubicació es va desplaçar més al sud, a continuació del carrer Santiago Rusiñol. La primera pedra d'aquest pont es va col·locar al 1980, la seva construcció va acabar l'any 1984.</span></span></span></p> | 42.1101429,2.2102708 | 434709 | 4662307 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94738-pont-metallic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94738-safareig-public-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’extrem de ponent, el pont s’iniciava a redós de l’edifici de l’antiga Fonda (avui Centre Cívic), i també a tocar del molí de la P, antic molí draper, comunicant directament vers el carrer Major i la Plaça Major. Al costat de llevant del pont, a poca distància, s’hi van construir uns safareigs públics l’any 1926; al peu mateix del pont també hi havia la sortida del canal de desaigua del Carbur de Baix.Riu amunt de l'indret del pont, es conserven a la llera del riu unes traces que podrien correspondre a una antiga passera per creuar el riu, o a una resclosa de bigues de fusta per desviar les aigües del Ter cap al molí o per una altra necessitat.Les restes que poden conservar-se del pont es creu que poden estan amagades en el mur de contenció de la zona de l'edifici del safareig i a l'altra banda del riu, enmig de la vegetació, avui dia és una zona de difícil accés. Una imatge dels anys 50 del segle XX permet veure les estructures dels estreps a cada banda del riu (CERCLE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014), 2015:196).Les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
| 94741 | Arada de rodes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arada-de-rodes | XX | Té parts laminades i afectades per l'efecte de l'oxidació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una arada de ferro de rodes, també coneguda com a brabant”. L’eina està col·locada sobre una gran llosa encastada al pla que hi ha davant de la Casa Nova del Castell, a l’antiga era. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest tipus d’arada té dues pales, dues ganivetes i dues relles. Era emprada per obrir els solcs a la terra a certa profunditat. L’arada era tirada per bestiar, una mula, euga,.. i conduïda per una persona que la guiava mitjançant l’esteva. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08131-97 | A l’exterior de la Casa Nova del Castell Montesquiu, al pla de l’era del davant de la casa. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta eina va ser molt emprada al camp català fins ben entrat el XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1142892,2.2165278 | 435231 | 4662763 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||
| 93447 | Cal Guitoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guitoner | <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>El Guitoner està situat a les afores del poble, a peu de l’antiga carretera de Montesquiu a Ripoll. Es tracta d’un edifici plurifamiliar format per dos habitatges independents adossats (també compta amb un altre habitatge a la part posterior); consta de planta baixa i planta primera, amb coberta a dos vessants i carener paral·lel a l’eix de la façana principal que dona al nord-est, a la carretera. L’edifici que es descriu és el que està situat a peu de carretera, tot i tractar-se de dos habitatges, presenta un acabat força similar però mostra certes diferències entre la meitat més nord i la més sud. En conjunt es tracta d’una construcció bastida combinant maó massís amb paredat de pedra irregular als murs. A la part nord, les cantoneres són de carreus de pedra només desbastats; per contra, a la part sud, les cantoneres són de maó massís i també trobem maó massís formant unes faixes horitzontals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al conjunt de les obertures de la façana principal, aquestes són de línies rectes i estan emmarcades amb maó massís. A la planta primera trobem quatre obertures que obren a balcons de voladís, tots amb baranes de ferro amb barrots senzills i motius decoratius amb volutes a la part superior de la barana. També de la façana principal, a nivell de la planta primera, hi ha dos elements decoratius situats encastats al mur, a un costat, una imatge pintada dins un cercle que mostra una persona bevent amb porró, i a l’altre costat, un animal, probablement un lleó, en baix relleu damunt una cartel·la que indica l’any 1926.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici té un volum adossat a manera de tribuna a la façana sud; en aquest costat de migdia, hi trobem un clos amb un portal que permet l’accés al conjunt des d'aquest extrem i també a la resta de construccions posteriors. D’altra banda, a la part nord, també hi ha un altre volum annex a l'edifici, i al costat, un altre portal d'accés al conjunt, tot de factura posterior. </span></span></span></p> | 08131-16 | A peu de la carretera C-17z, al punt quilomètric 84. | <p><span><span><span>La tipologia de construcció pot correspondre a un edifici bastit a les primeres dècades del segle XX, probablement l'any 1926 segons s’indica en una cartel·la a la façana de la casa. Es va construir a peu de carretera de Barcelona a Ripoll, quedant situada entre el poble de Montesquiu i la colònia de la Farga de Bebié. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons es recull a través de fonts orals, l'edifici havia fet funcions de fonda i hostal.</span></span></span></p> | 42.1148981,2.2037289 | 434173 | 4662840 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-p7300541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-p7300536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-p7300539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-p7300545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93447-cal-guitoner-antic-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Guitoner consta esmentat en el llibre de Paquita Viñeta en l’apartat que relaciona els habitatges de la fàbrica. La imatge antiga ha estat facilitada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 94784 | Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moliner-5 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PAYÀS I BLASI, M.Àngels Payàs (s/d): La Farga de Bebié, un model de colònia tèxtil”, a Taleia. Ripoll. [Consultat en línia: 1/10/2022]</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges situat a la confluència de la Carretera de Ribes amb el Carrer Cal Moliner, la façana principal és la que afronta a la carretera de Ribes, mirant a ponent. Es tracta d’un immoble de planta quadrangular, constituït per planta semisoterrània, planta baixa i dues plantes. La coberta és de teula àrab a quatre vessants, amb un cos que sobresurt a la part central de la teulada, segurament corresponent al badalot d’escala. Aquest volum és cobert també a quatre vessants i coronat amb dos pinacles globulars.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’immoble està ubicat en una parcel·la en desnivell, fet que determina que l’edifici tingui diferents alçades a les seves façanes, així, la façana posterior, la que mira a llevant, compta amb una planta més.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els murs de les façanes estan construïts emprant la combinació de pedra i maó. Els panys de mur són de pedra, amb molta presència de còdols de riu; destaquen dues rodes de molí encastades al mur de la façana principal. També hi ha carreus als angles de la façana posterior. Per contra, les cantoneres de la façana principal són de maó massís. Aquest material el trobem a les obertures de l’edifici excepte a la porta principal, que és de carreus als muntants i llinda plana monolítica (hi consta la data 1896 gravada); la resta d’obertures estan emmarcades amb maó massís, formant les llindes i disposats en cadena als muntants. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal, coincidint amb la línia dels forjats, hi ha una petita cornisa feta amb maó. L’edifici compta amb una cornisa suportada per uns permòdols, tot fet amb maó massís; a sobre hi ha un voladís de factura recent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal les obertures estan distribuïdes regularment, tres per planta i alineades verticalment. A la planta baixa, trobem la porta al centre i finestres a cada costat; a la planta primera obertures formant balcons de voladís amb barana de barrots de ferro amb volutes al sòcol; al darrer nivell, finestres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana posterior la distribució d’obertures és menys regular, si que compta amb tres obertures per planta. A les dues plantes inferiors, són finestres i estan alineades verticalment. A la planta primera, trobem dos balcons i una petita finestreta. Al darrer nivell destaca un balcó corregut de certa llargada al que obren dues de les portes i la finestra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La façana lateral sud té un edifici adossat; mostra algunes obertures que han estat transformades, i compta amb una terrassa al primer pis, i balcons i finestres al segon. A la façana lateral nord hi ha poques obertures i petites.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-102 | Carretera de Ribes, 44. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici és conegut com Cal Moliner, remetent a l’ofici del propietari de la casa, Joan Tubau i Vilageliu, en el moment de la seva construcció, les mateixes inicials que hi ha a la llinda. Es tracta d’un edifici bastit al segle XIX, concretament al 1896 segons consta a la llinda.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>El propietari de l’aquell moment, consta que va ser el darrer moliner del molí de Rocafiguera o de la Farga Vella, on es va instal·lar la fàbrica de la Farga de Bebié. La finca del molí es va vendre a Edmond Bebié, fundador de la fàbrica, entorn a 1865. De fet, la darrera matrícula industrial del molí de Rocafiguera és de l’any 1894. Consta que les rodes provenien del molí de Rocafiguera (PAYÀS, S/D: 10). </span></span></span></span></p> | 42.1112370,2.2073131 | 434466 | 4662431 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260494.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Adossat a la façana lateral sud de Cal Moliner hi ha un edifici, de planta rectangular allargada i teulada a dues vessants; és només de planta baixa a nivell de carretera i conforma dos habitatges. La façana segueix el mateix patró estilístic que l’edifici de Cal Moliner. El terrat de la planta primera de la façana sud de Cal Moliner es desenvolupa a la coberta d’aquest edifici. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 94793 | Camí del Castell de Montesquiu a Sant Moí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-montesquiu-a-sant-moi | <p><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/etapa/sl-c-130/'><span><span><span>https://senders.feec.cat/etapa/sl-c-130/</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/'>https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/</a></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats'><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats</span></span></span></a></span></span></span></p> | XII-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí tradicional que comunica el Castell de Montesquiu i Sant Moí al municipi de Santa Maria de Besora. Actualment aquest camí està senyalitzat com a sender local circular SL-C-130, amb un recorregut de sud a nord i al contrari, de tornada al Castell. Des del Castell de Montesquiu es dirigeix a l’antic mas la Solana, per continuar en sentit nord, vers la masia de les Planeses. Segueix per un corriol que baixa fins a creuar el torrent de les Dous, deixant el terme municipal de Montesquiu per entrar a Santa Maria de Besora. Continua fins a arribar a la pista que porta als Bufadors, es segueix aquesta pista per l’esquerra fins a arribar a l’ermita de Sant Moí. De tornada el camí segueix fins a baixar cap a creuar el Ter a la Farga de Bebié, on enllacem amb el GR 151. Aquest ens torna a portar a entrar a Montesquiu tornant a creuar el Ter per continuar pel camí que es dirigeix al Castell passant per la Fàbrica Nova de la Farge de Bebié, el barri del Solei, i continuant cap a la font de les Planeses i més endavant el pont i la font Codineta, i al cap de poc s’arriba de nou al Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El camí passa per paisatges sobretot de bosc, creuant majoritàriament zones obagues, però també per camps de conreu a banda i banda, al costat de les Planeses; es creua algun pont i cursos fluvials. També es gaudeix d’elements de patrimoni cultural de períodes molt diversos, des de l’església de Sant Moí de finals del segle X, amb un estil preromànic o romànic primitiu, fins a patrimoni industrial a la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-109 | Al Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta d’un camí que comunicava d’una banda el Castell de Montesquiu amb Sant Moí, podent ser d’origen medieval. També en època moderna i contemporània aquest camí era emprat per les famílies que vivien a les masies del voltant del castell per anar a l’església de Sant Moí i també com a camí que permetia enllaçar cap al nord amb Ripoll i altres poblacions. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Al llarg del segle XX, la ruta que discorre més a prop del riu Ter i de la via del tren, era el camí emprat per la gent del nucli de Montesquiu, per anar a l’ermita de Sant Moí en motiu d’aplecs, però també per anar a la Font de les Planeses per fer-hi alguna fontada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1219729,2.2112346 | 434801 | 4663620 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-pa100513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-pa100532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300065.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94793-p7300097.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-08-06 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 94792 | Camí del Castell de Montesquiu al Castell de Besora i Santa Maria de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-i-santa-maria-de-besora | <p><span><span><span><a href='https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/'><span><span><span>https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-montesquiu-santa-maria-de-besora-ges-bisaura-11938635'><span><span><span>https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/del-castell-de-montesquiu-al-castell-de-besora-montesquiu-santa-maria-de-besora-ges-bisaura-11938635</span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats'><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/montesquiu/itineraris-senyalitzats</span></span></span></a></span></span></span></p> <p> </p> | XII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí antic que comunica el Castell de Montesquiu i Santa Maria de Besora, passant pel Castell de Besora. Actualment senyalitzat com a GR 151 (part de l’etapa 13) i SL-C-129. Actualment el camí compta amb una part del recorregut que és pista asfaltada i la resta, pista de terra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El tram d’aquest antic camí que discorre pel terme municipal de Montesquiu, va des del Castell de Montesquiu seguint la pista asfaltada que surt del mateix pàrquing fins a passar al costat de la Font del Castell Xic, on continuem per la pista fins una bassa d’aigua (la Casa Nova del Castell queda sota del camí). Just després de la bassa, hi ha una bifurcació, seguim pel camí principal, el de la dreta (el trencall de l’esquerra és per on es pot tornar si es vol fer la ruta circular senyalitzada com a SL-C-129). Seguirem el camí principal, que aviat deixa el terme municipal de Montesquiu per entrar al de Sant Quirze de Besora i més endavant a Santa Maria de Besora, passa pel Pla del Revell fins a continuar cap al poble de Santa Maria de Besora. Poc abans d’arribar-hi hi ha un turó al sud del camí on es localitzen les restes del Castell de Besora, per pujar-hi cal seguir les indicacions del sender local SL-C-129. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El camí de comunicació entre el Castell de Montesquiu i la població de Santa Maria de Besora compta amb altres variants dins el Parc del Castell de Montesquiu. De fet, si es segueix la ruta circular indicada anteriorment, SL-C-129, es pot tornar de Santa Maria al Castell de Montesquiu pel camí que passa per l’Obaga del Pla del Revell.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els camins tradicionals habitualment compten amb camins que enllacen aquest camí principal amb les masies de la zona, o per connectar vers altres direccions o poblacions, n’és un exemple el camí de la Solana que a la seva vegada també permet connectar amb la masia de les Planeses, i continuar cap a l’ermita de Sant Moí (seguint les indicacions del PR-C- 214 o SL-C-130)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>D’altra banda, el GR 151 o Camí Oliba, té continuïtat des del pàrquing del castell vers el nord, seguint la senyalització del GR i les del SL-C-130 que discorre pel camí que va més o menys paral·lel al riu, passant pel pont de la Font Codineta cap a la Font de les Planeses i continuar fins la Farga de Bebié, per seguir fora del municipi cap a Ripoll.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-108 | Al Parc del Castell de Montesquiu, creua part del territori del parc d’est a oest aproximadament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí que comunicava els Castells de Montesquiu i el Castell de Besora, actualment en runes, i documentat des del segle IX, i fins la població de Santa Maria de Besora, constituint un camí històric originari almenys d’època medieval. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest camí tradicional coincideix amb un tram del GR 151, el Camí Oliba. Es tracta d’un sender homologat de Gran Recorregut que discorre per les comarques del Bages, Osona i el Ripollès, comunicant Montserrat i els Pirineus, tot passant per poblacions com Manresa, Vic, Ripoll o Sant Joan de les Abadesses. Permet descobrir monuments emblemàtics de l’art romànic català i gaudir de paisatges de gran valor de mitja muntanya. El nom del GR s’inspira en els orígens de Catalunya, quan personatges com el bisbe i abat Oliba van repoblar i cristianitzar aquestes terres, amb esglésies i monestirs. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1145878,2.2152482 | 435125 | 4662797 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94792-p7300240.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment forma part d’una ruta senyalitzada que es pot fer circular seguint altres camins. L’etapa 13 de GR 151, dins el terme de Montesquiu, és un tram més aviat curt, de no gaire dificultat i amb algun desnivell. Aquesta etapa comunica La Farga de Bebié amb Santa Maria de Besora, passant pel Castell de Montesquiu. Així, una part d’aquesta etapa, passa pel camí tradicional que comunicava els dos castells, Montesquiu i Besora passant pel Pla del Revell. | 94|98 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 93560 | Camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-33 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-FONT I GAROLERA, JAUME (2014): “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”. <em>Ausa</em>, Vol. XXVI, número 174. Patronat d’Estudis Osonencs. [Consulta en línia: <a href='https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/285314'>https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/285314</a><span><span>]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>- PADRÓS GÓMEZ, CARLES (2010): Els camins antics i les vies romanes a la comarca d’Osona (Barcelona):Estat de la qüestió, a “Quaderns de prehistòria i arqueològica de Castelló, número 28. [Consulta en línia: <a href='https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/261215'>https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/261215</a><span><span>]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Antic camí ral que creua el terme municipal de Montesquiu aproximadament en sentit nord-sud. La traça d’aquest camí està integrada dins l’actual trama urbana de la població, mantenint fins i tot la denominació en un dels seus carrers. Malgrat no es coneix amb exactitud tot el recorregut del camí, part del trajecte de sud a nord passa pel carrer que porta el mateix nom i que condueix a peu de l’antiga ferreria, on també es localitzaria un antic hostal. Continuaria vers el nord, passant segurament per la plaçola, seguint per la mateixa ribera esquerra del riu Ter, fins a passar pel pont de la Codina per seguir en sentit Ripoll. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la part nord del terme municipal, antigament el curs de riu Ter definia algun meandre més. En aquesta zona, i en el darrer tram del camí dins el terme municipal de Montesquiu, es conserva un tram de camí paral·lel al riu i a la carretera C-17 que manté una amplada considerable, amb mur de contenció a un costat i restes d’empedrat en alguns punts. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>S’atribueix al camí ral i a la construcció d’un primer hostal i una primera ferreria, l’origen del nucli de Montesquiu. Amb el temps, a redós del camí ral es van anar construint algunes cases, que anirien augmentant en nombre fins a configurar un primer carrer que junt amb el Carrer de Sant Boi, es consideren el primer i més antic creuament de carrers de la població, i entorn al qual s’aniria desenvolupant Montesquiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08131-41 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest camí ral correspon a la via de comunicació entre Vic i Ripoll, i, per extensió, amb Barcelona vers el sud i amb la Cerdanya cap al nord. Anomenat la “strata cerdana”, constitueix una important via de comunicació, </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>“que en temps moderns funcionà com a via de trànsit normal al llarg dels segles XVIII i XIX i passaria a ser el pas natural per la construcció de la carretera de Vic a Ripoll. De fet, “l’any 1799 el tram de Barcelona a Ripoll era considerat de primer ordre a la província (Galadies, 1846, 35-36)” (PADRÓS, 2010: 242)</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Carles Padrós (PADRÓS, 2010: 242-243) recull diverses referències documentals publicades sobre la “strata cerdana”, i concretament en el tram relacionat amb Montesquiu informa que: “En el recull que realitza Albareda (1983, 43-44), Zamora parla del “...camino de herradura de la villa de Ripoll y demàs pueblos de la Montaña de Vich”. Diu l’autor que, tot i les reformes, el camí seguirà pel mateix lloc que l’antic. El partit de Vic acaba a la Farga de Rocafiguera, que es troba a tan sols a mig quart d’hora de Sant Hipòlit. El fet que la carretera es trobi en bones condicions fa n’hi hagi poca informació. Diu el text que fins al lloc de Montesquiu, a cinc hores de la ciutat de Vic, les feines a fer són minoritàries, en canvi de d’aquí fins a la ciutat de Ripoll la feina és major, perquè el terreny està en molt mal estat diu, per les pluges de l’any 1786. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>(...) A l’alçada de Sant Quirze de Besora, abans d’arribar al municipi, es té documentat un tram de camí antic, la Cugulera, de difícil atribució cronològica, però el fet de seguir el rei i que l’antiga C-17 passi pel mateix lloc fa pensar en una perduració des d’època romana, si no anterior” (PADRÓS, 2010: 243). La conclusió que en fa Padrós al tram antic conservat prop de Sant Quirze de Besora, permet apuntar un origen per al traçat del camí, inclòs el tram que discorre pel terme de Montesquiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1093439,2.2106138 | 434736 | 4662218 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p8260387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p1170049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p5030006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p5030013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93560-p5030018.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 93446 | Can Bota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bota | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Casa situada a l’extrem nord del nucli urbà, bastida en una zona en desnivell, fet que determina l’accés a peu pla en les dues plantes inferiors. És de planta quadrangular amb coberta a dos vessants de teula àrab amb el carener orientat nord-sud; compta amb un nivell semisoterrani, la planta baixa amb accés principal a través de la façana principal que obra a l’oest, la que dóna a la carretera, i la planta primera. Actualment té la superfície de les seves façanes arrebossades, fet que no permet veure el material constructiu. La casa compta amb el volum principal al qual s’adossen diversos annexes, entre els quals trobem, a la façana sud, el cos que clou amb un terrat a planta primera, o un garatge a la banda oposada. </span></span></span></p> <p>De l'edifici destaca, a la façana posterior, la de llevant, una porta d'accés al nivell semisoterrani i una finestra a la planta pis, situada sobre la porta. Ambdues són de muntants i llindes planes de carreus de pedra ben tallats, polits i motllurats als angles; totes dues presenten la data 1769, la de la porta amb una creu patent dins un cercle i damunt un peu, i la de la finestra, amb el monograma de Maria. La data de la finestra es troba dins una mena de frontó perfilat per una motllura en relleu mixtilini.</p> <p><span><span><span>L’edifici compta amb una galeria a la façana de ponent, la qual al nivell de la plana primera és de tres obertures en arcs carpanells.</span></span></span></p> | 08131-15 | A tocar de la carretera de Ribes, a l'extrem nord del nucli de la població. A prop de les piscines i de la zona d'esbarjo la Font d'en Nando. | <p>L'edifici es degué bastir al segle XVIII, segons les dates que consten a les llindes d'una porta i una finestra, on hi ha gravada la data de 1769.</p> <p><span><span><span>La tipologia de decoració de la llinda de la façana posterior és similar a altres exemples que trobem al poble, també amb dates del segle XVIII (1770 i 1771), moment de creixement important del poble.</span></span></span></p> | 42.1122612,2.2069261 | 434435 | 4662545 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-p73005522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-p73005292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-p73005492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-llinda-can-bota-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-llinda-can-bota-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-llinda-can-bota.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93446-can-bota.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les imatges han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. La imatge antiga fou realitzada des de l'altra banda del riu, a la zona de la fàbrica del Carbur; en primer terme es pot veure la passera del Carbur (una de les diverses palanques que ha tingut al llarg dels anys) i Can Bota al fons, més a l'esquerra de la imatge també és visible Cal Moliner. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 94869 | Capella del Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-montesquiu | <p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CATALÀ ROCA, Pere: Castells Catalans</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS, (1989, juny): Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu- - Revista</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-VVAA (1987): CATALUNYA ROMÀNICA. VOL. X RIPOLLÈS. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVII | <p><span><span><span>La capella del Castell de Montesquiu està situada adossada a la façana principal del monument, concretament a l’angle sud-est. L’església compta amb accés directe des de l’exterior i també amb comunicació des de l’interior del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una petita capella, d’una sola nau de planta rectangular amb coberta de volta de canó molt lleugerament apuntada. La coberta conforma un terrat pla amb accés des de dependències de la planta primera. A la part superior de la façana de llevant hi ha una petita espadanya que conté la campana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Exteriorment es mostra com una construcció de planta rectangular de murs de carreus de mides diverses, amb restes de revestiment de morter. La porta d’accés des de l’exterior, al mur de ponent, és de muntants de carreus i llinda plana monolítica, tots ben tallats i polits. Damunt d’aquesta portalada, hi ha una fornícula, decorada amb elements geomètrics i florals, a l’interior hi trobem una escultura de Santa Bàrbara, patrona de la capella. També a la façana principal hi ha una petita finestreta. A la façana de llevant hi ha altres finestretes que faciliten la il·luminació de l’interior, amb vitralls decoratius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, trobem un arrambador de rajola policromada del segle XVII, decorada amb motius geomètrics, vegetals i florals, i amb algunes escenes de la vida de Santa Bàrbara. La porta d’accés i comunicació amb l’interior del castell, i les d’accés a la part posterior de l’altar (a manera de sagristia), així com una de les finestres, estan decorades amb guixeries amb motius vegetals i florals, també amb alguns elements geomètrics, i el símbol de Maria Mare de Déu, a la porta d’accés amb les dependències del castell, i el símbol d’alfa i omega a les de la sagristia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Compta amb un altar d’estil barroc, amb la mesa i a sobre el retaule; aquest és format per diferents nivells, al cos central hi ha fornícules, cadascuna flanquejada per columnes salomòniques, i a l’àtic, una altra fornícula. Tot ell compta amb relleus que mostren motius sobretot vegetals i florals, junt amb diversos caps d’àngels, també amb elements arquitectònics que delimiten cada part del retaule. Està acabat pintat amb policromia i sobretot daurat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella conserva mobiliari, objectes ornamentals, litúrgics, d’ús pràctic,.. </span></span></span></p> | 08131-110 | Al Parc Natural del Castell de Montesquiu. La capella està adossada a l’angle sud-est de la façana principal del castell. | <p><span><span><span>Els orígens del castell de Montesquiu es remunten a l’època medieval, entre els segles X i XI, quan devia haver-hi una torre de vigilància per controlar la zona de pas del riu Ter. Al llarg dels segles, el castell va experimentar canvis considerables; durant el període medieval es tractaria d’un castell tipus domus o casa forta. Més tard, entorn a les darreries del segle XV es va adaptar a residència senyorial, convertint l’antiga domus en un castell. Les modificacions es van anar succeint al llarg de la seva història, amb canvis destacats també al llarg del segle XVI i XVII, en època de la nissaga Descatllar i també a les primeres dècades del segle XX quan estava a mans de la família Juncadella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Descatllar va fer construir la capella del castell, la qual fou consagrada el dia 13 d’abril de 1642, sota l’advocació de Santa Bàrbara. Aquesta església sembla que va substituir una petita capella anterior, segurament d’època medieval, la qual devia estar situada molt a prop de l’edifici del castell però exempta. Als inventaris que es conserven del castell, hi ha documentades les obres i les reformes a la capella entre 1638-1642.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data 12 de març de 1382, trobem un document sobre una requisició, en que Francesca, muller del difunt Guillem Sala, senyor del castell de Dos Castells reclama al veguer i jutge de Vic la seva assignació com a tutora de les filles del seu marit (ACRI-ACM: 1349/4, núm. 84 calaix 1 Sora, 2200). S’hi referencia la capella sobre la domus de Montesquiu, constituïda sota la parròquia de Besora. Hem de pensar que podria tractaria d’aquella primera capella del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 18 de gener 1390 consta en un document de venda feta per Berenguer de Cumbis de la parròquia de Sant Quirze de Besora, que ven a Ramon Codina, rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu, el mas Ravell i el mas Mascaltrà, de la parròquia de Santa Maria de Besora per 190 sous barcelonesos (ACRI-ACM: 1349/29; Besora 7 núm. 33). El 9 de febrer de 1436, en una acta de reconeixement, trobem que Guillem Codina i el seu fill Pere Codina, de Sant Quirze de Besora, reconeix i defineix a Ramon Codina rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu, els masos Ravell i Malastacia, que són adjunts situats a la parròquia de Santa Maria de Besora (ACRI-ACM: 1342/31, Besora 4 núm. 43). En aquests dos documents es referencia l’existència d’un rector de la capella de Santa Bàrbara de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el testament d’Isabel Descatllar de 21 de maig de 1535 hi apareix dins el seu llegat la donació de la capella de Santa Bàrbara. (BC, Fons Querlat, Llibre 8/8, núm. 2286, data 1680)</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la visita pastoral datada el 20 de desembre de 1619 (ABEV, Fons XM1, Llibre 1212 pàg. 235) es fa relació de la visita per part de Don Antonius Vallespir a la capella de Santa Bàrbara del Castell de Montesquiu, llavors barri de Sant Quirze de Besora. Consta que té un altar amb el seu retaule, ornamentat, amb els frontals amb tela i vellut, amb dues imatges als costat una Santa Bàrbara i l’altra de Santa Magdalena, amb les armes dels Descatllar al mig, senyors, del castell de Montesquiu i el de Besora. Costa amb la lapida conservada i sacralitzada, amb un crist petitó; també hi consten altres ornaments, com làmpada, canelobres de ferro i també una pau de falta amb la imatge del” ecce homus”. També un missal petitó en un faristol de fusta. Calze i patena de plata, dos corporals en bon estat amb tafetà carmesí sota nova guarnida amb fil d’or, també una casulla de cotonet blau amb un passament de plata, una altra casulla molt vella, altres peces de roba (camis, amit i cinyell tot bo). Es documenta també un benefici fundat per Arnau Guillem de Besora per 25 misses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data 10 d’agost de 1645, en un còdex de Lluís Descatllar (ACA, Diversos, Queralt, Lligalls, 3; Llibre: Besora 3, Doc. 20), es documenten sintèticament les propietats que es troben sota la jurisdicció del senyor Lluís Descatllar, i també es deixa constància que demana als seus hereus que acabin de daurar el retaule de la capella de Santa Bàrbara.</span></span></span></p> | 42.1131073,2.2120817 | 434862 | 4662635 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94869-p7300412.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN|Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 45 | 1.1 | 1760|1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 93021 | Capella del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-2 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XIX | L’interior presenta humitats importants. Pel seu estat de conservació sembla que té molt poc ús. | <p><span><span><span>La capella del cementiri municipal està disposada enfront la porta principal d’accés, i, més concretament, emplaçada a la part nord-est del conjunt, bastida adossada al mur posterior en la seva part central. Aquesta ubicació li atorga una posició preeminent en el complex funerari. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una petita capella d’estil neoromànic, de planta irregular, amb una nau central closa amb absis i amb capelles laterals, una per banda, a tocar de l’absis central i que ocupen gran part de l’amplada de cadascuna de les façanes laterals; la teulada és a dues vessants de teula àrab. L’edifici destaca per la seva alçada, està construïda a partir de murs de petits carreus de pedra escairats, visible únicament a la façana principal, la superfície de la resta de façanes es troben cobertes amb un revestiment de morter. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és orientada al sud-oest, a nivell ornamental mostra una faixa que sobresurt lleugerament del pla del frontis en el contorn de les cantonades i en el perfil de la teulada, és del mateix material i acabat que tota la façana. A tocar de la cornisa de la teulada, aquesta faixa mostra una decoració que simula unes arcuacions cegues que recorden l’estil romànic llombard. La portalada d’accés és de llinda en arc de mig punt, decorada amb una motllura senzilla de mitja canya perfilant les dovelles a manera de guardapols; també compta amb uns capitells motllurats a les impostes. Damunt la porta, trobem una finestra també adovellada de decoració més simple que la porta però seguint el mateix estil. La façana principal es corona per damunt la teulada amb una creu de pedra al centre. La capella compta amb altres finestres situades al absis laterals, molt estretes i allargades, també d’arc de mig punt però sense que sigui visible cap tipus de decoració. Les diverses finestres compten amb vitralls, tot i que, parcialment malmesos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot l’edifici compta amb un fris perimetral decorat amb maons disposats formant un dentat de serra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior és cobert amb voltes, per una volta bufada a la part central amb arcs de mig punt motllurats a les interseccions amb les voltes de l’absis i de les capelles laterals; aquests arcs són motllurats i finalitzen a la zona de les impostes amb petits capitells decorats. Conserva diverses restes de pintures força malmeses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al presbiteri hi ha un altar senzill, amb una imatge de la Mare de Déu dels Dolors representant la pietat i darrera una creu de fusta molt simple, formada per dos taulons de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A cada capella lateral hi ha conservat un sarcòfag de marbre, una caixa suportada sobre quatre columnes amb capitells esculpits amb decoracions vegetals i florals. Ambdues caixes són similars però la decoració i contingut de la placa frontal són diferents. Amb elements arquitectònics d’estil neogòtic i historicista, columnes, capitells, pinacles,.. amb un frontó amb un arc conopial en el que al timpà hi ha l’abreviació “R.I.P.A.” (<em>“Requiescat in pace in aeternum</em>”). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sarcòfag del costat més de tramuntana, entrant a l’esquerra, conté la següent inscripció: “EN AQUEST SARCOFACH DE MARBRE ESPERA LA RESURRECCIÓ DELS MORTS EL CADAVER DE MARIA ANNA ESPADALER Y ARIMANY DE PARRAMON, FILLA DE JUSEPH ESPADALER Y MARIA ARIMANY, FERVOROSA CRISTIANA BENEFACTORA DE LA IGLESIA PRROQUIAL DE MONTESQUIU. R.I.P. A S. QUIRZE DE BESORA EL 8 OCTUBRE 1852 (DUES CREUS) 8 MAIG 1911”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I al sarcòfag del costat oposat, més meridional, entrant a la dreta, conté la següent inscripció: “EN AQUEST SARCOFACH DE MARBRE ESPERA LA RESURRECCIÓ DELS MORTS EL CADAVER DE RAMON PARRAMON Y MARTI, FILL DE LLORENS PARRAMON Y FRANCISCA MARTI, PIADOS BENEFACTOR DE LA IGLESIA PRROQUIAL DE MONTESQUIU. R.I.P. A MONTESQUIU EL 30 AGOST 1841 (?) (DUES CREUS) EL 20 MARS 1911”.</span></span></span></p> | 08131-4 | Passeig de Sora, s/n | <p><span><span><span>La capella del cementiri de Montesquiu es degué construir a darreria del segle XX. El cementiri es degué construir el 1891, segons la data que hi ha indicada a la portalada d’accés. En el moment de construcció del cementiri i la seva capella, el poble encara formava part del municipi de Sant Quirze de Besora, tot i això, ja des de bon inici, la capella del cementiri depenia de la parròquia de Montesquiu. Segons el que es després del text publicat a la Vanguardia del 5 de setembre de 1899, sembla que la capella es degué construir aquest any.</span></span></span></p> <p>Així, La Vanguardia del dia 5 de setembre de 1899 publicava la següent informació sobre la capella del cementiri de Montesquiu:</p> <p><em>'La capilla del Cementerio de Montesquiu se ha construido gracias al desprendimiento de los acaudalados consortes Don Ramón Parramón y Doña Ana Espadaler, en la que no se ha omitido gasto alguno especialmente en el decorado. </em></p> <p><em>Este se ha ejecutado de tal manera y con tal gusto artístico que sorprende agradablemente al visitante. </em></p> <p><em>La mencionada capilla, construida en forma de cruz, ostenta en el altar una magnífica Dolorosa de tamaño natural, de artística escultura.</em></p> <p><em>En las paredes de los lados se ven unos frescos primorosamente pintados por el artista señor García y Vives, de la casa Trujols y Bargalló de Barcelona, con una corrección admirable; el de la derecha representa la Oración de Jesús en el Huerto, y el de la izquierda la muerte de San José.</em></p> <p><em>La capilla recibe luz por tres magníficos ventanales en los que se ven en vidrios transparentes el Sagrado Corazón de Jesús, San Ramón Nonato y Santa Ana, patronos dos dos últimos de los piadosos donantes.' [La Vanguardia, 5/9/1899].</em></p> <p>Els sarcòfags van realitzar-se al taller marbrista 'Vives i Albareda', va ser un dels tallers escultors que van treballar per Domènech i Montaner.</p> | 42.1099581,2.2053412 | 434301 | 4662291 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93021-p2050188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93021-p2050195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93021-p2050236.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 93448 | Carbur de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbur-de-baix | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>El Carbur de baix està format per diversos edificis, tot i que anteriorment hi havia més construccions. Actualment, bàsicament es conserven dues naus industrials i un edifici d’antigues oficines. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dues naus d’un sol nivell i de planta rectangular allargada, una adossada al mur del canal i situada més al nord, i l’altra, situada a molt poca distància de l’anterior, és la que actualment conserva l’estructura més original. D’una banda, la nau adossada al canal, es va haver de refer, de la mateixa manera que el tram del mur del canal en aquest extrem. Aquesta nau, conserva només una façana original, la més nord, amb mur de paredat de pedra i un parell d’obertures amb llinda d’arc de mig punt feta amb maó massís, conformant dos grans finestrals, de característiques habituals en edificis industrials. Aquesta nau és l’edifici principal de la central hidroelèctrica, que acull la maquinària que genera l’energia a partir del salt d’aigua del canal. La nau del costat, consta que era un edifici auxiliar de l’antiga central, conserva l’estructura i materials originals; és de murs de pedra irregular i maó massís emmarcant les obertures, tant portes com finestrals, majoritàriament de llinda en arc rebaixat. La coberta és a dues aigües amb teula àrab i carener orientat nord-sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt compta i conserva un antic edifici d’habitatge i oficines. Aquest és de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i un petit espai sota coberta, la teulada és a dues vessants de teula àrab. Està bastit també seguint una tipologia dels edificis industrials caracteritzada per la combinació de maó massís a les cantoneres, emmarcant les obertures, amb algun element decoratiu com una faixa a la línia del forjat i paredat de pedra irregular als murs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant s’identifiquen diverses estructures, unes més visibles que d’altres, entre les quals construccions relacionades amb la fàbrica del Carbur que formaven part del complex. A la zona del mur del canal hi ha una estructura a manera de gran mur atalussat en el que hi ha diverses obertures en arc i coberta de volta rebaixada,.. o les restes de la passera que a l’alçada dels horts comunicava amb el nucli urbà, el poble, i facilitava l’accés entre ambdues bandes del riu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El complex compta amb altres elements que formen part de la fàbrica, avui central hidroelèctrica, des del canal que porta l’aigua del Ter fins al salt, on hi ha les comportes, el canal de sortida de l’aigua de retorn al riu,... </span></span></span></p> | 08131-17 | A tocar del riu Ter, a la riba esquerra del curs fluvial, en el seu pas pel nucli urbà però a la banda oposada del poble, al peu del turó del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span>Les fàbriques de carbur van ser les primeres indústries que s’instal·laren a Montesquiu, aquestes van ser promogudes per Adolf Juncadella, propietari del castell de Montesquiu, de fet, es van instal·lar en terrenys de la seva propietat. Van ser dues fàbriques, anomenades el Carbur de Dalt i el Carbur de Baix, creades entre el 1895 i el 1897, la concessió es va obtenir l’any 1896. Tot i que la producció va començar a l’any 1899. Inicialment van anar a càrrec de Juncadella, Arrasquin i Romero (PLADEVALL: 1978, 75). </span></span></span></p> <p><span><span><span>“L’any 1899 s’hi van instal·lar dues turbines fabricades per Planas, Flaquer y Cía., d’eix horitzontal i cambra tancada, que podien utilitzar un cabal màxim de 3.500 litres/s i tenien una potència de 500 CV cada una. Estaven acoblades a generadors de corrent continu La Electricidad (LESA) de 40 CV i 10.000 A, que feien funcionar els forns elèctrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1900 i el 1901 s’hi va instal·lar una turbina de 50 CV que serviria possiblement per a l’enllumenat elèctric de les instal·lacions” (ALAYÓ, 2017: 514).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, al 1907 es va canviar una turbina per una altra de Cosntruccions Mécanicas y Eléctrias de 500 CV (ALAYÓ, 2017: 514). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla que els objectius de producció esperats no van complir-se, raó que va facilitar que es venguessin una de les fàbriques, el Carbur de Dalt. Aquesta va ser adquirida per Edmundo Bebié l’any 1919, passant a formar part de la Farga de Bebié.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1927 (en algunes publicacions consta la data 1937), el Carbur de Baix va passar a mans de l’Electra Industrial de Carburs, època en que es van fer millores que van permetre que obtindré una bona producció, en aquest període s’empraven dos salts d’aigua amb una força de 500 CV (PLADEVALL: 1978, 75). Segons dades publicades per Antoni Pladevall “<em>el Carbur ha tingut, en el seu moment esplendorós, 47 treballadors”</em> (PLADEVALL: 1978, 75). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1932 es va substituir una de les turbines per una de Maquinaria y Metalurgia Aragonesa-Utebo, per a un cabal de 4.600 litres/s i de 730 CV. També va comptar amb una turbina Francis de 25 CV (ALAYÓ, 2017: 514).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica del Carbur junt amb la resta de propietats del Castell de Montesquiu va passar a mans de la Diputació de Barcelona l’any 1971, per herència dels Juncadella. Finalment, l’any 1975 es va aturar la producció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fecsa-Enher va adquirir la fàbrica l’any 1986 per a la producció d’electricitat, situació que es manté actualment. Avui dia compta amb una turbina Kaplan d’eix vertical, de Neyrpic, per a un cabal màxim de 9.000 litres/s i de 1.425 CV (ALAYÓ, 2017: 511).</span></span></span></p> | 42.1131691,2.2089405 | 434602 | 4662644 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93448-p5030087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93448-p5030077.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93448-p5030080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93448-p5030088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93448-p5030116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93448-p5030084.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La fàbrica del Carbur es troba situada entre el riu Ter i la via del Tren, per aquesta raó per accedir-hi sempre s’han hagut de creuar palanques, ponts i/o passos sobre la via. Durant dècades, el pas de creuament habitual des del poble, era des d’un camí que sortia del poble i anava aigües amunt, vers l’actual zona de les piscines, es baixava a peu d’aigua i en aquell punt, sempre que l’aigua ho permetia, era el pas habitual per creuar el Ter, i on hi havia una palanca, anomenada del carbur, que permetia arribar a la fàbrica. Al 1899 la família Juncadella, llavors la propietària del castell i del carbur, va sol·licitar construir un pont metàl·lic que comunicava des de l’alçada de l’actual plaça de la República, al costat de l’edifici anomenat l’Hotel, vers els horts. Aquest pont però va quedar destruït amb la riuada de l’any 1940. La passera, de ferro i formigó, que es va fer el 1983, i que permetia creuar el riu a l’alçada del parc de la pèrgola amb els horts, va quedar destruïda per la riuada de l’any 2018.Al costat de la central hi ha una extensa zona planera d’horts, els quals es mantenen conreats per gent del poble, malgrat que actualment, sense la palanca que comuniqui fàcilment el poble amb els horts s’ha de fer una volta considerable per poder-hi arribar. | 119 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 93449 | Carbur de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbur-de-dalt | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>El Carbur de Dalt està format per diversos edificis, entre els quals el volum principal i més gran, de planta quadrangular, format per dues naus adossades en paral·lel, cadascuna de planta rectangular allargada. Aquestes sembla que consten d’un nivell semisoterrani i la planta baixa que constitueix en nivell principal, tenen coberta a dues vessants de plaques de fibrociment per cada nau. A la coberta es pot observar un tram de coberta transversal a les naus, amb carener i vessants perpendiculars a les naus i que uneix ambdós cossos. El volum principal té grans obertures de tall rectangular, avui amb alguns dels finestrals cegats. Interiorment es desconeix com es distribueix, habitualment les naus són grans espais diàfans que aprofitaven les grans obertures per facilitar la il·luminació de l’interior, normalment amb pilars metàl·lics o d’obra que esdevenen els elements de càrrega junt amb els murs perimetrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del conjunt, destaca, al costat nord, el cos de la torre que sobresurt del nivell de coberta de les naus. Es tracta d’un volum de planta quadrangular, de diferents nivells. Aquest cos esdevé un element distintiu i identificador del complex, a la cara oest, la que mira a la carretera, hi ha un rètol amb el nom “Bebié”. A diferents nivells hi ha obertures, excepte a la planta del mig que són falsos finestrals en arc de mig punt, a planta baixa de tall rectangular i als darrers nivells llinda en arc de mig punt. La part baixa té el mur vist a manera de sòcol, aquest és construït amb mur de pedra. La coberta és a quatre vessants de teula romana ceràmica, al centre de la qual sobresurt un petit volum de quatre cares i coberta de línies corbes. Aquest cos que corona la torra, mostra obertures a cada costat amb lamel·les transversals per permetre la ventilació i evitar l’entrada d’ocells o altres animals. El material constructiu emprat, sembla fusta en tot el seu recobriment exterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt té les superfícies de les parets arrebossades i amb acabat pintat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant s’identifiquen diverses estructures que formen part del complex industrial, algunes sense ús, des de coberts, magatzems, restes que semblen correspondre als antics forns de la pedra o sitges per guardar-hi la matèria primera, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El complex industrial compta amb altres elements que formen part de la fàbrica, avui central hidroelèctrica, des de la resclosa amb el canal que porta l’aigua del Ter fins al salt, on hi ha les comportes, el canal de sortida de l’aigua de retorn al riu,... </span></span></span></p> <p><span><span><span>A tocar també hi ha una casa, emplaçada a peu de carretera, que sembla que hi residien treballadors de Bebié.</span></span></span></p> | 08131-18 | A la zona nord del terme municipal. Al marge dret del riu Ter. | <p><span><span><span>Les fàbriques de carbur van ser les primeres indústries que s’instal·laren a Montesquiu, aquestes van ser promogudes per la família Juncadella, propietària del castell de Montesquiu, de fet, es van instal·lar en terrenys de la seva propietat. Van ser dues fàbriques, anomenades el Carbur de Dalt i el Carbur de Baix, creades entre el 1895 i el 1897. Sembla que van ser els germans Jeroni, Emili i Antoni Juncadella que van crear la fàbrica de carbur de calci, tot i que al cap de poc temps serien dues fàbriques (CONSORCI DEL TER). Consta que la producció va començar a l’any 1899. Inicialment van anar a càrrec de Juncadella, Arrasquin i Romero (PLADEVALL: 1978, 75). </span></span></span></p> <p><span><span><span>“L’any 1897 s’hi van instal·lar dues turbines fabricades per Planas, Flaquer i Cía. Segurament d’eix horitzontal, de 160 CV de potència i 2.100 litres/s cadascuna, destinades a la producció de calci. L’any 1907 s’hi van posar dues turbines de Construcciones Mecánicas y Eléctricas, SA, també de 160 CV, i el 1908 una de 200 CV” (ALAYÓ, 2017: 511).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla que els objectius de producció esperats no van complir-se, raó que va facilitar que es venguessin una de les fàbriques, el Carbur de Dalt. Aquesta va ser adquirida per Edmundo Bebié l’any 1919, passant a formar part de la Farga de Bebié, fet que permetria poder aprofitar el salt d’aigua per generar energia per la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>“L’any 1946 es renova la instal·lació amb una nova turbina Kaplan d’eix horitzontal fabricada per Escher Wyss & Cie. De 446 CV per a un cabal de 5.500 litres/s, que s’havia d’acoblar amb un generador síncron de 380 kVA” (ALAYÓ, 2017: 511).</span></span></span></p> | 42.1226469,2.2051152 | 434296 | 4663700 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93449-pc080310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93449-pc080321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93449-pc080333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93449-pc080424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93449-pc080434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93449-pc080475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93449-pc080456.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 94703 | Carrer Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-cami-ral | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer Camí Ral transcorre en sentit nord-sud, des del Carrer Santiago Rusiñol fins la plaça de la República.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un carrer que tal com indica el nom és el testimoni fossilitzat en la trama urbana del poble de Montesquiu de l’antic camí ral, de Barcelona a la Cerdanya. Aquest vial està poc edificat, el tram més sud no hi ha edificis, aquest es concentren a la meitat més nord i sobretot al cantó oest. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els edificis són de planta baixa, planta pis i una segona planta o planta sota coberta, la majoria són de murs de pedra amb acabat arrebossat i pintat (a la Ferreria l’aparell del mur és vist), i predominantment amb obertures emmarcades amb carreus als muntants, llindes planes monolítiques que en alguns casos estan decorades o tenen dates gravades, i ampit també de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En aquest carrer hi trobem edificis, com la Ferreria Vella, originària de mitjans del segle XVI amb reformes al segle XVIII, el número 22 en el que a la llinda de la porta d’entrada hi consta l’any 1666, o els edificis números 10, 12 i 14 amb llindes on s’indiquen cronologies del segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>En aquest carrer hi ha l’edifici conegut amb el nom de la Ferreria, es considera que correspon a la casa més antiga coneguda i documentada de la zona del nucli de Montesquiu, la cronologia es remunta almenys a mitjans del segle XVI. Aquest edifici es va reformar al segle XVIII (també al segle XX) en una època de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat, i que, a Montesquiu, queda palès amb un nombre destacat de construccions que es van bastir en aquest segle. En aquest període es van construir a redós de diversos camins antics, els quals en el moment constituïen les principals vies de comunicació que creuaven per aquesta zona i en alguns dels quals es conserven edificis de l’època, alguns amb llindes sobretot del segle XVIII. Així, es van anar ocupant parcel·les al Camí Ral, al Camí de Sant Boi (avui Carrer de Sant Boi), així com a la plaça i la plaçola (continuació del camí ral, segurament també alguns edificis que avui no es conserven a la zona on hi ha l’actual ajuntament), al carrer Nou, al carrer de l’Església i a la Travessera de l’Església. </span></span></span></span></span></p> | 08131-59 | A la zona est del nucli urbà, paral·lel al riu Ter. Té orientació nord-sud. | <p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Camí Ral s'origina a partir de la construcció d'unes primers cases a redós de l'antic camí ral, entre les quals s'han documentat ja al segle XVI l'antiga Ferreria, un molí,... </span></span></span><span><span><span> Junt amb aquest vial i el carrer de Sant Boi es degueren anar produint les primeres ocupacions de solars per la construcció de cases; aquests i el carrer Nou, carrer de la Plaçola, carrer de l'Església,.. van anar definint un nucli de població que seria l'origen del poble de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest camí ral correspon a la via de comunicació entre Vic i Ripoll, i, per extensió, amb Barcelona vers el sud i amb la Cerdanya cap al nord. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1095188,2.2105416 | 434731 | 4662238 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260398.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94703-p8260385.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En aquest carrer també hi ha l’edifici de l’Escorxador municipal, una construcció bastida amb murs de pedra combinat amb maó massís a les cantores i a l’emmarcament de les obertures, és de planta baixa i coberta de teula àrab.A l’extrem nord i al costat est del carrer hi ha el safareig públic. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 93458 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-9 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer de Nou transcorre des del Carrer Sant Boi, molt a prop de la plaça de la República, fins la confluència amb la Travessera de l’Església a l’alçada de la Font dels Tells. El carrer presenta una lleu corba en el seu traçat seguint la topografia del terreny i la mateixa inclinació que fa el riu. Ens indica i testimonia una ocupació antiga del vial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, construïdes sobretot entre els segles XVIII i XIX, tot i que també hi ha alguna obra posterior. La majoria dels habitatges que trobem en aquest carrer presenten estructura de planta baixa i dos pisos, tot i que també trobem uns quants edificis de només dos nivells, planta baixa i planta pis. Hi ha un habitatge que només és de planta baixa. En alguns casos trobem algun garatge al costat de la casa, i excepcionalment, alguns edificis, molt pocs, tenen pati al costat; el més habitual és que els edificis estiguin ocupant una parcel·la que permet tenir un tros de pati a la part posterior. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Diverses cases encara conserven la seva estructura original de plantes i també d’acabat de les façanes (algunes reformades conservant l’estil). Així, a gran trets hi ha dos tipus d’edificis, els que són més antics, edificats amb murs de pedra (amb acabat arrebossat i pintat) i amb obertures emmarcades per carreus i llindes ben treballades, polides i sovint amb decoracions o dates incises, i altres, que són de combinació de murs de pedra amb maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els edificis més destacables són dels números 17 al 39, on trobem més exemples de construccions del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-27 | Al nucli del poble, a la part de llevant, entre el carrer de Sant Boi i el carrer Santiago Rusiñol. Paral•lel al riu i al carrer Camí Ral. | <p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Nou deu correspondre a les primeres ocupacions junt amb el Camí Ral, el carrer Sant Boi i el carrer de la Plaçola. A partir dels primers eixos de camins antics es van anar construint unes primeres cases que esdevindrien l’origen del poble de Montesquiu. A l’entorn dels quals s’anirien definint altres vials més o menys paral·lels, que per venda de les parcel·les permetria anar assentant població a l’indret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se i créixer urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1089765,2.2099921 | 434685 | 4662178 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260360.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 93457 | Carrer de Sant Boi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-boi | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer Sant Boi transcorre i creua tot el nucli urbà d’est a oest, s’inicia a la plaça principal del poble, la Plaça de la República i fins l’extrem oest del nucli. De fet, en època que hi havia el pont metàl·lic, connectava amb aquest directament, esdevenint una via de comunicació important del poble, i un camí històric de comunicació vers altres poblacions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, excepte la part més de ponent, de fet conserva cases de constitució antiga fins unes cases després de creuar la carretera però la resta, és de configuració contemporània, sense que segueixi la línia constructiva i urbanística de la resta. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La majoria dels edificis que trobem en aquest carrer, fins poques cases després de la carretera vers ponent, ocupen parcel·les molt variades, amb amplades molt diverses. Els edificis estan configurats per una estructura de planta baixa i una planta pis o dues plantes pis (la majoria), també hi ha algun exemple amb un nivell més (de golfes o sota coberta).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La majoria d’edificis en els que el material constructiu dels murs és visible, podem veure que estem davant d’un gran nombre de cases bastides amb murs de paredat de pedra combinat amb maó massís, sobretot a les obertures però també en cantoneres,.. Hi ha diversos exemples d’obertures de llindes i muntats de pedra. També trobem edificis amb acabat arrebossat i pintat, amb diferents exemples on el tractament de la superfície, els elements arquitectònics i decoratius de les façanes són més elaborats, responen a una tipologia d’edifici més eclèctic, probablement ocupat per famílies menestrals. Molts dels edificis d'origen mostren baranes, reixes i alguns altres elements de forja. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El gran volum d'edificis són de construcció de mitjans i finals del segle XIX i primeres dècades del segle XX. Es tracta d'un tipus d'edificis, bàsicament destinats a comerç a la planta baixa i habitatges a les plantes superiors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Després de la carretera en sentit ponent, trobem dos edificis clarament diferenciats per la seva tipologia constructiva, dels més antics del carrer, un dels quals data del segle XVIII amb unes obertures amb llindes i muntats de pedra treballades i amb decoracions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Així, a gran trets hi ha dos tipus d’edificis, els que són més antics, edificats amb murs de pedra (amb acabat arrebossat i pintat) i amb obertures emmarcades per carreus i llindes ben treballades, polides i sovint amb decoracions o dates incises, i altres, que són de combinació de murs de pedra amb maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-26 | A la zona central del poble, travessa el nucli urbà d’est a oest. | <p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Sant Boi deu correspondre a les primeres ocupacions junt amb el Camí Ral, el carrer Nou i el carrer de la Plaçola. A partir dels primers eixos de camins antics es van anar construint unes primeres cases que esdevindrien l’origen del poble de Montesquiu. A l’entorn dels quals s’anirien definint altres vials més o menys paral·lels, que per venda de les parcel·les permetria anar assentant població a l’indret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Molts edificis d’aquest carrer testimonien la importància que va tenir aquest carrer en el conjunt del poble, un eix comercial molt important durant gran part del segle XX, amb gran diversitat d’establiments i botigues. </span></span></span></p> | 42.1092803,2.2084355 | 434557 | 4662213 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260175.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260363.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-p8260198.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-sant-boi-1960-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93457-sant-boi-1960-c.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 94706 | Carrer de la Plaçola números 10, 11 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-placola-numeros-10-11-i-12 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt de tres edificis corresponents a cases unifamiliars, són de planta baixa, tenen coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. Els edificis ocupen una parcel·la en la que les cases estan desplaçades de la línia de carrer perquè compten amb una part de pati davant la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els edificis, encara que siguin habitatges independents han estat dissenyats conjuntament i bastits com un conjunt. Això es testimonia amb el tractament de les façanes, cadascuna de les quals compta amb una porta al centre, flanquejada per una finestra a cada costat. Les obertures compten amb una faixa perimetral que sobresurt lleugerament del plom del frontis. Damunt les obertures hi ha una petita cornisa continua que ocupa tota l’amplada de les façanes. El coronament de les façanes constitueix l’element més remarcable del conjunt, cada frontis està coronat per un frontó mixtilini, els dels edificis dels extrems són iguals, i el del centre, de major alçada i amb un perfil diferent als altres dos, conté a la part central les inicials J.R. i la data 1930.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pati del davant dels edificis està delimitat per un mur de pedra coronat per una filera de maons massissos, i damunt la barana feta a partir de pilars de maó amb bases i capitells, també de maó, i amb rajola vidriada de color verd decorant els capitells, entre els pilars una barrots de secció circular que actua de barana.</span></span></span></p> | 08131-62 | Carrer de la Plaçola números 10, 11 i 12. | <p><span><span><span>Les cases unifamiliars es van edificar en un període de creixement de població i que en paral·lel va comportar també un augment del nombre de cases existents. La construcció data de 1930 segons consta al frontó central que corona el conjunt d’edificis. Coincidint en un moment de molta activitat industrial, sobretot a les fàbriques tèxtils de Montesquiu i a Sant Quirze de Besora. </span></span></span></p> | 42.1109806,2.2082772 | 434545 | 4662402 | 1930 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94706-p8260437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94706-p8260438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94706-p8260441.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest conjunt d'edificis és anomenat popularment com les Torretes. | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
| 93453 | Casa C/Nou, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cnou-19 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici unifamiliar, construït entre mitgeres, de planta rectangular i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer; el voladís és suportat damunt de caps de biga de fusta amb els extrems motllurats. La parcel·la que ocupa l’edifici és de planta allargada ocupada per l’edifici i un pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa de dos eixos verticals d’obertures, el de l’extrem més sud molt més destacat per l’elaboració i treball ornamental de les llindes. A cada planta hi ha dues obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de migdia, a la planta baixa, hi ha la portalada d’accés, és de muntants fets amb carreus, disposats en cadena, ben tallats i polits, que suporten una gran llinda plana monolítica; aquesta està decorada amb un relleu, realitzat a la mateixa pedra, d’una Mare de Déu acompanyada de motius vegetals dins un cercle, i una inscripció distribuïda a banda i banda, que indica “AVE MARIA SIN / PECADO CONCEBIDA” dins una cartel·la, i a sota, una data no del tot llegible (17??) del segle XVIII. Damunt la portalada hi ha un finestral amb una llinda, també plana monolítica, que està ornamentada amb un relleu d’un cor amb llances, amb una creu grega al damunt i al seu voltant, motius vegetals i geomètrics, tot dins un rectangle, això a la part central i a costat i costat rombes dins quadrats; als carreus dels muntants també es reprodueixen els rombes i a l’ampit, formes circulars. La finestra del darrer nivell és formada per quatre grans carreus ben tallats i polits, un per costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord, l’obertura de planta baixa i la de planta pis són de llinda plana monolítica sobre carreus als muntants, amb ampit de pedra més ben tallat i acabat a la planta pis; la llinda de la planta baixa mostra una inscripció dins una cartel·la, molt malmesa (PER? - ??) i en mig una decoració, una forma que fa de base al damunt de la qual hi ha una creu llatina. La finestra del pis no té decoracions ni inscripcions, i la del nivell sota coberta és la única que no té carreus ni altres elements de pedra visibles que l’emmarquin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</span></span></span></p> | 08131-22 | C/Nou, 19. | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se en època barroca, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures a l’any mil set-cents.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el Camí ral, el Carrer de Sant Boi i els immediatament paral·lels, que inclou el Carrer Nou, van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint els primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població, origen del poble de Montesquiu. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1088144,2.2100740 | 434691 | 4662159 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260334.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 93452 | Casa C/Sant Boi, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-csant-boi-38 | <p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Edifici situat a un extrem del carrer, disposa de dues façanes visibles des del carrer, una façana posterior i una que comparteix mitgera amb l’edifici veí. Es tracta d’una construcció de planta rectangular, consta de planta baixa, dos plantes pis i un darrer nivell sota coberta, té teulada a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel al carrer i el ràfec de la teulada suportat per caps de biga de fusta. La façana principal és la que afronta al carrer Sant Boi, quedant orientada a migdia. La superfície de les parets mostra un acabat arrebossat i pintat que no permet veure el material constructiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal té una distribució d’obertures en tres eixos verticals, els dos dels extrems mostren unes característiques similars, amb presència de carreus de pedra al seu emmarcament, per contra les obertures del centre tenen una distribució més irregular, són de tall rectangular senzill i un acabat diferent, sense que siguin visibles elements arquitectònics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest frontis, a la planta baixa, trobem la porta d’accés a l’extrem de ponent, que constitueix l’element més distintiu de l’edifici. Els muntats són de carreus de pedra disposats en cadena i la llinda és plana monolítica, tot amb els angles motllurats; a la llinda, la motllura conforma un mena d’arc conopial que conté decoracions florals i vegetals en relleu i les lletres R – A, a un costat, i a l’altre, C – U (?). Aquesta tipologia d’acabat i de treball a muntats i llinda, excepte les decoracions del frontó que delimita l’arc, el trobem a les dues obertures dels balcons del primer pis, en el cas de l’obertura de sobre la porta hi ha la data 1770 inscrita a l’interior de l’arc. Al segon pis es reprodueix el mateix acabat, en aquest cas a dues finestres, aquestes amb ampit de pedra amb acabat motllurat. A la planta de sota coberta hi ha dues úniques finestres, aquestes són més senzilles però igualment mostren carreus als brancals amb acabat polit i els angles treballats al biaix, a la finestra de ponent també amb llinda de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral la majoria d’obertures són senzilles sense elements arquitectònics visibles, únicament s’observa una finestra al primer pis que és emmarcada amb carreus de pedra ben tallada i polida, també de llinda plana monolítica, en aquest cas sense elements ornamentals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici compta amb un cos annex a la façana posterior que configura una mena de galeria coberta i un nivell de terrat al segon pis. </span></span></span></p> | 08131-21 | C/Sant Boi, 38. | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se en època barroca, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures entorn a l’any 1770.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el camí ral van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint uns primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1091717,2.2078108 | 434505 | 4662201 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260154.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 93020 | Casa Nova del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-castell-0 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p>-LLORET BLACKBURN, Marta; MARAGALL MORENO, Marta (2019): Resultats de la recerca arxivística en el marc del Pla Director del Castell de Montesquiu. Montesquiu (Osona). Desembre de 2019. Inèdit.</p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XVI-XIX | <p><span><span><span>L’antiga masoveria és un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i una part sota coberta a la part central, que és més alta que als laterals. La teulada és a dos vessants de teula àrab. A costat i costat de la casa hi ha altres construccions, amb una zona planera al davant a manera d’era. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les estructures estan bastides amb murs de pedra combinat amb maó massís, aquest material sobretot emmarcant obertures i a les cantoneres. La casa mostra aquest material constructiu a la planta baixa, la resta és de maó massís, a murs i obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El seu interior va ser totalment transformar per acollir els nous usos que ha tingut durant les darreres dècades. </span></span></span></p> | 08131-3 | Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span>Aquest edifici era una antiga masoveria del Castell de Montesquiu.</span></span></span></p> <p>En la documentació recollida en els estudis realitzats des del Parc del Castell de Montesquiu, s'hi documenta la 'nomenada Casa Nova del Castell de Montesquiu' des del segle XVII en endavant.</p> <p>Al segle XVII, després d'haver entrat les tropes de Felip IV a Barcelona, la ciutat fou ocupada i confiscada pels francesos des de l'any 41 fins a l'inici del 52, un cop finalitzat el setge de Barcelona (Guerra dels Segadors), el mateix any 1652, Narcís Descatllar, Marquès de Besora, va de prendre possessió de les seves propietats. En aquest context consta que des de l'any '53 fins en lo any 60 que en lo Castell de Montesquiu se tenia guarnició de esa companyia de Infanteria molt numerosa es amara los soldats la Casa nova la Cabaña y Corrals lo que torni a fer (ACA, Besora1794/2: Diversos, Queralt, Lligalls 2, Data s. XVI-XVII(1794). LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p>Del segle XVIII, quan Lluís Descatllar tenia la propietat del Castell de Montesquiu, en un document en el que es relacionen els arrendaments del Marquesat de Besora, dins l'Heretat del Castell de Montesquiu hi consta la Casa Nova. Aquesta masoveria es va arrendar per un preu de 640 lliures, 160 lliures per any, pagant-se per Tots Sants i amb una sèrie de pactes que s'hi relacionen; el lloguer començava l'1 de maig de 1765 i acabava el darrer dia d'abril de l'any 1769 (ACA, BesoraXVIII/4: Diversos, Queralt, Lligalls 4. LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p>En una relació de béns del segle XIX sobre el Marquesat de Descatllar, llavors, Besora; es referencia dins la parròquia de Sant Quirze i lloc de Montesquiu: 'En esta parroquia y lugar de Montesquiu depende de las misma ermita pròpia del siguiente: El Castillo de Montesquiu, Manso casa Nova contigua al mismo, la casa llamada Cabaña del Rector, la casa granero de Montesquiu, su molino batan, otro avinero llamado nuevo, Molino harinero de Sant Quirico, y Molino trapera en el, vulgarment del Bruch o de foradada' (ACA, BesoraXIX/2: Diversos, Queralt, Lligalls 2, s. XIX. LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p>L'estructura arquitectònica que es conserva, és resultat de les reformes i modificacions que l'edifici ha experimentat al llarg de la seva història, especialment la important transformació de la darrera reforma del segle XX. <span><span><span>Així, la primera època en que el Parc del Castell de Montesquiu era Parc Comarcal, l’edifici es va transformar tot reformar-lo i adaptar-lo per a usos de residència de les persones assistents a actes al castell. L’obra es va fer l’any 1986 i va anar a càrrec de l’arquitecte Jordi Ambròs. La rehabilitació va abastar també l’entorn immediat, adequant-lo per a usos residencials i lúdics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La darrera època va estar funcionant com a restaurant, actualment resta pendent d’obertura.</span></span></span></p> <p> </p> | 42.1144132,2.2165480 | 435233 | 4662776 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100573.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100585.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta antiga casa de pagès, també apareix anomenada com a Castell Xic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 94739 | Casilla del Carbur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-del-carbur | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | L’edifici està abandonat, amb la teulada ensorrada i moltes parts de l’estructura malmeses. | <p><span><span><span>Es tracta d’una petita caseta situada a peu de via al seu pas per la riera de la Solana aproximadament. L’edifici era de planta baixa i planta pis, amb coberta a dos vessants; comptava amb altres construccions annexes a costat i costat, disposades en paral·lel a la via. L’estructura és de murs de pedra i maó massís, amb les parets arrebossades i pintades. Les obertures i les cantoneres mostren una faixa que sobresurt lleugerament de manera ornamental. A l’edifici hi vivia un treballador del ferrocarril que s’encarregava del pas de via d’aquest punt entre altres tasques de manteniment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta zona hi ha un pas que permet creuar la via del tren, comunicant el camí que del Castell de Montesquiu baixa fins a l’antiga fàbrica del Carbur de Baix. Aquest pas a més, és el que era emprat per anar al poble de Montesquiu, ja que passant per l’antic passeig que hi havia en aquesta zona es podia creuar el riu Ter a través del pont metàl·lic o de ferro.</span></span></span></p> | 08131-95 | A prop de la Central del Carbur de Baix, a la banda est de la via. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, el mateix any va iniciar la construcció de la línia que uniria aquestes poblacions. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1142835,2.2084636 | 434564 | 4662768 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94739-p5030165.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Més al nord hi ha una altra Casilla anomenada de les Planeses, propera a l'antiga àrea d'acampada de les Planeses. | 98 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
| 93018 | Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montesquiu-0 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CATALÀ ROCA, Pere: Castells Catalans</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-<span lang='CA'><span><span><span><span>ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana</span>. <span><span>Barcelona. L</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>'Avenç, cop. 1993.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-<span lang='CA'><span><span><span><span>ESPADALER I PARCERISAS, (1989, juny): </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>-</span></span></span><span><span><span> - Revista</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VVAA (1987): CATALUNYA ROMÀNICA. VOL. X RIPOLLÈS. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-s/d (2003): <a href='https://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/XMontesquiu&searchscope=171&SORT=D/XMontesquiu&searchscope=171&SORT=D&SUBKEY=Montesquiu/37%2C66%2C66%2CB/frameset&FF=XMontesquiu&searchscope=171&SORT=D&37%2C37%2C'><span><span><span><span><span>Mirabilia sunt opera tua Domine: Emilio Juncadella, muntanyenc: 1908/1915</span></span></span></span></span></a>. <span lang='CA'><span><span><span><span>Barcelona : Diputació de Barcelona. Àrea d'espais Naturals. Xarxa de Parcs Naturals 2003</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIII-XX | <p><span><span><span>El castell es troba emplaçat en un turó boscós tot dominant el riu Ter (que discorre per la vessant oest). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici prismàtic, de planta rectangular, format per tres nivells més una part de planta semisoterrània, i amb un coronament de merlets a les façanes . El volum principal del castell té una capella dedicada a Santa Bàrbara, adossada a l’extrem est de la façana principal, la sud, i un altre cos adossat a la part posterior, a la façana nord, que configura una terrassa a nivell de planta primera. L’accés és a través d’un pati tancat o baluard davant la façana que s’obre a migdia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de les façanes estan bastits amb un parament de carreus majoritàriament allargats, poc escairats, amb peces més grans i més ben acabades a les cantoneres. En conjunt, mostra uns registres d’obertures força homogeni i uniforme, a la planta baixa i semisoterrània amb petites finestres de tipus espitllera; a la planta primera és on trobem les finestres d’obertura més gran i amb uns acabats més treballats, amb muntants, llindes i ampits de pedra ben tallada, polida i motllurada; al darrer nivell, les obertures també estan emmarcades per carreus ben tallats i polits. Es poden observar algunes finestres que són de factura més antiga i altres que semblen resultat del període de unificació del conjunt. A la façana est hi trobem una finestra espitllerada amb una llinda en arc lobulat. A la façana sud, la principal, trobem a nivell de planta baixa, alineada a l’eix central, la porta principal d’accés, una obertura en arc de mig punt de dovelles i muntants ben polits i treballats amb motllura a l’angle interior. A la dovella central, a la clau, hi ha una decoració d’un escut suportat per bessons. Per sobre de la porta, concretament al darrer nivell, hi ha un matacà que sobresurt i destaca en el conjunt de la façana. L’interior s’organitza a l’entorn d’un pati central, el qual va ser obert a inicis dels segle XX, on hi ha l’escala principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa trobem el pati principal entorn al qual s’organitza l’interior del castell. A nivell de planta baixa s’entra a diversos espais entre els que destaquen l’antiga presó (a una cota inferior), on actualment es projecta l’audiovisual, la capella que conserva un retaule i diversos elements decoratius, l’espai d’acollida i botiga<span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A través de l’escala noble s’accedeix als pisos superiors. El pis principal té dos nivells diferenciats, al primer nivell trobem un espai que acull objectes de cuina i un menjador. Al segon nivell tenim diferents espais entre els que destaquen la sala, diverses saletes i les cambres dormitori. Al segon pis trobem altres cambres relacionades amb la Sra. Juncadella i l’accés a la terrassa afegida a la façana nord. Aquests espais estan preparats per la visita guiada de públic, amb un discurs museogràfic que permet contemplar com vivia (el mobiliari, objectes, espais del servei i el dels senyors,..) d’una família burgesa catalana de finals de segle XIX i inicis del XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, l’espai que queda a les golfes està destinat al Centre de Recursos del Castell de Montesquiu, amb quatre aules i una sala d’actes per a noranta persones.</span></span></span></p> | 08131-1 | Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span>El castell de Montesquiu respon al tipus de castell que s’anomena i identifica com a casal o “domus”, aquest depenia i estava situat dins el terme del castell de Besora. Els Besora eren nobles locals, els quals van començar a figurar com a vicaris o veguers dels comtes de Besalú dels del segle X. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Documentalment, les primers notícies conegudes es remunten al 1285 quan consta referenciada com a “domus” de Montesquiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del 1285 i fins el 1337, la “domus” estava infeudada a la família Conanglell, que la tenia pels castlans, els Besora. És al 1337 “quan Ramon de Conanglell prometé a Jaume de Besora i a la seva muller, que des del dia de Sant Joan Baptista a vuit anys, si volien comprar-li la casa forta de Montesquiu, situada al lloc anomenat la plaça de Besora, i l’honor de la Ribera, situades ambdues a la parròquia de Sant Quirze de Besora, ell estava disposat a vendre’ls-ho per 2.600 sous. Aquesta oferta degué ésser acceptada, ja que la família Conanglell no es troba més en la domus de Montesquiu, i, en canvi, són els Besora els únics protagonistes del domini de la Domus de Montesquiu” (VVAA, 1987: 30).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir d’aquí els Besora van recuperar els drets sobre el castell i</span> van convertir la “domus” en un casal de residència familiar; inicialment hi feien estada esporàdica però amb el temps es convertir en el lloc de residència habitual, <span>especialment a partir de quan el castell de Besora no es trobava en bones condicions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al 1390 el castell passà a Gilabert de Canet, senyor de Besora, Montesquiu i Canet (Maresme), fill de la Marquesa de Besora i d’Arnau de Canet. Gilabert de Canet va participà en la defensa de Catalunya contra la invasió del comte d’Armanyac (1389-90), va ser ambaixador de la reina Maria davant el comte de Foix, s’encarregà de la defensa del Berguedà i l’alt Urgell i es revoltà el 1413 contra Ferran d’Antequera a favors de Jaume d’Urgell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>De fet, la domus de Montesquiu va anar guanyant importància, i fins i tot apareix referenciada junt amb el castell de Besora, n’és un exemple la restitució feta pel rei a Gilabert de Canet del castell de Besora i la casa forta de Montesquiu, feta l’any 1419. Al 1420 el rei ordenà al veguer de Vic que, com que Gilabert de Canet no havia lliurat al veguer el castell de Besora i la domus de Montesquiu, els hi prengués i els donés a Dalmau Sacirera. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els Besora anaren canviant de nom debut als casaments de les pubilles. El 1425 el castell passà als Peguera, que el tingueren durant un segle. El 1525 passà als Descatllar, descendents del matrimoni entre Marquesa de Peguera amb Ponç Descatllar i de Móra. Restà en mans dels Descatllar fins l’any 1760 (destaca la figura de Lluís Descatllar i Desbac 1596 – 1645; també Narcís Descatllar i de Sarriera 1626-1707). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II va afectar considerablement la domus de Montesquiu; es restaurà un cop aclarida la possessió del castell de Besora i del seu terme. Al 1540 es va fer un inventari del castell de Montesquiu que documenta que la domus era habitada pels Besora i que estava proveïda de tot el necessari. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1760 Joan II de Queralt i de Pinós, setè comte de Santa Coloma, heretà el marquesat de Besora; aquest es casà amb la rica hereva María Luisa de Silva y González de Castejón. En morí Joan II el 1803 els títols passaren a Joan III de Queralt i de Silva, cavaller del Toisó d’Or, majordom major d’Isabel II i senador; aquest va vendre el castell de Montesquiu a la família vigatana de comerciants, Safont, que s’havien enriquit pels subministraments a l’exèrcit. Josep Safont i Lluch instal·lat a Madrid, heretà els negocis del seu pare el 1841, arrendà a l’Estat el paper oficials, participà a la construcció del ferrocarril d’Aranjuez, instal·là al palau de Monteleón una de les millors foneries metal·lúrgiques del seu temps, explotà una mica de ferro a Toledo i un banc. En morí sense descendència, el seu germà Jaume va vendre el castell de Montesquiu a la família Juncadella cap al 1890. Així, </span>els comtes de Santa Coloma, consten com els darrers senyors jurisdiccionals del terme, a partir de llavors passà a mans particulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Jeroni Juncadella i Casanovas, era fabricant i un dels fundadors del Crèdit Hipotecari i Mercantil (1864). El fill Emili Juncadella i Oliva va engegar la restauració de l’edifici entre 1917 i 1920. Va ser afusellat el 19 juliol de 1936 a Barcelona, acusat d’haver finançat l’aixecament del general Franco. Durant els fets d’octubre de 1934 l’ajuntament va protegir les propietats dels Juncadella, però el 4 de setembre de 1936 van ser incautades. En els fets de maig de 1937 el castell va patir l’únic assalt que se li coneix.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1917 i el 1920 en època d’Emili Juncadella, el castell va ser restaurat tot aportant-li un aspecte més casteller. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1971, Mercè Jucadella i Vidal-Ribas, va deixar el castell com a llegat a la Diputació de Barcelona, que n’és la propietària del 80% de les terres del municipi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 27 de juny de 1985 s’aprovà la creació del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> | 42.1132267,2.2119248 | 434849 | 4662649 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-p8250001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-p8250050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-p8250006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-img20220825124950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-img20220825125525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-castell-de-montesquiu-antic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-panoramica-antiga-castell.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Renaixement|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN|Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les façanes i en el conjunt dels murs, es poden observar i entreveure traces que testimonien l’evolució arquitectònica de l’edifici, mostrant empremtes del que devia ser l’edifici abans de la uniformització del conjunt.A la planta baixa, també hi ha un audiovisual i acompanyat d’objectes que expliquen diferents moments de la història del castell, especialment de l’època medieval.Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 85|93|95|106 | 45 | 1.1 | 1760|1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 93465 | Cementiri de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XIX | El recinte funerari està ben conservat, la capella presenta alguns problemes d’humitat i l’interior es veu descuidat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un recinte de planta pentagonal delimitat per murs de paredat comú. La portalada d'accés al recinte està conformada per una estructura que defineix una obertura acabada en arc de mig punt; la construcció és de murs de pedra combinat amb maó massís als angles de l’obertura i a les impostes on descansa el frontó que corona l’accés, aquest té un ràfec de teulada decorat amb material ceràmic, teula i maó. Al frontó hi ha la inscripció CEMENTIRI MUNICIPAL amb una creu central al mig. La porta és de dos batents i una tarja fixa a la part superior, de ferro i planxa, amb barrots i decoracions de línies rectes i corbes, a la part superior hi hala data 1891. A costat i costat de l’estructura d’accés, una part del mur és coronat per ràfecs més simulant una coberta a dos vessants. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al recinte hi ha la capella, d’estil neoromànic, disposada enfront la porta d’accés al cementiri, quedant emplaçada a la part nord-est del conjunt, bastida adossada al mur posterior. En una posició preeminent dins el recinte funerari. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'espai interior està enjardinat i el solquen diversos camins que segueixen el peu de les zones on hi ha els nínxols ordenats adossats als murs perimetrals, excepte a la banda on hi ha l’església que no n’hi ha, i compta també uns blocs de nínxols a la part central. La part del voltant de la capella és ocupada per sepultures al terra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-33 | Al final del Passeig de Sora. | <p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri de Montesquiu es degué construir a darreria del segle XX, entorn al 1891, segons la data que consta a la portalada d’accés. En el moment de construcció del cementiri i la seva capella, el poble encara formava part del municipi de Sant Quirze de Besora, tot i això, ja des de bon inici, la capella del cementiri depenia de la parròquia de Montesquiu. </span></span></span></span></p> | 42.1099974,2.2054327 | 434309 | 4662295 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050235.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 94702 | Centre Cívic. Antiga Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-civic-antiga-fonda | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de planta irregular angular, en forma d’L, amb façana que obra a la plaça de la República i façana al lateral, a la continuació del carrer de Sant Boi que donava pas al desaparegut pont metàl·lic. La coberta és a diferents vessants, amb careners paral·lels als eixos dels carrers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de quatre nivells, planta baixa i tres plantes pis. Les façanes principals es presenten amb un ritme d'obertures regular, especialment pel que fa a l’alineació de les obertures en eixos verticals uniformes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El tractament de les seves façanes, es basa, d’una banda, amb l’acabat i ornamentació de les obertures, feta simulant un carreuat que les emmarca, a muntants i llinda; a les obertures de la planta baixa, amb llinda d’arc rebaixat i a la resta, llinda plana. Aquest estil de carreuat el trobem també als angles de les cantonades, disposat formant cadena com als muntants de les obertures. D’altra banda, a l’edifici es reforça l’estructura horitzontal a partir d’un disseny que en ressalta els nivells, tot remarcant les línies horitzontals de cada planta, a partir de les faixes horitzontals a la planta baixa, i una motllura que recorre el perímetre, coincident amb les línies del voladís dels balcons i a l’alçada dels forjats de cada planta. L’acabat dels murs de les tres plantes superiors és definint un aparell de carreus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal compta amb quatres portes; la segona de l’esquerra és de mides més petites i obra a l’escala d’accés als pisos superiors, a costat i costat i a l’extrem de la dreta, hi ha tres portalades, aquestes antigament obrien als establiments que ocupaven la planta baixa, avui al Centre Cívic. En aquest nivell també hi trobem un finestral. A les plantes dels pisos, hi ha tres eixos verticals de balcons al centre, tots són de voladís individual, amb baranes de ferro decorades amb volutes, i als extrems, finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral, a la planta baixa, trobem una distribució similar, una porta que obra a la caixa d’escala d’accés als pisos superiors que ocupen aquest costat de l’edifici, i al costat, una porta que obra al local de la planta baixa, avui Centre Cívic; la resta són obertures de finestres. Als pisos superiors, trobem balcons amb voladís i barana de ferro amb decoracions de volutes als eixos centrals de cada pla de façana i, a costat i costat dels balcons, finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes posteriors es caracteritzen per tenir nivells de balcons seguits que ocupen tota l’amplada, amb separadors per cada habitatge, que defineixen una mena de balconada a mode de galeria; és de factura contemporània a partir de bigues metàl·liques i obra ceràmica, resultat d’una reforma contemporània. L’edifici té dues façanes laterals que mostren un treball estilístic i d’acabat similar a les façanes principals.</span></span></span></p> | 08131-58 | Plaça de la República, 9-10 | <p><span><span><span>Aquest edifici ha estat una construcció emblemàtica del poble per tractar-se d’un gran edifici d’habitatges que destaca per la seva grandària, ubicació i refinament dels acabats. El seu emplaçament preeminent dins el nucli, just a la plaça principal del poble, avui Plaça de la República, quedant situat davant l’Ajuntament, l’inici del carrer Sant Boi i del carrer Camí Ral. Abans de la riuada de l’any 1940, tenia ubicat a tocar mateix el pont metàl·lic, el qual permetia creuar el riu Ter per anar cap al castell, el carbur, els horts, el safareig o el passeig de Llaers, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'immoble va ser propietat de la família Juncadella, al 1936 li van ser requisades les propietats, les quals li van ser retornades en finalitzar la guerra. L’edifici va passar a mans de la Diputació de Barcelona, per herència de Mercè Juncadella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest edifici va ser conegut per haver-hi hagut una fonda, entre altres negocis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment la planta baixa de l’edifici és ocupada i fa funcions de Centre Cívic.</span></span></span></p> | 42.1101408,2.2099952 | 434687 | 4662307 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p7300482.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p7300453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p7300480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p7300490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p8260418.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p8260436.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En aquest edifici va néixer Carles Muñoz Espinalt l’any 1920, dedicat a la grafologia i la psicologia, i conegut com a creador de la psicoestètica, va ser autor nombroses publicacions. Fill reconegut de la vila, que va morir el 1993. Com a mostra de record i homenatge es va col·locar una placa a la façana d’aquest edifici el 24 de juny de l’any 2002.A partir de l'any 1937 i fins l'inici de la dictadura, en uns dels pisos s'hi van allotjar els mestres. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 93439 | Centre Obrer Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-obrer-recreatiu | <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de dues plantes de forma irregular, amb coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest edifici està bastit amb la façana principal enretirada del frontal del carrer respecte dels edificis dels costats, quedant un espai a manera de placeta on hi havia l’antiga Font de la Bomba. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, la planta baixa compta amb unes obertures de tall senzill, sense elements arquitectònics ni decoratius visibles, d’una banda, una gran obertura central amb porta de garatge que dóna a un espai ampli que actualment té funcions de magatzem de la brigada, i al costat de llevant una porta que dóna a l’escala d’accés a la planta primera. A la planta segona trobem tres obertures, una que obra a un balcó amb voladís al centre i a costat i costat dues finestres; totes elles són obertures emmarcades amb maó massís posat de pla, que als muntats està disposat format un encadellat. El maó vist és l’element decoratiu que conserva la façana (encara que no és de la primera fase de construcció); a més de la seva presència a les obertures, també el trobem a les cantoneres, visibles a partir de la planta primera, i també a la part superior de la façana, remarcant-la a mode de frontó, amb una faixa horitzontal a nivell de forjat i a la cornisa de la teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La volumetria original de l’edifici conserva les parets de pedra i a l’interior de la planta baixa es conserva un gran arc rebaixat de maó massís original. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta primera acull l’arxiu històric municipal, format per dos espais, una sala emprada sobretot com espai expositiu i una altra sala més petita que custòdia documents de l’arxiu històric. Durant anys també va acollir l’entitat Cercle de Documentació i de Recerca Històrica de Montesquiu, impulsors de la constitució d’un fons documental i gestors de l’Arxiu Històric Municipal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’edifici podem observar-hi materials constructius actuals fruit de les ampliacions i reformes realitzades entre finals del segle XX i principis del XXI.</span></span></span></p> | 08131-8 | Plaça de la República, 15 | <p><span><span><span>Originàriament aquest edifici va ser bastit com a seu de la Societat Centre Obrer Recreatiu de Montesquiu; entitat que es va crear el 25 de maig 1900, segons els seus estatuts fundacionals. El 1920 l’entitat va ser desnonada del local que tenia llogat, davant d’aquesta situació i de la dificultat de trobar un nou espai, van estar a punt de dissoldre la societat, finalment, van prendre la decisió de comprar uns terrenys i bastir el seu propi edifici. La primera parcel·la que va adquirir l’entitat data del 2 d’octubre de 1921, la segona del 22 d’octubre del 1927. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de l’edifici es va realitzar a partir de la compra d’una primera parcel·la i va anar ampliant-se amb l’adquisició de les parcel·les limítrofs, en total tres parcel·les. Els plànols per la construcció de l’edifici van anar a càrrec de l’aparellador d’obres de Vic, Manuel Anglada i Vilardebó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El seu nom va canviar-se en diferents moments, després de la Guerra Civil, al 1941 se l’anomenava “Salon-Teatre de FET y de las JONS de Montesquiu”, i al 1947 “Centro de Educación y Descanso”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de la seva història va acollir diferents activitats culturals i d’oci, especialment teatre i ball. Durant la darrera època abans d’entrar en un període de desús, va estar destinat a cinema junt amb altres activitats fins ben bé mitjans dels anys 80 del segle XX.</span></span></span></p> | 42.1097337,2.2100121 | 434687 | 4662261 | 1921 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-pc080058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-pc080222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-centre-obrer.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-facana-centre-obrer.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un dels socis fundadors de l’entitat va ser Josep Genollà. L’Arxiu Històric Municipal conserva uns plànols del 15 de febrer de 1927, sota la denominació del “Salon de Cinematografo del Centro Obrero Recreativo de Montesquiu”.Fins l’any 2001 la façana estava decorada amb una pintura artística, actualment desapareguda (es pot veure en una de les imatges antigues incloses a la fitxa).Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
| 94698 | Col·lecció El sistema solar d'Enric Pla Montferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-el-sistema-solar-denric-pla-montferrer | <p><span><span><span><a href='https://www.diba.cat/web/fons-art/-/6028-enric-pla'>https://www.diba.cat/web/fons-art/-/6028-enric-pla</a> </span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='http://www.montferrer.cat/'><span><span><span><span>http://www.montferrer.cat/</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html'><span><span><span><span>http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/els-jardins-del-castell-de-montesquiu-acullen-la-representacio-del-sistema-solar-a-escala'><span><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/els-jardins-del-castell-de-montesquiu-acullen-la-representacio-del-sistema-solar-a-escala</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><a href='http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html'>http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’exterior del castell de Montesquiu, als jardins, hi ha diverses escultures obra de l’Enric Pla Montferrer. Entre aquestes, hi ha un conjunt de nou peces anomenat “Representació del sistema solar a escala” a manera d’exposició. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Consta de vuit planxes verticals, cadascuna amb un rectangle foradat on hi ha col·locada la representació de cada planeta i el Sol a escala. Cada peça inclou a la planxa unes dades bàsiques: el nom, la distància al Sol, el radi mitjà, la massa i la inclinació de l’eix de rotació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció permet copsar i comprendre les diferents grandàries dels planetes, entendre la magnitud de l’Univers. El conjunt és com una maqueta del sistema solar, amb el Sol i els planetes reduïts a 550 milions de vegades més petits.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-54 | Al Castell de Montesquiu, a l’espai exterior immediat que envolta el castell, davant la façana de llevant. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Enric Pla i Montferrer va néixer a Llucà (Osona) l’any 1969. Va cursar estudis artístics a l’Escola de Belles Arts de Vic, amb els s’especialitzà amb la forja. Estudià amb Josep Plandiura al Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor. Té una llarga carrera en la vessant més tradicional de la forja, combinada amb la part més artística de tractament escultòric, vessant que reivindica com un art de ple dret. La Generalitat de Catalunya li atorgà el títol oficial de Mestre forjador l’any 2009, des de l’any 2000 té un taller a Alpens. De la seva trajectòria, també es pot destacar que compta amb diverses escultures en espais públics, també ha col·laborat en la restauració d’obres modernistes de Puig i Cadafalch o la participació en la construcció de la Sagrada Família (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 2006 va fer una exposició monogràfica al Parc del Castell de Montesquiu que volia mostrar la seva trajectòria. Un cop finalitzada, les tres obres del tercer apartat de l’exposició, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona, on les trobem avui dia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1129883,2.2123095 | 434881 | 4662622 | 2012 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300279.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 94737 | Col·lecció d'objectes del CDRM | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-cdrm | XIX-XX | Alguns objectes requeririen una actuació per assegurar-ne la seva conservació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció està ubicada a la planta primera del Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu, es tracta d’un conjunt divers, amb objectes de caire etnològic: una massa de fusta, una falç, un projectil de la Guerra Civil,... amb algun moble, com uns escriptoris. I també algunes peces artístiques, entre les quals un quadre de Domènec Soler Gili d’un retrat de Josep Genollà i un Tapis de Garcia Barrios. La col·lecció resta pendent de classificar i documentar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-93 | A l'edifici de l'antic Centre Obrer i Recreatiu de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció d’objectes, junt amb l’arxiu de documents, cartells, programes, imatges, etc. es va anar formant per iniciativa del grup de persones que estaven al capdavant del Centre de Recerca i Documentació de Montesquiu. El conjunt es va anar nodrint a partir de la crida feta a la població, i gràcies a la col·laboració de molta gent es va poder anar aplegant aquesta mostra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1097580,2.2099812 | 434685 | 4662265 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||||||
| 93595 | Col·lecció de mobiliari i objectes del Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari-i-objectes-del-castell-de-montesquiu | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2016): Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu. Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural. Inèdit.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció està formada per objectes molt diversos, els quals majoritàriament havien format par de la casa, resultat bàsicament de la donació de Mercè Juncadella. En total consta de 211 objectes que formen part del fons Artístic de la Diputació de Barcelona, dels quals 86 estan documentats i 125 pendents de documentar. A més de les 1500 plaques de fotografies estereoscòpiques conservades a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Inclou una extensa mostra de mobiliari de tipus noucentista: llits, tauletes, armaris, caixes de núvia, miralls, calaixeres, làmpades, taules, cadires,.., acompanyat d’un nombre important de quadres, pintura sobre llenç, disposats a les parets de diferents estances, amb alguns retrats de la família Juncadella. Compta també amb una variada mostra d’objectes de petites dimensions, també objectes de casa, com rellotges, roba de casa, objectes de cuina, ombrel·les,.. Una part de peces etnològiques, com selles de muntar, eines i maquinària del camp, així com objectes vinculats a les aficions d’Emili Juncadella, trofeus de cas, màquina de fotografiar estereoscòpica, armes,...</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Del mobiliari destaquen un parell d’escriptoris amb incrustacions, cinc caixes de núvia, una caixa forta de tres panys, una taula d’escacs i una dotzena de cadires i butaques d’estil ferrandí, isabelí i historicista.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Dels quadres, destaquen els retrats d’Emili i Mercè Juncadella, i també una vista de Montesquiu de l’any 1951. Hi ha un retrat d’un infant vestit de cadet i fumant puro, de principis de segle XX, que podria correspondre a un membre de la família Juncadella. La resta són bodegons, paisatges i naures mortes, d’autors molt diversos, Domingo Soler, Josep Llovera, Sotomayor, Vidal Quadres,... Entre els quals, destaca un quadre de Josep M. Vayreda i una representació de les vespres sicilianes pintada de Casanova. A nivell d’objectes ornamentals, també hi ha un conjunt d’escultures de marbre i de bronze, i litografies originàries de París que inclou una sèrie sobre la història d’Esther.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció també compta amb un conjunt d’armes destacables, dues escopetes, dos trabucs, una pistola i una ballesta amb quatre fletxes. Entre els objectes menors té interès la col·lecció de ventalls de Mercè Juncadella.</span></span></span></span></span></p> | 08131-52 | Al Castell de Montesquiu, en diferents estances del monument. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt permet copsar els interessos i gustos d’una família típica de l’alta burgesia catalana, a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, de la darrera etapa del castell en mans dels Juncadella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132785,2.2120288 | 434858 | 4662654 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250045.jpg | Física | Isabelí|Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades s’han extret de l’estudi “Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu “, elaborat per Maria del Agua Cortés Elía, de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 100|106|116|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 94713 | Col·lecció de plaques estereoscòpiques d’Emili Juncadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-plaques-estereoscopiques-demili-juncadella | <p><span><span><span><span lang='CA'>-s/n (2003): <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915.</em> Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals, Parc del Castell de Montesquiu (Catàleg de l’exposició).</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La col·lecció està formada per 1500 plaques de fotografies estereoscòpiques conservades a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Les plaques van ser fetes </span></span><span lang='CA'>pel propi Emili Juncadella, qui fou afeccionat a la fotografia. Estan retolades pel propi Juncadella i recullen les imatges que va fer durant les seves excursions al Pirineus i en els seus viatges a l’Àfrica, l’Índia, Granada, Galícia, Florència o Carcassona, altres indrets. També inclou imatges del viatge en creuer que va fer a bord del vaixell Chenonceaux amb escala a diferents punt com Suez, Jaipur, Ceilan,..</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del conjunt destaquen els quasi cinc-cents vidres fotogràfics de temàtica muntanyenca, moltes corresponents a excursions que Juncadella va recollir i explicar en un quadern anomenat <span>“Mirabilia sunt opera tua Domine”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les plaques estan impreses en sistema anàglif, cosa que amb ulleres d’efecte 3D es poden visualitzar amb una visió semblant a com es miraven aquest tipus de fotografia a l’inici del segle XX.</span></span></span></span></p> | 08131-69 | A l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt permet copsar els interessos i gustos d’una família típica de l’alta burgesia catalana, a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, de la darrera etapa del castell en mans dels Juncadella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella (1885-1936) va ser un personatge de la burgesia catalana que fou darrer propietari del Castell de Montesquiu, fou conegut per les facetes d’enginyer industrial, empresari, polític,.. també fou un apassionat de l’aventura, els viatges i la fotografia, origen d’aquesta col·lecció. Va visitar països com Àsia meridional i Àfrica, però també va ser un gran pirineista, amb ascensions als Pirineus catalans i aragonesos, als Pics d’Europa, especialment entre els anys 1910 i 1927.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132300,2.2120469 | 434859 | 4662649 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94713-p8250039.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sota la denominació “Mirabilia sunt opera tua Domine” hi ha hagut instal·lada una exposició que permet copsar la figura d’Emili Juncadella en la seva vessant de muntanyenc, aventurer i fotògraf. Entre altres, a l’exposició hi ha una mostra d’objectes vinculats a aquestes facetes, inclou càmeres fotogràfiques, reproduccions d’algunes de les fotografies, llibretes, esquis, raquetes de neu, piolets, un aparell per visualitzar les imatges estereoscòpiques, entre molts d’altres. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 94699 | Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conangle | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XX | Alguns habitatges estan sense ús. | <p><span><span><span>Conjunt de diversos blocs d’habitatges, bàsicament dos blocs i unes cases a l’extrem més meridional. Els blocs estan disposats seguint l’orografia, tenen planta allargada, amb coberta a quatre aigües, els dos vessants principals amb el carener que segueix l’orientació de l’eix del bloc i uns vessants menors a cada extrem. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos blocs de cases unifamiliars adossades, de dues plantes, amb la façana principal obra al costat de ponent. Ambdós blocs presenten una estructura constructiva i de distribució força similar, en els dos casos amb obertures formant porxos o galeries, amb pati al davant, per bé que amb diferències que testimonien diferents moments constructius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el bloc de més al nord, l’accés a l’interior dels habitatges és a la façana principal, a través d’una escala situada dins una mena de porxo, les obertures del qual són d’arc de mig punt definint una porxada a la planta baixa i a la planta pis, una eixida coberta amb les obertures de tall rectangular amb barana d’obra. La resta de finestres són de simples, rectangulars i amb porticons exteriors de fusta. Els habitatges tenen un petit pati al davant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon edifici de blocs, situat més al sud, compta també amb galeries cobertes a la planta baixa i a la planta pis, en aquest cas, les obertures són de línies rectes; a l’eixida de la planta pis, la barana és de barrots metàl·lics. Al davant també compta amb petits patis d’ús de cada casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem final dels blocs hi ha un habitatge aïllat, de planta baixa, planta pis i golfes (sembla que compta amb un nivell semi soterrani; l’edifici és de planta en forma de T, amb el volum principal de planta rectangular amb un cos sobresortit al mig de la façana principal, la que obra al nord. Aquest un volum acull la porta d’accés a l’interior, situada a la part central de la planta baixa, i dos nivells de galeries, a planta baixa i planta pis; aquestes galeries ressalten del conjunt per ser de llindes en arc de mig punt. La resta d’obertures són de tall rectangular, algunes amb porticons de fusta exterior, a sota dels careners hi ha unes obertures en forma quatre lòbuls. Aquest edifici constava de quatre pisos, dos per planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt d’edificis mostra un acabat de les parets uniforme, arrebossat i pintat ocre.</span></span></span></p> | 08131-55 | A la zona nord del terme municipal. A la colònia la Farga de Bebié, prop de la Fàbrica nova. S’hi accedeix des del pont de l’entrada a la colònia, és el carrer que segueix a continuació de l’església. | <p><span><span><span>Aquest conjunt d’edificis es va edificar als anys vint del segle XX per tal d’acollir l’increment de mà d’obra necessari per la fàbrica, en una època en que es trobava en ple creixement. No es van construir tots els blocs de cop, va ser gradual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons recull Paquita Viñeta, el barri de Conangle estava format per vint-i-dues cases unifamiliars (VIÑETA, 2002: 62).</span></span></span></p> | 42.1303658,2.2032966 | 434154 | 4664558 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94699-pa100613.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’extrem més sud de Conangle, darrera el bloc aïllat hi havia els horts que menaven treballadors de la fàbrica. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
| 93455 | Cooperativa l'Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-lamistat | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2015): L’Amistat. Cooperativa obrera de consum. Montesquiu. Imprès a Maideu, SL: Ripoll</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2022): Montesquiu: poble obrer i republicà (1931-1939). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici situat a l’encreuament de dos carrers, determinant que compti amb dues façanes que afrontin als respectius vials. L’edifici mostra planta en forma de “L”, consta de planta baixa, planta primera i unes petites golfes o espai sota coberta. Té coberta general a dues vessants amb els careners paral·lels als carrers, excepte en dos trams on destaca una part de la teulada a tres vessants, perpendicular a la línia global de teulada, determinant també una alçada i acabat de la façana diferent en aquests punts. El ràfec de la teulada mostra un voladís recolzat sobre mènsules de biga de fusta que atorguen una tret decoratiu a l’edifici. A l’extrem</span></span></span></p> <p><span><span><span>A grans línies les obertures són senzilles. Destaca un llarg balcó corregut amb voladís que recórrer part de les dues façanes; a nivell decoratiu presenta una motllura senzilla al voladís i amb una barana de ferro que combina barrots senzills alternats amb altres de corbats, junt amb volutes ornamentals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes presenten un acabat arrebossat i pintat; en una de les façanes laterals, es pot observar el material constructiu de les parets, realitzat amb paredat de pedra combinat amb maó massís a les cantoneres i emmarcant les obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem nord del carrer Travessera de l’Església hi ha un dels coberts o magatzem, aquest és de planta baixa seguint un mateix estil i acabat del conjunt de l’edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cooperativa l’Amistat es manté activa i oberta a la planta baixa de l’edifici, amb accés a través del carrer Travessera de l’Església. </span></span></span></p> | 08131-24 | Travessera de l'Església, 18. | <p><span><span><span>L’origen de la cooperativa es situa a l’any 1920 quan un grup d’obrers de Montesquiu es van reunir a la Font Codineta per parlar sobre la creació d’una cooperativa de consum en un context en que les famílies treballadores estaven sotmeses a una pressió salarial important que en dificultava la subsistència. La recessió en la que es trobava la indústria catalana just després de la finalització de la Primera Guerra Mundial, va generar una situació d’enduriment de les condicions laborals de la classe obrera, en paral·lel les lluites sindicals es van radicalitzar, hi va haver diverses vagues, algunes molt conegudes, amb l’objectiu de millorar la vida i condicions de la classe treballadora, es van congelar els salaris, els preus dels aliments van augmentar,... </span></span></span></p> <p><span><span><span>Arran d’aquella reunió, un grup de persones van tirar endavant la creació de la Cooperativa l’Amistat que es va legalitzar l’abril de 1920.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primera local que va llogar la cooperativa eren uns baixos a la Carretera de Ribes per fer servir de magatzem i punt de venda, inicialment amb obertura els caps de setmana per al servei dels associats. Les feines es feien entre els socis, s’ho repartien per torns, no hi havia dependents a sou. L’èxit i el bon funcionament del moment, amb un context propici, van conduir a la decisió de construir un edifici propi de la cooperativa, el lloc escollit va ser un solar a les afores del nucli antic, a la continuació de la Travessera de l’Església. En aquell context, es va optar no només per dotar-se d’activitat de botiga, sinó que es plantejar i construir una planta més a sobre per a fer-hi un cafè i una sala de ball per l’esbarjo dels socis. Tot plegat ocorria l’any 1928.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els serveis que oferia la cooperativa també es van ampliar amb la fundació d’una germandat de socors mutus per assistir a les famílies associades en cas de malaltia o defunció. Aquesta decisió va venir promoguda per les informacions rebudes d’altres membres de la Federació de Cooperatives. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la república es van adaptar els estatuts de l’entitat a la nova situació, en un context en ell que la Generalitat de Catalunya fomentava el cooperativisme obrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta que el 13 de juny de 1931 es redactà un nou reglament de la secció de socors sobre malalties, invalidesa pel treball i pensions per a la vellesa de la cooperativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Guerra civil va suposar entrar en un període d’incertesa, especialment a causa de l’escassetat de productes bàsics. També la postguerra va ser una etapa molt complicada, sobretot perquè hi havia persones que pressionaven perquè es tanqués i il·legalitzés la botiga, al·legant la competència que suposava per altres comerços. Era una època que també les revenges, cercar apropiar-se l’edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’agost de 1939 es va haver de canviar el nom per adaptar-se a la nova legislació. La Ley de Cooperatives de l’any 1942 va suposar una modificació important de les funcions i serveis que oferia la cooperativa, a partir de llavors es va prohibir la tasca d’associació entre les cooperatives, la formació a les persones associades,.. fent que fossin simples unitats econòmiques; situació que va fer que la cooperativa passés per una etapa econòmica complicada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el temps es va anar recuperant econòmicament i fins i tot es van portar a terme tasques de reforma, des de pintar l’interior de la botiga, instal·lar nous prestatges, comprar una cambra frigorífica, construir un magatzem per la llenys i el carbó, augmentar les matances de porc per poder donar servei a l’augment de demanda d’embotit, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta que a l’any 1952 es va reparar la façana de l’edifici, el mateix any es va tornar a encunyar moneda social. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1967 es va ampliar l’edifici pel costat del carrer Rossinyol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1969i el 1970 el mal estat de les bigues del sostre de la botiga, que cedien amb el pes del volum de persones que s’hi aplegaven, van obligar a construir una pista de ball a la planta baixa, moment que s’adquirí un terreny adjacent. Tot plegat deixava la cooperativa en una situació econòmica complicada, d’endeutament. Aquesta situació econòmica, va determinar que la celebració del seu cinquantè aniversari no fos de la manera que es volia.</span></span></span></p> | 42.1083030,2.2095574 | 434649 | 4662103 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-p8260273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-p8260278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-p8260274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-p8260280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-coopertiva-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-carrer-santiago-rusinol-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 93461 | Edifici C/Nou, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-cnou-29 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici unifamiliar, construït entre mitgeres, de planta rectangular i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües, de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer, i amb ràfec de taulons de fusta sobre senzills caps de biga de fusta. L’edifici és desenvolupa sobre una parcel·la de planta rectangular allargada, amb la casa i un pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, la que afronta al carrer, compta amb dues obertures per planta, les de la dreta disposades alineades verticalment, i a les de l’esquerra disposades de manera irregular. Les obertures es redueixen en mides de baix cap a dalt, més grans a planta baixa i més petites a sota coberta, també el seu acabat és més remarcable i pren més importància a planta baixa. A planta baixa, al costat esquerre, hi ha la portalada d’accés, és de muntants de carreus i llinda planta monolítica, tots ben tallat, polit amb buixarda i amb els angles interiors tallats al biaix; a la llinda hi consta gravada la data 1806 amb una creu patent damunt un triangle, a manera de mont del Calvari, i amb el nom LLORENS FONT, repartit a costat i costat de la data i a sobre PARAIRE. Al costat de la porta d’entrada hi ha una finestra, de llindes i muntants amb el mateix acabat que la porta, i un ampit de pedra sobresortit i amb els angles més o menys arrodonits. A la planta primera, damunt la porta trobem una finestra també emmarcada amb carreus, llinda i ampit de pedra, similar a la planta baixa, tot i que els muntants els carreus són amb una disposició menys regular; al costat dret, una finestra, més senzilla, només amb ampit de pedra amb els angles motllurats. Al darrer nivell, ambdues finestres són de tall senzill, obertures rectangulars sense elements arquitectònics visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color verd.</span></span></span></p> | 08131-29 | C/Nou, 29. | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se molt a principis de segle XIX, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures, l’any 1806. L’edifici esdevé una mostra segurament d’una casa menestral de l’època, típica d’entorn al segle XVIII i XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el Camí ral, el Carrer de Sant Boi i els immediatament paral·lels, que inclou el Carrer Nou, van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint els primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població, origen del poble de Montesquiu. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1085117,2.2101123 | 434694 | 4662126 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93461-p8260312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93461-p8260315.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 94743 | Edifici Camí Ral 10 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-cami-ral-10-i-12 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici doble corresponent als números 10 i 12 del Carrer Camí Ral, ambdós mostren una composició i acabats que semblarien respondre a la possibilitat que haguessin format una unitat, un únic edifici. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La planta d’ambdós edificis junts és allargada, consta de planta baixa, planta pis i planta sota coberta, té teulada de teula àrab a dues aigües i carener paral·lel a l’eix del carrer. Destaca la composició i treball de les obertures de planta baixa i planta pis; amb portes i finestres de llindes planes monolítiques sobre muntants de carreus de pedra, tot ben tallat, polit i treballat als angles interiors amb motllures i ornamentacions a llindes, sobretot de la planta primera. Les dues finestres de l’extrem més nord, tant a planta baixa com a planta pis, són més petites i amb carreus més senzills. El segon eix vertical d’obertures pel costat nord, és on hi ha les dues peces remarcables; a planta baixa correspon a una de les portes d’accés i semblaria la porta originària, i a sobre, una obertura que dóna a un balcó de voladís de rajola sobre perfils metàl·lics i tirants corbats. La llinda d’aquest balcó té una motllura en relleu mixtilini que dibuixa una mena de frontó a l’interior del qual hi ha gravada la data 1771 i una creu enmig. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A les altres tres línies verticals d’obertures, s’hi observa un mateix tractament similar a cada planta, a la baixa amb un gran carreu per llinda (amb la superfície molt laminada a les tres, i amb restes de relleu en una d’elles). A la planta pis, totes tenen ampit motllurat i les llindes mostren un rebaix amb una format triangular graonada i al mig una creu patent en relleu. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les obertures de la planta sota coberta són ben diferents, més senzilles. La façana mostra un sòcol de pedres de riu i la resta de la superfície arrebossada i amb acabat pintat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-99 | Carrer Camí Ral, 10 i 12 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda indica una data del segle XVIII, un període de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat i que a Montesquiu es testimonia amb diversos exemples d’edificis d’aquesta època. De fet, als carrers del nucli antic es poden observar diferents llindes de cronologies d’aquest segle. En aquest vial concretament es considera que la ocupació s’inicia almenys al segle XVI, data en que consta documentada la Ferreria Vella. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest carrer constitueix la fossilització de l’antic traçat del camí en la trama urbana. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1096517,2.2104238 | 434721 | 4662252 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260396.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260411.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||||
| 94786 | Edifici Carrer Sant Boi, 17 - 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-boi-17-19 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes pis i una planta sota cober</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>ta. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El ritme de les obertures presenta una marcada simetria, excepte a la planta baixa, adaptada per a usos comercials i amb les portes d’accés a les caixes d’escala; tot i que sense trencar l’eix vertical de les o<span>bertures. Hi ha quatre obertures per planta, a la primera i segona, cascuna obra a balcons amb volada i suportats per mènsules; les baranes són de barrots metàl·lics decorats amb volutes al sòcol i sota el passamà. Al darrer nivell, hi ha finestres geminades de poca alçada flaquejades per unes mènsules que, seguint el disseny de la resta de nivells, en aquest cas suporten la cornisa. El ritme vertical està marcat per unes faixes que emmarquen les obertures i que també trobem a manera de pilastres als extrems de la façana. D’altra banda, el ritme horitzontal </span><span>es remarca </span><span>amb unes faixes horitzontals motllurades, tant a nivell del forjat de cada planta com a la cornisa que corona la façana, en aquest cas més elaborada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les obertures d’accés a les caixes d’escala són de tall rectangular senzill, amb una tarja a sobre, amb reixa metàl·lica; les dels comerços, més amples i reformades a les necessitats de l’establiment.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La superfície es presenta acabada amb un arrebossat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-103 | Carrer Sant Boi, 17 - 19 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici està situat en el principal eix comercial del poble, el qual es va desenvolupar al llarg de les primeres dècades del segle XX i molt actiu durant gran part del segle XX. Coincidint amb una època en que la població havia crescut considerablement, tant urbanísticament com demogràficament. La presència d’importants fàbriques tèxtils al peu del riu Ter va afavorir el creixement i assentament de població, que acudia a treballar a les indústries cosa que també va comportar un augment i diversificació de comerços, per tal d’atendre a totes les necessitats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El carrer on s’ubica l’edifici és de configuració més antiga, segons es testimonia en alguns edificis amb elements arquitectònics anteriors al segle XX, almenys segle XVII i XVIII. A finals del segle XIX i principis del segle XX es degué incrementar l’ocupació de solars disponibles o modificar edificis existents. Aquest edifici correspon a un tipus de disseny que es pot circumscriure a les principis del segle XX, sense que es tingui constància de la data exacta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Un dels establiments que ocupava un dels local de la planta baixa, consta que hi era des del 1917, segons s'indica en el seu rètol (Ca l'Arcís, Carnissers des del 1917). </p> | 42.1094979,2.2091839 | 434618 | 4662237 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260205.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Al mateix carrer hi ha dues altres finques amb un tractament molt similar de les seves façanes, són els números 26 i 29. Ambdues ocupen una parcel·la molt menor, i les seves façanes són més estretes, una amb una sola obertura per planta i l’altra, amb dues obertures, tanmateix hi podem observar un disseny i patró decoratiu que presenta clares similituds. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 94788 | Edifici Carrer Sant Boi, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-boi-31 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes pis i una planta sota cober</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>ta. La teulada és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. El ràfec de la teulada és suportat damunt caps de biga, compta amb travessers de fusta i a sobre rajoles amb decoració geomètrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana compta amb tres obertures per planta, disposades regularment i alineades verticalment. El conjunt mostra una clara homogeneïtzació, excepte a la planta baixa, adaptada per a usos comercials i amb la porta que obra a la caixa d’escala d’accés als pisos. Aquesta porta és de <span>tall rectangular senzill i té una tarja a sobre, amb reixa metàl·lica amb les inicials A. S. I la data 1926; una de les portes dels locals comercials conserva un rètol antic on s’indica “Carniceria”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ala planta primera, trobem dues obertures que donen a un balcó de volada correguda i baranes de ferro; al costat de llevant amb una finestra. Les obertures estan marcades amb una faixa a tot el seu contorn, de la mateixa manera que a la planta baixa. Al pis segon, les tres finestres mostren el mateix disseny, l’obertura acaba en llinda en arc de mig punt. En aquest cas, la faixa del contorn de cada finestra defineix una forma arquitectònica més elaborada, amb unes falses pilastres als laterals de cada finestra, un coronament i un ampit amb un petit graonat. Al nivell sota teulada, hi ha tres obertures en forma de rombe. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana compta amb unes motllures decoratives a manera de cornisa a la línia de cada forjat. El tractament de la superfície de la façana és arrebossat i pintat en coloracions ocres, també compta amb una sanefa esgrafiada sota les motllures horitzontals. </span></span></span></span></span></span></p> | 08131-104 | Carrer Sant Boi, 31 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici està situat en el principal eix comercial del poble, el qual es va desenvolupar al llarg de les primeres dècades del segle XX i molt actiu durant gran part del segle XX. Coincidint amb una època en que la població havia crescut considerablement, tant urbanísticament com demogràficament. La presència d’importants fàbriques tèxtils al peu del riu Ter va afavorir el creixement i assentament de població, que acudia a treballar a les indústries cosa que també va comportar un augment i diversificació de comerços, per tal d’atendre a totes les necessitats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El carrer on s’ubica l’edifici és de configuració més antiga, segons es testimonia en alguns edificis amb elements arquitectònics anteriors al segle XX, almenys segle XVII i XVIII. A finals del segle XIX i principis del segle XX es degué incrementar l’ocupació de solars disponibles o modificar edificis existents.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1092899,2.2085980 | 434570 | 4662214 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260173.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 94789 | Edifici Carretera de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carretera-de-ribes | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici plurifamiliar de pisos situat a la confluència de tres carrers, amb façana a cada vial, la principal afronta a la Carretera de Ribes, mirant a ponent. Es tracta d’un immoble de planta quadrangular, constituït per planta semisoterrània, planta baixa, dues plantes pis i una planta sota coberta o golfes. La coberta és de teula àrab a tres vessants. L’emplaçament de l’immoble en una parcel·la en un indret en desnivell, amb el carrer de l’església que fa pujada des de la part baixa fins la carretera, determina que l’edifici tingui diferents alçades a les seves façanes, així, a la façana del carrer de Núria compta amb una planta més.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les façanes es caracteritzen per la tipologia constructiva, basada en la combinació de murs de pedres de formes i mides irregulars, amb molta presència de còdols de riu, junt amb el maó massís. El maó el trobem emmarcant les obertures, majoritàriament col·locat a plec de llibre a les llindes formants arcs rebaixats i als muntants de les obertures disposats en cadena. També trobem unes faixes de maó col·locades de manera decorativa seguint les línies de forjat del pisos i al ràfec de la coberta, creant un graonat. A la façana principal, a la portalada d’accés a l’interior, al mig de la llinda en arc fet de maons hi ha una dovella de pedra tallada a la clau amb les inicials I.T.N. (?) i la data 1891. La distribució de les obertures d’aquest frontis principal és regular, amb tres eixos verticals disposades una sobre l’altre. Amb l’eix central més destacat, és on hi ha la porta d’entrada i als dos pisos un balcó amb un petit voladís. La resta de balcons són ampitadors, amb baranes de ferro senzilles. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana lateral, al carrer de l’Església, hi destaquen dos nivells de galeries situades al primer i segon pis; són d’arcs rebaixats amb senzilles impostes, tot de maó, recolzats sobre els murs als extrems i pilars entre mig.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-105 | Carretera de Ribes, 24 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici forma part d’una tipologia constructiva habitual de cap a finals del segle XIX i principis del XX, identificat amb un estil d’època industrial, pels materials emprats i per la coincidència cronològica. Un estil constructiu amb materials vistos, sense gaires ornamentacions, del qual en trobem diversos exemples a Montesquiu, similars, més senzills o amb un disseny més elaborat. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La construcció de l’immoble es situa en un període cronològic de creixement urbanístic i demogràfic, afavorit per la millora de les infraestructures que passen pel poble, com és la pròpia carretera, la qual va contribuir a l’edificació de solars que hi afronten. En una època també en que es comencen a instal·lar fàbriques tèxtils al municipi, llavors Sant Quirze de Besora, i al cap de poc també a Montesquiu; indústries situades estratègicament per aprofitar l’aigua del riu Ter per fer funcionar les fàbriques. Situació que comportà una necessitat de nous habitatges per acollir l’augment poblacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1090323,2.2083572 | 434550 | 4662185 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260093.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260077.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 94790 | Edifici c. Nou 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-c-nou-31 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Edifici situat al cap del carrer, fent que tingui tres façanes i una paret mitgera. L’immoble és de planta rectangular amb un cos de planta baixa adossat a la façana sud, aquest conforma un garatge i altres espais, i una terrassa a planta primera. En alçat està estructura en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües, de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer, amb ràfec de rajols sobre travessers de fusta i recolzats en senzills caps de biga de fusta. L’edifici compta amb pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, la que afronta al Carrer Nou, compta amb dues obertures per planta col·locades alineades verticalment; excepte a la planta baixa, on hi ha una tercera obertura corresponent a la porta d’accés a l’interior, de configuració moderna i definint una simple obertura rectangular. Les altres dues obertures de planta baixa i les dues de la primera són de llinda plana monolítica i muntants de carreus ben tallats i polits, i amb els angles interiors treballats amb motllura i, en un cas, tallats al biaix. A planta baixa hi ha una obertura amb una amplada molt més gran que la resta, sembla que pot correspondre a l’antiga porta d’entrada avui convertida en finestra (substituint-la per la que es va obrir contemporàniament al costat esquerre). A la llinda d’aquesta obertura hi ha gravada una inscripció, EUDALT, una data del segle XVIII no del tot llegible i enmig una creu patent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera, l’obertura de l’esquerra és un balcó ampitador, sense voladís. La finestra de la dreta, tant de la planta baixa com de la primer tenen ampit, la del pis amb motllura amb un acabat decoratiu més elaborat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de la cantonada és d’acabat senzill, sense elements arquitectònics visibles a obertures; compta amb el terrat de planta primera i un balcó al segon pis, tots dos amb baranes metàl·liques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</span></span></span></p> | 08131-106 | c. Nou 31 | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se al segle XVIII, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures. L’edifici esdevé una exemple de construcció civil, segurament d’una casa menestral edificada en un període de creixement important del nucli.</span></span></span></p> | 42.1084513,2.2100846 | 434692 | 4662119 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260309.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 94791 | Edifici c. Nou 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-c-nou-37 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta irregular, la façana que afronta al carrer és angular, mostrant com dos frontals, un alineat al carrer i l’altre transversal, obrint la porta a un reduït pati. La casa és de planta baixa, planta pis i planta sota coberta; té coberta de teula àrab a diferents vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de planta baixa i planta primera són de llinda planta monolítica i muntants de carreus, tots ben tallats i polits. A la planta baixa hi ha dues obertures, la que dona al pati sembla correspondre a una finestra modificada en porta. A la planta primera, hi ha una finestra sobre la porta d’entrada, amb ampit també de pedra tallada, i a la façana del costat, l’obertura dona a un balcó de volada i baranes de ferro. Les obertures del darrer nivell són senzilles finestretes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la confluència dels dos plans de façana hi ha una gran cantonera de carreus de pedra vistos, disposats en cadena. La resta de la superfície és arrebossada i acabat pintat. </span></span></span></p> | 08131-107 | c. Nou 37 | <p><span><span><span>Aquest edifici podria correspondre a una construcció del segle XVIII amb reformes posteriors. La configuració de l’edifici sobre la parcel·la mostra una alineació irregular amb el carrer i la casa del costat sud, fet que pot respondre a una ocupació prèvia a la configuració urbanística d’aquest extrem del carrer. </span></span></span></p> | 42.1079488,2.2099502 | 434680 | 4662064 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260299.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260298.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260300.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 94872 | Edifici sobre el Rocal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-sobre-el-rocal | <p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | Les restes estan parcialment ensorrades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes d’aquesta construcció es localitzen sobre el turó del Rocal, sota el qual hi ha el túnel del ferrocarril. Queden situades just sobre el riu Ter, aproximadament a l’alçada del final de la resclosa i l’inici del canal de la Fàbrica de Cal Trinxet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes conservades corresponen a diferents murs que defineixen una construcció que dibuixa un espai de planta rectangular. Els murs són de pedres de tall irregular lligades amb morter i carreus més ben tallats en algunes cantoneres. En algun punt també s’hi observen alguns maons ceràmics combinats amb la pedra. S’observen algunes cantoneres i també el que sembla una obertura, probablement una porta d’accés.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’extrem de l’estructura tocant al penya-segat s’hi conserven alguns elements metàl·lics, sobretot biguetes ancorades en una estructura, una base feta de pedra i maó massís, i també subjectades al mateix espadat. En el cingle s’hi poden veure algunes altres peces metàl·liques clavades.</span></span></span></span></p> | 08131-113 | A l’extrem sud-est del municipi, al capdamunt del Rocal. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Segons informacions orals recollides i proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu, sembla que aquesta estructura servia per recollir aigua del riu Ter, fent-la pujar pel Rocal per a poder-la apropar als trens de vapor de l’estació de Sant Quirze. Les màquines de vapor necessitaven carregar aigua per al seu correcte funcionament.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1094105,2.2120617 | 434856 | 4662224 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-edifici-estructura-rocal.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A tocar mateix d’aquestes restes hi ha una torre metàl·lica de la llum. La ubicació de les restes conservades és en una zona de difícil accés que en dificulta una visió general. Tampoc es coneixen notícies que aportin referències específiques sobre el seu ús i funcionalitat. Les imatges antigues conservades que s’han consultat no permeten concretar de quin tipus de construcció pot tractar-se.Les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 2136 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||
| 93451 | Edifici unifamiliar C/ de l'Església, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-unifamiliar-c-de-lesglesia-1 | <p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Edifici unifamiliar emplaçat en una parcel·la que fa cantonera a dos carrers; compta amb una part de pati al cantó de la Travessera de l’Església. L’edifici és de planta rectangular, amb una part del volum de la casa de major alçada, planta baixa i dos pisos, i una part, la que dona al pati, de menor alçada, formant dos nivells de galeries cobertes i grans finestrals vers el pati. L’edifici està cobert per teulada de teula àrab a dues vessants, per bé que a dues alçades diferents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El volum principal, el de major alçada, és el volum central de l’habitatge original, aquest conserva elements arquitectònics remarcables. Destacant les obertures emmarcades amb carreus ben tallats i polits, de llindes plantes monolítiques, algunes amb decoració i/o dates incises, i amb ampits d’acabats més o menys treballats. A la façana que afronta a la Travessera de l’Església, trobem una finestra a planta baixa amb ampit amb acabat arrodonit; a la planta primera, una altra finestra més elaborada, té els angles treballats al biaix i ampit motllurat, a la llinda hi ha a inscripció que sembla indicar “IAVME MIRO” i a sobre, la data 1764, tot amb una creu entre mig. Al darrer nivell d’aquest frontis una finestra sense elements decoratius visibles. A la façana del costat nord, que afronta al carrer de l’Església, tenim a planta baixa una porta avui convertida en finestra, però de la que s’observen els muntats fets de carreus fins a nivell de paviment, té els angles interiors, tant de brancals com de llinda, tallats al biaix; a la llinda hi ha gravat l’any 1763, també amb una creu al mig de la data. A la planta primera trobem una altra finestra de configuració similar a la que trobem a la façana de llevant en el mateix nivell; en aquest cas, sense que es pugui identificar cap inscripció o data a la llinda. La resta d’obertures són de tall senzill sense elements arquitectònics visibles a destacar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de les façanes mostren un acabat arrebossat i pintat, sense que sigui visible el material constructiu, tanmateix, pel tipus de cronologia indicada a les llindes així com per l’amplada visible a les obertures, hem de pensar que es tracta de murs de pedra.</span></span></span></p> | 08131-20 | C/ de l'Església, 1 amb Travessera Església, 2 | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se en època barroca, a mitjans del segle XVIII, segons s’indiquen en les llindes de les seves obertures (1763 i 1764). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està emplaçat en un dels eixos principals del poble, al davant de l’església parroquial, en uns carrers paral·lels al camí ral i camí de Sant Boi, que constitueixen els vials a partir dels quals es va originar el primer nucli de població. Els carrers amb als que fa cantonada l’edifici, es devien configurar urbanísticament sobretot a partir del segle XVIII coincidint amb un període de creixement important del poble.</span></span></span></p> | 42.1091722,2.2091220 | 434613 | 4662200 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260220.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||||
| 93445 | El Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solei-0 | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Els habitatges estan sense ús i són visibles algunes parts deteriorades. | <p><span><span><span>Conjunt de diversos blocs d’habitatges, en origen cinc blocs amb diversos pisos a cada edifici. Estan construïts en una zona que actualment està envoltada de bosc. La seva distribució és formant una mena de carrer, amb dos blocs a un costat i tres a l’altre, i a la part posterior, més nord-est) hi havia horts i casetes per guardar les eines, la llenya o per bestiar petit (aviram, conills,..). En origen els blocs seguint una estructura similar, que en alguns es va modificar amb els anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A grans línies són edificis de dos nivells, planta baixa i planta pis, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a les façanes principals. La coberta és de teula àrab i té un ràfec suportat per caps de biga de fusta. L’acabat de les façanes és de sòcol de pedra i parets arrebossades amb morter ocre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A les façanes que miren al nord-est hi ha unes grans obertures que, a manera de porxo, acullen les portes d’accés als diferents pisos; als de la planta pis s’hi accedeix a partir d’una escala de trams situada en aquest espai porxat. A la façana oposada, hi havia un mena d’eixida als extrems dels angles; a planta baixa eren amb accés a l’interior dels habitatges i escala per sortir a l’exterior i a planta primera a manera de galeria coberta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dos dels edificis de pisos de la part sud-oest es van modificar per ser convertits en residència per noies; els dos blocs es van unir i es reformaren per adaptar-se a les necessitats de residència, amb espais comuns, entre altres.</span></span></span></p> | 08131-14 | A la zona nord del terme municipal. A la colònia la Farga de Bebié, a la part més meridional del conjunt. | <p><span><span><span>Aquest conjunt d’edificis es va edificar a principis dels anys 50 del segle XX, amb la finalitat d’acollir la nova arribada de persones per treballar a la fàbrica (VIÑETA, 2002: 63). Els pisos es van anar ocupant gradualment a mesura que van anar arribant nous treballadors, els primers pisos es van poder ocupar a l’any 1955 i el darrer pis de l’últim bloc es va lliurar al 1962.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons recull Paquita Viñeta (VIÑETA, 2002: 63), els preus del lloguer d’aquests habitatges anaven de les 15 a les 28 pessetes a la setmana, segons el nombre d’habitacions i el ingressos de cada família; preu que augmentava si tenien galliner.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja als anys 60 del segle XX, dos dels blocs del cantó de baix es van modificar per acollir una residència de dones. Les dones vingudes a la colònia per treballar a la fàbrica, se’ls demanava que tinguessin l’edat mínima per poder treballar que era de 16 anys, havien de pagar el lloguer corresponent i tenien els mateixos drets que la resta de treballadors segons categoria i tipus de feina. La majoria de dones arribades a la residència venien de Galícia i Lleó . Aquesta residència va ser gestionada per la Institució Magdalena Aulina, també anomenada “Señoritas Operarias Parroquiales” (VIÑETA, 2002: 153). </span></span></span></p> | 42.1277264,2.2045934 | 434258 | 4664264 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93445-p5240228.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-06 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Alguns aspectes del complex mostra una tipologia constructiva i d’acabats que s’atribueix a un estil suís, degut a l’origen dels propietaris de la Farga de Bebié.En la denominació d'aquest barri de la Farga de Bebié s'ha emprat la forma el Solei, molt utilitzada per la gent de Montesquiu, i com a forma proposada pel Consistori. Aquest barri, també es troba referenciat en diverses publicacions com el Solell. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
| 94871 | Escorxador municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-municipal-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici de l’antic escorxador és de planta rectangular, d’un sol nivell, amb façana principal que afronta al carrer i façana posterior vers un pati. Té coberta a dues aigües de teula àrab amb carener paral·lel a l’eix del carrer. Està bastit amb murs de pedra, de còdols partits lligats amb morter, amb un sòcol també de pedra, i a les cantoneres, delimitant el sòcol i a les obertures maó massís. El material ceràmic està col·locat en cadena als muntants i a les cantoneres, i a les llindes, a plec de llibre. El ràfec de la coberta compta amb caps de biga de fusta acabats motllurats, els quals suporten el voladís.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici té façanes laterals amb el mateix material i acabat, la del costat més sud, actualment afronta amb la paret de l’edifici de nova construcció que s’hi adossa per aquest extrem.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la façana principal hi ha dues obertures, una porta de garatge i una finestra. A la part superior del frontis hi ha un rètol pintat formant una faixa en blanc i amb en vermell el nom ESCORXADOR MUNICIPAL, acompanyat del número de registre sanitari.</span></span></span></span></p> | 08131-112 | Carrer Camí Ral, 9 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Montesquiu consta que hi havia un escorxador municipal que va quedar afectat per la riuada de la tardor de 1940. El gener de 1940 l'ajuntament escriu a la 'comisaria general de regiones inundadas': 'Beneficio de los damnificados de esta población en las últimas inundaciones y para recibir subvenciones para reconstruir el matadero municipal' (MOLINA, 2023).</span></span></span><br /> <br /> <span lang='CA'><span><span>El juny de 1941: 'Se aprueba la compra del edificio de D. Valentin Plans Rodellas, sito en la calle Baja nº7 con el fin de habilitarlo para Matadero Municipal, cuya compra asciende a 5.000 ptas. La rehabilitacion de este edificio, según presupuesto presentado por D. Francisco Roca, asciende a la cantidad de 7.661 ptas.” (MOLINA, 2023).</span><br /> <br /> <span>L'escorxador el feia servir sobretot la gent del poble que tenia bestiar per a gestionar les matances. Estava inscrit al registre d’indústries agràries sota el numero 08-43.450 sota l’epígraf “escorxador municipal”. Es va donar de baixa el 27 d’abril de 1998 per ordre de la secció d’indústries i comercialització agrària de la Generalitat, degut que incomplia l’estipulat per la RD. 2685/80 de 17 d’octubre de 1980 i normativa complementària. Més tard l’edifici va ser la seu social de la Societat de Caçadors de Sant Quirze i Montesquiu, constituint també un lloc de trobada social.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.1093566,2.2107176 | 434746 | 4662220 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94871-dsc0472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94871-dsc0473.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions històriques i les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 93651 | Escultures d'Enric Pla Monferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultures-denric-pla-monferrer | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2016): Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu. Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural. </span></span></span></span>Inèdit.</p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’exterior del castell de Montesquiu, als jardins, hi ha tres escultures obra de l’Enric Pla Montferrer. Aquestes estan cedides en dipòsit al castell pel mateix artista.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’obra anomenada “A poètica 1995 – 2005”, de l’any 1999, és una escultura en acer patinable (o Corten) tallat,, que representa una “a” amb una llarga cua, en la que hi ha gravats uns versos de Miquel Martí i Pol. L’autor cerca reivindicar el treball, manual i intel·lectual, i també al poeta osonenc, amb una mena d’homenatge (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ). Els versos que hi ha gravats són un fragment del poema <em>A manera de J. V. Foix</em>, publicat al recull <em>La fàbrica</em> de Miquel Martí i Pol. L’escultura “A poètica” està ubicada a la part posterior de la Masoveria del Castell. Aquesta obra està situada al costat de la Masoveria del Castell, a tocar de la façana posterior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una altra peça la trobem a la banda sud, està configurada amb un bloc rectangular de ciment amb una peça metàl·lica representant unes banyes de brau, fetes en acer de tipus Corten; aquestes banyes estan col·locades a un dels extrems superiors. Aqueta peça està situada al davant de la Masoveria del Castell.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'altra obra és una escultura formada per tres cubs metàl·lics pintats de vermell distribuïts en una zona d'arbres, a una distància aproximada d'uns 20 metres, en un pla del jardí.</p> | 08131-53 | Al Castell de Montesquiu, a l’espai exterior immediat que envolta el castell i la Masoveria del Castell. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Enric Pla i Montferrer va néixer a Llucà (Osona) l’any 1969. Va cursar estudis artístics a l’Escola de Belles Arts de Vic, amb els s’especialitzà amb la forja. Estudià amb Josep Plandiura al Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor. Té una llarga carrera en la vessant més tradicional de la forja, combinada amb la part més artística de tractament escultòric, vessant que reivindica com un art de ple dret. La Generalitat de Catalunya li atorgà el títol oficial de Mestre forjador l’any 2009, des de l’any 2000 té un taller a Alpens. De la seva trajectòria, també es pot destacar que compta amb diverses escultures en espais públics, també ha col·laborat en la restauració d’obres modernistes de Puig i Cadafalch o la participació en la construcció de la Sagrada Família (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 2006 va fer una exposició monogràfica al Parc del Castell de Montesquiu que volia mostrar la seva trajectòria. Un cop finalitzada, les tres obres del tercer apartat de l’exposició, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona, on les trobem avui dia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1137023,2.2129478 | 434934 | 4662700 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300147.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Enric Pla i Montferrer | Situat davant de l’accés al castell, és representa El sistema solar, un conjunt format per nou peces, cadascuna és una peça vertical de planxa metàl·lica que conté la representació de cadascun dels planetes i una amb el Sol, obra del mateix autor. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
| 94710 | Escut del castell 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> | XVII? | Presenta algunes parts malmeses. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, defineix una forma rectangular, un carreu, amb el contorn perfilat amb una senzilla motllura angular que delimita el relleu esculpit. La peça està força malmesa en el detall del relleu. Compta amb dues figures humanes, dos infants bessons, col·locades dretes una a cada extrem, que suporten un escut, la part inferior amb unes franges horitzontal i la superior altres elements geomètrics.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-66 | A l’interior del Castell de Montesquiu, a la planta baixa. | 42.1137116,2.2122579 | 434877 | 4662702 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94710-p8250046.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La part inferior podria correspondre a l’heràldica dels Besora. | 96 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 94711 | Escut del castell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). </span></span></span></span>Inèdit.</p> | XVII | L'estat en general és bo, tot i que les inclemències meteorològiques han anat degradant algunes parts. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental, en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, de color ocre clar, la peça està encastada a la dovella central de l’arc de mig punt de la portalada adovellada d’accés principal al castell. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La peça mostra un escut central suportat per uns bessons amb túnica, un a cada costat. La imatge que sostenen les figures humanes és un castell de tres torres amb merlets, amb la del mig més gran i més alta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-67 | A la portalada d’accés a l’interior del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es creu que pot ser de l’època medieval o moderna, probablement del segle XVII en època de Lluís Descatllar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132627,2.2119019 | 434847 | 4662652 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300286.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300363.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | BCIN | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que pot conservar restes de policromia. | 94|85 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
| 94712 | Escut del castell 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> | XVIII | L’escut ha perdut algunes parts, especialment detalls del relleu. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental força elaborat, està esculpit en baix relleu i amb inscripció gravada un gran bloc de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El relleu mostra un escut amb corona de marquès, compta amb una brodadura llisa que rodeja l’escut, és dividit en dos flancs; dins cada flanc, al costat esquerra, un lleó, i al costat dret, una torra. A la part inferior hi ha una medalla i una inscripció, entre altres elements decoratius que custodien l’escut. La inscripció es pot llegir: “El excelentísimo señor conde de Santa Coloma y de Cifuentes, Marqués de Besora & (...) & C día 20 de Abril de 1790”.</span></span></span></span></span></p> | 08131-68 | A l’interior de la planta baixa del Castell de Montesquiu, al costat mateix de la portalada d’accés. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cronologia que indica l’escut, 1790, ens situa al llinatge dels Descatllar, a l’època de Gaietà. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132780,2.2119135 | 434848 | 4662654 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300285.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||
| 93561 | Espai la Pèrgola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-la-pergola | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un espai adequat per al descans, el lleure i l'esbarjo, anomenat la Pèrgola. L'indret </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>és ombrívol i fresc, amb una gran pèrgola central que li dóna nom, envoltat d’arbres, sobretot plataners. La zona està enjardinada i condicionada amb bancs, també hi ha un parc infantil. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La pèrgola esdevé l'element distintiu del lloc, és una estructura de pilars de ciment encofrat amb bigues laminades de fusta i biguetes metàl·liques que suporten les voltes de material traslúcid. El paviment és de formigó lliscat amb un gran escut de Montesquiu al centre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Està situat a peu del riu Ter, entre el curs fluvial i el carrer Plaçola, amb l’escola a un extrem i l’accés a la piscina i la zona de la font d’en Nando a l’altre. Al costat del riu, hi ha un passeig que s’estén riu avall i en el que hi ha diversos panells informatius sobre el patrimoni natural de l’entorn, la flora i la fauna, la xarxa de camins, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-42 | Al carrer de la Plaçola, a la zona de la Pèrgola. | 42.1113624,2.2081947 | 434538 | 4662444 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p8260448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300515.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | ||||||||
| 93466 | Estació del ferrocarril La Farga de Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril-la-farga-de-bebie | <p><span lang='CA'>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></p> <p><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></p> <p><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent.<span> </span>Ripoll: Maideu, SL.</span></p> <p><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></p> <p><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></p> <p><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></p> <p><span lang='CA'>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></p> <p><span lang='CA'>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></p> <p> </p> | XX | Tot i que l'edifici de l'estació antiga es conserva dempeus, es troba abandonada i amb parts malmeses. | <p><span lang='CA'>L’antiga estació de tren de la Farga de Bebié és un edifici de planta rectangular aïllat, a quatre façanes, i teulada a quatre aigües, per bé que a la coberta hi ha algun volum sobresortit a cadascuna de les vessants, cos que conté una finestra en cada cas. La construcció té planta baixa, planta pis i planta sota coberta. La teulada és coberta amb teula plana; tot el contorn del ràfec mostra unes motllures que recorren tot el perímetre del voladís. </span></p> <p><span lang='CA'>Les finestres compten amb una franja que delimita el contorn de l’obertura, la distribució al frontis és simètrica, tot i que amb diferents acabats a planta baixa i respecte de la planta pis. A planta baixa trobem al centre tres obertures, la porta d’accés amb una finestra a cada costat, totes amb llinda en arc de mig punt, contrastant amb la resta d’obertures que són de línies rectes. A planta baixa també hi ha dues finestres geminades a cada lateral. A la planta pis, tres finestres amb les mateixes mides i acabat, distribuïdes regularment i amb porticons exteriors de fusta.</span></p> <p><span lang='CA'>Als angles de les cantoneres i al sòcol trobem pedra vista que sobresurt del plom dels murs de les façanes. Les parets tenen acabat arrebossat ocre i pintat en blanc al contorn de les obertures, i verd a les fusteries de les obertures.</span></p> <p><span lang='CA'>Damunt la porta d’entrada a les oficines, centrat en el frontis, hi ha un rètol que indica LA FARGA DE BEBIÉ, amb faroles de l’època a costat i costat.</span></p> <p><span lang='CA'>L’edifici mostra un estil que s’ha tipificat d’influència suïssa pel país d’origen del fundador de la fàbrica i colònia, Edmond Bebié.</span></p> <p><span lang='CA'>La planta baixa era ocupada per la sala d’espera, les oficines del cap d’estació i de la resta del personal, la taquilla, la paqueteria,.. i la planta pis era destinada a habitatge.</span></p> <p><span lang='CA'>Al voltant hi ha diverses restes d’altres construccions i d’estructures, avui dia en diferents estadis d’afectació i difícil identificació, que formaven part del conjunt; també hi ha les restes de la bàscula. </span></p> <p><span lang='CA'>Al peu de l’accés a l’estació venint de la fàbrica hi ha uns edificis que havien estat destinats, entre altres, a magatzems del cotó. Són unes dues naus annexes de planta allargada, de planta baixa i coberta a dues vessants. A l’extrem sud hi ha un petit edifici independent corresponent a antics serveis.</span></p> | 08131-34 | A la zona nord del terme municipal, a la part sud de la colònia la Farga de Bebié, prop de la Fàbrica | <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, el mateix any va iniciar la construcció de la línia que uniria aquestes poblacions. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’existència del ferrocarril a l’indret escollit per la construcció de la fàbrica de la Farga de Bebié, suposava un element important alhora d’escollir l’emplaçament, pensant que podria esdevenir un mitjà de transport important de les matèria primera i els productes elaborats a la fàbrica (VIÑETA, 2002: 49).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bebié va sol·licitar fer un enllaç que facilités l’accés al ferrocarril, concretament una carretera d’accés i la construcció de les vies ferroviàries per l’enllaç al quilòmetre 97 de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. Els plànols de l’obra daten del 5 de maig de 1920, van anar a càrrec de l’empresa Tanner&Eigemhee, obra que es va poder portar a terme. Consta que el primer vagó que va fer parada a la Farga de Bebié va ser l’any 1920, tot i que no va tenir funcions de baixador de viatgers fins l’any 1933 (VIÑETA, 2002: 49-50).</span></span></span></p> <p>Aquesta estació i alguns altres edificis de la colònia de la Farga Bebié s'han descrit com d'estil suís, per la tipologia arquitectònica i estilística en els acabats, en record de l'arquitectura tradicional del país d'origen de l'empresari fundador, Edmond Bebié.</p> | 42.1296432,2.2036661 | 434184 | 4664477 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100677.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100696.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-la-farga-de-bebie-6estacio.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’actual baixador de la Farga de Bebié està situat al davant dels edificis dels magatzems.La imatge antiga ha estat facilitada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
| 93456 | Farga de Bebié | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-de-bebie | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | Hi ha molts habitatges i altres edificis sense ús. | <p> </p> <p><span><span><span>La colònia la Farga Bebié forma part de dos municipis, Montesquiu i les Llosses, corresponents a les comarques d’Osona i Ripollès respectivament, a més, queda distribuïda també entre dues províncies, Barcelona i Girona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El complex industrial tèxtil fundat el 1895 per l’empresari suís Edmond Bebié, està compost per dues fàbriques, la vella a la banda dreta i la nova a l’esquerra, blocs d’habitatges distribuïts també a banda i banda del riu, dues torres pels amos, una església, l’estació del tren, i també un espai de lleure amb pista poliesportiva i unes fonts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona de la riba dreta, de les Llosses, va ser la que es va ocupar primer, no només amb la fàbrica sinó també amb els blocs d’habitatges, que es van anar construint gradualment a mesura que es requerien més pisos per acollir treballadors. La riba dreta és la que va concentrar els negocis i diversos establiments de la colònia, des de la fonda, botigues de menjar i altres coses per la llar, merceria, entre altres, també hi havia el cinema, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica vella, situada al municipi veí de les Llosses, queda emplaçada entre el riu Ter i la carretera, consta d’una gran nau de dues plantes. Els blocs d’habitatges més antics són els del Tibidabo, a redós i per sobre de la carretera. Seguiren els edificis dels Sunyers, situats a la part més alta; i més tard, el barri de la Balconada del Ter. Aquesta riba del riu també hi ha les torres dels amos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona de Montesquiu s’hi va bastir la fàbrica nova, formada per diversos volums d’edificis, destaca la façana de l’edifici que dóna entrada al conjunt de la fàbrica nova, és 1917 i va acollir, entre altres, la Caserna de la Guardia civil. Al costat de llevant, hi ha altres dependències on a més d’alguns habitatges, també s’hi va instal·lar durant un temps les escoles, un oratori religiós fins la construcció de l’església, un establiment destinat a bar i sala de festes, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A aquesta riba esquerra del riu s’hi van bastir els edificis de Conangle, d’estil suís; posteriorment l’església dedicada a la Mare de Déu del Carme, l’estació del tren i els blocs d’habitatges del Solei, una part dels quals reformarien com a residència per dones. Aquesta part de Montesquiu també és on hi havia una extensió àmplia d’horts, a continuació dels blocs de Conangle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A cavall dels dos municipis i comarques, hi ha diversos ponts que comuniquen la colònia, de dimensions i usos diferents, el pont de l’entrada, el pont de la fàbrica, el pont dit de la casa. A l’indret també hi ha el pont del tren de la línia de ferrocarril Barcelona- Puigcerdà, situat a una cota per sobre de la colònia.</span></span></span></p> | 08131-25 | A l’extrem nord del terme municipal. A l’entorn d’uns meandres que conforma el riu Ter en aquesta zona. | <p><span><span><span>El fundador de la Farga de Bebié, Edmond Bebié Wild, era un enginyer suís, que tenia una fàbrica de filats de llana moguda per la força hidràulica a Zuric. El seu fill Ernest, qui va compartir estudis amb un jove de Vic, va conèixer les possibilitats de la zona del riu Ter per la instal·lació de fàbriques, curs fluvial on ja s’havien començar a construir algunes fàbriques de la mà d’industrials catalans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Edmond Bebié va recórrer el riu Ter, cercant un emplaçament adequat per construir-hi una fàbrica de filats. El suís va adquirir l’antic molí de Rocafiguera que també era conegut com el molí de la Farga vella, farga que s’havia reconvertit en molí fariner. Aquest era propietat de la família del mas Rocafiguera de Sora. Entre 1895 i 1896, l’enginyer va comprar 400 hectàrees de terreny a banda i banda del riu Ter, incloent l’antic molí, en una zona molt estratègica aprofitant el meandre que conformava el riu. La Farga de Bebié va ser iniciar-se de la mà d’Edmond Bebié l’any 1895, la fàbrica va començar a funcionar el 1899.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de la fàbrica es va iniciar ràpidament i també dels edificis de la colònia. Es va haver de fer una obra hidràulica d’envergadura que va permetre aprofitar la concessió de 6.000 l/s, amb el canal de la Cúbia (Les Llosses), de 450 metres de recorregut i quasi tot soterrat, amb la finalitat d’aconseguir un salt de 10,5 m de desnivell per generar inicialment una potència de 600 CV que posteriorment passarien a 1000 CV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Primera Guerra Mundial va suposar una etapa de creixement de la producció important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1917 es va ampliar les instal·lacions de la fàbrica, amb la construcció de la fàbrica nova a la riba esquerra del riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El creixement i importància de la colònia va anar creixent fins al punt que es va plantejar la segregació dels municipis de les Llosses i en aquell moment de Sant Quirze de Besora, entorn l’any 1927, amb la voluntat d’esdevenir municipi propi, finalment no es va acceptar la petició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La riuada de l’any 1940 va afectar considerablement la colònia, especialment la banda de les Llosses, l’aigua es va emportar la Fonda, una part important dels habitatges d’aquest costat i l’escola. També es va haver de reconstruir el pont de l’entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix la producció va continuar augmentant als any 40 del segle XX, una època de gran creixement, que amb les reformes de la maquinària obligades per l’aiguat, van suposar poder atendre una demanda superior. Època en que es va ampliar la colònia, també es va posar en funcionament el cinema, el cafè, la perruqueria, un forn de pa, que ampliava els serveis existents fins al moment. Continuarien amb la construcció de nous blocs d’habitatges al costat de Montesquiu i l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Empresa Bebié S.A. va entrar en suspensió de pagaments i va acabar la seva activitat a la Farga de Bebié el 1978. Pere Rovira, empresari català vinculat a la indústria vinícola va agafar el relleu de la fàbrica de la Farga fins a la dècada dels anys noranta del segle XX, quan també entrà en suspensió de pagaments, en una època en hi va haver una extensa i important crisi del tèxtil a Catalunya. Tot i això, la Farga de Bebié va continuar amb activitat tèxtil durant un temps.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2008 finalitzava l’activitat productiva de la fàbrica. Actualment gran part de les construccions estan sense ús i en procés d’abandonament, excepte alguns habitatges i les centrals hidroelèctriques que es troben en ple funcionament, produint energia elèctrica (SERRA, 2000: 241-253).</span></span></span></p> | 42.1305698,2.2055542 | 434340 | 4664579 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-pa100601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93456-p5240200.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Farga de Bebié va esdevenir una colònia tèxtil important i emblemàtica en el conjunt de les colònies tèxtils de Catalunya, i especialment del riu Ter. Aquest va ser coneguda amb el nom de la colònia dels Suïssos atenent a l’origen del fundador, Edmond Bebié.Actualment, després d’haver passat per altres mans propietats, l’empresa manté el nom de Bebié.Com s’ha indicat la Farga de Bebié és una colònia que es troba a cavall de dos municipis, de fet, el gran volum d’edificis es concentren al terme de les Llosses, tanmateix s’ha procurat indicar els elements més remarcables d’un costat i l’altre, sempre però tenint present que només una part és del municipi de Montesquiu. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 | |||||
| 94719 | Festa Major de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-montesquiu | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de Montesquiu es celebra a principis de desembre coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de la Immaculada Concepció, patrona de l’església parroquial. Al llarg dels anys, els dies de durada de la la Festa Major ha anat canviant, actualment es celebra entorna a quatre o cinc dies, segons com escaigui el calendari. Antigament la majoria d’actes eren més centrats en la missa, actes de caire popular, ball, concerts,.. Actualment el programa d’actes és molt variat i divers, inclou propostes de caire cultural, religiós, esportiu, lúdic,.. entre els quals ball, concerts, tallers, espectacles, missa, trobada gegantera, xocolatada popular, concursos i algunes competicions. Activitats que poden variar al llarg dels anys.</span></span></span></span></p> | 08131-75 | Diferents indrets del nucli urbà. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els actes van variant al llarg dels anys, segons els interessos i gustos del moment. Els actes més tradicionals acostumen a mantenir-se.</span></span></span></span></p> | 42.1100648,2.2096691 | 434659 | 4662298 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94719-25876308719994306768921555741862223251447408n.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/