Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94791 | Edifici c. Nou 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-c-nou-37 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta irregular, la façana que afronta al carrer és angular, mostrant com dos frontals, un alineat al carrer i l’altre transversal, obrint la porta a un reduït pati. La casa és de planta baixa, planta pis i planta sota coberta; té coberta de teula àrab a diferents vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de planta baixa i planta primera són de llinda planta monolítica i muntants de carreus, tots ben tallats i polits. A la planta baixa hi ha dues obertures, la que dona al pati sembla correspondre a una finestra modificada en porta. A la planta primera, hi ha una finestra sobre la porta d’entrada, amb ampit també de pedra tallada, i a la façana del costat, l’obertura dona a un balcó de volada i baranes de ferro. Les obertures del darrer nivell són senzilles finestretes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la confluència dels dos plans de façana hi ha una gran cantonera de carreus de pedra vistos, disposats en cadena. La resta de la superfície és arrebossada i acabat pintat. </span></span></span></p> | 08131-107 | c. Nou 37 | <p><span><span><span>Aquest edifici podria correspondre a una construcció del segle XVIII amb reformes posteriors. La configuració de l’edifici sobre la parcel·la mostra una alineació irregular amb el carrer i la casa del costat sud, fet que pot respondre a una ocupació prèvia a la configuració urbanística d’aquest extrem del carrer. </span></span></span></p> | 42.1079488,2.2099502 | 434680 | 4662064 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260299.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260298.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260300.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 94790 | Edifici c. Nou 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-c-nou-31 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Edifici situat al cap del carrer, fent que tingui tres façanes i una paret mitgera. L’immoble és de planta rectangular amb un cos de planta baixa adossat a la façana sud, aquest conforma un garatge i altres espais, i una terrassa a planta primera. En alçat està estructura en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües, de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer, amb ràfec de rajols sobre travessers de fusta i recolzats en senzills caps de biga de fusta. L’edifici compta amb pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, la que afronta al Carrer Nou, compta amb dues obertures per planta col·locades alineades verticalment; excepte a la planta baixa, on hi ha una tercera obertura corresponent a la porta d’accés a l’interior, de configuració moderna i definint una simple obertura rectangular. Les altres dues obertures de planta baixa i les dues de la primera són de llinda plana monolítica i muntants de carreus ben tallats i polits, i amb els angles interiors treballats amb motllura i, en un cas, tallats al biaix. A planta baixa hi ha una obertura amb una amplada molt més gran que la resta, sembla que pot correspondre a l’antiga porta d’entrada avui convertida en finestra (substituint-la per la que es va obrir contemporàniament al costat esquerre). A la llinda d’aquesta obertura hi ha gravada una inscripció, EUDALT, una data del segle XVIII no del tot llegible i enmig una creu patent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera, l’obertura de l’esquerra és un balcó ampitador, sense voladís. La finestra de la dreta, tant de la planta baixa com de la primer tenen ampit, la del pis amb motllura amb un acabat decoratiu més elaborat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de la cantonada és d’acabat senzill, sense elements arquitectònics visibles a obertures; compta amb el terrat de planta primera i un balcó al segon pis, tots dos amb baranes metàl·liques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</span></span></span></p> | 08131-106 | c. Nou 31 | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se al segle XVIII, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures. L’edifici esdevé una exemple de construcció civil, segurament d’una casa menestral edificada en un període de creixement important del nucli.</span></span></span></p> | 42.1084513,2.2100846 | 434692 | 4662119 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260309.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93450 | Les Escoles Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles-velles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>- ANGLADA, Albert ( 2005) <em>Història del poble de Montesquiu</em>. Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (2011) <em>L’ensenyament a Montesquiu (1875-1975)</em>. Témenos Edicions. Barcelona</span></a><span lang='CA'>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>-SERRALLONGA, Joan; Espadaler, Ramon; Vilardell, Lluis (1990) <em>Sant Quirze de Besora, imatges per a una història</em>. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. </span></span></span></p> | XX | Actualment no està en ús, pendent de reforma. | <p><span><span><span>L’edifici de les antigues escoles és de planta quadrangular, és una construcció a quatre vents tot i que sobretot són visibles dues façanes, la que obra al carrer i la que dóna al pati de l’escola. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici consta de planta baixa, planta primera i unes golfes, té coberta a dues vessants amb teula àrab amb el carener orientat nord-sud. L’edifici actual és el resultat d’un primer edifici del 1894 i les reformes d’ampliació i adequació per ser adaptat com escola pública l’any 1936, moment en que es van fer més grans les obertures, portes i finestres, i remodelar les façanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ambdues façanes principals mostren una tipologia d’acabat que les uniformitza, tot i que amb trets diferenciadors en la distribució i forma d’obertures de cada frontis. La superfície de les façanes és arrebossada amb acabat en pintat ocre, les dues façanes mostren un sòcol de pedra, les finestres mostren una mateixa tipologia d’ampit de pedra, de baranes de ferro de secció circular, i unes faixes de pedra lleugerament sobresortides del plom del mur que uneixen les llindes de les diferents obertures de la planta baixa i la primera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de ponent, la que dóna directament a peu de carrer, les obertures estan repartides uniforme i simètricament en els tres nivells de planta, amb quatre registres per planta. Es diferencia a la planta baixa per ser on hi ha la porta d’accés des del carrer, aquesta és de tall rectangular per bé que coronada amb un frontó triangular amb cornisa, al centre del qual hi ha pintat el nom “ESCOLES”; aquest frontó és suportat sobre pilastres de secció rectangular amb base i capitell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana sud, la principal que obra al pati, trobem a planta baixa la porta d’accés, flanquejada per dos finestrals a un costat i tres a l’altre. Totes de tall rectangular, per bé que les dels extrems de mida de llum lleugerament més petites. La planta primera destaca de tot el conjunt per tenir unes grans obertures que donen a un balcó; dues portalades amb llinda en arc de mig punt al centre i a banda i banda, un gran finestral també en arc de mig rebaixat i, als extrems, una finestra de línies rectes. En aquestes obertures, la faixa que uneix les llindes mostra un carreu sobresortit a manera de motllura al punt de les impostes. Pel que fa al balcó, és de voladís corregut que ocupa quasi tota l’amplada de la façana, el voladís té una motllura senzilla als angles, i barana de ferro amb barrots verticals i una franja horitzontal a manera de sòcol i sota el passamà, té decoracions de volutes molt senzilles en alguns dels barrots. Al nivell de les golfes únicament hi ha dues finestres, situades al centre i més petites que la resta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés per aquesta façana és a través d’una rampa de poca alçada amb una barana de pedra a cada costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de llevant segueix una línia similar a la de ponent, per contra, la façana nord és més secundària i té un acabat de paret mitgera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior de les façanes principals, hi ha un voladís pla a manera de ràfec, amb l’extrem de l’angle amb motllura feta en maó massís. Finalment, ambdues façanes són coronades per una mena de frontó format per la combinació de línies rectes i corbes, el qual és clos amb maó massís a la part superior, remata l’estructura uns pinacles globulars, a mode de gerro, dos als extrems de la part central de cada frontó i dos als pilars dels angles. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’escala interior d’accés a les plantes superiors, planta primera i golfes, és una escala de trams que compta amb un lucernari a la coberta. Les aules estaven distribuïdes en diversos espais de la planta baixa i primera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1936 es van afegir les columnes de ferro a l’interior dels espais més grans per reforçar i suportar la jàssera principal; al mateix any també es van construir els sanitaris a l’exterior, adossats a la façana de tramuntana.</span></span></span></span></p> | 08131-19 | Travessera de l'església, 11 | <p><span><span><span><span lang='CA'>La notícia més antiga d’una escola a Montesquiu és del 8 de novembre de 1760, quan Gaietà Descatllar i Desbanc, senyor del castell de Montesquiu, va fundar en escriptura pública davant notari, un “magisteri de llegir, escriure i gramàtica a la Parròquia de Sant Quirze de Besora”. El 1790, els nous senyors del castell van reconèixer aquesta donació. La fundació establia l’ensenyament de la lectura i l’escriptura, la gramàtica i la doctrina cristiana. (Molina, 2011: 215)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al llarg dels segles XIX i XX es documenta la necessitat de comptar amb una escola pública adequada pels infants del poble de Montesquiu. Consta que el 1823 el vicari de Montesquiu impartia escola. El 1859 el capellà Pere Torrella Plans de Montesquiu era qui donava classes en un edifici de Llorenç Parramon a la carretera de Ribes. (Molina, 2011: 215)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 12 de juny de 1859 es va fundar l’escola “El Convento” de les “Hermanas de la Divina Pastora de S. Quirico”, destinada a les nenes, edifici que també acollia un asil pels pobres. El 1880, la Junta local d’Ensenyament proposa a l’Ajuntament demanar al Governador la creació d’una escola elemental per a nenes a Montesquiu (Molina, 2011: 215-216).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant el període de 1875-1931, les escoles públiques estaven en pisos de lloguer que pagava l’ajuntament; eren uns espais que no tenien les condicions adequades per fer-se servir d’escola. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Degut a que les peticions per la creació d’una escola en condicions a Montesquiu, no eren ateses, va sorgir la iniciativa de construir un nou edifici amb aportacions públiques i privades. El 1892 el rector de Montesquiu, Marià Bigas, va cedir una part de l’hort de l’església, al carrer Travessera de l’Església, per a la construcció de l’edifici. El nou edifici escolar es va començar a construir el 1891 i es va acabar el 1894, gràcies als recursos públics i privats, finalment, però, es va destinar a ensenyament confessional (Molina, 2011: 216).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El nou edifici escolar acollia infants de la classe més benestants, per contra els fills dels treballadors seguien anant a l’escola pública de la carretera de Ribes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del 1892 fins el 1920, les religioses de la Divina Pastora feien classes a la planta baixa i residien al primer pis. En marxar aquestes religioses l’edifici va romandre tancat més d’un any. El van reobrir les Dominiques de l’Anunciata, que van fer escola amb ensenyament femení i parvulari mixt. (Molina, 2011: 217).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1929, una comissió formada per l’inspector en cap i un arquitecte de la Junta Provincial van visitar Montesquiu per buscar terrenys on construir dues escoles públiques unitàries i habitatges pels mestres. El 16 de març de 1932 es determina fer l’escola amb un pressupost de 19.368,64 pessetes, amb una part subvencionada per l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora. El 1933 es va aprovar el projecte de l’arquitecte Sr. Faura, però el mateix any s’abandonà l’obra i no es va arribar a construir pel fet de coincidir en el moment en que Montesquiu es va independitzar de Sant Quirze de Besora (Molina, 2011: 217). En aquest context, els esforços es van concentrar en la recuperació de l’edifici de les Escoles Velles. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En aquest moment de la República, quan es volia tornar a utilitzar l’edifici de les Escoles velles com a escola municipal, l’Ajuntament es va adonar l’edifici constava registrat a nom de l’església. Amb l’esclat de la Guerra Civil el 1936, la Comissió Gestora de l’Ajuntament va ordenar requisar l’edifici de les Escoles el dia 20 de juliol, retornant l’edifici al poble i moment en que les religioses dominiques van haver d’abandonar l’edifici. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El mes d’agost, el president de l’Ajuntament proposà reformar l’edifici convertir-lo en una escola nacional de nens i nenes, i així poder abandonar l’edifici llogat de la carretera de Ribes. La necessitat de disposar d’escola pública en condicions era indispensable per atendre el volum creixent de la població, en aquell moment al nucli hi havia 63 nens de 6 a 13 anys d’edat, 34 de 3 a 5 anys, i 65 nenes de 6 a 13 anys (Molina, 2011: 218). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant la República va canviar considerablement el concepte d’escola i l’educació, essent la política educativa una de les prioritats del govern; context en el que l’Ajuntament de Montesquiu va comprar dues parcel·les al costat del pati de l’escola per ampliar-la, encarregant el projecte de rehabilitació i reforma a l’arquitecte Manuel Puig. El projecte prèvia l’ampliació de les aules, es dotava de laboratori, biblioteca, despatx, entre altres, i s’instal·laven lavabos a les dues planes, es feien més grans les portes i finestres per donar més llum natural, s’arranja la teulada i es remodelen les façanes, que és l’estructura que ha arribat als nostres dies (Molina, 2011: 219).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’escola va funcionar com a escola republicana fins el febrer del 1939, quan les tropes franquistes van ocupar el poble. L’escola pública es va tornar a traslladar a l’antiga ubicació, i les Escoles Velles van destinar-se a escola catòlica (Molina, 2011: 219).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Encara que l’Ajuntament havia requisat l’edifici de l’escola en època de la República, no va registrar-ne la propietat i va seguir estant a nom de l’església. Això va generar un conflicte amb el Bisbat, fent que l’Ajuntament portés el cas als tribunals, sense èxit. Al 1954, l’edifici va ser ocupat per les germanes Franciscanes (Molina, 2011: 221).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir del gener de 1955, les escoles nacionals, tornaran als edificis de la carreta de Ribes número 9, de lloguer, en un edifici que continuava sense ser adequat per a les funcions i necessitats d’una escola (Molina, 2011: 221). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1962 van ser les Religioses Seglars Teresianes que s’instal·laren a l’edifici de les escoles, impartint classe a nenes de primària (Molina, 2011: 221).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El curs 1967-68 es traslladen totes les classes de nenes de l’escola pública a l’antic edifici de les Escoles Velles, i el curs 1968-69 la resta d’alumnes. A partir de llavors i gràcies a l’acord de la Junta Local d’Ensenyament Primari, les escoles nacionals públiques van estar ubicades a l’edifici de les Escoles Velles, en l’acta que ho recull consta que el trasllat es fa al local que era propietat conjunta de la Parròquia i l’Ajuntament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Finalment, l’any 1993 es va traslladar l’escola als nous edificis construïts per la Generalitat de Catalunya. A partir de llavors, l’edifici va quedar sense aquest ús i des de l’any 2001 l’edifici roman tancat.</span></span></span></span></p> | 42.1086821,2.2095908 | 434651 | 4662145 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93450-p8260268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93450-p8260232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93450-p8260270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93450-queniuram-035-edifici-escola.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El recull de dades històriques així com les informacions d’aquest apartat, han estat recopilades a partir del llibre de José Antonio Molina “L’ensenyament a Montesquiu (1875-1975)”, publicat a Témenos Edicions l’any 2011.Segons consta a l’esmentat llibre de José Antonio Molina, l’edifici inicial de les Escoles Velles va ser construït entre el 1891 i el 1894 gràcies a la participació amb donatius i jornals de treball dels habitants de Montesquiu, que van considerar que el nou edifici era propietat de tot el poble. “Per la seva construcció es van emprar materials que es troben en el medi natural dels voltants: còdols i sorra de riu, pedres de la muntanya, bigam de fusta de pi roig dels boscos de la contrada. Tot seguint una planificació i tipificació pròpia d’aquella època quant a grossària dels murs de càrrega, a l’obertura de portes i finestres als quatre vents i amb una esplèndida galeria situada a la paret sud, on s’obre un pati. Les parets exteriors eren de pedra vista sense arrebossar. Consta de tres planes, de les quals dues són habitables i la tercera constitueix les golfes o mansarda” (Molina, 211: 2017). Duran l’època franquista es va modificar la façana de l’edifici per eliminar les inscripcions que feien al·lusió a que era una escola pública unificada (Molina, 2011: 219).El 1996 l’ajuntament de Montesquiu va cedir la finca on hi havia la casa del metge, el pati de les escoles i l’edifici de les dutxes, que eren de la seva propietat, ja que els havia comprat el 1936, per construir l’actual residència de gent gran “Els Tells”.Els anys 2000 i 2001 es va utilitzar una aula de les Escoles Velles per fer de llar d’infants, “Els Putxinel·lis”, que més tard es va traslladar al Parc de la Pèrgola. La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||
| 94744 | Llinda Travessera de l'Església, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-travessera-de-lesglesia-6 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | Presenta la superfície una mica degradada. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Llinda situada al primer pis de la façana principal de la casa número 6 de la Travessera de l’Església. Es tracta d’una llinda plana monolítica, de forma rectangular, amb els angles interiors treballats amb una línia fina que perfi</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>la l’angle a manera de motllura. La peça es mostra ben tallada i amb acabat polit, tot i que la part on hi ha la inscripció gravada està degradada i no facilita una bona comprensió del contingut. La inscripció de la part superior no es llegeix bé del tot, podria ser el nom del propietari, i a sota, hi consta “paraire” i la data 1693 o 1698.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda està suportada damunt carreus de pedra amb el mateix treball i amb la superfície polida ben conservada. Té ampit de pedra amb una base amb motllura molt simple.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-100 | Travessera de l'Església, 6. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La façana principal de l’edifici on hi ha aquesta llinda mostra una estructura i tipologia d’obertures que dóna testimoni de la transformació d’aquest edifici, originari del segle XVII (tal i com s’indica a la llinda) però reformat contemporàniament, atorgant-li la configuració i acabats que veiem avui. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici es situa en un carrer de traçat antic, testimoniat per l’existència d’alguns edificis del segle XVII i XVIII.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1088850,2.2093018 | 434628 | 4662168 | 1693 o 1698 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94744-p8260241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94744-p8260243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94744-p8260238.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la façana de l’edifici hi podem veure un altra llinda d’interès, també a la planta pis, però a l’extrem contrari, els carreus són d’acabat polit i regular i al centre de la llinda hi ha un rebaix al mig del qual sobresurt un relleu amb una forma circular.L’edifici és de planta rectangular, de planta baixa, pis i sota coberta, amb teulada a dos vessants i carener paral·lel a l’eix del carrer. La superfície de les parets és arrebossat i pintat. A més de les obertures descrites, al darrer nivell hi ha dues finestres amb ampit de pedra sense més elements visibles a destacar. La resta d’obertures són senzilles. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||
| 93441 | Santa Maria de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-DALMAU I ARGEMIR, Delfí: Campanars Parroquials de Torre de Catalunya.[Consulta en línia: <a href='http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7619'>http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7619</a> ]</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. Sant Hipòlit de Voltregà: Impremta Planàs.</span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>L’edifici és de planta rectangular amb teulada a dues aigües de teula àrab, orientada de nord-est a sud-oest amb la façana principal mirant a ponent, al carrer Travessera de l’Església. El campanar està ubicat als peus de l’església, a l’angle més nord de la façana principal, tot i que lleugerament enretirat respecte del frontis. Al costat nord de l’església, adossat al presbiteri, hi ha un volum de planta rectangular, d’un sol nivell i coberta a dos vessants, corresponent a la sagristia (perpendicular a l’eix de l’església). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior és d’una sola nau amb capelles laterals, té coberta interior de volta de creueria dividida per trams (amb arcs de nervadures i claus de volta), amb corredors i capelles laterals a cada costat. L’altar major és majoritàriament decorat amb pintura sobre el mur mostrant elements arquitectònics que acullen diferents escenes de la vida de Maria, amb una escultura de la Mare de Déu, damunt una peanya a la part central de l’altar i també dues escultures de sants, una a cada extrem dels laterals de l’altar. L’altar major originari fou destruït durant la Guerra Civil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les capelles laterals hi trobem altres altars, imatges de Sants, de Jesucrist i de la Mare de Déu. Als peus hi ha la pica baptismal a un costat i a l’altre, l’escala d’accés al Cor i al campanar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de l’església són de paredat de pedra. La façana és d’estil neoromànic, bastida amb carreus més aviat petits i ben escairats. Al centre de la façana trobem el portal, és de mig punt amb una arquivolta protegida per un ràfec angular; a sobre hi ha un finestral de tres obertures amb arc de mig punt, amb la finestra central més alta. A la part superior del frontis trobem una cornisa angular amb un fris d’arcs cecs sobre mènsules; els extrems de la façana, a la zona de les cantoneres, són decorats amb pilastres a maneres de lesenes, compta també amb un sòcol de pedra carreuada. La façana és coronada amb una creu de pedra al centre, a la línia del carener.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar té la base de planta quadrada, damunt es converteix en un volum vuitavat dividit en dos per una motllura. Compta amb un rellotge d’esfera a la banda de la façana principal. Al pis superior hi ha quatre finestres en arc de mig punt i amb balustrada, on hi ha les campanes,; a nivell decoratiu també té una motllura senzilla que recorre tot el perímetre a l’alçada de les impostes dels arcs. El campanar es clou amb una cornisa i un terrat amb balustrada amb pinacles als angles. Els murs del campanar estan arrebossats deixant vistos els carreus de les cantoneres des de la base fins al tram de les finestres, a la resta no hi ha revestiment i és visible l’aparell dels murs. La balustrada tant de les finestres com del terrat és de material ceràmic.</span></span></span></p> | 08131-10 | Travessera de l'Església, 3. | <p><span><span><span>El 14 de juny de 1709 a Vic es firmà un document per l’erecció de la capella de la Concepció, origen de la futura parròquia de Montesquiu. Aquest document fou redactat pel notari de Vic Pere Pau Abadal i firmat pel Vicari General del Bisbat, Jaume Cortada, el rector de Sant Quirze de Besora, Quirze Espadaler, i els 43 caps de casa, propietaris del moment. El document inclou una llarga llista de clàusules i condicions sobre l’edificació de la capella dedicada a la Puríssima Concepció al lloc de Montesquiu així com el seu estat jurídic. Es deixava constància que la capella seria sempre del rector de Sant Quirze de Besora i dels seus successors, el rector no tenia obligació de celebrar-hi oficis excepte els dies de precepte o festius, o aquelles misses fundades acceptades voluntàriament pel propi rector, entre altres. (PLADEVALL: 1978, pàg. 37-52)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la seva construcció consta que hi van treballar els caps de casa de la població de franc i que el senyor del terme va contribuir amb diners i donà permís per extreure gratuïtament fusta, pedra, sorra, calç i el que convingués del seu territori.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va bastir una edificació que permetia acollir bé tota la població, es creu que pensant que en el futur pogués tenir sacerdot, no una simple capella sinó una veritable església. En data 1735 ja s’hi deia missa, per tant, es pot pensar que ja estava construïda. El campanar es va fer més tard, consta que es va concloure el 1788. La façana original sembla que devia restar amb un aspecte més pobre i inacabada, i no va ser fins el 1912 que es va construir l’actual façana d’estil historicista (PLADEVALL, 1978: 37-52). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1762 i el 1855 hi ha una àmplia documentació recollida que deixa testimoni de les disputes continuades entre els feligresos de Montesquiu que sol·licitaven una missa setmanal i un sacerdot que residís a Montesquiu, i la negativa dels rectors de Sant Quirze de Besora, els quals no volien perdre aquell sector de la seva parròquia (PLADEVALL, 1978: 37-52). Al llarg d’aquests anys els feligresos de Montesquiu, sovint recolzats pel senyor del Castell, van anar fent sol·licituds acompanyades, entre altres, de compromisos com fer-se càrrec de mantenir amb cura l’església, dels ornaments i objectes per al culte, i fins i tot, procurar habitatge digne amb casa i hort pel vicari, tot plegat amb l’objectiu d’aconseguir convertir l’església en parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De fet, en data 1790 es va aprovar la creació de la vicaria. El 5 de juliol de 1794 veïns de Montesquiu compren una casa amb el seu hort per a residència del vicari, qui sembla que hi començà a residir el 3 d’agost de 1791. Els veïns de Montesquiu van aconseguir un pas mes, tot i que l’església continuava sotmesa a la parroquial de Sant Quirze de Besora.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’expedient per la creació de noves parròquies del Bisbat de Vic, que incloïa la de Montesquiu, data del 1855, però no va ser fins el 1868 que es va publicar l’ordre. Els esdeveniments i la inestabilitat política del moment van fer endarrerir el moment, així, va ser l’any 1878 que es va assolir definitivament la independència parroquial (PLADEVALL, 1978: 37-52).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1887 i el 1888 es fa fer la Rectoria, feta per Marià Bigas. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de la façana principal i de la sagristia es va fer l'any 1912 i va ser finançada per la família Parramon, en època de Mn. Josep Parer, qui va encarregar l'obra gràcies a un llegat de la família esmentada. </span></span></span></p> <p>Les imatges de les campanes i la imatge antiga han estat facilitades per l'Ajuntament de Montesquiu.</p> <p> </p> | 42.1091878,2.2094520 | 434640 | 4662202 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93441-p8260226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93441-p8260227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93441-p8260214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93441-p8260223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93441-p8260349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93441-campanes6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93441-campanes10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93441-trav-esglesia-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’expedient de la creació de la parròquia data del 1855, tot i que no es realitzà fins el 1878. Les raons recollides en l’expedient es refereixen al volum de població que havia assolit Montesquiu i a la relativa distància fins a l’església parroquial situada al nucli de Sant Quirze de Besora, fet dificultava l’assistència a persones malaltes o grans, especialment a l’hivern o en períodes de pluges, havent de ser necessari creuar el riu per poder assistir a missa a Sant Quirze. Algunes imatges antigues permeten veure que durant una època el campanar va tenir un pis més, sobre el nivell de la balustrada; era de planta més petita i coberta a quatre aigües, amb obertures a cada paret (CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014), 2015: 12-13).El campanar compta amb tres campanes, dues de grans i una de petita, la campana petita no té cap nom. Les dues campanes grans estan gravades. La que mira cap a Sant Quirze hi consta el nom de Ramon Parramon i Maria Ana Espadaler. La campana que mira cap a Ripoll també hi posa els mateixos noms junt amb el del primer capellà que hi va haver a la parròquia de Montesquiu, Marià Bigas. Aquestes dues campanes grans es coneixen amb els noms de Ramona i Marianna, porten la data de 1902 gravada. Van ser fetes per una empresa d'Olot que va guanyar la medalla d'or a l'exposició universal de Barcelona de 1888 (segons les informacions gravades a la campana). Aquestes dues campanes van ser adquirides per Mn. Josep Parer l'any 1912 amb un llegat fet dels Parramon o 'Gimona'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93455 | Cooperativa l'Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-lamistat | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2015): L’Amistat. Cooperativa obrera de consum. Montesquiu. Imprès a Maideu, SL: Ripoll</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2022): Montesquiu: poble obrer i republicà (1931-1939). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici situat a l’encreuament de dos carrers, determinant que compti amb dues façanes que afrontin als respectius vials. L’edifici mostra planta en forma de “L”, consta de planta baixa, planta primera i unes petites golfes o espai sota coberta. Té coberta general a dues vessants amb els careners paral·lels als carrers, excepte en dos trams on destaca una part de la teulada a tres vessants, perpendicular a la línia global de teulada, determinant també una alçada i acabat de la façana diferent en aquests punts. El ràfec de la teulada mostra un voladís recolzat sobre mènsules de biga de fusta que atorguen una tret decoratiu a l’edifici. A l’extrem</span></span></span></p> <p><span><span><span>A grans línies les obertures són senzilles. Destaca un llarg balcó corregut amb voladís que recórrer part de les dues façanes; a nivell decoratiu presenta una motllura senzilla al voladís i amb una barana de ferro que combina barrots senzills alternats amb altres de corbats, junt amb volutes ornamentals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes presenten un acabat arrebossat i pintat; en una de les façanes laterals, es pot observar el material constructiu de les parets, realitzat amb paredat de pedra combinat amb maó massís a les cantoneres i emmarcant les obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem nord del carrer Travessera de l’Església hi ha un dels coberts o magatzem, aquest és de planta baixa seguint un mateix estil i acabat del conjunt de l’edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cooperativa l’Amistat es manté activa i oberta a la planta baixa de l’edifici, amb accés a través del carrer Travessera de l’Església. </span></span></span></p> | 08131-24 | Travessera de l'Església, 18. | <p><span><span><span>L’origen de la cooperativa es situa a l’any 1920 quan un grup d’obrers de Montesquiu es van reunir a la Font Codineta per parlar sobre la creació d’una cooperativa de consum en un context en que les famílies treballadores estaven sotmeses a una pressió salarial important que en dificultava la subsistència. La recessió en la que es trobava la indústria catalana just després de la finalització de la Primera Guerra Mundial, va generar una situació d’enduriment de les condicions laborals de la classe obrera, en paral·lel les lluites sindicals es van radicalitzar, hi va haver diverses vagues, algunes molt conegudes, amb l’objectiu de millorar la vida i condicions de la classe treballadora, es van congelar els salaris, els preus dels aliments van augmentar,... </span></span></span></p> <p><span><span><span>Arran d’aquella reunió, un grup de persones van tirar endavant la creació de la Cooperativa l’Amistat que es va legalitzar l’abril de 1920.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primera local que va llogar la cooperativa eren uns baixos a la Carretera de Ribes per fer servir de magatzem i punt de venda, inicialment amb obertura els caps de setmana per al servei dels associats. Les feines es feien entre els socis, s’ho repartien per torns, no hi havia dependents a sou. L’èxit i el bon funcionament del moment, amb un context propici, van conduir a la decisió de construir un edifici propi de la cooperativa, el lloc escollit va ser un solar a les afores del nucli antic, a la continuació de la Travessera de l’Església. En aquell context, es va optar no només per dotar-se d’activitat de botiga, sinó que es plantejar i construir una planta més a sobre per a fer-hi un cafè i una sala de ball per l’esbarjo dels socis. Tot plegat ocorria l’any 1928.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els serveis que oferia la cooperativa també es van ampliar amb la fundació d’una germandat de socors mutus per assistir a les famílies associades en cas de malaltia o defunció. Aquesta decisió va venir promoguda per les informacions rebudes d’altres membres de la Federació de Cooperatives. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la república es van adaptar els estatuts de l’entitat a la nova situació, en un context en ell que la Generalitat de Catalunya fomentava el cooperativisme obrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta que el 13 de juny de 1931 es redactà un nou reglament de la secció de socors sobre malalties, invalidesa pel treball i pensions per a la vellesa de la cooperativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Guerra civil va suposar entrar en un període d’incertesa, especialment a causa de l’escassetat de productes bàsics. També la postguerra va ser una etapa molt complicada, sobretot perquè hi havia persones que pressionaven perquè es tanqués i il·legalitzés la botiga, al·legant la competència que suposava per altres comerços. Era una època que també les revenges, cercar apropiar-se l’edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’agost de 1939 es va haver de canviar el nom per adaptar-se a la nova legislació. La Ley de Cooperatives de l’any 1942 va suposar una modificació important de les funcions i serveis que oferia la cooperativa, a partir de llavors es va prohibir la tasca d’associació entre les cooperatives, la formació a les persones associades,.. fent que fossin simples unitats econòmiques; situació que va fer que la cooperativa passés per una etapa econòmica complicada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el temps es va anar recuperant econòmicament i fins i tot es van portar a terme tasques de reforma, des de pintar l’interior de la botiga, instal·lar nous prestatges, comprar una cambra frigorífica, construir un magatzem per la llenys i el carbó, augmentar les matances de porc per poder donar servei a l’augment de demanda d’embotit, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta que a l’any 1952 es va reparar la façana de l’edifici, el mateix any es va tornar a encunyar moneda social. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1967 es va ampliar l’edifici pel costat del carrer Rossinyol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1969i el 1970 el mal estat de les bigues del sostre de la botiga, que cedien amb el pes del volum de persones que s’hi aplegaven, van obligar a construir una pista de ball a la planta baixa, moment que s’adquirí un terreny adjacent. Tot plegat deixava la cooperativa en una situació econòmica complicada, d’endeutament. Aquesta situació econòmica, va determinar que la celebració del seu cinquantè aniversari no fos de la manera que es volia.</span></span></span></p> | 42.1083030,2.2095574 | 434649 | 4662103 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-p8260273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-p8260278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-p8260274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-p8260280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-coopertiva-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93455-carrer-santiago-rusinol-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93459 | Llinda Travessera de l'Església, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-travessera-de-lesglesia-10 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Llinda conservada en una casa entre mitgeres del carrer Travessera de l’Església. Es tracta d’una llinda monolítica de forma rectangular, que es troba sobre una finestra de la planta baixa. A la part central té esculpit en baix relleu una mena d’escut ovalat, a l’interior hi ha gravat el monograma de Jesucrist “IHS”, coronat amb una creu llatina com a símbol del Calvari. A un costat de l’escut hi ha el nom JOSEP RIBAS i a l’altre, SASTRA i la data 1690.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici compta amb una porta d’accés emmarcada amb carreus ben tallats i buixardats que semblen reutilitzats. De fet, l’edifici presenta unes característiques i té una aparença que fa pensar que els números 10, 12 i 14 podrien haver estat un mateix edifici que es transformar i dividir.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-28 | Travessera de l'Església, 10. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La construcció d'aquesta casa coincideix amb l’època de formació del nucli que acabaria originant el poble de Montesquiu, tot i que el creixement i la configuració urbanística dels primers carrers es va donar especialment a partir del segle XVIII, coincidint amb una època de creixement generalitzat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1087646,2.2093686 | 434633 | 4662154 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93459-p8260254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93459-p8260259.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93459-p8260261.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||||
| 94702 | Centre Cívic. Antiga Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-civic-antiga-fonda | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de planta irregular angular, en forma d’L, amb façana que obra a la plaça de la República i façana al lateral, a la continuació del carrer de Sant Boi que donava pas al desaparegut pont metàl·lic. La coberta és a diferents vessants, amb careners paral·lels als eixos dels carrers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de quatre nivells, planta baixa i tres plantes pis. Les façanes principals es presenten amb un ritme d'obertures regular, especialment pel que fa a l’alineació de les obertures en eixos verticals uniformes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El tractament de les seves façanes, es basa, d’una banda, amb l’acabat i ornamentació de les obertures, feta simulant un carreuat que les emmarca, a muntants i llinda; a les obertures de la planta baixa, amb llinda d’arc rebaixat i a la resta, llinda plana. Aquest estil de carreuat el trobem també als angles de les cantonades, disposat formant cadena com als muntants de les obertures. D’altra banda, a l’edifici es reforça l’estructura horitzontal a partir d’un disseny que en ressalta els nivells, tot remarcant les línies horitzontals de cada planta, a partir de les faixes horitzontals a la planta baixa, i una motllura que recorre el perímetre, coincident amb les línies del voladís dels balcons i a l’alçada dels forjats de cada planta. L’acabat dels murs de les tres plantes superiors és definint un aparell de carreus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal compta amb quatres portes; la segona de l’esquerra és de mides més petites i obra a l’escala d’accés als pisos superiors, a costat i costat i a l’extrem de la dreta, hi ha tres portalades, aquestes antigament obrien als establiments que ocupaven la planta baixa, avui al Centre Cívic. En aquest nivell també hi trobem un finestral. A les plantes dels pisos, hi ha tres eixos verticals de balcons al centre, tots són de voladís individual, amb baranes de ferro decorades amb volutes, i als extrems, finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral, a la planta baixa, trobem una distribució similar, una porta que obra a la caixa d’escala d’accés als pisos superiors que ocupen aquest costat de l’edifici, i al costat, una porta que obra al local de la planta baixa, avui Centre Cívic; la resta són obertures de finestres. Als pisos superiors, trobem balcons amb voladís i barana de ferro amb decoracions de volutes als eixos centrals de cada pla de façana i, a costat i costat dels balcons, finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes posteriors es caracteritzen per tenir nivells de balcons seguits que ocupen tota l’amplada, amb separadors per cada habitatge, que defineixen una mena de balconada a mode de galeria; és de factura contemporània a partir de bigues metàl·liques i obra ceràmica, resultat d’una reforma contemporània. L’edifici té dues façanes laterals que mostren un treball estilístic i d’acabat similar a les façanes principals.</span></span></span></p> | 08131-58 | Plaça de la República, 9-10 | <p><span><span><span>Aquest edifici ha estat una construcció emblemàtica del poble per tractar-se d’un gran edifici d’habitatges que destaca per la seva grandària, ubicació i refinament dels acabats. El seu emplaçament preeminent dins el nucli, just a la plaça principal del poble, avui Plaça de la República, quedant situat davant l’Ajuntament, l’inici del carrer Sant Boi i del carrer Camí Ral. Abans de la riuada de l’any 1940, tenia ubicat a tocar mateix el pont metàl·lic, el qual permetia creuar el riu Ter per anar cap al castell, el carbur, els horts, el safareig o el passeig de Llaers, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'immoble va ser propietat de la família Juncadella, al 1936 li van ser requisades les propietats, les quals li van ser retornades en finalitzar la guerra. L’edifici va passar a mans de la Diputació de Barcelona, per herència de Mercè Juncadella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest edifici va ser conegut per haver-hi hagut una fonda, entre altres negocis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment la planta baixa de l’edifici és ocupada i fa funcions de Centre Cívic.</span></span></span></p> | 42.1101408,2.2099952 | 434687 | 4662307 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p7300482.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p7300453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p7300480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p7300490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p8260418.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94702-p8260436.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En aquest edifici va néixer Carles Muñoz Espinalt l’any 1920, dedicat a la grafologia i la psicologia, i conegut com a creador de la psicoestètica, va ser autor nombroses publicacions. Fill reconegut de la vila, que va morir el 1993. Com a mostra de record i homenatge es va col·locar una placa a la façana d’aquest edifici el 24 de juny de l’any 2002.A partir de l'any 1937 i fins l'inici de la dictadura, en uns dels pisos s'hi van allotjar els mestres. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93568 | Font de la Bomba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bomba | <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font situada davant l’edifici de l’antic Centre Obrer i Recreatiu està emplaçada adossada a la paret mitgera de l’edifici número 1 del carrer de Sant Boi. Es tracta d’una font conformada per un frontal en arc de mig punt, on hi ha dues aixetes, i amb el contorn amb carreus de pedra a manera de dovelles. A la part baixa hi ha una pica que recull l’aigua. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’espai del davant del Centre Obrer i Recreatiu defineix una placeta ja que aquest edifici queda enretirat respecte de les façanes dels edificis dels costats. A la placeta hi ha arbres i està condicionat com a espai de descans i continuïtat de la plaça de la República. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-49 | Plaça de la República, 15. Davant de l’edifici de l’antic Centre Recreatiu i Obrer. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment, aquest espai ha estat reformat i millorat. Abans de la darrera actuació hi havia un espai rectangular al paviment del davant de la font, amb l’antic escut de Montesquiu dibuixat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Antigament, la font estava emplaçada just davant de la façana de l’edifici del Centre Obrer i Recreatiu. Imatges antigues permeten veure que era una font amb una estructura construïda que definia una construcció de planta rectangular amb una coberta piramidal, a quatre aigües, i coronada per un pinacle globular. Comptava amb dues aixetes i a la part baixa una pica. A la part superior del frontal hi havia una decoració feta a partir de rajoles amb l’any 1922 al centre (CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU, 2015: 68).</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La font rebé el nom de la Bomba perquè antigament funcionava amb un mecanisme, manxa o bomba mecànica, que bombejava l’aigua d’un pou (MOLINA, 2019: 175).</span></span></span></p> | 42.1098017,2.2098844 | 434677 | 4662269 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-pc080046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-pc080048.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93568-font-de-la-bomba.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu, s'hi pot veure l'aspecte de l'antiga Font de la Bomba. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93439 | Centre Obrer Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-obrer-recreatiu | <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de dues plantes de forma irregular, amb coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest edifici està bastit amb la façana principal enretirada del frontal del carrer respecte dels edificis dels costats, quedant un espai a manera de placeta on hi havia l’antiga Font de la Bomba. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, la planta baixa compta amb unes obertures de tall senzill, sense elements arquitectònics ni decoratius visibles, d’una banda, una gran obertura central amb porta de garatge que dóna a un espai ampli que actualment té funcions de magatzem de la brigada, i al costat de llevant una porta que dóna a l’escala d’accés a la planta primera. A la planta segona trobem tres obertures, una que obra a un balcó amb voladís al centre i a costat i costat dues finestres; totes elles són obertures emmarcades amb maó massís posat de pla, que als muntats està disposat format un encadellat. El maó vist és l’element decoratiu que conserva la façana (encara que no és de la primera fase de construcció); a més de la seva presència a les obertures, també el trobem a les cantoneres, visibles a partir de la planta primera, i també a la part superior de la façana, remarcant-la a mode de frontó, amb una faixa horitzontal a nivell de forjat i a la cornisa de la teulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La volumetria original de l’edifici conserva les parets de pedra i a l’interior de la planta baixa es conserva un gran arc rebaixat de maó massís original. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta primera acull l’arxiu històric municipal, format per dos espais, una sala emprada sobretot com espai expositiu i una altra sala més petita que custòdia documents de l’arxiu històric. Durant anys també va acollir l’entitat Cercle de Documentació i de Recerca Històrica de Montesquiu, impulsors de la constitució d’un fons documental i gestors de l’Arxiu Històric Municipal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’edifici podem observar-hi materials constructius actuals fruit de les ampliacions i reformes realitzades entre finals del segle XX i principis del XXI.</span></span></span></p> | 08131-8 | Plaça de la República, 15 | <p><span><span><span>Originàriament aquest edifici va ser bastit com a seu de la Societat Centre Obrer Recreatiu de Montesquiu; entitat que es va crear el 25 de maig 1900, segons els seus estatuts fundacionals. El 1920 l’entitat va ser desnonada del local que tenia llogat, davant d’aquesta situació i de la dificultat de trobar un nou espai, van estar a punt de dissoldre la societat, finalment, van prendre la decisió de comprar uns terrenys i bastir el seu propi edifici. La primera parcel·la que va adquirir l’entitat data del 2 d’octubre de 1921, la segona del 22 d’octubre del 1927. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de l’edifici es va realitzar a partir de la compra d’una primera parcel·la i va anar ampliant-se amb l’adquisició de les parcel·les limítrofs, en total tres parcel·les. Els plànols per la construcció de l’edifici van anar a càrrec de l’aparellador d’obres de Vic, Manuel Anglada i Vilardebó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El seu nom va canviar-se en diferents moments, després de la Guerra Civil, al 1941 se l’anomenava “Salon-Teatre de FET y de las JONS de Montesquiu”, i al 1947 “Centro de Educación y Descanso”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de la seva història va acollir diferents activitats culturals i d’oci, especialment teatre i ball. Durant la darrera època abans d’entrar en un període de desús, va estar destinat a cinema junt amb altres activitats fins ben bé mitjans dels anys 80 del segle XX.</span></span></span></p> | 42.1097337,2.2100121 | 434687 | 4662261 | 1921 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-pc080058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-pc080222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-centre-obrer.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93439-facana-centre-obrer.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un dels socis fundadors de l’entitat va ser Josep Genollà. L’Arxiu Històric Municipal conserva uns plànols del 15 de febrer de 1927, sota la denominació del “Salon de Cinematografo del Centro Obrero Recreativo de Montesquiu”.Fins l’any 2001 la façana estava decorada amb una pintura artística, actualment desapareguda (es pot veure en una de les imatges antigues incloses a la fitxa).Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||
| 94701 | Safareig públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-7 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de planta baixa, amb coberta a quatre vents de teula àrab, té quatre façanes. L’estructura està bastida a partir de pilars de maó massís a les cantoneres i també formant una franja perimetral decorativa per tot el contorn de sota el ràfec de la teulada, i paredat de pedres irregulars i còdols en els murs. Compta amb una franja horitzontal d’obertures separades per pilars que ocupa l’amplada de cada façana, excepte a la façana lateral sud que estan cegades. Aquestes obertures tenen una faixa horitzontal amb acabat arrebossat al seu contorn. La porta d’accés és pel costat nord, disposada al centre, seguint l’acabat de les finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El voladís de la teulada està recolzat sobre caps de biga de fusta amb els angles exteriors motllurats.</span></span></span></p> | 08131-57 | Plaça de la República cantonada amb el carrer Camí ral. | <p><span><span><span>El safareig públic es va construir a la zona on hi havia hagut un edifici que es va destruir una riuada, la de l’octubre de 1940 quan també es va emportar el Pont Metàl·lic. Consta que el safareig es va inaugurar l'any 1945. Aquest va servir per substituir l’antic safareig que es trobava al costat oposat del riu, a l’altra banda del Pont Metàl·lic que hi havia en aquest indret. L'antic safareig va quedar destruït per la riuada i com que tampoc no hi havia pont per creuar el riu Ter es va construir a la banda del poble, en terrenys públics. L’antic safareig era un safareig obert, sense coberta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fa poc, l’Ajuntament va restaurar l’edifici dels safareig. Actualment és emprat com espai polivalent.</span></span></span></p> | 42.1100301,2.2102253 | 434706 | 4662295 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-p7300462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-p7300466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-p7300454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-inauguracio-safreig-1945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94701-safareig-public-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al seu interior no s'hi conserva l'estructura del safareig.Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu, una correspon al dia de la inauguració de l'edifici, al 1945. A l'altra imatge antiga, s'hi pot veure l'antic safareig que hi havia a l'altra banda del riu, al qual s'hi arribava a través del pont metàl·lic, ambdues infraestructures desaparegudes a la riuada de 1940. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93565 | Monòlit a Mossèn Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-mossen-jacint-verdaguer | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un monòlit situat a la part inicial de la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. El frontal de la pedra està desbastat i hi ha una placa metàl·lica, de coure, amb la imatge de l’escriptor en baix relleu, acompanyat del diferents textos: a un costat, “Estudiant i mosso”, a l’altre, “El poeta del poble. Verdaguer 1845-1902”, i a la part inferior, “Poeta i fangador sóc i faig una feina tant neta que fango com un poeta i escric com un fangador”. A sota, hi ha l’any 1982 i la signatura de l’autor, Francesc Tenas. El perfil de la imatge està decorat amb un marc amb impressions de formes florals.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la plaça on està ubicada compta amb una zona de parc infantil, bancs, una font, un estany ornamental, bancs, arbres i espai verd. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-46 | Plaça Mossèn Jacint Verdaguer. | 42.1089467,2.2069829 | 434436 | 4662177 | 1982 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93565-p8260139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93565-p8260140.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Francesc Tenas | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93022 | Ajuntament de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament de Montesquiu consta de dues plantes, que es distribueixen a l’entorn d’un pati interior. La façana principal obra a la Plaça de la República i compta també amb una façana lateral que afronta al carrer Sant Boi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la construcció del nou consistori, a més dels estances i necessitats pròpies d’un ajuntament, es va projectar un edifici que també acollís altres espais, a fi de cobrir necessitats diverses del poble. Així, a la planta baixa s’hi van dissenyar els espais necessaris per disposar-hi el dispensari municipal, el local per a jutjat de pau, el local per a reunions d’entitats de la vila, un habitatge de reduïdes dimensions, el local de correus, el garatge i magatzems per l’agutzil, el local també per l’agutzil, lavabos, així com una sala d’actes amb local annex per a magatzem, vestuari, sala d’espera, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A planta primera hi ha les dependències pròpies del consistori, despatx d’alcaldia, despatx de secretaria, sala de juntes i de reunions, sala de plens, oficines administratives, arxiu municipal, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La teulada és majoritàriament a dues vessants, en sobresurt una petita coberta també a dues aigües disposada perpendicular a la resta i que emfatitza l’entrada principal a l’edifici. Aquest accés dona pas a l’escala que porta a la planta primera i a la sala d’actes de la planta baixa junt amb altres espais d’aquest part de l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, com s’ha esmentat, trobem l’entrada principal, aquesta és caracteritzada per una gran obertura que s’alça fins quasi el nivell de cornisa i que és flanquejada per dues altes columnes de formigó; damunt l’obertura hi ha el nom “AJUNTAMENT” i un escut del municipi amb la data 198<span>3</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’aquesta façana en destaca també una porxada amb obertures en arc de mig punt; aquesta ocupa gran part del frontis a nivell de planta baixa, tot creant un espai de pas cobert i a través del qual s’entra al pati interior i a altres dependències que es troben a aquest nivell. De la planta primera en destaca el balcó de la sala de plens, amb les banderes, de majors dimensions respecte la resta, amb un voladís corregut que ocupa les dues de les obertures centrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pati interior de l’edifici es va dissenyar amb la possibilitat de disposar d’un espai públic recollit que al mateix temps permetés poder-hi realitzar determinats actes i activitats a l’aire lliure; en aquest pati hi trobem també un altre escut decorat una de les parets. I a la part posterior, un petit jardí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici també compta amb una escala secundària que permet l’accés a espais com l’antic habitatge i la sala de reunions, per facilitar-ne el seu ús independent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és feta a partir de materials moderns, entre els quals el formigó vist i el ferro.</span></span></span></p> | 08131-5 | Pl. de la República, 1-2. 08585 Montesquiu | <p><span><span><span>L’actual edifici de l’Ajuntament de Montesquiu s’alça al lloc on es localitzava l’antiga casa consistorial. D’aquell edifici no se’n conserva res, era una casa propietat de la Diputació de Barcelona, que fou cedit en propietat a l’Ajuntament de Montesquiu el 17 de setembre de 1980. L’estat de conservació de l’edifici, amb certes deficiències, humitats, esquerdes, i sense les condicions de seguretat necessàries, així com amb unes estances de dimensions no adequades per als usos administratius i socials del consistori, varen determinar tirar endavant un nou projecte en la mateixa ubicació, considerada molt adequada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte de la nova Casa de la Vila a Montesquiu va anar a càrrec dels arquitectes Jacint Raurell i Bernadà i Sebastià Solà i Bach, i data de l’any 1983. Per a la seva construcció va caldre enderrocar el fins llavors edifici de l’Ajuntament i uns magatzems annexes. La licitació de les obres per la construcció de la casa consistorial de Montesquiu, es va publicar al DOGC número 484 del 9 de novembre de 1984, amb un preu de licitació de 32.536.000 pessetes. Les obres van anar a càrrec del contractista Carlos Espona Serrat, i es van desenvolupar entre el 1984 i el 1985.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte de l’edifici respon a una concepció funcional i racional, tot recollint i adaptant les necessitats pròpies d’un edifici consistorial junt amb altres necessitats del poble.</span></span></span></p> | 42.1100245,2.2096377 | 434657 | 4662294 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300479.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p8260422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300508.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93594 | Gegants de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-montesquiu | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els gegants de Monistrol de Calders estan formats per dues figures, una masculina i una femenina, el Roc i la Núria. Ambdues figures van ser realitzades l'any 2009, tant el gegant com la geganta tenen una alçada de 3 m.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les figures representa una parella tradicional de pagesos catalans, un hereu i una pubilla, amb vestits de mudar seguint uns trets típics del vestit tradicional català. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-51 | Pl. de la República, 1-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els gegants de Montesquiu es van construir el 2009. La parella surt a ballar en motiu de la Festa Major, a principis de desembre, quan celebren la seva Trobada Gegantera i també en altres dates i indrets del territori català.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1100510,2.2095823 | 434652 | 4662297 | 2009 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93594-img20230207145212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93594-img20230207145216.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93021 | Capella del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri-2 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XIX | L’interior presenta humitats importants. Pel seu estat de conservació sembla que té molt poc ús. | <p><span><span><span>La capella del cementiri municipal està disposada enfront la porta principal d’accés, i, més concretament, emplaçada a la part nord-est del conjunt, bastida adossada al mur posterior en la seva part central. Aquesta ubicació li atorga una posició preeminent en el complex funerari. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una petita capella d’estil neoromànic, de planta irregular, amb una nau central closa amb absis i amb capelles laterals, una per banda, a tocar de l’absis central i que ocupen gran part de l’amplada de cadascuna de les façanes laterals; la teulada és a dues vessants de teula àrab. L’edifici destaca per la seva alçada, està construïda a partir de murs de petits carreus de pedra escairats, visible únicament a la façana principal, la superfície de la resta de façanes es troben cobertes amb un revestiment de morter. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és orientada al sud-oest, a nivell ornamental mostra una faixa que sobresurt lleugerament del pla del frontis en el contorn de les cantonades i en el perfil de la teulada, és del mateix material i acabat que tota la façana. A tocar de la cornisa de la teulada, aquesta faixa mostra una decoració que simula unes arcuacions cegues que recorden l’estil romànic llombard. La portalada d’accés és de llinda en arc de mig punt, decorada amb una motllura senzilla de mitja canya perfilant les dovelles a manera de guardapols; també compta amb uns capitells motllurats a les impostes. Damunt la porta, trobem una finestra també adovellada de decoració més simple que la porta però seguint el mateix estil. La façana principal es corona per damunt la teulada amb una creu de pedra al centre. La capella compta amb altres finestres situades al absis laterals, molt estretes i allargades, també d’arc de mig punt però sense que sigui visible cap tipus de decoració. Les diverses finestres compten amb vitralls, tot i que, parcialment malmesos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot l’edifici compta amb un fris perimetral decorat amb maons disposats formant un dentat de serra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior és cobert amb voltes, per una volta bufada a la part central amb arcs de mig punt motllurats a les interseccions amb les voltes de l’absis i de les capelles laterals; aquests arcs són motllurats i finalitzen a la zona de les impostes amb petits capitells decorats. Conserva diverses restes de pintures força malmeses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al presbiteri hi ha un altar senzill, amb una imatge de la Mare de Déu dels Dolors representant la pietat i darrera una creu de fusta molt simple, formada per dos taulons de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A cada capella lateral hi ha conservat un sarcòfag de marbre, una caixa suportada sobre quatre columnes amb capitells esculpits amb decoracions vegetals i florals. Ambdues caixes són similars però la decoració i contingut de la placa frontal són diferents. Amb elements arquitectònics d’estil neogòtic i historicista, columnes, capitells, pinacles,.. amb un frontó amb un arc conopial en el que al timpà hi ha l’abreviació “R.I.P.A.” (<em>“Requiescat in pace in aeternum</em>”). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sarcòfag del costat més de tramuntana, entrant a l’esquerra, conté la següent inscripció: “EN AQUEST SARCOFACH DE MARBRE ESPERA LA RESURRECCIÓ DELS MORTS EL CADAVER DE MARIA ANNA ESPADALER Y ARIMANY DE PARRAMON, FILLA DE JUSEPH ESPADALER Y MARIA ARIMANY, FERVOROSA CRISTIANA BENEFACTORA DE LA IGLESIA PRROQUIAL DE MONTESQUIU. R.I.P. A S. QUIRZE DE BESORA EL 8 OCTUBRE 1852 (DUES CREUS) 8 MAIG 1911”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I al sarcòfag del costat oposat, més meridional, entrant a la dreta, conté la següent inscripció: “EN AQUEST SARCOFACH DE MARBRE ESPERA LA RESURRECCIÓ DELS MORTS EL CADAVER DE RAMON PARRAMON Y MARTI, FILL DE LLORENS PARRAMON Y FRANCISCA MARTI, PIADOS BENEFACTOR DE LA IGLESIA PRROQUIAL DE MONTESQUIU. R.I.P. A MONTESQUIU EL 30 AGOST 1841 (?) (DUES CREUS) EL 20 MARS 1911”.</span></span></span></p> | 08131-4 | Passeig de Sora, s/n | <p><span><span><span>La capella del cementiri de Montesquiu es degué construir a darreria del segle XX. El cementiri es degué construir el 1891, segons la data que hi ha indicada a la portalada d’accés. En el moment de construcció del cementiri i la seva capella, el poble encara formava part del municipi de Sant Quirze de Besora, tot i això, ja des de bon inici, la capella del cementiri depenia de la parròquia de Montesquiu. Segons el que es després del text publicat a la Vanguardia del 5 de setembre de 1899, sembla que la capella es degué construir aquest any.</span></span></span></p> <p>Així, La Vanguardia del dia 5 de setembre de 1899 publicava la següent informació sobre la capella del cementiri de Montesquiu:</p> <p><em>'La capilla del Cementerio de Montesquiu se ha construido gracias al desprendimiento de los acaudalados consortes Don Ramón Parramón y Doña Ana Espadaler, en la que no se ha omitido gasto alguno especialmente en el decorado. </em></p> <p><em>Este se ha ejecutado de tal manera y con tal gusto artístico que sorprende agradablemente al visitante. </em></p> <p><em>La mencionada capilla, construida en forma de cruz, ostenta en el altar una magnífica Dolorosa de tamaño natural, de artística escultura.</em></p> <p><em>En las paredes de los lados se ven unos frescos primorosamente pintados por el artista señor García y Vives, de la casa Trujols y Bargalló de Barcelona, con una corrección admirable; el de la derecha representa la Oración de Jesús en el Huerto, y el de la izquierda la muerte de San José.</em></p> <p><em>La capilla recibe luz por tres magníficos ventanales en los que se ven en vidrios transparentes el Sagrado Corazón de Jesús, San Ramón Nonato y Santa Ana, patronos dos dos últimos de los piadosos donantes.' [La Vanguardia, 5/9/1899].</em></p> <p>Els sarcòfags van realitzar-se al taller marbrista 'Vives i Albareda', va ser un dels tallers escultors que van treballar per Domènech i Montaner.</p> | 42.1099581,2.2053412 | 434301 | 4662291 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93021-p2050188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93021-p2050195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93021-p2050236.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93018 | Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montesquiu-0 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CATALÀ ROCA, Pere: Castells Catalans</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CORTS LÓPEZ, Ainhoa (2021): Anàlisi heràldica dels escuts relacionats amb el Castell de Montesquiu (Osona). Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-<span lang='CA'><span><span><span><span>ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana</span>. <span><span>Barcelona. L</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>'Avenç, cop. 1993.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-<span lang='CA'><span><span><span><span>ESPADALER I PARCERISAS, (1989, juny): </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>-</span></span></span><span><span><span> - Revista</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VVAA (1987): CATALUNYA ROMÀNICA. VOL. X RIPOLLÈS. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-s/d (2003): <a href='https://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/XMontesquiu&searchscope=171&SORT=D/XMontesquiu&searchscope=171&SORT=D&SUBKEY=Montesquiu/37%2C66%2C66%2CB/frameset&FF=XMontesquiu&searchscope=171&SORT=D&37%2C37%2C'><span><span><span><span><span>Mirabilia sunt opera tua Domine: Emilio Juncadella, muntanyenc: 1908/1915</span></span></span></span></span></a>. <span lang='CA'><span><span><span><span>Barcelona : Diputació de Barcelona. Àrea d'espais Naturals. Xarxa de Parcs Naturals 2003</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIII-XX | <p><span><span><span>El castell es troba emplaçat en un turó boscós tot dominant el riu Ter (que discorre per la vessant oest). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici prismàtic, de planta rectangular, format per tres nivells més una part de planta semisoterrània, i amb un coronament de merlets a les façanes . El volum principal del castell té una capella dedicada a Santa Bàrbara, adossada a l’extrem est de la façana principal, la sud, i un altre cos adossat a la part posterior, a la façana nord, que configura una terrassa a nivell de planta primera. L’accés és a través d’un pati tancat o baluard davant la façana que s’obre a migdia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de les façanes estan bastits amb un parament de carreus majoritàriament allargats, poc escairats, amb peces més grans i més ben acabades a les cantoneres. En conjunt, mostra uns registres d’obertures força homogeni i uniforme, a la planta baixa i semisoterrània amb petites finestres de tipus espitllera; a la planta primera és on trobem les finestres d’obertura més gran i amb uns acabats més treballats, amb muntants, llindes i ampits de pedra ben tallada, polida i motllurada; al darrer nivell, les obertures també estan emmarcades per carreus ben tallats i polits. Es poden observar algunes finestres que són de factura més antiga i altres que semblen resultat del període de unificació del conjunt. A la façana est hi trobem una finestra espitllerada amb una llinda en arc lobulat. A la façana sud, la principal, trobem a nivell de planta baixa, alineada a l’eix central, la porta principal d’accés, una obertura en arc de mig punt de dovelles i muntants ben polits i treballats amb motllura a l’angle interior. A la dovella central, a la clau, hi ha una decoració d’un escut suportat per bessons. Per sobre de la porta, concretament al darrer nivell, hi ha un matacà que sobresurt i destaca en el conjunt de la façana. L’interior s’organitza a l’entorn d’un pati central, el qual va ser obert a inicis dels segle XX, on hi ha l’escala principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa trobem el pati principal entorn al qual s’organitza l’interior del castell. A nivell de planta baixa s’entra a diversos espais entre els que destaquen l’antiga presó (a una cota inferior), on actualment es projecta l’audiovisual, la capella que conserva un retaule i diversos elements decoratius, l’espai d’acollida i botiga<span>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A través de l’escala noble s’accedeix als pisos superiors. El pis principal té dos nivells diferenciats, al primer nivell trobem un espai que acull objectes de cuina i un menjador. Al segon nivell tenim diferents espais entre els que destaquen la sala, diverses saletes i les cambres dormitori. Al segon pis trobem altres cambres relacionades amb la Sra. Juncadella i l’accés a la terrassa afegida a la façana nord. Aquests espais estan preparats per la visita guiada de públic, amb un discurs museogràfic que permet contemplar com vivia (el mobiliari, objectes, espais del servei i el dels senyors,..) d’una família burgesa catalana de finals de segle XIX i inicis del XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, l’espai que queda a les golfes està destinat al Centre de Recursos del Castell de Montesquiu, amb quatre aules i una sala d’actes per a noranta persones.</span></span></span></p> | 08131-1 | Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span>El castell de Montesquiu respon al tipus de castell que s’anomena i identifica com a casal o “domus”, aquest depenia i estava situat dins el terme del castell de Besora. Els Besora eren nobles locals, els quals van començar a figurar com a vicaris o veguers dels comtes de Besalú dels del segle X. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Documentalment, les primers notícies conegudes es remunten al 1285 quan consta referenciada com a “domus” de Montesquiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del 1285 i fins el 1337, la “domus” estava infeudada a la família Conanglell, que la tenia pels castlans, els Besora. És al 1337 “quan Ramon de Conanglell prometé a Jaume de Besora i a la seva muller, que des del dia de Sant Joan Baptista a vuit anys, si volien comprar-li la casa forta de Montesquiu, situada al lloc anomenat la plaça de Besora, i l’honor de la Ribera, situades ambdues a la parròquia de Sant Quirze de Besora, ell estava disposat a vendre’ls-ho per 2.600 sous. Aquesta oferta degué ésser acceptada, ja que la família Conanglell no es troba més en la domus de Montesquiu, i, en canvi, són els Besora els únics protagonistes del domini de la Domus de Montesquiu” (VVAA, 1987: 30).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir d’aquí els Besora van recuperar els drets sobre el castell i</span> van convertir la “domus” en un casal de residència familiar; inicialment hi feien estada esporàdica però amb el temps es convertir en el lloc de residència habitual, <span>especialment a partir de quan el castell de Besora no es trobava en bones condicions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al 1390 el castell passà a Gilabert de Canet, senyor de Besora, Montesquiu i Canet (Maresme), fill de la Marquesa de Besora i d’Arnau de Canet. Gilabert de Canet va participà en la defensa de Catalunya contra la invasió del comte d’Armanyac (1389-90), va ser ambaixador de la reina Maria davant el comte de Foix, s’encarregà de la defensa del Berguedà i l’alt Urgell i es revoltà el 1413 contra Ferran d’Antequera a favors de Jaume d’Urgell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>De fet, la domus de Montesquiu va anar guanyant importància, i fins i tot apareix referenciada junt amb el castell de Besora, n’és un exemple la restitució feta pel rei a Gilabert de Canet del castell de Besora i la casa forta de Montesquiu, feta l’any 1419. Al 1420 el rei ordenà al veguer de Vic que, com que Gilabert de Canet no havia lliurat al veguer el castell de Besora i la domus de Montesquiu, els hi prengués i els donés a Dalmau Sacirera. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Els Besora anaren canviant de nom debut als casaments de les pubilles. El 1425 el castell passà als Peguera, que el tingueren durant un segle. El 1525 passà als Descatllar, descendents del matrimoni entre Marquesa de Peguera amb Ponç Descatllar i de Móra. Restà en mans dels Descatllar fins l’any 1760 (destaca la figura de Lluís Descatllar i Desbac 1596 – 1645; també Narcís Descatllar i de Sarriera 1626-1707). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II va afectar considerablement la domus de Montesquiu; es restaurà un cop aclarida la possessió del castell de Besora i del seu terme. Al 1540 es va fer un inventari del castell de Montesquiu que documenta que la domus era habitada pels Besora i que estava proveïda de tot el necessari. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1760 Joan II de Queralt i de Pinós, setè comte de Santa Coloma, heretà el marquesat de Besora; aquest es casà amb la rica hereva María Luisa de Silva y González de Castejón. En morí Joan II el 1803 els títols passaren a Joan III de Queralt i de Silva, cavaller del Toisó d’Or, majordom major d’Isabel II i senador; aquest va vendre el castell de Montesquiu a la família vigatana de comerciants, Safont, que s’havien enriquit pels subministraments a l’exèrcit. Josep Safont i Lluch instal·lat a Madrid, heretà els negocis del seu pare el 1841, arrendà a l’Estat el paper oficials, participà a la construcció del ferrocarril d’Aranjuez, instal·là al palau de Monteleón una de les millors foneries metal·lúrgiques del seu temps, explotà una mica de ferro a Toledo i un banc. En morí sense descendència, el seu germà Jaume va vendre el castell de Montesquiu a la família Juncadella cap al 1890. Així, </span>els comtes de Santa Coloma, consten com els darrers senyors jurisdiccionals del terme, a partir de llavors passà a mans particulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Jeroni Juncadella i Casanovas, era fabricant i un dels fundadors del Crèdit Hipotecari i Mercantil (1864). El fill Emili Juncadella i Oliva va engegar la restauració de l’edifici entre 1917 i 1920. Va ser afusellat el 19 juliol de 1936 a Barcelona, acusat d’haver finançat l’aixecament del general Franco. Durant els fets d’octubre de 1934 l’ajuntament va protegir les propietats dels Juncadella, però el 4 de setembre de 1936 van ser incautades. En els fets de maig de 1937 el castell va patir l’únic assalt que se li coneix.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 1917 i el 1920 en època d’Emili Juncadella, el castell va ser restaurat tot aportant-li un aspecte més casteller. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1971, Mercè Jucadella i Vidal-Ribas, va deixar el castell com a llegat a la Diputació de Barcelona, que n’és la propietària del 80% de les terres del municipi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 27 de juny de 1985 s’aprovà la creació del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> | 42.1132267,2.2119248 | 434849 | 4662649 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-p8250001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-p8250050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-p8250006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-img20220825124950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-img20220825125525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-castell-de-montesquiu-antic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93018-panoramica-antiga-castell.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Renaixement|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN|Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les façanes i en el conjunt dels murs, es poden observar i entreveure traces que testimonien l’evolució arquitectònica de l’edifici, mostrant empremtes del que devia ser l’edifici abans de la uniformització del conjunt.A la planta baixa, també hi ha un audiovisual i acompanyat d’objectes que expliquen diferents moments de la història del castell, especialment de l’època medieval.Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 85|93|95|106 | 45 | 1.1 | 1760|1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 93019 | Masoveria del Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-castell-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ESPADALER I PARCERISAS<span lang='CA'><span><span><span><span> (1989, juny): </span></span></span>Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu</span></span>- Revista</span></span></span><br /> <span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>L’antiga masia coneguda amb el nom de Masoveria del Castell de Montesquiu està ubicada a tocar del mateix castell, a pocs metres al nord-est. A tocar de l’antiga masia també hi trobem la Cabanya del Castell, aquest edifici havia estat un paller del mas i, per tant, del castell, i avui dia reconvertida en sala d’exposicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masoveria conserva l’estructura de l’antiga casa de pagès, tot i que adaptada als actuals usos com a edifici administratiu del Parc del Castell de Montesquiu. La reforma per a aquestes noves funcionalitats ha conservat la seva fisonomia exterior i, fins i tot, interior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici de planta rectangular, formada pe planta baixa, planta primera i planta sota coberta o golfes, té teulada a quatre vessants, amb el carener orientat més o menys nord-sud. La façana principal obra cap migdia, on trobem l’accés principal. Al costat de llevant hi ha dos volums afegits, un cos que ocupa tots els nivells d’alçada, a la meitat nord d’aquesta façana i un cos que conforma un porxo a planta baixa i un balcó-terrassa coberta a manera de galeria a nivell de la planta primera. Ambdós, amb coberta a un vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici està bastit amb murs de pedra, en conjunt de tall força irregular, tot i que amb les cantoneres formades per blocs de pedra més ben tallats i amb peces més grans respecte de la resta de material que conformen els murs. La casa està construïda en un terreny en desnivell fet que determina que l’alçada visible de les seves façanes no sigui el mateix, així, la façana lateral oest té un nivell menys. Pel que fa a les obertures, actualment compta amb diferents portes d’accés, a la façana principal, però també dues a la façana posterior i la lateral(??). La porta principal, a la façana sud, és una obertura rectangular de muntants de grans carreus de pedra ben tallada i polida, i llinda de biga de fusta. Per contra a la façana posterior, la nord, hi trobem dues portes d’accés, d’obertura amb llinda d’arc rebaixat fet de lloses posades a ple de llibre. La majoria de finestres són de configuració senzilla, en destaquen les de la façana sud, que majoritàriament són de brancals de pedra també més ben escairada i polida, i en alguns casos també llinda monolítica i/o ampit de pedra, tot i que en algunes és resultat de la reforma recent que regularitza més o menys els acabats de la façana. També a la façana est hi trobem una finestra amb acabats similars als de la façana sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de l’edifici mostren traces d’obertures actualment tapiades, exemple de l’evolució de la seva arquitectura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior, reformat, conserva elements que permeten identificar part de l’antiga distribució, així com observar testimonis arquitectònics del seu passat com a masia.</span></span></span></p> | 08131-2 | Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span>Aquesta antiga casa de pagès, apareix anomenada de diferents maneres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva funció originària era la de masoveria del Castell de Montesquiu, casa que acollia doncs la família de masovers del castell. Sembla que es va bastir a inicis del segle XIX, probablement per i en època de la família Safont de Vic propietària del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També va mantenir aquest ús com a masoveria, mentre el castell estava a mans de la família Juncadella. És en l’època que el castell passa a la Diputació de Barcelona, que es converteix en edifici de serveis i administratiu, primer del Parc Comarcal del Ripollès, i avui en dia del Parc del Castell de Montesquiu. </span></span></span></p> | 42.1136113,2.2126437 | 434909 | 4662690 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En època que l’edifici era d’ús del Parc Comarcal del Ripollès, va ser utilitzat com a biblioteca del parc, amb uns 1500 títol. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||||||
| 93020 | Casa Nova del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-castell-0 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p>-LLORET BLACKBURN, Marta; MARAGALL MORENO, Marta (2019): Resultats de la recerca arxivística en el marc del Pla Director del Castell de Montesquiu. Montesquiu (Osona). Desembre de 2019. Inèdit.</p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XVI-XIX | <p><span><span><span>L’antiga masoveria és un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i una part sota coberta a la part central, que és més alta que als laterals. La teulada és a dos vessants de teula àrab. A costat i costat de la casa hi ha altres construccions, amb una zona planera al davant a manera d’era. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les estructures estan bastides amb murs de pedra combinat amb maó massís, aquest material sobretot emmarcant obertures i a les cantoneres. La casa mostra aquest material constructiu a la planta baixa, la resta és de maó massís, a murs i obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El seu interior va ser totalment transformar per acollir els nous usos que ha tingut durant les darreres dècades. </span></span></span></p> | 08131-3 | Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span>Aquest edifici era una antiga masoveria del Castell de Montesquiu.</span></span></span></p> <p>En la documentació recollida en els estudis realitzats des del Parc del Castell de Montesquiu, s'hi documenta la 'nomenada Casa Nova del Castell de Montesquiu' des del segle XVII en endavant.</p> <p>Al segle XVII, després d'haver entrat les tropes de Felip IV a Barcelona, la ciutat fou ocupada i confiscada pels francesos des de l'any 41 fins a l'inici del 52, un cop finalitzat el setge de Barcelona (Guerra dels Segadors), el mateix any 1652, Narcís Descatllar, Marquès de Besora, va de prendre possessió de les seves propietats. En aquest context consta que des de l'any '53 fins en lo any 60 que en lo Castell de Montesquiu se tenia guarnició de esa companyia de Infanteria molt numerosa es amara los soldats la Casa nova la Cabaña y Corrals lo que torni a fer (ACA, Besora1794/2: Diversos, Queralt, Lligalls 2, Data s. XVI-XVII(1794). LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p>Del segle XVIII, quan Lluís Descatllar tenia la propietat del Castell de Montesquiu, en un document en el que es relacionen els arrendaments del Marquesat de Besora, dins l'Heretat del Castell de Montesquiu hi consta la Casa Nova. Aquesta masoveria es va arrendar per un preu de 640 lliures, 160 lliures per any, pagant-se per Tots Sants i amb una sèrie de pactes que s'hi relacionen; el lloguer començava l'1 de maig de 1765 i acabava el darrer dia d'abril de l'any 1769 (ACA, BesoraXVIII/4: Diversos, Queralt, Lligalls 4. LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p>En una relació de béns del segle XIX sobre el Marquesat de Descatllar, llavors, Besora; es referencia dins la parròquia de Sant Quirze i lloc de Montesquiu: 'En esta parroquia y lugar de Montesquiu depende de las misma ermita pròpia del siguiente: El Castillo de Montesquiu, Manso casa Nova contigua al mismo, la casa llamada Cabaña del Rector, la casa granero de Montesquiu, su molino batan, otro avinero llamado nuevo, Molino harinero de Sant Quirico, y Molino trapera en el, vulgarment del Bruch o de foradada' (ACA, BesoraXIX/2: Diversos, Queralt, Lligalls 2, s. XIX. LLORET; MARAGALL, 2019).</p> <p>L'estructura arquitectònica que es conserva, és resultat de les reformes i modificacions que l'edifici ha experimentat al llarg de la seva història, especialment la important transformació de la darrera reforma del segle XX. <span><span><span>Així, la primera època en que el Parc del Castell de Montesquiu era Parc Comarcal, l’edifici es va transformar tot reformar-lo i adaptar-lo per a usos de residència de les persones assistents a actes al castell. L’obra es va fer l’any 1986 i va anar a càrrec de l’arquitecte Jordi Ambròs. La rehabilitació va abastar també l’entorn immediat, adequant-lo per a usos residencials i lúdics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La darrera època va estar funcionant com a restaurant, actualment resta pendent d’obertura.</span></span></span></p> <p> </p> | 42.1144132,2.2165480 | 435233 | 4662776 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100573.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93020-pa100585.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta antiga casa de pagès, també apareix anomenada com a Castell Xic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 94725 | Parc del Castell de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-castell-de-montesquiu | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Parc del castell de Montesquiu està entre el límit geogràfic que divideix les comarques d’Osona i el Ripollès, a la dita subcomarca el Bisaura, i a cavall de dues províncies, Barcelona i Girona. Ocupa territori de cinc termes municipals, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà. A nivell natural el parc destaca especialment pels boscos de roure, faig i pi roig.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Parc forma part de l’EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigscalm-Bellmunt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A més del patrimoni natural, el parc és reconegut pel seu patrimoni cultural, en primer terme amb el Castell de Montesquiu que li dóna nom, situat dins el terme de Montesquiu. Junt també amb un seguit de masies (les Planeses, la Masoveria del Castell, la Casanova del Castell, la Solana, les Codines,.) i altres elements, com el pont de les Codines, que configuren un ric patrimoni cultural, també de tradició vinculada a la pagesia, al treball del territori i la creació d’un paisatge agrícola, ramader i forestal. Els orígens documentals del castell permeten situar l’ocupació del lloc a l’època medieval, tanmateix les característiques del territori, els cursos fluvials,.. esdevenen un entorn que segurament ha estat ocupat de molt més antic, malgrat no es conservin evidències arqueològiques documentades.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El parc compta amb una xarxa de senders que permeten recórrer per diversos indrets, amb graus de diferent dificultat i exigència. Al parc, dins el terme de Montesquiu s’hi ubiquen els equipaments centrals, des del propi castell que compta amb una museïtzació i visites guiades, fins a les oficines del parc situades a la masoveria, un equipament per exposicions conformat en una antiga cabanya, un centre de desenvolupament forestal, una casa de colònies junt amb uns terrenys d’acampada, una masoveria amb activitat agrícola i ramadera, i també amb algunes fonts i espais condicionats per al descans.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-81 | Ocupa gran part del terme municipal del Montesquiu. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La propietat del Castell de Montesquiu van ser cedides per Emili Juncadella a la Diputació de Barcelona l’any 1976, a partir d’aquí la institució va començar a treballar en l’estudi, la conservació i valorització dels elements històrics, arquitectònics, naturals,... Aquesta cessió esdevindria l’origen de la creació del Parc del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El parc forma part de la xarxa d’espais gestionats per l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La superfície total protegida del Parc del Castell de Montesquiu, entre els diferents municipis és de 546 hectàrees, dividit en dues parts pel riu Ter, gran part del terme municipal de Montesquiu forma part del parc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El Pla Especial que regula el parc es va aprovar l’any 1986, està gestionat i participat per un Consell Coordinador amb dos representants de la Diputació de Barcelona, presidència i vicepresidència, dos representants de la Generalitat de Catalunya, i els alcaldes dels municipis del parc. Des d’un acord de novembre del 1999 també hi és convidat a participar a les reunions l’alcalde Vidrà, amb veu però sense vot.</span></span></span></span></p> | 42.1135655,2.2124654 | 434895 | 4662686 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94725-pa100500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94725-p2050292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94725-p8250050.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al parc s’hi poden realitzar nombroses activitats per lliure o dirigides, compta amb programes educatius, visites guiades, activitats de poesia als parcs, ral·lis fotogràfics,... El Pla especial del Parc del Castell de Montesquiu va ser aprovat en data 30 de juliol de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 755 de 20 d'octubre de 1986 i modificat en data en data 2 d'abril de 1998 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2.672 de 2 de juliol de 1998. | 98 | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 94870 | Palanca del Carbur. Passarel·la del Carbur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-del-carbur-passarella-del-carbur | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></p> | XX | Actualment només es conserva visible, l'estrep de la banda esquerra del riu. | <p><span><span><span>Les restes conservades de la palanca del Carbur corresponen a una estructura conformada per dues parets de forma trapezoïdal disposades en paral·lel, fetes de formigó encofrat i amb diverses peces de ferro ancorades a la part superior. Imatges antigues conservades permeten veure que aquest element correspon a l’estructura de suport del cablejat d’una palanca o pont penjat que es va construir just davant de les dependències de l’antiga fàbrica del carbur. Es tractava d’un pont de poca amplada, que permetia la comunicació entre la zona del Carbur de Baix i el nucli urbà (a l’alçada de l’actual zona d’esplai Font d’en Nando). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tractava d’una palanca feta a partir de suports de formigó a cada estrep i alguns pilars, que suportaven tirants metàl·lics que sustentaven la resta de l’estructura del pont, i amb un tauler de fusta.</span></span></span></p> | 08131-111 | Les restes visibles conservades es localitzen davant l'edifici de les antigues oficines de la Fàbrica del Carbur, a prop del marge del riu. | <p><span><span><span>Des de finals del segle XIX fins l’actualitat, la comunicació entre les dues bandes del riu Ter a l’alçada del nucli urbà, o sigui, entre el poble i la zona de l’antiga fàbrica del Carbur, s’ha realitzat a través de diferents ponts i palanques que han anat canviant al llarg d’aquest període. Així, diferents riuades del Ter han anat afectant les estructures de comunicació existents, la destrucció de cadascun dels viaductes va requerir la construcció de nous passos per creuar el curs fluvial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest sentit, consta que entre el 22 de març i el 24 de novembre de 1899 es va construir un pont metàl·lic per iniciativa de la família Juncadella, llavors propietària del Castell de Montesquiu, del Carbur de Baix i de diverses propietats a Montesquiu, com l’edifici de l’antiga Fonda (al costat del qual es va construir el Pont Metàl·lic). <span>Aquest vial permetia creuar el riu, entre altres, per anar als safareigs situats a la banda de llevant del Ter, així com amb el passeig de Llaers, als horts i a la fàbrica del Carbur, a més de connectar amb el camí cap al Castell, amb diverses masies, amb la Font de Codineta o amb el camí de la Font de les Planeses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquell Pont Metàl·lic va ser destruït per l’aiguat de l’any 1940.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la carta del 21 de març de 1942 dirigida al president de la diputació de Barcelona l'alcalde de Montesquiu escriu: 'ya oficiosamente hemos venido pidiendo, la construcción de un puente sobre el rio Ter, de este pueblo, destruido por las inundaciones padecidas en Octubre de 1940 [...] Un considerable numero de vecinos son productores obreros de la 'Electra Industrial de Carburos S.A.' [...] los que al venir una crecida ordinaria, muy corriente en época de lluvias, se verian en la necesidad de hacer un recorrido de 4 a 5 km de ida y otros tanto de regreso para realizar su trabajo ordinario, a parte del perjuicio que está ocasionando a la empresa la falta de puente.' (MOLINA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>La passarel·la es degué construir entre l'abril de 1942 i el gener de 1945. A l'Arxiu Històric de Montesquiu hi ha una foto que data de gener de 1945 on hi apareix la passera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les imatges aèries de l’any 1945 permeten constatar que ja es disposava d’una passera aigües amunt del nucli (a la zona inicial de l’actual font d’en Nando), que permetia creuar el riu vers la fàbrica del Carbur de Baix, on actualment trobem les restes de l’estructura de la palanca del carbur. En aquest moment, no hi havia cap més pont o passera per comunicar el nucli amb el Carbur de Baix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1956 les imatges aèries permeten observar l’existència del que sembla dos punts per creuar el riu a l’alçada de la fàbrica del carbur, a través de la palanca i sembla que poc més amunt hi havia una mena de passera o gual probablement més arran d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 12 de novembre de 1982 hi va haver un episodi d’aiguats que va destruir el pont penjat o palanca del Carbur, deixant novament sense comunicació el nucli urbà i la fàbrica del carbur.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1983 i 1984 es va construir una nova passera, en aquest cas, situada més al sud respecte l’anterior, aquesta es va situar a la zona de la Pèrgola i permetia comunicar directament amb els Horts de la vila. També als anys 80 del segle XX es va construir el pont que porta al castell, però encara va trigar força anys a tenir els accessos condicionats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la palanca que portava als Horts de la vila, aquesta era una estructura de pilars de formigó armat, un paviment també de <span>formigó</span> i baranes de ferro. Aquest es va construir una mica més a prop del nucli urbà, amb accés des de la zona de la Pèrgola i va estar en ús fins l’octubre de l’any 2018 quan una nova crescuda del riu Ter la va destruir. Actualment està pendent de reconstrucció, obra que es preveu que es pugui realitzar en una data propera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, el riu es pot creuar des del pont que porta al castell a l’alçada del carrer Santiago Rusiñol.</span></span></span></p> | 42.1131950,2.2080606 | 434530 | 4662648 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94870-pont-carbur-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94870-can-bota.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94870-primera-passera-carbur-derruida.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La palanca o passera del Carbur, així com els diversos ponts i palanques que hi hagut sobre el riu Ter per comunicar el poble amb l’altra banda del riu, han rebut diverses denominacions, algunes molt similars a les altres, tot i no tractar-se del mateix viaducte. Aquesta circumstància pot generar certa confusió amb algunes de les referències o cites relacionades amb unes o altres estructures.Imatges antigues conservades permeten constatar l’existència al llarg dels anys de diferents palanques de comunicació entre la zona del poble i la fàbrica del carbur; la ubicació d’aquestes ha anat variant. Hi va haver l’antic Pont Metàl·lic a l’alçada de l’antiga Fonda, la palanca o passera del carbur o pont penjat a l’alçada de l’actual zona d’esplai de la Font d’en Nando i comunicant amb el davant de la fàbrica del carbur, la palanca dels horts també anomenada “pont de ferro” situada a la zona de la Pèrgola i connectant amb els Horts de la Vila, i aigües més avall, es va construir el pont apte per vehicles d’accés al castell.Sembla que durant alguns períodes que no hi havia una palanca o pont en condicions per creuar el riu Ter, es devia fer a través d’una mena de passera molt senzilla (o una mena de gual a poca distància aigües amunt de la palanca del carbur); fet que dificultava poder creuar en cas de petit augment del cabal .La manca d’un accés en condicions entre el poble i l’altra banda del riu ha estat una constant al llarg de la història del municipi. Aquest fet va condicionar també les possibilitats de creixement i expansió de l’antiga fàbrica del carbur, a més, la majoria de viaductes permetien només l’accés per vianants (exceptuant l’antic pont metàl·lic situat a peu de l’antiga Fonda i l’actual pont d’accés al castell).Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu, permeten veure algunes de les altres palanques que hi va haver per creuar el riu a l'alçada del Carbur de Baix. | 98 | 49 | 1.5 | 2136 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||
| 93464 | Pont de les Codines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-codines | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XVII | El pont mostra algunes parts fetes malbé, especialment les parts laterals, li manquen les baranes; també té gran part de l'estructura coberta amb vegetació que hi ha crescut i que afecta a la seva conservació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Pont de pedra que permet travessar la riera de Sora, a la zona limítrof dels municipis de Sora i Montesquiu. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta d’un pont d’un sol ull d’arc rebaixat fet amb carreus de pedra als angles més ben treballats, a la resta de mur i massissat són pedres més irregulars o només desbastades unides amb morter de calç. És de poca alçada, actualment sense baranes però consta que n’havia tingut, eren de mur de pedra. El perfil superior del tauler del pont és lleugerament apuntat, conserva el paviment de pedres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les seves dimensions aproximades són de cinc metres de llargada, entorn a dos metres d’amplada i una mica més de metre i mig d’alçada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-32 | Està situat al mateix límit del terme municipal de Montesquiu amb Sora. A la zona nord-oest del terme municipal, a la riera de Sora, sota la masia de les Codines. Dins els límits del Parc del Castell de Montesquiu. | <p><span lang='CA'><span><span><span>El pont formava part de l’antic camí que comunicava les comarques d’Osona i el Ripollès. Consta referenciat com a pont medieval romànic, tot i que la tipologia constructiva sembla correspondre a un pont que podria haver estat bastit en època barroca, probablement al segle XVII. </span></span></span></span></p> | 42.1183692,2.1952615 | 433477 | 4663232 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93464-p1170003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93464-p1170010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93464-p1170014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93464-p1170019.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya situa el pont al període barroc, al segle XVII. Al web del Parc del Castell de Montesquiu s'indica que és un pont romànic. | 119|94 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||
| 94719 | Festa Major de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-montesquiu | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Festa Major de Montesquiu es celebra a principis de desembre coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de la Immaculada Concepció, patrona de l’església parroquial. Al llarg dels anys, els dies de durada de la la Festa Major ha anat canviant, actualment es celebra entorna a quatre o cinc dies, segons com escaigui el calendari. Antigament la majoria d’actes eren més centrats en la missa, actes de caire popular, ball, concerts,.. Actualment el programa d’actes és molt variat i divers, inclou propostes de caire cultural, religiós, esportiu, lúdic,.. entre els quals ball, concerts, tallers, espectacles, missa, trobada gegantera, xocolatada popular, concursos i algunes competicions. Activitats que poden variar al llarg dels anys.</span></span></span></span></p> | 08131-75 | Diferents indrets del nucli urbà. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els actes van variant al llarg dels anys, segons els interessos i gustos del moment. Els actes més tradicionals acostumen a mantenir-se.</span></span></span></span></p> | 42.1100648,2.2096691 | 434659 | 4662298 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94719-25876308719994306768921555741862223251447408n.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 94726 | Riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter-0 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El riu Ter creua el terme municipal de Montesquiu de nord a sud, dividint el territori en dos. Al seu pas pel municipi el curs fluvial rep l’aigua de torrents i rieres, en especial menció a la riera de la Solana i la riera de Sora. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Ter és el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut i una superfície de conca de 3.010 km2; transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà. Neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la llera hi creix la característica vegetació de ribera, com verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. Oferint hàbitat a nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. Tal i com queda testimoniat al seu pas pel municipi de Montesquiu, on les seves aigües van ser aprofitades des de l’època baix medieval per molins fariners, a l’època preindustrial amb fargues i altres molins, tot d’infraestructures i petites manufactures que s’anirien bastint a redós. A l’època industrial van aparèixer nombroses fàbriques tèxtils que es van anar instal·lat a la zona, al municipi la Farga de Bebié esdevenint una de les grans colònies tèxtils del riu Ter, també la resclosa i canal de can Trinxet (al terme de Sant Quirze de Besora, així com per fer funcionar dues fàbriques de carbur. L’explotació industrial del riu al terme continua funcionant, actualment com a centrals elèctriques. A més dels usos industrials el Ter també ofereix usos naturals i socials, grans zones d’hortes han estat regades amb les seves aigües. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El costat del riu al seu pas pel poble de Montesquiu ha estat zona de passeig habitual, actualment amb un entorn que ha millorat l’entorn de peu del riu, adequant-lo al passeig i oferint informació de la flora i fauna que hi ha.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La presència del riu Ter a la zona ha estat un element determinant per la creació del primer nucli de població. A la vegada el curs fluvial ha condicionat la població, depenent de Sant Quirze de Besora fins la seva independència l’any 1934, havent de creuar el riu per arribar a la capital del municipi en aquella època. El nombre de ponts que hi ha al terme sobre el riu Ter, testimonien també que el curs fluvial esdevé també un element divisor que cal minimitzar amb la construcció d’infraestructures que permetin connectar els dos costats del municipi.</span></span></span></span></span></p> | 08131-82 | Creua el terme municipal de nord a sud. | 42.1114808,2.2089987 | 434606 | 4662457 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-pc080255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94726-p8260455.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||||||
| 93462 | Rodes de molí de Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rodes-de-moli-de-cal-moliner | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PAYÀS I BLASI, M.Àngels Payàs (s/d): La Farga de Bebié, un model de colònia tèxtil”, a Taleia. Ripoll. [Consultat en línia: 1/10/2022]</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal de l’edifici conegut amb el nom de Cal Moliner, situat a la Carretera de Ribes, hi ha dues rodes de molí encastades a la façana, integrades en el mur de l’edifici de manera ornamental. Les peces estan posades al nivell de la planta baixa, una a cada banda de la porta principal d’accés.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La del costat dret mirant la façana és de pedra de tipus conglomerat, d’una sola peça. La roda que hi ha al costat esquerre, és de pedra de calcària, tipus travertí, és de diferents peces unides i conserva el cèrcol metàl·lic del contorn. Ambdues peces se’ls hi va col·locar una argolla al centre. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-30 | Carretera de Ribes, 44. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquestes peces es troben ubicades en un edifici bastit al segle XIX, concretament al 1896 segons consta a la llinda de la porta d’entrada a la casa. L’edifici és conegut com Cal Moliner, remetent a l’ofici del propietari de la casa, Joan Tubau i Vilageliu, en el moment de la seva construcció. Consta que va ser moliner del molí de Rocafiguera i molí de la Farga Vella, on es va instal·lar la fàbrica de la Farga de Bebié. La finca del molí es va vendre a Edmond Bebié, fundador de la fàbrica, entorn a 1865. De fet, la darrera matrícula industrial del molí de Rocafiguera és de l’any 1894. Consta que les rodes provenien del molí de Rocafiguera (PAYÀS, S/D: 10). </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1112384,2.2072794 | 434463 | 4662431 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93462-p8260484.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93462-p8260490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93462-p8260495.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93463 | Llinda de Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-moliner | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PAYÀS I BLASI, M.Àngels Payàs (s/d): La Farga de Bebié, un model de colònia tèxtil”, a Taleia. Ripoll. [Consultat en línia: 1/10/2022]</span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Llinda de la porta principal d’accés a Cal Moliner, situada a la façana de ponent, la que obra a la carretera. Es tracta d’una llinda plana monolítica hexagonal, de forma allargada tendint a rectangle, amb els angles interiors treballats al biaix. La peça es mostra ben tallada i amb acabat polit. A la part central hi ha les inicials J. T. V. i la data 1896 gravat dins un rectangle; a cada costat hi ha també gravades eines.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda està suportada damunt grans carreus de pedra treballats amb el mateix acabat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal de l’edifici conegut amb el nom de Cal Moliner, situat a la Carretera de Ribes, també hi ha dues rodes de molí encastades a la façana, a banda i banda de la porta.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-31 | Carretera de Ribes, 44. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici és conegut com Cal Moliner, remetent a l’ofici del propietari de la casa, Joan Tubau i Vilageliu, en el moment de la seva construcció, les mateixes inicials que hi ha a la llinda. Es tracta d’un edifici bastit al segle XIX, concretament al 1896 segons consta a la llinda.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El propietari de l’aquell moment, consta que va ser el darrer moliner del molí de Rocafiguera o de la Farga Vella, on es va instal·lar la fàbrica de la Farga de Bebié. La finca del molí es va vendre a Edmond Bebié, fundador de la fàbrica, entorn a 1865. De fet, la darrera matrícula industrial del molí de Rocafiguera és de l’any 1894. Consta que les rodes provenien del molí de Rocafiguera (PAYÀS, S/D: 10). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1112363,2.2072732 | 434462 | 4662431 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93463-p8260491.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93463-p8260489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93463-p8260497.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 94784 | Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moliner-5 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PAYÀS I BLASI, M.Àngels Payàs (s/d): La Farga de Bebié, un model de colònia tèxtil”, a Taleia. Ripoll. [Consultat en línia: 1/10/2022]</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges situat a la confluència de la Carretera de Ribes amb el Carrer Cal Moliner, la façana principal és la que afronta a la carretera de Ribes, mirant a ponent. Es tracta d’un immoble de planta quadrangular, constituït per planta semisoterrània, planta baixa i dues plantes. La coberta és de teula àrab a quatre vessants, amb un cos que sobresurt a la part central de la teulada, segurament corresponent al badalot d’escala. Aquest volum és cobert també a quatre vessants i coronat amb dos pinacles globulars.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’immoble està ubicat en una parcel·la en desnivell, fet que determina que l’edifici tingui diferents alçades a les seves façanes, així, la façana posterior, la que mira a llevant, compta amb una planta més.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Els murs de les façanes estan construïts emprant la combinació de pedra i maó. Els panys de mur són de pedra, amb molta presència de còdols de riu; destaquen dues rodes de molí encastades al mur de la façana principal. També hi ha carreus als angles de la façana posterior. Per contra, les cantoneres de la façana principal són de maó massís. Aquest material el trobem a les obertures de l’edifici excepte a la porta principal, que és de carreus als muntants i llinda plana monolítica (hi consta la data 1896 gravada); la resta d’obertures estan emmarcades amb maó massís, formant les llindes i disposats en cadena als muntants. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal, coincidint amb la línia dels forjats, hi ha una petita cornisa feta amb maó. L’edifici compta amb una cornisa suportada per uns permòdols, tot fet amb maó massís; a sobre hi ha un voladís de factura recent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana principal les obertures estan distribuïdes regularment, tres per planta i alineades verticalment. A la planta baixa, trobem la porta al centre i finestres a cada costat; a la planta primera obertures formant balcons de voladís amb barana de barrots de ferro amb volutes al sòcol; al darrer nivell, finestres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana posterior la distribució d’obertures és menys regular, si que compta amb tres obertures per planta. A les dues plantes inferiors, són finestres i estan alineades verticalment. A la planta primera, trobem dos balcons i una petita finestreta. Al darrer nivell destaca un balcó corregut de certa llargada al que obren dues de les portes i la finestra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La façana lateral sud té un edifici adossat; mostra algunes obertures que han estat transformades, i compta amb una terrassa al primer pis, i balcons i finestres al segon. A la façana lateral nord hi ha poques obertures i petites.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-102 | Carretera de Ribes, 44. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici és conegut com Cal Moliner, remetent a l’ofici del propietari de la casa, Joan Tubau i Vilageliu, en el moment de la seva construcció, les mateixes inicials que hi ha a la llinda. Es tracta d’un edifici bastit al segle XIX, concretament al 1896 segons consta a la llinda.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>El propietari de l’aquell moment, consta que va ser el darrer moliner del molí de Rocafiguera o de la Farga Vella, on es va instal·lar la fàbrica de la Farga de Bebié. La finca del molí es va vendre a Edmond Bebié, fundador de la fàbrica, entorn a 1865. De fet, la darrera matrícula industrial del molí de Rocafiguera és de l’any 1894. Consta que les rodes provenien del molí de Rocafiguera (PAYÀS, S/D: 10). </span></span></span></span></p> | 42.1112370,2.2073131 | 434466 | 4662431 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94784-p8260494.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Adossat a la façana lateral sud de Cal Moliner hi ha un edifici, de planta rectangular allargada i teulada a dues vessants; és només de planta baixa a nivell de carretera i conforma dos habitatges. La façana segueix el mateix patró estilístic que l’edifici de Cal Moliner. El terrat de la planta primera de la façana sud de Cal Moliner es desenvolupa a la coberta d’aquest edifici. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 94789 | Edifici Carretera de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carretera-de-ribes | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici plurifamiliar de pisos situat a la confluència de tres carrers, amb façana a cada vial, la principal afronta a la Carretera de Ribes, mirant a ponent. Es tracta d’un immoble de planta quadrangular, constituït per planta semisoterrània, planta baixa, dues plantes pis i una planta sota coberta o golfes. La coberta és de teula àrab a tres vessants. L’emplaçament de l’immoble en una parcel·la en un indret en desnivell, amb el carrer de l’església que fa pujada des de la part baixa fins la carretera, determina que l’edifici tingui diferents alçades a les seves façanes, així, a la façana del carrer de Núria compta amb una planta més.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les façanes es caracteritzen per la tipologia constructiva, basada en la combinació de murs de pedres de formes i mides irregulars, amb molta presència de còdols de riu, junt amb el maó massís. El maó el trobem emmarcant les obertures, majoritàriament col·locat a plec de llibre a les llindes formants arcs rebaixats i als muntants de les obertures disposats en cadena. També trobem unes faixes de maó col·locades de manera decorativa seguint les línies de forjat del pisos i al ràfec de la coberta, creant un graonat. A la façana principal, a la portalada d’accés a l’interior, al mig de la llinda en arc fet de maons hi ha una dovella de pedra tallada a la clau amb les inicials I.T.N. (?) i la data 1891. La distribució de les obertures d’aquest frontis principal és regular, amb tres eixos verticals disposades una sobre l’altre. Amb l’eix central més destacat, és on hi ha la porta d’entrada i als dos pisos un balcó amb un petit voladís. La resta de balcons són ampitadors, amb baranes de ferro senzilles. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A la façana lateral, al carrer de l’Església, hi destaquen dos nivells de galeries situades al primer i segon pis; són d’arcs rebaixats amb senzilles impostes, tot de maó, recolzats sobre els murs als extrems i pilars entre mig.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-105 | Carretera de Ribes, 24 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici forma part d’una tipologia constructiva habitual de cap a finals del segle XIX i principis del XX, identificat amb un estil d’època industrial, pels materials emprats i per la coincidència cronològica. Un estil constructiu amb materials vistos, sense gaires ornamentacions, del qual en trobem diversos exemples a Montesquiu, similars, més senzills o amb un disseny més elaborat. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La construcció de l’immoble es situa en un període cronològic de creixement urbanístic i demogràfic, afavorit per la millora de les infraestructures que passen pel poble, com és la pròpia carretera, la qual va contribuir a l’edificació de solars que hi afronten. En una època també en que es comencen a instal·lar fàbriques tèxtils al municipi, llavors Sant Quirze de Besora, i al cap de poc també a Montesquiu; indústries situades estratègicament per aprofitar l’aigua del riu Ter per fer funcionar les fàbriques. Situació que comportà una necessitat de nous habitatges per acollir l’augment poblacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1090323,2.2083572 | 434550 | 4662185 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260093.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94789-p8260077.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 94706 | Carrer de la Plaçola números 10, 11 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-placola-numeros-10-11-i-12 | <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt de tres edificis corresponents a cases unifamiliars, són de planta baixa, tenen coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. Els edificis ocupen una parcel·la en la que les cases estan desplaçades de la línia de carrer perquè compten amb una part de pati davant la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els edificis, encara que siguin habitatges independents han estat dissenyats conjuntament i bastits com un conjunt. Això es testimonia amb el tractament de les façanes, cadascuna de les quals compta amb una porta al centre, flanquejada per una finestra a cada costat. Les obertures compten amb una faixa perimetral que sobresurt lleugerament del plom del frontis. Damunt les obertures hi ha una petita cornisa continua que ocupa tota l’amplada de les façanes. El coronament de les façanes constitueix l’element més remarcable del conjunt, cada frontis està coronat per un frontó mixtilini, els dels edificis dels extrems són iguals, i el del centre, de major alçada i amb un perfil diferent als altres dos, conté a la part central les inicials J.R. i la data 1930.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pati del davant dels edificis està delimitat per un mur de pedra coronat per una filera de maons massissos, i damunt la barana feta a partir de pilars de maó amb bases i capitells, també de maó, i amb rajola vidriada de color verd decorant els capitells, entre els pilars una barrots de secció circular que actua de barana.</span></span></span></p> | 08131-62 | Carrer de la Plaçola números 10, 11 i 12. | <p><span><span><span>Les cases unifamiliars es van edificar en un període de creixement de població i que en paral·lel va comportar també un augment del nombre de cases existents. La construcció data de 1930 segons consta al frontó central que corona el conjunt d’edificis. Coincidint en un moment de molta activitat industrial, sobretot a les fàbriques tèxtils de Montesquiu i a Sant Quirze de Besora. </span></span></span></p> | 42.1109806,2.2082772 | 434545 | 4662402 | 1930 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94706-p8260437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94706-p8260438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94706-p8260441.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest conjunt d'edificis és anomenat popularment com les Torretes. | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||
| 94788 | Edifici Carrer Sant Boi, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-boi-31 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes pis i una planta sota cober</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>ta. La teulada és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. El ràfec de la teulada és suportat damunt caps de biga, compta amb travessers de fusta i a sobre rajoles amb decoració geomètrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana compta amb tres obertures per planta, disposades regularment i alineades verticalment. El conjunt mostra una clara homogeneïtzació, excepte a la planta baixa, adaptada per a usos comercials i amb la porta que obra a la caixa d’escala d’accés als pisos. Aquesta porta és de <span>tall rectangular senzill i té una tarja a sobre, amb reixa metàl·lica amb les inicials A. S. I la data 1926; una de les portes dels locals comercials conserva un rètol antic on s’indica “Carniceria”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ala planta primera, trobem dues obertures que donen a un balcó de volada correguda i baranes de ferro; al costat de llevant amb una finestra. Les obertures estan marcades amb una faixa a tot el seu contorn, de la mateixa manera que a la planta baixa. Al pis segon, les tres finestres mostren el mateix disseny, l’obertura acaba en llinda en arc de mig punt. En aquest cas, la faixa del contorn de cada finestra defineix una forma arquitectònica més elaborada, amb unes falses pilastres als laterals de cada finestra, un coronament i un ampit amb un petit graonat. Al nivell sota teulada, hi ha tres obertures en forma de rombe. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana compta amb unes motllures decoratives a manera de cornisa a la línia de cada forjat. El tractament de la superfície de la façana és arrebossat i pintat en coloracions ocres, també compta amb una sanefa esgrafiada sota les motllures horitzontals. </span></span></span></span></span></span></p> | 08131-104 | Carrer Sant Boi, 31 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici està situat en el principal eix comercial del poble, el qual es va desenvolupar al llarg de les primeres dècades del segle XX i molt actiu durant gran part del segle XX. Coincidint amb una època en que la població havia crescut considerablement, tant urbanísticament com demogràficament. La presència d’importants fàbriques tèxtils al peu del riu Ter va afavorir el creixement i assentament de població, que acudia a treballar a les indústries cosa que també va comportar un augment i diversificació de comerços, per tal d’atendre a totes les necessitats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El carrer on s’ubica l’edifici és de configuració més antiga, segons es testimonia en alguns edificis amb elements arquitectònics anteriors al segle XX, almenys segle XVII i XVIII. A finals del segle XIX i principis del segle XX es degué incrementar l’ocupació de solars disponibles o modificar edificis existents.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1092899,2.2085980 | 434570 | 4662214 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94788-p8260173.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 94786 | Edifici Carrer Sant Boi, 17 - 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-boi-17-19 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes pis i una planta sota cober</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>ta. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El ritme de les obertures presenta una marcada simetria, excepte a la planta baixa, adaptada per a usos comercials i amb les portes d’accés a les caixes d’escala; tot i que sense trencar l’eix vertical de les o<span>bertures. Hi ha quatre obertures per planta, a la primera i segona, cascuna obra a balcons amb volada i suportats per mènsules; les baranes són de barrots metàl·lics decorats amb volutes al sòcol i sota el passamà. Al darrer nivell, hi ha finestres geminades de poca alçada flaquejades per unes mènsules que, seguint el disseny de la resta de nivells, en aquest cas suporten la cornisa. El ritme vertical està marcat per unes faixes que emmarquen les obertures i que també trobem a manera de pilastres als extrems de la façana. D’altra banda, el ritme horitzontal </span><span>es remarca </span><span>amb unes faixes horitzontals motllurades, tant a nivell del forjat de cada planta com a la cornisa que corona la façana, en aquest cas més elaborada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les obertures d’accés a les caixes d’escala són de tall rectangular senzill, amb una tarja a sobre, amb reixa metàl·lica; les dels comerços, més amples i reformades a les necessitats de l’establiment.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La superfície es presenta acabada amb un arrebossat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-103 | Carrer Sant Boi, 17 - 19 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici està situat en el principal eix comercial del poble, el qual es va desenvolupar al llarg de les primeres dècades del segle XX i molt actiu durant gran part del segle XX. Coincidint amb una època en que la població havia crescut considerablement, tant urbanísticament com demogràficament. La presència d’importants fàbriques tèxtils al peu del riu Ter va afavorir el creixement i assentament de població, que acudia a treballar a les indústries cosa que també va comportar un augment i diversificació de comerços, per tal d’atendre a totes les necessitats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El carrer on s’ubica l’edifici és de configuració més antiga, segons es testimonia en alguns edificis amb elements arquitectònics anteriors al segle XX, almenys segle XVII i XVIII. A finals del segle XIX i principis del segle XX es degué incrementar l’ocupació de solars disponibles o modificar edificis existents. Aquest edifici correspon a un tipus de disseny que es pot circumscriure a les principis del segle XX, sense que es tingui constància de la data exacta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Un dels establiments que ocupava un dels local de la planta baixa, consta que hi era des del 1917, segons s'indica en el seu rètol (Ca l'Arcís, Carnissers des del 1917). </p> | 42.1094979,2.2091839 | 434618 | 4662237 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260205.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Al mateix carrer hi ha dues altres finques amb un tractament molt similar de les seves façanes, són els números 26 i 29. Ambdues ocupen una parcel·la molt menor, i les seves façanes són més estretes, una amb una sola obertura per planta i l’altra, amb dues obertures, tanmateix hi podem observar un disseny i patró decoratiu que presenta clares similituds. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 94742 | Llinda de l’edifici del Carrer Plaçola 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ledifici-del-carrer-placola-4 | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Llinda situada al primer pis de la façana principal de la casa número 4 del carrer Plaçola. Es tracta d’una llinda plana monolítica, de forma rectangle, amb els angles interiors treballats al biaix. La peça es mostra ben tallada i amb acabat polit amb buixarda. A la part central hi ha una creu patent sobre una mena base, i a costat i costat, la data 1769 a la part superior, i a sota, LLORENS POUS. La llinda està suportada damunt grans carreus de pedra treballats amb el mateix acabat. L’obertura dóna a un balcó de voladís, amb barana de ferro de barrots senzills i volutes sota el passamà i el sòcol.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-98 | Carrer Plaçola, 4. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda indica una data del segle XVIII, un període de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat i que a Montesquiu es testimonia amb diversos exemples d’edificis d’aquesta època. De fet, als carrers del nucli antic es poden observar diferents llindes de cronologies d’aquest segle.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1103166,2.2093045 | 434629 | 4662328 | 1769 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94742-p8260430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94742-p8260431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94742-p8260429.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La façana principal de l’edifici on hi ha aquesta llinda té una distribució regular d’obertures, dues per planta, disposades alineades, les de planta baixa i planta pis emmarcades amb carreus de pedra tallada i acabat polit. Els murs són de pedra. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 94871 | Escorxador municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-municipal-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici de l’antic escorxador és de planta rectangular, d’un sol nivell, amb façana principal que afronta al carrer i façana posterior vers un pati. Té coberta a dues aigües de teula àrab amb carener paral·lel a l’eix del carrer. Està bastit amb murs de pedra, de còdols partits lligats amb morter, amb un sòcol també de pedra, i a les cantoneres, delimitant el sòcol i a les obertures maó massís. El material ceràmic està col·locat en cadena als muntants i a les cantoneres, i a les llindes, a plec de llibre. El ràfec de la coberta compta amb caps de biga de fusta acabats motllurats, els quals suporten el voladís.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici té façanes laterals amb el mateix material i acabat, la del costat més sud, actualment afronta amb la paret de l’edifici de nova construcció que s’hi adossa per aquest extrem.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la façana principal hi ha dues obertures, una porta de garatge i una finestra. A la part superior del frontis hi ha un rètol pintat formant una faixa en blanc i amb en vermell el nom ESCORXADOR MUNICIPAL, acompanyat del número de registre sanitari.</span></span></span></span></p> | 08131-112 | Carrer Camí Ral, 9 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Montesquiu consta que hi havia un escorxador municipal que va quedar afectat per la riuada de la tardor de 1940. El gener de 1940 l'ajuntament escriu a la 'comisaria general de regiones inundadas': 'Beneficio de los damnificados de esta población en las últimas inundaciones y para recibir subvenciones para reconstruir el matadero municipal' (MOLINA, 2023).</span></span></span><br /> <br /> <span lang='CA'><span><span>El juny de 1941: 'Se aprueba la compra del edificio de D. Valentin Plans Rodellas, sito en la calle Baja nº7 con el fin de habilitarlo para Matadero Municipal, cuya compra asciende a 5.000 ptas. La rehabilitacion de este edificio, según presupuesto presentado por D. Francisco Roca, asciende a la cantidad de 7.661 ptas.” (MOLINA, 2023).</span><br /> <br /> <span>L'escorxador el feia servir sobretot la gent del poble que tenia bestiar per a gestionar les matances. Estava inscrit al registre d’indústries agràries sota el numero 08-43.450 sota l’epígraf “escorxador municipal”. Es va donar de baixa el 27 d’abril de 1998 per ordre de la secció d’indústries i comercialització agrària de la Generalitat, degut que incomplia l’estipulat per la RD. 2685/80 de 17 d’octubre de 1980 i normativa complementària. Més tard l’edifici va ser la seu social de la Societat de Caçadors de Sant Quirze i Montesquiu, constituint també un lloc de trobada social.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.1093566,2.2107176 | 434746 | 4662220 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94871-dsc0472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94871-dsc0473.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions històriques i les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 94743 | Edifici Camí Ral 10 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-cami-ral-10-i-12 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici doble corresponent als números 10 i 12 del Carrer Camí Ral, ambdós mostren una composició i acabats que semblarien respondre a la possibilitat que haguessin format una unitat, un únic edifici. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La planta d’ambdós edificis junts és allargada, consta de planta baixa, planta pis i planta sota coberta, té teulada de teula àrab a dues aigües i carener paral·lel a l’eix del carrer. Destaca la composició i treball de les obertures de planta baixa i planta pis; amb portes i finestres de llindes planes monolítiques sobre muntants de carreus de pedra, tot ben tallat, polit i treballat als angles interiors amb motllures i ornamentacions a llindes, sobretot de la planta primera. Les dues finestres de l’extrem més nord, tant a planta baixa com a planta pis, són més petites i amb carreus més senzills. El segon eix vertical d’obertures pel costat nord, és on hi ha les dues peces remarcables; a planta baixa correspon a una de les portes d’accés i semblaria la porta originària, i a sobre, una obertura que dóna a un balcó de voladís de rajola sobre perfils metàl·lics i tirants corbats. La llinda d’aquest balcó té una motllura en relleu mixtilini que dibuixa una mena de frontó a l’interior del qual hi ha gravada la data 1771 i una creu enmig. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A les altres tres línies verticals d’obertures, s’hi observa un mateix tractament similar a cada planta, a la baixa amb un gran carreu per llinda (amb la superfície molt laminada a les tres, i amb restes de relleu en una d’elles). A la planta pis, totes tenen ampit motllurat i les llindes mostren un rebaix amb una format triangular graonada i al mig una creu patent en relleu. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les obertures de la planta sota coberta són ben diferents, més senzilles. La façana mostra un sòcol de pedres de riu i la resta de la superfície arrebossada i amb acabat pintat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-99 | Carrer Camí Ral, 10 i 12 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La llinda indica una data del segle XVIII, un període de creixement demogràfic i urbanístic generalitzat i que a Montesquiu es testimonia amb diversos exemples d’edificis d’aquesta època. De fet, als carrers del nucli antic es poden observar diferents llindes de cronologies d’aquest segle. En aquest vial concretament es considera que la ocupació s’inicia almenys al segle XVI, data en que consta documentada la Ferreria Vella. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquest carrer constitueix la fossilització de l’antic traçat del camí en la trama urbana. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1096517,2.2104238 | 434721 | 4662252 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260396.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94743-p8260411.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||||
| 93440 | La Ferreria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-vella | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Edifici situat al cap del carrer, amb dues façanes visibles, la principal que afronta al carrer Camí Ral i una altra a la Plaça de la República. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular, consta de planta baixa, primera i sota coberta, té teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, al carrer Camí Ral. És un edifici bastit amb murs de paredat de pedra de tall irregular, amb blocs més o menys escairats a les cantoneres, almenys fins a forjat del sostre de la planta primera, a partir d’aquí el material constructiu és lleugerament diferent tot i que continua essent amb pedra, segurament resultat de les reformes realitzades al segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal hi trobem la portalada adovellada d’accés a l’interior, es tracta d’un element arquitectònic contemporani, realitzat amb pedra amb un escut, un element decoratiu (una creu grega dins un cercle amb una base a mode de pedestal) i la data 1981 a la dovella de la clau, any de la reforma total de l’edifici. La resta d’obertures d’aquesta façana són finestres, una a la planta baixa i dues a cadascun dels altres dos nivells, les dimensions són decreixents, essent més reduïdes les de la planta superior. A nivell ornamental compten amb emmarcament de pedra ben tallada i polida, amb muntants de carreus, llinda plana monolítica i ampits motllurats; les llindes de la planta primera tenen dates incises i elements decoratius amb una creu al centre de la data, a la llinda més nord l’any 1722 i a la més meridional, la data 1741. A la façana hi trobem dues plaques, d’una banda, la que indica el nom de la casa, La Ferreria Vella, i d’altra banda, una en la que consta “Aquesta casa, que té el més antic dels seus documents signats el dia 11 de juny de 1558 va ésser heretada per Manela Cruells i Vidal l’any 1904 i restaurada pels seus fills l’any 1981”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana lateral que dona a la Plaça de la República és de mur de pedra sense obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al reclau que conforma una petita placeta davant l’edifici del Centre Obrer, hi afronta una petita façana posterior d’aquest edifici. Es tracta d’un frontis estret, amb una obertura per planta, tres en total, un portal adovellat de configuració contemporània a la planta baixa, i una finestra a la resta, són de muntants, ampits i llindes de pedra tallada i polida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la restauració de l’edifici es va mantenir la fesomia i els elements arquitectònics existents. </span></span></span></p> | 08131-9 | Camí Ral, 4 | <p><span><span><span>Aquest edifici és reconegut com la casa més antiga conservada i coneguda documentalment de Montesquiu. Tal i com s’indica a la placa de la seva façana consta que existia al 1558 moment en que era una ferreria situada al peu del camí ral que comunicava Barcelona passant per Vic i vers Ripoll i continuant cap a la Cerdanya. El camí ral i les construccions que s’hi van anar bastint al seu redós, com aquesta ferreria i un hostal, van ser l’origen del poble de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segona Antoni Pladevall: “El primer ferrer que s’establí a Montesquiu era fill del ferrer que regentava la ferreria d’Aiguafreda. Segons pergamí de l’11 de juny de 1558, en Joan Vila, ferrer, hereu i propietari de la casa, vina i hort de la ferreria, situada prop del molí de Montesquiu, dins la parròquia de Sant Quirze de Besora, per a les seves necessitats, va manllevar un censal de 9 lliures a Segimon Sovelles i a Guillem Muntades, obrers-parroquials de l’església de Sant Sadurní de Sovelles” (PLADEVALL, 1978, 26).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta tal i com es recull de les referències bibliogràfiques d’un edifici almenys existent al segle XVI al qual s’hi van realitzar reformes al segle XVIII, testimoniat amb les dates de les llindes de les finestres, i les darreres obres de reforma del segle XX.</span></span></span></p> | 42.1099346,2.2101161 | 434697 | 4662284 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-p8260375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-p73004682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-p8260377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-p8260413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-pc080061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93440-ferreria-vella-antiga.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest immoble que és considerat un dels edificis que donen origen al poble. La imatge antiga ha estat proporcionada per l'Ajuntament de Montesquiu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93452 | Casa C/Sant Boi, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-csant-boi-38 | <p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Edifici situat a un extrem del carrer, disposa de dues façanes visibles des del carrer, una façana posterior i una que comparteix mitgera amb l’edifici veí. Es tracta d’una construcció de planta rectangular, consta de planta baixa, dos plantes pis i un darrer nivell sota coberta, té teulada a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel al carrer i el ràfec de la teulada suportat per caps de biga de fusta. La façana principal és la que afronta al carrer Sant Boi, quedant orientada a migdia. La superfície de les parets mostra un acabat arrebossat i pintat que no permet veure el material constructiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal té una distribució d’obertures en tres eixos verticals, els dos dels extrems mostren unes característiques similars, amb presència de carreus de pedra al seu emmarcament, per contra les obertures del centre tenen una distribució més irregular, són de tall rectangular senzill i un acabat diferent, sense que siguin visibles elements arquitectònics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest frontis, a la planta baixa, trobem la porta d’accés a l’extrem de ponent, que constitueix l’element més distintiu de l’edifici. Els muntats són de carreus de pedra disposats en cadena i la llinda és plana monolítica, tot amb els angles motllurats; a la llinda, la motllura conforma un mena d’arc conopial que conté decoracions florals i vegetals en relleu i les lletres R – A, a un costat, i a l’altre, C – U (?). Aquesta tipologia d’acabat i de treball a muntats i llinda, excepte les decoracions del frontó que delimita l’arc, el trobem a les dues obertures dels balcons del primer pis, en el cas de l’obertura de sobre la porta hi ha la data 1770 inscrita a l’interior de l’arc. Al segon pis es reprodueix el mateix acabat, en aquest cas a dues finestres, aquestes amb ampit de pedra amb acabat motllurat. A la planta de sota coberta hi ha dues úniques finestres, aquestes són més senzilles però igualment mostren carreus als brancals amb acabat polit i els angles treballats al biaix, a la finestra de ponent també amb llinda de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana lateral la majoria d’obertures són senzilles sense elements arquitectònics visibles, únicament s’observa una finestra al primer pis que és emmarcada amb carreus de pedra ben tallada i polida, també de llinda plana monolítica, en aquest cas sense elements ornamentals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici compta amb un cos annex a la façana posterior que configura una mena de galeria coberta i un nivell de terrat al segon pis. </span></span></span></p> | 08131-21 | C/Sant Boi, 38. | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se en època barroca, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures entorn a l’any 1770.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el camí ral van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint uns primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1091717,2.2078108 | 434505 | 4662201 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93452-p8260154.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93461 | Edifici C/Nou, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-cnou-29 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici unifamiliar, construït entre mitgeres, de planta rectangular i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües, de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer, i amb ràfec de taulons de fusta sobre senzills caps de biga de fusta. L’edifici és desenvolupa sobre una parcel·la de planta rectangular allargada, amb la casa i un pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, la que afronta al carrer, compta amb dues obertures per planta, les de la dreta disposades alineades verticalment, i a les de l’esquerra disposades de manera irregular. Les obertures es redueixen en mides de baix cap a dalt, més grans a planta baixa i més petites a sota coberta, també el seu acabat és més remarcable i pren més importància a planta baixa. A planta baixa, al costat esquerre, hi ha la portalada d’accés, és de muntants de carreus i llinda planta monolítica, tots ben tallat, polit amb buixarda i amb els angles interiors tallats al biaix; a la llinda hi consta gravada la data 1806 amb una creu patent damunt un triangle, a manera de mont del Calvari, i amb el nom LLORENS FONT, repartit a costat i costat de la data i a sobre PARAIRE. Al costat de la porta d’entrada hi ha una finestra, de llindes i muntants amb el mateix acabat que la porta, i un ampit de pedra sobresortit i amb els angles més o menys arrodonits. A la planta primera, damunt la porta trobem una finestra també emmarcada amb carreus, llinda i ampit de pedra, similar a la planta baixa, tot i que els muntants els carreus són amb una disposició menys regular; al costat dret, una finestra, més senzilla, només amb ampit de pedra amb els angles motllurats. Al darrer nivell, ambdues finestres són de tall senzill, obertures rectangulars sense elements arquitectònics visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color verd.</span></span></span></p> | 08131-29 | C/Nou, 29. | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se molt a principis de segle XIX, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures, l’any 1806. L’edifici esdevé una mostra segurament d’una casa menestral de l’època, típica d’entorn al segle XVIII i XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el Camí ral, el Carrer de Sant Boi i els immediatament paral·lels, que inclou el Carrer Nou, van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint els primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població, origen del poble de Montesquiu. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1085117,2.2101123 | 434694 | 4662126 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93461-p8260312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93461-p8260315.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93453 | Casa C/Nou, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cnou-19 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici unifamiliar, construït entre mitgeres, de planta rectangular i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer; el voladís és suportat damunt de caps de biga de fusta amb els extrems motllurats. La parcel·la que ocupa l’edifici és de planta allargada ocupada per l’edifici i un pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Disposa de dos eixos verticals d’obertures, el de l’extrem més sud molt més destacat per l’elaboració i treball ornamental de les llindes. A cada planta hi ha dues obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de migdia, a la planta baixa, hi ha la portalada d’accés, és de muntants fets amb carreus, disposats en cadena, ben tallats i polits, que suporten una gran llinda plana monolítica; aquesta està decorada amb un relleu, realitzat a la mateixa pedra, d’una Mare de Déu acompanyada de motius vegetals dins un cercle, i una inscripció distribuïda a banda i banda, que indica “AVE MARIA SIN / PECADO CONCEBIDA” dins una cartel·la, i a sota, una data no del tot llegible (17??) del segle XVIII. Damunt la portalada hi ha un finestral amb una llinda, també plana monolítica, que està ornamentada amb un relleu d’un cor amb llances, amb una creu grega al damunt i al seu voltant, motius vegetals i geomètrics, tot dins un rectangle, això a la part central i a costat i costat rombes dins quadrats; als carreus dels muntants també es reprodueixen els rombes i a l’ampit, formes circulars. La finestra del darrer nivell és formada per quatre grans carreus ben tallats i polits, un per costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat nord, l’obertura de planta baixa i la de planta pis són de llinda plana monolítica sobre carreus als muntants, amb ampit de pedra més ben tallat i acabat a la planta pis; la llinda de la planta baixa mostra una inscripció dins una cartel·la, molt malmesa (PER? - ??) i en mig una decoració, una forma que fa de base al damunt de la qual hi ha una creu llatina. La finestra del pis no té decoracions ni inscripcions, i la del nivell sota coberta és la única que no té carreus ni altres elements de pedra visibles que l’emmarquin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</span></span></span></p> | 08131-22 | C/Nou, 19. | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se en època barroca, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures a l’any mil set-cents.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer en el que s’ubica aquest edifici junt amb el Camí ral, el Carrer de Sant Boi i els immediatament paral·lels, que inclou el Carrer Nou, van ser les principals vies a redós de les quals es van anar construint els primers edificis que acabarien configurant un primer nucli de població, origen del poble de Montesquiu. Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1088144,2.2100740 | 434691 | 4662159 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93453-p8260334.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93451 | Edifici unifamiliar C/ de l'Església, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-unifamiliar-c-de-lesglesia-1 | <p>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</p> <p>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Edifici unifamiliar emplaçat en una parcel·la que fa cantonera a dos carrers; compta amb una part de pati al cantó de la Travessera de l’Església. L’edifici és de planta rectangular, amb una part del volum de la casa de major alçada, planta baixa i dos pisos, i una part, la que dona al pati, de menor alçada, formant dos nivells de galeries cobertes i grans finestrals vers el pati. L’edifici està cobert per teulada de teula àrab a dues vessants, per bé que a dues alçades diferents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El volum principal, el de major alçada, és el volum central de l’habitatge original, aquest conserva elements arquitectònics remarcables. Destacant les obertures emmarcades amb carreus ben tallats i polits, de llindes plantes monolítiques, algunes amb decoració i/o dates incises, i amb ampits d’acabats més o menys treballats. A la façana que afronta a la Travessera de l’Església, trobem una finestra a planta baixa amb ampit amb acabat arrodonit; a la planta primera, una altra finestra més elaborada, té els angles treballats al biaix i ampit motllurat, a la llinda hi ha a inscripció que sembla indicar “IAVME MIRO” i a sobre, la data 1764, tot amb una creu entre mig. Al darrer nivell d’aquest frontis una finestra sense elements decoratius visibles. A la façana del costat nord, que afronta al carrer de l’Església, tenim a planta baixa una porta avui convertida en finestra, però de la que s’observen els muntats fets de carreus fins a nivell de paviment, té els angles interiors, tant de brancals com de llinda, tallats al biaix; a la llinda hi ha gravat l’any 1763, també amb una creu al mig de la data. A la planta primera trobem una altra finestra de configuració similar a la que trobem a la façana de llevant en el mateix nivell; en aquest cas, sense que es pugui identificar cap inscripció o data a la llinda. La resta d’obertures són de tall senzill sense elements arquitectònics visibles a destacar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de les façanes mostren un acabat arrebossat i pintat, sense que sigui visible el material constructiu, tanmateix, pel tipus de cronologia indicada a les llindes així com per l’amplada visible a les obertures, hem de pensar que es tracta de murs de pedra.</span></span></span></p> | 08131-20 | C/ de l'Església, 1 amb Travessera Església, 2 | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se en època barroca, a mitjans del segle XVIII, segons s’indiquen en les llindes de les seves obertures (1763 i 1764). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està emplaçat en un dels eixos principals del poble, al davant de l’església parroquial, en uns carrers paral·lels al camí ral i camí de Sant Boi, que constitueixen els vials a partir dels quals es va originar el primer nucli de població. Els carrers amb als que fa cantonada l’edifici, es devien configurar urbanísticament sobretot a partir del segle XVIII coincidint amb un període de creixement important del poble.</span></span></span></p> | 42.1091722,2.2091220 | 434613 | 4662200 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93451-p8260220.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 94715 | Fons de l'Arxiu parroquial de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-montesquiu | XIX-XX | El fons es va veure afectat per una plaga de tèrmits que va destruir una part de la documentació. | <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu parroquial de Santa Maria de Montesquiu es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. Compta amb documentació del 1849 al 2004, amb un total de 44 unitat documentals, entre paper, volums i lligalls. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La documentació que conté és des de que l’església de Santa Maria de Montesquiu es va independitzar de la de Sant Quirze de Besora l’any 1878; compta també amb alguna documentació anterior, comptes, testaments,.. També compta amb documentació de l’església de la Farga de Bebié.</span></span></span></span></span></span></p> | 08131-71 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer de Santa Maria, 1, 08500 Vic, Barcelona | <p><span><span><span>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic compta amb un conjunt documental i bibliogràfic d’interès, tant pel seu volum com pel ventall cronològic que abasta. Està format per la documentació generada per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic durant dotze segles; també té altres fons no eclesiàstics destacats, els quals s’han anat recopilant durant anys i de l’àmbit territorial del bisbat. La Biblioteca Episcopal és reconeguda pel volum i antiguitat dels seus fons, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1973, quan els fons encara estaven a la Rectoria de Montesquiu, sembla que es veié afectat per una plaga de tèrmits </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació va ingressar a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic el 28 i 29 d’abril de 2005, provinent de la parròquia. Consta que malgrat que la parròquia comptava amb llibres independents abans de la independència de la parròquia de Sant Quirze, aquests no s’han conservat.</span></span></span></p> | 42.1091683,2.2093959 | 434636 | 4662200 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La part actual de documentació que està en ús, és a la parròquia. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||||||
| 94716 | Fons de Montesquiu a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montesquiu-a-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'>l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona custodia diversa documentació relacionada amb el Castell de Montesquiu, arran de la donació de la família Juncadella a la institució. Consta que hi ha la següent documentació:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Diari d’Emili Juncadella: Es tracta </span><span lang='CA'>d’un quadern escrit a mà pel propi Emili Juncadella que ell titula <em>Recuerdos de mis excursiones en montaña</em>. En aquest quadern narra 20 excursions que va fer entre 1908 i 1913. El llibre no ha sigut publicat, però sí hi ha un fulletó editat per la Diputació de Barcelona amb motiu d’una exposició sobre la passió excursionista d’aquest personatge amb fotografies fetes per ell mateix. Aquest fulletó es titula <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915</em> i recull alguns dels textos del quadern anomenat anteriorment.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>-</span></span></span></span><span lang='CA'>C</span><span lang='CA'>ol·lecció de 1500 plaques estereoscòpiques fetes pel propi Emili Juncadella, aficionat a la fotografia. Les plaques estan retolades pel propi Juncadella i recullen les imatges que va fer durant les seves excursions al Pirineus i en els seus viatges a l’Àfrica, i altres indrets.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Memòria del treball (2009): Condicionament de la col·lecció de Pergamins del fons patrimonial del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-Descripció fitxa NODAC del Fons de Pergamins de l’Arxiu del Castell de Montesquiu.</span></span></span></span></p> | 08131-72 | Arxiu General de la Diputació de Barcelona. C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | 42.1132715,2.2120375 | 434859 | 4662653 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació ha estat facilitada pel personal de l’Arxiu General de la Diputació. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||||||||
| 94718 | Quadern 'Recuerdos de mis excursiones en montaña' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadern-recuerdos-de-mis-excursiones-en-montana | <p><span><span><span><span lang='CA'>-s/n (2003): <em>(Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915.</em> Diputació de Barcelona, Àrea d’Espais Naturals, Parc del Castell de Montesquiu (Catàleg de l’exposició).</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona custodia un dietari o queden d’Emili Juncadella, darrer propietari del Castell de Montesquiu. Es considera un document singular i d’interès, per la narració de les excursions i també perquè està </span><span lang='CA'>escrit a mà pel propi Emili Juncadella. El titulà <em>Recuerdos de mis excursiones en montaña</em>. En el quadern recull i narra minuciosament un total de 20 excursions que va fer entre 1908 i 1913. El document consta de </span><span lang='CA'><span><span><span><span>cent vint-i-vuit pàgines amb lletra anglesa, que ens permet apropar-nos a una manera molt determinada de practicar i comprendre l'excursionisme, ben allunyada de l'actual. Ens permet copsar el mon dels guies de muntanya de l’època, al transport dels estris,.. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Entre altres, el quadern inclou excursions als Pirineus, passejades pel Montseny, la pujada a Núria des de Ribes de Freser, excursions per la Vall d’Aran, ascensos als Encantats, Gavarnie, Sacroux, Gours-Blancs, Aneto, Crabioules,Puy-Lané, Cregüeña, Maladeta, Els Encantats, entre altres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El llibre no ha sigut publicat, però hi ha un fulletó editat per la Diputació de Barcelona amb motiu d’una exposició sobre la passió excursionista d’aquest personatge amb fotografies fetes per ell mateix. Aquest fulletó es titula <em>Mirabilia sunt opera tua Domine. Emilio Juncadella, muntanyenc 1908/1915</em> i recull alguns dels textos de l’esmentat quadern. El títol de l’exposició, actualment permanent a una de les dependències del castell, fa referència a una </span><span lang='CA'><span><span><span><span>exclamació en llatí,</span></span></span></span></span><span lang='CA'> les que </span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella</span></span></span></span></span><span lang='CA'> comença el quadern.</span></span></span></span></p> | 08131-74 | Arxiu General de la Diputació de Barcelona, C/ Mejia Lequerica, 1 - 08028 Barcelona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Emili Juncadella (1885-1936) va ser un personatge de la burgesia catalana que fou darrer propietari del Castell de Montesquiu, fou conegut per les facetes d’enginyer industrial, empresari, polític,.. també fou un apassionat de l’aventura, els viatges i la fotografia, origen d’aquesta col·lecció. Va visitar països com Àsia meridional i Àfrica, però també va ser un gran pirineista, amb ascensions als Pirineus catalans i aragonesos, als Pics d’Europa, especialment entre els anys 1910 i 1927.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132524,2.2120381 | 434859 | 4662651 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94718-p8250042.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La col·lecció de fotografies estereoscòpiques d’Emili Juncadella constitueixen un fons gràfic molt important, que acompanyat del quadern esdevé un complement i document històric destacable, de la passió muntanyenca i viatgera del Sr. Juncadella, un reflex d’unes passions que només podia permetre’s determinades persones de la burgesia del principis de segle XX. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 94717 | Fons del Castell de Montesquiu a l'Arxiu Comarcal del Ripollès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-castell-de-montesquiu-a-larxiu-comarcal-del-ripolles | <p>-ESPADALER I PARCERISAS, Ramon (1993): El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana. Barcelona. L'Avenç, cop. 1993.</p> <p>-ESPADALER I PARCERISAS (1989, juny): Notes sobre la importància de l'arxiu descobert al Castell de Montesquiu- Revista</p> | XI-XIX | Alguns documents presenten alguna patologia. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu Comarcal del Ripollès custodia documentació del Castell de Montesquiu, concretament en l’apartat de fons patrimonials hi ha el Fons Castell de Montesquiu, 1075-s.XX. Així, aquest important fons per la història del Castell i per extensió del municipi de Montesquiu, té documentació que remunta al darrer quarts de segle XI. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A grans línies, al fons hi ha documentació en paper de administrativa de Mercè Juncadella (correspondència, contribucions, assegurances, documentació de cases de la propietat, els boscos, el salt d’aigua, altres edificis situats fora del municipi, entre molts d’altres). Documents del castell i de la família Descatllar a partir de 1503. Documentació relativa a esglésies del castell, del poble de Sant Quirze de Besora i de Montesquiu, així com de l’església de Montesquiu, documentació de la propietat de Saderra, Besora, el testament de Joan Figuera de 1672, processos judicials de diferents segles, dietaris de la Mercè Juncadella, documents de l’època de la família Safont, entre molts d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El fons compta amb un volum important de pergamins, un total de 639. Aquests estan classificats sota la denominació de Besora (1075-1844) i constitueixen el gruix més important, també Sora (1175-1832), Montesquiu (1302-1829), Catllar (1182-s. XV), Saderra ( 1235-s.XVII), entre altres corresponents a esglésies o altres temàtiques. </span></span></span></span></span></span></p> | 08131-73 | Arxiu Comarcal del Ripollès, C/ Raval de l'Hospital 2 - 17500 Ripoll (Ripollès) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI) forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, des de la seva inauguració l’any 2001. Està situat al que havia estat originàriament l’hospital de Ripoll, la primera notícia d’aquell edifici data del 1573, quan per iniciativa de l’abat del monestir de Ripoll i amb aportacions de la població, es va construir l’edifici emplaçat llavors, a la vora del camí ral. Fins als anys 80 del segle XX va anar tenint funcions, la darrera etapa com a residència geriàtrica fins als anys 80 del segle XX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Posteriorment es reformaria totalment per adaptar-lo i condicionar-lo als usos actuals, dotant-lo de totes les sales i espais necessaris. Compta amb</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> prop de 5000 metres lineals per dipositar-hi documents, dels quals poc més de 1000 estan ocupats pels diversos fons ingressats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.1132423,2.2120195 | 434857 | 4662650 | 08131 | Montesquiu | Restringit | Regular | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona i a les oficines del Parc del Castell de Montesquiu, disposen d’una còpia digitalitzada de la documentació medieval. Resta pendent de fer una còpia digitalitzada de la documentació del segle XIX-XX, corresponent a l’arxiu dels Juncadella. | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||
| 94740 | Pou de les Planeses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-planeses | XVIII -XIX | Presenta algunes parts de l’estructura malmeses. Actualment a l'estructura hi ha crescut vegetació. | 08131-96 | Aproximadament uns 115 metres al nord-est de la masia Les Planeses, situat al peu del camí. | 42.1215043,2.2104713 | 434737 | 4663568 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94740-pa100548.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d’un pou d’aigua que presenta una planta circular amb un diàmetre de 90 cm aproximadament. La seva fàbrica és composta per carreus desbastats. L'accés al pou es realitzava per mitjà d'una obertura amb els muntants de carreus ben tallats i polits, llinda de fusta senzilla, i una gran llosa a la zona de l'ampit. A la part baixa del frontal i a costat i costat de l’obertura hi ha una llosa per banda sobresortida, on poder recolzar els cubells. L’estructura està coberta amb teulada a un vessant. A la part posterior del pou, hi ha adossada una bassa amb acabat de ciment enlluït. Per les característiques i la tipologia semblaria tractar-se d'una obra de factura moderna, probablement de finals del segle XVIII o començaments del XIX. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||||
| 93471 | Resclosa i canal del Carbur de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-del-carbur-de-dalt | <p><span><span><span>-ALAYÓ I MANUBENS, Joan Carles (2017): Aigua i energia: l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans: la seva història, l’estructura industrial i el patrimoni tecnològic. Lleida: Pagès ed.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-VIÑETA i ORTIGUÉS, Paquita (2002): Història d'una Colònia Tèxtil. La Farga de Bebié. Ripoll: Impremta Bonet, SL.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>La resclosa i l’inici del canal de la fàbrica del Carbur de Dalt es situa entorn a uns 380 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica, es tracta d’una resclosa de planta corbada amb l’extrem de migdia més allargat conduint les aigües vers l’inici del canal per gravetat. La casa amb les comportes d’entrada al canal són al costat dret. La resclosa està feta de pedres de riu unides amb ciment, compta amb un reforç a base d’una capa de formigó, de 4,5 metes d’alçada i 75 metres de llargada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El canal d’entrada consta que té una llargada d’entrada de 300 metres, una amplada de 3,5 metres i una fondària de 3 metres, està construït a partir de pedra i morter, amb les parets internes amb acabat lliscat. La llargada del canal de sortida és de 80 metres. (ALAYÓ, 2017: 511).</span></span></span></p> | 08131-35 | Al riu Ter, uns 870 metres aigües avall del pont de la Farga Bebié. | <p><span><span><span>Les fàbriques de carbur van ser les primeres indústries que s’instal·laren a Montesquiu, aquestes van ser promogudes per la família Juncadella, propietària del castell de Montesquiu, de fet, es van instal·lar en terrenys de la seva propietat. Van ser dues fàbriques, anomenades el Carbur de Dalt i el Carbur de Baix, creades entre el 1895 i el 1897. Sembla que van ser els germans Jeroni, Emili i Antoni Juncadella que van crear la fàbrica de carbur de calci, tot i que al cap de poc temps serien dues fàbriques (CONSORCI DEL TER). Consta que la producció va començar a l’any 1899. Inicialment van anar a càrrec de Juncadella, Arrasquin i Romero (PLADEVALL: 1978, 75). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla que els objectius de producció esperats no van complir-se, raó que va facilitar que es venguessin una de les fàbriques, el Carbur de Dalt. Aquesta va ser adquirida per Edmundo Bebié passant a formar part de la Farga de Bebié, fet que permetria poder aprofitar el salt d’aigua per generar energia per la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En origen la central funcionava amb dues turbines d’eix horitzontal de Planas, Flaquer y Cía., de 160 CV i 2.100 litres/s cadascuna. Avui dia compta amb una turbina Kaplan d’eix vertical de 446 CV, des del 1946 el cabal és de 5.500 litres/s. (ALAYÓ, 2017: 511).</span></span></span></p> <p> </p> | 42.1254278,2.2048806 | 434279 | 4664009 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93471-pc080366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93471-pc080378.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93471-pc080398.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93471-pc080402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93471-pc080409.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93471-pc080458.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | 2023-10-04 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93473 | Resclosa de Can Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-trinxet | XIX | <p><span><span><span>La resclosa de la fàbrica de Can Trinxet es situa entorn a uns 775 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica, que està ubicada al terme municipal de Sant Quirze de Besora. De fet, l’inici del canal i les comportes d’entrada es troben al límit del terme municipal de Montesquiu, però ja dins el municipi veí de Sant Quirze de Besora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una resclosa de planta corbada, amb una part en diagonal al riu i l’altra meitat, aproximadament en paral·lel, prenent forma de canal i conduint l’aigua per gravetat vers l’inici del canal, situat a la banda esquerra del riu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa segurament feta de pedres unides amb ciment, compta amb un acabat en formigó, de 2 metres d’alçada i uns 130 metres de llargada (ALAYÓ, 2017: 515).</span></span></span></p> | 08131-37 | Al riu Ter, a llevant del poble, ubicada a l'alçada del nucli urbà. Prop del pont que permet anar al Castell de Montesquiu. | <p><span><span><span>Aquesta resclosa va ser dissenyada per desviar l’aigua cap a la fàbrica tèxtil de Can Trinxet i de la Verneda. La concessió per a l’aprofitament de l’aigua va ser concedit l’any 1858.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera fàbrica tèxtil va ser construïda per Josep Domingo, l’any 1858, a l’indret on hi havia hagut un molí, hi fundà la fàbrica de la Verneda de Sant Quirze de Besora. La fàbrica també era coneguda com Can Trinxet, o Can Tomàs (ALAYÓ, 2017: 515). Al 1887 la fàbrica canvià de mans, passant a la Societat Carroggio, Trinxet y Cía. Al 1921 fou adquirida per una nova societat, Estanislau Tomás i Fill. La raó social tornar a canviar l’any 1941 a Tèxtil Tomàs, que l’explotà fins el 1990, quan va ser absorbida per Gossypium. L’any 1993 la fàbrica tèxtil tanca definitivament, des de llavors continua funcionant com a central elèctrica.</span></span></span></p> | 42.1092962,2.2115260 | 434812 | 4662213 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93473-pc080089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93473-pc080092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93473-pc080114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93473-pc080099.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La resclosa crea una gran bassa a l’alçada del poble de Montesquiu. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 94735 | Passeig del riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-del-riu-ter | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’entorn immediat al riu Ter al seu pas pel nucli de Montesquiu hi ha un passeig que discorre paral·lel al curs fluvial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest és un camí planer amb la meitat més nord, des del costat de la plaça de la República aproximadament, amb presència d’arbres caducifolis que afavoreixen que el lloc sigui un entorn molt fresc i ombrívol. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Vers el sud, cap al nou parc infantil, el passeig s’ha adequat recentment, és planer, condicionat amb panells informatius de la fauna i flora (espècies d’ocells, fauna de riu, flora de ribera, etc.) que es pot identificar i observar a l’entorn del riu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-91 | Al nucli urbà, paral•lel al riu. | 42.1098414,2.2106357 | 434739 | 4662273 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94735-pc080085.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||||||
| 94720 | Olla Comuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olla-comuna | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La festa de l’Olla Comuna es realitza el primer diumenge del mes de febrer. La tradició data almenys de principis de segle, durant una època va deixar de fer-se i des del 2011 s’ha tornat a recuperar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment s’ha convertit en una festa popular que aplega persones veïnes de Montesquiu, de la comarca i foranies.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dia de l’Olla comuna es posen a bullir al foc a terra 9 olles de sopa, el dia anterior s’han hagut de fer preparatius i d’hora la matí preparar el foc i posar-ho a coure, seguint l’ordre d’introducció d’aliments que correspon. La gent es pot quedar a menjar a la plaça o emportar-se-la a casa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Crida molt l’atenció la llarga filera d’olles que penjades sobre el foc de llenya bullen durant hores a la plaça. El dia de la festa també es fan altres actes culturals i lúdics, concerts, espectacles,.. acompanyat per amb un petit mercat d’artesania.</span></span></span></span></p> | 08131-76 | Al nucli urbà, a la plaça de Mn. Jacint Verdaguer. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els orígens de la festa els trobem a principis de segle XX, quan en un context de dificultats econòmiques i encariment de preus, especialment de matèries primers, del menjar,.. En un context en el que els fabricants del poble buscaven debilitar la moral i la resistència del moviment obrer, afavorint que els obrers es quedessin sense feina i sense opcions per trobar-se. S’anomenava el pacte de la fam. Els obrers per poder subsistir feines recaptes solidaris amb la intenció de poder omplir una olla comuna per alimentar les famílies treballadora necessitades.</span></span></span></span></p> | 42.1089017,2.2067226 | 434414 | 4662172 | 08131 | Montesquiu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94720-p2050170.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | ||||||||
| 93458 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-9 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El carrer de Nou transcorre des del Carrer Sant Boi, molt a prop de la plaça de la República, fins la confluència amb la Travessera de l’Església a l’alçada de la Font dels Tells. El carrer presenta una lleu corba en el seu traçat seguint la topografia del terreny i la mateixa inclinació que fa el riu. Ens indica i testimonia una ocupació antiga del vial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A costat i costat del carrer s'arrengleren cases antigues, construïdes sobretot entre els segles XVIII i XIX, tot i que també hi ha alguna obra posterior. La majoria dels habitatges que trobem en aquest carrer presenten estructura de planta baixa i dos pisos, tot i que també trobem uns quants edificis de només dos nivells, planta baixa i planta pis. Hi ha un habitatge que només és de planta baixa. En alguns casos trobem algun garatge al costat de la casa, i excepcionalment, alguns edificis, molt pocs, tenen pati al costat; el més habitual és que els edificis estiguin ocupant una parcel·la que permet tenir un tros de pati a la part posterior. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Diverses cases encara conserven la seva estructura original de plantes i també d’acabat de les façanes (algunes reformades conservant l’estil). Així, a gran trets hi ha dos tipus d’edificis, els que són més antics, edificats amb murs de pedra (amb acabat arrebossat i pintat) i amb obertures emmarcades per carreus i llindes ben treballades, polides i sovint amb decoracions o dates incises, i altres, que són de combinació de murs de pedra amb maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els edificis més destacables són dels números 17 al 39, on trobem més exemples de construccions del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-27 | Al nucli del poble, a la part de llevant, entre el carrer de Sant Boi i el carrer Santiago Rusiñol. Paral•lel al riu i al carrer Camí Ral. | <p><span><span><span>La configuració urbanística del carrer Nou deu correspondre a les primeres ocupacions junt amb el Camí Ral, el carrer Sant Boi i el carrer de la Plaçola. A partir dels primers eixos de camins antics es van anar construint unes primeres cases que esdevindrien l’origen del poble de Montesquiu. A l’entorn dels quals s’anirien definint altres vials més o menys paral·lels, que per venda de les parcel·les permetria anar assentant població a l’indret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres notícies documentals d’establiments en aquest entorn daten del segle XVI, tot i que sobretot va ser a partir del segle XVIII quan va començar a desenvolupar-se i créixer urbanísticament.</span></span></span></p> | 42.1089765,2.2099921 | 434685 | 4662178 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93458-p8260360.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 94705 | La Plaçola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placola | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> | XVIII -XX | <p><span><span><span>La plaça anomenada de la Plaçola es troba ubicada a continuació de la plaça de la República, la plaça central del poble. Aquesta placeta configura un petit espai públic a manera de plaça de reduïdes dimensions que li mereix aquesta denominació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai és delimitat per edificis bàsicament al sud i oest, la resta es configura com espai obert que dona continuïtat al carrer de la plaçola, que des d’aquí s’inicia vers el nord, seguint el que podia ser la continuació de l’antic traçat del camí ral en aquest extrem del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cases que afronten a la plaça són de planta baixa i dues plantes pis, amb amplades de façana molt diverses. Els edificis estan en bon estat i en conjunt han estat reformats. En alguns dels edificis s’hi conserven llindes planes monolítiques, la de l’edifici número 4 que a la planta primera hi ha una llinda amb la data gravada 1769 i a sota el nom de Llorenç Rous, amb un creu enmig. I a l’edifici número 1, la data 1706 incisa també en una gran llinda plana monolítica, en aquest cas a planta baixa, damunt la porta d’accés.</span></span></span></p> | 08131-61 | Al nucli de Montesquiu. | <p>La configuració urbanística de la Plaçola podria coincidir amb les dates de les llindes dels edificis existents, entorn al segle XVIII, en una època de creixement demogràfic i urbanístic. Tanmateix, l'origen o les primeres ocupacions del lloc poden ser anteriors.</p> | 42.1103061,2.2093802 | 434636 | 4662326 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94705-p8260428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94705-p8260431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94705-p8260432.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 | |||||||
| 93465 | Cementiri de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> | XIX | El recinte funerari està ben conservat, la capella presenta alguns problemes d’humitat i l’interior es veu descuidat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un recinte de planta pentagonal delimitat per murs de paredat comú. La portalada d'accés al recinte està conformada per una estructura que defineix una obertura acabada en arc de mig punt; la construcció és de murs de pedra combinat amb maó massís als angles de l’obertura i a les impostes on descansa el frontó que corona l’accés, aquest té un ràfec de teulada decorat amb material ceràmic, teula i maó. Al frontó hi ha la inscripció CEMENTIRI MUNICIPAL amb una creu central al mig. La porta és de dos batents i una tarja fixa a la part superior, de ferro i planxa, amb barrots i decoracions de línies rectes i corbes, a la part superior hi hala data 1891. A costat i costat de l’estructura d’accés, una part del mur és coronat per ràfecs més simulant una coberta a dos vessants. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al recinte hi ha la capella, d’estil neoromànic, disposada enfront la porta d’accés al cementiri, quedant emplaçada a la part nord-est del conjunt, bastida adossada al mur posterior. En una posició preeminent dins el recinte funerari. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'espai interior està enjardinat i el solquen diversos camins que segueixen el peu de les zones on hi ha els nínxols ordenats adossats als murs perimetrals, excepte a la banda on hi ha l’església que no n’hi ha, i compta també uns blocs de nínxols a la part central. La part del voltant de la capella és ocupada per sepultures al terra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08131-33 | Al final del Passeig de Sora. | <p><span><span><span><span lang='CA'>El cementiri de Montesquiu es degué construir a darreria del segle XX, entorn al 1891, segons la data que consta a la portalada d’accés. En el moment de construcció del cementiri i la seva capella, el poble encara formava part del municipi de Sant Quirze de Besora, tot i això, ja des de bon inici, la capella del cementiri depenia de la parròquia de Montesquiu. </span></span></span></span></p> | 42.1099974,2.2054327 | 434309 | 4662295 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93465-p2050235.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-03-06 09:32 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 72,76 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc