API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
93018	Castell de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montesquiu-0	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CATALÀ ROCA, Pere: Castells Catalans</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-<span lang='CA'><span><span><span><span>ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana</span>. <span><span>Barcelona. L</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>'Avenç, cop. 1993.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-<span lang='CA'><span><span><span><span>ESPADALER I PARCERISAS, (1989, juny): </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>-</span></span></span><span><span><span> - Revista</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VVAA (1987): CATALUNYA ROMÀNICA. VOL. X RIPOLLÈS. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-s/d (2003): <a href='https://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/XMontesquiu&searchscope=171&SORT=D/XMontesquiu&searchscope=171&SORT=D&SUBKEY=Montesquiu/37%2C66%2C66%2CB/frameset&FF=XMontesquiu&searchscope=171&SORT=D&37%2C37%2C'><span><span><span><span><span>Mirabilia sunt opera tua Domine: Emilio Juncadella, muntanyenc: 1908/1915</span></span></span></span></span></a>. <span lang='CA'><span><span><span><span>Barcelona : Diputació de Barcelona. Àrea d'espais Naturals. Xarxa de Parcs Naturals 2003</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XIII-XX		<p><span><span><span>El castell es troba emplaçat en un turó boscós tot dominant el riu Ter (que discorre per la vessant oest). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici prismàtic, de planta rectangular, format per tres nivells més una part de planta semisoterrània, i amb un coronament de merlets a les façanes . El volum principal del castell té una capella dedicada a Santa Bàrbara, adossada a l’extrem est de la façana principal, la sud, i un altre cos adossat a la part posterior, a la façana nord, que configura una terrassa a nivell de planta primera. L’accés és a través d’un pati tancat o baluard davant la façana que s’obre a migdia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de les façanes estan bastits amb un parament de carreus majoritàriament allargats, poc escairats, amb peces més grans i més ben acabades a les cantoneres. En conjunt, mostra uns registres d’obertures força homogeni i uniforme, a la planta baixa i semisoterrània amb petites finestres de tipus espitllera; a la planta primera és on trobem les finestres d’obertura més gran i amb uns acabats més treballats, amb muntants, llindes i ampits de pedra ben tallada, polida i motllurada; al darrer nivell, les obertures també estan emmarcades per carreus ben tallats i polits. Es poden observar algunes finestres que són de factura més antiga i altres que semblen resultat del període de unificació del conjunt. A la façana est hi trobem una finestra espitllerada amb una llinda en arc lobulat. A la façana sud, la principal, trobem a nivell de planta baixa, alineada a l’eix central, la porta principal d’accés, una obertura en arc de mig punt de dovelles i muntants ben polits i treballats amb motllura a l’angle interior. A la dovella central, a la clau, hi ha una decoració d’un escut suportat per bessons. Per sobre de la porta, concretament al darrer nivell, hi ha un matacà que sobresurt i destaca en el conjunt de la façana. L’interior s’organitza a l’entorn d’un pati central, el qual va ser obert a inicis dels segle XX, on hi ha l’escala principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa trobem el pati principal entorn al qual s’organitza l’interior del castell. A nivell de planta baixa s’entra a diversos espais entre els que destaquen l’antiga presó (a una cota inferior), on actualment es projecta l’audiovisual, la capella que conserva un retaule i diversos elements decoratius, l’espai d’acollida i botiga<span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A través de l’escala noble s’accedeix als pisos superiors. El pis principal té dos nivells diferenciats, al primer nivell trobem un espai que acull objectes de cuina i un menjador. Al segon nivell tenim diferents espais entre els que destaquen la sala, diverses saletes i les cambres dormitori. Al segon pis trobem altres cambres relacionades amb la Sra. Juncadella i l’accés a la terrassa afegida a la façana nord. Aquests espais estan preparats per la visita guiada de públic, amb un discurs museogràfic que permet contemplar com vivia (el mobiliari, objectes, espais del servei i el dels senyors,..) d’una família burgesa catalana de finals de segle XIX i inicis del XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, l’espai que queda a les golfes està destinat al Centre de Recursos del Castell de Montesquiu, amb quatre aules i una sala d’actes per a noranta persones.</span></span></span></p>	08131-1	Parc del Castell de Montesquiu.	<p><span><span><span>El castell de Montesquiu respon al tipus de castell que s’anomena i identifica com a casal o “domus”, aquest depenia i estava situat dins el terme del castell de Besora. Els Besora eren nobles locals, els quals van començar a figurar com a vicaris o veguers dels comtes de Besalú dels del segle X. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Documentalment, les primers notícies conegudes es remunten al 1285 quan consta referenciada com a “domus” de Montesquiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del 1285 i fins el 1337, la “domus” estava infeudada a la família Conanglell, que la tenia pels castlans, els Besora. És al 1337 “quan Ramon de Conanglell prometé a Jaume de Besora i a la seva muller, que des del dia de Sant Joan Baptista a vuit anys, si volien comprar-li la casa forta de Montesquiu, situada al lloc anomenat la plaça de Besora, i l’honor de la Ribera, situades ambdues a la parròquia de Sant Quirze de Besora, ell estava disposat a vendre’ls-ho per 2.600 sous. Aquesta oferta degué ésser acceptada, ja que la família Conanglell no es troba més en la domus de Montesquiu, i, en canvi, són els Besora els únics protagonistes del domini de la Domus de Montesquiu” (VVAA, 1987: 30).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir d’aquí els Besora van recuperar els drets sobre el castell i</span> van convertir la “domus” en un casal de residència familiar; inicialment hi feien estada esporàdica però amb el temps es convertir en el lloc de residència habitual, <span>especialment a partir de quan el castell de Besora no es trobava en bones condicions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al 1390 el castell passà a Gilabert de Canet, senyor de Besora, Montesquiu i Canet (Maresme), fill de la Marquesa de Besora i d’Arnau de Canet. Gilabert de Canet va participà en la defensa de Catalunya contra la invasió del comte d’Armanyac (1389-90), va ser ambaixador de la reina Maria davant el comte de Foix, s’encarregà de la defensa del Berguedà i l’alt Urgell i es revoltà el 1413 contra Ferran d’Antequera a favors de Jaume d’Urgell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>De fet, la domus de Montesquiu va anar guanyant importància, i fins i tot apareix referenciada junt amb el castell de Besora, n’és un exemple la restitució feta pel rei a Gilabert de Canet del castell de Besora i la casa forta de Montesquiu, feta l’any 1419. Al 1420 el rei ordenà al veguer de Vic que, com que Gilabert de Canet no havia lliurat al veguer el castell de Besora i la domus de Montesquiu, els hi prengués i els donés a Dalmau Sacirera. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els Besora anaren canviant de nom debut als casaments de les pubilles. El 1425 el castell passà als Peguera, que el tingueren durant un segle. El 1525 passà als Descatllar, descendents del matrimoni entre Marquesa de Peguera amb Ponç Descatllar i de Móra. Restà en mans dels Descatllar fins l’any 1760 (destaca la figura de Lluís Descatllar i Desbac 1596 – 1645; també Narcís Descatllar i de Sarriera 1626-1707). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II va afectar considerablement la domus de Montesquiu; es restaurà un cop aclarida la possessió del castell de Besora i del seu terme. Al 1540 es va fer un inventari del castell de Montesquiu que documenta que la domus era habitada pels Besora i que estava proveïda de tot el necessari. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1760 Joan II de Queralt i de Pinós, setè comte de Santa Coloma, heretà el marquesat de Besora; aquest es casà amb la rica hereva María Luisa de Silva y González de Castejón. En morí Joan II el 1803 els títols passaren a Joan III de Queralt i de Silva, cavaller del Toisó d’Or, majordom major d’Isabel II i senador; aquest va vendre el castell de Montesquiu a la família vigatana de comerciants, Safont, que s’havien enriquit pels subministraments a l’exèrcit. Josep Safont i Lluch instal·lat a Madrid, heretà els negocis del seu pare el 1841, arrendà a l’Estat el paper oficials, participà a la construcció del ferrocarril d’Aranjuez, instal·là al palau de Monteleón una de les millors foneries metal·lúrgiques del seu temps, explotà una mica de ferro a Toledo i un banc. En morí sense descendència, el seu germà Jaume va vendre el castell de Montesquiu a la família Juncadella cap al 1890. Així, </span>els comtes de Santa Coloma, consten com els darrers senyors jurisdiccionals del terme, a partir de llavors passà a mans particulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Jeroni Juncadella i Casanovas, era fabricant i un dels fundadors del Crèdit Hipotecari i Mercantil (1864). El fill Emili Juncadella i Oliva va engegar la restauració de l’edifici entre 1917 i 1920. Va ser afusellat el 19 juliol de 1936 a Barcelona, acusat d’haver finançat l’aixecament del general Franco. Durant els fets d’octubre de 1934 l’ajuntament va protegir les propietats dels Juncadella, però el 4 de setembre de 1936 van ser incautades. En els fets de maig de 1937 el castell va patir l’únic assalt que se li coneix.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1917 i el 1920 en època d’Emili Juncadella, el castell va ser restaurat tot aportant-li un aspecte més casteller. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1971, Mercè Jucadella i Vidal-Ribas, va deixar el castell com a llegat a la Diputació de Barcelona, que n’és la propietària del 80% de les terres del municipi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 27 de juny de 1985 s’aprovà la creació del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p>	42.1132267,2.2119248	434849	4662649		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-p8250001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-p8250050.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-p8250006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-img20220825124950.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-img20220825125525.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-castell-de-montesquiu-antic.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-panoramica-antiga-castell.jpg	Legal	Medieval\|Gòtic\|Renaixement\|Noucentisme	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	BCIN\|Xarxa natura 2000	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		A les façanes i en el conjunt dels murs, es poden observar i entreveure traces que testimonien l’evolució arquitectònica de l’edifici, mostrant empremtes del que devia ser l’edifici abans de la uniformització del conjunt.A la planta baixa, també hi ha un audiovisual i acompanyat d’objectes que expliquen diferents moments de la història del castell, especialment de l’època medieval.Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu.	85\|93\|95\|106	45	1.1	1760\|1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93019	Masoveria del Castell de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-castell-de-montesquiu	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ESPADALER I PARCERISAS<span lang='CA'><span><span><span><span> (1989, juny): </span></span></span>Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu</span></span>- Revista</span></span></span><br /> <span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>L’antiga masia coneguda amb el nom de Masoveria del Castell de Montesquiu està ubicada a tocar del mateix castell, a pocs metres al nord-est. A tocar de l’antiga masia també hi trobem la Cabanya del Castell, aquest edifici havia estat un paller del mas i, per tant, del castell, i avui dia reconvertida en sala d’exposicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masoveria conserva l’estructura de l’antiga casa de pagès, tot i que adaptada als actuals usos com a edifici administratiu del Parc del Castell de Montesquiu. La reforma per a aquestes noves funcionalitats ha conservat la seva fisonomia exterior i, fins i tot, interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici de planta rectangular, formada pe planta baixa, planta primera i planta sota coberta o golfes, té teulada a quatre vessants, amb el carener orientat més o menys nord-sud. La façana principal obra cap migdia, on trobem l’accés principal. Al costat de llevant hi ha dos volums afegits, un cos que ocupa tots els nivells d’alçada, a la meitat nord d’aquesta façana i un cos que conforma un porxo a planta baixa i un balcó-terrassa coberta a manera de galeria a nivell de la planta primera. Ambdós, amb coberta a un vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici està bastit amb murs de pedra, en conjunt de tall força irregular, tot i que amb les cantoneres formades per blocs de pedra més ben tallats i amb peces més grans respecte de la resta de material que conformen els murs. La casa està construïda en un terreny en desnivell fet que determina que l’alçada visible de les seves façanes no sigui el mateix, així, la façana lateral oest té un nivell menys. Pel que fa a les obertures, actualment compta amb diferents portes d’accés, a la façana principal, però també dues a la façana posterior i la lateral(??). La porta principal, a la façana sud, és una obertura rectangular de muntants de grans carreus de pedra ben tallada i polida, i llinda de biga de fusta. Per contra a la façana posterior, la nord, hi trobem dues portes d’accés, d’obertura amb llinda d’arc rebaixat fet de lloses posades a ple de llibre. La majoria de finestres són de configuració senzilla, en destaquen les de la façana sud, que majoritàriament són de brancals de pedra també més ben escairada i polida, i en alguns casos també llinda monolítica i/o ampit de pedra, tot i que en algunes és resultat de la reforma recent que regularitza més o menys els acabats de la façana. També a la façana est hi trobem una finestra amb acabats similars als de la façana sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de l’edifici mostren traces d’obertures actualment tapiades, exemple de l’evolució de la seva arquitectura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior, reformat, conserva elements que permeten identificar part de l’antiga distribució, així com observar testimonis arquitectònics del seu passat com a masia.</span></span></span></p>	08131-2	Parc del Castell de Montesquiu.	<p><span><span><span>Aquesta antiga casa de pagès, apareix anomenada de diferents maneres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva funció originària era la de masoveria del Castell de Montesquiu, casa que acollia doncs la família de masovers del castell. Sembla que es va bastir a inicis del segle XIX, probablement per i en època de la família Safont de Vic propietària del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També va mantenir aquest ús com a masoveria, mentre el castell estava a mans de la família Juncadella. És en l’època que el castell passa a la Diputació de Barcelona, que es converteix en edifici de serveis i administratiu, primer del Parc Comarcal del Ripollès, i avui en dia del Parc del Castell de Montesquiu. </span></span></span></p>	42.1136113,2.2126437	434909	4662690		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu		2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		En època que l’edifici era d’ús del Parc Comarcal del Ripollès, va ser utilitzat com a biblioteca del parc, amb uns 1500 títol.		45	1.1		24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93020	Casa Nova del Castell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-castell-0	<p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p>-LLORET BLACKBURN, Marta; MARAGALL MORENO, Marta (2019): Resultats de la recerca arxivística en el marc del Pla Director del Castell de Montesquiu. Montesquiu (Osona). Desembre de 2019. Inèdit.</p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XVI-XIX		<p><span><span><span>L’antiga masoveria és un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i una part sota coberta a la part central, que és més alta que als laterals. La teulada és a dos vessants de teula àrab. A costat i costat de la casa hi ha altres construccions, amb una zona planera al davant a manera d’era. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les estructures estan bastides amb murs de pedra combinat amb maó massís, aquest material sobretot emmarcant obertures i a les cantoneres. La casa mostra aquest material constructiu a la planta baixa, la resta és de maó massís, a murs i obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El seu interior va ser totalment transformar per acollir els nous usos que ha tingut durant les darreres dècades. </span></span></span></p>	08131-3	Parc del Castell de Montesquiu.	<p><span><span><span>Aquest edifici era una antiga masoveria del Castell de Montesquiu.</span></span></span></p> <p>En la documentació recollida en els estudis realitzats des del Parc del Castell de Montesquiu, s'hi documenta la 'nomenada Casa Nova del Castell de Montesquiu' des del segle XVII en endavant.</p> <p>Al segle XVII, després d'haver entrat les tropes de Felip IV a Barcelona, la ciutat fou ocupada i confiscada pels francesos des de l'any 41 fins a l'inici del 52, un cop finalitzat el setge de Barcelona (Guerra dels Segadors), el mateix any 1652, Narcís Descatllar, Marquès de Besora, va de prendre possessió de les seves propietats. En aquest context consta que des de l'any '53 fins en lo any 60 que en lo Castell de Montesquiu se tenia guarnició de esa companyia de Infanteria molt numerosa es amara los soldats la Casa nova la Cabaña y Corrals lo que torni a fer (ACA, Besora1794/2: Diversos, Queralt, Lligalls 2, Data s. XVI-XVII(1794). LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p>Del segle XVIII, quan Lluís Descatllar tenia la propietat del Castell de Montesquiu, en un document en el que es relacionen els arrendaments del Marquesat de Besora, dins l'Heretat del Castell de Montesquiu hi consta la Casa Nova. Aquesta masoveria es va arrendar per un preu de 640 lliures, 160 lliures per any, pagant-se per Tots Sants i amb una sèrie de pactes que s'hi relacionen; el lloguer començava l'1 de maig de 1765 i acabava el darrer dia d'abril de l'any 1769 (ACA, BesoraXVIII/4: Diversos, Queralt, Lligalls 4. LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p>En una relació de béns del segle XIX sobre el Marquesat de Descatllar, llavors, Besora; es referencia dins la parròquia de Sant Quirze i lloc de Montesquiu: 'En esta parroquia y lugar de Montesquiu depende de las misma ermita pròpia del siguiente: El Castillo de Montesquiu, Manso casa Nova contigua al mismo, la casa llamada Cabaña del Rector, la casa granero de Montesquiu, su molino batan, otro avinero llamado nuevo, Molino harinero de Sant Quirico, y Molino trapera en el, vulgarment del Bruch o de foradada' (ACA, BesoraXIX/2: Diversos, Queralt, Lligalls 2, s. XIX. LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p>L'estructura arquitectònica que es conserva, és resultat de les reformes i modificacions que l'edifici ha experimentat al llarg de la seva història, especialment la important transformació de la darrera reforma del segle XX. <span><span><span>Així, la primera època en que el Parc del Castell de Montesquiu era Parc Comarcal, l’edifici es va transformar tot reformar-lo i adaptar-lo per a usos de residència de les persones assistents a actes al castell. L’obra es va fer l’any 1986 i va anar a càrrec de l’arquitecte Jordi Ambròs. La rehabilitació va abastar també l’entorn immediat, adequant-lo per a usos residencials i lúdics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La darrera època va estar funcionant com a restaurant, actualment resta pendent d’obertura.</span></span></span></p> <p> </p>	42.1144132,2.2165480	435233	4662776		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100571.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100572.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100573.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100582.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100585.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Productiu	Xarxa natura 2000	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Aquesta antiga casa de pagès, també apareix anomenada com a Castell Xic.	98\|119\|94	45	1.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93021	Capella del Cementiri	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-2	<p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p>	XIX	L’interior presenta humitats importants. Pel seu estat de conservació sembla que té molt poc ús.	<p><span><span><span>La capella del cementiri municipal està disposada enfront la porta principal d’accés, i, més concretament, emplaçada a la part nord-est del conjunt, bastida adossada al mur posterior en la seva part central. Aquesta ubicació li atorga una posició preeminent en el complex funerari. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una petita capella d’estil neoromànic, de planta irregular, amb una nau central closa amb absis i amb capelles laterals, una per banda, a tocar de l’absis central i que ocupen gran part de l’amplada de cadascuna de les façanes laterals; la teulada és a dues vessants de teula àrab. L’edifici destaca per la seva alçada, està construïda a partir de murs de petits carreus de pedra escairats, visible únicament a la façana principal, la superfície de la resta de façanes es troben cobertes amb un revestiment de morter. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és orientada al sud-oest, a nivell ornamental mostra una faixa que sobresurt lleugerament del pla del frontis en el contorn de les cantonades i en el perfil de la teulada, és del mateix material i acabat que tota la façana. A tocar de la cornisa de la teulada, aquesta faixa mostra una decoració que simula unes arcuacions cegues que recorden l’estil romànic llombard. La portalada d’accés és de llinda en arc de mig punt, decorada amb una motllura senzilla de mitja canya perfilant les dovelles a manera de guardapols; també compta amb uns capitells motllurats a les impostes. Damunt la porta, trobem una finestra també adovellada de decoració més simple que la porta però seguint el mateix estil. La façana principal es corona per damunt la teulada amb una creu de pedra al centre. La capella compta amb altres finestres situades al absis laterals, molt estretes i allargades, també d’arc de mig punt però sense que sigui visible cap tipus de decoració. Les diverses finestres compten amb vitralls, tot i que, parcialment malmesos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot l’edifici compta amb un fris perimetral decorat amb maons disposats formant un dentat de serra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior és cobert amb voltes, per una volta bufada a la part central amb arcs de mig punt motllurats a les interseccions amb les voltes de l’absis i de les capelles laterals; aquests arcs són motllurats i finalitzen a la zona de les impostes amb petits capitells decorats. Conserva diverses restes de pintures força malmeses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al presbiteri hi ha un altar senzill, amb una imatge de la Mare de Déu dels Dolors representant la pietat i darrera una creu de fusta molt simple, formada per dos taulons de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A cada capella lateral hi ha conservat un sarcòfag de marbre, una caixa suportada sobre quatre columnes amb capitells esculpits amb decoracions vegetals i florals. Ambdues caixes són similars però la decoració i contingut de la placa frontal són diferents. Amb elements arquitectònics d’estil neogòtic i historicista, columnes, capitells, pinacles,.. amb un frontó amb un arc conopial en el que al timpà hi ha l’abreviació “R.I.P.A.” (<em>“Requiescat in pace in aeternum</em>”). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sarcòfag del costat més de tramuntana, entrant a l’esquerra, conté la següent inscripció: “EN AQUEST SARCOFACH DE MARBRE ESPERA LA RESURRECCIÓ DELS MORTS EL CADAVER DE MARIA ANNA ESPADALER Y ARIMANY DE PARRAMON, FILLA DE JUSEPH ESPADALER Y MARIA ARIMANY, FERVOROSA CRISTIANA BENEFACTORA DE LA IGLESIA PRROQUIAL DE MONTESQUIU. R.I.P. A S. QUIRZE DE BESORA EL 8 OCTUBRE 1852 (DUES CREUS) 8 MAIG 1911”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I al sarcòfag del costat oposat, més meridional, entrant a la dreta, conté la següent inscripció: “EN AQUEST SARCOFACH DE MARBRE ESPERA LA RESURRECCIÓ DELS MORTS EL CADAVER DE RAMON PARRAMON Y MARTI, FILL DE LLORENS PARRAMON Y FRANCISCA MARTI, PIADOS BENEFACTOR DE LA IGLESIA PRROQUIAL DE MONTESQUIU. R.I.P. A MONTESQUIU EL 30 AGOST 1841 (?) (DUES CREUS) EL 20 MARS 1911”.</span></span></span></p>	08131-4	Passeig de Sora, s/n	<p><span><span><span>La capella del cementiri de Montesquiu es degué construir a darreria del segle XX. El cementiri es degué construir el 1891, segons la data que hi ha indicada a la portalada d’accés. En el moment de construcció del cementiri i la seva capella, el poble encara formava part del municipi de Sant Quirze de Besora, tot i això, ja des de bon inici, la capella del cementiri depenia de la parròquia de Montesquiu. Segons el que es després del text publicat a la Vanguardia del 5 de setembre de 1899, sembla que la capella es degué construir aquest any.</span></span></span></p> <p>Així, La Vanguardia del dia 5 de setembre de 1899 publicava la següent informació sobre la capella del cementiri de Montesquiu:</p> <p><em>'La capilla del Cementerio de Montesquiu se ha construido gracias al desprendimiento de los acaudalados consortes Don Ramón Parramón y Doña Ana Espadaler, en la que no se ha omitido gasto alguno especialmente en el decorado. </em></p> <p><em>Este se ha ejecutado de tal manera y con tal gusto artístico que sorprende agradablemente al visitante. </em></p> <p><em>La mencionada capilla, construida en forma de cruz, ostenta en el altar una magnífica Dolorosa de tamaño natural, de artística escultura.</em></p> <p><em>En las paredes de los lados se ven unos frescos primorosamente pintados por el artista señor García y Vives, de la casa Trujols y Bargalló de Barcelona, con una corrección admirable; el de la derecha representa la Oración de Jesús en el Huerto, y el de la izquierda la muerte de San José.</em></p> <p><em>La capilla recibe luz por tres magníficos ventanales en los que se ven en vidrios transparentes el Sagrado Corazón de Jesús, San Ramón Nonato y Santa Ana, patronos dos dos últimos de los piadosos donantes.' [La Vanguardia, 5/9/1899].</em></p> <p>Els sarcòfags van realitzar-se al taller marbrista 'Vives i Albareda', va ser un dels tallers escultors que van treballar per Domènech i Montaner.</p>	42.1099581,2.2053412	434301	4662291		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93021-p2050188.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93021-p2050195.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93021-p2050236.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Religiós	Inexistent	2023-09-29 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93022	Ajuntament de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-montesquiu	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament de Montesquiu consta de dues plantes, que es distribueixen a l’entorn d’un pati interior. La façana principal obra a la Plaça de la República i compta també amb una façana lateral que afronta al carrer Sant Boi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la construcció del nou consistori, a més dels estances i necessitats pròpies d’un ajuntament, es va projectar un edifici que també acollís altres espais, a fi de cobrir necessitats diverses del poble. Així, a la planta baixa s’hi van dissenyar els espais necessaris per disposar-hi el dispensari municipal, el local per a jutjat de pau, el local per a reunions d’entitats de la vila, un habitatge de reduïdes dimensions, el local de correus, el garatge i magatzems per l’agutzil, el local també per l’agutzil, lavabos, així com una sala d’actes amb local annex per a magatzem, vestuari, sala d’espera, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A planta primera hi ha les dependències pròpies del consistori, despatx d’alcaldia, despatx de secretaria, sala de juntes i de reunions, sala de plens, oficines administratives, arxiu municipal, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La teulada és majoritàriament a dues vessants, en sobresurt una petita coberta també a dues aigües disposada perpendicular a la resta i que emfatitza l’entrada principal a l’edifici. Aquest accés dona pas a l’escala que porta a la planta primera i a la sala d’actes de la planta baixa junt amb altres espais d’aquest part de l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, com s’ha esmentat, trobem l’entrada principal, aquesta és caracteritzada per una gran obertura que s’alça fins quasi el nivell de cornisa i que és flanquejada per dues altes columnes de formigó; damunt l’obertura hi ha el nom “AJUNTAMENT” i un escut del municipi amb la data 198<span>3</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’aquesta façana en destaca també una porxada amb obertures en arc de mig punt; aquesta ocupa gran part del frontis a nivell de planta baixa, tot creant un espai de pas cobert i a través del qual s’entra al pati interior i a altres dependències que es troben a aquest nivell. De la planta primera en destaca el balcó de la sala de plens, amb les banderes, de majors dimensions respecte la resta, amb un voladís corregut que ocupa les dues de les obertures centrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pati interior de l’edifici es va dissenyar amb la possibilitat de disposar d’un espai públic recollit que al mateix temps permetés poder-hi realitzar determinats actes i activitats a l’aire lliure; en aquest pati hi trobem també un altre escut decorat una de les parets. I a la part posterior, un petit jardí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici també compta amb una escala secundària que permet l’accés a espais com l’antic habitatge i la sala de reunions, per facilitar-ne el seu ús independent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és feta a partir de materials moderns, entre els quals el formigó vist i el ferro.</span></span></span></p>	08131-5	Pl. de la República, 1-2. 08585 Montesquiu	<p><span><span><span>L’actual edifici de l’Ajuntament de Montesquiu s’alça al lloc on es localitzava l’antiga casa consistorial. D’aquell edifici no se’n conserva res, era una casa propietat de la Diputació de Barcelona, que fou cedit en propietat a l’Ajuntament de Montesquiu el 17 de setembre de 1980. L’estat de conservació de l’edifici, amb certes deficiències, humitats, esquerdes, i sense les condicions de seguretat necessàries, així com amb unes estances de dimensions no adequades per als usos administratius i socials del consistori, varen determinar tirar endavant un nou projecte en la mateixa ubicació, considerada molt adequada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte de la nova Casa de la Vila a Montesquiu va anar a càrrec dels arquitectes Jacint Raurell i Bernadà i Sebastià Solà i Bach, i data de l’any 1983. Per a la seva construcció va caldre enderrocar el fins llavors edifici de l’Ajuntament i uns magatzems annexes. La licitació de les obres per la construcció de la casa consistorial de Montesquiu, es va publicar al DOGC número 484 del 9 de novembre de 1984, amb un preu de licitació de 32.536.000 pessetes. Les obres van anar a càrrec del contractista Carlos Espona Serrat, i es van desenvolupar entre el 1984 i el 1985.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte de l’edifici respon a una concepció funcional i racional, tot recollint i adaptant les necessitats pròpies d’un edifici consistorial junt amb altres necessitats del poble.</span></span></span></p>	42.1100245,2.2096377	434657	4662294		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300479.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300485.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p8260422.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300487.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300508.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93023	La Solana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-7	<p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p>	XIX		<p><span><span><span>Antiga casa de pagès avui totalment reformada i que acull un Centre de desenvolupament forestal. Els volums que conformen el conjunt permeten identificar l’estructura central de la casa, amb altres construccions annexes que configuraven les dependències pròpies d’una masia, espais de magatzem, corts, coberts, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La volumetria del conjunt mostra una planta de forma allargada, amb orientació nord-est a sud-oest, amb la façana principal vers llevant. El conjunt és bastit adossat a un marge, que permetia l’accés directe a nivell de planta primera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona central es pot identificar l’estructura central de l’antiga casa, amb altres construccions annexes a costat i costat, a l’extrem de llevant hi ha una edificació que semblaria correspondre a un antic volum destinat més aviat a paller atenent a la gran obertura central en arc de mig punt. Entre aquesta i l’annex de la casa trobem una portalada que obra a un espai clos, una mena de pati interior o era.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici que corresponia a la casa és la construcció de major alçada, actualment consta de baixos, planta primera i segona disposada sota coberta. Els altres volums són de menor alçada, a costat i costat, de dos nivells i, a l’extrem més nord, d’un sol nivell. Les obertures són majoritàriament de tall senzill, les portalades, tant d’accés a l’antiga casa com al pati interior, són en arc rebaixat. El darrer nivell de la casa compta una galeria de diverses obertures en arc de mig punt. L’obertura d’accés a la cabanya o antiga pallissa és també en arc de mig punt, en aquest cas és visible el maó vist disposat a plec de llibre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que majoritàriament les obres de reforma van suposar la substitució de part dels materials constructius tradicionals per altres de contemporanis, la superfície de les parets exteriors on és visible l’estructura de murs de pedra, aquests són bastits amb paredat comú. Actualment, l’acabat de gran part dels volums és arrebossat. Pel que fa a les cobertes són majoritàriament a dues aigües, amb teula àrab, excepte a l’antic paller que és a un sol vessant. </span></span></span></p>	08131-6	Al Parc del Castell de Montesquiu.	<p><span><span><span>Es tracta d’una antiga masoveria que es troba, des d’origen, dins la propietat del Castell de Montesquiu. Consta que va ser bastida a mitjans del segle XIX, hauria comptat amb les dependències i espais habituals d’aquest tipus de complexos amb funcions agropecuàries i d’habitatge. A partir de mitjans del segle XX es trobava abandonada, fet que facilitar el seu ràpid i progressiu deteriorament, agreujat als anys 70 del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1982 i el 1985 es va restaurar i reformar per reconvertir els edificis en casa de colònies, obra que va anar a càrrec de Jordi Ambròs, qui va intentar respectar l’aspecte exterior, tot i que, entre altres, s’hagueren de refer murs, forjats i teulada de la casa que es van substituir per materials actuals, emprant el ferro i el formigó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre la documentació recollida pels estudis realitzats des del Parc del Castell de Montesquiu, consten un parell de referències a contractes del Bosc de la Solana dels anys quaranta del segle XX (ACRI: Inventari dels document (1878 – 1968) del fons del Castell de Montesquiu dipositats a l’Arxiu Comarcal del Ripollès).</span></span></span></p>	42.1204131,2.2167338	435254	4663442		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93023-montesquiulasolana.jpg	Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu	Xarxa natura 2000	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Actualment La Solana acull el Centre de desenvolupament forestal (CDF), un espai per al coneixement i la difusió del sector forestal.		45	1.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93438	La Cabanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabanya-1	<p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Es tracta de l’antiga cabanya o pallissa de la Masoveria del Castell de Montesquiu, avui reformada i convertida en un espai expositiu. L’edifici és de planta rectangular, d’un sol nivell, amb coberta a dos vessants de teula àrab, amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra a migdia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està bastida amb murs de paredat comú amb carreus més ben escairats a les cantoneres. El principal tret característic és la gran obertura central de la façana principal, és en arc de mig punt fet amb lloses disposades a plec de llibre. Al davant de la façana principal és on hi havia la era.</span></span></span></p>	08131-7	Al Parc del Castell de Montesquiu; situada a pocs metres al nord del Castell de Montesquiu i a tocar de la Masoveria del Castell pel costat de ponent.	<p><span><span><span>La Cabanya era una construcció bastida com a annex de la Masoveria del Castell de Montesquiu, una masia amb funcions de masoveria, amb usos d’habitatge i agropecuaris. Com és habitual, aquesta casa de pagès comptaria amb algunes construccions i espais per bestiar i magatzem, entre els quals aquesta cabanya o pallissa, destinada a guardar l’herba pel bestiar i que també podia estar destinat a magatzem de maquinària, estris del camp i en molts casos també amb espai per bestiar.</span></span></span></p>	42.1137196,2.2123339	434883	4662703		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93438-p8250002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93438-p8250051.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural	Xarxa natura 2000	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Actualment, La Cabanya és un equipament cultural polivalent del Parc del Castell de Montesquiu que acull un programa d’exposicions temporals (de diferents disciplines artístiques: d’escultura, pintura, fotografia,.. ) i activitats culturals.	119\|98	45	1.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93439	Centre Obrer Recreatiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-obrer-recreatiu	<p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de dues plantes de forma irregular, amb coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest edifici està bastit amb la façana principal enretirada del frontal del carrer respecte dels edificis dels costats, quedant un espai a manera de placeta on hi havia l’antiga Font de la Bomba. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, la planta baixa compta amb unes obertures de tall senzill, sense elements arquitectònics ni decoratius visibles, d’una banda, una gran obertura central amb porta de garatge que dóna a un espai ampli que actualment té funcions de magatzem de la brigada, i al costat de llevant una porta que dóna a l’escala d’accés a la planta primera. A la planta segona trobem tres obertures, una que obra a un balcó amb voladís al centre i a costat i costat dues finestres; totes elles són obertures emmarcades amb maó massís posat de pla, que als muntats està disposat format un encadellat. El maó vist és l’element decoratiu que conserva la façana (encara que no és de la primera fase de construcció); a més de la seva presència a les obertures, també el trobem a les cantoneres, visibles a partir de la planta primera, i també a la part superior de la façana, remarcant-la a mode de frontó, amb una faixa horitzontal a nivell de forjat i a la cornisa de la teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La volumetria original de l’edifici conserva les parets de pedra i a l’interior de la planta baixa es conserva un gran arc rebaixat de maó massís original. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta primera acull l’arxiu històric municipal, format per dos espais, una sala emprada sobretot com espai expositiu i una altra sala més petita que custòdia documents de l’arxiu històric. Durant anys també va acollir l’entitat Cercle de Documentació i de Recerca Històrica de Montesquiu, impulsors de la constitució d’un fons documental i gestors de l’Arxiu Històric Municipal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’edifici podem observar-hi materials constructius actuals fruit de les ampliacions i reformes realitzades entre finals del segle XX i principis del XXI.</span></span></span></p>	08131-8	Plaça de la República, 15	<p><span><span><span>Originàriament aquest edifici va ser bastit com a seu de la Societat Centre Obrer Recreatiu de Montesquiu; entitat que es va crear el 25 de maig 1900, segons els seus estatuts fundacionals. El 1920 l’entitat va ser desnonada del local que tenia llogat, davant d’aquesta situació i de la dificultat de trobar un nou espai, van estar a punt de dissoldre la societat, finalment, van prendre la decisió de comprar uns terrenys i bastir el seu propi edifici. La primera parcel·la que va adquirir l’entitat data del 2 d’octubre de 1921, la segona del 22 d’octubre del 1927. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de l’edifici es va realitzar a partir de la compra d’una primera parcel·la i va anar ampliant-se amb l’adquisició de les parcel·les limítrofs, en total tres parcel·les. Els plànols per la construcció de l’edifici van anar a càrrec de l’aparellador d’obres de Vic, Manuel Anglada i Vilardebó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El seu nom va canviar-se en diferents moments, després de la Guerra Civil, al 1941 se l’anomenava “Salon-Teatre de FET y de las JONS de Montesquiu”, i al 1947 “Centro de Educación y Descanso”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de la seva història va acollir diferents activitats culturals i d’oci, especialment teatre i ball. Durant la darrera època abans d’entrar en un període de desús, va estar destinat a cinema junt amb altres activitats fins ben bé mitjans dels anys 80 del segle XX.</span></span></span></p>	42.1097337,2.2100121	434687	4662261	1921	08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-pc080058.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-pc080222.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-centre-obrer.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-facana-centre-obrer.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	BCIL	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Un dels socis fundadors de l’entitat va ser Josep Genollà. L’Arxiu Històric Municipal conserva uns plànols del 15 de febrer de 1927, sota la denominació del “Salon de Cinematografo del Centro Obrero Recreativo de Montesquiu”.Fins l’any 2001 la façana estava decorada amb una pintura artística, actualment desapareguda (es pot veure en una de les imatges antigues incloses a la fitxa).Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu.	98	45	1.1	1761	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93442	Les Codines	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-codines-0	<p><span><span><span>-LLORET BLACKBURN, Marta; MARAGALL MORENO, Marta (2019): Resultats de la recerca arxivística en el marc del Pla Director del Castell de Montesquiu. Montesquiu (Osona). Desembre de 2019. </span></span></span>Inèdit.</p>	XVII-XX		<p><span><span><span>Antiga casa de pagès avui totalment reformada per a ús d’Escola de Natura i casa de colònies. El conjunt compta amb diverses edificacions; d’una banda, els volums que conformen la part de la casa amb alguns annexes adossats, situats a la part est, i d’altra banda, les edificacions de l’antiga pallissa, coberts i corts, a la part nord i oest del conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al conjunt de les edificacions que conformen la part de la casa, aquestes estan bastides en una zona rocosa en desnivell. Destaquen dos volums principals amb annexes menors a l’extrem més oest, i un tancat a manera de clos al davant de la façana principal, orientada a tramuntana. Tot plegat defineix un conjunt de planta allargada amb teulades a diferents alçades; les cobertes dels dos volums principals són a dues vessants de teula àrab, amb orientació dels careners d’est a oest, seguint la orientació general del conjunt de la casa amb els seus volums adossats. El volum de més a llevant és el de major alçada i compta amb tres nivells de plantes, planta baixa, planta primera i planta sota coberta; el volum central, únicament té dos nivells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als murs són de paredat comú amb carreus de pedra més o menys escairats a les cantoneres. La majoria d’obertures són senzilles, de tall rectangular i sense gaires elements arquitectònics visibles, algunes són de factura i materials contemporanis resultat de les darreres reformes de la casa. Tot i això, a la façana principal, orientada al nord, trobem la porta d’accés amb llinda de biga de fusta sobre muntants de pedra. Compta amb algunes finestres amb llinda plana de fusta i d’altres amb llinda de maó massís posat de pla, i algunes mostren muntants de maó massís o rajola. A l’interior es poden observar alguns elements de càrrega, murs de pedra i també pilars de carreus de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les construccions situades a la part més nord i oest del conjunt, en destaca l’edifici de l’antiga pallissa. Aquest és de planta rectangular i consta de dos nivells, està bastit amb murs de paredat comú i carreus més o menys escairats a les cantoneres, té teulada a dos vessants de teula àrab. La façana principal és orientada al sud, compta amb una gran obertura en arc de mig punt situada ocupant tota la part central del frontis. Davant hi ha el pla de l’antiga era. Al costat de ponent, hi ha una altra construcció d’un sol nivell i planta allargada, corresponent a antigues corts o espais de magatzem. </span></span></span></p>	08131-11	A la zona de ponent del terme municipal, prop del límit amb Sora.	<p><span><span><span>Es tracta d’una antiga masia, situada avui dia dins el Parc Natural del Castell de Montesquiu. La masia està situada a l’extrem del municipi de Montesquiu a prop del límit amb Sora, del municipi veí de les Lloses a la comarca del Ripollès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Arquitectònicament no es distingeixen elements que permetin apuntar cronologies molt precises, tot i això, sembla tractar-se d’una construcció d’època moderna, probablement del segle XVII o XVIII amb modificacions i ampliacions posteriors, del segle XIX i XX. De tota manera, sembla que l’origen de la casa pot ser més antic, remuntant-se a l’època medieval, ja que consta a referències medievals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la documentació recollida pels estudis realitzats des del Parc del Castell de Montesquiu, s’han pogut recollir diferents referències del mas Les Codines des del segle XVI en endavant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1591 el mas Codines amb els seus agregats constà que passa a Lluís Descatllar per venta d’Isabel Codina, vídua de Pedro Francás; segons un referència recollida en un document del segle XIX (BC, Fons Queralt, Ref. Queralt/XIX Llibre 8/14. LLORET; MARAGALL, 2019).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del segle XVIII consta referenciada l’heretat de Les Codines dins les propietats de Lluís Descatllar, en el període en que tenia la propietat del Castell de Montesquiu. En aquest moment la casa està sota la seva jurisdicció i es detalla de la següent manera: “Mas Codinas de Sant Quirze. Arrendament a favor de Eudalt Pour y de Pere Pour pare y fill de Sant Quirze per preu 340 lliures de Barcelona a raho de 85 lliures cada any. Item lo mateix pacte que als demes per tenir arrendat a Bonaventura Carbonell (...) Item que si durant lo present arrendament vindrà dit Exm señor a residir en est castell de Montesquiu dexan dits arrendataris donarli en quiscun any lo mitat de la fruita que se cullira en dita heretat y si residirà en Barcelona dexan aportarli en sa casa dos carregas de fruita sense pagarseli cosa alguna per raho de dit transport. (...) Item que dits arrendataris sempre que se los ordenara y sera menester sien obligats junt ab los demes masovers de Sa Exa en haver de anar ajudar ab sos bous o altrament oer a portar tota la fusta que se haura de menester per los adops y repares de las rescloses dels molins de Montesquiu y foradadas y aportarlas fins a peu de obra sens que per dit transport se los dexa donar paga alguna' (ACA, BesoraXVIII/4: Diversos, Queralt, Lligalls 4. LLORET; MARAGALL, 2019).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altre document de l’any 1832, en el que es parla de l’estat general de les finques del Marquesat de Besora, hi consta a Sant Quirze “Juan Borell colono. Heretat de Codinas” (ACA, Besora1832/2. Fons: Diversos, Queralt, Lligalls 2, Llibre Besora 2. LLORET; MARAGALL, 2019).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També en una referència del segle XIX corresponent a un “Esborrany de la venda del Marquesat de Besora a Jaume Safont. S. XIX” hi consta referenciat el “Mas Codinas” dins les propietats (BC, Fons Queralt, Ref. Queralt/XIX Llibre 8/14. LLORET; MARAGALL, 2019)).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la documentació més contemporània, quan el Castell estava a mans dels Juncadella, consten diverses referències relatives a la comptabilitat relacionada amb el mas Les Codines, època en que la masia devia funcionar com a masoveria. Entre les notes recollides hi consta la compra de dues eugues a l’any 1949 o els litres de llet venuts durant diverses anualitats dels anys 50 del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1985 es va restaurar i reformar la masia per reconvertir els edificis en casa de colònies, obra que va anar a càrrec de Jordi Ambròs.</span></span></span></p> <p> </p>	42.1200545,2.1953731	433488	4663419		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170053.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170124.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170065.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170066.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170069.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170084.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170110.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93442-p1170132.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Residencial - cultural - productiu	Xarxa natura 2000	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Actualment l’equipament està gestionat per la Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai) a través de l’Associació Catalana de Cases de Colònies. La casa es troba envoltada per zona de pastures, camps de conreu i bosc. En terrenys de la casa hi ha una zona destinada a acampada, condicionada amb les instal·lacions i serveis necessaris.	98\|119\|94	45	1.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93443	Les Planeses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planeses	<p><span><span><span>LLORET BLACKBURN, Marta; MARAGALL MORENO, Marta (2019): Resultats de la recerca arxivística en el marc del Pla Director del Castell de Montesquiu. Montesquiu (Osona). Desembre de 2019. </span></span></span>Inèdit.</p>	XVII-XIX		<p><span><span><span>Es tracta d’una masia situada enmig del Parc del Castell de Montesquiu, en una zona planera envoltada de camps de conreu i bosc. Està formada per dues construccions principals acompanyades d’altres volums annexes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici central, la casa, és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i planta sota coberta, té teulada a dues aigües amb coberta de teula àrab i carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal que mira a llevant. La planta baixa era destinada al bestiar i magatzem. La planta primera, a habitatge, amb accés directe a través d’una escala exterior adossada a la façana, feta amb graons i barana de pedra. Les obertures visibles són de factura senzilla, la majoria amb llinda plana de fusta sobre brancals de carreus de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estructura dels seus murs permet identificar que la casa s’ha anat modificant i sembla que originàriament era de planta més petita i de menys alçada, i amb el temps s’amplià cap al sud i augmentant l’alçada amb una planta més. Les parets són de murs de pedra bastits amb pedres de tall divers, amb parts de parament més regular i altres de material més irregular; a les cantoneres els carreus són més ben escairats i més polits. La part superior dels murs, aproximadament el tram corresponent al darrer nivell, és de toves entre pilars de maó massís, que sembla correspondre a una ampliació que va suposar un augment de l’alçada de la casa, potser coincidint també amb una ampliació cap a migdia. A la façana de llevant també hi ha un volum adossat bastit en murs de pedra, d’un sol nivell i coberta a un vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana posterior hi ha un cos adossat de dos nivells, i coberta a dues vessants de teula àrab. A les façanes laterals s’hi adossen altres volums més senzills, destinats essencialment a coberts pel bestiar, magatzem o corts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de nord-est hi ha la construcció de la pallissa o cabanya, en aquest cas es tracta d’una edificació de dues plantes, amb coberta també a dues vessants de teula àrab però amb el carener orientat nord-sud perpendicular a la façana principal que mira a migdia, obrint al pla que quedaria davant les dues façanes, la de la casa i la de la cabanya, definint una era. Aquesta pallissa es caracteritza per tenir la típica gran obertura central en arc de mig punt fet amb carreus allargats, aquesta obertura ocupa gran part de la façana principal. </span></span></span></p>	08131-12	A la zona central del terme municipal. Al Parc del Castell de Montesquiu.	<p><span><span><span>Aquesta masia, situada avui dia dins el Parc del Castell de Montesquiu, mostra una arquitectura que és el resultat de la seva evolució al llarg dels segles. Tot i que documentalment es recullen diferents referències del mas Planeses des del segle XVI en endavant, sense una visió completa de l’estructura de la masia així com d’un estudi arquitectònic, no es pot concretar si conserva restes d’aquest període. A nivell general la construcció que es pot observar exteriorment sembla que pot correspondre a una obra d’època moderna, probablement del segle XVII i XVIII amb modificacions i ampliacions posteriors, del segle XIX. De tota manera és probable que la construcció conservi restes anteriors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre la documentació recollida pels estudis realitzats pel Parc del Castell de Montesquiu trobem una referència datada del 1536 (ACA, Fons Diversos, Queralt, Volums, 003, Llibre Volums 3. </span></span></span>LLORET; MARAGALL, 2019)<span><span><span> corresponent a un llevador de rendes del castell i terme de Besora, en el que hi consta referenciat el Mas Planeses en l’apartat d’arrendadors de masos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Del segle XVIII es recull un llistat d’arrendaments dels Descatllar, entre els quals hi consta la referència a la masia Planeses, situada dins l’heretat del castell de Montesquiu, i per la qual corresponia pagar 79 lliures per any. Es tractava de les rendes del noble senyor Narcís Descatllar, segons acte rebut en poder de Domingo Soler Moner, notari públic de Vic el mes d’octubre de 1692, l’arrendament era per quatre anys del 1693 al 1697 (ACA, Fons: Diversos, Queralt, Volums, 001, Llibre Volums 1. </span></span></span>LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p><span><span><span>Una altre document del segle XVIII consta referenciada l’heretat de Les Planeses dins les propietats de Lluís Descatllar, en el període en que ostentava la propietat del Castell de Montesquiu. En aquest moment la casa estava sota la seva jurisdicció i hi consta el Mas Planeses de Sant Quirze, a favor de Benet Sabatés pagès de la parròquia de Sant Quirze, arrendat pel preu de 420ll, a raó de 105 lliures per any i que el pagament s’havia de fer per Nadal. També a favor de Bonaventura Carbonell, negociant de la vila de Ripoll. L’arrendatari a més, havia de pagar a la Pabordia del Palau del Monestir de Ripoll, i a la Universitat de Sant Quirze de Besora per la imposició del Real Cadastre. Igualment com en altres masos, també s’obliga al masover a cedir tota la llenya necessària per la resclosa dels Molins de Montesquiu i Foradada, i per les obres que s’hi puguin fer (ACA, BesoraXVIII/4, Fons: Diversos, Queralt, Lligalls 4, Llibre Besora 4. </span></span></span>LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p><span><span><span>En data 20 de maig de 1833 en una relació de les propietats i béns del Marquesat de Besora, inventariats per zones, hi consta que el Mas Planeses té com a masos agregats Sala, Freixa i Coma, adquirits per Isabel Descatllar, l’11 de desembre de 1532, i que l’establiment el va fer el Paborde de Palau de Monsateri de Ripoll (BC, Fons Queralt, Ref. Queralt/1833 Llibre 8/12; data 20 de maig de 1833, 1704-6. </span></span></span>LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p><span><span><span>De l’any 1943 es conserva la documentació d’un inventari dels arbres de les finques de Sant Moí i Planeses, i altra documentació corresponent a la venda del bosc de les Planeses, junt amb els boscos de l’Obaga del Castell i el de Sant Moí. Així com contractes de masoveria de l’any 1950 (ACR, Caixa 7 Carpeta 4, i Caixa 14 Carpeta 1. </span></span></span>LLORET; MARAGALL, 2019) <span><span><span>(Inventari dels documents (1878-1968) del fons del Castell de Montesquiu dipositats a l’Arxiu Comarcal del Ripollès).</span></span></span></p>	42.1209068,2.2090597	434620	4663504		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93443-pa100517.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93443-pa100518.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93443-pa100520.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93443-pa100530.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Residencial - productiu	Xarxa natura 2000	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Masia que conserva la fesomia i que actualment manté ús de masoveria i amb activitat agropecuària.	98\|119\|94	45	1.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93465	Cementiri de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-montesquiu	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XIX	El recinte funerari està ben conservat, la capella presenta alguns problemes d’humitat i l’interior es veu descuidat.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un recinte de planta pentagonal delimitat per murs de paredat comú. La portalada d'accés al recinte està conformada per una estructura que defineix una obertura acabada en arc de mig punt; la construcció és de murs de pedra combinat amb maó massís als angles de l’obertura i a les impostes on descansa el frontó que corona l’accés, aquest té un ràfec de teulada decorat amb material ceràmic, teula i maó. Al frontó hi ha la inscripció CEMENTIRI MUNICIPAL amb una creu central al mig. La porta és de dos batents i una tarja fixa a la part superior, de ferro i planxa, amb barrots i decoracions de línies rectes i corbes, a la part superior hi hala data 1891. A costat i costat de l’estructura d’accés, una part del mur és coronat per ràfecs més simulant una coberta a dos vessants. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al recinte hi ha la capella, d’estil neoromànic, disposada enfront la porta d’accés al cementiri, quedant emplaçada a la part nord-est del conjunt, bastida adossada al mur posterior. En una posició preeminent dins el recinte funerari. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'espai interior està enjardinat i el solquen diversos camins que segueixen el peu de les zones on hi ha els nínxols ordenats adossats als murs perimetrals, excepte a la banda on hi ha l’església que no n’hi ha, i compta també uns blocs de nínxols a la part central. La part del voltant de la capella és ocupada per sepultures al terra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-33	Al final del Passeig de Sora.	<p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri de Montesquiu es degué construir a darreria del segle XX, entorn al 1891, segons la data que consta a la portalada d’accés. En el moment de construcció del cementiri i la seva capella, el poble encara formava part del municipi de Sant Quirze de Besora, tot i això, ja des de bon inici, la capella del cementiri depenia de la parròquia de Montesquiu. </span></span></span></span></p>	42.1099974,2.2054327	434309	4662295		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050257.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050220.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050247.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050176.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050235.jpg	Inexistent	Neoclàssic\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			99\|116\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93466	Estació del ferrocarril La Farga de Bebié	https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril-la-farga-de-bebie	<p><span lang='CA'>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></p> <p><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></p> <p><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent.<span> </span>Ripoll: Maideu, SL.</span></p> <p><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></p> <p><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></p> <p><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></p> <p><span lang='CA'>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></p> <p><span lang='CA'>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></p> <p> </p>	XX	Tot i que l'edifici de l'estació antiga es conserva dempeus, es troba abandonada i amb parts malmeses.	<p><span lang='CA'>L’antiga estació de tren de la Farga de Bebié és un edifici de planta rectangular aïllat, a quatre façanes, i teulada a quatre aigües, per bé que a la coberta hi ha algun volum sobresortit a cadascuna de les vessants, cos que conté una finestra en cada cas. La construcció té planta baixa, planta pis i planta sota coberta. La teulada és coberta amb teula plana; tot el contorn del ràfec mostra unes motllures que recorren tot el perímetre del voladís. </span></p> <p><span lang='CA'>Les finestres compten amb una franja que delimita el contorn de l’obertura, la distribució al frontis és simètrica, tot i que amb diferents acabats a planta baixa i respecte de la planta pis. A planta baixa trobem al centre tres obertures, la porta d’accés amb una finestra a cada costat, totes amb llinda en arc de mig punt, contrastant amb la resta d’obertures que són de línies rectes. A planta baixa també hi ha dues finestres geminades a cada lateral. A la planta pis, tres finestres amb les mateixes mides i acabat, distribuïdes regularment i amb porticons exteriors de fusta.</span></p> <p><span lang='CA'>Als angles de les cantoneres i al sòcol trobem pedra vista que sobresurt del plom dels murs de les façanes. Les parets tenen acabat arrebossat ocre i pintat en blanc al contorn de les obertures, i verd a les fusteries de les obertures.</span></p> <p><span lang='CA'>Damunt la porta d’entrada a les oficines, centrat en el frontis, hi ha un rètol que indica LA FARGA DE BEBIÉ, amb faroles de l’època a costat i costat.</span></p> <p><span lang='CA'>L’edifici mostra un estil que s’ha tipificat d’influència suïssa pel país d’origen del fundador de la fàbrica i colònia, Edmond Bebié.</span></p> <p><span lang='CA'>La planta baixa era ocupada per la sala d’espera, les oficines del cap d’estació i de la resta del personal, la taquilla, la paqueteria,.. i la planta pis era destinada a habitatge.</span></p> <p><span lang='CA'>Al voltant hi ha diverses restes d’altres construccions i d’estructures, avui dia en diferents estadis d’afectació i difícil identificació, que formaven part del conjunt; també hi ha les restes de la bàscula. </span></p> <p><span lang='CA'>Al peu de l’accés a l’estació venint de la fàbrica hi ha uns edificis que havien estat destinats, entre altres, a magatzems del cotó. Són unes dues naus annexes de planta allargada, de planta baixa i coberta a dues vessants. A l’extrem sud hi ha un petit edifici independent corresponent a antics serveis.</span></p>	08131-34	A la zona nord del terme municipal, a la part sud de la colònia la Farga de Bebié, prop de la Fàbrica	<p><span><span><span><span lang='CA'>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers, el mateix any va iniciar la construcció de la línia que uniria aquestes poblacions. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’existència del ferrocarril a l’indret escollit per la construcció de la fàbrica de la Farga de Bebié, suposava un element important alhora d’escollir l’emplaçament, pensant que podria esdevenir un mitjà de transport important de les matèria primera i els productes elaborats a la fàbrica (VIÑETA, 2002: 49).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bebié va sol·licitar fer un enllaç que facilités l’accés al ferrocarril, concretament una carretera d’accés i la construcció de les vies ferroviàries per l’enllaç al quilòmetre 97 de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. Els plànols de l’obra daten del 5 de maig de 1920, van anar a càrrec de l’empresa Tanner&Eigemhee, obra que es va poder portar a terme. Consta que el primer vagó que va fer parada a la Farga de Bebié va ser l’any 1920, tot i que no va tenir funcions de baixador de viatgers fins l’any 1933 (VIÑETA, 2002: 49-50).</span></span></span></p> <p>Aquesta estació i alguns altres edificis de la colònia de la Farga Bebié s'han descrit com d'estil suís, per la tipologia arquitectònica i estilística en els acabats, en record de l'arquitectura tradicional del país d'origen de l'empresari fundador, Edmond Bebié.</p>	42.1296432,2.2036661	434184	4664477		08131	Montesquiu	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100674.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100677.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-pa100696.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93466-la-farga-de-bebie-6estacio.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Sense ús	Inexistent	2023-10-01 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		L’actual baixador de la Farga de Bebié està situat al davant dels edificis dels magatzems.La imatge antiga ha estat facilitada per l'Ajuntament de Montesquiu.	98	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93475	Pont del tren	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-tren	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un pont de traçat recte, amb una llargada entorn a 75 o 80 metres. Està format per quatre alts pilars de pedra excepte la part superior que és de formigó. La base dels pilars és planta ovalada i la resta del pilar de planta quadrada i secció trapezoïdal, aquests suporten un tauler metàl·lic, amb barana també metàl·lica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’alçada des del curs del riu Ter és d’uns 25 metres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pont queda emplaçat en el límit entre els termes municipals de Montesquiu, a la banda més sud, i les Lloses, al costat més nord. Prop de l’inici del pont pel costat de Montesquiu, hi ha l’andana de la Farga i l’antiga Estació, a la banda oposada hi ha un túnel de curt recorregut, ja dins el terme de la comarca del Ripollès, anomenat el túnel de la Farga.</span></span></span></span></p>	08131-39	A l'extrem nord el terme municipal. A l’alçada de la Farga de Bebié, sobre el riu Ter.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Les primeres informacions que parlen de projectar una línia que unís Barcelona amb Sant Joan de les Abadesses, amb l’objectiu de transportar carbó de les mines de la zona d’Ogassa i Surroca, data de l’any 1844. La seva construcció va passar per diverses fases, canvis d’empresa,.. que van anar provocant diversos endarreriments.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers que va iniciar la construcció de la línia a l’any 1851. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va tornar-hi a haver un canvi de concessió per a la construcció i explotació de la línia que faltava fins Sant Joan de les Abadesses, se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876 i finalment el tram fins Sant Joan de les Abadesses es posava en funcionament l’any 1880. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1904 arran d’un tractat entre Espanya i França es va acordar crear dues noves línies transpirinenques, una de les quals suposava la continuació d’aquesta línia de Barcelona a Vic i Sant Joan de les Abadesses, connectant Ripoll amb la Tor de Querol. Al 1919 es connectava amb Ribes de Freser i el 1922 amb la Molina i Puigcerdà. No seria fins el 1929 que es connectaria amb la Tor de Querol. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els anys 1927 i 1928 la línia del tren que passa per la Farga es va electrificar a 1500 V en corrent continu, permeten que es posessin en funcionament trens automotors. Això, va determinar que s’hagués de canviar el pont al seu pas per la Farga de Bebié per un que pogués suportar el pes dels nous trens. Aquell pont primer pont metàl·lic va ser adquirit per l’empresa de la Farga de Bebié, que el va instal·lar a la zona de l’actual Pont de l’Entrada, era un pont de bigues amb gelosia metàl·lica (VIÑETA, 2002: 50). L’aiguat del 1940 el va destruir, riuada que també va malmetre el pont del tren. Després de l’aiguat i durant molt de temps, la línia del ferrocarril va quedar interrompuda; els trens que venien de Barcelona finalitzaven el trajecte a la caseta de la Farga, i els provinents de Ripoll també havien d’aturar-se abans del tram destruït (VIÑETA, 2002: 131).</span></span></span></span></p>	42.1314501,2.2049289	434290	4664677		08131	Montesquiu	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100628.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100637.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100712.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-pa100590.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-la-farga.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93475-la-farga-de-bebie-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social	Inexistent	2023-10-01 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Per sota del pont, a més del riu Ter, hi ha la Farga de Bebié, fàbrica i colònia, també hi ha al seu entorn tres ponts més (ponts i palanques), i la carretera C-152a. Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu.	98	49	1.5	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93561	Espai la Pèrgola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-la-pergola	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un espai adequat per al descans, el lleure i l'esbarjo, anomenat la Pèrgola. L'indret </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>és ombrívol i fresc, amb una gran pèrgola central que li dóna nom, envoltat d’arbres, sobretot plataners. La zona està enjardinada i condicionada amb bancs, també hi ha un parc infantil. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La pèrgola esdevé l'element distintiu del lloc, és una estructura de pilars de ciment encofrat amb bigues laminades de fusta i biguetes metàl·liques que suporten les voltes de material traslúcid. El paviment és de formigó lliscat amb un gran escut de Montesquiu al centre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Està situat a peu del riu Ter, entre el curs fluvial i el carrer Plaçola, amb l’escola a un extrem i l’accés a la piscina i la zona de la font d’en Nando a l’altre. Al costat del riu, hi ha un passeig que s’estén riu avall i en el que hi ha diversos panells informatius sobre el patrimoni natural de l’entorn, la flora i la fauna, la xarxa de camins, etc.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-42	Al carrer de la Plaçola, a la zona de la Pèrgola.		42.1113624,2.2081947	434538	4662444		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300525.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300526.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p8260448.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93561-p7300515.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93562	Font de Mercè Juncadella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-merce-juncadella		XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta font es troba al jardí del Castell de Montesquiu, situat a peu del castell pel costat de migdia. L’estructura de la font és un mur de pedra allargat i de poca alçada, amb la part central rematada amb forma d’arc de mig punt delimitada per uns carreus de pedra. A la part central del frontal hi ha una pedra encastada que sobresurt i constitueix el vessador de l’aigua. A la base hi ha una estructura de forma semicircular a manera de pica que recull l’aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-43	A pocs metres al sud del Castell de Montesquiu, a peu del camí d'accés.		42.1123575,2.2121998	434871	4662552		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300246.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300241.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300245.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93562-p7300242.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			119\|98	51	2.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93563	Font del Castell Xic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-xic		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font constituïda per un mur allargat a manera de mur de contenció, fet amb grans blocs de pedra escairats i amb peces més planes en forma de llosa a la part superior. Al centre hi ha una pedra disposades en vertical que conforma el frontal de la font, on hi ha l’aixeta. L’aigua vessa a una pica amb reixa amb una mica de paviment de lloses al voltant. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està molt a prop del castell en una zona d’esbarjo força planer, amb algunes taules i elements de mobiliari, en un entorn envoltat d’arbres. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-44	Al Parc del Castell de Montesquiu, a l’Àrea d’esplai de la Font del Castell Xic. A pocs metres al nord-est del Castell de Montesquiu, a peu de la pista.		42.1141202,2.2140835	435028	4662746		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100561.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100564.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93563-pa100559.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			119\|98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93564	Font d'en Nando	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-nando	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquesta font es troba al parc anomenat zona d’esbarjo de la Font d’en Nando, concretament a la zona central al costat de ponent. Es tracta d’una font bastida en pedres de riu lligades amb ciment. La construcció compta amb un pilar de secció quadrangular al qual descansa un arc, sota el qual hi ha una columna de poca alçada on hi ha l’aixeta de la font; aquesta queda dins una mena de pica on cau l’aigua. Al frontal de l’arc hi ha el nom de la font feta amb material metàl·lic.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-45			42.1130410,2.2061784	434374	4662632		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260473.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260474.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260465.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260459.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260466.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93564-p8260471.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La zona on està ubicada la font és lloc allargat i planer, amb un gran nombre d’arbres plantats que afavoreixen que el lloc sigui ombrívol i fresc. A l’indret hi ha taules i bancs, unes de pedra i altres de fusta, repartides per l’espai. També una pista esportiva i elements fixes per la pràctica d’exercicis físics.El lloc queda al costat de la piscina municipal i a peu del riu Ter, per on hi ha condicionat un passeig que s’estén riu avall i en el que hi ha diversos panells informatius sobre el patrimoni natural de l’entorn, la flora i la fauna, la xarxa de camins, etc.	119\|98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93565	Monòlit a Mossèn Jacint Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-mossen-jacint-verdaguer		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un monòlit situat a la part inicial de la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. El frontal de la pedra està desbastat i hi ha una placa metàl·lica, de coure, amb la imatge de l’escriptor en baix relleu, acompanyat del diferents textos: a un costat, “Estudiant i mosso”, a l’altre, “El poeta del poble. Verdaguer 1845-1902”, i a la part inferior, “Poeta i fangador sóc i faig una feina tant neta que fango com un poeta i escric com un fangador”. A sota, hi ha l’any 1982 i la signatura de l’autor, Francesc Tenas. El perfil de la imatge està decorat amb un marc amb impressions de formes florals.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la plaça on està ubicada compta amb una zona de parc infantil, bancs, una font, un estany ornamental, bancs, arbres i espai verd. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-46	Plaça Mossèn Jacint Verdaguer.		42.1089467,2.2069829	434436	4662177	1982	08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93565-p8260139.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93565-p8260140.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Francesc Tenas		98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93566	Font dels Tells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-tells	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font situada en una estructura a manera de caseta, concretament una construcció de planta quadrangular, amb coberta a quatre aigües de teula àrab coronada amb un pinacle. La teulada té un ràfec decorat amb una sanefa feta amb maó i suportat sobre caps de biga de fusta. A la part superior del frontal del davant hi ha el nom de la font amb lletres metàl·liques. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’edifici compta amb una mena de porxo definit per obertures en arc de mig punt, que protegeixen el frontal de la font. Al frontis hi ha a la part superior una fornícula amb un enrajolat de to groguenc decorat amb una Mare de Déu amb l’infant i un àngel alat a cada costat (Perpetu Socors), i protegida per una reixa metàl·lica. A sota hi ha les aixetes de la font, compta amb dues aixetes actuals, però conserva les dues peces antigues, formades per un cap amb forma d’animal que té a la boca, el canó de sortida d’aigua. L’aigua cau sobre una pica, avui dia amb acabat enlluït de ciment.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>A la paret posterior hi ha una porta que permet l'accés a l'antic pou que alimentava la font. Antigament sembla que hi havia una manovella o algun altre mecanisme que servia per bombejar l'aigua, aquesta estava situada a una façana lateral i protegida per una petita coberta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’espai on hi ha la font, definit pel creuament del tres carrers, està delimitat en part per un mur de poca alçada i una barana de fusta a la part posterior de la font, on hi ha un espai enjardinat amb flors i plantes aromàtiques. A la part del davant, uns arbres ofereixen ombra a la placeta de la font, amb bancs per al descans.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-47	A l’extrem sud del nucli urbà, en el creuament dels carrers Nou, Travessera de l’Església i Santiago Rusiñol.	<p>Segons fonts orals, antigament la font rebia el nom de la 'Font del Pèrpetuo Socorro', imatge que hi ha a la fornícula; es deia també que la font servia per protegir-se d'una epidèmia.</p> <p>La font es va construir al 1941. </p>	42.1081209,2.2098314	434671	4662083		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260289.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260291.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260293.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260296.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-p8260357.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93566-font-perpetu-socor1941.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Aquesta font està ubicada a tocar d’edificis emblemàtics del poble, com les Escoles Velles o la Cooperativa l’Amistat, i en el creuament de vies de comunicació antigues com el Carrer Nou i la Travessera de l’Església. Aquesta font junt amb la de la Bomba, situada davant el Centre Obrer i Recreatiu, deuen ser les fonts públiques més antigues del nucli urbà.La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu.	98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93567	Font de la carretera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-carretera-0	<p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font situada en un espai que defineix una petita placeta entre dos edificis a la carretera. L’estructura de la font està bastida en pedra, compta amb un mur frontal coronat en forma triangular, amb coberta a dues aigües. Al part baixa del frontal hi ha una pica de formes motllurades amb un frontis de formes mixtilínies en el que hi ha dues aixetes. A sobre una peça quadrada també de pedra amb l’escut antic de Montesquiu en relleu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-48	A la Carretera de Ribes, entre el número 17 i el 19.	<p><span><span><span><span lang='CA'>L’estructura de la font i l’entorn va ser reformat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La font està situada a la carretera de Ribes, una via important de comunicació que creua el terme municipal de nord a sud, i que, fins la construcció de la nova C-17, constituïa l’eix viari de comunicació entre Barcelona i Ripoll. La carretera data del segle XIX i va suposar una gran millora en les comunicacions pel poble, afavorint el seu creixement i millorant les possibilitats de desenvolupament econòmic i social. </span></span></span></span></p>	42.1088304,2.2080845	434527	4662163		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260085.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260087.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93567-p8260089.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93568	Font de la Bomba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bomba	<p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font situada davant l’edifici de l’antic Centre Obrer i Recreatiu està emplaçada adossada a la paret mitgera de l’edifici número 1 del carrer de Sant Boi. Es tracta d’una font conformada per un frontal en arc de mig punt, on hi ha dues aixetes, i amb el contorn amb carreus de pedra a manera de dovelles. A la part baixa hi ha una pica que recull l’aigua. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’espai del davant del Centre Obrer i Recreatiu defineix una placeta ja que aquest edifici queda enretirat respecte de les façanes dels edificis dels costats. A la placeta hi ha arbres i està condicionat com a espai de descans i continuïtat de la plaça de la República. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-49	Plaça de la República, 15. Davant de l’edifici de l’antic Centre Recreatiu i Obrer.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment, aquest espai ha estat reformat i millorat. Abans de la darrera actuació hi havia un espai rectangular al paviment del davant de la font, amb l’antic escut de Montesquiu dibuixat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, la font estava emplaçada just davant de la façana de l’edifici del Centre Obrer i Recreatiu. Imatges antigues permeten veure que era una font amb una estructura construïda que definia una construcció de planta rectangular amb una coberta piramidal, a quatre aigües, i coronada per un pinacle globular. Comptava amb dues aixetes i a la part baixa una pica. A la part superior del frontal hi havia una decoració feta a partir de rajoles amb l’any 1922 al centre (CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU, 2015: 68).</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La font rebé el nom de la Bomba perquè antigament funcionava amb un mecanisme, manxa o bomba mecànica, que bombejava l’aigua d’un pou (MOLINA, 2019: 175).</span></span></span></p>	42.1098017,2.2098844	434677	4662269		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-pc080046.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-pc080048.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-font-de-la-bomba.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2023-10-01 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu, s'hi pot veure l'aspecte de l'antiga Font de la Bomba.	98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93569	Monument a la Batalla de Montesquiu 1714	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-batalla-de-montesquiu-1714		XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un monument realitzat formant una estructura vertical. Sobre una base de formigó hi ha una planxa metàl·lica vertical que la part superior es converteix amb quatre barres simbolitzant la senyera i a la part baixa, un bloc de pedra amb una placa amb el text “EN MEMÒRIA DELS DEFENSORS DE LES LLIBERTATS DE CATALUNYA A LA BATALLA DE MONTESQUIU. 20 de març de 1714”, i a sota, Tricentenari 22 de març de 2014. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-50	A la plaça de la República, a l'extrem sud.		42.1099607,2.2100258	434689	4662287	2014	08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300475.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300497.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93569-p7300504.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93594	Gegants de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-montesquiu		XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els gegants de Monistrol de Calders estan formats per dues figures, una masculina i una femenina, el Roc i la Núria. Ambdues figures van ser realitzades l'any 2009, tant el gegant com la geganta tenen una alçada de 3 m.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les figures representa una parella tradicional de pagesos catalans, un hereu i una pubilla, amb vestits de mudar seguint uns trets típics del vestit tradicional català. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-51	Pl. de la República, 1-2	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els gegants de Montesquiu es van construir el 2009. La parella surt a ballar en motiu de la Festa Major, a principis de desembre, quan celebren la seva Trobada Gegantera i també en altres dates i indrets del territori català.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1100510,2.2095823	434652	4662297	2009	08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93594-img20230207145212.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93594-img20230207145216.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-07-26 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	53	2.3	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93595	Col·lecció de mobiliari i objectes del Castell de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari-i-objectes-del-castell-de-montesquiu	<p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2016): Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu. Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural. Inèdit.</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció està formada per objectes molt diversos, els quals majoritàriament havien format par de la casa, resultat bàsicament de la donació de Mercè Juncadella. En total consta de 211 objectes que formen part del fons Artístic de la Diputació de Barcelona, dels quals 86 estan documentats i 125 pendents de documentar. A més de les 1500 plaques de fotografies estereoscòpiques conservades a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Inclou una extensa mostra de mobiliari de tipus noucentista: llits, tauletes, armaris, caixes de núvia, miralls, calaixeres, làmpades, taules, cadires,.., acompanyat d’un nombre important de quadres, pintura sobre llenç, disposats a les parets de diferents estances, amb alguns retrats de la família Juncadella. Compta també amb una variada mostra d’objectes de petites dimensions, també objectes de casa, com rellotges, roba de casa, objectes de cuina, ombrel·les,.. Una part de peces etnològiques, com selles de muntar, eines i maquinària del camp, així com objectes vinculats a les aficions d’Emili Juncadella, trofeus de cas, màquina de fotografiar estereoscòpica, armes,...</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Del mobiliari destaquen un parell d’escriptoris amb incrustacions, cinc caixes de núvia, una caixa forta de tres panys, una taula d’escacs i una dotzena de cadires i butaques d’estil ferrandí, isabelí i historicista.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Dels quadres, destaquen els retrats d’Emili i Mercè Juncadella, i també una vista de Montesquiu de l’any 1951. Hi ha un retrat d’un infant vestit de cadet i fumant puro, de principis de segle XX, que podria correspondre a un membre de la família Juncadella. La resta són bodegons, paisatges i naures mortes, d’autors molt diversos, Domingo Soler, Josep Llovera, Sotomayor, Vidal Quadres,... Entre els quals, destaca un quadre de Josep M. Vayreda i una representació de les vespres sicilianes pintada de Casanova. A nivell d’objectes ornamentals, també hi ha un conjunt d’escultures de marbre i de bronze, i litografies originàries de París que inclou una sèrie sobre la història d’Esther.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció també compta amb un conjunt d’armes destacables, dues escopetes, dos trabucs, una pistola i una ballesta amb quatre fletxes. Entre els objectes menors té interès la col·lecció de ventalls de Mercè Juncadella.</span></span></span></span></span></p>	08131-52	Al Castell de Montesquiu, en diferents estances del monument.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt permet copsar els interessos i gustos d’una família típica de l’alta burgesia catalana, a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, de la darrera etapa del castell en mans dels Juncadella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1132785,2.2120288	434858	4662654		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250008.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250009.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250016.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250017.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250026.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250023.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250030.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250040.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250043.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93595-p8250045.jpg	Física	Isabelí\|Noucentisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Les dades s’han extret de l’estudi “Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu “, elaborat per Maria del Agua Cortés Elía, de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.	100\|106\|116\|98	53	2.3	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
93651	Escultures d'Enric Pla Monferrer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultures-denric-pla-monferrer	<p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2016): Guió per renovació de museografia. Castell de Montesquiu. Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural. </span></span></span></span>Inèdit.</p>	XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’exterior del castell de Montesquiu, als jardins, hi ha tres escultures obra de l’Enric Pla Montferrer. Aquestes estan cedides en dipòsit al castell pel mateix artista.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’obra anomenada “A poètica 1995 – 2005”, de l’any 1999, és una escultura en acer patinable (o Corten) tallat,, que representa una “a” amb una llarga cua, en la que hi ha gravats uns versos de Miquel Martí i Pol. L’autor cerca reivindicar el treball, manual i intel·lectual, i també al poeta osonenc, amb una mena d’homenatge (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ). Els versos que hi ha gravats són un fragment del poema <em>A manera de J. V. Foix</em>, publicat al recull <em>La fàbrica</em> de Miquel Martí i Pol. L’escultura “A poètica” està ubicada a la part posterior de la Masoveria del Castell. Aquesta obra està situada al costat de la Masoveria del Castell, a tocar de la façana posterior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una altra peça la trobem a la banda sud, està configurada amb un bloc rectangular de ciment amb una peça metàl·lica representant unes banyes de brau, fetes en acer de tipus Corten; aquestes banyes estan col·locades a un dels extrems superiors. Aqueta peça està situada al davant de la Masoveria del Castell.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'altra obra és una escultura formada per tres cubs metàl·lics pintats de vermell distribuïts en una zona d'arbres, a una distància aproximada d'uns 20 metres, en un pla del jardí.</p>	08131-53	Al Castell de Montesquiu, a l’espai exterior immediat que envolta el castell i la Masoveria del Castell.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Enric Pla i Montferrer va néixer a Llucà (Osona) l’any 1969. Va cursar estudis artístics a l’Escola de Belles Arts de Vic, amb els s’especialitzà amb la forja. Estudià amb Josep Plandiura al Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor. Té una llarga carrera en la vessant més tradicional de la forja, combinada amb la part més artística de tractament escultòric, vessant que reivindica com un art de ple dret. La Generalitat de Catalunya li atorgà el títol oficial de Mestre forjador l’any 2009, des de l’any 2000 té un taller a Alpens. De la seva trajectòria, també es pot destacar que compta amb diverses escultures en espais públics, també ha col·laborat en la restauració d’obres modernistes de Puig i Cadafalch o la participació en la construcció de la Sagrada Família (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 2006 va fer una exposició monogràfica al Parc del Castell de Montesquiu que volia mostrar la seva trajectòria. Un cop finalitzada, les tres obres del tercer apartat de l’exposició, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona, on les trobem avui dia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1137023,2.2129478	434934	4662700		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300173.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300194.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300187.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300221.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300209.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300225.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300160.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300151.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93651-p7300147.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga	Enric Pla i Montferrer	Situat davant de l’accés al castell, és representa El sistema solar, un conjunt format per nou peces, cadascuna és una peça vertical de planxa metàl·lica que conté la representació de cadascun dels planetes i una amb el Sol, obra del mateix autor.	98	52	2.2	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94698	Col·lecció El sistema solar d'Enric Pla Montferrer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-el-sistema-solar-denric-pla-montferrer	<p><span><span><span><a href='https://www.diba.cat/web/fons-art/-/6028-enric-pla'>https://www.diba.cat/web/fons-art/-/6028-enric-pla</a> </span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='http://www.montferrer.cat/'><span><span><span><span>http://www.montferrer.cat/</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html'><span><span><span><span>http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/els-jardins-del-castell-de-montesquiu-acullen-la-representacio-del-sistema-solar-a-escala'><span><span><span><span>https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/els-jardins-del-castell-de-montesquiu-acullen-la-representacio-del-sistema-solar-a-escala</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><a href='http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html'>http://enricpla.blogspot.com/2012/10/projecte-planetes.html</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’exterior del castell de Montesquiu, als jardins, hi ha diverses escultures obra de l’Enric Pla Montferrer. Entre aquestes, hi ha un conjunt de nou peces anomenat “Representació del sistema solar a escala” a manera d’exposició. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Consta de vuit planxes verticals, cadascuna amb un rectangle foradat on hi ha col·locada la representació de cada planeta i el Sol a escala. Cada peça inclou a la planxa unes dades bàsiques: el nom, la distància al Sol, el radi mitjà, la massa i la inclinació de l’eix de rotació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La col·lecció permet copsar i comprendre les diferents grandàries dels planetes, entendre la magnitud de l’Univers. El conjunt és com una maqueta del sistema solar, amb el Sol i els planetes reduïts a 550 milions de vegades més petits.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-54	Al Castell de Montesquiu, a l’espai exterior immediat que envolta el castell, davant la façana de llevant.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Enric Pla i Montferrer va néixer a Llucà (Osona) l’any 1969. Va cursar estudis artístics a l’Escola de Belles Arts de Vic, amb els s’especialitzà amb la forja. Estudià amb Josep Plandiura al Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor. Té una llarga carrera en la vessant més tradicional de la forja, combinada amb la part més artística de tractament escultòric, vessant que reivindica com un art de ple dret. La Generalitat de Catalunya li atorgà el títol oficial de Mestre forjador l’any 2009, des de l’any 2000 té un taller a Alpens. De la seva trajectòria, també es pot destacar que compta amb diverses escultures en espais públics, també ha col·laborat en la restauració d’obres modernistes de Puig i Cadafalch o la participació en la construcció de la Sagrada Família (</span></span></span></span></span><a href='https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla'><span><span><span><span>https://www.diba.cat/es/web/fons-art/-/6028-enric-pla</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 2006 va fer una exposició monogràfica al Parc del Castell de Montesquiu que volia mostrar la seva trajectòria. Un cop finalitzada, les tres obres del tercer apartat de l’exposició, van ser adquirides per la Diputació de Barcelona, on les trobem avui dia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1129883,2.2123095	434881	4662622	2012	08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300228.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300232.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300269.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94698-p7300279.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	53	2.3	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94701	Safareig públic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-7	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici de planta baixa, amb coberta a quatre vents de teula àrab, té quatre façanes. L’estructura està bastida a partir de pilars de maó massís a les cantoneres i també formant una franja perimetral decorativa per tot el contorn de sota el ràfec de la teulada, i paredat de pedres irregulars i còdols en els murs. Compta amb una franja horitzontal d’obertures separades per pilars que ocupa l’amplada de cada façana, excepte a la façana lateral sud que estan cegades. Aquestes obertures tenen una faixa horitzontal amb acabat arrebossat al seu contorn. La porta d’accés és pel costat nord, disposada al centre, seguint l’acabat de les finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El voladís de la teulada està recolzat sobre caps de biga de fusta amb els angles exteriors motllurats.</span></span></span></p>	08131-57	Plaça de la República cantonada amb el carrer Camí ral.	<p><span><span><span>El safareig públic es va construir a la zona on hi havia hagut un edifici que es va destruir una riuada, la de l’octubre de 1940 quan també es va emportar el Pont Metàl·lic. Consta que el safareig es va inaugurar l'any 1945. Aquest va servir per substituir l’antic safareig que es trobava al costat oposat del riu, a l’altra banda del Pont Metàl·lic que hi havia en aquest indret. L'antic safareig va quedar destruït per la riuada i com que tampoc no hi havia pont per creuar el riu Ter es va construir a la banda del poble, en terrenys públics. L’antic safareig era un safareig obert, sense coberta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fa poc, l’Ajuntament va restaurar l’edifici dels safareig. Actualment és emprat com espai polivalent.</span></span></span></p>	42.1100301,2.2102253	434706	4662295		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-p7300462.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-p7300466.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-p7300454.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-inauguracio-safreig-1945.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-safareig-public-1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	Inexistent	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Al seu interior no s'hi conserva l'estructura del safareig.Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu, una correspon al dia de la inauguració de l'edifici, al 1945. A l'altra imatge antiga, s'hi pot veure l'antic safareig que hi havia a l'altra banda del riu, al qual s'hi arribava a través del pont metàl·lic, ambdues infraestructures desaparegudes a la riuada de 1940.	119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94702	Centre Cívic. Antiga Fonda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-civic-antiga-fonda	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici de planta irregular angular, en forma d’L, amb façana que obra a la plaça de la República i façana al lateral, a la continuació del carrer de Sant Boi que donava pas al desaparegut pont metàl·lic. La coberta és a diferents vessants, amb careners paral·lels als eixos dels carrers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de quatre nivells, planta baixa i tres plantes pis. Les façanes principals es presenten amb un ritme d'obertures regular, especialment pel que fa a l’alineació de les obertures en eixos verticals uniformes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El tractament de les seves façanes, es basa, d’una banda, amb l’acabat i ornamentació de les obertures, feta simulant un carreuat que les emmarca, a muntants i llinda; a les obertures de la planta baixa, amb llinda d’arc rebaixat i a la resta, llinda plana. Aquest estil de carreuat el trobem també als angles de les cantonades, disposat formant cadena com als muntants de les obertures. D’altra banda, a l’edifici es reforça l’estructura horitzontal a partir d’un disseny que en ressalta els nivells, tot remarcant les línies horitzontals de cada planta, a partir de les faixes horitzontals a la planta baixa, i una motllura que recorre el perímetre, coincident amb les línies del voladís dels balcons i a l’alçada dels forjats de cada planta. L’acabat dels murs de les tres plantes superiors és definint un aparell de carreus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal compta amb quatres portes; la segona de l’esquerra és de mides més petites i obra a l’escala d’accés als pisos superiors, a costat i costat i a l’extrem de la dreta, hi ha tres portalades, aquestes antigament obrien als establiments que ocupaven la planta baixa, avui al Centre Cívic. En aquest nivell també hi trobem un finestral. A les plantes dels pisos, hi ha tres eixos verticals de balcons al centre, tots són de voladís individual, amb baranes de ferro decorades amb volutes, i als extrems, finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral, a la planta baixa, trobem una distribució similar, una porta que obra a la caixa d’escala d’accés als pisos superiors que ocupen aquest costat de l’edifici, i al costat, una porta que obra al local de la planta baixa, avui Centre Cívic; la resta són obertures de finestres. Als pisos superiors, trobem balcons amb voladís i barana de ferro amb decoracions de volutes als eixos centrals de cada pla de façana i, a costat i costat dels balcons, finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes posteriors es caracteritzen per tenir nivells de balcons seguits que ocupen tota l’amplada, amb separadors per cada habitatge, que defineixen una mena de balconada a mode de galeria; és de factura contemporània a partir de bigues metàl·liques i obra ceràmica, resultat d’una reforma contemporània. L’edifici té dues façanes laterals que mostren un treball estilístic i d’acabat similar a les façanes principals.</span></span></span></p>	08131-58	Plaça de la República, 9-10	<p><span><span><span>Aquest edifici ha estat una construcció emblemàtica del poble per tractar-se d’un gran edifici d’habitatges que destaca per la seva grandària, ubicació i refinament dels acabats. El seu emplaçament preeminent dins el nucli, just a la plaça principal del poble, avui Plaça de la República, quedant situat davant l’Ajuntament, l’inici del carrer Sant Boi i del carrer Camí Ral. Abans de la riuada de l’any 1940, tenia ubicat a tocar mateix el pont metàl·lic, el qual permetia creuar el riu Ter per anar cap al castell, el carbur, els horts, el safareig o el passeig de Llaers, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'immoble va ser propietat de la família Juncadella, al 1936 li van ser requisades les propietats, les quals li van ser retornades en finalitzar la guerra. L’edifici va passar a mans de la Diputació de Barcelona, per herència de Mercè Juncadella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest edifici va ser conegut per haver-hi hagut una fonda, entre altres negocis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment la planta baixa de l’edifici és ocupada i fa funcions de Centre Cívic.</span></span></span></p>	42.1101408,2.2099952	434687	4662307		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p7300482.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p7300453.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p7300480.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p7300490.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p8260418.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p8260436.jpg	Inexistent	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		En aquest edifici va néixer Carles Muñoz Espinalt l’any 1920, dedicat a la grafologia i la psicologia, i conegut com a creador de la psicoestètica, va ser autor nombroses publicacions. Fill reconegut de la vila, que va morir el 1993. Com a mostra de record i homenatge es va col·locar una placa a la façana d’aquest edifici el 24 de juny de l’any 2002.A partir de l'any 1937 i fins l'inici de la dictadura, en uns dels pisos s'hi van allotjar els mestres.	99\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94705	La Plaçola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placola	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p>	XVIII -XX		<p><span><span><span>La plaça anomenada de la Plaçola es troba ubicada a continuació de la plaça de la República, la plaça central del poble. Aquesta placeta configura un petit espai públic a manera de plaça de reduïdes dimensions que li mereix aquesta denominació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai és delimitat per edificis bàsicament al sud i oest, la resta es configura com espai obert que dona continuïtat al carrer de la plaçola, que des d’aquí s’inicia vers el nord, seguint el que podia ser la continuació de l’antic traçat del camí ral en aquest extrem del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cases que afronten a la plaça són de planta baixa i dues plantes pis, amb amplades de façana molt diverses. Els edificis estan en bon estat i en conjunt han estat reformats. En alguns dels edificis s’hi conserven llindes planes monolítiques, la de l’edifici número 4 que a la planta primera hi ha una llinda amb la data gravada 1769 i a sota el nom de Llorenç Rous, amb un creu enmig. I a l’edifici número 1, la data 1706 incisa també en una gran llinda plana monolítica, en aquest cas a planta baixa, damunt la porta d’accés.</span></span></span></p>	08131-61	Al nucli de Montesquiu.	<p>La configuració urbanística de la Plaçola podria coincidir amb les dates de les llindes dels edificis existents, entorn al segle XVIII, en una època de creixement demogràfic i urbanístic. Tanmateix, l'origen o les primeres ocupacions del lloc poden ser anteriors.</p>	42.1103061,2.2093802	434636	4662326		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94705-p8260428.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94705-p8260431.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94705-p8260432.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Social	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98\|119\|94	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94707	Túnels del tren	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunels-del-tren	<p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'>El traçat del ferrocarril al seu pas pel municipi de Montesquiu, compta amb dos túnels en el seu traçat, el túnel del Rocal i el de les Planeses. Aquest formen part del traçat del ferrocarril de via única que uneix Barcelona-Puigcerdà i fins la Tor de Querol, també conegut com a tren transpirinenc oriental. Antigament el tren fins a Sant Joan de les Abadesses era conegut com el ferrocarril del carbó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El túnel del Rocal o de Montesquiu té una llargada entorn a 90 metres, i s’inicia al punt quilomètric 94,270. El de les Planeses és de 79,50 metres de llargada i es troba poc després, al punt quilomètric 94,270 (en alguna referència es cita com Túnel Safont). El tren que circula per aquesta línia és de via única. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La boca nord del túnel del Rocal està situada prop del Carbur de Baix, en una zona on també hi ha un pas per creuar a les vies que permet accedir a la central i també als horts que hi ha a aquesta zona. A la banda est de la via hi ha la font de la Codineta i les pistes que porten al castell, a les masies,.. Al costat d’aquest pas hi ha la Casella del Carbur, l’edifici està abandonat i en un estat avançat d’esfondrament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al costat del túnel de les Planeses, també hi ha una casella anomenada de les Planeses, per trobar-se al camí que porta a la masia d’aquest nom. </span></span></span></span></p>	08131-63	A la riba esquerra del riu Ter, per sota del turó del Castell de Montesquiu i de la zona de les Planeses.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Les primeres informacions que parlen de projectar una línia que unís Barcelona amb Sant Joan de les Abadesses, amb l’objectiu de transportar carbó de les mines de la zona d’Ogassa i Surroca, data del 1844. La seva construcció va passar per diverses fases, canvis d’empresa,.. que van anar provocant diversos endarreriments.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1851 es va fundà la companyia Camins de Ferro de Barcelona a Granollers que va iniciar la construcció de la línia a l’any 1851. El 1854 s’havia construït fins a Granollers. El 1877 va tornar-hi a haver un canvi de concessió per a la construcció i explotació de la línia que faltava fins Sant Joan de les Abadesses, se’n va fer càrrec la companyia Ferrocarril i mines de Sant Joan de les Abadesses. El tren arribava a Vic l’any 1876 i finalment el tram fins Sant Joan de les Abadesses es posava en funcionament l’any 1880. El tram fins a Sant Quirze de Besora consta que es va inaugurar l’octubre del 1879, i el 20 de juny de 1880 el ferrocarril arribava a Ripoll; no seria fins al 17 d’octubre del mateix any que finalment arribaria a Sant Joan de les Abadesses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1904 arran d’un tractat entre Espanya i França es va acordar crear dues noves línies transpirinenques, una de les quals suposava la continuació d’aquesta línia de Barcelona a Vic i Sant Joan de les Abadesses, connectant Ripoll amb la Tor de Querol. Al 1919 es connectava amb Ribes de Freser i el 1922 amb la Molina i Puigcerdà. No seria fins el 1929 que es connectaria amb la Tor de Querol. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Mentre hi havia el pont metàl·lic molta gent de Montesquiu anava a Sant Quirze creuant i riu i passant pel túnel del Rocal.</span></span></span></span></p>	42.1105821,2.2116867	434827	4662355		08131	Montesquiu	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94707-p7300100.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Al turó del Rocal, sobre el túnel, hi havia un camí que era emprat per anar cap a la zona del Carbur de Baix, en èpoques en que no hi havia manera de creuar el riu des del poble. Els treballadors i treballadores havien d'anar a travessar el riu pel pont de Sant Quirze, creuar el túnel per sobre el Rocal i baixar pel camí. Sembla que per anar a la Farga també era comú anar-hi per la via del tren. La imatge antiga ha estat facilitada per l'Ajuntament de Montesquiu.	98	49	1.5	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94709	Font de la plaça Mossèn Cinto Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-mossen-cinto-verdaguer		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font pública situada en un parc, compta amb una estructura bastida amb combinació de pedra i maó massís. L’element principal és un mur de pedra que conforma el frontal rectangular de la font, on hi ha l’aixeta i a la base una pica bastida en maó massís. A la part posterior, una pilar de pedra adossat al mur principal, amb una altra pica com l’anterior. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la plaça on està ubicada compta amb una zona de parc infantil, bancs, una font o estany ornamental, bancs, arbres i espai verd. A l’extrem est de la plaça hi ha un monòlit en homenatge a Mossèn Jacint Verdaguer. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-65	A l’extrem oest del nucli urbà.		42.1088799,2.2067255	434415	4662170		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94709-p8260143.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94709-p8260147.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	51	2.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94710	Escut del castell 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-1	<p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p>	XVII?	Presenta algunes parts malmeses.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, defineix una forma rectangular, un carreu, amb el contorn perfilat amb una senzilla motllura angular que delimita el relleu esculpit. La peça està força malmesa en el detall del relleu. Compta amb dues figures humanes, dos infants bessons, col·locades dretes una a cada extrem, que suporten un escut, la part inferior amb unes franges horitzontal i la superior altres elements geomètrics.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-66	A l’interior del Castell de Montesquiu, a la planta baixa.		42.1137116,2.2122579	434877	4662702		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94710-p8250046.jpg	Legal i física	Barroc	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Cultural	BCIN	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La part inferior podria correspondre a l’heràldica dels Besora.	96	52	2.2	1760	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94711	Escut del castell 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-2	<p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). </span></span></span></span>Inèdit.</p>	XVII	L'estat en general és bo, tot i que les inclemències meteorològiques han anat degradant algunes parts.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental, en baix relleu fet sobre un bloc de pedra, de color ocre clar, la peça està encastada a la dovella central de l’arc de mig punt de la portalada adovellada d’accés principal al castell. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La peça mostra un escut central suportat per uns bessons amb túnica, un a cada costat. La imatge que sostenen les figures humanes és un castell de tres torres amb merlets, amb la del mig més gran i més alta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-67	A la portalada d’accés a l’interior del Castell de Montesquiu.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es creu que pot ser de l’època medieval o moderna, probablement del segle XVII en època de Lluís Descatllar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1132627,2.2119019	434847	4662652		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300362.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300286.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94711-p7300363.jpg	Legal i física	Modern\|Medieval	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Ornamental	BCIN	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Sembla que pot conservar restes de policromia.	94\|85	52	2.2	1760	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94712	Escut del castell 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-castell-3	<p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p>	XVIII	L’escut ha perdut algunes parts, especialment detalls del relleu.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un escut ornamental força elaborat, està esculpit en baix relleu i amb inscripció gravada un gran bloc de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El relleu mostra un escut amb corona de marquès, compta amb una brodadura llisa que rodeja l’escut, és dividit en dos flancs; dins cada flanc, al costat esquerra, un lleó, i al costat dret, una torra. A la part inferior hi ha una medalla i una inscripció, entre altres elements decoratius que custodien l’escut. La inscripció es pot llegir: “El excelentísimo señor conde de Santa Coloma y de Cifuentes, Marqués de Besora & (...) & C día 20 de Abril de 1790”.</span></span></span></span></span></p>	08131-68	A l’interior de la planta baixa del Castell de Montesquiu, al costat mateix de la portalada d’accés.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cronologia que indica l’escut, 1790, ens situa al llinatge dels Descatllar, a l’època de Gaietà. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1132780,2.2119135	434848	4662654		08131	Montesquiu	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300284.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94712-p7300285.jpg	Legal i física	Barroc\|Modern	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Cultural	BCIN	2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			96\|94	52	2.2	1760	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94713	Col·lecció de plaques estereoscòpiques d’Emili Juncadella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-plaques-estereoscopiques-demili-juncadella	<p><span><span><span><span lang='CA'>-s/n (2003): <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915.</em> Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals, Parc del Castell de Montesquiu (Catàleg de l’exposició).</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La col·lecció està formada per 1500 plaques de fotografies estereoscòpiques conservades a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Les plaques van ser fetes </span></span><span lang='CA'>pel propi Emili Juncadella, qui fou afeccionat a la fotografia. Estan retolades pel propi Juncadella i recullen les imatges que va fer durant les seves excursions al Pirineus i en els seus viatges a l’Àfrica, l’Índia, Granada, Galícia, Florència o Carcassona, altres indrets. També inclou imatges del viatge en creuer que va fer a bord del vaixell Chenonceaux amb escala a diferents punt com Suez, Jaipur, Ceilan,..</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del conjunt destaquen els quasi cinc-cents vidres fotogràfics de temàtica muntanyenca, moltes corresponents a excursions que Juncadella va recollir i explicar en un quadern anomenat <span>“Mirabilia sunt opera tua Domine”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les plaques estan impreses en sistema anàglif, cosa que amb ulleres d’efecte 3D es poden visualitzar amb una visió semblant a com es miraven aquest tipus de fotografia a l’inici del segle XX.</span></span></span></span></p>	08131-69	A l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt permet copsar els interessos i gustos d’una família típica de l’alta burgesia catalana, a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX, de la darrera etapa del castell en mans dels Juncadella. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella (1885-1936) va ser un personatge de la burgesia catalana que fou darrer propietari del Castell de Montesquiu, fou conegut per les facetes d’enginyer industrial, empresari, polític,.. també fou un apassionat de l’aventura, els viatges i la fotografia, origen d’aquesta col·lecció. Va visitar països com Àsia meridional i Àfrica, però també va ser un gran pirineista, amb ascensions als Pirineus catalans i aragonesos, als Pics d’Europa, especialment entre els anys 1910 i 1927.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1132300,2.2120469	434859	4662649		08131	Montesquiu	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94713-p8250039.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Cultural	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Sota la denominació “Mirabilia sunt opera tua Domine” hi ha hagut instal·lada una exposició que permet copsar la figura d’Emili Juncadella en la seva vessant de muntanyenc, aventurer i fotògraf. Entre altres, a l’exposició hi ha una mostra d’objectes vinculats a aquestes facetes, inclou càmeres fotogràfiques, reproduccions d’algunes de les fotografies, llibretes, esquis, raquetes de neu, piolets, un aparell per visualitzar les imatges estereoscòpiques, entre molts d’altres.	98	55	3.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94714	Fons de l'Arxiu municipal de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-montesquiu		XX		<p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu municipal de Montesquiu es conserva a l'edifici de l'Ajuntament, en un dipòsits situat a la planta primera. Consta de 130 metres lineals amb 3.923 unitats de descripció en caixes de documentació classificades per diferents temes, la majoria daten des de la creació del municipi l’any 1934 fins a l'actualitat. Compta amb alguna documentació anterior, molt poca, que es remunta fins al 1921. El gran gruix dels fons documentals que conté són documentació básica i propia de l’administració local, també de la Societat d’Habitatge de Montesquiu (1994 – 2009, 1,03 m.)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu està organitzat per temes segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya: 1. Acció i òrgans de govern, 2. Organització i gestió administrativa, 3. Personal, 4. Patrimoni, 5. Recursos econòmics i financers, 6. Urbanisme, obres i mobilitat, 7. Sostenibilitat i medi ambient, 8. Ordenació i promoció de l'activitat econòmica, 9. Població i eleccions, 10. Serveis culturals, de l'esport i el lleure, 11. Serveis per a l'educació, 12. Serveis per al benestar i la salut, i 13. Seguretat i protecció de la ciutadania. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més del fons del propi Ajuntament, l'Arxiu compta amb fons públics no municipals, concretament del Jutjat de Pau de Montesquiu (0,34 m.) i també, fons privats corresponents a la Delegació Local de FET y de las JONS (0,10 m.).</span></span></span></span></span></span></p>	08131-70	A la planta primera de l’edifici de l’Ajuntament de Montesquiu.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>No consten actuacions arxivístiques específiques ni es coneixen instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que va realitzar l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre el febrer i el maig de 1998. Des de l’any 2006 l’Ajuntament de Montesquiu està adherit al conveni del Programa de Manteniment de l’Arxiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La documentació municipal corresponent a Montesquiu d’abans de la creació del Municipi és al fons de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, municipi al qual pertanyia fins la seva independència.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1100408,2.2096802	434660	4662296		08131	Montesquiu	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94714-p2070077.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		L’arxiu municipal resta pendent d’acollir el fons anomenat del Centre de Documentació i Recerca Històrica de Montesquiu, que durant temps s’ha conegut també com a Arxiu Històric de Montesquiu. Compta amb una destacada col·lecció d’imatges, sobretot còpies de particulars arran d’una crida feta per l’entitat, també programes de festes del poble, entre altra documentació, i algunes publicacions.	98	56	3.2	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94716	Fons de Montesquiu a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montesquiu-a-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona		XX-XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'>l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona custodia diversa documentació relacionada amb el Castell de Montesquiu, arran de la donació de la família Juncadella a la institució. Consta que hi ha la següent documentació:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Diari d’Emili Juncadella: Es tracta </span><span lang='CA'>d’un quadern escrit a mà pel propi Emili Juncadella que ell titula <em>Recuerdos de mis excursiones en montaña</em>. En aquest quadern narra 20 excursions que va fer entre 1908 i 1913. El llibre no ha sigut publicat, però sí hi ha un fulletó editat per la Diputació de Barcelona amb motiu d’una exposició sobre la passió excursionista d’aquest personatge amb fotografies fetes per ell mateix. Aquest fulletó es titula <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915</em> i recull alguns dels textos del quadern anomenat anteriorment.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>-</span></span></span></span><span lang='CA'>C</span><span lang='CA'>ol·lecció de 1500 plaques estereoscòpiques fetes pel propi Emili Juncadella, aficionat a la fotografia. Les plaques estan retolades pel propi Juncadella i recullen les imatges que va fer durant les seves excursions al Pirineus i en els seus viatges a l’Àfrica, i altres indrets.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Memòria del treball (2009): Condicionament de la col·lecció de Pergamins del fons patrimonial del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Descripció fitxa NODAC del Fons de Pergamins de l’Arxiu del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p>	08131-72	Arxiu General de la Diputació de Barcelona. C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona		42.1132715,2.2120375	434859	4662653		08131	Montesquiu	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La informació ha estat facilitada pel personal de l’Arxiu General de la Diputació.		56	3.2		24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94717	Fons del Castell de Montesquiu a l'Arxiu Comarcal del Ripollès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-castell-de-montesquiu-a-larxiu-comarcal-del-ripolles	<p>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS (1989, juny): Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu- Revista</p>	XI-XIX	Alguns documents presenten alguna patologia.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu Comarcal del Ripollès custodia documentació del Castell de Montesquiu, concretament en l’apartat de fons patrimonials hi ha el Fons Castell de Montesquiu, 1075-s.XX. Així, aquest important fons per la història del Castell i per extensió del municipi de Montesquiu, té documentació que remunta al darrer quarts de segle XI. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A grans línies, al fons hi ha documentació en paper de administrativa de Mercè Juncadella (correspondència, contribucions, assegurances, documentació de cases de la propietat, els boscos, el salt d’aigua, altres edificis situats fora del municipi, entre molts d’altres). Documents del castell i de la família Descatllar a partir de 1503. Documentació relativa a esglésies del castell, del poble de Sant Quirze de Besora i de Montesquiu, així com de l’església de Montesquiu, documentació de la propietat de Saderra, Besora, el testament de Joan Figuera de 1672, processos judicials de diferents segles, dietaris de la Mercè Juncadella, documents de l’època de la família Safont, entre molts d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El fons compta amb un volum important de pergamins, un total de 639. Aquests estan classificats sota la denominació de Besora (1075-1844) i constitueixen el gruix més important, també Sora (1175-1832), Montesquiu (1302-1829), Catllar (1182-s. XV), Saderra ( 1235-s.XVII), entre altres corresponents a esglésies o altres temàtiques. </span></span></span></span></span></span></p>	08131-73	Arxiu Comarcal del Ripollès, C/ Raval de l'Hospital 2 - 17500 Ripoll (Ripollès)	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI) forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, des de la seva inauguració l’any 2001. Està situat al que havia estat originàriament l’hospital de Ripoll, la primera notícia d’aquell edifici data del 1573, quan per iniciativa de l’abat del monestir de Ripoll i amb aportacions de la població, es va construir l’edifici emplaçat llavors, a la vora del camí ral. Fins als anys 80 del segle XX va anar tenint funcions, la darrera etapa com a residència geriàtrica fins als anys 80 del segle XX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Posteriorment es reformaria totalment per adaptar-lo i condicionar-lo als usos actuals, dotant-lo de totes les sales i espais necessaris. Compta amb</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> prop de 5000 metres lineals per dipositar-hi documents, dels quals poc més de 1000 estan ocupats pels diversos fons ingressats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1132423,2.2120195	434857	4662650		08131	Montesquiu	Restringit	Regular		Física	Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		L’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona i a les oficines del Parc del Castell de Montesquiu, disposen d’una còpia digitalitzada de la documentació medieval. Resta pendent de fer una còpia digitalitzada de la documentació del segle XIX-XX, corresponent a l’arxiu dels Juncadella.	94	56	3.2	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94718	Quadern 'Recuerdos de mis excursiones en montaña'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadern-recuerdos-de-mis-excursiones-en-montana	<p><span><span><span><span lang='CA'>-s/n (2003): <em>(Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915.</em> Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals, Parc del Castell de Montesquiu (Catàleg de l’exposició).</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona custodia un dietari o queden d’Emili Juncadella, darrer propietari del Castell de Montesquiu. Es considera un document singular i d’interès, per la narració de les excursions i també perquè està </span><span lang='CA'>escrit a mà pel propi Emili Juncadella. El titulà <em>Recuerdos de mis excursiones en montaña</em>. En el quadern recull i narra minuciosament un total de 20 excursions que va fer entre 1908 i 1913. El document consta de </span><span lang='CA'><span><span><span><span>cent vint-i-vuit pàgines amb lletra anglesa, que ens permet apropar-nos a una manera molt determinada de practicar i comprendre l'excursionisme, ben allunyada de l'actual. Ens permet copsar el mon dels guies de muntanya de l’època, al transport dels estris,.. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Entre altres, el quadern inclou excursions als Pirineus, passejades pel Montseny, la pujada a Núria des de Ribes de Freser, excursions per la Vall d’Aran, ascensos als Encantats, Gavarnie, Sacroux, Gours-Blancs, Aneto, Crabioules,Puy-Lané, Cregüeña, Maladeta, Els Encantats, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El llibre no ha sigut publicat, però hi ha un fulletó editat per la Diputació de Barcelona amb motiu d’una exposició sobre la passió excursionista d’aquest personatge amb fotografies fetes per ell mateix. Aquest fulletó es titula <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915</em> i recull alguns dels textos de l’esmentat quadern. El títol de l’exposició, actualment permanent a una de les dependències del castell, fa referència a una </span><span lang='CA'><span><span><span><span>exclamació en llatí,</span></span></span></span></span><span lang='CA'> les que </span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella</span></span></span></span></span><span lang='CA'> comença el quadern.</span></span></span></span></p>	08131-74	Arxiu General de la Diputació de Barcelona, C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella (1885-1936) va ser un personatge de la burgesia catalana que fou darrer propietari del Castell de Montesquiu, fou conegut per les facetes d’enginyer industrial, empresari, polític,.. també fou un apassionat de l’aventura, els viatges i la fotografia, origen d’aquesta col·lecció. Va visitar països com Àsia meridional i Àfrica, però també va ser un gran pirineista, amb ascensions als Pirineus catalans i aragonesos, als Pics d’Europa, especialment entre els anys 1910 i 1927.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1132524,2.2120381	434859	4662651		08131	Montesquiu	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94718-p8250042.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La col·lecció de fotografies estereoscòpiques d’Emili Juncadella constitueixen un fons gràfic molt important, que acompanyat del quadern esdevé un complement i document històric destacable, de la passió muntanyenca i viatgera del Sr. Juncadella, un reflex d’unes passions que només podia permetre’s determinades persones de la burgesia del principis de segle XX.	98	56	3.2	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94719	Festa Major de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-montesquiu	<p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de Montesquiu es celebra a principis de desembre coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de la Immaculada Concepció, patrona de l’església parroquial. Al llarg dels anys, els dies de durada de la la Festa Major ha anat canviant, actualment es celebra entorna a quatre o cinc dies, segons com escaigui el calendari. Antigament la majoria d’actes eren més centrats en la missa, actes de caire popular, ball, concerts,.. Actualment el programa d’actes és molt variat i divers, inclou propostes de caire cultural, religiós, esportiu, lúdic,.. entre els quals ball, concerts, tallers, espectacles, missa, trobada gegantera, xocolatada popular, concursos i algunes competicions. Activitats que poden variar al llarg dels anys.</span></span></span></span></p>	08131-75	Diferents indrets del nucli urbà.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Els actes van variant al llarg dels anys, segons els interessos i gustos del moment. Els actes més tradicionals acostumen a mantenir-se.</span></span></span></span></p>	42.1100648,2.2096691	434659	4662298		08131	Montesquiu	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94719-25876308719994306768921555741862223251447408n.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Religiós/Cultural	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	2116	4.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94720	Olla Comuna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/olla-comuna		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'>La festa de l’Olla Comuna es realitza el primer diumenge del mes de febrer. La tradició data almenys de principis de segle, durant una època va deixar de fer-se i des del 2011 s’ha tornat a recuperar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment s’ha convertit en una festa popular que aplega persones veïnes de Montesquiu, de la comarca i foranies.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dia de l’Olla comuna es posen a bullir al foc a terra 9 olles de sopa, el dia anterior s’han hagut de fer preparatius i d’hora la matí preparar el foc i posar-ho a coure, seguint l’ordre d’introducció d’aliments que correspon. La gent es pot quedar a menjar a la plaça o emportar-se-la a casa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Crida molt l’atenció la llarga filera d’olles que penjades sobre el foc de llenya bullen durant hores a la plaça. El dia de la festa també es fan altres actes culturals i lúdics, concerts, espectacles,.. acompanyat per amb un petit mercat d’artesania.</span></span></span></span></p>	08131-76	Al nucli urbà, a la plaça de Mn. Jacint Verdaguer.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Els orígens de la festa els trobem a principis de segle XX, quan en un context de dificultats econòmiques i encariment de preus, especialment de matèries primers, del menjar,.. En un context en el que els fabricants del poble buscaven debilitar la moral i la resistència del moviment obrer, afavorint que els obrers es quedessin sense feina i sense opcions per trobar-se. S’anomenava el pacte de la fam. Els obrers per poder subsistir feines recaptes solidaris amb la intenció de poder omplir una olla comuna per alimentar les famílies treballadora necessitades.</span></span></span></span></p>	42.1089017,2.2067226	434414	4662172		08131	Montesquiu	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050148.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050143.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050150.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050165.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050134.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050167.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050170.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	2116	4.1	2484	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94721	Festa de la Farga Bebié	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-farga-bebie	<p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p>	XX	Actualment s'ha perdut la festa, únicament es conserva una missa i irregularment.	<p><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de la Colònia la Farga de Bebié es celebrava entorn al 16 de juliol, coincidint amb la festivitat de la patrona de l’església de la colònia, la Mare de Déu del Carme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des dels seus inicis es celebraven diversitat d’actes, segons les possibilitats de cada moment, a èpoques amb molt esplendor, amb envelat i guarniments, i assistència de grans orquestres. El programa d’actes comptava a més del ball i concerts, amb activitats per la canalla, la missa amb cantada de goigs,... A mitjans de segle XX es van anar afegint altres actes que van tenir molt èxit, com l’exhibició de patinatge artístic, els castells de focs, alguns anys concursos de sardanes,... Cada any, hi assistien i hi participaven els amos de l’empresa, els quals eren els encarregats d’obrir en ball a la pista. Inicialment era la comissió de festes que s’encarregava de preparar uns actes amb el suport econòmic de l’empresa. Durant els anys noranta del segle XX i posteriors, es va continuar mantenint la festa, a mesura que van anar quedant menys habitants a la colònia els actes es van anar reduint, tot i que va continuar-se celebrant (VIÑETA, 2002: 97-106).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els darrers anys, i sempre que ha estat possible, s’ha procurat mantenir una missa amb cantada de goigs i un dinar de germanor entre antigues persones residents a la colònia.</span></span></span></span></p>	08131-77	A la colònia la Farga de Bebié.	<p><span lang='CA'><span><span>El període de màxim esplendor de la festa va ser a mitjans del segle XX i fins als anys 80 de segle XX.</span></span></span></p>	42.1311245,2.2039773	434211	4664641		08131	Montesquiu	Obert	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Simbòlic		2023-07-31 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				2116	4.1		24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94722	Goigs Verge Immaculada de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-verge-immaculada-de-montesquiu		XIX-XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs a la Verge Immaculada Patrona de la parròquia de Montesquiu, del Bisbat de Vic, utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a aquesta Mare de Déu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El document consultat és de Lletra i música de Mn. Adjutori Vilalta. Impresos a una sola tinta en blau, sense que hi consti el taller ni la data. El document inclou a la part superior a un costat, el títol del goig amb la imatge de la Mare de Déu al centre; la lletra en dues columnes i, a la part inferior, la partitura de la música del goig; el document es mostra decorat amb un emmarcament d'una garlanda amb espigues. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-78	A l’església parroquial.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs es canten al menys durant la celebració de la Festa Major, coincidint amb la Missa major el dia de la festivitat de la patrona, el 8 de desembre, la Immaculada Concepció. Actualment la Verge que hi ha presidint l’altar és la Verge Assumpta que es celebra al 15 d’agost.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al llarg de l’any coincidint amb altres diades assenyalades s’han cantat els goigs en honor a la Verge.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1091525,2.2093938	434635	4662198		08131	Montesquiu	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				62	4.4		24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94723	Goigs a la Mare de Déu del Carme	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-carme-0	<p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p>	XX	La cantada de goig a Santa Carme es manté molt testimonialment.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs a la Mare de Déu del Carme de la Farga de Bebié, pertanyent a la parròquia de Montesquiu, del Bisbat de Vic, utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a aquesta Mare de Déu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El document consultat és de Lletra i música de Mn. Adjutori Vilalta. Impresos a una sola tinta en negra, Impresos a Ripoll, a la impremta Santa Maria l’any 1961. Hi consta que el tiratge va se destinat als “Amics dels Goigs”. El document inclou a la centre de la part superior la imatge de la Mare de Déu i a sota el títol del goig; a continuació la lletra, i a sota la música, a la part inferior l’Oremus. La lletra és de Sebastià Sanz i la Música de Mn. Enric Bonada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al document es concreta que és amb llicència eclesiàstica de l’excel·lentíssim Bisbe de Vic, Dr. Ramon Masnou i Boixeda, el 28 de setembre de 1960, tot concedint indulgència als fidels que cantessin o resessin els goigs (VIÑETA, 2002: 111-113).</span></span></span></span></p>	08131-79	A l’església de la Farga de Bebié i a l’església parroquial.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs es cantaven al menys durant la celebració de la Festa Major de la colònia de la Farga de Bebié, coincidint amb la Missa major el dia de la festivitat de la patrona, el 16 de juliol. Els darrers anys sempre que s’ha pogut fer missa a l’església s’ha fet cantada de goigs. Darrerament, sembla que també a l’església parroquial de Santa Maria de Montesquiu coincidint amb la data de la festa de la Mare de Déu del Carme i l’homenatge a la gent gran.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	42.1311195,2.2039921	434212	4664641		08131	Montesquiu	Obert	Regular		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2023-07-30 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				62	4.4		24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94724	Mirador del Serrat de la Rovira	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-serrat-de-la-rovira		XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un mirador situat en una alçada de 711 metres sobre el nivell del mar, en un punt que conforma un balcó natural amb vistes vers el Castell de Montesquiu, la serra de Bellmunt i el Montseny. Des del mirador, si el dia es clar, es pot veure el Matagalls, les Agudes, el turó de l’Home, el Salt de la Minyona, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El lloc on s’ha habilitat el mirador és un entorn planer en un punt prou alt amb bones vistes sobretot cap al sud i l’est. Al lloc s’hi van instal·lar baranes de fusta delimitadores de l’espai, una passera de fusta per accedir al mirador, i un panell indicador que permet identificar i ubicar les principals serres i pic visibles des del lloc. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’indret on està ubicat està envoltat de massa forestal de pi roig i roure a les solanes, i fageda a les obagues, d’especial interès és l’obaga del Revell, en terme de Sant Quirze de Besora, situat en el camí del castell de Montesquiu al castell de Besora. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-80	Al Parc del Castell de Montesquiu.		42.1183413,2.2115752	434826	4663216		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100506.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100509.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94724-pa100511.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94725	Parc del Castell de Montesquiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-castell-de-montesquiu		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Parc del castell de Montesquiu està entre el límit geogràfic que divideix les comarques d’Osona i el Ripollès, a la dita subcomarca el Bisaura, i a cavall de dues províncies, Barcelona i Girona. Ocupa territori de cinc termes municipals, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà. A nivell natural el parc destaca especialment pels boscos de roure, faig i pi roig.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Parc forma part de l’EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigscalm-Bellmunt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A més del patrimoni natural, el parc és reconegut pel seu patrimoni cultural, en primer terme amb el Castell de Montesquiu que li dóna nom, situat dins el terme de Montesquiu. Junt també amb un seguit de masies (les Planeses, la Masoveria del Castell, la Casanova del Castell, la Solana, les Codines,.) i altres elements, com el pont de les Codines, que configuren un ric patrimoni cultural, també de tradició vinculada a la pagesia, al treball del territori i la creació d’un paisatge agrícola, ramader i forestal. Els orígens documentals del castell permeten situar l’ocupació del lloc a l’època medieval, tanmateix les característiques del territori, els cursos fluvials,.. esdevenen un entorn que segurament ha estat ocupat de molt més antic, malgrat no es conservin evidències arqueològiques documentades.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El parc compta amb una xarxa de senders que permeten recórrer per diversos indrets, amb graus de diferent dificultat i exigència. Al parc, dins el terme de Montesquiu s’hi ubiquen els equipaments centrals, des del propi castell que compta amb una museïtzació i visites guiades, fins a les oficines del parc situades a la masoveria, un equipament per exposicions conformat en una antiga cabanya, un centre de desenvolupament forestal, una casa de colònies junt amb uns terrenys d’acampada, una masoveria amb activitat agrícola i ramadera, i també amb algunes fonts i espais condicionats per al descans.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-81	Ocupa gran part del terme municipal del Montesquiu.	<p><span><span><span><span lang='CA'>La propietat del Castell de Montesquiu van ser cedides per Emili Juncadella a la Diputació de Barcelona l’any 1976, a partir d’aquí la institució va començar a treballar en l’estudi, la conservació i valorització dels elements històrics, arquitectònics, naturals,... Aquesta cessió esdevindria l’origen de la creació del Parc del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El parc forma part de la xarxa d’espais gestionats per l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La superfície total protegida del Parc del Castell de Montesquiu, entre els diferents municipis és de 546 hectàrees, dividit en dues parts pel riu Ter, gran part del terme municipal de Montesquiu forma part del parc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El Pla Especial que regula el parc es va aprovar l’any 1986, està gestionat i participat per un Consell Coordinador amb dos representants de la Diputació de Barcelona, presidència i vicepresidència, dos representants de la Generalitat de Catalunya, i els alcaldes dels municipis del parc. Des d’un acord de novembre del 1999 també hi és convidat a participar a les reunions l’alcalde Vidrà, amb veu però sense vot.</span></span></span></span></p>	42.1135655,2.2124654	434895	4662686		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94725-pa100500.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94725-p2050292.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94725-p8250050.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Científic/Lúdic/Cultural	Xarxa natura 2000	2023-10-03 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Al parc s’hi poden realitzar nombroses activitats per lliure o dirigides, compta amb programes educatius, visites guiades, activitats de poesia als parcs, ral·lis fotogràfics,... El Pla especial del Parc del Castell de Montesquiu va ser aprovat en data 30 de juliol de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 755 de 20 d'octubre de 1986 i modificat en data en data 2 d'abril de 1998 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2.672 de 2 de juliol de 1998.	98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94726	Riu Ter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter-0	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El riu Ter creua el terme municipal de Montesquiu de nord a sud, dividint el territori en dos. Al seu pas pel municipi el curs fluvial rep l’aigua de torrents i rieres, en especial menció a la riera de la Solana i la riera de Sora. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Ter és el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut i una superfície de conca de 3.010 km2; transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà. Neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la llera hi creix la característica vegetació de ribera, com verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. Oferint hàbitat a nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. Tal i com queda testimoniat al seu pas pel municipi de Montesquiu, on les seves aigües van ser aprofitades des de l’època baix medieval per molins fariners, a l’època preindustrial amb fargues i altres molins, tot d’infraestructures i petites manufactures que s’anirien bastint a redós. A l’època industrial van aparèixer nombroses fàbriques tèxtils que es van anar instal·lat a la zona, al municipi la Farga de Bebié esdevenint una de les grans colònies tèxtils del riu Ter, també la resclosa i canal de can Trinxet (al terme de Sant Quirze de Besora, així com per fer funcionar dues fàbriques de carbur. L’explotació industrial del riu al terme continua funcionant, actualment com a centrals elèctriques. A més dels usos industrials el Ter també ofereix usos naturals i socials, grans zones d’hortes han estat regades amb les seves aigües. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El costat del riu al seu pas pel poble de Montesquiu ha estat zona de passeig habitual, actualment amb un entorn que ha millorat l’entorn de peu del riu, adequant-lo al passeig i oferint informació de la flora i fauna que hi ha.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La presència del riu Ter a la zona ha estat un element determinant per la creació del primer nucli de població. A la vegada el curs fluvial ha condicionat la població, depenent de Sant Quirze de Besora fins la seva independència l’any 1934, havent de creuar el riu per arribar a la capital del municipi en aquella època. El nombre de ponts que hi ha al terme sobre el riu Ter, testimonien també que el curs fluvial esdevé també un element divisor que cal minimitzar amb la construcció d’infraestructures que permetin connectar els dos costats del municipi.</span></span></span></span></span></p>	08131-82	Creua el terme municipal de nord a sud.		42.1114808,2.2089987	434606	4662457		08131	Montesquiu	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080087.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080109.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080255.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-p8260455.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Productiu	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga				2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94727	Horts de la vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-vila				<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els horts s’ubiquen en una extensa zona planera al sud de les antigues dependències del Carbur de Baix, avui central hidroelèctrica de Montesquiu. Ocupen aproximadament uns 10.400 m2. El lloc està compartimentat per parcel·les allargades, amb un carrer principal al mig i altres de transversals, hi ha també el carrer que portava a la passarel·la que comunicava directament el poble amb els horts. Aquesta palanca va ser destruïda per uns aiguats i resta pendent de reconstrucció. La manca d’aquesta passarel·la dificulta poder accedir als horts, havent de fer una volta considerable pel parc per poder-hi arribar amb seguretat. Al costat de llevant hi ha la via del tren que no facilita poder accedir per aquest extrem. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els horts es reguen amb l’aigua que condueix el canal del carbur de baix a l’indret. El lloc esdevé un espai de salut, de socialització i d’obtenció de fruits conreats pels propis veïns i veïnes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-83	Al costat esquerre del riu Ter, a l’altra banda del nucli i al sud de la fàbrica del carbur de baix.		42.1121401,2.2094923	434647	4662529		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94727-p5030106.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94727-p5030108.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94727-p5030113.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Productiu	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		Àrees d’horts com aquesta aporten un element molt enriquidor, no només econòmicament, sinó també socialment i poden afavorir la biodiversitat natural.Històricament aquests horts han estat conreats per gent del poble, hi havia una altres horts a la zona de Conangle, al sud del barri, que eren treballats per gent de la colònia, avui emprat com a camp agrícola.	98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94728	Font Codineta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-codineta	<p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p>	XIX-XX	La font no raja i les estructures que formaven part del conjunt es troben parcialment destruïdes.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està ubicada al peu de la riera de la Solana. Actualment l’estructura i els elements que la conformaven estan molt malmesos. Queda emplaçada just sota el pont que porta cap a les Planeses de la zona del Carbur, o del Forat dels Encantats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al lloc hi podem veure uns murs de pedra que defineixen un espai rectangular adossat a la roca natural, amb unes escales de pocs graons per accedir-hi, és on hi havia el broc de l’aigua de la font. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Damunt l’espai de la font hi ha una fornícula situada encastada a l’estrep del pont que hi ha en aquest indret i que queda per damunt de la font. Aquesta fornícula és en base a pilastres que suporten un frontó d’arc rebaixat, a la part central hi ha la inscripció referida a la nostra senyora de la Mercè, sembla que hi havia una imatge de Santa Mercè, en honor a Mercè Juncadella, propietària del lloc. Actualment, al seu interior no s’hi conserva cap imatge. Al voltant immediat de la font hi ha restes d’altres murs que formaven part de bancs i taules que hi havia a l’indret. Aigües amunt hi ha un petit dipòsit que devia alimentar la font.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El lloc es caracteritza també per l’existència del pont del camí d’antic camí de les Planeses, és un pont de pilar central fet de murs de pedra i amb el tauler suportat als estreps i al pilar, aquest és de bigues metàl·liques i formigó.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-84	A la ribera esquerra de la riera de la Solana.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Imatges antigues permeten copsar que l’indret era freqüentat per gent del poble que hi acudia a fer fontades.</span></span></span></span></p>	42.1144206,2.2096516	434662	4662782		08131	Montesquiu	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030046.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030063.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030043.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030035.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-p5030070.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94728-font-codineta-1927.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Sense ús	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga		La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu, data del 1927.	98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47
94729	Font del Roure	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-7		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està formada per un mur de pedra baix a manera de banc i al centre una part del mur més alta, on hi ha encastada una peça metàl·lica rectangular vertical, amb l’aixeta a la part superior. L’aigua vessa en una reixa enmig d’una petita part pavimentada. El mur de la font està bastit adossat a un marge que fa el terreny en aquest punt. L’indret té una mica de desnivell tot i que la font està a la zona més planera, envoltada de roures. El lloc queda amb vistes al poble de Montesquiu i vers ponent.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08131-85	Al costat mateix de la carretera que puja al Castell de Montesquiu des del pont al sud del carrer Santiago Rusiñol.		42.1087218,2.2120820	434857	4662148		08131	Montesquiu	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94729-p7300008.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	Xarxa natura 2000	2023-10-04 00:00:00	Sara Simon Vilardaga			98	2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2026-03-08 07:47

Estadístiques 2026

Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 72,76 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús